tarraco

89

Upload: angel-martinez

Post on 14-Jun-2015

4.773 views

Category:

Education


1 download

DESCRIPTION

Presentación pensada para explicar la historia de la romanización en Tarraco, y sus monumentos romanos más importantes

TRANSCRIPT

Page 1: Tarraco
Page 2: Tarraco

Tàrraco sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la Tàrraco sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la confrontació bèl·lica Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la confrontació bèl·lica entre romans i cartaginesos, l'anomenada Segona Guerra Púnica. entre romans i cartaginesos, l'anomenada Segona Guerra Púnica.

218 218 aCaC

Page 3: Tarraco

Aquest cos expedicionari romà va desembarcar a la ciutat Aquest cos expedicionari romà va desembarcar a la ciutat grega d'grega d'EmporionEmporion, per dirigir-se des d'allà ràpidament cap al , per dirigir-se des d'allà ràpidament cap al sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre.sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre.

Page 4: Tarraco

Les tropes Les tropes romanes romanes estaven estaven comandadecomandades per Gneu s per Gneu Escipió, al Escipió, al qual es va qual es va afegir, un afegir, un any més any més tard, el seu tard, el seu germà germà Publi Publi Corneli.Corneli.

Page 5: Tarraco

Gneu, després de vèncer, en un primer combat, els Gneu, després de vèncer, en un primer combat, els cartaginesos, va deixar una petita guarnició, que poc cartaginesos, va deixar una petita guarnició, que poc temps després es va transformar en la principal base temps després es va transformar en la principal base militar romana a Hispània i a la ciutat de Tàrraco. militar romana a Hispània i a la ciutat de Tàrraco.

Page 6: Tarraco

ELS ESCIPIONS A HISPÀNIA ELS ESCIPIONS A HISPÀNIA

Postquam Hannibal Saguntum cepit, P. Scipio cum exercitu Postquam Hannibal Saguntum cepit, P. Scipio cum exercitu in Hispaniam venit, ut bellum Carthaginiensibus indiceret. in Hispaniam venit, ut bellum Carthaginiensibus indiceret. Hannibal Hasdrubalem, fratrem eius, in Hispaniam Hannibal Hasdrubalem, fratrem eius, in Hispaniam reliquerat, dum ipse trans Pyrenaeos montes magnas reliquerat, dum ipse trans Pyrenaeos montes magnas copias ducebat et in Italiam perveniebat, ubi multas copias ducebat et in Italiam perveniebat, ubi multas Romanorum civitates occupavit.Romanorum civitates occupavit.

Itaque eodem tempore variis locis Romani pugnabant: non Itaque eodem tempore variis locis Romani pugnabant: non solum in Italiam contra Hannibalem, sed etiam in Hispania solum in Italiam contra Hannibalem, sed etiam in Hispania contra eius fratrem Hasdrubalem. contra eius fratrem Hasdrubalem.

Decimo anno postquam Hannibal in Italiam venerat, in Decimo anno postquam Hannibal in Italiam venerat, in Hispania Hasdrubal fratres Scipiones, qui per multos annos Hispania Hasdrubal fratres Scipiones, qui per multos annos victores fuerant, cum dolo necavit; exercitus Romanus victores fuerant, cum dolo necavit; exercitus Romanus tamen integer, sed sine duce mansit. Igitur senatus ad tamen integer, sed sine duce mansit. Igitur senatus ad Hispaniam misit P. Cornelium Scipionem, filium P. Scipionis, Hispaniam misit P. Cornelium Scipionem, filium P. Scipionis, qui ibidem bellum gesserat. Is vir Romanorum omnium qui ibidem bellum gesserat. Is vir Romanorum omnium primus fuit: ipse Carthaginem Novam cepit, in qua omne primus fuit: ipse Carthaginem Novam cepit, in qua omne aurum, argentum et belli apparatum Poeni habebant, aurum, argentum et belli apparatum Poeni habebant, nobilissimosque obsides, quos ab Hispanis acceperant. Post nobilissimosque obsides, quos ab Hispanis acceperant. Post id nuntium in urbe Roma ingens laetitia fuit.id nuntium in urbe Roma ingens laetitia fuit.

Page 7: Tarraco

ss. II i I ss. II i I aCaC

La ciutat republicana de Tàrraco tenia el campament militar a la part La ciutat republicana de Tàrraco tenia el campament militar a la part alta i l'àrea residencial, a l'entorn del poblat ibèric i el port. La alta i l'àrea residencial, a l'entorn del poblat ibèric i el port. La consolidació urbana va ser ràpida. La presència militar estable va consolidació urbana va ser ràpida. La presència militar estable va comportar l'arribada no només de soldats sinó també de comerciants i comportar l'arribada no només de soldats sinó també de comerciants i ciutadans romansciutadans romans

Page 8: Tarraco

L'edificació romana L'edificació romana més antiga i més més antiga i més ben conservada ben conservada d'època d'època republicana és la republicana és la muralla. En un muralla. En un primer moment primer moment hem d'imaginar-hem d'imaginar-nos-la com una nos-la com una simple palissada de simple palissada de fusta que protegia fusta que protegia la guarnició militar. la guarnició militar. La construcció de La construcció de la primera muralla la primera muralla de pedra, datada de pedra, datada arqueològicament arqueològicament a inicis del segle II a inicis del segle II aC, s'ha relacionat aC, s'ha relacionat amb la divisió amb la divisió provincial de 197 provincial de 197 aC.aC.

Page 9: Tarraco

RomanitzacRomanitzacióió

L'arribada dels L'arribada dels romans va suposar romans va suposar l'arribada de gent i l'arribada de gent i d'influències i d'una d'influències i d'una nova cultura que, nova cultura que, amb el temps, va amb el temps, va acabar per imposar-acabar per imposar-se en tota la se en tota la Península Ibèrica. Península Ibèrica.

Page 10: Tarraco

La consolidació urbana va ser ràpida. La presència militar estable va La consolidació urbana va ser ràpida. La presència militar estable va comportar l'arribada de soldats i també de comerciants i ciutadans romans comportar l'arribada de soldats i també de comerciants i ciutadans romans que van veure Hispània com una terra que els oferia noves oportunitats. que van veure Hispània com una terra que els oferia noves oportunitats.

Una de les Una de les principals principals

infrastructures infrastructures sobre les quals sobre les quals es va cimentar es va cimentar

Tàrraco fou, Tàrraco fou, sense cap sense cap

dubte, el port.dubte, el port.

Page 11: Tarraco

Tàrraco va créixer de forma accelerada durant els Tàrraco va créixer de forma accelerada durant els segles II i I aC, i es va convertir, juntament amb segles II i I aC, i es va convertir, juntament amb Cartago Nova, en la ciutat més important de la Hispània Cartago Nova, en la ciutat més important de la Hispània Citerior. Citerior.

Page 12: Tarraco

.26-25 aC.26-25 aCTàrraco va Tàrraco va adquirir una adquirir una rellevància més rellevància més gran com a ciutat, gran com a ciutat, en convertir-se en en convertir-se en la capital del món la capital del món romà. En efecte, romà. En efecte, durant aquests durant aquests anys, August va anys, August va residir a la ciutat i residir a la ciutat i hi va dirigir les hi va dirigir les campanyes contra campanyes contra càntabres i asturs. càntabres i asturs.

Page 13: Tarraco

s I dCs I dC

Durant el segle I dC Durant el segle I dC la ciutat va créixer. la ciutat va créixer.

L'any 68, Neró va ser L'any 68, Neró va ser assassinat. Es va assassinat. Es va

iniciar un període de iniciar un període de convulsions en tot convulsions en tot l'Imperi per una l'Imperi per una

sagnant guerra civil. sagnant guerra civil. Les províncies Les províncies

hispanes van donar hispanes van donar suport a Vespasià, suport a Vespasià,

que va ser qui que va ser qui finalment va arribar finalment va arribar

al poder. al poder.

Page 14: Tarraco

Vespasià concedí a les províncies Vespasià concedí a les províncies hispanes el hispanes el Ius LatiiIus Latii, a l'entorn , a l'entorn de l'any 73. pel qual tots els de l'any 73. pel qual tots els hispans foren considerats hispans foren considerats ciutadans romans de ple dret. ciutadans romans de ple dret.

Els nuclis més importants de Els nuclis més importants de població, es varen convertir en població, es varen convertir en municipis. municipis.

Tot això va comportar la Tot això va comportar la necessitat de crear una nova necessitat de crear una nova administració que s'adeqüés a administració que s'adeqüés a aquesta nova realitat. aquesta nova realitat.

Page 15: Tarraco

Tàrraco, com a Tàrraco, com a capital de la Hispània capital de la Hispània

Tarraconensis o Tarraconensis o Citerior, va disposar Citerior, va disposar de dos fòrums: un de dos fòrums: un

colonialcolonial

i l'altre provincial. Al i l'altre provincial. Al fòrum provincial se li fòrum provincial se li

va afegir uns anys va afegir uns anys més tard el circ, i es més tard el circ, i es

va completar el va completar el conjunt municipal conjunt municipal

estatal.estatal.

Page 16: Tarraco

s II dCDurant el segle II la ciutat va arribar a la màxima expressió gràcies a la construcció del darrer dels grans edificis d'entreteniment: l'amfiteatre.

Page 17: Tarraco

260 dC260 dC

Tàrraco, com la majoria de centres urbans Tàrraco, com la majoria de centres urbans d’Hispània, va ser objecte de les incursions d’Hispània, va ser objecte de les incursions

que els francs realitzaren a mitjans del que els francs realitzaren a mitjans del segle III. Segons ens relaten les fonts, i segle III. Segons ens relaten les fonts, i

sembla que ho corrobora l'arqueologia, la sembla que ho corrobora l'arqueologia, la ciutat va ser devastada l'any 260 dC. ciutat va ser devastada l'any 260 dC.

Page 18: Tarraco

Després d'un període d'incertesa la ciutat va Després d'un període d'incertesa la ciutat va recobrar el seu dinamisme amb l'adveniment al recobrar el seu dinamisme amb l'adveniment al poder de Diocleciàpoder de Dioclecià

DiocleciàDioclecià

Page 19: Tarraco

s IV dCs IV dCA partir A partir

d'aquesta data i d'aquesta data i amb continuïtat amb continuïtat

al llarg de la al llarg de la meitat del segle meitat del segle IV, la ciutat es IV, la ciutat es va revitalitzar, va revitalitzar,

tal i com ho tal i com ho manifesta la manifesta la

construcció de construcció de nous edificis nous edificis públics, el públics, el

manteniment manteniment dels dels

espectacles, espectacles, l'amfiteatre o la l'amfiteatre o la

restauració restauració d'edificis d'edificis

públics d’època públics d’època de l'alt imperi.de l'alt imperi.

Page 20: Tarraco

s V dC s V dC La documentació La documentació escrita dels inicis escrita dels inicis del segle V ens del segle V ens mostra una mostra una Tàrraco que Tàrraco que mantenia mantenia estructures estructures socials socials complexes, en complexes, en les quals el bisbe les quals el bisbe metropolità era metropolità era el defensor de el defensor de l'ordre establert, l'ordre establert, en un imperi en en un imperi en què què ChristianitasChristianitas era sinònim de era sinònim de romanitas.romanitas.

Page 21: Tarraco

.- 713 dC – s XII dC.- 713 dC – s XII dCTàrraco va continuar sent una de les Tàrraco va continuar sent una de les principals metròpolis hispanes durant la principals metròpolis hispanes durant la monarquia visigoda, fins que el panorama monarquia visigoda, fins que el panorama va canviar radicalment amb la conquesta va canviar radicalment amb la conquesta de la ciutat per part d’exèrcits islàmics de la ciutat per part d’exèrcits islàmics cap a l'any 713 i la seva incorporació a Al cap a l'any 713 i la seva incorporació a Al Andalus. A partir d'aquest moment la Andalus. A partir d'aquest moment la ciutat entra en un llarg i obscur període ciutat entra en un llarg i obscur període que no va concloure fins a la conquesta que no va concloure fins a la conquesta impulsada pels comtes catalans al segle impulsada pels comtes catalans al segle XII i que va aportar el restabliment de la XII i que va aportar el restabliment de la seu metropolitana a Tarragona.seu metropolitana a Tarragona.

Page 22: Tarraco

MONUMENTS ROMANS A MONUMENTS ROMANS A TARRACOTARRACO

Amfiteatre Arc de Barà Centcelles Circ romà Fòrum de la colò

nia Fòrum provincial Vil·la dels Munts

Muralles Necròpolis Pont del Diable Teatre Torre dels Escipi

ons Pedrera del

Mèdol

Page 23: Tarraco

L'Amfiteatre L'Amfiteatre presenta presenta característiqcaracterístiques singulars ues singulars quant a la quant a la seva seva construcció. construcció. Va ser Va ser parcialment parcialment excavat a la excavat a la roca, on roca, on s'assentaren s'assentaren una part de una part de les grades, la les grades, la resta es va resta es va bastir amb bastir amb voltes voltes d'opus d'opus caementiciucaementiciumm..

1.- Amfiteatre, Segle I dC 1.- Amfiteatre, Segle I dC TarragonaTarragona

Page 24: Tarraco

La característica La característica més genuïna i més genuïna i diferencial d'aquest diferencial d'aquest monument és la monument és la presència a la sorra presència a la sorra de dues estructures de dues estructures religioses que van religioses que van ser construïdes ser construïdes després: una després: una visigòtica i l'altra visigòtica i l'altra romànica.romànica.

Page 25: Tarraco

La La transformacitransformació que pateix ó que pateix

aquest aquest monument es monument es a partir del a partir del martiri del martiri del

bisbe bisbe Fructuós i els Fructuós i els seus diaques seus diaques

Auguri i Auguri i Elogi, que Elogi, que

culminarà al culminarà al segle VI dC segle VI dC

amb la amb la construcció construcció

d'una basílica d'una basílica visigòtica. La visigòtica. La romànica és romànica és

del segle XII. del segle XII.

Aquesta evolució que va sofrir l'Amfiteatre, que va deixar de Aquesta evolució que va sofrir l'Amfiteatre, que va deixar de ser escenari de lluites entre gladiadors i bèsties per ser un ser escenari de lluites entre gladiadors i bèsties per ser un espai de culte, és un bon exemple de l'evolució del període de espai de culte, és un bon exemple de l'evolució del període de cristianització en un lloc pagà. cristianització en un lloc pagà.

Page 26: Tarraco
Page 27: Tarraco
Page 28: Tarraco
Page 29: Tarraco

2.- Arc de Barà, Segle I 2.- Arc de Barà, Segle I dCdC

Page 30: Tarraco

L'Arc de Barà és un arc de triomf construït pels romans al segle I dC. L'Arc de Barà és un arc de triomf construït pels romans al segle I dC.

Page 31: Tarraco

La seva presència marca la La seva presència marca la importància de Tarraco com importància de Tarraco com a capital de la província. a capital de la província.

Page 32: Tarraco

L’Arc de Barà segons un dibuix de mitjans del s.

XVI

Page 33: Tarraco

És un testimoni de la reforma de la via

de comunicació entre Cadis i Roma, l'antiga Via Heràclia

que durant el principat d'August

va passar a anomenar-se Via

Augusta.

Page 34: Tarraco

L'Arc de Barà constitueix un L'Arc de Barà constitueix un dels pocs exemples d'arcs del dels pocs exemples d'arcs del triomf que s'han conservat a triomf que s'han conservat a la península Ibèrica.la península Ibèrica.

Arco de Caparra -Cáceres Arco de Trajano - Mérida

Arco de Medinaceli

Page 35: Tarraco

Durant molts anys va sofrir l'acció del trànsit, que Durant molts anys va sofrir l'acció del trànsit, que passava per sota de l'arc. Fa pocs anys va ser restaurat.passava per sota de l'arc. Fa pocs anys va ser restaurat.

Page 36: Tarraco

3.-Vil·la de Centcelles, Segle II 3.-Vil·la de Centcelles, Segle II dC.dC.

Page 37: Tarraco

El nucli inicial de la vil·la de Centcelles se El nucli inicial de la vil·la de Centcelles se situa al segle II dC., però és als dos segles situa al segle II dC., però és als dos segles

següents quan aconsegueix la seva següents quan aconsegueix la seva esplendor.esplendor.

Al segle IV Al segle IV es es

transforma transforma en en

monument monument funerari, funerari,

segons una segons una llegenda per llegenda per

acollir les acollir les despulles de despulles de l'emperador l'emperador Constantí.Constantí.

Page 38: Tarraco

Les restes dels mosaics conservats a la seva cúpula són de gran qualitat Les restes dels mosaics conservats a la seva cúpula són de gran qualitat artística i tècnica, la qual cosa converteix el monument en un dels artística i tècnica, la qual cosa converteix el monument en un dels conjunts paleocristians més importants d’Hispània i del món romàconjunts paleocristians més importants d’Hispània i del món romà

Page 39: Tarraco
Page 40: Tarraco

És l'únic edifici És l'únic edifici romà de la romà de la península península

ibèrica que ha ibèrica que ha conservat la conservat la seva cúpula.seva cúpula.

Page 41: Tarraco

Centcelles és Centcelles és l'exemple de com un l'exemple de com un alt dignatari podia, alt dignatari podia, segons el seu prestigi i segons el seu prestigi i capacitat econòmica o capacitat econòmica o política, fer-se política, fer-se construir un construir un monument funerari. El monument funerari. El mausoleu és una peça mausoleu és una peça clau en el conjunt de la clau en el conjunt de la Tarraco paleocristiana. Tarraco paleocristiana.

Page 42: Tarraco

4.- Circ Romà, Segle I dC. 4.- Circ Romà, Segle I dC.

Page 43: Tarraco

L'amplada màxima es trobava a la línia de L'amplada màxima es trobava a la línia de sortida i la menor a la corba on hi havia grades. sortida i la menor a la corba on hi havia grades. La primera correspon a l'actual ubicació de La primera correspon a l'actual ubicació de l'ajuntament i la segona, a les restes de la l'ajuntament i la segona, a les restes de la capçalera. Les seves grades podien acollir més capçalera. Les seves grades podien acollir més de 30.000 espectadors, tots asseguts i amb una de 30.000 espectadors, tots asseguts i amb una vista excel·lent de tot el que passava a l'arena. vista excel·lent de tot el que passava a l'arena.

Page 44: Tarraco

El Circ ocupa la terrassa inferior de les tres que El Circ ocupa la terrassa inferior de les tres que van construir els romans a la part alta de la van construir els romans a la part alta de la ciutat.ciutat.

Page 45: Tarraco

A Hispània només es coneix l'existència de sis A Hispània només es coneix l'existència de sis edificis dedicats a les curses de bigues i edificis dedicats a les curses de bigues i

quadrigues, espectacle preferit pels ciutadans quadrigues, espectacle preferit pels ciutadans de l'Imperi.de l'Imperi.

Mèrida

Page 46: Tarraco

Gràcies al seu bon estat de conservació, el Circ de Gràcies al seu bon estat de conservació, el Circ de Tarragona es va convertir en un exemple del Tarragona es va convertir en un exemple del

desenvolupament tècnic i arquitectònic que van assolir els desenvolupament tècnic i arquitectònic que van assolir els romans. L'edifici tenia unes dimensions exteriors de 325 romans. L'edifici tenia unes dimensions exteriors de 325

metres de longitud i 100 i 115 d'amplada, mentre que metres de longitud i 100 i 115 d'amplada, mentre que l'arena tenia una longitud de 190 metres i una amplada l'arena tenia una longitud de 190 metres i una amplada

d'entre 67 i 77 metres.d'entre 67 i 77 metres.

Page 47: Tarraco
Page 48: Tarraco

5.- Fòrum de la Colònia, Segle 5.- Fòrum de la Colònia, Segle I dCI dC

Page 49: Tarraco

El Fòrum de la Colònia, El Fòrum de la Colònia, que actualment seria el que actualment seria el mercat de la ciutat, va mercat de la ciutat, va créixer al voltant d'una créixer al voltant d'una basílica. Al seu interior basílica. Al seu interior hi havia les hi havia les tabernae tabernae o, o, el que és el mateix, les el que és el mateix, les botigues, de les quals botigues, de les quals es conserven nou. es conserven nou.

Page 50: Tarraco

D'aquest lloc hi ha, en bon estat, unes cisternes, D'aquest lloc hi ha, en bon estat, unes cisternes, part de les estructures de les part de les estructures de les tabernae tabernae i, de i, de manera molt especial, una calçada pavimentada, manera molt especial, una calçada pavimentada, per la part inferior de la qual passa una claveguera per la part inferior de la qual passa una claveguera que recollia les aigües residuals dels habitatges. que recollia les aigües residuals dels habitatges.

Page 51: Tarraco

El Fòrum de la Colònia servia El Fòrum de la Colònia servia també com a lloc de reunió dels també com a lloc de reunió dels ciutadans que, entre compra i ciutadans que, entre compra i compra feien negocis parlaven de compra feien negocis parlaven de política o de l'activitat social de la política o de l'activitat social de la ciutat A les prospeccions ciutat A les prospeccions arqueològiques fetes a la zona arqueològiques fetes a la zona s'han trobat les bases d'estàtues s'han trobat les bases d'estàtues dedicades als emperadors August i dedicades als emperadors August i Vespasià. L'estat de conservació Vespasià. L'estat de conservació del monument és bo.del monument és bo.

Page 52: Tarraco

6.- Fòrum Provincial, Segle I 6.- Fòrum Provincial, Segle I dC. dC.

Page 53: Tarraco

El Fòrum Provincial va a ser el lloc on es El Fòrum Provincial va a ser el lloc on es concentraven els signes de la dignitat imperial i concentraven els signes de la dignitat imperial i l'Administració des d'on es dirigia la Hispània Citerior.l'Administració des d'on es dirigia la Hispània Citerior.

Page 54: Tarraco

La construcció es va iniciar sota el principat de La construcció es va iniciar sota el principat de l'emperador Vespasià, a partir de l'any 69 dC. La l'emperador Vespasià, a partir de l'any 69 dC. La

denominada Plaça de Representació corresponia a una denominada Plaça de Representació corresponia a una gran construcció porticada de planta rectangular, de 318 gran construcció porticada de planta rectangular, de 318

metres d'ample per 175 de fons, a la part central de la metres d'ample per 175 de fons, a la part central de la qual havia una gran plaça.qual havia una gran plaça.

Page 55: Tarraco

Les torres del Pretori i de l'Antiga Audiència són dos dels Les torres del Pretori i de l'Antiga Audiència són dos dels extrems del Fòrum Provincial, des dels quals s'accedia a les extrems del Fòrum Provincial, des dels quals s'accedia a les dependències administratives. L'espai que va ocupar el dependències administratives. L'espai que va ocupar el complex, 7'5 hectàrees, el converteixen en el fòrum més complex, 7'5 hectàrees, el converteixen en el fòrum més gran construït a l'Imperi Romà. Per a la seva construcció es gran construït a l'Imperi Romà. Per a la seva construcció es van utilitzar grans quantitats de marbre. Des de les van utilitzar grans quantitats de marbre. Des de les dependències que va ocupar es governaren i administraren dependències que va ocupar es governaren i administraren els destins d’Hispània.els destins d’Hispània.

Page 56: Tarraco
Page 57: Tarraco
Page 58: Tarraco

7.- Vil·la dels 7.- Vil·la dels Munts, Segle Munts, Segle I dC. AltafullaI dC. Altafulla

Page 59: Tarraco

La Vil·la dels Munts, una de les més importants i La Vil·la dels Munts, una de les més importants i més ben conservades de les moltes que es van més ben conservades de les moltes que es van construir al voltant de Tarragona, es troba al construir al voltant de Tarragona, es troba al municipi d'Altafulla. municipi d'Altafulla.

Page 60: Tarraco

Tant per la riquesa dels Tant per la riquesa dels paviments, escultures i paviments, escultures i materials com per la materials com per la grandiositat del conjunt, amb grandiositat del conjunt, amb termes, cisternes i termes, cisternes i edificacions, constitueix un edificacions, constitueix un dels millors exemplars dels millors exemplars conservats a Catalunya.conservats a Catalunya.

Page 61: Tarraco

El monument és un exponent clar de com les elits El monument és un exponent clar de com les elits senatorials, en aquest cas els governadors provincials de la senatorials, en aquest cas els governadors provincials de la Hispània Citerior, tenien residències al camp amb les Hispània Citerior, tenien residències al camp amb les comoditats de la ciutat. Una de les persones que van comoditats de la ciutat. Una de les persones que van habitar la vil·la va ser Caius Valerius Avitus, funcionari de habitar la vil·la va ser Caius Valerius Avitus, funcionari de l'Imperi que va ser destinat a Tarraco per l'emperador l'Imperi que va ser destinat a Tarraco per l'emperador Antoní Pius. Antoní Pius.

Page 62: Tarraco

8.- Muralles, segle III aC.8.- Muralles, segle III aC.

Page 63: Tarraco

La construcció de la La construcció de la muralla de Tarragona, muralla de Tarragona,

la primera de la la primera de la Península Ibèrica, Península Ibèrica,

s'inicia al segle III a.C. s'inicia al segle III a.C. per un motiu per un motiu

exclusivament militar. exclusivament militar. És l'element més És l'element més important que es important que es

conserva a la ciutat conserva a la ciutat d'època republicana. d'època republicana. És un dels símbols És un dels símbols

més emblemàtics de més emblemàtics de Tarragona i una Tarragona i una

construcció que ha construcció que ha marcat la configuració marcat la configuració

de la fisonomia de la fisonomia urbana des de urbana des de

l'antiguitat fins al l'antiguitat fins al segle XIX.segle XIX.

Page 64: Tarraco

De les torres De les torres que es que es

conserven conserven destaca la de destaca la de Minerva, que Minerva, que

conté el conté el relleu de la relleu de la

deessa deessa Minerva, el Minerva, el més antic més antic

dels que han dels que han arribat fins arribat fins els nostres els nostres dies a la dies a la Hispània Hispània romana.romana.

Page 65: Tarraco

La presència de les anomenades pedres ciclòpies li La presència de les anomenades pedres ciclòpies li confereixen una característica molt particular. La seva confereixen una característica molt particular. La seva

longitud va arribar a ser quatre quilòmetres, amb la longitud va arribar a ser quatre quilòmetres, amb la finalitat de tancar tot el monticle on es va desenvolupar finalitat de tancar tot el monticle on es va desenvolupar

la ciutat romana fins al mar.la ciutat romana fins al mar.

Page 66: Tarraco
Page 67: Tarraco

9.- Necròpolis, Segle I dC. 9.- Necròpolis, Segle I dC.

Page 68: Tarraco

La Necròpolis situada La Necròpolis situada al costat del riu al costat del riu Francolí data del Francolí data del segle I dC, però és a segle I dC, però és a partir del III quan partir del III quan sofreix una gran sofreix una gran transformació. En transformació. En aquest període es aquest període es vincula a la comunitat vincula a la comunitat cristiana de Tarraco. cristiana de Tarraco. Es tracta d’un conjunt Es tracta d’un conjunt funerari de l’època funerari de l’època tardoromana molt tardoromana molt important. És important. És destacable per la destacable per la riquesa i varietat dels riquesa i varietat dels diferents tipus diferents tipus d'inhumacions, d'inhumacions, monuments funeraris monuments funeraris i restes escultòriques.i restes escultòriques.

Page 69: Tarraco

La riquesa La riquesa d'aquest d'aquest material material

corrobora la corrobora la importància importància

del culte del culte cristià a la cristià a la ciutat ja als ciutat ja als seus inicis. seus inicis. Els romans Els romans tenien per tenien per costum no costum no

enterrar els enterrar els seus morts a seus morts a l'interior del l'interior del

recinte recinte emmurallat.emmurallat.

Page 70: Tarraco
Page 71: Tarraco

Els rituals a l’època Els rituals a l’època republicana i al segle I dC. republicana i al segle I dC. consisteixen en la incineració consisteixen en la incineració del cadàver i la col·locació de del cadàver i la col·locació de les cendres en una tomba. les cendres en una tomba. Però a partir del segle II dC. Però a partir del segle II dC. s'enterren alineats als costats s'enterren alineats als costats de les vies, en sepulcres més de les vies, en sepulcres més o menys sumptuosos. El o menys sumptuosos. El cristianisme va canviar els cristianisme va canviar els conceptes dels enterraments.conceptes dels enterraments.

Page 72: Tarraco

10.- Pont del Diable, Segle I 10.- Pont del Diable, Segle I dC. dC.

Page 73: Tarraco

Les restes que s'han Les restes que s'han conservat propers al conservat propers al

barri de Sant barri de Sant Salvador Salvador

corresponen a un corresponen a un aqüeducte de 15 aqüeducte de 15 quilòmetres de quilòmetres de

longitud.longitud.

El Pont del El Pont del Diable és un Diable és un

dels aqüeductes dels aqüeductes que van que van

construir els construir els romans per romans per

portar l'aigua a portar l'aigua a la ciutat de la ciutat de

Tarraco.Tarraco.

Page 74: Tarraco

La seva La seva longitud és de longitud és de 217 metres i 217 metres i permet salvar permet salvar una clotada.una clotada.

El Pont del Diable El Pont del Diable permetia evitar un permetia evitar un desnivell del terreny de desnivell del terreny de 27 metres d'altura. 27 metres d'altura. L'estructura està L'estructura està dividida en dos pisos, dividida en dos pisos, d'11 i 25 arcs, d'11 i 25 arcs, respectivament.respectivament.

Page 75: Tarraco

Es tracta d'un dels aqüeductes més ben conservats dels Es tracta d'un dels aqüeductes més ben conservats dels construïts a Hispània. Tècnicament és una obra impecable i construïts a Hispània. Tècnicament és una obra impecable i d'unes dimensiones equiparables als millors exemplars del d'unes dimensiones equiparables als millors exemplars del seu gènere. L'aqüeducte portava aigua d'una mina que hi seu gènere. L'aqüeducte portava aigua d'una mina que hi havia a Puigdelfí. L'estat de conservació és bo i el paratge havia a Puigdelfí. L'estat de conservació és bo i el paratge on està ubicat, al interior d'un bosc, el converteixen en un on està ubicat, al interior d'un bosc, el converteixen en un monument singular. monument singular.

Page 76: Tarraco

Segòvia

Mérida

Segòvia

Page 77: Tarraco

11.- Teatre, Segle I dC. 11.- Teatre, Segle I dC.

Page 78: Tarraco

El Teatre de Tarragona és un dels monuments que El Teatre de Tarragona és un dels monuments que s'han conservat pitjor a causa dels atacs que ha s'han conservat pitjor a causa dels atacs que ha sofert per causa de l'especulació. Als anys vint va sofert per causa de l'especulació. Als anys vint va perdre prop de quinze fileres de grades com a perdre prop de quinze fileres de grades com a resultat de la construcció d'una fàbrica.resultat de la construcció d'una fàbrica.

Page 79: Tarraco

El Teatre es va construir en El Teatre es va construir en dues fases. La primera dues fases. La primera presenta elements de pedra presenta elements de pedra del Mèdol, com capitells, fusts, del Mèdol, com capitells, fusts, arquitraus, frisos i cornises; i la arquitraus, frisos i cornises; i la segona correspon a la façana, segona correspon a la façana, que està ornamentada amb que està ornamentada amb elements de marbre. Per l'estil elements de marbre. Per l'estil dels capitells, sembla que la dels capitells, sembla que la seva primera construcció es seva primera construcció es remunta a l’època d'August. El remunta a l’època d'August. El Teatre ha proporcionat un Teatre ha proporcionat un conjunt de 43 fragments conjunt de 43 fragments escultòrics, entre els quals hi escultòrics, entre els quals hi ha estàtues de déus i muses. ha estàtues de déus i muses. Les escultures i inscripcions Les escultures i inscripcions que es conserven al Museu que es conserven al Museu Nacional Arqueològic de Nacional Arqueològic de Tarragona han proporcionat Tarragona han proporcionat una gran quantitat una gran quantitat d'informació sobre la ciutat d'informació sobre la ciutat romana.romana.

Page 80: Tarraco

12.- Torre 12.- Torre dels dels

Escipions, Escipions, s I dC. s I dC.

La coneguda La coneguda com Torre dels com Torre dels

Escipions és Escipions és un monument un monument funerari que funerari que

va ser bastit al va ser bastit al costat de la costat de la

via Augusta. via Augusta.

Page 81: Tarraco
Page 82: Tarraco

La Torre dels Escipions era un element de prestigi del grup familiar o La Torre dels Escipions era un element de prestigi del grup familiar o de l'individu enterrat allí. Malgrat el seu nom, la torre no té cap de l'individu enterrat allí. Malgrat el seu nom, la torre no té cap relació amb els germans Escipions, peces claus als primers anys de relació amb els germans Escipions, peces claus als primers anys de la creació de la ciutat a partir d'un assentament militar.la creació de la ciutat a partir d'un assentament militar.

Page 83: Tarraco
Page 84: Tarraco
Page 85: Tarraco

Aquest monument és testimoni Aquest monument és testimoni de l'interès de les classes de l'interès de les classes socials elevades per socials elevades per autorepresentar-se amb la autorepresentar-se amb la construcció d'estructures construcció d'estructures funeràries al costat de les funeràries al costat de les principals vies d'accés a principals vies d'accés a Tarraco.Tarraco.

Els romans soterraven els seus Els romans soterraven els seus morts fora dels recintes emmurallats morts fora dels recintes emmurallats i al costat de les calçades.i al costat de les calçades.

Page 86: Tarraco

13.- Pedrera del Mèdol13.- Pedrera del Mèdol

Page 87: Tarraco

Consisteix en un gran clot produït per l'extracció Consisteix en un gran clot produït per l'extracció de la pedra calcària de color groguenc. La de la pedra calcària de color groguenc. La

cavitat que forma és d'uns 100m. de llargada cavitat que forma és d'uns 100m. de llargada per 50m. d'amplada.per 50m. d'amplada.

Page 88: Tarraco

A la part central A la part central hi ha restes de hi ha restes de l'element més l'element més emblemàtic de la emblemàtic de la pedrera que és " pedrera que és " l'agulla del l'agulla del Mèdol", d'uns 17 Mèdol", d'uns 17 m. d'alçada, que m. d'alçada, que indica el nivell indica el nivell original de la original de la pedra extreta. pedra extreta.

Page 89: Tarraco

Aquesta agulla i els Aquesta agulla i els senyals de les senyals de les parets laterals ens parets laterals ens ajuden a reconstruir ajuden a reconstruir les tècniques les tècniques d'extracció dels bloc d'extracció dels bloc mitjançant falques mitjançant falques de fusta i eines de de fusta i eines de ferro. S'ha calculat ferro. S'ha calculat que el volum de que el volum de pedra extreta és pedra extreta és d'uns 50.000 metres d'uns 50.000 metres cúbics.cúbics.