L’AJUNTAMENT ENS VISITA

REALITZACIÓVíctor CambroneroElías CastroNúria Cerezo Rodrigo Elizalde Anna GaldónSamanta García Josep LópezRaúl LópezRaquel Lucas Jennifer MirandaOriol Monrós Carlota Núñez Alex Parra Misael Rius Lídia Romero Francisco RoyanoPedro Ruiz Lluís Salvatella

NO

EM

RA

TLL

IS •

NÚ

M.

18 DIRECCIÓ

Teresa París

MAQUETACIÓChelo Quiroga

HAN COL·LABORATJosep M. AlmacellesMontse BolósMontse BordalbaFerran CortinaTeresa ParísRubén Ruíz MorenoEugenia VázquezMontse Ventura

CORRECCIÓ DETEXTOSTeresa París

AGRAÏMENTSEric DuarteJuan Luis FernándezPamela GarcíaJosefina GómezKarim i BenjaJudith LópezJ. E. NavalpotroMiquel Royo

AGRAÏMENTS ESPECIALSRamon, Rosa i Pacode consergeria

IMPRESSIÓPAPERS 99ARTS GRÀFIQUES SCCL

LA REVISTA DEL MERCÈ • NÚM. 18 - GENER 2008 • EXEMPLAR GRATUÏTLA REVISTA DEL MERCÈ • NÚM. 18 - GENER 2008 • EXEMPLAR GRATUÏT

www.iesmercerodoreda.com

Entrevistem l’Èric,un alumne molt especial

Una nova fotografia fantasma... Recordeu haver vist això a l’institut?Podrieu dir on era?

FESTES DETARDORla castanyada, la fantasmada,els diablesi el taller de castellers

FESTES DETARDORla castanyada, la fantasmada,els diablesi el taller de castellers

I TAMBÉ...totes les excursions, activitats,música, articles,entrevistes i passatemps

MM II SS TT OO SS II MM II SS TT EE RR II SS(no t’hi cremis...)

Un clàssic, pels petits:Has de dixar la brossafora de la pala moventnomés 2 mistos.

Ara, un pels grans:Evidentment, 7 no es igual a 1.Pots fer que es dongui unaigualtat correcta moventnomés 1 misto?

Fes un miracle:Converteix aques quadrat enmil, vellugant tants mistos conet faci falta.

Sembla senzill:Amb 12 mistos has de fer unpolígon regular de 12 costats.Es fàcil... si no intentes quetots els angles siguin rectes!

Aquest és per nota:Amb 6 mistos es pot fer 1 triangle equi-làter, a l’esquerra. També es poden fer 2

triangles equilàters, a sota. I també espoden fer 4 triangles equilàters,però això ho has d’esbrinar tu.

Que ho disfrutis.

Anava jo cap a Palamós quan em vaigcreuar amb una vella i mitja. Cadavella portava un sac i mig, a dins delqual i havia un gat i mig.Quantes velles, sac i gats anaven capa Palamós?

«AQUESTA FRASE TÉ SISPARAULES»–Ep! això no és pas veritat...–Teniu raó, amic meu, per tant,«AQUESTA FRASE NO TÉ SISPARAULES»

Un ciclista puja un port de muntanyaa 5 km/hora. Per guanyar la cursa,li convé aconseguir una velocitatmitjana final de 10 km/hora.A quina velocitat ha de baixar el portperquè la seva velocitat mitjana siguila desitjada? Sembla fàcil, oi? Ja veuràs, ja...

4 Excursions

7 Juan Luis Fernández

8 Coeduquem-nos &Una de consum

9 Parelles lingüístiques

10 Festes de tardor

12 L’ajuntament ens visita

13 Josefina Gómez

14 Entrevistes a alumnes

16 Música

18 Juan Enrique Navalpotro

19 Una mica de Hip-hop

20 Pensa una estona

Aquest curs 2007 el comencem amb més canvis delshabituals en un centre d’ensenyament. Com cada setem-bre, han entrat més d’un centenar d’alumnes i una quin-zena de professors nous, a qui dono la més cordial ben-vinguda. També un bon grapat de gent ha marxat delcentre en acabar l’ESO o el batxillerat. Estem convençutsque l’experiència al Mercè Rodoreda els haurà estat pro-fitosa i els desitgem molta sort. Però també tenim altres novetats. En primer lloc, haentrat en vigor a 1r i 3r d’ESO la LOE, la quarta llei edu-cativa en deu anys. No sembla que aquestes modifica-cions contínues del marc legal siguin l’eina més útil permillorar el nivell educatiu, però no hi ha cap altre remeique jugar amb les cartes que tenim. I això és el que hemfet: un projecte d’organització pròpia dels ensenyamentsLOE per al període 2007-2011, amb la intenció de con-jugar la normativa amb el nostre projecte pedagògic.

En segon lloc, estem començant a imple-mentar diversos projectes pedagògics. Dosd’ells, que ja vam esmentar en el númeroanterior de No em ratllis, tenen com aobjectiu genèric la millora de la convivèn-cia: Contra els prejudicis és un projecteadreçat a educar en la prevenció d’actitudsxenòfobes i racistes; Prevenció de la vio-lència de gènere i reconeixement de lesaportacions culturals de les dones buscaaprofundir en la coeducació.El tercer projecte que encetem és el Placooperatiu de Reutilizació de llibres detext. Gràcies a una subvenció de 3.000euros per línia de 1r d’ESO, més les quotesde participació de les famílies, en quatre

cursos aconseguirem bastir un fons de llibres que supo-sarà una reducció significativa de la despesa familiar.Més del 40% d’alumnes d’ESO han signat el compromísde lliurar els llibres en bon estat a la fi del curs, perquèaltres els puguin fer servir. D’aquesta manera, mitjançantla col·laboració entre diversos estaments del centre(famílies, professors, alumnes), eduquem en valors comla responsabilitat i la cura dels llibres, la solidaritat i lasostenibilitat, per tal d’afavorir la cohesió social i l’equi-tat educativa. Precisament la sostenibilitat i la seva difu-sió és la fita del projecte Agenda 21, aquest lligat al’Ajuntament de l’Hospitalet. Carles Peris s’encarregaamb els alumnes de 3r d’ESO de coordinar el desplega-ment d’activitats com la diagnosi del consum a l’instituti a casa, l’anàlisi de per què i com consumim i les pro-postes per moficar els nostres hàbits de consum indivi-duals i col·lectius.Per últim, el Pla d’excel·lència. L’atenció a la diversitat had’aplicar-se a tots els alumnes: els que presenten mésdificultats davant de l’aprenentatge i els que tenen méscapacitats. Per això l’objectiu del Pla és millorar el ren-diment acadèmic de l’alumnat i alhora estimular la sevacuriositat i el seu interès per la cultura i la ciència. Aquítenim tots plegats un marge per progressar.

Respostes als passatemps del número anterior.

•La foto. Es tracta de l’arbre que hi ha al pati, davant dels porxos.•Els tennistes mentiders. Era un partit de dobles; tots dos diuen la veritat, ja que

formaven part del mateix equip.•I la solució del dibuixet:

Fins al pròxim número.

FERRANCORTINADIRECTOR

«... i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant,esperant que rifessin cafeteres, i la Julietacridant perquè la veu li passés per damunt de lamúsica, i no seguis que et rebregaràs!, i davantdels ulls les bombetes vestides de flor i lescadenetes enganxades amb pasta d’aigua ifarina i tothom content, i mentre badava unaveu a l’orella va dir-me, ¿ballem?»

LA PLAÇA DEL DIAMANT de Mercè Rodoreda.

L’any de...Mercè RodoredaA. GALDÓN, N. CEREZO

Mercè Rodoreda? Rodoreda? Em sona aquest nom... Ostres! Si és elnom de l’insti!!! És veritat!!! I aquesta dona què va fer o qui és perquèli posin el seu nom a un insti! No ho sé, tu! Potser va ser una cantantfamosa... No, va ser una actriu!!! Què dius ara! Busquem-ho... Googleés fantàstic!!! Òndia, va escriure llibres, tu! Va ser escriptora. Ja veus,tu! I de quina època és, aquesta dona? Oh, és vella... I tan vella! Ja ésmorta! Explica, explica més coses de la Mercè... què hi posa més a la pàginaweb. Doncs, hi posa que va néixer a Barcelona l’any 1908. També diuque es va casar amb el seu tiet, tu!! Ostres amb el seu tiet?? Què fort!Continua, continua... i van tenir un fill!! I a què no saps com es deia??Es deia Jordi!! Ostres, com el Fornés! Hahaha !!!Ah, saps què li va passar? Diu que el seu matrimoni no anava gaire fi!!Ja es veia a venir, casant-se amb el seu tiet... Però, a la Mercè, realment,el que li interessava era escriure, no? Mira, mira... també diu que al1937 es va separar del seu marit!! Què fort, en aquella època es vanatrevir a separar-se!! Ets un xafarder!!! No hi diu això!!! Sí, que ho diu!Que en aquella època la gent no es podia separar!!! No t’ho has decreure tot a cegues el que hi diu a les pàgines web!! Busquem-ne unaaltra... a veure què diu.. Mira, mira... Aquí explica que el seu marit noconsiderava important que ella escrivís... Passava d’ella? Em sembla quesí...però llavors va ser quan va decidir lluitar per escriure!! Aaahhh!!!Ei, saps que li agradaven molt les flors? Ah, si? Ja veus... Escolta, a mitambé m’agraden les flors! I, a part de les flors, li agradava alguna cosamés... Escriure!!! No fotis!! De veritat?? Saps que va escriure quatrenovel·les abans de la guerra i que només en va voler conservar una?Se li va parar o què? No... diu que era molt perfeccionista i que no lisemblaven que estiguessin bé del tot. Aaahhh!!! Val, alguna cosa mésinteressant? Ah, sí! Va guanyar un premi amb una novel·la que es diuAloma. Aloma. Aloma? Em sona aquest nom... em sembla que vaigllegir un llibre que es deia alguna cosa així a 3r a la Biblioteca d’Aulade les pesades de català... Ah! i si no recordo malament em va molar...Ara és duret, eh? Ah! Saps que va haver de fugir cap a França camesajudeu-me després de la guerra? No, no ho sabia. Escolta... què hi diualguna cosa més d’interessant? Es que m’estic cansant...Vaaaaaaaaaaaalll, fem una cosa, el proper dia continuem, d’acord?D’acord! ...Ei, saps que tinc una cita? Ah, si?...

•••ALUMNES DE 3R

D’ESO DURANT

UNA PAUSA ALS

VOLTANTS DE LA

MURALLA ROMANA

DE TARRAGONA.

•••ALUMNES DE L’AULA

D’ACOLLIDA

DURANT LA VISTA A

LA VILA VELLA DE

L’HOSPITALET.A BAIX, UN DIBUIX

DE LA TALAIA

REALITZAT PER

L’ANTONIO

CAMPERO.

Sortida al Montseny 1R ESOJ. LÓPEZ, R. RODRÍGUEZ

Vam arribar i vam veure un vídeosobre les estacions de l’any alMontseny; més tard vam fer unaexcursió per conèixer l’àmbit. Almonitor se li va ocórrer la brillantidea de sortir corrents darrera d’unporc senglar i tot el grup el vamseguir. Després de no haver acon-seguit trobar el porc senglar i ambuna gran tristesa en els seus ulls(una gran pèrdua...), ens va expli-car una història sobre una forca iun arbre. Vam anar a dinar i des-prés temps lliure fins a l’hora detornar.

Cardona2N ESOA. PARRA, L. SALVATELLA

Com cada any els alumnes desegon d’ESO, per l’excursió detutoria, han anat a Cardona aveure les mines de sal (prop de laplana de Vic). Els alumnes escollitsper al nostre article perquè ensexpliquessin com els havia anatl’excursió han estat: la Lara Tadeo,

la Laura Reyes, l’Àlex Collante i,per últim, i no menys important,l’Ivan Fernández. Segons aquestespersones que vam entrevistar ensvan dir que l’excursió havia anatrealment bé, ja que van tenir sortque fes bon temps. L’anada i la tor-nada en autocar no va ser gensavorrida ja que portaven els seusmp3 i parlaven amb els amics iamigues. Les activitats que vanrealitzar van ser, principalment,veure les mines de sal i, després,anar al laboratori a fer experimentsamb les sals (els tipus de sals i totallò...), i també van visitar el cas-

tell. En el seu temps lliure, elsalumnes de 2n, van dinar i vanpoder parlar i jugar una bona esto-na per la zona visitada. Els profes-sors que els van acompanyar vanser: L’Andreu, la Concha Figuero,la Carmen Palma, la Paloma i elJosep Lluís.

Tarragona3R ESOV. CAMBRONERO, E. CASTRO

L’alumnat de 3r d’ESO va fer laseva sortida de tutoria a Tarragona.El David Leyes i el Genís Escribanoels van explicar la visita a la ciutat.Sembla que van fer una visita apart antiga, sobretot a la partromana. L’estada a Tarragona vaser tranquil·la i, com sempre, elmillor va ser l’estona de dinar. Peruna altra banda, cal comentar quela sortida hagués estat més amenai millor si el monitor no haguésestat tan avorrit. De fet, quan elsvam preguntar si els agradaria tor-nar-hi van dir que sí però ambdues condicions: un monitor dife-rent i més temps lliure. Semblaque la passió pels romans tarrago-nins no ha envaït l’esperit delsnostres col·legues de tercer.

Girona4T ESOR. LÓPEZ, J. MIRANDA,F. ROYANO, R. ELIZALDE

El dia 8 d’octubre els alumnes de4t d’ESO van fer una sortida aGirona. Van visitar la part antigade la ciutat (el barri jueu), lesmuralles, els banys àrabs (queestaven molt ben conservats) i lacatedral. Dins d’aquesta els van feruna petita xerrada sobre l’origende l’edifici i les diferents etapes dela seva construcció. Després deveure el claustre de la catedral elsvan ensenyar el famós Tapís de laCreació i els van explicar que eramolt i molt antic i el seu significat.També els van explicar històriessobre alguns dels personatges isants de la ciutat. Després van ferun tomb al voltant de les muralles.Per cert, es va posar a ploure i erauna mica incòmode, però es vancomprar impermeables i vansobreviure a la intensa pluja. Al’hora de dinar els van deixar unaestona lliure per anar on volgués-sin a menjar i, finalment, cap al’autocar i a l’Hospitalet que hifalta gent. Van arribar a les cinc ivint aproximadament.

Xerrada sobreinteligència emocianal1R I 2N BATXILLERAT

SANDRA GUERRERO

El passat dimecres 31 d’octubre,els alumnes de 1r i 2n deBatxillerat vam assistir a una xerra-da sobre la intel·ligència emocio-nal. Va ser com una classe de filo-sofia (ja que l’oradora és exprofes-sora de filosofia). Vam tenir l’opor-tunitat de reflexionar sobre el veri-table sentit de la intel·ligència. I,per cert, què és la intel·ligència?Hi ha múltiples respostes peraquesta senzilla pregunta, peròella no ens en va oferir una, sinóque ens va explicar les diferentsclasses d’intel·ligència, per a quènosaltres mateixos trobéssim lanostra pròpia definició. De fet, va

parlar sobre el que jo, almenys,m’he qüestionat infinites vegades:el fet de memoritzar gran quantitatde coses per un examen i desprésoblidar-ne la meitat... Augmenta elmeu coneixement? Aquesta capa-citat de memòria em fa mésintel·ligent? Aquesta és la in-tel·ligència que a nosaltres ensofereix la societat, «l’entrena-ment» de la nostra ment. Però, quèpassa amb els nostres prejudicis,valors i sentiments? No potser igualment intel·ligentuna persona analfabeta?Ens va exemplificar aquestpunt: en un grup d’exalum-nes, que es van reunir des-prés d’uns quants anys,aquell que havia arribatmés lluny en la seva profes-sió no era qui treia millorsnotes, ni el més popular, niel periodista de la revistade l’institut. Era aquell queaprovava justet, però quesabia treure el millor de lespersones que el rodejaven.Després, ens va proposaruna activitat: es tractavade, a través de reproduirsons guturals, obrir els nos-tres set xacres, els nostrespunts vitals d’energia. Quasi totesles persones de la sala vam fer l’e-xercici, que va resultar ser moltrelaxant. Però, la veritat, del quesuposadament havíem de sentir encada zona del cos, jo no vaig sen-tir res. Però no és perquè la tècni-ca no funcioni o sigui una presa depèl; el que passa és, simplement,que jo sóc un fruit més d’aquestsistema que ens construeix ambprejudicis i idees equivocadescom, aquí en el meu cas, el sentitdel ridícul.

Vila vellade L’HospitaletAULA D’ACOLLIDA

NER

Com cada any els alumnes del’Aula d’Acollida han realitzat unrecorregut per la Vila vella de

L’Hospitalet i han visitat labiblioteca de Can Sumarro.Just al centre de la plaçaBordonau hi ha situada laTalaia, l’edifici més emble-màtic de la ciutat i el que elsha agradat més de la sortida.La Talaia és una torre deguaita de l’any 1578 adossa-da a una masia conegudacom Can Modolell de laTorre, que es trobava propde l’escorxador municipal ique va ser enderrocada el1972. La torre, de plantaquadrada i quatre pisos d’al-

çada més la planta baixa, va sertraslladada pedra a pedra al seuemplaçament actual.

Santes Creus1R BATXILLERAT

S. GARCÍA, C NÚÑEZ

L’excursió de tutoria de 1r de bat-xillerat es va haver d’ajornar per-què van haver-hi fortes precipita-cions que van inundar el lloc on esrealitzaria la sortida, així que l’ex-cursió es va efectuar el dia 7 denovembre. Van sortir a les vuit delmatí i van fer unes dues hores deviatge ja que hi havia retencions.Quan van arribar al Monestir deSantes Creus, cap a les deu delmatí, van tenir temps lliure peresmorzar i després es van dirigir almonestir, on van realitzar una visi-ta guiada, que segons els alumnes

•••ALUMNES DE 4T D’ESOREMULLANT-SE PELS CARRERS

DE GIRONA

•Quan vas començar les tevesvacances?Les vaig començar el dia 1 dejuliol.•On has anat aquest estiu?A Bolívia, Argentina, Brasil i Perú.•Quant de temps hi has estat?Dos mesos.•Has anat acompanyat o sol?Sol. Prefereixo sempre viatjar sol.Però tenia un amic fent la volta almón i vam quedar en trobar-nos aBrasil, durant una part del viatge. •T’ha passat algun fet interessant?Sí. La veritat és que he fet moltescoses interessants. Però una de lesque més me’n recordo és la quevaig fer en una excursió amb ungrup de gent que vaig conèixerallà. Entre tots vam llogar unaguia. Mentre estàvem de camí, ensva agafar una tempesta. Estàvem a25°C sota zero. Enmig del panora-ma la guia es va perdre. A 5000metres d’alçada, tres noies vanperdre el sentit per no menjar, comels altres, fulla de coca. Van agafarsoroche (mal de muntanya, mald’altura o soroche és la falta d’a-daptació de l’organisme a la hipo-xia de l’altitud). Al dia següent, enpujar al 4x4, el radiador s’haviacongelat i va explotar. Van haverd’agafar un bufador d’oxitall(«soplete») per a escalfar-lo.•Quin tipus d’activitats has fet?He aprés a anar en bicicleta per

una carretera anomenada la carre-tera de la mort, he muntat a cavall,he fet una setmana sencera sub-marinisme a San Fernando deNoronha (un dels llocs més macosdel món), he estat tocant mantes idofins. També he fet trekking per apujar al Machupichu, he estatquinze dies baixant l’Amazonesen vaixell i he ballat salsa!!Nom’he afaitat ni pentinat en dosmesos!! El millor, la gent que heconegut.•Com et comunicaves amb lagent que vas conèixer?Amb els del país en castellà, peròamb els altres turistes en anglès.•Com vas aprendre anglès?Al col·legi. Però, per mantenir-lo,alguns divendres vaig a les escolesde llengua on es fan concursos enanglès i és un bon mètode perpracticar. •T’han semblat interessants elscostums d’allà?Ah, sí... Els nens encara juguen alcarrer, a diferència d’aquí. Això haestat una de les coses que mésm’han agradat. Però també he vist,a Brasil, uns nens netejant unM-16 (un fusell de guerra).•Què has après en aquest viatge?Que la gent no és com diuen. Hiha persones que per molt pobresque siguin són molt amables i noroben. Però sempre podem trobaruna mica de tot.

Juan LuisFernándezEL PROFESSOR VIATGER

L. ROMERO, R. LUCAS

va ser bastant entretinguda i inte-ressant. Per finalitzar la visita vanveure un audiovisual, que no vaser gaire interessant i que seria l’ú-nic de la sortida que canviarien. Ellloc era natural i amb molt debosc, però el poble era bastantdesèrtic, tot i que el monestir eramolt bonic. El temps que va fer erabastant bo, solejat amb una micade vent. Els profes que van assistir-

hi van ser la Montse Bordalba, laRosa Aldabó i l’Albert García. Lesnostres entrevistades ens van dirque en aquesta excursió varenaprofundir més la seva amistatamb els companys nous –i no tannous– d’aquest curs.A les tres de la tarda van pujar al’autocar per tornar a l’Hospitalet ivan arribar-hi cap a les quatre dela tarda.

I també...NER

Els de 2n de ESO van anar al Centre Barrades a veure l’obra deteatre Mar i Cel, i els de 1r i 3r d’ESO van visitar la fira Expomineri van fer una sortida al Cosmocaixa.

•••ALUMNES DE 1R

DE BATXILLERAT

AL CLAUSTRE DEL

MONESTIR DE

SANTES CREUS.

•••LA VISITA A

COSMOCAIXA VA

RESULTAR FORÇA

PROFITOSA.

Cicle Formatiu de Química Ambiental

ESTUDI DE LA QUALITATAMBIENTAL DELLLOBREGATRUBÉN RUÍZ MORENO

21 de novembre de 2007. A les 8 del matí,els alumnes del Cicle Formatiu de GrauSuperior de Química Ambiental ens trobemdavant de l’institut per començar la sortida alriu Llobregat. Farem una visita als cursos mig ialt del riu a les comarques del Bages i delBerguedà. Cares de son, flashos de fotos i ria-lles. Tot i ser molt d’hora i d’estar sense res al’estómac, la gent té ganes de passar-s’ho bé. Lanostra primera aturada serà a Castellgalí.Després d’una estona en autocar arribem alnostre destí. El primer que fem es reunir-nos pergrups i planificar com farem l’estudi del punt.Ens toca descriure el tram del riu i recollir elsmacroinvertebrats. Ens repartim la feina.En acabat tornem a l’autocar, aquest cop hemd’anar a Súria on determinarem diferents parà-metres de l’aigua. Com que les mesures sónmolt ràpides, la gent aprofita per fer més fotos.Hi ha algú que no aguanta més la gana icomença a esmorzar. Quan acabem la feinaanem a fer una visita turística pel centre delpoble, per tal de poder menjar i beure algunacosa per recuperar forces.Després toca anar a Aigua d’Ora, prop deCardona, on fem més mesures físicoquímiques.

És el punt més bonic, ja que la influènciahumana és més petita. Després d’aquest puntens queda una bona estona en autocar fins aBalsareny. És allà on dinarem.Al restaurant tenim temps per parlar sobre comestà anant el dia i, de passada, fer més fotos.Ara toca analitzar a Balsareny, més mesures perfer, el sol està començant a marxar. Encara s’hiveu prou bé però no per massa temps.En l’últim punt de l’excursió, el Pont deVilomara, hem d’afanyar-nos a fer les tasquesper no quedar-nos a les fosques. Finalment, lanit ens guanya i hem de fer les últimes anota-cions gairebé sense llum. En acabat tornem al’autocar i cap a l’institut. Estem bastant can-sats, però encara hi ha algú que té ganes de fermés fotos.Arribem a l’institut, desem els estris i l’instru-mental, i marxem cap a casa després d’un llargdia de treball de sol a sol.Tot i que encara ens falta acabar de conjuntarles dades amb els altres grups i calcular elsíndexs químics i biològics, hem pogut veure enprimera persona que la qualitat ambiental delriu Llobregat deixa molt que desitjar.

Coeducar significa educar con-juntament a nois i noies en la ideaque hi ha diferents mirades ivisions del món, diferents expe-riències i aportacions fetes perdones i homes que conformen larealitat col·lectiva i sense les queno es pot interpretar ni conèixer elmón.Coeducar significa no establir rela-cions de poder que supeditin unsexe a l’altre, sinó que incorporinen igualtat de condicions les reali-tats i la història de les dones i delshomes per educar en la igualtatdes de la diferència.La diferència entre coeducació iescola mixta és força clara.L’escola mixta és limita a «agru-par» en les aules a nois i noies,deixant fora del món acadèmic totallò que té a veure amb el món i elsaber de les dones.L’escola coeducativa es plantejades de la presència real de lesdones, no tan sols en les aules,sinó en tot allò que fa referència al’organització i gestió del sistemaeducatiu i dels centres escolars,com la relació i interacció entrel’alumnat i el professorat, els currí-culums, el llenguatge, les unitatsd’aprenentatge, els materials, elsllibres, etc.

Per saber més coses sobre aquestprojecte, que enguany s’ha iniciata l’insti, hem entrevistat a la sevaresponsable, la Conxa Llinàs.

•Quins objectius té aquest pro-jecte?El reconeixement de la humanitat,de la societat en general, del pro-grés que han aportat els dos sexes,que han treballant sempre junts ihan aportat altres perspectives del’altre. La coeducació tracta,doncs, d’introduir a l’aula les pers-pectives dels dos sexes.

Sabem que ens hem passatamb la Terra i que aquesta téproblemes. Per aquest motiu,molts científics estan treba-llant per solucionar-los, lacara visible de tots ells és elpolític Al Gore (premi Nobelde la Pau 2007 i premiPríncep d’Astúries 2007).Aquest i els seus companyscientífics han fet un docu-mental sobre el canvi climà-tic centrat específicament enl’escalfament global. Aquestdocumental anomenat Unaveritat incòmoda, vol ferconèixer i conscienciar a lagent del gran problema queens pot afectar en poc tempssi no es fa alguna cosa persolucionar-lo.Sembla, doncs, que el móns’està començant a posar lespiles en aquest tema i alMercè també ens les volemposar. Per això aquest any s’i-nicien diverses activitats per

•Creus que funcionarà aquestprojecte?N’estic convençuda. És un projec-te que és per tres anys, el que vamcomençar i l’hem de continuarconsolidant.•Per què el vas demanar?Doncs...mmm... generalment eldepartament d’ensenyament pre-senta diversos projectes educatiusdels quals si te n’interessa algun, etdecideixes a fer-lo i t’ho aprova eldepartament, aquest dóna diners,mitjans, formació, etc. A més, tu etfa la sensació que no estàs sol enun centre, sinó que són cinquantacentres més els que l’estan fenttambé. També ens ajudem entrecentres (compartint opinions,idees, coneixements, experièn-cies...). Aquest any han sortit pro-jectes de coeducació, ciutadania,etc., i segons les necessitats delcentre es decideix fer-ne un oaltre, sempre que hi hagin profes-sors que presentin el projecte.•I per què l’has agafat tu?Jo... bàsicament perquè la juntadirectiva m’ho van proposar itambé li’n van proposar un al JoanGarcía del Muro, que fa el projec-te de ciutadania. El fet de respon-sabilitzar-me de tota l’educació...tenint en compte que jo portomolts anys treballant per aquestafinalitat a través de la feina realit-zada pel 8 de març i el 25 denovembre, posant murals...•Què és el que has trobat mésinteressant d’aquest projecte, elque més t’ha cridat l’atenció?Del projecte? Crec que és que hiha moltes persones que estan enaquesta línia de treball. En fer elprojecte m’he reunit amb moltes

altres persones que hi ha en altrescentres amb projectes de coeduca-ció i t’adones que hi ha gent ambganes de portar la coeducació ales classes. També, és valorar lafeina de les dones, ja que el millorno és en els llibres, i valorar, comno, la feina de les persones quelluiten contra la violència de gène-re o solidaritzar-nos amb les donesde tot el món.•D’on ve el nom de coeducació?Sobretot de principis de segle, dela nova escola, i també de la tran-sició espanyola.

Aquest curs hem enfortit l’activitatde les parelles lingüístiques quevam iniciar el passat mes demaig. És una actuació recollida enel Pla de Cohesió Social en elmarc Educatiu i en el Projectede Prevenció de les ConductesRacistes.Estem contents de la resposta quehem rebut per part dels alumnesdel centre i dels tutors. Uns trentaalumnes s’han presentat com avoluntaris lingüístics. De tantademanda, hem hagut de fer dostorns!!!La finalitat d’aquesta trobada entrevoluntaris lingüístics (alumnes ca-talanoparlants) i aprenents (alum-

nes nouvinguts) és potenciar l’ússocial del català i facilitar el conei-xement i la interrelació entre elscompanys del centre. L’activitat es fa a l’aula d’acollidaels dijous a l’hora del pati i segonsuns grups i un calendari fixats tri-mestralment. Valorem positivament l’experièn-cia i agraïm l’actitud positiva cap ala llengua i cap a l’alumnat nou-vingut. Els voluntaris lingüísticscompten amb el reconeixement dela tasca dins la tutoria i en l’assig-natura de català.Sabem que actualment hi ha no-ranta parelles lingüístiques al’Hospitalet, que s’organitzen dins

el Pla de Normalització Lin-güística. Ens agradaria que, en unfutur, els nostres alumnes vulguincontinuar éssent voluntaris mésenllà de l’activitat escolar.

•••ALUMNES

ESMORZANT

UN DIJOUS.

La coeducació és el mètode educatiu que parteixdel principi de la igualtat entre els sexes i de lano discriminació per raó de sexe.

Coeduquem-nos!!!L. ROMERO, R. LUCAS

Una

de

cons

um...

L. S

ALV

ATEL

LA, A

. PA

RR

A

tal d’aprendre, entre tots,com solucionar els proble-mes de la nostra mare Terra,les diferents activitats del’Agenda 21 i els jocs deJustícia Global en són unamostra. Les activitats ques’han pensat per posar-nos lespiles són sobre el consumquotidià que fem de lescoses. La gent de la revistatambé hi volem contribuirensenyant-vos petits trucsque hem descobert per tal defer un consum responsabledels nostres aparells mésquotidians.

Com evitar la contaminació:•A casa:Posar la rentadora nomésquan està plena i en progra-mes de baixa temperatura;dutxar-se en lloc de banyar-se; abaixar la calefacció ungrau a l’hivern; protegir lesfinestres de la radiació solar a

l’estiu (t’estalvies lacalor excessiva iredueixes el con-sum de climatitza-ció); apagar total-ment l’aparell demúsica, televisió,ordinador i no dei-xar-los en stand by(amb el pilot enge-gat); fer un bon úsde la climatització,amb 20° C a l’hi-vern i 25° C a l’es-tiu (temperaturaMontilla!); substi-tuir quatre bombetes incan-descents i halògenes per qua-tre bombetes de baix consumque duren deu vegades més;reciclar el vidre; etc.

•A l’hora de desplaçar-se:Anar en transport públic, apeu o en bicicleta; compartirel cotxe amb altres personesque facin el mateix viatge;

conduir eficientment,canviant de marxa persota de les 2.500 rpmen els vehicles degasolina i per sota deles 2.000 en els degasoil.

•A l’hora de comprar:Triar electrodomèsticsde classe A.

Si fas totes aquestespetites coses pots evi-

tar la contamina-ció atmosfèrica iel consum des-mesurat i això ésmolt important.Si tots hi posemel nostre granetde sorra el pro-blema pot alleu-gerir-se conside-rablement. Femuna aposta defutur...

Parelles lingüístiques:una nova experiènciaMONTSE VENTURA I MONTSE BOLÓS

FESTESDE

TARDOR

C. NUÑEZ I S. GARCÍA

Aquest any els professors van demanar als alumnes d’ESO, quebusquessin o s’inventessin frases o textos que tinguessin relacióamb el tema dels esperits, bruixes, bruixots, fantasmes, zombies,vampirs i altres éssers sobrenaturals. També de desapareguts,morts, assassinats... amb tot això, es pretenia que el dia 31 d’oc-tubre, que vam celebrar la Castanyada a l’institut, es pengessincom a decoració. La Isabel, amb l’ajuda dels llibres de la biblioteca, va suggeriralguns títols de llibres de por, com per exemple, Frankenstein, Elfantasma de l’òpera, El retrat de Dorian Grey i altres títols; els vaenganxar en uns fulls i els va penjar davant de la porta de labiblioteca, de manera que per davant es veia la fotografia de laportada i per darrera es llegia la sinopsi del llibre. Per una altrabanda, alguns alumnes de visual i plàstica van fer dibuixossobre aquest tema i també van penjar globus tapats amb plàsticsblancs, que representaven fantasmes i moltes més coses.Els alumnes de 4t d’ESO van preparar una gimcana per als alum-nes de 1r, que van participar amb els nostres convidats, elsalumnes de 6è de primària del Patufet Sant Jordi, que com cadaany consisteix en fer unes proves per grups de vuit o nou nois inoies. Enguany les proves van ser: pintar amb les mans, la taron-ja, el pa ratllat i l’ou amb els ulls embenats, guarnir globus, lacaixa sorpresa, afaitar globus, la magdalena cantaire, fotografia,bàsquet, una cursa de croquetes, pintar asseguts, endevinarparaules, esclatar globus, menjar-se la poma, el túnel del Cadífosc, la prova de punteria i la del Bimbo. En cada prova se’ls vaatorgar una puntuació i al final el grup que va tenir més puntsva ser l’equip vencedor. En acabar la gimcana els jutges vanregalar una motxilla a cada un dels alumnes de 6è i de 1r d’ESO,demostrant així que el més important no és guanyar, sinó parti-cipar i passar-ho bé amb els amics. Els altres alumnes de 4t d’ESO que no van fer la gimcana, vantenir diverses opcions:Realitzar un taller, que haurien preparat ells mateixos amb ante-lació, on hi participaven alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO. Els tallersvan ser: cinema de Halloween, maquillatge artístic, tatoos deHena, jocs de rol, break dance o Hip-hop, cartes Màgic, diables,els nens soldats, dona i sida, castellers i contar contes de lamort. A més, en el taller dels castellers i dels diables va venirgent de fora especialitzada en els temes.Per una altra banda, també varen vendre coses per recaptardiners perquè el viatge a Itàlia de 4t sigui més econòmic. Es vanvendre pizzes, panellets, castanyes, creps, brioixos i pastissos. Com cada any, no va faltar la xocolata desfeta que va prepararen Julio, que va ser repartida pels alumnes voluntaris de 4t. Elsde 2n, 3r i 4t van ser els primers a tastar aquesta deliciosa xoco-lata (de 10 a 11 h), els de 1r i 2n de batxillerat a les 11’30 i, peracabar, i sense que faltés xocolata, els més menuts de l’institutde 12 a 13 h, amb els nostres convidats de 6è de primària.Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat, varen fer classe fins a les10 h i, a partir d’aquesta hora, van fer una xerrada sobre laintel·ligència emocional dirigida per la Sra. Juana Gallardo.

La castanyadafantasmada

La castanyadafantasmada

El dia 23 d’octubre va visitar elnostre centre la gent de l’Ajun-tament de L’H: na Mercè Perea,Regidora de districte, en LluísEsteve, na Teresa Sambola i laJosefina Gómez, que és assessorade la Regidoria d’Educació deL’Hospitalet i, a més, havia estatalumna de l’institut. L’objectiu d’aquesta visita, segonsens van dir, era establir un marc derelació i conèixer de primera mà larealitat dels centres educatius.Es van reunir amb membres del’equip directiu, de coordinació iamb en Carles Ferrer, representantde l’AMPA.La Josefina Gómez va tenir tempsper trobar-se amb l’EugèniaVázquez, que havia estat professo-ra seva, i també per respondreunes qüestions que li van plantejarels alumnes de la revista. Li volemagrair la seva col·laboració, encaraque no ens va dir si ens donarienmés diners per la publicació. Aixòdeu ser la política...

L’ajuntament ens visitaNER

Com un túnel del temps...L. SALVATELLA, O. MONRÓS

•••A DALT, LA

DELEGACIÓ DE

L’AJUNTAMENT AMB

EL DIRECTOR I

ALGUNS MEMBRES

DE L’INSTITUT.A LA DRETA, LA

EUGENIA VÁZQUEZ

AMB TOMÁS VERA,JOSEFINA GÓMEZ I

MERCÈ PEREA.

surt molt cara per al nostre pres-supost i vosaltres ens doneu moltpoquet... si ens donéssiu mésdiners la podríem fer millor, no?Hi ha una subvenció anual.Sí, seria possible queens impliquéssimmés, però ja enparlarem mésendavantd’això.

Josefina GómezASSESSORA A LA REGIDORIA D’EDUCACIÓDE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

Hay muchas maneras de medir el tiempo. Están los relojes, los calenda-rios, el paso de las estaciones, los cambios de moda que vemos en lospeinados, en la ropa y, también, con los espejos. Pero los profesores tene-mos otro método y es ver como chicos que, hace nada, estaban en clasey nos escuchaban más o menos, hoy aparecen con sus bebés por la salade profesores y los matriculan en el IES Mercè Rodoreda... y ahí los tene-mos, seguramente que con las mismas ilusiones que tenían sus padreshace veinte años. A veces tenemos encuentros inesperados y agradablesy las vemos, los vemos, en un despacho médico, en un aeropuerto leja-no, o conduciendo un taxi, o bien, como el otro día, en el Instituto, reves-tidos de autoridad y en una visita oficial del Ayuntamiento. Y nos recor-damos con cariño. Por eso, como decía antes, muchos profesores medi-mos los años con recuerdos, caras, excursiones y muchas cosas buenas,pues las malas... se nos olvidan.

•Hola Josefina...Hola.•Quina sensació has tingut quanhas arribat al centre?Com un túnel del temps, com tor-nar al passat, he vist l’Eugenia(EugeniaVàzquez) i el Salvador (elSalva Valiente).•T’ho vas passar bé aquí?Molt bé. Són anys en que et formesmolt com a persona. Moltes vivèn-cies, amics i amigues de 2n deBUP.•Quins records t’han vingut alcap?Uf, molts!!! Com l’endemà del23F, era un moment políticamentmolt fort, feia 2n de BUP. •Encara hi ha algun professor delsque tu vas tenir ?L’Eugènia, la Isabel, el Salva, elGenís.•Eren tan pesats com ara?Tinc records molt entranyablesd’ells, pesen més els bons profesque els mals profes...•Com era l’insti en aquellaèpoca?Jo el recordo molt semblant, el barera molt més ampli, ja que escomençava amb catorze anys. •Es veu de la mateixa maneral’insti ara que quan vas estar aquíde joveneta?

Las cosas buenasEUGENIA VÁZQUEZ

25 de novembreDIA INTERNACIONAL DE LA NO VIOLÈNCIACONTRA LES DONES.

Aquest és un dia important per a les dones, ja quees commemora com tres germanes van ser mortesdesprés d’haver estat maltractades físicament i psico-lògica. A més, aprofitem aquest dia per manifestar que novolem més violència de gènere i que aquells homes que mal-tracten a les seves dones s’adonin del que realment estan fent.

«Des de la més tendra infantesa i fins la mort, en el fons del corde tot ésser humà hi ha quelcom que, malgrat l’experiència detots els crims comesos, patits i presenciats, espera sense defa-llença que se li faci bé i no mal. Això, en primer lloc, és el queés sagrat en qualsevol persona».

SIMONE WEIL

«A lo largo de mi infancia, mi abuela Yasmina siempre medecía que era normal que una mujer sintiera pánico si tenía

que atravesar un océano o un río. Cuando unamujer decide usar sus alas, se enfrenta a gran-des riesgos. No sólo estaba convencida de quelas mujeres tenían alas, sino también de que

dolía no usarlas».FÁTIMA MERNISSI

IV CURSA PER ELS DRETS DELS NENS

Des de fa quatre anys el 20 de novembre, Dia Universal delsDrets dels Nens, es fa una obra benèfica organitzada perl’ONG Save the Children que consisteix en fer una cursa, enla qual es recapten diners per als països pobres, aquest any elsdiners van anar destinats als nens del Congo. Els diners esrecaptaren de la següent manera, els participants buscarenpatrocinadors entre els seus familiars i es posaren a córrer alpati de l’institut en cada quilòmetre que feia cada alumne esrecollien 0.50 euros.

FLASH!

Per molt que canviïn el fet educa-tiu, s’ha d’aprendre el mateix.•Quant temps fa que vas deixarl’insti?Uff...Espera....crec que sóc de lasegona promoció, del 1982.•Quin tipus d’estudis vas cursarposteriorment?Vaig estudiar magisteri i despréshistòria contemporània.L’Eugènia em va influir...•Quina és la teva tasca a l’ajunta-ment?Estic d’assessora a la Regidoriad’educació.•Fas de política ? I per a què ser-veix un polític?Sí, faig de política. Tot i que noestà de moda, crec que sempre hiha d’haver algú que s’encarreguid’orientar.•Quin és el motiu de la vostravisita?Estem fent visites a tots els centreseducatius de la ciutat. El motiu ésconèixer de primera mà quina ésla realitat en què viu diàriamentcada centre.•Quina relació/implicació hi haentre l’institut i l’ajuntament? Volem establir un marc.•Per cert, ens han dit que ens aju-deu a pagar part de la revista, usimplicareu més en aquest fet? Ens

Eric DuarteALUMNE DE 4t D’ESOJ. MIRANDA, R. LÓPEZ,R. ELIZALDE, F. ROYANO

Miquel Royoi Judith LópezALUMNES DE 1r D’ESOJ.LÓPEZ, R. RODRÍGUEZ

Pamela GarcíaALUMNA DE 2n DE BATXILLERATM. RIUS, O. MONRÓS

L’Èric és un noi de 4t d’ESO molt alegre i un “cachondo”. És un bon amic,segons els seus amics, i sempre els fa bromes. També és una mica “manta”,li agrada poc estudiar i se’n surt molt bé amb la informàtica.Ah, per cert, té una incapacitat visual. Vols saber més coses d’ell?Com veu el món, què sent i què pensa? És el moment!!!

No vaig trigar molt de temps. Elsvaig conèixer a la classe.•Estaves nerviós els primers diesdel curs?Sí, bastant nerviós.•Et pensaves alguna cosa del queseria l’ ESO?Un lloc per estudiar durant quatreanys. •On fan els llibres de Braille?A l’ONCE i, a més, els imprimei-xen amb unes impressores espe-cials.•Els professors com et fan els exà-mens?Normalment me’ls fan mitjançantl’ordinador.•Et va costar aprendre el sistemaBraille?No, les lletres són fàcils. Quan hasd’aprendre les comes i els signesde puntuació ja és més complicat,però s’aprèn de pressa.•Per què t’agrada la informàtica?Buff... perquè et permet fer moltescoses interessants.•Quan et vas interessar per lainformàtica? Per què?Als tretze o catorze anys. Semprem’han agradat molt els ordinadors.•Com treballes a les classes?Escoltant al professor i amb l’ajudade l’ ordinador.•Practiques algun esport? Quin?Sí, el Boolball.•Però, és un esport? No és un jocinformàtic?Hehehehe...•Hi ha algun esport que t’agrada-ria practicar?El futbol.•Has pensat ja que faràs quanacabis l’ESO?Sí, faré algun cicle formatiu dexarxes informàtiques i després tre-ballaré en una empresa d’infor-màtica.•T’has plantejat alguna vegadaque faries si veiessis?El que faig ara, però veient-hi!

•Quina va ser la primera impres-sió quan vas arribar a l’institut?Estava una mica nerviós comtothom, però em vaig acostumarde seguida.•Vas trigar temps en orientar-teper l’institut? Vaig trigar un o dos mesos, més omenys.•Quins van ser els primers profes-sors que vas tenir al primer cursde l’ ESO?Si no recordo malament... van serel Juan Luis, La Flori, la Chelo, laRemei, la Carme Palma, la Laurade Batlle, la Paquita, i d’altres.•Vas trigar en fer amics? Com elsvas conèixer?

•Quina va ser la teva primeraimpressió quan vas entrar al’institut?Miquel: Vaig tenir por.Judit: No em va agradar gens.•Què tal els primers dies de clas-se a l’institut?M: Estranys perquè no conexia aningú.J: Igual que en Miquel.•Penseu que heu fet un gran salten la vostra vida?M: Sí,ja que hem canviat l’àmbitd’estudi (Mmmm... ara volen que-dar bé!)J: Sí, jo també penso el mateix...•Heu tingut algun problema ambalgú més gran del centre?Ml: No, no he tingut mai cap pro-blema.J: El mateix, excepte per algun pro-fessor que ens ha fet quedar fins ahorari extraescolar.•Teniu alguna queixa d’algun pro-fessor?Miquel i Judit: No, només això defer-nos quedar fins tard.

•Quin any vas entrar al institut? Quinaimpressió vas tenir?Vaig venir al Mercè per fer 2n d’ ESO l’any2001. La primera impressió vas ser moltbona. Em va sobtar que hi hagués tantagent, perquè jo venia de l’IES Bellvitge,que érem dos classes i aquí n’érem quatre.•Trobes que hi ha molta diferència entrel’ESO i Batxillerat?Sí, la veritat és que hi ha molta diferència,però, de fet, és més la diferència que hi hade 1r de Batxillerat a 2n que de l’ESO alBatxillerat. Els professors a primer et co-mencen a dir que no és el mateix, que ésmés difícil el Batxillerat; però fins que noarribes a segon no ho aprecies.•Quin curs estàs fent? I quin batxilleratfas? És difícil?Estic fent el Batxillerat social. Estic a segonfent les tres assignatures que em van que-dar l’any passat; que són: català, castellà ianglès (les tres llengües...).Segon de Batxillerat és un curs bastantdifícil i t’ho has de “currar”, tens el treballde recerca, la selectivitat, la matèria queentre en un examen és més amplia... i elcurs és més curt (pels ignorants: que tenenmenys classes).•Perquè vas escollir aquest batxillerat? Vaig escollir el batxillerat social perquècrec que no és ni de lletres, com l’huma-nístic, ni de números, com el tecnològic oel científic. Hi ha assignatures que m’a-graden i d’altres que no, però aquestes lesvaig haver de fer igualment. •Què faràs després de batxillerat? Faré un cicle de grau superior, però enca-ra no estic segura quin serà.•T’agrada l’institut? T’hi trobes a gust?L’hi he agafat afecte, sobretot a la gent quehe conegut i a alguns professors; desprésde tant de temps...Què canviaries de l’institut?No canviaria res, potser algunes cosescom les pissarres, l’etern problema delMercè.•Tens alguna anècdota de l’institut?L’exposició del meu treball de recerca. Almarç has d’exposar el treball i a l’exposi-ció hi ha un jurat: el tutor o tutora del tre-ball, més dos professors, en el meu cas elRicard de matemàtiques i el Ferran Cor-tina. El dia que havia d’exposar el treball,la meva tutora es va posar malalta i vaagafar la baixa durant una setmana, aixíque vam quedar en fer-ho un altre dia.

Aquest dia, pocs minuts abans de la cita,ens avisen que el Ferran estava malalt i, amés, el dia següent la meva tutora no vavenir. Finalment vam acordar la cita al diade Sant Jordi, quan al final vam podercoincidir tots.•Ha canviat l’institut? En quins aspectes?Ara les normes són més estrictes, hi haprofessors diferents, hi ha una hora de lec-tura que jo no tenia a l’ESO, i ara me n’heassabentat que un grup ha de vigilar alsalumnes que no tirin papers al terra delpati. Em sembla vergonyós, perquè nocosta res llençar els paper a la paperera.•Tens germans o germanes a l’institut? Si, hi tinc dues germanes. Una està a quarti l’altre acaba de començar l’ESO. La veri-tat és que és divertit, ja havíem coincidit al’escola però, com érem petites, no hivèiem la gràcia; ara ens trobem pel passa-dís, tenim professors en comú...•Et consideres bona estudiant?La veritat és que no. A l’ESO sí que erabona estudiant, però a Batxillerat m’hovaig prendre amb calma.•Algun consell per als novells?Potser sí, que facin més cas als professors.Fas l’ESO i penses que estan en contrateva, però quan passa el temps te n’ado-nes de que no és cert, que ells tenien raó.I per finalitzar, t’han agradat els profes-sors de l’institut?En el fons tots els professors, fins i tot eldirector, són bones persones; potser not’agrada la manera d’explicar, de puntuaro de pensar d’alguns, però fora de lesclasses hi ha bon rotllo.

•Quines són les vostres aficions?M: M’agrada jugar a bàsquet quantinc temps.J: La gimnàstica.•T’agrada algun noi o noia delcentre?Ml:No... però tampoc t’ho diria..J: El mateix...•Quins mots nous els hi heu posatals professors?Al professor/a M.A. li han asignatel mot de “Walimayo” per la sevasemblança amb el mico del ReiLleó i al professor/a R.T. li diuen en“Mortadelo”.•Quin és el profe que més usagrada i el que menys?M: La que més m’agrada és la MariCruz, de castellà, i el que menys elRicardo Tarancón, no m’agradenles mates...J: El que més m’agrada és en JavierArrimada, de socials, i el quemenys el Ricardo Tarancón. (Nosón gaire populars els profes demates...).•Quines son les vostres assignatu-res preferides?M: Educació Física, Socials iNaturals.J: Educació Física, Plàstica i Cas-tellà, per la Mari Cruz.

El Miquel i la Judit és elprimer any que són al Mercè,fan 1r d’ESO i els hem entre-vistat perquè volíem recordarquè se sent el primer dia,com es veu l’insti, les classes,els nous profes, el pati...(Auxili!!! No, no, no!!! On ésel meu el pati de sempre, lescadires, les taules, on és elcol·le!!!).

I ara, una entrevista a una veterana de la casa...

S+ALUMNES+ALUMNES+ALUMNES+ALUMNES+ALUMNES+ALUMNES+ALUMNES+ALUM

El No em ratllis manté aquesta secció iniciada el curs passat. En les revistes anteriors (núms 15, 16 i 17) vaigrecomanar, per aquest ordre, obres de W. A. Mozart, J. Brahms i L. v. Beethoven. Podeu recordar-les consultant-les a la pàgina web de l’institut. Si repassem noms de persones que coneixem per compondre música, de bensegur que ens venen uns quants noms, tos ells d’homes. La situació social de la dona ha provocat que no es coneguin dones compositores, a un nivell popular, malgratque des de l’edat mitjana n’hi ha hagut. Aquest curs hem pensat parlar d’algunes d’elles. També us recomanaremalgun article. El primer que us recomano, en català, és escrit per Anna Bofill i Ma. Cinta Montagut. El podeu lle-gir a http://www.webmujeractual.com/biografias/nombres/les_dones.htm.En l’article corresponent a Brahms vaig fer menció de Clara Wieck, mencionada en molts llibres com ClaraSchumann, pel fet d’estar casada amb el famós compositor Robert Schumann. Ja sabeu que en molts països euro-peus, la dona perd el seu cognom al casar-se i agafa el del marit.Clara Wieck (1819-1896), doncs, era alemanya i filla de Friedrich Wieck (1785-1873), professor de piano i pro-fessional de les gires per les sales de concerts europees. Era un home ambiciós, determinat a convertir la sevafilla en una estrella del piano. Clara Wieck va tocar en públic per primera vegada als vuit anys i va debutar coma pianista professional als onze a Leipzig, la seva ciutat natal, als dotze a París i a Viena als divuit. Va iniciar aixíuna carrera internacional com a concertista de piano que va durar més de seixanta anys, i que la va convertir enuna de les grans pianistes de la seva època. L’any 1840 es va casar amb el també pianista i compositor RobertSchumann. Clara Wieck també va compondre per a piano i el1829 va publicar les seves primeres obres, Quatre polonaises, ientre 1834 i 1836 va compondre les Soirées musicales.L’obra, però, que us vull recomanar és el seu Concert per piano iorquestra en la menor, opus 7. Està escrit amb l’estructura clàssi-ca de tres moviments. L’audició és pot fer de tot el concert, per-què no és dels que podem considerar més llargs. Tot plegat uns22 o 23 minuts. Si hem d’escollir un moviment, però, poseu-vosel segon. Es tracta d’una romanza, presentada pel piano solista.Hi ha poquetes versions enregistrades. L’econòmica de Naxos noestà malament. El solista és en Francesco Nicolosi i la directorade l’orquestra és Stefania Rimaldi.En qualsevol moment, una tarda, ja fosc, seieu, tanqueu els ulls,i amb un got d’aigua amb gas, poseu-vos la música. No és reco-manable abusar més del vostre aparell digestiu.Si voleu saber més sobre Clara Wieck, o Clara Schumann, podeuconsultar l’adreça següent: http://sepiensa.org.mx/contenidos/l_clara/clara_1.htm.

Cla

ra W

ieck

JOSE

PM

. ALM

AC

ELLA

S

Els Top Ten del trimestre I els Top Ten nacionals

Aquí estem amb el Top Ten de lanostra revista, segons els diferentstipus d’alumnes: Els grups dels que van a la moda!Escolten House, i tots els num.1de moda.Els de l’art urbà: Cipress Hill, Sfdk,Violadores del verso, Rosa Rosarioi, sobre tot, cançons que els repre-senten.Els que es mengen el món amb elheavy: Iron Maiden, Ramstein,AC&DC, Nightwish, Nirvana iRapsody.

AUTOR TEMA ÁLBUM

1 Rihanna Umbrella Good girl gone bad

2 Juanes Me enamora La vida es un ratico

3 Conchita Nada que perder Nada más

4 Tokio Hotel Monsoon Scream

5 Maná Ojalá pudiera borrarte Amar es combatir

6 La 5ª Estación Sueños rotos El mundo se equivoca

7 Chenoa Todo irá bien Absurda cenicienta

8 El sueño de Morfeo Demasiado tarde Nos vemos en el camino

9 Mika Relax Life in cartoon motion

10 Furtado Nenny All good things Loose

Els que pensen en l’anarquia:Mago de Oz, Extremoduro, Marea,Ska-p.Els que els agrada elflamenc: Fondo fla-menco, Chambao,Camaron, Rebujitos,Tijeritas.Els que els agrada elhardcore: Puente aereo,Xqué, Escorpia, Chasis.I, sobre tot, els llatinoame-ricans: l’estil de músicaReggeton i Dady yankee!

“Tout se ramène à toi”J'ai longtemps cru, et je crois encore au rêve français...... maisEt pendant ce temps le quart monde attendEt pendant ce temps le tiers monde attendEt pendant ce temps la fraternité attendPendant ce temps l'égalité attendEt pendant ce temps la liberté fais semblantPendant que la haine se fait des dentsC'est triste à dire on est tous dedans car tu le saisT'es comme une sirène qui me prend la têteTes regards inquisiteurs qui posent tant de questionsJ'achète tes silences faisant mine d'un oui de la têteMais jamais satisfaite tu mets tout en questionUn autre sursis tu brûles une autre cigaretteJe supporte tes allusions toutes lestées au plomb Parfois je rêve de toi comme d'un poisson sans arête, mais suis je bête

Tout se ramène à toiLa confiance qui m'habitais, les doutes que j'affichaisS'évaporent quand tu es là, comme un fait exprèsTu es près et c'est si loin l'époque où on s'entichaitL'un de l'autre, maintenant je te fuis comme la flamme le sprayMe dire libre c'est penser à nous deux sans arrêtJe me console vin sur vin au troquet pichet sur pichetParaît que'j'ressemble aux soûlards dont je me moquais, pourquoi suis jeà telle fête

Tout se ramène à toiMême l'égoïste ne pense pas à lui comme tu penses à toiTu te dis victime mais reste reine de la virgulePourtant tu insistes déclarant la perte de tes enfantsUne belle fleur aux yeux du monde qui veut vivre sans pédonculeJe t'appartiens à plus d'un titre car élevé par toiMais plus que des vitres faudrait laver les esprits ridiculesIntégration c'est par les mêmes maux que le système accule, je veux quetu me voies car

Tout se ramène à toiJe m'appuie sur le piano pour éviter les panneauxles discours démagos qui nous disant tous égaux et au delàà l'hémicycle ce n'est qu'une maquette une éternelle démoet tout tombe à plat car dans la rue on ne le voit pasmais c'est pas grave j'aime me sentir aimé comme tout marmotj'ai tant rêvé de pleurs consolés par tes bras On fait tous la holà que SAHA la mette au fond ou pasMais la victoire c'est pas nous, c'est toi qui gagne est ce que tu l'sait ça ?

La rue est sincère les gens sont sincèresC'est du bon sens même si on est pas tous sortis de Saint Cyrla démocratie ne doit pas rester qu'un beau texte, on a confiance en toi car

Tout se ramène à toiMa république est bancale, j'en fais le constatRelève toi, chacun de tes enfants tu gaverasRelève toi, chacun de tes enfants tu calmerasRelève toi, chacun de tes enfants tu respecterasRelève toi, chacun de tes enfants tu aimerasRelève toi, à chacun de tes enfants tu donnerasRelève toi, chacun de tes enfants n'attends que çaPour l'instant c'est chacun de tes enfants tu baiseras ???Et pendant ce temps le quart monde attendEt pendant ce temps le tiers monde attendEt pendant ce temps la fraternité attendPendant ce temps l'égalité attendEt pendant ce temps la liberté fais semblantPendant que la haine se fait des dentsC'est triste à dire on est tous dedans car tu le sais

Tout se ramène à toiMoïseSociété concubine, on t'auras tout donnéAvant qu'il ne soit trop tard, comporte toi en fisrt Ladyc'est blotti dans tes bras, que l'air nous a manquéla flamme du temps qui court, d'un souffle nous as touchéMa république est bancale, j'en fais le constatRelève toi, chacun de tes enfants tu gaverasRelève toi, chacun de tes enfants tu calmerasRelève toi, chacun de tes enfants tu respecterasRelève toi, chacun de tes enfants tu aimerasRelève toi, à chacun de tes enfants tu donnerasRelève toi, chacun de tes enfants n'attends que çaPour l'instant c'est chacun de tes enfants tu baiserasEt pendant ce temps le quart monde attendEt pendant ce temps le tiers monde attendEt pendant ce temps la fraternité attendPendant ce temps l'égalité attendEt pendant ce temps la liberté fais semblantPendant que la haine se fait des dentsC'est triste à dire on est tous dedans car tu le sais

Tout se ramène à toi

Tout se ramène à toi és un rap francés de moda que agrada molt a la generació que puja ara.Aquí teniu la lletra completa.

El Hip-hop és un moviment cultural que apareix aprincipis dels anys 70 en les comunitats hispanoa-mericanes i afroamericanes dels barris del Bronx,Queens i Brooklyn de Nova York.La concepció clàssica del Hip-hop se centra en l’e-xistència de quatre aspectes o pilars: l’MCing (o rap-ping), el DJing (o turntablism), el Breakdancing (oBBoying) i el Grafit. Hi ha, però, qui creu que altrespilars tenen la mateixa importància, com ara elbeatboxing, l'activisme polític, el disseny de roba, elde complements...La unió de dos dels elements, l’MC (Master ofCeremony) i el DJ (Disc Jockey), conformen l'estilmusical del Hip-hop, el Rap. El Rap consisteix en cantar o parlar lletres rimadesacompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat. L'estilmusical que acompanya l’MC és una evolució delFunk i el Breakbeat, que també pot ser instrumental.La música Hip-hop es caracteritza pel seu ritme i/ola seva ballabilitat. El Turntablism o DJing és l'art decrear música mitjançant tècniques amb discos devinil, com Breakbeat, Scratch, o Beat juggling.Això seria només una simple anècdota si no fospel fet que en aquestes mateixes festes a Tuckkan,de T- SUD, se li va ocórrer inventar una de lestècniques més usades en el DJing: el Backspin orecuperacions, i així comença tota una nova formad'expressió musical a través dels turntables(giradiscos). La intenció de Kool Herc era assolir iestendre les seccions de Breakbeat (solos de bateriade les cançons de Funk) i així donar-los als B-Boys(break-boys, anomenats així perquè es dedicaven aballar en els Breakbeats) més temps per realitzar elsseus passos de ball, que aprofitaven aquesta seccióde la música per a llançar-se a terra i mostrar elsseus moviments, barreja dels de James Brown i elsvistos per ells mateixos a les pel·lícules de Kung-Fu.D'altra banda, també es propiciava que l’animadorde la festa (el «mestre de cerimònia» o MC) poguésanimar al públic a través del micròfon al mateixtemps que els DJ’s feien sonar les instrumentals.Aquestes intervencions dels MC es van convertirdesprés en l’expressió lírica del Rap.

•¿Has estado en otros centros?¿Cuáles?Sí, en el IES Puig Castellar, IES JoanMiró y IES Santa Coloma.•¿Cuántos años llevas en estecentro? ¿Qué te gusta mas de él?Llevo en este centro desde el año1984 (23 años). Me gusta lo mejordel centro, los alumnos.•¿Sueles leer? ¿Cuáles son losautores que más te gustan y cuálesson los géneros que lees?Suelo leer, pero no lo que debiera.Los autores que más me gustanson Neruda, Cervantes y Sha-kespeare. Los géneros que sueloleer son ensayo, arte, poesía y tea-tro. Ahora estoy leyendo OdysseasElitis. •¿Por qué escogiste la carrera deEducación Física? ¿Cuántos añostardaste en sacártela? y ¿te costomucho esfuerzo?Porque era una carrera divertida.Tardé cinco años en acabarla, lo

normal para una carrera.¿Qué tipo de música escuchas ypor qué?Me gusta la clásica, ópera y jazz,porque me gusta la música quesoy capaz de interpretar. •¿Cuáles son tus colores favori-tos?Los tres primarios (cyan, magentay amarillo ).•¿Cuál es tu número favorito?Soy de letras, no tengo númeropreferido.•¿Cómo describirías tu propiapersonalidad?Como un náufrago pertinaz y arre-pentido.•¿Cuál es el último viaje que hasrealizado? ¿Qué fue lo que mas tegustó? ¿Cuál ha sido tu viaje másimportante?A Madrid, a ver el Museo delPrado y a mi amigo Van Gogh.Me gustaron mucho Las meninas,porque tenían más luz que nunca.

El viaje mas importante, intere-sante, difícil y arriesgado ha sidoel viaje interior.•¿Qué te gusta hacer durante tutiempo libre?Me gusta hacer lo que hacía depequeño, pintar, escribir, cantar,correr...•¿Qué idiomas hablas?Menos de los que debiera.¿Cuál es tu animal preferido?El perro, porque dicen que es elmejor amigo del hombre.•¿Qué deportes te gustan?Atletismo y rugby, entre muchosotros. •¿Reciclas?Reciclo muy poco (sentimientos).•¿Playa o montaña?Montaña, porque vivo en ella ysoy de secano.•¿Te sueles llevar bien con losalumnos y los profesores?De todo hay en la viña de Dios...•¿Frases que te gustan?“Españoles: Franco Ha muerto!!!”( o eso dicen).Sic transit gloria mundi (latín).•¿Qué instrumentos tocas y porqué?Batería y percusión, porque tengoalma mulata y sabrosona.•¿Película favorita?Pongo por caso Sed de mar (histo-ria de un thriller, una películapolicíaca ).•¿Cómo caminas por la calle?Mas agachado de lo que seríarecomendable.•¿Qué piensas de Mercè Rodo-reda?Que podría haber asistido a lainauguración del centro.•¿Ha cambiado el centro en losúltimos años?Externamente no ha cambiadonada. Internamente sí ha cambia-do, porque la sociedad no es lamisma.•¿Equipo de fútbol que más tegusta?El Numancia. •¿Qué te llevarías a una isla de-sierta?Una mujer y un pasaje de vuelta. •¿Qué asignatura se te daba malen tus tiempos de estudiante?Las matemáticas.

Juan EnriqueNavalpotro

PROFESSORD’ EDUCACIÓ FÍSICA

A. PARRA, L. SALVATELLA

Una mica de Hip–hop...J. LÓPEZ, V. CAMBRONERO, E. CASTTRO

ENTREVISTA A DOS GRAFITERS

Karim & BenjaE. CASTRO, V. CAMBRONERO

Conèixer el què fan i com ho fan és per a molts vandalisme, però pera d’altres és art. Vols saber per què? El Karim i el Benja són grafiters. Els grafiters són persones que pinten grafits (els populars graffitis).Segons el Termcat, els grafits són inscripcions o pintures anònimes detraç ràpid i espontani fetes en parets que generalment donen a espaispúblics. Cal no oblidar que aquestes parets han de ser legals, és a dir,que hi està permès pintar; perquè si no deixa de ser un art per passara ser un acte vandàlic. La cultura grafitera comença a sortir de l’ama-gatall per convertir-se, poc a poc, en un art apreciat i respectat. Peròper a què sigui respectat primer cal respectar, és a dir, no totes lesparets ni murs valen.

•Com us veu iniciar a pintar?K: Els amics i el meu germà.B: Els amics.•On es pot pintar en parets legals?K i B: A Viladecans, Sant Boi, Sant Feliu, Cornellà, Sant Just i SantVicens.•Saben els vostres pares que pinteu?K: Sí, abans que s’assabentessin per altres persones els ho vaig dir jo.B: Sí, a vegades ens porten a murs legals amb el cotxe.•Com vareu descobrir el món del grafits?K: Doncs vas amb gent que fa grafits i, també, a les revistes.B: A Internet.•Amb quin estil de grafit t’identifiques?K i B: Art vandàlic, estil bomber.•Què opineu, el grafit és vandalisme o art urbà?K: Art urbà i, dins de l’art urbà, vandalisme.•Creus que la teva afició al grafit és una modapassatgera o una forma de vida?K i B: Forma de vida, però com a hobby.•Què és el grafit per a vosaltres?K i B: Respecte.•Què sentiu en veure el vostre nom en un mur?K: Té el seu que... B: És el que més es veu i et fa famós.•Què és una crew?K i B: És un grup d’amics que es troben per a representar la ciutat, etc.•Què opinen els vostres pares sobre el grafit?K: A ells els és igual mentre que no m’enxampi la policia...però pen-sen que fer grafits als trens i al metro està malament. B: No, no els fa res sempre que sigui en un mur legal.•Es pot guanyar diners amb el grafit? Com ara què?K: Sí, t’ofereixen feines en locals de la ciutat per a què els pintis.B: Sí... a mi m’han pagat per pintar persianes al Parc de la Serp. •Hi ha pel·lícules d’aquest món?K i B : Sí, per exemple, Barcelona sota terra o Reality Show.