t6. josep lluis sert

8/12/2019 T6. Josep Lluis Sert

1/27

Fundaci Maeght, Josep Ll. Sert (1956-1959)

RESUM DE LES INTENCIONSAnalitzar i comparar la obra de Sert i la de Le Corbusier per tal de entendre i valorar laqualitat espacial que t com a objecte autnom i en comparaci a lideari ms LeCorbuseri. Tot aix sense deixar de banda les qualitats de larquitectura mstradicional adaptada als temps moderns, i per aix comparant-la amb el gran complexeromnic del Monestir de Santa Maria de Poblet.Es important doncs, veure com la tradici impregna cada rac de la obra daquest dosgrans arquitectes moderns, Le Corbusier i Josep Ll. Sert.

PARAULES CLAUArquitectura del mediterrni, Tradici, Racionalisme primitiu, Surrealisme, Llumzenital indirecta, Reinterpretaci, Relaci amb lexterior, Simbolisme, Geometritzacide la naturalesa, Autonomia.

Aleix Anglada, Josep Esteve, Ruben ExpositoComposici I

Arquitectura UDG 2013/2014


2/27

1. CONTEXTEns trobem en una poca posterior a la Segona Guerra Mundial, amb Sert exiliat aEstats Units per el franquisme imperant a lestat Espanyol. En aquest momento, Sert sdeg de la facultat darquitectura de Harvard. Durant la poca de guerra, la comunitatcultural europea sexilia per les repressions militars. Aquesta exiliaci es concentra a

Nova York, transportant lambient intel.lectual i artstic dels cafes del Pars dels anys 20a la Nova York de lpoca. Tots els artirstes europeus es trobaven exiliats a Estats Unitscreant una comunitat artstica molt important. En aquella poca lart surrealista esvaloritza molt, i els artistas coneguts es tornen ms coneguts encara i millonaris. Sert, entrobar-se introduit en aquest mn, coneix al matrimoni Maeght en una festa, a on parlantdart, sorgeix la possibilitat de crear un museu en una de les finques que tenia la familiaa la petita poblaci de Saint Paul-de-Venece. Aquest terreny es trobava sobre un tur,amb vistes cap al Mediterrni, amb una extensi de 6 hectreas, que era el lloc on lafamilia va construir el seu habitatge. Sert treballa en conjunt amb alguns artistas, comMir i Braque, i busquen un meuseu especific per a les obres que volen exposar. Espais,llums i vistes particulars, tot en un context de llum Mediterrnia. Els artistes , amics

dels propietaris , van col laborar estretament en la concepci del projecte integrant lesseves obres a l'edifici i als seus patis i jardins . Entre elles destaquen el pati Giacometti ,el Laberint Mir , els mosaics de Chagall i de Tall - Coat , la vidriera i l'estany deBraque , la vidriera de Ubac , la font de Bury , entre daltres. (Fig.01) El resultatd'aquesta col laboraci s un lloc on arquitectura , art i natura conviuen en unaharmonia excepcional. (Fig.02)


3/27

2. ANLISISa. DESCRIPCI ANALTICA DE LOBJECTE AUTNOM

La parcel.la es divideix en tres zones: la casa de la familia Maeght, lessales dexposici i el pati dentrada. Aquest pati crea una espina dorsal

que divideix el museu en dues parts, el museu tradicional a lest i elmuseu surrealista a loest. (Fig.03)Ledifici, com hem comentat abans, no est projectat com un museutradicional, amb un sol volum distribuit amb diferents sales d exposici,sin que consta duna srie de volums de petites dimensions agregats perdiferents patis. Aquest fet respon a dues idees, la primera, la de mantenirles caracterstiques urbanas de una petita poblaci com s Saint Paul, jaque aquesta consta de petites edificacions. La segona respon a una ideade col.locar ledifici de tal manera que saprofitin les maginfiquesvisuals que t la zona.La topografia tamb juga un paper molt important en aquest projecte. La

distribuci de les terrasses ajuda a controlar aquest terreny en pendent,per tant de regular-lo i beneficiar a ledificaci en quant a laprifitamentde la llum i de les visuals.Laccs es ralitza per al nord-est, a partir dun petit cam en pendent quesintrodueix dins del bosc i et va descobrint ledifici envoltat devegetaci i escultures. (Fig.04) Daquest cam, entrem a ledifici a partirdun element central que fa de distribuidor. (Fig. 05) A lest trobem elmuseu tradicional, que envolta un petit pati amb els blocs disgregats ique cont lestany de Braque. Al centre, sortim al pati Giacometti, en elqual trobem unes de les millors vistes, que juntament amb laigua creaun reflex entre la natura i lescultura. (Fig. 06) A loest trobem la zonasurrealista, a on trobem el laberint de Mir amb les seves obres i la casade la familia Maeght.Ledifici es va construir amb una idea Mediterrnia, utilitzant els patiscom a zones dexposici en les quals saprofiten les magnifques vistes.Saprofita la vegetaci per a emmarcar les obres dins de un paisatge.(Fig. 07) Seguint amb aquesta idea, a linterior les obres sil.luminenamb llum natural, mitjanant un sistema de captaci de llum per tal degenerar llum indirecte. No volien la llum dexpositor duna botiga,volien una llum canviant amb el moviment del Sol i tot el que aixcomporta en quant a les sensacions espacials. (Fig.08)

Els materials principals de la construcci sn el ma i la pedra del pas,conjuntament amb tons blancs que reforcen la idea de una llumhomognia que inunda les sales expositives.Ledifici est composat per volums simples; la planta sn elementscuadrats i rectangulars, mente que les cobertes i els elements de captacide llum sn quarts de cilindre i circumferncies. (Fig.09) La cobertaprincipal, lelement ms destacat del projecte, ens recordes a voltes demitg punt al revs. (Fig.10)Ledifici amb el qual compararem la fundaci s el Reial Monestir deSanta Maria de poblet. (Fig.11)Es un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150 per Ramn

Berenguer IV. Est situat al peu de les muntanyes de Prades, a lacomarca de la Conca de Barber (Tarragona). Poblet constitueix un


4/27

impressionant conjunt arquitectnic i es pot comptar entre els conjuntsmonstics ms importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monstichabitat ms gran del continent europeu (18 hectrees, per 2100hectrees de terrenys i 50 fonts naturals).El 1921, desprs de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument

Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de laHumanitat per la UNESCO. Lloc denterrament de molts reis (sobretotde la corona dArag) i nobles.

b. CRTICA COMPARADA AMB ELS SEUS MODELSLa fundaci, ha estat comparada amb el llibre de Le Corbusier; Vers unearchitecture, amb el Monestir de Santa Maria de Poblet i amb les ideesarquitectniques de Le Corbusier.En primer lloc compararem tant la fundaci com el monestir amb el

llibre de Le Corbusier, donant importancia sobretot a tres captuls; Elvolum, La planta i Els traats reguladors.El volum; com em comentat abans, la fundaci es composa dedificissimples. La planta sn elements quadrats i rectangulars, mentre que lescobertes i els sistemes de captaci de llum sn quarts de cilindre icircumferncies. Les cobertes semblen voltes de mitg punt al revs.En quant al monestir de poblet, la simplicitat de les formes queda unamica amagada sota la construcci antiga, per com es pot veure que estacomposada per rectangles, quadrats, els octgons de les torres de guardia,a ms de les semicircumferncies dels bsis entre daltres.La planta; entenem la planta com a sistema de uni de diferents elementsi els recorreguts que es generen entre ells. En el cas del monestir dePoblet podem veure 3 recintes definits comunicats per les portesprincipals. (Fig. 12) Es pot veure una jerarquia marcada per laprofunditat i longitud del recorregut, entrant per la zona de treballadors,arribant al clauste i amb el punt culminant la zona de clausura. Tot aixsegueix la jerarqua dels temples Egpcis. A la fundaci, es pot veure unsmil semblant, a on en la primera zona trobem el prquin, el lloc mspblic i ms concorregut; posteriorment arribem al caminet daccs quepuja fins al recinte, i finalment trobem el museu en s, el punt culminant.El lloc ms tranquil i privat, igualment com la zona de clausura en el

monestir.Els traats reguladors; s important destacar en aquesta part laimportancia de la metfora de lhome primitiu que sutilitza al principidel captol. Comenta que lhome primitiu arriba a una zona, decideix quevol estar all i comena a construir amb els instruments rudimentaris quet. Fa les coses utilitzant la lgica, intentant controlar la naturalesa delseu voltant. Aqu entra la importncia de la geometritzaci de la natura,ladaptaci del terreny per tal de poder utilizar-lo. En el cas de lafundaci, es veu com Sert vol lligar els dos elements a partir de un edificigeomtric, amb elements simples i unes terrasses exteriors amb formesms naturals i irregulars.(Fig.13) En el monestir tamb podem veure una

srie delements geometrics envoltats duna muralla amb una forma ms


5/27

irregular. En aquest cas no est fet de manera tan conscient, sin ms peruna successi de volums al llarg del temps.En les comparacions amb Le Corbusier, podem veure a ledifici de Sertgrans smils amb el seu ideari. Primer de tot podem dir que Le Corbusierfeia les seves obres sempre pensant en la mesura humana. Aix ho

podem comparar a aquesta idea que t Sert de fer un edifici ordenat apartir de les obres dart que shi exposaran. Ledifici doncs, estdissenayat perque lart shi vegi de la millor manera sota la llum delMediterrani, utilitzant llum zenital i els patis exteriors per tal de exposar-hi obres dart tamb. Aix doncs podem dir que Le Corbusier voliasatisfer les necessitats ms practiques de lhome, mentre que Sert voliaarribar als sentiments humans.Laltre idea important de Le Corbusier, s la de arquitectura com afinestra. (Fig. 14) Com sha comentat abans, en el cas de la fundaciledifici es composa de petits volums per tal de poder aprofitar les gransvisuals que t la zona, incls reinterpretant la idea de claustre per al seu

projecte. En el cas del monestir, tamb es poden observar tots aquestspetits volums ajuntats sobre un gran tur que t unes grans visuals a lavessant de la muntanya.(Fig. 15) Cal destacar per, que en aquest cas,aquest fet es ms per un tema estratgic i de defensa, que no per un fet decontemplaci propiament dit. Observant ledifici de Sert a ms, podemveure alguns paral.lelismes entre la fundaci i un dels edificis mssurrealistes i emblemtics de Le Corbusier. Podem veure alguns detalls,com per exemple la tipologa de surtidors de que t Ronchamps, querecorden molt als que t lestany de la fundaci. (Fig.16) (Fig.17)Laltre fet destacable s la coberta, no tant per la forma circular quetenen les dues, que tamb, sin per la utilitat que t. En els dos casos lacoberta s lelement simblic, el punt clau de un projecte. La cobertaconforma la part ms recordada de ledifici. (Fig. 18) (Fig.19)Per acabar, destacarem tamb la idea de autonomia que defensavasempre Le Corbusier. La idea de la autonomia en la arquitectura. Alberti

ja defenia aquesta idea anteriorment, daqu ve la seva famosa cita, lacasa com a ciutat, una ciutat com una casa. Sert vea el museu com unmn, un mn primitiu amb els jardins. A ms, fiscalment, la fundacidepenia de ella mateixa, no necessitava diners de lestat, al ser un museuprivat. Tamb podem dir que el monestir tenia aquestes caracterstiques;depenia fiscalment de ell mateix, i a ms, contenia en el seu recinte tots

els elements per tal de subsistir, horts, animals, cuines, etc.


6/27

3. CONCLUSIONSTradici i modernitat, geometria i naturalesa, conceptes que semblen contrarismoltes vegades es poden complementar. Sert treballa amb aquest conceptes i elsajunta de manera fantstica, creant un edifici nic en molts sentits. Desprs deanalitzar la fundaci Maeght, els seus orgens i les seves reinterpretacions de

conceptes antics, podem veure com moltes vegades, per aconseguir un nouprototip dedifici, no s necessri fixar-nos en obres arquitectniques de pasosllunyans, tan sols cal mirar a casa nostre per veure edificis tan fantstics com sel monestir de Santa Maria de Poblet.


7/27

4. BIBLIOGRAFIA

Pgina web

-EUROPACONCORSI. Projects Saint-Paul de Venece, France.http://europaconcorsi.com/projects/149723-Silvio-d-Ascia-AREP-Ristrutturazione-della-Fondazione-Maeght [Consulta: 12 de Maig del 2014].

-FLICKR.Buscador de imatges Flickr. 2004.https://www.flickr.com/search/?q=maeght. [Consulta: 12 de Maig del 2014].

-FONDATION MAEGHT. Web oficial de la fundaci Maeght.http://www.fondation-maeght.com/ Apartat de Fundacin. [Consulta: 12 de Maig del

2014].

-GOOGLE. Buscador lliure dimatges Google. Monestir de Santa Maria de Poblet.1998.https://www.google.es/search?q=monestir+de+santa+maria+de+poblet&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=xKN8U7fqHO-w7AaP_IHgCA&sqi=2&ved=0CAcQ_AUoAg&biw=1536&bih=722 [Consulta: 12 de

Maig del 2014].

-MONESTIRS DE CATALUNYA. Web dels monestirs de Catalunya, Monestir de SantaMaria de Poblet.http://www.monestirs.cat/monst/conca/co22pobl.htm [Consulta: 12 de Maig del 2014].

-RTVE. Pgina digital de Radio Television Espaola.Documental Imprescindibles-Josep Lluis Sert, un sueo nmada. 2014http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-josep-lluis-sert-sueno-nomada/2567683/. [Consulta: 16 de Maig del 2014].

-ST. PAUL DE VENECE. Muse & office de turisme de Saint Paul de Venece. Lafondation Maeght.

http://www.saint-pauldevence.com/art/mus%C3%A9es/la-fondation-maeght [Consulta:12 de Maig del 2014].

-VIQUIPDIA. Enciclopdia lliure Viquipdia. Fundaci Maeght. 2001.http://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_Maeght [Consulta: 12 de Maig del2014].

-VIQUIPDIA. Enciclopdia lliure Viquipdia. Reial Monestir de Santa Maria dePoblet. 2001.http://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet [Consulta 12de Maig del 2014].


8/27

Llibre

-LE CORBUSIER. Cap a una arquitectura. Editorial Mediterrnia. 1923.

- JOSEP LL. SERT. Editorial L H. KLICZKOWSKI. 2002

.


9/27

5. ANNEX GRFIC

(Fig. 01) Planta fundaci Maeght

Europaconcorsi.com/projects


10/27

(Fig. 02) Pati on lart, la natura i larquitecura conflueixen en harmonia

www.flickr.com /Maeght


11/27

(Fig.03) res !ones fundaci Maeght



12/27

(Fig. 04) "am# entre la $egetaci

www.flickr.com(Maeght)


13/27

(Fig. 05) errassa posterior, Eix $ertical

www.flickr.com(Maeght)


14/27

(Fig. 06) Pati %iacometti

www.flickr.com &Maeght'


15/27

(Fig. 07) Enmarcar les o(res entre la $egetaci

www.flickr.com &Maeght'


16/27

(Fig. 08) )lum indirecte interior

www.flickr.com&Maeght'


17/27

(Fig. 09) Elements de captaci de llum. *uarts de cilindre.



18/27

(Fig. 10) "o(erta. +olta de mig punt al re$s.



19/27

(Fig. 11) Planta Monestir de -anta Maria de Po(let

www.google.com/imatges


20/27

(Fig. 12) res !ones del Monestir de -anta Maria de Po(let

www.google.com/imatges&Monestir de santa Maria de Po(let'


21/27

(Fig. 13) errasses exteriors de forma irregular



22/27

(Fig. 14)rquitectura com a finestra



23/27

(Fig. 15) %rans $isuals del monestir

www.google.com/imatges&Monestir de -anta Maria de Po(let'


24/27

(Fig. 16) -ortidor onchamps

www.google.com/imatges&onchamps'


25/27

.

(Fig. 17) -ortidors 0undaci Maeght.



26/27

(Fig. 18) "o(erta fundaci Maeght.



27/27

(Fig. 19) "o(erta onchamps

www.google.com/imatges&onchamps'

t6. josep lluis sert

Documents