ti4IllP4117 til

AA,\ `4 MF publicació de l'O.C.B. Gener - Febrer 1993

Any XI. Núm. 66

BENEÏDESDE

SANTANTONI

DOS PINTORS JOVES* * *

SON CABOTI SON PUÇA•DUES NOVES

ASSOCIACIONS DE DONES

tomtit,

SUMARI

EditorialPAgs.

31011121417181920222425262728293031

Noticiari 4, 5, 6, 7, 8, 9,NadalManifest la de la llenguaper unitat catalanaDe 13,

16,jove a jove

15,Son Cabot i Son PuçaPrograma de de droguesprevencióAssociació NureddunaAssociació Mans Obertes

21,23,

Ma Llompart, inJosep memoriamrodaLa de l'any

Noticies verdesBona CuinaCollita de glosesActivitats de la 3' edatLa final del 2n Torneig de BillarEntrevista Na Beltrana Jero

aPluviometria Campanet

C -6(t)San Miguel, 79 - Tel. 51 64 49

CAMPANET

la tenda de moda

ALTA FIDELITAT DIGITALJOAN MARTORELL MARTORELL

CAM PAN ET

Carrer Petxino, 9 - 1 0 . - Tel. 51 63 62

ESPECIALITAT EN MUNTATGES D'EQUIPS DE MÚSICA D'ALTAFIDELITAT DIGITAL PER: CAFES, PUBS, VIVENDES I COTXES

DES D'UN SIMPLE ALTAVEU A L'EQUIP MES COMPLET DE MUSICA.LECTORS DE COMPACT DISC, PLETINES, EQUALITZADORS, PREVIS,ME9CLADORS, ETAPES DE POTENCIA, ALTAVEUS DE DUES I TRES

VIES, BAIXOS I SUB-BAIXOS

—2—

64711,4WeRevista Bimestral

Edita:Obra Cultural Balear

Delegació de Campanet

Coordinador:Antònia Bennasser Capó

Equip de Redacció:Joan Buades

Bartomeu MartorellJaume Morel!Damia PonsMiguel Vives

C•laboradors:Bartomeu J. BarcelóFrancisca BisquerraMargalida CrespiDamià Ferra-PonçAntoni G. GómezAntònia HorrachElionor Horrach

Maria Antònia JuanJaume OrdinesGabriel Rein&

Pere Antoni Rein&Catalina Valriu

Fotografia:Pere March

Jaume More!!Jaume Nadal

Jaume OrdinesSebastià Reines

Arxiu Rev. Campanet

Dibuixos:Joan Martorell

Rafel PonsAntoni Ripoll

Portada:Jaume Ordines

Impressió:Tirrena S.A.

Dipòsit Legal:P.M. 659/1982

Domicili:Camí de Son Cabot s/n

Tfn.: 51 62 39F 'Els articles d'aquesta revista ex-pressen únicament l'opinió delsseus autors.

Preu: 225 pessetes.

C4711P4C1

EDITORIALGABELLÍ PETIT: EL SOMNI D'UN POBLE

La Fundació Joan Amengual ha tengut la iniciativa de convocar totes les entitats del poble per posar en marxa unacampanya de petició al Govern Balear perquè compri Gabellí Petit.

En aquesta reunió, a la qual no cal dir que també hi va assistir la revista, va quedar ben clar que totes les entitatsdonaven suport a aquesta iniciativa i hi volien col.laborar. El desembre, l'Ajuntament també havia acordat per unani-mitat demanar al Govern que compràs la finca. En definitiva, tothom sembla estar d'acord que el minor futur perGabellí Petit es que sigui patrimoni públic de les Balears, per poder preservar així la riquesa natural (les fonts Utanesi l'alzinar, sobretot), arqueológica (el claper des doblers) i de cultura tradicional (les sitges, els forns de calç, etc.) queconté la possessió.

Hi ha encara una darrera raó de pes i no es altra que els vindes afectius que uneixen els campaneters amb aquestapossessió, situada en un indret tan estimat pel nostre poble com la vall de Sant Miguel i amb el fenomen natural deles fonts Ufanes, del qual sempre n'hem estat sempre tan orgullosos.

Totes aquestes raons fonamenten la petició que es fa al Govern Balear i que es pretén que sigui subscrita per unagra majoria de campaneters i, fins i tot, per molts de mallorquins interessats en que es preservi aquest espai. No caldir que des de la revista participarem activament en aquesta campanya i vos volem demanar que firmeu aquestapetició. Tots hi sortirem guanyant.

EDITORIAL CONJUNT DE LA PREMSA FORANA DE MALLORCA

NO VOLEM LA MACROPRESÓ AMALLORCA

El pla directori de construcció decentres penitenciaris del Ministerio deJusticia de l'Estat preveu la construc-ció d'una macropresó a Mallorca. Laubicació d'aquesta presó encara esuna incògnita malgrat ja s'haginapuntat algunes possibilitats a lazona del raiguer i a Palma.

La macropresó és una ciutat presó,ja que es el conjunt de 14 minipre-sons de 68 presos -enrevoltades deparets de 4 metres d'altitud -a mésde tot un conjunt de serveis-minihospital, edifici cultural, edifi-cis de serveis, piscina coberta, polis-portiu cobert, etc.- que precisa d'u-nes 40 hectáries de terreny pla isense cotes aprop amb una necessitatd'aigua de 36 tones/hora. Tindràuna cabuda de 950 reclusos, la qualcosa contradiu la Llei General Peni-tenciária (1979) i les recomanacionsdel Consell d'Europa, que xifren lacabuda máxima en 350.

La construcció d'aquesta ciutatpresó a la vora de qualsevol poblemallorquí suposa un greu impacte iirreparable dany: impacte ambientaldegut a l'elevat nombre d'hectáriesen zona plana que necessita, i a latorre de vigilància de 40 metres; im-pacte econòmic, destrucció de zonesde conreus i influència sobre altressectors; impacte social, degut a lapossible instal.lació d'uns 600 fun-cionaris -amb les seves families- al

banistica de Palma-, agilitzar els pro-cesos judicials, reformar penes i con-demnes.

L'actual presó està a una zona dcdesenvolupament urbanístic per ha-bitatges, la requalificació de zona deserveis penitenciaris a zona urbanit-zable dispararia el valor econòmicdels terrenys. Ens trobam clavantuna nova operació especulativaQue hi ha al capdavall del Pla direc-tori?

Els experts en presons i juristesopinen que la presó es una escola dedelinqüents i un destrossar a la per-mateix poble, que capgirarien la sevavida quotidiana i que aquest no po-dria assimilar, creant-se una situacióde conflicte. Impacte social que no esprodueix a una ciutat.

La ciutat presó tindrà molt mésserveis que qualsevol poble de lapart forana mallorquina, i això no ésjust.

La presó de Palma -ara en diuenCentre Penitenciari- té uns 625 reclu-sos quan la seva cabuda es sols de400. Possiblement ha quedat petita,però al mateix temps està saturadade presos preventius -en espera dejudici-. S'ha de cercar una solució,que pot radicar en l'ampliació del'actual -hi ha terrenys suficients alsseus voltants prevists d'ús peniten-ciari al Pla General d'Ordnenació Ur-

sona que no ho es, que la macropre-s6 sols es rentable econòmicament,que no va totalment encaminada a lareinserció del delinquent i en detri-ment de l'atenció al reclús i quecalen solucions més humanitzades ipenes alternatives com: arrestamentde cap de setmana règim obert, pisosd'acollida, treballs útils a la comuni-tat i de reserciment a les victimes deldelicte.

Es evident que la macropresó noés una necessitat social, que no ésuna solució. Però cal trobar una so-lució a l'augment de la delinqüènciarealitzada per persones en seriosesdificultats personals i socials, en unasocietat cada cop més competitiva iinsoliaria. Cal anar al bessó delproblema d'evitar l'aparició de de-linqüents: campanyes de prevenció,ajuts a families problemátiques -ambmembres presos-, de promociósocio-laboral de joves en dificultats,reinserció del reclús, reforma delcodi penal -canvi cap a penes comu-nitaries-, agilitzar els processos judi-cials -es a dir, dotar l'administracióde justicia dels recursos que precisa-.

La solució de la macropresó és lamés fácil i que permet més guanyseconòmics, però està buida de con-tingut humà, buida i enfora del pro-blema que pretén solventar.

I és ben clar i evident, no volem larnacropresó a Mallorca.

-3—

einsixtr

o •

PARTICIPACIÓ DE LA CORAL «SANT MIQUEL», EN UNATROBADA MULTITUDINARIA

Els dies 28 i 29 de novembre hi hagué una trobada de 30 corals i de mil dues-centes veus, el primer dia a Muro i elsegon a l'Auditõrium de Palma. S'agruparen per comarques per anar cantant les peces triades en aquesta ocasió pera celebrar la festa de Santa Cecilia. El nostre paisà Pere Reinés va esser l'elegit per a dirigir l'actuació de les Corals«Sant Miguel», de Campanet, la des Puig de Selva, la de Sa Pobla, la «Miguel Tortell» de Muro i la «Sor FrancinaAina» de Sencelles.

El segon dia l'Orquestra Simfònica de les Ines Balears va posar acompanyament musical a l'actuació de les trentacorals, totes integrades en la Federació de Corals de Mallorca, que n'agrupa quaranta.

ACTUACIONS DE L'ESCOLA DE BALL DE BOTA l'Escola de Ball de Bot de Campanet hem tancat l'any 92 continuant en la línia de donar-nos a conèixer més enllà

de les contrades de Campanet, col.laborant en diverses festes i trobades. En concret, el diumenge deia 11 d'octubrearribarem fins a Alcúdia, convidats pels organitzadors del XVI6 Aplec Excursionista dels Falsos Catalans. També finsa Manacor el dissabte dia 17 d'octubre, per trobar-nos amb la bona gent del barri de Llevant i la seva Associació deVeins i, finalment, pegarem d'un bot per terres de Son Mesquida, que són felanitxeres, dia 7 de desembre i ambmotiu de les seves festes populars. Ens agrada anar tira tira sense frissar, però intercanviant experiències amb músicsi balladors d'altres llocs. A més a més, varem esser ben rebuts i elogiats. Què més volem!

EN FRANCESC AGUILÓ VA PRESIDIR EL CONGRESDEL PSM

El batle de Campanet, en Francesc Aguiló Pons, va presidir 1'116 Congrés que el PSM/Nacionalistes de Mallorcava celebrar els dies 19 i 20 de desembre a l'Auditórium de Palma amb el lema La Mallorca que volem. A més a més,va esser elegit membre de la Comissió Executiva, amb el càrrec de responsable de la Secretaria de Política Municipal.

PARTICIPACIÓ CAMPANETERA AL CAMPIONAT DEBALEARS DE TIR DE FONA

Dia 13 de gener es va celebrar a Manacor de la Vall el IX Campionat de Balears de Tir de Fona. Hi participaren unsvint-i-cinc tiradors de les tres categories (infantil, dones i homes). L'assistència de públic sobrepassa les cent perso-nes. Els campanaters hi varen fer un bon paper: na Margalida Reinés «Coixina», que viu a Sa Pobla, i la seva germa-na n'Antònia varen quedar en segon i tercer floc de la seva categoria. En Diego Camuflas també va fer tercer, desprésde fer una tirada de desempat amb dos més.

C4X14411t1

S'ESTANC GUANYA UNPREMI DE MOSTRADORSLa Tabacalera Espanyola cada any promociona un con-

curs nadalenc arreu de tot Espanya i un a les Balears. En-guany ha estat guanyadora del primer premi de les Ba-lears na Catalina Barrera per la decoració del mostradordel seu establiment. Era tot un art. L'autor de la compo-sició fou en «Pondo» Jover «Puça», amb les seves ideesoriginals en va fer la decoració. Ara aquest premi compe-tirà amb tot Espanya. Que tenguin sort.

AJUDES DEL PROGRAMA «LEADER» PER A EMPRESESDE CAMPANET

El mes de desembre varen arribar les ajudes a empreses d'artesans, industrials i cooperatives gestionades per l'as-sociació «Serra de Tramuntana», de la qual forma part, entre d'altres organismes, l'Ajuntament de Campanet. Agues-tes ajudes provenen d'un programa de la Comunitat Econòmica Europea anomenat «Leader». A Campanet, en con-cret, es varen presentar set peticions d'ajuda, que presentaven pressuposts d'obres de millora o d'adquisició de ma-quinaria que fessin més competitives les empreses que les demanaven. Amb aquestes inversions es d'esperar unaimportant reactivació d'aquests sectors al nostre poble. S'ha de destacar que en total han rebut una subvenció de 33milions de pessetes a fons perdut.

Les dades que ens han facilitat l'Ajuntament són les següents:

Empresa Pressupost Ajuda rebuda DestinacióAntoni Bisquerra 2.575.000 901.425 Forn automaticAntònia Femenia 2.190.973 766.841 CeràmicaJoan Mairata 23.196.873 8.118.906 Nou local fusteriaGermans Ros 450.000 157.500 Màquina taller ferroAntoni Reinés 4.979.079 1.742.678 Espardenyes (obres)Pere Reinés 3.699.695 1.294.893 Maquinaria rest. orguesMenestralia 76.677.698 19.936.200 Obres per forns de vidres art.

TOTALS 113.769.318 32.918.443

NÚMERO EXTRAORDINARI DEL «CORREU VERD»En ocasió del seu cinquè aniversari el Bloc Ecologista de Campanet ha publicat un número especial (el 26, corres-

ponent als mesos octubre-desembre) de la revista «Correu Verd». Per fer-ho han comptat amb el suport econòmic dela Fundació Joan Amengual i Pericas i de l'Ajuntament. Té trenta pagines i un contingut prou diversificat. Els titularsde portada poden donar idea d'una bona part del seu contingut: Campanet va dir no a la carretera d'entrada, ElB.E.C. ha aprovat la seva dissolució, Campanet ja té assemblea verda i Un president sense vergonya. A més a mês,hi trobam pagines de noticies, una entrevista a na Catalina Rosselló Alzina, directora de Radio Picornell, un articledel pintor Angel Pascual Rodrigo, i diverses col.laboracions que tracten temes relacionables genèricament amb l'eco-logia. També es fa la història dels cinc anys de vida del B.E.C. i s'anuncien les transformacions que experimentaraaquest grup a partir d'enguany.

—5—

t4114471t1

ES MODIFICA EL PLA D'OBRES I SERVEIS DEL 1993Com a conseqüència del resultat negatiu de la consulta popular sobre la via d'accés, el batle va proposar, al ple de

dia 10 de desembre, demanar al Consell Insular la retirada de l'obra «Construcció de la nova via d'accés» i que esconsiderin com a peticions d'inclusió al pla de les dues obres que s'havien demanat com a segona i tercera: ,<Asfaltde diversos carrers, 2a fase» i «Il.luminació de zones foranes de la població».

EL PP I EL PSOE DEMANEN AL BATLE QUE DIMITESQUIPrecisament, el resultat de la consulta va motivar el punt més calent del Ple de dia 10: la petició de dimissió dirigi-

da al batle pels grups de l'oposició -PSOE i PP-. Al capitol de precs i preguntes, va intervenir en primer lloc en JoanAmengual (PSOE), el qual va retreure al batle que no es penjassin uns cartells de programa institucional segonshavia acordat la comissió organitzadora de la consulta. Joan Amengual també va argumentar que la justificació delbatle que no hi va haver temps per penjar els cartells no era valida perquè si que hi va haver temps per redactar irepartir un ban tot just després de la consulta. Va acabar la seva intervenció dient que la nova via d'accés era unaspecte molt important de la política municipal i com que el resultat de la consulta popular era negatiu, el batle hau-ria de dimitir.

Tot seguit, en Jaume Pol (PP) va iniciar la seva intervenció afirmant que creia que la propaganda institucional noes va penjar a posta i no per falta de temps i que el batle no havia actuat correctament en la qüestió de la consulta,per la qual cosa hauria de dimitir.

El batle Francesc Aguiló va contestar aquestes peticions llegint un manifest en que defensava la seva actitud i ladel grup musical del PSM. D'entrada, va fer un poc d'història del procés duit a terme en relació amb la via d'accés apartir de les eleccions del 1987. Després d'esmentar les referencies que hi feien els partits als seus programes electo-rals i tots els acords que havia pres l'Ajuntament fins aleshores per demostrar que fins poc abans de la consulta hihavia hagut unanimitat a favor de la nova carretera, va argumentar que el PSM havia estat fidel als compromisosassumits i que les consultes populars tenen un sol sentit: saber l'opinió dels ciutadans sobre temes concrets, i això noimplica -va citar els casos dels referendums de Dinamarca i Suïssa sobre Maastrich i l'espai econòmic europeu, res-pectivament- la dimissió dels responsables politics.

A la segona part de la seva intervenció, el batle va descriure l'actuació municipal dels quinze mesos en que el PSMha governat en millora i va acabar recordant a l'oposició que hi ha fórmules legals per canviar de batle si considerenque ell no convé a la poblado de Campanet.

L'AJUNTAMENT DÓNA SUPORT A LA PETICIÓ ALGOVERN BALEAR QUE COMPRI GABELLÍ PETIT

En aquest mateix ple ordinari del mes de desembre es va acordar per unanimitat, a partir d'una mock') presentadapel grup del PSM, donar suport a la petició que va fer Damia Ferrà-Ponç al Govern Balear perquè adquirís la finca deGabellí Petit, que ara és a la venda. El text de la mod() aprovada és el següent:

«Havent sabut que el diputat campaneter Damià Pons i Pons, del Grup Parlamentari Socialista, ha proposat, pri-mer a la Comissió de Cultura i amb posterioritat a la Comissió de Pressupostos del Parlament Balear, que el GovernBalear compri la possessió de Gabellí Petit, actualment en venda, aquest Ajuntament manifesta:

1. Creim que seria un encert que aquesta finca del nostre poble es convertís en una propietat pública, garantint-ned'aquesta manera la conservació de la seva valuosíssima naturalesa, i amb la possibilitat que pogués esser aprofitadapera activitats recrea fives i culturals múltiples.

2. Donam suport a la petició presentada pel diputat Damià Pons i demanam al Govern Balear i a tots els grupsparlamentaris de la Cambra que la votin favorablement.

3. En el cas que la decisió fos la que desitjam, aquest Ajuntament s'ofereix a col.laborar, d'acord amb les sevespossibilitats i segons convengui al Govern Balear, en la gestió de la finca».

C4R174n1

LES EXCURSIONS DELCONSELL DE PASTORAL

El passat mes d'octubre les excursions del Consell dePastoral varen tornar a reprendre la marxa. El mes d'oc-tubre anaren a la Trapa, el novembre al Teix, el desem-bre al Castell d'Alaró, el gener a Binifaldó pel Camí Vellde Pollença i el febrer a l'Ofre.

En Joan Pons «Amer» és l'anima d'aquestes excur-sions: cada vegada reparteix l'itinerari amb les explica-cions adeqiiades i es preocupa de tot. Va suggerir als ex-cursionistes que anassin a fer una neteja a Sant Miguel. Iel diumenge dia 30 de gener un grup nombrós d'excur-sionistes anaren a netejar el cementen i tots els voltantsde Sant Miguel: sembraren plantes, llauraren, exsecalla-ren, xermaren... Tot per embellir aquell indret.

NOU CONSELL DE PASTORALEl dia 8 de juny de 1992, el Consell de Pastoral de la Parròquia de Sant Miguel queda dissolt una vegada que s'ha-

gueren aprovat els nous estatuts. Cap als mesos de setembre-octubre, els diferents grups de la Parròquia elegiren, talcom marquen els estatuts, els seus representants per formar part del nou Consell. El passat 5 de desembre es presen-ta el nou Consell Parroquial, que actualment esta integrat per les segiients persones: el Sr. Rector Antoni Gómez, elVicari Bartomeu Palou, la Superiora de les Religioses Agustines Sor Maria Ignasia Planes, el grup de catequesi estàrepresentat per na Isabel Mir, les dones de neteja per na Magdalena Capó, el grup excursionista per na FranciscaBennasser, el grup de litúrgia per en Joan Alcover, la Coral per Ferran Bellver, l'economia per en Pere Antoni Reinés,la Comisssió de l'Orgue per en Pere Reinés, els joves de confirmació per n'Antònia M Domingo, i finalment, perelecció directa del Rector, Margalida Grau, Joan Torrens i Joan Pons.

La Comissió Permanent la formen el Rector Antoni Gómez, en Ferran Bellver, en Joan Torrens i en Joan Pons, queactua de Secretari.

VISITA PASTORAL DEL SENYOR BISBEEl Bisbe de Mallorca D. Teodor Ubeda visitara l'arxiprestat de Lluc entre els dies 20 de febrer i el 7 de marg. Pel

que afecta al poble de Campanet, sera el dissabte 6 de març quan es trobi amb els feligresos, a la missa que a les 19hores celebrarà a l'església. Posteriorment es reunira amb el Consell de Pastoral.

No obstant la setmana abans tendra algunes trobades amb diversos col.lectius de la comarca. A Selva es reuniraamb els mestres el dia 3 a les 17'30 h., i el mateix dia a les 19 h. amb les religioses, a Moscar. El divendres dia 5 a les20 h. hi haura trobada de matrimonis.

BAR 3a EDATDinars i sopars

Tapes i plats variatsC/ Llorenç Riber, 6

TARDORCalces, calcetins BANY

C/ de la Pau, 34Tel: 88 14 08

INCA

—7—

NOVA IL.LUMINACIÓ DEL'INTERIOR DE L'ESGLÉSIA

Gracies a un donatiu que va fer a la Parròquia la sen-yora Martina Rosselló, l'estiu passat es pogué fer la novainstal.lació elèctrica de l'església. Aquesta ha estat l'obramés grossa que s'ha realitzat aquests darrers anys.

Així mateix, s'ha fet la restauració del llit de la Marede Déu d'Agost.

e47111441t1

ES PRESENTA EL PROGRAMA DE SERVEIS SOCIALS I ELPLA DE PREVENCIÓ DE DROGUES

Dia 14 de gener es va presentar a l'Ajuntament el Pla de prevenció de drogues del Conseil Insular i el Programa deserveis socials de l'Ajuntament de Campanet. A l'acte, al qual estaven convidades totes les entitats del poble, hi vaassistir molta de gent. Pel que fa als serveis socials municipals, s'ha posat en marxa amb aquesta presentació unacampanya de difusió de les activitats i els serveis que s'ofereixen des de l'Ajuntament en el camp de l'ajuda social.Abd, s'han repartit uns fullets amb el títol «Serveis Socials Municipals, al vostre abast», en que s'informa de les tas-ques d'informació i orientació, ajuda a domicili, etc.

PLA DE MILLORAMENT DE FAÇANESEl Pla de millorament de façanes del 1992 tenia una dotació d'1.600.000 pts., aportades a parts iguals per la Conse-

lleria de Cultura i l'Ajuntament. Varen presentar peticions 9 persones, les quals hauran tengut, per tant, aquestaajuda a l'hora d'arreglar les façanes de les seves cases. El Pla d'enguany, que tendra una dotació d'un milió de pesse-tes, es destinara íntegrament a arreglar la façana del cementen.

TEMPS DE FOGUERONSD'uns anys ença, a Campanet es fan foguerons durant un mes i mig aproximadament. Així com a sa Pobla i a

d'altres pobles amb anomenada de foguerons es concentren en una sola nit, al nostre poble s'organitzen un per un endiverses dates. Els primers d'enguany varen ser els de l'Associació de la Tercera Edat, que la nit de Sant Antoni -compertoca- varen convidar els seus socis a torrar llonganisses i botifarrons al fogueró que cada any es basteix a darreral'església. Divendres dia 22, l'Associació de les Mestresses de Casa va fer per primera vegada un fogueró i el va ins-tal.lar a la placeta de Cas Capitaner. Hi va haver espinagades i coca amb verdura, s'hi cantaren gloses i va acabaramb ball. L'endemà, els veins de Fangar feren el seu fogueró de cada any, amb xulla, botifarró i llonganissa i tambévaren fer el seu alguns veinats del carrer de la Font. Per acabar, dissabte dia 6 el Partit Popular va convidar tothom amenjar botifarró, llonganissa i xulla i a beure vi als foguerons que, com ja es tradició, munta a la plaça Major.

MIQEL GUAL DEFENSA LA TESI DOCTORALMiguel Gual i Tortella «Xerrat», que actualment es Rector de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor, defensa el

25 de gener la seva tesi doctoral a la Facultat de Teologia de Catalunya, tractant el tema Envers una església de co-munien del Vaticà I a «Lumen Gentium». Els membres del tribunal que el qualificaren li atorgaren la maxima nota:un «cum laude». La seva tesi es de mes de 700 pagines.

—8—

C4M1441t1

EL FILL D'UN CAMPANETER ACONSEGUEIX UNA DE LESBEQUES D'INVESTIGACIÓ DELS PREMIS CIUTAT DE PALMA

Joan Francesc Mir Massanet, fill d'en Jaume Mir «des Forn» i de na Margalida Massanet, biòleg per la U.I.B., haaconseguit, juntament amb dos companys més, una de les tres beques d'investigació dels Premis Ciutat de Palmad'enguany, dotades amb quatre-centes mil pessetes, pel seu treball Estudi limnolõgic d'una llacuna artificial d'ai-gua depurada. Pautes per a la seva utilització com a aigua de reguiu.

A l'estudi l'han realitzat a una bassa artificial d'aigües residuals situada en el Pla de Sant Jordi, analitzant elstemps que l'aigua ha d'estar embassada abans de poder esser utilitzada per a regar els camps de cultius.

DENÚNCIA DE TRES OBRES «PRESSUMPTAMENT»IL.LEGALS

Segons una informació apareguda al «Diario de Mallorca» del 22 de gener, un veïnat de Campanet, n'Antoni Ordi-nes Llobera, ha denunciat davant la Comissió Insular d'Urbanisme la concessió de tres Ilicencies d'obra concedidesper l'Ajuntament, de forma irregular segons l'opinió del denunciant. Dos dels expedients afectats per la denúnciaimpliquen el secretari de l'Ajuntament, en Carles Llorente, i la primera tinent de batle, na Magdalena Solivelles.

El tercer expedient fa referència a la concessió d'un permís d'obres per a construir en zona rústica una casa-refugide 30 metres quadrats.

En el cas de la denúncia que afecta al secretari de l'Ajuntament, el denunciant afirma que aquest no ha respectatl'alineació del carrer Jaume I amb la construcció d'un mur que invadeix la calçada. En Carles Llorente diu que tansols es tractava de la reconstrucció d'una part del mur que ja existia i que s'havia esbucat a causa de les plogudes.

La denúncia que afecta a la primera tinent de batle, es refereix al pressumpte atorgament de la llicència d'obres perconstruir una vivenda familiar en un solar situat entre els carrers Jaume I, camí yell de Búger i Ramon Llull. Segonsel denunciant, el projecte presentat i que va obtenir la llicència municipal no contempla el retraqueig de dos metresnecessari per alinear el solar amb la resta del carrer Jaume I.

Segons na Magdalena Solivelles, la zona afectada per aquestes dues denuncies està inclosa en el casc urbà de Cam-panet i les Normes Subsidiaries del planejament urbanístic especifiquen que s'han de respectar les alineacions exis-tents.

La versió de n'Antoni Ordines respecte a aquestes dues alineacions és que quan ell va adquirir els solars l'obliga-ren en realitzar un estudi de detall per poder construir-hi. L'estudi contemplava, entre d'altres coses, el retranqueixdel carrer Jaume I.

Segons fonts municipals, per-6, quan es va provar la normativa urbanística es va canviar de criteri i es va especifi-car que les alineacions existents en el casc urbà no havien d'alterar-se. La primera tinent de batle va dir que el grupde govern remetria els tres expedients als serveis tècnics de la Comissió Insular d'Urbanisme, i al mateix temps afir-mava que ella en particular, encara que estava ben convençuda de la legalitat de la seva licència, no mouria unapedra fins que la situació no s'hagués resolt. A més a més, opina que es tracta d'un complot que cerca el seu despres-tigi personal i el del seu partit, el PSM.

HOMENATGE A BERNAT MORELL A LA GALERIACUNIUM D'INCA

Del 8 al 22 de febrer, la Galeria Cuníum d'Inca exposa una vintena de pintures i un bon nombre de dibuixos delcampaneter Bemat Morell (1929-1989).

La intend() de la galeria ha estat la de retre-li un homenatge. La mostra presenta una considerable diversitat d'o-bres ja que s'ha volgut que els visitants poguessin veure els diferents estils i temes que va tractar el pintor. Hi ha unabona quantitat dels dibuixos que va realitzar amb la finalitat que servissin per il.lustrar la Història de Campanet.

Amb la col.laboració de l'Ajuntament d'Inca, s'ha pogut editar un catàleg que té el gruix d'un opuscle: setze pagi-nes, tres escrits (de Jaume Rovira, Alexandre Ballester i Manel Cortada Pous), una fotografia del pintor i nouil.lustracions, set de les quals són en color.

Tots els amants de la bona pintura, i especialment si els agrada la d'en Bernat Mordi, poden visitar l'exposició finsdia 22 d'abril, a la galeria Cunium, situada al carrer de l'Estrella d'Inca, ben a prop de la Plaça de l'Ajuntament.

—9—

t4101ati

FESTES DE NADALNIT DE CAP D'ANY

De cada any hi ha més gent que espera l'any nou a la plaça Major, pendent de les dotze campanades del rellotgede l'església. Enguany, l'Ajuntament havia preparat vuit-centes bosses de raïm i no en va quedar cap. També hi vahaver xampany per a tothom i tot just després de les campanades es va encendre el rètol lluminós amb el «Feliç1993».

ELS REISEn el seu pas per Campanet, els reis varen ser rebuts per una comitiva formada per la banda de música, bengales i

quatre carrosses -de la Parròquia, l'APA de les monges, Mans Obertes i els joves de la confirmació-. Els reis varenarribar amb sis furgonetes carregades de juguetes i després de fer l'adoració a l'Església i dirigir unes paraules a lagentada que s'hi havia arreplegat, varen partir a repartir-les entre els nins del poble. Encara que la nit era molt freda,molts d'al.lots esperaren al portal de ca seva la venguda dels reis. No hi ha dubte que la il.lusió té mês força que elfred.

CONCERT DE NADALLes festes de Nadal es tancaren brillantment amb el concert de Nadal ofert per la Coral Sant Miguel i la banda La

Unió Musical el dia dels Reis. En primer lloc, la coral va interpretar tres cançons de Nadal, dues de Handel i una deShaw. Tot seguit, la banda va interpretar un repertori molt variat, amb peces populars com una selecció de «La can-ción del olvido», nadalenques i fins i tot composicions que són habituals al tradicional concert vienès de cap d'any,com el vals «A la riba del Danubi blau» i la «Marxa Radetzky», que els assistents varen acompanyar rítmicamentamb mambelletes.

La tercera part del concert fou potser la més espectacular. La coral i la banda interpretaren conjuntament les duescançons de Nadal segurament més famoses: l'«Adeste Fideles» i «Santa Nit». En acabar, el públic va aplaudir deforma entusiasta l'actuació dels cantaires i els músics, especialment els seus directors: Pere Reinés i Vicenç Tamarit.A la vista de l'èxit, aquest concert hauria de tenir continuïtat i oferir-se cada any.

AL SERVEI DE CORREUS, CANVIS DE CARTERA

El passat dia 31 de Desembre finalitza el seu contracteamb Correus la que ha estat durant 3 anys cartera deCampanet na Catalina Fuster Vanrell de Sineu. Al seuHoc ha començat una al.lota nova d'Inca na MargalidaArrom.

Volem des de la revista donr les gracies a na Catalinaper la col.laboració i paciència que sovint ha tengut amb

nosaltres fent arribar la revista Campanet a tots els nos-tres subscriptors. Donam la benvinguda, també, a lanova cartera.

Seria convenient també fer arribar una estirada d'ore-lles a Correus per la seva política de personal. Es ben ne-cessari que la plaça de correus de Campanet se cobresquiamb una carter/a definitiu.

C411Plati

NADAL

La nit de Nadal va esser molt participativa i viscudasolemnement. Els nins de confirmació adornaren l'esglé-sia i els nins de catequesi feren el betlem. El rector Anto-ni Gómez els va convidar a un bon sopar. Com cada any,es feren les matines tradicionals: na Francisca Beltran vacantar la Sibil.la i na Maria Rosa Reinés l'Àngel. El nin

Caries Riera va predicar el sermó de la Calenda. El CorParroquial va cantar les matines i algunes nadales. L'es-glésia era plena de gom a gom i durant l'Ofrena la gentoferi al Nin Jesús molts de presents per a la gent necessi-tada. En sortir de les Matines el rector va convidar a totel poble a beure xocola ta.

—11—

C47R144lti

MANIFEST PER LA UNITAT DE LALLENGUA CATALANA

Davant la sentència del Tribunal Suprem de dia 20/11/92 que obliga a l'ús del terme «valencià» als Estatutsde la Universitat de València, el col.lectiu d'alumnes desegon cicle de Filologia Catalana de la Universitat de lesInes Balears manifesta:

1. Que dóna suport al Rector de la Universitat de Va-lència en la seva defensa del nom científico-històric decatalà per denominar no tan sols la llengua pròpia delPaís Valencià, sinó també la de les les Balears, el Rosse-lló, l'Alguer i del Principat de Catalunya.

2. Que la sentència, tot i esser coherent amb la deno-minació que consta a l'Estatut d'Autonomia del País Va-lencià, és una sentència que vulnera els interessos de lacomunitat lingüística i contradiu el reconeixement cientí-fic general.

3. Que la denominació de valencià a l'Estatut d'Auto-nomia del País Valencia, el 1982, va esser fruit d'unpacte politic no basat en una resolució científica.

4. Que el fet que s'usi la paraula valencià per referir-sea la llengua que es parla al País Valencia, no implica queel valencià sigui una llengua diferent del català, sinó quees tracta de denominacions d'una mateixa llengua histò-rica, el CATALÃ, les normes ortogràfiques de la qualforen acceptades al Pais Valencia el 21/12/32 a Castelló.

5. Que, lamentablement, la interpretació feta pels reco-rrents als mitjans de comunicació no s'ajusta a la sentèn-cia, ja que aquesta no es pronuncia sobre la unitat de lallengua catalana, sinó que es refereix tan sols a la no-menclatura que s'ha d'emprar a l'article 20 dels Estatutsde la Universitat de València.

6. Que la pròpia sentència, al Fonament de Dret novèproclama: «El fondo del asunto no es académico o lin-güístico, y esto bien lo saben las partes enfrentadas eneste recurso. El fondo del asunto es politico y hay quecomenzar por reconocerlo para no perdernos en eufemis-mos inútiles». Igualment, la sentència esmentada, al seuFonament de Dret onzè proclama: «Los Profesores Uni-versitarios podrán, en sus clases, ejerciendo su libertadacadémica, explicar a los alumnos que la lengua valen-ciana proviene de la lengua catalana, o que es la lenguacatalana misma, o que son lenguas distintas, etc. Pero laUniversidad, como institución, no puede tener a este res-pecto más opinión que la impuesta por el OrdenamientoJurídico».

7. Que l'objectiu principal és la recuperació i l'ús de lallengua pròpia en tots els Ambits i registres, per arribar auna desitjable normalitat lingüística, per a la qual cosa ésnecessari superar la instrumentalització de la qüestió delnom de la llengua, arribant, fins i tot, a la modificació del'Estatut d'Autonomia del País Valencià a fi d'adequar elnom allà utilitzat a la prActica del món universal i cienti-fic nacional i internacional.

8. Que a títol comparatiu tenim el cas dels Palsos Llati-no-americans, que a les seves Constitucions, quan es-menten la llengua pròpia, s'hi refereixen amb el nom de«castellano» o «español». Resultaria interessant veurequina seria la reacció si un Tribunal de qualsevol d'a-quells països sentenciAs que la seva llengua s'ha d'ano-menar cubà, colombià, argentí, etc., en lloc de castellà.

—12—

C411134Iti

DE JOVE A JOVE

EN TONI RIPOLL I EN TOMEU PONS

Entre el 23 de desembre i el 10 degener, dos joves campaneters nas-cuts l'any 1973 varen realitzar unainteressant exposició sota el títol ge-nèric Seqüències naturals. La prime-ra de la seva vida. En Toni RipollPons i en Bartomeu Pons Capó, peròs'estrenaren sense complexos: unaobra extensa, d'una notable diversi-tat de tècniques i temes, un bon ni-vell de qualitat. Hem cregut queconvenia parlar amb ells per tal d'ex-plorar una mica a fons la seva perso-nalitat.

-Podríeu començar fent una valo-rackó de com va anar la vostra pri-mera exposició.

-Va anar bé. Hi va arribar a passarmolta de gent, de totes les edats, isobretot joves. Pot ser la varem teniroberta massa temps (Toni).

-En vàreu vendre cap?-No teníem la intenció de vendre'n

cap. Únicament els volíem mostrar.Hi hagué un parell de persones queens ho demanaren, si els veníem

(Tomeu).-Teniu voluntat de continuar pin-

tant i d'anar preparant una altra ex-posició?

-Tots dos responen que fan comp-tes seguir pintant. Per ells no és unpassatemps, és una necessitat perso-nal. En Toni diu que quan no pinta odibuixa té la síndrome d'abstinència.Tenen pensat que més endavantfaran una altra exposició junts.

-Acostumau anar a veure exposi-cions?

-Jo hi vaig molt. Sobretot a les ga-leries de Pollença i Inca, i també aclualcuna de Palma. En veure'n unad'oberta, hi entr. En veure un qua-dre, on sigui, m'hi pos davant i elmir (Tomeu).

-En passar per davant una exposi-ció m'hi fic. Sempre procur trobar entots els quadres que veig qualquecosa que m'interessi (Toni).

-Quins pintors vos agraden mks?-En Dalí, perquè converteix en

coses que pareixen reals les coses

que són irreals. Aconsegueix que pa-resqui que pensaments que són in-coherents poden esser tocats. El su-rrealisme m'agrada molt. Tambo enMiró, sobretot les Constel.lacions. Ien Mateu, «s'holandès» que vivia aCampanet. M'agrada relacionar elquadre amb un motiu, de vegadesanecdòtic, que l'ha originat (Toni).

-M'agraden molt els autors de «cò-mics», especialment en Moebius i enRichard Corben. També molt enMiró. Trob que tots tres són molt ex-pressius (Tomeu).

-També vos dedicau a dibuixarhistorietes?

-M'agrada fer-ne. A partir d'unaidea inicial, m'invent l'argument aixícom vaig dibuixant. Sé la idea basi-ca, pert) desconec com s'acabarà. Esmolt difícil fer un cómic: col.locar elspersonatges, dibuixar les perspecti-ves... (Tomeu).

-No m'acaba d'agradar. Haver defer la mateixa figura moltes vegadesno m'agrada. I tampoc haver d'in-ventar un argument i escriure unsdiàlegs (Toni).

-A l'exposició hi vàreu posar unaescultura, amb un televisor destros-sat com element central, què volíeuexpressar?

-Era una crítica a l'excessiu prota-gonisme de la televisió, que té lagent enganxada massa temps. Erauna tele que havia experimentat unametamorfosi, s'havia transformat. Iencara que estas destrossada, teniaun ventilador dedins que funciona-va, era l'element que donava vida aaquell munt de ferralla. Hi haguégent que va interpretar que era unbetlem. Creim que sobretot era unacrítica contra la dictadura de la tele-visió (Toni i Tomeu).

-Sou molt d'anar al cine?-N'hi va haver una que em va

agradar molt, es titulava Desperta-res. El meu actor preferit és enMicky Rourke. Em satisfan dos tipus

—13— Do-

C41144117

de pel.lícules: les realistes, on hi pas-sen coses que són possibles, i les mi-tològiques i de cavalleries ambienta-des a l'època medieval, estil Excali-bur. Darrerament em va semblarmolt bona El rey pescador (Tomeu).

-Hi vaig bastant, m'agrada. Darre-rament, però, trob que fan unespel.lícules que són semblants unes ales altres canviant els personatges.Va per modes. Ara toca la moda deles pel.lícules psíquiques. M'agradenAlien, primera part, El nom de larosa, El silenci dels anyells... D'a-questes dues darreres n'he llegit lesnovel.les i també són molt bones.M'atreu tot el que sigui fantasia, fan-tasia sèria, però, sobre mites celtes,templaris... I també les pel•culesque són com un document sobre per-sonatges, fets o èpoques reals (Toni).

-I de lectures com anam? Sou Ile-gid ors?

-Molt. ara estic llegint El pèndol deFoucault d'Umberto Eco. El tipus dellibre que llegesc és 1984 de GeorgeOwell, El nom de la rosa d'U. Eco. Elzero i l'infinit d'Arthur Koestler...Llibres que tenguin enigmes i ideesfilosòfiques (Toni).

-No llegesc molt. Molts de còmics.En tenc moltíssims. El Hábbit deTolkien em va agradar molt. En tencun de començat que se titula Los va-gabundos. Els que m'interessen méssón els d'aventures fantastiques. NaPetra i jo darrerament hem anat moltal Teatre Principal: hi hem vist Estu-di Zero, la Nisi-brie: d'un soldat, His-tòries de fira... (Tomeu).

-I quina música feis sonar?-Sempre m'ha molestat molt

aquesta pregunta. Mai no coincidescamb la música que esta de moda. Igrups que quan no estaven de modam'agradaven, m'han deixat d'agra-dat quan s'hi han posat. Tenc ten-dència a escoltar la música dels anys70: Bob Dylan, Neil Young... De ve-gades tenc preferència per una músi-ca molt lenta, tranquil.la, i de vega-des per una altra de totalment dife-rent, per exemple la punk. Depèndel meu estat d'ànim. Dins el rock-and-roll n'hi ha un que m'agradamolt: George 'Thorogut (Tomeu).

-No només m'agrada escoltar-ne,també fer-ne i tocar-ne. Acostum a

ra és d'aquesta societat tan materia-lista. Tenen massa poca iniciativa.Sempre n'hi ha algun que en té i elsaltres se n'hi van darrera. Perquè elsagrada un cantant ja volen vestir-secom ell. I no ho vull criticar, no hotrob 1,6 ni malament, només ho dicperquè crec que és una cosa bona deveure (Toni).

-Amb els joves de la meva edat jono puc dir que m'he senti decepcio-nat, perquè jo no som ningú per dir-ho, però jo no hi he trobat l'ambientque he cercat molt de temps. Jo no hihe trobat un liberalisme sincer. Hancregut que esser lliures significavaque podien anar trepitjant els altres.Els joves han de fer allò que vulguinfer. No s'han de deixar vinclar(Tomeu).

-I de Mallorca quina opinió enteniu?

- Si hagués de canviar el lloc perviure no crec que canvias. Però hi hacoses que trob que no funcionen. Enstenen en el cul de tot, des del governcentral passen de noltros. La gentd'aquí es renta molt la cara, canviende camisa amb facilitat, i no nomésen política. No veus conviccionsreals, aferrades, fortes. Per venturaés el caracter de la gent. Trob que lagent no té les conviccions fortes(Toni).

-Mallorca esta molt bé i els mallor-quins també estan molt bé. El foras-ter que ve aquí també pot estar bé,però aquell foraster que ve a Mallor-ca i no admet els nostres costums i lanostra cultura, que són diferents,hauria de decidir ell mateix no venirperquè ningú no l'ha enviat a dema-

nar. Els mallorquins durant molt detemps han estat putejats i tenen unsubconscient reprimit. Es com unatara (Tomeu).

La conversa encara podria havercontinuat perquè aquests dos joven-çans saben de què van. D'ells sobre-tot en destacaríem l'afany per prote-gir la seva singularitat i per forjar-se un camí propi, sense escoltar lessirenes de la moda de la temporada.Tenen força interior i energia men-tal. Amb aquests dos motors podenesser agosarats i atrevir-se a em-prendre viatges artístics arriscats idifícils.

fer arranjaments a partir de les pecesque escolt. Toc la guitarra elèctrica.

Form part d'un grup que es diu«L'Encruia». Som autodidacta. Feimuna música semblant a la que escol-tam. Un tipus de música que és elresultat de l'assimilació d'una mes-cladissa d'estils musicals: des delpunk fins a tota una sèrie de «grupsde culte», que no intenten fer all?)que demanen les masses. Hi intro-duïm molts d'efectes, de guitarra, node sintetitzador. Grups? Un que m'a-grada molt és Joy Division. I abansels Cure (Toni).

-I dels joves que en sabríeu o vol-dríeu dir?

-Són com una serp que la vas esti-rant i estirant i tot passa per alla ma-teix. No sé si es per culpa de la tele-visió, però tots es mouen segons lesones que va imposant la moda. Totses tornen iguals. La culpa per ventu-

-14—

C4311Witi

SON CABOT I SON PUÇA

Les cases de Son Puça i la cisterna.

per Antònia Bennàsser i CapóTots els voltants del nostre poble tenen el seu encant,

la seva peculiaritat i a més a més la seva història. anysenrera, la gent no tenia els medis que tenen avui, apre-ciaven molt més les coses, això feia que cada race) deCampanet fos com un refugui pel que hi anava a passar-ho 17.6 i sentir-se feliç.

Son Cabot i Son Puça han estat uns llocs freqüentats

per molta gent; generacions i generacions de nins, joves iveils han passat per aquests llocs tan característics delnostre poble. Fa uns anys, Son Cabot era completamentdiferent al que a hores d'ara és; no hi havia cap casa, so-lament la de la possessió de son Puça es feia present;majestuosa i solitària damunt el lloc més alt del coster,vigilant les seves terres de les quals estava enrevoltada.De Son Puça, n'era propietari Joan Pons de Sa Pobla

No-

Na Joana Cerner, brodant

Made) Antònia Cerner.

—15—

4471034E7

Al.lots que hi anaven a brodar. Allots que hi anaven a classe.

tenia moltes quarterades, pert) poc a poc es varen anarvenent trossos de terra i així es va empetitir. A les casesde son Puça després d'haver mort l'amo, hi va viure unatemporada madõ Antònia Cerver, la qual havia servit 32anys a l'amo en Joan, i vivien amb ella els seus nebots:en Pedro i na Joana Cerver. A made) Antònia, la gent deCampanet la coneixia per madó Antònia de son Puça, vaensenyar a moltes jovenetes l'art de brodar: ella teniamolt bona ma per fer feines artesanes, i molt de gust.Ara viu a sa Pobla amb la seva neboda Joana, té 93 anys ies conserva molt be.

L'hereu de Son Puça fou Arnaldo Capó Porto, el seufiol, era capita d'infanteria, ara ja és mort. Devers els

anys 1966 les cases es convertiren en col.legi, el directorera Jaume Tornilla de Pollença. Feien batxiller i els al.lotsi al.lotes que estudiaven hi anaven a classe. Desprésd'uns anys el sistema d'ensenyança va canviar i s'acaba-ren les classes que impartien allà. L'any 1968 l'amo enMiguel Gelabert oPalat» hi va posar una granja de galli-nes, no va esser cap negoci rentable perquè es va pegarfoc, tot va quedar destrossat i cremat, aquelles cases tangrans i característiques quedaren derruïdes en un muntde pedres i terra.

El metge Vidal de Pollença va comprar Son Puça i hiva fer la urbanització (el Cielo de Campanet) va donar

L'esplanada de Son Puça, amb el pi. Davant les cases, la Torre des Molí.

—1&—

C471144V1

Començaven a tallar l'alzina.

un tros de terra a l'Ajuntament en el qual hi volien ferles escoles i el quarter de la guàrdia civil: cap de les duescoses es varen dur a terme a aquest lloc. Allà on estavensituades les cases hi foren la gran plaça, la cisterna és lamateix pen) ii canviaren el coll de pedra i els ferros for-jats tan característics que tenia en aquelles hores.

De Son Cabot i de Son Puça no en resten sinó el recordi encara, si bé canviat, té un paisatge bellíssim que el faun dels llocs més encantadors del nostre poble, on hi se-gueixen jugant al.lots, passejant la gent major i cantantocells i grills durant tot l'any.Han informat: Andreu Alzina «Picolins»,Antônia Cer-ver de Son Puça, Joana Cerver de Son Puça

REMEMBRANÇAUna grossa alzina presidia el camí de Son Cabot. La ta-

llaren un dematí de Juliol de l'any 1980. Aquest dia feiaun sol esplendorós i va convertir-se amb gris i trist.Aquelles grosses branques anaven caient i l'alzina perdiala seva esponera. La soca gruixuda s'empetitia i no teniaja fisomia del que havia estat. Aquelles arrels que sortienpart damunt la terra, que tenien tantes formes i que ser-viren a les nines per jugar-hi a cases, a totes les varendessarrelar. L'alzina que havia estat testimoni de tantsde fets, aquell dia va deixar d'existir. No hi cantaren mésels rossinyols ni s'hi ajocaran els mussols. No serà maimés la fita dels encontres ni dels jocs. No donarà ombraals yells que s'aturaven sota ella, seien una estona con-tant-se les penes i alegries.

Son Cabot no és el que era. Els garrovers que estavenarran del camí eren torts i diferents, cada un tenia unvalor per cada nin o nina que s'hi enfilava per jugar.Contemplàvem l'albufera quan cremaven el canyet. Elsdies clars miràvem el mar, la gent gran ens feia creuer

L'alzina desarrelada.

que un dia l'aigua arribaria baix del comallar. El mes deJuny, els morers estaven carregats de fulles i les mores apunt de madurar. A la sortida de l'escola sempre hihavia nins enfilats i nines que collíem fulles per les cu-ques de seda, que guardàvem dintre una capça amb latapadora plena de forats. També quan començava a ferfosca, cercàvem pels marges i parets cuquetes de llumque corrien al seu amagatall lentament. Eren jocs màgics,amb ells compartíem somnis il.lusions i esperances finsque la infància anava passant... després cercàvem altresaventures coses noves que amb el temps descobríem. Al-tres infants seguien els ma teixos jocs que nosaltres ha-víem deixat, perquè la infantesa, malgrat tot, sempreanirà cercant nous somnis i noves aventures.

Son Puça, un any de neu. Al tons, els matolls i l'alzina.

—17—

(iot SI 30160il e52)60 0 \ Of:ell/41k tliTIOZ&V*1)

qukfiltSsil Es WE upEsTA Xitvo si NAM Tau esloi t,V., Alt VA Dikpa AlittGic

JO Itfrk Mat WOCAM i I

C/. LLORENÇ RIBER, 28 TEL. 5:16116 CAMPANET

C47113ati

PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE DROGUESA CAMPANET

L'Ajuntament de Campanet, conjuntament amb laSecció de Promoció de la Salut del Consell Insular deMallorca, té previst dur a terme un projecte de preven-ció de toxicomanies dins el Pla de Prevenció de droguesde Mallorca (P.P.D.M.) que aquesta Secció desenvolupa.El projecte és un compromís entre les línies generals delP.P.D.M. i la realitat local (prioritats de la comunitat,disponibilitat de persones i recursos, problema local dela droga...).

Segons les dades disponibles, el risc de consum dedrogues de l'adolescent ve determinat pel particular estilde vida de l'individu. A aquest estil de vida hi influei-xen les estructures familiars, la problemàtica adolescent iles pautes socials. L'estil de vida de cada persona pot fermés o menys probable que se li plantegin ofertes de dro-gues, i el tipus de resposta a aquest oferiment dependràde factors psíquics i socials.

Qualsevol acció preventiva, entenent aquesta com l'ac-tuació abans de que el problema sorgeixi, ha de tenir encompte aquests factors i les relacions que entre ells s'es-tableixen. Prevenir consistira en actuacions que es de-senvolupin dins i a partir del marc social habitual; noes tracta, per tant, d'accions aillades que realitzen uns es-pecialistes sobre unes persones marginals que estan con-sumint drogues.

Els objectius generals que es planteja aquest programapreventiu són els següents:

1. Disminuir el nombre de consumidors i les quanti-tats totals de consum de drogues.

2. Retrassar les edats d'inici en el consum de drogues.3. Disminuir-ne l'Us problematic i/o minimitzar-ne les

conseqüències.Pel seu desenvolupament el programa necessita pro-

fessionals i, sobretot, el que animenam «mediadors in-formals», aquelles persones interessades pel tema i ambcapacitat de movilització. Aquestes persones s'organit-zen en comissions de feina (comissió escolar, comissió demedis de comunicació, comissió de temps lliure, etc.)que s'aniran constituint progressivament al municipi deCampanet.

Globalment les activitats que s'aniran duent a termesón les segiients:

1. Sensibilització a tota la població sobre la necessitatde realitzar prevenció.

2. Formació bàsica sobre prevenció de toxicomanies adiferents col.lectius i en col.laboració amb les seves es-tructures organitzatives.

3. Elaboració i difussió de materials educatius i de re-colçament a les activitats.

S'anirà informant de les distintes activitats que es du-guin a terme al Municipi mitjançant la revista local.

Servei Promoció de la Salut

—18--

64711144it

NUREDDUNA, UNA ASSOCIACIÓ DEMESTRESSES DE CASA

Aquesta associació fa uns quantsque funciona, és oficial i té els seusestatuts, és presenta a molts de po-bles de Mallorca i arreu d'Espanya.També funciona a nivell europeu.

A Campanet hi ha moltes inquie-tuds: les dones volem integrar-nos ala societat, conèixer com funcionenles coses d'avui, seguir endavant idesenvolupar-nos. Ara, que pertan-yem a la Comunitat Europea es fanecessari tenir coneixements diver-sos.

Després que a Campanet es du-gués a terme, aquest estiu passat, elscursos de brodats i conèixer a algu-nes dones d'Alaró, les quals, pertan-yen i tenen al seu poble l'entitat deMestresses de casa, na FrancescaSastre «Ferrera», i na Magdalena Rei-nés «de son Monjo» es varen interes-sar per aquesta associació i amb lacollaboració de les dones d'Alaró laposaren en marxa a Campanet.Aquesta associació esta oberta a tot-horn. S'han posat anuncis d'informa-ció a les botigues i cafès.

El mes de Novembre es va fer unareunió per donar a conèixer el fun-cionament d'aquesta petit entitat; hiassistirem moltes dones i varem ado-nar-nos de les coses que es podendur a terme: activitats culturals, cur-sos de ceràmica i d'estany tapiços,cuina, fets humanístics etc...

Les Mestresses de casa hem tengutvaries sortides: anàrem a una mostrade cuina a s'Al.legor, després en so-parem; pebrets de pitinillo farcits desalmó, rap a la marinera i tocinitodel cielo. Anàrem també dues vega-des i pel mateix motiu a l'hotel me-diterrani de Palma, es varen fer duesmostres de cuina fabuloses, les qualsfoen rifades entre tots els assistentsde tots els pobles de Mallorca quepertanyen a aquesta associació. Dia22 de Desembre en el Bar de la 3'Edat que ens va deixa gustosamenten Ramon i na Magdalena per fer-hiuna demostració de cuina, na Marga-

rida Crespi, va fer la mostra, hi asis-tirem totes les associades de Campa-net: consisti amb un mus de llimona,un glacé d'anous i un pastis depoma, tothom es xupava els dits. Depart de totes les mestresses de casa,gracies per deixar-nos el local. Dia 23vengueren un grup de Mestresses dePalma i d'Alaró i juntament amb lesde Campanet férem uns detalls na-dalencs molt originals, eren de plan-tes naturals del nostre entorn, lesquals presidien i adornaven les nos-tres cases. Es va recollir queviuresper gent necessitada. (També anàrema una demostració d'art floral).

Dia 11 de Gener es va celebrarl'Assemblea General que fou presidi-da per la presidenta de Nureddunade les Balears, Mercedes de la Presa,llegirem els estatuts i es va donar aconèixer la directiva de Campanetcomposta per: presidenta, FrancescaSastre, —secretaria, Antònia Alzi-na— tresorera, Gerônia Martorell-

vocals: Magdalena Morell, AntòniaPons, Joana Buades, Maria Jesús Fe-menia, Magdalena Reinés i Frances-ca Bennasser.

Divendres dia 23 de Gener, lesMestresses de casa férem un fogueróa la placeta de «cas Ferrer», treballa-rem tot el dia de debò fent espinaga-des i coques amb verdura, férem 46espinagades i ben grosses. El vespreamb el fogueró encès i amb un boncaliu poguérem torrar botifarrons iIlangonisses, tots els que varem as-sistir al posar ho trobarem ben bo,les espiangades varen esser «mel».Hi va haver molta gent, alegria i dis-bauxa, cantarem i tocarem sa xim-bomba, ho passarem molt bé. Vaesser un èxit, fins i tot na Maria Pons«Pova» va fer aquesta glosa i la vacantar:Ses Mestresses de casasom dones de molt de pes,perquè amb un tres i no resmirau quina l'hem armada.

-19—

yogur naturalGARANTIA NESTLE

EL IOGUR DELS ESPORTISTES

L'ASSOCIACIÓ «MANS OBERTES»

Rafer Capó Patou— PINTURA I DECORACIÓ

_loan Reirtés BuadesSant Miguel, 93

Costa i Llobera, 1 - 2n E.07310 CAMPANET

TEL. 51 69 92 51 62 68

Bet- Rosa Guat

CdP3

ASSEGURANCES MAPFRESant Miguel, 77Tel. 51 60 47 - 51 65 32

07310 CAMPANET

inquietut per relacionar-sei potenciar la bona convi-vència entre els campane-ters.

«Mans Obertes» no pre-ten fer gran coses o em-prendre grans projectes,però sí tots aquells qued'alguna manera puguinmillorar el benestar delpoble. «Mans Obertes»pensa que sa vida de cadadia es fa de petites cosesen les que hi participamtots, per això vol arribar atothom i s'ofereix a tot-horn: a les dones, als joves,a la família i sobretot a lespersones que es sentintotes-soles.

«Mans Obertes» tambés'ofereix a les institucions ientitats locals, regionals,nacionals i inclús interna-cionals per col.laborar ambtotes aquelles activitats di-rigides a millorar el benes-tar del poble campaneter ide la humanitat en gene-ral.

Si pensau que «MansObertes» vos pot esser útilo voleu i podeu participardels seus objectius, vos es-peram!!.

Bel Rosa Gual BonninPresidenta

L'Associació «MansObertes» va néixer a Cam-panet amb la sana i únicaintenció de servir al poble,per tant agraeix a la Revis-ta Campanet l'oportunitatde, a través de les sevespagines, poder oferir-se alscampaneters.

«Mans Obertes» volestar, i compartir les sevesactivitats, amb totes ague-Iles persones que senten

—20—

UMW,

JOSEP Ma LLOMPART, IN MEMORIAM

Des de l'admiració anònima, commolts t'hauran admirat, i des d'unsentiment de petitesa, rep el meuhomenatge, Josep M Llompart, ac-ceptant aquest poema sobre l'arbreque sempre es renovella, arbre an-cestral, sempre a l'abast, sempre pe-renne.

GARROVERQuan els dies d'estiu els garroversomplen l'espai i les cigales posenmonòtona estridenciaal fons malvós i groc del paisatge:corprèn un pensament que em ve de gustexpressar-lo amb no gaire paraules.Són els veils garrover rejovenits,de tendres i excitants tan yades blaves,corn un cos exultant d'adolescentsense arrugues ni escorces ni Ilivanyes:les fulles, a milers, que van desprendresón la saba vital que els transmutava.I l'home que els contempla, esporuguit,ple d'arrugues i escorces i luyan yes,¿de quin fullam del cos en treuràcapaç de rebrostar noves tanyades?Mes la terra cremada que em vaig fentrefloreix solament terra cremadaal recer enfosquit d'un garrovermentre els ulls i el desig s'engeloseixen.

Miguel Oliver

Al número anterior de la revistaférem referència a l'Homenatge queun bon nombre d'entitats dedicavena Josep Maria Llompart per haverestat Un home que ha fet país. Elqualificavem com «un dels gransmallorquins d'aquesta segona meitatdel segle XX». Mai no ens hauriemimaginat que ens tocaria passar tanprest de la lloança a l'elegia. Dia 28de gener, un dijous, a les set del de-matt una aturada cardiaca va robarla vida al ciutadà exemplar i poetaemèrit Josep Maria Llompart. Laseva generositat d'esforços, fins i total llarg dels dos darrers anys, quanja vivia sota l'amenaça permanentd'un cor trencat, ha impedit que so-brepassàs els 67 anys. Ens deixa unexemple de civisme i de lleialtat, un

model de compromis amb la identi-tat i la llibertat del nostre país, unpensament de lluita a favor de lallengua i la cultura catalanes, unaobra poètica que sobreviurà molts desegles, un bon conjunt d'escrits detemàtica diversa que destaquen pel

seu contingut i per la seva perfeccióexpressiva. Gracies Llompart perhaver viscut i per l'obra que deixes!Som molts els mallorquins quetenim ben present que no heu viscutde bades i que estam disposats a se-guir pels camins que vos obríreu.

—21—

PROGRAMACIÓ ESTIURÀDIO PICORNELL

DIMECRES20'00 S. Inf.RAC20'10 Vuit per Deu21'00 S. Inf. RAC21'10 Vuit per Deu22'00S. Inf. RAC

DIJOUS19'00 Avanç Informatiu19'15 Barcelona 9219'45 L'estiu del dijous20'00 Noticies 1020'10 L'estiu del dijous21'00 Noticies 1021'10 Músiques alternatives22'00 Notícies 10

DIVENDRES21'00 De Música clàssica.

DISSABTE10'00 Músiques alternatives11'00 Cocktail Picornell11'30 Parròquia St. Miguel13'00 Noticies 1013'15 Barcelona 92 (R)13'45 L'estiu del dijous (R)14'00 Noticies 1014'10 L'estiu del dijous (R)1500 Vuit per Deu (R)

DIUMENGE10'00 Barcelona 92(R)11'00 L'estiu del dijous (R)12'00 Vuit per deu (R)14'00 De música clàssica15'00 Músiques alternatives (R)

Durant la resta del dia hi ha con-nexió amb la R.A.C. 105.

R. PicornelL al 100.45 de la F.M.

11411134XtI

LA SEVA RELACIÓ AMBCAMPANET

Aquest bon home que era en JosepMaria Llompart va tenir una relaciófrequent amb Campanet i amb al-guns campaneters. En ocasió de laseva mort, i per posar en evidènciala seva generositat, que el duia a ac-ceptar les propostes que li feien peranar a tot arreu a divulgar els seusconeixements i idees, hem volgutoferir la relació dels actes culturalsorganitzats a Campanet que l'hantengut com a protagonista. Un prota-gonista sempre desinteressat, perquèno en percebia cap recompensa eco-nómica de les seves conferències.

A més dels actes que tot seguit re-lacionam, caldria esmentar les vega-des que va intervenir en la comme-moració que se celebrava anualmentde l'aniversari de la mort d'en Llo-renç Riber, que els anys seixanta or-ganitzava l'oAssociació Amics» delpoeta. Ben segur que hi va participar

un grapat de vegades i hi va llegirpoemes del nostre fill il.lustre. Aixímateix, deixam de banda l'atencióque va concedir als nostres escrip-tors en els seus llibres de critica i his-tòria literàries.

Vegem els actes en què va venir fi-sicament al nostre poble i que ambles seves paraules va permetre quemolts de nosaltres aprenguéssim aconèixer la cultura del pais:

* Conferència sobre El teatre re-gional mallorquí (10 de novembrede 1972), organitzada per l'Agrupa-ció Cultural de Campanet.

* Va publicar l'article Miguel delsSants Oliver, poeta al Programa deles Festes de Sant Victoria de l'any1972.

* Dia 2 de juliol de 1972 va actuarde mantenidor de la IP Festa de lesLletres. En Damia Ferra-Ponç el vapresentar. L'acte es va fer a la Plaçade Son Puça.

* Conferència sobre Llorenç Riber iMiguel dels S. Oliver (3 de juliol de1977), dins el programa d'actes de

les Festes de Sant - Victoria d'aquellany.

* Conferència sobre La literaturade Mallorca (8 de setembre de 1978),dins el 1" Curs d'Estiu de Culturade Mallorca organitzat per l'ObraCultural Balear de Campanet.

* Conferència sobre Llorenç Villa-longa i la seva obra (8 de juliol de1980), dins el programa d'actes deles Festes de Sant Victoria d'aquellany.

* L'any 1988, a l'entorn de la Festadel Llibre, va venir a fer una lecturadels seus poemes.

El cos de J.M Llompart va esserinstal.lat a la seu del Parlament Ba-lear, reconeixent d'aquesta manera laseva vàlua com a ciutadà i escriptor.Foren molts els mallorquins que pas-saren per la capella ardent a retre-lihomenatge. Hi hagué un bon grapatde campaneters que ho feren. I elnostre Ajuntament, com li pertocava,va enviar-hi una corona de flors.

Damia Pons i Pons

VILANOVA - 1: PAPERERIA

VILANOVA - 2: LLIBRERIA

VILANOVA -3

MOBLES OFICINA

50 28 80 - 50 55 32 - 50 42 29

INCA

—22—

UMW,

LA RODA DE L'ANY

GENER I FEBRER

Iniciam a aquestes pagines unasecció que, amb el títol de «La roda del'an y», pretén acostar els lectors alscostums, les tradicions, els refranys iles dites pròpies de la Mallorca tra-dicional. La nostra intenció és parlarde quines eren les fites -festes i fei-nes cícliques- que marcaven el calen-dari anual dels mallorquins, amb es-pecial atenció a la pagesia. Moltesd'aquestes celebracions encara per-viuen, més o menys trastocades acausa del nou estil de vida, altreshan desaparegut irremissiblement.Sigui, doncs, aquesta secció, una pe-tita contribució al manteniment de lanostra memòria col.lectiva.

GENER

El gener és un mes ple de festes icelebracions importants. D'unabanda, tenim Cap d'Any i Reis, quepertanyen al cicle de Nadal, de l'al-tra Sant Antoni i Sant Sebastià, queja podem considerar inserides en elcicle de Carnaval. Antigament Capd'Any era una festa familiar, i la nitanterior no era especialment celebra-da, al contrari de com es fa a l'actua-litat. Uns dies després de Cap d'Anyarriben els Reis. Els infants, la nit deldia 5 -tot seguint un costum quesembla ser molt antic- deixen una sa-bata a la finestra amb faves per alscavalls de Ses Majestats i l'endemàhi troben alguns presents. Quanveim la quantitat de regals quereben avui els infants ens costa ima-ginar com eren de senzills els pre-sents de fa cinquanta o vuitanta anysa la majoria de cases de Mallorca:una ensalmada, una bossa de cara-mels, una baldufa o qualsevol altrapetita joguina. Quan els Reis volienfer saber que aquell era el darrer anyque duien regals a un infant li deixa-ven una cabeça d'alls, una ceba o untros de carbó.

El dia del Reis l'Església Cat()liacelebra l'Epifania, la commemoracióde l'adoració de Jesús pels tres Reisd'Orient. La manera popular i tradi-cional de celebrar aquest dia al po-bles de Mallorca era, i és encara avuia molts d'indrets, la representació del'obra El rei Herodes o la vinguda delMessies. A Campanet es va començara fer l'any 1957 i va arribar a assolirun gran èxit de públic i participació.Es tracta d'una peça de teatre popu-lar -una paràfrasi de l'Evangeli d'a-quest dia: Mateu 2, 1-12 que ha estatadaptada i modificada al llarg delsanys.

El dia 17 arriba Sant Antoni, santpopular per excel.lència, ja que és elpatró protector dels animals. La de-voció al Sant arriba amb la conquestacatalana (l'any 1229) i la seva figura,bonhomiosa i casolana, és veneradapràcticament a totes les esglésies deMallorca. A alguns pobles -com ésara Son Cervera i Mancor- es repre-senta al carrer algun episodi de lavida del Sant. A tots els pobles santAntoni es troba vinculat a la figuradel dimoni, en recordança de lestemptacions que patí. A festes de

SantSebastià

sant Antoni hi ha una vessant reli-giosa -ofici solemne i beneïdes- peròuna gran part del protagonisme latenen els aspectes més lúdics: fogue-rons i ximbombades que vinculen lafesta a ritus i creences d'origen paga,a la celebració del solstici d'hivern iles festes carnavalesques.

El dia 19 és sant Sebastià, un altresant de gran devoció popular, ja queés advocat contra la pesta. A Mallor-ca la devoció a aquest sant es trobadocumentada des de 1440 i va Riga-da a les diverses epidèmies de pestaque sacsejaren l'illa al llarg dels da-rrers cinc segles. La seva festa es ce-lebra també amb manifestacions reli-gioses i populars.

Pel que fa a la gastronomia, tret deles menges pròpies de les festes deNadal -arrossos, rostits, farciments,neules i torrons- els protagonista in-discutible dels mesos de fred és elporc: embotits i coques o ensaimadesamb tallades eren són- presents ales taules pel mes de gener.

Al camp és temps d'exsecallar id'entrecavar. Hi ha moltes dites queparlen del temps que sol fer pelgener:

—23--

Sant Blai

etwowiti

Gener amarat,mig any assegurat.

Gener eixut,tot l'any put.

De flors de generno n'umplen paner.

FEBRER

El febrer és el mes més curt del'any. El dia dos es celebra la Cande-lera. Aquest es el nom popular quees dóna a la festa cristiana de la Pu-rificació de Maria. S'hi commemora-ren la presentació de l'infant Jesús altemple de Jerusalem i la purificacióde la Mare de Déu, ja que -segons lallei jueva- si s'havia infantat un fillmascle, la purificació s'havia de feral cap de quaranta dies del part. An-tigament, el costum era que lesdones que havien infantat durantl'any assistissin a missa amb el seufill i fessin un present. Encara avuies reparteix una candela als feligre-sos, que es encesa i beneïda, despréses guarda per encendre-la en situa-

cions de perill o necessitat. Aquestdia es tanca un cicle i s'en començaun altre, per això es considerava queel temps que feia per la Candeleradeterminava el que faria en els qua-ranta següents:Si la Candelera ploraes fred es fora.Si la Candelera riu,lluny es s'estiu.

L'endemà, el dia 3, es sant Blai,sant metge advocat contra el mal decoll. Des de molt de temps enreraexisteix el costum -que es va per-dent- de dur a beneir a l'esglésiafruits i dolços que, menjats amb de-voció, alleugeriran les molèsties degola. També aquest dia el capellà un-tava el coll dels feels amb aoli be-neït, per tal de preservar-los del malde coll.

Pere) la veritable festa popular delfebrer es el Carnaval o darrers dies,com diu l'adagi:Més tard o més matiner,Carnaval dins el febrer.

La Mallorca tradicional celebrava

aquesta festa amb simplicitat i eco-nomia de recursos, molt lluny delCarnaval comercialitzat i estardardit-zat a que ens hem acostumat actual-ment. Altres anys, a aquesta mateixarevista, ja he parlat de com era elcarnaval tradicional als pobles de l'i-lla. Es per això que ara només citaréles caracterfstiques esencials que enspermetran veure els canvis soferts.El carnaval era una festa d'inversióde rols i d'escani, el moment en Quès'alliberaven represions acumuladesal llarg de l'any i es feia recomptedels agravis que els poderosos feienals més dèbils, es per això que sovin-tejaven les mascarades, les bromesmés aviat feixugues i que era indis-pensable no ser conegut. Els disfres-sats anaven de casa en casa i es des-travaven la llengua les mans!-. Lagent bevia i menjava «menjar gras»:greixonera de peu de porc, fava «pa-rada», coques amb tallades, etc. Lesdisfresses eren simples i hom aprofi-tava qualsevol cosa a l'abast: robavella, llençols, cordes, fregalls, etc.Una de les activitats habitualsaquests dies era que els disfressatstirassin coses a tots els qui passavenpel carrer: aigua, cendra, farina,bova, cendra, taronges agres i totallò que era a l'abast. Dies de llicèn-cia i de bauxa, de critica i d'escarni.Fins els anys trenta no es comença-ren a introduir les disfresses repre-sentatives -«de la guapa» en deien aSa Pobla- i no s'estructuraren elsballs i les rues tal i com els coneixema vui.

Al camp el febrer es el més delsametllers en flor, dels tords i dels es-clata-sangs, de brusques i sembratsque verdegen. Pert) també de gela-des que poden fer malbé les collites:Febreret curt,pitjor que turc!

També dins el febrer comença laQuaresma, pert) aquest perfode, moltimportant dins la vida quotidiana dela Mallorca rural, el deixarem per ala propera revista.

Caterina Valriu

—24—

C471114ati

NOTÍCIES VERDES-Assemblea Verda de Campanet.A partir del dia 1 de gener d'aquest any el nostre

poble ja compte amb una delegació d'Els Verds, és l'as-semblea Verda de Campanet. L'assemblea s'ha constituitun cop el BEC s'ha disolt.

Cada dos mesos sortira al carrer el Full Informatiu del'assemblea Verda que sera repartit entre els militants,simptatizants i entitats.

El Correu Verd sortira cada mig any, pel juny i pel de-sembre.

-Recollides de paper i roba.La darrera recollida que varem fer en nom del BEC fou

la de desembre del 92, la propera sera a finals de febrer iIa ferà l'Ajuntament de Campanet, la Fundació Deixallesi l'Assemblea Verda de Campanet. Vos pregam deixeu elmaterial al carrer a partir de les deu del mati. Ben lligat odins capses, no recollirem vidre ni xatarra.

-Iniciativa per la bici.La majoria d'entitats i institucions el poble han donat

suport al document en favor del transport de bicis a leslinees de tren de FEVE. El document fou entregat a lesdiferentes entitats per l'Assemblea Verda.

-Subvencions 1992Gracies a l'Ajuntament de Campanet per les subven-

cions que ha otorgat al BEC i a Radio Picornell, concreta-ment 40.000 pel BEC i 50.000 per la radio.

-Radio Picornell de Campanet s'ha disolt.

Dijous deia 14 de gener la Directora General de RadioPicornell de Campanet comunicava oficialment als mit-jans de comunicació que Radio Picornell tancaria a finalsde mes. En els dies posteriors la decisió del tancamentde les emissions era comunicada al Batle de Campanet, ala Tte. de Batle, al regidor de cultura, al rector i als re-presentants dels diferents partits politics.

Dia 30 de gener la radio abandonava les seves depen-dencies del saló parroquial.

La decisió de tancar l'emissora local, 3 anys després deque aquesta s'obris, s'ha presa a causa de les dificultatseconòmiques, per la manca de personal i d'audiència iha, influit de manera decisiva la disolució del BEC qued'aquesta manera ha deixat a la radio local sense una«protectora» i responsable de la mateixa.

La radio va néixer al 1990 per iniciativa del BEC i enforen directors na Xisca 13ennassar, Pere Morell, GuillemMora i Catalina Rosselló. Dia 30 de gener varen cesardels seus càrrecs la Directora Gral, Tresorera, Secretaria,vocals, Delegat del Consell de Pastoral, Cap de Servei itots els caps de programació.

Aixi a finals de mes de gener la radio local deixavad'emetre. Ara hi ha dues possibilitats: que l'Ajuntamentde Campanet compri l'emisora o que es vengui el mate-rial a particulars. Un cop feta la venda es pagaran lesdeutes i la part sobrant sera destinada a solucionar elproblema de la fam a Somalia.

ELS OCULTS PARLEN DE CAMPANETEl setmanari «El Temps» publica des de fa uns mesos

una col.lecció de llibrets dedicats als grups que fan rocken català. El número 7 d'aquesta col.lecció, titulada«Temps de rock» és dedicat al rock en català a les Balearsi s'hi recullen entrevistes amb els grups Ja t'ho dire, TotsSants, La Fosca i Ocults. A l'entrevista que les hi fan, elscomponents d'Ocults, en parlar de les seves actuacions,fan referencia als seus concerts a Campanet. tot seguittranscrivim aquest tros de l'entrevista en que parlen delnostre poble:

«JAUME: allá on més funcionam és a la plaça major,amb el poble, j, sobretot, amb el jovent que va de festa.fins i tot, a vegades baixam on esta la gent i som un mésd'ells, cosa que, a altres grups, potser els costa més. ACampanet, un poble de Mallorca, on hem tocat cinc anysseguits per la festa major, el primer any ja va ser unasorpresa: yam començar a la una i yam acabar a les sisde ia watinada. Puja la gent a contar acudits o volen can-tar una cançó i els acompanyes amb els instruments. Elsegon any ens van contractar amb la condició que ha-viem de tocar fins a les set del matí i nosaltres: «Jo veu-rem...». I així cada any, ja és un tòpic. No obstant l'anypassat la festa es va passar de la ratlla un poquet.

ANGELS: La gent et pren el micròfon.JAUME: I a les sis de la matinada hi havia més gent

dalt de l'escenari que baix. Jo duc un inalambric al baix ivaig baixar de l'escenari perquè s'hi estava molt mésample.

BIEL: en el disc Pa amb oli nacional hi ha una cançódecicada a Campanet, perquè quan el yam treure era eltercer any que hi anàvem, i els yam fer el «Blues deCampanet», que és més rock que blues; però be, alla hocontam.

JAUME: A més, a la plaça de Campanet hi ha un baren què l'amo, el primer any, a les set del mati va treurealbergínies farcides, ens va cridar i va dir que ens enguardava un parell per quan acabassim. I ara, cada any,ens guarda les alberginies i una taula quan acabem. Des-prés, treu un cóc de whisky. I fa dos anys va ser una exa-geració, perquè i ha una piscina municipal, que van ina-gurar, i la gent va botar a les vuit del mati ¡aigua!.

BIEL: La gent hi va alla dient: «Me'n vaig a cantaravui»

TONI: És clar, l'any seguent hi tornes ila generació queha pujat, que ja ho sap, diu «Avui, el meu debut».

—25--

1141104lti

BONA CUINA

LES PATATESMargalida Crespí

Aquest producte tan fàcil d'obtenir, tan barat i tan co-rrent a les nostres cuines era desconegut fins al segleXVI. Tan sols l'apreciaven com a aliment a la regió delsAndes, a Sudamérica, allà es cultivaren per primera ve-gada fa uns 2000 anys. Els Incas quan pujaren a les mun-tanyes per por als perills de la selva se'ls emportaren,d'aquesta manera es varen desenvolupar varietats mésdures i resistents a les gelades.

Quan els conqueridors espanyols arribaren al Perú, aprincipis del segle XVI, en varen dur algunes cap a Es-panya. Aquí varen esser molt ben rebudes i es varen es-tendre per tota Europa. A on no varen tenir molt d'èxit,ja que es creia que eren verinoses. A principis del segleXVIII el seu consum encara era molt baix.

Al contrari que a la resta d'Europa Irlanda va acceptarmolt bé les patates. El seu consum va arribar a esser tanintens que l'alimentació dels irlandesos depenia ja de lespatates. Al 1846 una plaga ataca les patateres, aixt• pro-dueix la fam i una gran mortaldat, milers d'irlandesosemigraren cap a altres pesos.

Al segle XIX el consum de la patata es generalitza pertota Europa.

Al 1983 a les nostres illes es produien 87.500 Tonela-des de patates. La producció es concentra sobretot a lazona de Sa Pobla i Muro, i a l'illa d'Eivissa.

CREMA DE PORROS I PATATESPer a 6 persones.

INCA CENTRO AUTO, S.A.CONCESSIONARI OFICIAL

OPEL GM

Avd. d'Alcúdia, 71RECANVIS I TALLER: Tel. 50 50 21VENDES: Tel. 50 34 86

INCA

5050 gr. de margarina3 porros300 gr. de patates1/2 litre de brou de carn o aigua1 tassó de natasal i pebro bo1 ceba grossa.

Fregir a poc foc amb la margarina, els porros i la cebapicats molt petits. Afegir les patates a tallades rodones ideixar coure uns 5 minuts, afegir el brou i deixar coureuns 20 minuts més. Afegir sal i pebre bo, triturar amb elturmix, afegir la nata i si ens queda massa espès aclariramb llet.

PATATES AMB FORMATGE

1/2 kg. de patates.8 tallades fines de formatge per fondre2 ous1/4 litre de lletsal i pebre bo.

Bollir les patates amb la pell amb aigua i sal, quan es-tiguin quasi cuites pelar-les i tallar-les a tallades rodo-nes. Col.locar una capa de patates dins una palanganaque pugui anar al forn i que hem untat amb mantequilla,posar sal i pebro bo. Cobrir amb una capa de formatge,una altra de patates, i així fins acabar. Mesclar els ousamb la llet i tirar per damunt les patates. Posar al forn ideixar coure fins que la mescla de llet i ous hagi espessit.

DESIMPERProductes de neteja

C/ Camí Vell d'IncaTels. 51 61 08- 51 69 89

CAMPANET—26--26-

armai

COLLITA DE GLOSES

Amic lector, la revista «Campa-net» m'ha convidat a publicar un pa-rell de gloses a cada número. Jo, queapreciï de veres aquesta revista, mo-destament i de bon gust, em dispds afer-ho. La majoria de les gloses noseran fetes meves. Jo no som glosa-dor, i si me'n surt qualcuna de rebe-dora es força de donar-li voltes i mésvoltes. Perd, qui fa tot quant pot noestar obligat a més.

A la gran majoria, com he dit, lesvaig aprendre quan treballava alcamp. Avui ja no s'hi sent cantaramb aquella alegria contagiosa can-çons enamoradisses i rioleres. Elcamp es mort. Exceptuant la queavui escriuré, les altres no guardarancap tipus d'ordre ni relació. Aniranapareixent a mida que em venguin ala memòria i les recordi.

Un dia, amb la tercera edat, anantd'excursió pel camí de na Pontons, al'indret de les cases de Son Corró,vaig fer aquestes:

Ella dins la casa habitava,la flor bella de mon corque com un cordoncillo d'ordins tota la vall brillava.

Quan vaig demanar entrada,ai!, quin glop més amarg i fort!,m'hagués estimat mes fer un clotde set o vuit pams, i ben fort,que beure aquella glopada.

Dos canots s'alçaren dret,no sé si em vaig com pixar,però vos puc assegurarque anava ben humid et.

Vaig tocar fort sa baulaper veure si m'obririen,ansia de jo ja teniencom veen aquela tardança.

Va venir s'enamoradaamb so Hum d'oli amb sa ma,ja poreu considerarel cor com li bategava.

Vaig pujar damunt sa cuina,tothom se mirava a mí,que farà aquest fadríque siguent extern aquípareix que tot ho domina?

Em vaig revestir de coratge,si no no me'n desferé,

genre d'aquí jo seréencara que faci de missatge.

Anava ben mantengut,bon menjar i bona cara,i això me recompensavade tanta d'inquietud.

En s'hivern amb un bon fredi en s'estiu bona calor,per veure lo meu amorjo ja havia partidet.

D'un tros Iluny jo sentiaes torrent que bramulava,però jo decidit hi anavaper veure si la veuria.

Set anys hi vaig festejar,comeneava a tornar gris,però ja havia pres es llisi no me costava gens es caminar.

Me'n va costar de suadesi caminades sense fi,però a un jove enamorat i fadríno li espanten ses ventades.

Jo m'hagués casat més presti d'això en Franco té sa cupa,a dins es corter fent sa cussael pobre de soldadet.

Pere Antoni ReinésGener, 1993

BAR SA GALERIA

Tapes variades

Pl. Major, 4 Campanet

—27—

1141*inn

ACTIVITATS DE LA 3A EDATSetembre. - Excursió; visita al Bar 3 Edat de Ses Sali-

nes, Colónia de Sant Jordi, Campos i dinar a Sant Joan enel restaurant can Tronca; arròs brut, escalop, varies begu-des, cafè i licors; ball i tornada a Campanet.

Assemblea General.- Va a donar compte de les despe-ses generals de tot l'any: entrades i sortides, el balançfou positiu unes 400.000 PESSETES més que l'any passat,malgrat els menjars gratuïts que es regalen, hi ha hagutganancies. El mateix temps es va donar compte d'unsquants assumptes relacionats amb l'Associació, també eltema dels carnets dels socis de la Comunitat Autònoma ialtres factors sobre el número d'associacions que hi pothaver en el poble, per poder estar afederats i obtenir lessubvencions necessaries, també actes programats perl'any 1.993.

Octubre.- Excursió a Andratx, dinar al restaurant esGrau, va fer un dia de brusca, menjarem arròs de peix ibistec amb guarnicions, begudes, café i licors, també ballcom és costum.

Feste de Ses Verges. - Una grossa bunyolada per a totsels socis i gran ball al Saló de Cultura amb el conjunt vi-lafranca, es rifaren varis objectes per a les despeses.

Novembre. - Excursió al Caste11 de Beliver; dinar a l'E-lite Club arrós de peix, porcella amb guarnicions, begu-des, cafè i licors ball i tornada a Campanet.

Desembre.- Dia 4, xarrada sobre la salud i medis per aconseguir-la. Dia 13, es varen matar dos porcs per a fermatances a Son Grau, feren un pes de 250 quilos. Dia 14,dinar de matances per a tots els sods: sopes de matancesi frit de porc, begudes, fruita, cafè i licors, hi assistiren346 persones, varen esser distribuides entre la Rectoria iel Bar de la 3 Edat per falta de Hoc. La fruita va esser unobsequi de son Apats. Després hi va haver un bon ball aIa Sala de Cultura. Dia 31, xocolatada per a tots els socis,amb ensalmada, vi i xampany. Es repartiren unes 350 ra-cions, més les dels convidats. Després ball a la Sala deCultura fins a les 2'30 hores de la matinada.

Abans de les festes de Nadal es va entregar una felici-tació a cada soci amb 25 pessetes per a la Loteria Nacio-nal de Nadal.

President: Joan Martorell

PREMIS DE LA PREMSAFORANA '92

Els premis de la Premsa Forana del 1992, que estansubvencionats per «Sa Nostra», es varen atorgar de la se-güent manera:

-Premi Llevant (informació, entrevistes i reportatges) aPere Josep Calafat i Vich, de <<Coanegre» de Santa Maria.

-Premi Migjorn (investigació histórica) a Francesc Ca-nuto Bauzà, de «Mel i Sucre» de Sant Joan.

-Premi Ponent (opinió) a Miguel Cardell Santandreu,de «Llucmajor de pinte en ample».

-Premi Tramuntana (fotografia) al conjunt de corbetesde la revista «Ressò» de Campos.

-Premi d'Ordenació i Catalogació de l'Hemeroteca, aRafel Bordoy Pomar, de la revista «Santa Margalida».

A proposta de la revista «Artà», es va entregar unamenció honorifica a Llorenç Terrassa «Es Porqueret de saPellissa».

DEFUNCIÓ DE MIQUELMARQUES COLL

El passat mes de desembre va morir Miguel Marquès iColl, de Sóller, que era president d'honor de l'Associacióde la Premsa Forana. Descansi en pau.

BAR ES CLUB

Pl. Major, 25

Tel. 51 60 48

Campanet

—28—

Numfi,,e,, Qe,.,/- .- .

it 4Z- 3, o6AMPANETERA.

B A R

CA'S RETOGELATS I TAPES VARIADES

"i Caixa"CAIXA DE PENSIONS

Nis Bennaisar SampolTAPISSERIA

E.53-0

Eurrn,3AMIII1.1"\

Rector TemorerTel: 51 65 10

C4711441t1

LA FINAL DEL SEGON TORNEIG DEBILLAR

El Bar de la Tercera Edatva organitzar un sopar elde desembre en ocasió dela final del segon torneigde billar. Es serviren sopesde matances i frit. Hi assis-tiren els participants ambels seves dones i algunsamics. En Ramon i naMagdalena tengueren undetall molt especial enversla revista «Campanet», quevolem agrair: varem convi-dar dos col.laboradors nos-tres.

I, a més a més, ens avi-saren de l'acte. Tots elscampaneters s'haurien d'a-costumar a fer el mateixque feren ells: avisar-nosquan hi ha fets que vul-guin que surtin a la revis-ta. Ramon i Magdalena,vos volem donar les grà-

cies.Els resultats finals del

segon torneig foren els se-güents:

Campió P categoria:

Joan Hernández.Campió 2 categoria: Pe-

rico Bernat «Niu».Ara ha començat un tor-

neig amb diferentes estruc-

tures. Primer torneig de bi-llar, modalitat lliure per ajugadors locals. P, 2 i 3'categoria: cada categoriatendrà una funció diferent.

—29—

e4711144itf

BÀSQUET

ENTREVISTA A NA JERO BELTRAN

A Campanet hi ha cinc equips debàsquet, quatre de federats i un queno hi està (l'infantil femení). Es al'entrenadora d'aquest equip a quihem volgut entrevistar.

-En primer lloc et voldríem dema-nar el motiu pel qual no has federatl'equip

-Perquè cap de les jugadores nohavia jugat a bàsquet i el temps queduien entrenant no era suficient perestar a un bon nivell.

-L'any que ve, federaràs l'equip?-En principi sí si segueixen amb el

mateix ritme actual d'entrenament isi segueixem amb les mateixesganes.

-Quantes jugadores hi ha a l'e-quip?

-Deu, però actualment nomésn'entren nou perquè una està lesio-nada.

-Feis partits o només entrenau?-Entrenam tres vegades per setma-

na i de tant en tant feim qualquepartit

-Tens qualque ajudant?-En Rafel Pons Reus les entrena el

capvespre dels dissabtes-Tens algun objectiu per l'any

que ve?-Sí, m'agradaria que per elles fos

el principi d'un aprenentatge espor-

tiu, senzill i efiçaz. Perquè puguinarribar a esser unes bones jugadoresde bàsquet. I sobretot que disfrutindurant el temps que practiquenaquest esport.

-Estas vinculada a un altre club?Quin càrrec hi tens?

-Sí, al Club BAsquet Inca. Faig dedelegada d'un equip cadet femení

-Fas comptes ser una entrenadora«ACES»?

-No m'ho he plantejat sèriament,perquè l'any que ve després d'haverfet la Selectivitat vull fer la carrerad'Història. Si tenc temps seguiré en-trena perquè és una de les coses quem'agraden més

-Actualment no jugues?-No ara, ho he deixat, pero no vol

dir que no ho torni a provar-Amb quin equip jugaves?-Amb el Campanet.-Eres bona?-Era normal, com totes.-Per acabar, quin paper esperes

que facin les teves jugadores si lesfederes?

-Es molt mal de dir, esper quefacin un bon paper.

Ens despedim de na Jero, una en-trenadora que té aspiracions per alseu equip, desitjant-li sort.

• Te•fol Alemany Gelabert

0 . sie--7;z1N.

BANCA MAR

CH

,,vLBIL.„/Ad°Vesperant

Papereria"ES TRIQUET"

Pl. Major, 10Tel. 51 68 30

—30—

5552

Total 1/m2 615

Any 1991 8371.Any 1990 10091.

1.0

3t

105

Dades facilitades per Miguel OliverGràfiques realitzades per CatalinaRosselló

o

Atfit'

Calffdflti

LA PLUVIOMETRIA A CAMPANET. ANY 1992

4• PIVCNO47 OvA PATA.

—31-

<‘:1*'•<‘

•>

Any 1954 d'esquerra a dreta: Magdalena Joana «Meliso, Maria «Matxeta», Catalina «Ponseta Antònia «Ganxeta», Francesca «Beteta»,

Antònia «Cubeta», Antònia «Passola», Francesca «Galleta Elionor «Reta», Francesca «Ferrera», Margalida «Canals», Aina «Canals».

Foto: Sdolfan

4