t10 els moviments cinematogràfics

88
Tema 10 Els moviments cinematogràfi cs

Upload: alejandro-tamrazov

Post on 05-Aug-2015

240 views

Category:

Art & Photos


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: T10 Els moviments cinematogràfics

Tema 10 Els moviments

cinematogràfics

Page 2: T10 Els moviments cinematogràfics

Les vanguardes• El cine és un art jove que ha embastat una successió

de moviments. • La història del cinema transcorre paral·lela a la

successió d’avantguardes que han renovat la tradició artística.

Page 3: T10 Els moviments cinematogràfics

Les vanguardes• Existeix un surrealisme i un expressionisme

cinematogràfic perquè va haver-hi pintors i escultors que van posar la seva disciplina al servei d’aquesta renovació.

Page 4: T10 Els moviments cinematogràfics

Les vanguardes• Les avantguardes acaben institucionalitzant-se i

propugnant un criteri ideològic i estètic, impulsant així uns canvis, i després sol ser acceptada pel món acadèmic.

• Allò que caracteritza a un moviment cinematogràfic és el que mou a la imaginació.

Page 5: T10 Els moviments cinematogràfics

Les vanguardes• Els nous moviments s’inicien amb una ruptura, i

amb el temps, moren en caure els seus artistes en el manierisme.

• Cap avantguarda desapareix del tot, i acaben incorporant-se al cinema vérité.

Page 6: T10 Els moviments cinematogràfics

Les vanguardes• A l’hora de fixar la perspectiva, els crítics

compleixen una missió essencial, el traçat d’una arquitectura teòrica de l’expressionisme alemany.

Page 7: T10 Els moviments cinematogràfics

Les vanguardes• Convé establir una diferència entre els moviments

derivats d’una avantguarda estètica i els d’una renovació generacional en la indústria.

• Però tots ells van defensar el naturalisme.

Page 8: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany • Arrenca amb força en el panorama artístic alemany,

i expressa la seva visió del món amb la subjectivitat.

• Els colors es tornen violents i les formes distorcionades.

Page 9: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany • El Govern Alemany va fundar la UFA per tal

d’impulsar el cinema propi. Obres importants:

• ‘’El Gabinet del Doctor Caligari’’(1919) de Wiene.• ‘’Nosferatu’’ (1922) de Murnau.• ‘’Metropolis’’ (1926) de Lang.

Page 10: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany • El cinema expressionista es una de les corrents més

importants de la producció fílmica alemanya.

• Va des dels anys 19 fins els 26.

Page 11: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Orígens i evolució: • (UFA) Universum Film Aktiengesellschaft,

formada el 1917 amb un fi propagandístic, el 1918 Reich renúncia i les accions són adquirudes pel Deustche Bank, es a dir passa de mas del govern a mans privades.

Page 12: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Orígens i evolució: • El nou govern alemany pateix adversitats davant la

1GM. Tot això es suma a la greu situació econòmica que hi havia.

• 1922 va ser el pitjor moment.

Page 13: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Característiques:- Intent de representació oposat al naturalisme.- Objectivitat dels fets (èmfasi en lo subjectiu)- Importància de la visió interna.

Page 14: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Característiques:- Deformar allò que s’intenta representar.- Plasmar crítiques al materialisme.- Visions apocalíptiques sobre la civilització.

Page 15: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Temàtiques:• Alemanya travessava una situació difícil i l’angoixa

i la por van ser reflectides en l’art.

• Es destaca lo desconegut i el sinistre, això es defineix com ‘’la doctrina apocalíptica de l’expressionisme’’

Page 16: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Temàtiques:• El tema de la fi del món i lo mes explícit, fruit del

pessimisme alemany.

• Temes com la tirania i la doble personalitat dels personatges.

Page 17: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principis estètics: • Són importants per al cinema expressionista, l’ús de

la llum i els contrastos amb ombres.

• La il·luminació sobtada com a mitjà d’enfocar l’atenció de l’espectador.

Page 18: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principis estètics: • La llum adquirirà importància i passarà a tenir un

rol arquitectònic.

• La llum passa a ser un element decoratiu i les ombres són elements essencials que i adquireixen la finalitat de narrar.

Page 19: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principis estètics: • Un dels casos més notables en el qual destaca la

utilització d’ombres es ‘’Nosferatu’’

Page 20: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principis estètics: • Un bon exemple d’una pel.licula amb decorats i

perspectives falsejades es ‘’El gabinet del Dr. Caligari’’

• Intenta introduir-nos el malaltís món interior dels personatges.

Page 21: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principis estètics: • Altres decorats tenen a veure amb un retorn al

passat, i un dels ambients predilectes serà l’edat mitjana.

• El ‘’Faust’’ de Murnau, es una llegenda tradicional amb aires apocaliptics.

Page 22: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principis estètics: • També característic:

- L’enquadrament en les pel·lícules.

- L’acció es gairebé teatral.

- No hi ha us del fora de camp.

- És comú l’ús de diagonals.

Page 23: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principis estètics: • La interpretació pot resultar xocant per a un

desprevingut espectador, perquè quan es volen mostrar sentiments es fa de forma extrema.

Page 24: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols:• ‘’El gabinet del Dr. Caligari’’ de Robert Wiene

1919, inspirada en un cas real.

• Narra els crims que comet Cesare, sota la hipnosis del Dr. Caligari, el doctor recorre les fires alemanyes exhibint el seu sonàmbul.

Page 25: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( El gabinet del Dr. Caligari )

• L’expressionisme en aquesta pel·lícula és la interpretació subjectiva del món dels personatges.

• S’enfronten entre els personatges la imaginació i l’oníric, Wiene revela que els personatges són producte de la imaginació.

Page 26: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( El gabinet del Dr. Caligari )

• La cinta és considerada el primer film expressionista.

• La pel·lícula es caracteritza per l’estilització dels decorats, la forma exagerada d’actuar, la il·luminació i els usos d’angulació.

Page 27: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols:• ‘’Metròpolis’’ de Fritz Lang 1926.

• Narra l'historia sobre les desigualtats socials i econòmiques en la ciutat de Metròpolis.

Page 28: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( Metròpolis resum )

• La societat esta dividida en 2 classes: Els que tenen el poder i els treballadors condemnats a unes duríssimes condicions de treball.

• Freder fill del Jon Fredersen( la persona que controla la ciutat) descobreix les condicions laborals endinsant-se en la ciutat.

Page 29: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( Metròpolis resum )

• Freder, s’enamora de Maria, i el malvat Fredersen encarrega al científic Rotwang la fabricació d’un robot idèntic a la noia per que propagui un missatge de violència.

Page 30: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( Metròpolis )

• Metròpolis adapta una novel.la del Fritz Lang i va ser el projecte més car de la UFA, és un títol mític.

Page 31: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: • ‘’Nosferatu’’ de F.W.Murnau 1922, basat en la

novel.la de Dràcula fet per la productora Prana i la va rodar sense pagar drets d’autor.

• El 1923 es va voler destruir totes les copies existents, això ha complicat moltíssim la restauració del film.

Page 32: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( Nosferatu resum )

• Knock envia a Huttler a Transsilvània per un negoci ( la venta d’una finca a Wisborg ). Quan arriba al castell, es rebut pel comte, al dia següent, Huttler es lleva amb marques al coll.

• El jove desconeix que el comte es un vampir i resulta malferit i internat en un hospital.

Page 33: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( Nosferatu resum )

• Ellen la dona de Hutler contrau una malaltia.

• El comte viatja a Anglaterra i durant la travessia moren tots els membres de la seva tripulació, el comte es l'únic supervivent, desembarca a Wisborg i s’adreça a la seva nova mansió.

Page 34: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( Nosferatu )

• Nosferatu és un dels títols del cinema mut, es un film amb pocs moviments de camera, dramatitza les ombres i utilitza les composicions d’escena, utilitza molt els escenaris naturals.

Page 35: T10 Els moviments cinematogràfics

Expressionisme alemany Principals títols: ( Nosferatu resum )

• Poc després, arriba Huttler ja restablert, Ellen llegeix que el sacrifici d’una dona sense pecat por lliurar-los del seu mal.

• La jove obre la finestra del dormitori i propicia l’arribada del vampir, que cau fulminat amb els primers rajos del sol.

Page 36: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià • Fou un moviment cinematogràfic sorgit després de

la 2GM, el seu objectiu era reflectir el dia a dia de la gent treballadora del país amb els seus problemes i misèries.

• Va utilitzar localitzacions reals per poder incrementar el seu realisme. Cesáre Zavattini va ser l’ideoleg d’aquest moviment.

Page 37: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Orígens i evolució: • Va tenir el seu inici en un grup de crítics de la

revista Cinema, ( durant la dictadura de Mussolini) alguns crítics provenien del Centro Sperimentale di Roma 1935.

• La revista Cinema atacava directament les grans produccions de l’època i defensava un cinema italià que seguis els principis del realisme.

Page 38: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Orígens i evolució: • El neorealisme va estar influït pel realisme poètic

francès.

• La seva fi coincideix amb la fi de la postguerra.

• Hi va haver una millora de l'economia al instaurar-se la democràcia, i ja no es tan fàcil oferir una visió ‘’objectiva’’

Page 39: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Característiques: - No te cap contingut polític intrínsec.- Caracterització de la posada en escena i el

tractament que li donaven a les escenes dialogades. - Poder explicar la vida d’un home en un film en 90

min.

Page 40: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Principis teòrics: 1. Es vol apropar el mitjà a la gent del carrer.

2. Refusen la caritat i la compassió.

3. Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.

4 .Una barreja del cristianisme i marxisme humanista.

5. Donen més importància a les emocions.

Page 41: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Principis estètics: 1. Evitar trames en favor de plantejaments durs reflectint la realitat.

2. Opta per una estètica documental.

3. Utilitzen localitzacions reals.

4. Utilització d’actors no professionals.

5. Utilitzen un llenguatge col·loquial.

6. Deixen de banda l’artifici en favor d’un estil mes lliure.

Page 42: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Obres i realitzadors més destacats: • La gran obra que resumeix tota una manera

d’entendre el cinema es ‘’Ladri di biciclette’’ de Vitorio de Sica, considerada com el millor film de la història del cinema.

Page 43: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Obres i realitzadors més destacats: • També tenim ‘’Roma, città aperta’’ de Rosselini

1945 que també va realitzar ‘’Paisà’’ 1946 , ‘’Stromboli’’ 1950 i ‘’Germannia, anno zero’’ 1948, aquesta última explica la postguerra (2GM)

Page 44: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Obres i realitzadors més destacats: • Un altre dels títols destacats és ‘’La Sarda’’ 1954 de

Federico Fellini, en aquesta obra s’utilitza elements del cinema mut, i aquest va ser el treball que va donar a conèixer al seu director a nivell mundial.

Page 45: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Principals títols: • ‘’Ladri di biciclette’’ escrit per Zavattini el 1947,

segons la novel.la de Luigi Bartoli. L’encarregat de dur-lo a la gran pantalla fou Vittorio de Sica.

• L’argument d’aquest film va ser emmarcat en plena postguerra italiana.

Page 46: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Principals títols: ( Ladri di biciclette )

• De Sica va emprar actors no professionals, es pot considerar una pel·lícula pessimista, realista.

• El gran objectiu del film es explicar-nos una realitat humana, una realitat social contemporània.

Page 47: T10 Els moviments cinematogràfics

Neorealisme Italià Principals títols: ( Ladri di biciclette resum curt )

• La pel·lícula mostra la desesperada recerca d’una bicicleta que es converteix en el ressort dramàtic desenvolupant un paper important. No tenim la sensació d’estar veient una pel·lícula, sinó un bocí d’una vida.

Page 48: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague Francesa Orígens i evolució: • És una etiqueta inventada l’any 1958 per François

Giround, per descriure uns cineastes francesos que debuten brillantment i so finançats per capital privat.

Page 49: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague Francesa Orígens i evolució: • El terme va tenir èxit i va descriure un nou estil

cinematogràfic caracteritzat per: la seva desimboltura narrativa, diàlegs provocatius, amoralisme, i per ‘’collages’’ inesperats.

• El prototip serà ‘’À bout de souffle’’ de Jean-Luc Godard.

Page 50: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague Francesa Orígens i evolució: • L’èxit de la nouvelle vague està influenciat per

motius econòmics, polítics i estètics:

- Dissolució de la IV Repúlica, nou tipus de societat, relaxació dels costums, disminució de la censura, aparició d’una nova generació d’actors.

• Hi ha una renovació a tots els nivells.

Page 51: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague Francesa Característiques: - Innovacions tècniques- Baixos costos dels instruments necessaris.- Va ser possible rodar sense il·luminació artificial.- Es rodava amb càmera a l’espatlla.

Page 52: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesCaracterístiques:• Alexandre Astruc proclama un nou estil: ‘’cámera

stylo’’ es tracta del cinema de autor ( el director escriu amb la càmera )

Page 53: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesCaracterístiques:• Les pel·lícules del 1959 es caracteritzaven per la

seva espontaneïtat, improvisació, il·luminació natural, poc pressupost.

• Les històries solien ser cants a la vida, el desig de la llibertat com a valor central i una nova manera d’assumir la maduressa.

Page 54: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipis teòrics: 1. Un bagatge cultural important, obtingut en

escoles.

2. Forjar el seu estil a través de la crítica en la revista Cahiers du Cinéma.

3. Defensar el cinema Nord Amricà i realista.

Page 55: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipis teòrics: 4. La preparació teòrica per utilitzar el poder creador del muntatge.

5. Tracten la condició humana en la societat.

6. Apareixen clares referències personals en les pel·lícules.

Page 56: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipis estètics: - Es roden en exteriors i en interiors naturals.- ‘’Càmera l’espatlla’’- Preses llargues.- El rodatge es redueix a unes setmanes.

Page 57: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipis estètics: - Nou ús de la fotografia blanc i negre.

- Ambient realista.- Tècnica artesanal.- Equip tècnic reduït. - Interpretació improvisada.

Page 58: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipis estètics:• És un cinema realista, influenciat pel Neorealisme,

tracta temes morals i suposa una renovació del llenguatge cinematogràfic.

Page 59: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipals títols: • ‘’À bout de souffle’’és una pel·lícula francesa del

1960 en blanc i negre, dirigida per Jean- Luc Godard. El guió va ser escrit per Godard amb la col·laboració de François Truffaut.

• És un cinema realista, sense pauses, amb molt diàleg i continus plans-seqüència.

Page 60: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipals títols: ( À bout de souffle resum )

• Michael és un lladre de cotxes, emprèn un viatge a París per cobrar uns diners i veure a Patrícia, és perseguit per la policia, mata un agent.

• No te diners i recorre a Patrícia ella l’ajuda, però desconeix que és buscat per assassinat.

Page 61: T10 Els moviments cinematogràfics

Nouvelle Vague FrancesPrincipals títols: ( À bout de souffle resum )

• Patrícia dubte sobre els seus sentiments cap a ell. Per aconseguir diners, Michel roba cotxes i pretén escapar a Itàlia en companyia de Patrícia, finalment es delatat per Patrícia.

Page 62: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsEl surrealisme: • És l’evolució del Dadaisme, André Bretón va

publicar el primer manifest surrealista 1924 .

• Bretón va manejar la teoria psicoanalítica de Freud.

Page 63: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsEl surrealisme:• Luís Buñuel i Salvador Dalí van omplir el buit

necessari per poder desenvolupar el surrealisme a Europa.

• Buñuel i Dalí van escriure ‘’Un chien andalou’’ 1929 , aquest film combina l’humor amb la provocació moral.

Page 64: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsEl surrealisme:• Buñuel va imaginar un nou projecte al costat de

Dalí, titulat ‘’L’age d’or’’ 1930 .

• Després es van separar i van continuar per separat en el mon del cine.

Page 65: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsEl surrealisme:• Pel que fa Dalí va aportar el paranoic-crític, va

dissenyar projectes cinematogràfics que no sabia posar en pràctica, no va tenir molt d’èxit.

• Dalí va contribuir al surrealisme una col·laboració amb Walt Disney i una escena que va dissenyar per al llargmetratge ‘’Remember’’ 1945.

Page 66: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Verité ( França ): • Provenen dels documentals rodats amb càmera

portàtil, això es deu a un desenvolupament tecnològic durant els 60.

Page 67: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Verité ( França ): • Els impulsors d’aquest estil van seguir els

pensaments de Vertov.

Page 68: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Verité ( França ): • Aquest cinema va aplicar les creacions de Jean-Luc

i Jean Rouch. Cal destacar un títol: ‘’Chronique d’un été’’ 1960 rodada per Edgard Morin amb el director Michel Brault.

• Un país on el cinema verité va tenir nombrosos seguidors va ser Canadà.

Page 69: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Verité ( França ): • Posteriorment el cinema va incorporar produccions

de gran pressupost amb el propòsit d’assolir un major grau de persuasió realista.

• Pel·lícules bèl·liques com: ‘’La jaqueta metàl·lica 1986 de Stanley Kubrick.

Page 70: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Novo ( Brasil ):• El seu vessant internacional es el neorealisme Italià,

el cinema novo va canalitzar les influències de nouvelle vague i el free cinema, oposant-se als gèneres comercials que omplien les pantalles brasileres.

Page 71: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Novo ( Brasil ):• Aquest cinema va anar prenent forma gràcies a

productors independents, aquest corrent va tenir inici en el camp la crítica.

Page 72: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Novo ( Brasil ):• Glauber Rocha va publicar el 1965 ‘’Una estètica

de fam’’ entès com un manifest del cinema novo.

• A partir d’aquell moment el moviment va créixer en 3 fases:

- 1960 fins 1964- Fins 1968 - Fins 1972 ( la més simbòlica )

Page 73: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsCinema Novo ( Brasil ):• L’exili de diversos dels principals valedors del

moviment va acabar anul·lant les seves possibilitats de tenir un futur.

Page 74: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsFree cinema ( UK ):• Un grup d’autors va proposar la renovació de les

activitats cinematogràfiques, atenent als temes que interessaven a les classes més populars.

• Aquest conjunt de creadors va rebre el nom de ‘’joves irats’’.

Page 75: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsFree cinema ( UK ):• John Osborne va ser un dels principals impulsors, la

influència del free cinema va ser la novela vague.

• La influència del free cinema mai no ha desaparegut.

Page 76: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsFree cinema ( UK ):• Hereus importants del cinema britànic van ser:- Ken Loach - Stephen Frears

Page 77: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsLa vanguardia Nord- Americana:• Durant els anys 60 i 70 va haver-hi un focus de

creativitat desmesurada.

• Aquest cinema arrenca a finals dels anys 40.

Page 78: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsLa vanguardia Nord- Americana:• Autors importants com: Stanley Kramer i Otto

Preminger amb títol com ‘’Marty’’1955.

‘’La nit del caçador’’ de Delbert Mann 1955

‘’Dotze homes sense pietat’’ de Charles Laughton 1957.• Influïts pels plantejaments de la nouvelle vague.

Page 79: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsLa vanguardia Nord- Americana:• 2 llargmetratges importants: - Easy rider 1969 de Dennis Hopper- Cowboy de mitjanit 1969 de John Schlesinger.

• En ambdós casos, quedaven de manifest la cultura del Rock i el moviment contracultural Californià.

Page 80: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsLa vanguardia Nord- Americana:• A l’experimentalisme d’aquest període no va ser

aliè cap gènere , l’impuls experimental va ser reprès per cineastes com David Lynch.

Page 81: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsGrans titols: ( La vanguardia Nord- Americana )

• ‘’La nit dels morts vivents’’1968 de A. Romero

Page 82: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsGrans titols: ( La vanguardia Nord- Americana )

• ‘’Taxi driver’’ de Martin Scorsese

Page 83: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsGrans titols: ( La vanguardia Nord- Americana )

• ‘’Star wars’’ de George Lucas

Page 84: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsDogma 95: • Sorgit el 1995 amb el propòsit de recuperar

l’essència de l’art cinematogràfic, desposseint el cinema d’efectes i recursos especials.

Page 85: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsDogma 95: • Un dels principals impulsors va ser Lars von Trier

autor de films com ‘’Breaking the waves’’1996 i ‘’Dancer in the dark’’ 2000.

Page 86: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsDogma 95: • Cal relacionar aquest moviment amb el cinema

verité, la finalitat última és la immediatesa en el rodatge, evitant el procés tecnològic.

• Rebutgen el muntatge i graven amb sons naturals, el rodatge ha de completar-se amb càmera a mà, només admeten la pel·lícula de 35 mm en color i no aproven l’ús de filtres d'il·luminació artificial.

Page 87: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsDogma 95: • En l’àmbit narratiu sobresurt el fet que no admeten

canvis temporals, el que expliquen succeeix en un present immediat.

• Rebutgen la presència del seu nom en els crèdits.

Page 88: T10 Els moviments cinematogràfics

Altres correntsDogma 95: • Es basa en la filosofia de l’instant que persegueix la

veritat més immediata.

• L’acompliment d’aquesta estricta normativa és reconegut amb l’expedició d’un certificat del moviment Dogma 95.