t1: restauració / economia i demografia
TRANSCRIPT
HISTÒRIA 2n BatxilleratTEMA 1: LA RESTAURACIÓ (1875 – 1931) 3ª part
Evolució econòmica i demogràfica, 1875-31
(temes 4 i 5 llibre de text)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5)1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131)
1.1 EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA ESPANYOLA (XIX)
- Sector majoritari, de baixíssima productivitat (p.98) i
- Mecanització baixa, mà d’obra barata
. Latifundisme i minifundisme
- Fracàs desamortitzacions (XIX)
- Estructura de la propietat
- mà d’obra jornalera
. Mala qualitat terra i clima poc favorable
. Més producció menys productivitat
- Mercats locals = subsistència / Falta d’un mercat integrat (lligat a la industrialització) text pàg. 115 !!!
- Diferenciació regional
. Latifundis cereals centre i sud
. Mitjana propietat patata, blat moro al nord (cas especial a Galícia)
. Mitjana propietat ,especialitzada al mediterrani, de vinya, olivera, fruita seca..
. 1800 11 milions (72 % població agrària, ramadera)
. 1900 18 milions (65 % població agrària, ramadera)
. 1930 24 milions (45% població agrària, ramadera)
Rendiments i productivitat per hectàrea
0
50
100
150
200
250
300
Espanya
Itàlia
Alemanya
França
Dinamarca
Holanda
Espanya 58 55 61
Itàlia 156 161 180
Alemanya 148 205 218
França 128 136 153
Dinamarca 140 202 270
Holanda 192 237 282
1890 1910 1930
CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA, RESUM
1.- Productivitat escassa. No modernització2.- Estructura desigual propietat3.- Mercat local 4.- Diferències regionals
DOCUMENT COMPLEMENTARI 3ª PART- TEMA 1: EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875-1931) LA “QÜESTIÓ SOCIAL” Fonthttp://www.hispanidad.info/tema51.htm
En el primer tercio del siglo XX hay casi dos millones de jornaleros en que, junto con los familiares a su cargo, son casi la tercera parte de la población total. Respecto a la población activa, que era de 8'4 millones de trabajadores productivos, son casi la cuarta parte: el 23'8% en 1931.
En 1860, había habido 2'35 millones de jornaleros, que eran casi la mitad de la población activa, que ascendía a 4'8 millones de trabajadores productivos: el 49%.
Luego, están los recién escapados del hambre del jornalerismo al peonaje industrial sin cualificación con la emigración, a costa del desarraigo y de ser víctimas de las lacras sociales urbanas
TORNAR
Les dificultats dels jornalers
Espanya 1900Espanya 1930
Primari
Secundari
Terciari
Primari
Terciari
Secundari
Estructura de la propietat a Espanya (1930)
95%
4%1%Granspropietaris
Mitjanspropietaris
Petitspropietaris
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)1. Pervivència d’una economia agrària
POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS
Rendes de la terra a Espanya (1930)
43%
25%
32%
Granspropietaris
Mitjanspropietaris
Petitspropietaris
TORNAR
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5)1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131)
1.3 TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA CATALANA
. Algunes diferències respecte de la resta d’Espanya
. Mitjana propietat i règim d’emfiteusi
. Creixent especialització al litoral (vinya, fruita seca): exportació
. Millores tècniques: eines, adobs, noves rotacions, extensió regadiu..
. Petit mercat interior.. Intercanvi ciutat-camp / Acumulació relativa de capital
. Cooperativisme, inicis XX
1.2 LA CRISI DE FINALS DE SEGLE XIX
. Crisi 1880-1910 / Destaquen els efectes de...
. Revolució transports ...
Importacions cerealístiques massives (EUA, Rússia..)
Enfonsament de preus
. Fil.loxera i conflicte rabassaire
Un paràsit que mata ceps / Catalunya 1879
Substitució per ceps americans
Conflicte rabassaire: una autèntica divisió social / Intent dels propietaris d’imposar contractes més breus / Sindicat agrari: Unió Rabassaires (1893)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Les limitacions de la industrialització (p.100,101/104,105/132,133)
No genera suficients
Desincentiva
Agricultura i mercat no integrats (p.115)
Propietat mal repartida
Nivells subsistència
Baixes productivitats
CAPITALS
Especulació financera
Invertir en deute públic
Invertir en terres
Especulació immobiliària
INVERTIR EN ACTIVITATS
INDUSTRIALS
per
CATALUNYA/Àrees amb una petita classe mitjana de pagesos propietaris i/o arrendataris emfiteutes, acumulació petits capitals familiars, retorn capitals americans des del 1825-30 Es va ACUMULAR CAPITAL per...
2. El capital dóna més rendibilitat si...
1. Manca de revolució agrícola
3. Altres
. Desestabilització política
. Retard demogràfic
. Posició geogràfica (export/import)
. Decisions foment ferrocarril (Llei Ferrocarrils, 1855)
. Absència “esperit capitalista”
. Decisions explotació minera (Llei de Bases Generals per la Mineria, 1868).
. Infradotació matèries primeres i fonts energia
INTRODUCCIÓ: RAONS QUE EXPLIQUEN EL RETARD INDUSTRIAL ESPANYOL
2.1 LA INDÚSTRIA TEXTIL CATALANA (p. 100-101)Limitacions pròpies…
Manca fonts energia i matèries primeres / limitacions mercat / escassos capitals / deficiències xarxa comunicacions / escàs sistema financer propi
COLÒNIES INDUSTRIALS. AMPLIACIÓ / Dos mètodes d’investigació històrica: l’arqueologia http://goo.gl/Q71sF i la història oral http://goo.gl/Esrxj
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133)
Necessitava del PROTECCIONISME ARANZELARI per falta de COMPETITIVITAT
a) 1ª Etapa: Els inicis / Catalunya, pionera / 1830-60 .- Sector textil cotó.- Major disponiblitat de capitals (repatriació capitals de les colònies, modernització camp aporta primers capitals, antics artesans que acumulen capital).- Incorporació tècniques i maquinària angleses (màquina vapor, importació carbó anglès i
asturià, progressiva mecanització de filatura i tissatge).- Els “vapors industrials” (Maresme, Barcelonès, Garraf..Ex: Vapor Vell i Nou, Bonaplata..)
b) 2ª Etapa: 1860- finals XIX.- Guerra Secessió EUA.. “fam del cotó”.. Industrialització de la llana (Sabadell, Terrassa..).- 1869.. Invent: turbina… energia hidràulica ..Les “colònies industrials” (i 2).- Mecanització paper, suro, aiguardent… aparició química, metal.lúrgia..
TORNAR
La revolució agrícola és precedent i causa de la revolució industrial.
•L’augment sostingut de producció i productivitat agràries contribueixen en tres maneres a la industrialització:•1.creen excedent per alimentar les ciutats,
•2.creen excedent de població i promouen l’èxode rural; la mà d’obra necessària per la indústria,•3.la població rural i urbana consumeixen productes industrials.•A més, l’agricultura productiva permet acumular capitals (provinents de les vendes interiors o de les exportacions).•L’agricultura espanyola no va dur a terme satisfactòriament aquestes funcions.• Tortella, G.
Les colònies industrialsLes colònies industrials
Ús de l’aigua com a font d’energiaÚs de l’aigua com a font d’energia
Per al funcionament de la roda hidràulica i la turbina
Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans
cal
Construcció d’habitatges i serveis bàsicscal
A partir de 1860, expansió de les colòniesA partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat
A causa de Manca de carbó catalàAbundant mà d’obraObres d’infraestructura baratesLegislació sobre aigües adequada
Els espais d’una colòniaEls espais d’una colòniaEspais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa)Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners...)Espai de domini (Casa propietari, església...)
TORNAR
TORNAR
TORNAR
2.2 i 2.3 SIDEROMETAL.LÚRGIA i MINERIA (p. 104 i 105)
. Siderúrgia: Des de 1830 increment demanda ferro / escasssetat de ferro i de carbó de qualitat
. Zones desenvolupament siderúrgic (Màlaga, Astúries, Biscaia)
. Elevats costos elaboració, necessitat ajuts estatals i proteccionisme
. Finals XIX: metal.lúrgia al P. Basc (acer), construcció naval (Biscaia, Ferrol, Cat) i ferroviària (Cat).
. Mineria
. Escassa importància mineria fins 1868 / efectes pobres a l’economia
. Llei de bases generals per la mineria (1868). Liberalització del sector = concessions per fer front al deute
2.4 SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL i el paper de la BANCA (p. 132 , 133 i 135)
. Finals XIX i Inicis XX
. Electricitat (facilitats d’ús i trasllat) i noves indústries : química, alimentària, paperera, elèctrica, mecànica, siderúgica
. Industria, Madrid
. Una banca oligopòlica
. major poder financer Madrid/P. Basc
* Assoliment tardà d’un mercat integrat consolidat
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135)
. Centres de producció / MAPA PÀG 117!!!
2.5 PROTECCIONISME i LLIURECANVISME
. Conceptes
. Espanya: escàs mercat interior / cal exportar (2ª meitat XIX) / El proteccionisme català
. Diferències interessos fins anys ‘90: terratinents vs industrials (lliurecanvisme vs. proteccionisme)
. Les polítiques aranzelàries segons governs i dinàmica europea
- Proteccionisme fins 1869 (Aranzel Figuerola) i lliurecanvisme 1869-91
- L’aranzel proteccionista de 1891 / Demanat per tots els productors
- XX: els aranzels més alts d’Europa .. Pèrdua competitivitat
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135)
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)3. Els transports: el ferrocarril (P. 102, 103 i 134)
3.1 CONSTRUCCIÓ XARXA FERROVIÀRIA
3.2 CARACTERÍSTIQUES i CONSEQÜÈNCIES
Ferrocarril: clau per constituir un mercat integrat / S’aconsegueix parcialment
Inicis 1848 (BCN-Mataró). El problema de l’amplada de via i l’orografia
Llei de ferrocarrils 1855 ...... Intensa construcció
creació S.A
subvencions estatals que garantien beneficis mínims
facilitat per importacions siderúrgiques estrangeres
precipitació en la construcció. Objectiu: construir i cobrar
tramat radial / desatenció perifèria / problema amplada via !
Expectatives d’inversió frustrades: crisi 1866 / Retorn a la construcció entre 1876 i 1885
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)4. Evolució demogràfica (P. 96, 97, 126, 127, 128 i 129)
ASPECTES A TENIR EN COMPTE . Comparativa ESPANYA -CATALUNYA
. Evolució règim demogràfic al segle XIX i inicis XX (p. 96, 97, 126)
. Distribució població (p. 96, 97 i 126)
. Sectors econòmics (p 96, 97)
. Moviment migratori camp – ciutat (p. 96, 97, 127)
. Migracions exteriors ( 96 i 126)
. Les ciutats (p 128 i 129)
* Observar les diferències entre Catalunya i la resta d’Espanya pel que fa a les dinàmiques de migració.
HO TREBALLEU VOSALTRES!!
EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)5.- Noves classes socials ( p. 97, 131, 136 i 137)
OBSERVAR L’ EVOLUCIÓ D’UNA SOCIETAT TRADICIONAL a una SOCIETAT de MASSES
. Els grups socials a l’ Espanya del XIX (p. 97)
. Els grups socials a l’Espanya de principis del XX (p. 136)
. La vida al camp (p. 131)
. La vida a la ciutat (p. 137)
* Tenir en compte la pervivència en amplíssims sectors de la població de valors col.lectius, culturals i religiosos tradicionals
HO TREBALLEU VOSALTRES!!
Pàg. 116
TORNAR
TORNAR
Pàg. 117