{t# · la boira baixa, a tocar del besòs, era densa com una sopa d’all. quan s’en-taulava...

,{oTel

\

I ,' ,MoTef\

/r

{t#

3

NOTES, 25

VOLUM 252010

4

NOTES, 25

© TEXT: Els autors

© EDICIÓ: Centre d'Estudis Molletans-Ajuntament de Mollet del Vallès(Can Lledó, c/. Comte d’Urgell, 26)

TIRATGE: 900 exemplarsIMPREMTA: IG Santa Eulàlia de RonçanaISSN: 1578-6009ISBN: 978-84-931604-9-4DL: B-37-059-1987

Aquest llibre ha estat editat amb el suport de

És rigorosament prohibida, sense lautorització dels titulars del copyright ,sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquestaobra per qualsevol procediment, incloent-hi la repografia i el tractamentinformàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstecs públics.

Les lletres de la portada han estat dibuixades per Joan Abelló

5

NOTES, 25

SUMARIEDITORIAL ............................................................................................................................ 7

PRESENTACIÓ ........................................................................................................................ 9

MISCEL·LÀNIAFragments de converses amb l’Abelló .............................................................................. 11Josep MasatsAnna Bosch Pareras (1950-2009) i la passió per la política.Alcaldessa de Mollet entre 1979-1983 ............................................................................ 17Antònia Castellana AregallJosep Solà, músic molletà ................................................................................................. 33Jaume Boix PujolEls bombardejos del 38 i del 39 a Mollet. La memòria popular II .............................. 35Glòria Arimon i VenturaReflexions sobre la gestió del paisatge de Gallecs .......................................................... 65Josep Gordi SerratEstàtues-menhirs, testimonis d’una religió que va abastar tot Europaen el tercer mil·lenni aC ................................................................................................... 81Pablo Martínez RodríguezEl menhir de Mollet, una de les primeres estàtues? .....................................................101Josep Bosch ArgilagósLes branques de «Fatycounda». (En homenatge a Kemu Faty) ....................................105Oriol Fort Marrugat

MONOGRÀFICPresentació .......................................................................................................................119Claus i perspectives del diàleg interreligiós ..................................................................121Joan B. Martínez PorcellLaïcitat i acció de govern ...............................................................................................133Montserrat Coll i CalafDiversitat religiosa i cohesió social ...............................................................................139Cristina Monteys HomarTaula rodona ....................................................................................................................145

Fitxa d’Art. Josep Fèlix Bentz i Oliver .............................................................................165

Fitxa d’Art. Joan Garreta ..................................................................................................167

La mirada de l’artista. La tria d’Isidre Manils. ..............................................................169

PUBLICACIONS DEL CENTRE D’ESTUDIS MOLLETANSRevista Notes ....................................................................................................................171Criteris de publiació de la Revista Notes ......................................................................185Col·lecció Vicenç Plantada .............................................................................................191

6

NOTES, 25

7

NOTES, 25

EditorialEns omple de satisfacció poder-vos presentar el número 25 de Notes. D’en-

çà l’aparició del primer número, l’any 1987, la recerca i la investigació a Mollethan rebut un gran impuls; la seva difusió a través d’aquesta revista ha estat unaeina bàsica per donar a conèixer noves dades sobre el nostre passat, el presentque ens envolta i també albirar les perspectives de futur.

En aquest exemplar que teniu a les mans, haureu observat que han canviatalguns aspectes: el format és una mica més gran, hem introduït el color i lescolumnes a l’interior... que, sense deixar l’essència del que és, actualitzen ifaciliten la comunicació entre articulistes i lectors.

Pel que fa al contingut, a la miscel·lània trobareu tres articles sobre trespersones de Mollet que ens van deixar fa poc temps: Joan Abelló, Anna Bosch iJosep Solà. Sense ells, Mollet no seria el que és. Josep Masats, Antònia Castella-na i Jaume Boix s’encarreguen de recordar-nos-els. Glòria Arimon torna a par-lar de les víctimes dels bombardejos de Mollet del 1938 i 1939, mentre queJosep Gordi aporta anàlisi i alternatives en relació amb el paisatge del Gallecs.Continuem amb un article de Pablo Martínez que parla de les estàtues menhirstrobades a Europa i a continuació un de Josep Bosch que ens fa cinc cèntims delmenhir trobat a Mollet. Acaba aquesta primera part amb un article d’Oriol Fortque ens introdueix en les arrels d’un molletà procedent de Senegal.

L’apartat de la monografia recull els temes que es van tractar a les XII Jor-nades del CEM de 2009 amb el títol Les religions dins de la comunitat molletana: integra-ció i convivència, on trobareu les conferències del professor Joan B. Martínez, deMontserrat Coll, de Cristina Monteys i les intervencions dels participants a lataula rodona, moderada per Oriol Fort.

La fitxa artística aporta l’habitual col·laboració de Fèlix Bentz, que en aquestnúmero ens parla de l’Autoretrat d’Oxford, d’Abelló; i, per primera vegada,l’ampliem amb dues col·laboracions més: una de Joan Garreta, que ens co-menta l’obra de la seva col·lecció El Nadal, també d’Abelló, i la participació delMuseu Abelló a través de la col·laboració del pintor Isidre Manils, que va triaruna obra de Planasdurà per a l’exposició «La mirada de l’artista».

Agraïm, un any més, el treball de totes les persones que han fet possible lapublicació d’aquest volum. Gràcies!

Consell de redaccióGener de 2010

8

NOTES, 25

9

NOTES, 25

PresentacióAquest exemplar que teniu a les mans és el resultat més tangible, més gràfic

i també més preuat de l’existència i el desenvolupament tenaç i alliçonador delgrup de persones que treballen, des de fa anys, en la dinamització i la difusiódels coneixements sobre Mollet del Vallès i el Baix Vallès. Són concretamentquinze anys del Centre d’Estudis Molletans, però són molts més, des de l’any1987, en què un grup de persones va començar una aventura cultural i identitàriaque ha servit per vertebrar molt del que avui som i del que sabem que som.

L’Ajuntament de Mollet del Vallès i la Parròquia de Sant Vicenç, mitjançant laSala Fiveller, van voler oficialitzar i assegurar el suport institucional a aquellainiciativa, una diada de Sant Vicenç de 1994. I ho feien a partir d’un llegat quetenia el senyal més emblemàtic en la revista Notes, quan ja portàvem editats setnúmeros, el primer de l’any 1988.

Per tot això celebrar el número 25 de la revista és una gran satisfacció. I noés un enunciat protocol·lari, no ho dic perquè és el que pertoca dir a un alcalde.O en tot cas, és molt més que això. És una declaració d’orgull per una feina queté un merescut prestigi entre els estudiosos que s’apleguen al voltant dels cen-tres d’estudis d’arreu del país, i és també el reconeixement d’un alcalde, re-presentant la seva ciutat, al nucli fundador i a totes les persones que despréshan continuat aquesta tasca ingent i plenament consolidada com un elementd’identitat local.

Aquest número 25 implica també una declaració d’intencions: hem fet unspetits canvis de disseny, perquè és important celebrar els aniversaris d’unamanera que es noti i que es vegi. El número 12 també va significar un dissenynou, amb el canvi de portada; ara, després de 12 anys, tornem a visualitzarl’esperit del Centre d’Estudis Molletans d’anar endavant i de respondre al seutemps.

Vull acabar agraint la feina de totes les persones que des del nucli fundacio-nal o treballant en el CEM i en el Notes dia a dia, llibre a llibre, activitat reraactivitat, han fet possible aquest balanç tan brillant i aquest patrimoni de sabertan ric. No dic noms perquè sempre és un exercici arriscat i perquè fullejantaquests 25 números els anireu trobant de manera constant. Sí que citaré, per-què estem parlant d’un projecte editorial, la impremta de Santa Eulàlia deRonçana perquè fidelment, cada any, ha creat aquest llibre i el seu treball haexcel·lit sobre el que és la tasca habitual d’una impremta pel seu rigor, el seucompromís i les seves aportacions.

I gràcies també, d’una manera especial, a totes les persones amigues, col·la-boradores, seguidores del CEM, participants en les activitats, a manera d’espe-cialista o com a públic, perquè sense aquesta presència i aquestes aportacionsni l’actiu del Notes ni la història del CEM no haguessin estat el que són ni ha-guessin arribat fins on ho han fet. I Mollet tampoc no seria del tot com és ara.

Josep Monràs i GalindoAlcalde de Mollet del Vallèsi president del Centre d’Estudis Molletans

1 0

NOTES, 25

1 1

NOTES, 25

El meu primer estudi va ser al galli-ner de casa. Vaig prendre’n un petit es-pai a les gallines. Hi vaig pintar unretrat d’en Domingo Galí, que veniaper Can Beumala a jugar a cartes. Duiaarmilla i un bigoti que feia molt d’efec-te. Em va regalar una ampolla de co-nyac «Tres cepas», molt valuós entemps de racionament.

*La boira baixa, a tocar del Besòs, era

densa com una sopa d’all. Quan s’en-taulava podia durar dies. Es diluïen to-tes les formes i, cap al migdia, devegades es veia el sol inconsistent, comuna moneda d’or vell que desaparei-xia en una hora justa.

A les primaveres i les tardors, quans’ennuvolava fèiem una paret de ma-ons a la porta de casa. També vam po-sar reixes al soterrani i hi vam fer uns

pous morts per combatre les inunda-cions.

D’aquesta època, en recorden imat-ges i fets els meus amics Pere Rosés,Ramon Coll i Josep Tarrés. Van expli-cant: «Et recordem com un noi que viuuna bohèmia alegre. El teu millor amicde primera joventut era el Salvador Gó-mez. Jugàveu a billar –em diu el PeretRosés. I afegeix:

«Tenies un problema: a casa teva etburxaven perquè pintaves dones des-pullades. Oh, i si només les haguessispintades... Acabada la guerra érempobres –tots n’érem, de pobres– icom que, en comptes de treballarcom tothom, pintaves, els teus parespatien perquè creien que et moririesde gana.

«Si n’eres de llest i valent. Tenies unadestresa a tornar el canvi sense comp-

Fragments de conversesamb l’Abelló

Josep Masats*

* Escriptor. [email protected]

Casa del pintor Abelló. Ferran Mateo.

MASATS, J. (2009). Fragments de converses amb l’Abelló , pàg. 11-15

1 2

NOTES, 25

tar-lo, al Tabaran. Eres exacte en el can-vi. Tornaves les monedes al tacte... Sem-pre has sabut enfrontar-te a la vida.D’interessar-te de debò, només t’inte-ressava la pintura. I també les noies.Una de les teves novietes de llavors eraperruquera. L’amor també t’ha interes-sat, t’ha divertit i obsessionat.

«Tu, Joan –segueix dient en Rosés-,primer deies als altres pintors: a veurecom ho fas, tu. Vas fer quadres amb enCastellsagués... Abans de conèixer enPellicer el teu estil es definia per unapintura de valentia, colors vius, impac-tants. No has estalviat mai vermells. Jades del principi... Amb la guerra feiesalguns dibuixos. De pintar, pintes desde després de la guerra. No imitavesningú.

«El gran canvi en la teva pintura esprodueix a partir del fet que conegues-sis en Pellicer. L’home ja era vell, nos’hi veia, et necessitava i et va admetrecom a amic. Amb el mestre vas anarbé... Tot el que tens d’eixerit, ho tensde bo...»

* El Besòs era com una selva. Serps,

guatlles, ànecs salvatges, verns, pollan-cres, àlbers. Algú de la Pelleria hi haviaagafat serps per curtir-ne la pell.

Durant la guerra es van tallar lesarbredes del riu.

Pensar en un paisatge, comparar-lo com era, si més no en el teu record,i com és ara, és com posar de costatun ou i una castanya.

Si ara vols veure un paisatge ten’has d’anar al Montseny.

Vull dir aquells indrets d’horitzóbaix, petites viseres i cels grans. I ambalgú treballant al camp.

Paisatges semblants als de l’escolade Barbion: pla, muntanyes baixes,gent treballant el blat, les patates o leshortalisses. Mediterrani del Vallès.

Sempre m’han agradat molt els ar-bres: pins, faigs, oms, alzines, varie-

tat. Era un home molt agafat a les ar-rels del meu país, del meu paisatge.

A Putney, al comtat de Kent d’An-glaterra, hi ha zones que em fan pen-sar en el Vallès. El sol a penes es veu,perquè hi ha calitja. I als matins, unaboira...

Sempre m’ha agradat fer la mig-diada, sobretot en els pallers de CanMagre i de Santiga. Pallers amb pal iuna olla perquè no es podreixi la palla.L’aigua llisca damunt la palla de fora.La part externa es torna negra, men-tre que, per dins, la palla sempre ésnova.

El paisatge sempre és més coloris-ta. Descobreixes el color al camp, no al’estudi.

Al voltant de ca l’Abelló hi havia con-reus de patates, de bladars i de blat demoro.

A les hortes de vora el riu s’hi feienmongeteres i patates.

A Gallecs, bladars.En agafar les viseres, s’hi veia mol-

ta vinya a Sant Fost i Martorelles. Moltboniques, excel·lents per a pintar-neels pàmpols vermellosos a la tardor.

*Una de les models d’una importàn-

cia gran en la meva pintura de l’èpocaque en dic de les arrels, va ser la Gar-riganga. Era guapassa i llesta com unpèsol. Era una noia pagesa que tenia unfons d’artista, volia ser ballarina i ba-llava amb molta gràcia. Venia amb uncarret des de Sant Fost a vendre al mer-cat de Mollet. Vivia al poble del costat,a tocar del riu, on encara hi ha la Ser-radora.

La Garriganga va ser una de lesmeves primeres models. La vaig pin-tar a l’estudi i amb paisatges de fons,com els de Sant Fost i Martorelles. Allí,entre les vinyes, em deia: «Si m’atra-pes, seré la teva noia i la teva model».I corria com una llebre entre els ceps,pins, farigolars i boixos. I jo, desespe-

Josep Masats

1 3

NOTES, 25

rat, li corria la darrera, amb el cor re-picant-me com les campanes dels po-bles de la rodalia.

*Durant la guerra jo pintava tal com

em rajava de dins. El meu primer mes-tre no en podia ser d’altre que en Mir.Anava per masies de Mollet, Gallecs ila Mogoda, a veure els seus quadres.Els meus paisatges eren lluminosos,sense negres. Hi dominaven els grocs,els meus vermells de sempre i els blausd’en Mir.

Pintàvem del natural i també al meuestudi del galliner, si és que se’n potdir estudi, però a nosaltres ens feia unbon servei. Hi venia en Pere Rosés –elPeret Maco– que, de nen, destacavacom a pintor. També hi venia en JoanCastellsagués.

Vaig començar a anar a l’AcadèmiaBaixes, de Barcelona. El mestre Baixesera un bon aquarel·lista i un dibuixantde primera... Que n’és de difícil d’en-senyar un noi que va a la seva. Impos-sible, és. Encara que sempre et quedaalguna cosa, dels mestres; però no s’hade notar. Has de ser tu mateix i jugar-t’ho tot a una sola carta.

*Pinto i no sé mai què em sortirà.

He tingut temporades que no podia nicomprar pintura. He sucat el pinzell oels dits en el cafè i he dibuixat.

Un bon pintor ha de fer bodegons.És fonamental per aprendre la compo-sició i fer valorar els objectes. La qua-litat de la roba, del vidre. T’hi has decenyir molt amb el dibuix, les formes,els colors. El bodegó és essencial. Ésquan vas al costat de la pintura espa-nyola: Zurbarán, Picasso.

La manera de pintar de Mir s’adap-tava molt a les meves condicions depintor –i jo, evidentment, a les d’ell.M’havia costat sempre veure la línea.La meva força estava en els ulls: veiaels colors. La meva condició més valuo-

sa ha sigut la taca. Aquesta també eral’arma secreta d’en Mir, el color. Els quiveiem els colors els sabem aportar. Sen-tim el món a través de les taques.

Pruna va agafar tota aquesta galà-xia de taques i m’ensenyà a fer-hi unageometria. Hi vaig aprendre a distingirla línea, a observar la forma de les coses.

Les coses m’han de venir. No sé pasanar a buscar el quadre. Sóc un homede la terra i, com a home de la terra,les coses les haig de trobar i les haigde fer de seguida.

El que jo tinc és una gran retentivaper als colors, la línea em desapareix.

Sempre faig el mateix quadre, pot-ser una figura o un paisatge. La mevafilosofia és la d’anar a buscar la llum,sincronitzo una gamma de colors i

Escultura de la Garriganga, al costat del MercatMunicipal.

Fragments de converses amb l’Abelló

1 4

NOTES, 25

després em surt el quadre. És la gloria.Vaig a buscar el raig de llum que vedel cel.

*Me’n recordo que, de nen, sempre

anava amb corbata. Amb pocs anysvaig estar a punt de tenir la pleura.Degut a la intensa humitat, Mollet es-tava catalogat com a una zona de tu-berculosi. Als set anys el meu parem’havia de dur a coll. Jo era molt neulit.El meu germà va tenir la pleura. Jo noanava a córrer, ni anava en bicicleta oa banyar-me al riu. O ho havia fet moltpoc. Era un nen tímid, potser a causade la poca salut. Tenia certa malenconia.

Estudiava piano. De jovenet em sal-và el fet de poder pintar. Això em pro-vocà sortir al camp, a caminar i arespirar-hi aire bo. Em va salvar la sa-lut. Cada tarda era a Can Magre, a CanPantiquet, a Can Pere Gil o allà on fos,i, sovint, tot el dia.

*

Avui he desempolsinat dos retallsd’entrevistes que em van fer durantaquells anys. Són del 55. Una és de larevista «Sembra», de Mollet del Vallès.Contestava amb aquestes paraules:

«L’art no es crea pas per a un pú-blic determinat, sinó que es fa per atothom. El llenguatge de la pintura ésuniversal i tan sols els qui estan prepa-rats poden comprendre’l. I, entreaquests, aquells qui reuneixen en ellsel màxim, o els qui es troben el més ala vora possible del seu esperit o de laseva manera de sentir. Aquests l’assi-milaran millor».

«Estimo el meu poble i és per aixòque li he consagrat aquest homenatgea través de la meva obra, amb els ar-bres, les muntanyes properes, el riu,els camps, etc. Tota aquesta natura tam-bé m’estima, perquè arbres, camps iturons se’m mostren als ulls amb totala seva bellesa».

Jo vaig amb els pintors que dibui-

Museu Abelló. Ferran Mateo.

Josep Masats

1 5

NOTES, 25

xen amb els colors. La línea és secun-dària. Els volums els solucionen ambtaques de colors. Aquest és el camí delsexpressionistes i dels simbolistes: Gau-guin, Nolde, Munch, Van Gogh.

Un metge hauria de dibuixar l’ana-tomia. Nosaltres ho resolem amb elscolors, alternem el dibuix i el color.Això, aplicat a la música, donaria unresultat dissonant.

Miro un paisatge i hi veig un verd,un blau. És una condició.

Per això mateix que dic, em costade fer un retrat. M’haig d’emmotllar aun dibuix. Procuro que hi hagi –comho diria?:– esperit.

Gauguin pinta un gos vermell. És ungos de Tahití.

Un retrat fet per un colorista així

* Uns quants fragments més es poden trobar a: MASATS, Josep, Les arrels d’Abelló, Ed. Mediterrània,Barcelona, 2001.

té una expressivitat. Arriba a donar ca-ràcter.

Els conceptes són diferents. Cézan-ne busca la quarta dimensió.

De les taques de color ens surt lafigura, allò que volem representar.

El meu Museu és com un còdol llen-çat en el Besòs. Veus que damunt l’ai-gua s’estenen les ones de l’impacte ique, a diferents velocitats, es dibuixauna mena de flor o d’estrella.

Les meves col·leccions tenen un nu-cli central, la casa, els meus gustos es-tètics, i abracen diversos moments itendències de la història de l’art.

La col·lecció es recull sense ni un pla,ni un mètode previs. En el fons hi ha lameva intuïció. Les peces que m’estimoprofundament acaben venint a mi.*

Fragments de converses amb l’Abelló

1 6

NOTES, 25

1 7

NOTES, 25

Anna Bosch Pareras (1950-2009)i la passió per la política.

Alcaldessa de Mollet entre 1979-1983Antònia Castellana Aregall*

* Alcaldessa de Molins de Rei (període 1979-1987). [email protected]

0. Introducció

Quan la revista Notes, que edita elCentre d’Estudis Molletans, m’encar-rega aquestes ratlles penso que és unagosadia acceptar-ho; el comiat del’Anna, la primera alcaldessa de la De-mocràcia, és massa recent. Malgratcompartir amb ella recorreguts sem-blants durant la dictadura, tenint lamateixa edat cronològica i compartintmoltes opinions, percebo una llacunaimportant: no sóc ciutadana de Mollet.Això m’obliga a generalitzar sobre elfet de ser dones del PSUC assumint laresponsabilitat d’una alcaldia, fet que,lluny de ser un inconvenient, intentarétransformar en avantatge.

La distància en el temps i l’espaiassosseguen les reflexions: enguany fa30 anys d’aquells primers AjuntamentsDemocràtics que recuperaven les lli-bertats a l’àmbit municipal, el darrera recobrar-les tot i ser el més imme-diat a la població. Enrere quedaren lespors del govern d’Adolfo Suárez, quetemia convocar-les evocant l’antece-dent republicà de l’any 1931, en quèunes eleccions municipals significarenl’enderroc de la monarquia i la pro-clamació de la II República.

Vaig conèixer l’Anna essent amb-dues alcaldesses a les nostres respecti-ves localitats. Es creà una gran sintonia,

i potser perquè érem conscients de serles dues úniques alcaldesses del PSUCen aquells comicis de l’any 1979, in-tercanviàrem experiències durant idesprés dels nostres respectius man-dats electorals. Enmig, han transcor-regut molts anys en què vàrem perdreel contacte seguint els camins de lavida, però el febrer del 2008 reinicià-rem el vincle retrobant-nos per areflexionar conjuntament sobre elnostre pas per la política al PSUC i al’Ajuntament. Llavors es gestà el desigde celebrar una trobada d’alcaldesses

Anna Bosch, 1979.

CASTELLANA, A. (2009). Anna Bosch Pareras (1950-2009) i la passió per la política, pàg. 17-31

1 8

NOTES, 25

al Figaró el 22 de setembre del 2008,que significà posar paraules a les vi-vències assolides en el transcurs de lanostra estada als governs municipalsen diferents pobles i viles del nostrepaís.

L’Anna ens ha deixat texts del seupensament i de la seva experiència, laqual cosa ens facilita rescatar la sevaopinió, sobre el que va significar l’as-sumpció de l’alcaldia a Mollet delVallès, quan la construcció de la De-mocràcia era un repte i el fet de serdona en una societat patriarcal redo-blava aquest desafiament.

1. De l’oposició antifranquista a leseleccions municipals i al govern local

Dècada 1970… De ser joves idea-listes i lluitadores... al poder munici-pal…

Tant l’Anna Bosch com jo nasqué-rem l’any 1950, en la sina de famílieshumils arrelades al territori, participa-tives en les entitats parroquials, cultu-rals i esportives, amb antecedentsagraris i vinculats al treball de la terra.

Vam néixer durant la llarga post-guerra, tot just s’acabaven les cartillesde racionament per a proveir les fa-mílies d’allò més bàsic. El país viviaimmers en la supervivència, després dela desfeta que van suposar l’aixeca-ment militar feixista de l’any 1936 i laGuerra Civil (1936-1939). La repres-sió era fèrria, imperava el NacionalCatolicisme.

Les nostres foren famílies nombro-ses, de quatre i cinc germans, la qualcosa determinava que els recursos eco-nòmics familiars fossin escassos i ren-dibilitzats al màxim. Repassant elsnostres antecedents, comprovo unamàxima comuna dels nostres proge-nitors: procurar-nos com a herència

uns estudis que ens permetessin afron-tar la vida amb un bagatge formatiusòlid, en aquells temps una proesa.

Estudiem el batxillerat en una èpo-ca en què estudiar no era cosa de do-nes. L’Anna l’inicia al Figaró i l’acaba aBarcelona, ja emancipada de la famí-lia. Jo l’estudio en un internat de mon-ges, continuant després els estudis demagisteri a Barcelona.

Aterrem durant la dècada dels anysseixanta (del segle XX) al cap i casalde Catalunya, a Barcelona, on brogienaires de llibertat. Aquest fet ens obreels ulls a nous horitzons de tota mena:la cultura catalana, la caputxinada, elmaig del 1968, l’Estat d’Excepció, leslluites obreres, Euskadi, la guerra delsSis Dies a Palestina, la Nova Cançó, elCinema d’Art i Assaig, el teatre, l’exis-tencialisme...

Una curiosa coincidència és queambdues emmalaltim d’hepatitis almateix moment pràcticament, tenimdivuit anys. Reflexionant-hi al cap delsanys considero que la realitat social ipolítica ens engolí, ens sobrepassà,massa descobriments en poc temps iuna implicació potser excessiva. Caliaaturar i metabolitzar-ho.

«En un any i mig vaig aprendre méscoses que en tota la vida. Però aca-bat el curs –que vaig aprovar– unahepatitis em va tenir dos mesos alllit. El descans em va servir per areflexionar sobre les meves desco-bertes.»1

A l’inici dels setanta, un fet colpi-dor, l’anomenat «Judici de Burgos»,ens sotragueja i ens compromet. L’Annacontacta amb el PSAN, Partit Socialis-ta d’Alliberament Nacional, i jo ambel Moviment de Barris i fàbriques delBaix Llobregat; poc després m’incor-

1. Els texts entrats i entre cometes són paraules de l’Anna. Pàgina 3, Les dones i la política.

Antònia Castellana Aregall

1 9

NOTES, 25

poro a l’Organització Comunista Ban-dera Roja (OCEBR). L’Anna es proleta-ritza i s’immergeix en el sindicalismei el moviment obrer, entra a Comis-sions Obreres. En paral·lel, jo treballode mestra en una Cooperativa Escolarde pares i mestres, dins del movimentde renovació pedagògica de Rosa Sen-sat i participo sindicalment a les Co-missions de Mestres; als vespres vaiga la Universitat.

«Durant el procés de Burgos vaigentrar a militar al PSAN. No en sa-bia res, de política, però l’objectiude l’alliberament social i de classeque es proposava al PSAN responiaa les meves preocupacions: unaCatalunya dels treballadors. Mani-festacions, reunions clandestines,cursets de formació política, repar-timent de fullets... El pis on vivíemera una espècie de magatzem dematerial clandestí. Això ens obliga-va a canviar de pis tot sovint.»2

«Arribaven notícies de tortures quepatien els companys detinguts; a lesvagues obreres els companys que-ien assassinats per la policia. ElPSAN va plantejar-se el treball aCCOO i a les fàbriques: calia col·locarla reivindicació nacional juntamentamb la lluita de classes. Uns quantsmilitants vàrem decidir anar a tre-ballar a les fàbriques; el nostre vo-luntarisme era il·limitat.»3

L’Anna va ser membre de la Comis-sió Nacional de Catalunya de CCOOamb en Cipriano Garcia, en Josep LluísLópez Bulla i en Paco Frutos, el qual laposà en contacte amb el PSUC i en for-mà part a partir de l’any 1972. El PSUC

de llavors era el “PARTIT” en majús-cules, no n’hi havia d’altre que fos unreferent en singular. Partit de classe inacionalista, jugà un paper cabdal,aglutinant i promovent el teixit associa-tiu d’avantguarda a les associacions deveïns, a les fàbriques, a la universitat,en el món de la cultura, encapçalantels organismes unitaris com l’Assem-blea de Catalunya i la Comissió de for-ces polítiques.

«En aquest marc vaig conèixer per-sones extraordinàries que estimarésempre. Fou una experiència irre-petible que em va fer madurar coma ciutadana, però sobretot com apersona.»4

Repassant les nostres biografiescopso la importància que tingué el IVCongrés del PSUC en què ella és elegi-da membre del Comitè Central.

«Aquí vaig conèixer els dirigentscomunistes històrics amb les sevesheroïcitats i les seves misèries. Emvaig trobar compromesa enmig deles lluites entre els diferents cor-rents i en les batusses del poderparal·leles que s’hi donaven. Eramassa idealista per a destriar unacosa de l’altra, però fins anys méstard no vaig adonar-me d’aquestgreu error.»5

La meva experiència congressual vaser de militant de base. Un col·lectiuimportant procedents de l’OCB BanderaRoja ens incorporem al PSUC l’any 1974;després d’un debat intern acalorat i tren-cador, uns entràrem a la primavera i laresta del grup a la tardor. Aquesta foula primera experiència d’escissió i de

2. Pàgina 63, Les dones i la política.3. Pàgina 64, Les dones i la política.4. Pàgina 65, Les dones i la política.5. Pàgina 65, Les dones i la política.

Anna Bosch Pareras (1950-2009) i la passió per la política

2 0

NOTES, 25

fractura en un partit d’esquerres. Enentrar al PSUC del meu poble sóc es-collida responsable política del partitfins a l’assumpció de l’alcaldia, mo-ment en què vaig dimitir per dedicar-me intensament al càrrec.

En el PSUC vaig assistir al IV i al VCongrés, vaig experimentar altra ve-gada –deixant de banda els contingutsideològics, tàctics i estratègics– el pre-domini soterrat de les lluites pel po-der en el si del partit. No vaig assistirmai més a un congrés. A mi, el quem’esperonava de la política era el tre-ball directe amb la gent per una socie-tat lliure. Analitzat amb temps i mésexperiència, comprovo que defugiaaquesta mena de conflictes, propi demoltes dones; potser calia implicar-s’hii contribuir a la seva resolució. Mésendavant, l’any 1982, vaig viure eltrencament del PSUC a l’alcaldia, fetque va ser dur i aliè a les causes muni-cipals que teníem entre mans.

2. Eleccions Municipals 1979, assumpcióde l’alcaldia

Tant a Mollet com a Molins de Rei,el PSUC guanya les primeres eleccionsamb una majoria folgada, la cap de llis-ta és una dona i això li confegeix ex-cepcionalitat. El diccionari ho diu moltclar: «alcaldessa (femení): L’esposa del’alcalde». Fou un mot debatut els pri-mers dies després de l’elecció. L’ Annai jo tinguérem molt clar que era el dic-cionari el que havia de canviar tard od’hora, perquè la llengua en aquest casés superada per la realitat; semblavauna qüestió particular, però no ho era,el llenguatge no és neutre. Avui aixòno es discutiria, malgrat el que puguidir el diccionari, ja que Catalunya témés d’un centenar d’alcaldesses.

En aquest mateix sentit la sociòlo-ga Isabel Segura assegurava, amb l’he-meroteca a la mà, que el diari Avui del20 d’abril de 1979 havia editat els re-sultats electorals del Baix Llobregatdonant com a alcalde electe a Molinsde Rei un Antoni, en lloc d’una Antò-nia. En ser l’única dona escollida a lameva comarca, havia de ser un error;però no ho era, potser fou l’excepcióque confirma la regla. El diari esmen-tat, malgrat aquesta falla, publicà di-nou entrevistes a les alcaldessesescollides en aquella contesa electoralal Principat; la periodista Maria Favà,ens entrevistà a totes entre la prima-vera i l’estiu de 1979.6

Recentment, el 19 d’abril de 2009,la mateixa periodista, en el dominical«A més a més» de l’Avui rememoràaquelles entrevistes amb motiu dels 30anys d’Ajuntaments Democràtics.

L’elecció en el si del partit no com-portà dificultats de cap mena; era laconseqüència lògica derivada de lesresponsabilitats assumides anterior-ment públicament i clandestinament,fent partit, fent sindicalisme, fent tre-ball unitari amb les altres forces polí-tiques...

El fet de ser dones joves no suposàmai cap entrebanc durant la dictadura,ans al contrari, potser generàvem sim-patia; també és cert que assumint res-ponsabilitats al PSUC i al movimentantifranquista érem el blanc fàcil de larepressió policial; les detencions, elsempresonaments i les tortures a co-missaria eren freqüents. L’Anna haguéde canviar de casa en diferents oca-sions:

«La meva vida estava dedicada a lalluita. Amb molt poc temps vàremconsolidar l’organització del PSUC

6. Les dinou entrevistes estan transcrites en aquest bloc: http://alcaldesses1979.blogspot.com


2 1

NOTES, 25

al Vallès Oriental. Vaig quedar-meembarassada. Quan estava de qua-tre mesos vàrem haver de fugir iamagar-nos a Barcelona perquè laGuàrdia Civil ens buscava. Més devint persones de la comarca, mili-tants del PSUC i de CCOO, forendetingudes. Visquérem a Barcelonadurant tres mesos, però calia pren-dre una decisió. Vàrem tornar a arris-cant-nos a ser detinguts. Jo teniamolta por perquè sabia de noies aqui havien fet avortar a cops a co-missaria. Però sortosament ens va-ren deixar en pau, tot i que cada nithi havia davant de casa el Land Ro-ver de la policia.»7

El gener de 1974 a Molins de Rei,un mes després de l’atemptat d’ETAcontra el president del govern espanyoll’almirall Luis Carrero Blanco, la Guàr-dia Civil executà diversos escorcolls enels domicilis de militants de BanderaRoja, un d’ells a casa dels meus pares,on residia fins llavors. El registre poli-cial durà hores. La casa és un casalotgran de pagès de tres plantes, magat-zem i eixida al darrera. Tornant d’es-cola al migdia vaig trobar al portal del’entrada una parella de la «Benemèri-ta» acompanyada d’un funcionari delJutjat de Pau que em va mostrar l’or-dre de registre a nom del meu pare, laqual cosa em permeté aturar-los unaestona esperant que arribés el pare queestava treballant. Mentre la mare elsentretenia, vaig pujar a les golfes i vaigdesfer-me d’una bossa de viatge ambpublicacions clandestines i vaig fugirper la porta del darrera que dóna a unaltre carrer.

El pare fou detingut, interrogat i en-causat pel delicte de propaganda il·legalpel Tribunal de Orden Público. Al capd’un any, a Madrid, en el marc del ju-

dici i havent vist els suports escrits itestimonials aportats per la defensa, elfiscal retirà l’acusació.

Aquest esdeveniment propicià queem casés amb el meu company al capde dos mesos de l’escorcoll i anàrem aviure a Cornellà de Llobregat, en con-cret al barri de Sant Idelfons, anome-nat la «Satèl·lit», capital de l’anomenatllavors per la premsa «el Cinturó Roigdel Baix Llobregat». Ens casà el 2 demarç de 1974 el bon amic i companyde lluita, el sociòleg i jesuïta en JoanGarcia-Nieto París. Fou una cerimònialuctuosa, en un dia gris i plujós; aquellmateix dia a la matinada havien estatexecutats a la presó Model de Barce-lona al «garrot vil» en Salvador PuigAntich i un súbdit alemany que es feiaanomenar Sainz Chez. La presència delLand Rover de la Guàrdia Civil a la pla-ça de l’Església fou el segell d’un jorn id’una època per a no oblidar mai més.

Ara bé, una cosa és la lluita per lesllibertats i una altra és presidir un ajun-tament, ésser-ne alcaldessa. Per a no-saltres això anava enllaçat, una eraconseqüència de l’altra, un compromísque en possibilitava un altre, conti-nuar treballant per fer realitat aque-lles aspiracions per les quals havia llui-tat tanta gent. No ens atrevíem ni aentrar en aquells despatxos consisto-rials, que per a nosaltres significavenel poder en majúscules. En virtut d’unsresultats electorals favorables ens con-vertírem en la referència municipal detot l’equip de govern. Ara bé, encap-çalar l’oposició antifranquista era unatasca molt concreta i governar n’erauna altra ben diferent, més complexa.N’aprenguérem fent jornades d’estu-di, llegint i debatent els manuals edi-tats pel CEUM i pel partit, sobretot ambil·lusió, sobre la marxa afrontant la si-tuació i els esdeveniments; una barre-

7. Pàgines 64 i 65, Les dones i la política.


2 2

NOTES, 25

ja d’utopia, de responsabilitat, de por,de ganes de fer-ho bé.

«No oblidaré mai l’acte de cons-titució del nou Ajuntament demo-cràtic. Quan vàrem cantar els‘Segadors’ semblava que les paretss’havien d’ensorrar. Interiormentli vaig dedicar l’acte al qui foul’alcalde de Mollet durant la Re-pública, en Josep Fortuny i Tor-rents, afusellat pels feixistes alCamp de la Bota. Finalitzada la ses-sió, el secretari de l’Ajuntament iel cap de la policia municipal varenvenir a posar-se a les meves ordres.En aquell moment em va caure elmón a sobre; ¿què els podia dir jo aaquells homes, gats vells, que emmesuraven les forces? Me’n vaigsortir com vaig poder; en aquellmoment va començar el difícilaprenentatge. Al carrer la gent ensdonava suport, però allà dintre totdepenia de nosaltres i de la nostracapacitat. No podíem fallar. Era unaoportunitat històrica.»

Comparteixo amb l’Anna, la solem-nitat d’aquell acte constitucional delnou Ajuntament, sorgit de les urnes,després de molts anys d’abstinènciademocràtica. A Molins de Rei, la salade plens era plena a vessar. Totes lesanomenades «forces vives» hi eren pre-sents. Vaig demanar a l’escola poderplegar abans de migdia, per ser a les12 en punt a la Casa de la Vila. Peraquelles ironies de la vida, en entrarem vaig creuar amb membres de laPolicia Nacional, perquè la ComissariaSuperior de Policia compartia provisio-nalment, en els baixos de la casa con-sistorial, dependències amb la GuàrdiaUrbana. Alguns dels càrrecs electes, derepresaliats per les forces policials, enshavíem transformat en regidors i re-gidores fruit de l’expressió de la vo-luntat popular.

Recordo que vaig ajornar la signa-tura de l’acta d’arqueig, que em pre-sentà el Sr. Depositari, fins després dela Constitució de l’Ajuntament, perquèérem conscients que teníem un pres-supost amb superàvit econòmic sobre

Presa de possessió de la primera Corporació democràtica després de la guerra civil el 3 d’abril de 1979.


2 3

NOTES, 25

el paper, però amb molts dèficits alcarrer; vaig acabar rubricant el docu-ment comptable en acabar-se la ses-sió, després que els companys regidorssupervisessin els números.

Aquell mateix dia 19 d’abril de 1979,vaig fer dues entrevistes com a alcaldes-sa electa: una amb una Associació deVeïns i l’altra amb el primer alcaldefranquista de 1939, nomenat per laJunta Militar del general Franco. Al cap-vespre sortírem al balcó per presen-tar-nos a la població i proposar lesprioritats de l’acció de govern. Fou unajornada plena d’emocions personals i decol·lectives, conscients que s’obria unaportalada gran, però espantats per lagran responsabilitat que havíem contret.

3. Governar, període 1979-1983, quantot s’estrenava...

Tant a Mollet com a Molins de Rei,el PSUC havia obtingut un bon resultatelectoral, només ens faltava un regi-dor per a obtenir la majoria absoluta.Governàrem amb les altres forces po-lítiques, socialistes i convergents. Éremfavorables a la creació de governs d’en-tesa o d’unitat municipal; la motiva-ció es fonamentava en el desig de crearequips de govern forts per escometreel programa i l’actuació municipal. AMolins de Rei, fins i tot els electes del’ERC i la UCD d’Adolfo Suárez dona-ren suport al govern.

El procés democràtic era incipient,vulnerable com una criatura acabadade néixer; ens havíem de regir per unallei local encara franquista, malgratestigués aprovada la nova ConstitucióEspanyola. L’Estatut s’estava redactant,el Parlament i el Govern autonòmicarribarien més tard, mentre hi haguéla Generalitat Provisional presidida perJosep Tarradellas, amb consellers detotes les forces polítiques parlamen-tàries. Era prudent dialogar, negociar,

Anna Bosch i Jordi Pujol en la inauguració delparc de la Plana Lledó el 19 de juny de 1982.

consensuar abans de prendre qualse-vol acord, no endebades i en sentit fi-gurat, se sentia soroll de sabres alsquarters militars, l’exèrcit no haviaestat depurat i es temia la possibilitatd’un cop d’estat. Esdevingué el 23 defebrer de 1981, en què el tinent coro-nel Antonio Tejero Molina amb una do-tació de la Guàrdia Civil envaïren a tretsles Corts de Madrid, segrestant els di-putats/des i el Govern de l’Estat. A Va-lència els tancs sortiren al carrercomandats pel tinent general JaumeMilans del Bosch.

Els ajuntaments donàrem mostresde fermesa i d’adultesa democràtiques,malgrat no tenir ni dos anys de rodatge.La gran majoria ens reunírem en ses-sió permanent a la Casa de la Vila es-perant el desenllaç dels esdeveniments,fou una nit llarga de por i de solitudinstitucional. Tot feia tentines i havíemd’anar amb peus de plom.

«Sempre vàrem treballar en equip,tant dins l’equip municipal comu-


2 4

NOTES, 25

nista com a la Comissió de Govern,on participaven les altres forces (so-cialistes i CD). El treball en equipens va permetre ser més eficaços ipoder arribar a més llocs. Un alcal-de no pot fer res en un Ajuntamentcom el de Mollet. Vaig tenir la sortde comptar en el meu equip ambdues persones sense les quals res nohauria estat possible durant aquellsquatre anys: en Ramon Bellavista, ti-nent alcalde d’Urbanisme, i en Do-mingo Miguel, conseller d’ Obres iServeis.Els funcionaris van respondre mi-llor del que esperàvem. Es va crearun grup eficaç i entusiasta d’unsquants centenars de persones quevaren treballar a ple rendiment.»8

4. Realitzacions municipals

«De realitzacions municipals n’hihagué moltes. El Mollet de 1983 eramillor del que havíem trobat el1979: vàrem fer parcs, jardins, es-coles, centres socials, asfaltat decarrers, instal·lacions esportives,Teatre Municipal... Però les realit-zacions que més em satisfan sónaquelles que varen servir per can-viar les coses:• El Pla General, que va planificar

el futur de Mollet, baixant dràs-ticament la possibilitat de l’es-peculació del sòl i recuperar peral poble les poques zones senseedificar que restaven al cascurbà.

• El Conveni de Gallecs, que foul’única estratègia viable per atu-rar el projecte de macrociutat de250.000 habitants i posar a dis-posició de Catalunya una zona de1.300 ha enmig de l’Àrea Metro-politana.

• La recuperació de tradicions, fes-tes populars i símbols, adaptant-los a les necessitats d’avui, ambparticipació activa de diversossectors socials i especialment dela joventut.

• El procés de renovació pedagògi-ca i catalanització de l’escola pú-blica. Una tasca realitzada per amestres i pares però que l’Ajun-tament va estimular i a la qual vadonar suport.

• L’avenç en el procés de vertebra-ció d’una sola comunitat. Es mar-caren unes pautes que difícilmentpodran ser desateses.

• La revitalització del movimentpopular protagonista d’aquellaetapa.

• Serveis socials de nou tipus: Cen-tre de planificació familiar, Tallerde Minusvàlids Físics, Taller deMinusvàlids Psíquics...

8. Pàgines 67 i 68, Les dones i la política.

Inauguració del taller de disminuïts el 27 denovembre de 1982.


2 5

NOTES, 25

• Els casaments civils a la Sala d’Ac-tes de l’Ajuntament.

• Els canvis de mentalitat de la po-licia municipal buscant noves for-mes democràtiques per a garantirla seguretat ciutadana.

• El treball comunitari que va per-metre donar feina als parats i mi-llorar algunes obres públiques:voreres, jardins...

• El procés d’Agermanament ambla ciutat italiana de Rivoli (Pie-mont). Les relacions internacio-nals són la base per a construirl’Europa dels pobles.»9

Somreia, en comprovar la llista derealitzacions i evocant les de Molins deRei, que coincidien en gran manera.

Deixant de banda el marc polític,força complicat, aquella experiènciafou engrescadora. Plovien propostes detota mena, a la Casa de la Vila. La con-

tenció havia estat gran i de sobte va sercom si destapessin l’olla i els vapors noes poguessin retenir. No donàvem al’abast, foren uns anys intensos i crea-tius. L’equip de govern era el dipositaridels anhels i dels projectes del nostreveïnat; la tasca era treballar amb tothom,frec a frec, i fer-ho viable, malgrat elsminsos recursos que eren suplerts perla il·lusió i l’eufòria de la població.

Cobrir els canals, la supressió delpas a nivell, la creació de la bibliotecaPau Vila, l’adquisició de Can Capdevila,de Ca n’Ametller i de Can Bofill. Vam es-trenar l’habitatge precursor de la Resi-dència d’Avis, l’Escola de Música, elCentre de Normalització Lingüística, elCentre de Salut, el de Planificació fa-miliar... Vam posar en marxa el plane-jament urbanístic, els plans d’ocupació,la música i l’esport a les escoles... Re-cuperàrem l’ús de la Federació Obre-ra, mentre no cessàvem de reclamar-neel retorn definitiu com a patrimoni delsseus socis legítims, als quals se’ls vaarrabassar l’any 1939 en acabar laGuerra Civil. Ens vam agermanar ambChinandega, a la sacsejada Nicaraguadels 80... Recuperàrem la gatzara, lacultura i les festes populars. Tot plegatcom una explosió de follia col·lectiva...

Haig de fer constar que vaig ser al-caldessa durant dos períodes munici-pals plegant de l’alcaldia el 1987,essent mare dues vegades mentreexercia el càrrec l’any 1982 i el 1985.Compaginar maternitat i alcaldia emva fer aterrar i entendre que hi ha vidamés enllà de la política representativa.Els homes i les dones aspirem a la igual-tat de drets però des de la diferènciade gènere, que no és un greuge sinóuna riquesa afegida. De tota manera,l’absorció quasi absoluta pel càrrec emva fer decidir deixar-lo i retornar a lameva feina de mestra d’escola.

Inauguració de Casal d’avis de Lourdes 12 dedesembre de 1982.

9. Pàgina 69 i 70, Les dones i la política.


2 6

NOTES, 25

5. El Poder i les dones, descoberta...Servei o eròtica? Aprenents de Maquiavel?

Aquesta qüestió és la que més ensva sorprendre essent alcaldesses. Fouuna experiència nova, desconeguda finsllavors; segurament, això comportàque ens costés col·locar-nos-hi, comancestralment han fet els homes. His-tòricament el poder polític ens haviaestat aliè, les dones teníem assignat unaltre rol, de subsidiarietat en la famí-lia i en el treball, majoritàriament te-nint cura de les persones i de la vida.Ignoràvem aquesta violència soterra-da o explícita que pren el poder massasovint. Em ve a la memòria un debaten què discrepàvem, en matèria gover-nativa, amb un company, que em di-gué: «Recorda que un tros de la varaés meu!» Vaig quedar astorada, mai ha-via emprat el bastó de comandament,que simbolitza el poder municipal; pera mi tenia connotacions autoritàries imasclistes.

«Per a mi fou una gran sorpresa lesdimensions que adquireixen les llui-

tes pel poder dins les institucions, iels canvis que experimenten les per-sones quan es troben en aquestmarc. Veníem d’una escola solidà-ria i voluntarista de la lluita clan-destina on ningú hi va a guanyar resi en canvi hi podia perdre molt. Dinsl’Ajuntament els esquemes eren deltot diferents i calia tenir les cosesmolt clares per a resistir-se a aques-ta dinàmica. Dissortadament vaigpoder constatar que dins del meugrup no tothom les hi tenia. En unade les crisis internes en què el meucàrrec estava en joc, un dirigent delpartit em va preguntar si no haviaconegut «l’eròtica del poder». Enaquell moment no el vaig entendre,i ell va riure de la meva simplicitat.Més endavant vaig saber-ne el sig-nificat: sembla que entre els apre-nents de Maquiavel que aspiren aprofessionals de la política, es par-teix del principi que el poder és tanatractiu que una vegada conegut ésimpossible abandonar-lo; a ell es sa-crifiquen, doncs, l’ètica, les ideolo-gies i els compromisos. Així vaig

Presa de possessió d’Antònia Castellana, alcaldessa de Molins de Rei, el 19 d’abril del 1979.


2 7

NOTES, 25

descobrir que no tots els qui vàremanar a les institucions en represen-tació d’idees comunistes hi anàvemper defensar uns objectius col·lec-tius.»10

L’Anna, en un article per a la revis-ta de Ca la Dona al novembre de 2003,fa la següent reflexió en un article ti-tulat «Estranyes en Política»:

«Un altre element important queresulta desconegut és el nivell decomoditat o de conflicte que lesdones trobem en la tasca institucio-nal, especialment quan ens hi hemincorporat com a càrrecs electes.No hi ha gaire reflexió feta en aquestsentit i penso que seria fonamentalestimular-la en uns moments enquè –després de vint-i-set anys dedemocràcia– ja hi ha milers de do-nes que han passat o estan passantper aquesta experiència.Des de la meva pròpia experiènciaa l’Alcaldia de Mollet del Vallès(1979-83) us puc parlar de la in-comoditat, més encara, del dolorprovocat per una quasi escissió en-tre el que jo era i el que havia de serpel càrrec que se’m va confiar. I viu-re en constant escissió representaun desgast important que cal afe-gir a les dificultats que comportaun exercici honest i responsable delpoder. Com que la situació d’escin-dida és insuportable, constantments’han d’establir ponts entre unapart i l’altra, assajant respostes ima-ginatives, intentant posar-les enpràctica, i valorant-ne els resultats,per arribar sovint a la conclusió quecal ajustar-les millor o fins i tot, re-plantejar-les de soca-rel.L’exercici del poder t’allunya de lespersones que t’han posat en aquell

lloc de poder. Te n’allunya perquèentres en un espai on ningú més quetu pot entrar, et dóna accés a unainformació que no pots compartir,perquè deixa de tenir sentit quan latreus fora d’aquest context, no téel mateix significat quan es mirad’un lloc aliè al poder. Establir pontsamb els/les representats, en aques-tes condicions, esdevé gairebé im-possible si no es vol caure en lainstrumentalització o la cooptació.L’exercici del poder t’atorga unaimatge irreal, quasi mítica, ques’imposa per damunt del que tu etsrealment. De manera que tothom etveu recoberta d’una aura d’omni-potència i, per tant, espera que uti-litzis l’omnipotència a favor dels quit’han elegit a tu o al projecte en quèt’has compromès. Lògicament, la rea-litat impedeix respondre a les ex-pectatives creades. Una vegada méscal establir ponts impossibles entreexpectatives i realitats, per evitar lafrustració social.Després de l’experiència viscuda hepassat anys buscant instruments pera analitzar-la i comprendre-la. Emva preocupar especialment arribara conèixer els motius d’aquesta es-cissió i això no ho vaig aconseguirfins que vaig trobar-me amb la polí-tica de la diferència sexual. La refle-xió de les dones italianes va donarsentit a les vivències que havia tin-gut i em va servir per entendre comsom les dones d’estranyes a la polí-tica de la representació, i com ésgairebé impossible que puguem sernosaltres mateixes en un marc po-lític institucional dissenyat i cons-truït pels homes a la seva pròpiamida. L’element bàsic de la políticatal com la coneixem és el poder, ladinàmica del poder, l’obtenció del

10. Pàgina 68, Les dones i la política


2 8

NOTES, 25

Comiat d’Anna Bosch al Ple de l’Ajuntament, el 20 de maig de 1983.

poder, fins arribar al punt que elpoder deixa de ser un instrumentper a convertir-se en un fi en simateix al qual cal sacrificar qual-sevol altre objectiu. Quan el poderesdevé un fi, la violència es justificaper ella mateixa, configurant un ci-cle infernal en què la vida humanano és res més que un instrument alservei d’aquest poder.La meva conclusió és que per po-der estar les dones a les institu-cions polítiques tal com som, sensehaver-nos de violentar, caldriatransformar el caràcter del poder, iaquesta tasca exigeix una força in-humana, titànica, a no ser que nomésse’n vulgui dulcificar el caràcter. Lesdones sabem per experiència queles estratègies indirectes sovint ensdonen millors resultats que l’en-frontament cara a cara. Som pro-tagonistes de l’única revoluciótriomfant del segle XX, i aquestarevolució l’hem feta sense haver deconquerir el poder polític, sensehaver creat estructures organitza-

tives que han d’esmerçar gransenergies a reproduir-se a si matei-xes, sense haver hagut de dispararcap tret. Penso que les dones enca-ra no som prou conscients del quehem fet, dels mecanismes que hemutilitzat, de com ho hem aconseguit.A vegades ens entestem a reproduirels conceptes, instruments i mèto-des de canvi social que han estat dis-senyats a la mida masculina perquèens semblen els únics que tenim,però la realitat no és aquesta. Lesdones hem posat en el món altresconceptes, instruments i mètodesque s’han demostrat absolutamenteficaços per aconseguir canvis so-cials, sense provocar cap víctima(una altra cosa és la reacció violen-ta del patriarcat que sí provoca víc-times). Seguint en aquesta línia, emsembla més assenyat mantenir-nosa distància del poder i dedicar totsels esforços de què siguem capaces,a la llum de l’ordre simbòlic feme-ní, per començar a construir enparal·lel unes noves formes de re-


2 9

NOTES, 25

lació política que responguin a lanostra experiència de la vida, ambcapacitat per a dinamitar els ma-teixos fonaments del poder. Davantla crisi de la política actual, que noresol, sinó que agreuja els proble-mes de la humanitat, les dones te-nim la clau per oferir a la societathumana una altra forma d’establirles relacions entre les persones iorganitzar la vida col·lectiva. Però,per fer-ho hem de creure en la nos-tra experiència i en la nostra capa-citat.»

6. Consideracions finals

A la Trobada d’Alcaldesses 1979, el22 de setembre de 2008 al Figaró, enconcret a la Casa de la Natura deVallcàrquera, n’hi assistírem vuit, d’untotal de dinou; l’Anna Bosch fou la nos-tra amfitriona. Preteníem commemorarels 30 anys d’Ajuntaments Democrà-tics de manera compartida, participa-tiva i reflexionant a posteriori sobre elque va significar aquella experiènciacom a dones electes, convençudes del

fet que havíem estat molt actives, peròhavíem endreçat poc les nostres vivèn-cies a l’alcaldia. Volíem un encontrepropi per repensar des de la nostraperspectiva i posar paraules a tot allò.És evident que si fórem només dinoules electes és perquè el poder era conce-but com a cosa d’homes. Ser pioneresens obliga a recuperar-ho i escriure-ho,perquè els esforços aportats no s’esmu-nyin; massa sovint el que fan les doness’esborra i desapareix en el genèricmasculí. Altres dones avui continuen latasca, cada vegada en són més...! Ensajudà a ordenar la sessió la historiado-ra Elena Grau Biosca, que va recollir isintetitzar les diverses aportacions.

Analitzàrem els diferents recorre-guts, com hi entràrem, com en sortí-rem i el que hem fet després. La majorias’hi varen trobar o en fou una conse-qüència lògica perquè estàvem impli-cades en la lluita per les llibertats;d’altres, fruit de l’efervescència demo-cràtica d’aquell moment. Totes pensa-ven que era difícil guanyar les eleccionsmunicipals i poc havien imaginat seralcaldesses.

Trobada d’alcaldesses 1979, el 12 de març de 1983, a la Garriga.


3 0

NOTES, 25

Deixar el càrrec fou per diversosmotius: el desgast personal (tot s’hival...), la dificultat de fer una vida dequalitat, la impossibilitat de compaginaramb les responsabilitzats familiars i lacura de les relacions afectives, s’haviacomplert un programa, millor no eter-nitzar-se en els càrrecs (higiene demo-cràtica), manca d’energies per seguirrenovant el projecte.

Totes hem seguit actives sigui enl’àmbit cultural o a d’altres esferes delteixit associatiu cultural, social i polí-tic. En conjunt es valora positivamentel pas per la política local, cadascunasegueix projectant les seves capacitats,contribuint socialment per avançar icontinuar transformant la realitat.

Repensar i elaborar l’experiènciaviscuda ens ha enriquit i ens ha trans-mès nous coneixements vitals per evi-tar la desmesura, compatibilitzant mésequilibradament l’espai privat i l’espaipúblic.

En general, l’experiència a les alcal-dies mobilitzà en nosaltres capacitatsi recursos: sentit de legitimitat, capa-citat de lideratge, aprendre amb rapi-desa, transferir els recursos apresos a lavida professional, avenç intel·lectual, te-nacitat a la feina (tot estava per fer), re-cursos femenins com perspicàcia icapacitat de convenciment.

Com a dones, no n’hi havia proud’assumir un lloc de poder, sinó quehavíem de guanyar-nos el respecte,sobreposar-nos sovint i fer algun copd’autoritat.

En general, deixar l’alcaldia va sig-nificar un nou esforç de reinserció enla vida de cada dia i desprendre’s delpaper d’alcaldessa.

Col·lectivament, coincidim satisfac-tòriament que fou una gran oportuni-tat treballar amb i per a la nostra gent,obtenint una visió més global dels aferspúblics; ens canvià personalment imaduràrem amb escreix.

Alcaldesses i periodistes, dinant. La primera del racó és la periodista Montserrat Minobis; acontinuació Anna Bosch, Antònia Castellana (alcaldessa de Molins de Rei), M. Lurdes Vidal(alcaldessa de Pons) i Montserrat Aixelà (alcaldessa de Torroja del Priorat). Al davant i al’esquerra, la periodista M. Angeles Alcazar. La Garriga, 1983.


3 1

NOTES, 25

En els nous ajuntaments, la presèn-cia de les regidores i de les alcaldessesva suposar el trencament d’un imagina-ri col·lectiu de la vida pública predomi-nant i es posà en marxa un imaginarinou en què les dones també hi som,però volem canviar el llenguatge i lesmaneres de fer política, més humanit-zada (deixant temps per viure i conviu-re), més compartida i menys jeràrquica.

Un punt en què confluírem totes ésel que s’anomena «la degradació de lapolítica», aquella part destructiva queexisteix en les bambolines del poder.Allò de tot val per a mantenir-se en elpoder o guanyar unes eleccions...

També hem participat algunes en elsactes generals que estan celebrant en-guany impulsats per l’anomenada «Co-llita del 1979», els ajuntaments, lesdiputacions provincials, la Federacióde Municipis i l’Associació Catalanade Municipis. En definitiva, la nostraexperiència a les alcaldies i a la polí-tica fou profitosa per a nosaltres, pera les dones en general, voldríem quetambé ho hagi estat per a la nostra genti per al nostre país.

«Personalment, ha estat molt enri-quidor. L’única cosa que em sapgreu és no poder compartir aquestes

11. Pàgina 70, Les dones i la política.

experiències; espero que algun diatot això que vaig viure esdevinguipatrimoni col·lectiu.»11

Anna, abans que ens deixessis vamcompartir aquestes experiències, el teullegat no ha estat en va, i com va diruna de les companyes alcaldesses enresumir en una frase el que va signifi-car el seu període de mandat munici-pal: «Encara soc aquí i per sempre».

En el recordatori del teu comiat, alcostat de la teva fotografia, hi haaquest poema del llibre Al cor de les pa-raules, 1995, de la Montserrat Abelló. Éspreciós i no el puc destriar de tu. Lateva vida, la teva passió per la políticaha esdevingut patrimoni col·lectiu;gràcies per les teves aportacions. Sónun llegat que et transcendeix.

Aquest aire teu suaui el desig que m’embolcallam’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.


AgraïmentsVull deixar constància del meu agraïment a la Gebra Serra Bosch, filla de

l’Anna, i a la Glòria Arimon Ventura, coordinadora de la revista Notes, de Mollet,que m’han encarregat aquest article.

Baix Llobregat, setembre 2009

Bibliografia i articles en què es basa l’articleALBÓ, N., BUSQUETS, J., MARTÍ, R. Les dones i la política. Edicions La Magrana,

1989. Edicions 62 (Introducció de Marina Subirats).BOSCH PARERAS, Anna «Estranyes en la Política». Revista Ca la Dona, (2003).GRAU BIOSCA, Elena, «Trobada d’Alcaldesses del 1979», 22 de setembre de 2008.

3 2

NOTES, 25

3 3

NOTES, 25

Josep Solà, músic molletà… Així esllegeix en la placa que dóna nom a laplaça que li fou dedicada l’any 2002.

L’any anterior havia rebut la Meda-lla de la Ciutat.

Tristament, ens va deixar el 23 demarç passat.

Músic que cultivà un ampli ventallde facetes dins dels diversos camps dela música. Anà des de la música lleu-gera; ballables, cançons, jazz; músicade cinema; folklòrica, sardana... fins ala música clàssica. És enorme el que vacultivar en tots aquests camps: es potdir que ben pocs músics han assolitaquesta diversitat. Ho anirem veientpunt per punt.

Començà els primers passos amb eltambé molletà Àngel Catafau, de quirebé les primeres lliçons de solfeig ipiano. L’harmonia la féu amb Joan SuñéSintes, i amb una base de formació alConservatori Superior Municipal deMúsica de Barcelona. A partir d’aquífou autodidacte i, en menys de vint-i-set anys, ja tenia orquestra pròpia.Abans havia format part de diversosconjunts i amb l’orquestra Gadea ac-tuà tot un any a Istanbul.

Els seus ballables Abrilesco i Miniaturesvaren donar la volta per tot el món.Això és aviat dit!

Fou l’autor de moltíssimes cançonsque varen ser moda, i les sentíem perràdio, televisió, i foren interpretadesper grups musicals a tot el país. Tam-bé va compondre música per a espotscomercials que es varen escoltar pertota la Península.

Molt important va ser el seu pas perla música de pel·lícules; potser la més

coneguda és Un vaso de Whisky, però sihaguéssim de donar tots els títols decançons i pel·lícules, no cabrien enaquest paper, com diria Josep Pla.

El 1960 entrà a Ràdio Barcelona dela mà de Joaquin Soler Serrano, on elveiérem en moltíssims programesmusicals i, fins al 1972, fou assessormusical de Radio Nacional i també deTVE.

En el terreny de música simfònica,hi va treballar molt i molt bé. La suiteen tres temps Divertiment Tonal fou es-trenada al Palau de la Música deBarcelona amb molt èxit. També li foueditada una partitura per a piano queconsta de set peces, titulada Daphnia-nes: cada una d’elles és una veritableperla musical.

L’any 1968 fou nomenat consellerde la Societat General d’Autors (SGAE)i, des d’aquí, fou l’impulsor del PremiSGAE de Sardanes.

Hem arribat al punt en què totsl’hem conegut de més a prop. La sevaprimera sardana consta que fou Al so dela tenora i la segona, Montserrat, les duescompostes l’any 1948: ell les conside-rava com el seu primer amor dins elmón de la sardana.

Ja en el 1976 compongué Sóc de Mollet,dedicada al seu poble, que sempre es-timà, i l’any següent presentà Un dia deMarç, que quedà finalista en el PremiJoaquim Serra, premi d’alt nivell mu-sical dins la Cobla: un veritable pas degegant.

Amb temes dels grans mestres clàs-sics va fer un recull de sardanes moltinteressant: Clàssics per la Cobla. En cadauna d’elles s’hi veu el mèrit dels enlla-

Josep Solà, músic molletàJaume Boix Pujol*

* Músic. [email protected]

BOIX, J. (2009). Josep Solà, músic molletà, pàg. 33-34

3 4

NOTES, 25

ços entre els diferents temes, portatsamb evident mestratge.

La seva sardana Les campanes de SantMori obtingué el primer premi en el17è. Concurs de Ceret-Banyoles, i en-tre sardana i sardana, va compondretambé molta música per a cobla com:Aires Mediterranis, Impressions d’un viatge. Itots coneixem Mollet Ciutat Pubilla, ja queés la música de sintonia del programasardanístic de Ràdio Mollet. Fins aquípodríem dir que hem donat una breupinzellada a la seva obra musical; siconsultem Google veurem que al’SGAE hi té registrades 749 obres. Ésmolta feina: és tota una vida dedicadaa la música.

Un cop arribada la jubilació, durantmolts anys vàrem sortir cada divendres,amb les nostres esposes d’excursió apobles de Catalunya. Una setmana capa Tarragona, l’altra cap al Pirineu, aprop de Lleida o de Girona.

Era curiós, i no fallava mai, que enel primer que es fixava era en el cam-panar, i no mancava mai un comentari

sobre l’estil o la semblança amb el d’al-tres pobles. Els carrers, les places… isi veia un camp de futbol, a l’hora deldinar a la fonda o al restaurant, sem-pre s’interessava pels colors de l’equiplocal: demostrava tenir una memòriafotogràfica de pobles i pobles que ha-víem visitat.

La persona que no el coneixia deprop tenia el concepte que era un homeextremadament seriós, i no era així:tenia un gran sentit de l’humor. A ve-gades et llençava un estirabot i, quansemblava que allò t’ho agafaves mala-ment, descobries un petit somriure persota el seu nas, i s’acabava rient benfort conjuntament.

Ell sempre estimà Mollet i s’enyo-rava quan, per motius de la seva pro-fessió, havia d’absentar-se’n períodesde temps massa llargs.

Recordo molt bé la conversa que vatenir en un dinar de l’aplec de Cabes-tany, amb uns membres del Foment dela Sardana, en què explicà que l’any1964 havia aconseguit el Premi del Sin-dicat de l’Espectacle per la banda so-nora de la pel·lícula Fuego, de Julio Coll,per la qual cosa va tenir l’oferta de molttreball en diverses pel·lícules... peròaixò l’hauria obligat a viure perma-nentment a Madrid… i no ho agafà.

En Josep Solà és molt apreciat a laCatalunya Nord, on ha dedicat moltesi bones sardanes, i hi ha fet moltsamics.

Ell, en una ocasió, en preguntar-lien què s’inspirà per la sardana Un diade Març digué: en la fi de l’hivern... il’arribada de la primavera.

Fatídicament, en un dia de març ensdeixà!

Mestre: Mollet sempre et recor-darà.

Josep Solà, al piano. Al darrera, Paquita Roma(vda. d’Abelló), Jaume Boix i Joan Garreta.

Jaume Boix

3 5

NOTES, 25

Els bombardejos del 38 i del 39a Mollet.

La memòria popular IIGlòria Arimon i Ventura*

1. Introducció

Al número anterior de Notes vamdedicar un apartat a estudiar els bom-bardejos del 38 i 39 a la nostra ciutat1;tot i la feina feta, ens en va quedar dependent. El que presento aquí és el re-sultat de tres entrevistes fetes ambposterioritat a la publicació del generde 2008. La primera, amb Roser RàfolsMiralles, filla del regidor de l’Ajunta-ment de Mollet Rossend Ràfols, queens explica les vivències relacionadesamb la família i els bombardejos. Lasegona entrevista és la que vam teniramb Paquita Gimeno Durà, filla de VicençGimeno, el carboner de Berenguer III,mort al bombardeig de la riera Seca el25 de gener de 1939. Lamentablement,la Paquita va morir pocs mesos des-prés de conèixer-nos. La darrera en-trevista és el fruit de les converses ambRaúl Alcalay Rosés, nét del doctor Ro-sés, mort el 8 de gener de 1938 al bom-bardeig dels Quatre Cantons2.

En les dues primeres entrevistes,continuant amb els criteris metodolò-gics anteriors, he transcrit els enregis-traments orals amb petites correccionsper a una millor comprensió, així comnotes a peu de pàgina per entendremillor algunes informacions. També heposat per ordre cronològic algunes

explicacions o aclariments que hansortit sobre un tema anterior, durantl’entrevista. No hi ha, però, tota l’en-trevista íntegra i indico amb tres puntsentre parèntesis quan he eliminat al-guna part, com també entre claudà-tors quan hi he afegit una paraula pera una millor comprensió. En la terceraentrevista, he ampliat les explicacionsdel nét del doctor Rosés amb informa-cions que complementen les seves ex-plicacions, relacionades, bàsicament,amb les conseqüències per a la dona ila filla.

Tot i que he entrevistat altres per-sones, publico aquestes tres narra-cions, que són les que aporten mésdades desconegudes, ja que les altresentrevistes ratificaven o ampliaven an-teriors recerques sense cap canvi sig-nificatiu.

Novament trobem vides truncadesper la violència de la guerra. Però nosón només les víctimes de les bombes–els morts i els ferits– sinó les sevesfamílies, que arrosseguen per sempremés les conseqüències dels bombarde-jos: pèrdua de vides humanes, de lasalut o de béns materials, com el ne-goci, la feina o la casa. I les víctimesno ho són per la seva ideologia, sinóque les bombes colpegen sense distinciód‘edat, sexe, classe social o ideologia.

ARIMON I VENTURA, G. (2009). Els bombardejos del 38 i del 39 a Molllet, pàg. 35-63

* Periodista i filòloga. [email protected]. Vegeu Notes 24, gener de 2008 (pàg. 13 a 99, articles de M. Àngels Suarez i Glòria Arimon).2. Les entrevistes a Paquita Gimeno i Raúl Alcalay va ser fetes conjuntament amb M. Àngels Suárez.

3 6

NOTES, 25

En la primera entrevista, la narra-ció de Roser Ràfols ens explica les vi-vències d’una nena pendent del sorolldels avions, que a més, és filla d’unregidor de l’Ajuntament, en RossendRàfols, amb els records de conversesen veu baixa de les «coses dels grans»,que afegeix informació a temes comels problemes de proveïment de Mollet,l’anada i tornada cap a un exili que fi-nalment es va aturar a Figueres, perser només el pare qui se’n va al final,mentre la resta de la família retorna aMollet, enmig dels bombardejos defons. I, finalment, com la família acon-segueix els avals necessaris i el Rossendpot retornar, això sí, complint un tempsde treball forçat en un hospital militarde Barcelona abans d’arribar definiti-vament a Mollet.

En la segona entrevista enraonemamb Paquita Gimeno, que ens parla dela por a la imminent entrada de les tro-pes franquistes, que la porta a ella, a lamare i al germà al llarg i dolorós camíde l’exili el mateix dia que mor el seupare al bombardeig de la riera Seca.Després de superar els bombardejos deFigueres i aconseguir arribar a la fron-tera amb Franca, el germà, que tambéanava amb elles, per ser home, se’l se-para i va a parar al camp de concentra-ció d’Argelers. I a la mateixa fronterapateixen, aleshores, la discriminaciómés abjecta que es pot fer a un ésserhumà: no deixar entrar la seva àvia iun altre parent amb minusvalia, per-què eren vells. I els fan tornar. Comtants, els que aconsegueixen creuar lafrontera, pateixen l’exili, i a la quepoden, retornen, perquè aquest cop ésuna altra por, la de l’esclat de la Sego-na Guerra Mundial, que els fa decidir,malgrat totes les temences, pel retorna Mollet. Però quan hi arriben, els Gi-meno no troben res. Han enterrat elpare al terra del cementiri de Mollet,els pocs mobles de casa estan en un

magatzem i no tenen casa ni feina. Elgermà va a parar a un camp de concen-tració de Barcelona però aconsegueixentreure’l en poc temps amb els avals debona conducta. Llavors se’n van a viure aMontgat, on tenen família i possibilitatsde feina. Cada 25 de gener, ens con-fessava Paquita, pensava en tot el quees va desencadenar a partir de la mortdel pare al safareig de la riera Seca i ensmostrava la fotografia que van trobar-lia la butxaca, encara tacada de sang.

Un any abans d’aquell dia fatídic,la seva amigueta de cabells rossos i rin-xolats, l’Ana Maria Rosés Folch, haviapatit el bombardeig dels Quatre Can-tons, quan caminava pel carrer deBerenguer amb el germà i el pare. (Enaquesta entrevista amb el nét del doc-tor Rosés, hi hem afegit informacionsrelacionades, en paràgrafs sagnats, perdiferenciar). L’Ana Maria es va salvar,tot i que va quedar ferida de metralla iva haver de viure tota la vida amb elrecord de la sang i els crits de dolordel germà i el pare, ferits de mort. Laseva mare va tornar a Mollet per en-terrar el fill i el marit i se’n va anar perno tornar mai més. La vida se li haviacapgirat del tot. Perquè quan acaba laguerra, el règim franquista no la deixacontinuar treballant en l’ensenyamentpúblic, per la seva implicació en lespropostes progressistes de la Repúbli-ca en el camp de l’ensenyament, i per-què el doctor Rosés era d’ERC i maçó,un exemple de com el final de la Re-pública va implicar l’èxode obligatorii l’exili cultural de molts intel·lectuals,científics i –en el cas de l’ensenyament–,la fi d’un període obert i creatiu.

De molt caràcter i de mena lluita-dora, la dona del doctor Rosés fa fronta les penúries, primer obrint una aca-dèmia a Barcelona que durarà poc,perquè li tanquen; després, quan re-torna al Vendrell, sobrevivint en unacasa ocupada per la Guàrdia Civil, bus-

Glòria Arimon i Ventura

3 7

NOTES, 25

cant-se la vida com a filòloga, correc-tora, escrivint, intentant fer negocis detot tipus... hipotecant-t’ho tot, fins quel’any 1958 ven la casa a l’escultorFenosa. Llavors pren una decisió que,per a una dona i en aquells temps, ésarriscada: anar-se’n sola a viure a Ve-neçuela. La seva filla Ana Maria, men-trestant, seguint els passos del seupare, ha estudiat Medicina a Barcelonai s’ha casat. A Caracas, Matilde Folchconnecta amb els cercles de republi-cans exiliats, escriu, participa en ter-túlies i es dedica a l’ensenyament. Peròquan la seva filla emmalalteix, ve capa Catalunya per estar-se amb ella. Quanmor, se’n torna a Veneçuela i finalment,després d’uns anys, retorna aquí perno moure’s més. Però mai vol tornar,ni tan sols passar, per Mollet. Sempreporta una fotografia del fill mort a lacartera. I de nits, després de tants anys,encara somia amb ell.

Algun dia caldrà fer un estudi a fonsd’aquest personatge singular, que vadefensar aferrissadament la seva lliber-tat, aparellada amb un home tambésingular, que tingué un paper molt ac-tiu en la política molletana i veié trun-cades les seves il·lusions un 8 de generde 1938 als Quatre Cantons.

2. Entrevistes

a) Roser Ràfols MirallesEntrevista: 28 d’abril de 2009

Jo vaig néixer el 1933. En temps dela guerra vivia a Berenguer III, 55; a labanda del darrera de la casa hi havia elmagatzem i com que l’avi era contrac-tista, si hi havia taulons pels paletes quevenien a buscar les eines o el que fos,es posaven allà. Els paletes que treba-llaven per a l’avi no van voler ficar-seen cap sindicat, perquè tots cobraven,fos més, fos menys; ell sempre que feia

3. Es refereix als reflectors de llum per localitzar els bombarders.

Roser Ràfols a casa seva, l’any 1935.

el pressupost d’una casa era amb lacondició que primer feien a cobrir. Plo-via? Els paletes treballaven, perquè sinó,no cobraven. Feia fred? A fer els dintres.Venia l’hivern? A dins no tenien fred.Al meu avi tot déu el respectava a basede bé.

Tenia cinc anys i recordo algunescoses del bombardeig del 38. Passavenavions sovint. Una nit, en sentir-los, elmeu pare va dir que no ens bellugués-sim i no encenguéssim els llums. Vanpassar de llarg i llavors tothom va sor-tir, que si han passat, que si han anat aon sigui... Llavors a Montjuïc hi haviaantiaeris3

i des de la cantonada, comque no hi havia gaires cases, des d’onara hi ha farmàcia, allà al Casal, veiesMontjuïc, es veien els llums.

Feia poc que l’oncle havia mort (vaagafar el tifus al front); el meu avi totel dia estava a l’hospital, quan el vanenterrar l’avi ja es va quedar al llit, teniafebre; jo recordo que passaven avionsi corrent ens amagàvem. Un dia va dir,des del quarto: «obriu les finestres!»

Els bombardejos del 38 i del 39 a Mollet

3 8

NOTES, 25

perquè s’ofegava amb el fum del focque teníem encès, feia molt fred. L’avies va començar a aixecar i l’àvia voliamarxar quan hi havia soroll de bombar-dejos i ell deia que tal com estava no po-dia sortir. Anàvem als camps d’aquí aldarrera del torrent. Sovint passavenavions que anaven al camp d’aviació deMontornès i jo els sentia, sortia a forai semblava que caiguessin i deia, ai quecau, que cau... i anaven baixant cap allà.

A casa teníem una galeria llarga ien sentir soroll d’avions, el dia delbombardeig del gener del 38, l’avi vasortir a mirar, i va ser quan hi va haverl’espetec. Jo recordo que a baix a l’es-cala hi havia el meu avi i jo, perquèsempre ens feien anar allà, i la mevamare va baixar amb les mans al cap.En aquelles, al cap d’un rato, va arribarel meu pare, a veure si ens havia pas-sat res. Va dir que el doctor Rosés i elfill havien mort i va explicar que la nenano, [que després del bombardeig] esva ficar dintre la barberia, que hi haviael Peret de can Mollet4 i com que erenmolt amics, se li va agafar dient-li queel seu pare i el seu germà estaven esti-rats a terra... Segons tinc entès, el se-nyor Rosés baixava amb els fills perveure els antiaeris. Després hi havia unpagès, l’alcalde de Riells del Fai; aixòho sé perquè de gran, el meu pare, enplegar de la Pelleria es va fer una casaa Riells, i un pagès veí va explicar quehi va morir l’alcalde d’allà, que haviavingut al Sindicat amb un cavall no sési a buscar patates per sembrar i l’ha-via ensopegat aquí.

El meu pare estava a l’Ajuntament,era concejal, el Rossend Ràfols5; eren

molt amics amb el Fortuny. Perquè nohi hagués morts [incontrolades],l’Ajuntament va comprar un cotxe queno tenia ni portes, deia el pare i a la nitfeien rondes, per vigilar. Arribaven finsa cal Peret Rajoler, que una vegada esvan trobar al mig del pont un mort alcantó de Mollet i van dir, recoi... i elvan posar al cantó de Parets, i l’homede la Negrita que era peó caminer,l’endemà deia: «Mira, eso sí que no loentiendo: aquí hay sangre pero no haymuerto, y aquí hay muerto pero no haysangre!» El pare ho va explicar quanva arribar.

El refugi que hi havia davant de laGuàrdia Civil6, l’avi deia que era el dis-barat més gros que podien fer, perquèsi hi queia una bomba els matava a tots,perquè no era segur, però es va fer. Hihavia com una barraca d’aquestes dela muntanya, ficada allà dintre... jo nohi havia entrat mai. No sé de cap altre,només en vaig veure un quan van tirarles cases del capdamunt de Jaume I,abans d’arribar a Can Gomà, però nosé de cap més. Uns veïns nostres, elsde cal Castells7, que tenien una botigade comestibles, quan bombardejavenes ficaven al pati sota la tartana i te-nien un matalàs a terra i un altre a so-bre i es ficaven al mig, i l’avi deia: «sí,això els ajudarà!»

(...) Del bombardeig del 39 jo co-neixia el Plats i Olles, de cal carboner.El germà de la nena va ser ciclista. Hihavia un tren amb material no sé si deguerra, menjar i coses... el meu avi noens hi havia deixat anar.

El dia que van bombardejar8, a laPelleria donaven als treballadors sabó

4. Pere Bonvilà era membre de la Unió de Rabassaires i va ser regidor de l’Ajuntament durant la guerra.5. Rossend Ràfols Albert va ser regidor d’ERC a l’Ajuntament (del 9-10-1936 al 23-4-1938).6. Fàbrica de Can Fàbregas.7. On ara hi ha una òptica.8. El coronel Mario Vetrella era el cap de l’esquadrilla que va bombardejar Mollet aquell dia; va morir el

febrer de 1939, quan pilotava un avió a la base aèria de Valenzuela (Saragossa) i està enterrat a la Torredels italians d’aquella ciutat, juntament amb 4.182 italians més.


3 9

NOTES, 25

moll per rentar. Com que l’avi hi tre-ballava i l’oncle de la mare del Pepetforner també, van anar a buscar-lo. Vanarribar a casa i la tia no sé què feia a lacuina i l’avi estava al magatzem; al cos-tat hi havia una caseta i estava enfilaten una escala llarga, havia fet un foratal sostre a sobre de la caseta. En aques-tes arriba la mare, abans s’havia d’anaramb el palet a la boca i diu, ai papa,només fan que passar avions. I ell diu:«tot el dia que passen». I ella: ai, ésque passen baixos i diu: ai que no séquè cau... i va caure una bomba aquí altorrent. A la paret d’aquí a casa, hi ha-via una canal que va quedar foradadade la metralla. En aquelles, l’avi diu:«anem amunt, espereu-vos que sorti-ré». Va sortir a mirar que no haguésmort ningú i va dir que havia vist elPlats i Olles. Va dir: «passarem perl’hort de cal Soca per anar a calMollet9», però en van trobar un altre

[de mort], no sé si el Canari (...) el queno sé si les bombes que van caure aquívan ser les mateixes que van caure al’era. Una neboda de l’avi que venia decal doctor Puigcercós i una amiga esvan tirar al rec! També van bombardejarla casa vella de Can Prat: es veien les ha-bitacions, van tirar un tros a terra... pot-ser ho recorda l’Esteve Net10, que llavorsvivien en aquella casa. Hi va caure algoi al cap d’un temps la van tirar a terra.

Els últims dies de la guerra el meupare portava el cotxe d’un militar aFigueres (...). Ens va dir que li portés-sim roba (...) Vam agafar el tren (...)quan vam arribar vam anar al quarter.(...) A fora el pati vaig veure com unriu i vaig pensar, que estrany! El recera una mina per amagar-se. (...) Ensvan dir si volíem pujar al terrat a veu-re el que es veia. De cop, toca una sire-na i la tia diu, «caram, si que van tardaquests a treballar!» Eren els bombar-

La vella masia de can Prat.

9. La masia de can Mollet es trobava on ara hi ha la Merck, al polígon de Can Magarola.10. Segons informacions d’Esteve Net (4-5-09 i 19-6-09), ell i la seva germana Antònia estaven a dins la

masia d’on eren masovers, amb una amiga, Mercè Guasch i el pare de la Mercè. Aquest, quan va sentirels avions, es va tirar a sobre de les criatures per protegir-les i un tros de metralla el va ferir a l’orella.La masia no era on és ara, sinó tocant a la via del tren. Les bombes que van caure a l’altra banda de lavia van impactar a la quadra i van matar una mula; també va destrossar parts de la casa. La CarmetaGuasch, germana de la Mercè, que llavors tenia uns 18 anys, ens explica (31-7-09) que la seva famíliatenia un hort molt a la vora de can Prat. Primer va sentir com metrallaven al llarg de la via del tren idesprés van caure les bombes. Recorda que a l’altra banda de la via hi havia uns cavalls de can Pratpasturant, i en van matar un.


4 0

NOTES, 25

dejos; ens van dir que baixéssim deseguida, però la meva mare no s’hivolia posar; a la plaça del Gra hi haviados refugis, em van agafar, vam cór-rer i cap allà dintre. El meu pare ens hiesperava, que havia arribat de Roses ija es pensava que seríem allà. Va dir:«amb mi no vindreu, perquè si jo vincamb vosaltres, amb el que hi haurà...heu de tornar». Allà vam passar-hi vuitdies, fins que el pare es va enterar quen’havia de passar un [de tren]. I va pas-sar, encara veig el pare dient adiós. Quanvam ser a Montgat, vam baixar a aga-far la carretera que ens portava cap a la

Fotografia enviada per Rossend Ràfols des del’exili francès (Agde), on durant un temps vacompartir camp de treball amb Feliu Tura il’oncle mort al camp de concentració.

La nena i l’avi, en una fotografia que es van feral costat de l’estàtua de Colon, a la Rambla deBarcelona, per enviar al Rossend. Aquest, enrebre-la va quedar tan impressionat per l’estatde la filla, que volia tornar.

Conreria i després cap a Mollet. Hi haviamolta gent tot el camí, a la nit, amb bur-ros, carretons, carregats amunt, de re-tirada i un home deia: «Nosaltres anemcap a Barcelona i aquests en marxen...»

Quan vam arribar aquí a Mollet acasa no hi havia ningú. A la GuàrdiaCivil, que hi havia refugiats, només hihavia una espelma; al costat de casatambé hi havia una espelma, els refu-giats havien marxat tots. Vam anar acasa l’altra àvia i quan vam ser davantde l’Ateneu ens vam fixar que hi haviallum (...) estava ple de soldats (...). Vamanar a can Mollet. L’endemà al matí,per la via del Nord, vam anar a sortir ala masia de cal Ros11; les bótes del viestaven obertes, eren basses12... vam

11. Aquesta masia es troba ara dins del recinte de l’Institut de Seguretat de Catalunya, tocant a la deixalleria.12. Josep Colomé el 20 de març de 2009 ens explicava: «Els campesins, a can Ros van fugir i perquè els

feixistes no se n’aprofitessin van rebentar les bótes de vi. Jo hi vaig anar i vaig poder arreplegar encaramongetes que s’havien de rebatre, me’n vaig emportar un feix, que encara les vam rebatre allà a casai vam poder menjar mongetes». La Col·lectiva de Camperols, vinculada a la CNT hi tenia la seu.


4 1

NOTES, 25

anar passant pel bosc de can Pantiquet,vam passar la via, tornava a haver-hibosc i llavors pujaven un o dos tancs,eren de riure però ens vam amagar, lla-vors vam travessar i davant del Feliudel Bosc (que li diuen cal Pantiquet peròno, els bosc sí que ho és, però la casaés del Feliu del Bosc) travessaves la ri-era i sorties a un camí de carro i arri-baves a cal Mollet i a cal Pujol. Allà enshi vam estar uns vuit dies. Tot éremcanalla, dones i dos vells. Ens van po-sar a dormir en una habitació a dalt idonava a sota d’una finestra. A la nit josentia clic, clic, clic... aquí ràdio Son-soneti, o una cosa així i deien que erauna emissora. No sé si abans també hieren, perquè els de casa meva parla-ven fluix i no els entenia.

El meu pare va estar a França dosanys; quan l’avi va tenir els avals per-

què pogués tornar, el va haver d’anara buscar a la frontera; llavors va estar,primer a Figueres, després el van por-tar a Reus i finalment a un hospital delcarrer de Tallers de Barcelona13 per ferfeines d’auxiliar d’infermeria. Tot ple-gat, va tornar a Mollet al cap d’uns tresanys.

La vella masia de can Mollet.

En Rossend, el primer de l’esquerra dels que estan asseguts a terra, amb els companys de l’hospitaldel carrer de Tallers de Barcelona, on el van enviar a complir treball obligatori en tornar del’exili el 1941-42.

13. L’antic convent dels pares paüls, ocupava tot l’espai de l’actual plaça Castella. El 1808 passà a serHospital militar; per un temps fou fàbrica de tabac i després va tornar a ser hospital militar. Va serenderrocat el 1943. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2450


4 2

NOTES, 25

b) Paquita Gimeno DuràEntrevista: 12 de març de 2009

Jo vaig fer 9 anys el 20 de juliol [del36] i la guerra va començar dos diesabans. Nosaltres ens en vam donarcompte el dia 19, que era diumenge,perquè pel carrer passaven camionsamb molts milicians, amb escopetes.M’havien regalat un colmado i estàvemal portal jugant quan van començar apassar els camions, totes les amigue-tes cap a casa i jo, ai, el colmado... I l’en-demà ja van dir que l’església estavacremada i nosaltres, a jugar per allà.Hi anàvem a buscar figuretes, capsd’angelet, aquestes coses...

Jo sóc del 1927. La mare es deiaConsuelo Durà Mingarro i el pareVicente Gimeno Domínguez. Nosal-tres, al carrer Berenguer hi teníembotiga i al carrer del darrera, a LluísDuran, teníem una carboneria. La bo-tiga nostra era coneguda com el Platsi Olles. Jo era la Paquita de can Plats iOlles i el meu germà el Vicenç de calCarboner. Els meus pares des de jovesque es van casar i van anar a viure allà.Veníem de tot: vidre, estris de cuina...recordo que quan es casava algú veni-en a buscar un joc de cafè, una fruite-ra, alfombres, de tot. Per Nadal figuresde pessebre, per la Palma venien pal-mons, pels Reis joguines, es guanya-ven molt bé la vida...

Recordo d’anar a jugar a la pastis-seria de cal Fortuny, que tenien al car-rer Ventalló. Passàvem per allà a buscarla Joaquima i anàvem cap a col·legi.[A prop de casa] hi havia una casa degrasioses que en deien Clotet; després decasa hi vivia una modista i al costat unalecheria que era parenta del Solé Tura, laLaieta, que tenia tres filles: la Maria, laRosa i la Neus (que van ferir la Rosa albombardeig dels Quatre Cantons). Jorecordo on vivia el Jordi Solé Tura; te-nien el forn, jo hi anava a comprar elpa. Nosaltres vivíem de lloguer; en

aquella època era el número 128, araés diferent. A la cantonada, al davantde la font, hi vivia l’encarregat de lacentral elèctrica, al costat hi vivia lallevadora, la senyora Aguilar, que a laguerra la van tancar a la presó. Van dirque l’havien denunciat, que tenia unaemissora. Tenia un noi que era moltamic nostre, de la meva edat, que esva quedar sol. Era una dona amb moltcaràcter, era molt bona persona, pernosaltres. Mentre ella era a la presó vanposar refugiats a casa seva, aquellescoses, sí. Vivia al costat d’aquesta tor-reta que encara existeix, el senyord’allà era l’encarregat de la centralelèctrica, es deia Escanilla. Jo hi anavaa jugar, és clar, érem veïns, tenien tresnois, que després el gran es va fer ca-pellà. Al ciment Pagès hi havia l’encar-regat que vivia amb la família, hi anavaa jugar molt, jo. Hi teníem amics, so-bretot amb la família de l’AngeletaArmadans, érem molt amigues. I des-prés de la riera, una mica més enllàperò no gaire, ja hi havia el safareig.

El meu germà era molt aficionat ales bicicletes i era molt amic de cal’Isern, que llavors s’estaven a la vorade l’estació. No estudiava però tot eldia estava corrent en carreres de bici-cletes, per la Festa Major i així. Era dela quinta del biberó i l’any 1939 estavaal front de l’Ebre. Però llavors el vanportar a l’hospital. Quan va sortir li vandir: no hi tornis a la guerra, perquèaixò ja s’acaba, i va venir a casa.

Del bombardeig dels Quatre Can-tons jo em recordo molt del doctorRosés, perquè anava a col·legi amb laseva filla, als Col·legis Nous. Aquellanena, el seu pare estava divorciat i vi-via a l’estació del Nord, en un pis queera com una torre, molt maca, i a miem cridava molt l’atenció, perquè enaquella època, això de pares separatsno ho havia sentit mai. Era una nenarossa, molt bufona, amb el seu germa-


4 3

NOTES, 25

net. I pobreta, després, quan va passarlo del bombardeig ja no ens vam veuremai més. [De metges] recordo el doc-tor Tiffon, el doctor Puigcercós i eldoctor Rosés. El doctor Tiffon van ex-plicar que va marxar cap a França; vi-via molt a prop de l’estació de França.El Dr. Puigcercós era el que teníemnosaltres, vivia a Berenguer III, era elmés famós, diguem. Jo el recordo, eraun senyor gran. Durant la guerra no vamarxar (...). I del doctor Rosés, pobret,que va morir al 38... me’n recordomolt, jo tenia 10 anys quan va morir,l’estic veient en aquest senyor, sí, qui-nes coses! (...) Al bombardeig del 38va morir molta més gent [que al 39],però a mi em quedava més apartat decasa. A mi el doctor Puigcercós em vafer un vale perquè em donessin llet isucre, deien que tenia albúmina peròera una infecció. Anàvem a fer cua permenjar. Jo tenia 10 anyets i havia anata Parets a fer cua perquè venien peix,

venien sardina. L’últim any quasi ja nohi vaig anar. De l’agost del 38, de lesvacances, ja no vaig anar més a col·le-gi perquè havia d’estar a la botiga i joera la que anava a comprar; recordocomprar carn de cavall, llevar-te a les4 del matí i anar a fer cua. Al Sindicattambé havíem de fer cua per patates.Com que nosaltres teníem un hortet,teníem fruites i verdures. Recordo queel meu pare, pobret, feia poc que ha-via sembrat faves [quan va morir] i lamama deia, ves qui les deu haver co-llit? Clar, ja no hi érem, nosaltres!

Al bombardeig de Granollers del 38jo hi vaig ser, amb el meu pare. Lamama, per la botiga, comprava a ma-gatzems de Granollers i jo cada dijousagafava l’autobús i me n’anava aGranollers als magatzems: «mira quediu la mama que per favor...» «Oh,nena si no en tenim»... però si portavauna olla o un gibrell, llavors la mamaho canviava a Mollet per pa. A vegades

Carrer Berenguer III. Les cases de l’esquerra, des de la cantonada, són la torre de l’Escanilla(l’encarregat de la central elèctrica), la casa d’Antònia Aguilar... i la botiga de Plats i Olles deVicente Gimeno i Consuelo Durà. Al davant hi havia la casa de pagès de cal Fausto, on PaquitaGimeno, el seu germà i la mare van viure uns mesos, quan van tornar de l’exili.


4 4

NOTES, 25

hi havia anat amb el meu pare i el diadel bombardeig de Granollers no hihavia res, però hi anàvem amb el meupare amb el carro... no ho recordo gai-re, em sembla que ja sortíem i vamsentir... Sé que el papa va dir: anem-sen... Quan vam arribar [a Mollet], lamama espantada, perquè sabia queérem a Granollers, que va morir tantagent, però d’això me’n recordo mésvagament. Jo era més petita, com queno em va afectar tant a mi... havíemestat al mercat, no sé quin mercat hideuria haver perquè no hi havia res deres, però encara hi havia gent que unapeça de roba, aquelles coses... Cadadijous hi anàvem, o jo sola o amb elpapa, per sistema.

Dels refugis, recordo el de Can Fà-bregas, nosaltres hi anàvem a jugar.Quan sentíem els bombardejos no te-níem tendència a anar als refugis, te-níem tendència a anar als horts, alscamps, que deien. Hi havia una casa depagès que en deien a ca l’Enciamet, quevenien llet i anàvem cap allà. I després,també a agafar un palet i posar-nos-ela la boca. Moltes vegades, a la nit, deien,

ai, que venen els avions ... (no recordoel nom que deien), ens llevàvem i apa,que en aquella època per nosaltres eracom d’emoció... La porta d’entrada delrefugi era a l’altra cantonada dels ci-ments Pagès. En aquella època era moltmaca aquella fàbrica, molt ben cons-truïda. Nosaltres hi anàvem a jugar. Encanvi, refugiar-nos-hi no se’ns va ocór-rer mai. Ens semblava que als camps,als horts, no havia de passar res.

(...) Hi havia una fàbrica de materialde guerra, ho recordo perquè nosal-tres érem nenes i a l’altra banda delBesòs, al començament, passat el riu,davant de la Derbi, hi havia com unafabriqueta i nosaltres hi anàvem per-què deien: hi ha bales, hi ha balins i jorecordo que trobàvem per terra ba-lins... algo hi havia de material de guer-ra, perquè nosaltres anàvem a jugar perallà14.

[L’any 1939] Recordo que era el 25de gener i devien ser 2/4 de 5 de latarda, perquè quan va acabar el bom-bardeig i jo vaig anar a veure on hihavia el meu pare ja fosquejava. El meupare venia de prop de l’estació que hivivia un germà (jo anava a l’estacióperquè havien dit que hi havia un trende mercancies que hi havia menjar). Anà-vem dues o tres amiguetes i em vadir: on vas? I jo vaig dir, a l’estació i[ell va dir: hauríeu d’anar] cap a casa,que ja es fa fosc, i vam dir: no, que hiha un tren de càrrega i anem a buscarmenjar. Molt bé, a veure, doncs, cuida-do, eh? Ell va anar cap a casa i nosaltresa veure el tren: feia un parell de diesque hi era; es veu que al començamentsí que hi havia menjar, és clar, quan lagent ho va saber, s’ho van emportar iquan hi vam anar nosaltres ja noméshi havia garrofes, però en aquella èpo-ca, hasta això era bo! Però va ser arri-

Lloc on hi havia hagut el taller Rabasa on esreparaven motors d’avions de guerra

14. El taller de Simeó Rabasa estava confiscat pel govern de la República, que el feia servir per repararmotors d’avions de l’exèrcit. http://www.tv3.cat/elmeuavi/rabasa/tablacronologia.htm


4 5

NOTES, 25

bar i ja van començar a tocar les sire-nes i començar el bombardeig. Vambaixar del tren i vam anar cap aquellscamps que ara hi ha moltes cases peròaleshores tot eren horts, a prop de l’es-tació de França.

Quan va passar tot, jo vaig anar cor-rents cap a casa i vaig dir: mama i elpapa? I ella diu: no, que ha anat a l’hort.Teníem un hort amb una barraqueta iel meu pare, com que explicaven quevenien els italians i els moros i s’hoemportarien tot, va pensar: ho ama-garé en aquella barraqueta perquè erenels diners que tenien... i se’n va anaramb un sac, tot el que tenia, i va aga-far aquell camí que trencava –que aratot són cases però aleshores tot erenhorts–, per darrera la riera. Jo me’nvaig anar cap a l’hort i quan vaig arri-bar als safarejos aquells, el vaig veureallà, recolzat en un safareig... i va pas-sar una senyora i em va dir: ves-te’ncap a casa, que al teu pare ja no li potsfer res! Jo allà només vaig veure el meupare, recolzat en el safareig, que novaig baixar perquè no em vaig atrevir,estava tot voltat de bombes, va quedarcom un sot, allò. En devien deixar mol-tes... Vaig anar a casa i li vaig dir: mama,el papa és mort. I en això que va arri-bar el meu germà, que feia vuit diesque havia vingut de l’hospital. Llavorshi va anar corrent i... total. El pare esva emportar els diners al safareig ambla intenció d’amagar-los, però amb elbombardeig es van escampar, van que-dar per allà i aquell senyor que es vacuidar de l’enterrament va trobar lacartera; uns quants bitllets hi haviaperò no va recuperar els del sac ni al-gun paper que es veu que era impor-tant...

El meu pare tenia un germà que esdeia Jaume Gimeno Dominguez i viviamolt a prop de l’estació, al carrer

Fotografia de Vicenç Gimeno i la seva fillaPaquita, feta poc temps abans de morir, queVicenç portava a la cartera en el moment delbombardeig.

Berenguer III; treballava a la Pelleria.La filla devia tenir un anyet. El seu cu-nyat havia sigut president de la CNT, elJosep Domínguez15. Llavors el meuoncle va dir: hem de marxar perquèara entraran i ens acabaran de matar atots. Va dir: anem cap a França. Va mar-xar per por, no perquè hagués fet maires. La meva mare tenia un carro. Si elbombardeig va passar a les 5 de la tar-da, a les 10 ja ens anàvem per aquestsmons de déu. A casa del meu oncle hivivia un senyor que era amic i el meuoncle li va deixar diners perquè l’en-terressin. Vam marxar el 25 de generde Mollet i vam arribar el dia 9 de fe-brer a la frontera, al Pertus (...).

Quan vam arribar a la frontera ensvan posar en uns autocars fins a Mar-sella. Allà ens van posar en uns trens ialguns van anar a llocs –ho vaig sentirexplicar a la meva mare– que no esta-ven gaire bé. A nosaltres ens van por-tar a 30 km de Marsella, a SaintZacharie; era un col·legi dels nens que

15. Josep Domínguez i Mitjavila va ser escollit regidor de l’Ajuntament molletà el 16 d’octubre de 1936.


4 6

NOTES, 25

anaven a estiuejar allà, els alumnes deMarsella. Amb nosaltres es van portarmolt bé, tant la gent del poble com elsque s’encarregaven d’aquesta colò-nia. Però la meva mare el que voliaera tornar a Mollet, i el meu germàsobretot.

Vam marxar de Mollet amb el meuoncle, la seva dona i una criatura. Allòva ser una tragèdia, perquè a més a mésportaven el seu sogre que estava invà-lid, en el carro i la seva mare, la mevaàvia, però quan vam arribar a la fron-tera, a ells no els van deixar passarperquè eren massa grans. El que norecordo és com van retornar a Mollet,perquè el carro sí que hi va retornar.Algú els deuria portar, no sé, perquèdesprés un altre carboner d’allà ens elva comprar i se’l va quedar, el carro.(...)

El meu germà va passar la fronteraper separat, va anar al camp d’Arge-lers. De seguida que vam tenir contac-te va dir: «mama, anem-nos capEspanya». En aquell poble que estàvem

nosaltres, hi havia uns nens amiguetsque se’n van anar perquè van dir: «vin-drà una guerra16» i de fet va ser així,perquè al setembre d’aquell mateix anyva ser així, sí. Quan vam arribar aMollet representava que érem fugitius,al meu germà el van posar en un campde concentració; de seguida vam de-manar avals a l’Ajuntament i el vanavalar i el van deixar. Ens van donar lacartera que portava el meu pare, ambuns quants diners que també erenbruts de sang, tot era brut de sang. Elvan enterrar a terra, al cementiri deMollet, aquell senyor ens ho va ense-nyar, amb una creu i el seu nom, i prou.

Vam estar vivint a casa d’uns amicsa davant mateix de la font, que llavorsera una casa de pagès, a can Fausto17.A la meva mare i a mi, a l’Ajuntamentens van atendre molt bé. La casa no eranostra, que era de lloguer, la van bui-dar, perquè devia ser la norma i hoportaven en un magatzem, passada lacarretera, a prop de l’estació del nord.Ens van dir: si voleu anar a recollir al-guna cosa... i vam recollir la màquinade cosir, coses que hi havien dut quevalien la pena. En aquella època, a labotiga, de gènero no n’hi havia gaireperquè durant la guerra ja no... peròfèiem intercanvi. Si venia un pagès deMartorelles a buscar una cassola ensdonava un quilo de mongetes, supo-sem, no? L’últim any ja no n’hi va ha-ver més, que la meva mare semprerenyava el meu pare perquè deia: perquè et vas vendre els últims serralons decarbó, que això ens hauria servit perintercanvi? La botiga va quedar pràcti-cament buida perquè tot va anar desa-pareixent entre l’any 38 i 39. Algunacosa va quedar, mobles, però ens vaajudar. Sobretot, la màquina de cosir,perquè me l’havia regalat la mare quan

Paquita Gimeno, el 12 de març de 2009, durantl’entrevista. Fotografia: Àngels Suárez.

16. Es refereix a la Segona Guerra Mundial.17. Era a l’actual número 47-49.


4 7

NOTES, 25

jo vaig fer 10 anys. Fixa’t tu que jo nosabia cosir ni res. Però a l’agost vamanar a viure a Montgat, perquè hi ha-via la família de la meva mare. Ho vamperdre tot, vam passar-ho molt mala-ment. A Mollet estàvem bé perquè te-níem la botiga. La mort del meu pareens va repercutir molt, perquè sinó,haguéssim continuat a Mollet amb labotiga.

c) Raúl Alcalay RosésEntrevista: 14 de maig de 2009

Enric Rosés Bruzos neix a Barcelonael 7 d’octubre de 1898. Arriba aMollet el mes d’octubre de 1926 iviu uns mesos al carrer de Jaume I.Té 27 anys, és solter i l’acompanyala seva mare Carme Bruzos Tasqué,de 57 anys, vídua, i Ramon OlivellaFarret, de 26 anys, un jornaler deCastellet. Pocs mesos després vatraslladar-se al carrer de Santa Per-pètua (actualment Rafael Casa-nova), molt a prop del pas a nivellde la via del tren, en una casa del’Estevet de la Bòvila. Casat ambMatilde Folch, el 3 de setembre de1927 neix la primera filla del ma-trimoni, Ana Maria. En les tasquesde la llar tenen l’ajuda d’una mi-nyona, Flora Mestre Fonts, naturalde Vespella (Tarragona). El juliol de1932 mor la seva mare i el 7 de se-tembre del mateix any neix el segonfill de la parella, Enric Rosés Folch.L’any 1936 la família té l’ajuda dedues minyones, Carme Nicolau, unanoia del Vendrell de 30 anys i Jose-pa Suñol de Sant Fost, de 16 anys18.El doctor Rosés, com a persona icom a metge, de seguida es va fer

estimar pels molletans i molletanes.Ajudava tothom qui podia, anava ajugar al billar (la seva gran passió)al Cafè del Coro, feia tertúlies ambels vilatans... Diversos testimonis endonen fe:«A mi, el doctor Rosés, un any abansde morir, em va curar el cap. Emvan tirar un cop de roc, allà a la rec-toria, jugant, sense voler; el senyorCanals, el farmacèutic de la plaça,em va dir que era cosa del metge.Al dispensari de l’Ajuntament hihavia una dona que li deien la «Gue-nya». Van anar a buscar al senyorRosés al Cafè del Coro, que li agra-dava molt jugar al billar i li van dir:«allà hi ha un nanu que li han obertel cap» i ell va dir: «ara acabo lapartida i vinc»! «I sí, em va curar»19.«Una vegada, quan jo era un nanu,em vaig fer mal al canell. Vaig anara la farmàcia i allà hi havia el doctorRosés. M’ho va mirar, va agafar unacanya que hi havia per allà, m’ho vaimmobilitzar i lligar i em va dir, apa,a córrer! Encara em funciona»20.«El senyor Rosés era molt bonhome. Un dia em vaig fer mal al ge-noll i passava per allà i em va dir:no és res, t’ho rentes bé amb aiguai ja està. I si te’l trobaves pel carreri li deies: em fa mal l’estómac,doncs agafava un paper, hi escriviauna cosa i et deia: ves a la farmàciaque et donin això i te’n prens tresgotes al dia. Era una persona moltpropera»21.«El doctor Rosés era un polític netcarregat de bona fe. Un bon metgea qui li agradava amb bogeria jugaral billar»22.

18. Padró municipal de Mollet de l’1 de desembre de 1926 – altes, arxivador 8739.19. Entrevista a Ramon Coll, Notes 24, pàg. 74 a 80.20. Pere Torrents, 21 d’abril de 2009.21. Entrevista a Àngel Castellón Martínez, 11 de juny de 2009.22. Joan Solé Tura, Mollet, una mica d’història, Gráficas Aster, Mollet del Vallès, 1981.


4 8

NOTES, 25

Enric Rosés s’implica en la políticalocal. Participa en reunions i con-ferències, escriu als diaris i té càr-recs de responsabilitat.

Raúl Alcalay. Havien destinat elmeu avi, Enric Rosés Bruzos, a Mollet.El dia del bombardeig, el 8 de generde 1938, li havien assignat un vehi-cle per anar a veure els malalts; l’àviaes va pensar que l’havien bombarde-jat amb el cotxe. Ell era d’ERC i amicde Companys; havia participat enmítings polítics i era anticlerical; unavegada va fer un discurs que va en-fadar molt la família; deia que novolia una Espanya negra sota la sota-na dels capellans, això ho va dir enpúblic. La seva dona es va enfadarmolt.

Hem trobat un article que EnricRosés havia publicat a Nostre Ideall’any 1928 on defensava el respectea la idees religioses, però és possi-ble que en la mesura que prenguésforça l’oposició dels poders conser-vadors i religiosos a les propostesde la República, Rosés s’anés indig-nant. (Annex 1)

Raúl Alcalay. La llàstima és que vamorir amb 39 anys, no va tenir tempsde fer res. Però si no hagués mort, ha-gués hagut de fugir, perquè l’hagues-sin enganxat.

Enric Rosés participa en les activi-tats del Centre Nacionalista, queagrupava la Lliga Regionalista i Ac-ció Catalana. L’any 1921 inicien lapublicació del butlletí Nostre Ideal23;

dirigit i escrit en gran part per JosepSans Rosell, hi col·laboraven homescom J.B. Turull, Vicenç Camps, Ja-cint Oliveras, Isidre Falguera iVicenç Torrents. Rosés n’era un delscol·laboradors més constants finsque l’octubre de 1930, una colla dejoves que formaven part del CentreCatalanista Republicà se’n separen.Qüestionen el paper preponderantde l’Església, aspiren a l’autogovernde Catalunya i rebutgen el pactis-me amb Madrid (feia poc ques’havia signat el Pacte de SantSebastià amb l’objectiu d’enderro-car la monarquia)24. Josep Fortuny,en un article a Nostre Ideal, el 28 desetembre de 1930, deixa constàn-cia de l’escissió25. El 8 d’octubre de1930 surt el primer número delbutlletí Lluita26; Enric Rosés n’ésl’ànima i director fins a la fi de laseva publicació, el 1936 i entre elscol·laboradors trobem Pelegrí Pi,Rossend Ràfols A. Jimeno, Frede-ric Ros, Bonaventura Ametller,Joan Planellas, Joan Pedrerol,Josep Fortuny, Joan Moly, RamonNubiola, Feliu Tura, Josep Alme-da... (Annex 2)Des de l’any 1930 fins al 1933, lescrítiques dels uns als altres sónconstants. Josep Sans i Enric Rosésfan de la ploma una arma dialècticaper exposar les seves diferents vi-sions de la política, que en algunscasos, arriben a afectar la pròpiavida professional i personal, com enel cas d’un article en relació ambles eleccions al Col·legi de Metges deBarcelona27 o quan Sans critica Ro-sés per haver fet una conferència

23. Massaguer, M.A, «La Segona República a Mollet», pàg. 39 a 44, Notes, 1, CEM, 1987.24. Bosch, Anna, «L’alcalde Fortuny, notes biogràfiques», pàg. 38 i 39 NOTES 5, CEM, 1991.25. Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política. Joan Corbalán i Antoni Lardin. Pàg. 81.26. L’any 1936 deixa de publicar-se.27. Nostre Ideal, núm. 87, 10-4-1931.


4 9

NOTES, 25

pocs dies abans de la mort de la sevamare28.Rosés, tant en un butlletí com enl’altre, defensa un catalanisme almarge de Madrid i parla de temescom la importància de la repúbli-ca, la separació església i estat, l’ho-nestedat que ha d’acompanyar elspolítics, la llibertat d’expressió, elcaciquisme a l’hora de les elec-cions municipals, l’escola pública igratuïta, etc29.Sabem que, com a metge, l’any1933 entra a formar part de la Jun-ta de la Secció Comarcal de l’AltVallès en el Sindicat de Metges deCatalunya, juntament amb el tam-bé metge molletà BonaventuraPuigcercós30. La darrera notícia deles activitats professionals d’EnricRosés és ja en plena guerra civil,quan el juliol de 1937, el Conselld’Empresa de la fàbrica de sedesRos-Campañá, col·lectivitzadaaquell any, davant la preocupació perles nombroses baixes laborals, no-mena Enric Rosés «metge ins-pector per a totes les baixes que espresentin»31.La seva manera de concebre la po-lítica l’expressa clarament en els ar-ticles que va escriure. En reproduïmun parell: el primer es titula «Ciu-tadania» publicat a Nostre Ideal i elsegon es titula «Recursos del caciquis-me», publicat a Lluita. (Annexos 3 i 4)

Raúl Alcalay. La mare del meu aviera gallega; havia enviudat i vivia ambell, però no hi havia gaire bona relació.Era fill únic i va estudiar Medicina. Va

conèixer la seva futura dona, MatildeFolch, a la Universitat, perquè ella es-tudiava Filosofia i Lletres. Anaven a pa-tinar junts, em deia la meva àvia. Feiencampana i patinaven. Recordo que co-mentava que ell va ser dels primersalumnes que va inaugurar l’HospitalClínic, en aquell gran edifici. Va fer unainvestigació durant la qual va desco-brir l’agent causal de les febres medi-terrànies (que són unes febres que hihavia aquí): era la paparra dels gossos.

La malaltia de les febres mediter-rànies era molt comuna en aquellaèpoca. Començava de manera sob-tada, amb febre i artromiàlgies. Alcap d’uns dies apareixia una erup-ció que afectava sobretot els pal-mells de les mans i les plantes delspeus. Al lloc on havia picat la papar-ra apareixia una úlcera petita, ambun centre fosc i una aurèola verme-lla32.

Raúl Alcalay. Quan l’àvia Matildeva anar a viure a Mollet amb el seuhome, va començar a tenir conflictesamb la sogra, una dona amb molt decaràcter; jo crec que això va ser unade les causes de la separació, van pe-tar per això, segons explicava ella.

«Del bombardeig dels Quatre Can-tons jo em recordo molt del doctorRosés, perquè anava a col·legi ambla seva filla, als Col·legis Nous.Aquella nena, el seu pare estava di-vorciat i vivia a l’estació del Nord,en un pis que era com una torre,molt maca, i a mi em cridava molt

28. Nostre Ideal, 23-7-1932 Sans critica que Rosés fes la conferència «Cultura Física» al local de «UniónPatriótica» i li retreu que sa mare era al llit a punt de morir.

29. Al final d’aquest article hi ha una relació de tots els articles que hem trobat publicats a Nostre Ideal i aLluita.

30. La Gralla, Granollers, 3-7-1933. Junta presidida pel metge granollerí Alfred Canal.31. La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès, M. Àngels Suàrez, pàg. 139.32. Informació clínica. Laboratori de Referència de Catalunya, SA.


5 0

NOTES, 25

l’atenció, perquè en aquella època,això de pares separats no ho haviasentit mai. Era una nena rossa, moltbufona, amb el seu germanet. I po-breta, després, quan va passar elbombardeig ja, no ens vam veuremai més»33.

Raúl Alcalay. L’any 36 o 37 MatildeFolch va guanyar una plaça de direc-tora a l’Institut Obrer de Sabadell i vamarxar a viure allà.

La vocació educativa li venia de fa-mília. La seva mare, Maria AnnaGuimerà Saló, quan es traslladà deBarcelona al Vendrell, el 1892, vaobrir un centre educatiu per a ne-nes, que va anomenar Colegio Ibé-rico, a la casa del Portal del Pardo34.En un article a la revista molletanaNostre Ideal, el 21 de desembre de1929 titulat «Es un deure imitar lobo», Matilde Folch ja exposa la sevavisió, que compartia plenamentamb Enric Rosés, tal com mostral’article «L’escola única» publicatper aquest a Lluita el 15 de novem-bre de 1931. (Annexos 5 i 6)

Després d’acabar els seus estudis deFilosofia, Matilde Folch inicia unaintensa vida intel·lectual. A princi-pis dels anys trenta ja trobem notí-cies relacionades amb la sevaactivitat literària i pedagògica endiferents indrets de Catalunya. El 28d’octubre de 1930 publica un arti-cle titulat «Lloable actuació del

Comte de Güell» a La Veu de Catalunya.El 22 de novembre de 1934 La Van-guardia publica una notícia breu delcorresponsal d’Olot: «Ha sido en-cargada la explicación del curso dePreceptiva Literaria del Instituto deSegunda Enseñanza de esta ciudada doña Matilde Folch Guimerà».Però l’afer on s’implicarà a fons ésen la docència a l’Institut Obrer deSabadell35. El Ministerio de Instru-ción Pública y Sanidad de la Repú-blica, el 21 de novembre de 1936havia decidit donar una oportunitatals nois i noies que, havent passatl’edat d’escolarització, volguessinestudiar, amb l’objectiu de formar-se. Havien de tenir entre 15 i 35 anys.Als instituts obrers s’impartia unbatxillerat en quatre semestres idesprés s’ingressava a la universi-tat. L’alumnat rebia un ajut econò-mic i els que vivien fora, tenienallotjament. El 10 de març del 1937es crea a Sabadell el segon InstitutObrer de l’estat espanyol i primerde Catalunya. Es va instal·lar a l’Es-cola Industrial i els alumnes internsresidien al convent de les serves deMaria. Les classes van començar el20 de juny de 1937, amb 70 joves.

Raúl Alcalay. Quan va acabar laguerra no li van reconèixer el títol per-què van trobar el nom de l’Enric Rosésen un fitxer de la maçoneria.

Una de les primeres mesures queel govern franquista prenia en ocu-

33. Entrevista a Paquita Gimeno, 12 de març de 2009.34. «Aproximació a l’estudi historicoartístic de l’edifici del portal del Pardo del Vendrell», pàg. 14.35. Tota la informació relacionada amb la creació dels instituts obrers republicans ha estat extreta de

diferents números consultats de la Gaceta de la República, especialment els núm. 73 i 313. També, del’article «Sabadell i l’Institut Obrer de Segona Ensenyança 1937-1939» de Cristina Escrivà i Moscardó(Coordinació Associació Cultural Institut Obrer de València) consultat a la següent pàgina web: http://www.ceibm.org/cristina04.html i altres webs amb informació: http://www.memoriacatalunya.org/assets/pdf/Octavetamaig.pdf, http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1565899, http://www.geocities.com/micacoweb/memoriabdn.htm, http://escletxa-borriana.blogspot.com/2008/09/presentaci-llibre-los-institutos-para.html


5 1

NOTES, 25

par poblacions era la depuració delsensenyants. El Ministerio de Instruc-ción Pública, el 28 de gener del1939 (BOE del 3 de febrer), regula-va la depuració del magisteri cata-là; des de Saragossa, la comissiódepuradora enviava els expedientsdels mestres catalans tramitats a lescomissions depuradores provincialspertinents. Tot el personal d’ense-nyament havia de demanar que liobrissin un expedient de depuració;si el passava, podia tornar a ense-nyar; si no, en quedava exclòs.Les comissions que estudiaven elsexpedients examinaven la conduc-ta pública i privada dels docents. Sihi havia sospites de col·laboració enorganitzacions d’esquerres, d’ha-ver-se implicat en política durant laRepública i la Guerra Civil o de per-tànyer a la maçoneria... no se’ls per-metia tornar a ensenyar, peròtambé eren exclosos per la sevaconducta privada (divorciats, con-ductes morals o sexuals considera-des irregulars) o per la religió(ateus o practicants d’una religió di-ferent de la catòlica).La depuració a l’ensenyament vatrencar la tradició pedagògica ca-talana, ja que en va excloure lespersones compromeses amb les re-formes republicanes i va tallar elsesforços de renovació pedagògica icientífica propers a les experièn-cies pedagògiques més avançadesde l’Europa de l’època36.Per a una dona dedicada a la do-cència amb compromís i passió,això va ser un cop molt dur. PeròMatilde Folch no s’enfonsa. Buscaajuda i aconsegueix obrir una aca-dèmia on continua ensenyant.

Raúl Alcalay. L’ajuda Pere RosellòAcets, un militar company de Franco,però republicà, que els feixistes vanrespectar. Va obrir una acadèmia a nomd’ell al carrer Dos de Maig, 51, aBarcelona, on donava classes i va con-tractar catedràtics represaliats d’ins-tituts, que eren gent molt bona. Lesfamílies que no volien portar els fills al’escola pública o religiosa, anaven al’Acadèmia Folch. Hi va passar gentcom Raventós i altres personatges quedesprés han estat grans intel·lectuals...El rètol de l’acadèmia estava en catalài els van posar contínues multes peraquest motiu. Els falangistes li van dirque havia de despatxar tots els cate-dràtics que hi ensenyaven perquè eren

Document on s’imposa una multa a MatildeFolch per tenir en català el rètol de l’acadèmia(5 de juliol de 1939)

36. Tot això ho explica molt bé Francisco Morente, en el treball «La depuració a l’ensenyament», publicatal llibre 1939 Barcelona any zero (1999) editat amb motiu de l’exposició el 1999 a Barcelona al Museud’Història de la Ciutat. http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/184323


5 2

NOTES, 25

republicans i que havien de portar ca-misa blava i ensenyar «las esencias delrégimen». La meva àvia va dir que nohavia aixecat mai el puny i que tam-poc no pensava aixecar la mà. I va tan-car. Era a principis dels anys quaranta.Amb l’arribada de la democràcia a Es-panya, tots els càrrecs dels 36 van serrehabilitats i llavors va poder cobrar lapensió. Va ser, potser, l’únic bo que liva passar.

L’àvia deia que allò dels Quatre Can-tons havia sigut un atemptat, que erapremeditat, aquest bombardeig, que hihavia una quinta columna d’espionatgedels de dretes, que tenien una emisso-ra i comunicaven els objectius possi-bles interessants i els bombardejos.

S’anomenava «quinta columna» lespersones que feien treball polític imilitar en el mateix territori de l’ad-versari. Així, si parlem d’una zonarepublicana, era la gent que treba-llava per al sector franquista alçatcontra la república. Segons diversostestimonis, a casa de la senyora An-tònia Aguilar, al c/Berenguer III, hihavia un aparell radiotransmissoron ella i altres persones passaveninformació al bàndol franquista.Tanmateix, la hipòtesi que el bom-bardeig dels Quatre Cantons fos unatemptat contra el doctor Rosés, nosembla que tingui cap base creïble.

Raúl Alcalay. Ella estava convençu-da que l’havien anat a buscar a ell.Quan els franquistes van entrar, lameva àvia ho va cremar tot, perquècom que ell era maçó... però no li vaservir de gaire perquè els feixistes vanagafar les llistes del Gran Orientd’Espanya i de les lògies maçòniques.Pel fet de ser maçó era pena de mort!

Després del bombardeig dels Qua-tre Cantons, el cos d’Enric RosésBruzos és portat al Cafè del Coro,el lloc on tantes estones havia pas-sat jugant al billar i fent tertúlia;allà, la gent de Mollet li ret home-natge. El seu fill, Enric Rosés Folchva anar a parar a l’Hospital deSant Pau de Barcelona, on morí elmateix dia. Tenia 5 anys. L’Anna, laseva germana de 10 anys, és feridade metralla, però se salva. Una set-mana després, el 15 de gener,Matilde Folch formalitza la comprad’un nínxol al cementiri de Mollet,el número 776, on hi enterra l’ho-me i el fill37. Mai més torna aMollet.

Ana Maria Rosés i la seva mare, Matilde Folch(oli pintat el 1942 per Alfredo Palmero,catedràtic de Belles Arts i company de MatildeFolch a l’Institut Obrer de Sabadell, que uncop acabada la guerra, es va refugiar un tempsa casa de Matilde, al Vendrell)

37. Font: registre del cementiri municipal. Ajuntament de Mollet. L’any 2000 el nínxol passa a altrespropietaris.


5 3

NOTES, 25

Raúl Alcalay. No sabem de quinalogia era, l’àvia potser sí que ho hau-ria sabut, perquè ella va contactar ambels de la seva lògia a Veneçuela. La sevavida ha sigut d’un fondo tràgic. Tota lanostra vida queda marcada pel bom-bardeig dels Quatre Cantons.

«Un dia que estava jugant una par-tida de billar amb el metge del po-ble, el doctor Rosés, les sirenes vanalertar que s’acostaven avions ene-mics. Jo em vaig ajupir, com sem-pre, sota la taula, i el metge, encontra del que acostumava a fer, vamarxar cap a casa»38.«El doctor Rosés, que vivia cap allàdalt a l’estació, pujava amunt cap acasa seva i passava pel davant decasa. La meva germana, com que erael moment d’alarma, estava a foraal carrer, al darrera del doctor Ro-sés. La metralla el va matar i tambéli van matar un nanu, perquè no esva estirar a terra; es va quedar comajupit i a la meva germana, que de-via tenir vuit o nou anys, no la vamatar, o sigui que és viva gràcies aldoctor Rosés»39.«Nosaltres vivíem al dispensari deldoctor Tiffon. A davant de casa vanmatar el doctor Rosés, encara re-cordo que anava amb sombrero i ambl’explosió va quedar encastat a lesreixes de la finestra de l’habitaciómeva, que donava a fora al car-rer»40.

Raúl Alcalay. Quan va haver-hi elbombardeig, ella s’estava a Sabadell ivan quedar amb la seva filla, soles;l’Enric havia mort i l’Enriquet també.La meva mare estava ferida del bom-

bardeig: tenia metralla a la cama, peròla van curar. En canvi l’Enriquet estavarebentat, tots els budells fora... vamorir a l’acte. És aquesta cosa de lafatalitat tràgica que va marcar la vidade la meva mare i de la meva àvia. Lla-vors la meva mare va passar uns me-sos a la Garriga, en una masia quetenien un parell de vaques, així podiabeure llet. Nosaltres teníem terres i unacasa pairal molt gran al Vendrell. Ellaera de família benestant i liberal. Totsels germans de la meva àvia eren delcos de carrabiners i van fugir a l’exili.Ella va tornar al Vendrell i ho va passarfatal, perquè com que tota la famíliaestava exiliada, li van posar una com-panyia de guàrdies civils a la casa, i amés, els havia de mantenir. Al Vendrellse’n va parlar molt, de tot això. Nosal-tres érem veïns d’Andreu Nin i les fa-mílies eren molt amigues. Durant laguerra van empresonar un amic de lafamília que era arquitecte, la seva fa-mília era de dretes. La meva àvia va anara veure el Nin a la seu del POUM. Vaentrar on estava reunit i li va dir queaquell home no era mala persona i quea veure què farien amb ell. L’AndreuNin estava amb els seus companys iacòlits i la va esbroncar dient-li quequè s’havia cregut ella, que no hi tor-nés més, que sinó la faria afusellar aella també. Però a la nit van deixar lliu-re l’arquitecte i l’home va estar moltagraït a la meva àvia per haver-li salvatla vida. És l’arquitecte de l’església quehi ha a la plaça de Gala Placídia.

La casa era molt coneguda alVendrell, el Portal del Pardo, una de lescases més antigues. El meu besavi ha-via estat registrador de la propietat idiputat federal de la Primera Repúbli-

38. Joan Abelló, al llibre: Joan Abelló. Josep Masats, Joan Iriarte. Àmbit Serveis Editorials, S.A. Barcelona2000. Pàg. 31.

39. Entrevista a Josep Puig, Notes 24, pàg. 63 a 65.40. Entrevista a Vicenç Vallcorba, Notes 24, pàg. 57 a 59.


5 4

NOTES, 25

ca en temps de Pi i Margall durant 25anys.

Emili Folch Andreu, procurador iregistrador, es va casar amb MariaAnna Guimerà Saló i van tenir tresfills: Emili, Matilde i Pasqual41.

Raúl Alcalay. Li van fer un judici iva haver de fugir a França; era un homemés aviat de dretes, per això el vanrespectar i el van deixar venir, però vacostar molt. Havia comprat l’edifici auns francesos que es van exiliar de larevolució francesa, amb una torre delsegle XII.

En època medieval el Vendrell erauna vila emmurallada. La murallatenia cinc portals, dels quals nomésse’n ha conservat el que s’obria alcamí de Sant Vicenç de Calders, co-negut com portal del Pardo. Estàubicat en un casal senyorial que duula data de 1623. A la clau de volta hiha l’escut de la poderosa família delsNin. (...)42.En un capbreu existent a la Coronad’Aragó de 1563 ja es fa referència auna propietat de Bernat Nin. No sé sien aquest moment precís la famíliaGuimerà ja havia comprat la casa iportal (...) però és pel primer nomque és coneguda per la gent delVendrell. Prop del portal del Pardo,aquesta casa va hostatjar a Ferran VIIa la tornada de França i els va conce-dir el dret de posar una cadena a laseva porta. La casa havia estat la vi-venda del ministre d’Hisenda de la IIRepública, Jaume Carner i Romeu,avi de Joan Raventós i Carner. (...)43.

Raúl Alcalay. Quan l’any 1939 hitorna l’àvia, a la torre va posar-hi ungalliner per tenir ous frescos; delspagesos que tenien arrendades lesterres també podien recollir algunacosa per menjar. De nit anaven ambcarros a recollir les olives i les garro-fes, perquè si ho feien de dia, venienels de Falange i s’ho emportaven. Jorecordo que tenia una habitació granplena de garrofes. Van ser uns anys moltdurs, molt. La Guàrdia Civil l’escorta-va cada diumenge fins a l’esglésiapropera (des de casa es veia l’àngeldel campanar), per obligar-la a anar amissa.

Una de les feines que la meva àviava trobar va ser treballar per a l’Enci-clopèdia Sopena. Crec que li pagavenno sé si 1 pesseta per cada 4 línies...Després va escriure obres de teatre isarsueles; tenim els llibrets, amb mú-sica del maestro Díaz Giles44. Van estarvuit mesos treballant al Vendrell i es vaa estrenar a València. Però l’època eradifícil, s’havien de pagar els actors i vadurar poc. En aquella època intenta fernegocis de tot tipus, era una empre-nedora nata; en unes caves hi plantaxampinyons, però no li funciona i con-tinua lluitant.

Segons l’herència, la meva àviapodia hipotecar, però no vendre. Detotes les terres i vinyes que tenia vafer-ne hipoteques per anar tirant i alfinal els bancs li van anar prenent lamajoria de les terres. Jo conservo do-cuments en pergamí de totes les es-criptures.

L’any 1952, Maria Anna GuimeràSaló va donar la finca a la seva filla

41. «Aproximació a l’estudi historicoartístic de l’edifici del portal del Pardo del Vendrell», pàg. 15.42. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=126543. La pàgina web http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1265 a Portal i casa del Pardo cita les

explicacions de Salvador Caralt i Salvó.44. Fernando Díaz Giles (1887-1960) va compondre el 1907 l’Himne d’Infanteria i és conegut per

sarsueles com La moza que yo quería, El cantar del arriero...


5 5

NOTES, 25

Matilde. Aquesta, l’any 1958, la vavendre a Apel·les Fenosa Florensa i,en morir aquest, el 1988, la casa vapassar a mans de la seva vídua, Ni-cole Fenosa45. Actualment és la seude la Fundació Apel·les Fenosa.

Raúl Alcalay. L’any 1956 li detec-ten un tumor en el tiroides i decidei-xen operar-la; llavors va pensar quemoriria i va decidir vendre (perquèmentrestant havia mort la seva mare il’herència havia passat a ella). Quan, inarticulo mortis va firmar que venguessinla casa, va dir, mira filla, jo no vull quepassis les angoixes que he passat jo,veneu-ho a l’escultor Fenosa. L’àvia sig-na la venda i resulta que el tumor noera tan mortal: li van treure un tros detiroides i va anar la mar de bé. Llavorsli donen el que havien quedat de la ven-da de la casa, perquè el Fenosa ho vapagar a terminis. L’àvia s’ho va vendreper mig milió de pessetes amb la pro-mesa que no la tirarien a terra per ferpisos.

En una biografia escrita per la donade Fenosa, aquesta explica com vaanar la venda: «L’any 1957, anantcap a Montblanc vam travessar elcamp de Tarragona, i el paisatge ensva semblar encisador. Tornant cap aBarcelona, vam parar al Vendrell perdemanar al notari Llassat si sabiad’alguna casa que és vengués a laregió. L’Apel·les insistia en el fetque, com a mínim, tingués una fi-nestra gòtica. Llassat ens va parlard’una casa al Vendrell que s’havia desubhastar al cap de tres setmanes ique tenia diverses finestres gòtiques.Vam tornar a Barcelona [i vamaconseguir el telèfon de Matilde

Folch]. Corrents, Fenosa va trucar-li. Ens va rebre molt exaltada (hoestava més que ell) i li va suplicarque la comprés abans que l’haguésde vendre per l’increment dels crè-dits de la hipoteca. Com un gransenyor, tot i que la quantitat sobre-passava amb escreix els nostres re-cursos financers, Fenosa li va dirque honoraria els deutes i que pa-garia, a més, una suma equivalentamb la condició de disposar d’unany per poder aconseguir-la.L’Apel·les va decidir tornar a Parísl’endemà mateix. Moltes persones,generosament, van comprar escul-tures per tal que Fenosa pogués te-nir la seva casa. Ens van aconsellarque demanéssim ajut a un advocatperquè Matilde tenia dos germansexiliats que la mare havia deixatsense herència. Va ser necessari,també, consultar un arquitecte perconèixer l’estat de la teulada i, d’unamanera més àmplia, la situació dela casa. Home apassionat, Fenosa noparava de dir: «Amb germans o sen-se, compro! Amb bigues o sense,compro!». No va ser fins el 8 demaig de 1958 que es va signar elcontracte de compra en unes con-dicions rocambolesques que ensvan portar a una situació inversem-blant. Aconseguir diners no va serfàcil. Els entrebancs relacionats ambel mercat dels canvis no facilitavenles coses. Quan vam arribar aBarcelona, ens vam assabentar quehavien ingressat Matilde Folch al’hospital i que l’operaven l’ende-mà. Vam anar a l’hospital de SantPau per signar les clàusules! Un copque les coses estaven en ordre, vamtornar a París»46.

45. Article citat de la revista Del Penedès.46. http://www.fundaciofenosa.org/descarregues/biografiaCAT.pdf


5 6

NOTES, 25

Raúl Alcalay. La meva mare, de totaixò no va voler-ne saber res ni va vo-ler continuar amb totes les angoixes.L’àvia va esperar els últims pagamentsi després agafa un vaixell i se’n va aVeneçuela, ella sola. Tenia 55 anys i co-mença una nova vida.

Allà es presenta al Ministerio deEducación i li donen un càrrec en uninstitut. Coneix els cercles maçons delsexiliats republicans, el lingüista Pom-peu Fabra i el geògraf Pau Vila, que eramolt amic seu. Estrena obres de tea-tre, escriu als diaris i porta a terme unaintensa activitat intel·lectual. Ella en-senyava castellà a aquella gent i expli-cava que era difícil; li havien posat unguardaespatlles perquè l’amenaçaven;ella era molt estricta, no aprovava atothom i un dia van escriure: «dicta-dora de Franco, vete a tu casa». La «li-cenciada Folch», li deien. Finalment,quan la meva mare es va posar malal-ta, va tornar. La mare va morir moltjove, el setembre de l’any 1971, amb44 anys. Després, l’àvia se’n torna aVeneçuela i coneix un poeta veneçolà,molt conegut i viuen en parella fins queell mor. Llavors ella torna aquí i va viu-re fins als 93 anys. Mor el 1993, des-prés d’una vida dura i tràgica. Era unadona molt orgullosa, molt atractiva itenia molts pretendents, però no vatrobar la felicitat. Jo me l’estimavamolt, a la meva àvia. Nosaltres vampassar un parell d’estius de petits, a lacasa del Vendrell. Amb la seva fillaAnna, és a dir, la meva mare, no s’en-tenien, però als néts ens tenia molt decarinyo, jo recordo que ens donava elsopar i tot, però era una dona ambmolta personalitat. Jo, com que era elnét més gran, em tenia molta simpa-tia i m’associava una mica amb el fillque havia perdut, l’Enriquet. Tenia una

fotografia del nen i sempre la portavaamb ella i una mare de Déu de Mont-serrat negra, que encara la tinc, queera el seu amulet de la sort.

La meva mare s’havia casat ambWilliam Alcalay, que va arribar aBarcelona l’any 1948 procedent deGènova. Venia de Suïssa. Havia fet eldoctorat de Química al Politècnic deLausane i va fundar un laboratori quí-mic a Barcelona, on va conèixer lameva mare. Tenia un germà, LeonAlcalay, que era violinista; havia tocata l’orquestra de Pau Casals abans de laguerra i era molt amic de Companys ide la seva dona, que també era violi-nista i havia vingut a fer concerts alPortal del Pardo. El juliol de 1936 ha-via anat Suïssa, llavors esclata la guer-ra aquí i ja no torna.

La meva mare, els anys quarantahavia estudiat medicina; va acabar lacarrera l’any 1950, quan vaig néixerjo; es va fer metge psiquiatre i treba-llava al Clínic, amb el doctor Sarró. Lameva àvia esperava que l’ajudaria, per-què li havien proposat ser sòcia de laclínica Platon, que llavors s’estava fent,però la mare va dir que no, que ellatenia uns ideals d’ajudar a la humani-tat sense cobrar. Recordo que hi haviamolts pacients que venien a casa, erauna consulta privada sense cobrar. I elspacients venien molt de temps, perquèaquestes coses de la psicoanàlisi du-ren molt. Això sí, per Nadal ens rega-laven pollastres i altres coses. Ellasempre va tenir una gran admiració pelseu pare, va voler seguir la tradició.

La meva àvia no volia parlar del queva passar al seu home i al fill. Mai vavoler tornar a Mollet. Sempre que ha-víem de passar per Mollet ens havíemde desviar per no passar pels QuatreCantons.


5 7

NOTES, 25

Articles d’Enric Rosés publicats a la premsa molletanaNostre Ideal, 22-9-1928. «Pi i Margall« i «República i Religió»Nostre Ideal, 24-11-1928. «Unitarisme i Federalisme»Nostre Ideal, 26-7-1930. «Ciutadania»Nostre Ideal, 9-8-1930. «El pacte d’Unió Republicana» i «De l’orador»Nostre Ideal, 23-8-1930. «La reunió de Sant Sebastià»Lluita, 8-10-1930, «Rèplica»Lluita, 8-11-1930, «Perquè som republicans»Lluita, 26-11-1930, «El text de la declaració ministerial» i «Tot és qüestió

d’apreciacions»Lluita, 24-3-1931, «Recursos del caciquisme»Lluita, 10-4-1931, «Rèplica» i «El cas Pedrerol»Lluita, 15-11-1931, «Les fantasies del Sr. X» i «L’escola única»Lluita, 12-4-1932, «L’estatut de Catalunya»

Nota 1: Molts dels editorials de Lluita, probablement també són d’Enric Rosés.Nota 2: Excepte l’exemplar de Lluita del 12-4-1932, que pertany a l’arxiu de Jaume Bosch, la resta es

troben a l’Arxiu Municipal de Mollet, però la col·lecció és incompleta.

BibliografiaARROYO, P., RAYAN, N., “Aproximació a l’estudi historicoartístic de l’edifici

del portal del Pardo del Vendrell”, dins la revista Del Penedès, primavera de2003. <http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/86275/128648> [Consulta: 8 d’agost de 2009].

BOSCH, Anna, “L’alcalde Fortuny, notes biogràfiques”, Revista NOTES núm. 5,Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès, 1991.

CENTRE D’ESTUDIS I DIVULGACIÓ DEL PATRIMONI (CEDIP). <http://www.poblesdecatalunya.cat/> [Consulta: 20 d’abril de 2009].

CORBALÁN, Joan i LARDIN, Antoni. Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política.Mollet del Vallès: Centre d’Estudis Molletans, 2000, 187 pàg. (Vicenç Plan-tada; 5).

CORBALÁN, Joan i GARCIA-MORENO, Consol, Joan Ambrós i Lloreda. Per Catalunyai la Llibertat. Mollet del Vallès: Centre d’Estudis Molletans, 2002, 526 pàg.(Vicenç Plantada; 7).

ESCRIVÀ, Cristina. “Sabadell i l’Institut Obrer de Segona Ensenyança 1937-1939”.Dins web del Centre d’Estudis d’Investigació Històrica Baix Maestrat/Montsià <http://www.ceibm.org/cristina04.html> [Consulta: 23 de maigde 2009].

FUNDACIÓ FENOSA. Biografia d’Apel·les Fenosa. <http://www.fundaciofenosa.org/descarregues/biografiaCAT.pdf> [Consulta: 13 de juny de 2009].

MASSAGUER, M.A. “La Segona República a Mollet”, Revista NOTES, núm. 1. SalaFiveller. Mollet del Vallès, 1987.

MORENTE, Francisco. “La depuració a l’ensenyament”, dins: 1939 Barcelona anyzero (1999). <http://mediterrania.bloc.cat/post/2741/184323> [Consul-ta: 23 de maig de 2009].

PORTELLI, Alexandro. Històries orals. Relat, imaginació, diàleg. Barcelona: Generalitatde Catalunya. Memorial Democràtic, 2009, 529 pàg. (Col·lecció MemòriaOral; 2).


5 8

NOTES, 25

Annex 1

República i religió

És creença general entre nosaltres que no és possible la instauració de laRepública, sense que aquesta tingui un caire netament anticlerical i anticatòlic iaixí mateix es fa sinònim de desordre el nom bellíssim de República.

Ni l’una ni l’altra d’aquestes falses creences és justificada, puix el respecte ala religió que la majoria del poble professa seria altament necessari per a l’exis-tència de la mateixa i netament impolític el procedir d’altra forma. Si un dia laRepública fos implantada, seria necessari atreure’s amb actes de bon governsimpatia del país envers el nou règim sense buscar motius que serien aprofitatspels seus adversaris per enderrocar-lo.

En quant al mot desordre (l’antiga repartidora) aplicat pels adversaris poli-tics a aquesta forma de govern i esgrimit davant de les classes conservadores iburgeses com un fantasma paorós per tal d’allunyar-les d’aquesta forma degovern, hem de fer notar que estem bastant lluny de l’any 71 i creiem sincera-ment que avui estem molt més preparats que aleshores i que un cop instaurat elnou règim, si per part d’algú, incluint-hi els que es diguessin correligionaris, espromovia el més lleu desordre, tenint en compte el bé de la República, es corre-giria amb mà ferma al causant o causants i en pocs instants s’hauria acabat ambaquesta llegenda.

República significa respecte a totes les idees entre elles la religió; respecte atots els homes incluint-hi els clergues, i ordre sobretot, complint i fent compliraquests deures de veritable ciutadania: Respecta als altres i lo dels altre si volsque et respectin a tu i a lo teu.

Enric RosésNostre Ideal, 27 d’octubre de 1928

SUÀREZ, M.A. La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès. Mollet del Vallès:Centre d’Estudis Molletans, 2000, 369 pàg. (Vicenç Plantada; 4).

TELEVISIÓ DE CATALUNYA. Programa “El meu avi”: Simeó Rabasa. <http://www.tv3.cat/elmeuavi/rabasa/tablacronologia.htm> [Consulta: 22 de no-vembre de 2008].

Revistes Nostre Ideal i Lluita (Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès. Col·-lecció Pou).

Annexos


5 9

NOTES, 25

Annex 2

Rèplica

Com ja dèiem en la nostra salutació, la diferència d’apreciació del momentactual de la política Catalana feia impossible la nostra lleial col·laboració ambNostre Ideal i amb els homes que representen la política de la Lliga Regionalista.

Nostre Ideal publica el seu article de fons firmat pel seu Director i en ell parlad’alguns punts que ens interessa refutar. No estem ni podem estar conformes enla culpabilitat que ens assigna a nosaltres joves, per culpa de la nostra joventuti manca d’experiència, en la divisió del Centre; són les circumstàncies més for-tes que nosaltres mateixos que avui ens invitaven a fer el que hem fet, i no somnosaltres sols a Catalunya; avui per totes les contrades en veiem l’exemple dejoves i de vells.

Trobem encertadíssimes i atinades les reflexions que segueixen al jutjar el fetde la nostra divisió. Si la nostra posició representa un avenç en els costumspolitics de Mollet, puix fins ara les divisions sols es feien a base de qüestionspersonals, creiem que en aquest cas la joventut ha donat una bella lliçó deciutadania.

I ara anem a jutjar amb el nostre punt de vista la nostra posició i la seva.D’acord com veig, al jutjar la Monarquia i la persona que la representa, lanostra disparitat de criteri sols seria en les dificultats que es presenten per assolirel triomf dels ideals republicans, i per tant, el triomf de la causa de Catalunya,puix reconeix l’articulista que amb la implantació de la República federal elnostre plet quedaria automàticament resolt.

No sabia jo que fos acceptable la teoria de que quan hi ha un camí benmarcat per assolir un ideal, encara que voltat de dificultats, es tingués d’aban-donar; jo creia que l’home fort ha de procurar superar totes les dificultats ques’oposin al triat i si bé el pes que representem els catalanistes republicans no potdecantar la balança, el nostre pes juntament amb el de tots els republicans espa-nyols ja és més possible el fer-la decantar; quan no seria possible fora si totsprenguéssim la còmoda actitud de deixar fer i de no solament actuar dintre dela Monarquia convençuts de la seva ineficàcia per resoldre el nostre plet, si noapuntar-la perquè no caigués.

Tant convençuts estem de que seguim el bon camí, l’únic camí, com que ellsamb tots la bona voluntat i tot el patriotisme, que els hi reconeixem, segueixenel camí que els seus dirigents potser amb no tant bona fe, ni tal volta tantpatriotisme, els hi marquen.

Enric RosésLluita, núm. 1, 8 d’octubre de 1930


6 0

NOTES, 25

Annex 3

Ciutadania

La política actual ha d’ésser, per a què el poble hi cregui, una política nova,una política austera; ja estem cansats de polítics que fan servir el poble perelevar-se als llocs que la seva ambició desitja.

Ara bé: el poble també s’ha de fer digne d’aquesta renovació actuant sem-pre com perfectes ciutadans conscients dels seus drets. S’ha de lluitar sempreamb els ulls elevats envers la idea que el nostre cervell entengui que ha decontribuir al nostre millorament; no s’ha de deixar influir per cap pressió; éstan indigne el que compra un vot com el que es deixa comprar la seva cons-ciència d’home i de ciutadà, és tan indigne el que es val de la seva influènciaperquè els seus subordinats facin la política que ell creu més favorable alsseus, interessos, com el subordinat que accepta la pressió, puix d’Home lliurees converteix en esclau.

I els elegits han de palesar que mereixen l’honor que el poble els feu al’elegir-los, han d’actuar sense claudicacions de cap mena i han de mantenir elcriteri mateix que sustentaven quan el poble els elegí. En el Municipi han demirar amb més interès el bé del comú que el llur propi; en l’organisme “pro-vincial” han de mirar el bé de la terra per sobre de tot i en l’organisme centralhan de fer-se acreedors del respecte i admiració dels seus electors, que veginen ell el seu perfecte representant que defensi les idees amb el mateix braó iamb el mateix esperit de sacrifici del que es faria mereixedor el poble queprocedís amb aquell veritable sentit de ciutadania.

Fem-nos dignes del moment actual; actuem com a perfectes ciutadans cons-cients dels nostres drets i deures; elegim com a representants nostres aquellsque honradament defensin les idees que nosaltres sentim a dintre nostre i aixícontribuirem a posar el nostre gra de sorra per la regeneració del nostrepoble.

Enric RosésNostre Ideal, 26 de juliol de 1930


6 1

NOTES, 25

Annex 4

Recursos del caciquisme

S’apropen les eleccions municipals i com a la farum de la carn morta surtla hiena, també surten els professionals del caciquisme que voldran altra voltaemprar els mateixos recursos d’altre temps, no adonant-se que han passat vuitanys i que el poble ha tingut temps de pensar i sap el que té de fer.

¿Quins són els procediments emprats per aquesta gent? Primer que tot lainvitació a votar determinada candidatura.; si es veu que el preguntat és refrac-tari aleshores l’amenaça d’ésser acomiadat de tal o qual fàbrica, o bé la dependre-li la terra que conrea o bé la d’apujar-li la contribució són recursosque en altre temps no havien fallat mai, però ara sortosament la unió delsrabassaires per un costat i la unió dels obrers faran molt més difícil la tasca decomprar consciències, i si tots plegats ens donem compte de la nostra força noens deixarem imposar i sabrem cumplir els deures del ciutadà de votar i votarsense cap mena d’imposició.

Nosaltres no creiem que es reprodueixin les coaccions que en altre tempshavien desnaturalitzat el sufragi, però si es reproduïssin estem convençutsque el poble sabria donar la repulsa més enèrgica per aquests procedimentsindignes.

L’obrer tant del camp com de la fàbrica, mentre treballi les hores convin-gudes, ja ha complert amb el seu patró i aquest no té dret a exigir cap mena devassallatge, del contrari l’obrer es convertiria en esclau que no pot pensar nisentir altrament que el seu amor i senyor.

Si un ciutadà no vota o vota contra la seva consciència no tindrà despréscap dret de queixar-se de l’actuació dels governants puix ell haurà contribuïtobertament a la seva exaltació al poder.

¡Molletans! cumpliu el vostre deure de ciutadans i al cumplir-lo mireu benalt i no penseu en res més que el deure vostre és votar als que representin lavostra manera de pensar i de sentir.

Enric RosésLluita, 24 de març de 1931


6 2

NOTES, 25

Annex 5

És un deure imitar lo bo

Fa poques setmanes, al llegir un periòdic local, vaig assabentar-me del bellgest d’un excel·lent professor, odontòleg també, i que té baix la seva direccióuna Acadèmia de 1a i 2a ensenyança per a nois; fou tal gest l’oferiment d’en-senyar a llegir i a escriure a tots els homes aquells qui, per desídia dels pares oper diverses contrarietats econòmiques, havien passat de l’adolescència a ésserhomes analfabets, és a dir, sense ni tan sols conèixer les lletres. Potser a l’ocór-rer tal cosa a la meva vila nadiua, al Vendrell, i ésser l’iniciador de tal idea elprofessor Martorell de la mateixa vila, fa que jo vegi les coses baix un punt devista més benèvol i elevat, però jo crec digna de veritable elogi la idea de ditsenyor, que sacrificant hores d’esplai, potser i tot hores per a ell de treballretribuït, vol ajudar als seus semblants per a què pugui arribar el dia en quèfrueixin de totes les íntimes satisfaccions que reporta en si el saber, no tementper altra part sortir de l’empresa «amb les mans» al cap com vulgarment esdiu, doncs malauradament quasi totes les bones idees que s’inicien en moltspobles en pro de l’ensenyança, acaben, per poc interès del públic, convertidesen fum.

Més, si simpàtic vaig trobar el desinterès del professor, molta més joia emcausa, i crec mes digna de lloança, la manera com han correspost els homesanalfabets de la població, subscrivint-se en gran nombre a les lliçons gratuïtes,deixant apart preocupacions i demostrant la necessitat que en tenen de llegir iescriure. I talment, per poc que reflexionem, reconeixerem lo trist que deuésser no poguer convertir en paraules signes tan enigmàtics com són les lletresper als que no han après a conèixer-les i que tantes benaurances poden portar-nos quan venen dels éssers més volguts, i quan vergonyós que altri tingui detransmetre el seu significat, d’assabentar-se dels sentiments que en ells enscomuniquen. Com també del sofriment moral d’aquells que, essent lluny del’ésser estimat, de l’ésser escollit per formar una dolça llar, tenen de recórrer aaltres per expressar les tan sapigudes, però delicioses sempre, paraules per trans-metre escrivint tots els bells pensaments que l’amor suggereix i que tan bédemostrà Campoamor en la seva conegudíssima composició “Quien supieraescribir”. Si a tots els pobles hi hagués qui sacrificant unes hores d’esplai esdediqués a ensenyar desinteressadament quiscuns dels propis coneixements aaquells que fins dels més elementals careixen, en pocs anys veuríem minvar engran nombre els analfabets, vergonya d’una nació avençada, els quals, malgratdel esforços dels governants, adquireixen encara en les estadístiques actualsuna xifra massa elevada. Quants vicis, quantes hores passades al cafè evitaríemsi tots hi poséssim una engruna de bona voluntat! I quina bona obra compli-ríem ensenyant desinteressadament a aquells que, per vergonya d’anar a estudio falta de medis són ignorants! I quina íntima satisfacció per als que tan bellaobra realitzessin!

Matilde FolchNostre Ideal, 21 de desembre de 1929


6 3

NOTES, 25

Annex 6

L’Escola única

Aprovat per les Constituents l’article referent a ensenyament, que pressu-posa, primer, que la República legislarà en el sentit de facilitar a tots els espa-nyols econòmicament necessitats l’accés a tots els graus d’ Ensenyament, fentque l’única condició que ha de tenir en compte sigui l’aptitud i la vocació.Segon, que l’ensenyament serà laic, essent l’eix de la seva activitat metodològi-ca el treball, i s’inspirarà en els ideals de solidaritat humana. Tercer, reconeix ales Esglésies el dret subjecte a la inspecció de l’Estat d’ensenyar les seves doctri-nes respectives en els establiments particulars.

Aquests preceptes que reconeix la nostra Constitució són els conceptes fo-namentals de l’Escola Única, així és que pràcticament, en ésser aplicats, s’im-plantarà dit sistema a Espanya.

A Franca, governant Tardieu (1930), la Comissió d’Hisenda va acceptaruna esmena dels senyors Herriot, Decos i Berthod, en la qual es demanava elperfeccionament de l’Escola Única en el sentit de sentar el principi de la gratuï-tat de l’ensenyament en tots els seus graus, en presentar-se a la Cambra deDiputats, s’hi oposaren els conservadors, M. Louis Marin, el canonge catòlicDesgranges i el pastor protestant Austrand, en nom, sinó de la caritat cristiana,de la llibertat d’ensenyament, i que a la fi no era res més que la defensa del’ensenyament privat confessional (com ara a Espanya), però Herriot, en unmagnífic discurs, va defensar l’esmena i l’ideal de l’escola única que no repre-senta el monopoli per part de l’Estat, sinó que deixa en llibertat als pares deportar els seus fills a l’Escola pública o privada, el govern s’hi va oposar, peròla Cambra la va votar, i el Senat va ratificar el vot de la Cambra, i a partir delprimer d’abril de 1930 és França el primer país d’Europa que ha establert lagratuïtat en tots els graus de l’ensenyament per a tots els que no tinguin cabalsi tinguin, en canvi, aptitud per arribar als graus més superiors. Anglaterra,Alemanya i Rússia també han establert alguns dels principis de l’escola única,però en el cas de Rússia cap imputar-li que ha substituït el dogma religiós peldogma marxista, i en tots els casos en què se substitueix un dogma per unaltre, no es respecta la consciència de l’infant i és contrari als principis de ladita escola.

Nosaltres som entusiastes de l’aplicació a Espanya d’aquest sistema i augu-rem a la Jove República Hispànica, un cop implantat i en un dia no moltllunyà, dies de gloria envers els ideals de progrés i solidaritat universals.

Enric RosésLluita, 15 de novembre de 1931


6 4

NOTES, 25

6 5

NOTES, 25

Reflexions sobre la gestió delpaisatge de Gallecs

Josep Gordi Serrat*

1. Introducció

La voluntat d’escriure aquest arti-cle és producte, sobretot, d’haver tor-nat a passejar per Gallecs amb elsalumnes de l’assignatura Bosc i socie-tat del Màster de Medi Ambient de laUniversitat de Girona. El motiu era pre-sentar l’espai sobre el qual havien defer el seu treball de curs. Al llarg de lesjornades de passeig per Gallecs i de lessessions de debat a la Universitat vansorgir moltes idees que afectaven l’es-tat actual del paisatge així com possi-bles canvis per millorar-lo i vaig pensarque seria interessant sistematitzar-lesi convertir-les en un article. Cal remar-car que aquesta activitat va ser possi-ble gràcies a l’amabilitat i l’entusiasmedel que era gerent de Gallecs a la pri-mavera del 2009: Joan Vallhonrat.

Una segona pregunta que ens agra-daria respondre és: Per què parlar depaisatge? La resposta, al nostre enten-dre, és molt senzilla i entenedora. Ga-llecs és, per damunt de qualsevol altreconsideració, paisatge! Millor dit, unfragment del paisatge característic dela plana vallesana d’abans de l’empentaurbanitzadora de la segona meitat delsegle XX. Aquesta afirmació recordemque va ser una de les conclusions deles jornades que sobre Gallecs va orga-nitzar el Centre d’Estudis Molletans laprimavera del 1995. Les actes d’aquellesjornades es van publicar el 1996. D’a-questa publicació voldria citar-ne dosfragments. El primer és de BERTRAN

(1996): «Un dels valors més rellevantsde Gallecs és el paisatgístic, ja que ésun dels territoris relativament mésamplis del sector central de la planavallesana sense edificar». El segon ésde NEL·LO (1996):«la preservació deGallecs com espai obert, no urbanit-zat i d’alta qualitat ambiental és unaqüestió d’importància estratègica nonomés per als municipis que l’envol-ten, sinó per al conjunt de la regiómetropolitana de Barcelona».

Els objectius d’aquest article són tres.El primer és analitzar el paisatge de Ga-llecs des de dues òptiques diferents, lade l’ecologia del paisatge i des d’unvessant fisiognòmic, és a dir, explicantla seva estructura o geometria. El segonés presentar un conjunt de reflexionssobre com es podria intervenir en elpaisatge per tal de millorar-lo. Per tant,relacionarem una sèrie de propostes degestió amb la senzilla voluntat d’enriquirel debat sobre el futur del paisatge jaque, al nostre entendre, malgrat que s’hasalvat Gallecs del procés urbanitzador,no tenim clar quin ha de ser el seu futura nivell paisatgístic. En conseqüència, eltercer objectiu és donar resposta, dinsde les conclusions, al conjunt de pre-guntes que, al nostre entendre, restensense tenir una clara resposta, com: Ga-llecs és un parc metropolità o un espaiverd de Mollet del Vallès? Gallecs, ha deseguir el model dels parcs agraris o hade desenvolupar més multifuncionalitat,és a dir, tenir present els vectors agrari,ambiental i d’ús públic?

GORDI SERRAT, J. (2009). Reflexions sobre la gestió del paisatge de Gallecs, pàg. 65-80

* Professor de Geografia de la Universitat de Girona. [email protected]

6 6

NOTES, 25

2. L’anàlisi i la percepció del paisatge

Molts autors coincideixen que elconcepte de paisatge neix de les refle-xions de Francesco Petrarca desprésd’ascendir el 26 d’abril de 1336 alMount Ventoux. Cal assenyalar que desdel cim d’aquesta muntanya i, en undia clar, es contempla bona part de laProvença. Quina és la particularitat dePetrarca? Doncs, senzillament, que, perprimer cop, percep el paisatge des d’unpunt de vista estètic. Per tant, segonsURIARTE1 el concepte de paisatge neixde la mirada humana com una apropia-ció sensorial. Existeixen moltes defi-nicions de paisatge, però, la majorpart, tal com ho expressa MADERUE-LO(2006), parteixen del fet que el pai-satge es contempla i que el plaer queprodueix la seva contemplació generala necessitat de retenir el record a par-tir d’una fotografia, un dibuix o unadescripció.

El paisatge el podem analitzar desde diferents paradigmes científics.Segons TERRADES (2003) existeixentres concepcions bàsiques al voltant delconcepte paisatge: la perceptiva, l’es-tructural i la funcional. En relació a laconcepció estructural i funcional delpaisatge ens apareixen dues escoles.D’una part tenim l’escola geosistèmi-ca liderada pel geògraf francès BER-TRAND2. D’altra part hi ha l’escola del’ecologia del paisatge3 que es dedica

a analitzar els mosaics espacials, quees diferencien en peces discretes(patches), corredors (corridors) i ma-triu (matrix). El Laboratori d’Anàlisi delPaisatge de la Universitat de Girona vafer un estudi de la via verda Gallecs-Gallifa seguint els postulats de l’eco-logia del paisatge que posteriormentes va resumir en el capítol d’un llibre(CORTINA et GORDI, 2006) i que pre-sentem sintèticament en el properapartat d’aquest article com a exem-ple del tractament del paisatge desd’un punt de vista científic.

Respecte a la visió estructural delpaisatge, podem esmentar les propos-tes d’anàlisi, ordenació i gestió que elspaisatgistes i urbanistes duen a termeque en darrer terme tenen una voluntatd’ordenar i, per tant, d’intervenir. Unbon exemple d’anàlisi del paisatge desd’aquest punt de vista metodològic ésel tractament que es fa en el Pla Espe-cial de protecció de Gallecs, el qual nova arribar a aprovar-se i que presen-tem resumidament en l’apartat númeroquatre d’aquest article (GORDI, 2005).

En darrer lloc, cal parlar del paisat-ge des de la percepció. En ocasions, escompara el paisatge amb la lecturad’un llibre (BUSQUETS, 2009) ja queel paisatge el podem llegir i, per tant,comprendre’l. Cal tenir present que lapercepció és la imatge que l’observa-dor es forma dels fets que l’envolten,fruit de la natura dels fets i de la cap-

1. URIARTE, IÑAKI (2009): «El Mount Ventoux, origen del concepto de paisatge» Versió digital delDiario de Navarra del 25 de juliol de 2009.

2. Com a introducció als postulats de l’escola geosistèmica podeu llegir el capítol: BOLOS,M. de iGÓMEZ,A. (2008):«La ciencia del paisaje» dins BUSQUETS,J i CORTINA,A. (coords.): Gestión delpaisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje, Ed. Ariel, Barcelona.

3. Existeix una enorme literatura al voltant dels plantejaments teòrics i metodològics de l’ecologia delpaisatge així com un gran nombre de treballs sobre territoris concrets. Només a tall d’exemple voldriaesmentar els següents articles:RODÀ, F. (2003): «La matriz del paisaje» dins FOLCH,R. (coord.): El territorio como sistema.Conceptos y herramientas de ordenación, Diputació de Barcelona, Barcelona.TERRADES, J. (2003): «El paisaje y la ecología del paisaje» dins FOLCH,R. (coord.): El territoriocomo sistema. Conceptos y herramientas de ordenación, Diputació de Barcelona, Barcelona.TERRADES,J. (2001): Ecologia de la vegetación, Ed. Omega, Barcelona.

Josep Gordi Serrat

6 7

NOTES, 25

tació que l’observador fa en funció delssentits i del seu bagatge cultural. Quanllegim un paisatge podem fer-ho a par-tir de diferenciar les parts i catalogarel conjunt.

3. La via verda Gallecs Gallifa

Segons PINTO (2006) la via verdade Gallecs-Gallifa (mapa 1) està arti-culada per l’espai obert que es confi-gura en l’interfluvi que s’estén des delmarge esquerre de la riera de Caldes iel marge dret del Tenes. Gairebé totala via verda pertany a la comarca delVallès Oriental, excepte un sector situatal sud-oest d’aquesta i que pertany alstermes municipals de Palau-Solità iPlegamans i de Santa Perpètua deMogoda, i per tant, a la comarca delVallès Occidental.

El relleu del sector està condicio-nat, bàsicament, per la disposició nord-sud de la xarxa de rieres i torrents.Aquests tenen la capçalera en els re-lleus més alterosos de la Serralada Pre-litoral i s’han obert pas en els materialssedimentaris poc consolidats, miocè-nics, que rebleixen la depressió, finsevacuar al Besòs. La disposició esmen-tada de les carenes i els torrents ha in-fluït en la constitució d’un paisatge onles àrees urbanes, els polígons indus-trials i la major part de l’espai cons-truït es localitzen en els fons de les vallsdels cursos principals. Així, en el sec-tor de ponent: Caldes de Montbui, Pa-lau-solità i Plegamans i Santa Perpètuade Mogoda, s’alineen al llarg de la rierade Caldes, mentre que pel costat de lle-vant: Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Pa-rets del Vallès, se situen tot resseguintel riu Tenes. L’extrem sud de l’espai obertqueda bruscament interromput pelnucli urbà de Mollet del Vallès, el qual,limitat en el seu costat sud pel riu Be-sòs, s’ha estès amplament per l’ inter-fluvi que separa la riera de Caldes i el

Tenes, interfluvi que en aquest puntocupa menys extensió com a conse-qüència de l’aproximació dels dos cur-sos d’aigua en el seu recorregut cap elBesòs.

Malgrat la disposició inicial delsnuclis urbans en el fons de les valls delscursos d’aigua principals, a les últimesdècades s’ha produït una proliferaciód’urbanitzacions que s’han emplaçata les carenes i vessants de les modes-tes serres que fan de divisòria de lesvalls de rieres i torrents. És el cas deles urbanitzacions de can Falguera aPalau-solità i Plegamans, de can Vall aCaldes de Montbui, de Palaudàries,compartida entre Parets del Vallès iPalau-solità i Plegamans o de can Ro-vira Lliçà d’Amunt. Aquestes urbanit-zacions tendeixen a ocupar l’espaicentral de la via verda, a expenses desòl agrícola i forestal, i en alguns puntsestan tendint a una coalescència ensentit est-oest que si es consolidés,constituiria una autèntica barreratransversal en el cor mateix de l’espaide la via verda.

L’estructura del paisatge està cons-tituïda per una matriu formada percamps de conreu de cereals i espèciesfarratgeres que en conjunt ocupen un38,5% de l’espai de la via verda. Aques-ta matriu engloba diversos fragmentsde vegetació forestal de mida diversa ique en conjunt suposen un 26,5% dela superfície. El fragment més gran ésel bosc de Palaudàries i can Costa, dinsel terme municipal de Lliçà d’Amunt,que està situat al centre de l’espai deconnexió. La vegetació de ribera i defondalada i els marges de conreu queconnecten entre si els diversos frag-ments suposen un 8,1% del total del’espai. La resta de la superfície estàocupada per l’espai construït (nuclisurbans i urbanitzacions, principal-ment). Els nuclis urbans se situen a laperifèria, excepte el de Mollet del Vallès

Reflexions sobre la gestió del paisatge de Gallecs

6 8

NOTES, 25

La via verda Gallifa-Gallecs. Font: CORTINA, A. I GORDI,J. (ed.) (2006): Les vies vies verdes delVallès, documenta Universitària, Girona.

Josep Gordi Serrat

6 9

NOTES, 25

que ocupa l’extrem sud de la via verdatot constituint un obstacle insalvableper a la connexió amb els espais natu-rals de la Serralada Litoral.

4. El tractament del paisatge en el PlaEspecial de Protecció de Gallecs

El Pla Especial de Protecció de l’Àreade Gallecs el va redactar un equip mul-tidisciplinar dirigit per Antoni Font, ca-tedràtic d’urbanisme de la UPC, el qualtambé havia participat en l’equip queva redactar el PGMOU de Mollet delVallès del 1982. El Pla fa una interes-sant anàlisi del paisatge de Gallecs iestableix l’existència de tres tipus desistemes: madurs, desestructurats iexplotats i vinculats. A continuació,definim, segons el pla, aquests concep-tes:

Sistemes madurs. Dins aquesta ca-tegoria, l’equip redactor estableix duessubcategories. En primer lloc, parlende sistemes madurs, és a dir, els bos-cos d’alzines i roures. En segon lloc, esparla de comunitats secundàries, és adir, en transició cap a l’alzinar, comsón les brolles de romaní sovint arbra-des amb pi blanc i pi pinyoner o la gar-riga amb romaní.

Sistemes desestructurats. Conside-rem sistemes desestructurats, aquellssistemes riberencs que degut a diver-ses actuacions humanes han deixat depresentar l’estructura típica d’aques-tes formacions, ja que es presentenmolt degradades, sovint substituïdesper comunitats de bardisses i/o plan-tacions de plàtans.

Sistemes explotats i vinculats. Elssistemes explotats fan referència alssistemes agrícoles i els que es derivende l’explotació i de la trama de camins.

El paisatge de Gallecs es descom-pon en un seguit d’elements (mapa 2)que serveixen per donar forma a l’or-denació del territori:

a) Àrees o superfícies, que corres-ponen a diferents peces de sòl existentsa l’àmbit del Pla Especial, que pels seusvalors i característiques físiques, pro-ductives, de flora o de fauna se’ls atri-bueix usos i funcions específiques, isón les destinatàries de les diferentspolítiques del Pla.

b) Itineraris, que són els elementsfísics de caràcter lineal, suport delsmoviments de les persones (amb osense vehicle mecànic, a cavall o ca-minant) i de la fauna.

c) Enclaus, corresponents als ele-ments espacials de caràcter puntual,que pel seu valor paisatgístic o de re-curs cultural estan destinats principal-ment a albergar algunes de les funcionsd’equipament i de serveis del futurParc Rural.

A continuació explicarem amb mésdetall tots aquests elements.

Àrees. Per la seva naturalesa i ca-racterístiques específiques, els agru-pem en les següents categories:

a1) ForestalSón els sòls destinats en l’actualitat

a la plantació extensiva de diferentsespècies d’arbrat (alzina, roure, arçblanc, pi blanc o pinyoner..). Per la sevaimportància paisatgística i mediambien-tal, són elements prioritaris a conservari potenciar com a peces fonamentalsde l’àrea d’especial protecció de Gallecs.

En aquestes àrees no podran realit-zar-se altres actuacions i operacionsque les necessàries per a la seva con-servació i potenciació (silvicultura,neteja, etc.) d’acord amb les bonespràctiques de la gestió forestal. Noobstant això, en aquells sectors con-solidats i d’accessibilitat adequada espermetrà l’ús públic del lleure.

a2) ReforestacióEn terrenys pròxims als anteriors, i

amb la voluntat de la seva potenciació


7 0

NOTES, 25

Elements que componen el paisatge de Gallecs segons el Pla Especial de Protecció. Font: GORDI, J.(2005): «El pla especial de protecció de Gallecs: tractament del paisatge» dins MALLARACH,JM I COMAS,E.(Coords.): Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejament urbanístic de Catalunya, Colec. Elementsde Debat Territorial núm.22, Diputació de Barcelona.

Josep Gordi Serrat

7 1

NOTES, 25

i connexió entre els forests existentsper constituir corredors verds a escalaterritorial es disposen peces de sòl pelreompliment forestal, destinades a laplantació intensiva d’aquelles espèci-es autòctones i característiques delpaisatge del Vallès. Una vegada que esconsolidi, tindran la consideració deforest amb les condicions d’ús abansassenyalades.

a3) Agrícola de protecció mediambiental o faunísticaEls terrenys situats entre el camí

dels Bandolers i la riera, i al llarg delcamí de Sant Valerià, com a zones trò-piques d’especial interès. Corresponenal sistema agrícola desforestat en lesdues zones careneres i resulta moltimportant sobretot per les aus migra-tòries. Sobre els marges i peces agrí-coles de conreu de vinya corren ocellsterranejants, i resulten ser àrees tròfi-ques per altres animals. Donades lesseves característiques, el Pla els ator-ga la màxima protecció, amb un rè-gim singular quant als tipus de cultiupossibles i els procediments agronò-mics a desenvolupar.

a4) Agrícola d’especial interès productiuCorrespon als terrenys situats en-

tre la riera i l’antic camí de Gallecs,des del seu inici a la ciutat fins a canCruz, que pels seus valors agronòmicspotencials es consideren adequats peldesenvolupament de la recerca i expe-rimentació agrícola. En aquesta zona,exclusivament es podran realitzar lesactivitats pròpies d’una activitat agrí-cola, compatible amb el mantenimentde les condicions faunístiques i de pai-satge existents, així com la recerca iexperimentació agronòmica i l’estudidel medi ambient.

a5) Agrícola tradicional i de protecció paisatgísticaEs vol fer referència a la resta de

terrenys dins de l’àmbit del Pla Espe-

cial que no obstant no tenir singularsvalors agrícoles o faunístics, resultaimprescindible la seva protecció pai-satgística, com a garantia del mante-niment del paisatge característic deGallecs, compatible amb la seva orde-nada explotació agrícola.

a6) Equipaments i dotacions col·lectivesSón aquelles peces del territori que

per la seva posició en relació a la xar-xa viària exterior al Parc, o per situa-cions «de facto» al seu interior, el PlaEspecial els atribueix usos d’equipa-ment i dotacions col·lectives.

a7) Reordenació i millora del nucli ruralCorrespon al conjunt de parcel·les

i edificis situats al nord-est de Gallecs,que integren el nucli habitat entorn al’església i amb accés des de la carre-tera i del Camí Antic, i que pel seu ús iestat de conservació es fa necessari laseva reordenació i millora.

Es desenvoluparà un Pla Especialsobre la zona, amb la finalitat de con-solidar el nucli rural existent, però sen-se que això impliqui un augment delshabitatges que hi ha en el moment del’aprovació inicial del Pla.

Els usos previstos són el de l’habi-tatge rural, les dotacions col·lectives,petits tallers artesanals, activitats vincu-lades a l’explotació agrícola i ramaderaamb expressa prohibició d’aquesta, i to-tes aquelles adequades per a la consoli-dació i millora del nucli rural, en lesdimensions parcel·làries i d’edificacióequivalents a les actualment existents.

a8) PreparcEls terrenys situats al costat de l’au-

topista A-7, des del ferrocarril dePuigcerdà fins a l’actual accés rodat aGallecs, a ambdós costats del camí deSant Valerià, que per la seva situaciógeogràfica pròxima al nucli urbà, a l’al-tre costat de l’autopista, o per les se-


7 2

NOTES, 25

ves característiques actuals d’ús, con-figuren un espai de transició entre laciutat i l’àrea de Gallecs.

La seva qualificació com a preparcvoldria traduir aquesta situació singu-lar, de filtre en relació al Parc, i d’àm-bit dels equipaments urbans existents(Escola Àngel de la Guàrdia, camp deTir) o per a futures necessitats del’àrea de Gallecs.

b. ItinerarisPer la seva naturalesa i caracterís-

tiques especifiques, es poden agruparen les següents categories:

b1) De vialitat exteriorCorresponen als elements de la xar-

xa viària bàsica regional que són tangents(laterals de l’A-7) a l’àmbit espacial dereferència o la travessen parcialment(C-155 de Sabadell a Granollers).

b2) Camins estructurantsSón els camins principals en sentit

nord-sud, de Sant Valerià, a llevant delterritori, el camí antic de Gallecs, avuiparcialment transformat i substituïtper la carretera existent, l’anul·lacióde la qual es proposa que es realitzid’acord amb diferents fases d’actua-ció, i per fi, el camí dels Bandolers, aponent del territori. Per la seva posi-ció geogràfica i característiques, el PlaEspecial els atorga un paper bàsic enl’organització dels moviments i en lapertorbació de les peces de l’àrea deGallecs.

b3) Camins de connexióSón els camins transversals est-oest

en l’àmbit territorial, que uneixen en-tre si els anteriors camins estructuranti posant en relació les diferents àreesdel futur Parc Rural.

b4) Corredors biològicsCorresponen als marges més acu-

sats existents entre les parcel·les d’úsagrícola i que resulten claus per almoviment i protecció de la fauna i l’es-tabilitat del mosaic agronòmic, perl’equilibri entre l’activitat agrícola i elmedi natural.

b5) Protecció de rieres i torrentsSón els espais de caràcter lineal si-

tuats al llarg de la riera de Gallecs i elsseus torrents tributaris, i es caracte-ritzen per la presència de vegetaciópròpia dels cursos d’aigua (boscos deribera, àlbers, oms i freixes, etc.). Laseva importància paisatgística i faunís-tica aconsella la seva millora, mante-niment i protecció, com a elementcentral de Gallecs.

En aquests terrenys no podran rea-litzar-se altres obres i operacions queles necessàries per a la seva millora,conservació i potenciació, així com pera la regulació hidràulica, la creació dezones humides i la neteja dels cursosd’aigua. Les possibles espècies vegetalsa utilitzar per al seu complement hau-ran de ser les pròpies de les comuni-tats de ribera.

c. EnclausSón els elements físics de caràcter

puntual, naturals o artificials, i exis-tents o de nova creació a l’àmbit dereferència que per les seves caracte-rístiques estan destinats principalmenta donar aixopluc a algunes de les fun-cions d’equipament i de serveis del’àrea de Gallecs.

Enclaus de Gallecs segons el Pla Es-pecial de protecció de l’Àrea de Gallecs.

Per la seva naturalesa i caracterís-tiques específiques els podem agruparen les següents categories:

c1) Masies protegidesDenominem així el conjunt d’edifi-

cis de caràcter rural que pel seu inte-rès històric i cultural o el seu valor

Josep Gordi Serrat

7 3

NOTES, 25

arquitectònic i patrimonial és neces-sària la seva protocolització.

En funció de la seva posició geogrà-fica en el territori de Gallecs i de la sevarelació amb els itineraris i les àrees, amés a més de les seves característiquesdistributives i estat de conservació,podran prestar funcions d’equipamenti serveis per l’adequat funcionamentdel Parc.

Pel seu valor posicional i patrimo-nial, es proposa la protecció de lesmasies: can Veire, can Jaume Magre,can Jornet, can Mulà, can Cruz, can Vilai can Cònsol.

c2) Església de Gallecs i platanedaAquesta denominació correspon a

la petita ermita romànica de Sta. Mariade Gallecs i al seu entorn, del qual des-taca la plataneda existent, d’extensióen forma triangular al costat del camíde Gallecs. En el seu entorn no podranrealitzar-se altres obres que les del seuarranjament i conservació.

L’ús religiós i les activitats culturalsadequades a les característiques singu-lars de l’edifici són els usos previstos.

c3) Pi de GallecsElement arbori singular i caracte-

rístic del Parc, situat en les immedia-cions de l’antic camí a Gallecs i de canJornet, que pel seu valor històric i pai-satgístic es considera necessari conser-var.

En el seu entorn, no s’haurà de fercap altra modificació del terreny quela superficial que resulti necessària pelcultiu agrícola, amb les precaucionsnecessàries per a la seva conservació.

c4) Basses d’aigua, pous i abeuradorsSón els elements existents, i even-

tualment de nova creació, de la infra-estructura agrària i ramadera deGallecs, que dintre de les modalitats ilímits fixats pel present Pla Especial,

es tracta de potenciar i racionalitzar,com a activitats característiques delfutur Parc Rural.

Per la seva directa relació amb l’úsfaunístic i ramader serà necessari elseu manteniment i adequada conser-vació. En el seu entorn no es podrà rea-litzar altra modificació del terreny quela superficial que resulti necessàriaper al cultiu agrícola, amb les precau-cions adequades per evitar la seva afec-tació.

c5) Miradors i punts d’observacióSón els punts territorials seleccio-

nats per a la seva posició en relació ambels itineraris o les àrees singulars, ques’han d’arranjar adequadament per al’estudi i contemplació del paisatge, dela fauna i flora del Parc.

En l’arranjament dels miradors estindrà especial cura en la utilització delselements d’urbanització, de maneraque siguin el propis del lloc (terres,arbrat, fusta, etc.) en la recerca de laseva integració paisatgística.

c6) Depuradora d’aiguaLa depuradora d’aigua comprén la

instal·lació natural i/o artificial desti-nada a la neteja i depuració de les ai-gües que discorren per la riera deGallecs. El tipus i tecnologia de la de-puradora es concretarà en el mateixprojecte d’urbanització o d’execució.

El pla parcial de protecció de l’àreade Gallecs i la modificació puntual delPGOU de Mollet del Vallès que impli-cava la classificació de la zona de Ga-llecs com a sòl no urbanitzable vanésser denegats el gener del 1999 pelconseller de Política Territorial, senyorPere Macias, el qual havia estat, para-doxalment, l’anterior conseller deMedi Ambient. En contra d’aquestadecisió, l’Ajuntament de Mollet delVallès va interposar un recurs conten-ciós administratiu davant del Tribunal


7 4

NOTES, 25

Superior de Justícia de Catalunya.Aquest litigi judicial va tancar-se ambla redacció i posterior aprovació del PlaDirector de Gallecs impulsat pel De-partament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat deCatalunya.

5. Reflexions sobre la gestió delspaisatges de Gallecs

Per presentar aquest conjunt de re-flexions sobre la gestió del paisatge deGallecs seguirem els trets generals del’esquema que van plantejar els redac-tors del Pla Especial i que hem expli-cat a l’anterior apartat, és a dir,parlarem d’àrees o superfícies, línies ienclaus.

5.1 La gestió de les superfíciesA Gallecs hi ha dos grans tipus

d‘àrees: l’espai agrari i els boscos. Dei-xaré de costat el nucli rural, ja que elque pensem ja està dit (GORDI, 2003).Respecte a l’espai agrícola hi ha duesqüestions interessants que cal plante-jar. La primera fa referència als hortsfamiliars i la segona a la diversitat deconreus. Respecte al primer tema, calesmentar que actualment existeixentres punts on de forma regular o tole-rada hi ha horts familiars (vegeu mapa3 ). La meva opinió és que l’actual zonad’horts familiars s’hauria de traslladara un altre indret ja que els terrenys queocupa són els de major valor produc-tiu i per tant, caldria dedicar-los al’agricultura productiva. En segon lloc,caldrà crear una nova zona d’horts fa-miliars seguint el model de l’actual quepermeti eliminar les dues zonesd’horts familiars tolerats. L’ocupacióespontània d’espais per convertir-losen horts per al consum familiar és unperill que cal evitar sense dubtes ja quela població que envolta l’espai de Ga-llecs és molt elevada.

Pel que fa a l’agricultura producti-va, només voldria comentar dues pro-blemàtiques. La primera és la necessitatde generar major diversitat de conreusi la segona és la regularització de lesllicències agràries. Tot i que estemd’acord amb els principis de l’agricul-tura ecològica i que aquesta hauriad’anar estenent-se pels sectors mésadients de l’espai de Gallecs, creiemque caldria fomentar una major diver-sitat de conreus, ja que els cereals hananat uniformitzant, al llarg de les dar-reres dècades, el paisatge agrícola deGallecs. Al nostre entendre, una bonaproposta seria augmentar la superfí-cie de la vinya a partir de fomentar lesvarietats autòctones en els indrets méssolells i careners. Cal recordar que lavinya havia estat un conreu molt im-portant del paisatge agrari de les pla-nes vallesanes. Per poder actuar sobrel’agricultura i fer-ho amb transparèn-cia, cal resoldre, urgentment, el temade les llicències agràries. Recordemque aquestes llicències que permetienun ús de les terres de forma temporales van atorgar l’any 1982 i des de lla-vors no s’han actualitzat. Per tant, cal-dria resoldre la relació de les terresamb qui la treballa i fer-ho amb unaseguretat a mig termini, és a dir, quees creés un contracte de lloguer a 25anys entre el conreador i la propietat,el qual, entre altres qüestions, establísobligacions de bones pràctiques res-pecte el paisatge.

Pel que fa a la gestió dels boscos id’acord amb els principis del PTGMFdels boscos de Gallecs del terme muni-cipal de Mollet del Vallès, caldria pro-moure la renovació de les massesforestals més envellides aprofitant lesclarianes que ha generat la ventada del’hivern de 2009 (fotografia 1) i duenta terme les aclarides preceptives. Arabé, de ben segur, que el primer que calés redactar un únic PTGMF que incor-

Josep Gordi Serrat

7 5

NOTES, 25

Zones d’horts familiars a Gallecs.Zona d’horts familiars tolerats però sense ordenacióZona d’horts familiars ordenatsFont: Elaboració pròpia.

pori-hi tots els espais forestals situatsdins l’àmbit d’actuació del consorci deGallecs.

Una segona reflexió respecte a lesmasses forestals és si cal connectar-leso mantenir les actuals discontinuïtats.Des del meu punt de vista (GORDI,

2007) no penso que calgui dedicaresforços, tal com proposava el Pla Es-pecial, a connectar físicament els di-ferents espais forestals. En aquestsentit, fins i tot, caldria eliminar laplantació forestal situada a prop de canCònsol i dedicar-la al conreu.


7 6

NOTES, 25

5.2 La gestió dels elements linearsAl nostre entendre hi ha tres tipus

d’elements linears a Gallecs: els mar-ges, els camins i el bosc de ribera.

Respecte als primers, hem establertuna triple classificació: marges arbrats(foto 2), arbustius (foto 3) i herbacis(foto 4). Tots els entesos en ecologiadestaquen la importància de mantenirels marges com a punts de biodiversi-tat i d’interès paisatgístic. Per tant, elrepte és molt evident: cal mantenir elmarges agraris i evitar la contínua uni-formització del paisatge. A més a més

de mantenir-los, caldria millorar-los i,per tant, seria molt important promou-re la plantació d’arbustos, plantes aro-màtiques i algun arbre, sobretot, araque els oms estant desapareixent. Te-nim constància que el Consorci de Ga-llecs està treballant amb la universitatper assagar noves tipologies de mar-ges. Ara el que caldria és crear i apli-car un pla per a la millora de tots elsmarges agrícoles de Gallecs.

Els camins de Gallecs són com lesvenes del territori, ja que per ells hiflueix la gent, els tractors i, lamenta-blement, massa cotxes. Des del nostrepunt de vista i amb una clara voluntatsimplificadora, podem parlar de trestipologies de camins: camins de care-na, de fons de vall i els que creuentransversalment el territori des la vallde la riera Seca a la riera de Caldes. Elsdos primers són els que el Pla Especialqualifica com a estructurants.

Les principals qüestions paisatgís-tiques que afecten els camins de care-na són la manca d’arbres. No es tractade convertir els camins en uns passeigsarbrats. No té cap sentit. Ara bé, l’exis-tència de petits grups d’arbres en elspunts de confluència dels camins o enaltres espais milloraria el paisatge al

Fotografia 1. Arbres caiguts al bosc de canVeire durant la ventada de l’hivern de 2009.Josep Gordi.

Fotografia 2. Marge arbrat. Josep Gordi.

Josep Gordi Serrat

7 7

NOTES, 25

Fotografia 3. Marge arbustiu. Josep Gordi. Fotografia 4. Marge herbaci. Josep Gordi.

Fotografia 5. Camins que comuniquen el fonsde vall amb les carenes. Josep Gordi.

Fotografia 6. Camins de carena. Josep Gordi.

Fotografia 7. Camins de fons de vall. Josep Gordi.


7 8

NOTES, 25

trencar la nuesa de la carena. Respecteal camí de fons de vall hi ha dos temesde reflexió. El primer és la necessitatde crear una tanca vegetal que separiel camí dels camps de conreu i delshorts familiars i, la segona, és la ne-cessitat o no, de crear un carril bici perevitar conflictes entre els passejants iels ciclistes.

Els boscos de ribera són un dels ele-ments linears més coneguts i valoratsde Gallecs, ja que pel costat d’aquestsboscos transcorre el principal camíd’accés a l’espai de Gallecs. Quan vamvisitar amb els alumnes del Màster laplataneda propera a l’ermita de SantaMaria de Gallecs ens vam entreteniruna estona per parlar de la percepciód’aquesta massa forestal. La causad’aquesta explicació és el convenci-ment que la plataneda és un espai fo-restal sobrevalorat, fins i tot, ensatreviríem a dir que sacralitzat. Aquestaafirmació prové del fet que la platane-da és realment una plantació que ja hasobrepassat el seu torn, és a dir, elmoment de ser talat. Si no s’han aba-tut els plàtans és simplement pel fetque aquest territori va expropiar-se iels pagesos que els van plantar van dei-xar de ser els amos dels arbres i, pertant, pot dir-se que des d’un punt devista de la gestió, van abandonar-se.Avui, la plataneda constitueix un indret

molt valorat per l’ombra que genera iper la gran alçada i port que presentenels arbres. Ara bé, des d’un punt de vistanaturalístic, és una simple plantació,tal com ens recorda la geometria i launiformitat dels arbres.

Hem explicat aquestes considera-cions pel simple fet que el gran reptedel bosc de ribera, tant a la riera deGallecs com a la riera Seca és la sevanaturalització. Des de l’òptica de lageobotànica, el bosc de ribera propid’aquesta zona és l’albereda. Per tant,caldria, progressivament, anar substi-tuint els plàtans i pollancres per àlbersi entremig seu posar-hi algun freixe ivern.

5.3 La gestió dels enclausEl Pla Especial esmentava sis tipo-

logies d’ enclaus: masies, l’església deGallecs, el pi de Gallecs, basses d’ai-gua i pous, miradors i una futura de-puradora d’aigua. La realitat actual ésque la depuradora no s’ha construït i,en canvi, han aparegut nous tipus d’en-claus, com és el cas del molí de vent,l’agrobotiga i la plaça de davant de l’er-mita de Santa Maria de Gallecs i leszones humides, és a dir, els aiguamollsde Can Salvi i la bassa de Can Benito.

De tots aquests enclaus només vol-dria parlar-ne de dos: el pi de Gallecs iles zones humides. Respecte al pi de

Fotografia 8. El bosc de ribera. Josep Gordi.

Josep Gordi Serrat

7 9

NOTES, 25

Gallecs, el qual, al meu entendre, ésun dels símbols de l’espai de Gallecs,caldria dignificar-ne l’entorn, jaque es tracta d’un pi pinyoner mig en-terrat en un camp de conreu. Per tant,la millora paisatgística que caldria dura terme seria eliminar la zona de con-reu del seu voltant, rebaixar la topo-grafia i crear sota la seva ombra unespai on seure amb tranquil·litat pergaudir de l’arbre i de Gallecs. Una bonamanera seria crear un cleda circularde pedres que servís per seure, quecaldria comunicar per un corriol ambel bosc de can Jornet.

Pel que fa a les zones humides, ensreferirem només als aiguamolls de canSalvi que per deixadesa en la gestió estroben en una situació propera a lacolmatació per sediments i al totalcobriment per la vegetació helofítica.Cal tenir present que aquest biòtop esva crear de bell nou l’any 2000 per ge-nerar més biodiversitat i punt per fo-mentar l’educació ambiental a partirde l’aguait. Per tant, caldria entrar alsaiguamolls per retirar sediment i talaruna part de la vegetació helofítica quehi ha crescut.

6. Conclusions

Al llarg d’aquest article hem analitzat,sobretot, des de l’òptica estructural, el

paisatge de Gallecs i, posteriorment,hem presentat algunes propostes permillorar-lo. Respecte a les dues pre-guntes plantejades a la introducció, araés el moment de respondre-les.

Respecte al fet de si Gallecs és unespai verd de la ciutat de Mollet delVallès o un parc metropolità, la nostraopinió és que la realitat actual ens in-dica que l’espai de Gallecs funcionacom un parc o zona verda dels muni-cipis que l’envolten, sobretot, deMollet del Vallès i Parets del Vallès, jaque els municipis més ben comunicatsamb Gallecs. Ara bé, Gallecs s’ha sal-vaguardat del creixement urbanísticproducte d’una visió metropolitana i,a més a més, és un espai amb una granpotencialitat d’usos i de possibles ser-veis. Només cal la voluntat dels polí-tics per obrir Gallecs a un entorn mésgran.

Respecte a la segona pregunta:Gallecs ha de seguir el model dels parcsagraris o ha de desenvolupar més po-tencialitat? La nostra opinió és queGallecs no pot limitar-se a ser un parcagrari. Per tant, a més a més, de pro-moure millors pràctiques agràries, calque desenvolupi programes d’ús pú-blic, d’educació ambiental i de millo-ra ambiental, qüestions que no són al’agenda dels que prenen decisions aGallecs.


8 0

NOTES, 25

BibliografiaCORTINA, A. ,GORDI, J. (ed.) (2006): «Les vies verdes del Vallès», Documenta

Universitària, Girona.BERTRAN, J., RIBAS, J. (1996): «Els valors geològics, vegetals, faunístics i pai-

satgístics de Gallecs» dins NEL·LO, O. de (1996): Gallecs, espai obert, Cen-tre d’Estudis Molletans, Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona,Barcelona.

BOLOS, M. de i GÓMEZ, A. (2008): «La ciencia del paisaje» dins BUSQUETS, J. iCORTINA, A. (coords.): Gestión del paisaje. Manual de protección, gestióny ordenación del paisaje, Ed. Ariel, Barcelona.

BUSQUETS, J. (2008): «El anàlisis semiótico del paisaje» dins BUSQUETS, J.,CORTINA, A. (2008): Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión yordenación del paisaje, Ed. Ariel, Barcelona.

GORDI, J. (2003): Gallecs. Més de trenta anys de propostes i accions, Ed. Medi-terrània, Barcelona.

GORDI, J. (2005): «El pla especial de protecció de Gallecs del municipi de Molletdel Vallès: el tractament del paisatge» dins MALLARACH, J.M., COMAS, E.(2005): Bones pràctiques d’incorporació del paisatge en el planejamenturbanístic de Catalunya, colec. Elements de Debat Territorial, núm. 22,Diputació de Barcelona.

GORDI, J. (2007): «Gestión de los paisajes forestales» Paisajismo, nú.17: 46-52pp.

BERTRAN, J., RIBAS, J. (1996): «Els valors geològics, vegetals, faunístics i pai-satgístics de Gallecs» dins NEL·LO, O. de (1996): Gallecs, espai obert, Cen-tre d’Estudis Molletans, Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona,Barcelona.

NEL·LO, O. de (1996): «Gallecs en el sistema d’espais oberts de la regió metro-politana de Barcelona: dinàmiques territorials i planejament urbanístic»dins NEL·LO,O.de (1996): Gallecs, espai obert, Centre d’Estudis Molle-tans, Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona, Barcelona.

MADERUELO, J. (dir) (2006): Paisaje y pensamiento, Abada editores, Madrid.PINTÓ, J. (2006): «La via verda Gallecs-Gallifa» dins CORTINA,A., GORDI,J.

(2006): les vies verdes del Vallès, Documenta universitària, Girona.RODÀ, FERRAN (2003): «La matriz del paisaje» dins FOLCH,R(coord.): El te-

rritorio como sistema. Conceptos y herramientas de ordenación, Diputa-ció de Barcelona, Barcelona.

TERRADES, JAUME (2003): «El paisaje y la ecología del paisaje» dins FOLCH, R.(coord.): El territorio como sistema. Conceptos y herramientas de orde-nación, Diputació de Barcelona, Barcelona.

TERRADES, J. (2001): Ecologia de la vegetación, Ed. Omega, Barcelona.

Josep Gordi Serrat

8 1

NOTES, 25

Estàtues-menhirs,testimonis d’una religió que

va abastar tot Europa en el tercermil·lenni aC

Pablo Martínez Rodríguez*

1. Introducció

La recentment descoberta estàtua-menhir del Pla de les Pruneres, a Mollet(Vallès Oriental), se suma a d’altrestroballes molt destacades efectuadesaquests darrers anys i que ens perme-ten avançar en la investigació sobre elmón de les estàtues-menhirs, un inte-resantíssim món que ja vàrem comen-çar a treballar ara fa cinc anys amb ladescoberta de la figura de Ca lÉstradaa Canovelles (Vallès Oriental)1 i que enels últims anys ha agafat una impor-tant rellevància a Catalunya amb ladescoberta de la cista de Reguers deSeró (la Noguera).2

La recerca en arqueologia prehis-tòrica ens porta a conèixer millor elsnostres avantpassats en cronologiesmolt antigues on tenim el buit irrepa-rable de la manca de testimonis oralso escrits. Entre la fi del IV i principisdel III mil·lenni, en l’època en quès’erigien els grans monuments megalí-tics, moltes comunitats arreu dÉuropaadoptaren el mitjà i gran format perrepresentar en pedra els éssers hu-

mans3 (fig. 1). És precisament l’anàlisid’aquestes representacions i els detallsde la iconografia de les estàtues-men-hirs el que ens aporta informació queno trobem amb el mètode arqueolò-gic, que resulten complementàries ique esdevenen molt interessants per ala investigació.

2. Definició de conceptes

-Estàtua. Escultura de ple relleu o enbust rodó que representa un ésser vi-vent.

-Menhir. Mot bretó utilitzat per desig-nar un monument megalític constituïtdún sol bloc de pedra, generalmentallargat, brut o parcialment regularit-zat, ficat en terra i mantingut pel ma-teix calat. Amb tot, es tracta d’unadefinició proposada pels arqueòlegs ino del sentit original del terme men-hirque fa referència a una pedra allarga-da. Els termes occitans peyre fichade opeyre levade serien més explícits. Enaquesta línia, el terme menhir és unaconvenció arqueològica i la seva utilit-zació és suficient per referir-se a una

MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, P. (2009). Estàtues-menho¡irs, pàg. 81-99

* Arqueòleg Director del jaciment del Pla de les Pruneres (Mollet, Vallès Oriental). ESTRATS [email protected]

1. FORTÓ et al. 2005a, 2005b, 2006, 2007, 2008; MARTÍNEZ en premsa.2. LÓPEZ et al. en premsa.3. ARNAL 1976; D’ANNA 1977; LANDAU 1977; SHEE TWOHING 1981; AA.VV 1994; BELLEY et al. 1998.

8 2

NOTES, 25

pedra dreta implantada sola o en grupdins un paisatge per ser vista i on la signi-ficació exacta ens és desconeguda.4

-Estàtua-menhir. Estàtua esculpidadins un menhir, o més precisament, unmonument megalític format d’un solbloc esculpit en bust rodó o en baixrelleu i representant una figura huma-na. Bust rodó i baix-relleu són algunesvegades completats o reemplaçats pergravats. El personatge és representat enla seva totalitat o en part sobre una deles cares del bloc. Una terminologiamés estricta hauria de reservar el termed’estàtua-menhir a una representaciócompleta: cara, perfil i dors, si bé els detalla antropomorfa i estela són utilitzatsen altres casos. Per una visió general, elterme d’estàtua-menhir s’utilitza ober-tament per designar qualsevol exem-ple de figura antropomorfa encara quemolts autors especialistes són favora-bles al seu exemple exclusiu.5

-Estela antropomorfa. La definició ésmés implícita, ja que es tracta d’unaobra de petita talla (menys de 75 cm),amb la representació només de la partsuperior de la figura on la cara estàrepresentada de forma esquemàtica omés realista sobre una sola cara. Les fi-gures provençals de la vall de Durance idel Comtat corresponen a aquesta de-finició, de la mateixa manera que al-gunes obres del Languedoc.6

3. Cronologies

Les etapes neolítiques de les comu-nitats que van conviure en el nostreterritori han estat definides en moltstreballs anteriors.7 Aquestes societatsque esculpeixen i aixequen les està-

tues-menhirs, que construeixen multi-tud de monuments megalítics com dol-mens, menhirs, galeries catalanes,…practiquen l’agricultura a les valls i laramaderia a les muntanyes del terri-tori català, estan situades dins el tempsen el període del neolític final, la dar-rera de les etapes neolítiques que éssuccessora de l’esplendorosa Culturadels Sepulcres de Fossa, una de les eta-pes més riques de la prehistòria catala-na. Aquest neolític final l’han situat entreel 3500 aC fins gairebé un 2000 aC iestà identificat, com a element de majorrellevància, per la ceràmica Veraziana.

Posterior a l’etapa del neolític finalo també contemporània en els seusdarrers temps tenim el calcolític. Eti-mològicament, amb el terme calcolí-tic es fa referència a l’edat del coure,la primera fase de les tres etapesmetal·lúrgiques que seran successiva-ment edat del coure, edat de bronze iedat de ferro. El calcolític, a EuropaOccidental, s´identifica també amb elsgrups que duen ceràmiques campani-formes ja que, en molts jaciments, lesprimeres evidències de metall s’hanlocalitzat en contextos campaniformesacotats cronològicament entre el 2600i 2200 aC.8 No obstant això, també s´hanlocalitzat evidències de metal·lúrgia encontextos de neolític final (fàciesFontbouisse o Treilles al sud-est deFrança) que són cronològicament unamica anteriors a la presència campa-niforme.

4. Geografies

Les estàtues-menhirs i esteles an-tropomorfes es troben en multitud de

4. D’ANNA 2002.5. D’ANNA 2002.6. D’ANNA 2002.7. MARTIN 1992a, 1992b, 2003; MARTIN i MESTRES 2003; TARRÚS 2002 i 2003.8. MARTIN 1992b, 2001.

Pablo Martínez Rodríguez

8 3

NOTES, 25

localitzacions arreu d’Europa, si bé hiha zones on se n’ha documentat unagran densitat i d´altres on es pensa que,o bé no les hem trobat encara o bé,simplement, no n´hi ha.

La península Ibèrica. Només hi ha tresgrups figuratius o iconogràfics9 ambpoques figures que reuneixin les ma-teixes característiques decoratives. Pelque fa a la resta, en termes generalss’observa que es tracta de múltiplesestàtues-menhirs esteses per la meitatoccidental de la península. Els estudismonogràfics efectuats de cada peçaindiquen que corresponen a diferentscronologies i amb alguna excepció,

sembla que cada figura té el seu propicontext cultural i que no es poden es-tablir nexes entre elles. S´han fet múl-tiples estudis monogràfics sobreaquestes figures10 i també sobre altresgrups iconogràfics determinats com lesesteles de guerrer o les esteles diade-mades11.

Les representacions de Bretanya i BassinParisien. Són a Armorique on es trobenles primeres grans evocacions antropo-morfes neolítiques a la fi del V mil·lenni.Es tracta d’esteles esquemàtiques (Pe-tit-Mont II S3 a Arzon), esteles queporten gravats anomenats «ídols ambescut» o «marmita» (Ile-Longue, Mane

Figura 1. Estàtues-menhirs a Europa. Fotos i dibuixos: 1, 2, 4, 8, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23,26, 7,28- ARNAL 1976; 2.-SANTONJA i SANTONJA 1978; 3.-JORGE 1999; 5.-PORTELA i JIMÉNEZ1996; 6.-ROMERO 1981; 7.-HELGOUACH 1993; 9, 10, 13, 14, 29, 30, 31 i 32.-AA.VV 2002; 11.-MULLER 1997, 12.-MASSET; 24 i 25 AMBROSI 1972; 26 i 27; 34.- LÓPEZ et al. en premsa.

9. Les referències a Catalunya són tractades al final d’aquest treball.10. ALMAGRO BASCH 1966, 1974; BARCELÓ 1988; BUENO 1990, BUENO i de BALBIN 1992; ALMA-

GRO GORBEA 1993; JORGE i JORGE 1993.11. GALÁN 1993, CELESTINO 2001.

Estàtues-menhirs, testimonis d’una religió

8 4

NOTES, 25

Rutual a Locmariaquer) o esteles ambfiguracions de destrals o bàculs (Ker-kado, Table des Marchands). Les gransesteles no porten cap tret anatòmicexplícit, només la forma, la silueta delcap deslligada, li donen un caràcterindubtablement antropomorf. Es tro-ben reutilitzades o integrades dins detombes megalítiques.12 Posteriorment,en el IV mil·lenni ja es troben aBretanya les veritables estàtues-men-hirs. En aquesta regió, totes les figuressón de sexe femení i és de destacar unagran unitat iconogràfica representadapels pits, collar i forma del cap.13

Les representacions al paisatge alpí. A lapart central dels Alps destaca el jaci-ment de Petit-Chasseur a Sion i deSaint-Martin-de-Corléans a Aoste quepresenten una homogeneïtat que fapensar en un únic artista.14 La icono-grafia permet diferenciar-ne dos tipus:per una banda els que mostren els bra-ços replegats, un penjoll amb dobleespiral, un cinturó simple i un o dospunyals de tipus «Remedello». Una se-gona sèrie porta el cap ben marcat dinsla llosa, el conjunt nas-celles apareixen relleu i suggereix la cara. Els braçossón també replegats i una rica decoracióa base de rombes i triangles, finamentrepicats, representen probablement elvestit. En els jaciments de Petit-Chas-seur15 i Saint-Martin-de-Corléans16

(fig. 2) l’alçament de les estàtues-men-hirs sínscriu dins una llarga duradadócupació, que mostra la seva asso-ciació amb els complexos funeraris. Lesdades estratigràfiques i les datacionsde radiocarboni situen les primeres

estàtues entre el 2800-2500 aC, i unasegona fase d’utilització cap el 2500-2200 aC.17

Prop del llac de Garda, més a l’est,les figures de Trentin-Haut-Adige sóndiferents, però amb connexions ambles de Sion i Aoste. La forma del cap iespatlles és suggerit pel suport i la res-ta de figuracions anatòmiques són dis-cretes. Els atributs, armes i ornamentssón nombrosos, els plecs verticals fi-guren probablement els vestits o ca-pes i les armes són diversos tipus dedestrals, a vegades en nombre impres-sionant (fig. 2). Les representacionsarmades de gran talla són considera-des personatges masculins, les estàtu-es femenines, més petites i amb pitsprominents, porten nombrosos collars.Les representacions del punyals del ti-pus «Remedello» permeten dataraquests monuments entre el 2800 i2400 aC i amb tot, els de tipus «Veltur-no» podrien indicar unes realitzacionsmés recents, dins del campaniforme obronze antic a la fi del III mil·lenniaC.18

Les roques i esteles gravades de Val-camònica i Valtellina (fig. 9, 14,15)constitueixen unes representacionsmolt homogènies i molt complexesque formen composicions amb símbolssolars, armes (punyals, destrals, ala-bardes), animals (cèrvols, bous, ca-bres) i escenes dáctivitats agrícoles. Laiconografia dáquestes figuracions hu-manes, encara que no es considerenestàtues-menhirs stricto sensu, mostrenpunts de comparació evidents amb lártantropomorf.19

12. TARRETE 1997; D’ANNA 2002.13. SHEE TWOHING 1981.14. PEDROTTI, 1998.15. GALLAY i CHAIX 1984.16. MEZZENA 1998.17. D’ANNA 2002.18. D’ANNA 2002.19. ANATI 1966, 1997.


8 5

NOTES, 25

des i allisades, de forma ogival i ambel vèrtex més o menys apuntat, amb lacara en «T» o en àncora. Les figuresmasculines porten un punyal i les fe-menines la representació dels pits.

Figura 2. A dalt: estàtua-menhir dÁrco I aMoletta Patone (Trento, Itàlia) (215 cm) (Foto:CESARE i MANUSARDI, dins BELLEY et al.1998: 157). A sota: estela n.3 sud dÁosta aSaint-Martin de Corleans (Vall dÁosta,Itàlia) (192 cm) (Foto: CESARE iMANUSARDI, dins BELLEY et al. 1998: 177).

La península Itàlica: els grups de Luni-giana i Pouilles. Es tracta d’una de lesprincipals concentracions de la Itàliapeninsular. La forma del cap ha per-mès diferenciar dos grups tipològics,el tipus «Pontevecchio» amb el capsense diferenciar-se del tronc i el tipus«Filetto-Malgrate», amb el cap separat.Solament el bust és figurat, la formade la cara en creu apareix caracterit-zada pel bloc celles-nas que algunesvegades és acompanyat pels ulls, cla-vícules i braços. A les representacionssón importants les armes, diferents ti-pus de punyals (alguns semblants a latipologia «Remedello») i destrals.20

Estudis recents han permès proposarnoves datacions; les estàtues més an-tigues apareixerien durant el «Reme-dello II» (2800-2400) i el fenomendevia perdurar probablement duranttota l’edat de bronze i inicis de lédatde ferro.21 Al sud-est de la Península éspresent un altre grup d’estàtues que,malauradament, es troben molt frac-turades. Amb tot, les representacionsmasculines es caracteritzen per armesmolt esquemàtiques, i les femeninespels pits, amb els quals es troba asso-ciat un motiu en «X» que els enqua-dra. Les excavacions a Sterparo handocumentat com les esteles estaven ai-xecades en un lloc cerimonial.

Les estàtues-menhirs a Còrsega i Sarde-nya. A Sardenya podem distingir dosgrups morfològicament diferents; eltipus «Tamuli» al nord-oest, són està-tues de petita talla amb base plana icos fusiforme o cònic amb represen-tació dels pits. El tipus «Laconi», el mésnombrós, localitzat al sud-est, es com-pon de monuments probablement or-ganitzats en conjunts extensius imarcant un territori. Aquestes estàtu-es-menhirs són cuidadosament repica-

20. AUGUSTO 1972, PERAZZI 1999.21. D’ANNA 2002.


8 6

NOTES, 25

Aquestes figures apareixen durant eldesenvolupament de la cultura Filigosacap el 3300 abans de la nostra era i co-neixen la plenitud entre el 3000 i 2500durant lÁbealzu i el Monte-Claro.22

Les figures de Còrsega formen unconjunt iconogràfic independent. Larepresentació de la cara ofereix unagran unitat déstil amb els ulls en creui el nas en relleu i, a diferència dáltresregions, aquí la boca sí que es repre-senta habitualment. Els atributs sónestranys, però moltes porten la repre-sentació d’armes com espases i pu-nyals. L’anàlisi iconogràfica i larepartició geogràfica ha fet reconèi-xer quatre grups iconogràfics: Nebbioi Sagone al nord i Taravo i Sartenais alsud-oest. Encara que moltes no s’hantrobat in situ n’hi ha una trentena queestan estretament relacionades ambmonuments sepulcrals. Si bé els estu-dis ens duen a situar-les en un bronzemig, els primers grups i alineamentsde menhirs semblen correspondre alneolític mig amb evolucions particu-lars durant el neolític final i inicis delédat del bronze.23

Les estàtues-menhir a l’Europa central ioriental. L’estatuària antropomorfa no-més té algunes manifestacions a Alema-nya, encara que el fenomen megalítichi és força difós. Aquestes representa-cions són integrades en context fune-rari a l’Alemanya central, entre el cursdel Saale i el Bode.24 Les representacionsfemenines de Schafstädt i Pfützhal por-ten collars i penjolls on la cara és no-més representada pels ulls i el nas, dela mateixa manera que els personat-ges masculins amb bandolera o des-

tral, com Dingelstadt. Hi ha hagut algu-na descoberta recent com les figures deLumbrein-Sietschen o Tübingen-Weil-heim, aquesta última amb una figura queporta cinc alabardes, fet que podriasuposar una relació amb el món alpí.25

A l’àrea dels Balcans i al món egeuaquestes manifestacions acostumen aaparèixer molt aïllades i en nombreescàs, fet que no permet de reconèi-xer uns trets característics per la for-ma o els motius representats. Sónconegudes des d’antic figures com lesde Troia a Turquia, Thasos a Grècia iKalitche a Bulgària.26 La representaciód’Hamangia duu collar, cinturó i des-tral i, tot i que tenen pits (cosa que fa-ria pensar en una figura femenina), lapresència de les armes ens indica unapossible modificació en la representa-ció. L’estàtua de Souphli Magoula por-ta els característics atributs de collarsi algunes cúpules, encara que destacauna serp gravada en una cara lateral,motiu que es troba també en l’art me-galític occidental de Bretanya i la Pe-nínsula Ibèrica.27

Una àrea amb força concentraciód’estàtues-menhir, al límit orientald’Europa, es troba al voltant de la penín-sula de Crimea, entre el curs inferior delDon i del Danubi. Són moltíssims elsexemples, prop de 300 figures, mol-tes d’elles conservades al Museu Na-cional d´Història de Dniepropetrovsk.Hi ha moltes figuracions i encara quela bibliografia d’aquestes manifesta-cions resulta molt limitada, podem veu-re que hi hauria diferents grupsiconogràfics amb uns motius i formade representar-los diferents. Com a les

22. ARNAL 1976, D’ANNA 2002.23. GROSJEAN 1966, ARNAL 1976, D’ANNA 2002.24. MULLER 1997.25. D’ANNA 2002.26. ARNAL 1976.27. BUENO i de BALBIN 1992.


8 7

NOTES, 25

altres regions, la representació delspits indica la presència de personatgesfemenins, igual que les armes ho se-rien dels masculins. Moltes d’aquestesestàtues i esteles han estat descober-tes en contextos arqueològics i algu-nes semblen associades a monumentsfuneraris i llocs cerimonials. Amb tot,aquestes construccions cobrien un llargperíode de temps a finals del IV mi-l·lenni i tot el III mil·lenni, per la qualcosa resulta difícil assignar-los una cro-nologia precisa.28

Les estàtues-menhirs i esteles antropo-morfes del Midi mediterrani. En la zona delsud-est de França tenim un gran nom-bre i diversitat de figures amb les qualsles figures catalanes estan relaciona-des. És una de les zones on el fenomenes manifesta amb més força, peròtambé és on la recerca ha estat mésexhaustiva i profunda i ha aportat in-formació molt interessant.

L’estudi dels tres grups del sud-estde França revela una certa diversitatdins els trets generals de cada grup.L’escultura en baix-relleu ha estat

utilizada, dins la major part dels ca-sos, a la Rouergue o Languedoc, perrepresentar els trets anatòmics: cara,braços, cames i l’abillament que lescompleta. La representació antropo-morfa és, doncs, un relleu per aprofi-tar la superfície primitiva de la llosa odel bloc utilitzat. Es pot afirmar que ala Rouergue i Languedoc la figura hu-mana ha estat feta en relleu, però aProvença la tècnica és una mica dife-rent; els buits que ha deixat l’escultu-ra prenen una gran importància idonen a la silueta un aspecte humà.29

El grup provençal té els seus tretsoriginals, amb les seves esteles agru-pades per cementiris. Tenim solamentla representació de la cara, amb dosarcs-celles separats pel nas, acompa-nyada a vegades d’una decoració gra-vada talment com a símbols solars ocabres enquadrant la cara. Les espat-lles s’han representat algun cop peròno apareix mai cap altra part del coshumà. Una característica de les este-les provençals també és les seves peti-tes dimensions (entre 26 i 46 cm).30

Figura 3. Estàtues-menhir del Llenguadoc (d’esquerra a dreta): Saint-Théodorit, Maison-Aube,Collorgues (Foto 1 i 2: Musée d´Histoire naturelle Nîmes, foto 3: Musée de Lodève, dins D´ANNA2002) i Rosseironne (ARNAL 1976).

28. D’ANNA 2002.29. D’ANNA 1977.30. D’ANNA 1977.


8 8

NOTES, 25

Al Languedoc es divideixen en dosgrups. Dins l’Hérault coneixem este-les asexuades de forma rectangular,amb cara d’òliba, explicant així la raóde la seva descripció dúlls i nas en for-ma de «T». En el Gard hi destaquen lesestàtues-menhirs femenines i mascu-lines amb cara, braços i collars. Algu-nes són ornamentades amb una crossacorbada que podria ser l’equivalent del’«objecte» de l’Aveyron. La figura hu-mana apareix caracteritzada a travésde la presència del rostre, acompanya-da de molts altres detalls anatòmics:braços, costelles i altres atributs igual-ment absents a les esteles provençals.Una altra diferència resulta també sig-nificativa: les dimensions de les pecessón notòriament majors, entre 41 i 190cm31 (fig. 3).

Respecte al grup de la Rouergue(fig. 4) té més de 120 monuments re-partits pels tres departaments del’Aeyron, Tarn i Hérault. Cal remarcarla presència de representacions huma-nes figurades amb peus i amb l’esque-na, que representen aproximadamentel 50% dels exemplars, fet que justifi-ca plenament el terme d’estàtua-men-hir, que seria, per contra, impropi perdesignar les representacions antropo-morfes provençals i languedocenes.Des del punt de vista de les mesures,les estàtues-menhirs del grup de laRouergue són més grans que les este-les de la Provença i Languedoc ambunes dimensions que oscil·len entre els75 i 450 cm.32

Els diferents detalls anatòmics quecomponen la figura humana són moltpoc estilitzats i sempre reconeixibles(fig. 6). La cara està sempre gravada o

esculpida i es compon dels ulls, el nas,les celles (quan existeixen, formen unbloc amb el nas) i la boca, molt rara-ment figurada (només en tres exem-plars). L’absència freqüent dels trets dela cara sembla voluntària. De vegadessuggerida pels ulls i el nas o simple-ment perfilada, la cara no sembla pasjugar un paper principal dins les re-presentacions humanes.33 El cabell,sempre que es troba representat, apa-reix en l’esquena i mai a la part de lacara de la figura. Consisteix en unabanda gravada o en baix-relleu quebaixa del cap a la cintura (fig. 5). Lapart inferior està tallada horitzontal-ment per un o dos traços que evoquenfortament una cinta. El cabell és un ele-ment important per determinar el sexede léstàtua, ja que correspon a un atri-but específicament femení per les es-tàtues-menhirs. També cal considerarque les figures rouergades són les úni-ques que presenten l’esquena esculpi-da. En algunes dáquestes figures hi haels homòplats en forma de ganxos (fig.5). Un element important són els pits,que es representen amb dos cerclesgravats o en baix relleu i indiquen, na-turalment, el sexe femení.34

Els braços apareixen en més de lameitat de les figures de la Rouergue isón un dels elements que, per la sevamorfologia i orientació, ens van dur arelacionar la figura de Ca l’Estrada ambaquest grup.35 Neixen de l’esquena,prossegueixen als costats de la figuraper ser representats de cara, en posi-ció horitzontal o lleugerament inclinatscap a baix, situats sota els pits (fig. 4).Les mans són a vegades figurades al’extrem del braç, amb els dits general-

31. D’ANNA 1977.32. D’ANNA 1977.33. SERRES 1997, 2002.34. SERRES 1997, 2002.35. MARTÍNEZ en premsa, FORTÓ 2005a, 2005b, 2006, 2007 i 2008.


8 9

NOTES, 25

ment ben diferenciats. Les estàtues-men-hir rouergades són les úniques escultu-res antropomorfes que representen unpersonatge sencer, incloses les cames.Aquestes cames es troben juntes en lesestàtues-menhirs masculines i oberteso separades en les figures femenines,amb els 5 dits de cada peu perfecta-ment figurats.36 (fig. 4)

Els diferents detalls anatòmics vansempre acompanyats dálguns atributs.Un dáquests, està format per moltsribets concèntrics que s’identifiquencom un collar. Situat a l’alçada del colli decorant el pit, compon un veritablecollar de diferents línies que a vegadesés agraciat amb un penjoll en formade «Y». Alguns especialistes pensen quepodria correspondre a un objecte allar-gat en banya de cérvol suspès amb unnus. Tant el collar com el penjoll en «Y»són elements específicament feme-nins.37

Ara bé, l’element més representatés el cinturó. Es compon dúna banda

horitzontal que envolta l’estàtua pertots els costats, apareix ornamentadai pot ser llisa sense sivella ni decora-ció, decorada essencialment d’espiguesi amb sivella. Els cinturons amb sive-lla, decorats o simples, són elementstípicament masculins. El vestit es tro-ba representat pels plecs i vesteix mol-tíssimes estàtues-menhirs masculineso femenines. En algun cas es trobenmolt ben representats, com a la figurade Saint-Sernin, però en d’altres,aquesta representació es resumeix enalguns traços verticals i espais38 (fig. 4i 5) fet que també vàrem trobar repe-tit a la figura de Ca l’Estrada.39 Resultamolt interesant l’«objecte» disposatsobre el pit i enquadrat per les mans.Està representat en forma d’un cos tri-angular, més o menys regular, amb unanell a la part superior. Es troba gene-ralment en posició oblíqua, amb l’ex-tremitat dirigida cap a la dreta. Enalgunes estàtues, els motius d’espigafan pensar en una beina teixida amb

Figura 4. Estàtues-menhirs de la Rouergue (d’esquerra a dreta): La Jasse du Terral I, Saint-Sernin,Les Maurels, Les Vignals i Frescaty. (SERRES 1997).

36. SERRES 1997, 2002.37. SERRES 1997, 2002.38. SERRES 1997, 2002.39. FORTÓ, 2005a, 2005b, 2006, 2007, 2008, MARTÍNEZ en premsa.


9 0

NOTES, 25

material trenat destinat a recollir unpunyal. En la majoria dels casos aquest«objecte» està sostingut per la bandole-ra, i aquest conjunt «objecte-bandolera»és un atribut tipus de l’estàtua-men-hir masculina. Les figures que portenl’«objecte» posseeixen de vegades lesarmes: fletxa, arc o destral. Són sempresituades a sobre del braç dret i refor-cen el caràcter masculí de l’estàtua.40

Algunes estàtues-menhirs tenen lesgaltes cobertes de petits traços horit-zontals a banda i banda del nas.Aquests signes són representats indi-ferentment a les figures masculines ofemenines. Encara que a les interpre-tacions més esteses es veuen tatuatgeso pintures corporals (fig. 4), per ad´altres, aquestes marques podrienarribar a ser marques tribals. L’asso-ciació d’algunes característiques ana-tòmiques amb els atributs permetidentificar els personatges masculins ifemenins. Algunes estàtues-menhirsresten tanmateix difícils de classificar,ja que posseeixen trets comuns als dossexes. Les estàtues-menhirs femeninessón identificables per la presència dels

pits i el cabell i a aquests detalls ana-tòmics s’hi associen atributs particu-lars, com el collar i el penjoll en «Y».Les estàtues-menhirs masculines por-ten l’«objecte», la seva bandolera i mésrarament, les armes (fletxes, arcs idestrals).41 Amb tot, és molt interes-sant el fet que algunes figures portenles característiques masculines i feme-nines. Aquestes escultures són classifica-des dins el grup de les estàtues-menhirstranssexuals o andrògines. Es pot veu-re com porten les marques de modifi-cacions voluntàries. Els atributs i lescaracterístiques anatòmiques han es-tat transformades per canviar el sexede l’estàtua i per regla general, aques-tes modificacions duen a feminitzaruna estàtua. Aquesta transformaciós’obté fent desaparèixer l’«objecte» iafegint, segons el cas, dos pits o uncollar com talment esdevé en l´estàtuade la Prade. En el cas de la figura de laBoires des Paulets, l’«objecte» ha es-tat transformat en penjoll en «Y».42

Estudiant els diferents elements queconstitueixen la iconografia d’aquestesfigures antropomorfes, podem dir que

Figura 5. Estàtues-menhirs de la Rouergue, fotografies de la part posterior (d’esquerra a dreta): SaintSernin, Saint-Maurice-d’Orient, Puedh Real i La Jasse du Terral I (SERRES 1997). A la dreta:restitució de l’home d’Otzi, l’home dels gels (disseny Welponer/STMA, dins PHILIPPON 2002).

40. SERRES 1997, 2002.41. SERRES 1997, 2002.42. SERRES 1997, 2002.


9 1

NOTES, 25

cada grup disposa d’elements que lisón propis (fig. 6). El grup Rouergatens presenta un acabat, en relació ambels atributs, que li és ben particular. Elgrup del Languedoc no té una caracte-rística que li sigui pròpia, però sí quees pot notar una concepció particularde la representació del bust que estàsovint traçada d’un cop, amb els bra-ços seguint la línia de la cara.43 Les si-milituds que podem trobar entre elstres grups rauen en la manera de re-presentar la cara, amb la línia del nasgeneralment unit amb les celles i as-senyalant que, la veritable «T» facial,és una particularitat languedociana.

Es pot remarcar en el Languedoc ila Rouergue, però mai a la Provença,

l’existència de quelcom que semblentatuatges. És possible que els traçosparal·lels a ambdós costats del nas enun gran nombre d’estàtues de la Rou-ergue i els traços circulars observatsen esteles amb cap de mussol del Lan-guedoc representin realitats diferents,però la semblança és sorprenent i s’hade considerar44. Un altre element decomparació possible entre les està-tues de la Rouergue i les esteles del Lan-guedoc rau en la presència en els dosgrups de l’«objecte» la interpretaciódel qual porta tants problemes. Aquest«objecte» és més freqüent a la Rouer-gue on s’han pogut identificar divuitrepresentacions verdaderes; en contra,al Languedoc aquest és més estrany inomés s’han identificat dos exemplarssegurs i uns altres dos possibles.45

5.Representracions antropomorfes degran format a Catalunya

Catalunya, fins fa pocs anys, resta-va fora de tot aquest món, com unaàrea marginal amb alguna excepcióaïllada, malgrat la seva riquesa cultu-ral en multitud d’elements pel que faa les cronologies del neolític final-cal-colític. Les descobertes dels darrersanys, a les quals s’hi suma la figura deMollet, han posat aquest territori enprimera línia de recerca i la riquesa idiversitat de les figures localitzades ensfa pensar en la necessitat de fer algunestudi més acurat i detallat de totesaquestes manifestacions d´art megalític.

A Catalunya tenim la figura dePreixana a Lleida46 que presenta, a lacara frontal, la figura d´un personatgeamb els braços i el cap clarament iden-tificables al qual li creua una bandole-

Figura 6. Descripció dels atributs de les estàtues-menhirs masculines i femenines del grup de laRouergue (SERRES 1997)

43. D’ANNA, 1977.44. D’ANNA, 1977.45. D’ANNA, 1977.46. MALUQUER 1971, ALMAGRO GORBEA 1993.


9 2

NOTES, 25

ra d’on penja, al costat dret, una espa-sa de reblons que la situa en una cro-nologia del bronze mig.

Les pedres gravades de Passanant(Conca de Barberà)47 són dues estelesconegudes i publicades des de fa jaunes quantes dècades, però que hanpassat desapercebudes en alguns estu-dis monogràfics. Respecte a la pedramés gran, encara que falta part de lapeça, es podria tractar d’una figurafemenina en la qual s’identifica un pos-sible collar i algun tipus d’objecte sen-se identificar a banda i banda del pit ipart inferior. Cal apuntar que les careslaterals i posteriors d’ambdues pedresestan també esculpides però no publi-cades i caldria fer un estudi globald´aquestes figures amb els gravats detotes les cares treballades. Els elementsesculpits en aquests pedres no ens do-nen cap pista, de moment, per poderatorgar-li una cronologia.

La recentment descoberta estàtua-menhir de Ca l’Estrada a Canovelles(Vallès Oriental)48 és una figura escul-pida sobre un bloc de gres que no s’haconservat completa i que amb els ele-ments que s’hi observen, com el braç ila mà esquerra, plecs d’una capa oabric, possibles peus i tatuatges, espoden establir interessants compara-cions amb el grup de la Rouergue alsud-est de França.

Les figures antropomorfes del jaci-ment de Reguers de Seró (La Nogue-ra)49 que no han estat publicadesencara perquè han estat descobertes fapoc temps, han estat una gran sorpre-sa per a tots aquests estudis; aquestjaciment esdevindrà un jaciment dereferència, car és un dels pocs casosen el qual es disposa d’un context in-

terpretatiu per a aquestes figures. Lesrepresentacions de Seró podrien for-mar un nou grup iconogràfic o figura-tiu, ja que presenten uns motius i unesdecoracions molt particulars, i ani-mem als arqueòlegs que han excavataquest jaciment i estan estudiantaquestes figures a proposar el nomd’aquest nou grup figuratiu. Semblaobservar-se la representació d’un tei-xit amb gravats en «V» a la cara deldavant, i el que pot representar unacapa formada per peces de cuir rec-tangulars cosides a la cara posterior,element documentat de forma extra-ordinària a l’home d’Otzi (fig. 5, dre-ta), trobat fa uns anys als Alps italians,amb les peces de roba que el gel i elfred alpí havia conservat.50

Sabíem des de fa algunes dècades,de l’existència d’algunes pedresgravades com la del Roc de la Mare deDéu al santuari del Miracle (Pinell,Solsonès) o l’estela de la Bassa delLlop (Llobera, Solsonès), documen-tades per mossèn Serra Vilaró (1927).Recentment hem identificat tresfragments d’una nova figura prop deles coves d’Arbolí (Conca de Barbe-rà), i sembla que totes poden corres-pondre a grans figures esculpides si-milars a les descobertes a Reguers deSeró.

En els treballs de mossèn Serra Vi-laró pel Solsonès també va localitzarl’estela de Llanera que resta avui almuseu de Solsona. Es tracta d´una es-tela retallada en forma semicircularper la part superior i amb uns gravatsen forma d’«U» en una de les careslaterals51. La morfologia semicirculara la part superior s’ha interpretat aFrança com una imatge antropomorfa

47. MOREAU 1970, CURA 1992.48. FORTÓ et al. 2005a, 2005b, 2006, 2007, 2008, MARTÍNEZ et al., en premsa.49. LOPEZ et al, en premsa.50. SPINDLER 1995.51. SERRA VILARÓ 1927.


9 3

NOTES, 25

d’aquest art megalític en les seves fa-ses inicials, que després, quan el feno-men s’estén i es desenvolupa, es vacomplicant i enriquint.

Al Coll del Cantó (Alt Urgell) es lo-calitzava el menhir del Cantó docu-mentat per L.M. Vidal (1894), que haestat rescatat de lóblit en un recenttreball de recerca.52 Es tracta d’unmonòlit de 2 metres d’alt per 40 cmdámple que presenta la silueta dúnafigura humana que, per les notícies quedisposem, fou dinamitat durant la cons-trucció de la carretera N-260 els anysvint i ara només en resta a la seva po-sició una petita part de 43 cm.53

Finalment, apuntem a valorar unafigura representada en l’estela de laSitja del Llop al Pla de la Calma, alMontseny.54 Pensem que es tractad’una representació femenina en laqual s’identifiquen el cap i els pits enl’interior d’una línia que devia marcar

tota la forma antropomorfa. La figuras’assembla molt a l’estàtua d’Arco IVa Riva del Garda55 i a algunes repre-sentacions també sobre roca de Valca-mònica.56 Desgraciadament, aquestaestela es troba molt desgastada i hasofert recentment algunes agressions,fet que dificulta encara més la inter-pretació de tots els gravats.

Si bé a Catalunya hi ha molts men-hirs, alguns délls també amb gravatscom és el cas de la pedra de Llinars aMontmeló57, el menhir de Castellruf aSta. Maria de Martorelles i el menhirdels Palaus a Agullana58, pensem peròque són imatges no antropomorfes lainterpretació de les quals ens és enca-ra del tot indesxifrable i considerem,amb tot, que no estan relacionades ambaquest tipus d’art megalítc de les es-tàtues-menhirs. Esperem que futurestroballes i investigacions ens aportinllum en aquest darrer punt.

Figura 7. Taula amb la cronologia de les estàtues-menhirs dels diferents grups figuratius arreudÉuropa.

52. JIMENEZ 2006.53. JIMENEZ 2006.54. VILARDELL i CASTELLS 1976.55. BELLEY et al. 1998: 159; DÁNNA 2002: 202.56. ANATI, 2004: 147,176.57. CURA, 2002-2003.58. CARRERAS et al. 2005.


9 4

NOTES, 25

6. Contexts i significació

Les estàtues-menhirs i esteles d’Eu-ropa es troben en origen en tres con-texts diferents: en plena naturalesa,hàbitat i necròpolis, fet que podriaimplicar l’existència de significacionsdiferents. Cal pensar també en una ideaestesa de la representació de la figurahumana, amb les diferents utilitza-cions particulars a nivell regional onla idea primitiva està adaptada al con-text cultural local.59

Per al grup de la Rouergue, s’hadestacat que la distribució limitadadins un entorn boscós era un elementsusceptible d’aportar alguns indicissobre la significació d’aquestes està-tues. Aquestes, situades a determinatsllocs del bosc, haurien pogut ser se-nyals que marcarien alguns eixos ocamins, que actuen com a guies ambaparença humana. Les estàtues-men-hirs podrien representar aquests homes,que coneixien el bosc i un cop aquestspersonatges haurien desaparegut, lesestàtues-menhirs els simbolitzarien iperpetuarien el seu coneixement.60

La situació seria diferent al Llengua-doc, on tenim les lloses antropomor-fes, les esteles de caràcter funerari iles esteles d´hàbitat, amb el que la sevasignificació ha de ser a priori diferent.Les representacions antropomorfesllenguadocianes en relació amb les se-pultures poden estar, sense cap dubte,posades en connexió amb la mort ipodrien esdevenir la personificació dela mateixa mort o la del difunt. Sovintes pensa en la possibilitat de veure dinsaquestes representacions antropomorfesels guardians i guardianes de les sepul-tures com a protectors vers léxterior.

L’absència de la boca, poques vega-des representada a les estàtues–menhirs,ens porta a fer difícils interpretacions.Alguns prehistoriadors han vist enaquests grups de Rouergue, Llengua-doc i Provença una idea de vigilància iincomunicabilitat.61

Les esteles antropomorfes i està-tues-menhirs de la Provença, Languedoci Rouergue serien les representacionsd’éssers evolucionant dins el mónparal·lel. A aquests éssers, l’home hau-ria confiat la guarda de les sepultures itambé de tot el que a ell li és necessari.Es podria pensar que la significaciódáquestes figures devien ser múltiplesa causa de l’existència de diferents grupsregionals en diversos contexts i dominisculturals. Si intentem anar més enllà deles originalitats regionals, ens trobema tot arreu una significació profunda:l’existència d’un més enllà poblat d’és-sers vivents, semblants a l’home.

Aquestes idees i conceptes estantlligats a nombroses interpretacions imatisos, però ens sembla bastant clarque les estàtues-menhirs i esteles an-tropomorfes, qualsevol que sigui laseva significació, són obres de caràc-ter religiós. Aquesta religió està basa-da en la creença de léxistència dálgun«altre lloc» on evolucionen aquests«éssers» vivents. Podríem pensar queles «entitats» representades per lesfigures antropomorfes que són les este-les i estàtues-menhirs, eren conside-rades com poders benèfics que noinspiraven de cap manera por i ambles quals l’home vivint podia conser-var les bones relacions.62

A prop de Catalunya tenim unamagnífica col·lecció d’estàtues-men-hirs al museu Fenaille a Rodez (Aveyron,

59. D’ANNA, 1977.60. D’ANNA, 1977.61. D’ANNA, 1977.62. D’ANNA, 1977.


9 5

NOTES, 25

França) i també algunes d’aquestes fi-gures localitzades i conservades in situ,que es poden veure avui en dia prop deSaint-Pons-de-Thomières (Hérault,França), a unes 3 hores i mitja en cot-xe des de Barcelona.

Amb tot, hi ha pocs casos on es trobiun context que ens ajudi a interpretar-les. Al jaciment de Ca l’Estrada (Cano-velles, Vallès Oriental) vàrem trobar unimportant jaciment neolític amb unaestàtua-menhir que, si bé no estava insitu, sí que pensem que era prop del llocoriginal, amb un context arqueològicper aquestes cronologies molt desta-cat. Les estructures de combustió degrans dimensions i els recintes de fos-sats localitzats a prop de l’estàtua-menhir ens van dur a pensar en un espaiamb unes connotacions especials onpodrien celebrar-se trobades o cerimò-nies potser de caire religiós.63

Les esteles menhirs i estàtues an-tropomorfes ens aporten un cert nom-bre dínformacions que ens permetenconsiderar les manifestacions de l’art

antropomorf com un document, unmaterial informatiu que complemen-ta les excavacions arqueològiques. Ensaporten informacions de caire psicolò-gic que, encara que parcials, ens donenuna informació real molt interessantper conèixer les cultures no materials.Pot semblar evident, a priori, que lescultures del neolític final tenien algu-na religió; així, les manifestacionsd’art antropomorf en són la prova for-mal. Aquesta religió devia estar basa-da en el fet que aquestes divinitatspodien rendir a l’home alguns serveis,una mica com si l’home s´hagués des-carregat d’algunes responsabilitats,dálgunes tasques no productives:mentre els genis guardaven les tom-bes, el pastor podia cuidar el seu ra-mat i lágricultor fer la collita.64

Les esteles antropomorfes i estàtues-menhirs ens han aportat altres tipusdínformacions. Així, per exemple, alsmonòlits de la Rouergue s’hi observaque les gents del neolític final utilitza-ven una peça de vestit tipus abric que

Figura 8. Dibuix idealitzat del jaciment de Ca lÉstrada (Canovelles, Vallès Oriental) amb lesestructures de combustió i léstàtua-menhir descoberta en les excavacions de la campanya 2004-2005.

63. FORTÓ et al. 2005a, 2005b, 2006, 2007, 2008, MARTÍNEZ et al., en premsa.64. D’ANNA 1977.


9 6

NOTES, 25

portaven sobre l’altra roba i que eracomú a homes i a dones. Les mateixesestàtues ens mostren l’existència defaixes amb sistemes de lligament for-ça complicats, encara que els docu-ments arqueològics no ho testimoniena França fins a cronologies del bronzemig. El complex objecte-tahalí, aquellque donada la significació, ens mostraun sistema més perfeccionat, amb labandolera que relliga les branques su-periors a la cintura per impedir-lespujar, aquest sistema no sembla pashaver estat molt millorat després.65

Podem trobar la representació d’ar-mes anteriors a les etapes metal·lúr-giques que és, a més, el marcador se-xual de les figures masculines. Aquestesarmes serien les fletxes amb la seva astai els arcs, així com les destrals emmane-gades, si bé els modes d’emmagamentresten encara mal coneguts. És proble-màtic entrar a valorar si aquestes fi-gures masculines estan representantun guerrer, ja que en aquella época, ales lluites, més allà d’una baralla entrepersones, no es trobaran més que grupsreduits d’homes. En el Languedoc s’hantrobat representacions de creus a les llo-ses antropomorfes, artefactes que des-prés no són coneguts a les excavacions.Tots aquests elements devien tenir unvalor simbòlic i nosaltres els conside-rem com les marques del poder con-ferit a les entitats representades a lesestàtues-menhirs i lloses antropomorfes,poder, després de tot, immensamentsuperior a aquell de l’home que pos-seïa i utilitzava tots aquells atributs.66

Podem saber també, a través de lesestàtues-menhirs i esteles antropomor-fes, de l´existència de tatuatges al neolí-tic final així com de formes d’abillament.

Ja coneixíem la seva existència, a travésdels resultats aportats per les excava-cions arqueològiques, però amb aques-tes figures sabem com les portaven, quepodia variar segons la regió. Aqueststipus d’abillament, collars i penjollsestan testimoniats a les estàtues-menhirsi esteles antropomorfes que estaven re-servats a les dones. La representaciód’aquestes figuracions femenines enaquests monòlits ens pot fer pensar queles dones també devien tenir un rolimportant dins d’aquestes societats.

Les representacions antropomorfesde la costa nord-occidental mediter-rània no mostren cap part de figura-ció de punyals metàl·lics, fenomen quesí que és habitual dins els grups alpins,italians i corsos. Aquesta és una de lespistes que ens duu a pensar que les es-teles antropomorfes i les estàtues-menhirs, en aquesta geografia, erenanteriors a la difusió de les armes.

Les figuracions antropomorfes de lacosta nord-occidental mediterrània, lesesteles, les lloses esculpides, les està-tues-menhirs, descriuen un període demutació, de progressos ràpids que,després d’esclatar al Chassey meri-dional, devien conduir a la possessió ifabricació del metall que, més tard,perfectament dominat i explotat, ani-ria arrossegant importants canvis.67 Sónel testimoni de la presa de la consciènciade l’home per sí mateix, del seu poder ila seva força, allò que s´atribuïa als déus,però era l’home qui en treia profit ibenefici. Elles són, finalment, el testimonidel naixement d’una religió basada enl’antropomorfisme, una religió quesembla néixer a finals del IV mil·lennii que durant tot el III va arribar a abas-tar tot Europa.

65. D’ANNA 1977.66. D’ANNA 1977.67. D’ANNA 1977.


9 7

NOTES, 25

BibliografiaAA.VV. 1994, La statuaria antropomorfa in Europa dal Neolitico alla romani-

zzazione. Atti del Congresso La Spezia-Pontremoli 1988, La Spezia. PHI-LIPPON, A. 2002, Statues-Menhirs, des énigmes de pierre venues du fonddes âges. Rodez.

ANATI, E. 1966, Il Masso di borno. Centro Comuno di Studi Prehistorici. Brescia.ANATI, E. 1997, L’art rupestre du Valcamonica. Dossier de l’Archeologie nº 224:

L´homme des glaces. P. 68-79.ANATI, E. 2004, La Civiltà delle Pietre. Valcamonica una storia per l’Europa.

Archivi, vol. 16, Capo di Ponte.ALMAGRO BASCH, M. 1966, Las estelas decoradas del Suroeste Peninsular, Bi-

blioteca Praehistórica Hispánica, vol. VIII, Madrid.ALMAGRO BASCH, M. 1974, Nuevas estelas decoradas de la Península Ibérica,

Miscelálea Arqueológica (XXV Aniversario de los Cursos Internacionalesde Prehistoria y Arqueología de Ampurias, 1947-1971), t.l, pp. 37-39.

ALMAGRO GORBEA, M. 1993, Les steles anthropomorphes de la péninsule ibé-rique. Dins Les Representations humaines du néolithique a l’age du fer. 115 CongrèsNational des Sociétés Savantes, Avignon. Comité du Travaux historiques etscientifiques Ed. Paris.

ARNAL, J. 1976, Les Statues-Menhirs, Hommes et Dieux, Toulouse, Ed. Des Hes-pérides.

AUGUSTO, A. 1972, Corpus delle statue-stele Lunigianesi. Bordighera.BAPTISTA, A. M. 1985, A estátua-menhir da Ermida (Ponte da Barca, Portugal).

O Arqueólogo Português, ser. IV,vol. 3, pp 7-44.BARCELÓ, J. A. 1988, Introducción al razonamiento estadístico aplicado a la

arqueología: un análisis de las estelas antropomorfas de la Península Ibé-rica, Trabajos de Prehistoria, 45, pp. 51-85.

BELLEY, A. M.; MEZZENA, F.; RENDA, A. et ZIDDA, G. 1998, Dei di Pietra. La grandestatuaria antropomorfa nell’Europa del III Millenio a.C., Ginevra-Milano.

BUENO RAMIREZ, P. 1990, Statues-menhirs et stèles anthropomorphes de lapéninsule Ibérique. L’Anthropologie, t. XCIV, nº 1, pp. 85-110.

BUENO RAMIREZ, P. et de BALBIN BEHRMMANN, R. 1992, L’art mégalithiquedans la péninsule ibérique, une vue d’ensemble. L’Anthropologie, t. XCVI, nº2-3, p. 499-572.

CARRERAS, E.; TARRÚS, J. i GAY, P. 2005, «Tres menhirs amb gravats entre l’AltEmpordà i el Vallès Oriental» dins «Roches ornées, roches dressées. Auxsources des arts et des myths. Les homes et leur terre en Pyrénées del’Est». (Actes du Colloque en Hommage à Jean Abélanet, Université dePerpignan, 24,25 i 26 mai 2001). Perpinyà , Presses Universitaires, pag.157-163.

CELESTINO, S. 2001, Estelas de guerrero y estelas diademadas. La precoloniza-ción y formación del mundo tartésico. Ed. Bellaterra. Barcelona.

CURA, M. 1992, Són neolítiques les inscultures de Passanant? Dins AA.VV. 1992,Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d´Arqueologiade Puigcerdà, pp. 119-120, Andorra.

CURA, M. 2002-2003, La «Pedra de Llinàs»: un menhir, una estela o una fita determe (Montmeló, Vallés Oriental, Catalunya). Quaderns de Prehistòria iArqueologia de Castelló nº 23, pp 133-139. Castelló.


9 8

NOTES, 25

D´ANNA, A. 1977, Les Statues-Menhirs et Steles Anthropomorphes du MidiMéditerranéen, Paris, C.N.R.S.

D´ANNA, A. 2002, Les statues-menhirs en Europe à la fin du Néolithique et audébut de l’Âge de Bronze. Dins PHILIPPON, A. 2002, Statues-Menhirs, des énig-mes de pierre venues du fond des âges. Rodez.

FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P.; MUÑOZ, V. 2005a, Intervencions arqueològiques aCa l’Estrada, primers resultats. LAURO nº 28, Museu de Granollers. Pp. 5-16.

FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P.; MUÑOZ, V. 2005b, L’estàtua-menhir antropomorfade Ca l’Estrada (Canovelles, Vallès Oriental). COTA ZERO nº 20, Vic. Pp. 17-22.

FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P.; MUÑOZ, V. 2006, Ca l’Estrada (Canovelles, VallèsOriental): un exemple d’ocupació de la plana vallesana des de la prehistò-ria a l’alta edat mitjana. Tribuna d’Arqueologia 2004/2005. Barcelona.

FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P.; MUÑOZ, V. 2007, Ca l’Estrada. Història de Canovelles 1.Museu de Granollers, Ajuntament de Canovelles. Granollers.

FORTÓ, A.; MARTÍNEZ, P.; MUÑOZ, V (en prensa-c): La estatua-menhir de Cal’Estrada. IV Congreso del Neolítico en la Península Ibérica. Alicante 2006.

GALÁN PLÁCIDO, E. 1993, Estelas, paisaje y territorio en el Bronce final delsuroeste de la Península Ibérica, Complutum extra 3. Madrid.

GALLAY, A. I CHAIX, L. 1984, Le Dolmen MXI. Le site prèhistorique du Petit-Chasseur (Sion, Valais) 5 et 6, Lausanne.

GROSJEAN, R. 1966, La Corse avant l’Histoire, Editions Klincksieck, 95p.JIMENEZ, J. 2006, La imagen de los espacios de alta montaña en la prehistoria:

el caso de los Pirineos catalanes occidentales. www.recercat.net/bitstre-am/2972/12393/1/Binder1.pdf

JORGE, V.-O. i JORGE S.-O. 1993, Statues-menhirs et steles du nord du Portugal.Dins Les Representations humaines du néolithique a l’age du fer. 115 Congrès Nationaldes Sociétés Savantes, Avignon. Comité du Travaux historiques et scientifi-ques Ed. Paris.

LANDAU, J. 1977, Les representacions anthropomorfes mégalitiques de larégion méditerraneenne, (III au I millénaire), CNRS, 1977.

LOPEZ, J.; MOYA, A.; ESCALA, O.; NIETO, A. (En premsa), La cista tumular ambesteles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Lleida): Una apor-tació insòlita dins de l’art megalític peninsular i europeu. Tribuna d’Arqueo-logia 2007-2008, Generalitat de Catalunya, Barcelona. (En premsa).

MALUQUER, M. 1971, La estela de la Edad del Bronce de Preixana (Lérida).Homenaje a J. Esteban Uranga. Pamplona: 475 s.

MARTIN, A. 1992a, El neolític final. La recerca de nous camins. El verazià. DinsAA.VV. 1992, Estat de la investigació del neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacionalde Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans, Andorra, 1992, 279-284.

MARTIN, A. 1992b, «Estrategia y culturas del Neolítico Final y Calcolítico enCataluña», P. Utrilla (coord.), Aragón/Litoral mediterráneo: intercambios culturalesdurante la prehistoria, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1992, 389-397

MARTIN, A. 2001,«État de la question du campaniforme dans le contexte cul-turel chalcolithique du Nord-Est de la péninsule Ibérique», Bell Beakers today.Pottery, people, culture, symbols in prehistoric Europe. Proceedings of the InternationalColloquium (Riva del Garda, Trento, Italy, 11-16 May 1998), vol. 1, ProvinciaAutonoma di Trento, Trento, 2001, 155-171.


9 9

NOTES, 25

MARTIN, A. 2003, «Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Elsinicis de la metal·lúrgia», Cota Zero, 18, 2003, 76-105.

MARTIN, A.; MESTRES, J. S. 2003, «Periodització des de la fi del neolític fins al’edat del bronze a la Catalunya sud-pirinenca. Cronologia relativa i abso-luta», Pirineus i veïns al 3r mil·lenni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entrel’Ebre i la Garona. Homenatge al Prof. Dr. Domènec Campillo. XII Col·loqui Internacionald’Arqueologia de Puigcerdà (2000), Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà, 2003,77-130.

MARTINEZ, P.; FORTÓ, A. i MUÑOZ, V. en prensa, La estatua menhir de Cal’Estrada (Canovelles, Barcelona) y los elementos figurativos del grupo dela Rouerge (Aveyron, Francia). Coloquio Internacional de Megalitismo. Junio 2007.Beasain.

MEZZENNA. 1998, «Les steles anthropomorphes en Europe», dins Dei di pietra, lagrande statuaria antropomorfa nellÉuropa del III millennio a.C.Skira, Milano, 1998,p. 15-89.

MOREAU, E. 1970, Les pedres decorades de Passanant. Butlletí de la SocitatArqueològica de Tarragona. Tarragona.

MÜLLER, D. 1997, Ornamete, symbole, bilder-zum megalithischen toten-brauchtum in mitteldeutschland. A Art et symboles du Megalithisme eu-ropeen. Revue Archéologique de l’Ouest, supplément nº 8.

PEDROTTI, A. 1998, Gli elementi d’abbigliamento e d’ornamento nelle statuestele dell’arco alpino. Dins Actes du 2 Colloque International sur la Statuaire Méga-lithique. Saint-Pons-de-Thomières. Archéologie en Languedoc, 22.

PERAZZI, P. 1999, Museo delle statue stele lunigianesi. Guida alla sezione intro-duttiva. Ed. Luna. La Spezia.

SERRA VILARÓ, J. 1927, «La civilització megalítica a Catalunya. Contribució alseu estudi.». Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.

SERRES, J. P. 1997, Les statues-menhirs du groupe Rouergat. Musee Archeologi-que de Montrozier. Guide dárchéologie nº 4.

SERRES, J.P. 2002, «Les statues-menhirs du groupe rouergat», A. Philippon (dir)2002, Statues-menhirs. Des énigmes de pierre venues du fond des âges, Éditions duRourgue, Rodez, 2002, 54-91.

SHEE TWOHING, E. 1981, The Megalithic Art of Western Europe. Oxford.SPINDLER, K. 1995, El hombre de los Hielos. Barcelona.TARRETE, J. 1997, L’art megalithique dans le bassin parisien; symetrie et late-

ralite dans les representations du neolithique final. Dins Art et symboles duMegalithisme europeen. Revue Archéologique de l’Ouest, supplément nº 8.

TARRUS, J. 2002, «Dòlmens, poblats i menhirs. Els grups megalítics de lÁlbera,Serra de Rodes i Cap de creus.» Barcelona.

TARRÚS, J. 2003, «Els constructors de megàlits a Catalunya: cistes i dòlmensentre els mil·lennis V-III cal aC», Cota Zero, 18, 2003, 54-75.

VIDAL, LL.M. 1894, Más monumentos megalíticos en Cataluña. Dins Memoria dela Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I, Barcelona, pp. 279-300.

VILARDELL, R. i CASTELLS, J. 1976, Hallazgo de una estela decorada en el Pla dela Calma. Pyrenae. Universitat de Barcelona. Barcelona.


100

NOTES, 25

101

NOTES, 25

El menhir de Mollet: una de lesprimeres estàtues?

Josep Bosch Argilagós*

El passat més d’abril, en unes obrespracticades a Mollet del Vallès, en elcentre mateix d’aquesta població, enel lloc anomenat pla de les Pruneres,es va descobrir, enterrat a uns 10 me-tres de la superfície actual, el que haestat anomenat menhir de Mollet, ungran i llarg monòlit trobat estirat peròque en algun moment del passat de-gué estar emplaçat dret1. Tot i que nohi ha dubte de la seva gran rellevància,encara no ha estat suficientment estu-diat, raó per la qual aquest escrit volser només una contribució al seu ma-jor coneixement i una aproximació alseu interès.

L’anàlisi de la seva composició geo-lògica ha permès determinar que es trac-ta d’arcosa, una roca sedimentàriaformada a partir de l’erosió de roquesgranítiques, d’unes característiques li-tològiques que fan impossible que laseva àrea font es trobi a Mollet, finson hagué de ser necessàriament por-tada des d’alguna de les seves possi-bles àrees font2. Mesura 4,90 m de

llargada, 68 cm d’amplada i 110 cmde fondària, unes dimensions que liatorguen una clara monumentalitat.Un cop efectuada una acurada netejaper part de restauradors3, s’hi podenobservar un conjunt de gravats curvi-linis i rectilinis que formen un motiu ouns motius que per ara resulten enig-màtics, en un costat, i un rostre humàen relleu clarament representat, en elcostat oposat.

A Catalunya, i més concretament alBaix Vallès, es coneixien ja altres men-hirs: la Pedra Llarga de Palau-solità iPlegamans, la pedra Serrada de Parets,la Pedra de Llinars de Montmeló i elMenhir de Castellruf de Santa Maria deMartorelles, els dos últims també ambgravats. Es tracta de monòlits, no tangrans com el de Mollet, sotmesos a unamanufactura senzilla i traslladats finsal seu emplaçament en una cronolo-gia que amb dubtes se situava en unneolític final i pels quals s’han propo-sat diferents interpretacions, com laque els considera fites o delimitacions

BOSCH ARGILAGÓS, J. (2009). El menhir de Mollet: una de les primeres estàtues?, pàg. 101-103

* Conservador del Museu de Gavà. [email protected]. Posteriorment a la descoberta, l’empresa d’arqueologia Estrats efectuà, per encàrrec de l’Ajuntament

de Mollet i a instància del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, una intervenció en ellloc de la troballa, dirigida per l’arqueòleg Pablo Martínez, que no aportà altres restes de l’època a laque deu correspondre el menhir, però amb la que s’espera poder efectuar una reconstrucció delpaleopaisatge on degué estar emplaçat el menhir.

2. L’estudi geològic ha estat efectuat per Pilar Giráldez, Lorena Merino i Màrius Vendrell, del Grup deRecerca Aplicada al Patrimoni Històric del Departament de Cristal·lografia i Mineralogia de la Univer-sitat de Barcelona, gràcies al conveni existent entre aquesta Universitat i el Centre de Restauració deBéns Mobles de Catalunya.

3. Després de la seva descoberta, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya traslladà elmenhir al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Sant Cugat del Vallès, per tal de quefossin efectuats els treballs de neteja i restauració necessaris, sota la direcció de la restauradora delmateix centre la Sra. Àngels Jorba.

102

NOTES, 25

territorials o la que hi veu representa-cions humanes4.

Amb la descoberta del menhir deMollet, les coses han canviat substan-cialment. En primer lloc, el seu caràcterantropomorf reconegut sense equívoc,

confirma que els menhirs podien re-presentar éssers humans, en algunscasos constituint veritables estàtuesmenhirs. En segon lloc, aporta nousarguments per a la cronologia del neo-lític final dels menhirs vallesans. Elmenhir de Mollet, en conjunt, no téparal·lels; sí que en té, però, la formade representar el rostre humà, amb elnas i les celles o arcades supraciliarsque formen un motiu en T, amb elsextrems laterals perllongats cap abaix i que enquadren els ulls. Una re-presentació del rostre humà similares troba sobre dues esteles prehistò-riques de la península Ibèrica, la delconcelho de Moncorvo, al nord dePortugal5, i la d’Asquerosa, a Grana-da6; però és al Migdia francès on so-bretot abunden els seus paral·lels i ondiferents arguments fan situar aques-ta forma de representar el rostre humàen el neolític final (aproximadamententre el 3000 i el 2500 aC)7. En tercerlloc, amb el menhir de Mollet, Cata-lunya se situa entre aquelles regionsd’Europa on van tenir lloc els primersassaigs d’estatuària: com la del vessantatlàntic de la península Ibèrica, elMigdia francès, la part central delsAlps, la regió de La Spezia a la Ligúria,o com les illes de Sardenya i de Còr-

4. Existeixen diferents estudis publicats sobre els menhirs vallesans:- Josep Bosch. La Pedra Serrada o Pedra del Diable, Estudis Locals, 2, Ajuntament de Parets del Vallès, 1988.- Ignasi Cantarell. La pedra de Llinàs. Centre d’Estudis de Montmeló, Butlletí n. 1, setembre, 1996, pp. 1-6.- Miquel Cura. «La Pedra de Llinàs»: un menhir, una estela o una fita de terme (Montmeló, Vallès-Oriental, Catalunya), Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, Servei d’Investigacions Arqueològiquesi Prehistòriques, Diputació de Castelló, 2002-2003, pp. 135-139.- Enric Carreras, Josep Tarrús i Pere Gay. Tres menhirs amb gravats entre l’Alt Empordà i el VallèsOriental, Roches ornées roches dressées. Aux sources des arts et des mythes, les hommes et leur terre en Pyrénées de l’est. Actesdu Colloque em Hommage à Jean Abélanet, Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, Pres-ses Universitaires de Perpignan, 2005, pp. 157-163.

5. Vítor et Susana Oliveira Jorge: Statues-menhirs et steles du nord du Portugal, a Les représentations humainesdu Néolithique à l’Âge du Fer, actes du 115e congres national des sociétés savantes, Avignon, 1990, Paris, éditions duC.T.H.S., 1993, pp. 29-43.

6. Martín Almagro-Gorbea: Les steles antropomorfes de la Péninsule Ibérique, a Les représentations humainesdu Néolithique à l’Âge du Fer, actes du 115e Congres national des sociétés savantes, Avignon, 1990, Paris, éditions duC.T.H.S., 1993, pp. 123-139.

7. André D’Anna, Stéphane Renault et alii: Stèles antropomorphes néolithiques de Provence. Catalogue du Musée Calvetd’Avignon, Établissement public Calvet, Avignon, 2004, p. 8.

El menhir de Mollet, al Centre de Restauracióde Béns Mobles de Catalunya a Sant Cugat delVallès, on es traslladà per al seu estudi.

Josep Bosch Argilagós

103

NOTES, 25

sega8. Finalment, el menhir de Mollet,juntament amb d’altres troballes ar-queològiques anteriors, permetrà co-nèixer millor el neolític final en el quall’hem datat i, molt probablement, ensobligarà a reconsiderar la idea que devegades ens fem d’ell, quan l’hem vistcom una etapa de decadència d’un neo-lític mitjà anterior, considerat «l’edatd’or» del neolític català. És molt pro-bable que això no hagués estat així ique el neolític final hagués estat unafase en la qual es van perfilar les basesde grans canvis, entre els que desta-quen els socials. Durant el neolític fi-nal es degué posar punt final a unaorganització social igualitària, hereta-da del paleolític, i s’inicià una novaera, amb una organització social cadacop més complexa i amb majors desi-gualtats.

Relacionat amb això últim es trobael significat que en general es pot do-nar a les esteles i estàtues menhirs pre-històriques. Estem potser davant delsprimers assaigs d’estatuària religiosaa Occident?, com deia fa més de vintanys Jean Abélanet, l’especialista en artprehistòric rossellonès, en una sugge-

8. André D’Anna, Stéphane Renault et alii: Stèles antropomorphes néolithiques de Provence. Catalogue du Musée Calvetd’Avignon, Établissement public Calvet, Avignon, 2004, pp. 84 i següents.

rent obra titulada Signes sense paraules. Oestem, en canvi, davant de les prime-res representacions de persones pode-roses, amb un rang o estatus superioral d’altres? tal com ens pot fer pensarla indiscutible monumentalitat delmenhir de Mollet, que potser va serl’expressió territorial d’un poder quevolia mantenir-se en el temps. No hosabem, però, per què no de totes duescoses alhora? No oblidem que la his-tòria antiga i l’antropologia culturalens donen a conèixer una diversitat desocietats, amb expressions d’un poderincipient, on es confonen l’espiritual iel terrenal, el religiós i el polític. Des-taquem, per últim, que un monumentcom el menhir de Mollet té per a nos-altres el valor de traslladar-nos al quevan poder ser els orígens d’un fet, tanpresent en la gran majoria de les socie-tats humanes actuals, com són lesdesigualtats socials. Un fet, però, quealmenys a l’occident europeu noméss’ha donat en els darrers 5.000 anysdels 38.000 de l’existència de la nos-tra espècie –l’homo sapiens sapiens– i que,per tant, no ha de ser vist com a inevi-table en l’existència humana.

El menhir de Mollet, una de les primeres estàtues?

104

NOTES, 25

105

NOTES, 25

Les branques de «Fatycounda»(en homenatge a Kemu Faty1)

Oriol Fort Marrugat*

Presentació

Un cop d’ull a l’Anuari Estadístic 2009de l’Ajuntament de Mollet del Vallès,ens dóna notícia de la pluralitat de na-cionalitats que conformen el nostrepoble. Just ara, els molletans i les molle-tanes empadronats formem un mosaicextraordinàriament divers de 85 nacio-nalitats. De ben segur, les 85 naciona-litats vénen acompanyades de moltesmés ètnies, llengües i cultures, comcorrespon al fet que molts estats sónpluriètnics, pluriculturals i plurilingües.

Mollet esdevé una mostra ben vàli-da de la Catalunya, de l’Espanya i del’Europa del segle XXI que ens ense-nya el món plural, divers, mixt queanem construint. Malgrat que hompugui pensar el contrari, al meu en-tendre això és una immensa possibili-tat per a fomentar la cultura, elconeixement, la convivència, la soli-daritat i –fet amb intel·ligència i ambgens de sectarisme– una enorme opor-tunitat per a conèixer, defensar i fo-mentar les llengües i les cultures ambmés risc de desaparició: les de països

marginats i empobrits per les cadenesde colonitzacions, les de països en viesde desenvolupament i, també, les denacions sense estat: per exemple lallengua i la cultura catalanes.

Quan durant l’any 1993 vam cele-brar el Mil·lenari de la nostra ciutat,vam utilitzar amb freqüència i orgulluna expressió llatina umdequmque venien-tes, vinguts d’arreu2. Ens referíem al fetque la nostra població –d’altra banda,com tantes de Catalunya– havia estatformada des dels seus inicis històricsper persones procedents de diversesterres: fins al segle XIX, terres prope-res; durant els inicis del segle XX, con-trades ja més llunyanes; i a partir delsdarrers vint anys del segle XX i el segleXXI, la nostra ciutat ha anat creixent ienriquint-se amb persones provinentsd’altres continents, especialment de l’À-frica magribina i de l’Amèrica llatina3.

Així, ara més que mai, continuemconstruint la vida de la ciutat amb les a-portacions de persones vingudes d’arreu.

És per això que em va semblar in-teressant fer una aportació –més ple-na de sentiment que de ciència– sobre

FORT MARRUGAT, O. (2009). Les branques de «Fatycounda», pàg. 105-116

* Antic regidor de l’Ajuntament de Mollet del Vallès. [email protected]. El venerable Kemu Faty va morir a Sédhiou a les 9 del matí del 18 de març de 2009. Tenia 83 anys. EPD.2. Fou Mn. Joan Galtés, antic rector de la Parròquia de Sant Vicenç, qui va fer servir aquesta encertada

expressió en la seva conferència al Teatre Can Gomà, el 3 de novembre de 1993, en l’acte central delMil·lenari, presidit pels reis d’Espanya, pel president de la Generalitat, el Molt Honorable Jordi Pujoli per l’alcaldessa Montserrat Tura.

3. L’Anuari Estadístic de 2009, de Mollet del Vallès, ens diu que, a data 1 de gener de 2009, el nostre padróestà format per 52.618 persones, de les quals 26.572 són homes i 26.126, són dones; que de naciona-litat espanyola n’hi ha empadronats 44.659, i que la població extrangera representa un 15’25%.D’aquesta población, en destaquen el marroquins (1.500) i els equatorians (1.413).La població senegalesa (la tercera més important entre l’africana, després del Marroc i de Mauritània),està formada per 178 persones (155 homes i 23 dones).

106

NOTES, 25

una de les moltes ètnies, cultures i llen-gües que conformen el nostre poble:els manding del Senegal. El fil conduc-tor és un ciutadà de Mollet, un ciutadàcatalà d’ètnia, de cultura i de llenguamandinga.

Introducció

Per motius professionals vaig tenirl’oportunitat de conèixer MamadouFaty Sylla «Karamoo»4, originari deSédhiou, a la Casamance, al sud delSenegal, i, des de ja fa anys, resident aMollet del Vallès, amb nacionalitat es-panyola.

President de l’associació solidàriaKandeema, de residents senegalesos,especialment de la regió de Sédhiou(Mercader, 2005), ha estat una perso-na dedicada, amb fermesa i constàn-cia, a promoure la unió dels senegalesosa Catalunya, i a aconseguir suport aprojectes de solidaritat i de cooperacióal desenvolupament des de Catalunyaamb el Senegal, a través d’ajuntamentsi del Fons Català de Cooperació al Des-envolupament.

Com a responsable de l’àmbit de lasolidaritat a l’Ajuntament de Mollet delVallès, entre 1995 i 2007, vaig conèi-xer i vaig col·laborar amb el Mama-dou Faty per aconseguir un Poste de Santé(dispensari, maternitat i habitatge pera l’infermer) a la seva població de nai-xement, al barri de Moricounda5.Aquest fet, que em va permetre viatjardues vegades a la ciutat senegalesa, pera la primera pedra el febrer del 2007, iper a la inauguració, el maig del 2008,ha estat l’origen d’aquest treball.

Aquest document, pretén, exclusi-vament, a través d’un vol ras sobre lesbranques de «Fatycounda» (la casa, ellloc dels Faty), tractar sintèticamentalguns aspectes de la societat i de lacultura mandinga, i dels diversos ca-mins que han hagut de seguir algunsfills del matrimoni entre el Kemu Fatyi l’Aminata Sylla, els pares del molletàMamadou Faty, com a mostra de laimmigració africana a Europa al segleXXI.

Els tipus de poblacions i de famíliesextenses dels pares, el pas del vilatge ala ciutat, de la ciutat a la capital, l’emi-gració a Europa i la integració a la novaterra, fins a arribar a la família euro-pea i mixta amb fills, que representael Mamadou, donen la possibilitat detractar –molt de passada– diversos as-pectes antropològics.

La base del «treball de camp» haestat un qüestionari que, com a annex,forma part d’aquest document i queha estat complimentat amb el Mama-dou. El qüestionari va ser elaboratabans de la darrera visita a Sédhiou, elmaig del 2008, i partint de força des-coneixements; en qualsevol cas l’hedeixat igual a l’hora de presentar-lo enaquest treball.

4. Mestre, tutor, en llengua mandinga5. Dramé, Moussa (2008). Le quartier de Moricounda doté d’un poste de santé. [Article en línia]. Sud Communica-

tion. [7 de maig de 2008]. <http://www.sudonline.sn/spip.php?article10787>

La Diarra.

Oriol Fort Marrugat

107

NOTES, 25

Sóc el karamoo, de Fatycounda

Ella no és el «Karamoo», de Faty-counda, a Sédhiou; ella és la Diarra, unanena trobada en un vilatge més al nord,prop la carretera que uneix, per l’in-terior del Senegal, Sédhiou i la capitalDakar, abans de travessar Gàmbia, unafalca anglòfona al bell mig del Senegal,expressió fefaent de la colonitzacióanglesa, de la voluntat britànica d’obrirun pas fluvial cap a l’interior de l’Àfricaoccidental, trencant pobles i ètnies, iformant l’estat gambià que, ara, en-voltat de pobles obligats al francès, pelcolonitzador, malviu, sense cap futurvisible.

El Mamadou hauria pogut néixer enun vilatge així, on encara les famíliess’apleguen a l’entorn de la casa pater-na, en un espai «pairal» que es va am-pliant amb la cabana del fill o de la filla

El poble de la Diarra

La casa de la Diarra.

que es casa: són els que es queden alpoble del pare; altres se’n van al delspares de la dona. De tot hi ha en la di-versitat cultural africana, com tant béens explica Nigel Barley (Barley, 2006).

El conjunt de cabanes quedarà ro-dejat d’una tanca feta amb trocs ibranques que protegiran els seus ocu-pants d’alguns animals, però que tam-bé servirà per tancar el ramat, i perdelimitar, d’alguna manera ben dife-rent a la «occidental», la terra de lafamília, la casa pairal, la counda (Kun-daa). És la família extensa, la que Bar-ley tant relaciona amb els «principisafricans» (Barley, 2006), també entreels mandingues, de filiació patrilinealo agnatícia6, i residència patrilocal7.

6. Els grups de filiació són essencialment conjunts de parents consanguinis units per una suposada filiaciólineal que remunta a un avantpassat comú. Bàsicament hi ha quatre grups de filiació unilineal:1. Grups de Filiació Patrilineal o Agnàtica. Ideologia de filiació més estesa, i vol dir que la progenitura

pertany al grup de filiació del pare. La patrilinealitat i el pasturatge estan estretament associats,encara que la patrilinealitat també es dóna en les societats agrícoles. És adaptativa pel que fa a l’èxitreproductiu per als homes.

2. Grups de Filiació Matrilineal o Uterina. Es defineixen els fills i les filles com a membres del grup dela mare. Tendeix a donar-se en certes societats agrícoles, és a dir, on les dones tenen un paperimportant en la producció. És adaptativa per a les dones i regeix l’administració dels recursos.

3. Grups de Filiació Doble o de Filiació Unilineal Doble. La filiació és matrilineal per a alguns propòsitsi patrilineal per a d’altres.

4. Grups de Filiació Optativa o Ambilineal. Filiació unilineal en què l’individu pot decidir de traçar lafiliació per via patrilineal o bé per via matrilineal. (Llobera, 1999)

7. Moltes societats tenen regles específiques pel que fa a la residència postnupcial. Les regles són poques

Les branques de «Fatycounda»

108

NOTES, 25

Probablement, malgrat totes les li-mitacions econòmiques, socials, i cul-turals, el Mamadou, encara que haguésestat una nena, hauria pogut estudiar,si més no, allò més rudimentari delmandinga8, de la seva llengua, de lallengua dels seu pares, de la llenguadels seus avis, de la llengua d’aquellsque des de l’animisme van passar a l’is-lam, en formar part dels imperis deMali i de Ghana i de Songhay, encaraque, de ben segur, allà baix a la Ca-samance, a la terra dels manding, par-ticipar en aquests imperis no els deguéproduir més benefici que les engru-nes abandonades per les caravanes desoldats, de comerciants i d’imams, a

la recerca de territori, de béns i defidels.

Més tard, després de ben pocs es-tudis, després d’alguna cerimòniad’iniciació ben cruel, després d’estarja dedicada pels pares a algun home, ella,potser la Diarra, començaria a apren-dre la seva feina fonamental, allò queno s’aprèn ni per instint ni pel desig:moldre les llavors, potser de mill, coma pas fonamental de tot el procés queculmina en la permanent estada a lacuina, per donar el menjar a homes i acriatures, abans que a ella mateixa, sien queda. I el conreu agrícola, i larecerca de l’aigua i de la llenya, i lacuina, sempre la cuina.

L’escola de la Diarra. Els estris per a moldre el mill.

en nombre i totes les societats n’han adoptat alguna, o una combinació. Les possibilitats són lessegüents:1. Residència Patrilocal. La parella de noucasats s’estableix a la localitat dels pares del marit. Afecta el

69% de la totalitat de les societats.2. Residència Matrilocal. La parella resideix amb els pares de l’esposa. 13%.3. Residència Bilocal. La parella ha de triar entre viure prop dels pares del marit o de l’esposa, o bé viure

una temporada amb els parents del marit i una altra amb els de l’esposa. 8%.4. Residència Neolocal. Únicament el 5% de les societats segueix la regla.5. Residència Avunculocal. La parella viu amb el germà de la mare de l’espòs. 4%.6. Residència Separada. La nova parella no viu en la mateixa localitat: el marit viu en un lloc i l’esposa

en un altre. Això es dóna molt poc: 1%. (Llobera, 1999)8. Idioma nigerocongolès de la família mandé, com el soninké, el mandinka o mandinga és una de les

llengües conegudes col·lectivament amb el nom de manding, i que inclouen el bambara i el diola. Elmandinka i el bambara són llengües molt pròximes. El mandinka es parla, a la Casamance, al cursmitjà del riu homònim, així com a una petita franja situada al sud-est del país, a la frontera amb GuineaBissau. És una de les llengües reconegudes com a «nacionals» a la constitució senegalesa. Com el diola,ha de fer front a la preeminència social i cultural de les llengües francesa i wòlof.

Oriol Fort Marrugat

109

NOTES, 25

dels mandingues i que, ara, per la for-ça d’un alcalde tossut, persistent, po-derós i influent, ha tornat a encapçalaruna regió feta a mida d’un poble fron-terer que vol créixer en la modernitati amb identitat9.

El Kemu Faty era agricultor i rama-der, al seu poble originari. Sempreestem parlant de característiques pro-fessionals ben diferents a les que defi-niríem aquí: uns metres quadrats deterra, la collita, que depenia més de lestemporades de pluges i de sequera queno pas del riu, ben a prop: les tècni-ques de regadiu quasi no existeixen.Tampoc podem parlar d’amplis ra-mats: unes desenes de xais; poca cosamés.

Però va saber créixer amb la sevadona, va saber trobar a Sédhiou el llocper a desenvolupar-se, per a arrelar, per

Però el nen Mamadou no va néixeren un vilatge al nord de Sédhiou onencara l’ancestral counda té un paperdeterminant i és la base del poblament.El Mamadou no va néixer en una fa-mília de les més usuals, d’agricultorsamb algun ramat pel propi consum o,potser, si totes les cries han sobrevis-cut, per a portar-ne alguna a la vendaal poble del costat: l’ovella més gran,el xai que fa goig, que potser els per-metrà treure’n alguna moneda.

El pare del Mamadou, el Kemu Fatyi la mare del Mamadou, l’Aminata Sy-lla, sí que van néixer en aquestes con-dicions, en vilatges fora ciutat, al suddel Sédhiou capital, de la ciutat per onhavia entrat l’islam, de la ciutat on, peraquelles terres, es va veure per prime-ra vegada l’Alcorà, de la ciutat ques’enorgulleix de ser la capital antiga

Kemu Faty Aminata Sylla.

9. «En effet, Sédhiou constitue au Sénégal un des foyers ardents de la vitalité de cette culture mandingue,dont les sources remontent à l’expansion d’est en ouest et du nord au sud de cette grande civilisation duMandé (…).Au-delà du fait mandingue, Sédhiou fut également un important carrefour de rencontres, d’échanges,de dialogue et de brassage interculturel intense entre les différents peuplades venant du nord Sénégal,de la Casamance, de la Gambie, de la Guinée Conakry, de la Guinée Bissau du Mali, de la Cote d’Ivoire,du Burkina Faso etc. qui s’y sont harmonieusement intégrées avant même l’ère coloniale.Ce brassage a provoqué une belle mosaïque et une symbiose parfaite consacrant la richesse et lapluralité de son patrimoine culturel qui bien qu’étant à dominante mandingue et musulmane, a permisl’intégration harmonieuse, le métissage culturel, ethnique et biologique, voire l’assimilation des diffé-rentes minorités ethniques et linguistiques des autres ressortissants de la sous région Soudano-Sahélien-ne. Ces minorités ont cependant continué à préserver quelques unes de leurs facettes culturelles et leursexpressions linguistiques». Balla Moussa Daffe. Ve. Edition des Journées Cullturelles Mandingues deSédhiou 2009. Context historique et culturel.


110

NOTES, 25

a obrir camí per als seus fills, per aestablir la casa pairal dels Faty, la Faty-counda.

Ja no estem en una casa feta de fangi de canyes. La seva casa, la casa delKemu, ja ha pogut tenir parets sòlides,i el seu pati –plaça central del seu po-ble-família– està rodejat de murs queno cal renovar sistemàticament perquèles cabres o les vaques, tot buscant-hiuna mica de verd, han acabat trencantles canyes. A Fatycounda, però, els mursno aïllen, els murs acullen.

Tanmateix, el Kemu Faty tenia unaaltra característica que ja va heretar delseu pare, de l’avi del Mamadou. Savi isant, monjo i soldat dirien els ortodoxosde l’islam, en parlar d’un marabut comel Kemu.

Estudiós de l’Alcorà i de tots els tex-tos islàmics, home de seny, de pau, deconsell encertat, de mediació espon-tània; cercador d’avinences, transmis-sor de placidesa, el Kemu va donar alsseus fills la millor educació, l’educa-ció que es regeix per la bondat, per lahumanitat, per l’amor al proïsme, pelconvenciment del paper de la cultu-ra i de l’educació en el futur dels hu-mans.

Els seus fills, els nois que van voler,van poder trobar el camí de l’estudi,de la professió valuosa, de la beca quecalia aprofitar, o del treball que caliavalorar i no pas mai perdre. Alguns, almateix Senegal: el Fode, és comer-ciant; el El Hadji és farmacèutic i té labotiga en un vilatge prop de Dakar.D’altres fills –expressió de la dolorosaimmigració globalitzada– són a milersde quilòmetres: el Moctar ha hagut decercar una millor vida a Catalunya is’ha convertit en una persona que hade practicar el dém-dik10 i el ngaraalé11; elMamadou va poder gaudir d’una becaa París per a estudiar Medicina; el mi-grat ajut no li va permetre completarels estudis, però no va parar fins tro-bar un treball a Catalunya, després depassar per Alemanya i per diversos llocsd’Espanya. Ara, haurà de viure a l’Eu-ropa dels somnis, de la crisi econòmi-ca i social que la inconsciència delspoderosos ens ha portat.

Totes aquestes vivències –tantes dedifícils i dures– no han estat obstacleper poder donar al seu pare, el KemuFaty, moments plàcids d’orgull pel seufill Mamadou: ha estat fidel als seus

Entrada de l’habitació del Kemu Faty, des delpati central de la casa.

10. Expressió wòlof (la llengua africana més parlada al Senegal) que designa el fet de viatjar ambregularitat entre el país d’origen al país d’emigració (Mercader, 2005).

11. Expressió wòlof que designa «la separació entre dos llocs» (viure entre dos llocs): Catalunya i elSenegal (Mercader, 2005).

Mamadou Faty amb els seus germans El Hadji iCundo, a Dakar.

Oriol Fort Marrugat

111

NOTES, 25

orígens i a la seva educació; ha treba-llat des de la distància de la immigra-ció pel benestar del seu poble. És unautèntic fill del marabut, del patriarcade Fatycounda.

Al Mamadou, l’Imam de Sédhiou liha reconegut públicament els seusmèrits, i en forma de reconeixementli ha lliurat, davant de tothom, la sevagorra, en l’acte de col·locació de laprimera pedra de la Poste de Santé delbarri de Moricounda, a Sédhiou.

L’Aminata Sylla, mare del Mama-dou, va sortir del seu poble, Sonco-counda, i va conèixer el Kemu Faty, aSekafula. Allà van casar-se i van comen-çar a viure junts. L’Aminata és una donade caràcter, amb les idees clares, ambla voluntat de seguir al marit en el seucamí d’agricultor, de ramader, de ma-rabut. L’Aminata ha viscut tots els ri-tus iniciàtics mandingues i musulmans.El seu cor i el seu cos en tenen les em-premtes.

L’Aminata ha complert perfecta-ment amb les seves obligacions com adona, com a musulmana, com a man-ding. Ha tingut sis fills que ara veu dis-persos pel món. Alguns estan més aprop, com la Fatumata, a Fatycounda;o El Hadji i la Cundo, a Dakar. D’altresmolt lluny, a Catalunya; i fins i tot unaltre, el Fode, està molt distant: histò-ries familiars doloroses; l’Aminatatambé ha patit molt. Les dones africa-nes són sofertes, valentes, però maiinsensibles. Estan plenes de profund,sincer, innat, arrelat amor; estan ple-nes de profunda, sincera, innata, arre-lada fermesa.

L’Aminata vol que la Fatumata se-gueixi el seu mateix camí. La Cundo és«ciutadana», viu a Dakar; ja serà d’unaaltra manera: és molt jove. Però ellal’ha educat i està segura que seguiràcamins de noblesa i de treball, de fide-litat a uns valors ancestrals, com hohan de fer tots els seus fills.

La Fatumata cuidarà la seva mare, iel seu marit i els seus fills i, amb l’AwaFaty, germana del pare, del Kemu, cui-daran tantes persones que, ara, passenper aquella casa pairal; pairal no nomésdels Faty, pairal de tothom que busca-va en el Kemu, el consell i el consol.

«Karamoo» amb la gorra que li donà l’Imam.

La Fatumata, amb el seu fill Sanku.


112

NOTES, 25

La Fatumata observa el pas deltemps. Un dia, un fill seu, el Sanku,serà l’home de Fatycounda.

I la Diarra?, aquella nena trobadaen un vilatge més al nord, prop la car-retera que uneix, per l’interior delSenegal, Sédhiou i la capital Dakar,abans de travessar Gàmbia. La Diarrapotser tindrà una vida semblant al’Aminata, a la Fatumata o a la Cundo.Potser sortirà del seu vilatge i podràiniciar una vida millor amb el seu ma-rit. Potser, com la Mama, a Sédhiou,acabarà tenint un paper rellevant en-tre les dones; esdevindrà la més res-pectada, la dona gran que redreçacamins i vides amb consells i consols,també.

Potser es quedarà a la seva vila i,com ho va fer la seva mare, construiràuna cabana amb el seu marit. I, com laseva mare, cada dia anirà a buscar l’ai-gua i la llenya, i es passarà les horesinacabables fent un menjar que pot-ser, ella, –avui n’hi ha molt poc– nopodrà provar. I, com la seva mare, quan

li pertoqui parir, potser, com tantesdones africanes, “sigui vista com unreceptacle més o menys tarat” (Bar-ley, 2006).

La Diarra –com l’Àfrica que repre-senta– no sap quin serà el seu futur.

Queden lluny els temps de l’escla-vatge amb inhumana consideració delsnegres com a raça inferior. L’esclavat-ge es va emportar els homes i les do-nes més forts i valents. I l’experiènciadels conreus; i la valentia per a defen-sar-se; i la voluntat de procrear nousfills capaços de viure sense por; i se-gles de cultura –d’acord amb la defi-nició d’E. B. Tylor12. Ni Catalunya, niEspanya no ens en podem desempalle-gar d’aquests crims: també hi vamparticipar.

Queden lluny els temps de la colo-nització francesa. La colonització–l’epidèmia que seguí l’esclavatge– vafer molt més que homes i dones es-claus als camps de cotó americans,molt més que espoliar persones; lacolonització, a més, va espoliar païsosi, així, va fer homes i dones esclaus dela seva pobresa.

Queden lluny els temps de l’escla-vatge i de la colonització, però som albell mig dels temps en que cal emi-grar, deixar la terra i la gent, l’Àfrica,per a viure, sobreviure.

Quan es pon el sol a Dakar, i con-templem la bellesa del capvespre desde la platja de pescadors de Soumbe-dioune, els kayukos, plens de color, ensporten al dubte: n’han sortit quinze, ovint, o trenta, o potser més; en tots ellsla tripulació de quatre o cinc pesca-dors aprofiten els primers metres demar tranquil·la, vora platja, per a po-sar-se els seus vestits impermeables:mar endins farà fred i les onades els llen-çaran l’aigua contra els seus cossos.

La Mama, de groc i verd, presidint la llotja deles dones a Moricounda, durant la inauguraciódel Poste de Santé.

12. «La cultura és aquell conjunt complex que inclou coneixement, creença, art, llei, moral, costum, ialtres capacitats i hàbits adquirits per l’home com a membre d’una societat».

Oriol Fort Marrugat

113

NOTES, 25

Però, allà, a la dreta, fixeu-vos!aquell kayuko va ple; perquè té tants tri-pulants?, perquè té tants pescadors?,on posaran els peixos?... I, si no va apescar? i si... i si va a buscar els «14kilòmetres»13? L’estómac es capgira.Els kayukos han perdut el color, el solse’n va. Ara, tots els kayukos són foscos...

Mentrestant, a Sédhiou, al costat delriu Casamance, podem veure tambécom es pon el sol. Els rajos, darrera unnúvol, il·luminen un dels símbols de l’es-tat senegalès, dels pobles del Senegal, elbaobab (Adansonia digitata). A Sédhioutambé pensen en els pescadors deSoumbedioune. A Sédhiou, els baobabs,com els kayukos, ara, també són foscos.

Un dia, el fill molletà del «Kara-moo», coneixerà tot això. Anirà aSédhiou i s’enfrontarà a una realitatque quasi serà un conte, una pel·lícula,una història. S’enfrontarà a una partdels seus orígens: Fatycounda, l’em-premta de l’avi Kemu, els mandingues,l’esclavatge, la colonització, la immi-gració, les arrels africanes a les qualsmai no haurà de renunciar. El fill dekaramoo també és un símbol d’Àfrica:l’Àfrica que arrela a Europa, que lahumanitza i la fa plural, convivencial idiversa; l’Àfrica mare de la humanitatque, malferida pels nets rics, cerca,amb dolor extrem, la supervivènciadels seus fills.

L’illa de Goré, a la costa de Dakar: l’illa delsesclaus.

El fort colonial francès de Sédhiou, a la ribadel riu Casamance.

13. En referència a la pel·lícula de Gerardo Olivares (2007) que porta aquest títol, i que es refereix als 14kilòmetres que separen el Marroc d’Espanya per l’estret de Gibraltar, i que es converteix en el «darrer»pas per a molts immigrants africans en el seu camí vers Europa.

Platja de pescadors de Soumbedioune. El riu Casamance, a Sédhiou.


114

NOTES, 25

AgraïmentsAl Mamadou Faty Sylla vull agrair-li, en primer lloc, la seva amistat però,

també, tota la seva col·laboració, imprescindible per fer aquest treball; l’opor-tunitat que, amb ell, he tingut de conèixer una persona admirable, sàvia i santa,el marabut Kemu Faty; i, sobretot, perquè al seu costat he pogut viure, ambmés profunditat i sentiment que mai, la meravella vital d’Àfrica.

També vull expressar el meu agraïment al professor Balla Moussa Daffe,antic ministre, i antic diputat-alcalde de Sédhiou, i a tots els membres admira-bles de Kandeema de Sédhiou.

Finalment, el meu agraïment a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i, especial-ment, a l’actual regidor de Solidaritat i Cooperació al Desenvolupament, el se-nyor Antonio Felices.

Bibliografia, webgrafia i filmografiaBARLEY, N. (2006). L’antropòleg innocent. Barcelona: Edicions 62BELTRÁN, J. (2005). La interculturalitat. Barcelona: Editorial UOC («Col·lecció Vull

Saber», núm. 11).COLLEY, E. (1995). Mandinka-English Dictionary. Banjul, The Gambia: Peace Corps

The GambiaGRÀCIA, L. i CONTRERAS, JM. (2003). El soninké i el mandinga. Barcelona: Depar-

tament de Benestar Social. Generalitat de Catalunya («Col·lecció Llengua,immigració i ensenyament del català», núm. 4).

KAPLAN, A. (1998). De Senegàmbia a Catalunya. Barcelona: Fundació «la Caixa».LLOBERA, JR. (1999). Manual d’Antropologia social. Estructura i Evolució de les Societats

Humanes. Barcelona: Universitat Oberta de CatalunyaLLOBERA, JR. (2006). Antropologia social. Barcelona: Universitat Oberta de

Catalunya.MERCADER, N. (coord.) (2005) Migracions senegaleses a Catalunya. Barcelona: Fons

Català de Cooperació al Desenvolupament.OROZCO, M., ROCA, F. (2001). El fula i el wòlof. Barcelona: Departament de Benes-

tar Social. Generalitat de Catalunya («Col·lecció Llengua, immigració iensenyament del català», núm. 6).

SOKPOH, BONAVENTURE G. (2006). Codesenvolupament Catalunya-Senegal: lliçons de10 anys d’experiència. Barcelona: Fons Català de Cooperació al Desenvolupa-ment.

SOW, I. (coord.) (2006). Actes de la table ronde sur la mort. Dakar: Éditeurs IbrahimaSow; Domnique Hado Zidouemba.

http://www.sudonline.snhttp://senegalaisement.comWandiyà [enregistrament de vídeo] (2006). Germán Reyes (dir.). Barcelona: Fons

Català de Cooperació al Desenvolupament. 1 disc òptic (DVD) (50 min).

Oriol Fort Marrugat

115

NOTES, 25

ANNEX - QÜESTIONARI

1. Les arrels de la família Faty Sillaa. Nom complet del pare i edat

Kemu Faty, 81 anysb. Lloc d’origen del pare

Sekafulac. Lloc d’origen dels pares del pare

Sekafulad. Ètnies o ètnies del pare i dels avis

Mandingae. Llengua o llengües del pare i dels

avisManding

f. Religió del pare i dels avisMusulmana

g. Treball o dedicació del pare i delsavisAgricultor i ramader; més tard, a Sédhiou,comerciant amb els seus productes. És, tam-bé, un respectat marabut. L’avi també vaser marabut.

h. Per què el pare va anar a Sédhiou?Per a millorar les condicions de vida

i. Nom complet de la mare i edatAminata Sylla, 58 anys

j. Lloc d’origen de la mareSoncocounda

k. Lloc d’origen dels pares de la mareSoncocounda

l. Ètnies o ètnies de la mare i dels avisManding

m.Llengua o llengües de la mare i delsavisManding

n. Religió de la mare i dels avisMusulmana

o. Treball o dedicació de la mare i delsavisLa mare i l’àvia s’han dedicat a la família;l’avi era agricultor, i també va ser marabut

p. Per què la mare va anar a Sédhiou?Aminata Sylla coneix Kemu Faty a Sekafulai amb ell se’n va a Sédhiou, per a millorarla vida

q. Amb quin ritus matrimonial es vanunir? Religiós?, civil?Casament civil, amb ritus musulmà

r. El matrimoni ha volgut marxar deSedhiou, en algun moment? Perquè?No

s. Fills del matrimoniFode, Mamadou, El Hadji, Fatumata, ElMoctar i Cundo.

2. La família extensa a Sédhioua. Dels fills del matrimoni, quins es

queden a la casa «pairal» de Sédhiou?Fatumata

b. Nom, sexe i edat de cada unFatumata, 34 anys, dona.

c. A què es dediquen?Feines de la llar

d. Estan casats o casades?Està casada

e. Amb quin ritus matrimonial?Civil i musulmà

f. Tenen fills?Té un fill, Sanku

g. Quina religió practiquen?Musulmana

h. Quina llengua usen?Manding

i. Quantes llengües coneixen?En general parlen manding, diola, wòlof ifrancès

j. Volen marxar de Sédhiou?No

k. Volen marxar de la casa «pairal»?No

l. Qui cuida els pares?Ells encara es valen per si mateixos; tambéla filla Fatumata, i la Awa Faty, germanade Kemu Faty

3. La «Diàspora»a. Quins fills van marxar de Sédhiou?

Fode, 45 anys, home. Viu a Dakar. Es de-dica al comerç.Mamadou, 39 anys, home. Viu a Molletdel Vallès, Catalunya. Nacionalitat espanyo-la.Casat amb una catalana, té un fillEl Hadji, 36 anys, home. Viu a Dakar.Farmacèutic. Té dos fills.


116

NOTES, 25

El Moctar, 32 anys, home. Viu a Sabadell,Catalunya. No té nacionalitat espanyola.Casat amb una senegalesa. Té dos fills.Cundo, 30 anys, dona, viu a Dakar. El seumarit treballa a Múrcia

b. Nom, sexe i edat de cada unc. On són?d. A què es dediquen, laboralment?e. Quins estudis han assolit?f. Quantes llengües parlen?

Manding, wòlof, diola, francès; català i es-panyol (El Mamadou i El Moctar)

g. Es relacionen amb la comunitat se-negalesa dels seus respectius llocs?A Catalunya tant ho fan el Mamadou comEl Moctar

h. En quina llengua parlen en aquestarelació?Usualment manding

i. Estan casats?Tots dos

j. Tenen fills?k. Han aconseguit el Permís de Resi-

dència, en el lloc de residència?El Moctar té el permís de residència.

l. Han aconseguit la nacionalitat, enel lloc de residènciaEl Mamadou té la nacionalitat espanyola.

m.S’han integrat, acceptablement, enels actuals llocs de residència?Si; força bé.

n. Quins són o han estat les dificultatsd’integració?

o. Formen part d’alguna entitat cul-tural, social, solidària senegalesafora del Senegal?Mamadou és el president de l’associació Kan-deema a Espanya; El Moctar en forma part

p. Volen tornar al Senegal?Mamadou ja té tota la vida establerta aCatalunya. El Moctar pretén aconseguir lanacionalitat espanyola i poder quedar-seaquí.

4. Què els uneix, ara?a. Quina relació tenen amb la casa

«pairal»Molt freqüents trucades telefòniques

b. Quina relació tenen entre ells?c. Es veuen sovint?d. Es senten «diferents», els que viuen

fora d’Àfrica, quan tornen al seupaís d’origen?El Mamadou quan torna al seu país, dinsseu, es sent senegalès, manding, de Sédhiou,però «físicament» ja es sent d’aquí.

Oriol Fort Marrugat

117

NOTES, 25

Les religions dins de lacomunitat molletana:

integració i convivència

118

NOTES, 25

119

NOTES, 25

PresentacióLa trobada de les confessions religioses en el marc de les Jornades del Cen-

tre d’Estudis Molletans de l’any passat va constituïr una iniciativa sense prece-dents no només a Mollet i al Baix Vallès, sinó també a tota la comarca.

L’interès del Centre d’Estudis Molletans a organitzar aquestes Jornades erael de tenir veu en una realitat tangible, innegable, que és l’àmplia diversificacióde creences i credos religiosos en el si de la nostra societat, i pel fet que és unfactor a l’ordre del dia en les agendes de govern, ja que també d’aquest factoren depèn la qualitat de la convivència diària i del nivell d’integració de les per-sones immigrades.

Per això, el Centre d’Estudis Molletans no ha volgut renunciar –en la sevamissió de donar a conèixer la realitat molletana i del Baix Vallès en les múltiplesvariants del coneixement–, a fer la seva aportació en un aspecte vital de lanostra societat i vam voler donar la veu no només a persones representantsd’aquestes credos, sinó també a especialistes que fa temps que treballen i re-flexionen en aquest nou aspecte de la nostra societat.

Aquestes jornades van tenir lloc els dies 12 i 13 de juny de 2008. El dia 12vam iniciar-les amb la conferència inaugural «Claus i perspectives del diàleginterreligiós», a càrrec de Joan B. Martínez Porcell, degà de la Facultat de Filo-sofia de Catalunya i catedràtic de la Universitat Ramon Llull. El dissabte 13 vamcomptar amb la conferència «Laïcitat i acció de govern» de Montserrat Coll,directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, i a continua-ció amb l’aportació de Cristina Monteys, membre del Departament de DiàlegInterreligiós del Centre Unesco de Catalunya i Coordinadora de l’Oficina d’AfersReligiosos de l’Ajuntament de Barcelona, amb la conferència «Diversitat religio-sa i cohesió social».

La taula rodona on participaven diferents membres d’entitats religioses dela ciutat, amb la qual tancàvem les jornades, va estar moderada per Oriol Fort,regidor de l’Ajuntament de Mollet entre els anys 1991 i 2007, i va estar forma-da per Abdeljabar El Asri, de la Comunitat Islàmica de Mollet del Vallès; TawfikChaddadi, de la Comunitat Islàmica Al Huda de Mollet del Vallès; Andy Stewart,de la Iglesia Evangélica de Hermanos en Mollet del Vallès; David Belmonte, de laIglesia Evangélica del Buen Pastor de Mollet del Vallès; Antonio Fernández, delsTestimonis de Jehovà, i Ricard Casadesús, de l’Església Catòlica.

L’experiència va tenir un destacat vessant cívic i per això valorem el resul-tats de manera molt positiva, ja que vam poder acostar-nos a diferents pers-pectives i vam arribar a la conclusió que tot allò que ens diferencia, de maneratan legítima, és, alhora, allò que dóna més sentit a una convivència pacífica enun marc de pluralitat dins una societat democràtica, amb drets i deures garan-tits i d’obligat compliment per a tothom.

Creiem que el nivell de satisfacció de les persones participants en les jorna-des va ser molt alt i esperem que les conferències que oferim aquí transcritespuguin expressar fidelment la qualitat de les intervencions.

120

NOTES, 25

121

NOTES, 25

Claus i perspectives del diàleginterreligiós

Joan B. Martínez Porcell*

1. Xoc de civilitzacions i diàlegintrareligiós

És evident la constatació que enaquests últims anys vivim sota l’influxde l’anomenat «xoc de civilitzacions».En quasi totes les publicacions –espe-cialitzades o no– hi ha implícita la tesique S. Huntington popularitzà en el seudia. (Le choc des civilisations, Paris OdileJacob, 1997; traducció de The Clash ofCivilisations and the Remaking of World Or-der, 1996). Els diversos conflictes ar-mats que tenen com a marc real oaparent les diferències culturals o re-ligioses han estat sotmesos a debat desde posicions laicistes que generalmenthavien arraconat les conviccions reli-gioses al mer àmbit del privat. És unfet sorprenent que en l’Europa que pro-clama el progrés tècnicomaterial coma única referència d’identitat hagin res-orgit amb tanta força les anàlisis ideo-lògiques que semblaven haver-se deixatenrera com a relíquies del passat. Totaixò posa en relleu la importànciad’aprofundir en les veritables causesdels conflictes si volem evitar les se-ves evidents conseqüències pràctiques.És inel·ludible apel·lar a la consciènciasocial del pensador, de l’historiador odel filòsof abans d’aventurar tesis teò-riques, ja que avui no hi ha tesis mera-ment teòriques.

Són moltes les anàlisis que podensuggerir-se des de posicions obertes a

un veritable diàleg, com també sónmolts els nivells i formes d’aquest. Hiha el diàleg de la vida, aquell en el qualcada persona es troba vivencialmentinserida pel mer fet de la convivènciadiària amb altres persones de diversaprocedència o cultura. Hi ha el diàlegde les obres, el que es construeix ambprogrames i actuacions comunes quemiren més enllà dels objetius particu-lars o privats de cada individu. Hi ha eldiàleg de les diverses experiències re-ligioses, especialment en països o llocsde composició multiètnica o plurireli-giosa. Hi ha també el diàleg dels inter-canvis teològics o filosòfics de quis’esforça en subratllar la importànciade la filosofia o del pensament teòriccom a mediació per a la convivència.Jo intentaré afirmar justament aixòúltim. I no des de la posició de l’ano-menat diàleg intercultural, ja queaquest tipus de diàleg –vàlid sens dub-te– intenta el diàleg entre cultures oreligions des de la llunyania, des del’aparent objectivitat que sembla do-nar la neutralitat de qui no està com-promès en alguna de les posicions. Enaquest sentit crec que recentment hiha hagut intents lloables en allò religiósperò des d’angles no-religiosos. Éssorprenent com captiva amb vels d’ob-jectivitat el diàleg inter-religiós des deposicions laïcistes i com cau en l’oblitel diàleg intra-religiós o diàleg entrecreients. No cal ser un perit en la ma-

MARTÍNEZ PORCELL, J. (2009). Claus i perspectives del diàleg interreligiós, pàg. 121-132

* Doctor i professor de metafísica i degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya de la UniversitatRamon Llull. Codirector de Pensar per Conviure. [email protected]

122

NOTES, 25

tèria per descobrir latent en aquest ti-pus de confrontacions la conviccióimplícita que la fe com a assentimentintern i religiós dificulta l’anàlisi racio-nal i objetiu de la cultura. Crec que tam-bé aquesta posició ha de ser examinadai explicitada suficientment. Justamentproposo la mediació filosòfica no com aanul·lació del fet religiós sinó més aviatcom a fet intra-religiós, és a dir, en tantque formant part del propi diàleg reli-giós.

No són menys certs els obstacles aldiàleg, molts d’ells per factors mera-ment humans. El coneixement insufi-cient de la pròpia fe o de les creencesd’altres religions, els diferents nivellsd’instrucció o les diferències culturals,els factors sociopolítics, l’absènciad’apertura intel·lectual, les actituds ala defensiva, l’entendre el diàleg coma signe de pròpia debilitat, l’esperit depolèmica, la intolerància o la indife-rència religiosa són altres tants perillsper conduir a bon port el veritable dià-leg interreligiós.

Per una altra banda, és evident queno em refereixo a totes les religionsexistents sinó que cenyiré les mevesanàlisis a les relacions entre cristianis-me i islam, per raons òbvies d’espai ide rigor metodològic. Emilio Platti (Is-lam et Occident «Choc de théologies»?, Mélan-ges Mideo n.24, 2000) ha classificaten tres grups l’actual situació en lesrelacions entre Occident i l’Islam. Hiha musulmans que volen i desitgenentrar en el que anomenem la moder-nitat, especialment presents i actius aEuropa. Hi ha un segon grup formatpels cristians que reflexionen sobre la«multiculturalitat» incloent el diàlegreligiós en una forma més àmplia d’en-tendre el diàleg inter-cultural, en elqual, sorprenentment hi hauria absentla fe com a factor central de la religió.Una cosa així com un diàleg religióssense religió. Per últim hi ha un tercer

grup que estaria format per la recep-ció d’aquestes posicions pluralistesdins del món musulmà.

Zebiri (Zebiri Kate, Muslims and Chris-tians Face to Face, Oxford, 1997), depe-nent de la major o menor proximitatideològica entre aquests tres grups,qualifica els autors de «liberals» (comRahman, Ayoub, Arkoun, Charfi, Talbi)o de «tradicionalistes» (com Rida,Iqbal, Assad, Maudoudi, Qutb). Esperopoder demostrar que, més enllà dequalificatius sobre persones, capd’aquestes posicions podrà ser entesaen tota la seva complexitat sense ac-ceptar que el trasfons de la qüestió ésespecialment teològic i que cal fer unesforç des de la teologia i la filosofiaajudades per les eines metodològiquespròpies de tot treball intel·lectual se-riós.

2. El reformisme de M. Iqbal i el caràcteranticlàssic de l’Alcorà

Muhammad Iqbal (1876-1938) éspoeta nacional del Pakistán i membrede la comissió que redactà la Consti-tució d’aquest país. Jurista, filòsof iescriptor, és una de les personalitatsmés rellevants del reformisme islàmicactual. En la seva obra The Reconstructionof Religious Thought in Islam presenta unnotable esforç per relacionar el pen-sament islàmic amb la modernitat eu-ropea. Renovar els fonaments racionalsde la veritat religiosa no només ho vafer el Profeta en la seva crítica al poli-teisme preislàmic sinó que –pensaIqbal– és l’únic camí per modernitzarl’Islam. Llegir Iqbal és repassar les lí-nies fonamentals del pensament isla-mista i de l’espiritualisme que éscondició de possibilitat de la veritablecultura humanística. No estranya quela seva posició ens recordi Whiteheado Bergson i en general l’espiritualismefrancès del seu temps.

Dr. Joan B. Martínez Porcell

123

NOTES, 25

Iqbal s’acull al fuad o qalb, és a dir, alcor i a la visió pròpia que té de la rea-litat. No es tracta de sentimentalismesinó de la mirada pròpia d’aquell serimpacient que és l’home que no esconforma amb les coses sensorials. Elcor és esperit ascendent, impuls inte-rior de vida, reverència per la realitatcom a símbol de Déu. Estem davant larevelació de l’Infinit en l’experiènciamística en la qual l’enteniment lògicté poc a afegir. D’aquí que Iqbal repe-teix fins a la sacietat que «l’esperi del’Alcorà és essencialment anticlàssic».Això explicaria el fracàs històric de totsels intents de comprendre l’esperitconcret i fàctic de l’Alcorà a la llumd’una filosofia teòrica com la grega.

Iqbal pensa que el pensament re-novador de l’Islam es troba ara en unmoment semblant al de la Reformaeuropea. Penso que l’espai lliure queen el pensament islàmic deixa l’absèn-cia de naturalesa, tal com la van pensarels grecs, inclina les seves propostes obé al fideisme o bé al pragmatisme.Iqbal pensa que concebre la naturacom a materialitat absoluta associadaal concepte newtonià és inoperant iprefereix entendre-la com a energialliure i creadora de Déu. Abu Hashim,de l’escola de Bàssora i Abu Bakr Ba-quillani, de la de Bagdad, entenen queel mètode de la creació és atòmic, deforma que consideren el pensamentasharita com a precursor de la concep-ció atòmica moderna. Els iawahir oàtoms, abans de rebre l’existència es-tan en estat latent en l’energia crea-dora de Déu. La seva existència noméssignifica que l’energia divina els favisibles. Aquesta interpretació que pro-posa Iqbal s’assembla molt a l’occiden-tal de Whitehead, que també entén lanatura com a corrent creativa contínuaque el pensament divideix en immobili-tats aïllades. Ibn Hazm coincideix ambBergson i Rusell a l’hora d’afirmar que

l’acte de moviment en la mesura queviscut no admet divisibilitat.

La mirada intuïtiva sobre el mónque ens proposa Iqbal és també criteriper denunciar el mecanicisme europeumolt reduccionista en tractar del fe-nòmen de la vida. L’acció dels viventsés un fenòmen molt diferent a una ac-ció merament material. De fet, si po-dem parlar de la naturalesa com aorganisme viu és només gràcies a su-perar la immobilitat aristotèlica i acos-tar-nos a una visió creadora segons laqual les fases de la creació estarienconstituïdes des de dins del propi ser.L’univers no és una cosa sinó un actefinalístic. El que passa –diu Iqbal– ésque la filosofia veu la realitat a distàn-cia perquè és teòrica, en canvi l’actecreador religiós aconsegueix desxifrarmillor el món en l’experiència religiosa.

Iqbal troba en els fenòmens deconsciència la presència d’un acte queescapa a tot reduccionisme materia-lista. En la percepció de l’autocons-ciència, el jo es mou de dins a fora. Alcostat d’un jo perifèric relacionat ambl’espai exterior, hi ha un jo profund iúnic que sintetitza l’espai-temps en unaunitat indisoluble que és el fonamentde la pròpia identitat. L’acte que cadajo personal és, va més enllà de la con-sideració del temps fins al punt quenocions alcoràniques com la del destí,l’eternitat divina o la immortalitat que-den subjectes a la mirada del cor ambla qual Iqbal rellegeix les principals fi-tes de l’evolució històrica de l’islam.Com afirma Suhrawardi, la realitat ésesperit i el món, des del movimentmecànic dels àtoms materials fins almoviment lliure del pensament, és au-torevelació de Déu. Precisament l’es-perit anticlàssic de l’Alcorà, al superarla visió d’una naturalesa purament teò-rica tal com la presentaven els grecs,va aconseguir aportar el mètode induc-tiu que va constituir la seva aportació

Claus i perspectives del diàleg interreligiós

124

NOTES, 25

específica a la construcció de la mo-dernitat europea.

Nazzam i Gazzali serien precurso-res del principi del dubte cartesià. AbuBakr Razi s’avança a Stuart Mill en lacrítica a la lògica aristotèlica. IbnTaymiyyah introdueix el mètode ex-perimental abans que Bacon copiés deles universitats musulmanes d’Espanyales lleis òptiques d’Ibn Haitham. I aixíIqbal acumula exemples de presènciamusulmana en l’origen del mètodecientífic europeu i culpa l’interés grecper la teoria del retard de dos seglesque va trigar el temperament pràcticde l’Alcorà a obrir-se pas per Europa.Nasir Tusi i Al Biruni trasformaren lamagnitud grega del número en unapura relació i s’aproparen a la moder-na noció de funció i finalmente Khwa-rizmi passa de l’aritmètica a l’àlgebra.Així totes les línies de pensament islà-mic convergeixen en una concepciódinàmica de l’univers, incloent la so-ciologia, des del moment en què IbnJaldun entén les societats humanescom a organismes, i s’avança així aBergson.

En definitiva, l’esperit anticlàssic delmón modern es deu a la rebel·lió del’islam contra el paradigma grec. Arabé, Iqbal afirma que l’islam es trobaavui igual que es trobà Europa en tempsde la Reforma. Si prenem la moderni-tat no com a fet històric sinó com aactitud espiritual d’emancipació delpensament natural de tota mirada re-ligiosa tenim definit el problema. L’en-caix del pensament natural amb elreligiós serà la clau que permeti eli-minar el fideisme o el pragmatisme capals quals s’inclina pendularment l’is-lam en la seva immersió cultural eu-ropea.

Per aquesta referència a l’«encaix»que la fe religiosa va tenir en relacióamb la cosmovisió grega a Europa, ésbo recordar que la teologia cristiana

comptà amb uns principis operatiusmolt rics que van permetre una granarticulació teòrica. D’una banda, la cria-tura posseïa una capacitat receptivadel do sobrenatural, i d’una altra, allòsobrenatural presuposava la naturale-sa, és a dir, no subsistia en sí mateixasinó que necessitava una naturalesacreada en la qual es sustentava i ac-tuava. Una imatge usada sovint pelsPares de l’Església per definir aquestaarticulació d’allò natural en el religiósfou la del foc que escalfa el ferro o lade l’oli que neda sobre l’aigua, que tantli agradava a Ramon Llull. Llegim-lo:

«També Isaïes digué: Si no creieu,no entendreu, i així resulta patent quetu, Fe, ets una disposició i una prepa-ració per mitjà de la qual jo [l’Enteni-ment] sóc disposat per Déu a lesrealitats superiors; i en aquells contin-guts que jo gràcies a tu suposo en creu-re, mitjançant els quals puc pujar,m’habituo de tu, i així tu ets en mi i joen tu; i quan pujo entenent al grau enquè tu et trobés, tu pujes creient a ungrau més alt per sobre de mi; certa-ment, com l’oli neda sobre l’aigua, aixítu sempre romans per damunt meu. Ila raó és que, per tal com no t’hi hasd’esforçar per assumir tot allò que res-ta més a dalt, tens més vigoria [ascen-sional] que no tinc pas jo, que hed’esforçar-me quan hi ascendeixo, [aallò que resta més a dalt,] mitjançantel fet d’entendre-ho.» (Disputatio fideiet intellectus MOG IV, P.I, fols. 2 i 3(pp.480-1)

Com el foc escalfa el ferro, de for-ma gradual i interna, així la fe fa sor-gir de la visió grecoromana tota unamanera d’entendre el món de la qualEuropa encara viu en bona mesura. Ladiferent manera d’entendre el món ila naturalesa no gira al voltant d’unallum diferent, ja que tant el cristianis-me com l’islam ho fan des de la Reve-lació religiosa rebuda, sinó en la


125

NOTES, 25

diferent col·locació o dislocació res-pecte del llegat clàssic. En la recepcióde la naturalesa grega, el cristià, talcom jo ho entenc, va encaixar millorque l’islam el do natural pagà amb lafe, no només –com afirma Iqbal- pelcaràcter inductiu i concret de la fe co-rànica, sinó perquè en la fe musulma-na no hi ha lloc per a un sentitmerament natural de la realitat. Apro-fundir en això ens brinda una possibi-litat immillorable de fecundacióintercultural.

Ja des d’ara convé aclarir que lesdiferents relacions que al llarg de lahistòria d’Occident han tingut la teo-logia i la filosofia no són mera qüestióhistòrica del passat sinó que revelenactituds que es donen avui mateix sensegaires distincions. És evident que lamediació racional en temes religiososno va tenir el mateix tracte quan, enl’Escolàstica, la raó era «serva» de lateologia, que després de la Reforma,quan es dóna la seva emancipació, quemolt menys avui, quan en la postmo-dernitat, sembla haver perdut el seulideratge. El que passa és que aquestsmoments històrics expliciten relacionsparadigmàtiques en les que es trobenencara avui la fe i la raó.

3. El caràcter teològic del desencontre

El «xoc» entre cultures té caràcterteològic perquè implica una nova tro-bada entre el teocentrisme en el quales mou l’islam i l’antropocentrisme deles posicions occidentals. De fet hi haqui afirma que aquest antagonisme teo-lògic explica els catorze segles d’in-comprensió irreductible que hi hahagut entre cristianisme i islam. I nopodem negar unes diferèncias fona-mentals. En les relacions amb Déu, elcristianisme s’inclina cap a la proxi-mitat de Déu i la seva interacció ambl’home, mentre que l’islam afirma l’ac-

ció unilateral de Déu i la submissió del’home. Per això en l’islam és més im-portant la manera de viure, la jurispru-dència sobre els propis actes, mentreque per als cristians l’important és allòsucceït en Crist i el seu estudi per lateologia. Aquestes diferències no enshaurien d’estranyar, però és cert queal llarg de la història han rebut tracta-ments molt diversos. Hi va haver untemps on aquest acostament ètic i im-peratiu de la fe de l’islam no nomésno va ser impediment al diàleg sinó queva estar en el centre d’una fecundacióintercultural entre les grans religionsmonoteistes. L’escola de traductors deToledo o Granada, –la ciutat de les trescultures–, foren oportunitats per apro-fundir en el patrimoni comú de la raóil·luminada per la fe i confrontada ambla Revelació, que –sense caure tampocen idealitzacions barates– es troben al’inici d’algunes iniciatives università-ries recents com el grup Pensar per con-viure de la Facultad de Filosofia deCatalunya de la Universidad RamonLlull, dins de l’òrbita dels GRIC (Grupsde Recherche Islamo-Chrètien).

Sant Tomàs d’Aquino, entre d’al-tres, es preguntà amb seriositat perquèen la fe musulmana s’accentua l’alteri-

Joan B. Martínez Porcell, durant la conferènciainaugural de les Jornades, el 12 de juny de 2009.


126

NOTES, 25

tat respecte de Déu i descobreix la ne-cessitat de polemitzar teòricament so-bre l’autonomia de l’ordre creat. Noés aquesta una qüestió teòrica senseconseqüències ja que no és possible unmodernisme polític si no està preceditd’un modernisme teològic. Avui el camíde l’emancipació política i social d’Oc-cident no sembla ser el mateix que al’islam. És fonamental esbrinar el pa-per que en ambdós plantejaments téla racionalitat, és a dir, cal aprofundiren les relacions internes que la raó térespecte de la fe religiosa del cristià iel musulmà. Per què es va truncar enla història de l’islam un fides quaerens in-tellectum una fe que busca comprendrequè trobem en l’inici del renéixer oc-cidental? És aquesta una qüestió d’ava-tar històric o respon internament aplantejaments irreductibles? Podran elsesforços actuals de renovació religio-sa musulmans assignar un paper pro-pi a la raó que respongui a la sevaidentitat religiosa pròpia?

A més de Muhammad Iqbal hi hareformadors islàmics, com M. Asad,que volen escapar a tota modernitatoccidental i per qui la religió global del’omnipotència divina ha de negar totamediació creada. Maudoudi, Qutb, al-Tourabi pensen que a l’Alcorà no hi haimplicació humana, ni mediació his-tòrica ni hermenèutica possible. Hi haaltres musulmans «modernistes» comTalbi Mohamed (Plaidoyer pour un Islammoderne, Tunis-Paris, 1998); Charfi Mo-hamed (Islam et liberté. Le malentendu his-torique, Paris, 1998); Bencheikh Soheib(Marianne et le Prophète. L’Islam dans la Francelaïque, Paris, 1998) que en alguns mo-ments semblen defensar la mutazila i lafilosofia d’una forma semblant a la queva tenir lloc a Toledo en el segle XIII.

J.M. Gaudeul, (Disputes? ou Rencontres?L’islam et le christianisme au fil des siècles.PISAI, Roma, 1998) destaca el flac fa-vor de la literatura polèmica que ha

abundat els últims anys tant en terrenymusulmà com cristià (Pfander, Al-Hin-di, Zahra, Faraj, al-Saqqa, Izzat, Hana-fi, Mustafa Mahmud y AbdurrahmanBadawi). Aquesta no sembla que siguila solució adequada. Cal que l’esforçdel reformisme s’acosti al nucli delproblema. Negar tota consistència imediació a allò creat fa de Déu unaalteritat pura però alhora i contra-dictòriament atribueix una espècied’absolutisme a les coses del nostremón: la història, la cultura, la llengua,el sistema jurídic. Si volem escapar dela utilització política que alguns grupsextremistes puguin fer d’aquestesmediacions urgeix retrobar el paperque la raó té en el desenvolupamentde la fe religiosa islàmica.

En camp cristià, seria injust no re-conèixer els avenços que, després delConcili Vaticà II, aportaren orientalis-tes de la talla de L. Gardet y C.Ch.Anawatti (Introduction à la Théologie mu-sulmane. Essai de théologie comparée. Le Vrin,Paris) entre d’altres. Tots ells, superantel perill apologètic, van trobar en elmètode comparatiu una eina adequa-da de clarificació de conceptes.

4. L’acostament a les diferències

És cert que avui el mètode compa-ratiu està desacreditat per insuficient,però no és menys cert que devem a lateologia comparada, entre altres co-ses, haver aprofundit en el diàleg desde la diferència, i –com qui s’acosta aun manual i després l’oblida– tambénosaltres podem obtenir d’aquest mè-tode nocions suficients que despréscaldrà rectificar. Analitzem algunesd’aquestes nocions.

És diferent la noció de fe i de teolo-gia que hi ha entre el cristianisme il’islam. La fe, per a un cristià, és l’ad-hesió a Déu mateix que es revela. Tam-bé l’islam es centra en la fe (mu’min),


127

NOTES, 25

però –al contrari que en teologia cris-tiana– «imán» designa el fet de creure,no el contingut de la creença. Certa-ment que aquest contingut serà ex-pressat en el text de l’Alcorà o en elshadiths del Profeta, però el més impor-tant és l’acte mateix de fe en la mesu-ra que és assentament íntim i exteriora allò Revelat. Així doncs, hi ha diferèn-cies importants en la pròpia concepcióde la fe. L’islam donarà preferència ala concepció de la fe des de la seva va-lidesa jurídica. Des d’aquí veiem comde simplista és l’afirmació que totscreiem igualment. És evident que totssom fills de la fe d’Abraham, però nodescobrir les diferències seria fatal pera un correcte enteniment.

S’ha de reconèixer que també l’es-colàstica cristiana s’havia plantejat elmateix problema que hem ressaltat: sila fe recau sobre l’enunciat en les pa-raules o sobre la mateixa realitat enun-ciada. I no era banal aquesta preguntaja que no és banal preguntar-se si lesdeterminacions temporals o el pas deltemps afecten o no el propi acte de fe.Creiem el mateix nosaltres que els nos-tres avis o els nostres primers pares enla fe? En teologia cristiana es contestàaquest debat afirmant que les propo-sicions teològiques ens porten a conèi-xer alguna cosa de Déu i encara que elseu enunciat verbal sigui relatiu i pas-satger, el seu contingut està unit a larealitat. De fet és cap al misteri cap oncamina la fe del cristià. Però això noés així en un bon musulmà, ja que l’ac-te de fe acaba en les mateixes propo-sicions de l’Alcorà sense relació ambuna veritat objectiva trascendent. Aquíja no podem distingir entre el plànolde la nostra psicologia humana con-tingent i el plànol ontològic de la fe.

Així és com el mètode comparatiuens permet descobrir el nucli de lesdiferències teològiques. En aquest úl-tim cas ens ha servit per descobrir l’ab-

sència de paral·lelisme entre l’acte defe del cristià i el del musulmà. Per uncostat, en l’islam no hi ha misteri so-brenatural estricte com existeix en elcas de la fe cristiana. Per un altre cos-tat, en l’islam la fe, com a assentimentíntim, és un acte personal, però no unallum que sigui capaç de donar origena una ciència o coneixement de Déu,com pretén el cristià. Una conseqüèn-cia històrica d’aquesta diferència va serl’esforç dels filòsofs musulmans queno va poder quedar conformat o con-figurat segons la fe musulmana, queper altra banda compartien. D’aquí queMiguel Cruz Hernández (Historia del pen-samiento en el mundo islámico, Alianza,Madrid, 2000) afirmi que pròpiamentno hi ha filosofia islàmica sinó «unafilosofia d’inspiració essencialmentplatonicaaristotèlica, d’expressió àrabi d’influència musulmana».

Si és diferent la noció de fe en amb-dós plantejaments, és també diferentel paper que s’assigna a la teologia. Enel cristianisme, la saviesa natural, la raóteològica i la mística estan subordina-des l’una a l’altra i actuen harmòni-cament. Històricament el teòleg cristiàusava la filosofia per a les seves prò-pies finalitats. Aquest ús determinat iespecífic de la filosofia va donar ori-gen a la filosofia cristiana que es cons-tituí com un producte típic d’aquestaordenació. Però això no s’aconseguí ono s’aconsigueix prou en l’islam, en elqual el kalam o teologia islàmica ténomés una funció apologètica, noil·luminativa o sapiencial. De fet l’objec-te material, és a dir, el contingut quees pensa, pot ser el mateix però no hoés la intenció, ja que en un cas es per-segueix la saviesa del misteri i en l’al-tre l’autodefensa de la fe del creient.Aquí trobem històricament una de lesdiferències que afecten la noció ma-teixa del mètode racional aplicat a lateologia.


128

NOTES, 25

El mètode comparatiu, al descobrirles diferències o contradiccions en elspropis plantejaments teòrics ajuda asuperar la temptació d’un fàcil concor-disme que, més que ajudar, entorpeixel veritable diàleg. Una d’aquestestemptacions seria establir un perfecteconcordisme entre els camins de co-neixement teològic en l’islam i els ano-menats «llocs teològics» de la tradiciócatòlica. No hi ha paral·lelisme entrela Bíblia i l’Alcorà. Si ho afirméssim,perdríem les diferències entre la no-ció cristiana d’inspiració de l’Escrip-tura o els dictats de la revelaciócorànica. Tampoc hi ha paral·lelismeentre la tradició apostòlica cristiana ila lectura dels hadiths, per una sèrie in-interrompuda de testimonis. Si ho afir-méssim, perdríem la possibilitatd’aprofundir en aquesta disciplina típi-camente islàmica –el de les sis codifica-cions canòniques– que no té paral·lel enla teologia cristiana. El mateix podemafirmar de l’aparent paral·lelisme en-tre la Ijhma i els concilis. Si penséssimque la Ijhma és quelcom com el vox po-puli islàmic, perdríem la possibilitat dedescobrir que és un concepte més pro-per a la noció de consensus elaborat perla Reforma protestant que no de l’es-perit conciliar catòlic. No és en quali-tat de representant de Déu, sinó delpoble, que alguns musulmans partici-pen de la inerrància promesa pel Pro-feta a la comunitat.

És diferent també el paper que elcristianisme i l’islam concedeixen a laraó i per tant també seran diferents lesrelacions que hi ha entre teologia i fi-losofia en les dues religions. En teolo-gia cristiana hi ha el que anomenemintel·ligència dels misteris (fides quae-rens intellectum). El teòleg se serveix dela raó per intentar una certa penetra-ció o esbrinament dels continguts re-velats. A l’islam l’aql és el conjunt deconeixements racionals necessaris per

si mateixos i el nazar (raonament) ésposar en acció aquests principis. Jus-tament la diferent relació que hi haentre aql i nazar segons els mutazilites iels asharistas, ens porten a una qües-tió que és reincident sempre que esdonen moments de Renovació com elsque avui es donen a l’islam. Per influ-ència de la fàlsafa, la teologia islàmicava conèixer els termes universals de lescoses que s’expressaren en silogismesapodíctics dels quals durant molt detemps desconfiaren els teòlegs musul-mans. Per què haurien de fiar-se de lasaviesa estable de l’universal, si l’uni-versal només expressa allò general enextensió? No és inútil que el métodecomparatiu hagi ressaltat aquesta qües-tió, ja que aquest recel als termes uni-versals, explica històricament elconservadorisme de la teologia islàmi-ca. Mai es va abandonar del tot la ma-nera semita d’avançar de singular asingular (segons el mètode dialèctic)per intentar descobrir l’estatut legal deles coses i no la seva noció universal.Fins al reformisme del xeic Abduh, lalògica fou ciència instrumental en elsestudis universitaris islàmics. El con-servadorisme teològic repeteix tesisjuxtaposades sense renovació possiblede problemàtica ni de mètode. I comintentà Abduh, és aquest conservado-risme el que convé renovar.

Tampoc trobem a l’islam la subor-dinació típica que va tenir en l’Esco-làstica occidental la filosofía respectede la teologia. La fàlsafa islàmica no escomportava respecte del kalam com lafilosofia cristiana ho va fer respecte dela teologia. A l’islam ens trobem mésaviat davant de dues línies de pensa-ment divergent, que, cadascuna en elseu nivell, són autosuficients. Aquestasembla ser la moralitat del Filósof auto-didacte d’Ibn Tufail. L’emancipació de laraó que l’Escolàstica va preparar abansde la modernidad al confiar en el pa-


129

NOTES, 25

per propi de la raó, no va tenir un paral·-lel semblant, o de semblant envergadu-ra, en terra islàmica. La fàlsafa no és lafilosofia de l’Islam i els filòsofs musul-mans no aconseguiren que la raó esti-gués conformada interiorment per la fe.Fou des de l’exterior que se li van pre-sentar els dogmes, de manera que mésque un esforç de comprensió de la fe s’hade parlar de conciliació amb la fe.

El métode comparatiu, una vegadamés, ajuda a clarificar que allò propide l’Escolàstica cristiana –l’harmoniade les tres sabiduries, la sobrenatura-litat de l’objete de la teologia, ofert auna raó il·luminada per la fe, i l’auto-nomia del mètode racional, del qual seserveix la filosofia i a la qual, a més, seli reconeix domini propi– no té cor-respondència en l’islam. És evident pelque hem dit fins ara que el balanç delmètode comparatiu és molt bo, tot ique té deficiències. Per un costat imalgrat que l’augment de traduccionsd’obres del kalam i la fàlsafa sigui fruitdel desig d’il·luminar la pròpia apor-tació històrica de l’Islam, el cert és queel kalam i la fàlsafa han estat només ob-jecte d’estudi per a un públic minori-tari. Tot i que el mateix podria dir-sede l’estudi de la teologia cristiana enmoltes de les universitats occidentals.

5. El tercer interlocutor: la raó crítica iel laicisme

Entre Toledo, –sense idealitzacions–,i nosaltres, va haver-hi la Reforma, que–a Occident– canvià el paper assignata la filosofia respecte de la teologia ique avui planteja un interlocutor comúi nou a les dues tradicions religioses:la modernitat i el laïcisme. Ara l’Islamté l’oportunitat de fer la seva pròpiaRenovació religiosa, però no troba elsinterlocutors en la mateixa situació enquè els deixà a la mort d’Averroes.Podrà el kalam constituir una filosofia

autònoma consonant amb els temesalcorànics de la trascendència i unici-tat de Déu, la creació, el més enllà?Podrà accedir a un fenomen semblantal que a Occident s’anomenà «metafí-sica de l’Èxode», és a dir, a un saberracional del que es creu?

No és per la seva historicitat única-ment que han d’estudiar-se les tesis delpassat, sinó pel seu intrínsec valor deveritat. En aquest sentit és clau la no-ció de veritat especulativa, encara queles exigències del pensament actualsiguin notablement diferents. Els tre-balls de filosofia, de crítica textual od’història ens posen davant la necessi-tat d’avaluar els criteris metodològicsde base de toda labor teològica. És pos-sible que el mètode comparatiu puguiservir a l’islam per trobar en la com-paració sostinguda amb les nocionsanàlogues de la fe cristiana unes dife-rències que clarament conegudes aquíi allà condueixin al kalam a prendreconsciència de l’objecte apologètic, delmètode racional i dels problemes me-todològics propis.

Però anem al tercer interlocutor. LaReforma va canviar substancialment lesrelacions entre filosofia i teologia i lanostra posició teòrica davant Déu i elmón. I això tant a l’Islam com en elcristianisme. Seria ingenu pensar avuique la crítica racional és només unaeina metodològica en mans del creient.És més, no tota crítica de la raó admetel fet religiós des del seu significat es-pecífic. Hi ha autors com MohammedArkoun (Pour une critique de la raison isla-mique, Maisonneuve et Larose, Paris,1984) que denuncien que la raó esti-gui «trascendentalitzada» tant en teo-logia islàmica com cristiana o jueva.Senzillament, qualsevol proposta quereivindiqui una raó eterna en harmo-nia preestablerta amb una ensenyançarevelada serà contrària a l’ús plenamentobjectiu de la racionalitat.


130

NOTES, 25

És cert que segons la raó clàssicaislàmica, tal com l’explica la Risala deChafi’i, cada nom alcoránic (ism) con-fereix a la cosa la seva realitat intrín-seca (haqiqa) segons la ciència divina,la seva existència (hawn) en la creació,i el seu estatut legal (hukm) en l’exis-tència històrica. Així doncs, tenim aquíuna intrínseca relació entre llengua,veritat i dret, tan exigent, que possi-blement no passaria l’examen de la raócrítica actual. La convicció de l’estatutprivilegiat de la llengua àrab i el ca-ràcter inimitable de l’Alcorà és unaconvicció islàmica de gran força, peròconvé no oblidar que reservar a la llen-gua àrab aquest espai dominant no ésqüestió merament lingüística, sinó quecomporta la reserva d’un estatut on-tològic, condició indispensable perpoder transferir a tota llei religiosa lavalidesa del discurs alcorànic.

En aquest moment és on descobrimun moment d’importància capital enl’anàlisi racional de l’islam. Justamentel pas d’aquesta convicció religiosa ala raó crítica requereix l’ijthijad o es-forç permanent. Però en com exercirl’ijthijad convé no oblidar que el pas decada postulat segur (açl) a les qualifi-cacions legals per part dels ulemes,introdueix innombrables variables, quehan de sotmetre’s a crítica racional;així, la interpretació dels textos, lesoperacions unides a creences científi-ques, els postulats organizadors de totun sistema cultural, formen l’espai queha de sotmetre’s a crítica. Aquest llocintern lingüístic irreductible a qualsevolaltre entre Veritat trascendent revela-da per Déu (al-Haqq), les veritats-drets(huquq) i els seus enunciats en llenguaárab, que proposa la raó clàssica islà-mica, són útils per reforçar les convic-cions del poble senzill, però tambépoden generar prejudicis col·lectiusactius, ja que la seva força racional noha estat prou validada.

La raó clàssica islàmica no passatampoc l’examen de la relació entreveritat i història als ulls de la raó críti-ca. La historicitat de la condició huma-na és una realitat que s’ha de tenir encompte també en el discurs religiós,per diferenciar la dimensió mítica dela dimensió històrica dels fets revelats.I això no té perquè posar en perill lacredibilitat religiosa d’un text sagrat.Si un Llibre sagrat es converteix en uncanon intangible, ontològicament và-lid en tots els seus aspectes, la relacióentre veritat i història esdevé única iindestriable. L’Alcorà es converteix lla-vors en un «descendiment» de la Parau-la de Déu sobre la història dels homes,com a manifestació d’un temps escato-lògic on totes les conductes del tempsd’aquí (ad-dunya) prenen el seu veritablesentit des del temps final (al-akhira).

La raó islàmica clàssica mostra eldesig de controlar aquesta historicitat,deduint totes les circumstàncies deljudici de Déu. Primer ha de guiar-sepel text de l’Alcorà; en absència de textformal alcorànic, s’ha de guiar per laSunna; en absència de qualsevol text, caldeixar-se guiar pels ensenyaments delconjunt dels Ancians; si no hi ha captext, primer ha de guiar-se per l’ana-logia (qiyas) fundada sobre el Llibre;després per la fundada en les ensenyan-ces dels Ancians i, només si l’analogiaens condueix a posicions divergents,es pot recórrer a l’ijtihad o reflexió per-sonal. Així doncs, segons explicaChafi’i, l’homologació de l’autoritat dela Sunna per la de l’Alcorà, no semblaque comporti cap problema lingüístic,històric o teològic al creient. Establirl’analogia entre un cas de base (açl) iun de derivat, permet l’aplicació d’unamateixa qualificació legal (hukm) alsdos casos. Tota situació nova troba unavella arrel en l’espaci ontològic quedelimita els textos legals. Precisamentla petició de la raó crítica és que mol-


131

NOTES, 25

tes instàncies ontològiques, teològiques,metodològiques, semàntiques o histò-riques no són tingudes en compte.

El mateix procés que fins ara hemseguit en les relacions entre llengua iveritat o entre veritat i història, potestablir-se també entre història i crítica.La Biografía del Profeta (Sira), constru-eix una figura ideal destinada a animarreligiosament la imaginació col·lectiva,però no és una biografia d’un home.Res a afirmar d’una lectura religiosadel text, sempre que s’accepti que lesanècdotes atemporals o les situacionsparadigmàtiques que s’hi relaten, esllegeixin tenint en compte que servei-xen per donar base a una autoritat trans-cendent, en nom de la qual s’expressala raó ortodoxa, però no com si es trac-tés d’una biografia en el sentit modernde la paraula. De fet, en aquests tex-tos, tota la història de l’islam quedadelimitada entre un abans sense sentit(ahiliyya) i un després, on tot pren sen-tit a partir del Profeta. Un cop més,l’espai biogràfic esdevé espai teològic.

Així doncs, la raó crítica evidencial’estructura cognitiva que manté elcreient, gràcies a la pràctica normati-va de la llengua, del dret i de la histò-ria. Davant d’aquesta estructura, éslògic que la raó grega, amb tots elsseus principis, mètodes i llenguatgesformals fracassés, ja que no va teniren compte la penetració íntima i di-recta de la veritat, tal com ve expres-sada per l’Alcorà i per l’experiènciaviscuda pel Profeta.

6. La mediació filosòfica del debatreligiós

Fins aquí l’anàlisi de la raó críticasobre les operacions de transcenden-talització que semblen pesar sobre elscreients. Les conclusions són fàcils dededuir. La Sunna transcendentalitzada vaestendre el seu mètode a la totalitat de

la història humana, implicant la histò-ria de l’islam en un procés de conser-vadurisme posterior. Al-Achari, en laseva obra titulada «Opinions d’aquellsque professen l’islam i divergènciesdels que practiquen l’oración ritual»,ens parla de l’espai mental islàmic,caracteritzat per unes proposicions,que funcionen segons l’axiomàtica dela raó clàssica aquí exposada. Transgre-dir una sola d’aquestes opinions és jasortir-se de l’esfera dels islamiyin oadeptes de l’islam. El discurs religiós,que havia de ser pluriunívoc, passà alliteralisme o conceptualisme unívocs.La polèmica, l’autodefensa o resposta,la reproducció exacta del pensamentdel mestre, la submissió a la ideologiadominant, foren elements que ràpida-ment van sorgir davant l’absència d’in-vestigació històrica, sociològica ilingüística, sumint l’islam en una llar-ga etapa d’anquilosament intel·lectual.I és que quan els arguments esdeve-nen proves, la raó ortodoxa perd lapossibilitat d’assegurar veritablementla pròpia identitat amb els procedi-ments que usa la raó històrica i cultu-ralment definida.

La raó crítica, com a mètode apli-cat, ens aporta un balanç positiu, ja queens ha permès separar la superioritatsociològica de l’epistemològica i ésmolt útil per explicar les conseqüèn-cies polítiques i socials de l’absènciade crítica objectiva. Justament l’islampolític actual se sent legitimat per lafunció legitimant d’aquesta raó islàmi-ca clàssica. Les relacions profanes su-blimades esdevenen llavors causa detensions ideològiques i de guerres, enl’interior de sectors diferenciats ideo-lògicament, encara que comparteixinun mateix espai sociopolític o entresocietats separades per innegables rit-mes d’evolució històrica.

Però igual que en el mètode com-paratiu, també en la raó crítica trobem


132

NOTES, 25

deficiències. En el canvi de tradició amodernitat a Occident hi ha encaraassignatures pendents. Que el sentit del’Absolut hagi impregnat la conscièn-cia islàmica; que una figura històrica–sigui Moisès, Jesús o Mohammed–pugui constituir-se com a Figura des-prés d’històrica de l’autoritat; que laraó normativa es fonamenti en un as-sentament incondicionat al do revelato que les relacions contingents siguinviscudes com a elements escatològicsi puguin esdevenir formes d’estructu-ra mítica, no és quelcom que puguigeneralitzar-se. També poden ser ma-nifestacions d’una sana teologia, queno només no manipuli l’impensable,sinó que no defugi ni l’anàlisi històri-ca, ni la lingüística ni el funcionamentsemiòtic. Per contra, també aquestateologia demandarà a la raó críticaampliar la seva capacitat racional ivèncer prejudicis que impedeixen unespai propi a l’acte de fe raonable i lliu-re, i a la seva expressió plenament hu-mana en la religió.

Desllindar mite i història, fe i co-neixement experiencial, representacióimaginària o fet veritablement real, ésuna tasca teològica que, –en el cas del’islam– ha de tenir en compte la dis-tància que va de l’Escolàstica al Refor-misme actual. Per a molts seguidorsde la raó crítica agnòstica, és indife-rent que la teologia segueixi la via eli-tista del conjunt de doctors, –com elcas sunnita–, o que invoqui el consensd’autoritat, –com els xiïtes–, o que se-gueixi un Magisteri, –com els catòlics–,o la tradició talmúdica, –com els ju-eus–, no perquè aquestes diferènciesno li semblin importants, sinó perquèpensa que la teologia sempre intenta

posar la condició humana sota l’auto-ritat absoluta de poders incontrolables.D’aquesta manera el que es veu nega-da és la mateixa raó del creient i el llocespecífic del judici religiós sobre laqüestió religiosa.

És indubtable que les religions hand’aprofundir en les anàlisis antro-pològiques, filosòfiques, lingüístiquesetc. però tota crítica epistemològicad’aquestes anàlisis i dels seus procedi-ments, ha de superar el convencimentpoc racional, segons el qual, l’universmental del creient necessàriament estorni opac i resistent a la raó en elmateix moment de creure. La posiciódel laïcisme exagerat no pot oblidarque a Occident, la Reforma i les dife-rents reformes posteriors, van donara la teologia la possibilitat de trobarl’harmonia entre la fe i la raó. Per unaaltra banda, igualar totes les raons teo-lògiques alhora, pot anul·lar el valorexplicatiu d’uns fets importants a l’ho-ra d’interpretar l’esforç recent del re-formisme islàmic, amb la dificultatd’accés a les eines i mètodes racionalsoccidentals, per motius merament so-cials o econòmics.

La meva proposta torna al principi:la conveniència de la mediació filosófi-ca com a fet intra-religiós. Aquestamediació a l’interior del treball teolò-gic ha trobat avantatges indiscutiblesen el mètode comparatiu i també enles recents propostes de la raó crítica.Però actualment ha de vèncer una do-ble dificultat: el desnivell cultural exis-tent en l’evolució de les teologiescristiana i musulmana i el menyspreuper l’específic de l’acte de fe del cre-ient per part de l’ètica i epistemologiadel coneixement.


133

NOTES, 25

Laïcitat i acció de govern1

Montserrat Coll i Calaf*

Primer de tot, felicito el Centre d’Es-tudis Molletans, perquè té molt mèritque un dissabte al matí sigui capaç dereunir tantes persones en aquesta sala.He tingut una sorpresa molt agrada-ble.

La meva intervenció tindrà quatreparts:

1. Introducció2. Marc des del qual vol actuar el

govern català3. L’objectiu d’afavorir la convi-

vència4. L’objectiu de vetllar pels drets de

llibertat religiosa

1. Introducció

A l’estat espanyol, a part de la «Di-rección general», que abans es deia de«Asuntos religiosos» i ara es diu de«Relaciones con las confesiones», queés de tot l’estat, només Catalunya téuna Direcció General d’Afers Religio-sos, és a dir, un organisme dedicat a larelació entre el govern i les confessi-ons religioses. Crec que això ja és unsenyal que el govern de Catalunya dónaimportància al fet religiós. En altresautonomies es vehicula de maneresdiverses: a través d’Immigració, deDrets Civils, de Justícia... Aquí, la Di-recció General es va crear l’any 2000 is’ha volgut mantenir.

La diversitat de creences ha existitsempre a Catalunya, però amb la im-migració s’ha fet més evident, i la pre-sència de les religions que podríemanomenar «minoritàries» ha crescut ennombre de persones. La Direcció Ge-

neral d’Afers Religiosos disposa d’unmapa dels centres de culte de les di-verses religions a Catalunya, que vaencarregar a un equip de sociòlegs dela Universitat Autònoma, l’ISOR (In-vestigacions en Sociologia de la Reli-gió). No existia a cap altre lloc un censcom aquest, però ara l’estat espanyolha iniciat aquesta feina de recerca,molt convenient perquè només algu-nes confessions tenien un cens delsseus centres.

Segons aquest mapa, l’any 2007 hihavia a Catalunya 2.534 centres de cul-te habitual de l’Església Catòlica (aquíno comptaven les ermites o llocs on escelebra missa una vegada l’any) i hihavia 916 centres de les altres confes-sions. D’aquests, teníem 453 esglésiesevangèliques, 170 oratoris islàmics,147 salons del Regne dels Testimonisde Jehovà, 42 centres budistes, 30 hin-duistes, 18 esglésies ortodoxes, 16 cen-tres de l’Església Adventista del SetèDia, 14 centres de l’Església de Jesu-crist dels Sants dels Darrers Dies, 10de la Fe Baha’i, 6 temples sikhs, 6 cen-tres taoistes i 4 sinagogues jueves.

Aquest nombre va augmentant i enaquest moment tenim 1.031 centres deconfessions minoritàries a Catalunya(dels 916 que teníem el 2007). Propera-ment farem una presentació d’aquestmapa per detectar com està en aquestmoment, però ara només vull remar-car que aquesta diversitat cada vegadaes fa més visible.

En aquest context, el govern deCatalunya es proposa, tal com constaen el seu Pla, «fer de la laïcitat el prin-

COLL I CALAF, M. (2009). Laïcitat i acció de govern, pàg. 133-138

* Directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. [email protected]. Transcripció de la conferència feta a la sala d’actes del GIRO de Mollet el 13 de juny de 2009.

134

NOTES, 25

cipi que regeixi la convivència ciuta-dana, que impulsi la construcció d’unespai públic basat en els drets humans,en els valors de la pluralitat, de la tole-rància i del respecte democràtic per atotes i cadascuna de les opcions filo-sòfiques i religioses». Sota aquesta di-rectriu, la Direcció General d’AfersReligiosos es proposa fomentar, des dela laïcitat, la convivència i el respecteals drets de llibertat religiosa, de pen-sament i de consciència, objectius queexplicaré en apartats posteriors.

2. Marc des del qual vol actuar el governcatalà

El marc de la nostra actuació és lalaïcitat; allò que anomenem la «laïci-tat catalana», perquè a Catalunya tenimun model de relació i de convivènciaque és propi. La paraula «laïcitat» fareferència a una relació, no hi ha laïci-tat si no hi ha relació. De vegades s’uti-litza la paraula en un sentit diferent,com a sinònim de no religió, d’ateis-me o d’agnosticisme, i no és això. Lalaïcitat és la separació, la distinció entreel poder polític o les administracionspúbliques i les confessions religioses,en el sentit que el govern, com a go-vern, no s’identifica amb cap confes-sió religiosa ni amb cap altra opció depensament. El govern no és catòlic niislàmic ni ateu, oficialment com a go-vern (i cada persona del govern és el quevulgui ser), en el sentit que cap con-fessió religiosa ha de pretendre ser la ofi-cial, ni pretendre estendre’s a través delgovern o les administracions públiques.

Aquesta separació, precisament, ésallò que permet que hi hagi un espaion càpiguen totes les opcions religio-ses i de pensament. El fet que el go-vern no faci seva oficialment capreligió facilita que totes tinguin lliber-tat per existir en l’espai social, el go-vern les respecta totes, de manera que

la laïcitat és el sinònim del respecte ala diversitat. La laïcitat permet, doncs,vetllar pels drets de llibertat religiosai, alhora, perquè no siguin imposadesa ningú les creences de cap confessióreligiosa. Per tant, la laïcitat no és ellaïcisme entès com una bel·ligerànciacontra les religions, sinó al contrari:és el marc que afavoreix la convivèn-cia en un pla d’igualtat amb respecte,amb tolerància, entre totes les possi-bles opcions. Ara bé, els drets de lli-bertat religiosa, com tots els drets,tenen uns límits, no hi ha un absolut,aquí. I aquests límits són les lleis de-mocràtiques comunes de què ens hemdotat. De manera que en cas de con-flicte, han de prevaler les lleis comu-nes, allò que val pels drets de tothom.La mateixa llei de llibertat religiosa diuque hi ha uns límits, com són la segu-retat, la salut, els drets de les altrespersones. Per tant, doncs, respecte almàxim a totes les opcions religiosesfins que, si es dóna el cas, topem ambles lleis comunes de tots i de totes lesciutadanes, que engloben també totsels que practiquen una determinada fe.

D’acord amb aquesta idea, el mo-del de laïcitat catalana no prohibeix elssímbols religiosos personals en els llocspúblics. Per exemple, el departamentd’Educació permet que els alumnesvagin vestits com vulguin mentre aixòno impedeixi la comunicació o el cur-rículum que han de seguir, i penso que,d’això, ens n’hem de felicitar; jo hevist les noies musulmanes amb el mo-cador posat però fent gimnàstica. Arabé, tampoc no permetem excepcionsa les lleis, al contrari d’un altre modelque s’ha seguit en altres llocs, que ennom de la llibertat religiosa permetenexcepcions, de manera que es creenuna mena d’illes culturals de grups queno formarien part de la mateixa nor-mativa comuna. Així per exemple, aCatalunya està prohibit enterrar els

Montserrat Coll i Calaf

135

NOTES, 25

cossos sense taüt. Això ho voldrien di-verses confessions religioses si fos pos-sible: el judaisme, per exemple, peròaixò no està permès i, per tant, no es fa.Un altre exemple: a Catalunya és obli-gatori anar amb casc per conduir unamoto i si un sikh porta un turbant per-què el seu precepte religiós li diu que nos’ha de tallar els cabells, això no l’exi-meix de portar la protecció que mana lallei, s’ha de complir la llei. Un altre exem-ple encara: els animals s’han de sacrifi-car d’acord amb una normativa sanitàriai el que no es pot fer quan se celebra lafesta islàmica del Sacrifici, és sacrificarels animals com es fa en d’altres païsoson no hi ha aquesta normativa.

En aquest context de laïcitat, des delgovern no tenim inconvenient a assis-tir a actes religiosos de totes les con-fessions si ens ho demanen. Aquestalaïcitat no és l’exclusió, la ignorànciao deixar tancades les religions en el seulocal o la seva vida privada, sinó queentenem que, si hi ha ciutadans queestan celebrant una festa i demanen lapresència d’alguna autoritat, fan unreconeixement de les institucions delpaís. I també al revés: que hi vagi algúrepresentant la Generalitat o l’Ajunta-ment, que és també un reconeixementd’aquella institució religiosa; nomésfaltaria que poguéssim anar a actesesportius o d’altres menes i no pogués-sim anar a actes religiosos. De vega-des, les coses es confonen, però no potpensar ningú, per exemple, que jo empugui identificar amb la fe catòlica,l’evangèlica, la jueva o la islàmica pelfet que vagi a tot arreu; no és això, ésel respecte mutu que ens demostrem.

3. Afavorir la convivència

A Catalunya la convivència ja esdóna, en general, i n’hem d’estar or-gullosos. La societat catalana s’ha desentir molt satisfeta del seu nivell de

tolerància i de respecte. De vegades,potser no som prou conscients de lescoses bones que tenim. Des de fora deCatalunya ens han cridat a explicaraquesta situació a molts llocs de l’es-tat espanyol i també a Europa (França,Bèlgica) perquè des de fora es veu queaquí hi ha aquest nivell de relació.

Del que es tracta, és d’afavorir aquestclima. En aquest sentit, aquestes sónalgunes de les coses que hem fet:

1. Donar a conèixer la realitat reli-giosa de Catalunya: el mapa de ladiversitat religiosa, la tasca so-cial dels religiosos i de les religio-ses catòlics en favor dels mésnecessitats, que és una realitatpoc coneguda, ja que ells ho fanamb molta discreció... etc. La in-formació ajuda a conviure, a su-perar els tòpics, els prejudicis iels malentesos.

2. Signar convenis de col·laboracióamb les diferents tradicions reli-gioses i també amb la Lliga perla Laïcitat; perquè hi ha moltesaportacions que fan les religions

Montserrat Coll, directora general d’AfersReligiosos de la Generalitat de Catalunya,durant la seva conferència el 13 de juny de 2009.

Laïcitat i acció de govern

136

NOTES, 25

en favor de la societat i això s’hade reconèixer: aportacions en fa-vor de la mateixa convivència oper la incorporació dels nouvin-guts a Catalunya o en favor delsdrets humans, o també per laigualtat de gènere fins a les últi-mes conseqüències en favor delsdrets de les dones; per la mediacióen conflictes, per l’assistència re-ligiosa en centres penitenciaris ien centres hospitalaris –que cadavegada ha de ser més plural–, etc.Tenim signats convenis amb l’Es-glésia Catòlica, el Consell Evan-gèlic, el Consell Islàmic, lesesglésies ortodoxes, les comuni-tats jueves, la coordinadora d’en-titats budistes, les esglésies deFiladèlfia, la Fe Baha’i, la Lliga perla Laïcitat... i estem oberts, si esdóna aquesta aportació en favorde tota la societat, a signar mésconvenis.

3. Oferir línies de subvencions a lesentitats religioses, que no sónper a la fe o per al culte, sinóper actuacions en favor de totala societat, de tot allò que puguirepercutir en favor de la convi-vència a Catalunya.

4. Hi ha una feina més amagada, queno es veu però que també fem siens ho demanen, que és de su-port als municipis, tant als ajun-taments com a les comunitatslocals si necessiten informació,orientació o mediació.

4. Vetllar pels drets de llibertat religiosa

Aquest és un altre dels objectius quetenim. Això no vol dir que avui no espugui practicar ja la llibertat religiosa,però hem d’intentar que es pugui con-tinuar fent i es pugui fer encara millor.En aquest sentit, destacaré dues ac-tuacions.

Una és una sèrie de guies de reco-manacions que editem, dirigides a di-versos àmbits. La primera que vam ferva adreçar-se a l’àmbit hospitalari; lasegona anava dirigida als municipis, peltema de la festa islàmica del Sacrifici ila tercera va dirigida a les empresesfuneràries. Ara n’estem preparant unaper a escoles, tal com diu el Pla delgovern, i una altra dirigida a les pre-sons. Totes tenen diversos apartats ex-plicats d’una manera senzilla i clara.Un apartat està dedicat a la legislació:recull la legislació en favor dels dretsde llibertat religiosa i la legislació quemarca els límits d’aquests drets encada àmbit. Una altra recull en formade fitxes quins serien els desitjos o lavoluntat de cada confessió religiosa encada àmbit: per exemple, què pot de-manar en un hospital un evangèlic, untestimoni de Jehovà; què pot demanaren una presó un musulmà... quina se-ria la seva voluntat. Una tercera partrecull les propostes d’actuació quenosaltres fem en favor del respecte delsdrets de llibertat religiosa i alhora, dinsels límits de la legislació. Aquestes pro-postes d’actuació recullen moltes co-ses que ja s’estan fent, perquè primerfem un estudi previ i veiem que elsprofessionals de cada àmbit moltesvegades ja han trobat solucions, per-què la realitat va per davant dels docu-ments escrits. Ho recollim i ho oferimen forma de suggeriment, per si a algúli pot servir.

L’altra actuació és el projecte de Lleique hem enviat al Parlament sobre cen-tres de culte. M’agradaria explicar unamica què diu aquest projecte de Llei iquè pretenem.

El projecte de Llei té dos objectius1. Ajudar que es pugui exercir el

dret de llibertat de culte2. Posar una normativa mínima en

mesures de seguretat, d’higienei per no causar molèsties.


137

NOTES, 25

El primer, en el projecte de Llei, esconcreta en l’article 4, que diu que elsmunicipis, els ajuntaments, han de pre-veure zones d’equipaments comunita-ris on s’admetin els usos religiosos denova implantació. Urbanísticament, enel Pla General, els ajuntaments han dedir en quina zona o zones d’equipa-ments comunitaris del municipi es per-met que s’hi instal·lin nous centres deculte. Això no significa que els ajunta-ments no hagin de pagar terrenys ni dedonar res, encara que el projecte deLlei tampoc no prohibeix fer-ho. Estracta de fer una previsió d’on es po-den ubicar les entitats religioses quenecessiten un lloc per trobar-se –queno vol dir tampoc que es prohibeixi enaltres llocs– sinó que se sàpiga on estàpermès l’ús religiós i que s’autoregulisegons les necessitats. No és dir molt,però és un petit pas dir que els ajunta-ments han de tenir present que la de-manda de centres de culte existeix ique en algun lloc s’han de poder obrir.

L’altre objectiu es concreta dientque s’establiran unes mesures mínimesde seguretat i d’higiene. Penso que enel segle XXI, que hi hagi d’haver unasortida d’emergència a partir d’un certnombre de persones reunides o unsextintors, no és dir cap cosa estranya.Actualment, això no està previst perals centres de culte, a la legislació ac-tual no es té en compte.

Hi ha la Llei de la policia d’especta-cles i locals de pública concurrència,que en la llista de centres no contem-pla els centres de culte. Hi ha munici-pis que apliquen aquesta llei, no hi hares més, i algunes confessions es pre-gunten: com és possible que ens trac-tin com si fóssim un espectacle? Hi hauna altra llei, referida a les activitatsnocives i perilloses per al medi am-bient, que tampoc contempla els cen-tres de culte, i hi ha municipis que apli-quen aquesta llei a aquests centres.

La disparitat de criteris actual éslògica, perquè no hi ha una normativaespecífica i cada ajuntament se’n surtcom pot: hi ha centres a qui se’ls de-manen les dues llicències, d’altres una,d’altres que no en tenen cap... Potserestaria bé que hi hagués un mínim re-gulat i això és el que pretén aquest pro-jecte de llei.

També hem mirat de no causarmolèsties innecessàries; els centres queja existeixen tindran un tractament apart, especial; hi haurà cinc anys peradaptar-se, mirarem de donar ajudes;hem exclòs els centres que estan enl’inventari del patrimoni cultural cata-là, de manera que els centres de culte–quasi tots són de l’Església Catòlica–que tenen un mínim valor arquitectò-nic o artístic, estan exclosos d’aquestprojecte de llei. Ara s’està debatent alParlament i no sabem com acabarà eltext, hem de deixar que les institu-cions facin la seva feina.

Conclusions

Nosaltres intentem actuar des de lalaïcitat (aquesta laïcitat que en diemcatalana), que és el respecte a totes lesopcions de pensament, de consciènciai de religió, perquè totes puguin exer-cir el seu dret en llibertat. No subven-cionem la fe; no obstant, sí que donemajuts per allò que pensem que és enbenefici de tota la societat i aquí hi in-tervenen diversos departaments de laGeneralitat, ja que hi ha molt a teniren compte en el que fan les confes-sions religioses en favor de tothom.

I tenim en compte els límits mar-cats per les lleis comunes, de maneraque quan hi ha un conflicte entre unallei i un desig o una norma religiosa,allò que preval és la norma comuna.Pensem que això no és anar contra lesreligions perquè, com diuen alguns fi-lòsofs, precisament perquè les religi-

Laïcitat i acció de govern

138

NOTES, 25

ons creuen en un Absolut, o són cons-cients d’allò que és relatiu i d’allò queés més important, són capaces d’evo-lucionar i, per tant, són capaces d’adap-tar-se als temps nous i a la cultura delmoment: canviar allò que és secun-

dari i allò que són adherències histò-riques o culturals. I per tant, pensemque no és anar contra els drets de lallibertat religiosa considerar que leslleis democràtiques han de passar persobre.


139

NOTES, 25

Diversitat religiosa i cohesió socialCristina Monteys Homar*

No fa pas gaire temps que es parla-va del fenomen religiós com de quel-com en vies d’extinció en l’espai público que, si més no, s’anava fent més imés superflu a mesura que la societates secularitzava i prenia consciència dela necessitat de la laïcitat com a espaide democràcia i d’igualtat entre totesles opcions de consciència. La situacióactual ens mostra, però, que aquestfenomen ha sofert una evolució ben

diferent de la que es podia preveure. Elfet religiós continua ben present en lavida de pobles i ciutats, però d’unamanera totalment transformada. Lareferència a “la religió” (en singular)possiblement ja no sigui adequada a lanova realitat de diversitat religiosa,espiritual i de conviccions, que ja for-ma part del teixit social del nostre paísi que reclama el seu espai en l’àmbitpúblic.

MONTEYS HOMAR, C. (2009). Diversitat religiosa i cohesió social, pàg. 139-143

* Coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona. [email protected]

Algunes dades sobre llocs de culte a casa nostra:

Barcelona Vallès Oriental Catalunya(dades 2008) (dades 2007) (dades 2007)

Església Católica(parròquies + altres 243 86 2.534esglésies i oratoris)

Esglésies evangèliques 119 23 453

Islam 16 12 169

Testimonis Cristians de Jehová 18 9 147

Budisme 15 2 42

Hinduisme 3 2 30

Esglésies Ortodoxes 8 - 18

Església Adventista del Setè Dia 5 2 16

Església de Jesucristdels Sants dels Darrers Dies 2 1 14

Fe Bahá’í 1 - 10

Sikhisme 1 1 6

Taoisme 5 - 6

Judaisme 5 - 4Font dades Barcelona: Oficina d’Afers Religiosos – OARFont dades Vallès Oriental i Catalunya: Direcció General d’Afers Religiosos – DGAR

140

NOTES, 25

A més dels llocs de culte, les comu-nitats religioses del nostre país gestio-nen un gran nombre d’ONG, empreses,escoles i centres de formació, centresd’estudi o recerca, biblioteques, cen-tres sanitaris i assistencials, etc. Tot ique força més de la meitat d’aquestesentitats i equipaments pertanyen a l’es-glésia catòlica, l’evidència de la diver-sitat ens planteja tot un nou conjuntd’interrogants referents a la seva in-clusió en les xarxes socials del territo-ri (sigui el barri, el poble o la ciutat) ien les polítiques municipals. A aixòcaldria afegir-hi un altre fenomen que,si bé no és nou, està adquirint una re-llevància considerable. Es tracta delsgrups i persones que viuen la seva es-piritualitat o les seves creences d’unamanera més individual, fora de les ins-titucions i les estructures religioses,així com dels grups i iniciatives quepromouen pràctiques que podríemanomenar parareligioses, sovint desd’un vessant més terapèutic o de ben-estar i creixement personal. A diferèn-cia del que succeeix amb les activitatsde caire estrictament religiós o de cul-te, aquest tipus de pràctiques i inicia-tives no només proliferen en l’àmbitprivat, sinó que és habitual trobar-lesentre l’oferta d’activitats de moltsequipaments públics.

Cal tenir present que la diversitatreligiosa a Catalunya s’ha anat gestantdes de la segona meitat del segle XIX,amb la constitució de les primeres co-munitats evangèliques, el «retorn» delsjueus i l’aparició de grups com els teò-sofs i els espiritistes. Tot i aquesta llar-ga història, malauradament gairebéclandestina, sembla que no hem estatconscients d’aquesta diversitat fins quea les diferències religioses se n’hi hanafegit d’altres, com la nacionalitat odeterminats trets culturals. És així com,amb una mirada superficial, es potdonar una percepció de la diversitat

religiosa basada només en l’aparençaexterna o en el lloc d’origen de lespersones, que genera estereotips i queno permet conèixer i valorar la com-plexitat i la riquesa d’aquesta diver-sitat.

D’una banda, ens pot portar a pen-sar que la diversitat religiosa és, fona-mentalment, una conseqüència del fetmigratori i que, per tant, és una qües-tió que cal gestionar des de les políti-ques d’immigració i sempre en relacióamb la població immigrant. Tot i quela relació entre tots dos fenòmens ésevident, cal no perdre de vista que lallibertat de consciència i de religió(una de les realitzacions pràctiques dela qual és la llibertat de culte) és undret fonamental de totes les personesque, per tant, possiblement tingui moltmés sentit gestionar i garantir des dela perspectiva dels drets civils.

La confusió entre nacionalitat i re-ligió, és a dir, el fet de pressuposar lareligió d’algú en funció del seu origen,ens pot conduir també a l’error decreure que tots els nouvinguts tenenuna religió diferent de la «nostra» i que«nosaltres» tenim tots la mateixa. Sim-plificant molt, no tots els estrangerssón musulmans (a Catalunya existei-xen ara mateix comunitats cristianesxineses, coreanes, nigerianes o filipi-nes, a més, és clar, de llatinoamerica-nes i de l’Europa de l’est, amb unnombre considerable de fidels) ni totsels autòctons són cristians o, per exem-ple, agnòstics (de fet, són autòctonesmoltes –de vegades, la majoria– de lespersones que freqüenten els centresbudistes i d’altres tradicions orientals,així com determinades comunitats is-làmiques). Igualment, amb les dades ala mà, es desmenteix la sensació, tam-bé sorgida d’aquesta mirada superfi-cial, que l’islam experimenta uncreixement important mentre que elcristianisme s’estanca.

Cristina Monteys Homar

141

NOTES, 25

D’altra banda, el desconeixement ila desconfiança que es desprenen delque hem anomenat “una mirada super-ficial” porten a considerar la diversitatreligiosa com una font de conflicte, perraons molt diverses. D’entrada, perquèes posen en joc valors i maneres d’en-tendre la vida i les relacions humanes isocials diferents de les que la majoriaentén com a correctes o desitjables.Sovint s’opta pel rebuig i per l’exigèn-cia de la integració (llegeixi’s l’adop-ció absoluta dels costums i els sistemesde valors occidentals) sense deixar capespai per al diàleg i l’acostament, nitenir en compte el paper socialitzadori d’arrelament que tenen les comuni-tats religioses, o la possibilitat decomptar amb els recursos comunita-ris i espirituals de les tradicions religio-ses per treballar en benefici de laconvivència i de les necessitats d’unbarri, per exemple.

Cal no ser ingenus, però. Els con-flictes es donen, generalment a conse-qüència del soroll (música, predicaciói exclamacions, acompanyants d’unamegafonia potent, en locals mal inso-noritzats), o d’ocupacions no habi-tuals de la via pública (concentracionsde persones ocupant les voreres a lesproximitats dels llocs de culte, l’úspuntual del carrer per a la pregària oaltres activitats de culte o de difusióde les creences d’una comunitat de-terminada, problemes d’aparcament,etc.). La manera com es resolguinaquestes situacions té molt a veureamb el compliment de les normativesmunicipals per part de les comunitatsreligioses, que han d’adaptar els seuslocals per tal de garantir-ne la segure-tat i la higiene, així com el dret al des-cans dels veïns. Però també té a veureamb el reconeixement i la garantia deldret a la llibertat de culte, tant per partde la ciutadania en general com de lesadministracions, independentment de

si ens agrada més o menys tenir perveïnes les persones que la posen enpràctica.

Finalment i, de vegades, amb lamillor de les intencions, aquesta mi-rada superficial ens pot portar a con-vertir la diversitat religiosa en folklore,a valorar-la sobretot pel que tenend’exòtic alguns trets culturals vincu-lats a determinades tradicions, comsón el menjar, la música o el vestit,però sense aprofundir en els valors, lescreences i l’espiritualitat que han do-nat lloc a aquests elements culturals ique donen sentit a la vida de les perso-nes que els tenen com a propis i quecerquen un espai per a un tipus d’ex-periències amb les que ja no comptà-vem.

De fet, la vida de les comunitats re-ligioses, aquí i arreu, siguin de la tra-dició que siguin, es desenvolupa,sobretot, de portes endins. És peraquest motiu que la qüestió dels llocsde culte pren una rellevància enorme.Tota comunitat aspira a tenir el seuespai propi, que serveixi de lloc de tro-bada per a les celebracions religioses,

Cristina Monteys, coordinadora de l’Oficinad’Afers Religiosos de l’Ajuntament deBarcelona, durant la seva conferència el 13 dejuny de 2009.

Diversitat religiosa i cohesió social

142

NOTES, 25

però també per a la vida social, la for-mació, el suport moral i espiritual o,fins i tot, material, en cas de necessi-tat. En definitiva, un punt de referèn-cia. Tenint en compte la situació delmercat immobiliari a casa nostra, ar-ribar a aconseguir un espai així és unaaventura molt difícil per a les comuni-tats petites i amb pocs recursos, comsón la majoria de les de nova creació.Per això, moltes vegades es veuen for-çades a utilitzar locals que havien es-tat botigues, magatzems, garatges o,fins i tot, sales de ball, poc adequatsper a l’ús que les comunitats els do-nen i que, sovint, es molt difícil (o moltcar) adaptar a les normatives munici-pals que afecten els locals de públicaconcurrència (una mostra de la situa-ció de precarietat de les comunitatsreligioses minoritàries a Catalunya ésla seva poca visibilitat a nivell urbanís-tic, el fet que pràcticament no hi hagiedificis religiosos singulars de confes-sions diferents de la catòlica). Aquestesnormatives es refereixen, sobretot a se-guretat (sortides d’emergència, mesu-res antiincendis, seguretat de l’estructurai de les instal·lacions, etc.), higiene (ven-tilació, serveis) i accessibilitat, així comaltres mesures que evitin molèsties al’entorn (insonorització, situació desortides de fum, climatització i extrac-tors, entre d’altres).

El fet que la llibertat de culte siguiun dret fonamental no eximeix les co-munitats de complir les normatives queles afecten i no evita que, de tant entant, calgui precintar alguns d’aquestslocals que no s’adapten a la normati-va. En aquests casos, i mentre la co-munitat afectada no realitza les obresd’adaptació del local o s’instal·la en unaltre lloc que reuneixi les condicionsnecessàries per al seu ús, és molt im-portant la col·laboració entre comu-nitats, de manera que una comunitatamb un local en regla pugui acollir a

la seva seu una altra comunitat, fins itot si és d’una confessió o d’una deno-minació diferent. En qualsevol cas, forade situacions excepcionals, es tractasempre d’acords entre comunitats i node cessió d’espais o equipaments pú-blics.

En ocasions especials, però, les co-munitats poden tenir la necessitat desortir de les seves seus habituals i cer-car espais més grans, per celebrar lesseves festivitats, quan líders o mestresespirituals visiten la ciutat, o bé perreunions o assemblees de les diversescomunitats d’una mateixa confessió. Elnombre de persones que aquest tipusd’actes poden arribar a reunir és moltvariable (des d’alguns centenars, finsa diversos milers) i, tot sovint, els es-pais assequibles que una ciutat els potoferir són espais públics, sobretot cen-tres cívics i poliesportius. És importantque els criteris per compatibilitzar l’úshabitual d’aquests espais amb les de-mandes puntuals (però també crei-xents) de les comunitats religiosessiguin molt clars i tinguin en compteels drets de tothom, sense perdre maide vista el fet que les persones que for-men les comunitats religioses són ciu-tadanes com les altres i que la laïcitatd’allò públic no és incompatible ambel fet religiós.

Però les comunitats religioses no esdediquen només al culte i a la pregà-ria. Els textos fonamentals de totes lestradicions religioses i espirituals, comtambé els de les conviccions no religio-ses, fan referència al deure de tenircura dels altres, especialment dels mésdesafavorits. Així, la tasca social solocupar un espai important en la vidade la major part de les comunitats decasa nostra. Aquesta tasca es concretade maneres molt diverses, des de ladistribució de roba i menjar, fins agrans projectes de cooperació interna-cional, passant per l’acollida de per-

Cristina Monteys Homar

143

NOTES, 25

sones nouvingudes, serveis d’assesso-rament jurídic i laboral, diverses acti-vitats de formació, acompanyament depersones malaltes i gent gran, etc. Ésmolt interessant, a més, el fet queaquest tipus de tasques són més fàcilsde compartir amb persones de fora dela comunitat que no pas altres aspec-tes que toquen més a les creences i lesconviccions profundes, com pot ser lapregària. Per això ja fa temps que algu-nes comunitats religioses de diferentsconfessions participen en coordinado-res d’entitats de barri o altres plata-formes similars. A més, poden sorgiraltres iniciatives molt interessants, comla del Grup Interreligiós de Gràcia que,des de fa alguns mesos, reuneix mem-bres de les comunitats catòlica, evan-gèlica, jueva i budista d’aquest districtede Barcelona, amb l’objectiu de sumar-se a un projecte d’acompanyament depersones grans que viuen soles lideratpels Serveis Socials del districte, ambla col·laboració de la Creu Roja.

En aquesta situació hi ha moltescoses que es poden fer. Algunes cal queles facin les ciutadanes i els ciutadans,religiosos o no. D’altres són responsa-bilitat de les administracions públiquesi, per tant, també dels ajuntaments, quesón l’administració més propera a la vidadiària de la ciutadania. En aquest sentit,l’Ajuntament de Barcelona ha estatpioner amb la creació de la primeraOficina d’Afers Religiosos (OAR) de tot l’es-tat, com a servei municipal de gestióde la diversitat religiosa. L’OAR asses-sora tant el propi Ajuntament com lescomunitats religioses i la ciutadania engeneral en tots aquells aspectes quepuguin tenir a veure amb l’exercici deldret a la llibertat religiosa i de culte,

ofereix informació i formació sobre ladiversitat religiosa de la ciutat i inter-vé en aquelles situacions de conflicteque es puguin donar, en les quals hihagi alguna comunitat religiosa impli-cada.

Aquest model de gestió de la diver-sitat religiosa està centrat en dos ele-ments fonamentals:

– la vinculació del model de gestióa la defensa del dret a la llibertatreligiosa (i per això, com ja s’hadit, l’OAR depèn de la Regidoriade Drets Civils, i no de la d’immi-gració, cultura o serveis socials).Des d’aquesta perspectiva de ladefensa dels drets humans, la re-gidoria compta també amb unaOficina per a la No Discriminació, ser-vei paral·lel i complementari al’OAR.

– El fet que la gestió es basa en elprincipi fonamental de la laïcitat,entesa com a absoluta autonomiadels poders públics respecte de lesreligions, i viceversa. És precisa-ment aquesta actitud de respectei de reconeixement mutu el quepermet la col·laboració.

És important remarcar que altresajuntaments del nostre país (Badalona,Blanes, Cunit, Lleida, Sabadell, Salt,Vilafranca del Penedès, entre d’altres)estan treballant en aquesta qüestió desd’una perspectiva similar, tot i queamb models de gestió diversos. La so-cietat civil (i aquí hi podem inclouretambé les comunitats religioses), però,també té un paper molt important ajugar, tot fent una aposta pel diàleg itreballant per la normalització de ladiversitat religiosa i la seva inclusió enles xarxes socials i comunitàries.

Diversitat religiosa i cohesió social

144

NOTES, 25

145

NOTES, 25

Taula rodonaOriol Fort i Marrugat, moderador

Bon dia, Déu vos guard, Salam alaikum,

Permeteu-me, abans de començaraquesta Taula rodona, presentar-vos ales persones que hi participaran i a lesquals, en nom del Centre d’EstudisMolletans, vull agrair profundament laseva predisposició a col·laborar-hi.

I també permeteu-me agrair al Cen-tre d’Estudis Molletans que hagi encar-regat a un agnòstic moderar aquestaTaula rodona entre membres de diver-ses confessions religioses:

Per l’Església Catòlica, el senyorRicard Casadesús.

Per la Iglesia Evangélica del BuenPastor de Mollet del Vallès – Asambleasde Dios, el senyor David Belmonte.

Per la Comunitat Islàmica Al Hudade Mollet del Vallès, el senyor TawfikChaddadi.

Pels Testimonis de Jehovà, el senyorAntonio Fernández.

Per la Comunitat Islàmica de Molletdel Vallès, el senyor Abdeljabar El Asri, i

per la Iglesia Evangélica de Herma-nos en Mollet del Vallès, el senyorAndy Stewart.

Ara, per iniciar aquesta taula, quepodríem qualificar de diàleg interreli-giós, deixeu-me partir d’un nom, delnom d’una ciutat que és sagrada per ales tres religions monoteistes fonamen-tals que en la Terra hem tingut i tenim,de les tres religions filles d’Abraham:el judaisme, el cristianisme i l’islam.

Em refereixo a la ciutat de Jerusalemque, a partir de l’etimologia de la sevaforma hebrea, Yerushalaim alguns lin-güistes proposen que es tradueixi per

«la ciutat de les dues paus», tenint encompte la relació entre shalaim (de Ye-rushalaim) i shalom, pau en hebreu.

Val la pena, de passada, recordarque si pau en hebreu és shalom, en àrabés salam. Sempre tants fets divins i hu-mans que els apropen i sempre tantespersones i interessos més humans queno pas divins, que els allunyen

Així, Jerusalem, la ciutat sagrada deles tres religions monoteistes de laMediterrània, és la ciutat de les duespaus, la pau celestial i la pau terrenal.

No és aquí i ara que hem de parlarde la pau celestial, de la relació quecada una de les religions té amb allòtranscendent, però sí que hem de par-lar de la pau terrenal, d’aquella queparla l’Evangeli de Mateu «Benauratsels que cerquen la pau perquè serananomenats fills de Déu»; o d’aquellaPau Salam que és un dels 99 bellíssimsnoms de Déu d’acord amb l’Alcorà

I si faig referència a aquesta ciutat,Jerusalem, ho és com a forma d’ho-menatge a la seva voluntat de perviuredurant segles i segles, malgrat les des-truccions que durant tota la nostra his-tòria i, ara mateix, ha sofert i sofreix. Iho és com a reconeixement a allò quesimbolitza i que sempre haurà de sim-bolitzar: la voluntat indestructible deconvivència i de pau.

Convivència i pau ens porten, direc-tament, al moll de l’os d’aquestes Jor-nades del Centre d’Estudis Molletans:la germanor, la tolerància, el diàleg, lacooperació, la solidaritat i, així, la in-tegració i la convivència; és a dir, la pauterrenal.

Parlarem d’integració i de convivèn-cia amb representants de sis comuni-

Taula rodona, pàg. 145-164

146

NOTES, 25

tats religioses: quatre de cristianes idues de musulmanes. Dissortadament,no ha estat possible la presència d’al-tres religions que es practiquen aMollet, vinculades a les tradicions jue-va, budista, hinduista, confucianista,taoista, animista, etc.

En tot cas tenim la presència de lesdues religions més reconegudes a lanostra ciutat: les que tenen com a nomspropis a Jesús de Natzaret i a Muhàm-mad.

Hi haurà un primer bloc on els re-presentats de cada religió parlaran enaquest ordre:

1. Església Catòlica. Ricard Casade-sús

2. Iglesia Evangélica del Buen Pas-tor de Mollet del Vallès – Asam-bleas de Dios. David Belmonte

3. Comunitat Islàmica Al Huda deMollet del Vallès. Tawfik Chaddadi

4. Testimonis de Jehovà. AntonioFernández

5. Comunitat Islàmica de Mollet delVallès. Abdeljabar El Asri

6. Iglesia Evangélica de Hermanosen Mollet del Vallès. Andy Stewart

Voldria deixar clar, des del primermoment, que no es tracta d’una inter-venció que tingui per finalitat ni l’evan-gelització, per part dels cristians, ni ladawa, és a dir, la invitació als no musul-mans a acceptar les veritats de l’islam.No es tracta, doncs, d’un apartat de pro-selitisme sinó d’informació institucionalen la primera qüestió, i d’aprofundimentteològic, dogmàtic, doctrinal en la se-gona.

a. Presentació de cada entitat, col-lectivitat, comunitat religiosa.

b. Bases doctrinals sobre les que essustenta el treball de la comunitat re-ligiosa a favor de la pau, la solidaritat,la integració i la convivència.

1. Ricard CasadesúsParròquia de Sant Vicenç de Mollet del Vallès

IntroduccióEl diàleg interreligiós és tota aque-

lla situació en què persones pertanyentsa dues o més tradicions religioses par-len sobre les seves tradicions religiosesamb una actitud d’interès, d’obertura,de confiança, de sinceritat, de col·la-boració. Passa per la paraula, per l’in-tercanvi de pensaments formulats i had’obrir i renovar els que hi participen.

Es tracta d’un fenomen típic de lamodernitat plural. Hi ha una sèrie defactors que han contribuït a la sevaaparició: la comunicació i interdepen-dència creixent entre els diversos po-bles i cultures, la consciència més vivade la pluralitat de les religions, la rela-ció de proximitat inèdita del cristia-nisme amb les altres religions, eldinamisme creixent de certes tradi-cions religioses i el seu poder d’atracciói d’inspiració a occident, la nova sen-sibilitat davant els valors espirituals ihumans de les altres tradicions religio-ses i l’obertura de nous canals de co-neixement sobre aquestes, etc.

La globalització i les migracions hanposat en relació els creients de lesgrans religions del món, fent del dià-leg interreligiós una de les qüestionsurgents del nostre temps. La globalit-zació comporta el final de les fronte-res religioses. Això porta al fet de poderveure i experimentar altres realitatsdel món diferents a les nostres. I ambel tema migratori es dóna una fortaimplicació del diàleg interreligiós, jaque es donen reptes de valors i reptesmorals en els països que tenen dife-rents religions convivint-hi.

Per al diàleg interreligiós, però, esrequereix una cultura democràtica,perquè sinó és molt difícil establir undiàleg. Així mateix, també és necessà-ria la justícia, ja que allà on no hi hagi

Taula rodona

147

NOTES, 25

condicions de justícia, no hi pot haverdiàleg, només negociació.

Amb el diàleg interreligiós es pre-tén aconseguir una convivència pacífi-ca entre les religions del món, treballarjunts per la justícia i el desenvolupamentdels pobles, tenir un coneixementintern i amorós de les altres religionsi fer un esforç per entendre’n la teo-logia i la moral. El diàleg també ésnecessari per tenir un major coneixe-ment de la pròpia religió i extreure’nnous punts de vista. En el diàleg inter-religiós hem d’oferir el que tenim: lapròpia veritat de la nostra tradició re-ligiosa i de la nostra pròpia experièn-cia de Déu. En cap cas, però, la finalitatdel diàleg ha de ser una negociació teo-lògica.

El problema del diàleg. Diverses posicionsEl problema central subjacent en el

diàleg interreligiós és l’afirmació de lapròpia identitat en l’esperit d’obertu-ra a les altres tradicions religioses, res-pecte a la qüestió de la revelació i de lasalvació.

Per la nostra part, per a un bon dià-leg interreligiós cal fer una teologiaque cerqui amb més profunditat, a lallum de la fe cristiana, el significat dela pluralitat de les fes i de les tradi-cions religioses en el projecte de Déu pera la humanitat. És a dir, una teologiacristiana del pluralisme religiós. Aques-ta opció vol dir orientar-se per la fecristiana vers un horitzó veritablementuniversal, que abraci la totalitat del’experiència religiosa de la humani-tat. Això és el que s’anomena inclusivis-me obert o dinàmic.

La característica singular de l’inclu-sivisme és l’atribució d’un valor positiua les altres religions i el seu reconei-xement com a mediacions salvífiques

per als seus membres. Les religions delmón són camins de salvació, en tantque impliquen la salvació de Jesucrist.Per mitjà del seu esperit, Crist es fapresent i actiu en el creient no cristià,obrant més enllà dels límits visibles del’Església, tant en la vida individualcom en les diverses tradicions religio-ses1.

Un exemple d’aquesta posició és lateoria de la presència de Crist en lesreligions de Karl Rahner. Aquesta teo-ria assumeix que les diverses tradi-cions religioses de la humanitat sónportadores de valors soteriològics po-sitius per als seus membres, perquè enelles i a través d’elles es manifesta lapresència operativa de Jesucrist i delseu misteri salvífic. La teologia de Rah-ner parteix d’una comprensió moltampla de la història de la salvació. Lahistòria de la salvació es realitza igual-ment allà on l’acció salvífica no estàformulada de manera expressamentreligiosa. Déu s’acosta a l’home. Aques-ta autocomunicació de Déu és oferta atots els homes. És una universalitat dela gràcia com a oferiment de Déu. Estracta d’un component existencial so-brenatural de tot ésser humà, subjected’esperit transcendental i de llibertatmoral. I l’autocomunicació de Déu potser tan universal que succeeixi de ma-nera anònima, però real. Així, en lesdiverses religions es revela igualmentel component sobrenatural, possibili-tant als seus membres la preordena-ció a Déu. Els seus membres podenanomenar-se, doncs, cristians anònims, siaccepten lliurement l’oferiment del’autocomunicació de Déu per mitjà dela fe, l’esperança i la caritat. Per a Rah-ner, tots el camins menen misteriosa-ment cap a una mateixa direcció,malgrat les divergències existents.

1. F. TEIXEIRA, Teologia de les religions. Visió panoràmica de la situació actual, Claret, col. Horitzons, nº 26,Barcelona, 2002.

Taula rodona

148

NOTES, 25

Quan són escollits amb fidelitat a lapròpia consciència, aquests caminsmenen els seus participants cap al mis-teri de la infinitat de Déu.

Un exemple que va una mica mésenllà és la teologia de les religions queproposa Hans Küng. Küng es situa acavall entre un inclusivisme obert i unpluralisme religiós. Küng proposa unateologia ecumènica de les religions alservei d’una teologia ecumènica per lapau. Küng estableix una criteriologiainterreligiosa que pugui servir per atotes les religions, basada en tres cri-teris: (a) una religió és veritable i bonaen la mesura que és humana, que nooprimeix ni destrueix l’home, sinó queel promociona (criteri ètic); (b) unareligió és veritable i bona en la mesuraque roman fidel al seu origen o a lafigura normativa (criteri religiós ge-neral); (c) una religió és veritable ibona en la mesura en què la seva teo-ria i pràctica permeten reconèixer l’es-perit de Jesucrist (criteri específiccristià). Al costat d’un criteri específiccristià, hi ha criteris específics budis-tes, musulmans, jueus... Així, sota elpunt de vista ètic i religiós, moltes re-ligions poden ser vertaderes, però sotael punt de vista existencial, només hipot haver una religió vertadera. No estracta d’una veritat universal, sinóexistencial. Així, un creient només téuna religió per vertadera. Això no obs-tant, no exclou l’existència de veritaten d’altres religions.

Fonaments bíblics i teològics del diàleg interreligiósJesús pren una posició oberta, ba-

sada en l’amor al proïsme. Jesús reco-neix l’existència de fe i d’amor, fins itot, fora del cercle dels seus deixebles:el samarità a Lc 10,29-37, l’oficialromà a Mt 8,10; la dona sirofenícia aMc 7,24-30; el desconegut que treudimonis a Mc 9, 38-40; i en tots elsqui es comprometen en la solidaritat

als necessitats, independentment de lareligió que professin a Mt 25,31-46.Jesús, amb el seu amor als marginats,manifesta que el seu regne està present iactiu més enllà dels límits del pobleescollit (Israel) i anuncia que els gen-tils també entraran al Regne de Déu.

Cal recordar el discurs de Pau al’Areòpag d’Atenes, que trobem al NouTestament (Ac 17, 22-31): «Atenesos,veig que en tot sou molt religiosos,perquè recorrent la ciutat i contem-plant els vostres llocs sagrats, fins i tothe trobat un altar que porta aquestainscripció:«Al déu desconegut». Doncsbé, el que vosaltres adoreu sense co-nèixer és el que jo us anuncio. El Déuque ha fet el món i tot el que s’hi mou.(...) De fet, potser [els homes] podrienacostar-s’hi a les palpentes i trobar-lo,perquè ell no és lluny de ningú denosaltres, ja que en ell vivim, ens mo-vem i som». I també Pau ens diu: «Déuvol que tots els homes se salvin i arribin alconeixement de la veritat» (1Tm 2, 4-6).

Els Pares de l’Església també trac-taren el tema del diàleg interreligiós.Sant Justí exposà la seva famosa teoriade les semina Verbi, que defensa la pre-sència de llavors del Verb de Déu, delLogos diví, és a dir la Paraula de Déu,en tots els homes de forma natural:“Los que practicaron el bien universal,natural y eterno, son agradables a Diosy serán salvados a través de Cristo enla resurrección, igual que los santosvarones que vivieron antes, como Noé,Henoc, Jacob y los demás, juntamentecon los que reconocieron al Hijo deDios” (Diálogo con Trifón 45, 4).

També Sant Ireneu de Lió explicaque Déu ha fet amb els homes 4 alian-ces (Adam; Noé; Moisès; i la definitivaamb Jesús). Aquesta última aliançarenova l’home i ho recapitula tot (Adver-sus Haereses III, 11, 18). Les observancesnaturals de la llei divina Déu no les vaabolir mai, sinó que les amplià i les

Taula rodona

149

NOTES, 25

completà. Sant Ireneu ens està dientque Déu, en no derogar les aliancesuniversals antigues, quan arriba l’últi-ma aliança i definitiva amb Crist, dei-xa la porta oberta a la salvació dels nocristians.

I, per últim, Sant Climent d’Alexan-dria ens diu a Stromata (Str.): «El cami-no de la Verdad es uno, pero hacia él,como hacia un gran río, fluyen de todaspartes diversos riachuelos» (Str. 1, 5,29,1). I més endavant: «Hay diversoscaminos de sabiduría que llevan de-rechamente al camino de la Verdad, yeste camino es la fe» (Str. 11, 2, 4, 2).

2. David BelmonteEsglésia Evangèlica del Bon Pastor de Mollet

Bon dia a tots. Sóc un dels ministresde culte d’aquesta església, d’aquestacomunitat. Us parlaré una miqueta dela història del nostre moviment per-què el conegueu, perquè potser no enteniu coneixement.

L’Església Evangèlica del Bon Pas-tor de Mollet del Vallès pertany a la fa-mília o la denominació Assemblees deDéu, que es van organitzar el 1914 alsEstats Units. Els seus fundadors van serpastors evangèlics majorment baptis-tes i metodistes, amb una teologia pen-tecostal. El pentecostalisme és unacontinuació del Moviment de Santedatdel segle XIX, un dels grans movimentsdoctrinals de l’església protestant. LesAssemblees de Déu són presents a gai-rebé tot el món i constitueixen una deles principals denominacions pentecos-tals. Mantenen nombrosos col·legis,instituts bíblics, així com alguns semi-naris teològics i universitats. Al nostrepaís, les Assemblees de Déu estan in-tegrades a la FEREDE (Federación deEntitades Religiosas Evangélicas de Es-paña), que és la interlocutora de lesesglésies evangèliques davant l’estatespanyol.

Les Assemblees de Déu tenen esta-blerts a Espanya molts llocs de culte.Es van constituir oficialment al nostrepaís el 1963, encara que les arrels his-tòriques van més enllà, ja que algu-nes congregacions actuals tenen lesseves arrels en els anys trenta, tot ique la situació política del momentva fer molt difícil el treball d’aquellesprimeres esglésies a causa de la faltade llibertats que avui dia sí que te-nim.

L’Església del Bon Pastor de Molletdel Vallès va començar a formar-sel’any 1985, a través del treball dut aterme per diversos missioners ameri-cans al barri de Can Pantiquet. Ja l’anysegüent es va disposar del local actualal barri de Plana Lledó, que és des d’ondesenvolupem la nostra feina actual-ment. A causa del creixement que hemtingut els darrers anys, també hemobert recentment un local nou aMartorelles, el poble que hi ha aquí alcostat. Per tant, estem treballant tantal barri de Plana Lledó aquí a Molletcom a Martorelles.

En l’àmbit social, les Assemblees deDéu a Espanya treballen des de dife-rents ONG i entitats de caire cultural.L’Església de Mollet del Vallès ha col·la-borat estretament en projectes duts aterme a Romania, al Perú, a Hondu-res, a Cuba, a Guinea Equatorial, a Bur-kina Fasso i a Sierra Leone. Han estatprojectes de caire divers. Per exemplehem treballat amb nens de carrer, enproblemes de pares que es desentenend’ells; també en projectes de recons-trucció de país, com a Sierra Leona, unpaís totalment destrossat per una guer-ra civil molt cruenta. També s’han fetcampanyes sanitàries de diversos tipusa Perú, amb nens i famílies que no te-nen cap tipus de recurs... O sigui, quehem participat a través del que serienONG del ventall que té Assemblees deDéu a Espanya.

Taula rodona

150

NOTES, 25

Dins del que seria l’àmbit local deMollet del Vallès, aquesta comunitatestà realitzant programes d’ajuda so-cial enfocats, en molts casos, a emi-grants; no únicament, però sí que hemtingut un creixement important delque seria immigrants, bàsicament lla-tinoamericans. Fem repartiment d’ali-ments de primera necessitat, de roba,i també ensenyem principis d’educa-ció bàsica. Com a cristians protestantsevangèlics, nosaltres també tenim uncredo, però us vull resumir algunes deles coses en què creiem perquè en tin-gueu una miqueta de coneixement.

Com a evangèlics, creiem en les sa-grades escriptures, la Bíblia, com laparaula inspirada per Déu, mitjançantla qual es revela a l’ésser humà, queno conté error als seus originals i cons-titueix l’única regla infalible de fe i deconducta. Creiem també en un Déuúnic, existent i revelat en les escriptu-res en les persones del Pare, del Fill ide l’Esperit Sant. Creiem en Jesucristcom a únic i suficient salvador. Cre-iem en la salvació integral de l’ésserhumà, cos, ànima i esperit. També cre-iem en la promesa del baptisme de l’Es-perit Sant. Igualment, creiem enl’Església, que és el cos de Crist, com-posta per tots els creients nascuts denou. Creiem en el baptisme per immer-sió i en el sant sopar com les ordenan-ces donades pel Senyor a la seva Església.Creiem també en el sacerdoci universaldels creients, sent Jesucrist l’únic mit-jancer entre Déu i els homes. Creiemtambé en la pregària, en el nom deJesús com a mitjà de comunicació ambDéu. També creiem en l’Arrabassada ol’Arravatament de l’Església i la sego-na vinguda de Jesucrist junt amb elsseus sants.

L’Església és una assemblea o co-munitat d’aquells que segueixenJesucrist. No hi ha d’haver-hi diferèn-cies de fons religiós, social, cultural o

humà. Com diu la paraula de Déu al’epístola als Gàlates (Ga.3.28): «Ja nohi ha jueu ni grec, esclau ni lliure,home ni dona, tots sou un de sol enJesucrist». L’Església està cridada a se-guir l’exemple deixat per Crist, tal comexpressa la primera epístola de Joan,capítol 4, que diu: «Perquè tot i queestem en aquest món, vivim tal comJesucrist viu». Com a església no te-nim una recepta màgica per a la crisio els problemes que estem potser pas-sant, però sí que podem aportar prin-cipis de vida, recursos morals quebeneficien en sí la societat. Com a cris-tians, creiem que viure, seguint elsprincipis bíblics ens donarà resultatssatisfactoris per a la convivència, elrespecte, la pau i la solidaritat.

També, el reconèixer i apreciar elsaltres, la capacitat de conviure ambd’altres i escoltar-los, és una bona baseperquè la societat visqui en pau. Tam-bé vull fer referència al llibre de Fets,capítol 10: «Llavors Pere prengué laparaula i digué: ara veig de veritat queDéu no fa distinció de persones, sinóque es complau en els qui creuen enEll i obren en rectitud, de qualsevolnació que siguin». Llavors estem preo-cupats, com a cristians, pels proble-mes socials i econòmics que estempassant, però com a Església ens preo-cupa també el més essencial, que és lavida espiritual de les persones. Si hi hauna vida espiritual saludable, les rela-cions personals, socials, d’amistat...milloraran notablement.

Per concloure, Jesucrist també ensva donar tants de principis que podemseguir avui dia per tenir una molt bonaconvivència. Diu «Ja sabeu que es vadir: estima els altres, però no estimisels enemics. Doncs jo us dic: estimeuels vostres enemics, pregueu pels quius persegueixen, així sereu fills delvostre Pare del cel que fa sortir el solsobre bons i dolents, i fa ploure sobre

Taula rodona

151

NOTES, 25

justos i injustos, perquè si estimeu elsqui us estimen, quina recompensa me-reixeu? No fan el mateix els publicans?I si només saludeu els vostres germans,què feu d’extraordinari? No fan elmateix els pagans? Sigueu perfectescom ho és el vostre pare celestial.»

Com a conclusió, com a comunitatcristiana que som, creiem en la parau-la de Déu com a regla de fe i conducta,agafem els principis de vida que té laparaula de Déu per viure les nostresvides, però no hem d’oblidar que en-cara que nosaltres som conscients quevivim la vida espiritual, també hem deser conscients que tot l’espiritual tam-bé s’ha de reflectir en la vida del dia adia, no hem de deixar de pensar quecom que tenim a Déu, com que sombons cristians... ens oblidem del queens envolta i no ha de ser així. Hemd’estar molt atents a les necessitatsque tenen les persones que ens envol-ten, les nostres comunitats. Com usdeia abans, som una comunitat espiri-tual, però que també ha d’estar moltpreocupada o atenta a les necessitatsque té també aquest món, aquesta so-cietat. Gràcies!

3. Tawfik ChaddadiComunitat Islàmica Al Huda de Mollet

Bon dia a tothom. Volia saludar-vosen àrab: (as salam alaikum).Sabeis lo que significa? La paz sea convosotros. Esto es nuestro saludo lasveinticuatro horas. Cuando entramos,cuando salimos, siempre decimos esto.Como bien ha dicho nuestro modera-dor, as salam es uno de los nombres másbellos y hermosos que tiene nuestroDios. Estamos rindiendo culto en lossaludos. El saludo nuestro diciendo estafrase tan corta, puede ser un título delo que es el islam. Es una entrada inte-resantísima para entender nuestra re-ligión. Y si yo saludo con as salam alaikum,¿cómo me vais a contestar? Alaikum sa-lam. Así se empieza la convivencia y laintegración. Siempre se nos pide a no-sotros: tenéis que hacer, tenéis quehacer… también la otra parte puedehacer, es muy sencillo. Son cosas queson muy pequeñitas. Así cada día co-nozco tu cultura, conoces la mía, mireligión, y así se empieza. Con cadagranito de arena de todos nosotros –queno es una tarea fácil– seguramente

Taula rodona. D’esquerra a dreta: Andy Stewart, Tawfik Chaddadi, Ricard Casadesús, Oriol Fort,David Belmonte, Antonio Fernández i Abdeljabar El Asri

Taula rodona

152

NOTES, 25

podemos conseguir lo que todos que-remos, esta convivencia (que todavíaquizás estamos viviendo una coexisten-cia) pero quizás podemos vivir y con-vivir independientemente de nuestrascreencias o nuestras religiones.

La Comunidad Islámica Al Huda esuna comunidad que lleva existiendo ytrabajando ya desde finales del año1996, principios del año 1997. Quizásno salimos o la gente no nos conozca,pero sí que existimos, en condicionesprecarias y pobres, como sabéis, peroexistimos. Pretendemos hacer muchascosas pero dadas nuestras limitacionesen todo el contexto, aparte de una jor-nada de puertas abiertas que hemoshecho, todavía no hemos alcanzado losobjetivos que todos queremos.

Hablando de las bases doctrinalessobre los temas que nos importan atodos nosotros, la paz, la solidaridad yla integración, seguro que vosotrossabéis los famosos cinco pilares delislam, pero muy poca gente conoce losseis pilares de Al-imán. Tenemos los cin-co pilares del islam (el testimonio defe, la oración, el dar dinero a los po-bres, el ayuno y la peregrinación a laMeca). Pero los seis pilares de la Fe enque creemos son el dogma, la cosmo-visión de los musulmanes. Esto es muyimportante: para ser musulmán hayque creer en ciertas cosas y ahí estánlas bases de la convivencia. El primerpilar de Al-imán, de la Fe en que creenlos musulmanes es creer en la unici-dad de Dios: Alá es único. Después, creeren todos los ángeles de Dios. Esto locompartimos; hasta aquí comparti-mos: un Dios único y todos los ánge-les (judíos, musulmanes y cristianos).Después, para ser musulmán, tengoque creer en todos los profetas de Dios,desde Adán hasta Muhammad. Y aquíabro un paréntesis. Os pido un pe-

queño favor: no digáis Mahoma nuncamás, por favor. Nos ofende. Si consul-táis el Diccionario de la Real Academia,que es el diccionario más prestigioso,abridlo y buscad el significado de Ma-homa: Os vais a encontrar la gran sor-presa que nos ofende y nos duele. Laprimera explicación: Mahoma: «hom-bre gandul, descuidado». La segundao la tercera dice: «Mahoma, profeta,bla, bla, bla». He entrado en la páginaweb de la Real Academia y he consul-tado hasta la versión de 1884. Habíabarbaridades peores que ésta. Ahora lohan quitado. En mi casa tengo, me pa-rece, la versión del 92, impresa en pa-pel. Esto, de verdad, no ayuda a laconvivencia que todos queremos. Nues-tros hijos, que consultan el diccio-nario en los colegios, en la bibliotecapopular, nuestros intelectuales, nues-tros periodistas… ahí está la informa-ción, bastante manipulada. Si porejemplo yo me llamo Jordi Pujol y voya Madrid y les digo: no me llaméis JordiPujol2 pues esto es lo mismo. Cambiarel nombre propio de Muhammad aMahoma es lo mismo. Reconozco quehay palabras en árabe que cuestan,pero ésta no. Hay toda la carga históri-ca de prejuicios culturales y tópicoshistóricos que queremos evitar parahacer un paso hacia a nosotros, paraacercarnos. No cuesta mucho hacereste pequeño esfuerzo.

Dicho esto, el tercer pilar de la Fe escreer en Alá o en un Dios único, creeren todos los ángeles de Dios, creer entodos los profetas que envió Dios a lahumanidad y hay que creer en el díadel juicio, hay que creer en el destino.Esos son los seis pilares. Lo importan-te es esto: creer en todos los profetasque envió Dios. Yo, por ser musulmán,cumplo con todos los deberes islámi-cos, pero si no creo en Jesús, no me va

2. Pronunciat amb so de «j» en castellà

Taula rodona

153

NOTES, 25

a servir el Islam para nada. En el terre-no islámico, teológico, voy al infierno.Soy musulmán, cumplo con todos losdeberes islámicos y no creo en Moiséso en la Tora o en el Antiguo Testamen-to, no me va a servir el Islam para nada.Eso son bases más que teológicas, estoes la pura convivencia que todos que-remos. No quiero preguntar si losdemás creen en nosotros.

No sé si sabéis cuántas veces se hamencionado a Jesús en el Corán ycuántas veces se ha mencionadoMuhammad en el Corán. El Corán, paranosotros, para entendernos, es lo quesignifica Jesús para los cristianos. Jesús,para los cristianos es el Corán paranosotros, el estatuto. El amor, para loscristianos es la misericordia, rahmánpara nosotros. Ya veis que no hay gran-des diferencias. Si hacemos un esfuer-zo de conocer al otro, el Corán, que esel libro sagrado por excelencia de losmusulmanes, obviamente tiene quemencionar a su propio profeta, no aotro que es lejano, que es Jesucristo.Pues sí señor. Jesucristo se mencionaen el Corán 25 veces. El profetaMuhammad, 5 veces. ¿Veis las diferen-cias, que muy poca gente conoce?

Os voy a leer lias coránicas o dichosde nuestro profeta Muhammad. Hayvarios. Un día, el profeta Muhammadestaba sentado con sus compañeros ypasó un funeral, una persona en un fé-retro que había muerto. Cuando seacercó al profeta y sus compañeros,nuestro profeta se levantó, con gestode respeto, como haría cualquiera denosotros. Los compañeros que estabanpresentes, como queja, como menos-precio, le replicaron a nuestro profe-ta: Oye, Muhammad, mensajero deDios, éste no es más que un judío, ¿porqué te has levantado? Era judío, esdecir, no musulmán. Nuestro profetase enfadó, furioso y les contestó rá-pidamente: ¿no es un alma humana?

en árabe. Este esel concepto de convivencia que tene-mos y muy poca gente de la otra parteconoce.

Alá, en el sagrado Corán os dice:«adora a Alá, no le asustéis nada, tratacon bondad a los padres y a los cerca-nos. Y a los huérfanos y a los pobres yal vecino cercano y al vecino más leja-no». Si yo como musulmán quierocumplir este versículo, ¿quienes son lagente más cercana a mi piso, a mi co-munidad o a mi barrio? ¿Quienes sonlos vecinos cercanos y lejanos? Puesson gente que no son musulmanes.Entonces, para ser musulmán y cum-plir con este versículo tengo que viviry convivir. Nuestro profeta nos ordenamás, diciendo por ejemplo un dicho(hadith): «Quien crea en Alá, en el últi-mo día que trate con generosidad a suvecino». Un día, un compañero delprofeta sacrificó un cordero y pregun-tó a su criado si había dado algo a suvecino judío. Le preguntó dos veces sihabía dejado algo, y al criado le ex-trañó puesto que el vecino no era mu-sulmán y no entendía porqué tenía quedarle. Y contestó el compañero denuestro profeta diciendo que él habíaescuchado a nuestro profeta Muham-mad diciendo que el ángel Gabriel es-taba insistiendo en recomendar laimportancia del vecino hasta que pen-só que este vecino no musulmán ten-drá derecho a la herencia (que esto esmuy importante).

En una oración en Mollet, en la fies-ta del Cordero, hacemos una oraciónpor la mañana y luego vamos a la fies-ta. Yo invité a nuestra gente, a los mu-sulmanes, después de sacrificar elcordero, a dar los famosos pinchosmorunos a los vecinos, a vosotros,como regalo, como gesto de vecindady de convivencia. Al final de la oraciónvino un paisano, un musulmán, di-ciendo que si no eran musulmanes

Taula rodona

154

NOTES, 25

¿tengo que darles carne? Pues sí, hastanosotros tenemos conceptos no co-rrectos de nuestra religión, que tam-bién son obstáculos que impiden laplena convivencia. Entre todos tenemosque hacer este esfuerzo.

Muchas gracias.

4. Antonio FernandezTestimonis de Jehovà

Moltes gràcies al Centre d’EstudisMolletans per aquesta ocasió i el re-colzament i la invitació de l’Ajunta-ment de Mollet, també.

Qui som, els Testimonis de Jehovà?Som cristians d’arreu de tot el món queformem un col·lectiu multicultural,interracial, amb personalitats dife-rents, però compartim valors i creen-ces que ens configuren en un fort sentitde grup, podríem dir de poble. Sommundialment coneguts per la nostratasca evangelitzadora. Estem presentsarreu del món a 236 països i arreu del’estat espanyol des de principis del se-gle passat. Podríem dir que a Catalunyahi som des de la dècada dels anys vinti ara estem presents gairebé a totes lescomunitats de Catalunya. Concreta-ment, a Mollet del Vallès hi som des dela dècada dels anys seixanta i actual-ment, entre Testimonis i simpatitzantssuperem sensiblement les 300 perso-nes.

Els Testimonis de Jehovà creiem elque ens ensenya la Bíblia i per a nosal-tres és la màxima autoritat i la base detotes les nostres creences i activitatsreligioses.

Què creiem? Creiem en Déu. L’ano-menem Jehovà o Yavé, com diu la Bíblia;l’únic important i el nom personal. Ensatreuen qualitats de Déu com l’amor,la fidelitat, el perdó, la paciència, laveritat, la justícia, la humilitat, la pie-tat, la tendresa... per citar-ne nomésalgunes. Creiem en Jesús com a fill de

Déu inferior i diferent. I el seu objec-tiu és fer la voluntat del seu Pare, Déu.I gràcies a la seva mort tenim l’espe-rança de viure per sempre.

Com deia, la Bíblia és la base de to-tes les nostres creences. Segons l’epís-tola a Timoteu, 3, 16-17, diu: «TotaEscriptura és inspirada per Déu i útilper ensenyar, per redargüir, per cor-regir i per instruir en justícia perquèl’home de Déu sigui competent i a puntper fer tota una obra». Què fem per-què la Bíblia, en les nostres activitats,especialment en tot el que té a veureamb la pau, la integració, la solidaritati la convivència? Podríem dir de mo-ment que moltes. Un dels manamentsque va donar Jesús, Mateu, 22, diu:«Estima el Senyor el teu Déu amb totel cor, amb tota l’ànima, amb tot l’es-perit; aquest és el primer i més granmanament. El segon, estima el proïs-me com a tu mateix». Això es tradueixde moltes maneres. Per exemple, po-dríem parlar de la honradesa. La Bíbliaens diu, a Zacaries 8, 16: «Aquestes sónles coses que heu de fer. Digueu-vos laveritat l’un a l’altre i pronuncieu sen-tències que portin a la pau». Els Testi-monis de Jehovà seguim aquest i altresprincipis i ens esforcem en totes lescoses per ser honrats. També ens es-forcem per la pau. No solament per noanar la guerra, com diu Miquees, 4, 2-3 «Amb les seves espases forjaran re-lles i falses esperances i les nacions noalçaran espasa l’una contra l’altra niaprendran més a fer la guerra». Justa-ment ens esforcem en ser personespacificadores, intentem arreglar lescoses amb la pau, fora de la violència.Per això mai veureu Testimonis de Je-hovà que vagin a la guerra, ja siguid’una nació o d’una altra.

En relació al matrimoni i la família,què ens diu la Bíblia, com ens ajuda?Entre altres coses diu a Jesús 5, 28-31:«els marits han d’estimar les pròpies

Taula rodona

155

NOTES, 25

mullers com als propis cossos». Tam-bé dóna pautes per a la muller, els fills,la manera de viure... i tot això fomen-ta valors per a la família, per a la con-vivència i que els matrimonis i lesfamílies siguin raonablement feliços.Què hi ha dels forasters, els orfes i lesvídues? Doncs tenim una recepta claraal llibre de l’Èxode 22, 21. «No opri-miràs ni deixaràs cap foraster. No afli-gireu cap vídua ni cap orfe. Si els afligiu,creieu-me, s’encendrà la meva ira con-tra vosaltres».

Què pensem del treball? Doncs laBíblia és clara al respecte. Segons elsTessalonicencs 3, 10 diu que si algú novol treballar, que tampoc mengi; aixídoncs, intentem prendre’ns el treballseriosament, fer una jornada comple-ta i de qualitat per als nostres patrons.Pel que fa a la higiene, segons els Co-rintis 7, diu: «purifiqueu-vos de totaimpuresa de la carn i de l’esperit, guar-deu perfectament la santedat en el te-mor de Déu». Els Testimonis de Jehovàs’esforcen per ser persones netes, enel sentit físic i en el sentit moral i tam-bé en el sentit espiritual. Quant a l’al-cohol i les drogues, no abusem del’alcohol ni prenem drogues. La Bíbliaés clara al respecte. Primera tena, ca-pítol 4, versos 3 i 4 diu: «Ja és proudarrer acomplert en el temps basat enla voluntat de l’abans, anar enrera dellibertinatges, passions, embriagueses,begudes, partides de beure, etc.» So-lament prenem drogues per prescrip-ció facultativa, no per cap altra qüestió.I procurem seguir la regla àuria que elnostre Senyor i mestre que és Jesucrist,va dir a Lluc 6,31, que diu: «tal comvulgueu que els altres us tractin, trac-teu-los també vosaltres igualment aells».

També intentem ajudar aquells quevolen creure en els beneficis que nos-altres hem rebut de la Bíblia. Mateu,10, 8 diu: «gratuïtament ho heu rebut,

doneu-ho gratuïtament també». Endefinitiva, vull dir que l’efecte del co-neixement i l’aplicació de la Bíblia ennosaltres ens ha fet millors matrimo-nis (inclosos aquells que estaven a puntde trencar-se) ens ha fet millors pa-res, millors fills, millors veïns, millorsprofessionals, i ha millorat també lanostra moral, fent una moral neta, enel que té a veure amb l’honradesa,transparència fiscal, etc i també ens haajudat a superar mals hàbits com l’abúsde l’alcohol i les drogues, la violència,la promiscuïtat, etc. Així a grans tretssón els principis doctrinals en què ensbasem per la solidaritat, la pau i la con-vivència.

5. Abdeljabar El AsriComunitat Islàmica de Mollet del Vallès

Bona tarda, salam alaikum!La Comunitat Islàmica de Mollet del

Vallès va ser fundada legalment el fe-brer de 2006, forma part de la Federa-ció d’Unions de Comunitats Islàmiquesd’Espanya i també va ser una de lesprimeres fundadores de la Unió deComunitats Islàmiques de Catalunyaque es va fundar a principis del 2008.

Les principals finalitats estan basa-des en l’Alcorà, que és el llibre sagratdels musulmans i la sunna, que és la tra-dició del nostre profeta Muhàmmad.Com a activitats o finalitats hi ha ladivulgació de l’ensenyament de l’islami la commemoració i pràctica del ritualde les cerimònies i festivitats religio-ses, com tots sabeu: la festivitat delsacrifici del xai, el final del Ramadà, elRamadà, etc.

A l’Alcorà hi ha bastants capítols iversos que parlen sobre la convivènciai la tolerància entre diferents culturesi religions. Primer m’agradaria expli-car-vos una miqueta el que és o comes diu la convivència en àrab i què voldir convivència. Convivència en àrab es

Taula rodona

156

NOTES, 25

diu at-t’aayiush ;aquesta pa-raula deriva de viure amb oviure junts, tant si les dues parts sónindividuals com famílies o com unitats.Convivència significa, doncs, abando-nar la intransigència en l’opinió i l’odiper causa de diferents opinions. Aixòes reflecteix molt en un vers que aramateix llegiré que està a l’Alcorà, AlHuyurat (los Aposentos Privados) alvers 13: «homes, us hem creat d’unmascle i d’una femella i us hem fetformar pobles i tribus perquè us reco-negueu entre vosaltres. És cert que elmés digne de vosaltres front d’Al·là ésel qui més consciència i temor d’Ell té.És cert que Al·là és savi i coneixedorde tot». En aquest vers, de manera im-plícita, el que fa és reconèixer les ra-ces, les identitats nacionals, els idiomesi els dialectes, inclús la diversitat de lesidees i la multiplicitat de les identitatsculturals. És com si en aquest vers, Al·làens intentés dir que acabem formantpobles i tribus perquè d’aquesta diver-sitat hem de saber treure una acció po-sitiva. M’agradaria ressaltar la part quediu «perquè us reconegueu entre vo-saltres». La paraula li ta’aarafuu abastauna àmplia gamma de significats, en-tre d’altres: «per a què trobeu un bé iun profit els uns dels altres», «per aquè intercanvieu coneixements i bene-ficis», «per a què us entengueu», «pera què trobeu utilitat uns en el pensa-ment dels altres» etc. Tot això està in-clòs en el significat de li ta’aarafuu(perquè us reconegueu).

Podríem mencionar molts fets his-tòrics, sobre tot d’Al Andalus on, comtots sabem, hi ha hagut un bon exem-ple de convivència entre jueus, cris-tians i musulmans.

També es poden citar algunes vivèn-cies que va tenir el profeta en pobles otribus on no tots eren musulmans,com és la Meca o Medina. A Medina hihavia jueus i després van anar els mu-

sulmans allà i van saber conviure en-tre els jueus i els musulmans. Això ésun bon exemple a seguir i crec que totshem de prendre nota, anar endavant ino fer que els petits obstacles de peti-tes diferències culturals o religioses ensafectin socialment.

Moltes gràcies.

6. Andy StewartIglesia Evangélica de Hermanos en Mollet

del Vallès

Entiendo el catalán, m’agrada par-lar el català, pero no lo domino sufi-ciente para hablar en público.

Muchas gracias por esta invitaciónen nombre de la Iglesia Evangélica deHermanos. Os queremos felicitar enprimer lugar porque creo que es laprimera vez que lográis juntar repre-sentantes de las diferentes religionesen un ámbito de comprensión y debuen diálogo. Yo soy anciano en la Igle-sia de Mollet y ministro de culto, perono es lo que aparenta, un inglés veni-do para hacer proselitismo aquí comomisionero. En realidad yo vine aquícomo agnóstico y fue a través del tes-timonio de la Iglesia Evangélica deMollet del Vallès que yo me convertí aCristo. El testimonio evangélico enMollet data del año 1868. Fue un com-patriota mío, William Brown quien es-tableció el primer núcleo de creyentesevangélicos en Mollet.

La iglesia nuestra tiene sus comien-zos en 1910, cuando se comenza-ron a hacer reuniones en una casa.Willian Brown también estableció igle-sias en Caldes, Santa Perpètua i enBarcelona; incluso también colegios,tanto en Barcelona como en Caldes.Ahora mismo somos unos 20 miem-bros y congregamos alrededor de 40o 50 personas pero a lo largo de la his-toria ha variado el número entre 10 y40 y la asistencia entre 15 y 60. Todos

Taula rodona

157

NOTES, 25

los miembros excepto yo son españo-les y los que se congregan, españolesy mayormente personas de AméricaLatina.

En cuanto a nuestra fe, nuestroscultos se celebran en castellano por-que la mayoría son originarios del Sury creemos –como ha dicho David, dela otra iglesia evangélica de Mollet– enlas Sagradas Escrituras, sus 66 librosentre el Antiguo Testamento y NuevoTestamento, basados en las escriturasoriginales, inspiradas divinamente ytotalmente sin error, dignos de todaconfianza y constituyen nuestra nor-ma suprema de autoridad en todo loconcerniente a nuestra fe y conducta.Creemos en un Dios único trino: pa-dre, hijo y espíritu santo. Creemos queDios es nuestro creador. Creemos enla deidad esencial absoluta y eterna yla humanidad real y propia pero sinpecado de nuestro Señor Jesucristo. Ladeidad de nuestro Señor Jesucristo sedemuestra en su resurrección entre losmuertos y que está vivo en el cielo.Desde que resucitó, tenemos buenasnoticias para los hombres pecadoresque sin su intervención estaríamos per-didos, pero gracias a que Él muriera yresucitara nos ofrece una salvación quees un regalo de Dios, no por méritoshumanos, basado en el arrepentimientode cada hombre y su fe personal ennuestro Señor Jesucristo, como su sal-vador. Fruto de esa salvación y sólocomo fruto son las obras del creyenteque ha recibido el poder del espíritusanto al confiar en Jesucristo.

En la segunda parte de este bloque,en cuanto a que lleva a la práctica, a lavida, como creyente desde Mollet, nues-tro ejemplo es nuestro Señor Jesucristoque realmente es Dios encarnado y porlo tanto enseñamos y practicamos lacompasión a nuestros semejantes re-cordando el mandato del Señor que diceque debemos estimar a los demás

como superiores a nosotros mismos.Así que procuramos aceptar a los demás,ayudarles a integrarse y a convivir en lasociedad. Nuestro deber como creyen-tes es rendir culto a Dios, gratificarsemutuamente en el común, fe en suSeñor y proclamar el evangelio.

Muchas gracias.

ModeradorPassem ara al segon bloc. Atès que

el temps que ens queda és molt poc,proposaria que contestéssim les se-güents preguntes:

a. És possible el diàleg interreligiós?b. És possible la col·laboració de les

diverses comunitats religioses enel treball per a la integració i laconvivència a Mollet?

Ordre d’intervenció:

1. Iglesia Evangélica de Hermanosen Mollet del Vallès. Andy Stewart

2. Comunitat Islàmica de Mollet delVallès. Abdeljabar El Asri

3. Testimonis de Jehovà. AntonioFernández

4. Comunitat Islàmica Al Huda deMollet del Vallès. Tawfik Chaddadi

5. Iglesia Evangélica del Buen Pas-tor de Mollet del Vallès – Asam-bleas de Dios. David Belmonte

6. Església Catòlica. Ricard Casa-desús

1. Andy StewartIglesia Evangélica de Hermanos en Mollet

del Vallès

Vamos a sugerir, como Iglesia Evan-gélica de Mollet del Vallès, que se sigaen esta línea, pero queremos decir alAyuntamiento que no se haga ilusio-nes con la presencia de hoy, porquesi se siguen haciendo reuniones así,no habría tanta asistencia, ya que la

Taula rodona

158

NOTES, 25

mayoría no nos identificamos con lapolítica; tenemos otras prioridades ycreo que nuestra Iglesia no acudiríatanto a una reunión así. Sin embargo,recomendamos que se haga una reu-nión anual con el Ayuntamiento, conlos representantes aquí o quizás conotros del mismo sentir, tratando lostemas que tenemos en común. Porejemplo: todos los que estamos aquítenemos alguna inquietud espiritual,esto lo compartimos, pues podemoshablar de ello. También podemos ha-blar y necesitamos la colaboración delAyuntamiento: tenemos cosas encomún como los trámites legales con lasautoridades locales. En cuanto a activi-dades, las oraciones con las comuni-dades y el Ayuntamiento mismo ennuestros bloques donde tenemos loslocales. También en promocionar la co-municación y buena información a laciudadanía de Mollet.

Sugerimos que en estas reunionesse pueda dinamizar y ampliar la parti-cipación en actos públicos de las enti-dades representadas. Como entidadesreligiosas necesitamos en el ámbitopolítico y otros ámbitos, que se defien-dan los derechos de expresión reli-giosa, la libertad de ella, debemos unircriterios ante tendencias que llevan aexcluir la religión de la sociedad; ya lovemos en los colegios, cuando antigua-mente se enseñaba pero ahora no.

Hablamos también de la necesidad deestablecer un código moral, qué tie-nen las religiones que ofrecer en la co-munidad, que cada vez es más decaída.

En último lugar, sugerimos que anual-mente se reúnan las entidades religio-sas con las asistentas sociales de laciudad, donde podemos unir esfuerzosy recursos para ayudar a la gente ne-cesitada, porque como se ha visto,todos tenemos en común que hemosde identificarnos con nuestros seme-jantes y hemos de ayudarles. Creemos

que sería muy bueno que se trataran estascosas en una reunión así. Gracias.

(El moderador aclareix que les Jor-nades no les organitza l’Ajuntamentsinó el Centre d’Estudis Molletans, pertant, estan totalment despolititzades.L’objectiu del CEM és la recerca d’as-pectes històrics, sociològics,etc. de laciutat i el seu entorn)

2. Abdeljabar El AsriComunitat Islàmica de Mollet del Vallès

A la pregunta de si és possible undiàleg interreligiós, nosaltres veiemque és una cosa fonamental. Creiemque és necessari que en el nostre mu-nicipi es facin jornades de diàleg in-terreligiós, que hi participin totes lesconfessions minoritàries més la catò-lica, que és la majoritària a tot Espa-nya i també a Mollet. Creiem que unesjornades similars serien beneficiosesper a tots, tant per als que assisteixenaquí com per als molletans, ja qued’aquesta manera ens ajudaríem (amés de facilitar la comprensió entreles diferents religions que hi ha aquí aMollet) a recolzar-nos mútuament pera benefici dels ciutadans de Mollet.

La segona pregunta sobre la col·la-boració, jo crec que és també primor-dial fer jornades d’aquest mateix estilo jornades més tancades en el que se-rien amb representants de les entitatsreligioses. En aquestes reunions es po-dria parlar de temes d’interès, de comadministrar aquestes entitats, com po-der arribar a fer activitats de col·la-boració. És possible que en el futurtambé puguem arribar a celebrar en-tre totes les confessions que hi ha aMollet, alguna festa que no sigui con-tradictòria amb el que creu cada reli-gió. I això és possible a partir d’undiàleg. Jo crec que és possible un dià-leg entre nosaltres.

Taula rodona

159

NOTES, 25

3. Antonio FernandezTestimonis de Jehovà

Nosaltres sempre hem estat obertsal diàleg, no tenim cap problema endialogar, això ens permet conèixer-nosmillor. Em consta que a Mollet hi hauna bona participació de companysnostres en diferents activitats. El quenosaltres oferim als ciutadans deMollet és el que estem oferint a tot elmón i que resumeixo de manera moltràpida.

Actualment nosaltres realitzem lanostra labor a l’estat espanyol en 27idiomes diferents per poder acollir lamajoria de persones de diferents llen-gües que arriben al país; tenim personesque han après un idioma expressamentper poder expandir la nostra doctrinabíblica i la nostra educació a altres per-sones. Ho fan de manera altruista.

Pel que fa a la integració de perso-nes, es fa en col·lectius de sords-mutsi de cecs també. Què fem per als nos-tres veïns i estem disposats a seguirfent? Ensenyar l’amor al proïsme i elrespecte a les lleis; transmetre els va-lors cristians a milers de persones;aquesta és la nostra tasca principal.Donem auxili a les víctimes de desas-tres naturals que poden posar en perillla vida i la propietat dels seus veïns imés enllà de les fronteres de l’estatespanyol, per citar un exemple, treba-llem a Uganda i a la República Demo-cràtica del Congo. En aquests i altrespaïsos vam organitzar i estem organit-zant programes d’ajuda humanitària ihem arribat a atendre les necessitatsde 7.000 refugiats malgrat que els tes-timonis de Jehovà d’aquesta zona so-lament eren 2.000. Molts llocs detestimonis de Jehovà s’han obert perser missioners i ajudar altres persones.

Estem organitzant visites als centrespenitenciaris de l’estat espanyol percontribuir a la formació espiritual i

humana de la població reclusa i ambaquests programes, els reclusos hanaconseguit deixar enrera una vida dedelinqüència i drogoaddicció i s’hanreinserit a la societat d’una manerapositiva. També, el que oferim és el queestem fent amb les nostres famílies:procurar ensenyar els nostres fills atenir una bona formació acadèmicaamb una preparació que s’ha de diri-gir al servei dels altres i no com unmitjà d’enriquiment personal o perassolir prestigi. Els testimonis de Jeho-và ens guiem pel principi bíblic quedelega l’educació dels seus fills i peraquest motiu els pares han de dedicartemps i qualitat a la seva família i a lalectura de la Bíblia a tots ells per fo-mentar valors com la honradesa, lahumanitat, els bons hàbits, etc. La nos-tra confessió ofereix instrucció moralbasada en la Bíblia i intentem aplicaraquests principis a millorar la qualitatde vida familiar i a la salut física i emo-cional de moltes persones que ens co-neixen bé.

Les nostres publicacions estan ober-tes a tot el món, es distribueixen demanera gratuïta i exalten valors comla honradesa, el respecte a les autori-tats i també tractem temes de granvalor social com per exemple les rela-cions que alteren la convivència i quefins i tot representen una repressióbrutal contra el proïsme, per exemplela revista Despertar.

4. Tawfik ChaddadiComunitat Islàmica Al Huda de Mollet del Vallès

A la primera pregunta, el diálogointerreligioso, para un musulmán, esun imperativo, no solamente unamoda, sino un imperativo coránico, esuna orden de Dios. Dialogar, entre loque de una manera clásica se ha con-siderado como alogiter, la fuente del li-bro sagrado (siempre se refiere a los

Taula rodona

160

NOTES, 25

cristianos y a los judíos), aparte quecompartimos muchísimas cosas en elfondo, con vosotros. Si Dios ordenarezar, también me ha ordenado dialo-gar, cualidad, decir a la gente del li-bro: venid, para hablar en común, eslo que ha sido el texto de la famosacarta que se ha dirigido al Papa Bene-dicto XVI para el encuentro que se harealizado en Roma. Pero nosotros, losmusulmanes, nunca vamos a olvidaraquella famosa visita del anterior Papa,Juan Pablo II, a Egipto en marzo de2000, entró en la famosa mezquita AlAzhar, y se refirió al islam como la granreligión islámica; fue un gesto muyimportante, aparte que cogió un ejem-plo del Corán, lo avisó. Eso sí que songestos que acercan y quizás rompentópicos históricos y prejuicios políti-cos, culturales e incluso mediáticosque se dan cada día y cada mañana enlos medios de comunicación.

Personalmente, yo voy más que porel diálogo interreligioso al diálogo en-tre religiosos. Todas las religiones es-tán ahí, no me vais a convertir, ni yotampoco os voy a convertir. Cada unocree que la suya es la verdad absolutay es la salvación, no vamos a negar-nos, pero diálogo interreligioso, sí.Musulmán, ateo, agnóstico, budista,cristiano... sí, hace falta un diálogo, esmás, es una necesidad, pero no entrelas religiones, para mí cada encuen-tro va a ser perder el tiempo, porquecada uno tiene su propia religión y esfeliz; al margen, si le gusta y quiereconvertirse (lo decimos en el Corán),no hay coacción en temas de fe, entemas de creencias. Aparte, no sé sisabéis por qué se ha arreglado esteversículo. Hay toda una ciencia, laexégesis, en la interpretación delCorán, las circunstancias de cómo hasido y por qué se ha arreglado esteversículo concreto. Este versículo delsegundo capítulo tiene toda una anéc-

dota histórica muy importante paraentender el mensaje y el significado:no hay coacción, no hay que imponeren temas de fe, en temas de creer, puescuando el Profeta llegó de la Meca a laMedina, la otra ciudad, la mayoría dela gente local, autóctona (que luego sedenominaron ansar), la gente que loapoyó, que eran politeístas (en el fon-do los judíos se convirtieron en mu-sulmanes), hubo un señor que seconvirtió al islam pero tenía a sus hi-jos viajando en una caravana de comer-cio en Cham (Siria y Líbano de hoy) yahí se encontró con los cristianos or-todoxos y se convirtió al cristianismo.A la vuelta a la Medina, su ciudad na-tal, a ver a su padre y su familia, a supadre no le gustó y quería que su hijotambién se convirtiera en musulmán yle forzó: «tú eres mi hijo y yo comopadre (la autoridad que otorga la pa-ternidad), tienes que convertirte enmusulmán». La respuesta fue, comodice el ángel Gabriel todo el mensajeen el versículo coránico: «Dejad a loshijos» (cristianos, judíos o lo que quie-ran). Esto es muy importante para en-tender todo lo que es la filosofía actualy la libertad religiosa. Hace casi quincesiglos que existía.

Hay que optar por el diálogo inter-religioso. Nosotros pensamos, desde laóptica islámica, que somos hermanosrespecto a ustedes tres veces: somoshermanos porque tenemos un mismoDios, en el fondo, el principio israelídel concepto de Dios. También somoshermanos porque tenemos el mismopadre, la misma madre; y en tercerlugar, somos hermanos porque com-partimos el mismo país, el mismo oxí-geno, el mismo aire. Esto nos obliga adialogar y a vivir y a convivir.

Termino la colaboración de hoy conun texto muy importante, pues no dejade ser curioso cada vez que lo leo. Undía, el profeta Mohammad estaba sen-

Taula rodona

161

NOTES, 25

tado con sus compañeros después deuna oración y se dirigió a los compañe-ros preguntándoles: ¿quién de vosotrosestá hoy ayunando? Se calló todo elmundo menos uno, el famoso AbuBakr, el primer califa, el primer suce-sor de los musulmanes que los dirigiódespués de la muerte del profeta y dijo:«Yo soy mensajero de Alá, estoy enayunas, estoy ayunando». Después vinola segunda pregunta: ¿Quién de voso-tros hoy ha dado una sadaka (algo dedinero, ropa o comida a un necesita-do, a un pobre). Nadie contestó. Elmismo personaje dijo: «Yo, mensajerode Alá he hecho esto». La tercera pre-gunta del profeta Muhammad, sala enárabe significa que Dios le saluda y lebendice. Más que una oración es unaorden. Cuando visionamos el nombredel profeta Jesús hay que decir que Diosle bendiga, es más en árabe que en cas-tellano. La tercera pregunta del profe-ta ha sido ¿Quién de vosotros ha visi-tado hoy un infen? La misma respues-ta, nadie. Abu Bakr dijo: «Yo, profetade Alá». Después el profeta se dirigiódiciendo por la última pregunta:¿Quién de vosotros reconcilió hoy en-tre dos personas? Nadie contestó. AbuBakr dijo: «Yo, mensajero de Alá hehecho esto». Y ahí viene la réplica delProfeta como conclusión, diciendo:«Cualquier creyente que efectúa unade estas buenas obras, en el día deljuicio final, una puerta del paraíso sele va a abrir y le va a llamar por supropio nombre». Ahí, Abu Bakr, tan im-paciente preguntaba al profeta: «¿Yque va a pasar con alguien que ha he-cho todas estas buenas obras, no sola-mente una de estas cuatro?» Esto, paranosotros, es casi un programa; si que-remos ahora dibujar un programa decompetencia: visitar los enfermos, loshospitales, todos esos ejemplos máscercanos o cualquier otro. Y lástima queni siquiera lo hacemos nosotros, para

hacer autocrítica. Abu Bakr dice: «¿Quépasa con alguien que hace todas estasbuenas cosas?». El profeta contesta-ba. Pues algunos miembros de AlHuma, mi comunidad islámica, van aser llamados, no solamente por unapuerta del paraíso, por todas las puer-tas con su propio nombre para queentren. Yo creo que este dicho del pro-feta, este hadith, refleja que éste es unprograma de toda la colaboración ennuestra sociedad de Mollet y cual-quier otra ciudad de Catalunya, de Ma-rruecos o de donde sea. Muchísimasgracias.

5. David BelmonteIglesia Evangélica del Buen Pastor de Mollet

del Vallès – Asambleas de Dios

L’oportunitat que hem tingut defer aquestes jornades, amb la invita-ció del Centre d’Estudis Molletans ésuna ocasió única. El fet de poder ex-plicar en part una miqueta el que som,el que creiem, el que també estemfent... ha estat per a nosaltres moltimportant.

De cara a mantenir potser més en-davant, algun tipus de reunió, mante-nir una xarxa de contactes, tot seriaparlar-ho, potser meditar-ho, peròpodria ser una idea interessant perquèpenso que com a diferents confessionsreligioses que estem aquí a la ciutat,crec que tots tenim interès que la ciu-tat molletana avanci bé, amb uns va-lors bons, que convisqui en pau, queconvisqui també en solidaritat, quehi hagi també una bona integracióamb els que han vingut de fora... Crecque com a resum, aportar la idea quepotser podríem fer una xarxa decontactes, no sé si a través de l’Ajun-tament o del Centre d’Estudis Molle-tans, podríem reunir-nos i parlar detemes més concrets. I aquí ho deixo.Gràcies.

Taula rodona

162

NOTES, 25

6. Ricard CasadesúsEsglésia Catòlica

El magisteri de l’església sobre diàleg interreligiósEl Papa Pau VI, enmig del Concili Va-

ticà II (CVII), publica l’encíclica EcclesiamSuam (ES) al 1964. En ella reconeix quel’Església ha d’entrar en diàleg amb elmón on viu. En la relació amb les altrestradicions religioses cal una actitud derespecte, de reconeixement dels seusvalors espirituals i morals, i de promo-ció i defensa dels ideals comuns (ES 112).

Ja amb el Concili Vaticà II (1962-1965) es configura una nova actitudde l’Església amb les religions no cris-tianes. Assumeix l’optimisme salvíficpresent en la tradició de l’Església,obrint el camí del reconeixement d’unafunció positiva i salvífica de les reli-gions no cristianes. Als documents delConcili hi ha una inclinació a reconèi-xer tot el que hi ha de veritat i gràciaen alguns elements objectius de lesmateixes tradicions religioses, en elspropis ritus i cultures dels pobles, enles seves llavors de contemplació, enles iniciatives religioses que manifes-ten la varietat de la recerca de Déu i enles riqueses que Déu ha atorgat alspobles. El CVII, en reconèixer com averitable patrimoni espiritual aquestsvalors que es troben condensats en lesgrans tradicions religioses, convida elscristians a tenir una real sensibilitat dediàleg, d’atenció i d’estimació per atots els pobles i les seves tradicionsreligioses que caminen cap a la matei-xa meta, que és Déu.

El CVII a LG 16 (Lumen Gentium: cons-titució dogmàtica sobre l’Església) diusobre els no cristians: «El deseo de sal-vación abarca también a aquellos quereconocen al Creador, entre los cualesestán en primer lugar los musulmanes,que confesando profesar la fe deAbrahán, adoran con nosotros a un soloDios, misericordioso». I a GS 22 (Gau-

dium et Spes: constitució pastoral sobrel’Església en el món): «[La salvación]vale no sólo para los cristianos, sinotambién para todos los hombres debuena voluntad, en cuyo corazón ac-túa la gracia de modo invisible. [Pues]Cristo murió por todos». I en el decretsobre les relacions de l’Església ambles religions no cristianes NA 1-3 (Nos-tra Aetatae) ens diu: «Todos los pueblosforman una comunidad, tienen un mis-mo origen, puesto que Dios hizo habi-tar a todo el género humano sobre lafaz de la tierra, y tienen también unfin último, que es Dios, cuya providen-cia, manifestación de bondad y desig-nios de salvación se extienden a todos(...) Ya desde la antigüedad y hasta nues-tros días se encuentra en los diver-sos pueblos una cierta percepción deaquella fuerza misteriosa que se hallapresente en la marcha de las cosas yen los acontecimientos de la vida hu-mana y a veces también el reco-nocimiento de la Suma Divinidad eincluso del Padre. (...) La Iglesia Ca-tólica no rechaza nada de lo que enestas religiones hay de santo y verda-dero. Considera con sincero respeto losmodos de obrar y de vivir, los precep-tos y doctrinas que, por más que dis-crepen en mucho de lo que ella profesay enseña, no pocas veces reflejan undestello de aquella Verdad que iluminaa todos los hombres. (...) La Iglesiamira con aprecio a los musulmanes queadoran al único Dios, viviente y sub-sistente, misericordioso y todo pode-roso, Creador del cielo y de la tierra,que habló a los hombres, a cuyos ocul-tos designios procuran someterse contoda el alma como se sometió a DiosAbrahán, a quien la fe islámica miracon complacencia. Veneran a Jesús comoprofeta, aunque no lo reconocen comoDios; honran a María, su Madre virginal,y a todos los hombres resucitados. Apre-cian además el día del juicio, cuando

Taula rodona

163

NOTES, 25

Dios remunerará a todos los hombresresucitados. Por tanto, aprecian la vidamoral, y honran a Dios sobre todo conla oración, las limosnas y el ayuno. (...)Si en el transcurso de los siglos surgie-ron no pocas desavenencias y enemis-tades entre cristianos y musulmanes,el Sagrado Concilio exhorta a todos aque, olvidando lo pasado, procuren ypromuevan unidos la justicia social, losbienes morales, la paz y la libertad paratodos los hombres».

Viure el diàleg interreligiósEl diàleg interreligiós és un itinera-

ri. A poc a poc es va descobrint quetotes les tradicions religioses són ca-mins complementaris de transforma-ció personal i d’accés a la fondària dela realitat. I, finalment, el procés vis-cut motiva a connectar-se, en la me-sura del possible, amb totes lesreligions, i a aprendre’n de totes3.

Dues posicions a evitar són: a) elsincretisme: fer una nova religió aco-blant elements de diverses religions; ib) el consum a la carta o el supermercat deles religions: considerar de cada tradi-ció només allò que més plau o convé.

El que es deriva del diàleg interreli-giós és:

a. La comprensió sincera entre lesdiverses tradicions.

b. La pau i el respecte entre perso-nes i entre pobles que resultende la bona entesa entre les di-verses religions.

c. La conscienciació de la importàn-cia de la dimensió religiosa pera la vida humana.

d. La celebració joiosa que sorgeixde la constatació de la riquesa del’altre, de la coincidència d’as-piracions, de la convergència depropòsits i actuacions, de la sin-tonia profunda en la manera

d’estar en el món i d’entendreel món i la vida humana.

e. L’enfortiment de cada tradició,fruit d’una major presa de cons-ciència del nucli essencial de lapròpia identitat.

f. La tasca conjunta de les tradi-cions en construir un món mi-llor i arribar a una formulació delfet religiós comprensible per al’home actual i capaç d’inter-pel·lar-lo a fons.

Per altra banda, és molt positiu queles institucions públiques s’impliquinen el diàleg interreligiós amb subven-cions, locals, presència... perquè el diàleginterreligiós té uns efectes beneficio-sos a nivell social que ho justifiquen. Eldiàleg interreligiós pot ser una oportu-nitat per tornar a plantejar públicamentel fet religiós des d’una perspectiva di-ferent amb trobades obertes on escomparteix el que cada un té i pensades de la sinceritat i el respecte.

Els criteris que haurien d’utilitzarles administracions públiques enaquesta tasca són: la preservació de lallibertat religiosa; preservació dels dretshumans; el respecte (no ingerència enafers interns dels grups religiosos);l’interès per les avaluacions que fan elsgrups religiosos de la dinàmica i costumsde la societat; crear ponts i lligams, etc.

Per acabar, permeteu-me citar unsversos de la Manifestació de la Plenitud(Kitâb al-tajalliyât, 80) d’Ibn Arabi:

¡Bien amado!Vayamos hacia la Unión.Y si encontramos el caminoque lleva a la separación,destruiríamos la separación.Vayamos de la mano.Entremos en la presencia de la Verdad.Que ella sea nuestro jueze imprima su sello sobre nuestra uniónpara siempre.

3. R. RIBERA, El diàleg interreligiós, Fragmenta, Barcelona, 2007.

Taula rodona

164

NOTES, 25

Moderador

Abans de donar la paraula als se-nyors Jordi Bertran, director del CEM iAntonio Felices, regidor de l’Ajunta-ment, que tancaran l’acte, deixeu-medir-vos tres coses, ben breument.

1) Unes cites d’una personalitatd’una religió* que no és present enaquesta Taula rodona:

«Si pensem massa en les diferèn-cies de dogma que han resultat deles condicions històriques i cultu-rals, ens ficarem en discussions es-colàstiques interminables.»«Malgrat les grans diferències filo-sòfiques, la tasca més important deles religions és contribuir a la con-secució d’una humanitat més feliçi un món més pacífic.»«Tanmateix, ara crec que la troba-da amb altres religions ens enri-queix mútuament, sobretot perquè

la tasca comuna consisteix en elnostre compromís d’assolir el ben-estar de tota la humanitat.»

2) Potser podríem suggerir al’Ajuntament la creació d’una Oficinad’Afers Religiosos que tingués, si mésno, aquests objectius:

1. Afavorir el diàleg interreligiós2. Garantir la llibertat religiosa3. Afavorir la col·laboració conjun-

ta de les diverses comunitats re-ligioses per a la convivència, lasolidaritat i la integració.

3) Ens hem conegut, ens em com-promès, si més no a un itinerari, comdeia el senyor Casadesús. Que siguillarg i fructífer. Em sembla que l’ob-jectiu essencial d’aquesta Taula rodo-na i d’aquestes Jornades ha estatassolit. Moltes gràcies pel diàleg.

* Dalai Lama (2007). Compassió i saviesa. Converses amb Felizitas von Schönborn. Barcelona: Pòrtic (pàgs. 55 i 59).

Declaració aprovada per tots els representants

Les persones que hem participat en aquesta Taula rodona, membres dediverses comunitats religioses de Mollet, cristianes i musulmanes, que tre-ballem des de la nostra fe, des de les nostres creences per al benestar inte-gral de la persona, volem manifestar la nostra voluntat de col·laborar entrenosaltres i amb totes les altres comunitats religioses, institucions i entitatsque ho desitgin, per aconseguir la convivència i la solidaritat, i el benestarhumà, espiritual i social de tots i cada un dels nostres conciutadans.

Taula rodona

165

NOTES, 25

Fitxa d’artJosep Fèlix Bentz Oliver*

Aquest any analitzem una pinturaque va esdevenir una de les icones dela darrera exposició amb caràcterd’homenatge que es va dur a termedurant els passats mesos de maig, junyi juliol a l’Institut Cervantes de la ciu-tat de Xicago. D’aquesta manera, di-verses institucions encapçalades pelReial Cercle Artístic de Barcelona, va-ren retre un emotiu homenatge al queva ser un dels grans artistes del nostrepaís fins al dia de Nadal de l’any 2008,data de la seva mort. La mostra va serbatejada amb el nom de Joan Abelló.Mollet-Chicago. Durant la inauguració,totes les personalitats assistents varenemocionar-se amb l’exhibició, alhoraque enaltien els principals trets de lavida i trajectòria de l’artista de Mollet.

Una acurada selecció de 24 obres del’artista, entre les que destacaven im-pressionants olis sobre tela de diver-ses èpoques i moments, així comtambé obres realitzades en diferentstècniques, com les conegudes mixtessobre cartró i pastels sobre paper.Paral·lelament, s’exposava una interes-sant varietat de publicacions sobrel’artista a les sales de l’Instituto Cervan-tes, fet que enriquí i aproximà millor alpúblic americà els avatars de la vida iobra de Joan Abelló. A l’acte van assis-tir moltes personalitats de la ciutatdel Michigan, a més de l’ambaixa-dor i cònsol general d’Espanya als Es-tats Units, Sr. Javier Rupérez, i eldirector de l’Instituto Cervantes, Juan Car-los Vidal, així com també les filles de

Fitxa d’art , pàg. 165-166

Autor: Joan Abelló i Prat (Mollet delVallès, 1922-Barcelona, 2008)

Títol: Autoretrat d’OxfordData: 1964Tècnica: Oli sobre fustaMides: 42 x 34 cm

Col·lecció particular.Signat i datat angle inferior dret, jo

Abelló 64

BibliografiaBentz Oliver, Josep Fèlix, Joan Abelló.

Mollet-Chicago. Edita SleuwenBentzFine art LLC i Reial Cercle Artís-tic. Barcelona, 2009. Pàgina 78.

* Historiador de l’art. [email protected]

166

NOTES, 25

l’artista, Maria del Mar i Marta Abelló.Mollet del Vallès va veure néixer

l’any 1922 al qui ha esdevingut, sensdubte, el màxim representant de l’ex-pressionisme colorista espanyol delsegle XX. Però anem a centrar-nos enaquest autoretrat, força interessant. Estracta d’una pintura de la dècada delseixanta, etapa en la qual Joan Abellóes mostra ja madur i amb una granvalentia a l’hora de prendre decisionsagosarades. És just el moment en quèrealitzarà, per exemple, l’estrena del’obra de Joan Brossa D’aquí al bosc a laseva Casa-Taller de Mollet del Vallès,presentada pel professor Joan Obiols,i sota la direcció de Josep Centelles. Lainterpretació va anar a càrrec d’Au-rora Gassó en el paper de «vella»; Nú-ria Feliu en el de la «noia»; EncarnacióSugrañes en el de la «mare» i ErnestoMartínez en el del «vell». Hi varen as-sistir crítics i periodistes com CiriciPellicer, Cortés Vidal o el mateix San-tos Torroella, entre d’altres, però elveritablement agosarat d’aquest perío-de va ser la decisió taxativa d’anar-se’n a Anglaterra en un moment on,històricament, gairebé tots els artistesanaven a París. La seva valentia i per-sonalitat no el varen fer dubtar enprendre aquesta direcció. Així va arri-bar a la vora del Tàmesis, on pintà unesobres amb llums i contrastos força di-ferents dels que pintava en el seu Vallèsnatal. La seva inesgotable capacitatd’adaptació i d’experimentació va ferque Abelló inventés una paleta amb elscolors i els matisos d’acord al lloc i lacultura anglosaxona. Aquest fet, jun-tament amb la seva gran vàlua i quali-tat artística va provocar un més quebrillant èxit que el va fer triomfar finsi tot a la “Halifax House” d’Oxford,on va tenir dos padrins d’excepció: el

gran traumatòleg doctor Josep Truetai l’escriptor Salvador de Madariaga,que van signar el catàleg de l’exposi-ció. La mostra va tenir un ressò acla-parador, fins al punt que Lord Mayord’Oxford, el senyor Alex Parker la vavoler visitar personalment i el Museud’Oxford li va adquirir una obra. Totauna fita, i la síntesi d’aquesta conquestala trobem precisament en aquest au-toretrat, simple alhora que excels, do-tat d’una gran riquesa cromàtica i deprofunda personalitat. És el moment del’Abelló íntegre, poderós, sense frac-tures, ferm, però dotat també de certmisticisme que el caracteritzarà totala seva vida. És l’inici de una llarga sè-rie de pintures que estan per arribar:els retrats i autoretrats, que represen-ten de forma magistral tots els movi-ments i corrents artístics del segle XX.

Joan Abelló, a qui Ramón de Faral-do va descriure com un home amb elsestigmes del color a l’ànima i un pin-zell que utilitza com a destral, com aclau o també com a moixaina. RafaelManzano va parlar d’Abelló com unartista de paleta arravatada, desassos-segat amb la tensió d’allò matèric, fet,desfet i refet, en constant mutació igran lluitador. Persona humil i no genssuperb, senzillament un home que pin-tava i que dotava la seva paleta de quel-com personal. A Anglaterra va descobrira Kokoschka, va prendre el té a Chel-sea amb Henry Moore i també es vafer amic de Francis Bacon. Tot això vaesdevenir la base i el punt de partidade la immensa e inapel·lable trajectò-ria artística de Joan Abelló, un granmestre, un gran amic, una gran per-sona que tot just fa un any que ens vadeixar i que tant trobem a faltar elsque vàrem tenir la gran sort de conèi-xer…. Fins a sempre mestre!

Fitxa d’art

167

NOTES, 25

Fitxa d’artJoan Garreta Montoliu*

Abelló va pintar aquest quadre enel seu millor moment, considerat en-tre els anys 70 i 85. L’obra d’aquestperíode és precisament la més busca-da i cotitzada pels col·leccionistes, per-què és quan el pintor està en la sevaplenitud como a creador.

Conjuntament amb les seves particu-lars pinzellades i paleta de colors con-trastats, en Joan s’havia capbussat enl’expressionisme, i investigat a nivell for-mal i estètic fins al punt de, segons lesseves pròpies paraules, haver trobat unanova via d’expressió: «l’explosionisme».

Va pintar El Nadal el desembre de1975, amb l’Elvireta de model, una noiadel poble que va posar per a ell end’altres quadres, com La model i el gat oL’odalisca.

Podem observar que el personatgede la tela està embolcallat en una at-mosfera molt potent de solitud, tristor,o fins i tot abandonament. Endormis-cada, la noia està envoltada per sím-bols que ens mostren un passat millor,qui sap si la joventut deixada enrere(un ram de flors sobre la taula) o unsmoments alegres viscuts, però que handesaparegut (una llar de foc apagada).La ràdio, com ella, està apagada.

La melangia es respira en aquestplat de sopa que no s’ha acabat i en elsseus peus nus, en un ambient nadalencfred que, en contraposició amb la sevatristesa, té tota la seva simbologia defesta i celebració en la làmpada de llà-grimes coronada per confeti, cintes ipaperets.


Artista: Joan Abelló Prat (1922-2008)Títol: El NadalData: 1975Tècnica: Oli damunt telaFormat: 50 FiguraMesures: 116 x 89 cmPropietat: Col·lecció Garreta-Rovira (Mollet)

* Col·leccionista. [email protected]

168

NOTES, 25

És precisament, el fet de situarl’escena en les festes nadalenques (elpessebre, la làmpada adornada) ques’accentua la sensació de tristor i bui-dor de la protagonista. L’estança, fos-ca, i freda, amb una única il·luminació,contribueix a expressar l’abatiment dela model, que ha amagat el cap entreels braços i s’asseu en un posat d’aban-donament i en una cadira antiga quesuggereix una altra època d’esplendorque ja ha passat. El present se li pre-senta dolorós, i el Nadal no l’anima,sinó que li recorda amb més força unpassat que fou millor.

Personalment, destacaria d’aquestquadre la valenta pinzellada de l’ar-tista, que es veu clarament en complasma la llum i marca les escenes se-cundàries, on es relata el rerefons psi-cològic que té tanta força en aquestaobra.

Aquest hivern passat, per celebrarla visita número 2.000 a la nostra col-lecció, vam sortejar unes litografiesd’aquest quadre, que com sovint pas-sa, darrera de la seva història formal,n’hi ha una de personal. Com a amic iassessor d’en Joan, vaig tenir la sortd’acompanyar-lo arreu d’Europa enexposicions i certàmens, i com a ad-mirador de la seva obra, mantinc viuel record dels fets que marquen la sevatrajectòria professional. Recordo per-fectament com el mestre Abelló va pre-sentar El Nadal al Fondo Internacionalde Pintura de Barcelona, i va formarpart d’una selecció de pintura per a laFundació Duckerman de Grenoble(França). També es va reproduir a larevista mèdica Almirall.

Era l’any 1976, i alhora, va rebre unainvitació per participar a la Biennal delPremi Internazionale de l’Inzisione, deBiella (Itàlia). Va decidir presentar-s’hiamb una litografia de El Nadal.

La litografia (del grec, lito –pedra–i grafo –dibuix–) és en sí mateixa unaautèntica obra d’art. No és una repro-ducció fotogràfica ni impresa, i es con-sidera art pel seu únic procés deproducció: es grava el dibuix sobre unapedra calcària i porosa (plana i poli-da) amb un llapis gras. Tot seguit, so-bre aquesta superfície s’hi passa elcorró amb un color de la pintura, quequeda retinguda pel llapis gras impreg-nat a la pedra, i es trasllada al paper alfer pressió amb la premsa d’imprimir.S’han de fer tantes pedres, i repetir elprocés, com colors tingui la reproduc-ció. Així, si el quadre té cinc colors,s’hauran de fer cinc pedres i passar-neel contingut al mateix paper per obte-nir el resultat final. Un cop feta la im-pressió, la placa o pedra es destrueixper evitar falsificacions. Malaurada-ment, aquesta tècnica tan precisa estàpràcticament desapareguda.

Tornant a El Nadal, vam fer 100 re-produccions (o «litos»), numerades isignades per l’autor, amb l’alegria pos-terior de ser premiades en el sector degravat litogràfic amb 50.000 lires del’època, l’agost del mateix 1976. Nofou tant l’import del premi (al canvi,unes 5.000 pessetes o 30 euros) comque es reconegués a nivell internacio-nal la seva faceta de gravador, que des-coneix bona part del públic, però quedemostra com n’era, el mestre Abelló,de polifacètic i especial.

Fitxa d’art

169

NOTES, 25

La mirada de l’artista.La tria d’Isidre Manils


El passat mes de juliol, amb motiudel desè aniversari de la seva inaugu-ració, el Museu Abelló1 va demanar auna desena de persones que triessin unaobra del Mestre i expliquessin per quèl’havien escollida. D’aquí en va sorgirl’exposició Deu anys, deu mirades. El se-güent text és el que hem extret de l’en-trevista amb Isidre Manils, pintor i fillde Mollet.

«Jo de petit ja volia ser pintor i em tro-bava Abelló pintant per cal Magre, per

Gallecs... era una figura que m’impacta-va molt, era molt emocionant veure’l.Recordo que el meu pare tenia unaagència de viatges i Abelló venia allà acomprar els bitllets per anar a aquestsviatges tan fabulosos que feia pel món...Un cop va venir a casa a veure el quefeia. En aquella època vam tenir una micade relació. Després, quan vaig exposaraquí al Museu (que ja eren els seus úl-tims mesos de la seva vida), el vaig tor-nar a trobar; ell no ho recordava, però livaig fer memòria i va ser molt maco.

1. http://www.museuabello.cat/

Composició abstracta, Enric Planasdurà. Acrílic sobre paper. 48,5 x 63 cm. Número de registre 1416.

170

NOTES, 25

Des de petit ja se’n parlava, ques’havia de fer aquest museu i jo visita-va la casa de l’Abelló. La meva vincu-lació al Museu és que és el museu delmeu poble. L’he vist projectar i realit-zar. La gràcia és que al ser un museud’autor, té aquesta mirada tan perso-nal... perquè de vegades els museus queestan fets amb talonaris no tenenaquesta passions, aquestes obsessionsal darrera, que jo trobo que són la grà-cia dels museus.

Jo tenia records del museu, i recor-dava peces; les de Pons, per exemple,que m’agradaven molt. També teniacuriositat de tornar a veure les pecesfiguratives d’Abelló; és l’Abelló quem’agrada més i pensava que triariaunes peces d’aquestes. Però al visitarl’exposició, em vaig trobar amb unespeces d’un pintor que es diu Enric Pla-nasdurà, que jo no coneixia i el vaigtrobar impressionant. Em va impres-

sionar la qualitat de la peça, perquè noconeixia un autor com aquest. Sempreem commou molt que peces així id’autors que jo crec que són bons –joque m’hi dedico–, m’hagin passat des-apercebuts. Trobo que de vegades sominjustos amb els artistes.

Vaig sortir del museu tenint dub-tes, però quan tancava els ulls, aques-tes peces de Planasdurà eren les quemés m’impactaven. I és la gràciad’aquests museus que són tan eclèc-tics, que hi ha tanta diversitat d’obra,que sempre pots descobrir una cosa. Iaixò, per mi, és una sorpresa.

D’aquesta Composició abstracta em vacaptivar l’actualitat de l’obra. És del’any 1955 i té color, és a dir, que ambmés de cinquanta anys es manté moltviva; hi ha peces que no aguanten tanbé els anys, l’art és despietat amb elpas del temps i aquesta peça es mantémolt bé.

Fitxa d’art

171

NOTES, 25

Revista Notes

Notes és una revista amb una miscel·lània que aplega articles de recerca idivulgació relatius a Mollet del Vallès i els pobles veïns (Baix Vallès). També s’hipubliquen les ponències i conferències de les jornades d’estudi anuals que or-ganitza el CEM. Se n’edita un volum anual, que es presenta cada 22 de gener(Diada de Sant Vicenç, patró de la ciutat).

Els sumaris dels darrers 24 números són els següents:

Volum 1 (1987)• Presentació• GORDI, J. Introducció geogràfica• GALTÉS, J. Orígens i formació del municipi de Mollet del Vallès• VILAGINÉS, J. Comentari al capbreu de Mollet de l’any 1144• CASTAÑO, P. El retaule de Sant Vicenç: noves aportacions per a la seva història• GALTÉS, J. El senyal heràldic de Mollet del Vallès• MASSAGUER, M.A. La segona república a Mollet

Volum 2 (1988)• Presentació• Pròleg• VILAGINÉS, J. Mir de Mollet: un senyor feudal del segle XII• ROSELL, M. Mollet i el Vallès durant la Guerra contra Joan II (1462-1472)• GRANADO, D. Els comportaments de la població de Martorelles davant la

mort (1700-1750)• GORDI, J. i GORDI, P. Anàlisi de la població de Mollet del Vallès en el 1986• MASATS, J. Mercè Rodoreda, sempre

Volum 3 (1989) • Presentació• Pròleg• VILAGINÉS, J. Berenguer de «Bannalocha». Batlle episcopal de Mollet• BASSOLAS, A. Simó de Mollet. Rector de l’Ametlla del Vallès (1296-1344)• GRANADO, D. L’estructura del testament a dues comunitat rurals: Martorelles

i Sant Pere de Vilamajor (1700-1750)• GARCIA, I. Cronologia d’alcaldes de Mollet del Vallès (1821-1987)• GORDI, J. i GORDI, P. Notes sobre el planejament urbanístic de Mollet del Vallès• VENTURA, J. Francesc Folguera i Grassi, arquitecte • MASATS, J. Un llibre són paraules que volen abraçar un tros de vida

Publicacions delCentre d’Estudis Molletans

172

NOTES, 25

Volum 4 (1990)• Pròleg • VILAGINÉS, J. Els templers al Vallès• PÉREZ, X. Sant Fost i la Cartoixa de Montalegre• MASATS, J. Aproximació a la vida i obra de Vicenç Plantada • VENTURA, J. Josep Goday i Casals, arquitecte• PI, C. Un rabassaire a l’alcaldia: Feliu Tura • CORBALÁN, J. Mollet del Vallès durant la II República: el bienni negre, 1934-1936• GALTÉS, J. Un rector de Mollet en temps malastrucs. Mn. Josep Casanovas i

Casanovas (1934-1948)• GORDI, J. i LLORET, J. Aproximació a l’estudi de les relacions intermunicipals

de treball de Mollet i rodalies• CORBALÁN, J. Una aproximació a l’escola pública primària de Mollet del

Vallès en el s. XIX, segons la documentació oficial• ROS, F. Els inicis, fundació i desenvolupament de la Caixa d’Estalvis i Previsió

Molletense (1907-1928 i 1940)• BARBERÀ, J. Ràdio Mollet, una realitat a mig gas

Volum 5 (1991)• Pròleg• VILAGINÉS, J. Dues mirades retrospectives: mil·lenari i carreratge (993 i 1393) • PÉREZ, X. Els Sant Vicenç, senyors de Cabanyes i de Mogoda • BOSCH, A. L’alcalde Fortuny. Notes biogràfiques• MACIÀ, M.C. Els primers anys de l’empresa Tenería Moderna Franco-Española de

Mollet del Vallès (1897-1914)• BLANCH, J.M. L’hostal de la Marinette• VENTURA, J. Domènech Sugrañes i Gras, arquitecte • GORDI, J. i LLORET, J. El medi natural en el Vallès Oriental• VILLANUEVA, S. La pobresa a Mollet• MASATS, J. Els inicis del bàsquet a Mollet del Vallès

Volum 6 (1992)• Presentació• Pròleg• VILAGINÉS, J. El benefici de Sta. Maria de St. Vicenç de Mollet (s. XIV). Un

estudi d’història social• GALTÉS, J. Mollet fa mil anys. L’església, la parròquia i el terme de Mollet del

Vallès en el cartulari de Sant Cugat (segles X-XIII)• MACIÀ, MC. El personal polític de l’Ajuntament de Mollet del Vallès de 1930 a 1942• BLANCH, J.M. Can Borrell o el gemec de les pedres• GORDI, J. i LLORET, J. El medi ambient en el Vallès Oriental. II• VILLANUEVA, S. Algunes consideracions sobre les sectes religioses destructi-

ves. Situació a Mollet del Vallès• VENTURA, J. Francesc Juventeny i Boix, escultor• PÉREZ, X. La Penya l’Altra Banda. Orígens de la UE Sant Fost• GALOBART, M. Mollet i el Vallès del futur• MASATS, J. Amb la lluna per barret. Un cavall com no n’hi ha. Li Xang i el peix

de plata

Revista Notes

173

NOTES, 25

Volum 7 (1993)• Presentació• GALTÉS, J. El Mil·lenari de Mollet del Vallès• BAS, C. Monument al Mil·lenari de Mollet del Vallès• BRUSTENGA, J. Ruta del Mil·lenari a Santa Maria de Gallecs• FORT, O. Descobrir un pou de possibilitats• VILLANUEVA, S. Francesc Maspons i Labrós, un folklorista del Vallès• VILAGINÉS, J. Huguet de Bigues• PÉREZ, X. El règim municipal al Baix Vallès en el s. XVI• BOADA, M. i GORDI, J. L’evolució del paisatge vegetal des de l’antiguitat fins

al s. XVIII, al Vallès Oriental• BLANCH, J.M. Can Pacià. L’origen i l’ocàs de la pagesia• NORÓ, J. El «Manyo» del Ball de Gitanes de 1884• VILÀ, V. Les societats de socors mutus de la nostra ciutat. El «Mont de Pietat»

de Sant Vicenç Màrtir• CORBALÁN, J. L’ensenyament públic primari a Mollet del Vallès durant la II

República (1931-1936)• VENTURA, J. Santiago Padrós i Elies, pintor, mosaista i vidrier • BOIX, J. Joaquim Mir a Mollet• FONT, M.R. Els fons del Club Atlètic Mollet• ALIGUER, J. Personatges• MASATS, J. Quatre contes

Volum 8 (1994)• Pròleg• Presentació• VILLANUEVA, S. El poblat ibèric de Castellruf• VILAGINÉS, J. Gallecs, notícies històriques• PÉREZ, X. Conflictes territorials entre Mollet, Sant Fost i Martorelles als se-

gles XIV i XV • GRANADO, D. Aproximació a la vida i la mort de Francesc Bruy, pagès molle-

tà de principis del segle XVIII• CRUELLS, M. En Joaquim Mir pinta figures, a Mollet. Noves aportacions • BLANCH, J.M. Can Pantiquet i can Flaquer• GORDI, J. i PINTÓ, J. Els incendis al Vallès Oriental• CARREIRA, M. L’estructura comercial a Mollet. Canvis en la demanda• VENTURA, J. Les organitzacions no governamentals a Mollet i a Catalunya• MILAN, T. Estudi comparatiu dels nivells de rendiment escolar a Mollet del

Vallès des d’un punt de vista antropològic• PÉREZ, F. Comentari a «una cassera en una nit dels morts» de Vicenç Plan-

tada • BRUGUERA, M.M. En vida Volum 9 (1995)• Pròleg• BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. Sota els camps i l’asfalt: els fonaments geològics

de Mollet del Vallès i els seus encontorns• BLANCH, J.M. Troballa arqueològica a can Flaquer

Revista Notes

174

NOTES, 25

• BOSCH, J. Notícia d’un retaule del Roser i d’alguns episodis de la contrare-forma a Sant Vicenç de Mollet

• VILAGINÉS, J. Gaietà Ventalló, sobre la llegenda i la història• PÉREZ, F. Els orígens de l’excursionisme a Mollet del Vallès (1879-1912)• MACIÀ, M.C. Ball de gitanes: el record d’un passat agrari• CORBALÁN, J. Mollet del Vallès i «el Calderí» • GORDI, J. La transformació del paisatge urbà del carrer de Jaume I. Mollet

1900-1995 • DURÀ, A. Migracions de Santa Coloma de Gramenet cap a Mollet del Vallès i

el seu entorn: un exemple de la descongestió de l’aglomeració de Barcelona• BAQUÉ, E. Mollet: la gestió de l’aigua via satèl·lit• RENEDO, R. Els mitjans de comunicació de Mollet a les eleccions al parla-

ment de Catalunya de 1995• FORT, O. Moledomundis• VENTURA, J. Jaume Busquets i Mollera, dibuixant-pintor-escultor• VILLANUEVA, S. Joan Amadó i Gual, pioner de l’anàlisi clínica • BRUGUERA, M.M. L’Ayun...

Volum 10 (1996)• Pròleg• Presentació• GALTÉS, J. Els inicis de la revista Notes• ROVIRA, N. Què ha passat amb Castellruf? Unes quantes notes sobre el patri-

moni arqueològic i la seva funció• GRANADO, D. Comentari al testament de Maria Camp, habitant de Santa

Maria de Martorelles a principis del segle XVIII• VILAGINÉS, J. La batalla de Mollet de la Guerra del Francès• PÉREZ, F. Una excursió a Mollet l’any 1879 • PÉREZ, X. La lògia maçònica «Luz del Vallés» • GORDI, J. Bosc i societat al Vallès Oriental • BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. Punts d’interès geològic de Mollet del Vallès i

Gallecs• BOADA, M. El Montseny interpretat per dos geògrafs vallesans: Salvador Llo-

bet i Josep Maria Panareda• ARIMON, G. Història de la delegació de pessebristes de Mollet del Vallès• VILLANUEVA, S. Jaume Foz i Casarramona• ROS, F. Recordança de fets i gent de l’homenatge a la vellesa. Mollet del Vallès

1953-1978• BLANCH, J.M. Can Lledó• BAQUÉ, E. L’aigua potable a Mollet • VENTURA, J. Francesc Vidal i Gomà. Pintor• BRUGUERA, M.M. La bèstia tricolor

Volum 11 (1997)• Pròleg• Presentació• PÉREZ, F. Conferència sobre Vicenç Plantada (22-01-1995)• DUARTE, A. A propòsit de l’edició de les obres completes de Vicenç Plantada

Revista Notes

175

NOTES, 25

• VILAGINÉS, J. Senyors i pagesos. Les relacions socials i la seva expressió enl’espai a Mollet durant la plena edat mitjana (segles XII i XIII)

• PÉREZ, F. Un episodi de la Guerra dels Matiners: un text històric, un textliterari

• PÉREZ, X. Breu història de la Conreria• SUÁREZ, M.A. i VILÀ, L. Els bombardeigs de Mollet del Vallès durant la Guerra

Civil• PUIGVERT, J.M. L’estudi de la masia i el Vallès• BLANCH, J.M. Escalada arqueològica urbana • VILLANUEVA, S. Frederic Ros i Chacón: un home de cultura• BOIX, J. En record i homenatge a Josep Solà i Pujol • VENTURA, J. Montserrat-Mollet• ROVIRA, A. Les fonts de Sant Fost de Campsentelles: història i perspectives de

futur• GORDI, J. Un passeig pels boscos del Vallès Oriental (dels alzinars de Cas-

tellruf a la fageda de la Sauva Negre)• CARREIRA, M. Incidència dels fluxos migratoris metropolitans a Mollet del

Vallès • GORDI, P. Mollet, el Baix Vallès i l’especialització dels serveis • CUCURELLA, S. Obstacle per a l’aprenentatge en ciències socials• BRUGUERA, M.M. Penjats d’un fil

Volum 12 (1998)• Editorial • PresentacióOpinió• SOLÉ, J. El dret d’autodeterminació avui• CUCURELLA, S. Autodeterminació• POZO del, J.M. El dret i el fet de l’autodeterminació en democràcia• GRANADO, D. Irlanda del Nord: història d’un conflicteMiscel·lània• ALBERTÍ, A., CARRILLO, I. i GORDI, J. El bosc de can Torres de Santa Maria de

Gallecs • BLANCH, J.M. Santa Maria de Gallecs• PÉREZ, F. Mollet i la crisi colonial de 1898• MORERA, A. Història de l’hostal la Marinette i origen de la seva propietària,

Marinette Damm Calàs• GARCIA PEY, E. Petit recull onomàstic de Mollet• FORT, O. Joan Brossa a MolletMonogràfic. Reflexions sobre el planejament urbanístic de Mollet del Vallès• LUDEVID, X. Mollet del Vallès: «El model de creixement d’una ciutat mitjana»• LARROSA, M. L’encaix metropolità de Mollet del Vallès (una alternativa d’or-

denació territorial)Ressenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. Obres completes de Vicenç Plantada, volum II Monografies i

altes escrits (de Ferran Pérez i Gómez)Fitxa artística• BLANCH, J.M. Santa Maria de Mollet (1962) (de Sebastià Badia i Cerdà)

Revista Notes

176

NOTES, 25

Volum 13 (1999)• Editorial Opinió• TARRÉS, F. L’efecte 2000. Estan els ordinadors preparats per assimilar el

canvi de mil·lenni?• GRANADO, D. Seixanta aniversari del començament de la II Guerra Mundial• MORENO, A. Sobre l’aparició de núvols de mosquits al Besòs aquest estiuMiscel·lània• VILAGINÉS, J. Toponímia històrica del Vallès Oriental • PÉREZ, X. Sant Fost, santuari del carlisme catalàMonogràfic. Ciutat i riu• GORDI, J. Presentació• SAURÍ, D. Els rius i l’organització de l’espai urbà• ALARCÓN, A. La recuperació del riu Besòs a la desembocadura• PINTÓ, J. La recuperació de l’ecosistema fluvial del riu Sec al seu pas per

Cerdanyola• VIDAL, P. El projecte del parc fluvial del Ripoll (Sabadell). Descripció del pro-

jecte, definició de propostes i resum de l’estat d’execució, en el període1995-1999

Ressenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. Àrea, Revista de Debats Territorials (Diputació de Barcelona,

Àrea d’Espais Naturals)Fitxa artística• BLANCH, J.M. Baix relleu d’Àngel de J. Llitjós

Volum 14 (2000)• Editorial • PresentacióOpinió• BERTRAN, P. Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa. La compta-

bilitat del temps• ESQUERDA, J.E. Una evocació estètica derivada del fet científic• VALLS, O. Algunes qüestions jurídiques sobre Gallecs Miscel·lània• VILAGINÉS, J. Mollet i el carreratge • VILAGINÉS, J. El lloçol com a renda feudal. Santa Perpètua en els segles XII i XIII• MALLARACH, J.M. La importància dels connectors ecològics a l’àmbit me-

tropolità de Barcelona• PINTÓ, J. i ALEMANY, F. La via verda de Gallecs• GORDI, J. Entre el gris i el verd. Reflexions sobre les relacions entre el crei-

xement urbà i els espais rurals• SERRASOLSAS, R. El mercat de l’habitatge a Mollet del Vallès Monogràfic. Les ciutats emergents• NEL·LO, O. Presentació del monogràfic: ciutats emergents de la regió me-

tropolitana de Barcelona• FONT, A. La transformació del territori metropolità: tendències recents • LARROSA, M. Les ciutats emergents de la regió metropolitana de Barcelona:

Mollet i Cerdanyola com a exemples

Revista Notes

177

NOTES, 25

• ROSSELLÓ, J. Els espais econòmics emergents: l’exemple del sistema SantSadurní-Gelida

• CLUSA, J. El sistema de ciutats metropolità: Mollet, ciutat emergent de l’àreametropolitana

Ressenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. Lauro 16 (Museu de Granollers)Fitxa artística• BLANCH, J.M. Dona de Joan Borrel i Nicolau

Volum 15 (2000)• EditorialOpinió• CUCURELLA, S. L’ensenyament de les ciències socials • MILAN, T. L’ensenyament de la història: un diàleg de sords• CORBALÁN, J. Tergiversar la història d’Espanya? I la nostra què?• GALTÉS, J. El jubileu cristià de l’any 2000Miscel·lània• GONZÁLEZ, R.D. Gallecs, trenta anys de conflicte urbanístic i políticMonogràfic. Retalls del segle XX de Mollet del Vallès• VILAGINÉS, J. Presentació • PÉREZ, F. Mollet del Vallès a començament del segle XX• BERNAL, M.D., CORBALÁN, J. i LARDÍN, A. Mollet del Vallès als anys vint• SUÁREZ, M.A. Els soldats molletans a la Guerra Civil • PÉREZ, C. El Mollet de la Guerra Civil: de la industrialització a la fam de la

postguerra• BOTER DE PALAU, R. Entrevista al Sr. Martí MoretóRessenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. La resclosa (Centre d’Estudis del Gaià) Fitxa artística• BLANCH, J.M. Portal de la Farmàcia Amadó (de Joan Fortuny i Santamaria)

Volum 16 (2001)• Editorial • PresentacióOpinió• GONZÁLEZ, R.D. Segle XXI, globalització o antiglobalització• LUDEVID, X. La miopia conservadora posa en perill l’actual sistema de pla-

nejament urbanístic municipal• GRANADO, D. La Transició espanyola 25 anys després. Una mirada retros-

pectiva i sentimentalMiscel·lània• PLANELLAS, M. Democràcia i Mollet• BASTARDAS, N. i PIRLA, M. Rutes arqueològiques pel Vallès Oriental• VILAGINÉS, J. Terres, vinyes, horts i pastures. El paisatge agrari de fa mil anys

al Vallès • BARRACHINA, E. M3622: Joan Molins Maynou, la història d’un català a Mauthausen• BERNAL, M.D., CORBALÁN, J. i LARDÍN, A. Els alcaldes de Mollet del Vallès:

del 1939 fins al 2001

Revista Notes

178

NOTES, 25

• CARRILLO, A. L’enginyer tècnic del vint-i-u • ALCAIDE, O. La Norma Granada: mètode de valoració de l’arbrat ornamen-

tal. Exemples d’aplicació a Mollet del Vallès• PEP SALSETES. La cuina del Vallès• BOTER DE PALAU, R. Entrevista a Salvador PedragosaMonogràfic. La gestió del territori del passadís prelitoral de Catalunya• GRUP DE TREBALL DE GESTIÓ TERRITORIAL I SOSTENIBILITAT Presentació• CUNILL, M. Reptes ambientals i territorials de la plana prelitoral• SALLAS, J.C. El corredor prelitoral del Vallès; la formació recent d’un territori

metropolità a Barcelona (1975-2000)• GORDI, J. Contemplant el territoriRessenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès (autora:

M. Àngels Suárez i González)Fitxa artística• BLANCH, J.M. Finestres gòtiques del carrer Gaietà Ventalló, 2 • MASATS, J. i XICOLA, J. Tocs d’art

Volum 17 (2002)• Editorial• PresentacióOpinió• ESCURA, O. De què serveix aprendre’s les comarques a primària• VENTURA, J. Una altra manera d’encarar la història• GRANADO, D. Reflexions sobre l’11 de setembre• PIRLA, M. Alguns interrogants sobre el conflicte de l’AfganistanMiscel·lània• GAMALLO, A. i MORENO, M.J. Estudi comparatiu de tres paràmetres clima-

tològics en dues àrees del municipi de la Llagosta• BONET, M.A. i VALLÈS, J. Les plantes aromàtiques del Montseny• MATA, J. L’opció del Ecoparcs per a la gestió dels RSU• BOTER DE PALAU, R. Apunts d’una conversa amb la Magdalena Torras, de can

Jornet de Gallecs • GORDI, J. 16 d’octubre de 1981. L’inici de l’urbanisme modern a la ciutat de

Mollet del VallèsMonogràfic. El preu de conviure amb la natura: els riscos naturals. Exemples

aplicats al municipi de Mollet del Vallès• BERTRAN, J. Presentació• BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. Els riscos naturals: definicions i exemples. Els

riscos que poden afectar el municipi de Mollet del Vallès• BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. Els terratrèmols. El risc sísmic al Vallès i al litoral

maresmenc i barceloní• BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. Les inestabilitats de vessants. Exemples del mu-

nicipi de Mollet del Vallès• ISNARD, M. Les inundacions. Zones de risc en la conca del Besòs i en el mu-

nicipi de Mollet del Vallès• MORENO, A. Anàlisi dels incendis forestals com a risc natural: els exemples del

Vallès Oriental i Mollet del Vallès

Revista Notes

179

NOTES, 25

• MAS, J. Els riscos naturals i els plans de protecció civil• MAURI, J. Els riscos naturals i l’educacióRessenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. El paisatge, la societat i l’alimentació al Vallès Oriental (segles

X-XII, de Jaume Vilaginés i SeguraTocs de literatura• MASATS, J. Tres poemes• BRUGUERA, M.M. Una particular família o bé una família particularTocs d’art• ESTOPIÑÁN, E. Tocs d’art

Volum 18 (2003)• Editorial • PresentacióOpinió• FORT, O. Els orígens del Centre d’Estudis Molletans • BRUSTENGA, J. La Sala Fiveller i el Centre d’Estudis Molletans (CEM)• VENTURA, J. El CEM, petita anàlisi• BENTZ, J.F. La casa del pintor AbellóMiscel·lània• TRUJILLO, M. i VILLALOBOS, E. La dona propietària dels seus béns. Evolució

de la propietat femenina a Mollet (1894-1994)• SANTOS, M. i BARBERÀ, O. El franquisme i la repressió cultural a Mollet del Vallès• SANTALICES, A., GÓMEZ, J.X. i SAN JOSÉ, A. Coneixements sobre la SIDA i

actituds de prevenció entre el jovent de Mollet del Vallès • VILAGINÉS, J. Aigua i molins en el segle XV. Disputa per l’ús de l’aigua del

Tenes en el segle XV• VILÀS, E. Agregacions al segle XIX. El cas de Santiga, 1836-1847• PUJOL, A. i RENEDO, R. Aproximació al sistema de partits molletà. Primera

part (1977-1982)• LISTA, A. Moviments migratoris metropolitans a Mollet, 1996-2001• BOTER DE PALAU, R. i PALACÍN, S. Apunts per a la història de la indústria

ciclista de Mollet. Una conversa amb Antonio Basolí i Rabasa• BERNAL, M.D. i CORBALÁN, J. Entrevista a Lluís Sala i Sala. 122a brigada

mixta de l’exèrcit popular de la República• FANDOS, M. Les dones i la república 1931-1936• SERRALLONGA, J. Una petita reflexió sobre l’associacionisme a Catalunya,

1931-39• HERNÀNDEZ, F.X. Ensenyament de la història i RepúblicaMonogràfic. Projectes arquitectònics singulars que han marcat la transforma-

ció urbanística de Mollet del Vallès• LUDEVID, X. Presentació• ESCALA, R. i SARDÀ, J. El patrimoni urbanístic de Mollet del Vallès• GALLEGO, M. El complex esportiu de ca n’Arimon• BASTERRECHEA, J.F., ORTIZ, J. i RODRÍGUEZ, M.A. El Museu Joan Abelló• SERRA, E., VIVES, L. i CARTAGENA, J. La nova Casa de la Vila • GARCÉS, J. Els 200 habitatges i el parc de Can Borrell• MATEO, F. Passeig fotogràfic

Revista Notes

180

NOTES, 25

Ressenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. Joan Ambrós i Lloreda, per Catalunya i la llibertat (autors: Joan

Corbalán i Gil i Consol Garcia-Moreno i Marchan) Fitxa artística• BENTZ, J.F. Nena estiuejant (autora: Marian Pidelasserra i Brias)Tocs de literatura• SÁEZ, J.A. Els altres artistes de MolletTocs d’art• VIZCARRA, J. L’art i la fotografia Volum 19 (2004)• Editorial • PresentacióMiscel·lània• FORT, O. 10 anys del CEM • GARCIA, A. L’obra i la figura de Francesc Bas i Orodea• VILAGINÉS, J. Els orígens de Parets (904). El primer document i els seus pro-

tagonistes • VILÀS, E. La industrialització perpetuenca del segle XX. Sta. Perpètua de

Mogoda, els pobles veïns i l’Humet Hidràulica• PLANELLAS, J. i PLANELLAS, M. Curiositats de Mollet, del 1880 al 1893, de la

llibreta d’en Joan Tura i Pedragosa• FRANCOLÍ, A. L’Ateneu de Mollet: influències en un poble• CORBALÁN, J. Els primers temps de la repressió franquista a Catalunya. «Su-

maríssims d’urgència»• PASCUAL, S. Les barreres arquitectòniques de Mollet del VallèsMonogràfic. Empreses emblemàtiques de la industrialització de Mollet del Vallès• BOTER DE PALAU, R. Presentació• PLANAS, J. De poble agrícola a ciutat industrial: els inicis de la industrialitza-

ció a Mollet del Vallès• MORETÓ, J. La Farinera Moretó• GUIU, J. La Pelleria• RABASA, A. DERBI: Vuitanta anys d’història. De com un modest taller de bici-

cletes va poder arribar a ser campió del món de motociclisme• RELAT, P. Les Indústries Químiques del Vallès: més de seixanta anys tenint

cura dels conreus• SUÁREZ, M.A. De Can Fàbregas a Sedunión • ARIMON, G. Record (per no perdre la memòria)• MATEO, F. Passeig fotogràfic: el silenci de les màquinesRessenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. Ressenya bibliogràfica: Santa Maria de Gallecs. Estudi de materials,

tècniques constructives i estat de conservació (de Joan Carles Ortiz i Chacón)Fitxa artística• BENTZ, J.F. Rocibaquinante (de Salvador Dalí i Domènech)

Volum 20 (2005) • Editorial • Presentació

Revista Notes

181

NOTES, 25

Miscel·lània• CELIÀ, L. i GRAU, I. Els invertebrats de Gallecs: primeres passes cap al seu

coneixement • BONET, M.A., VALLÈS, J. i ARAGÓN, C. Nota biogràfica d’Andreu Malgà i

Bonastre (1873-1919), prevere i botànic• LASO, P. i LUDEVID, X. Gallecs, vers el final de 30 anys de lluita• VILAGINÉS, J. Pere de Rovira: un templer del Vallès • DÍAZ, A. i SANTIAGO, N. Estudi de les primeres fonts publicades de Parets del

Vallès (s. X-XII). Toponímia, onomàstica i història• MACIÀ, M.C. La segregació de Parets del Vallès• BUSTO, A. La masia de Can Coll: símbol de la pagesia benestant de Lliçà de

Vall • VILÀS, E. Federalisme i Segona República a Sta. Perpètua (1931-1936)• PALMES, A. i SEGURA, M.M. Com i què votem a Mollet? Anàlisi del compor-

tament electoral a Mollet del Vallès (1977-2004)• GARCIA-MORENO, C. i SÁEZ, J.A. La XCEM, un projecte global per a l’ense-

nyament obligatori a MolletMonogràfic. El Baix Vallès: realitat o ficció?• GARCIA-MORENO, C. i LUDEVID, X. Presentació• FORT, O. El Baix Vallès, una comarca sense fronteres • ROCA, J. Cap a una nova organització territorial de Catalunya? El cas del Baix

Vallès• TORT, J. Interrogants sobre el Vallès• ESTEBAN, J. Planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona• TORRENTS, R. El Baix Vallès a debatRessenya bibliogràfica• BERNÍS, J.M. Els paisatges de Gallecs (de Joan Manuel Riera i Vidal)Fitxa artística• BENTZ, J.F. La Pedra Filosofal (de Joan Abelló i Prat)

Volum 21 (2006)• Presentació• BERBEL D; BONÀS, A; COLOMINAS, M. Estudi del riu Besòs a la zona de Mollet

– La Llagosta: analitzant prejudicis• ARIMON, G. Can Borrell. La gent• VILAGINES, J. Contractes agraris i interessos senyorials. Canvis i continuïtats

en un contracte de parceria del segle XVIII a Santa Perpètua• BUSTO, A. La masia de can Magarola, exponent del món rural, del segle XIX

a mitjans del segle XX• CASANOVA, JA. Antònia Canet i Gaietà Vínzia, personatges desconeguts del

nomenclàtor de carrers de Mollet del Vallès• VIADER, J. La central lletera de Mollet• ERAS, M. Els refugis antiaeris de la guerra civil a Mollet• SUÑER, JM. Apunts sobre la vida religiosa a Mollet els anys 1948 i 1949• BALDÓ, J. L’excursionisme a Mollet (1878-1966)Monografia: el patrimoni arqueològic del Baix Vallès• MARTIN, A. La prehistòria al Baix Vallès• BOSCH, J; TENAS, M; BERTRAN, J. Els menhirs del Baix Vallès

Revista Notes

182

NOTES, 25

• FONT,J. Les estructures del neolític final-calcolític i del bronze mitjà-recentde can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda)

• GARCIA, J; ZAMORA, D. Poblament i territori en època ibèrica a la Laietàniainterior

• MERCADO, M et altri. El “castellum” de Can Tacó/Turó d’en Roina (Mont-meló-Montornès) i la romanització de la Laietània Interior. Cap a un estudiarqueològic del jaciment i del territori

• TINTO, A; SÁNCHEZ, F; VIDAL, JM. La cervesa, una beguda dels pobles de laHispània preromana

• GARCIA, P. Grup Pro Arqueologia i Història. El Museu de Santa Perpètua deMogoda

• TENAS, M. El Museu Municipal de Montmeló• BERNIS, JM. Guia dels arbres d’interès local de Mollet del Vallès. Exemples

d’aplicació de la norma Granada, d’Olga Alcaide i ArdanazFitxa artística• BENZ, JF. Nimfa. Lluís Montané i Mollfulleda

Volum 22 (2007) • PresentacióMiscel·lània• CATALA I ROCA, P. Esguard català envers Sardenya• ANSO, J; CAMPOY, G. A propòsit de la Pedra Salvadora• ROIG, J.; MATAS, O. Les restes arqueològiques a la plaça de Prat de la Riba ,

14: els primers indicis arqueològics del Molletum medieval• GONZALEZ, A. Gestora provisional, llibertat vigilada i control a Montornès

del Vallès (1939-1945)• MAS, M.; CAMPOS, P. Els accidents infantils a Mollet del Vallès. Estudi i pro-

postes d’actuacióMonogràfic• BERTRAN, J . Presentació• CASADO, P. La cultura del vi, influències a la nostra comarca• PLANAS, J. La vinya al Vallès: una perspectiva històrica• VALLS, F. La indústria del cava. De la substitució d’importacions a la conques-

ta del mercat internacional• GARCIA-MORENO, C. Aproximació al món del vi i del cava a Mollet del Vallès• MACIÀ, M. Les caves Vilarrosal de Mollet del Vallès• ARIMON, G. Les caves Gomà de Mollet del Vallès• CASADO, P. La potencialitat de la vinya al Baix Vallès• RIUS, F. Present i futur de la vinya al Baix Vallès. Visió empresarial de Parxet SA• BLAJÉ, E. La recuperació de la vinya a la Vall del Tenes: Vinyes del Bruguer (Sta.

Eulàlia de Ronçana)• CAMP, S. Els inicis del Xampany Gomà. Records• ARIMON, G. Notes de converses amb Pere Lluís Pedragosa, extreballador del

Xampany GomàRessenya bibliogràfica• BERNÍS, JM. La gent i el paisatge, de Jaume VilaginésFitxa artística• BENZ, JF. Antoni Clavé

Revista Notes

183

NOTES, 25

Volum 23 (2008) • PresentacióMiscel·lània• SUÑÉ, J. Mn. Joan Borràs Farreras, vicari de Mollet (1944-1949)• ARIMON, G. Alguns exemplars de violència de gènere a la dècada dels anys

seixanta a Mollet del Vallès• SESMA, T.; GOMEZ, J.L. Construcció dels «Col·legis Nous» (1924-1925)• LUCERO A. Amadeu Pagès i Xartó, alcalde republicà de Parets i víctima de la

repressió franquista (1936-1941)• GONZALEZ, R. La Planificació estratègica municipal a Mollet del Vallès• UMBERT, J.; PIÑERO, A. Desembocadura del Tenes (El Trench)• GORDI, J. Els paisatges fluvials del Besòs• BOSCH, E. Gallecs, un pulmó verd a la plana vallesana Monogràfic• LUDEVID, X. Presentació• SANS, FX. L’agricultura ecològica: una eina per al desenvolupament rural

sostenible• LUDEVID, X. La protecció de Gallecs: espais d’interès natural i activitat agrí-

cola• SAFONT, G. La reconversió a l’agricultura ecològica de l’espai rural de Ga-

llecs dins la regió metropolitana de Barcelona• DUÑACH, M. De Gallecs a la taula• COL·LOQUI. La gent de Gallecs i l’agricultura ecològicaRessenya bibliogràfica• BERNÍS, JM., La sardana a Mollet, de Consol G. MorenoFitxa artística• BENZ, JF., Modest Cuixart

Volum 24 (2009) • Editorial• PresentacióEspecial 70è aniversari dels bombardejos• SUÁREZ, MÀ. En homenatge a les víctimes dels bombardejos de Mollet• ARIMON, G. Els bombardejos del 38 i del 39 a Mollet. La memòria popular• CAMPOY, G; ANSÓ, J. Els bombardejos vistos des de Gallecs• ARIMON, G. Els refugis durant la guerra civil a MolletMiscel·lània• SUÑÉ, JM. Anotacions sobre aficionats molletans a l’arqueologia i museísti-

ca els anys quaranta• VILÀS, E. L’església de Santa Maria l’Antiga o Santiga (983-2009): una histò-

ria per recuperar• FORT, O. Brossa i Mollet• ARANDA, D. Els amfibis de Gallecs: una situació difícil• CAMPRUBÍ, J. La memòria de les plantes• EMILIANO, P. Pluges, inundacions i altres fenòmens meteorològics a Mollet del

Vallès al llarg dels darrers 150 anys• FIGUERAS, M; DÍAZ, A. El poder local a Mollet durant els primers anys del

nou règim, 1939-1945

Revista Notes

184

NOTES, 25

Monogràfic• BOADA, MR. Presentació• CARRILLO, Marc. Llibertat i seguretat, conceptes antagònics?• FORT, O. Els cossos de seguretat a Mollet del Vallès• GONZÁLEZ, C. Polítiques públiques, seguretat i convivència a les ciutats del

segle XXI• GARCIA, M. Llibertat i seguretat a la política penal actualRessenya bibliogràfica• BERNÍS, JM. Etnobotànica de GallecsFitxa artística• BENTZ, JF. Josep Guinovart

Revista Notes

185

NOTES, 25

Criteris de publicació de la Revista Notes

La revista consta de les seccions següents: Miscel·lània, Monogràfic, Resse-nya bibliogràfica i Fitxa artística.

La llengua de la revista és el català i el Consell de Redacció es reserva el dretde publicar o traduir escrits en altres llengües.

Tramesa i acceptació dels articles

Els articles cal presentar-los en suport informàtic:Probabilitat A) mitjançant correu electrònic: [email protected] B) mitjançant correu postal o lliurament personal:

Centre d’Estudis MolletansCan LledóCompte d’Urgell, 2608100 Mollet del Vallès

Sigui quina sigui la modalitat de presentació triada, la data màxima de lliu-rament serà la que fixi el Consell de Redacció, que donarà a conèixer amb unmarge suficient de temps.

El Consell de Redacció és responsable de l’avaluació dels articles rebuts i esreserva el dret de: 1) sotmetre els articles al judici d’experts en la matèria; 2)fer les esmenes menors que cregui oportunes per tal d’adaptar el text a l’estilde la publicació o per a millorar-ne la comprensió; 3) retornar els articles alsautors, quan s’hagin de realitzar esmenes importants (en aquest supòsits’establirà una nova data de lliurament); i 4) publicar o no els articles. La noacceptació dels articles es comunicarà als autors en el termini més breu possi-ble. Els originals no publicats es retornaran als autors.

Per cada article publicat, els autors rebran un total de cinc exemplars delnúmero corresponent de la revista.

Presentació dels textos

El text de l’article es presentarà en suport informàtic, en un únic arxiu,preferiblement de Microsoft Word. L’arxiu tindrà entre 10.000 i 60.000 caràc-ters amb espais inclosos (articles de la miscel·lània i el monogràfic) i entre3.000 i 7.000 caràcters amb espais inclosos (ressenya bibliogràfica i fitxaartística).

El contingut de la primera pàgina de l’arxiu de text serà exclusivament elsegüents: 1) títol de l’article –que serà breu i descriptiu–; 2) dades completesde tots i cadascun dels autors (nom i cognoms complets, titulació acadèmicai/o lloc de treball, adreça postal completa, telèfons de contacte i adreça elec-trònica); 3) resum d’entre 50 i 150 paraules, on s’indicarà l’abast, el contin-gut, la metodologia, els resultats i les conclusions principals; i 4) llista d’entre3 i 6 paraules clau que permetin caracteritzar el contingut de l’article.

A continuació es desenvoluparà el text de l’article, estructurat, si s’escau, encapítols i subcapítols, fins a un màxim de tres nivells d’estructuració (Capítol,Subcapítol de primer nivell i Subcapítol de segon nivell). Els títols dels capítols

186

NOTES, 25

i els subcapítols estaran sempre numerats de manera correlativa (1. Capítol;1.1. Subcapítol de primer nivell; 1.1.1. Subcapítol de segon nivell).

El text de l’article clourà amb una llista de referències bibliogràfiques, es-crita i ordenada d’acord amb els criteris que s’indiquen més endavant.

Les referències a altres documents s’indicaran de les maneres següents:1. Citacions bibliogràfiques. Les crides a les citacions bibliogràfiques se si-

tuaran a dins del text i faran referència, de manera obligatòria, a un ele-ment que aparegui a la bibliografia. Constaran del primer cognom del’autor, seguit de l’any de la publicació. En el cas de dos autors, hi figura-ran els dos primers cognoms i l’any; i quan es tracti de més de dos autors,aleshores només figurarà el primer cognom del primer autor seguit del’expressió et al i l’any de publicació. Exemples: PLANA (2006) o (PLANA,2006); PLANA i COLL (2006) o (PLANA i COLL, 2006); PLANA et al (2006)o (PLANA et al, 2006). Quan hi hagi dues o més obres d’un mateix autor iany, aleshores es diferenciaran amb una lletra minúscula adjunta al nú-mero de l’any (2006a, 2006b, etc.). Exemples: PLANA (2006a), PLANA(2006b) o (PLANA, 2006a), (PLANA, 2006b), etc.

2. Notes a peu de pàgina. Les crides a les notes a peu de pàgina s’hand’identificar amb superíndexs numerats correlativament (1, 2, 3...). L’autorés responsable que les citacions siguin completes i exactes. Es pot citarqualsevol tipus de material: manuscrits, impresos, fitxers informàtics,documents accessibles en línia, etc.

Quan s’utilitzin sigles o altres abreviacions, caldrà posar, la primera vegadaque apareguin en el text, l’expressió desenvolupada i, a continuació, la sigla oabreviació entre parèntesis.

Les abreviacions d’unitats físiques s’ajustaran al què estableix el SistemaInternacional d’Unitats.

La formulació i la nomenclatura química s’ajustarà a les normes del’International Union of Pure and Applied Chemistry (IUPAC).

Els noms científics d’espècies biològiques o paleontològiques s’escriuran deles maneres següents: Sciurus vulgaris Linnaeus,1758; Crategus monogyna; Quercus sp.

Totes les figures, indistintament de la seva naturalesa (gràfics, esquemes,fotografies, taules etc.), es numeraran, de manera correlativa, d’acord ambl’ordre d’aparició en l’article (Figura 1, Figura 2, etc.). Les figures es presenta-ran en arxius informàtics separats i a part de l’arxiu de text, de manera que enaquest només s’indicarà (amb la fórmula Figura 1, Figura 2, etc.) el lloc aproxi-mat d’inserció de les figures. Malgrat això, l’emplaçament definitiu estarà con-dicionat a les exigències de la composició tipogràfica.

A la darrera pàgina de l’arxiu de text hi haurà una llista numerada (Figura 1,Figura 2, etc.) amb els textos dels peus de figura, l’autoria de la figura i l’anyde realització. Exemple: text del peu de figura (J. Borràs, 2007).

Figures

Cada figura, indistintament de la seva naturalesa (fotografies, dibuixos,mapes, esquemes, taules, etc.), es presentaran en arxius informàtics separats.Els noms dels arxius seran Figura 01, Figura 02..., de manera que coincidiranamb la numeració que s’ha indicat en l’arxiu de text. Els arxius estaran en

Criteris de publicació de la revista Notes

187

NOTES, 25

formats que siguin intercanviables (Microsoft Excel, Macromedia Freehand,Corel Draw, Adobe Photoshop, tiff, jpg, etc.).

La mida màxima de les figures serà la de la caixa de la revista (11 x 17,5 cm).Les fotografies, els dibuixos, els mapes i els esquemes digitalitzats tindran

una mida i una resolució que permeti la seva correcta reproducció. Els gràficsdigitalitzats que incorporin caràcters alfanumèrics, un cop reduïts a la caixa dela revista, mai tindran una alçada inferior a 1 mm.

Cal tenir en compte que les figures es reproduiran en blanc i negre. Per tant,els símbols superficials dels mapes o altre element gràfic (esquemes, gràfics,etc.) es representaran, de manera obligatòria, amb trames i tons de grisos; i elssímbols puntuals, en blanc, negre o grisos. Tots els símbols utilitzats es referen-ciaran en una llegenda, el text de la qual es desenvoluparà en la mateixa llegen-da o bé a peu de pàgina (en el darrer cas, els símbols de la llegenda i el text apeu de pàgina es relacionaran mitjançant números o lletres correlatius 1, 2, 3...o a, b, c...).

Els mapes i altres elements gràfics que requereixin una reproducció a escalaincorporaran, de manera obligatòria, una escala gràfica (no s’admetran esca-les numèriques).

Quan es reprodueixin figures de tercers, l’autor o autors seran responsablesde demanar l’autorització o autoritzacions pertinents i/o fer-se càrrec de lespossibles despeses en concepte de drets de reproducció.

Referències bibliogràfiques

La llista de referències bibliogràfiques estarà ordenada alfabèticament perautors i cronològicament dins el mateix autor (les obres d’un mateix autor iany es diferenciaran amb una lletra minúscula adjunta al número de l’any:2006a, 2006b, etc.).

Atès el caràcter miscel·lani de la revista no s’abreviaran els noms de lespublicacions periòdiques.

Les referències bibliogràfiques s’ajustaran a una de les dues possibilitatsque s’indiquen a la pàgina següent:


188

NOTES, 25

1. Llibres i monografies

ARIMON, G. (2006). El teatre al Cen-tre Parroquial de Mollet del Vallès(1945-1961). Ajuntament de Molletdel Vallès. 226 p. Mollet del Vallès.GORDI, J. (2003). Gallecs. Més de tren-ta anys de propostes i accions. Edito-rial Mediterrània. 191 p. Barcelona.SUÁREZ, M.A. (2000). La Segona Re-pública i la Guerra Civil a Mollet delVallès. Centre d’Estudis Molletans,Col·lecció Vicenç Plantada, 4. 369 p.Mollet del Vallès.

2. Llibres i monografies col·lectius

a) Per al llibre en conjunt

NEL·LO, O. (Coord.) (1996). Gallecsespai obert. Centre d’Estudis Molle-tans, Col·lecció Vicenç Plantada, 3.137 p. Mollet del Vallès.

b) Per a un dels treballs

GALLEGO, R. i GRAU, M. (1996). Ga-llecs: temàtica, actors i dimensions d’unconflicte In: Gallecs espai obert. Centred’Estudis Molletans, Col·lecció VicençPlantada, 3: 81-104. Mollet del Vallès.

ARIMON, G. El teatre al Centre Parroquialde Mollet del Vallès (1945-1961). Molletdel Vallès: Ajuntament de Mollet delVallès, 2006. 226 p.GORDI, J. Gallecs. Més de trenta anys depropostes i accions. Barcelona: Mediter-rània, 2003. 191 p.SUÁREZ, M.A. La Segona República i laGuerra Civil a Mollet del Vallès. Mollet delVallès: Centre d’Estudis Molletans,2000. 369 p. (Vicenç Plantada; 4).

NEL·LO, O. (Coord.). Gallecs espai obert.Mollet del Vallès: Centre d’EstudisMolletans, 1996. 137 p. (Vicenç Plan-tada; 3).

GALLEGO, R. i GRAU, M. «Gallecs: te-màtica, actors i dimensions d’un con-flicte». A: Gallecs espai obert. Mollet delVallès: Centre d’Estudis Molletans,1996. p. 81-104. (Vicenç Plantada; 3).

BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. «Les ines-tabilitats de vessants. Exemples delmunicipi de Mollet del Vallès». Notes,2002, vol. 17, p. 165-175.

MARTÍNEZ, S., CEBOLLADA, A., SIS-CART, D. i MARTÍN, J. «Els espais na-turals de la plana del Vallès. Les basesd’una reivindicació». Conferència delsEspais Naturals de la Plana del Vallès (Te-rrassa, 1997). Sabadell: Associació perla Defensa i l’Estudi de la Natura(ADENC), 1988. p. 33-45.

3. Articles en publicacions periòdiques

BERTRAN, J. i TARRAGÓ, M. (2002).Les inestabilitats de vessants. Exem-ples del municipi de Mollet del Vallès.Notes, 17: 165-175. Mollet del Vallès.

4. Comunicacions a congressos

MARTÍNEZ, S., CEBOLLADA, A., SIS-CART, D. i MARTÍN, J. (1988). Els es-pais naturals de la plana del Vallès. Lesbases d’una reivindicació. Conferènciadels Espais Naturals de la Plana del Vallès(Terrassa, 1997), Recull de Ponènciesi Taules Rodones: 33-45. Associacióper la Defensa i l’Estudi de la Natura(ADENC). Sabadell.


189

NOTES, 25

PLANAS, J. Cooperativisme i associacionis-me agrari a Catalunya: Els propietaris ruralsi l’organització dels interessos agraris al pri-mer terç del segle XX. Bellaterra: Univer-sitat Autònoma de Barcelona, 2003.330 p. Tesi doctoral presentada a laUniversitat Autònoma de Barcelona.

AJUNTAMENT DE MOLLET DELVALLÈS. Història de la ciutat [en línia].Mollet del Vallès: Ajuntament deMollet del Vallès, 2005 [Consulta: 10desembre 2006]. Disponible a:<http://www.molletvalles.net/index.php?id=387>.

5. Tesis

PLANAS, J. (2003). Cooperativisme iassociacionisme agrari a Catalunya:Els propietaris rurals i l’organitzaciódels interessos agraris al primer terçdel segle XX. Tesi Doctoral Universi-tat Autònoma de Barcelona 330 p. Be-llaterra.

6. Publicacions electròniques

AJUNTAMENT DE MOLLET DELVALLÈS. Història de la ciutat. http:// w w w. m o l l e t v a l l e s . n e t /index.php?id=387


190

NOTES, 25

191

NOTES, 25

Col·lecció Vicenç Plantada

La Col·lecció Vicenç Plantada té com a objectiu publicar, de manera rigo-rosa i divulgadora alhora, estudis i materials monogràfics relatius a Mollet delVallès i els pobles veïns (Baix Vallès).

La col·lecció pren el nom de Vicenç Plantada i Fonolleda (1839-1913),l’estudiós molletà que tan importants contribucions va realitzar al coneixe-ment de la seva ciutat.

1. Obres completes de Vicenç Plantada 1. Cròniques i articles en La RenaixençaFerran Pérez i GómezCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 1, 263 pàg. Mollet del Vallès. 1997Juntament amb el segon volum, aquest va ser el treball guanyador de la 1ª

Beca de recerca Vicenç Plantada. Es tracta d’una aproximació a la figura d’enVicenç Plantada i Fonolleda, molletà il·lustre i estudiós de les més variadesdisciplines. El llibre comença amb una aproximació a l’època en la qual vaviure el protagonista (1839-1913). Trobem una completa biografia de VicençPlantada en les seves vessants de mestre i pedagog, veterinari i científic, natu-ralista, periodista i escriptor, polític catalanista, excursionista i folklorista. Labase d’aquest llibre la constitueix el recull de les principals cròniques que vaescriure a “La Renaixença” entre 1881 i 1905.

S’ha respectat la grafia original prenormativa emprada en els escrits origi-nals d’en Vicenç Plantada.

2. Obres completes de Vicenç Plantada 2. Monografies i altres escritsFerran Pérez i GómezCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 2, 238 pàg. Mollet del Vallès. 1998Segon volum de les obres completes de Vicenç Plantada, que aplega mono-

grafies sobre meteorologia, zoologia i geografia, diverses narracions breus detemàtica diversa aparegudes a La Renaixença, articles publicats al Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya, material folklòric, articles i cròniques publicats a lesrevistes L’art del pagès i Agricultura, La Veu del Vallès i La Veu de Catalunya, Juny, Butlletí dela Institució Catalana d’Història Natural. A més, podem trobar un curiós i divertittreball sobre homònims del Vallès.

Igual que en la publicació anterior, s’ha respectat la grafia original pre-normativa emprada en els escrits originals d’en Vicenç Plantada.

3. Gallecs, espai obertDiversos autorsCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 3, 137 pàg. Mollet del Vallès. 1996.ExhauritEs tracta d’un recull de les actes de les Jornades Gallecs. Els valors del patrimoni

natural i cultural i l’articulació de la seva protecció amb el planejament urbanístic, que vantenir lloc a Mollet del Vallès, els dies 16 i 17 de juny de 1995). Els títols delstemes que tracta són: Els valors geològics, vegetals, faunístics i paisatgístics de Gallecs,L’activitat agrícola a Gallecs i la seva relació amb el patrimoni històric i ambiental, La gestió delsespais naturals a la regió metropolitana de Barcelona: Gallecs i Collserola, dos casos extrems,

192

NOTES, 25

Gallecs: temàtica, actors i dimensions d’un conflicte i Gallecs en el sistema d’espais oberts de laregió metropolitana de Barcelona: dinàmiques territorials i planejament urbanístic. El llibreclou amb índexs d’antropònims, topònims i institucions.

4. La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del VallèsM. Àngels Suárez i GonzálezCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 4, 369 pàg. Mollet del Vallès. 2000Aquest va ser el treball guanyador de la 2ª Beca Vicenç Plantada. Es tracta

d’una publicació que abasta un període curt però molt important de la històriade Mollet del Vallès: el que va de la instauració de la 2ª República fins al co-mençament de la repressió, un cop acabada la Guerra Civil. És un exhaustiutreball que consta de cinc parts ben diferenciades: la població i l’economia delsanys 30, la República, la Guerra Civil i la postguerra. La part més important ésla que correspon a la Guerra Civil, on l’autora ens parla de temes com la revo-lució social, els Fets de Maig, l’economia de guerra, els soldats molletans, lesvíctimes de la repressió a la reraguarda, els refugiats, els bombardeigs il’ensenyament. El llibre acaba amb una completa bibliografia, a més d’un an-nex documental i tres índexs: onomàstic, toponímic i de fotografies.

5. Josep Fortuny i Torrents. Una biografia políticaJoan Corbalan i Gil i Antoni Lardín i OliverCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 5, 187 pàg. Mollet del Vallès. 2000.ExhauritEs tracta de la biografia d’una de les personalitats polítiques més rellevants

del Mollet del Vallès contemporani. Josep Fortuny va ser regidor i alcalde de lavil·la durant la Segona República i la Guerra Civil i va morir afusellat per lestropes franquistes l’any 1939.

El llibre consta d’una part biogràfica, que narra la vida d’en Josep Fortuny,totalment lligada a la història del Mollet dels anys 30. L’apèndix documental ésla part més àmplia i consta de fotografies, articles publicats a diverses revistes,una Memòria sobre l’època de la Dictadura, els informes políticosocials delprocessament, el judici sumaríssim, l’estada a la Model i la correspondènciaque en Josep Fortuny va mantenir amb la seva família. Com a annexos, desta-quen diverses actes d’incautació durant la Guerra, un Informe per a la CausaGeneral i un llistat d’organitzacions polítiques molletanes amb alguns mem-bres locals (1936-1939).

6. Els noms de lloc i de persona de Mollet del VallèsEnric Garcia-PeyCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 6, 413 pàg. Mollet del Vallès. 2001Malgrat que els darrers anys havien aparegut diverses publicacions sobre els

noms de lloc i/o persona a moltes localitats del Vallès Oriental, no n’hi haviacap que fes referència a Mollet del Vallès. Aquest llibre ve doncs a omplir unbuit important.

L’autor fa esment al començament de l’obra de les fonts utilitzades, d’entreles que destaquen els manuscrits, mecanoscrits, plànols, arxius i una àmpliabibliografia.

El cos principal de l’obra, de 300 pàgines, es dedica al recull onomàstic. A


193

NOTES, 25

continuació hi figura un índex onomàstic d’antropònims, classificats per nomsde fonts, cognoms, personatges i sobrenoms _ motius _ noms de casa; i un altrede topònims, classificats segons nom de la població, i temes com l’aigua, ar-bres singularitzats, construccions, culte, indrets arbrats, indrets singularitzats,masos, partides de terra, zones de pas, poblacions i parròquies, comarques ipaïsos i relleu. Aquest treball va ser el guanyador de la 3ª Beca Vicenç Plantada.

7. Joan Ambrós i Lloreda. Per Catalunya i la LlibertatJoan Corbalan i Gil i Consol Garcia-Moreno i MarchanCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 7, 526 pàg. Mollet del Vallès. 2002En Joan Ambrós va ser regidor de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, soldat i

escriptor i va morir a l’exili a França.Aquesta obra pretén retre un homenatge a tots aquells catalans que, com

ell, van haver d’abandonar el seu país per poder seguir defensant els seus idealsde llibertat, democràcia i catalanisme.

El llibre conté una aproximació a la vida d’en Joan Ambrós, amb Mollet coma centre i amb l’exili com a punt de referència. La part més extensa de l’obraés un exhaustiu recull dels seus escrits de joventut i, sobretot, dels seus escritsde l’exili, que inclouen poemes i sardanes, articles i un epistolari. Com a apèn-dix figura un recull de fotografies, un altre de documents, la bibliografia i lesfonts documentals emprades i un complet inventari general d’escrits d’en JoanAmbrós i Lloreda.

8. Santa Maria de Gallecs. Estudi de materials, tècniques constructives i estat deconservació

Joan Carles Ortiz i ChacónCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 8, 118 pàg. Mollet del Vallès. 2003L’església de Santa Maria de Gallecs és un edifici d’estil romànic, situat en el

paratge del mateix nom dins del terme municipal de Mollet del Vallès.El llibre consisteix en un estudi acurat dels materials originaris que es van

utilitzar en la construcció de l’església i en les posteriors restauracions. Des-prés d’un breu repàs històric i de les tècniques constructives, el cos del llibre secentra en els resultats analítics i de caracterització dels materials lítics, elsmorters i els elements ceràmics que formen part dels paraments de l’edifici.Finalment, s’avalua l’estat de conservació, amb l’objectiu d’obtenir pautes pera futures obres de restauració.

9. Guia dels arbres d’interès local de Mollet del Vallès. Exemples d’aplicació de laNorma Granada

Olga Alcaide i ArdanazCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 9, 197 pàg. Mollet del Vallès. 2005Els arbres ornamentals ens aporten beneficis i fan que les ciutats siguin uns

indrets més habitables, motius pels quals convé conèixe’ls i respectar-los.El llibre consisteix en un catàleg dels arbres de Mollet del Vallès que desta-

quen per les seves característiques intrínseques o per factors locals, fet que elsconverteix en arbres d’interès local. A cada un d’aquests elements arborisse’ls ha aplicat la Norma Granada, mètode per a taxar els arbres ornamen-tals, de la que se n’obté un valor econòmic en euros. Com a resultat d’aquest


194

NOTES, 25

treball, s’han elaborat unes eines didàctiques (plànols de la ciutat, itinerarisper la ciutat, clau d’identificació i glossari botànic) que tenen com a objectiuacostar el lector al coneixement de l’arbrat ornamental.

10. La sardana a Mollet. Un segle d’històriaConsol García-Moreno i MarchanCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 10, 301 pàg. més CD, Mollet delVallès, 2007.Mollet era considerada una vila sardanista el primer terç del segle XX. Hi

havia una entitat constituïda per gestionar el conreu d’aquesta dansa i impulsar laseva expansió des de 1926; la sardana, però, ja s’havia fet present en actes socials,polítics i festius molletans des de la primera dècada del segle.

El llibre és una crònica de la presència d’aquest fet cultural entre els molle-tans fins als nostres dies. S’exposa com s’ha manifestat la simbiosi sardanis-me-catalanisme en aquesta comunitat vallesana al llarg de tantes dècades. As-senyala tres etapes força definides en la trajectòria del sardanisme a Mollet ianalitza les circumstàncies que han determinat els trets que les diferencia.

11. Etnobotànica de Gallecs. Plantes i cultura popular al Baix VallèsM. Àngels Bonet, Mònica Roldan, Jordi Camprubí i Joan VallèsCentre d’Estudis Molletans, Col·lecció Vicenç Plantada 11, 308 pàg. Mollet del Vallès, 2008.L’objectiu fonamental d’aquest treball és establir els catàlegs de les plantes

conegudes, apreciades i utilitzades per la gent que viu a Gallecs, amb l’espe-cificació dels seus noms i usos. Gallecs, una mena de petit oasi de natura envol-tat d’urbanització, preserva biodiversitat silvestre (pel que fa a les plantes, cla-pes de vegetació natural), agrobiodiversitat (camps, horts, vinyes, vergers) ietnobiodiversitat (sabers populars sobre les plantes). Així, s’ha recopilat uncatàleg etnoflorístic d’aquest espai del Vallès Oriental, que se suma als dos queja hi havia a la comarca: un sobre la vall del riu Tenes i un altre del massís delMontseny.

Altres publicacions

Moledo – Mollet 993-1993Joan Corbalan, Josep Gordi, Pere Gordi, Antoni Lardín, Jaume Noró, Xavier Pérez, CarmePi, Lluís Vilà i Jaume VilaginésAjuntament de Mollet del Vallès. 204 pàg. Mollet del Vallès. 1993. ExhauritSíntesi històrica de Mollet publicada arran del la commemoració del seu

Mil·lenari. Consta de set articles: «El marc físic», «Prehistòria i època antiga»,«L’època medieval (segles X-XIV)», «L’edat moderna (segles XVI-XVII)», «Elsegle XIX», «De principis del segle XX fins als anys cinquanta» i «La població,l’economia i l’urbanisme (1950-1992)». El llibre acaba amb una cronologiafins l’any 1993, uns itineraris pel Mollet medieval i modern, i pel Mollet delssegles XIX i XX i el Mollet més recent, i una completa bibliografia de cadaarticle.


c titudrj

{t# · la boira baixa, a tocar del besòs, era densa com una sopa d’all. quan s’en-taulava...

Documents