^- ^Z SV |̂T

¿ífc f̂eí̂ rci*i.

Núm.432 AnyXXXVII FEBRER 1989

LA NOSTRA HISTÒRIA

Repercussions de Ia pesta a principis del segle XVIEuropa va esser perseguida fíns fa

relativament poc temps per malaltiesinfeccioses que assoliren el continenti disminuïren de manera brutal Ia sevapoblació. Aquestes malalties eren cone-gudes com a pestes i Ia seva transmissiósolia esser ràpida i fulminant. La mésfamosa de totes fou Ia Pesta Negra,que a mitjan segle XIV (exactamentl'any 1348) reduí un terç Ia poblacióeuropea i motivà unes atípiques normesde conducta que passaven del desen-freny mundà al refugi en Ia religió i Iapietat. La malaltia es reproduia per uhbacil que es transmetia amb Ia col.la-boració de les puces i de les ratessobre les que aquestes habitaven.

COMENÇAMENT A MALLORCA

Com es pot ja suposar, Mallorca nova romandre exempta d'aquesta i altrespestes. Avui parlarem de Ia de l'any1522. yeiem com a introducció com ensl'explica En Pere Xamena a Ia seva "His-tòria de MaUorca". (*)

"En temps de h germania una pestaque començà a Muro s'estengué per dis-tintes vües i arribà a Ia Ciutat, on mori-ren moltes persones durant el setge deles tropes del virrei Gurrea. Perprevenirel contagi, les cases on hi havia apestatseren marcades amb unes senyes, mòràca-ment anomenades sakonduiis d'EnGurrea. perquè eh seus habitants podienpartir cap a l'eternitat sense passar perles rnans del virrei

OMISS IÓ

A Ia relació de redactors i col.la-boradors de BONA PAU que pu-blicàrem el mes passat, involuntà-riament omitírem els següents:

Joana Martorell NicolauGuillem Mas Miralles

P O R T A D AESGLÉSIA ICAMPANARBeIIa panoràmica de Ia part anteriorde l'església, guaitant-hi damunt, el

campanar. Feta l'any 1975 encara esdestria, borrós, a Ia façana, el quadreamb el noms dels montuïrers morts

ala darrera guerra civil

Després de larendició de Ia Ciutat,Ui pesta encara durà fins al setembre de1523".

La pesta coincidí amb Ia revolta delsagermanats de l'any 1521 contra l'empe-rador Carles V i el seu representant al'illa, el virrei Gurrea.

LA PESTA A MONTUÏRI

I veiem aia l'actuació i mesures quedavant Ia malaltia prengueren les autori-tats de Montuïri:

"Dia XVni del mes de setembre deMDXXH(**)

Lo dia i any sus dit congregats i ajun-tats los honrats Bartomeu Miralles,Francesc Comelles i Francesc Ripoll,tres deh jurats los quah feren aplegarlos honrats enJaume]oan, JoanEsteve,Miquel Mayol i Antoni Pocovi conse-llers l'any present los quah se congre-garen en casa de l'honrat en Pere Alba-nell i a qui fou proposat per los ditshonorables jurats com de Ia Ciutat se téalguna suspita de morbo (***) ì quetendrien per bo de tenir alguns guardesi veure lespersones que vendran a confe-rir.de on vénen i que los homens quevendran los sia designat lloc per estarIo molí de vent del seny en BernadíCompany i foren elegits per morbersIo honrat en Joan Esteve, lloctinentde batle i Pere Albanell que vegin iexaminin los homens que vendran i sires de perill hi haurà no puguin fer ressense dos jurats i Io batle i volen quesia feta una crida per los llocs acostu-mats que no sia ningú que gos anar aUt Ciutat sense licència dek morbersi si hi anaren que estiguin Io temps dedi-cat que és de gent que ve de lloc sos-pitós.

I foren elegits per guardes Io honratPere Socies i Miquel Picomell i que ehsia donat per guarda de nit i de dia dossous i mig per home i que sia pagatah morbers per el seu treball de cadaun".

FESTAASANTROC

Mesos després i en una reunió delConseU (****) es proposà Ia celebraciód'una festa en honor de Sant Roc per-

En el Carrer Jaume II encara podemveure antigues cases, com aquesta,

amb portal rodó

què el Sant eviti Ia pesta:

"Dia Vm del mes d'abrü deMDKXni.

I així fou proposat per los dits hon-rats jurats com Ia festa del gloriós SantRoc sia molt apropiada al mal de hpesta i nostros pecats sien molts volemtant los conseüers com losjurats que siacelebrada hfesta del benaventurat mon-senyor Sant Roc i que en sia parlat ambIo reverend senyor ardiaca rector nostroamb intervenció del senyor oficial vo-lem que sia celebrat ofici cantat ambprofesso isermó, etc. "

Guillem Mas Miralles

*) Xamena Fiol, Pere. "Història de MaUorca"MaUorca: MoU, 1978.- Pàg. 227.

**) S'ha actuaUtzat Ia transcipció al catalàactual per a permetre una major liglbüitat.

***) La pesta també era coneguda com amorb o morbo malaltia.

****) El ConseU eral'antiga denominació del'Ajuntament.

OPINIÓ

A L T R E S T E M P STemps enrera, quan hi havia molts

de capellans, semblava que els seusúnics treballs eren dir missa, resar elbreviari, confessar, fer catecisme iqualque sessió de cercle d'estudis.

Eren els temps de Ia cristiandat,quan tothom anava a missa i, almancoen teoria, Ia gent era creient i a ningúse Ii hauria ocorregut no batiar un fill,per exemple.

Eren els temps en què el SenyorRector estava considerat com unapersona important, una autoritat,junta-ment amb el batle, el metge, el mes-tre d'escola, i'apotecari... Eren elstemps en què el rector, sense moure'sdé Ia rectoria, estava informat de totel que passava al poble i com que erauna persona influent, Ia gent hi anavaa demanaMi favors "perquè tenia boi per ventura podia fer qualque cosa".EIs capellans d'aquesta època, eren con-siderats entre el poble com a senyorsque berenaven de xocolata i ensai"rnadacada dia. Certament eren altres temps.

Aquests darrers anys les coses hancanviat per bé o per mal, però són di-ferents: La rectoria és una casa obertaa tothom, on a totes les hores entreni surten al.lots i joves. Hi ha uns dies,però, que Ia casa rectoral resta tancadaperquè els capellans tenen el seu dialliure i són d'excursió o van a visitarIa seva família, i això estranya a certagent. Com també estranyaque l'al.loteatracti de 'tu" als capellans; Io bo, o Iopitjor, és que els qui d'això s'escanda-litzen són els mateixos pares o padrinsque reben icièntic tracte per part delsseusfillsonéts.

Hi ha gent que encara avui pensaque el lloc del rector és Ia rectoria ique aquest ha d'estar sempre a l'esta-queta per a qualsevol emergència quepugui sorgir, sobretot per si hi haguésunmort.

Però sembla que els capellans d'avuien dia tenen prou clar que han de dedi-car Ia seva atenció principalment alsvius i per això consideren més ¡mpor-tant passar un cap de setmana amb ungrup de joves, anar un dia d'excursióamb els al.lots, participar a una reuniód'altres capellans companys, assitir a

unes conferències per millorar Ia sevaformació i no quedar-se estancants...que no romandre tot el sant dia comestàtues a Ia rectoria per si de cas hihagués un funeral.

EIs malalts i vells que ho desitgen,són visitats un pic .cada mes pel capellài tots els qui ho han volgut han rebut Iaunció dels malalts. Al capdavall, el fu-

neral és Io darrer que ja es fa per unapersona i encara no s'ha sentit a dir maique.a un difunt no Ii hagin pogut oferirel funeral per no haver4ii capellà.

Ningú nega Ia importància d'unesexèquies o una missa pel difunt, percdins Jes prioritats del capellans d'avuicompten més els vius que no els morts.

Andreu Genovart

LA VINGUDA DELS REIS MAGICS, MOTHJ D'EXPECTACIÓ

'/m<f*

La nit del 5 de gener tots ek nins de Montuïri acudiren gojosos a rebre els Reis.Aquestes fotos reflexen l'expectació que hi havia entre Ia pobhció infantil moment;

abans de rebre eh regab esperats

ENTRE VIST.A

La desaparició de certs documents essencials resten força a l'autenticitatRafel Bauzà Socias "Rafela" ha escrit un Uibre

'RAÍCES DEL PUEBLO"POSA ENEVIDÈNCIADETERMINATS FETS HISTÒRICS

Encara que En Rafel Bauzà Socias,"Rafela" sia un home dedicat a l'agri-cultura i preocupatpel camp i les terres,també està obsessionat des de Ia sevainfància per l'estudi. Ha tengut des depetit, i encara Ia té, una forta curollaper escodrínyar i comprovar una sèriede dades quehanarribatfinsaell pertradició familar i que es remunten amolts anys enrera.

Ja fa molts d'anys —una quarentena—que un b"on dia ens va parlar quasi ensecret dels fets més importants que aratranscriu en el Uibre que eU ha editat ititula "Raíces del Pueblo", un exemplaron expressa idees que si bé "no interes-sen a Ia història oficial i acadèmica", síque poden tenir una part de veritat. Isi això fos cert, aleshores les arrels his-tòriques de MaUorca sofririen un canviespectacular.

En aquest Uibre En Rafel parla decom MaUorca fou Ia recéptorade Iasaviesa antiga i que va saber guardar ivitaUtzar per espai de molts de segles,des de l'obscura i misteriosa "Escolade Gonia", que segons En Rafel va te-nir Ia seu a Montuïri (o tal vegada aCura). D'aquesta manera es fonamen-taria Ia idea que hauria donat origen a

._A; À V/.̂ - A : ; -=a«.

<*^/i "• Í-\-_!l *Xf*' ' . \

i ̂ :*'VV-Tafe^t$ ;

1 )' ri

Pantiquíssima i mai aclarida tradiciócartogràfica de MaUorca i a l'abundàn-cia de destacats mariners. I entre aquestsmariners coneixedors dels secrets del'Escola de Gonia s'hi trobaria, segonsEn Rafel Bauzà, el qui després seria eldescobridor del Nou Món, CristòfolColon.

\

NOMFALS

CaI dir, però, que aquest nom, el deldescobridor, és fals, ja que el seu nomvertader seria el de Joan, Joan Colon, elqual, amb el seu germà Bartomeu, hau-ria participat a un enfrontament contrales forces d'ocupació que el volien ma-tar. Fou per això que'Joan Colon esva veure obh'gat a fugir i viatjar a Fran-ça, ItàLia, Portugal... amb un nom fals, elde Cristòfol. I en aquests paisos fou onva oferir a les autoritats, més que eldescobriment, noves posicions. Un reral'altre les hi rebutjaren fins que Ia Reinade CasteUa, Isabel, el va acoUir, gràciesa k intervenció de Santangel.

Segons l'Escola de Gonia, des detemps immemorial se sabia que el mónera rodó i a més, les seves expedicionscomercials i cartogràfiques haurien arri-bat, des de molts anys enrera, a les cos-tes d'un nou món. Essent així, el fet del'any 1492 nofou un descobriment prò-piament dit, sinó més bé una entrega.

Fou per això que quan En Cólonexigeix que es compleixi el que es vaestipular a les Capitulacions de SantaFe, sorgiren gelosies i enveges de certssectors (relacionats amb Ia L·iquisició)que posaren a Colon en entredit.

ALTRES ETCOGNTTES

Després ens trobam dins una altraincògnita: En Colon, ¿fou fet presoreri el feren desaparèixer? ¿Com és possi-ble que d'un personatge tan notable nohi hagi constància del seu origen, de Iaseva mort o del seu enterrament? Lamanca de notícies i documents, ¿potesser conseqüència d'uná "neteja" dedocuments per part d'altres interessats?

En aquest Uibre, En Rafel insisteixuna i altra vegada en qué Ia seva versió,que és Ia veritat, està recolzada per unatradició oral familiar, ja que eU mateixes considera descendent de Ia famfliaColon. I ho relata així: "Jo no vuUamagar res, per això he escrit el Uíbre.Ara, que no existeixen censures ni silen-cis forçats, és el moment d'exposar Iavertadera història de Balears i d'EnColon. Trob que això no importa aningú. SoIs interessa i es parla de Iahistòria de Balears després de Ia Con-questa. Però Balears té una història mésUarga, més rica. SoIs dient que h civi-lització de les Balears es pot considerard'una antiguitat de Ia mateixa èpocaque b d'Egipte o d'Assia Menor, bastaper situar-nos dins Ia roda del temps.En aquests pai'sos es va replegar ungran contingent de persones i vinguerenaquí. Això seria 3 ó 4 mil anys abans.deIa nostra era. I a MaUorca, aleshoressols existien tres nucUs de població, elsquals abarcaven Ia totaUtat de les terresde l'iUa: PoUentia, Pahna i Montuyry.Però el nostre país té una història mésUarga, més rica i val Ia pena coneixer-ia".

ENTREVISTA

N'Antònia Verger Jaume, després de 16 anys de servei,intenta que el restaurant d'Es Puig sia un lloc acollidorAbans, en Es Puig, no hi havia bar

rd restaurant rd caf> cosa semblant.Ek qui volien menjarJii se n'havien dedur de ca seva el què menjar o pa ambtaleca.

Fa quasi setze anys s'hi va muntarun restaurant del qual n'és el capN'Antònia VergerJaume.

Des d'aquelh primers dies fins avuiha sofert diferents transformacions imillores, tes quah fan que el lk>c siade cada dia més agradable. L'aire ésmolt sà i el paisatge que des d'attà espot contempktr, molt príntoresc. A

"RAÍCES DEL PUEBLO"ES TA FONAMENTA TEN LA

TRADICIÓ ORAL

DOCUMENTS ROBATS

Ara que ho Uegim en el Uibre, recor-dam que ja fa quaranta anys que ensdeia, En Rafel, que eU havia conegut itengut en les seves mans, certs docu-ments que més tard foren robats i fetsdesaparèixer. Assegura també que "elcèlebre document 'Borromeo', així comels estudis filològics reaHtzats per ente-sos sobre l'obra escrita de Colon, aixícom també infinitatde caps amoUats,encaixen perfectament dins Ia mevaexpUcacióen el Uibre".

La clara intenció de l'autor d'aquestvolum és Ia d'aclarir Ia veritat. I és peraixò que s'hauria de tenir en compteaquest Uibre i tot quant en eU es relata.Potser hi manquin proves i documentsque les recoizin; però no tots els fetsque conta Ia història, sobretot de tanenrera, tenen els fonaments documentalsadients. La tradició oral també compta.

Quan un acaba Ia lectura del Uibrei es pregunta: ¿I si fos autèntic, tant elrelat d'En Rafel com Ia tradició oralfamiliar que tan bé conserva, quèpassaria? Sens dubte, s'haurien decanviar moltes coses de Ia història.

No és rar que amb tanta freqüènciaespavüats investigadors —entre els qui estroba el nostre Gabriel Verd- cerquinIa veritat de Cristòfol Colon i no esposin d'acord.

Onofre Arbona

tot això ho sabenmolt bé eh montu-irers. Però a fi detenir un coneixe-ment més exacted'aqull lloc, hempcaiat amb N'Antò-nia Verger, qui ensxerrà concretamentdel restaurant i decerts detalh refacionats amb h sevaexplotació. La primera cosa de ia queens va parktr fou de l'aspecte exteriorque ofereix. I ens ho deia així:

—És un Uoc que l'hem arreglat alnostre gust. Ho hem fet tot nou ara iho hem miUorat tant per dedins com perdefora. Per Ia nostra part hem aconse-guit que fos un Uoc senziU, però aco-Uidor.

—¿0 sia, que pel vostre gust aixíestà bé?-Si; pel meu gust està bé, però el

que passa és que qualque vegada Ia gentens acusa que no hi ha Uocs tancats. Iaixò, està clar, no és culpanostra.

. —¿Quants de cuiners hi ha?—Dins Ia cuina hi trebaUa'el meu fiU

ijo.

—¿I pel que fa al personal de servei?-EIs diumenges arribam fins a devuit

persones.

—¿Hi teniu "barmans"?-No, no en tenim cap.

—¿Qui dirigeix el servei del menja-dor?

-En Toni.

—¿Quina classe de gent ve general-ment a menjar-hi?

-Ve gent molt bona i molt educada.Es pot dir que tenim més amics quecHents.

—¿També hi vénen famflies?—Sí, els diumenges hi solen venir

moltes famflies a dinar.

—¿I famflies de renom?—També en vénenentre setmana. So-

len venir en el menjador privat.

—¿Feis berenar, dinar i sopar?-No, berenar no en feim, perqu<

solem obrir devers les deu i mitja i j;no són hores de berenar; però els vespres Ú solem donar fins que n'hi ha.

—¿Quin dia soleu tenir tancat?—Només tancam els dimarts.

—Durant Ia setmana, ¿quins die:soleu tenir més gent?

—Més o manco es niveUa, durant toil'any. Més o menys, sempre hi ha hmateixa gent.

—¿Hi hajoventut que s'hi reuneix?—Sí; els dissabtes migdia i el vespre

solen ser de fora poble encara que deMontui'ri hi ve qualcú.

—Pel que respecta als vms que serviu, ¿què hi podríem dir?

—Promocionam molt els vins maUorquins. Totes les marques de vins de MaUorca que hi ha en el mercat, les tenim.

-Sobre els preus de Ia menjada¿com els troba Ia gent?^rec que assequibles.

—¿Hi ve molta gent de Montuïri?-Depèn; Ia gent i els amics que sem

pre hem tengut, hi véhen.

—Segons veim, molta de Ia gent queve és externa. ¿De quins pobles abun-da més?

-De Manacor, de Porreres... empre-ses que vénen entre setmana de VUa-franca, de Sant Joan... de per tot.

-¿IdeCiutat?-De Ciutat també ve molta gent.

—¿Feis molta propaganda?-No, gens; s'hafeta tota sola amb Ia

polèmica que hi ha hagut.

—Hem sentit parlar d'una ampHactó.Enspodries dir,japeracabar,¿que hiha d'això?

—L'ampUació està en projecte, peròdepèn de dues persones, no de nosaltres.

Ma,Antonia

DE MONTUÏRI

Degut al permís per instal·lar restaurant i botiga de mobles alscreuersUNA POLÈMICA OBLIGA EL BATLE A RESPONDRE

L'aprovació per part del nostreAjuntament en el darrer ple dedesembre de l'any passat, de Iadeclaració d'interès social peredificar en els creuers de Porreresun restaurant i una botiga de mo-bles ha estat objecte d'opinions ipolèmiques diverses, ja que segonsel parer d'un sector, l'objectiu"d'utilitat pública" no és total-ment verídic, sinó sols en part.

DURESCRÍTIQUES

El motiu d'aquestes cri'tiquesjave d'enrera. Concretament esfonamenten en l'edificació devoraAlgaida, a Ia mateixa carretera deManacor, de l'extens complex"Modelmon", el qual també fouaprovat -perquè posteriorment ha-via d'esser destinat a escola-tallerd'artesania i fins ara Ia seva uti-lització roman en entredit, ja quesembla que s'aprofitarà preferent-ment per a centre comercial,expo-sició de mobles i també restaurant.

Les crítiques ara vessades esdeuen a Ia creença que Ia propostaacceptada pel nostre Ajuntamentesdevindrà una continuació delque passa a Algaida. Allà, en unprincipi, bona part de Ia gent ho

va veure bé perquè suposava queaquests tipus d'empreses afavori-rien Ia creació i manteniment dellocs de treball, tal com és correnten el sector de Ia restauració.

LLOCS INADEQUATS

Però altres col.lectius veuen queIa multiplicació d'aquestes desme-surades edificacions als costats deIa carretera de Palma a Manacorsón perillosos, en aquests llocs, ipoc a poc arribarien a convertir Iacarretera en una mena de mostra-dors de mobles i bars de consu-mició.

S'entreveu que Ia culpa no és enrealitat dels Ajuntaments, sinómés bé del poder executiu de IaComunitat Autònoma que nodisposa nid'una Llei del SoI queprevegi aquests casos, ni tampocde les adients mesuresque contro-lin les declaracions d'interès social.

"ESTIC D'ACORD EN QUE AQUÍ

HI HAGI UBICADES AQUESTESEMPRESES PER A LA CREACIÓ

DE LLOCS DE FEINA"

Les edificacions que es contruiran en Es Creuers Ii donaran una altra fesomia

MANIFESTACIONS DEL BATLE

Davant a-questes críti-ques el batlede Montui'ri hafet unes mani-festacions en elsentit que "de-sitjaria preci-sament que a-questes edifica-

cions sien ara el començamentd'una història que sols pot benefi-ciar els pobles del PIa de Mallorca.A l'expedient, en el qual jo som elrepresentant dels batles mallor-quins a Ia Comissió Provinciald'Urbanisme —afegeix Joan A. Ra-monell— hi constava que "Model-mon" a més d'escola-taller d'ar-tesania, seria un edifici on s'hiinclouria exposició de mobles".

No tan sols no considera dolent,que a Ia carretera hi hagi aquestscomplexes, sinó que ho veu posi-tiu. "Estic d'acord en que sia així;que hi hagi ubicades aquestes em-preses per a Ia creació de llocs defeina en els nostres municipis.S'estan despoblant cap a altresindrets i si trobassin aquí feina, Iagent no se n'aniria. Si el cultiu delcamp no dóna a bastament perviure, almanco així tendrien unguany que podria esser digne isuficient. Es convenient —conti-nua dient el batle— que tornin aqualificar-se els terrenys al costatde Ia carretera per a ús comercial.Així ho pens i crec igualment queels batles dels 13 municipis delspobles de[pla, també pensen de Iamateixa manera; vull fer públic—acaba recalcaInt-nos— que aquípoden venir totes les indústriesque vulguin, a instal.lar-s'hi, queseran ben arribades".

S'ha de dir, per concloure, queactualment a "Modelmon" ja hitreballen sis persones de Montuïrii hi van una cinquantena d'al.lotsa escpla de ceràmica, de franc,tant les classes com el transport.

Onofre Arbona

NOTICIARl LOCAL

VINGUDADELSREIS

La nit del 5 al 6 de gener, com anysanteriors, Montuïri , i sobretot Ia po-blació infantil, va viure joiosa Ia vingudadels Reis. Fou una vetlada extraordinà-ria. Una vegada haver arribat a Plaça Iacomitiva reial, precedida per Ia banda deMúsica, els tres Reis d'Orient foren aadorar del Nin Jesús, enguany en unbetlem vivent. Després de saludar, perpart de SS.MM. tots els infants que elsesperaven, varen repartir regals i ju-guetes a tots els qui els n'havien de-manat.

SANTANTONI

De cada any s'animen mésles benei1

des de Sant Antoni. El nombre de car-rosses i de participants va en augment.Es Dau fou altre vagada el Uoc assenya-lat per a Ia calvalcada i benedicció delsanimals. Es varen celebrar el diumengedia 22. No hi mancaren tampoc les glo-ses ni Ia intervenció de Ia gent jove. Lescarrosses, algunes originals, proporciona-ren color a l'ambient en una jornada onel temps acompanyà.

DARRERSDIESEnguany Pasqua és molt prest, dins

els març. 'Naturalment també ho seranels darrers dies. Així que el primer dis-sabte de febrer, dia 4, tornarem viure, aMontuïri, una nit de bauxa enmarcadadins tots els ingredients d'aquesta festade carnaval. L'horari, foguerons, baUs,desfilada i torrades seran per l'estil delsdarrers anys.

DERÀDIOMURTAAIs pocs dies d'haver col.locada l'an-

tena emissora de Ràdio Murta, així comdèiem en el darrer número, es va com-provar que no era el Uoc ideal, degut ales interferències, sobretot de televissió.

Així, per motius tècnics, s'hauràd'instal.lar en Es Puig, Ja està previstque sia dins terrenys de lesMonges, alcostat del cami'veil, en el coke, pujantprop de Ia creu.

REPRESENTACIÓ D'ELS REISEl diumenge dia 15 de gener es va

posar en escena a Ia SaIa Mariana l'obra"EIs Reis". Fou a les 6 de l'horabaixa iva córrer a càrrec del grup de teatre

"d'Algaida.Llàstima que Ia participacióde públic no fos massa nombrosa.

VTORNEIG DETRUC

En'el bar Can Pieres s'ha tornat con-vocar, aquesta vegada el V Torneigde Truc. L'animació torna a ser grossa,sobretot per part de les vint i pico depareUesja inscrites.

TEATRE

Dia 25 de febrer a les 9 del vespre,a Ia SaIa Mariana, tendrà Uoc Ia repre-sentació de l'obra "El bosc de Ia senyoraàvia", d'Alexandre CuéUar, a càrrec delGrup de Teatre de Montuïii.

EIs foguerons de les nits de Sant Antoni idels darrers dies donen animació i festa a

les fredes vetlades d'aquests dies

... es dies abans de Sant Antonisa rectoria pareixia una casa d'antigorso un museu. Hi anaren a demanarcanelobres, sotanes, encens, tot decara a ses carrosses. Però Io millor detot varenesser dos grups de nines;unes demanaren una "domassa" i sesaltres uhs "donassos". Se veu bé queaquestes teles no s'empren tant comun temps.

_oOo-

...dues persones comentaven que notenien altre animal peranar a ses bene-ides més que un moix Una digué: "jono Ii puc dur perquè s'aigua Ii fa moltapor"; s'altre afegf: "Jo tampoc perquèestam en es gener i va molt de festa,no fos cosa que fes un espectacle".

-oOo-

. sa novetat d'enguany d'haver-hifèmines que participen en es campio-nat de truc dóna molta animació. Vosimaginau, ¿què passaria si una parellad'al.lotes guanyàs an es peixeter, perexemple?

-oOo-

... es "quintos" i sobretot "sesquintes' s'han llui't engunay, tant pelsRejs com per Sant Antoni. Diuen que

aquestes al.lotes, amb Io decidides quesón, convenen a tot preu, tant els éstraginar llenya com fulles de moro.No han volgut quedar darrera. Son unesvalentes.

-oOo-

...a sa crida de dia 22 de gener s'a-nunciaren ses benei'des per l'endemà pera les onze i mitja des dematí, quan totssabem que se celebren en sortir demissa, devers les 12'10. Un des rectorsdigué: "a Io millor enguany les volenfer sense capellà".

-oOo-

... a s'agulla indicadora des vents descapdamunt des campanar Ii ha caigutun bocí de sa lletra N des Nord. Seràsigne de què alguns no saben per oncaminen?

-oOo-

..:. per tercer mes consecutiu estrcnam un nou regidor, en aquest cas EnJoan Mas "Colletet". Se suposa que ani-ran ben esmolats devers Ia SaIa. encaraque en això d'esmolar, sa qui hi té méspràctica, per motius professionals, ésNa Rossita.

-oOo-

es programa UFF! de RàdioMurta ha fet suar més ets oients que noes qui el realitzen, convidats inclosos.

ENXERRIM

DE LA CASA DE LA VILA

L'AJUNTAMENT INFORMARESUM DE L'ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRU ORDEVARL4 DEL29DEDESEMBRE DE 1988

INFORMES I COMUNICACIONSDE L'ALCALDIA

El Batie Va donar compte a Ia Cor-poració de Ia contractació del serveide recoUida domiciliària de fems, fetadies passats per Ia Mancomunitat desPIa, exph'cant les seves condicions es-pecials i que d'alguna manera suposauna miUora de Ia prestació del servei.

PRESADEPOSSESSIO

Després d'haver estat designada Re-gidora de l'Ajuntament de Montuïriper Ia Junta Electoral Central, RosaNicolau Pocovi(A.P.) va prendre pos-sessió del seu càrrec en substitucióde Joan RosseUó Mayol, per renuncia.Una vegada haver jurat compHr lesobh'gacions del càrrec, fou feücitadaper tots els representants dels grupsmunicipals.

SOL.LICITUD DE CONSTRUCCIÓDE RESTAURANT ICENTRE

COMERCIAL

Es va dónat compte de l'expedientincoat per Miquel Riera Grimalt sol-k'citant autorització per construir iinstal.lar restaurant i centre comer-cial en sòl rústic ubicat en Es Creuers.

En el debat previ a Ia decisió del'autorització, es va posar de manifestIa necessitat i urgència de potenciareconòmicament les zones anexes iconfrontats a Ia carretera de Palma aManacor, però també es va dir que"s'havia entrat en una dinàmicamitjançant Ia qual es desvirtua aUòque d'acord amb Ia Llei del Sòl potconsiderar-se d'interès social".

"Aquesta desvirtuació —continuàdient el ponent, Pere Sampol-en con-formitat amb Ia L.S. i amb les pròpies

NN.SS. de Montuïri, podria evitar-seamb una simple recah'ficació urbanís-tica de Ia zona que permetés, sensenecessitat de Ia declaració d'interèssocial, Ia instal.lació de tals activitatsi Ia concessió de les corresponentsflicències. Això, sens dubte, supossariamés aventatges i contraprestacions detota índole per al poble i per a l'A-juntament".

Després de Ia intervenció d'altresregidors, es va acordar, amb set votsfavorables i tres abstencions, el se-güent:

maUtzació dins aquest àmbit, i, peraltre i com a dret individual, l'ús nor-mal deí català i del casteUà com a viaUiure dels ciutadans en Ia seva relacióamb l'administració locaI".

Després del debat es va aprovar,amb vuit votsfavorables i una absten-ció, Ia redacció de finitiva dins el ter-me d'un mes per Ia Comissió de Cul-tura, d'una proposta d'un projecte dereglament denormaUtzació lingüística.I també Ia normativa de normaÜtzacióHngüística, si cal, en el pròxim ple delmes de gener.

L·iformar favorablement l'expedientde referència ya que estant deguda-ment justificat el seu interès social iessent el seu emplaçament en sòlrústic, no hi ha periU de formació denudi urbà i compleix les normesvigents. I remetre l'expedient a IaC.P.Ü. a fi d'aconseguir l'oportunaautorització o declaració d'interèssocial.

MOCIÓ DEL PSOE SOBREELABORACIÓDELREGLAMENT

DE NORMALITZACIÓLmGÜÍSTICA

Aquesta moció del PSOE entre aI-tres coses deia: "Urgeix regulardefini-tivament l'ús de Ia Uengua oficial i prò-pia dins l'àmbit d'actuació de l'Ajun-tament, de manera que quedi real-ment garantitzat, per un costat, l'ob-jectiu general de Ia Llei, que és Ia nor-

MOCIÓ DEL PSOE SOBRECAMPANYA RÈTOLS

COMERCIALS EN CATALÀ

La moció del PSOE deia així

"Som conscients de Ia tasca d'a-questa Corporació a l'entorn de Ianormah'tzació Hngüística sobre l'úsdel català de Ia nostra comunitat i comuna passa més a favor d'aqüesta, pro-posam s'acordi:

"1- Donar publicitat als comer-ciants de Montuïri de h campanyapromoguda per Ia ConseUeria d'Educa-ció i Cultura de Ia CAIB i te Federacióde Ia PMEN, en quant a Ia possibilitatde canviar el rètol del comerç al català,amitatdepreu".

"2- Aportar l'Ajuntament el 10 percent del valor del rètol no sobrepassantaquest de 30.000 pessetes".

Fou aprovada Ia moció amb setvots a favori dos en contra.

CAÇA

Inquietud davant Ia prohibició de Ia caça amb reclamJOAN MIRALLES JULIÀ SOSTÉ QUE "LA CAÇA DE LA PERDIU EN ÈPOCA DE ZEL FACILITA UNA BONA CRIANÇA'

EIs caçadors deperdiu amb reclamestan més que preo-cupats, indignats da-vant Ia nova Uei deCaça que actualmentes prepara, ja que|'article 34 de l'es-borrany que s'haelaborat diu: "Que-da prohibida, en ca-ràcter general, Ia ca-ça durant les èpo-ques de zel, repro-ducció i criança,així com durant eltrajecte de tornadaals seus llocs decria de les espèciesmigratòries".

"La modalitat decaça de perdiu ambreclam^Jiu EnJoanMiralles— es prac-tica durant el tempsen què Ia perdiuroja està en zel, o siades de mitjan de-sembre a mitjan fe-brer. I l'Associació de Caçadors dePerdiu amb Reclam vol protestar contraaquesta Uei".

Si es té en compte que l'activitatdels aficionats queda redui'da a unespoques setmanes i que Ia caça de per-diu amb reclam sols es pot practicartan pocs dies, que es poden comptaramb els dits de les mans, Ia petició delscaçadors amb reclam seria Ia de que po-guessin caçar els dies no hàbils per a Iaresta de les altres modalitats.

Si els dies propis per a Ia caça engeneral són els dimarts, dijous, dissab-tes, diumenges i dies festius, Ia peticióque farà En Joan Miralles serà Ia dequepuguin sortir al camp els altres dies, osia dilluns, dimecres i divendres; encaraque no ésoptimista respectea l'acollidaque pugui tenir Ia seva suggerència perpart dels altres membres del ConsellProvincial de Caça.

La caça elimina l'excesiva presència de mascles en els esbarts

LATRADICIÒDELACACAAMBRECLAM

"Encara que hi hagi gent de lletres^om són els tècnics de Ia Universitat—que propugnen que Ia caça amb reclamés dolenta per a Ia reproducció, s'ha deconsiderar que aquesta activitat estàestrictament regulada i sols es practica,llevat d'algunes excepcions, d'acord ambIa normativa legal. Es més, aquesta pràc-tica en l'època de zel facilita una bonacriança, ja que elimina l'excessiva pre-sència de mascles en els esbarts. Seriasuficient que els detractors coneguessini distingissin les varietats dels cants,senyes o gestos d'aquests animalets^;om són camada o redamada, embut-xada, comada baixa, curritxar, esdafttso pinyons, sa lloca, guteig, cloqueig,renyar o siïenci, renyar per moure elcamp, senyal de sabatgina, pixol, meu-Ua- i engahar—perquè pensassin d'altramanera".

Pocs són els qui coneixen aquestvocabulari amb els seus matisos deto,ritme, freqüència i perseverancia; solsels bons aficionats gaudeixen d'aquestsdelits i encisaments i saben jutjar Iavàlua i els mèrits del reclam.

Davant Ia pròxima entrada en vigordel conveni de Berna, que prohibeix Iacaça de perdiu amb reclam, En JoanMiralles finalment ens diu que "con-juntament Ia Federació Balear de Caçai l'Associació de Caçadors de Perdiuamb Reclam han elaborat un "dossier"en defensa d'aquesta modalitat de caça,en el qual s'argumenten els motiussobre els quals es recolza aquestapetició. En ella es demana que sienateses les motivacions que s'exposen is'obri en conseqüència a fi de poderseguir mantenint aquesta modalitattan nostra i a Ia vegada practicada pertotes les classes socials, seguint aixíl'esperit de Ia Comunitat Europea, depotenciar las tradicions culturals i popu-lars del nostre món cinegètic".

O.Arbona

PROGRAMA DE COOPERACIO

DEL C.I.M.

Amb el desig de cooperar amb elsmunicipis en matèria de foment al de-senvolupament local, el C.lM. va.apro-var una proposta de cara a l'exercicieconòmic de 1989 amb l'objectiu dedotar els municipis "d'una infraestruc-tura de serveis, propens a augmentarlaquak'tatdevidadelspobles".

Per dur a terme aquest 'Tla de De-senvolupament. Local", "els Ajunta-

'ments hauran de dotar-se d'una infra-:estructura específica, així com delsmstruments polítics imprescindibles".1

Caldrà Ia creació de l'òrgan de gestiómés adequat perdur-los a terme".

D'aquest ampH programa, amb un plade trebaU concret i uns objectius deter-minats, molt bé podria beneficiar-seMontuïri. Depèn, però, de Ia decisió delsnostres regidors.

L'escola de Montuíri examada per dedins i per deforaLes personals opinions del director, Josep Ma. Munar,rev<n a més de Ia situació actual,els distints aspectes —bons idolents— així com les millores que encara manquen peuè sia més efectiu l'ensenyament públic en el nostre poble

Aquesta fou l'entrevistaDe Ia mateixa manera que el mes

passat fou el batle qui ens va oferir unbakmç del temps del seu mandat i tambéun poc de h situació actual de l'Ajunta-ment, aquesta vegada vàrem acudir al di-rector del Col.legi Públic d'E.G.B. deMontuïri, Josep Ma. Munar i Vich, per-què igualment exposàs les seves opinionspersonals sobre Ia marxa de l'ensenya-ment públic a Montuïri, així com dife-rents aspectes del Col.legi i el seu entorn.

Aixícomençàvem l'entrevista:

— ¿Dins quinsmètodes peda-gògics es potinscriure l'escolade Montui'ri?

—Cal dir, enprimer Lloc, quel'escola tradicio-nal, de comptar,

Un poc d'històriaL'edifici de l'actual col.legi públic "Joan Mas i Verd" va ser inau-

gurat el 24 de febrer de 1935. Era batle Ia persona de Ia qual elCentre n'ha pre.s el nom. Moltes corregudes havia costat, inclús eltraslladar-se a Madrid, però a Ia fi es va construir l'escola.

"Ses Escoles", com popularment deim, varen passar per unasèrie d'etapes de diferent caire, fins arribar al curs 1974-75 en quèes varen constituir en col.legi,aleshores anomenat "Colegio Nacio-nal de E.G.B.".

En aquest primer any, de manera poc diplomàtica \ essent batleGaspar Oliver, es va fer que els alumnes de Ia SaIa Mariana vingues-sin al "col.legi" i, a l'any següent, al suprimir-seel col.legi "San Vi-cenç de Paül", les nines d'E.G.B. també anaren a "Ses Escoles".

Encara que aquesta reunió de tots els alumnes d'ensenyamentprimari a un mateix centre fos duit a terme amb poca mà esquerra¡ per imposició, i tot remarcant que aquest fet era bo, a Ia llarga totel poble n'ha estat beneficiat, d'aquesta nova situacio,ja que aquellany 74-75 fou l'inici d'una renaixença escolar dins Montui"ri i unaconscienciació de que l'Escola Pública podia ocupar un lloc mésdigne del que havia tengut abans.

I aixi' ha estat. Avui el CoUegi de Montui'ri gaudeix d'un bon me-rescut i reconegut prestigi dinstota l'illa i inclús, també, Ia seva laborha estat guardonada més enllà deles nostres mars. Professors, alum-nes, pares, Ajuntament i Ministeri han demostrat que l'escola públi-ca, Ia nostra comunitat escolar montuVrera,podeneducar,formar iensenyar de manera ben adientels nostres fills. Aquest fet, assolitde mica en mica, hora rera hora, ha estat i és fruit de molts d'esfor-ços de les persones pertanyents als estaments esmentats i especial-ment dels claustres de professors.

Avui, a "Ses Escoles", s'hi congrega tota Ia població infantil delsvuit cursos d'E.G.B. i les dues classes de preescolar (inaugurades elnovembre de 1986) més les altres dues aules de guarderia munici-pal (obertes a partir de gener de 1988). CaI, doncs, ara més quemai, caminar tots plegats, deixar de banda desavinences, respectaropinions, ajuntar idees i treballar ensems per a mantenir, i millorarmés encara, el nostre col.legi públic "Joan Mas i Verd".

Uegir i escriure o l'ensenyament, Uibrescestà caducat per tot arreu. La pedagogiaactiva, on el mestre es un més quetrebaUa i fa trebaUar Ia memòria, Iaintel.Ligència, Ia imaginació, l'observa-ció, l'experimentació, selecciona unsbons Uibres de text o els confecciona,s'enrevolta d'una bona biblioteca d'aulao general, té a l'abast els mitjans audio-visuals i du endavant les sortides pedagò-'giques corresponents, aquesta és Ia peda-gogia de Ia nostra escola.

— ¿Creus, idò, que es pot consideraruna escola activa?

—Sí, encara que l'escola activa tam-poc s'escapa dels fracassos escolars, peraixò necessitam l'ajut d'altres tècnicspsicòlegs, pedagogs, logopedes, terapeu-tes, etc.), i també dels estaments pú-blics, uns per a sincronitzar tots elsprogrames des de l'aducació d'infantsfins al cicle superior i els altres perquèl'escola arreh' en el seu medi ambient.

— ¿Com diferenciaries l'escola deMontuïri de Ia d'altres pobles?

—L'escola de Montuiri duu set anysd'ensenyament encatalà i les altres enduen cap, un, dos, tres..., però el que éscert és que de cada dia són més. Feim,un ensenyament de les Socials i Naturals

Les aules de preescolar varensatisfer Wsfamilies

del nostre entorn (escola, barri, poble,comarca regió) per, a partir d'eLl, co-nèixer els més Uunyans. S'ha de dir tam-bé que el mejador escolar, Ia granja,l'hivernacle i Ia participació en l'esportescolar són també altres elements dife-renciadors.

-Naturalment, és molt diferent delde Ciutat...

-Es clar, a Ia ciutat hi ha macro^di-ficis i també macro-escoles, amb 18,20, 30, 40 i més unitats que incremen-ten el nombre d'alumnes a uns 400,600, 800 5 1.000. Aquestes gransconcentracions dificulten Ia convivènciaentre pares, alumnes i educadors. AMontuïri som com una família, on avegades surten discrepàncies, però ambel debat i posterior discussió no fan mésque enriquir Ia nostra escola.

-En .concret, ¿com és Ia de Mon-tuïri?

-La nostra té fins avui una poblacióinfantil adequada; més de 25 alumnesper aula fan que molts de fracassos es-colars escapin dels educadors. A una po-,blació com Ia nostra l'alumne pot veu-re reaUtzades moltes de lesseves curo-Ues recreatives. Tenen tot tipus d'acti-vitats complementàries per elegir i par-

\ ticipar activament eneUes,

—¿Quins mètodeseducatius, consideraumés eficaços per als al-lots de Montuïri?

—Tots aqueUs en elsquals l'alumne sia elprotagonista, membreactiu de l'aprenentatge.El mestre ha d'esser un<orientador i un mésdins l'aula.

—¿Com estimulaumès l'alumne a apren-dre?

—Estimular, motivar,crear interès, despertarganes de conèixer id'aprendre, això és una

El pati de les escoles és testimoni del foment i triomfde l'esport base a Montuïri

tasca dificih'ssima que només es pot durendavant amb mestres preparats i ambuns bons equips de feina. Per estimular-els alumnes, els primers motivats hand'esser els educadors, i avui per avuinomés s'ha de comptar amb els qui te-nim una gran vocació i un sentit altruis-ta que ens buida les butxaques assistintd'una manera continuada a cursets, xer-rades, conferències que ens ajuden aestar al dia. SoIs d'aquesta manera somcapaços de despertar il.lusió.

TEMESCONCRETS

—Passem ara a números i dates con-crets. ¿Podries dir-nos els que fan re-ferència a l'alumnat?

-El número total d'alumnes del'escola és de 221 ; Ia mitjana d'alumnesper aula, 21. Les més nombroses sónlesde vuitè, amb 32 alumnes,ila de cinquèamb 30. En canvi aUà on n'hi ha mancoés a les aules de quatre anys, amb 11 i aIa de cinc, amb 13.

-No tot el treball es reh'tza a l'escola,n'hi ha que fan feina a ca seva, sobre-tot els més grans. ¿Com quah'ficariesaquesta tasca?

—Seria mÜlor que responguessin elsmateixos alumnes. De totes maneres a

partir del cicle mitjà, les 25 hores lec-tives són del tot insuficients per a de-senvolupar elsprogrames adients.

— ¿Es pot dir que el que aprenen éssuficient?

—Uns sí i altres no. A vegades l'esforço Ia intel.h'gència no van Uigats amb elsresultats.

—¿En quines matèries tenen mésinterès?

-No hem fet cap enquesta en aquestsentit.

—¿Què ens diries de Ia gimnàstica?—Des de fatres anys tenim un espe-

ciaHsta, i pel fet de tenir un més u, hipot dedicar setze hores setmanals desde primer a vuitè, i això ha suposat unavanç en aquest aspecte.

— ¿Creus que s'haurien d'impartiraltres especiaHtats?

^Aixi com hem aconseguit especia-listes en anglès i gimnàstica aquestsdarrers anys, també n'hauríem de poderaconseguir en plàsica i música en unpròxim futur. La coüaboració del'A.P.A. i el Patronat de Música enaquesta àrea són exemplars.

(Continua a Ia pàgina següent)

12 REPORTATGE

L'escolade Montuíri examinada per dedins i per defora(Ve de Ia pàgina anterior)

— ¿Què diries de l'esport escolar?-La participació esportiva des de

temps enrera sempre ha estat massiva.EIs equips de futbet, handbol, escacs,bàsquet o atletisme sempre han fetbrillar el nom de Montuïri. Les nostresvitrines són plenes de trofeus.

-¿Quin fou el resultat acadèmic delsalumnes de vuitè de l'any passat?

-Dels 27 que el cursaven, 20 l'ob-tingueren; 15 peljuny i 5 pel setembre.

—Encara que des de BONA PAU hemdivulgat els premis guanyats per l'Escolade Montuïri, ¿podries dir-nos quins sónels que heu aconseguit aquests darrersanys?

-Si no m'equivoc són aquests: PremiNacional d'Educació Fisica (1975), Pre-mi Teatre L·ifantil a PortoCristo (1976)Concurs-redacció "Coca-Cola" (1983),"Antena Màgica" damunt un programadels Cossiers (1984), Accèssit Cicle Mit-jà en un trebaU comarcal patrocinat perIa Comunitat Autònoma (1986), PremiBaldiri i Rexach per l'ensenyament encatalà, ofert per Ia Generah'tat de Cata-lunya (1986), Premi 31 de desembre(O.C.B.) dins el conjunt d'Escoles Ma-Uorquines (1987), i darrerament el pre-mi "Francesc de Borja MoU, per Ia Con-seUeria de Cultura (1988).

—D'aquests, ¿quin us va satisfermés?

-Sens dubte, el "Baldiri i Rexach".

— ¿Viuen tots els mestres a Montuití?

—Dels 11 mestres de l'escola, 5 viuena Montuïri i els altres, no. Amb plaça

definitiva aquí, 9.

-Si pensam un poc en el futur,veient que l'any 1988hi ha hagut 8naixements, ¿com preveus el futur del'escola de Montuïri amb 8 alumnes peraula?

—Els mestres se n'aniran. Les taules icadires plenes de pols a un racó s'aca-ramuUaran; les finestres no s'obriran,les portes es roveUaran, però l'aigua maino s'acabarà perquè pocs seran els quien beuran.

Portada dels programes de Ia inauguració deles Escoles de Montuïri, 24 defebrerde 1935

OPINIÓ DE L'A.P.A.

—Passem a parlar ara d'altres ens rela-cionats amb l'escola, ja que Ia comunitateducativa del nostre poble no sols escompon de mestres i alumnes. L'A.P.A.,per exemple, dóna suport amb freqüènciaIa tasca escolar. ¿Podries dir-nos com sónactualment les vostres relacions ambeUa?

—Les relacions amb l'A.P.A. actual,no amb les passades, com entitat, coma col.lectiu que representa els pares imares afüiats de l'escola, no són bones;no així les relacions personals. Són duescoses diferents i així ho haurien d'en-tendre tots.

-¿laixó.perquè?-L'A.P.A. de Montuïri i probable-

ment moltes altres sofreixen una crisid'identitat. No saben ben bé quin és elseu paper dins l'escola. Pensen que notenen res a fer perquè estan en minoriaen el ConseU Escolar, màxim òrgan deci-sori de l'escola, en el qual eUs voldienimposar els seus criteris i marcar una lí-nia determinada d'escola.

(Després d'una breu pasusa, En JosepMa. Munar es fa aquestes preguntes:)

— ¿Què passaria si cada dos anysl'escola hagués d'assumir i dur endavantles propostes de grupets determinats?¿Quin paper jugarien els professionals sicada dos anys haguéssim d'ensenyar

PERDIFERENTSMOTIUS, "LES RELA-CIONS AMB L'A-P.A. NO SON BONES"

segons l'opinió d'uns i altres? Les Ueisni els qui les fan són perfectes, però elque no pot fer una Uei és satisfer a gru-pets determinats.

(Seguidament torna reemprendre Iacontestació a l'anterior pregunta).

—Això els ha duit. a no formar partd'aquest equip que és l'escola i quecom a tal hauria d'esser un peó més, queno fes males jugades. Si el peó és seriós iprudent, és respectat pels altres mem-bres de l'equip, però si bota quadres iposa en periU les línies de darrera, ésrebutjat. El peó, l'alfil o el cavaU tenenuna missió i tots tres plegats han deprocurar que l'equip surti guanyador.

—Essent així, ¿com és ara Ia vostracompenetració?

—Sempre n'hi havia hagut, però avuiles relacions, ambdues briUen per Iaseva absència; mésque res perquè Iacrisi comença dins Ia pròpia AP.A,

—I respecte a les ajudes, ¿què?—Sempre ens han ajudat. Record

100,000 pessetes per comprar Uibres pera Ia biblioteca d'aula; 60.000 per com-prar estanteries. Paguen una pedagoga,abans, psicòloga; ajuden al Patronat deMúsica a pagar dues professores; col.la-boren econòmicament i humanamenten l'organització de les festes dels dar-rers dies, fi de curs, etc.

—¿En què us podrien ajudar més?—Els demanaríem més ajuda econò-

mica, que organitzassin activitats com-plementàries (video, escacs, esport, con-ferencies,x;oncursos h'teraris, gimkamesculturals i recreatives, acampades, cine^ma, teatre, ràdio, excursions); partici-par en el pla del centre (granja, hiver-nacle, menjador, suggerències pedagò-giques...); vigilar per Ia sanitat escolar;vigilar per Ia neteja de l'escola i l'higienepersonal; vigilar que les instal.lacions(aigua, calefacció) estiguin en condi-cions; vigilar que l'entorn (edifici, aules,pati) .faci una estança agradable; col.la-borar en les festes (darrers dies, fi decurs).

REPORTATGE 13

L'escola de Montuíri examinada per dedins i per deforaCOL.LABORACIO DE LES FAMILIES

—És sabut que Ia col.laboració i com-penetració famíUa-escola són de totpunt beneficioses pels mateixos alum-nes. ¿Com veis recolzada Ia vostra tasca?

—Més que recolzar Ia nostra tasca, elque valoren són els resultats finak de lesavaluacions. Si aquestes són positives,hi ha silenci i bones cares; si són negati-ves, cares Uarguesi el més segur és queIa "passada" no sia només per a l'alum-ne. Si aproves, ets bon mestre, si sus-pens, ets mal mestre.

—¿És que no s'ha valorat mai Ia feinai l'esforç de l'educador?

—Quan poses tot el teu saber, expe-riència i paciència amb els menys dotats,preparant-los trebaUs especials o dedi-cant-los, a eUs, més temps, en Ia majoriade casos, queda entre el mestre i l'a-lumne.

—¿Acudeixen, els pares, sempre queels cridau?

—Llevat de petites excepcions, sí.De totes maneres, si un dia el mestres'equivoca o l'alumne creu que se U hafet una injustícia, ek pares vénen esca-pats. Cap dels tres som infal.Ubles; ésnecessari sempre escoltar les parts idesprésjutjar.

—A ca seva, ¿es preocupen dek fiUs?-He de pensar i creure que sí. Ara

que lapreocupació sia temporal o diària,ja és més discutible. Sens dubte, Ia preo-cupació diària pot evitar Ia temporal.

%

—¿Se senten responsables o creuenque tot depèn dels mestres?

—Les famíHes responsables amb Iaseva feina, per força ho han d'esser ambels seus fiUs. Les que volen el mülór perak seus, han de pensar que l'escola, fontd'educació i cultura, aquesta no acabaamb les 25 hores lectives setmanals, sinóque ha de continuar a casa, fonamental-ment i fora d'eUa amb Ia influència querep de totes les estructures socialspoble, ciutat o estat, aquest futur ciu-tadà. De les famíh'es depèn el completartotes les mancances que té l'escolad'avui i tindrà, sens dubte, l'escola dedemà.

El quadre de Professors del CoUegíPúblic de Montuïri, al complet, del curs actual

L'AJUNTAMENT IALTRES

—Com que l'Ajuntament també térelació i part amb l'escola, ¿voldries,dir-nos com són aquestes?

—Els responsables municipals dinsel que està al seu abast, quasi semprediuen que sí, però a vegades el tempspassa i les feines queden sense fer. EIsregidors de cultura o educació passatses preocupaven molt més de l'escola.L'actual no sabem gairebé qui és, hiha un representant al ConseU Escolar,però després resulta que de Ia majoriade feines no n'és el responsable.

—¿I respecte a les obres?-El curs passat vàrem hayer d'ame-

naçar que no començaríem l'escoladesprés de Nadal, que no haguessinacabat les obres del pati de preescolar;però tot quedà en amenaça. A comen-çament del curs actual havien de tenircol.locat en el pati de preescolar: unapiscina d'arena, aneUes, tubs, una ca-seteta i engronsadores... han passatmés de tres mesos d'aquest curs i...a Ia fi han començat a arreglar-ho.

-¿Manquen fer reformes?—Sobre això s'ha de dir que les

majories són les que estableixen lesprioritats municipals, i aquestes passenprimer per fer una caseta a Ia coIombò-fila, al camp. de futbol, que arreglar

el pati escolar. Es meritori l'esforç delrepresentant al ConseU Escolar amb lesajudes que ens ha fet arribar: hivernacle,festa darrers dies, un ordinador i leshores que amb els mestres ha perdut,perquè aprenguessin el seu maneig.

—¿Estau satifets de Ia neteja?. -La neteja d'un edific gros i veU i pel

fet d'haver-la de fer de nit, és una tascadifícil. Des d'aquí donar ànims a Ianova consege.

—¿Com funciona el menjador?—Aquests darrers anys hi ha hagut

més demanda de places que oferta. En-guany, per primera vegada, s'ha equüi-brat. Per jo i pels mestres que ens necuidam, creim que funciona bé, ara ekqui tenen Ia darrera paraula són les 85boques que diàriament omplen el seuestómac.

—¿Per què no ens parles també del'hivernacle i dela granja?

—L'hivernacle és una gran ,ajuda peral menjador. AIs mestres que hi. volen ferqualque cosa se'ls assigna un petit ter-reny i aUà practiquen Ia seva experiènc-cia. La granja també té una funció peda-gògica important: estimari conèixer elmón de l'animal. Tots els cursos dedi-quen un mes a cuidar-la i a desenvoluparuna tasca educativa a partir d'eUa.

(Conchu a lapàgina 15)

14 C U L T U R A

Després dl·aver captat gràfi-cament els miUors monumentshistòrics i artístics del nostrepoble, els alumnes ara mostrenles seves quaUtats Uteràries des-crivint precisament fo històriai reaUtat d'algunes de les ma-teixes obres relevants del nos-tre poble. Ara serà el lectorqui podrà jutjar Ia vàlua d'a-questes ressenyes.

Concurs Literari - Artístic

S O N F O R N É S

Montuïri pot estar orguUós de tenirun dels poblats talaiòtics de MaUorca.I més que res perquè són dos els talaiotsque hi ha, encara que un d'eUs no estiguiexcavat.

Fa uns deu anys es realitzaren unesexcavacions que permeteren descobriraquest important poblat, el poblat deSon Fornés. A partir de Uavors s'hi haanat fent feina d'una manera discontí-nua. A Ia primeria Ia feir.a retia perquètot era nou. Després l'activitat va dis-minuir fins que fa devers, un any hantomat reemprendre el trebaU.

Han dit moltes coses sobre Ia funciód'aqustes grans pedres; i és que realmentsorprèn veure com estan de ben conser-vades després de suportar Ia mà de l'ho-me i Ia mateixa naturalesa. I encara més:que Ia gent de l'època dels talaiots po-gués coUocar uns pedrots fins al puntque sense las facüitats de Ia nostra èpo-ca hagin resistit fins avúi.

tís com si es volguessin riure de no-saltres. Ens crèiem superiors a eUs, peròaquestes obres, sembla que han quedatper demostrar que no és del tot cert.

Una de les coses que més m'agraden,i no és que hi hagi anat moltes vegades,és el paisatge que veuen d'aUà dalt. Lasituació és molt estratègica, controlaquasi tot el PIa de MaUorca.

El Uoc és una bona torre de vigia.EIs nostres avantpassats jugaven amb unbonavantatge. •

Es una pena que a Montuïri no ten-guem un museu que pugui mostrar totel que es troba a Son Fornés. Seria in-teressant que poguéssim observar, ambuna maqueta, fotografies i objectes,com reahnent vivia aqiieUa gent.

Franciscà Mestre Verger - 8è

" E S P O U D E L R E I "

Diuen que un dia el Rei s'aturà al'entrada del poble a abeurar el seu ca-vail a un pou, des d'aleshores "EsPou del Rei".

Situat a l'entrada del poble, acoUíantigament totes les assedegades bís-ties que venien de fora vila.

Arquitectònicament s'enlaira entrequatre columnes de pedra, Ia confor-mació de les quals és rectangular i sensecaires. Aquests pilars estan enUaçatsper unes bigues, on el temps, aparent-ment s'ha aturat.

Enrevoltat d'uns cultius, bàsicamentde reguiu, dóna començament i nom alcarrerdel 'Tou del Rei", abans ano-menat carrer de "Calvo Sotelo".

Existeixen documents que certifi-quen l'existència d'aquest pou des deprincipis del segle XW (Montuïri foufundat com a poble reial, el 1300 pelReiEnJaume II).

Encara que estigui jubilat i no exer-ceixi com abeurador, el nostre pou aco-Ueix els petits del poble fent el mateixservei que una guarderia o lloc d'esplai.

Avui no es pot parlar de monumentshistòrics sense rememorar les pedresque des del segle XW constitueixen"EsPoudelRei".

Es l'etern i incansable vigilant delpoble, no se Ii escapa ni una casa,niuncorral, ni un arbre que miri cap a Ia serrade Tramuntana. D'aquí és d'on es potcaptar una de les miUors panoràmiquesdel poble de Montuïri, des de Uevant aPonent; des de les escoles, passant pelcampanar, fins al Puig de Randa.

Es, doncs, un monument que no s'had'obUdar.

Ma. Franciscà Gomila

ELS NOSTRES MOLÏNSDEL MOLIKAR

EIs nostres moÜns són molins cente-naris, dels quals els nostres repadrins jaen contaven històries i llegendes als seusfüls. Uns molins, el contorn dels qualsfa que Ia silueta de Montuïri sembliagafada d'un quadre.

Aquests moUns, orguU de Montuïri,tenen en les seves pedres el pas delsanys com els aneUs a Ia spca d'un arbre.Abans pa i suor d'alguns i ara orguU demolts.

Molins que són quelcom més quepedra i fang sec, mig esbucats alguns,sórt el miUor testimoni de Ia història deMontuïri de segles passats ençà i que sino mancassin del do de parlar serienperfectes historiadors. •

Xavier Canada Crespí- 8è.

/

EL MOLÍ DE CAN SERRA

AIt com un gegant, bonic com unapapaUona, antic com Ia vida. Enmig deMontuïri, des d'aqueU türó que està alcentre de MaUorca, s'axeica una torre,una torre amb cents i cents de pedres,coUocades una a una, una damuntl'altra, una al costat de l'altra formantun molí, un molí amb cents i centsd'anys de vida: Es el '^lolí de Can Ser-ra", construït pels antics mestres arte-sans.

Trenta-çjnc escalons duen al cim delmolí que està dividit en tres pisos com-pletament rodons. DaIt de tot es podencontemplar dues grans, veUes i corcadesbigues de fusta.

Antigament es feia servir per moldreel blat amb dues grandioses moles depedra; però ara només es fa servir percolomer i per guardar-hi coses de pocautilitat. L'evolució de Ia humanitat haestat Ia causant de que els mohns vagindesapareixent poc a poc.

Toni Mesquida Llinàs - 8è

ENTRE VISTA 15

Donya Jerònia Juan, mestra jubiladaDurant 40 anys va exercir a Montuïri i ara se Ii retrà un homenatge

Alsmontufrers queja passam dels 20 anys ens és familiarencara fa imatge d 'una dona que cada dia, des del mes de se-tembre fins al mes de juny, creuava quatre vegades el po-ble. El seu pas era decidit i, sempre sahtdant a dreta i esquer-ra, arribava amb puntualitat quasi metòdica. Per als quivivien als carrers per on transcorria fa seva ruta diària erafreqüent sentir aquestes paraules: " -¿Quina hora és?-Deuen esser les nou manco uns minuts, acaba de passardonya Jeròniar

Aquesta dona que durant 40 anys vadonar el seu servei alpoble, i molt espe-cialment a les nines i a les adolescents,ara, els qui vàrem esser els seus alumnes,Ii volem oferir un homenatge d'agrai-ment per fa seva tasca, complida abne-gadament i, a vegades, superant moltesdificultats. Quan Ii parMrem d'questpropòsit ens interrompé dient:

-Ja m'han dit cosa, però això d'ho-menatges...crec que no fa falta.

-¿No U agradaria veure's amb les

L'escola de Montuiri(Ve de Ia pàgina 13)

-En general, ¿quines creus que sónles principals mancances de l'Escola deMontuiri?

-Les podíem dividir en dues parts:PeI que fa referència als recursos hu-mans seria bo disposar d'un equip peda-gògic complet, un mestre especiaHstaen música i un altre especialista en edu-cació plàstica i artística. I quant a re-cursos materials serien: disposar decalefacció central, pintar Ia majoriad'aules, acabar d'arreglar i pintar lespersianes, canviar l'enrajolat de lesaules, i canviar les pórtes de les aules.

-Ja per acabar podries dir-nos lesquatre o cinc satisfaccions més grossesque has tengut en aquesta escola. «

—Les meves, en particular, sónaquestes: La commemoració del cin-quantenari de l'Escola, Ia compra delsterrenys per construir-hi les dues aulesde preescolar, Ia inauguració d'aquestedifici i el pati, l'anada a Ia Generah'tat,juntament amb els altres mestres, arecoUir el premi "Baldiri i Rexach", ique l'èdifici recobràs Ia seva estèticaexterior.

Onofre Arbona

seves antigues alumnes, tenir una xer-radeta amb eUes i fer una mica debuUa?

—Això sí, i molt.

—A nosaltres també, ihem pensat^que per passar-ho bé nohem d'esperar'un altre any.

—Idò tu fés les preguntes.

—Per començar, ¿ens podria expHcarun poc de Ia seva infància?

-Vaig néixer el febrer de l'any 1905.Vaig començar com totes les nines delparvulari i vaig aprendre les primeresUetres. Record que Ia primera Uetra. quevaig conèixer era Ia n, per aUò del rega-nyol. DeIs tres als sis anys visquérema S'Aresta, una possessió prop de Gràcia,i anava a escola a Randa. Després tornà-rem a Montuïri i vaig continuar fins als11 anys amb Ia mestra de Can Rei. Vaigdeixar els estudis uns anys i desprésmon pare va decidir que seguís Ia carre-ra de mestra. Per a mi va ser una satis-facció perquè en el poble hi haviapoques distraccions i anar a viure aPalma suposava un gran canvi.

—¿I no havien de fer el batxiUer?-No; Ia carrera era un ingrés, bastant

difícil i 4 anys d'estudi. Vaig fer un anyde repàs i preparació amb Ia mestra deRanda, Ia senyora CaUejas, que era moltbona. Vaig aprovar l'ingrés i vaig acabarIa carrera als vint anys. Era el 1925.

— ¿Va començar a fer feina totd'una?—Sí; primer a una escola particular,

que havia posat un senyor francès i Iaseva dona, i per això es deia "Les escolesfranceses". Després vaig tenir tres interi-nitats: a Eivissa, Formentera i Algaida.Després vaig aprovar les oposicions i vaigesserjaefectiva.

- —¿Eren difícils les oposicions?

—Molt. I a més. no et donaven Ia pla-ça totd'una; Ia burocràcia era molt lenta.

-¿I on Ia destinaren?—Primer a Granada, després a Alaró i

l'any 35 vaig fer una permuta amb unamestra d'Alaró que estava destinada aMontuïri i ja vaig quedar-me aquí fins aIa meva jubilació, l'any 75.

.— ¿I quantsd'anyshavia de menesterperjubilar-se?

^40. Es que quan entrà el Moviment,l'any 36, em deixaren sense col.locaciói sou 13 mesos, i al final em feren faltai vaig haver d'arribar als 70 anys.

— ¿Degueren esser uns anys difícils?—Sí, molt. Jo m'havia casat amb FIo-

rentino, que com saps havia vengut demetge gràcies a les gestions de l'amo EnJoan"CoUet'; aTabril del 36. Aljuliolestallà el Moviment i ens prohibirenexercir a mi i al meu home.Eren tempsdifícüs.

—I sense feina, ¿com vivien?-La gent va respondre molt bé. Ens

enviaren nins a repàs. Florentino tambéera mestre. Cobràvem set pessetes imitja cada mes a cada nin^ i així passa-rem.

— ¿Com va aconseguir que H tornàssinIa plaça?

—Vaig anar a demanar a les personesinfluents de Montuïri a veure si em vo-Hen firmar, mentre jo tenia una conduc-ta correcta, anava a missa, no em conei-xien cap mal fet. Primerament vaig anaral rector, que no va posar cap impedi-ment, després als altres capeUans, enaqueU temps n'hi havia set; i desprésamos amics de mon pare, que ho vanfer totd'una.

— ¿I mentre esperava Ia plaça va néi-xer Ia primera füla?

-Si; el 37 nasqué Victòria i el 42N'Antònia.

— ¿I al seu marit, quan Ii permeteren•exercir?

-Al cap de tres anys. Vaanar al col-legi de metges, va presentar el títol, i notrobaren cap impediment.,

-PeI que suposam, a partir de UavorsIa vida es va estabiLltzar. ¿Quins canvisha viscut a l'escola?

(Passa a Za pàgina següent)

***********************************************************#******

; fu3utv}jotfuio3 ap of suSip un i )vp3fau3p 3MD un j,vuop ¿ad U^aD]SaMV1S vjo3S3

i> u3avuo anb S3uiu t sutu s\3 'stfui3} 3¿}JV

****#

**************************#

*********

**************#

****

'BjnS9UI BA9S B^ B

suoTSuad ap^

suoj i spuB|d

ure;iureij aqujiBX

mniuo|̂• Efr 09 fr9 '|91 - fr 'uinu '\\ auinep J3JjeQ

^ VlIWOO soanoas aa vwnaaaaoo

^

**********###.

*************************************

**********************************************************

,;jBOS3UBiAT. SB

D» P10

RQTa 83

I^1M

UBOf

•«nBqix SBO,, BUBund Bmojo3•l4BJ3d„ san^M ?z™?g BpïTBSjBïM

•tii3n°0„

SBWsuBOf

•tloiJJ31„ Buoqjv TT3K>PEWlsnt>iW:BJBiundB

U9pod s3 jajq3i ap 91 ja çJEjqajao-ss anb3alEU3UroUJ B JTJTSSB UTnSjOA 3nb UBnf

Biuoj3f BÄuop ap s3uumrB-xa sj3,,:Biou iuanSss Bj samai

Bq SUB BJOpBZlTUESíO OISSIUIOQ EH[

VIWOH3P 'BQ V 39IVM3LMOH

nvio3ij$ naj,oiJ,vffl Duvof

¡BiuQjaf BÄuop 'sXuB,p s;pp^-

:jB;uaA ap n-JrejSß Jad uiB;TjojdBBJB anb 'S3J;TE STB BpBOIpap BpU BUß

•uBJBUopJsd sua ooduiBi 'ioo jo; apunaj oq ou is ',jBuopjad uianSBu, saj;rBS-ou uioo 'sadjno saj;sou sa¡ nBuopjad,,:uiiap i aj;sou ajBj p uresaj uBnft—

:BTja nip uioo i 'jnjnjTB BJBO ap jBJiui ap Bu_,s ajduias T BjajuajBpanb uEA sauiajqojd sjg -BX|aiBui ps apJOTJIUI J3 lUBUOp 3jdui3S lBHBq3JJ J3ABU. I

'3P3JJOO SaUI BJ3 3nb BABqOJ^ BTJ3 lU3UI

-oui TjanbB us snb ¡a iai B^ ajdui3S inb3p lU3UIIlU3S {3 BUOp 3ttb ;Bin'lí

Tí^

)ireJl

Bl S

3 'B['TjnbUBJ| EIOU3IOSUOO BJ qUIB

IBSSBd Sdui31 J3 BpJO03J BTUQJ3f BÄUOp

'sÄUB j7g sja jijduioo ap ;und B 'Biy

'BiU31UOO IJOUI

JEJS3 §IBA '̂;S3J BUn UI3J3j 'JBJiqnf

SiBA uia c¿ j3p J3jqsj ap Ll B

K3 7S~. ¿OTOBpqnfBJB BUI

-ixoid BAE;s3 Bf? 'S3Jo^sajB 'aasoA—

';BOijTunBf Epanb jo; 'jEinbojJBd Bjoos3j ap iS3aUOUI S3J 3p BJOOSaj 3p CBS3jdnS BJ quiB

's9Jds3Q -sosu3; saip sun aqurej jsss3UEA 'BljnSUOO BJ jaj U3 pJOOB,p JB;S3 BA T

BUiajqpjd ja UI3JEOTjdX3 H 'lJOUI JBpEJU3

BA S3 'S3JpJO. S3A3S S3J ;iJdulo;3

UI3JAEq

ou anb 3jnaA EA i Eujo; UBnb i 'sajBdsjap OTuidoj jsqBs ui3ijOA jaunjd saj;-jBsou ojsd íoioBoijiun Bj unss3j anb jEu-Bui EA i joioadsui un jiuaA E^ 'oij-Jinp-OJlUI BOIUI BUn JBlSOO EA OXTV 'EIJElpn

Bjoosa Eun s3Jdssp siEjBdas sauuinjBSJ3 U3JanaU31UBUI Snb BJEOU3 'OI003JIp

EJOS BUn U3JBSOd SajdS3Q 'S3UIU S3J B J3d

BJlTBJ I SURI SJB J3d BUn 'SUOI003JIp S3Jnp

BiAEu. rq Bun,piox 'S3joos3 s3xi3iBui sajSUTp OIOBOIITUn BJ JIU3A BA J3UUIJJ—

¿oioBogiun Ej JBqijJBBA UIOO I? 'SJBJJ IUJBO Un 1B1S3 BJJ-

'Boijqnd Bjoos3 Bun ou o JBUj j»d suBii-STJO jofiid o sjojjiui jassa uinSnd sunanb iBSuad ^^ reui i 'BpiA EJijB BunBq njanb 03JO anbjad 'BSSiui B jBUB ^^ ajdui3SÍ3j inSuai aq3Jdui3S of 'nsQ sp saj iiuouiip jap sajoosa saj usispsnb 'sjoAEjj3p BUITJO jap BJlSOUI BUn EJ3 OXTB ';U3§

EIAEq iq 'siEUIUIIJOSIp 00d UH U3IU31 SU3

EUn,pl01 S3JOOSg Sag V 'BUBIJEJ^ BJES BJ

i ssSuojrç sas 'sajoosg sas :saj; 'iip jojj-IUI 0 'S3JOOS3 S3np 'S3pJO03J UIOO

1BIAEU.

ÏH 'sn°?J

J3SS3 11^A

Ou sïoni

F 5

I3 S3J3U

-BUI S3101 3Q 'JBZlTJiqBlS3 EA S3 1

Ig-

(jOU3fUV DUtSo4 DJ 3p a^)

FpBJiqnf Bj;S3UI 'UBnf BIUQJ3f BAUOQ

VJL SIA 3VJLN391

ESPORTS 17

Antoni Garcia MoII, entrenador de bàsquet"A MONTUIRI EL BASQUET FEMENI TE FUTUR MENTRE ELS ENTRENADORS NO ES CANSIN'

Antoni García MoIl manté viva Ia flama del bàsquet infantilfemení de Montuiri. A més d'esser monitor de fa Federació deBàsquet, títolaconseguitjuntamentamb En Guillem Fiol, abansfou jugador, i això fa que aquesta feinali resulti me's fàcil.

Un horabaixa mentre dirigia l'entrenament ens hi varem acos-tar amb fa idea de formufar-li unes quantes preguntes.

-Toni, ¿què ens pots dir de Ia teva etapa com ajugador?—Vaig jugar tres temporades amb Ia Porciúnculaa mini, però

després ho vaig deixar anar degut a Ia meva estatura. Llavors vaigformar part d'unequip mascuh' de Mon-tuïri.

—¿Quina era Ia teva missió dinsl'equip?

—Normalment Ia meva funció eradirigireljoc, o siajugarde base.

—¿1 com entrenador?-Fa molts d'anys vaig entrenar un

equip femení entre les qui hi havia NaMaria Garcias, Cati MoU i tota aquestacomparsa.

—¿Quines són lesjugadores actuals?-Na Joana Serra, BeI Mayol, Antònia

MiraUes, Antònia Ribas, Petra Lladó,Maria Vidal, Cati Mascaró, Maite Marto-reU, Franciscà Bauza, Aina Gonzalez.

—¿I els equips que juntament ambvosaltres formen el grup?

r-Participam a la.zona de pobles, Iaqual és menys forta que Ia de Palma.EIs nostres rivak són: Llucmajor, PoUen-ça (aquests dos seran els primers), Sineu,Santanyí, Sant Joan, Sant Jordi, Perles

de Manacor i Montufri. Quan hagiacabat aquesta primera fase es farà el"play-off' entre els equips de Pahnai dels pobles.

—Tenim entrès que s'ha ideat un nousistema de competició. ¿Ens el potsexplicar?

—Aquest sistema suposa un problemaper a un poble petit ja que'has de tenirun mínim de vuit jugadores i cada unad'eUes ha de jugar un mínim d'una partde deu minuts i un màxim de tres partsi s'han de fer moltes combinacions.

— ¿S'ha presentat com tu esperaves,aquesta temporada?

-No, pensava que anjria un poc mi-U"or. A dos equips que pensava que ekguanyaríem, han perdut. Esperem que aIa segona volta pasi atl'enrevés.

—¿Rendeixen, lesjugadores?-Al principi tenienun poc de son,

però ara comencen a funcionar.

—Ens entrenam ek diUuns, dimecres i

Equip de bàsquet infantilfemeni

divendres, de 6'15 a 7'30 ò 7'45 aproxi-madament. EIs entrenaments són bàsi-cament de fons,' perposar-lesen bonestat físic.

A^xò era Ia resposta que ens donavaquan H demanàrem els dies i sistemesd'entrenament.

—Sabem que fa sis mesos, els entre-.nadors assistíreu a un curset. ¿Va serpositiva l'experiència? ¿Què ens potsdir d'eU?

-Si,vaig assistir a un curset. Aquestens va servir per poder preparar els en-trenaments i saber Ia classe d'exercicismés adequats. Bàsicament ens varen ex-ph'car Ia defensa personal damunt unequip fort. La resta eren coses de lògica,però en Ia manera tan tècnica de formu-lar les preguntes, t'embuUaven.

—Finahnent, ¿creus que té futur elbàsquet a Montuïri?

—Mentre els entrenadors no ens can-sem, sí, Uavorsja no.

Esperem que els entrenadors no escansin i poguem assitir al Dau a veurejugar bàsquet durant molt de temps.

Maria PortellMa. Franciscà Gomila

\ RESULTATS DE BASQUET FEMENI!

MINI-BÀSQUET FEMENÍ

Montuïri, 17 - Bons Aires 34Jovent A, 3 - Montuïri, 11Montuïri, 38 - Lloret, 8S.Vicenç de Paül, 1 - Montuïri, 45

(CaI observar aquest resultat "històric"en favor del bàsquet montufirer).

BÀSQUET INFANTIL FEMENÍ

Sineu, 46 - Montuïri, 42Montuïri, 29 -PoUensa, 33Sant Jordi, 22 - Montuïri, 29Montuïri, 44 - Perlas Manacor, 51Santanyí, 26 - :Montuïri, 51.

BÀSQUET CADETFEMENÍCampanet, 8 - Montuïri, 64PoUença, 30 - Montuïri, 65Montuïri, 56 - Uucmajor, 32Montuïri, 58 - La Porciúncula, 41

18 ESPORTS

EIs bons resultats de futbol basecontrasten amb els de I PreferentDurant elpassat mes de gener elfutbol mantuïrer va mos-

trar dos ccdres ben distints: mentre eh méspetits, eb quiprac-tiquen l'esport base, en aquest cas el futbol des deh seus co-mençaments, ens proporcionaren akgries i triomfs. En canvieh majors, eb de regionalpreferent, no hanfet tan bonpcper.

Es significatiu, per altra part, que ek components dekequips deh petits són pràcticament tots montuïrers, cosaque no succeeix en eh altres. Caldria, tal vegada, reconside-rar aquestfet de cara afutures temporades.

Eh directius i l'afició tenen kiparaula.

F U TB O L

Resultats del mes de Gener

BENJAMINS

Sant Jaume, 5 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Llosetense, 2

ALEVINS

Montuïri, 3 - Patronat, 0Son Cladera, 1 - Montui'ri, 4Montuïri, 10 - Constància d'Inca, 0

INFANTILS

Montuïri, 2 - Porreres, 3Montuïri, 5 - Ses Salines, 0Can Picafort, 0 - Montuïri, 4

JUVENILS

Montuïri, 2 - Barracar, 1Montuïri, 2 - S'Horta, 1Campanet, 0 - Montuïri, 1Colònia, 4 - Montuïri, 1

I PREFERENTMargaritense, 0 - Montuïri, 1

Excel.lent resultat en el primer dia del'any.. Any noui noves esperances.

Montuïri, 0 - Maganova, 2

Partit de Ia màxima jugat el dia delsReis. Cbrasuperioritat a causa de dosmotius: l'expulsió de Joan Barceló a Iamitja hora de joc i Ia manca de risc del'equiplocal.Derrotajusta.

Campos, 2 - Montuïri, 1

Es va aguantar l'empat fins al darrerminut. Aleshores un penalty dicutibleva decidir Ia victòria a favor dels cam-poners.

Montuïri, 1 - Soledat, 2

L'actuació de l'àrbitre fou pèsima.No va pitar un clar penalty a favor delMontuïri, expulsà a Bussi per donar unacoça a un contrari i a més tragué cinctarges grogues a altres tants jugadorslocals.

ELS NOUS VESTUARIS

KiJliw:1=ifi^vfA

COCA DE PLATAN

nsíGREDffiNTS

tassó de suc de taronja.tassó de Uet.tassó d'oU.tassons de farina de força.tassons de sucre.Uimona raUada.

Un poc de vainiUa.Un poc de canyella.4 ous.3 plàtans madurs.1 paquet de Ueyadura canari.250 grams de dàtils.250 grams d'anous.

ELABORACIÓ

TaUar els dàtils i els anous molt pe-tits i després mesclar tots els ingredients.

Es miHor un motlo de corona untatcom de costum.

El forn de d'esser ben calent.

Recepta deInèsBarcelóArbona, "Claveta"

Amb més retràs que el desitjat començaren les obres deh nous vestuaris en el campde futbol d'EsRevolt. S'ha adelantat bastant i diuen que prest romandran llests.

Aix í estaven les obres el dia que férém aquesta foto, a mitj'an gener passat.

FEBRER1964-1989

Antoni Mayol Cerdà "Llobet"amb

Franciscà Cerdà Gallard "Marxanda"(11 Febrer1964)

ElsfeNcitam per lessevesnocesd'argenti els desitjam que pugujn viure

moltsd'anysplegats.

M ISGE L.LANIA 19

l·l.=iüL·ifi:rJaMMoviment demogràfic del mes de gener

Naixements

Dia 14.- Maria EstareUas Ribas, fiUade Cristòfol i de Coloma.

Dia 19.- Joana Mayol Socias, fiUade Bartomeu i de Joana.

Defuncions

Dia 14.- Bartomeu MartoreU Amen-gual, fadrí de 81 anys, "Masses".

Dia 16.- Bernat Clar Sastre, fadríde 86 anys, "Mestret".

Matrimonis

Dia 14.- Bartomeu Vila Arbona ambMariaDoloresJiménez Serrano.

•••«»••»»»»»••«»•»•»••»«»*•«>

1939-1989

Dia11de Febrerde1939es casaren

Joan Verger Socias "PoIa"amb

Antònia Ramonell Aloy"Can Matxo"

BONA PAU, amb motiu de lesnoces d'or matrimonials, s'uneixa l'alegria de tota Ia seva família,els felicita i desitja que puguinviure plegats molts d'anys. '

\

»•»»••»•>•••••••»«»«•%•••

GLOSAAMB MOTIU DE LA PUJA DE LAQUOTA AL MENJADOR DE LA

TERCERA EDAT

Si començam a pujarsa costa serà costosa,i quan s'ase s'ajauràseràperquè trobaràsa "carga" massa penosa.

MiquelMassanet "Parrí"

GIo

XVlI lANlVERSARlDEL'ESTOLVIDALBA

Mitja dotzena de gloses malgarbades(una per cada tres anys, ¡ gràcies)

Devuit anys de caminarfan una dotzena i mitja:molt de carbó dins sa sitja,damunt s'era molt de gra.

S'Estol Vidalba ha crescuten anys, en Uocs i en persones:ha contemplat moltes onesi ha conservat sa salut.

Tots plegats a caminarsortim cada quinze dies;hem suat moltes camiesper sa muntanya i pes pla.

No pretenc de glosador,enc que em tenguin per poeta:com més enfora és-sa metamés s'aUarga sa cançó.

Celebrem junts, un any més,de s'Estol s'aniversari:sembla més dolç el Calvarii Ia Pasqua ve després.

CavaUers!-Trescau cantantes camins de sa nostra Uk.Ompliú de pau sa motxülai seguiu sempre endavant!

(Mossèn Pere Orp í i Ferrer,gabellí-montuïrerque no fa gaire renou,aquestes gloses va fer,dia setze de gener,mil nou^:ents vuitanta-nou).

"ESDARRERS DIES"JA SONAQUÍ

rewyfr7iW4^raPluja caiguda durant el mes de gener

permetre quadrat:

Dia 12 4'90 Utres." 13 ....5'70 "

Total... ..10'6O "

r-rei<wrg^iw^i

Febrerdel964

CAMPIONSDE 2a. REGIONAL

El campionat de lliga defutbolde 2a. Categoria, amb Ia partici-pació del Montuïri, aquest any vaacabar el febrer, proclamant-secampió l'equip representatiu de Ianostra vila, amb 18 punts. El se-gon classificat, l'Andratx, solsn'obtingué 14. CaI dir que alesho-res, a Montuïri feia un grapatd'anys que no hi havia futbol decategoria regional.

NOUSREGIDORS

Havent cessat els regidorsJosepPocoví Roca, Rafel Miralles Cerdài Martí Ferrer Sampol, per havercomplit el període de sis anys,foren substituïts per FrancescGinard Vidal, Rafel Miralles Ribasi Miquel Verger Socias. Dia 2 deFebrer va romandre constituït elnou Consistori de Ia següent ma-nera: Gaspar Oliver Barceló, Bat-Ie; Francesc Ginard Vidal, 1er. Ti-nent de Batle; Gabriel MayolMayol, 2on. Tienent de Batle; iRegidors: Gabriel Camps Alcover,Miquel Ramonell Aloy, AntoniArbona Miralles, Joan Bta. MasVerger, Mateu Lladó Miralles, Ra-

fel Miralles Ribas i Miquel VergerSocias.

No bavava, però poc hi mancava quan en To-nie,t se n'anava a "sa festa des darrers dies".

n73afrf;EWf43

Tenc una son, una gana i una set,que ni dorm, ni menj, ni bec;si dormia, menjava i bevia,Ia son, Ia gana i Ia set se'm passaria;però com que ni dorm, ni menj, ni bec,no em fuig Ia son, Ia gana i Ia set.

20 ESGLÉSIA EN CAMÍ

En algunesfestes de relleu no se celebraran funeralsCONSELL PARROQUIALNormes sobre els funerals

A Ia reunió del ConseM Parroquial dePastoral celebrada el dia 23 de Gener, esva acordar NO celebrar misses de funeralen algunes dates d'especial reUeu, comsón:

-Vigíliesi festes de Nadal, Pasqua iSant Bartomeu.

—Des del Dimecres Sant a Ia segonaFesta de Pasqua.

—Festes de:- El Cos i Ia Sang de Crist (enguany dia25 de maig).- L'Assumpció de Ia Mare de Déu (15d'Agost).- Tots Sants (1 de novembre).- La Puríssima (8 de desembre).

Si es dóna el cas que alguns dels diesesmentats es mor qualcú, lamissa de fu-neral se celebrarà l'endemà o el primerdia hàbil.

LA "FEDERACIÓ" D'ESCOLANETS

El dia 13 de febrer farà un any queun grup d'escolanets de Mòntuïri varenanar d'excursió a Sant Salvador de Fe-lanitx juntament amb altres grups dePorreres i Son Macià, i més tard d'Al-gaida. Fou el començament d'una sèriede sortides i acampades que han anatconsoUdant-se i agafant una força, detal manera que moltes institucionsesportives o culturak legalment fede-rades potser no tenen Ia força i Ia com-penetració i amistad que han anat asso-lint aquests estols d'escolanets.

Durant les vacances de Nadal, del 2al 5 de gener, celebràrem una trobadade convivència a Ia Residència de IaColònia de Sant Pere. Allà tinguéremocasió de conèixer el poble, Ia seva genti el seu entorn, a traves'd'una sèrie desortides i activitats.

Per aquest trimestre s'han programatalgunes excursions: dia 28 de gener alPuig de Randa, i dia 25 de febrer al Puigde Sant Nofre i al santuari de Consola-ció de Sant Joan.

Per les vacances de Pasqua passaranalguns dies a Lluc, del 29 al31 de març.Això novol dir que vulguin fer Ia com-petència als Blavets, sobretot a l'hora decantar.

Vet aqu i els personatges que interpretaren Jesús, Maria i Josep en el betlem viventque s'instal.là amb motiu de l'arribada dels Reis

"tercer món". El divendres anterior, dia10, és el dia del dijuni voluntari, que ensconvida a passar una mica de fam comacte de solidaritat amb els qui en patei-xen per necessitat durant tot l'any. EIsdiners estalviats amb aquest dijuni s'hande destinar després a col.laborar en IaCampanya.

RESTAURACIÓ DE L'ORGUE

Acabada Ia restauració de l'orgueparroquial, PorguenerPere Reynés haacabat de presentar les factures quemancaven. Per això ja podem donarcompte de l'import total: 1.613.859pessetes (FVA inclòs). Aquesta quantitatabarca totes les despeses: tubs nous, mo-tor i altres peces, feina de fuster i ferrer,desplaçaments i feina de l'orguener, etc.

S'accepten donatius.

QUARESMA

El dimecres dia 8 de febrer, amb Iaimposició de Ia cendra, comença eltemps de Quaresma. Enguany seguiremamb Ia simbologia de Ia Uum i Ia fosca,

'que iniciàrem durant el temps d'Adventi que cutainarà amb Ia celebració de IaPasqua de Jesús ressucitat.

Diversos grups prepararan Ia celebracióde l'Eucaristia dominical: matrimonis,catequistes, Acció Social, Tercera Edati Joves.

CAMPANYA CONTRA LA FAM

A les misses dels dies 11 i 12 de fe-brer, Ia recaudació de Ia col.lecta esdestinarà a Ia Campanya contra Ia fam,per ajudar a diverses obres de promocióhumana, social i cultural en el pai'sos del

PRIMERESCOMUNIONSReunió de pares

Per començar a parlar de Ia prepara-ció i mentah'tzació prèvia de Ia família iek infants que enguany han de rebreper"primera vegada Ia comunió delCoíde Crist, es convida tots els responsable;^ares i catequistes) a una reunió quetendrà Uoc a Ia rectoria, el diUuns dia Éde febrer a les 9 delvespre.

FESTADELABONAPAU^

Encara que d'una forma més senzillque l'any passat, dia 24 de gener celebràrem Ia festa de Ia Mare de Déu de 1Boria Pau amb una Eucaristia a Ia Parrèquia, a les 8 del vespre.

Després de Ia missa, l'Obrer RafíSocias va obsequiar amb un refresc dgermanor els components de Ia Conparroquial i altres persones que particpen eh Ia neteja i ornamentació de 1capeUa del Puig.

Que sia per moltsd'anys!