El turisme debraçalet arrelaEn els últims anys, aquest polèmicmodel nascut al Carib s’ha fet unforat a les Balears i a Catalunya

http://emprenem.ara.cat

Amb aquestnúmero,

l’’Emprenem’comença vacancesd’estiu. Hi tornem

al setembre!

ara.cat DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013

DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arae02

Mario DraghiPRESIDENT DEL BCE

Qü

est

ion

ari

“Si no ets honest, s’acaba el negoci”

eQuina va ser la seva primera feina?Dependent a la secció de llibreria aJorba Preciados durant la campa-nya de Nadal.eA què es dedica actualment?Dirigeixo amb el doctor Espinós elservei d’endoscòpia digestiva a laclínica Teknon i presideixo Geseme,dedicada a la prevenció de riscoslaborals.eQuan era un nen, què volia ser degran?Metge.eQuants metres quadrats té el seudespatx?És molt petit, uns nou metres qua-drats.eDe quina decisió del passat espenedeix?M’hauria agradat estudiar mésquan era jove. Ara t’adones que laformació és fonamental.eQuantes hores passa cada dia al’oficina?Unes deu o onze hores.eQuanta estona parla per telèfon

cada dia?No gaire, no més d’una hora.eiPhone o Blackberry?Actualment, un iPhone.e¿Serveixen d’alguna cosa elsdinars de negocis?Sí, especialment en la nostra cul-tura.eA part del seu habitatge i delsestudis, quina és la despesa mésimportant que ha fet mai?La inversió en material per al’empresa.eDe què li ha servit el que vaestudiar?M’ha donat una estructura mental iconfiança en les decisions.ePer quin motiu canviaria de feina?No m’agradaria canviar de feina.eTé algun ídol? Quin?Montse Arau.eDigui el nom d’algú que estiguisobrevalorat.Molts polítics que penso que s’apro-fiten dels seus càrrecs. El temps elsposarà a tots al seu lloc.e¿Té alguna mania o costum que notrenqui mai?Intentar ser feliç i fer feliç elsaltres.eQuina habilitat és imprescindibleper fer negocis?Ser honest. Si no ho ets, s’acaba elnegoci.eQuè és el pitjor que ha de fer a laseva feina?Quan has de donar una mala notícia,tant en l’àmbit mèdic com laboral.eÉs d’esquerres o de dretes?Jo diria que sóc més aviat d’esquer-res, amb la part bona de la dreta.Siguis del partit que siguis, però, elque cal és treballar i tirar el paísendavant.

JesúsTurró(BARCELONA, 1952)

PRESIDENT DEGESEME

e El president del Banc Cen-tral Europeu (BCE) ha anun-ciat que els tipus d’interèsseguiran baixos durant “unllarg període de temps”. Finsara, el BCE no avançava quinesserien les seves decisions amitjà i llarg termini, peròDraghi ha volgut demostrar elcompromís del BCE per impul-sar l’economia, dintre delslímits que li imposa el mandatdel banc, que l’obliga a fixar-seúnicament en la inflació.

Antonio CarrascosaDIRECTOR GENERAL DEL FROB

e Per increïble que sembli,l’Estat ha decidit encarregarnous estudis externs per saberquina és la situació real deCatalunyaCaixa i Novagalicia,les dues entitats nacionalitza-des que no cotitzen a la borsa.L’Estat pagarà 700.000 eurosper cadascun d’aquests estudis.Es dóna el cas que encara nos’han presentat els últims estu-dis que s’havien encarregat afirmes externes amb el mateixobjectiu.

Paul DeneveNOU DIRECTIU D’APPLE

e Apple ha anunciat el fit-xatge de Paul Deneve, fins araconseller delegat de la casa demoda Yves Saint Laurent.L’executiu francès tindrà elcàrrec de vicepresident i lide-rarà projectes especials, sota lasupervisió directa de TimCook, CEO d’Apple. El geganttecnològic consolida així laseva aposta per una imatged’alta qualitat i disseny enmigdels rumors que indiquen queaviat presentarà un rellotge.

Les

care

sd

ela

setm

an

a

La setmanaD

ilb

ert

DISTRIBUÏT PER ANA MUR - WWW.CREATIVESERVICES.ES

DIRECTOR CARLES CAPDEVILA __ COORDINADOR ÀLEX FONT MANTÉ __ DISSENY CRISTINA CÓRDOBA__ LLENGUA ALBERT PLA __ COMPAGINACIÓ YOLANDALOPEZ, RICARD MARFÀ, RAQUEL BASEIRIA, IDOIA VALLVERDÚ, RICARD VILADRICH__ REDACCIÓ IGNASI PUJOL, TONI GARGANTÉ, ELENA FREIXA, ANDREA RODÉS,DANI SÁNCHEZ UGART, VICENÇ MOLINÉ __ COL·LABORADORS CHRISTIAN DE ANGELIS, PILAR RIAÑO, JORDI SABATÉ, BEATRIZ ARIAS, DANIEL ROMANÍ.

ARA c/ Diputació, 119 08015 Barcelona telèfon: 93 202 95 95 correu electrònic: info@ara.cat

ara DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 e 03

ePerspectiva

El ‘put’de Draghi

Ala conferència de premsa de dijous posterior al con-sell del BCE, en què es va decidir mantenir el preu deldiner en el 0,5%, Mario Draghi va fer una declaracióinusual. Va advertir que els tipus podrien baixar sil’economia europea no agafava embranzida. Però, enespecial, va anunciar que el BCE mantindria els ti-

pus d’interès en nivells baixos per un llarg període de temps i, entot cas, fins que fos necessari per a la recuperació. Aquesta decla-ració no el compromet, ja que si l’economia millorés més del queara es pensa, podria modificar la seva política sense problema. Pertant, a què respon aquesta sobtada transparència sobre les fu-tures intencions del BCE? La resposta la tenim en el que va passarimmediatament en els mercats financers, amb millores dels preusdels actius i reducció de les primes de risc als països del sud.

La seva inusual afirmació s’had’interpretar en el context del queva explicitar, també públicament,el seu homòleg americà, Ben Ber-nanke, quan va postular que la mi-llora de l’economia americana fe-ia aconsellable començar a pensara retirar estímuls monetaris ja a fi-nals d’aquest any i, si es confirmésel curs actual de l’activitat, retirar-los definitivament l’estiu del prò-

xim exercici. Aquesta possibilitat va provocar un terrabastall enels mercats financers dels països emergents i, també, a les bor-ses i els mercats de deute d’Occident, amb pèrdues notables enels índexs borsaris i davallades rellevants de les divises de Tur-quia, Sud-àfrica i altres països semblants. El que ha volgut asse-nyalar el BCE és que els inversors a l’eurozona han d’estar tran-quils. Que la important liquiditat injectada pel BCE i els baixostipus d’interès no es veuran negativament afectats pel que puguifer la Reserva Federal. I que, per tant, els inversors en els mer-cats europeus poden continuar gaudint d’unes condicions mo-

netàries molt favorables per continuar endeu-tant-se a baix preu i col·locar el seu efectiu en

actius de més risc, com per exemple el deutepúblic espanyol. Aquesta mesura té també ra-ons estrictament domèstiques. Els mercatsestaven preocupats per la inestabilitat polí-

tica grega i portuguesa.e

Josep Oliver és catedràtic d’economia aplicadade la UAB

Josep OliverEmpatia

Optimismeprevacacional

De fa unes setmanes, el govern espanyol sembla de-cidit a fer-nos començar les vacances ben animatsper com evoluciona l’economia. El seu optimismees fonamenta en tres variables: la creació d’ocupa-ció en els darrers mesos, l’estabilitat de l’euro i elcanvi en la política europea que abandona l’aposta

radical per l’austeritat.És cert que hi ha motiu per un cert alleujament, ja que, de mo-

ment, hem evitat el pitjor. Però els equilibris encara són molt frà-gils, com hem pogut comprovar aquesta setmana, en què un petitensurt a Portugal ha fet trontollar els mercats, ens hem assaben-tat que 7 milions de treballadors espanyols no arriben ni a mileu-ristes i que el sou més recurrent és el de 15.000 euros bruts a l’any.

Per això, prefereixo pensar en altres aspectes positius. El pri-mer, l’atur ha arribat a més d’un 25%en un país on la població immigrant,en certes comunitats, arriba al 20%.Malgrat tot, la convivència ciutada-na és molt notable en pobles i ciu-tats. L’estat del benestar, les famí-lies i les xarxes de voluntariatpermeten mantenir aquesta harmo-nia en situacions extremes. Potsersom una societat més cohesionadadel que creiem nosaltres mateixos.Hi pensava veient el conflicte social que el matrimoni homosexu-al ha ocasionat a França, un país tradicionalment admirat pels seusvalors republicans i que pateix novament d’aldarulls en el món im-migrant, reclòs en unes banlieues molt degradades. Res d’això suc-ceeix a casa nostra.

La segona, el nostre món productiu segueix exportant. Mal-grat la nostra escassa tradició internacional, els greus problemesde finançament i un euro tan fort, anem guanyant posicions enels mercats globals.

La llàstima segueix sent aquest deute que ens paralitza, i la cri-si política que enterboleix el futur. Perquè si la políticasabés conduir la demanda ciutadana a través d’unamillor democràcia i les empreses disposessin demés i millor crèdit, la resposta de ciutadans i em-preses seria magnífica i vindria a demostrar que,digui el que digui el nord d’Europa i part de les nos-tres elits, l’esforç de modernització dels darrerstemps ha estat molt notable. Bon estiu!eJordi Alberich és economista

Jordi Alberich

Opinió

El BCE haanunciat quemantindràbaixos els tipusd’interès pertranquil·litzarels mercats

Una taxa d’atursuperior al 25%

i un 20%d’immigrants

no han trencatla convivència

ciutadana

e04 DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 ara

A fons

El polèmic ‘tot inclòs’ tr

El Bernd i l’Ulliarriben tots car-regats a l’aero-port de Palma.

Tenen dos fills bessons, elLouis i el Michael, de 8anys d’edat. Busquen laguia receptiva del seuturoperador, entre elsmilers de passatgers quedesembarquen un dis-sabte al migdia a Son SantJoan, un dels aeroportsmés transitats d’Europadurant els mesos d’estiu.

Una de les moltes jove-netes uniformades quevan de bòlit amunt i avallde la planta d’arribadesexhibeix un cartellet imarca el camí cap al’autocar. La de l’Ulli ésuna dels milers de famí-lies que passaran unaquinzena a les Illes aquestestiu. “Fa molts anys quevenim. Bé, de fet jo javenia de vacances amb elsmeus pares”, diu Bernd.“Mallorca forma part dela nostra vida”.

L’Ulli i el Bernd hancontractat un paquet sotala fórmula del tot inclòs.All inklusive, com diuenells. “És el tercer any queel comprem. Ens hi resis-tíem una mica al principi.Nosaltres érem de llogarcotxe i fer excursions,però amb els fills acabespassant moltes hores al’hotel. No ho sé, éscòmode”, diu l’Ulli, queexplica que han pagat pertots quatre “1.800 eurosper 14 dies, vol inclòs”. “AAlemanya les coses noestan com diu Merkel. Jotinc una minifeina i cobromolt pocs diners. El meuhome té el salari reduït.Saber el que ens costaranles vacances és essencial”,afirma mentre puja al’autocar que els conduiràfins al Port d’Alcúdia, al

nord de Mallorca.Segurament aquesta és

una de les principalsraons de l’èxit del totinclòs. “Per uns 150 eurosmés per persona i set-mana pots passar de lapensió completa al totinclòs, i això suposa quepots consumir tot el quevols a tota hora”, explicaun portaveu de la centralde vendes de LowcostHolidays.

ConseqüènciesPerò no tot són flors i vio-les. Des de la seva implan-tació a les Balears a finalsdels 90 i la seva eclosiódurant els primers anysde la dècada del 2000, eltot inclòs ha tingut impor-tants conseqüènciessobre tots els negocis queenvolten un hotel i que elsector turístic denomina“oferta complementària”.

Alfonso Díez és un llui-tador incansable. Va arri-bar a Mallorca amb 20anys, i ara en té 60.Coneix bé el sector turís-tic perquè hi ha treballatsense parar durant quatredècades. Fa dos anys, va

TEXT JAUME PERELLÓ

El ‘tot inclòs’ va ser un invent dels hotelersbalears al Carib, però des de fa poc tambél’han implantat a casa. Els crítics diuen queperjudica el negoci, i el comerç de la zonacomença a perillar. Però els turoperadorsho imposen i els hotelers es resignen

➧➧➧ El primer ‘totinclòs’ el vaconstruirl’hoteleraBarceló el 1985a la RepúblicaDominicana

“És el que vol el client”Imma BenitoGerent de la Federació Hotelera de Mallorca

e 01Per què triomfa el tot inclòs?És un producte més. Els hotelers tenen lesseves instal·lacions a disposició dels clients, icanvien els gustos i les necessitats. En aquest con-text va néixer el tot inclòs.e 02Hi ha clients que, si no fessin tot inclòs, es quedarien a casa?La situació econòmica no és la millor per a tothom. I per a algunesfamílies, saber quant els costarà el viatge pot ser crític a l’hora dedecidir si marxen de vacances o no. No tenir el tot inclòs seria que-dar fora del mercat, i no crec que ens ho puguem permetre.e 03Segueix pujant aquest tipus d’oferta?El tot inclòs va créixer fins al 2011, després s’ha aturat. Podria sig-nificar que el producte ha assolit el seu sostre. El que és importantdestacar és que els hotelers no són els que promouen aquesta fór-mula. Només responen a les demandes diverses dels visitants.

haver de “malvendre” unade les cafeteries de lacadena Cheers, de la qualera copropietari. “Va serun cop molt fort. Unarenúncia. Vaig haverd’admetre que estàvemperdent el que havia sem-brat amb molta suordurant quaranta anys. Itinc clara la principalcausa: el tot inclòs”,afirma amb dolor.

Són les 13.30 hores.Passegem amb l’Alfonsopels carrers del Portd’Alcúdia, on té dues cafe-teries més. “Mira aquellbar”, diu mentre saluda elpropietari, que seu davantdel portal esperant quealgú hi entri. No hi haningú. “Fa uns anys, elsturistes solien tenir mitjapensió, i a l’hora de dinarvenien a picar alguna cosai a beure una mica.Havien esmorzat molt ino feien una gran men-jada, però ens anava moltbé. Avui, són dins l’hotel”,sentencia.

És cert: les piscinesdels complexos del Portd’Alcúdia i de la zonaveïna de Can Picafort sónplenes durant hores.“N’hi ha que no surten del’hotel”, afirma Biel, pro-pietari d’un petit super-mercat a segona línia. “I sisurten de l’hotel i van unaestona a la platja, no com-pren. Abans del tot inclòs,podies vendre cerveses irefrescos als turistes queanaven al mar. Ara moltss’estimen més caminar 20minuts i tornar al seuhotel a buscar la beguda”,diu aquest petit empre-sari. “Hem perdut un 40%de les vendes, sensecomptar la davallada perla crisi”.

Per la seva banda, elBernd i l’Ulli ja han arri-

➧➧➧ A tres de lesprincipalszonesturístiquesmallorquines jasuposa quasi el50% de l’oferta

A FAVOR

e 05ara DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013

riomfa a les Balearsbat a l’hotel. El seu auto-car ha anat repartint elsviatgers als diferentsallotjaments de la zona, iara ja només queda unacua, la del check-in. Comtots els que han compratel tot inclòs, quan fan elregistre són marcats ambuna polsera de plàstic(perquè pugui resistirl’aigua). No se la podentreure fins al final de laseva estada. Els permetacudir a tots els punts dedistribució de menjar ibeguda que hi ha a l’hoteli servir-se. Molts dels queprenen el sol tenen algunplat o tassa de plàstic aprop seu. Per no haver defer viatges, molts agafendiverses racions.

DependènciaEl director de l’hotel ons’allotgen el Bernd i l’Ulliaccedeix a parlar, peròdemana no ser identifi-cat. “No tinc permís de lacompanyia –diu–. Jonomés us puc dir que eltot inclòs és una imposi-ció que ens fan els turo-peradors europeus. Ellsvolen aquest producte,perquè els clients eldemanen. I avui diaencara tenim moltadependència d’ells al’hora de comercialitzarels nostres establiments.Per tant, només qui potdiu que no. En aquestazona [Port d’Alcúdia] hacrescut molt”, conclou.

Molt a prop d’ons’estan el Bernd i l’Ulli hiha l’empresa hotelera queregenta Jaume Cladera.Va ser conseller deTurisme als vuitanta i liva tocar posar ordre enun sector que havia cres-cut de qualsevol maneradurant la dictadura. Elsseus dos decrets, cone-guts com a Cladera I(1984) i Cladera II (1987),s’estudien a la universi-tat. Van marcar unaèpoca. Cladera es mira elturisme amb perspectiva.I parla clar: “No coneccap hoteler familiar ocompanyia de mida mit-jana que vulgui tenir-hotot inclòs. El problema ésun altre. És si et pots per-metre no oferir-lo. Però al’hoteler de tota la vida lisembla un absurd”, diu.

Cladera afirma: “Laconseqüència més impor-tant que té aquesta fór-

indústria. Des del GIST(Grup d’Investigació perla Sostenibilitat i el Terri-tori) han seguit els passosdel creixement hoteler alspaïsos del Carib. “Apostarpel tot inclòs és donar unpas més cap a la desertifi-cació econòmica dels Paï-sos Catalans”, explica. “Elmodel són els illots dezones franques turísti-ques com la RepúblicaDominicana (Bávaro) o elYucatán (Cancún), cons-truïts sobretot perempresaris que volienesquivar la supervisiópública dels seus negocisa l’Espanya democràtica”.El que per alguns turistesés una oferta “raonable”,diu, suposa “la ruïna pro-gressiva per al petitcomerç local”. “Tot ve defora, el suposat mannà delturisme de masses esqueda encara en méspoques mans, es perdenllocs de feina a la comuni-tat i no es generen ingres-sos rellevants a la caixapública ni es veu perenlloc on és la inversióestratègica en R+D”,lamenta.

El tot inclòs, com bonapart dels productes turís-tics a escala industrial, elvan inventar els hotelersbalears. El 1985, els ger-mans Barceló van obrir elseu primer hotel a laRepública Dominicana,el Barceló Bávaro BeachResort. Jaume Cladera,conseller de Turismealeshores, recorda per-fectament que “allà no hihavia res: ni un bar, ni unrestaurant fora del com-plex”. Aquesta és l’essèn-cia del tot inclòs. “Allà,aquest producte tenia totel sentit perquè, si no,l’hoteler et podia impo-sar uns preus de consu-mició abusius i no teniesalternativa”. Cladera diu:“Al Mediterrani no tétant sentit, ni per al’hoteler. Penseu que si jaho tenen tot pagat i elspermet menjar i beurequan volen, ja em direuquina caixa fa el bar del’hotel. És un invent queno ens reporta benefi-cis”, sentencia.

L’Ulli i el Bernd obser-ven els seus fills nedant ala piscina mentre beuen,got de plàstic en mà, unacervesa. Família, diver-sió, vacances. Tot inclòs.g

mula és que provoca queels turistes passin méshores dins els hotels. Evi-dentment, redueix la sevapresència a l’exterior, iper tant el seu consumdavalla. Però és queencara hi ha una cosamolt més greu, i és que elvisitant renuncia a deter-minades experiènciescom passejar, conèixerels centres històrics o lazona de botigues”.

El tot inclòs va créixerininterrompudament desdel 1998 fins al 2011. Non’hi ha dades globals,però tres de les princi-pals zones turístiques deles Balears per nombrede llits –el Port d’Alcú-dia, Can Picafort i Palma-nova– podrien tenir ja el40% o el 50% de les sevesplaces comercialitzadesamb aquesta fórmula.L’any 2012, segons dadesde la Federació Hotelerade Mallorca, va baixar un7%. El primer cop en 15anys.

Les Balears, comunitatimpulsora del turisme perexcel·lència, també dis-posa d’equips pluridisci-plinaris que han analitzatl’impacte d’aquesta acti-vitat des de tots els puntsde vista. Joan Buadesforma part de l’equip de laUniversitat de les IllesBalears que revisa la caramenys amable de la

➧➧➧ Per uns 150euros més perpersona isetmana es potconsumir tot elque es vol i atothora

➧➧➧ El comerç quehi ha al costatd’hotelsd’aquest tipusxifra en un40% la pèrduadel negoci

➧➧➧ Els hotelersreconeixenque no elsdóna beneficis,però estan enmans delsturoperadors

“És desgraciar el turisme“José TiradoPresident de l’Associació de Comerciants Turístics

e 01On i quan es crea el tot inclòs?És una fórmula que s’inventaren al Carib i quedesprés els turoperadors ens han volgut imposaraquí perquè els suposa un negoci afegit. Cobrenuna mica més per tenir els turistes dins l’hotel, i ales-hores ja no surten.e 02Quines conseqüències té sobre l’oferta complementària?Les pèrdues generades als negocis del voltant arriben al 40% en elsdarrers deu anys. Sense comptar l’efecte de la crisi.e 03Com es pot resoldre la situació?Hi ha petits hotelers disposats a dialogar. Però les grans companyiessón prepotents i no en volen ni sentir parlar. Una experiència turísticano és estar tancat dins una gàbia, sinó conèixer llocs i gent. O lesautoritats s’hi posen, o desgraciarem el turisme i això seran parcstemàtics.

EN CONTRA

Imatge del Port d’Alcúdia, alnord de Mallorca, on el comerç i

els restaurants que hi ha alcostat dels hotels tot inclòs

estan buits. ENRIQUE CALVO

DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arae06

ACatalunya,l’oferta hotelerade tot inclòs ésforça reduïda i

es concentra principal-ment als voltants de Llo-ret de Mar (Costa Brava) iSalou (Costa Daurada),amb la presència de cade-nes locals com HTopHotels o H10 Hotels.“Alguns d’aquests hotelshan readaptat les sevesinstal·lacions per poderoferir aquest servei i ajus-tar-se a l’auge de lademanda”, explica Gui-llermo Vallet, directord’operacions d’HotelesCatalonia.

“Els turoperadors bri-tànics van ser els primersa oferir aquest model, quea poc a poc va anar qua-llant en altres regions deplatja, com el nord del’Àfrica, les Balears, lesCanàries i fins i tot algunspunts de la costa andalusai catalana”, explica JoanMolas, president de laConfederació Espanyolad’Hotels i AllotjamentsTurístics, CEHAT.

Les revoltes àrabs, lacrisi econòmica i la neces-sitat d’ajustar la despesavacacional han convertitels paquets turístics i el totinclòs en una opció mésatractiva per als estran-gers que visiten Catalu-nya. Segons la CEHAT,dels 15,5 milions de visi-tants estrangers ques’esperen que visitin lacomunitat el 2013, un 15%ho faran a través de turo-peradors, els principalsproveïdors de paquetsturístics. D’aquest 15%,entre un 6% i un 7% cor-responen al tot inclòs,comenta Molas.L’enquesta de l’Eurobarò-metre estima que el totinclòs va ser contractat el2012 per un 26% delsturistes europeus.

Dificultats locals“La inestabilitat que exis-teix al nord d’Àfrica, desd’Egipte fins a Tunísia, haprovocat un desplaça-

ment dels turistes de bra-çalet cap a Espanya, peròel percentatge que arribaa Catalunya és molt resi-dual, ja que no es unamodalitat de turismecaracterística d’aquí”,informa un portaveu del’Agència Catalana deTurisme (ACT).

Dues raons expliquenl’escassa presència del totinclòs a nivell català: enprimer lloc, que Catalu-nya com a destí turísticofereix una gran diversi-tat gastronòmica, culturali lúdica que no compensaquedar-se tancat a l’hotel,explica el tècnic de l’ACT.

En segon lloc, l’actualnormativa catalana desalut pública prohibeix lapràctica d’activitats pro-mocionals que incitin elconsum abusiu d’alcohol,com la barra lliure o el2x1, que és un dels al·lici-ents que ofereix aquestafórmula. “Tot i que no hi

➧➧➧ La inestabilitatal nord d’Àfricaha desplaçatels turistes debraçalet cap aEspanya, peròpocs a Catalunya

ha una referència literalal tot inclòs, s’entén queuna tarifa d’hotel quepermet el consum il·limi-tat de begudes alcohòli-ques va en contra de lallei”, explica a l’ARAJoan Colom, subdirectorde Drogodependència iSida de la Generalitat deCatalunya.

De fet, l’any passat, elGovern va obrir diversosexpedients a hotels peraquest motiu i ja haadvertit els turoperadorsque no poden promocio-nar el tot inclòs amb begu-des alcohòliques.

De tota manera, i mal-grat aquesta normativa,l’ARA ha pogut compro-var que hotels com elHTop Calella Palace ofe-reixen aquest agost tarifestot inclòs per 295 euros lanit l’habitació doble,incloent barra lliure debegudes alcohòliques demarca blanca.g

Els hotels ‘tot inclòs’ se saltenla prohibició de vendre alcoholTEXT ANDREA RODÉS

A Catalunya la Generalitat no permet fer promocions que incitin el consum abusiud’alcohol, però molts hotels de braçalet ho obvien i inclouen la barra lliure

L’HTop Calella Palace, al Maresme, és un dels hotels que ofereixen el règim de tot inclòs a la costa catalana. CRISTINA CALDERER

Turisme de turoperadorse

01En els primers cinc mesos de l’any, Catalunya harebut més de 5 milions de turistes estrangers deprimera destinació, un 5,4% més que un any abans.Els principals mercats emissors han estat els paï-sos nòrdics, Alemanya i Rússia (+24%, +22% i+21%, respectivament), segons xifres de la Genera-litat de Catalunya.e

02L’any 2013 s’esperen prop de 55 milions de turistesestrangers a tot Espanya, el 32% dels quals vindrana través de turoperadors, segons xifres del gremihoteler espanyol (CEHAT). A Catalunya s’esperen15,5 milions de visitants estrangers, el 15% provi-nent de turoperadors.e

03Els consumidors de tot inclòs representen un 6%-7% dels turistes estrangers que arriben a Espanyaamb turoperadors, un segment que s’ha incremen-tat 3 punts respecte al 2012, segons el CEHAT.

A fons

ara DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 e 07

GabrielEscarrer

El personatge

Un magnat delshotels ambaccent mallorquí

públiques de Palma, vaveure el potencial turísticde l’illa després d’havertreballat un temps a ladelegació mallorquina del’agència Wagon-Lys ihaver estat uns mesos al’oficina de Thomas Cooka Londres, unes placesque va aconseguir gràciesals seus estudis de francèsi anglès. Finalment, el1956 va llogar el que seriael seu primer hotel aPalma, l’Altair.

Inversió familiarPer fer-ho, ell mateix haexplicat que va necessitarun préstec dels seuspares, un de la seva futurasogra i la intervenció delmossèn del seu barri, queva convèncer la propietà-ria de l’hotel perquè el llo-gués a un jove de 21 anys.El negoci va prosperar iEscarrer es va pujar al’onada del boom turísticdels anys seixanta, que vaaprofitar per expandir-seper Mallorca, la seva based’operacions.

Si als anys setantaEscarrer va fer el salt a laresta d’Espanya, comen-çant per la costa catalana ivalenciana, la següentdècada va ser la que vaveure l’expansió interna-cional de la companyia,que va començar amb unhotel a Bali. Imitant elsgratacels de Miami, elgrup hoteler va especialit-zar-se en els grans resortsde vacances i va aconse-guir una forta presència alCarib, especialment aCuba. La seva relació ambFidel Castro ha costat aEscarrer més d’un malde-cap amb els EUA, que vanestar a punt d’aplicar-li lallei que castigava les com-panyies que tenien trac-tes comercials amb l’illacomunista.

Als 80 van començarles compres de competi-dors. Primer va ser l’espa-nyola Hotasa, que va con-vertir el grup fundat perEscarrer en el principal

TEXT VICENÇ MOLINÉ__IL·LUSTRACIÓ ANTHONY GARNER

➧➧➧ L’absorció deMelià Hotelsva situar elgrup hotelerentre els ‘topten’ mundials

Amb més de90.000 habitaci-ons repartidesen 352 hotels,

Meliá és la companyiaamb més llits en destinsde vacances. Aquestaespecialització en llocs desol i platja ha convertitl’empresa en sinònim deltot inclòs i de fotografiesparadisíaques de la mà delseu fundador, GabrielEscarrer.

L’empresari mallorquí,nascut a Porreres l’any1935 i fill d’un treballadorde l’empresa d’aigües

iot al rei Joan Carles, ambaportacions de 100 mili-ons de pessetes per cap.

Amb 78 anys, dos fills,quatre filles i 18 néts,Escarrer fa temps quepensa en la seva successiói l’any 2009 va decidir dei-xar-la ben lligada. Vadecidir dividir les atribu-cions del seu càrrec depresident executiu endos: un de president noexecutiu, que passarà amans del seu primer fill,Sebastián Escarrer, i unaltre de vicepresident iconseller delegat, que jaocupa el seu altre fill,Gabriel Escarrer. L’anypassat, però, Sebastián vaanunciar que deixava lacompanyia i, per tant, vadeixar tot el poder enmans del seu germà petit.

BCN WorldGabriel Escarrer fill haassumit la gestió diària,responsabilitzant-se delcanvi de rumb amb què lacompanyia pretén recu-perar el terreny perdut aEspanya durant la crisi. Ala construcció d’un resorta Calvià –el primer hotelde nova construcció delgrup a Mallorca en 38anys– s’hi va sumar laparticipació en el com-plex BCN World i l’ali-ança amb la xinesa Green-land per introduir-se en elmercat asiàtic.

Tot i que el dia a dia hapassat a mans del seu fill,des de la companyia asse-guren que el pare segueix“al peu del canó”, centraten les funcions que més liagraden, com la prospec-ció de nous destins i lesrelacions institucionals.Segueix sense tenir ordi-nador propi i, fins fa poc,treballava amb la mateixasecretària que havia con-tractat 44 anys enrere.Gent propera a ell reco-neix que “és un home delsegle passat” però que hasabut interioritzar elscanvis que han portatinternet i les TIC.g

grup hoteler d’Espanya.El gran salt, però, va ser lacompra de Meliá Hotels al’empresari italià Gian-carlo Parretti. Les negoci-acions van ser dirigidesdirectament per Escarrer,que, segons els seuscol·laboradors, “quan unacosa li interessa, té méspaciència que un sant”.L’absorció de Meliá, quees va convertir en la prin-cipal marca del grup, vasituar la companyia entreels 10 principals grupshotelers del món.

En l’esfera políticaA nivell polític, mitjanscom el Diario de Mallorcasituen Escarrer en elpinyol fundacional de la jadesapareguda UnióMallorquina, malgrat queen els últims anys no hadubtat a donar suportexplícit a les polítiquesdel PP. L’empresari, amés, va ser un dels pro-motors de la recol·lectaque es va fer l’any 2000entre empresaris mallor-quins per regalar un nou

L’empresari mallorquíva obrir el seu primer

hotel a Palma amb21 anys i va saber

aprofitar el boom turísticde la seva illa natal per

aixecar el seu particularimperi hoteler

➧➧➧ La companyiaparticipa enla construcciódel futurmacrocomplexBCN World

➧➧➧ Per obrir el seuprimer hotel aPalma vademanar unpréstec alsseus pares

e08 DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 ara

Iberia es torna 2.0 a preus prohibitiusInternet arriba per fi als avions de l’antiga aerolíniaestatal, tot i que a preus molt elevats i poc coherents

En alguns manu-als de gestió deltemps per a exe-cutius, es reco-

mana deixar part de lafeina que requereix con-centració per a les horesde vol. La raó: és un perí-ode en el qual ni el telè-fon, ni els SMS, ni elWhatsApp ni les notifica-cions d’entrada de nouscorreus poden dis-treure’ns, ja que no tenimconnexió. Això podriacanviar ara per als viat-gers d’Iberia, que ha deci-dit adoptar un sistemad’accés a la xarxa per aalguns dels seus avionsque fan vols de llargrecorregut.

Megues d’orLa línia aèria insígniaespanyola ha anunciatque 25 dels seus avionsAirbus –vuit nous A330 idisset A340 als qualsestan realitzant les opor-tunes modificacions– ofe-riran en les pròximes set-manes accés wifi a laxarxa en ple vol. ¿Això voldir que els que se’n vaginde vacances aquests dies adestinacions que reque-reixin agafar un d’aquestsavions podran aprofitarles hores de vol per rela-xar-se escoltant cançons

xarxa o utilitzar el comptede Spotify.

Oferta competitivaA Virgin America, Gogoredueix aquestes tarifes a40 dòlars al mes per aviatgers freqüents i a dosdòlars per mitja hora desessió. Lutfhansa aEuropa apuja els preus agairebé onze euros peruna hora de connexió,però sense límit de con-sum. Hong Kong Airlines,

TEXT JORDI SABATÉ

Tecnologi

Retweets

Albert Cuesta

Nokia s’assegura el negoci

Aquesta setmana Nokia ha acor-dat amb la seva sòcia alema-nya Siemens la compra per

1.700 milions d’euros de la seva mei-tat de Nokia Siemens Networks(NSN), l’empresa fabricant d’equi-paments de xarxes de telecomunica-cions que tenien a mitges des de fasis anys. Es veu que Siemens vol cen-trar-se en els productes de caràcterindustrial, i fa mesos va iniciar la cer-ca d’un comprador per al seu 50% deNSN en una operació anomenada in-ternament Ruta 66, com l’antiga car-retera que enllaçava Chicago amb

nectar a una xarxa d’antenes, i NSNmanté una posició relativament sò-lida en aquest mercat, que no deixade renovar-se tecnològicament.

Només el 3% dels 1,1 bilions d’eu-ros que va facturar l’any passat el sec-tor dels mòbils corresponen als equi-paments de xarxa (el 21% van sertelèfons i el 76% serveis de veu i da-des), però els clients –les operadores–són coneguts, i la competència també:els veïns suecs d’Ericsson, els franco-ianquis d’Alcatel-Lucent i els xinesosde Huawei i ZTE, que ofereixen unarelació preu-prestacions insuperable

Los Angeles abans de ser reemplaça-da per autopistes.

En assumir tot un negoci d’infra-estructures de xarxes que fins aracompartia, Nokia està contractantuna mena d’assegurança per si de cascontinua sense aixecar el cap en elmercat dels telèfons avançats. L’em-presa, que havia estat líder del seg-ment amb quotes del 40%, es trobaara al voltant del 3% i corre perill dequedar fora de la llista de les 10 mar-ques que venen més unitats. En can-vi, siguin de qui siguin els mòbils quees venguin, sempre s’hauran de con-

(unenginyerxinèscobralatercerapartque un occidental) i estan triomfantamb les operadores dels països emer-gentsialgunseuropeus(pràcticamenttota la xarxa de Vodafone és deHuawei). Però, de moment,tenen tancades per motiusde seguretat les portes d’al-guns mercats tan impor-tants com el nord-americà.eAlbert Cuestaés analista tecno-lògic. Twitter:@albertcuesta

de Spotify o veient unapel·lícula llogada a Fil-min? Ni de bon tros.

El preu mínim d’accésweb serà de cinc euros percada cinc megabytes con-sumits, a euro el megabyte.Cinc megues és el que pesauna cançó en MP3 o algu-nes fotografies en alta defi-nició. L’usuari pagaràmolts diners per poder fermolt poques coses amb elseu ordinador, smartphoneo tauleta durant el vol sicontracta el servei. Perposar-ne un exemple, sivolguéssim escoltar undisc de vint cançons paga-ríem entre setanta i centeuros, i per veure unapel·lícula en streaming,que consumeix al voltantd’un gigabyte, hauríem depagar 1.000 euros.

Comú a mig mónLa proposta econòmicad’Iberia està fora de lloc,tenint en compte la sevaentrada tan tardana en elmón de les telecomunica-

Tecnologia

cions digitals en ple vol.Internet arriba a la com-panyia espanyola quan jaho ha fet en companyiesde mig món, que oferei-xen accés a la xarxa a unpreu mínimament acces-sible perquè un passatgermitjà navegui per lesseves pàgines preferides,tingui accés al seu comptede correu o es comuniquiamb els seus contactes demissatgeria instantània.

Hi ha moltes operado-res que ofereixen els seusserveis a companyies mit-jançant torres d’emissiówifi a terra, que reboten enels satèl·lits i envien així elsenyal als avions. Dinsd’aquests, un dispositiurep el senyal i el redirigeixper protocol d’internet alsaparells dels viatgers. Elspreus finals surten del’acord entre la línia il’operadora. Gogo, perexemple, quan opera ambAmerican Airlines ofereixtarifes des dels 15 dòlarsper un dia sencer als 50euros al mes per a viatgersfreqüents, ambdues senselímit de consum.

L’ample de banda és de10 megabits per segon,suficient fins i tot perveure una pel·lícula i, perdescomptat, per navegaramb normalitat per la

en canvi, ofereix wifi gra-tuït en el seu trajecteentre l’excolònia brità-nica i Londres.

Altres operadors quedonen servei a diversescompanyies són Row44,que ofereix un paquetcomplet d’accés de 30megabits per segon ambcanals de televisió imúsica a la carta, i Aircell,que, encara que vacomençar de maneraindependent, va acabar

sent comprada per Gogo,un projecte de què curio-sament va formar part alprincipi i del qual posse-eix la patent tecnològica.

Experiència pioneraL’ambició per portarinternet als avions és tanantiga com la mateixaxarxa de xarxes. Cal nooblidar que va ser, en elseu origen, un projecte decomunicació militar per aaccions de guerra. No obs-

➧➧➧ Veure unapel·lícula en‘streaming’ al’avió potcostar prop de1.000 euros

PABLO BLAZQUEZ / GETTY

e 09ara DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013

Les tarifes de roaming han baixat desdel primer de juliol a tot l’entorn de laUE gràcies a les pressions de Brussel·lesper acabar amb aquest tipus de taxesinternacionals. Tot i que la baixada noha estat notable i consultar internet desde l’estranger segueix sent car, s’esperaque el 2014 aquesta taxa quedi abolida.Un espai sense roaming i amb avionsconnectats faria que el turisme guanyésen qualitat d’informació i podria multi-plicar el consum cultural a Barcelona.

Baixa el ‘roaming’per vacances

Iberia també estrena una nova web,amb un millor disseny i oferta de ser-veis als passatgers, que podran consul-tar l’aterrament i l’enlairament delsvols en temps real, i també els retards.A més, tindran una nova aplicació mòbilque els permetrà comprar vols i obtenirla targeta d’embarcament amb codi QR.Fins ara, a l’estat espanyol només Vue-ling havia desenvolupat una aplicaciósimilar.

Novapàgina web

GETTY

Fet rellevant

Àlex Font Manté

Bon estiu, amic Draghi

Algun dia li haurem d’agrair alpresident del Banc Central Eu-ropeu, Mario Draghi, que ens

permeti passar els estius en pau.L’agost del 2011, poc abans que arri-bés al càrrec, va ser infernal als mer-cats: les borses en caiguda lliure iconstants rumors de rescat a Espa-nya i Itàlia. Això va obligar l’alesho-res president del BCE, Jean-ClaudeTrichet, a saltar-se el que havia de-fensat fins llavors i, a mitjans d’agost,va començar a comprar deute delspaïsos perifèrics per rebaixar-ne laprima de risc.

de la meitat, fregant els 300 punts. Unnivell encara molt alt, tot s’ha de dir.Entre el 1997 i el 2011 la prima espa-nyola mai havia superat els 300 puntsi ara sembla que sigui normal.

En les últimes setmanes hi haviaelements que feien pensar que aquestpodia tornar a ser un agost difícil alsmercats. Però dijous, l’amic Draghiva treure’s un as de la màniga i va pro-metre que mantindrà els tipus baixosel temps que calgui, cosa que va por-tar l’alegria als mercats. Dintre de leslimitacions que li imposa el seu càr-rec, Draghi fa el que pot per donar un

Però al senyor Draghi no li agradaque li destorbin l’estiu. L’agost del2012 s’intuïa encara pitjor que el del’any anterior. Feia molt poc que Es-panya havia demanat el rescat per a labanca i semblava que era qüestió de(poc) temps que sol·licités el rescat to-tal. La prima de risc espanyola supe-ravaunsincreïbles600punts.Peròsa-benquinéselproblema?NohihaproudinersperrescatarEspanya.Siguicomsigui, a finals de juliol, Draghi va fer laja famosa promesa de fer “tot el quecalgués” per salvar l’euro. La prima deriscvacaureenpicatiavuiestàamenys

cop de mà i sembla que tindrem unestiu presentable.

Però al setembre ens haurem d’en-frontar de nou a la realitat, a les peno-ses previsions per als pròxims anys ial fet que la prima no baixi del’entorn dels 300 punts.Mentrestant, però, li dona-rem les gràcies al senyorDraghi. Bon estiu.eÀlex Font Mantéés coordinadorde l’‘Emprenem’Twitter: @alexfont

Experiència

L’e

xe

cuti

va

ag

ress

iva

eL’executiva agressiva és una jove emprenedora.Envia-li un correu: executivaagressiva@gmail.com

‘Oídococina’

Aquesta setmana ha acabat un reality,MasterChef, que ha sigut tot un feno-men a Espanya. Vaig trigar a enganxar-

m’hi, però a mesura que el programa avança-va, cada cop m’agradava més. El millor de tot,per mi, és el rellotge que avançava en sentitcontrari, recordant als concursants el tempsrestant per acabar els seus plats. Quantes ve-gades hem treballat contra rellotge?

També m’atreu una idea de la cuina que sesintetitza en la frase més repetida del progra-ma: “Sí, chef”. En certa manera, jo sóc la xef dela meva cuina particular, la meva empresa, i amesura que es desenvolupava el programa, es-pecialment en les proves en equip, pensavaque les dinàmiques que es produeixen davantels fogons s’assemblen a les que poden donar-se en un projecte empresarial.

La jerarquia i el reconeixement professi-onal al líder, per una banda, el treball en equip,per l’altra, i les dues coses al mateix tempspermeten executar un bon plat o tirar en-davant un bon projecte. Cadascú en la se-va parcel·la de responsabilitat fa que ro-di l’engranatge d’una companyia iprepara el terreny perquè el delcostat completi la següent eta-pa. I –com en la cuina– sovinttots els integrants de l’equip hande donar el do de pit perquè el re-sultat de la feina sigui perfecte,perquè només que algú confon-gui el sucre amb la sal (com li vapassar a la pobra concursant queva quedar segona quan preparava la setmanapassada unes postres per a alguns tòtems dela cultura espanyola), la cosa se’n pot anar enorris. A més, crec que hi ha una cosa fantàsti-ca de les cuines ben organitzades que m’agra-daria incorporar a l’empresa. El mític oído co-cina. Una expressió que, sens dubte, evita moltsproblemes perquè garanteix que una comuni-cació senzilla funcioni. I, ara sí, marxo de va-cances. O més ben dit, l’Emprenem marxa devacances. Ens tornem a veure al setembre.

tant això, no és fins alsanys noranta quan es rea-litzen les primeres expe-riències, i l’any 2000 elfabricant nord-americàBoeing va adoptar la tec-nologia ConnexionInflight per, per primeravegada, oferir accés a laxarxa en ple vol.

Connexion era un pro-jecte al qual donavensuport nombroses aerolí-nies, sobretot United Air-lines, American Airlines iDelta, a més deLufthansa. No obstantaixò, els atemptats del’11-S del 2001 van truncarl’evolució d’aquesta tec-nologia i la de la sevahomòloga europea OnAir–dissenyada per als avi-

ons Airbus–, especial-ment per raons de segure-tat. Connexion trigariauns anys a reaparèixer; hofaria el 2004 en un vol deLufthansa entre Frank-furt i Washington.

Després van adoptar latecnologia Xina Airlines,Japan Airlines i Singa-pore Airlines, entred’altres. El 17 d’agost del2006, però, Boeing vaanunciar que suspenia elprojecte Connexion, i vaargumentar: “El mercatper a aquest servei norespon a les expectativesque s’hi han posat”.S’equivocava.g

➧➧➧ Els atemptatsde l’11-Svan truncarl’evoluciódel projecteConnexion

DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arae10

Surania, l’empresaque fa biquinis amida per internet

Comprar-se un biquinipot convertir-se enuna missió difícil o,de vegades, frustrant.

Trobar el patró ideal, la tallajusta o haver-ne de combinardues de diferents a dalt i a baix(una opció no sempre possi-ble). Pensant en els problemesque tenen moltes dones, fa unany el Marc i la Mariona Vidalvan posar en marxa Surania, elprimer portal d’internet quepermet dissenyar a mida elbiquini o banyador i customit-zar-lo fins al més mínim detall.

El disseny, explica la Mari-ona, es converteix en un joc decombinacions que permetmilers de resultats diferents.“El nivell de personalització ésincreïble; difícilment en troba-ràs un d’igual a la platja”,explica el Marc. Es parteix dezero (el patró) i s’avança clic aclic fins al més petit detall(anelles, llaços i complements

com pareos i vestits). Desd’aquest juny, a més, s’haampliat la col·lecció i també hiha banyadors d’home. Elnegoci va tan bé que a la tardorSurania incorporarà ja la pri-mera col·lecció de llenceriafemenina.

El primer mercat, el mónL’acollida de Surania ha estatdesbordant, expliquen els seuscreadors, en gran part pel fac-tor sorpresa que suposa laxarxa i que, de cop, posa el pro-ducte a l’abast d’un nombreinimaginable de compradors.“Inicialment, el 2012, ens vamproposar vendre 60 peces elprimer mes i en dos dies ja hohavíem aconseguit”, explica elMarc. Això va fer que el primerany Surania aconseguís unafacturació de 400.000 euros–més de 10.000 clients– i queaquest 2013 tot apunti que seràmés del doble.

L’efervescència d’internetha portat els biquinis i banya-dors de Surania als països mésrecòndits. “Estem aprenentgeografia”, bromeja la Mari-ona, i afegeix que resulta emo-cionant connectar-se al matí iveure totes les comandes ques’han generat a l’hemisferi sudmentre dormien. Aquesta vola-tilitat fa difícil explicar quin ésel mercat principal del portal.“Venem molt a Europa, peròels països més forts varien enfunció, per exemple, de campa-nyes promocionals o aparicióals mitjans. A part d’Espanya,França i Alemanya funcionenmolt bé”, explica el Marc.

Els germans Vidal expliquenque el cuquet d’engegar Sura-nia els rondava des de feiatemps. Tots dos treballentambé a l’empresa familiarLoewenthal, dedicada a lafabricació de vestits de banyper a grans distribuïdors. La

tradició del tèxtil els ve defamília, ja que el seu avi va serun dels fundadors de la marcade roba Punto Blanco, a Igua-lada. El projecte de Suraniavolia fugir de la relació “mésfreda” que suposa fabricar pera tercers i poder tenir contactedirecte amb els clients.

“Moltes dones no troben elseu biquini perquè, senzilla-ment, no existeix. I això nosal-tres ho sabem bé perquè treba-llem pels grans retailers i notenen un assortit gaire gran detallatges”, explica el Marc.Surania permet tenir una peçaque s’ajusti d’entrada el 100%al cos, ja que el comprador potintroduir les seves mides exac-tes perquè la peça es fabricarà ala carta. Si no queda bé, hi hauna garantia perquè es repetei-xin a cost zero. I el preu? Elventall va des dels 29 als més de70 euros, segons el Marc.

15 dies i a casaLa fabricació, tot i arrencar enel seu petit taller de Sant JoanDespí, de seguida es va desloca-litzar al Marroc. “No és nomésun tema de cost, és de capaci-tat. A Catalunya no hi ha tallersde 500 persones on poder tenirla capacitat que necessitàvem”,es justifica el creador del’empresa. Allà, però, també vacaler formar la plantilla, acos-tumada a fer pocs models imolt volum. Ara, cada peça ésdiferent i cal seguir el dictat delcomprador, que és alhora eldissenyador.

L’atractiu de Surania il’exposició a la xarxa han fetque en el primer any ja hagi tin-gut algun pretendent per que-dar-se-la, però els seus crea-dors avisen que no està envenda. “Tenim un recorregutbestial encara; que ens ho dei-xin disfrutar una mica més”,diu la Mariona.g

El Marc i la MarionaVidal són germansi empresaris.Creadors d’unaeina màgica quepermet dissenyaronline i a mida elbiquini o banyadori tenir-lo a casa en15 dies. El portal,Surania, té nomésun any de vida,però les vendes javan camí dedoblar-se. A latardor vendran laprimera col·leccióde roba interior.

TEXT ELENA FREIXA

Noves idees

LA IDEA

MANOLO GARCIA

HISTÒRIES PLENES D’ENERGIA

ara DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 e 11La borsaFinances

Els mercats

Blanca Palacián i Millán Vázquez

L’estiu de l’Íbex-35

Els inversors van començar l’anydipositant tota la seva fe en elselectiu espanyol. Sis mesos des-

prés, ens trobem amb un Íbex queperd un 3,5% des que va començar el2013 i se situa al voltant d’un 50%d’assolir el seu preu màxim històric,15.956 punts, que va aconseguir el de-sembre del 2007.

L’estiu és l’estació de l’any en quèmolts inversors aprofiten per mar-xar de vacances, i quan, normalment,el volum de contractació es redueix,cosa que provoca moviments més er-ràtics però no menys interessants pertrobar oportunitats d’inversió. Quèfarà l’Íbex-35 aquest estiu és la pre-gunta que molts inversors es fan.

En els últims anys hi ha hagut tresestius alcistes i un baixista, si bé éscert que caldria tenir en compte lescondicions econòmiques i macro de

lítiques d’estímul monetari en els prò-xims mesos. Aquests mateixos focusde tensió seran els que la borsa espa-nyola haurà de superar per remun-tar al segon semestre i acabar l’any enpositiu. Una cosa difícil, però no im-possible.

L’evolució de les polítiques que va-gin prenent els bancs centrals marca-rà la tendència del selectiu espanyolfins a final de l’any. Un dels factors quepodria mantenir un Íbex en positiu afinals d’any seria comptar amb el su-port del mercat de deute. Cal digerirtotes les notícies de retirada d’estí-muls que han suposat una forta ten-sió a les rendibilitats. Així, una rela-xació de la prima de risc espanyolasuposaria prou suport per recuperarles pèrdues acumulades de l’any.

D’altra banda, tampoc cal oblidarque un rebot borsari de l’índex espa-

cada període. És difícil respondre aaquesta pregunta. Per tant, l’inver-sor ha de dissenyar una estratègiad’inversió que li permeti actuar demanera correcta en cada supòsit demercat. Ha de buscar productes d’in-versió que li permetin invertir en lestres tendències possibles: l’alcista, labaixista i la lateral.

Durant la major part del que va del’any, l’Íbex-35 s’ha mogut en una ten-dència lateral baixista amb un màximen els 8.756 punts i un mínim en els7.716 punts, és a dir, un rang de 1.040punts. Diversos han estat els factorsque han provocat la seva caiguda, delsquals cal destacar-ne especialmentdos en les últimes setmanes: la nega-tiva del Banc de la Xina a injectar li-quiditat en el sistema financer i la pos-sibilitat que la Reserva Federal retiriparcialment o totalment les seves po-

nyol depèn també de l’evolució delmercat nacional, és a dir, d’uns bonsresultats empresarials, així com delcompliment de la recuperació eco-nòmica que el govern de Mariano Ra-joy ha anunciat. Si bé el camí no esta-rà exempt de volatilitat, el mercatespanyol és el que menys s’ha recu-perat de tots i el que pot tenir un ma-jor recorregut a l’alça aquest any.

Vueling enfila lasortida de la borsaIAG exclourà la companyia del parquet després depagar 150 milions d’euros pel 54,15% del capital

Vueling enfila elcamí de sortidade la borsaespanyola, on

cotitza des del desembredel 2006. L’aerolínia debaix cost, fundada el2004, va debutar al par-quet a 30 euros per acció–van arribar a cotitzar a46,7 euros el febrer del2007– i ara InternationalAirlines Group (IAG) –elhòlding sorgit de la fusiód’Iberia i BritishAirways– en controlarà el100% del capital valorantcada títol en 9,25 euros.

El grup aeri dirigit desde Londres ja ha elevat laseva participació en lalow cost catalana des del45,85% que ostentava –imanté– Iberia fins al90,51% gràcies a la com-pra del 44,66% de la com-panyia a través d’unaoferta pública d’adquisi-ció (opa). PosteriormentIAG va formular una opa

parables amb Vueling(Aer Lingus, Air Berlin,EasyJet, Flybe, Norwe-gian i Ryanair) i les sevescotitzacions a borsa.Tenint en compte elsmúltiples emprats en lestransaccions d’aquestescompanyies, PwC deli-mita el valor de l’acció deVueling en una forquillaque oscil·la entre els 7,48 iels 8,84 euros. Després deprendre com a referènciadiversos criteris compta-bles, la consultora con-

TEXT IGNASI PUJOL

➧➧➧ La junta deVueling ja haaprovatl’exclusió deborsa del 9,5%

d’exclusió de borsa perquedar-se el 9,49% deVueling que encara nocontrola. La junta de lacompanyia presidida perJosep Piqué ja ha aprovatl’opa d’exclusió, que aranomés ha de consumar-se. El preu de compra delstítols serà el mateix: 9,25euros.

Per això IAG acabaràobtenint el control deVueling pagant 150 mili-

Josep Piqué (esquerra), president, i Alex Cruz, conseller delegat. PERE TORDERA

ons d’euros –123 milionspel 44,66% i 26,25 mili-ons pel 9,49% restant.

Alguns dels inversorsminoritaris que es mante-nen al capital de Vuelingsón BNP Paribas (amb un2,97%), Deutsche Bank(2,54%), UBS (1,08%) iFidelity (1,02%).

La consultora interna-cional Pricewaterhouse-Coopers (PwC) ha pre-sentat aquesta setmana ala Comissió Nacional delMercat de Valors(CNMV) l’anàlisi quecomplementa l’opad’exclusió, que, entrealtres coses, fa una valo-ració del preu fixat enl’opa d’IAG.

El document constataque la cotització mitjanade l’acció de Vuelingdurant els sis mesos ante-riors a l’anunci de l’opa vaser de 8,0084 euros pertítol. PwC també ha iden-tificat sis aerolínies com-

➧➧➧ La cotitzaciómitjana durantels últims sismesos ha estatde 8 euros

clou que el valor del 100%de Vueling el 30 d’abrildel 2013 és d’entre 8,58 i9,28 euros.

El doble d’ingressosL’informe de PwC tambéapunta que la facturacióde Vueling es duplicarà encinc anys, fins als 2.023milions d’euros, mentreque el benefici net de lacompanyia augmentarianomés un 7,42%.

Per sufragar la comprade Vueling, British va fer

fa uns dies la seva primeraemissió de deute amb avi-ons com a garantia. Con-cretament, la companyiabritànica va col·locar bonsper import de 927 milionsde dòlars (uns 714 milionsd’euros), amb una rendi-bilitat anual del 4,625% idel 5,625%.

Com a garantia es vanaportar sis nous avionsBoeing B787, dos B-777 isis A320, amb dates delliurament que s’estenenfins al juny del 2014. g

eMillán Vázquez i Blanca Palaciánsón analistes de borsa

DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arae12

“Aquesta ésla ideaque ensuneix a

tots els sotasignats. Elconvenciment que laIndústria, amb majús-cula, és el camí; que laindústria moderna, pre-parada, innovadora, res-pectuosa i compromesaamb l’eficiència,l’excel·lència, la qualitatdel treball, i amb la socie-tat en tots els àmbits, sos-tenible des d’un punt devista econòmic, mediam-biental i social, i amb elmés elevat nivell de cohe-sió entre els agents impli-cats, és la via mes factibleper revertir la situació dedestrucció d’ocupació i dedisminució d’activitateconòmica”.

Això declaren, en unainiciativa amb escassosprecedents, els membresdel pacte Més indústria,en què participen patro-nals, sindicats, universi-

més orientació professio-nal en les etapes de for-mació secundària i, engeneral, més implicacióde les empreses en elsprocessos formatius sónalgunes de les idees plan-tejades pel document,que també aposta per ini-ciar la formació professi-onal i el batxillerat als 15anys i establir el cicle degrau mitjà de tres cursosamb l’accés directe alcicle formatiu de grausuperior.

Pel que fa a la indústriaenergètica, el pacte asse-nyala com a clau la pro-moció de la competènciai, en infraestructures, lapriorització, per evitarque unes infraestructurestinguin dèficits i d’altressobreinversió.

“L’eficiència, lligada ala competitivitat del con-junt de la societat, ha deser la guia principal perorientar aquestes decisi-ons”, assenyala el pacte. g

tats i col·legis professio-nals i que han impulsat undecàleg de 138 mesures deconsens per promourel’economia productiva.

El programa d’iniciati-ves recorda l’acord estra-tègic per la competitivitatde l’economia catalanaimpulsat durant el primergovern del tripartit, però,a diferència d’aquell, elpacte Més indústria nocompta amb la participa-ció directa de l’adminis-tració ni pretén ser unabase per definir, com síque feia l’acord estratègic,l’acció de govern mésimmediata.

Llarg terminiA diferència d’aquellacord, les propostes perun nou impuls a la indús-tria a Catalunya se cen-tren exclusivament en elsector secundari i plante-gen una estratègia de llargrecorregut. El documentdel pacte, de fet, comença

per definir què és indús-tria i es destaca la impor-tància de comptar ambuna base informativa iestadística apropiada peranalitzar la dimensió icentralitat de les activi-tats industrials, abans deconstruir una arquitec-tura político-administra-tiva adequada.

Això passaria, segonsl’acord, per delimitar laterciarització de laindústria (activitats diri-gides a la indústria peròque figuren al sector ser-veis), fer una anàlisi mit-jançant un agrupamentvertical de les activitatsmés importants (identi-ficant els clústers) i crearuna estructura adminis-trativa coherent amb larealitat que descrigui lesestadístiques, per exem-ple en el camp delfoment de la recerca i eldesenvolupament.

En termes de finança-ment, l’acord recupera

idees clàssiques, com lapromoció dels businessangels, la reducció delstemps de pagament de lesadministracions o lamillora de l’agilitat en laconcessió de préstecs iavals. Però també enplanteja algunes de noves,com crear una unitatespecialitzada de suport ala captura de projectesfinançats per fons públicseuropeus o impulsar unobservatori del finança-ment empresarial que facièmfasi en la indústria.

Formació dualLa formació professionalés el tema estrella en lespropostes de formació, enquè es proposa, perexemple, crear un òrgande participació entreadministració i agentssocials per consensuar lespolítiques i els criteris deplanificació de la forma-ció professional inte-grada. La formació dual,

➧➧➧ El pacte ‘Mésindústria’passa perdefinir elssectors clausi identificarclústers

➧➧➧ Impulsar laformacióprofessionalpot ajudara millorarl’eficiència dela indústria

Indústria: el full de rutaper reactivar l’economiaUniversitats, col·legis professionals, sindicats i patronals creen, sense la participaciódel Govern, un decàleg per impulsar aquest sector com a motor de l’economia catalanaTEXT CHRISTIAN DE ANGELIS

Macro

Els signants del pacteMés indústria. ARA

ara DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 e 13

“

L’entrevista

Josu Ugarte ensatén a Madridamb una barrejade tranquil·litat i

entusiasme. Té una ideamolt clara: exportar estàmolt bé però la clau éstenir seus a l’exterior. Hoexplica en un llibre queacaba de publicar.

Una de les principalstesis del llibre és que notots els problemes de lesempreses són culpa dela crisi actual.Sí. De fet, la crisi de com-petitivitat es produeix desde l’any 2000 per la irrup-ció dels països emergents,especialment de la Xina.Abans érem competitiusperquè érem el país debaix cost a Europa, éremel país més barat, peròamb l’entrada dels païsosemergents perdem el costlaboral. Hem perduttambé la part tecnològica.De fet, hem perdut com-petitivitat per tot arreu.És un canvi del centre degravetat. Es podria haversolucionat si les empresess’haguessin internaciona-litzat i implantat als paï-sos emergents.

¿Tot és fruit, doncs,d’errors interns?

Crec que no. Perquè hemapujat els salaris d’acordamb el nivell de vida quehi havia, però ens ha aga-fat la crisi financera iimmobiliària, i en el noupanorama ens enfrontemals països emergents i jano som competitius. Elsemergents tenen dosaspectes claus que nosal-tres no tenim: diplomàciai finançament. Ens hemquedat desubicats en elnou ordre mundial.

I quina és la recepta?Cal canviar el focus del’exportació. Crec quel’exportació és conse-qüència de la multilocalit-zació. Això significa posi-cionar-se en altres païsosemergents diversificant-se geogràficament. Deslo-calitzar és agafar unsactius i portar-los a un

¿Sembla, per tant, quel’Icex podria fer millorla seva feina, no?L’Institut Espanyol deComerç Exterior (Icex)ha d’ampliar els seus ser-veis amb una visió més deposicionar-se a l’exteriorque d’exportar. Ha decobrar pels seus serveis,perquè una empresa queno vulgui pagar per unestudi de mercat d’uns15.000 euros val més queno s’internacionalitzi.

No obstant, les pimes esqueixen que el seu prin-cipal problema és lafalta de crèdit.Primer cal ensenyar a lapime que s’ha d’internaci-onalitzar, cal explicar-liper què ens estem tornantperifèrics, per què lademanda interna no esrecuperarà i per què s’ha

“ Qui no vulguipagar 15.000euros per unestudi demercat, val mésque no surtia l’exterior”

PerfilJosu Ugarte (Mondra-gón, 1963) és presidentde Mondragón Interna-cional, la branca inter-nacional del setè grupempresarial espanyol,format principalmentper cooperatives en tottipus de sectors i ambmarques molt conegu-des, com Fagor, Eroskii Caprabo. Aquest lli-cenciat en economiaper la Universitat delPaís Basc acaba depublicar España está encrisis. El mundo no(Ediciones Deusto),en què fa una fermaaposta per la internaci-onalització empresa-rial, sobretot en païsosemergents. Ugarteexplica que empresescom Mondragón hancompensat la caigudad’ingressos a Europaamb els increments apaïsos com el Brasil,Rússia, la Xina i Tur-quia. Assegura que allàés “més fàcil” aconse-guir rendibilitats iimplantar-se; descartaque hi hagi una bombo-lla i dubta que Espanyacreixi tant com abans.

trencat la cadena de valor.I entenent això, sabentque les pimes són flexi-bles, un cop els hem donatels serveis adequats i leshem convençut, llavors veel finançament. Crec quel’Estat té prou elementsper buscar finançament,però si calgués prioritzarun element seria el del’ensenyament i, després,ja vindria el finançament.Les empreses que s’haninternacionalitzat hangenerat un retorn a Espa-nya: han creat ocupació ala matriu. L’administra-ció ho sap i ho ha de posaren marxa. El més impor-tant és acabar amb el con-cepte que la internaciona-lització és una suma zero.Cal saber que el que femfora repercutirà en el quefem aquí. És el missatge.

A quines eines de l’Estatper donar crèdit es refe-reix? ¿L’ICO, la bancanacionalitzada?Sí. Hi ha elements, tambéaliances internacionals.El més important és bus-car els projectes, ja que hiha molts diners però s’hade saber com atreure’lstenint en compte quecada cop hi haurà menysfinançament bancari.g

altre país destruint l’ocu-pació en el país d’origen.En canvi, en aquest llibreproposem conquerir mer-cats emergents mante-nint la matriu a Espanya,com es fa a Alemanya.Així s’arriba a la transna-cionalització, que consis-teix a tenir un posiciona-ment global en unaempresa en què el corebussines estigui repartiten diferents mercats. Totaixò és complicadíssim,però cal fer-ho perquè nohi ha cap altra opció.

Vostè demana un papermés actiu de l’adminis-tració en el foment de lainternacionalització.Reclama “palanques”.Sí. L’administració ha dedonar a les pimes aquestacomprensió de la globalit-zació. Les palanquespodrien ser estudis demercat avançats per agent sènior, en lloc de fer-ho amb becaris; donarserveis d’implantació auna empresa, per exem-ple, quins registres s’hande fer o si és millor unaoficina de representació,una comercial o unafàbrica; o com protegir elsempresaris a través de ladiplomàcia corporativa.

Les empresesque surten afora generenun retorn aquí:l’administracióho sap i ho had’impulsar”

““Més queexportar, calposicionar-sea l’exteriorcreant-hi filials”

Josu UgartePRESIDENT DE MONDRAGÓN INTERNACIONAL

TEXT JOAN FAUS __ FOTO ALBERTO DI LOLLI

DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 arae14Consum

Anacronisme■ Les rebaixes del sector de la moda són unclar exemple de la inèrcia que arrosseguenalgunes institucions socials i econòmiques,tot i que ja no tenen cap mena de sentit. Enel passat, l’estructura productiva del tèxtiles basava en dues temporades de producte iun hàbit de consum estacional: la compraque es feia al setembre per prepararl’hivern i a partir del març per a la robad’estiu. El comerç estava atomitzat, no hihavia grans cadenes i les botigues compra-ven a molts proveïdors adaptant-se a laseva clientela particular. En aquest marctenia molt sentit que a final de temporadales botigues rebaixessin els seus estocs perdonar-los sortida i generar liquiditat perseguir fent girar el negoci.

En contra■ Avui els comerços multimarca represen-ten menys del 25% de les compres. Els out-lets, amb rebaixes tot l’any, representenmés del 14% de les vendes totals de moda.Les cadenes que ofereixen un assortimentde renovació continuada amb producciópròpia són gairebé la meitat del mercat. Espot comprar per internet a bon preu duranttot l’any. I seguim amb les rebaixes. ¿A quibeneficien, bàsicament? Als que tenen mésquota de mercat, que poden fer producci-ons barates pensades especialment per ales rebaixes. Als botiguers tradicionals lesrebaixes se’ls han girat en contra. Hand’assumir pèrdues molt importants.

Ritual■ Cada vegada en queden menys. No elssurten els números. No poden pagar els llo-guers que es paguen en zones comercials deprimera i les rebaixes acaben per enfonsar-los els marges. Queden les de barri de pro-ximitat, que o bé es basen en una superes-pecialització amb assortiments moltlimitats, especials, de preu alt, i en localsminúsculs, o bé en una competència ferotgeen preu, aquestes últimes regentades perimmigrants, moltes vegades xinesos. Peròles rebaixes segueixen ancorades en l’ima-ginari col·lectiu, i són ja un ritual atàvic.

Els outlets i les grans cadenes han fet perdresentit a les rebaixes de temporada. P. TORDERA

Professor d’Esade i consultorJosep Maria Galí

Twitter: @jmgalizard

El racó del consumidor

“Una fundació tél’obligació de ser eficient”L’empresari català Antoni Renom ha impulsat la creació d’unafundació per atreure mecenes privats del Liceu a Nova York

L’òpera no haestat mai unespectacle depúblic massiu,

però el suport de mecenespúblics i privats ha fetpossible que sobrevisquésfins ara. No obstant, lacrisi i la retallada de lessubvencions públiques,així com una falta de cul-tura i política fiscal quemotivin el patrocini pri-vat ha obligat molts tea-tres com el Liceu a buscarnoves vies de finança-ment per assegurar laseva sostenibilitat. Una deles primeres iniciatives ésla que duu a terme AntoniRenom, un emprenedorde Barcelona de 35 anys,que ha decidit invertirpart dels recursos delnegoci familiar a la crea-ció d’una fundació perrecaptar mecenes privatsdel Liceu als Estats Units.

Inversió socialEs tracta de la Liceu Bar-celona Opera House USFoundation, una entitatsense ànim de lucre que alsetembre obrirà oficina aNova York, i que estaràgestionada i organitzadaper Levante Capital Part-

La venda d’entrades seràuna font d’ingressos de lafundació, “que ha de sertan autosuficient comsigui possible”. L’objectiude la fundació és recaptarentre 1 i 1,5 milions d’eurosanuals. “Invertir en cul-tura és a fons perdut, peròaixò no vol dir perdrediners; una fundació tél’obligació de ser eficient,de convertir cada euroinvertit en tres”, diuRenom.

L’èxit del projecte aniràcondicionat al fet que esprofessionalitzarà més lagestió del Liceu. Renomexplica: “Fins ara tenia elseu discurs massa lligat ales subvencions, i al dis-curs que no podem fer aixòo allò altre perquè notenim diners. Cal una ges-tió sostenible, capaç demaximitzar recursos i degenerar valor davant elsmecenes, en lloc de trac-tar-los com si fossin unmer patrocini esportiu”.I afegeix: “Potser tambécaldria reduir el nombrede funcions i aconseguirque les obres més comer-cials servissin per sufragarels costos de les producci-ons més experimentals”.g

TEXT ANDREA RODÉS

➧➧➧ Les retalladesen lessubvencionshan obligat elLiceu a buscarnous mecenes

ners, la firma d’inversiódirigida per Renom. Des-prés de treballar en bancad’inversió privada als EUAi el Regne Unit, l’empre-sari va tornar a la capitalcatalana el 2012 per ocu-par-se del patrimoniimmobiliari familiar. Almarge del negoci de llo-guer de pisos, Renom hamuntat la firma d’inversióLevante Capital, queinclourà l’impuls d’unprojecte social cada dosanys, com la Liceu Foun-dation. “En les últimesdècades els empresariscatalans s’han desvinculatde la cultura en favor deles institucions públiques,però això ha de canviar”,explica Renom a la seu deLevante, un bonic edificimodernista de l’Eixamplebarceloní, propietat de lafamília. Fins ara, prop del60% dels ingressos delLiceu provenien de fonspúblics, però les retalladeshan reduït el percentatgea menys del 40%, asseguraRenom. Donada la dificul-tat per atreure meceneslocals, l’objectiu de laLiceu Foundation ésatreure mecenes nord-americans des de Nova

Antoni Renom va deixar la banca d’inversió per ocupar-se del negoci familiar i donar suport al Liceu. PERE TORDERA

York , “una ciutat que per-tany al circuit de l’òperamundial i que concentraels principals filantropsdels EUA”, diu.

AutosuficientD’altra banda, la fundacióes dedicarà a establiracords comercials ambturoperadors i agents deturisme per captar nousvisitants nord-americans.

➧➧➧ La fundacióes finançaràen part ambla vendad’entrades desde Nova York

ara DIUMENGE, 7 DE JULIOL DEL 2013 e 15Reflexió

Des d’Àsia

La Xina es veu obligada a corregirel seu model econòmic

Algun analista ja ha vaticinat quela pròxima crisi financera tindràlloc a l’Àsia, on la crisi occidentaltambé va afectar el creixementd’unes economies molt basadesen l’exportació i amb problemes

estructurals pendents de corregir. El creixe-ment econòmic xinès es desaccelera: el 10,4%el 2010, el 9,3% el 2011, el 7,8% el 2012 i el 7,3%el primer semestre del 2013.

L’informe China 2030, elaborat pel BancMundial, amb la col·laboració del govern xinès,va advertir el febrer del 2012 que el model decreixement basat en la inversió, amb facilitatd’accés al crèdit, era insostenible. Va recoma-nar reestructurar les grans institucions finan-ceres i les empreses públiques vinculades a l’es-tat-partit, corregir la dependència del sectorexterior i de la inversió, tant estrangera cominterna, i, sobretot, impulsar el consum intern,que no acaba d’arrencar.

El 9 d’abril l’agència Fitch va degradar el deu-te sobirà xinès en iuans pel risc excessiu i la fal-ta de transparència dels crèdits atorgats perunes pràctiques bancàries a l’ombra (shadowbanking) que fragilitzen el sistema financer. El16 d’abril Moody’s va criticar el gran endeuta-ment d’unes col·lectivitats provincials i localsque han finançat infraestructures insosteni-bles. Continua latent l’amenaça que exploti labombolla immobiliària, però el preu del metrequadrat a les grans ciutats va pujar un 7,4% mésal juny. I hi ha dubtes de si alguns bancs xine-sos podran fer front als efectes dels seus crè-dits dolents. El 25 de juny Pequín va calmar els

mercats en assegurar la liquiditat del sis-tema financer. Sembla urgent, però,

frenar el creixement del crèdit, supe-rior al 20% aquest any. El presidentLi Keqiang pretén revitalitzar el pes

del sector privat, l’accés de lespimes al crèdit i la inversió

en infraestructures soci-als. El govern té capaci-tat política i financera

per evitar una crisi a l’estil Lehman Brothers.Disposa de reserves de divises (uns 3,4 bilionsde dòlars) per recapitalitzar bancs. Però no potadormir-se sobre els llorers.eJaumé Giné és professor de la Facultat de Dretd’Esade i secretari general de Casa Àsia

Jaume Giné Daví

L’elevat creixement delcrèdit posa en perilll’estabilitat del’economia xinesa

Quina invasió, la de l’Aperol.Aquesta beguda alcohòlica delVèneto cada cop s’està fentmés popular aquí. El seu con-sum es fa amb un còctel ano-menat spritz, beguda perfectaper a l’estiu ( i l’hivern, i la tar-dor i...). Això em fa molta grà-cia, perquè per mi lo spritzrepresenta la meva terra. Si hi

aneu, podreu comprovar queals bars tothom beu d’uns gotsplens de líquid taronja (colorde l’Aperol), sense ser fanàticsni de Cruyff ni de Ciutadans.El que em té més encuriosit ésque la publicitat diu explícita-ment que per preparar aquestabeguda s’utilitzen dues partsd’Aperol, una de sifó i tres

parts de cava. Tenint encompte que lo spritz està indis-solublement associat al pro-secco (vi espumós del Vèneto),estic en estat de semixoc. Ara,com que ja sóc mig català (tra-ditore!), us puc dir que he vistcom en molts països s’hancreat sinergies entre el viespumós italià i l’Aperol, i un

ha fet pujar el consum del’altre. Doncs, què esperem?Productors de cava, endavantamb lo spritz, i, si us plau,garantiu-me protecció!

‘PORCA MISERIA’

Cava iAperol,a discreció

eNicola Padovan és unempresari italià@nicolapadovan

Escriu-nos a economia@ara.cat

Històries per no dormir

‘Sabadell style’

Situació: un grup de propieta-ris de comerços de Sabadelldecideixen fer un vídeo perconvidar la gent a anar a com-prar a Sabadell. Resultat: elvídeo és vist per més de qua-

tre centes mil persones. Aquesta hauriade ser una gran història d’èxit. Però l’hemenquadrat com un gran fracàs.

Quin és el problema, aleshores? Queel cantant desafina? Que ho fa en caste-llà? Que algú s’ha sentit avergonyit? Quel’Ajuntament se n’ha desentès (tot i quesembla que van donar suport a la sevarealització)? Criticant-lo, demanant quel’esborrin, matxacant i insultant el can-

tant, hem acon-seguit que siguivist més vega-des que la granmajoria de víde-os que promoci-onen Barcelona,Londres o Riode Janeiro.

Jo, quan el vaig veure, vaig tenir clarque aquesta era una història per no dor-mir: ajuda o destrueix el comerç? Sen-se pensar-m’ho gaire, vaig piular que do-nava suport al cantant perquè havia fetaixò sense cobrar, i amb moltes horesd’assaig prèvies, per promocionar la se-va ciutat. Tot i així, quan vaig piular ai-xò no coneixia encara la raó real per laqual acabaria realment aplaudint el ví-deo. Aquesta raó va venir en forma derespostes al tuit: “Ya querrían mil cam-pañas pagadas por concejales y hechas xsuperagencias esa repercusión. En Co-ruña, hoy oí algo de Sabadell”. Va arri-bar a la Corunya. I també a Almeria i aToledo, com deien altres respostes.

Poden ser més o menys iròniques, pe-rò hi ha una cosa clara. Aquest vídeo haposat Sabadell en el mapa per a moltagent. I aquest era l’objectiu del vídeo.Per tant, només el podem qualificard’èxit. I, si no, preguntem als de la Co-runya si saben on és Terrassa.e

Malgrat lescrítiques, elvídeo es potconsiderarun èxit

Empresari

Pau Garcia-Milà

ALEXANDER F. YUAN / EFE