334

12

de

mar

ç de

20

10

sumari

La Festa Major 2010 ja té gairebé tancats els programes general i de carrers i, com sempre, els grans noms d’artistes són el principal ganxo per atraure el gran pú-blic. Si Manel va ser l’atractiu de 2009, enguany l’aposta s’amplia a grups que sonen amb força en el renovat panorama musical ca-

talà. Mazoni i Sanjosex seran els representants del pop en català a l’escenari de l’Oratori de Sant Feli Neri, per on passaran també Roger Mas, Maria del Mar Bonet i Joan Isaac, a falta de confirmar-se Anna Roig i L’ombre de ton chien. A la plaça Rovira, el Fes-tigàbal ha fitxat enguany noms

emergents del pop independent cantat en castellà o català com les madrilenyes Charades o Inspira, el grup de l’amo del també emer-gent bar Vinil del carrer Matilde amb plaça de la Vila. Tampoc fal-tarà l’actuació de Luis Eduardo Aute a Rovira.

Pàgina 10

5POLÍTICAGràcia engega un pla 2010-2020 per als seus cinc barris

SuplementDE VERD

El bosc de Turull obrirà un espai d�experimentació

Mazoni, Sanjosex i Charades, a Festa Major

La nevada històrica del 8 de març

ISSN - 1695-4793

CEDIDA: ALBA YRUELA

ÈRIC LLUENTÈRIC LLUENT

Imatges com la del terra de la plaça de la Vila de Grà-cia completament tenyit de blanc, les estàtues d’arreu ple-nes de neu, les cadires de Tor-rijos blanques, el Park Güell o els ninots de neu per diferents punts del barri són el record gràfic de la gran nevada de dilluns.

Documents pàgina 6

de Gràcia

2

12 de març de 2010l�independent

La nova senyalització de Gràcia, bàsi-cament per a turistes i barcelonautes despistats, grinyola per incoherent i ja ha aixecat les primeres arrufades de nas, sobretot entre les entitats històriques. Alguns dels seus dirigents han fet arribar al regidor, Guillem Espriu, la queixa següent: com és que, a banda dels punts d�interès turístic i d�equipa-ments públics en surten de privats i no s�ha tingut en compte la situació de les seus de les entitats de refe-rència a la Vila. Hi ha una conspiració?

ADRECEU LES VOSTRES CARTES, AMB UN MÀXIM DE 15 LÍNIES, INDICANT EL VOSTRE NOM, ADREÇA, TELÈFON I DNI A: L�IndependentC/ LA PERLA, 31 BAIXOS - 08012 BCNO BÉ A independent@debarris.com. TAMBÉ LES PODEU FER ARRIBAR A TRAVÉS DEL NOSTRE PORTAL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

El Districte ha llançat aquesta setmana una idea reciclada dels temps de Ferran Mascarell que no es va poder dur a terme pel canvi de color, de socialista a republicà, i l�aplicació d�altres maneres de treballar: l�elaboració d�un pla estratègic dels cinc barris de Gràcia que marqui objectius de futur per als propers deu anys. Justament ara s�arriba a l�any en què s�haurien d�haver aplicat els 36 programes d�actuació en els quals hi van treballar més de 150 persones del pinyol i de la carn de Gràcia, vells i nous graciencs entre els quals hi havia coordinant treballs gent com Bigas Luna (Estructura Urbana), Jordi Sánchez (Comerç), En-ric Pérez (Activitat Econòmica) o Daniel Giralt-Miracle (Patrimoni i Cultura). El segon intent es verterbrarà no en nou com el 2002 sinó en cinc eixos: Serveis, Espai Públic, Comerç, Convivència i Associació i Participació.No s�ha perdut el temps en aquests deu anys i, tenint en compte o no les conclusions d�aquell debat i d�anteriors com el del congrés Gràcia cap al 2000 que es va fer el 1999 a nivell veïnal, sí que es pot dir que Gràcia s�ha anat adaptant als temps: s�ha avançat decisivament en la concreció de nous equipaments

públics, s�ha apostat per un pla de mobilitat que ha canviat la fesomia de la Vila i que ha aprofundit la seva idiosincrasia de ciutat dins de la ciutat i s�ha gairebé completat un mapa educatiu que coixejava molt en aquell canvi de segle.

Però de la mateixa manera que Barcelona sempre ha necessitat grans fites per donar passos endavants, a Gràcia també ens agradaria tenir no uns Jocs d�estiu o d�hivern ni un Fòrum però sí uns objectius concrets de mig i llarg termini. No volem un debat sobre plans estratègics que siguin filosofia pura sobre les necessitats en habitatge o en educació. Demanem als nostres dirigents i ens demanem a nosaltres mateixos com a veïns una responsabilitat com a actors en aquest debat que permeti dibui-xar des d�ara fins a final d�any, en el marc de les comissions de seguiment dels exitosos consells de barri, unes propostes que permetin endevinar com serà la Gràcia del 2020. Que ningú es talli a l�hora de plantejar idees que puguin semblar surrealistes perquè de la voladura, com diria Jaume Sisa, en surten geni-alitats. S�ha d�obrir la boca sud del metro de Fontana? S�ha de matar definitivament el PGM que encara manté que Rambla de Prat s�ha d�endinsar cap a Gràcia? S�ha de plantejar una reforma urbanística en el tap de Travessera de Gràcia entre Gal.la Placídia i Bailèn? No fa pas tants anys CiU va enviar als mitjans una inno-centada: la conversió del carrer Astúries en peatonal.

Són les 20h, surto de la feina, situada a las Ram-bles, no hi ha turistes, no hi ha les estàtues vives� hi ha gent jove jugant amb la neu. Agafo el bicing cap a munt, cap a Vallcarca, el meu barri. Pujo amb cadència Rambla Catalu-nya, sento el silenci, una

dona caminant, no hi ha cotxes�Recordo quan vivia en una ciutat del nord de Europa i a les sis de la tarda ja no hi havia ningú al carrer. Quin silenci! Sembla una ciutat calmada i serena. Ara, veient aquesta imatge bucòlica del barri enfarinat de neu, entenc perquè l�Ajuntament ha presentat Barcelona al concurs olímpic de ciutat mediterrània i europea més blanca! (el màrqueting és fantàstic!). Avui entenc la insis-tència de l�Hereu per ser la ciutat monocolor, blanca per a 2022, verda per a 2013(1), o vermella... on ni tan sols podem escollir el nostre representant polític de barri. El barri de Vallcarca no vol ésser ni verd, ni blanc, ni vermell, volem ésser un barri de tots els colors, com ho era l�hort urbà de Farigola, amb tomàquets ver-mells, enciams verds i coliflors, on tots participem, on a tots se�ns

Em fa tanta il.lusió com a tothom veure els carrers de Barcelona -i els de Grà-cia- enfarinats però trobo desmesurada la reacció dels mitjans de comunica-ció. Com si no haguéssim vist mai la neu. Encara que també em sembla tercer-mundista que quan neva una mica, se�ns col.lapsi

la ciutat. I així farem els Jocs d�Hivern?

Ramon L.

Sentir aquesta paraula et fa adonar que el rellotge biolò-gic és evident. Ja no se�t veu jove. Jove, paraula crítica. Fàtima Mernissi a �L�harem occidental� comenta que l�arma utilitzada contra la dona a Occident és el temps però no s�ataca directament l�edat sinó l�estètica.Al.leluia! Tenim tot un ventall d�opcions per entrar al fantàstic món creat per aconseguir ser allò que pot-ser mai hem estat: cosmè-tics, fàrmacs miraculosos, dietes immenjables, cirur-gia finançada�Un pas per entrar al País de Mai Més i veure�s com un dels perso-natges coneguts que surten a la TV. Fàtima Mernissi comenta que a Occident no s�obliga ningú a fer servir aquestes ofertes meravelloses però es rebutja a qui no entra en el model imposat. Un model en què totes les dones han d�esser iguals.Si mirem al nostre voltant veiem dones: familiars, ami-gues, companyes de feina, conegudes i desconegudes que són diferents. Hi ha tanta diversitat! Dones invisibles que no s�ajusten al cànon establert. Dones que no esperen la societat els doni identitat ni estatus. Dones que no estan obligades a ser belles i fan ús de les seves aptituds i capacitats. Són dones com-pletes.

Senyora

Mon

oco

lor

Des

mes

ura

t

Repensar Gràcia, ara tocaRosa Pérez

Cal obrir la boca sud de

Fontana? Cal matar el

PGM? Cal acabar amb

el tap de Travessera?

valora, on a tots se�ns respecte sigui quin sigui el nostre color. Dilluns, el barri de Vallcarca era blanc i pur, però nosaltres el vo-lem ple de colors i amb caràcter, com la primavera multicolor dels nostres arbres (encara en el seu lloc per poc temps), purs com l�aigua del nostres pous (derruïts per l�Ajuntament) i la varietat de comerços i persones.

Plataforma Salvem Vallcarca

OPINIÓ

de Gràcia

3

12 de març de 2010l�independent

què en penseu...

el bloc

staff

No em sembla malament. En al-gun lloc ha d�anar i això no hau-ria de generar tanta polèmica. D�altra banda, també entenc que la gent es queixi quan la té prop de casa, perquè pot generar problemes al seu voltant. Entenc la seva postura, però crec que és un servei que cal donar.

David Villasfisioterapeuta

Montse Torrensfarmacèutica

Francesc Gilestudiant

Roberto Miñonestaquiller

Ja s�han obert altres narcosales i, després de la primera polèmi-ca que sempre generen i que és comprensible, no s�han produït més problemes. És un espai necessari que s�ha d�instal.lar a algun lloc.

Entenc els veïns, perquè ningú en vol tenir una al costat de casa de narcosala, i tothom escombra cap a casa. Que n�hi ha d�haver perquè donen un servei? Sí. El problema sempre serà qui les accepta al costat.

Són necessàries. És un proble-ma que ens afecta a tots i totes, així que qualsevol iniciativa que es prengui per intentar fer més portable la situació serà ben rebuda per part meva. També comprenc que els veïns estiguin disgustats, pero en algun lloc s�han de posar.

Memòria (18-M)

Els llibres escolars d�histò-ria contemporània �més si tenim en compte els greus problemes de salut del propi periodisme- amagaran massa coses als nostres fills. Qui recorda els fets de l�Escola Díaz, a Gènova, durant la reunió del G8 el 21 de juliol de l�any 2001? Aquell dia la polizia va entrar en un alberg de la ciutat italiana on dormi-en manifestants i periodistes i els van fer pols. 63 ferits, un en coma durant 3 dies, la majoria amb traumatisme cranioencefàlic i amb les dents rebentades. Salvant les distàncies, i subratllant que el grau d�agressions no és comparable, ara farà un any la policia catalana va protagonitzar una jornada de violència gratuïta en la qual vam ser agredits llargues desenes de periodistes, manifestants, estudiants, vianants i turistes. Era el 18 de març de 2009 quan les unitats antiavalots dels Mossos d�Esquadra carregaven indiscrimina-dament contra tot allò que es movia, matí, tarda i nit, durant les protestes antiBo-lonya. Busquem tots dos fets al YouTube i refresquem la memòria.

LA PERLA, 31, 08012 - BARCELONA

TEL. 93 217 44 10

EDITA: DEBARRIS, SCCL

DIRECTOR: ALBERT BALANZÀ

AMB EL SUPORT DE:

ÉS UNA INICIATIVA DE: AVV VILA DE GRÀCIA, DEBARRIS I GRÀCIAWEB. CONSELL DIRECTIU: ALBERT BALANZÀ, JORDI GASULL, JOAN LOU. DI-RECTOR LOCAL: ALBERT BALANZÀ. REDACTO-RA EN CAP: MARIA ORTEGA. REDACCIÓ: ELENA ALBOUY, CARINA BELLVER, ADRIÀ CORTADELLAS, CLARA DARDER, MERITXELL DÍAZ, LÍDIA HARO, ÈRIC LLUENT, LAURA MILLAN, PATRICIA MONGE, ANDREA RODOREDA, XAVI TEDÓ, GINEBRA VALL, UNAI VELASCO, MARC VIDAL. MAQUETACIÓ: SERGI LOU. COL.LABORACIONS: JORDI ALBERTÍ, ÀLEX BOSCH, LLUÍS BOU, FERRAN CASAS, ÀNGEL GARRETA, PEP GORGORI, MIKE IBÁÑEZ, GERARD MARISTANY, PERE MARTÍ, SERGI MARTÍN, JOAN MILLARET, VÍCTOR NUBLA, SERGIO OLIVEROS, EVA PIQUER, ROGER ROFÍN, TRISTRAM, RAFEL VALLBONA, VOCALIA DE LA DONA DE L�AVV. FOTOGRAFIA: NONA CODINA, JORDI MARCH, JOAN PERRAMON, JAVI SORIA. PUBLICITAT: SANDRA GAMBOA (692 601 261). DIS-TRIBUCIÓ: CET LABOR-90. IMPRIMEIX: CG CANIGÓ S.L.

DIPÒSIT LEGAL: B-32478-00DISTRIBUCIÓ CONTROLADA PER PGD

Èric Lluen

t

NÚM. 334

NÚM. 334

...d’ubicar la narcosala al Parc Sanitari Pere Vergili?

ET SEMBLA BÉ QUE EL PARLAMENT DE CATALUNYA PROHIBEIXI LES CORRIDES DE TOROS? VOTA A WWW.INDEPENDENT.CAT/GRACIA

Text i fotos: Elena Albouy

tribuna

Una bandera ens agermana?En el plenari del Districte de dimarts 2 de març es va debatre la modificació del PGM (és a dir, la requalificació) del Miniestadi del F.C. Barce-lona, dels entorns de la plaça d�Alfons Comín i de Montcada i Reixac. Aquest és un debat sobre model de ciutat, del qual Gràcia no se�n pot desres-ponsabilitzar. Per a ICV-EUiA, la transformació del Miniestadi és necessària perquè avui no hi ha un bon teixit urbà, però el motor del procés han de ser les millores socials per al con-junt de la ciutat, i en cap cas les expectatives de benefici privat que puguin generar les plusvàlues de l�operació. En el marc de la negociació dins del govern municipal vam pre-sentar diverses propostes que expressaven el nostre model de fer barri i de fer ciutat. No han reeixit perquè ha estat del tot impossible reduir l�habitat-ge que, des d�un principi, el Barça exigia per fer rendible l�operació urbanística. Aquesta proposta dóna uns beneficis excessius al F.C. Barcelona, en comparació amb altres operacions similars que s�han fet a la ciutat. Però no ho diu només la nostra coalició. El vicepresident del FCB, Joan Boix, explica que el Barça serà més ric perquè el club �pot o no especular� amb els terrenys. La sinceritat el du a admetre que la plusvàlua no quedarà reflectida en els balanços comptables. Sobren les paraules.

Roger Amigó i David Companyon, consellers d�ICV-EUiA al Districte

JAVI SORIA

Barcelona perdrà més de 50.000 metres quadrats o, el que és el mateix, perdrà el 70% del sòl qualificat d�equipament que hi ha ara al Miniestadi. Aquest sòl es trasllada majorità-

riament a Montcada i Reixac, no creiem que fer �volar� un espai com aquest fins l�altre costat del Besòs lligui massa amb la recerca constant d�espais per ubicar-hi escoles o centres de serveis socials que Barcelona necessita. A Gràcia li en correspon la part més petita ubicada a la plaça Alfons Comin al barri de Penitents, per ICV-EUiA ha de

ser objecte d�un procés calmat i participat amb el barri, on a més d�un equipament espor-tiu hi hagi habitatge protegit dotacional. Una de les frases més escol-tades entre els grups que recolzen la requalificació del Miniestadi és que amb aquest projecte es destina el 50% del nombre d�habitatges al règim de protecció. La frase té trampa perquè els habitatges de pro-tecció tenen una superfície més petita que els lliures. Per tant, es generarà menys d�un 50% del sostre d�habitatge protegit. I això no és menor perquè el Pla d�Habitatge de Barcelona assenyala que s�ha de reservar aquest 50%. No és de rebut que pel Barça es deixi de complir el que diu el Pla d�Habitatge de Barcelona que ha de garantir el dret a un habitatge digne i assequible.

A més, com que el preu de venda de l�habitatge �fins i tot del protegit- és molt superior al de les oficines i comerç, la proposta del Barça només deixa al nou barri un

5% d�activitat d�aquest tipus. Difícil, doncs, que la resultant sigui un ecobarri, paraula amb la que es vol guarnir la requalificació. Sense espai per al comerç de proximitat no hi ha la tan esmentada barreja d�usos pròpia de les ciutats mediterrànies. Aquest projecte no respon al model de ciutat de volem i ICV-EUiA no el recolzem.

La proposta dóna uns

beneficis excesisus al

Barça, si es compara

amb operacions similars

No recolzem el

projecte perquè no

respon al nostre model

de fer barri i ciutat

OPINIÓ

l�independentde Gràcia

4

12 de marçde 2010

L�INDEPENDENT NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D�OPINIÓ D�AQUEST SETMANARI

l�enquesta

la setmanatribunaDirecció de l�escola Rius i Taulet Ferran Casas

Després del trasllat L�ansietat, mala consellera

El ple del Parlament ha aprovat aquesta setma-na una llei de molta transcendència política, la de consultes populars per via de referèndum, i n�ha començat a tramitar un altra, la de transició de diputacions a vegueries. En paral.lel treballa sobre el text d�una altra, la del cine. A les dues primeres CiU va votar-hi que no i pel que fa a la darrera encara no ha decidit el vot però sembla lluny del sí. És una posició que, des del punt de vista nacional, costa d�entendre i que s�explica només per la lògica, gens menor atesa la situació de faixa o caixa d�Artur Mas, de l�estratègia electoral. Les tres lleis duen segell d�Esquerra i els nacionalistes no tenen intenció de facilitar als republicans la recuperació electoral que detecten enquestes

recents que constaten que els de Joan Puigcercós haurien tret suc de les consultes sobiranis-tes locals.Els nacionalistes basen bona part del seu èxit (que es quan-tifica en 60 escons dels 135 de la cambra catalana) en una

ensorrada d�Esquerra i tampoc no tenen massa interès en una majoria nacionalista que, arribat el cas, els obligui a triar entre una entesa amb els socialistes, que tindria translació a Madrid, i el pacte nacional que ni convergents ni republicans van voler al 1999, el 2003 o el 2006. A hores d�ara l�opció de Mas i el seu estat major és aconseguir governar en solitari amb suports puntuals. Per ells seria ideal donar suports esporàdics al PSOE a canvi de veure el seu futur govern apuntalat pels socialistes. En tota aquesta estratègia una Esquerra forta alimentada amb lleis icona seria una autèntica no-sa. El problema que tenen els convergents és que la seva estra-tègia de distanciar-se sense embuts de lleis que són percebudes per una majoria com avenços nacionals (en el cas de la de les Consultes sense anar més enllà del que permet l�Estatut pactat per Mas i José Luis Rodríguez Zapatero) pot acabar-los desfon-dant quan encara queden vuit mesos per a les eleccions.

OPINIÓ

ÈRIC LLUENT

L�escola d�Educació Infantil i Primària Rius i Taulet ha retornat a l�edifici de la plaça Lesseps, després d�un curs i mig d�haver estat desplaçada per obres.El trasllat ha trasto-cat el funcionament habitual d�alumnes, mestres i pares però s�ha desenvolupat dins la màxima normalitat possible, i això ha estat gràcies a la col.laboració de tots els sectors implicats.Els nens, que amb el seu comportament i el seu suport incondicional han estat un exemple per als adults. Els pa-res, que han vingut a ajudar, o bé s�han fet càrrec dels nens quan des de l�escola se�ls ha demanat i que han expressat el seu suport sigui directa-ment o a través del Consell Escolar. I els mestres, que han treballat moltes hores encap-sant i desencapsant, preparant materials, preveient els canvis sense desatendre els objectius del Pla Anual. I no ens agra-daria oblidar a tots aquells que d�alguna manera, des de l�administració, han treballat

perquè el trasllat fos possible.Són aquestes situacions críti-ques les que posen a prova la nostra capacitat de convivèn-cia i de treball. És en aquestes situacions quan es posa de relleu la importància del compromís a l�hora de construir qualsevol

projecte, i encara més si es tracta d�un projecte educatiu del qual tots en som correspon-sables.El nostre és un projecte per compartir i créixer i, per tant, no ens podem aturar aquí sinó que hem de mirar endavant. Hem arribat a una escola nova, que representa una millora indub-table de la qualitat i que obre noves perspectives de futur.L�esforç ha valgut la pena i ja comencem a entreveure alguns resultats: l�expectativa que ha creat la renovació del Centre i l�augment de la demanda en les preinscripcions en són dos indicis clars. Emprenem la nos-tra tasca, segurs que podrem

superar qualsevol repte per-què sabem que no estem sols i amb una il.lusió renovada

per la confiança que ens han demostrat.Gràcies a tots i a totes per ha-ver estat a l�alçada d�un repte tan difícil i sobretot per haver sabut entendre el compromís com una petita aportació po-sitiva que ajuda a integrar el nostre projecte comú.

Gràcies a tots i totes

per haver estat a

l’alçada i haver sabut

entendre el compromís

Acció Humanitària Mèdic i Farmacèutica

Aulèstia i Pijoan, 30 93 237 77 22

Acupuntors sense fronteres Príncep d�Astúries, 60 93 430 58 27

Assoc. Aigua per al Sahel Via Augusta, 20 7è 93 237 06 47

Gràcia amb el Sàhara Sant Joaquim 93 417 94 49

Africa Viva Fundació Lluís Antúnez, 6 93 416 13 45 web: www.africavivafundacio.org africav@telefonica.net

Associació per a l�Ajut al Sud de la Índia (AJUTSI)

Apartat de Correus 193 08080 Barcelona 93 415 59 68

Banc de Recursos Gran de Gràcia 167, pral 2a 93 217 71 54 web: www.bancderecursos.org

Bradopta Gran de Gràcia 109

Enllaç Solidari Nàpols, 346, 1er. E 93 476 29 30 web: http://es.geocities.com/

enllas/ enllac@claret-cat.org

Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10 93 218 33 72 93 218 20 58 lluisos@lluisosdegracia.org

Matres Mundi Trav. de Gràcia 84 bxos. 93 217 13 86

Fed. de Coop. d�Ensenyament de Catalunya

Riera de St.Miquel, 68 93 415 93 56 web: www.agrescat.com aec@agrescat.com

Front d�Alliberament Gai de Catalunya-FAGC

Verdi, 88 93 217 26 69 web: www.pangea.org/fagc fagc@pangea.org

Fundació Acció Solidària Contra l�Atur

Riera de St. Miquel, 1 93 217 02 88 web: www.pangea.org/accio accio@pangea.org

Fundació Pere Tarrés Carolines, 10 93 415 25 51 web: www.peretarres.org

Infoespai Plaça del Sol, 19-20 93 309 72 36 web: www.infoespai.org infoespai@infoespai.org

Viatgers del Món 649 111 900 web: www.viatgers.entitatscn.net

Ateneu Rosa de Foc Robí, 5 web: www.ateneurosadefoc.org

Tres de Gràcia web: www.tresdegracia.net

Ateneu La Torna Sant Pere Màrtir, 37 web: www.latorna.org info@latorna.org

Entitats socials, de solidaritat i cooperació

Són aquestes situacions

crítiques les que posen

a prova la nostra

capacitat de treball

A hores d’ara, l’ocpió de

Mas i el seu estat major

és aconseguir governar

amb suports puntuals

l�independentde Gràcia

5

12 de març de 2010

PolíticaGràcia tindrà un pla estratègic 2010-2020

per a cadascun dels cinc barris a finals d’any Serveis, Espai Públic, Comerç, Convivència i Associacions i Participació seran els cinc eixos

Una de les primeres promeses del regidor, Guillem Espriu, repensar Gràcia abans del 2009, ha arribat tard però co-mença a prendre forma a través dels plans estra-tègics de barri, que ja s�han començat a treba-llar amb una prediagnosi i que es detallaran en les comissions de seguiment de cada consell de barri per estar a punt el mes de novembre. La idea recupera una dinàmica que ja es va provar des del Districte en el man-dat de Ferran Mascarell (1999-2003) i enllaça amb l�horitzó 2010-2020 de l�alcalde Jordi Hereu.

ALBERT BALANZÀ

La convocatòria anual del con-sell ciutadà, el màxim òrgan de participació veïnal, va ser di-marts l’escenari on Espriu va de-cidir anunciar una de les últimes grans peces polítiques del man-dat. Amb l’habitual presència minsa d’assistents en aquest con-clave (no arribaven a una desena sense comptar els representants polítics), el regidor va detallar que la fase de prediagnosi ja s’ha fet -era un dels encàrrecs pri-mers que tenien els nous tècnics de barri- i que en els pròxims mesos s’han de desplegar cinc eixos de treball : Serveis, Espai Públic, Comerç, Convivència i Associacions i Participació. “Es tracta de guanyar identificació, tenir més projecció com a Vila

i dotar-nos de més cohesió”, va apuntar el regidor.La proposta va ser ben rebuda per l’oposició que, tot i així, no es va estar de fer algunes puntu-alitzacions. El portaveu de CiU, Carles Agustí, va trobar que el Pla d’Actuació del Districte ja era una eina de treball bona com a pla estratègic però va obrir-se a col·laborar. El portaveu d’ERC, Àlex López, va afegir que el pla hauria de comptar amb un pla específic d’equipaments, cosa a la qual Espriu hi va assentir.El pla estratègic dels cinc barris de Gràcia 2010-2020 es remata-rà per parts en tres fases de diag-nosi, debat i discussió i informe final.

No existia encara aquest setma-nari el 1999 quan es va celebrar al Teatreneu el congrés Gràcia cap al 2000, en el qual la socie-tat civil gracienca va sacsejar-se amb infinitat de propostes que tres anys després es van intentar vehicular des del Districte amb un pla estratègic 2010 i nou co-missions on hi havia una àmplia participació de vells i nous gra-ciencs. En una carta adreçada als

veïns, l’aleshores regidor, Ferran Mascarell, va definir el projecte com “un instrument que ens per-metrà analitzar la situació actual, concretar objectius i determinar plans d’actuació”. Tres mesos més tard, es van presentar 36 eixos d’actuació entre els quals destacaven l’elecció directa del regidor, la promoció d’una oferta educativa de qualitat i incentivar les polítiques d’habitatge.

ARXIU

UNA SESSIÓ DEL CONSELL DE BARRI AL CAMP D�EN GRASSOT

Deu anys després del congrés

de veïns i del pla Mascarell

REDACCIÓ

El Jutjat Penal número 11 de Barcelona ha condemnat Pedro Varela, el propietari de la llibreria Europa, a dos anys i nou mesos de presó per haver difós idees genoci-des, cosa que també li pot suposar una sanció de 2.880 euros. Així es desprèn de la sentència de l’últim judici contra la llibreria del carrer Sèneca, que va tenir lloc el 29 de

gener, i que ara es podrà recórrer al Suprem. La jutjgessa del cas ha considerat provat que els llibres que se li van confiscar evidencien “menyspreu al poble jueu i a al-tres minories, arribant fins i tot a recomanar la segregació racial”. A més, fa un pas més enllà i valora que Varela no és culpable només d’uns fets determinats, sinó de tot un “cúmul de circumstàncies” que han acompanyat la seva activitat

ARXIU

PEDRO VARELA ÉS EL PROPIETARI DE LA LLIBRERIA EUROPA

El propietari de la llibreria Europa

s’arrisca de nou a entrar a la presóPedro Varela s�enfronta ara a una condemna de 2 anys i 9 mesos

professional. De fet, la jutgessa concreta que els llibres que Varela edita i ven responsabilitzen “dels mals del món el poble jueu”, i as-seguren que “les persones de raça negra són inferiors i que el mestis-satge portarà la desaparició de la civilització”. A banda de la pena de presó i de la sanció econòmi-ca, la sentència també ordena el comís de tots els llibres confiscats i del bust de Hitler, l’esvàstica de

ferro i d’altres elements intervin-guts a la sala de conferències de la llibreria Europa. De poc ha servit aquest cop, doncs, l’argument de Varela segons el qual ven perquè

“la gent té interès” en aquest ma-terial o qualifica d’“absurda” la re-lació entre vendre llibres i el geno-cidi. L’acusació, però, sol·licitava quatre anys de presó.

M.O.

L’Assemblea de Joves de Gràcia ha denunciat aquesta setmana un nou atac al Casal Popular del carrer Ros de Olano, immers en el procés judicial que en qualse-vol moment en pot determinar el desallotjament en el termini màxim d’un mes. Els fets van te-nir lloc dijous 4 de març al matí, quan un grup que no s’ha pogut identificar, es va enfilar al local per intentar prendre-li foc, tal i com van poder veure alguns ve-ïns que van evitar que el foc anés a més. Un nou atac que, tenint en compte el procés judicial obert, des de l’AJG es descarta que si-gui fruit de la casualitat. D’altra banda, han presentat un recurs a l’Audiència Provincial contra la caució de 30.000 euros imposa-da pel jutge argumentant que els “priva el dret a la defensa”.

L’AJG alerta

d’un nou

atac al Casal

Popular

breus

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la plaça de la Vila, estrenada el novembre, fa una setmana que té problemes informàtics que han obligat els treballadors a repartir els números a mà. Fonts dels tre-balladors diuen que els problemes, provocats per la mala assistència d’una empresa madrilenya, els obliguen a destinar una persona només a repartir números.

Deficiències tècniques a l�OAC del Districte

de Gràcia

6

l�independent

DocumREPORTATGE

La neu va sorprendre els graciencs la tarda del dilluns 8 de març. Malgrat les advertències del Servei Meteiniciat la nevada no va ser fins a quarts de tres quan es va fer més intensa i va començar a emblanquinar eregistrar a les places i carrers del nucli històric de la Vila plena de veïns fent vídeos i fotografies a un pais

l�alçada de Bretón de les Herreros, i va aturar els autobusos de tota la capital catala

Gràcia sota la neuGràcia so

Gràcia, referència en consum de productes biològics

editorial

41març2010

El bosc visitable de Turull, operatiu el 2011

Aposta de futur

L�antiga finca municipal de Turull, al barri del Coll, s�està habilitant com a bosc visitable. Un concepte que vol fer una passa més enllà dels típics jardins urbans i posar la natura a l�abast dels alumnes de les escoles veïnes perquè els serveixi d�espai d�experimentació ambiental. Així, un cop s�enllesteixin

els treballs de desbrossament, està previst que abans de l�estiu engeguin les obres per reconvertir l�antic garatge en una aula oberta dedicada al medi ambient. L�associació EcoInstitut Barcelona ja ha presentat aquest mes les seves propostes d�ac-tuació per aprofitar al màxim les opcions d�aquest espai.

L�establiment Les Biològiques remarca la conscienciació de la Vila

Javi Soria

La proposta de convertir l�antiga finca de Turull en un espai dedicat a l�educació mediambiental ha estat molt ben rebuda tant per la comuni-tat educativa gracienca com pels ve-ïns de Turull que veuen com per fi es dediquen esforços a millorar l�espai forestal situat a la part del darrera del Park Güell. L�asfalt, el trànsit, els nous projectes urbanístics i les places dures sovint fan oblidar que vivim envoltats d�espais naturals més enllà del ciment d�una gran capital. És especialment preocupant que molts nens i nenes i adolescents creixin enmig d�aquest caos urbanita des-vinculats de qualsevol contacte real amb la natura que ens envolta. Més enllà de valorar les noves tecnolo-gies i la modernitat del segle XXI, els futurs protagonistes d�aquesta societat han de ser conscients de la necessitat absoluta de millorar la relació entre l�activitat humana i el medi ambient, ja que les properes dècades poden ser decisives en el futur de la salut del nostre planeta. És, doncs, molt positiu que des de l�àmbit local s�impulsin projectes com el del bosc de Turull, que inclourà una aula d�experimentació per a alumnes de les escoles. És interessant també que el projecte subratlli que en cap cas es tracta d�un jardí sinó d�un espai boscós, ja que d�aquesta manera s�assegura que �entenent que es tracta d�una zona al bell mig del districte de Gràcia- els visitants tindran contacte directe amb la natura en estat salvatge. Tot plegat converteix aquesta idea en una forta aposta de futur.

[2] [el tema del mes]

més sostenible

El projecte de convertir l’antiga fi nca municipal de Turull en un bosc visitable, especialment pensat per als centres escolars més propers, comença a prendre forma i, a partir del mes de juny, està previst iniciar els treballs que han de servir per convertir l’antic garatge en un aula d’experimenció ambientral. xxx

Maria Ortega

Javi Soria

Tot i que encara estan en marxa les tas-ques de desbrossament del futur bosc visitable de Turull, especialment perjudicat per la llevantada del 2008 i sacsejat de nou per la nevada d�aquesta setmana, el projecte de remodelació d�aquest espai ja

té calendari i, abans de l�estiu, està previst engegar les obres que han de convertir l�antic garatge d�aquesta finca en un espai d�experimentació, obert als alumnes de les escoles perquè hi puguin realitzar, per exemple, les activitats de l�Agenda 21 Escolar, però pensat també per a entitats de lleure, gent gran i col·lectius amb ris d�exclusió. Juntament amb la millora de la

tanca perimetral, aquest serà el primer pas d�una reforma que, en aquests mo-ments, està estudiant totes les possibili-tats de la zona i que es preveu que estarà operativa abans que acabi el 2011. De fet, la iniciativa del bosc és un dels projectes inclòs en la Llei de Barris del Coll. A principis de mes, representants d�Eco-Institut Barcelona ja van presentar la

seva diagnosi dels elements ambientals significtaius de la zona i una proposta de possibles usos per a aquest espai, que s�ha elaborat tenint en compte la diversitat de les espècies que hi habiten. En el cas de la nova construcció -l�antic garatge- la proposta inclou l�habilitació d�un sistema de recollida d�aigües pluvials o de tres petites instal·lacions de fons d�energies renovables: placa solar, placa fotovoltaica i molí de vent. El projecte de bosc visitable, també preveu delimitar un itinerari d�observació de flora i fauna, que no alteri l�estrat arbustiu ni suposi cap agressió al paisatge. Una altra de les propostes és muntar-hi un viver, que permeti la feina de camp dels centres educatius. Es mantindran, d�altra banda, les parcel·les dedicades a horts, amb el suggeriment d�habilitar-ne una part com a espai compartit. També es proposa arranjar espais per realitzar-hi tallers de compostatge, rec o apicultura. Tot plegat, com destaca Francesc Roma, tècnic de Medi Ambient del Coll, amb l�objectiu �de fer un pas més, perquè no volem un jardí, sinó un bosc que ens permeti experimentar, fer treballs de camp�.

[ Vista del barri del Coll des del bosc de Turull, que encara la recta fi nal de la seva remodelació ]

El bosc de Turull tindrà un espai d’experimentació i estarà llest el 2011

[3]

Compostatge de residusagenda 21 escolar

A la nostra escola tenim un compostador al costat de l�hort, on viuen els nostres cucs. Fa poc que vam tenir un petit accident, ja que una brigada de neteja ens va llençar els cucs, però des de ja fa un mes, tenim una nova família de cucs que ens han regalat des de Agenda 21 Escolar. Estem molt contents i ja podem tornar a

Punt Verd de Collse-rolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Al-fons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i fes-tius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l�Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Re-volució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recur-sos de Gràciawww.mapaecologic.net

SO2 NO NO2 O3 CO PM10

Màxima 6 105 107 64 1,1 56

Mitjana 2 40 67 43 0,6

Mínima 1 1 27 9 0,3 7

bona bona bona bona bona millorable

Serveis d’interès

Dades de qualitat de l�aire (11 de març)

fer adob. Els cucs s�alimenten de restes de fruites i verdures del nostre menjador, no els agrada la llum, per això viuen amagats sempre dins la terra. Per caminar, s�arrosseguen. Són llargs, prims i relliscosos, d�un color vermell i marró. Tenen 5 cors. Neixen dels ous, són mascles i femelles a la vegada, però necessiten parella

per posar els ous, i en posen molts a la vegada. Els cucs viuen en parella i poden viure sis o set anys. No es posen mai malalts. La seva feina és menjar i fer caca, i aquesta caca es l�adob que fem servir com vitamines per al nostre hort.

Alumnes de 1rde l�escola Farigola

[ El procés de creació de compost que han seguit els alumnes de l’escola Farigola de Vallcarca ]

[4] [per darrere]

“Gràcia és un del punts de l’Estat amb més consciència de consum biològic”

Biològics, per què? Biològics són tots aquells productes en els quals, durant el seu cultiu o procés de producció, no hi ha intervingut cap mena d�element químic o transgènic. Ni pestici-des, ni herbicides, ni plaguicides, ni adobs químics. Productes purs, naturals, amb el gust d�abans i el mínim contaminant.

Quin és el consumidor tipus?L�espectre de consumidor és molt ampli.

Les Biològiques és una ini-ciativa familiar, el resultat de voler compaginar la vida familiar amb la formació. Aquestes són les inquietuds i els principic de l’Eduard, la Tina i els seus fi lls, el Mirza i la Selma, que viuen i tre-ballen a la nova botiga del carrer Milà i Fontanals, 33.

[L’Eduard, la Tina i els seus fi lls, a la nova botiga Les Biològiques de Milà i Fontanals]

Gent de totes les edats i condicions. Sobretot, dones caps de família amb una gran conscienciació sobre la salut i l�eco-logia. Però, de fet, hi ha qui ve per motius ecològics, per salut o simplement perquè el menjar té un sabor incomparable.

Però aquest tipus de consum surt més car...

Ginebra Vall

És cert que els producte biològics pesen més a la butxaca, però la seva producció i els mecanismes que garanteixen la seva sa-lubritat són més costosos. Si comparem la qualitat i la densitat de nutrients, resulten més barats que els convencionals.

Últimament se�n veuen moltes de botigues biològiques, a Gràcia...

Jo m�atreviria a dir que Gràcia és el territori de tot l�Estat on hi ha més consum i més conscienciació sobre els productes biològics. La prova d�això no és només el nombre d�establiments que ja hi ha oberts, sinó també el nombre d�associacions, cooperatives de consum, les lluites per més espais verds i inicia-tives com les de l�hort comunitari, que també funcionen a la Vila.

Què recomanaríeu per acostar als graciencs i gracienques a tenir una actitud de vida més ecològica?A nivell ecològic, és molt important repensar el consum que fem i la em-premta ecològica que deixa la nostra vida diària. A nivell d�alimentació, és important començar a rebutjar els productes alimentaris convencionals que porten més contaminants: cereals, fruita i verdura fresca, llegums i la llet i els ous per exemple, i restituir-los per biològics. Aquests productes no són tan cars, i els resultats en la salut i el paladar són més que evidents a curt termini. Jo recomanaria menjar bé, tenir una actitud activa i positiva, consumir el que veritablement necessitem, reduir residus, reutilitzar i reciclar.

Ginebra Vall

Si et vols anunciar a la Guia Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia, truca�nsGastronòmica de Gràcia, truca�ns

i t�informarem:i t�informarem:

692 601 261692 601 261

7

12 de març de 2010

ments FOTOGRÀFIC

eorològic de Catalunya pocs eren els que creien que la precipitació agafaria. Si a quarts de dotze ja s�havia els diferents barris del districte, especialment els del Nord. No obstant això, les imatges més curioses es van satge insòlit. La nevada va col.lapsar les principals vies de circulació, com el carrer Gran que es va tallar a ana. Fotografies: Hernán Senra, Èric Lluent, Sergi Lou, Àngel Garreta i Néstor Malet.

Gràcia sota la neuota la neu

l�independentde Gràcia

8

12 de marçde 2010

SocietatMés caos de circulació al carrer Gran per la recta final de la reforma de la pneumàticaLa connexió a la central de Lesseps limita a un carril la circulació en el tram superior

Havien d�haver acabat a mitjans d�octubre, però finalment i després d�una pròrroga concedida pel Fons Extraordinari d�In-verió Local, les obres de connexió de les boques de recollida pneumàtica del carrer Gran a Lesseps estaran enllestides per Sant Jordi. Fins llavors, la circulació de vehicles al darrer tram del carrer, entre Betlem i Nil Fabra, es reduirà a un sol carril, afectant el carril bus. Per començar, s�està alterant el tram entre Nil Fabra i Príncep d�Astúries.

MARIA ORTEGA

La pudor que es va apoderar del carrer Gran el març de 2008 va ser la prova més rotunda del mal fun-cionament del sistema de buidatge mòbil dels dipòsits de recollida pneumàtica de la zona i va accelerar el pas cap a un sistema de buidatge fix: la famosa connexió a la central xucladora de Lesseps que, amb el calendari a la mà, hauria d’haver-se enllestit després de l’estiu. Les complicacions al subsòl i les atura-des per Festa Major i Nadal han fet que el retard superi el mig any i la nova data prevista és el 23 d’abril. Des de la nit de dimarts a dimecres -un dia més tard del previst a causa de la nevada-, la circulació de vehi-cles al carrer Gran, entre Nil Fabra i Príncep d’Astúries, s’ha reduït a un únic carril, cosa que ha alentit en-cara més el ritme de circulació del carrer Gran, perquè a l’últim mo-

ment s’incorpora a un únic carril el trànsit del carril bus en una zona ja col·lapsada des de la reforma de la plaça Lesseps. Aquests primers dies, doncs, el caos s’ha fet més evident: malgrat l’eliminació del semàfor de Maurici Serrahima, el següent de Nil Fabra continua sent llarg i, per postres, els camions d’escombra-ries s’han d’aturar en l’únic carril existent abans del creuament amb Príncep d’Astúries. Un detall afe-git: els rètols d’itineraris alternatius tenen faltes d’ortografia.Les obres, que inclouran també els dissabtes de 9.00 hores a 18.00 ho-res, continuaran ara en dues fases: el 15 de març s’ocuparà el cantó Llobregat de l’actual tram afectat i el 29 de març s’afectarà el tram Serrahima-Betlem banda Besòs.

Vista la prolongació dels tre-balls al carrer Gran, que aniran reduint la circulació a un sol carril entre Betlem i la plaça Lesseps, l’Ajuntament reco-mana recorreguts alternatius que se centren en l’avinguda Princep d’Astúries com a op-ció principal. S’aconsella, per exemple, agafar el lateral cos-tat muntanya de la Diagonal, la Via Augusta i l’avinguda Príncep d’Astúries. Una altra

de les vies alternatives que es proposen és la del carrer Sène-ca, Riera de Sant Miquel, Via Augusta i, finalment, també Príncep d’Astúries. També proposen la solució que ja es va posar en pràctica com a me-sura d’urgència amb la nevada, que passa per pujar per Gran de Gràcia fins a Bretón de los Herreros o Carolines i, en aquests punts, desviar-se cap a Príncep d’Astúries.

ÈRIC LLUENT

EL CARRER GRAN REDUÏT A UN CARRIL A L�ALÇADA DE NIL FABRA

Desviar el trànsit per Príncep

d’Astúries per salvar el tap

breus

En el marc de la celebració del quinzè aniversari de la seva pri-mera tramesa, el Banc de Recur-sos, que té el seu centre d’opera-cions al carrer Gran de Gràcia, està recollint material per omplir un contenidor d’ordinadors des-tinats a l’aprenentatge informà-tic en escoles populars del depar-tament de Santa Cruz (Bolívia), on es desenvolupa el projecte Alfabetización Informática de la Fundación TESO. Aquest con-tenidor es carregarà el proper 17 de març a partir de les 10 del ma-tí al port de Barcelona i inclourà, a banda del material informàtic, objectes de ferreteria, roba nova, equipaments topogràfics i ins-trumental de laboratori d’assaig, destinats, també, a diferents en-titats bolivianes.

Banc de Recursos envia ordinadors a escoles de Bolívia

El referèndum per escollir entre les dues propostes de reforma de la Diagonal - o una tercera que s’oposi a les dues- està pre-vist per a la setmana del 10 al 16 de maig i tindrà una urna, amb sistema de votació electrò-nic, a cadascun dels barris del Districte, amb l’única excepció de la Vila, que en tindrà dues. Abans del dia d’inici de la vota-ció, però, als Jardinets de Grà-cia -la zona gracienca afectada per la reforma- està previst ex-posar-hi les dues propostes. A partir del dia 10, tot i la ubi-cació d’una urna per barri, tot-hom podrà votar en el punt on li resulti més còmode.

La reforma de la Diagonal tindrà sis urnes a Gràcia

REDACCIÓ

El consum de drogues a Gràcia ha viscut aquests anys un lleu repunt, tal com es desprèn de l’estudi so-bre salut de l’Agència de Salut Pú-blica de Barcelona, on s’evidència que 55,48 de cada 100.000 ho-mes graciencs consumia heroïna el 2008 (el darrer any de l’estudi), una taxa que se situa més de 12 punts per sobre de la de l’any an-terior, i gairebé 20 més alta que

el 1999. No obstant, la gràfica també mostra puntes com la del 2004, quan es va arribar al màxim de 86,88. En dones, la dinàmica també va a l’alça i, tot i que la xifra és menor, 18,14 de cada 100.000, també és força més elevada que la del 2007, 10,22. De fet, si se sumen les dades d’homes i dones, Gràcia és el tercer distritcte en consum d’heroïna, per darrera de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.. La cocaïna, en can vi, baixa lleugera-

Gràcia registra els últims anys un

lleu repunt del consum de droguesL�heroïna, la substància que experimenta una pujada més marcada

ment entre els homes però puja entre les dones.L’ esperança de vida dels homes és d’uns 78 anys i les principals cau-ses de mort són el càncer de pul-mó, entre els menors de 74, i les malalties isquèmiques del cor i les cerebrovascular per als majors de 74. Entre les dones, l’esperança és de 84,6 anys i les principals cau-ses de mort, el càncer de mama, les malalties cerebrovasculars i els trastorns mentals.

En marxa les escales mecàniques del Pere Virgili. El Parc Sanitari Pere Virgili ha culminat aquesta setmana la segona fase de la seva reforma integral. Ja són operatives les escales mecà-niques des d’Esteve Terrades i l’accés des de l’avinguda Vallcarca. La tercera fase inclourà el centre de salut mental, l’atenció primà-ria i la residència assistida.

ÈRIC LLUENT

l�independentde Gràcia

9

12 de març de 2010

recomanemrecomanemCEDIDA

Ruth Barberan, al cicle de so experimental HUM. La trompeta i els objectes amplificats de Ruth Barberan seran els protagonistes d�una nova sessió del cicle de música experimental HUM a la sala El Off, que es tancarà el proper 25 d�abril amb l�actuació Homenatges. Barbe-ran, treballa ara en un nou disc d�objectes amplificats i feedbacks amb freqüències greus.

Sala El Off (Església, 4-6)Diumenge 14, a les 20 h

Concert: Dr. Fargo.L�Astrolabi, a les 22.30

Gràcia Jazz Session.Heliogàbal, a les 22 h

Contes amb Nunáncia Ro-jas: Amazonas.Elèctric bar, a les 22 h

! Dc 17 de marçConferència: Mitjans alter-natius i comunitaris. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30

Brook Pridemore.Heliogàbal, a les 22 h

Concert: Mazoni.Elèctric bar, a les 22 h

Concert: Obsesión.L�Astrolabi, a les 22.30

! Dj 18 de marçEl valor de la paraula: Da-vid Grossman.Bibli Jaume Fuster (Lesseps, 20), a les 19.30

Xerrada: Xarxa d�econo-mia solidària, una alter-nativa real i emancipa-dora de fer economia.CC El Coll (Aldea, 15-17), a les 20 h

Concert: Peter Loveday.Heliogàbal, a les 22 h

Concert: Pepet i Marieta.L�Astrolabi, a les 22.30

EXPOSICIONS

! Fins al 13 de marçRetrats de família.Tagomago (carrer Santa Teresa, 3)

! Fins al 14 de marçExposició fotogràfica: Bi-cia�t.Lluïsos (Plaça del Nord, 7-9)

! Fins al 15 de marçExposició: Tessa Prevosi i Tim Nitley.Julia Karp Gallery (Torrijos, 70)

Exposició fotogràfica: L�al-tre Sant Medir.Districte de Gràcia (Pla-ça de la Vila 2)

! Fins al 16 de marçExposició fotogràfica de Ferran Vergés: El fotógra-fo de las hadas.Olokuti ( Astúries, 36)

! Fins al 19 de marçExposicó: IV Concurs de fotos narratiu: Mares, àvies, germanes, ami-gues.CC El Coll (Aldea, 15-17)

! Fins al 23 de marçExposició col.lectiva: No-vetats del fons d�art.Espai [b] (Torrent de l�Ollla, 158).

! Fins al 24 de marçExposició artística: 6x6.Untiled BCN (ToPAZI, 14).

! Fins al 26 de marçExposició fotogràfica: Ar-tistes amics.Centre Artesà Tradicionà-rius (Travessia de Sant An-toni, 4-6).

Expo si ció: L�es sèn cia del jardí de Ro sa Martí.Casal de barri Cardaner (Cardener, 45).

! Fins al 27 de marçExpo si ció fotogràfica: Love is the only solution.Galeria H2o (Verdi, 152)

! Fins al 28 de marçIII Mostra d�art del Coll: La dona del Segle XXI.CC El Coll (Aldea, 15-17)

! Fins al 29 de marçExposició: Tardi: retrat en negre.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20)

La Sedeta Gospel.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30

Presentació del Fanzine ¡Acabáramos!Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 21 h

XII Cicle de Nits Clàssiques a Gràcia: Concert Joves i Clàssica.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: Trio Chikiboom.CC El Coll (Aldea, 15-17), a les 21.30

Teatre: L�habitació del fons.El Cerntre (Ros de Olano, 9), a les 22 h

XXIII Tradicionàrius: Tom W. Rustad i 21 BOuTONS i ball amb Les Anxoves de l�Escala.CAT (Trav. Sant Antoni, 6-8), a les 22 h

Concert: Gustavo Almei-da.L�Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22.30

Música brasilera: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

! Ds 13 de marçTaller d�acordió i música noruega.CAT, a partir de les 10 h

Concert: Objectiu Freedò-nia.Lluïsos (Plaça del Nord, 7-10), a les 20.30

Concert: LaFrus + Àtoms + Bittah.CC El Coll (Aldea, 15-17), a les 21 h

Teatre: Descalços pel parc.Teatre Casal Corpus (Bailèn, 175), a les 21 h

Concert: Permiso de la Da-ma.L�Astrolabi, a les 21.30

Concert: Marcel Cranc.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Teatre: L�habitació del fons.El Cerntre (Ros de Olano, 9), a les 22 h

Alex Ferreira vs Ayala: Si

! Fins al 31 de marçExposició: La cuina de Quaresma.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l�Oll, 104)

INFANTILS

! Dv 12 de marçEspectacle: Les nenes són tontes, en el marc dels ac-tes del Dia de la Dona.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17.30

! Ds 13 de marçXIII Tradicionàrius: concert folk amb Ratafia.Mercat de Lesseps (Verdi, 200), a les 12 h

Taller de poesia Bibliopoe-ma, a càrrec de Gina Martí.Biblioteca Jaume Fuster (Les-seps, 20), a les 18 h

! Dm 16 de marçTaller: Ós polar, saps per què s�està fonent el teu món?, a càrrec d�Eli Mira-lles.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l�Olla, 104), a les 18 h

! Dc 17 de marçMassatges, carícies i peti-tes delícies.Biblioteca Jaume Fuster (Les-seps, 20), a les 11 h

Sac de rondalles: contes a la mà.Bibl. Vila de Gràcia (Tor rent de l�Olla, 104), 18 h

ACTES

! Dv 12 de marçXerrada: Món indigena: naixement i criança. Les plantes curatives en la reproducció al poble shi-pibo-konibo de l�Amazò-nia peruana.Biblioteca Jaume Fuster (Les-seps, 20), a les 18 h

Taller de danses de Valò-nia.CAT (Trav. Sant Antoni, 6-8), a les 19 h

III Mostra de capacitats de dones afectades de parà-lisi cerebral i dones cui-dadores.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.15

Sessió de contes: Dones va-lentes i actuació de la coral

hay que cantar... se can-ta!Elèctric bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h ! Dg 14 de marçVerdinada: xerrades, tallers i calçotada urbana.Plaça del Nord, a partir de les 11 h.

XXIII Tradicionàrius: actuaci-ons al carrer, dinar i mo-nogràfic de sobretaula.Voltants del CAT , a les 13 h

Teatre: L�habitació del fons.El Cerntre, a les 18 h

Teatre: Descalços pel parc.Teatre Casal Corpus (Bailèn, 175), a les 21 h

Concert: Nit Talking He-ads.Heliogàbal , a les 21 h

Concert: Barnouche.Elèctric bar, a les 22 h

! Dll 15 de marçTrobada de titelles per a adults: Josep Maria Gómez presenta Faula sentimental d�hero i leandre.Elèctric bar, a les 21 h

! Dm 16 de marçXerrada: Les religions de l�Àfrica Negra.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.15

de Gràcia

10

12 de març de 2010l�independent

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42. � Millenium 3. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.40; de dg a dj, 16.00, 19.00 i 22.00.

� Shutter island. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40; de dg a dj, 16.00, 19.00 i 22.00.

�Invictus. Dv i ds, 16.10, 19.05, 22.00 i 00.40; de dg a dj, 16.10, 19.05 i 22.00.

� Green zone/ Distrito protegido Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40; de dg a dc, 16.10, 19.10 i 22.10

� Corazón rebelde. Dv i ds, 16.05, 19.10, 22.15 i 00.40; de dg a dj, 16.05, 19.10 i 22.15.

� Los hombres que miraban fija-mente a las cabras. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.45; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

�Medidas extraordinarias. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45; dg a dc, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

� Tiana y el sapo. De dc a dv, 16.00; ds i dg, 16.00 i 18.05.

� Up in the air. Dv, 18.05, 20.10, 22.20 i 00.45; ds, 20.10, 22.20 i 00.45; dg, 20.10 i 22.20; de dll a dc, 18.05, 20.10 i 22.20..

� Avatar. (3D). Tots els dies, 16.00, 19.00 i 22.00.

CASABLANCA-KAPLAN. Passeig de Gràcia, 115 � Sala 1: Tres dies amb la família.

Passis: 16.00, 17.30 I 20.45. Amo-res locos. (V.esp) Passis: 19.10 i 22.25.

� Sala 2: Corazón rebelde. Passis: 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175� Sala 1: El concierto. (VOSE). Ds i

dg, 17.45, 18.00, 20.15 I 22.30; de dc a dv, 18.00, 20.15 i 22.30.

� Sala 2: Millenium 3. (Cat).Passis: 17.00, 19.45, 22.30.

� Sala 3: Flor del desierto. Ds i dg, 16.45, 19.15 i 22.00; de dc a dv,

18.00, 20,15 i 22.30.

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.� Sala 1: Millenium 3. (Cat) Passis:

16.10, 19.10 i 22.10.� Sala 2: Percy Jackson y el ladrón

del rayo. Passis: 16.20 i 19.20. Pre-cious. Passis: 22.30.

� Sala 3: Un profeta. Passis: 16.00, 19.00 i 22.00.

� Sala 4: Shutter Island. Ds i dg, 19.10 i 22.00; dll a dv, 16.10, 19.10 i 22.00. Tiana y el sapo. Ds i dg, 16.00.

VERDI. Carrer. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.

� Sala 1: Flor del desierto (VOSE) Alta definició. Passis: 17.15, 19.45, i 22.15.

� Sala 2: Corazón rebelde. (VOSE)Passis: 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35..

� Sala 3: Up in the air. (VOSE). 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.

� Sala 4: An education. (VOSE) Pas-sis: 16.10, 18.15, 20.20 i 22.30.

� Sala 5: La bomba del Liceu. Passis: 16.10, 18.15, 20.25 i 22.35. Carta de Francia. (curtmetratge). 22.05.

VERDI PARK. Torrijos, 49. � Sala A: Precious Passis: 16.00,

18.15 i 22.35. � Sala B: Los hombres que miraban

fijamente a las cabras. Passis: 16.10, 18.20, 20.25 i 22.35.

� Sala C: Shutter island. (VOSE). Pas-sis: 16.15, 19.15, 22.15..

� Sala D: La cinta blanca. (VOSE). Passis: 16.16, 19.15 i 22.15.

TEATRES

ALMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64. � Pegados.� Cinc noies i un vestit.

JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22. � La princesa cigne. Fins al 28/03. SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55. � El berenar d�Ulisses. Fins al 28/3.TEATRENEU. Terol, 26.

� Sala Cafè-Teatre. Los pinxes de la cocina de los monólogos. Dll, 21.30. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Magia de cerca. Dj, 22 h. Graciosos amorosos. Dv, 22.00. En la cola del Inem 1.1. Dv, 23.30. Blancaneus i campaneta en acció. (Infantil). Ds, 17.00. Monòlegs 10. Ds, 18.30.Magic Fabra: ilusión o mente. Ds, 20.30. Hijos de la Crisis. Ds, 23.30. Tres monólogos de risa. Dg, 20.00.

� Sala Xavier Fàgregas. 1 Arte mu-sical. Dm, 21 h. Impro-Show. Dj, 21.00. Monòlegs 10. Dj, 22.30.4º Campeonatoa Impro-fighters. Dv 23.00. El club de la màgia júni-or. (infantil). Ds, 18.30, i dg, 12.00 i 17.00. Les tres bessones. Ds, 17.00 i dg a les 12.30. Zzaping, el con-curso. Ds, 20.00. Monólogos 10: Dani Pérez. Dv, 21.00. Monólogos 10: Manu Badenes. Ds, 22 h. Impro Horror Show. Ds, 23.30. Blanca-neus i campaneta en acció. Dg, 17.00.

CulturaMazoni, Sanjosex, Charades, Inspira, Aute

i Bonet, grans noms a la Festa Major 2010L�Espai de la Rumba compartirà ubicació amb la plaça del Folk al Sol i Joanic queda lliure

La Festa Major 2010 no entra encara en els plans mentals de la majoria de graciencs i barcelonins pe-rò el cert és que els pro-grames ja estan gairebé tancats. Si Manel van ser el gran atractiu de l�any passat, enguany l�aposta es manté amb grups que sonen amb força en el re-novat panorama musical català. Mazoni i Sanjosex seran els representants del pop en català, Chara-des i Inspira satisfaran els fans del pop indepen-dent i Luis Eduardo Aute i Maria del Mar Bonet dona-ran el toc clàssic.

M.ORTEGA/A.BALANZÀ

Dos dels màxims exponents de la música independent en català, Sanjosex i Mazoni, passaran per l’escenari de l’Oratori de Sant Fe-lip Neri, on la Fundació de Fes-ta Major farà repetir concerts de músics ja vistos l’any passat com Roger Mas, Joan Isaac o Maria del Mar Bonet. La sorpresa afe-gida podria ser l’actuació d’Anna Roig i L’ombre de ton chien, que completaria una oferta marcada pels valors emergents.Com ja és habitual, un dels punts amb programació alter-alternativa més potent serà la plaça Rovi-ra que, després d’omplir-se fins al límits amb Manel el 2009, aquest any planteja una edició més tranquil·la. El Festigàbal, en-tre el 15 i el 17 d’agost, apostarà de nou pel pop independent amb grans noms com les madrilenyes

Charades, que presenten el disc La revolución solar, Jordi Inspira -l’amo de l’emergent bar Vinil- o L’Esperit (el nou projecte de Mau de Les Aus). Altres actuacions ja confirmades a la plaça són les de The Beatis Band (els dobles dels Beatles) o la Derrumband, en la nit de tribut a Gato Pérez, durant la qual s’estrenarà una sardana amb música del Gato.El promès Espai de la Rumba, en l’any que es commemoren 20 anys de la mort de Gato Pérez, no tindrà espai propi per manca de pressu-post i compartirà escenari amb el folk a la plaça del Sol. La festa, pe-rò, també s’estreny el cinturó i una de les conseqüències, en aquest sentit, serà la manca de programa-ció a la plaça Joanic.

CEDIDA

breus

El cicle Kalidoscopi, que l’espai EART organitza per segon any entre els dies 10 i 24 de març, es marca el triple objectiu d’acostar l’art contemporani a les escoles, als estudiants de secundària i a l’espai púbic. La segona sessió, prevista per a aquest dimecres 17 de març, presentarà el projecte Connectats i analitzarà la manera d’incidir amb l’art més enllà de les sales d’exposició.

L’actor Jaume Comas serà, aquest dilluns 15 de març a les vuit del vespre, el tercer convidat del cicle de conferències sobre teatre que organitza el Cercle amb motiu del 125è aniversari del seu grup de teatre. Durant la conferència, l’actor repassarà alguns dels punts més destacats de la història del teatre.

Kalidoscopi acosta l�art contemporani a les escoles

Jaume Comas, al cicle de teatre del Centre

La Festa Major de Gràcia són moltes coses però també ne-goci i promoció per a les grans marques de cervesa. En els últims anys, la reactivació de Moritz va envair alguns espais com la plaça del Sol en un ter-ritori fester absolutament do-minat per Damm des de feia dècades. El tour de force defi-nitiu ha arribat enguany quan Moritz va fer arribar “una ofer-ta estratosfèrica” a la Fundació

Festa Major, segons apunten fonts de l’entitat. Les xifres eren 120.000 euros anuals en un contracte de tres anys, però a canvi que la Fundació tren-qués l’any de vinculació que li quedava amb Damm. Aquests, que mantenien un patrocini de 36.000 euros, van contra-ofertar amb 70.000, 80.000 i 90.000 euros per tres anys. I la Fundació va decidir no trencar cap contracte.

Damm guanya a Moritz la

gran batalla pel patrocini

El Tradicionàrius centra la pro-gramació d’aquest cap de setma-na en l’acordió diatònic. Els actes començaran divendres amb un taller de danses de Valònia i els concerts de 21 BOuTONS, Tom W. Rustad i Les Anxoves de l’Es-cala. Dissabte Ratafia sonarà la trikitixa al mercat de Lesseps i se celebraran el taller d’instruments i el concert dels noruecs Kvarts al CAT. Diumenge al migdia treu-ram la música als carrers.

Cap de setmana de l�acordió diatònic, al �Tradi�

CEDIDA: ALBA YRUELA

CEDIDA: JORDI GELI

ARXIU

CEDIDA

MAZONI, AUTE I CHARADES, A DALT; I SANJOSEX, MARIA DEL MAR BONET I INSPIRA, A BAIX

CEDIDA

de Gràcia

11

12 de març de 2010l�independent

Esports

El primer equip de l�Euro-pa encarrila en aquestes darreres 10 jornades una oportunitat única per dis-putar la promoció d�as-cens a Segona B. Amb 30 punts encara en joc els escapulats ja tenen la permanència gairebé assegurada i continuen a tan sols quatre punts de la quarta plaça que actu-alment ocupa el Prat.

CEDIDA: ÀNGEL GARRETA

IMATGE DEL PARTIT DE LA PRIMERA VOLTA RAPITENCA-EUROPA

ÈRIC LLUENT

L’entrenador de l’Europa, Pedro Dólera, afronta la recta final de lliga havent aconseguit l’objectiu inicial de la temporada, la perma-nència. Si bé encara no és del tot mate màtic s’hauria de donar una carambola que inclouria que els graciencs no sumessin gairebé cap punt i que els de la zona bai-xa ho guanyessin tot. En aquest context l’Europa disputarà les últimes 10 jornades proposant-se una fita per somniar sense que, en cas que no s’aconsegueixi, ai-xò suposi una decepció al final de la lliga. El somni, està clar, la quarta plaça de la taula i disputar la promoció d’ascens a Segona B. De moment, Prat, Cornellà, Manlleu i Europa són els quatre candidats a ocupar aquesta posició i tots ells estan a agrupats en tan sols quatre punts. Dels equips que opten a la pro-moció, en principi els de la Vila tenen un calendari més propici, ja que sis dels 10 enfrontaments que resten es disputaran al camp del carrer Camèlies, on encara cap equip hi ha guanyat aquesta temporada. La Rapitenca, quart classificat per la cua, és el següent a visitar l’estadi del Nou Sarde-

nya, en un partit on els de la Vi-la estan obligats a sumar els tres punts si volen seguir apretant els de dalt. La setmana passada els

L’Europa encara els últims 10 partits

amb l’objectiu de la quarta plaçaLa Rapitenca visita el Nou Sardenya, on ningú ha guanyat encara

jugadors de Dólera van desapro-fitar les punxades de Cornellà i Manlleu enduent-se tan sols un punt del camp del Premià.

Sis jornades queden per clou-re la competició del grup 3 de la Lliga Nacional femeni-na i l’Europa ja ha aconseguit la permanència matemàtica. Amb 33 punts i situades en se-tena posició –d’una competició amb 14 equips- les gracienques estan realitzant una temporada molt regular i és per això que en cap tram de la temporada han patit per la permanència,

que hores d’ara ja és matemà-tica. Les jugadores que entrena Natalia Astraín estan protago-nitzant la millor ratxa de l’any en els darrers cinc partits, dels quals han guanyat tres i empa-tat dos. L’objectiu ara és seguir sumant i acabar la lliga batent el rècord històric de punts de l’equip femení a Lliga Nacio-nal, que se situa en 39 punts i la vuitena posició.

El femení té la permanència

assegurada a Lliga Nacional

de Gràcia

12

12 de març de 2010l�independent

la torratxa

Virus i culpa

No ho pots evitar: sempre que un fill se�t posa malalt, te�n sents culpable. Per-què el vas deixar anar poc abrigat, o perquè el vas fer abrigar massa. Perquè no el vas dotar d�un cos immune a virus i bacteris. Perquè portes el petit a l�escola bressol, que és un cau de microbis. Perquè, amb les presses, no li fas un suc de taronja cada ma-tí, ni a ell ni als seus ger-mans. Perquè n�ets la mare que el va parir.Aquesta setmana de la gran nevada, els has tingut tots quatre en fora de joc. Va comen-çar el menut i han anat caient per ordre cronològic invers.Símptomes: mal de cap, mal de coll i febre. La pediatra ha decidit que dos d�ells prenguin antibiòtic, per atacar una possible complicació bacteriana. Òbviament, et culpabilitzes per estar-los donant anti-biòtics en lloc de boletes d�homeopatia de les que ho curen tot (a casa dels altres) sense efectes secun-daris.T�ho hauries de mirar pel cantó positiu. Per exemple, potser t�ha arribat el mo-ment de canviar de feina. Fa temps que penses que hauries d�haver estudiat medicina en lloc de perio-disme. Bates blanques en lloc de pantalles en blanc. Ara, amb vint anys a cada cama i un currículum farcit de pràctiques sanitàries en família, estàs més que pre-parada per plegar del diari i muntar un hospital.

Eva Piquer

gràcia independent

21. Sant Medir és política

Fa unes setmanes ens va cau-re a les mans el programa del Sant Medir 2010: un llibret d’una vintena de pàgines que ens havia de donar a conèixer tots els detalls de la festa. Però només obrir-lo, ens va caure de les mans. Gairebé la meitat de les pàgines eren salutacions dels polítics que tenien alguna relació institucional amb la fes-ta o que senzillament, la sub-vencionaven. No només això: cadascun dels articles dels nostres insignes representants s’acompanyava dels seus retrats. I encara direm més: les fotografies ens van semblar enormes. Els seus sis centímetres de costat ens van fer intuir que potser estàvem davant d’un rècord històric. Però naturalment, només hi havia una manera de compro-var-ho. Vam agafar un regle de fusta i vam encaminar-nos cap a l’Arxiu Històric de Gràcia, disposats a fer periodisme d’in-vestigació. Després de revisar els pro-grames de Sant Medir de les últimes dècades, hem pogut constatar que no anàvem equi-vocats. Des dels anys 90, i de manera silenciosa, els polítics del país han anat fent colzes en aquest modest llibret, fins arri-

L�últim Sant Medir va ploure. �Què pot ser pitjor que un Sant Medir passat per pluja?�, ens preguntàvem. Després ho hem sabut: un Sant Medir passat per neu, cosa que per sort, no ha arribat a succeir. Però no és per la meteoro-logia que avui venim a escriure: som aquí per subratllar un aspecte del Sant Medir 2010 que ha passat desapercebut a tothom. Per llegir-ne els detalls, passeu a la lletra petita.

Gerard Maristany i Segi Martín

ÈRIC LLUENT

bar a un punt en què les seves paraules ocupen molt més que la programació de la Dolça Festa. Als anys 80, el programa de Sant Medir no incloïa cap fotografia. El president de la Federació de Colles feia una salutació inicial,

i a partir d’aquí el protagonisme era per a Sant Medir i les colles. Els continguts eren ressenyes històriques, poemes, actes a la Vila i a les parròquies, auques i gojos al Sant. A tot estirar s’hi podia arribar a incloure un text del regidor de Gràcia. Tot va començar a canviar l’any 1994, quan l’alcalde de Barcelo-na, Pasqual Maragall, va desem-barcar al programa amb un text i una contundent foto de 4’5 cm d’alçada. A partir d’aquí ja no

hi va haver marxa enrere: el seu successor en el càrrec, Joan Clos, va apujar l’aposta en mig centí-metre, i durant tots els 2000 van anar creixent el nombre de polí-tics de diferents administracions que eren convidats –suposem que prèvia subvenció- a escriure la seva pàgina. El rècord de par-ladors va arribar fa dos anys: el programa de Sant Medir 2008 va recollir fins a 11 salutacions de polítics, a banda de la presi-denta de la Federació de Colles, Isabel Sanagustín. Aquest 2010, sense comptar la intervenció del president de les colles, Jordi Melgarejo, no-més n’hem tingut 10: Montilla, Tresserras, Ausàs, Hereu, Es-priu, Martínez, Jaurrieta, Puig-dollers, Moraleda i Recoder. Si no sabeu qui són, no us preo-cupeu: mireu les fotos, que són més grans que mai. Sis centíme-tres, hem fet el cim!Com hem pogut arribar fins aquest extrem? Algú podria acu-sar-nos de patir politofòbia, i no

equivocaria el tret del tot. Algú altre podria dir que som uns fi-liprims, i potser és cert, que ens l’agafem amb paper de fumar. Però per a nosaltres, aquesta politització del programa de la Dolça Festa ens causa vergonya

aliena, i ho havíem de dir ben alt. Està bé mostrar que Sant Medir compta amb el suport institucional, però ara ja ens hem passat de voltes. Missatge als polítics de torn, als seus as-sessors de comunicació i també a la Federació de Colles: De cara a l’any que ve, voleu dir que cal seguir en aquesta línia? No seria més barat cenyir-se a la programació i deixar espai, si en sobra, a la gent que fa la fes-ta? Sant Medir és política?

LA PLUJA VA SER LA PROTAGONISTA DE L�EDICIÓ DE SANT MEDIR 2010

Aquesta politització del programa de la

Dolça Festa ens causa vergonya aliena

Als anys 80, el programa de Sant Medir no incloïa

fotografies de polítics