El Districte de Sarrià-Sant Gervasi inverteix més de tres milions d’euros en 46 petites actuacions en carrers, parcs i equipaments, amb la reparació de la teulada del centre cívic L’Elèctric inclosa

LUIS BENAVIDESBARCELONA

Ales llargament reivindica-des obres que s’han de rea-litzar al tram central a la ronda del General Mitre,

per on passen diàriament 35.000 ve-hicles, el Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha afegit un total de 46 actu-acions de menor envergadura. L’ob-jectiu d’aquestes obres és millorar la qualitat de vida dels veïns a l’espai públic i corregir les deficiències en alguns edificis públics. A diferència de les gairebé fara-òniques obres a la gran artèria, en-tre els carrers de Balmes i Mandri, futur bulevard amb més espai per als vianants i el transport públic que ha d’estar enllestit abans del 2015, el mig centenar de reformes inicia-des al novembre estaran acabades en els pròxims quatre mesos. La in-versió destinada per a les obres és de

Mig centenar de retocsmilloren l’espai públic

vell i també d’un nou enllumenat», subratlla Puigdollers.

ASFALT SONOREDUCTOR / Al barri de Sant Gervasi-Galvany una de les obres a la via pública més celebrada ha estat la renovació de la vorera del carrer de Tuset. «Estem contents per-què les voreres presentaven un estat irregular, amb molts pegats. A hores d’ara les obres ja estan mig acabades i no ens en queixem perquè estan anant a un bon ritme», explica Elisa-beth Munné, de La Papereria Tuset (Tuset, 17). Les que sí que estan acabades són algunes obres de reasfaltat. Aques-tes actuacions, que en total seran nou, serviran per millorar la segu-retat viària i compten amb un pres-supost de 571.372 euros. És el cas del passeig de Sant Gervasi, entre Sant Gervasi de Cassoles i la plaça d’Al-fonso Comín, on s’ha aprofitat el re-

3.093.093 euros, segons ha informat el consistori.

ESCALA HUMANA / El regidor del dis-tricte, Joan Puigdollers, considera que aquestes actuacions repartides per tot Sarrià-Sant Gervasi tenen com a denominador comú una mar-cada «escala humana» que es tradu-eix en «la inversió en parcs, jardins i voreres». El regidor destaca les millores en un edifici catalogat com és el cen-tre cívic L’Elèctric, amb problemes de filtracions d’aigua per una teula-da que està en mal estat, i el soterra-ment de les línies elèctriques i tele-fòniques de tres carrers del barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes: Fonts dels Pins, Camí de la Reineta i Bohemis. «Enterrar aquestes líni-es és molt important per al benes-tar dels veïns, que podran disfrutar d’una nova pavimentació a un sol ni-

33 Tram del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, al costat de la futura biblioteca, i on es posarà la calçada i la vorera al mateix nivell, en el que s’anomena plataforma única.

jOAN puiG

33 Camí escolar al carrer de la Capella de Can Caralleu.

jOAN puiG

52 Connexió a internet: http://www.elperiodico.catDiMECRES

18 DE DESEMBRE DEL 2013

Sarrià-Sant GervasiDiSTRiCTES

asfaltat per aplicar-hi un conglo-merat sonoreductor que reduirà la contaminació acústica. Al barri del Putxet i el Farró, el costerut carrer d’Hurtado, en el tram entre Marmellà i Espinoi, també apareix amb un nou asfalt. En aquest mateix barri, el carrer de Ferran Puig, entre Manacor i Por-tolà, acomiadarà l’any amb unes obres per millorar el clavegueram i, posteriorment, les voreres.

PREFERÈNCIA DE VIANANTS / El paquet d’actuacions del consistori també inclou algunes reformes a l’entorn de la plaça de Joaquim Folguera, danyada en alguns punts per les obres de la línia 9 del metro, i la reurbanització del carrer de Sant Gervasi de Cassoles. «Aquestes obres serviran per pacificar un car-rer que des de fa 10 anys, quan Muntaner va perdre els carrils de pujada, s’ha convertit gairebé en una autopista», explica Lluís Ar-boix, president de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles. Per al representant veïnal les obres són vitals «per tornar el carrer als seus veïns». H

J El paquet de millores a la via pública al barri de Sarrià inclou l’inaugurat recentment camí escolar de l’Institut Escola Costa i Llobera (Capella de Can Caralleu, s/n). Aquestes obres han servit, entre altres coses, per reparar i canviar les baranes protectores existents, col·locar-hi nous pilons al llarg del camí fins a l’escola i repassar tant la senyalització vertical com l’horitzontal.

J L’objectiu principal per a l’associació de mares i pares (ampa) del centre educatiu és «donar seguretat i autonomia» als més petits. «No estem al mateix barri, estem a 1,5 quilòmetres per un camí costerut i, encara que ara tenim el bus de la línia V3 que ens deixa a la porta, ens agrada fomentar que els nens caminin, que agafin aquest hàbit saludable», subratlla Maria Rull, membre de l’Ampa del Costa i Llobera.

J Per Rull, la modificació més important ha estat la recol·locació de la parada del bus de barri, el 130, al costat mateix del col·legi amb un nou pas de vianants. «També s’ha millorat la parada que hi ha davant de les instal·lacions esportives de Can Caralleu amb baranes i un pas de vianants amb pilons», afegeix.

NOU CAMÍ ESCOLAR

seguretat

MEDI AMBIENT 3 El districte ha obert el període d’inscripci-ons per accedir al sorteig de 10 parcel·les d’horts urbans al car-rer del Comte de Sert, 26-28. Les sol·licituds finalitzaran el prò-xim dia 31 i el sorteig es realitza-rà el 14 de gener a la seu del dis-tricte, a la plaça del Consell de la Vila, 7.

Sorteig de deu parcel·les d’hort urbà de Collserola

CULTURA 3 La novel·la Quart min-vant, obra literària 2.0 realitzada per cinc integrants del grup Ca-taclic Sant Gervasi, ja es pot lle-gir a la web www.bcn.cat/sarria_santgervasi. El periodista Josep Puigbó va presentar l’obra sobre bruixeria, la dona i el districte el passat 28 de novembre al Centre Cívic Casa Sagnier.

La novel·la de cinc autors ‘Quart minvant’, a la web

SALUT 3 Els jardins de Martí Lu-ter (passatge de Maluquer) ja dis-posen d’una zona d’exercicis per a la gent gran. Consta de tres mò-duls en els quals es poden realit-zar més de 20 exercicis. Uns pro-fessionals orienten sobre com utilitzar aquesta instal·lació, que es recomana fer servir amb freqüència.

Nou espai perquè la gent gran faci exercici

CONSUM 3 L’Associació de Co-merciants de Sant Gervasi, Bar-navasi, celebra el dissabte 21 de desembre el Mercat de Nadal. L’activitat comercial, que inclou tallers infantils i atraccions in-flables, es realitzarà entre les 10 i les 20 hores a la plaça de Frede-ric Soler i els voltants del mercat de Sant Gervasi.

Sant Gervasi celebra dissabte que ve el Mercat de Nadal

Sarrià, a la Casa Orlandai, l’associa-ció Esplai Movi, que té com a objec-tiu educar els nens en el seu temps lliure va fer la seva recol·lecta. «No-saltres fem cada any una recollida de joguines i aquest any hem deci-dit incloure-la a la Ruta Solidària», va dir Maria Homs, monitora d’Es-plai Movi. Aquestes joguines s’en-tregaran al Centre de Serveis Soci-als de Sarrià. Al voltant de la Maria, un grup de nens d’uns 10 anys aju-dava els monitors a separar les jo-guines rebudes en caixes en funció de les edats. Les associacions de veïns del Rectoret, el Farró, el Putxet i Sant Gervasi de Cassoles van ser les al-tres quatre entitats participants d’aquesta primera edició de la Ru-ta Solidària. H

33 Ajuda 8 Membres de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud recullen donacions a la plaça de Cardona.

Quan falten només 10 dies per la Nit de Nadal, els barris de Sarrià, el Rectoret, el Farró i el Putxet, Sant Gervasi-la Bonanova i Sant Gervasi-Galvany van viure dissabte passat un desplegament de solidaritat ve-ïnal. Un total de set entitats del dis-tricte van participar en la Ruta So-lidària que, amb la implicació de l’Ajuntament, va portar a terme una recol·lecció de roba, peces d’abric, jo-guines i aliments per als més neces-sitats. Els objectius de l’anomenada Xarxa d’Acció Social són mitigar els efectes de la crisi i arribar a la gent pròxima que verdaderament neces-sita l’ajuda. Inmaculada Cardona presideix l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud. Cada any l’entitat celebra una torronada per Nadal i aquest any van decidir incloure-la a la Ruta So-lidària. Des de les 11 del matí fins a les 2 de la tarda de dissabte, la plaça de Cardona va vessar d’activitat. A les donacions s’hi van sumar un con-curs de dibuix per a nens i una actu-ació de la soprano Empar Molina.

Fins i tot targetes T-10

A la parada solidària de l’Associació de Veïns de Sant Gervasi Sud va ar-ribar roba i aliments per a nens. Els seus voluntaris esperaven fer l’in-ventari avui de tot el que havien re-collit. Inmaculada Cardona va des-tacar que, malgrat formar part d’un districte amb fama de tenir diners, el sud de Sant Gervasi està bastant «deixat de la mà de Déu». «Nosaltres no tenim cap tipus d’equipament i aquesta és una zona molt densa», va dir. Per a ella, la Ruta Solidària ajuda a forjar la «cohesió social». Des del centre d’acollida Assís, concorden amb aquesta idea. «El més important és tot aquest treball fet en xarxa», va explicar Jéssica Pi-

zarro, treballadora social a l’entitat, que també va participar a la Ruta. «Que totes aquestes associacions treballem juntes per ajudar els més necessitats és un èxit. Sempre ha-víem treballat per separat, però mai conjuntament», va dir davant la pa-rada de recollida a la plaça de Sarrià. Encara que aquesta oenagé de-manava sacs de dormir i targetes de transport T-10, entre altres articles, només va recollir un sac i dos abona-ments de bus i metro. Sí que van re-bre més roba d’hivern que l’espera-da. Es repartirà entre les persones sense llar que assisteixen. ¿Quin és el sector de població més solidari? «No precisament el que més té —va revelar Pizarro—. Jo diria que la clas-se mitjana-baixa». Una mica més avall de la plaça de

BEATRIZ PÉREZBARCELONA

RICARD CUGAT

Jéssica Pizarro, treballadora social del centre d’acollida Assís, opina que la classe mitjana-baixa és el sector poblacional que més ajuda

Una xarxa de solidaritatSet entitats de Sarrià-Sant Gervasi sumen esforços en la primera edició de la Ruta Solidària H Els voluntaris van recollir durant tot un dia roba, menjar i joguines

INICIATIVA NADALENCA PER AJUDAR ELS ALTRES

53DIMECRES18 DE DESEMBRE DEL 2013Districtes

NOU BARRIS 3 Concha Gómez, modista de 82 anys, obre la seva primera exposició r P. 58

EIXAMPLE 3 La pista de gel de la plaça de Catalunya obrirà cada Nadal r P. 59

Un poema visual de Brossaa la façanaL’obra amb 100 lletres de 16 colorsllueix des del 1993 al Col·legi d’Aparelladors

«¿És poesia? ¿És escultura? Jo sem-pre dic que és Joan Brossa». L’histori-ador i crític d’art Daniel Giralt-Mira-cle explica així el Po-ema visual per a una fa-çana, del cèlebre po-eta català, que ha

complert 20 anys a la façana prin-cipal del Col·legi d’Aparelladors, Ar-quitectes Tècnics i Enginyers d’Edi-ficació de Barcelona (CAATEEB), al carrer del Bon Pastor, 5. Es va inau-gurar el 15 de juny de 1993, amb música de Wagner, la favorita de Brossa (1919-1998). Poema visual per a una façana, obra concebuda per Brossa però executa-da per l’artista plàstic Josep Pla-Nar-bona, està composta per cent lletres

BEATRIZ PÉREZBARCELONA

33 Art urbà 8 Seu del Col·legi d’Aparelladors, a Bon Pastor, 5.

FRANCESC CASALS

GENERALMITRE

DIAGONAL

VIA AUGUSTA

de 16 colors, de les quals 50 formen el rètol del CAATEEB i les altres 50 s’ordenen alfabèticament per tota la façana. Entre totes hi predomina la A, en referència a la paraula «aparella-dors». L’obra culmina amb l’escul-tura d’una llagosta (a Mèxic, símbol de la intel·ligència), situada a dalt de tot de l’edifici. «Era una façana molt anodina. Brossa li va donar perso-nalitat», apunta Giralt-Miracle, i afegeix que, a principis dels 90, els únics que feien intervencions a l’es-pai urbà eren els escultors.

Tridimensionalitat

«A Poema per a una façana, Brossa va expandir la seva poesia i va ocu-par amb ella els espais urbans», ex-plica l’historiador. Però no va ser la primera vegada que ho va fer: el 1984 havia creat la peça tridimensi-

onal Poema visual transitable, situada al velòdrom d’Horta. En aquestes dues dècades, Poema visual per a una façana s’ha conver-tit, en paraules de Giralt-Miracle, en un «nou i brillant referent urbà». Opi-na el mateix la presidenta del CA-ATEEB, Maria Rosa Remolà: «Hi ha moltes persones que vénen a veu-re aquesta façana». La A i la llagosta han acabat convertint-se en els sím-

bols del col·legi. L’entitat, a més, té previst l’any que ve fer obres a l’edi-fici perquè l’escultura de la llagosta, de difícil visibilitat des del carrer, es pugui visitar. Com a primera actuació, el Col-legi d’Aparelladors celebrarà demà l’aniversari del poema amb la col-locació d’una placa commemorati-va a la planta baixa de l’edifici i una xerrada sobre l’obra de Brossa. H

UNA històriA de sArriÀ-sANt GerVAsi... Façana del Col·legi d’Aparelladors

JOAN PUIG

VIADUCTE DE BELLESGUARDI LA TORRESarrià-Sant Gervasi q Gaudí va construir la Torre de Bellesguard, del 1900 al 1909, al carrer que unia Sant Gervasi amb el seu cementiri. Va fer un petit castell amb una torre de pedra i va reforçar el camí amb un mur amb una estructura d’arcs de voltes, coneguda com el viaducte de Bellesguard, que es veu a la foto de l’esquerra captada als anys 20 per Àngel Toldrà. A la dreta, una imatge actual.

ARXIU DE SARRIÀ-SANT GERVASI

hAN pAssAt 93 ANys

ARXIU MUNICIPAL DE SARRIÀ-SANT GERVASI: Eduardo Conde, 22. Cita prèvia (de 9 a 14 hores) al 93 256 67 22.

DIMECRES54 18 DE DESEMBRE DEL 2013Districtes

Gabriel Paricio, propietari de la pa-rada La Cuina de Galvany al mer-cat del mateix nom, recomana per a les celebracions de Nadal uns gus-tosos canelons de bolets amb bei-xamel de ceps, una alternativa més fàcil i ràpida d’elaborar que els tra-dicionals.

INGREDIENTS (4 persones)1 ceba1 quilo de bolets frescos variats1 pit de pollastre (opcional)mantegalletformatge gruyère ratllatpasta de canelonsfarinanou moscadaceps en pols

PREPARACIÓOfegueu la ceba i quan estigui a punt afegiu-hi els bolets, i si es vol un pit de pollastre tallat a daus per donar consistència a la barreja. A continu-ació tritureu-ho tot i incorporeu-ho a la paella amb dues cullerades de farina. Coeu-ho 5 o 6 minuts i afe-giu-hi un got de llet, de la mida dels de vi. Removeu-ho fins que se separi del fons de la paella. Coeu la pasta i ompliu-la. Feu la beixamel i afegiu-hi els ceps en pols i la nou moscada. Aboqueu-ho per sobre els canelons i poseu-ho al forn amb el formatge gruyère per sobre.

Canelonsde bolets

LA reCeptALA CUINA DE GALVANYMERCAT DE GALVANY

Oriol Barba Economista i politòleg R IMPULSA EL PROJECTE ‘ESPAI GARDENYES’

GENT DE SARRIÀ-SANT GERVASI

CÈLIA MUNSBARCELONA

nens no poden jugar amb una pilo-ta a les places, però a l’àgora ho po-dran fer, perquè no serà un espai pú-blic.

–¿Com funcionarà l’Espai Garde-nyes?–L’Administració ens ha cedit el so-lar però no hi aporta fons, per això el que farem és un procés gradual. O sigui, creixerem a poc a poc, amb la implicació dels veïns. El que prete-nem és que sigui un espai principal-ment comunitari.

–¿Comunitari?–El que estem fent aquí és un nou model de relació en què la gent que

Oriol Barba és un noi inquiet. Va conèixer el Centre Cívic Casa Orlandai per la seva implicació a la Taula de Joves de Sarrià-Sant Gervasi. Al cap de poc ja formava part de la junta de l’entitat. I ara lluita pel futur d’un solar.

L’Associació Cultural Casa Orlandai gestiona el centre cívic del mateix nom, amb les seves 50 entitats veï-nals allotjades, al cor de Sarrià. Des-prés d’aconseguir un solar de 1.400 metres quadrats al costat de l’edi-fici gràcies al Pla Buits de l’ajunta-ment, l’associació ha impulsat per a aquest terreny el projecte Espai Gardenyes. Oriol Barba (Barcelona, 1985), economista i politòleg, n’és un dels promotors.

–¿Què és el Pla Buits?–Es tracta d’una iniciativa de l’ajun-tament, que inicialment va posar

«Creiemen la gestió ciutadana»

19 solars a disposició d’entitats sen-se ànim de lucre perquè facin les se-ves activitats per un període màxim de tres anys.

–¿Què hi volen fer al solar de Carde-nal Sentmenat, 2?–Hi haurà una part important que serà un hort, un altre espai de bio-construcció i un altre amb una pla-ça, una àgora. Però la gràcia no és fer un hort o una bioconstrucció. sinó crear un espai de convivència veïnal que enforteixi els vincles co-munitaris.

–¿Una bioconstrucció?–No volem fer grans construccions

s’implica decideix el que es fa amb els espais públics. Es tracta d’un mo-del de gestió ciutadana. En definiti-va, el que estem fent, segons la meva opinió, és política i ciutadania, no estem conreant tomàquets, aques-ta és l’excusa.

–D’aquí tres anys el projecte s’aca-ba...–El contracte és pervers perquè diu que d’aquí tres anys s’acaba, i que si en aquest període l’ajuntament tro-ba la forma de finançar el que real-ment vol fer al solar, també s’acaba. No sabem què passarà en aquests tres anys. Pot ser que hàgim conven-çut prou l’Administració perquè ens hi deixi quedar.

–¿Hi ha alguna alternativa pensa-da?–No, però passi el que passi segui-rem lluitant perquè hi hagi espais gestionats per la ciutadania, sigui on sigui.

–Deu fer por llançar-se a un projecte amb data de caducitat...–Moltes de les entitats s’ho van ha-ver de pensar més de dues vegades. I algunes s’hi van mostrar en desa-cord perquè trobaven que era una presa de pèl. Sí que ens estem em-brutant les mans una mica, però és una oportunitat. Creiem que aquest projecte ajudarà a enfortir la ciuta-dania i a fer-la més responsable del que és públic. H

i manipular l’espai perquè després tot plegat genera residus. Per això hi ha un grup d’arquitectes que està impulsant un projecte per confecci-onar una mena de cabanya, realit-zada amb materials reciclables, on guardar les eines i tot el que fa fal-ta. Així generarem el mínim de resi-dus possible.

–I l’àgora...–El que pretenem és que les entitats del barri hi puguin desenvolupar les seves activitats. Que s’hi facin con-certs a l’estiu, que els nens hi puguin anar a jugar a pilota… Serà un es-pai públic que no tindrà les normes d’aquests llocs. Per exemple, ara els

33 Defensor de la iniciativa pública 8 Oriol Barba, a la Casa Orlandai.

FRANCESC CASALS

55DIMECRES18 DE DESEMBRE DEL 2013Districtes

Finalitzat el rodatge a Can-tàbria del seu últim treball cinematogràfic, Seve, la pel·lícula que retrata els

primers anys de la vida del golfista Severiano Ballesteros, l’actriu Maria Molins (Barcelona, 1973) re-cupera la seva vida quotidiana a Sarrià. Ha aparcat el seu paper de Carmen, la mare del prestigiós es-portista en el film que s’estrenarà a l’abril, per reprendre el seu rol com a mare de Dora, la nena que va pujar –encara al ventre– el mes de febrer passat a l’escenari en què els actors Santi Millán i Clara Segura i l’humorista Andreu Buenafuente van amenitzar la cerimònia d’en-trega dels premis Gaudí de cine. Molins va recollir aquella nit l’estatueta que l’acredita com a millor protagonista femenina de l’any per la seva interpretació de Dora, a la pel·lícula El bosc, d’Óscar Aibar. Dora és, a més, el nom de la filla de Molins, una nena que pas-seja ara al seu cotxet per Sarrià.

Ludoteca

La maternitat guia Maria Molins en una nova experiència al bar-ri on viu des de fa poc més de tres anys. L’actriu de sèries com El cor de la ciutat, Kubala, Moreno i Manchón (TV-3) i Cuéntame có-mo pasó (TVE), ha descobert com a mare la gran oferta que hi ha a Sarrià per a nens i nenes. La intèr-pret ha sabut teixir en el seu veï-nat vincles d’amistat als seus co-merços predilectes, en el jogging a la carretera de les Aigües, a les converses amb una jove nord-ame-ricana amb qui perfecciona el seu anglès o en l’intercanvi en la solidària fórmula del Banc del Temps de la Casa Orlandai (Joan Piquet, 23). «Entre e ls ar-bres dels jardins de la Vil·la Cecília, tenim una fabulosa ludote-ca municipal amb bi-cicletes, jocs i contes per als més petits», ex-plica l’actriu. El pulmó verd que suposa aquest parc pròxim a casa se-va, i els jardins conti-gus de Vil·la Amèlia, són un bé molt preuat

Maria Molins, premi Gaudí 2013 a la millor actriu per la seva interpretació a la pel·lícula ‘El bosc’, és de Sarrià-Sant Gervasi. A Sant Gervasi hi va néixer i ara viu a Sarrià. A tocar del seu casc antic, l’actriu disfruta d’una cosa similar al que és el seu enclavament ideal: un poble

per a aquesta acèrrima defensora del medi ambient, els carrils per a bicis –mitjà de transport que ella utilitza des de fa més de 10 anys–, i tot el que contribueixi a millorar l’atmosfera urbana. «Barcelona seria la ciutat ideal sense la se-va terrible pol·lució», argumenta Molins, que també ha viscut a l’Ei-xample i vuit anys al Born. «Haurí-em de replantejar-nos la via públi-ca per concebre espais més aptes

CARME ESCALESBARCELONA

MARCELO LA FARiNA

‘Breakfast in english’ Intercanvi multilingüeL’ACTRiU i KiRSTEN WiLSON, DE WASHiNGTON, CONVERSEN EN DOS iDiOMES A L’ACOLLiDOR FORN i CAFÈ L’OBRADOR (MANUEL DE FALLA, 32).

per a la convivència entre ciclis-tes, vianants i cotxes però, per so-bre de tot, per aconseguir reduir la contaminació», indica l’actriu. La intèrpret de Sor Sagrario a Historias robadas (Antena 3), sobre nadons venuts en hospitals, apre-cia de Sarrià «l’estructura del seu nucli antic, tan amigable i pròxi-ma». Molins no acaba de compren-dre que costi tant apostar per me-sures com «establir parades de ta-xi a tots els barris i evitar així que hagin de circular contínuament a la recerca de passatge», apunta. L’actriu afegeix que «a més d’un gran estalvi per a ells, baixarien les emissions de CO2».

La contaminació

Molins es declara fervent defenso-ra «del cotxe híbrid o elèctric, i sub-vencionat per la Generalitat. O si no, com a Mèxic, que els cotxes cir-culin en dies alterns, segons tin-guin matrícula parell o senar», diu preocupada. «La contaminació és el primer motiu pel qual me n’ani-ria a viure fora de la ciutat, i això te-nint en compte que em sento pri-vilegiada de viure en un barri com Sarrià, a prop de la muntanya», ex-

pressa Molins. Per a aquesta actriu, conside-rada una de les 12 cares del cine espanyol en l’edició del Relevo 2013 de la revista Fotogramas, hi ha alguna cosa que fa de Sarrià un barri entranyable i confortable.

«A més d’oferir activitats per a totes les edats –assenyala– té botigues xulíssimes. A algu-

nes les anomeno botigues de somni perquè hi en-tres i és com si estigues-

sis en una altra èpo-ca. Unes venen anti-guitats amb les quals m’agrada fer regals,

altres roba de nadó tei-xida per dones grans a

les quals veus treballar i de qui pots aprendre...». Molins, que prepara nous projectes de teatre i audiovisuals, admira també «el gran associaci-onisme de Sarrià. Els co-merciants s’ajuden entre

ells i al·lucino amb les festes que organit-

zen», diu l’actriu d’Olor de colònia (TV-3). H

Un parc, una vida «Si fa sol s’omple de gent»MARiA MOLiNS POSA ENTRE ELS ARBRES DELS JARDiNS DE LA ViL·LA AMÈLiA, ON SOL ANAR A PASSEJAR AMB LA SEVA FiLLA, DORA, DE 9 MESOS.

Carns J&J «Les millors hamburgueses de Barna»LA SEVA CARNiSSERiA FAVORiTA ÉS AL CARRER DE BON ViATGE, 2. LA SiMPATiA DE SOL i LES SEVES COMPANYES DONEN UN PLUS A LA «BONÍSSiMA CARN».

Major de Sarrià, 50 «És una llibreria molt especial»A PEU DE PÀGiNA –DAVANT EL BAR TOMÀS- ÉS «UN LLOC MERAVELLÓS ON FAN TALLERS DE LECTURA i ACTiViTATS PER A TOTHOM».

Euterpe, 9 Lot, el restaurant més antic de Sarrià«JO EN DiC EL DE LES iAiES i RECOMANO MOLT EL SEU MENÚ DE CUiNA DE XUP XUP», DiU AL COSTAT DE LA PROPiETÀRiA DEL LOT, LÍDiA SOLSONA.

Una vEïna DE SaRRIÀ-SanT GERvaSI... Maria Molins, actriu

«M’agrada el nucli antic de Sarrià, tan amigable i pròxim»

DiMECRES56 18 DE DESEMBRE DEL 2013Districtes

DIMECRES58 18 DE DESEMBRE DEL 2013Districtes

Una pista de gel ha obert les seves portes a la plaça de Joan Peiró, al costat de l’estació de Sants, fins al 6 de gener. La instal·lació, de 620 metres quadrats, està oberta de deu del matí a deu de la nit i el preu és de 5 euros per una hora (inclou els patins). La iniciativa ha estat possible gràcies a la Fede-ració de la Festa Major de Sants. També s’hi ha instal·lat un mer-cat nadalenc.

Patinatge sobre gel a la plaça de Joan Peiró

sants-montJuïc

La seu del Districte de les Corts (plaça de Comas) acull al vestí-bul un espectacular arbre de Nadal elaborat amb paper reci-clat pels usuaris del Taller Ocu-pacional Ariadna (Felipe de Paz, 17). Aquest centre està especialit-zat en el tractament de persones amb discapacitat intel·lectual a les quals s’intenta millorar la qualitat de vida.

arbre de nadal inclusiu a la seu del districte

LEs coRts

Maria Llanos i Victòria Ibars han creat el Caganer de Gràcia, una es-cultura que representa la torre de la plaça de la Vila de Gràcia amb campana inclosa. El personatge simbolitza la unió dels comerci-ants amb la tradició nadalenca i el caràcter artístic d’aquest dis-tricte. A partir d’ara serà el sím-bol de les botigues del barri.

comerciants de Gràcia creen un caganer

GRÀcIa

tat amb Titanlux. ¡Em va quedar pre-ciós!». L’última és una dona de per-fil vestida de verd i amb un barret del mateix color. Aquest oli està pen-jat a les parets de la biblioteca Zona Nord (Vallcivera, 3), a Ciutat Meridi-ana, en una retrospectiva que es pot veure fins al dia 27 i en la qual a més d’olis hi ha escultures. La mostra ha estat un afany per-sonal de Joaquim Pitarch, veí de Concha, que la va convèncer per-què mostrés una altra cara de Ciu-tat Meridiana, perquè la gent veiés una imatge amable d’un barri casti-gat per la crisi. H

Als 48 anys va agafar per primera vegada un pinzell i als 82 acaba de fer la seva primera exposició, una retrospectiva que la seva néta ha batejat amb el nom de Mundos. Tot això és el somni que Concha Gó-mez (Fuenteálamo, Múrcia, 1932) ha tingut la immensa sort de con-vertir en realitat. La seva passió per la pintura li va servir de vàlvula d’escapament i d’ajuda per sentir-se ella mateixa en els difícils anys de la postguerra. Concha Gómez va arribar a Ciu-tat Meridiana fa 47 anys amb el seu marit i dues nenes. Era una època en què una frontera invisible sepa-rava el barri de la resta del món. «Ni els taxis volien venir encara que els paguessis», diu i afegeix: «Un cop vaig comprar un llit a Sant Andreu i l’amo de la botiga em va dir que no me’l portava a casa si no l’acompa-nyava jo a la furgoneta».

Enamorada del pinzell

Concha era modista i cosia per a les grans cases de costura com San-taeulalia. «Quan ajuntava uns ca-lerons anava a comprar llibres de pintors», recorda. Treballava a ca-sa, tenia cura de la família, i a la nit, després de desparar la taula havent sopat, estenia els pinzells. «Només podia pintar de nit», diu. Assegura que no té paraules per descriure el que sent quan pinta. «És incre-ïble, no m’adono del que passa al meu voltant. És com viure un idil·li». I puntualitza: «Estava més ena-morada de la pintura que del meu marit». Ángeles Galacho, f i l la de Concha, celebra l’entusiasme artís-tic de la mare. «Sempre m’ha agra-

dat que pintés perquè la veia molt contenta i a més a més em va servir de lliçó per saber que a la vida has de complir els teus somnis», afirma. Abans de començar a pintar, Concha Gómez va voler fer fang i va remoure cel i terra per trobar algú que n’hi ensenyés. I el va trobar..., però va descobrir que l’oli la tempta-va més que el fang. En va aprendre i l’aprenentatge la va portar a impar-tir classes de pintura al centre cívic durant set anys i, posteriorment, a muntar una escola. Encara recorda amb nitidesa la seva primera creació: «Un vidre pin-

EL PERIÓDICOBARCELONA

33 Amb l’últim quadro 8 Concha Gómez, en la inauguració de la seva mostra retrospectiva.

ELISENDA PONS

Va ser modistade grans firmesi amb el que podia estalviar comprava llibres de pintors

Pintora de nitUna dona de 82 anys exposa per primer cop els seus olis i escultures a la biblioteca ZonaNord H Aquesta veïna de Ciutat Meridiana va aprendre a dibuixar i després va muntar una acadèmia

mÉs EnLLÀ DE saRRIÀ-sant GERVasI

nou BaRRIs

Ja han començat les obres de mi-llora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Camèlies, 74-76). Els treballs inclouen la refor-ma de la sala d’actes de la planta baixa del local, l’enjardinament del parterre i l’adequació de la façana. Els treballs finalitzaran l’abril del 2014. També a Horta-Guinardó s’han començat a urba-nitzar dos espais públics, els an-tics Talleres Muñoz de Mare de Déu de Montserrat i la plaça de la Font d’en Fargas.

Obres de millora a la biblioteca Mercè Rodoreda

HORTA-GUINARDÓ

La pista de gel de la plaça de Catalunya aspira a perpetuar-se

ÓSCAR HERNÁNDEZBARCELONA

Unes 100.000 persones hauran patinat sobre gel a la pista de la plaça de Catalunya aquest Nadal

quan la instal·lació tanqui el 7 de ge-ner. Els 3.000 assistents aconseguits els dissabtes, i la mitjana de 500 di-aris fins que comencin les vacances escolars, consoliden aquesta atrac-ció hivernal que aspira a convertir-se en referent barceloní nadalenc com ho és també la pista del Rocke-feller Center a Nova York. «Aquí no tenim els avantatges de la pista de Nova York, que tots coneixen, però la nostra ja comença a ser molt co-neguda i utilitzada i l’obrirem cada any, explica Salvador Albuixech, vi-cepres ident de la Fundac ió Barcelona Comerç i responsable de Bargelona, que compleix la seva ter-cera temporada. Antoni Peral, organitzador d’ac-tes, és el director de la pista de Bar-gelona, on treballen aquest Nadal unes 90 persones, entre personal de seguretat, taquilles, canvi de patins i monitors.

Els organitzadors esperen rebre 100.000 patinadors aquest Nadalcaure. «I els seus familiars hi poden accedir amb unes fundes antillis-cants als peus per acompanyar-los», informa Peral. Per evitar ensurts, Bargelona compta amb una ambulància i dos infermers al costat de la instal·lació en les hores de més afluència. «De moment el més greu que hem tingut és una espatlla dislocada», afegeix.Precisa que «el principal risc es pro-dueix quan hi ha poca gent a la pis-ta, perquè llavors es corre més».

SORPRESA PER A AUSTRALIANS / L’hora de patinatge val 9 euros, i la mitja hora, 7 (hi ha vals de descompte). Grups d’amics, escoles participants en una campanya municipal sobre comerç, famílies, clients amb ti-quets de descompte de botigues i tu-ristes són patinadors habituals. «He vingut amb els meus fills de 12 i 9 anys. Fa tres dies que som a Barcelona i tots tres dies hem patinat», explica encantada Dawn Marchment, mare australiana que al seu país té la pista de gel més pròxima a tres hores de cotxe i no s’imaginava que en troba-ria una així a Barcelona. H

33 Patinadors a la pista de la plaça de Catalunya, dilluns a la tarda.

ELISENDA PONS

Aquest any s’hi han incorporat unes quantes novetats. La més im-portant, l’ampliació de la pista prin-cipal fins als 1.400 metres quadrats. (n’hi ha una altra de més petita per als més menuts). També s’ha millo-rat el sistema de recollida i devolu-

ció de patins. «S’entreguen per un costat i es tornen per l’altre per evi-tar les cues que vam tenir el primer any en hores punta», explica Peral. Els més petits disposen a la se-va pista de més pingüins, una espè-cie de caminadors per patinar sense

EIXAMPLE

El projecte de construcció del nou mercat del Bon Pastor ha es-tat adjudicat a les empreses BAAS Jordi Badia, SLP i Arquitectura & Instal·lacions, AA25, SCP, per un import de 180.000 euros. Aquest mercat disposarà, a més, d’un su-permercat igual que els últims re-formats a la ciutat. A més d’una zona de vendes amb espai per a 20 parades, el mercat tindrà un aparcament per a clients, una zo-na de càrrega i un magatzem in-dependent.

El mercatdel Bon Pastor tindrà un súper

SANT ANDREU

El pròxim 16 de gener està pre-vist que s’inauguri el nou circuit d’exercicis per a persones grans als Jardins de Teresa de Calcuta, al carrer del Camí Antic de Va-lència, entre Lope de Vega i Es-pronceda. Aquest nou espai de salut permetrà treballar la fle-xibilitat, la mobilitat articular i l’equilibri, entre altres aspectes. Es tracta d’estructures similars a les que s’instal·len per a nens als parcs.

Nova zona d’exercicis per a gent gran

SANT MARTÍ

CIUTAT VELLA

La Barceloneta renova una pista de bàsquet

EL PERIÓDICOBARCELONA

El parc de la Barceloneta (passeig Marítim, 15-21) ha estrenat una pista de bàsquet, reformada inte-gralment amb el programa NBA Ca-res. Aquest projecte té com a objec-tiu la integració social dels nens de diferents ciutats del món mitjan-çant l’esport. La reforma de la pis-ta del parc ha consistit en el sane-jament, la reparació i el cobriment del terra amb resines especials re-sistents, així com el repintat de les línies de joc. El programa forma part de

l’acord entre Barcelona i la NBA ini-ciat el 2011 pel qual Barcelona va ser declarada Ciutat NBA. Una de l’activitats que contempla aquest projecte és el condicionament d’es-pais esportius a l’aire lliure i situats en terrenys urbans. La inauguració de la nova pista de joc del parc de la Barceloneta s’ha re-alitzat sense estar-se de res. Un cen-tenar de nens i nenes de tres centres escolars de Barcelona van participar la setmana passada en una sessió tècnica amb Cedric Ceballos, exju-gador de la NBA que va assistir a la jornada inaugural. H 33 Un grup d’alumnes juguen a les noves pistes en la inauguració.

EL PERIÓDICO

59DIMECRES18 DE DESEMBRE DEL 2013Districtes

L’especialitat d’Albert Llarden Pastisser (Sant Elies, 16) són els pastissos creatius, peces que exposa al seu aparador. «Els torrons no em permeten ser tan original amb les formes pe-rò pots jugar amb els sabors», explica Llar-den, l’alma mater de l’establiment i vinculat a la rebosteria des de fa més de tres dècades. «Els meus torrons estan basats en les meves pròpies fórmules, sense essències ni colo-rants», afegeix el pastisser. H

Dolça creativitat1 SARRIÀ-ST. G. 3 ALBERT LLARDEN

unA RuTA A LA CIuTAT

15 3

4

7SANTS-MONTJUÏC

LESCORTS

GRÀCIA

CIUTAT VELLA

SANTMARTÍ

SANTANDREU

NOUBARRIS

HORTA-GUINARDÓ

EIXAMPLE

SARRIÀ-SANT GERVASI

8

9

6

10

Menja d’ametlla, mel i ou. Amb permís dels massapans i els polvorons, els torrons són unes postres que no poden faltar en les sobretaules nada-lenques. Aquesta és la trajectòria professional de 10 establiments fidels a aquest dolç. text: LUIS BENAVIDES FOtOS: MAURICIO LA FARINA

Fundada el 1978 pels germans Matías i Fran-cisco Sirvent, l’orxateria i torroneria Sirvent (Escorial, 94) està des d’octubre venent barres petites i grans, per adaptar-se a totes les butxa-ques, de fins a 20 sabors diferents. Els produc-tes de Sirvent procedeixen de Xixona, bressol del torró. Només allà, explica el propietari Ós-car Ramos, «es pot trobar l’autèntic torró, amb els millors ingredients naturals i les proporci-ons adequades». H

Xixona amb D.O.2 GRÀCIA 3 SIRVENT

La Pastisseria Mas (Pi i Margall, 101) ocupa la mateixa cantonada des del 1972. L’actu-al copropietari, Óscar Hernández, va apren-dre l’ofici de molt jove de la mà del fundador, Antoni Mas. «Hem mantingut el nom de l’es-tabliment per tradició, i perquè realment el producte no ha canviat», explica Carme Llu-ís, copropietària. «Entre els torrons amb més èxit hi ha l’empinyonat i el cruixent de xoco-lata amb neules», afegeix. H

Cognom amb solera3 HORTA-GuIn. 3 PASTISSERIA MAS

Són coneguts al barri de Porta per la seva gran oferta de forn i brioixeria d’elaboració pròpia. Comercial Losada (Doctor Pi i Molist, 82) es bolca en els productes típicament na-dalencs des de final de novembre. «Ara tenim un gran assortiment de polvorons, massa-pans, roscos i una desena de torrons elabo-rats a Extremadura, que venem en diferents mides i en porcions», explica el copropietari, José Regadón. H

Gran assortiment4 nOu BARRIS 3 LOSADA

«La Bomboneria Pons (Olzinelles, 78) neix el 1961 com un obrador especialitzat en la ven-da de bombons a l’engròs. Uns anys més tard va incorporar els torrons i les mones de Pas-qua», explica Sílvia Pons, la tercera generació darrere del taulell. El secret de l’èxit dels seus productes radica en la qualitat dels ingredi-ents i la seva fidelitat a valors com la tradició i l’artesania. Actualment preparen més de 40 torrons diferents. H

Més de 40 gustos7 SAnTS-M. 3 BOMBONERIA PONS

Torrons Vicens (Consell de Cent, 308) són especialistes en torró des del 1775. En l’ac-tualitat, la seva desena d’establiments (sis d’ells són a la ciutat de Barcelona) ofereixen una gran varietat de torrons i també de xo-colates, tots ells elaborats a l’estil tradicio-nal. Torrons Vicens ofereix una gamma molt àmplia de torrons dividida en sis categori-es: torró tou, dur, crema, xocolata, massa-pà i coco. H

Des del 17758 EIXAMPLE 3 TORRONS VICENS

«Aquí venem torró a granel, per a la gent que no en vol comprar una barra sencera i prefe-reix provar-ne diferents varietats. També pre-parem torrons per a diabètics i celíacs», indi-ca Noemí Sirvent, dependenta de la centenà-ria Casa Colomina (Cucurulla, 2). A partir del novembre, la carta de torrons puja a 15 va-rietats, si bé els clàssics com el de Xixona, el d’Alacant i el de crema cremada s’acaben im-posant. H

Venda a granel9 CIuTAT VELLA 3 CASA COLOMINA

«Els meus avis van fundar la pastisseria el 1922. És una pastisseria artesanal amb obra-dor propi i elaboració diària», explica Ramon Pérez, tercera generació al capdavant de la pastisseria La Palma (Clot, 72). No es perden cap data assenyalada, i encara menys els obli-gats torrons. «En fem més de 20, i no tenen res a veure amb els prefabricats. Aquí només hi ha ametlles, sucre i rovells d’ou. Ni additius ni colorants», afegeix Pérez. H

100% naturals10 SAnT MARTÍ 3 LA PALMA

Tres dècades de servei en el sector del dolç avalen Jaume Pagès, propietari i mestre pas-tisser de Boages (Gran Via de Carles III, 30). «Som coneguts com a pastisseria i bombo-neria, totalment artesanal, però a partir del pont de la Puríssima també ens dediquem al torró», explica Pagès, molt orgullós de les seves barres de nata amb nous, irish coffee i massapà amb fruites. «Sense torrons no hi ha Nadal», postil·la. H

Sabor ‘irish coffee’5 LES CORTS 3 BOAGES

«El meu fill, tercera generació de la pastisse-ria, és el més innovador i aposta per torrons diferents. Tenim torró amb formes rodones, de llimona dolça i de xocolata amb quicos i pipes», explica Rosa Ribalta, filla del funda-dor de la Pastisseria Ribalta (plaça del Merca-dal, 19). Oberta el 1969, la pastisseria artesa-nal conserva la seva essència de barri i man-té «una clientela fidel fins i tot quan se n’han anat a viure fora de Sant Andreu». H

Tres generacions6 SAnT AnDREu 3 RIBALTA

temps de torrons

DIMECRES60 18 DE DESEMBRE DEL 2013Districtes