Núria Farràs i Giol

És tradició que per SantJordi ens regalem roses i lli-bres entre enamorats, amics ifamiliars. Si l’any passat, peraquestes dates, us explicà-vem d’on provenia la llegendadel nostre cavaller perexcel·lència, aquesta vegadaens apropem a una de lesflors amb més varietats sal-vatges i cultivades que tenima l’abast i que, a més a més,s’erigeix com a símbol de l’a-mor a les nostres contrades.

L’origen del nom d’aquestaflor, la rosa, és difús, per béque es diu que prové de l’O-rient. A ran de la delicadesade la seva olor i la suavitatdels seus pètals, els grecs lavan anomenar rohdon, queprovenia de rhondon, o efluviolorós. Els llatins la van ano-menar rosa o “flor del roser”.

De la família de les rosàcies,es calcula que actualment hiha al voltant de 100 espèciesde roses salvatges o silves-tres i moltíssimes d’altres cul-tivades, ja que, a partir delsegle XX hi va haver una granquantitat de jardiners que esvan dedicar a hibridar elsrosers per obtenir flors mésgrosses, amb més pètals iaconseguint una major varie-tat de tons i colors.

La llegendaSegons diverses llegendes

recopilades arreu del món, alprincipi, totes les roses erenblanques. Segons la mitologiagrega, el bell Adonis, vacaure mort per la mossegadad’un senglar i la seva sangvessada a terra va amarar elspètals de les roses i les trans-formà en vermelles. Tambéde terres gregues ens arribala versió que fou Afrodita, ladeesa de l’amor, que, en des-

cobrir el cos inert d’Adonis,va fugir corrent pels boscos iels seus peus descalços vanferir-se amb les punxes de lesroses silvestres, i així les vatenyir de roig. Cupido, la ver-sió romana d’Eros, també tin-dria alguna responsabilitat enel color rosat d’aquestesflors: tot jugant a la taula delsdéus, els hauria abocat unvas de nèctar a sobre.

Des d’Alemanya ens dirienque les roses es van tenyir devermell després del pecatd’Adam i Eva, i des de moltsaltres llocs ens n’arribarien

unes altres tantes.

Els usosA la rosa sempre se l’ha

relacionada amb l’amor. I peraixò hi ha documentats jocsque portaven a terme elsjoves a les nostres terres enrelació amb aquesta flor. Al’Empordà, les fadrines posa-ven una rosa blanca sota elcoixí la nit de Sant Jordi i reci-taven:

“Rosa blanca, rosa d’amor,per la virtut que Déu t’ha

donat,fes-me somniar l’enamo-

rat.”També, buscant el senyal de

l’amor correspost, se solia

agafar el pètal d’una rosa totfent-ne una bosseta. S’hibufava a dins i, un cop plenad’aire, es feia esclatar picant-la amb la mà per aconseguirtrencar-lo. Si no era així, l’a-mor era fallit.

A part de la vessant mésromàntica, el pètals de larosa, les seves fulles i lesseves llavors han servit desde sempre per prepararunguents, aigües i altres gua-riments. Podem trobar refe-rència de remeis contra lesmossegades dels gossosrabiosos, contra el dolor de

dents, les malalties dels ulls iels dolors de part.

L’aigua rosada o aigua deroses podria provenir deterres àrabs. Els grecs fèienservir l’oli rosat i la mel rosa-da. També s’han trobat refe-rències a l’aromatització d’ai-guardents i a la preparació dexarop de roses per endolcirbeuratges. Fins i tot estàdocumentat que a Osona esposava essència de roses altortell de Rams.

A part d’això, al Pallars escreia que les gavarres –elsarbustos de roses silvestres-repel·lien els llamps, i eracostum de posar-ne rams ales finestres quan s’acostava

una tempesta. També elspastors acostumaven aposar-se un ram de gavarraal cap per protegir-se delsllamps. Segurament aquestasuperstició provenia de la tra-dició cristiana segons la qual,la Sagrada Família es va refu-giar sota una gavarra peramagar-se d’Herodes.

Les festesGran part de les festes, per

no dir totes, que tenen aveure amb les roses se cele-bren a la primavera, entre elsmesos d’abril i maig. A l’anti-ga Grècia, a les festes floralsdel mes de maig, les noies estrobaven als prats per collirflors i les escampaven pelscamins. A Roma hi havia lesfestes Floraliae, que comen-çaven a finals d’abril i consis-tien en curses al temple de ladeessa Flora, en les quals elscorredors portaven roses ales mans. Ovidi dóna fe de lesfestes consagrades a Venus,les Venaliae, en les que lescortesanes oferien a la dees-sa corones de joncs i roses.

A l’Edat Mitjana l’església vasacralitzar aquestes festes,fent caure pètals de rosa ipeonia per simbolitzar la sangdels innocents, durant lacelebració de la Pasqua Gra-nada.

A casa nostra, celebrem laDiada de Sant Jordi regalant-nos roses nascudes de lasang del drac que amenaçavala gent de Monblanc i que elcavaller de Capadòcia vamatar per salvar a la princesade morir. Però altres festescom les diades de Sant PereMàrtir, Sant Ponç, el dia deCorpus, Sant Antoni de Pàduao Sant Joan, també inclouenles roses en les enramades,en les branques de benedic-ció, en els ramellets i en mol-tes altres ofrenes.

nº

14abril’15

Formen part de la tradicional Diada de Sant Jordi, i n’hi ha moltes varietats

Les roses

Suplement cultural del Diari de l’Ametllaamindola@live.com

Tradicons

L’art de latraducció

El filòlegManel Plensens hiapropa

A curtadistància

El pintorJosep comas

L’Ametlla histò-rica

L’imperiromà

Sumari

Rosa / Imatge: Internet

El significat de cadacolor

Les roses les podem trobarde tots colors, així que la ver-mellor de les roses de SantJordi podria arribar a ser unaanècdota.

Les roses vermelles simbo-litzen l’amor i el respecte, lapassió i l’excitació. Les rosesblanques aporten la idea depuresa i innocència: d’aquíque les núvies les hagininclòs als seus rams. La rosarosada és sinònom de bon-dat, simpatia i admiració,ideal per a regalar quan vol-gueu agraïr un favor impor-tant. Si en rebeu de grogues,penseu que se us està oferintamistat, ja que aquest colores relaciona amb l’alegria i lasatisfacció. Les roses ataron-jades expressen un amor plei consolidat.

Les versions més novedo-ses inclouen les blaves, queindiquen llibertat, confiança iarmonia; les verdes, queevoquen el sentiment d’espe-rança; les liles, que represen-ten la seducció i el desig; i lesnegres, que ens porten asentiments tan poc agrada-bles com la mort, la tristesa ila separació. Així que, d’a-questes últimes, millor queno en regaleu a ningú.

Carme ClapésVoluntària de l’associació TEMPS

L’Associació TEMPS és una organització senseànim de lucre que, de forma voluntària, acom-panya a persones i col·lectius en els seus canvisexistencials.

Dins d’aquesta associació, hi ha ungrup especialitzat en Pedagogia del dolque fa tallers de gestió de les emocionsa les escoles de primària amb el títolsegüent: “Les emocions associades alscanvis”.

En realitat, ens varem adonar que dinsdels plans d’estudis no hi havia res rela-cionat amb com aprendre a gestionarles pròpies emocions. Ningú ens ensen-ya tampoc a resoldre conflictes, aenfrontar-nos a una crítica, al rebuigdels companys i companyes o a elaboraruna pèrdua.

Moltes vegades els mestres o el pro-fessorat en general no està preparat perparlar d’aquests temes amb els seusalumnes i tampoc és que els pertoqui aells fer-ho. A vegades, els pares i maresno saben transmetre aquests coneixe-ments al seus fills, per la senzilla raóque no tenen prou habilitats, ja quetampoc han acabat d’aprendre-les ellsmateixos.

Gairebé sempre associem la parauladol a la pèrdua d’una persona estimadaperò hem de tenir en compte que al llargde la vida hi ha altres tipus de dol que nonecessàriament estan associats a lamort.

En el cas de les escoles, nosaltres enshem trobat amb nens i nenes que han

hagut de deixar els seus països d’origen, o bénens amb els pares separats o que han hagut decanviar d’escola i han deixat els seus amics desempre, etcètera. Totes aquestes circumstànciescomporten uns canvis i llavors és quan cal acom-panyar aquests nens i nenes i donar-los eines pertal que puguin afrontar-los amb garanties.

Davant d’aquesta situació, l’Associació TEMPSes va proposar fer arribar tallers a les escoles pertal que els nens i nenes poguessin tenir l’oportuni-tat d’aprendre actituds emocionals que els aju-dessin en tota la seva etapa evolutiva.

La nostra experiència a les escoles està essent iés molt positiva i hem observat com la majoria de

nens i nenes no tenen cap problema enexpressar el que senten i compartir-hoamb la resta dels companys i compan-yes. Un dels aspectes que més inten-tem treballar en aquests tallers és l’au-toestima perquè és de vital importànciaque els nens i nenes percebin que tantels seus pares i mares, com els seusmestres o companys i companyes elsvaloren molt com a persones, indepen-dentment de si són bons estudiants odel seu aspecte físic.

També és important que aquest nensi nenes se sentin estimats incondicio-nalment pels seus pares i mares i que acasa puguin veure com ells també esvaloren, s’aprecien i s’estimen, ja queés a través de l’exemple que els nens inenes aprendran a fer-ho també. Pertant, és necessari que els pares i maress’impliquin també en els tallers adre-çats als seus fills per tal que en treguinel màxim de profit.

Creiem que tant l’escola com elspares i mares haurien de poder acom-panyar l’evolució emocional dels seusfills perquè sabem que uns nens inenes amb unes actituds emocionalssaludables seran persones més felices iequilibrades en la seva vida adulta isabran com actuar davant dels nouscanvis i reptes que la vida els posi aldavant.

Amíndola, abril de 2015II

La pedagogia del dolLlaminadures de l’ànima

Eines per a aprendre a gestionar les emocions relacionades amb les pèrdues

Imatge: Internet

En aquesta edició us recomanem:

-FUNDACIÓ FOTO COLECTANIA, a Barcelona: La temptació d’existir fins el 30 de juliol del 2015. Exposició fotogràfica dels autors suecsChrister Strömholm i Anders Petersen, que donen visibilitat a aquelles persones del seu entorn que, estant al límit, volen seguir endavant.

-ARTS SANTA MÒNICA, a Barcelona: RCR Arquitectes: papers del 19 de maig al 13 de setembre del 2015. Mostra dedicada als esbossos fetspel despatx d’arquitectes amb seu a la ciutat d’Olot. Edificis acabats i processos creatius.

-COSMOCAIXA, a Barcelona: Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur? fins el 30 de juny del 2015. Mitjançant el mètodecientífic de la prospectiva, i guiant-se per les obres literàries i cinematogràfiques de ciència ficció, s’analitzen les megatendències o la possible evolu-ció de la societat.

-LA PEDRERA, a Barcelona: Leopoldo Pomés. Flashback fins el 12 de juliol del 2015. Passeig per l’obra del fotògraf que va marcar tota unaèpoca amb la seva peculiar mirada des del món de la publicitat.

-PALAU ROBERT, a Barcelona: BiblioTec, Cent anys d’estudis i professió bibliotecària fins el 10 de maig del 2015. Una mostra que dóna aconèixer l’evolució de l’Escola de Bibliotecàries i la transformació d’una professió que s’ha adaptat als nous temps.

-MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE GRANOLLERS: Venus i Júpiter a la vista! de l’11 al 18 d’abril del 2015.Places limitades per a veure elsdos planetes des del planetari habilitat al primer pis del museu i que diposa d’una capacitat per a 30 persones.

-MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL, a Madrid: Una visión inédita de La Alhambra. Jean Laurent y Fernando Manso fins el 16 de maigdel 2015. Una selecció de 57 fotografies fetes, mitjançant la màquina de plaques, amb 150 anys de diferència.

No et pots perdreUna tria de Núria Farràs i Giol

Amíndola, abril de 2015 III

Ametllatans al món

Carla UlldemolinsÉs al Vietnam fent de mestra d’anglès per a infants i joves i ens explica la seva experiència

Carmina Moncau

La Carla Ulldemolins té 23anys. Va estudiar Primària al’escola Bertí i ESO a l’Insti-tut Eugeni Xammar. El junypassat va acabar la carrerad’Educació Infantil en l’espe-cialització de llengua anglesaa la Universitat de Vic.

Tenies clar que voliesmarxar a l’estrangermen-tre estudiaves, o va seruna decisió posterior?

Des del primer dia quevaig posar els peus a la Uni-versitat i vaig sentir parlardels programes de mobilitat,vaig tenir clar que una partde la meva carrera la volia fera l’estranger. El tercer anyd’Universitat vaig decidiranar a Dinamarca a fer unErasmus durant un semestre.En tornar, vaig sentir parlard’un projecte de cooperacióal Nepal en el que vaig parti-cipar durant l’últim any delsmeus estudis. I ara... hatocat Vietnam!Per què Vietnam?Crec que l’Àsia té una

màgia especial que, o t’atra-pa o t’és indiferent. A mi emva atrapar totalment des delprimer dia que hi vaig posarels peus. Després de la mevaestada al Nepal, vivint entrelocals, ensenyant anglès aalumnes somrients i energè-tics, vaig veure que no n’ha-via tingut prou. També va serallà on, parlant amb diferentsviatgers, se’m va anar des-pertant la curiositat per unlloc anomenat Vietnam, perla seva gent, pels seus pai-satges, els seus colors i laseva història.Sud-est asiàtic… tenies

previst un destí tan exò-tic?

Sí, tenia ganes de veure iviure un context totalmentdiferent, de conèixer altresrealitats, altres maneres defer i pensar. A pocs llocs s’hiviu tan bé com a l’Ametllaperò el món és molt gran iens té moltes sorpreses pre-parades!A quina part del Viet-

nam estàs vivint?Estic vivint al nord de Viet-

nam a Ha Long City, la ciutatque encara la Badia de HaLong, declarada Patrimoni dela Humanitat per la UNESCO iuna de les set meravelles

naturals del món. És una ciu-tat tranquil·la, molt poc turís-tica on hi ha uns paisatgesespectaculars.Com és geogràficament

parlant?La Badia està formada per

unes 2000 illetes de diferentsformes i mides, algunes ple-nes de vegetació i petitesplatges amagades. La histò-ria diu que els Déus, per talde protegir el Vietnam de lesinvasions de la Xina, vanenviar una família de dracs.Del foc i les joies que aquestsescupien, es van anar for-mant les diferents illetes quevan mantenir els xinesosallunyats.A què et dediques?Treballo del que m’agrada

que és ensenyar. Tot i quevaig estudiar Educació Infan-til, aquí faig de mestra tant ainfants de 3 anys com a jovesde 15. Hi ha dies que vaig afer anglès en algunes esco-les (tant privades com públi-ques) i d’altres que ensenyoen una acadèmia.Estàs contenta? T’hi

sents a gust?Aquest país m’enamora

cada dia una mica més. Tanta les escoles com al centrem’hi sento molt bé; cada diaaprenc alguna cosa nova iaquests nens mai deixen desorprendre’m. Vietnam és unpaís molt divers i hi pots tro-bar de tot, la gent t’acullràpid i de seguida t’hi sentscom a casa.

Diries, doncs, que elVietnam és, en general,un poble obert i fàcil d’a-rrelar-hi?

Es diu que la gent del norddel Vietnam és més tancada ireservada que la del sud. Elproblema és que el sud, acausa de la seva història, haestat sempre més obert al’exterior i el nivell d’anglèsés molt més elevat; encanvi, al nord, que sempres’ha mantingut més tancat,hi trobes poca gent amb quipuguis tenir llargues conver-ses en anglès. Tot i això jocrec que la gent del nord ésfantàstica, a mi m’han acollit

com una més desdel principi. Viet-nam és un paíssegur, on tothomt’ajuda sempre queho necessites i t’o-bren les portes decasa seva en qual-sevol moment. Totdepèn de la tevaactitud. Quan noet veuen com unaturista sinó queveuen que tensinterès pel seu paíso que intentes“xapurrejar” algu-na paraula en viet-namita, els fa tantail·lusió que ja etconsideren un mésde la família.Què et va sor-

prendre més delpaís?

Em va sorpren-dre trobar-me ambun país tan desen-volupat. Jo veniadel Nepal i pensavaque hi trobaria unescenari similar.Malgrat que hi hazones diverses, engeneral el Vietnamés un país moltmodern.Tot i que la

guerra del Viet-nam va tenir lloc fa mésde 40 anys, has pogutobservar-ne seqüeles físi-ques o psicològiques?

La imatge que es té delVietnam és lluny del que és elpaís actualment. Hi ha diver-sos museus que he visitat, ons’exposen fotografies, armes,avions... he conegut algunvietnamita que explica, orgu-llós, que va ser a la guerra. Ala ciutat trobes encara algúamb malformacions físiquescausades, segurament, perl’agent taronja.T’ha estat fàcil comuni-

car-te en anglès, en gene-ral?

Com he dit abans, al nordno tothom té un bon nivelld’anglès. Tot i així, s’hi estanesforçant molt des de lesescoles i hi estan donantmolta importància . Quan vaspel carrer tots els nens s’a-costen a parlar amb tu, etsaluden en anglès i et diuenles quatre frases que saben.La gent més gran bàsicamentno el parla, però sempre pots

trobar recursos i mai he tin-gut problemes per comuni-car-me. Quan vas a comprarsovint et trobes dibuixant,buscant la paraula al traduc-

tor i, fins i tot, fent la gallinaperquè et donin un ou.Com és el teu dia a dia?Hi ha dies que només tre-

ballo a la tarda i d’altres almatí ben d’hora. En generaltreballo de dues a cinc horesal dia i la resta el passo anantd’excursió, passejant per laBadia, jugant amb els veïns,prenent alguna cosa amb elsamics... Al lloc on visc somuns 12 estrangers de dife-rents parts del món. Tot ique visc en una ciutat tran-quil·la amb poca activitat,sempre hi ha alguna cosa afer.

Un plat típic vietnamitaque t’agradi especial-

ment.La veritat és que mai he

estat una persona de disfru-tar molt menjant ni moltatrevida en provar diferentscoses. Aquí on visc hi ha moltmenjar de mar però, si m’hede quedar amb un plat viet-namita, diria la barbacoa.Són molt típics els restau-rants de carrer on et posenuna paella al mig de la taula iet porten diferents tipus decarn i verdures amb diversessalses, tu mateix t’has de ferel teu menjar. És un bon llocper trobar-te amb els amicsmentre gaudeixes d’un bonàpat.Què recomanaries a

una persona que arribésper primera vegada?

Recomanaria que no esdeixés portar per les prime-res impressions; els vietna-mites poden semblar serio-sos o distants, però sicamines amb un somriure ala cara ells sempre te’l retor-nen doble i et pots emportargrans sorpreses.

“Crec que l’Àsia té unamàgia especial, o t’a-

trapa o t’és indiferent. Ami em va atrapar total-ment des del primer dia”

“Treballo del que m’ag-grada, que és ensenyar.Tant a infants de 3 anys

com a joves de 15”

La Carla amb una nioa vietnamita / C. Ulldemolins

Amíndola, abril de 2015IV

Joan Sariol

Del 26 al 29 de novembre de2014 es va celebrar al Palaude Congressos de Tarragonael 2on Congrés Internacionald’Arqueologia i Món Antic:August i les Províncies Occi-dentals. El motiu bé s’hovalia: la celebració delbimil·lenari de la mort d’Au-gust (63aC-14dC), el primeremperador de Roma, OctaviAugust, Nebot de Cèsar, a quisucceí.

Més enllà de les seves ges-tes polítiques i militars que,per raons òbvies d’espai, nopodem explicitar, voldríemcentrar la seva insigne figuraen un fet altament destaca-ble: l’estada d’August a Tarra-co els anys 26 i 25 aC, fet queva comportar que la dita ciu-tat de la Tarraconense s’eri-gís en capital de tot el vastimperi romà, i que fos seud’ambaixades i lloc preemi-nent des del qual es despat-xaven els afers de l’adminis-tració d’un nou imperi.

Durant la seva estada,sabem que es va guarir d’unamalaltia i que la seva presèn-cia va deixar una fortaempremta a la ciutat que li vadedicar un altar (IdC) i, des-

prés de la seva mort, unmajestuós temple, objectecobejat dels arqueòlegs.

Així les coses, les prospec-cions geofísiques realitzadesels anys 2007 i 2001 al subsòlde la nau central de la Cate-dral de Tarragona van posaral descobert les restes d’untemple romà octàstil (de vuitcolumnes), probablementpertanyent al culte imperial

de la Provincia Tarraconensisde la Hispania Citerior.

D’acord amb el testimoni del’historiador romà Tàcit (55-

120dC), un cop mortAugust, una ambaixadahispana sol·licità permísa l’emperador Tiberi(42aC-37dC), que el vasucceir, per a aixecar enel seu honor un temple.Afortunadament, per lesmonedes de l’època tro-bades, se sap que lafaçana del temple augus-teu presentava vuitcolumnes i que s’erigiasobre un podium. A més,les monedes tambérepresentaven l’estàtuasedent del déu August,segurament venerat a lacella (part del templeclàssic destinada aalbergar l’estàtua de ladivinitat).

Volem celebrar la com-plicitat de diverses insti-tucions que possibilitarenla descoberta: la ReialSocietat ArqueològicaTarraconense, el Depar-tament de Cultura de laGeneralitat, la UniversitatRovira i Virgili i l’Arque-

bisbat de Tarragona. El seuesforç posà a la llum l’ex-traordinària extensió del tem-ple: 47m de longitud i 27md´amplada.

No és d’estranyar, doncs,que Tarraco sigui el majorexponent d’una ciutat roma-na a Catalunya. Certamentels seus fundadors la van abi-llar galantment. Avui diapodem admirar les Muralles,una de les primeres obresque els romans van empren-dre després del desembarca-

ment dels Escipions a Empú-ries, l’any 218aC, i del’arribada a Tarraco; El FòrumProvincial, de 18 hectàries,conjunt monumental d’edifi-cis administratius, culturals ireligiosos; el Circ, del quepodem visitar la capçaleraoriental i la Porta Triumphalis,així com bona part de la gra-deria; el Teatre, construït enèpoca d’August a finals delsegle I aC i en ús fins al segleII dC; dissortadament, es vaincendiar durant el segle III;l’Amfiteatre, de finals delsegle II dC; l’Aqüeducte deles Ferreres, també conegutpel Pont del Diable, que con-

duïa l’aigua del riu Francolí iabastia la ciutat; fou construïtper August. Presenta 217mde llargada i 27 m d´alturamàxima; l’Arc de Triomf deBerà, a 20 km de Tarraco, enplena Via Augusta, eirigitentre els anys 15 i 5 aC i dedi-cat a August, etc.

No voldríem, però, deixarde ressaltar un aspecte pri-mordial per copsar en lajusta mesura la personalitatde l’emperador: la seva habi-litat per annexionar a la glòriadel seu Imperi l’obra i eltalent de grans escriptors ipensadors com el poeta Virgi-li (70-19aC), Horaci (65-8aC), Ovidi (43 aC-18dC), eldissortat Properci (47-15aC),poeta elegíac, a qui la mortsorprengué molt jove, itambé l’historiador Titus Livi(64aC-17dC), entre d’altres.

I així hem de recordar-lo:com el gran imperator protec-tor de les arts i les lletres deRoma, un mecenes, gràcies alqual ens han pervingut unamunió d’obres i de reflexionsencara avui dia del tot espe-rançadores.

En aquest sentit, bé podemaplicar-li en tota justícia lesparaules que Horaci vaexpressar amb orgull, refe-rint-se a la seva pròpia obra:“ He erigit un monument aereperennius (més perdurableque el bronze)”, vaticinant lapervivència del seu pensa-ment i llegat.

Gràciesaquel’EmperadorAugustvapassaruntempsaTarraco,aquestaciutatvaser lacapitaldel’ImperiRomà

Maria, anomenada La Jueva, una de les primeres alquimistes/ Imatge: Internet

Història

Descobrint l’antiga Tarraco

L’emperador August vaser un gran mecenes

de les arts i les lletres,i es van dedicar moltstemples al seu honor

August va ser el primeremperador de Roma i

va fer estada a Tarraco,convertint-la en la ca-

pital de l’Imperi

Maria, anomenada La Jueva, una de les primeres alquimistes/ Imatge: Internet

Garbuix de lletres

Amíndola, abril de 2015 V

L’art de la traducció

Manel Plens, Director del’Institut Eugeni Xammar

Tenim la sort d’haver pogutgaudir de l’obra de Rilke enles versions de Joan Vinyoli.Com Riba amb Hölderlin, elpoeta ens permetia tenir lasensació profunda de llegirpoesia en alemany, o d’unalemany de Praga, si voleu.De Joan Vinyoli acabem totjust de celebrar l’any, dedicatal centenari del seu naixe-ment.

Els primers versos de Rilkeque publicà Joan Vinyolitenen un aire de programa defutur i en són un traducciógairebé literal:

Visc la meva vida en cerclescreixents

que s'estenen sobre lescoses.

Tal volta l'últim no podréperfer-lo;

vull intentar-ho tanmateix.

Segurament més sovint queen poesia, la majoria de lec-tors s’han avesat a conèixerla narrativa i l’assaig d’altrescultures a través de la traduc-ció. Tant, que és freqüent tro-bar traduccions ocupant elsespais més alts de les llistesd’obres més venudes. Fins itot quan no es tracta d’unaversió d’urgència, els textostraduïts tenen, naturalment,un aire, una cadència que ensfan adonar que no estanescrits originàriament encatalà. Arribem a trobarobres catalanes escrites persemblar traduccions, normal-ment de l’anglès. N’imiten lesconstruccions i el lèxic. Unacultura, per cert, l’anglosaxo-na, que tendeix molt poc atraduir. Poc permeable aaltres literatures, doncs. Par-lem de traduccions.

Quan el lector s’acosta a lahistòria de la literatura cata-lana, es troba davant d’un fetsorprenent i sense explicacióaparent: el predomini, durantels primers segles de les nos-tres lletres, de la llengua occi-tana en tota la producció poè-tica. Fins a Ausiàs March.

Que la poesia feta pels cata-lans en llengua romànica hofos en occità no és, conegu-des les circumstàncies, genssorprenent. La poesia a l’estildels trobadors, com ho pot

ser el rock and roll en anglès,era hegemònica a tot l’arcnord de la Mediterrània occi-dental i més enllà. I la dedica-ció a compondre poemes enuna llengua diferent de lalocal no era insòlita.

Però el que desconcerta elcuriós és la vigència d’aquestcostum. Per què els poetescatalans i valencians, elmateix Ramon Llull quan ver-sejava, no eren capaços defer servir la llengua que esconsolidava en la prosa i queera, a més, la seva? Bé, mésaviat, per què durant tant detemps? La resposta està en latraducció. Quan Ausiàs Marchdiu amb tota consciència queell no fa el mateix que els tro-badors (per molt que hi tro-bem algunes concomitàn-cies), es refereix tant algènere com al contingut. Fauns poemes nous, que nopertanyen a la mateixa tradi-ció. I per això els pot fer enuna llengua diferent.

Les llengües romàniquesirrompen amb força en l’espaide la literatura escrita a partirdel segle XII. I apareix lanecessitat de disposar d’uncorpus de literatura clàssicaen les llengües romàniques.

Perquè no existeix. La culturamonàstica, únic àmbit de lallengua escrita des de la des-aparició de l’imperi romàd’occident, ha dedicat el seusesforços als textos religiosos.També en llengües romàni-ques a partir del concili deTours del 812, que recomanade fer els sermons en llenguavernacla. La primera obra noreligiosa traduïda del llatí alfrancès per exemple, Elroman d’Alexandre (una his-tòria bizantina sobre Alexan-dre el gran), ho és el 1100.

Però, quan apareix la pri-mera traducció des d’unallengua romànica a una altra?Sabem que Bernat Metge ésreconegut per la seva traduc-ció del Valter e Griselda dePetrarca. Però es tracta d’una

traducció d’una obra llatinade Petrarca. Encara més com-plicat. L’obra de Petrarca, Deinsigni obedientia et fide uxo-ria, és la traducció al llatí deldarrer relat del Decameró,aquell que lloa la paciènciainfinita de la protagonista (iamb raó). O sigui, que el pri-mer dels nostres humanistesno fa encara, a cavall delssegles XIV i XV, una traduccióde l’italià al català, sinó quepassa prèviament pel llatí.Aquest és el procedir habitualen totes les cultures europe-es.

La traducció a Europa noengega de debò fins a la con-questa de Toledo, a les aca-balles del segle XI, i la poste-rior creació de l’escola detraductors, el 1135. Els euro-peus, de sobte, accedeixen al’enorme dipòsit de coneixe-ment que els àrabs han acu-mulat durant segles, ja queToledo havia pres el lloc deCòrdova i Bagdad com a grancentre cultural. Els àrabshavien traduït, dels del segleVIII, manuscrits descoberts al’Àsia portats per fugitius del’imperi bizantí. Tradueixendel persa o del sànscrit itambé del grec. I creen cièn-cia. Els erudits arribats detota Europa a Toledo, un copfundada l’escola de traduc-tors, es dedicaran durant unsegle i mig a posar en llatí, ésclar, primer les obres delscientífics grecs, més tard lesdels filòsofs. Sempre a partirde l’àrab, és clar també.

Fins al 1200 no comencen aarribar originals grecs a Tole-do. Fins a la segona meitatdel XIII no hi ha una traduc-ció directa del grec de l’obrad’Aristòtil. Una traducció alllatí, és clar un altre cop. Finsal 1322 no hi ha la primeratraducció del grec al llatí d’untractat de medicina. Aquestestraduccions de textos cientí-fics esdevindran manuals d’a-prenentatge a les universitatseuropees. En el cas de lamedicina, almenys fins alsegle XVI. Després delsgrecs, traduïts de l’àrab, vin-dran els científics musul-mans. Són aquestes obres,com el Tractat d’aritmètica id’àlgebra de Muhammad ibnMusà al-Khwarizmi (el quidóna nom als algorismes), les

que permetran a partir d’ales-hores el progrés científiceuropeu.

El tòpic de l’endarrerimentcultural i científic de les nai-xents cultures europees res-pecte del món àrab és cert.Com diu Umberto Eco, la nos-tra Europa neix a l’edat mitja-na, perquè la tradició anteriores va perdre. I si hi va haverrenaixement al sXII i revolu-

ció cultural i científica que ensportés a l’edat moderna éssens dubte per l’accés, que latraducció permet, al coneixe-ment acumulat en àrab.

I traduir des d’una llenguaromànica? Aquesta pràctica,que vista sota aquest prisma,tenia un punt de fatuïtat, noes dóna fins al segle XV!Metge traduïa el Petrarca llatísimplement perquè ningúenlloc no traduïa d’una llen-gua romànica a una altra. Nohi ha traduccions dels huma-nistes italians de l’italià direc-tament al francès fins al segleXVI. La primera traducció alfrancès del Decameró, que ésdel 1414, es va fer a partird’una versió llatina... feta adhoc, ja que el voluntariós tra-ductor no entenia l’italià.

Vist aquest panorama, calposar on es mereix la traduc-ció de la Divina Comèdia delvigatà Andreu Febrer. És fetaen vers i fou acabada el 1429.Podem lluir, en la literaturacatalana d’autèntic humanis-me. Fins i tot la traducció delGuy of Warwick de JoanotMartorell directament de l’an-glès, que prengué com abase per a la primera part delTirant, se’ns apareix com apròpia d’una extraordinàriamodernitat.

Els nostres poetes delssegles XIV i XV anteriors aAusiàs March senzillamentfeien el que feia tothom.Només amb la moderna cons-ciència del canvi total deregistre va ser capaç AusiàsMarch d’iniciar una tradicióliterària que ens torna a por-tar a Joan Vinyoli, el poetaque va aprendre a estimar lapoesia a través dels seusmestres germànics o germa-nitzats.

No voldria acabar sensededicar un record al recent-ment desaparegut CarlesMiralles, professor, assagista ipoeta. Són seus aquests ver-sos:

Que ens sigui ara d'aplica-ció,

com unes mans d’aigua alspolsos, dolcíssimes,

el canvi en ferm del dol i latristesa

en joia i en pau, de les quei-xes en goig.

Pàgina de la traducció de la Divina Comèdia feta per Andreu Febrer/Imatge: Internet

Els àrabs havien traduït,des del s VIII, manus-crits descoberts a l’Àsiaaccedint, així, a moltvastos coneixements

Les traduccions quefeien els nostres huma-nistes fins el s XV pas-saven sempre per la

versió de l’obra en llatí

Fins ben entrat el segle XV no es fan traduccions directament des d’una llengua romànica a una altra

Amíndola, abril de 2015VI

Pilar LluchRedacció

La Pilar Lluch ha viscut tota la vidaa l’Ametlla i és mare de famílianumerosa. Es va casar amb el fillde Can Recader, en Josep Martí, ivan tenir sis fills.

La casa familiar de la Pilar esta-va situada a la carretera de SantFeliu, prop d’on ara hi ha Mar Nua.

El pare, en Joan, fabricavacarros. Més endavant va fer els cai-xons de fusta de camions i camio-netes i també es va dedicar a ferescales.

Davant de la casa hi tenien unabàscula on pesaven els carros i elscamions, ben plens de càrrega. EnJoan Lluch i Viaplana va ser alcaldede l’Ametlla del 1953 al 1962.

La Pilar ha estat membre de laCoral Lo Lliri i assisteix a classes decatalà al Casal de la Gent Gran..

Joan Guarch i Calvet(2a part)

Del temps de Mn Quintana coneixem detallada-ment tot el que es recollia a la parròquia de l’ano-menat “delme de carnelatge”, antigament ano-menat al nostre poble “delme caminal”.

Així entre altres consta que:Totes les cases donen 1 pollastre a l’any.

També donen 1 pollastre per cada pollí, vedell omolat nat a l’any.

En altres drets de carnelatge es guardaven 5parts pel rector i 2 per cada un dels dos tersoners.

Totes les cases donaven delmes pel gra: d’11parts, 1 era pel rector. De les olives, de 19 corte-res, també 1 era pel rector. Del vi també es reser-va una part d’onze de la collita. En aquest cas, elrector havia de portar els seus jornalers a fer laverema de la seva part.

En aquell temps, amb la guerra, els cobra-ments es feien amb irregularitat. Per aquesta raóes recorregué als Censals, que fou una importan-tíssima institució del Dret Català.

El Censal es defineix com a “la pensió anual iessencialment redimible satisfeta per determina-

da persona, particular o jurídica, i els seus suc-cessors, en virtut i com a justa remuneració d’uncapital rebut”.

Així no és d’estranyar que Mn Quintana apare-gués com a la persona que feia diversos Censals.

En concret en sabem d’un de 200 lliures i unapensió de 10 lliures anuals, i un altre de 700 lliu-res i una pensió de 35 lliures anuals que, a la sevamort, passaren a unes Fundacions Pies de la Rec-toria i a la parròquia de l’Ametlla, en un cas, i alCapbreu Major de la Seu de Vic, en l’altre, pelcobrament anual de les corresponents pensions.

Recent acabada de construir la nova esglésiade l’Ametlla, el 1698 es demanà la llicència perconstruir un Santuari a la Mare de Déu de Puig-graciós. El 26 de juny de 1701 es concedí la llicèn-cia per construir al cim de la muntanya de Puig-graciós, el Santuari dedicat al culte de la Verge. ElVisitador General que signà la llicència en nom delBisbe fou Mn Rafael Xammar i Derrocada, rectorde Sant Pere de Vilamajor i Degà del Vallès, filld’Antoni Xammar, de Can Xammar de Baix.

El Santuari s’inaugurà el 1711.Amb la victòria de Felip V, el 1714, el Bisbe

Manel Sant Just i Pagès va ser expulsat de la seude Vic, i es refugià a Can Xammar de Baix, on himorí el 18 de gener del 1720.

Amb tot això veiem el poder de l’església del’Ametlla i el prestigi d’alguns dels seus veïnsil·lustres com els de Can Xammar de Baix.

A primer cop d’ull

La Pilar, en una foto realitzada a l’escola, al 1935/ Foto:Arxiu Municipal La Pilar en una fotografia de l’any 2011 / Foto: AFA

El poder de l’església als segles XVII i XVIIIEl 1714 és una data que ha marcat la història de Catalunya. 300 anys després en continuemparlant, i molt. Però, com es vivia a la Baronia i a l’Ametlla del Vallès en aquell temps?

Ara fa tres-cents anys

Amíndola, abril de 2015 VII

A curta distància

Josep Comes Busquets

Marta Bayo Badia

Una vegada més, em plau posar-meen contacte amb els artistes quetenim la sort que hagin triat el nostrepoble per a viure-hi. En Josep Comes iBusquets n’és un d’ells i dels impor-tants .Li agraeixo molt que hagi vol-gut respondre a les meves preguntes,que ens donaran una visió mésàmplia del seu art, el seu mestratge ila seva relació amb l’Ametlla.

Tinc entès que vostè era un bonartesà i de cop i volta va decidirdedicar-se a la pintura.

Primer vaig ser pintor de parets,després vaig ser dibuixant de publici-tat -feina que compaginava amb clas-ses de dibuix en tres escoles de Saba-dell-, i finalment em vaig dedicar a ladecoració d’interiors durant moltsanys. Durant aquests anys pintavaesporàdicament, durant les vacancesi de vegades algun cap de setmana,però no amb assiduïtat.

És cert que vostè no va comen-çar a pintar quadres fins l’any1979, quan ja tenia una edatmadura, i que va treballar devalent obsequiant a la gent ambuna exposició cada any?

Assíduament i professionalment sí,però els primer quadres els havia pin-tat quan tenia 16 anys, tot i que notenien res a veure amb la pintura que

vaig fer a partir de l’any 79. Eren mésaviat quadres d’escola, pintats a l’oli.Quan m’hi vaig començar a dedicarprofessionalment, sí que feia unaexposició anual.

Com definiria l’estil de la sevapintura… realista?

La meva pintura és més realista quehiperrealista, però és cert que m’a-costo molt a l’hiperrealisme.

Quin és el ventall d’interessosque la seva vocació li reclamaplasmar en els quadres?

Bàsicament m’interessen les llumsinteriors i l’ambient de les cases:entrades de llum, ombres, reflexos,sobretot els que es copsen a l’interiorde masies i d’edificis modernistes.

M’agradaria que em digués latècnica que empra per pintaraquestes teles tan detallades,amb aquests colors tan merave-llosos.

No són teles, són taules, és a dirfustes amb una preparació especial,com si fos una paret pintada al fresc.La tècnica de la pintura és el trempd’ou. Es tracta de barrejar pigmentsamb el rovell d’un ou.

Fa molts anys que viu a l’Amet-lla? I com és que va venir a pararal nostre poble?

Viure-hi, viure-hi, des de mitjan

anys vuitanta, però des de l’any 62que teníem una casa a Sant Berto-meu i hi veníem a passar els caps desetmana i les vacances. En aquellesèpoques, des de l’ermita de Sant Ber-tomeu fins a l’Ametlla hi havia unasola casa, la de Can Sous. Hi vamvenir a parar amb un grup d’amics uncap de setmana, i vam conèixer enJoan Ciurans, pagès de can Ciurans.Uns quants d’aquests amics vamacabar comprant-li uns terrenys i enshi vam fer una casa. Més tard, quanvaig venir a viure a l’Ametlla, vaigtraslladar l’estudi a una de les prime-res cases modernistes de l’Ametlla, alcarrer Torregassa 9.

Parli’m de la sevaescola de pintura quecomparteix amb laseva esposa, la MariaVilanova.

Jo vaig deixar de ferclasses de pintura famolts anys, quan vivia a

Sabadell, com ja he comentat. És lameva esposa, la Maria Vilanova qui tél’escola de pintura.

Què el fa feliç a la vida, a partde pintar…?

La contemplació de la natura.

I del nostre país, Catalunya, quèens en pot dir? Com veu elmoment present?

Difícil però esperançador. Veig pos-sible que ens sortim i sé que ens ensortirem.

Estic segura que després d’haverllegit aquestes línies sobre l’obra d’a-quest artista únic, haurem gaudit deles seves paraules i tindrem ganes deconèixer més a fons el seu estil. Lesseves obres frapen, emocionen; lamirada hi queda retinguda i pensoque a tothom li agradaria tenir penjatal seu saló, un dels seus fabulososquadres. Gràcies Josep per haver-nosdedicat una mica del seu temps.

En Josep Comes, en una fotografia del 2002/Foto:Internet

El pintor, que fa molts anys que viu a l’Ametlla, es conegut per la seva tècnica del tremp d’ou

Quadre de l’artista Josep Comes fet al temp d’ou / Imatge: internet

La Tècnica del tremp d’ou

És un mètode tradicional que consisteix a barrejar el pigmentamb rovell d'ou, diluït amb aigua destil·lada. Quan la barrejas'aplica sobre un suport, l'aigua s'evapora i deixa una capa decolor molt fina i dura. Aquesta solució manté el color originaldel pigment però s'asseca molt ràpidament al ser aplicada.Tan sols s'ha de barrejar la pintura que es vol utilitzar ja queno es pot guardar.

En un principi les pintures al tremp s'utilitzaren per pintarparets i taules de fusta, ja que donen bons resultats en su-perfícies dures. La fusta curada és idònia, i no tant el cartró icontraxapat perquè s'arquegen.Es pot utilitzar també telaperò ha de ser fina i ha d'estar molt tensada. Abans de tre-ballar cal encolar la superfície amb cola de pell de conill o colad'artista. Normalment s'utilitzen bases de guix fi que un copaplicades es llimen i es poleixen.

Font: xtec.cat

Amíndola, abril de 2015VIII

Els cronistes del nostre poble, Josep Badia, Mn Anton Bassoles, Mn Joan Bellavista i altres ens han anataportant les dades generals de la vida del nostre poble. Amb tot, i també en honor a ells, volem aportaruna visió més concreta dels moments més rellevants de la història de l’Ametlla.

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direc-ció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Marta Bayo, Núria Fa-rràs, Joan Guarch, Carmina Moncau i Clara Prat. Col·laboradors en aquest número: NúriaFarràs i Giol, Carme Clapés, Carmina Moncau, Carla Ulldemolins, Joan Sariol, Manel Plens, JoanGuarch i Calvet i Marta Bayo i Badia.Maquetació: Núria Farràs amb el suport de l’àrea de Comunicació de l’Ajuntament.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic amindola@live.com

L’Imperi Romà (200 aC a 476 dC)

L’Ametlla històrica

Joan Guarch i Calvet

El 215 aC els romans desembarcarena Empúries i començaren la sevaexpansió pel territori de Catalunya, onféren pactes amb les diverses tribusibers.

El 197 aC es va fer la divisió delterritori en dues províncies. Catalunyaquedà dins la província Citerior ambcapital a Tàrraco.

Es creà la recaptació de l’impost quese situà entre el 5 i el 10% de la collitaanual. Això provocà revoltes que nosembla que tinguessin importància alVallès.

La majoria de territoris quedarenfederats amb Roma i mantinguerenles seves estructures organitzatives.

De tota manera, al Vallès ràpida-ment s’imposa el model territorialromà que es basà en dos aspectesprincipals:

Per una banda l’organització d’unaampla i completa xarxa viària, i peraltra, s’instaurà el model d’explotaciórural amb les villae romanes.

Dues de les grans vies que solquenel Vallès fóren: la Via Augusta, queunia Cadis i Roma, i la que unia Iluro(Mataró) i Caldes de Montbuí.

D’aquesta època data l’existènciad’una via romana, secundària peròrelativament important, que vindriade Llinars i aniria fins a St Feliu i Cal-des. A l’Ametlla vindria de La Garrigaper l’antic camí de l’Ametlla, passariaper Can Borbó i Can Busquets, entra-ria a l’Ametlla per Can Barretó, propde Ca l’Arenys, agafaria l’actual Anticcamí de Caldes fins a unir-se a lacarretera per Can Tiano i seguiria ambmés o menys variacions l’actual traçatde la carretera de Bigues.

Les Villae eren grans cases de pagèsautosuficients, amb una part residen-cial i una altra de treball.

Ràpidament l’aristocràcia de la zonaes va integrar al nou sistema i es varomanitzar. Segurament, la majorpart dels ibers de la nostra regió passàa treballar d’assalariats de les villaeromanes.

Els romans convertiren els territorisde les tribus ibers en demarcacionsque anomenaren comptats o pagi (derecollir els comptes o pagaments). Elscabdills ibers es convertiren, segura-ment, en els recaptadors dels impos-

tos i depenien dels Ducs provin-cials.

Al llarg dels anys varen tenirimportància el cultiu de la vinya,per fer vi i exportar-lo i, després,l’olivera, per fer oli. També tin-gué força importància l’aprofita-ment de la llana amb finalitatstèxtils.

Durant el mandat d’Augustprengueren importància lesgrans concentracions urbanes:Iluro (Mataró), Baetulo (Badalo-na) o Barcino (Barcelona), crea-

da precisament per August.També fou important Caldes de

Montbuí, que era una mena de centretermal d’estiueig de les famílies de lacapital Tàrraco. També Granollers, quesembla que era una espècie d’àrea deservei de la Via Augusta a l’estarsituada en una important cruïlla decamins.

Posteriorment va agafar tambéimportància Egara (Terrassa).

El territori del Vallès fou bàsicamentrural sense cap nucli urbà d’importàn-cia, tret, potser, dels esmentats Gra-nollers, Caldes i Terrassa. Malgrataixò, hi havia uns censos de població

molt complets i actualitzats amb lafinalitat de la recaptació dels impos-tos.

S’utilitzava la llengua íbera fins que,per mitjà de l’educació (classes enimprovisades escoles particulars), s’a-cabà imposant el llatí a finals de l’Im-peri.

Els propietaris de les grans villaeassumiren càrrecs institucionals a lesgrans ciutats.

Al segle III es produí un fenomen deconcentració de les propietats, con-vertint-se algunes villae en autènticsfundi. S’acabà pràcticament l’escla-vatge i passà a haver-hi pagesoscolons sota el domini dels senyors quearribaven a constituir exèrcits.

La religió imperant encara era laromana i la indígena i, per tant, no hihavia sacerdots ni classes semblants.

A partir de finals del segle IV comen-çaren a aparèixer els càrrecs eclesiàs-tics, perquè el cristianisme es convertíen la religió oficial de l’imperi.

L’any 450 es creà el bisbat deTerrassa, separant-se del de Barcelo-na.

A l’Ametlla tenim vestigis que ensfan suposar l’existència d’una impor-tant vil·la romana del segle II aC al’indret conegut com Torregassa, queva de Can Muntanyola a l’antic escor-xador entre el carrer Torregassa i l’Al-zina.

L’altre indret a on s’han localitzatforça restes d’aquesta època és l’espaicomprès entre el pont de la Tarrera i elcamí de Can Guineu, a banda i bandade la carretera de Bigues i fins davantde Can Tiano, és a dir, tot un tros derecorregut de l’antic camí romà deCaldes.

Un altre indret és l’entorn de l’anticcamp de futbol de Can Draper onpossiblement hi hauria un altre vil·la.

Finalment, la darrera vil·la amb ori-gen al segle II aC és a Can Forns, aon segurament hi havia una impor-tant vil·la, amb forns de treball deceràmica (d’aquí el nom) que estariaal costat del Camí de Caldes. Aquestenclavament ja ve del temps iber ise’n parla al segle X en els primersdocuments escrits que fan referènciaal nostre poble.

Un altre indret on segurament s’hi

trobava una vil·la era un lloc situatprop de Ca l’Arenys, a l’altra banda deltorrent, i sobre la carretera de LaGarriga.

Un altre lloc és l’anomenat Els Casa-lots, indret a l’inici de l’actual carretera

de Llerona.Una altra vil·la sembla que es podria

ubicar a Can Palau de la carretera, quesembla que era una vil·la molt mésimportant del que es creia fins ara,situada just al costat de la via romanai de la que en tornarem a parlar.

S’han trobat restes, també, a CanPlandolit, i altres per aquí i per allà,cosa que demostra que l’ocupació iexplotació del territori de l’Ametlla enl’època romana fou intensa.

Ha desaparegut el poblat iber dePuiggraciós, doncs ha perdut impor-tància el pas del Vallès a Osona pelsCingles.

Perdura el poblat de Sant Nicolau,segurament transformat en una vil·laromana.

És d’aquesta manera que s’arribà al’enfonsament de l’imperi romà, queacabà l’any 476 dC.

A finals de la dominació romana, alsegle V, podem afirmar, per tant, ques’havien format a l’Ametlla, un mínimde tretze assentaments amb tots elsestabliments ordenats a la part baixadel poble i no massa a prop els unsdels altres.

Això ens configura un substrat forta-ment poblat, que és l’embrió del quemés endavant es transformarà en elpoble de l’Ametlla.

Vila romana de Can Terrers, a La Garriga/ Foto: Internet

Amfores romanes trobades a Granollers/Foto: Internet

Les termes romanes de Caldes de Montbuí/Foto: Aniol, Internet