sumar/ - servei d'arxiu municipal de palamós · llibres augmentará cada dia una mica més,...

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ

CARRETERA DE GIRONA,NÚM. 27

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

E spanya , 6 ptes , l ' any; E s t r a o g a r 6 ' 5 0 p te t

SUMAR/ Llibres per pensar, per A. Esclasans.—Enyorivo-

la, (poesia), per J. Jardi Cod ina .—Cerdanya ,

(poesia), per P. Francis-Ayrol.—La meva veina,

per Joan Tur .—A la memòria del meu pare (a.

C . s.), per J . Franch Aiiu.—Associació de Mùsi-

ca, per A. C . M .—Temes Sardanístics, per C .

Pruneda Balot .—(Clixé), Altre detall deis Claus-

tres de la Catedral de Girona, per S. Jprdi .—

L'ermita isolada, per J . Gelabert i Crosa.—Pu-

blicacions rebudes. — Crònica locai.—

Registre Civil i iVloviment del Port

Preu: 50 Cis. LLORENS . Ob radors Tipogràfics . Palamós

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

IS n g) e D •

B an

m m o s a SI

SSI IBSHSIBBSS] S)tlBe!aü a iBSSSB BBBBBSSBBS lBBBf lBB m

Hotel Ibérica : Comte de I 'Assalt

B A R C E L O N A

Telèfon, 4915 A.

:- Idem per llargues

Coberts a 4 ptes.

Ailotjament per dia 9 i 10 pessetes

temporades a preus convencionals

Es serveixen banquets a preus moderats i també es dis-

posa de Hoc per allotjar carabanes d'excursionistes amb un

ESPLENDIT SERVE I .

B m a •

a B m B

a B B B B B B S B B B B B B B B B I l B B S B H l B B B B B B B B B B B B I

B El S B

BBBBB

Banc Urquijo Català DELEGACIO DE PALAMOS

T o t a mena d'operacions

(S) de Banca i Borsa íS)

A L I M E N T S per a Règim Diètic i Diabètic de la casa Manuel Frères de Lausanne (Sui^a) i

Xacolates

T e ™ P a ^ è s i R o c a f o r t Carrer de Fernando VII, 14. - B A R C E L O N A

PURES DE CACAU, elaborades en el Convent

de LA TRAPA pels RR. PP. CISTERNENSES


A L F O M B R E S

TAPICERIES

LLENCERIA

H Plaça 5t. Jaume B A R C E L O N A - ^^

TELÉFON190 ft :: St- Honorat,1 i 3

IMPORTACIÓ DIRECTA DE TAPIÇOS DE SMIRNA I PÈRSIA (ORIENT)

ESPECIALITAT AMB ELS ANUSAT3 A MA DE FABRICACIÓ NACIONAL


Piçarra Artifi-

cial Marca ROCALLA Représentant gene- ^ ^ ^ ^

ral per la provincia

de Girona.

J. Oller. Cervantes, 24. Palamós l E L È F O N , nuiTi. 52

Biag] a a

a s s s

dl

s i l lü<

Chr. Hosímano ^ Steinberg'sehe Farbeníabriken C E L L E ( A L E M A N I A )

:; FABRICA DE TINTAS PARA LAS ARTES GRAFICAS ::

CUCHILLAS PARA TODAS LAS INDUSTRIAS, DE LA

M E S S E R F A B i a K R E I N S H A G E N

REMSCHEID - REINSHAGEN

Representante y Depositario para España

^acob (^ejf ARIBAU,133 BARCELONA TELÉF. 4 2 8

B • •BinH

áM ' Despacho:

Calle Cotanda, 6

Librer ía V a l e n c i a

T A L L E R E S

Alcudia de Cariet ( V a l e n c i a )


Hotel i café TRW5 S i t u a c i ó immi l lo rab le , d a v a n t d e la m a r , d e la E s t a c i ó , de l p a s s e i g i al c o s t a t d e 1' a d m i n i s t r a c i ó d ' a u t o m ò b i l s

Habi tac ions comfor tab les -Espiéndí t saló m e n j a d o r

MAGNÍF ICA, S A L A DE BANYS D'AIGUA DE M A R I DOLQA GARATX TELÉFON, 35

ORBIS , S. A. B ^ K . c " B i - i O a s r Fábrica propia de mobles per of ic ines-Mul t icopis -tes Máqu ines per calcular i deniés invents

mode rns per b oíicina

Casa Central

Barcelona Claris, n.® 5

Direc. Teleg.

ílrliis-llartpleiiá

Teléf. A. 458

C o m p a n y j a G e n e r a l de C o m e r ç , S . A, Í A B A N S M A G I V I Ñ A L S )

T r a n s p o r t s i A d u a n e s

t a s e s a F o r t - B o u , C e r b è r e , I r ú i i i H e i i d a y a

Carrer Cristina, 2. Telèfon 1692. Barcelona


t

! i

HARCA R E G I S T R A D A

Manera de tornarlo Para el dolor de cabeza , neura lg ias d iversas, (faciales, in-

tercostales, de r íñones , c iát ica, etc.), molest ias per iód icas de la

mujer y en genera l , en todo a t aque a gudo de do lor una cuchara"

dita disuelto en agua , una , dos o tres veces con media hora de

in terva lo . E n el reumat ismo febri l una cuchorad i ta tres o cuat ro

veces repart idas duran te el día en la misma forma. E n las afec-

ciones dolorosas crónicas se toma en ayunas ocho días de cada

mes y una o dos veces caso de presentarse el a taque de dolor.

Usado en esta forma y s igu iendo s iempre el consejo del médico ,

se logra vencer enfermedades do lorosas ar ra igadas y s iempre

a l iv iar g randemente a los enfermos.

Preparado por Francisco Mandri, Médico y Químico

Farmacéutico en su Laboratorio, Escudí l lers, 6, Barcelona

-ag-^»'' ^ «a- B


\va¿ DEL Qerimo. S70— qolon. i Ëxjmehna^

Al saludar ais seus amies i distingida clientela, es complau en manifestar-los haver rebut un extens i variat assor-tit en genres d'alta novetat, per a entretemps i istiu, i al en-semps participar-los que des de el 28 de Març a 1 d'Abril prò-xims em tindran a les seves ordres en l'Hotel Trias.

Casa fundada en 1869. PR EUS M ODER ATS


ANY XIV. PALAMÓS, FEBRER DE 1927 NÚM. 160

l i b r e s per pensar

L'acte de prendre un l l ibre, obr i r - lo i clavar hi els ulls, tot i semblar una feina simple, coinporía graus de voluntat i de raó. H i ha molta gent que es pen-sa l legir i que, en el fons, no fa més que pensar s'ho. Una cosa és passar els ulls per les l ietres iinpreses i una altra passar-hi la ment. I, encara, hl ha per-sones que l iegeixen amb el cor i alíres amb el cervel l . No tothom sap de lie gir . La lectura es un art com qualsevulla al tre. Cal. també, no confondre la lec-tura amb Testudi. No tothom, quan té un l l ibre a les mans sabría dir ben bé si l legeix o estudia. I la major part deis leclors hom els donaria una gran feina si els obligués a dir per quin motiu han pres un l l ibre i per quin altre el l iegeixen. T inguem-ho ben en compte: hi ha «Ilibres per llegir» i <llibres per pensar».

Lectura per passatemps i lectura per discipl ina: heu's ací, potser, la cruii la que separa r in te l ' lectual isme de l ' industr ial isme. A C a t Junya, avui, es parla molt de «Ilibres per l legir». Sembla que hom hagi fet un beli descobriment en Hangar aquesta fòrmula simplista. Qué voi dir «lübres per l legir»? Tots els Ili-bres, per ventura, no son «Ilibres per l legir»? Si; tots ho son. Però filguns d'el ls, a més a més. són «ilibres per pensar>. H i ha qui prefereix aquells, hi ha qui aquests. Jo sóc deis darrers.

L ' ideai , aconseguit només en els moments d'equi l ibr i , de pur classicisme, per totes les l i teratures, seria i és la condicio que té un ll ibre d'ésser, a un nia-teix temps, i^er l legir i per pensar. Dmtre d'aquests Ilibres sav's, d'una fmor i d'una gracia cont nguda i a peu pía, saviesa veri table, hom troba la barreja d'in-terès que fa l legir- los i de doctrina que fa esiudiar-Ios. Aíxó voi dir, dones, que tan error és, per una l i teratura, el predomini deis «Ilibres de pensar» com el deis


18 M A R I N A D A

^¡libres per Ilegir». I el que vulgui fugir massa impetuosament del peril! cere-

bral que taiiquen els primers, caurà sense donar-se'n en el perill epidèrmid que

s'amaga en els segons.

La nostra gent d'avui, diguem ho ciar per no enganyar-nos nosaltres matei-

xos, llegeix o desitja llegir inés per passatemps que per disciplina. La literatura

primària, elemental, iudimenlària, en prosa o en vers, té un noranta per ceni

de dévots a Catalunya, pel damunt de la literatura trebwllada, responsable, for-

ta, (|ue és la veritable ací i a tot arreu del món. Miratges ocasionais, i, per tant

fiigissers una hora o altra podran fer-nos creure que l'amor a les leciures de to-

ta mena ha arreiat ja a Catalunya. No ens féssim pas masses il lusions. Cada

Ilíbre, cada autor d'un llibre, coni cada branca literaria, té a casa nostra elsseus

fidels, Però el veritable gran public, i en dir ho ens refernn al públic selecte, al

que desitja, en principi, «llibres per pensar», està deniosfrat palpablement amb

Metres i amb números, que no pasa de dos cents lectors a !a Ciutat de Barcelo-

na i de dos cents a la resta de C'atalunya. Incidències favorables o desfavora-

bles, purament accidentals, poden modificar en més o en menys aqüestes xi-

fres. En el fons, però, quan les aigües lomen a Hoc, les xifres no canvien. El

nombre de gent que viu alerta, de veritable públic selecte que quan llegeix sap

ben bé qué vol i qué desiíja, pot fer-se ascendir a cinc ceníes ànimes catalanes.

Poca cosa? Ni poca ni molta; jo us die que a tot arreu del món, proporcions de

població i de cultura degudament guardades, passa el mateix. Son aquells due-centi de sempre, que ara prenen un color, ara un altre, però en el fons no can-

vien mai.

Per tot això jo crec que parlar de «Ilibres per llegir» a Catalunya és una

cosa molt semblant a allò de portar òlibes a Aleñes, com deien els grecs. La

nostra gent que llegeix amb coneixement de causa és en nombre réduit. Si a la

g Mit que no llegeix o llegeix per pur accident i gairebé malgrat ella, hom li

p irla de «llibres per llegir» avanposaiit-los als «llibres per pensar», la venda de

llibres augmentará cada dia una mica més, evidentment; però el fruit cultural

que hom frelura— ho necessitem tant com el pa que mengem, catalans!—no

s irà res més que un fruit industrial. Tornem a trobar-nos davant d'aliò del ne-

goci de IH cultura avaiitposat a la Iluita per la cultura. Combatre els «llibres per

pensar» eii nom dels <liibresper llegir» és fer creure als lectors incautes— els

qii ils cada dia van (ornant-se més cautes vai a dir-ho—que, en literatura, convé

el predomini de la cosa superficial damunt la cosa fonamental.

Jo , com tothom, he pogut constatar sovint que la majoria de lectors cata-

lans d'aquests que formen això que en diuen gran public en e! sentit de public

que en comprar un llibre mira, abans que tot, la qualitat de les cobertes i del

paper, la quantitat de planes del volum i el taniany del carácter de lletra, i,

àdhuc, el pes i el gruix, sense preocupar-se gaire del contingut, que és la cosa

única que deuria interessar-lo, titilen de pedant, així, tal com sona, tot allò que

és, simplement i normalment, producte d'intel'ligència i no pas d'epidermisme.

El parlar, com el pensar, de cada dia i de cadascú, vulgar, banal i fácil a l'oïda i


M A R I N A D A 19

al c e r v e l l , e l s s e m b ' a una c o s a n a t u r a l i s s i m a ; i tot al lò q u e n o é s a i x ò , e l s sem-

bla . ¡ ho diuen prou c l a r a m e n t , p e d a n t e r i a , s e n s e a d o n a r - s e q u e é s intePl igèn

c ía , c o s a a q u e s t a , p o t s e r la única q u e cal q u e , e n e l s n o s l r e s t e m p s , s iguí exi-

g i d a a tot Ilibre i a tot a u t o r d i g n e s d ' é s s e r p r e s s o s en c o n s i d e r a c i ó . A q u e s i ; ;

a b e r r a c i ó , q u e e s t à b e n b é a la v ista i a la c o n s i d e r a c i ó d e t o t h o m qui v u l g i i

f i x a r - s ' h i a n u l ' l a e l s n o s t r e s e s f o r ^ o s m é s n o b l e s i d e s v i a , o f e g a n t - l e s i d e s e e -

r a t j a n t - l e s , les n o s t r e s in ic ia t ives m é s b e n e n c a r r i l a d e s .

C o n v é q u e e x i s t e i x i n , é s c i a r , e l s «tübres. per l l eg i r» d e i s q u a l s ara tant ( p

p a r l a ; a co i id ic ió , p e r ò , d e q u e e x i s t e i x i n a b a n s i per d a m u n t d 'e l i s , e ! s

«Ilibres per p e n s a r » . D a v a n t el m o d e l a c a d è m i c hom pot niuntar-hi , s e m p r e i

a t o t e s h o r e s , el m o d e l p o p u l a r . M a i , p e r ò , a q u e s t s e n s e a q u e l ! ni d a v a n t d'ü-

quel l . En l i teratura, é s s e m p r e la i i i t e l i i g è n c i a la q u e f a el p e s i la t o r n a . L a

resta no é s r e s m é s q u e s u p e r f i c i a l i s m e , i al f o n s del f o n s , i n d u s t r l a l i s m e .

A c o s t u m e m - n o s a mal f iar quan s e n t i m parlar m a s s a fort i m a s s a s o v i n t d<

«Ilibres p e r l legir>. P e n s e m q u e tota l i teratura n o r m a l , a C a t a l u n y a c o m a te i

el nión, no s o n e ' s Ilibres p e r m a t a r F e s t o n a e l s q u e i n t e r e s s e n , s ino e l s Ilibres

per omplir- la , per fer- la g r à v i d a i p e r h e u r e el fruit d 'e l la . B u s q u e u , c o m p r e r .

e s t u d i e u , ara i s e m p r e , «Ilibres p e r p e n s a r » . S e n s e a m o i n a r - v o s g a i r e a m b l'c

xit s o r o l l ó s , p e r ò f u g a Q , d e i s «Ilibres per l leg ir» . N i p e n d r e per motiu d 'orgi i l .

una v ic tor ia tan v a n a .

A. E S C L A S A N S .

De la desaparegada revista "Meditenània", de Matará.

Enyorívola

P e r q u è u n a o m b r a de t r i s t e s a ,

torba la s e r e n o r del v o s t r e e s g u a r t . . .

a n y o r e u l ' E m p o r d a n e s a ,

0 b é , la d o l c a c a l m a d ' a q u e l l mar?

V o s m a n c a la terra a i m a d a ,

m a t e i x q u e un v e r g e r f lori t ;

q u e p e r f u m a a m b r o s a d a ,

e l e v a n t - s e a l ' in f in i t? . . .

T o t a n a n t f e n t c a m i ,

a n y o r e u a q u e l l ce l r e s p l a n d e n t !

1 l ' h e r m ó s mar l la t i . . .

q u e v o s p a r l a v a del l lunyà O r i e n t ?

Juny—1926 JOSEFINA J A R D I C O D I N A


20 MARINADA

Cere nya

Cerdanya vestida de pal la','verdor terra de pau, de fortitut, de serenor no tens la Hum escandalosafde la plana, ta claror és destil lada i fina i blana. Vestides d'harmonia o bé de dol, segons coni va passant ia broma sobre el sol tes prades son davantals de vellut o de seda i el gran misteri jau al cor de \a] pineda. Tes carenes s'arropen amb'manteìl de color coli de tórtora i mordoreil, i bó i embolicant tos cimalls, les boirines estenen per les valis ses terenyines.

0 clarianes de l'Aurora, blaus matins, indefinibles joes de Hum demés dels pins 1 Humenets d'or fos per les altures, crit de l'isarí en busca de pastura; bramoleig del,torrent en els abismes trompetejar de l'àliga per les «cismes»; pois deis remats, planyívols bels. tonada esquellejar endolcit de la vacada.

Vespres sossegats, calma pels prats, calma per tot arreu, calma pels blats, festeigs senzills prop de fontetes regalines. Soiiiriure en boques carmesines

brugit de petons poltros estorlocats, saltirons, abeuratge d'eugues panxudes en els noes,

toes de'campanes

en capelletes llunyanes


M A R I N A D A 21

Nits fredolenques, boires del Cadi ,

fressa de tramuntann, cant divi,

fressa del vent en e! pinar,

fressa que fa pensar al sorol! del mar.

Musiques ignotes, notes rondollaires

que corren pels aires;

i nits somnioses,

pobles encaputxats de Hoses

trip trap d'esclops, cants de pastor, gloses.

Cerdanya, blats onejadiços, blats d'or

xirritades i gemecs de segadors

lluentors de fais, faixes morades,

barretines, roselles encarnades,

ressons, rebots de sons de serra en serra

Cants de la terra.

0 Cerdanya, finca del goig i de i'anhel

prestigiosa pinzellada sobre el eel;

embadalit i tremolos eau i en tos Ilaços,

d'amor amarat estenc els braços.

1 poc a poc en gest fervorós vaig juntant

les mans

Com càlzer, com copa santa

vers ta «cisma» que s'ageganfa:

0 Cerdanya, obi i Íes mans per fer-te

a ton altar l'oferta

d'un cor que somnia

corrontomat d'amor i poesia.

1 al mirar-te de fit a fit,

Cerdanya,

o Muntanya,

me s'inifla el pit

me s'iriumina el rostre,

Cerdanya de neguit.

Cerdanya nostra!

i'. FRANCIS-AYROL .

(De «L'Eveil Catalán» de Perpinyà).


22 M A R I N A D A

La meva veina

Piegava a les doize i tni l ja, i i iVn-biitin dins de ri i inericana, m'encfisque-tava el Cíipell i bri inzent corn una sa-gela eniprenia carrer de la Princesa amunt. Ella piegava a la una. 1 sacrifi-cava anìb niolt gust la nieva estada a un café, paladejant el vernini pe' huniil plaer de veure-la unn mica de Iluny, perqué ella es fixés anib ini, encar que per conseguir-ho, hagués de sofrir les mirades de les seves coni-panyes de taller, rialleres i enjogassa-des coni elles soles.

Trist Muior sense esperança el inen! Soinnirir una noia que no po-drá niai estiniar-vos. Que mes aviat us odia que us estima, que en mil ora-sions us ha deinostrat el seu despre-ci! Tr ist amor el meu! Toihoni , amies, parents, ni'aconsellaven que la deixés d'estimar,que no pensés més amb elia, qn'eni distragués. Jo mentalment pro-metía fer-ho aixis, més cada dia al so-nar l'hora de sortida, emprenia carrer de la PI incesa amunt, com si els rao-naments no existissin.

Sor t ien ja les modistes. Com a mi. da preventiva era convenient amagar-me. Aixís les amigues no em veurien, i ella no tindrá la mala impressió de que anava a esperar-la després de ha-ver-m'ho proïbit. Aquell kios!< de dia-ris de la cantonada era un bon refugi-I tant si ho era que ella va passar vora meu sense veure'm.

P o e m a s He la vida prosa ica .

Si rhfiguessiu vist estic segur us n'haguereu ngrad^t. No era una noia més, tal vegadn era vulgar, polser no destacava de les altres, més per a mi era única

La vareig seguir! Quins saits em donava el cor c^ida vegada qu'eüa es de tL i rava i qin'n temor qn'ella es girés i em veiés! I amb quin gust m'haiiria bara Mat amb aquells joves imperti-nents que li digueren no sé quines pa-raules!

Quin paper em farà a m'Iii al veu-reni? Bó? Dolent? Prove-m'ho.

I apielani el pas vareig aconse-guir-la. Una vegada vora seu, uns mots de salutació.

—Bon dia, Nuri , i una gran barre-tada.

El més adust silenci m'aculli, i el rostre reflexà clarament la contrarietat que la meva vista li ocasionava.

El meu fracas era dolorós. Vareig seguir el meu carni mentres un rictus de pesar es pintava a la meva cara.

Era evident. Calia ob'idar-la.

Tocaren les dugues del inati, i Ies cabòries que m'impedien trencar el son seguien més fermes que mai. Cer-tament, tot, em deia que tenia que fer per manera d'oblidar a ia Nuri. El meu cervell m'ho recomenava però el cor


M A R I N A D A 23

m'ímpedia de complir ço que voldria. T a l vegada si fes coin els joves

de! dia. Cerqués una novia. Res de cosa formal. N o hauria pogut. C a l i a una noia de bona fe, qu'eni distra-gués, bonica per donar-me el gust d'exhibir-la ais amics, .. i deixar-la quant m'en cansés. E m venia a la me-moria la gentil figureta de la meva veïna, la Lola, qu'em varies" ocasions m'havia ja deinostrat que es íava per mi, com es diu vulgarment. Era for-mosa, molí més que la Nur i ? qué h¡ havia trobat en aquesta? basiant inieli-genta i sabia, cosa extranya, seguir una conversa. N o caiia altre recurs. L'endemà em declararía a la Lola. La son clogué a la fi els meus ulls, dei-xant per unes hores el meu cervell en repós.

I l'endemà a la tarda, a n'aquella hora radiant de la posta de sol li va-reig parlar. T a l vegada m'estigui nial el dir ho, més li vaig pintar el uieu amor tan càlidament, vaig trobar pa-raules tan dolçes, vaig fingir tant bé un amor que no sentía, que si bé no va donar-me un si ben résolut, em He-maná un dia de temps per pensar-s'hi.

— S ó n tant informais els homes en digué com a corolari.

E ls homes en general, tal vegada si, més jo, un enamorat-d'ella com era no podia mentir mai. I amb aqüestes o

pafescudes paraules fetes, ben cons-truídes, que si un amor ardent hi ha-gués hagut no hauria pogut fer, la va-reig despedir, demanant-li per favor una ben agradable resposta perl'ende-mà.

Més després, el coreó del remordi-ment! Després el dubtar de si el meu comportament era digne d'un home, d'un català! 1 com a final desconhorta-dor, l 'evidència de que m'havia con-duTi coin un galani professional, com un despreciable "papal lona", el pen-sar que podia fer mal a n'el cor d'un altre eni feu tornar endarrera.

1 el dia segiient, quan ella ruborosa d'emoció em donà un si que venint d'altres l lavis m'hagueren fet tan felig li vareig confessar que no l'estimava, que per el la sentia simpatia, apreci però no amor.

El la s'en ressenti es trasmuda el seu rostre, niés penso que el temps gran guarídor de ferides haurà curat la del seu cor.

Í ¡0, somniant amb la que tal v e g a -de no podré -conseguir mai, cada dia al piegar a les dotze i mitja empreñe carrer Princesa amunt per tal de veu-re-la una estona, sense que ella em vegi.

JOAN T U R .

11 - 6 - 26.


24 MARINADA

A l a memòr ia del meu pare (a. C. s.)

Al meu germà de Ilei En Santiago Vali fìbert

Prop d'un any ja fa que va deixar-nos per sempre iiiés aquell qui va do-nar-iiie l'èsser.

Fou per la iesiivi lat de Sant Josep i prop de la uiia d'aqiiella nit serena ¡ quieta per uns, negra i tenebrosa per els faiiiiliars qui rodejaven a aqueli cos que paulatiiiameiit s'anava apagaiit i séparant d'aquf.st mon, píe de felicitáis i benestars per uns i per nltres pie de íreballs i uialhíiuratices.

I qué de coses vaig apendre en aqueíls úUínis inoineiiís de la vida del hoine a qui niés he eslinuit!

C •rt.iinent, vaig pogner-ine donar compie de la finalitat de tot lo del mon.

La mort, ¡nnl amb el naixement, és lo únic qn'ès igu-ilat per ries i pobres,i verilahItMiiciil el Creador va voler de-mostrar q le si durant la vida uns po-dt.:n .i^osar més que els altres per llur posició. eu canvi a i'hora de la mort tots deveui èsser iguais coni som iguais en e! néixer.

Si Ies riqueses poguessin impedir les enfermetats 1 principalment les cala-mitats que moites vegades un sofreix

abans de niorir,ens esgarrifa el pensar que si ara els pobres sofreixen, moit més patiriem, si els afortimats no es-tessin exposats al igual que nosaltres a arreplegar aqüestes terribles enfer-metats que minvan l'existència i que tant fan patir abans de morir.

En el moment de la mort s'acaben les ríqueses i les miseries i la enueja, aquesta enfermeíat espiritual que mol-tes vegades perjud'ca molt més que una malaltia corporal.»

Moments tristosforen aquells quan tots aquests pensaments, bruzint com una eixam d'abel es passaren per la mevH pensfi.

Fou en el últim instan, quant ja per sempre més tancava els ulls del meu pare, bó i esperan! que aquell cos que tantes vegades m'havia escalfat en els seus braços em comuniqués la íredor que com un despido poc a pocs'anava apoderant d'ell.

josEP F R A N C H ALIU.

Granollers, 9 3-27.


M A R I N A D A 25

ñssoc iac ió de IT]Ú5Íca

Recital de Piano de Jaume Roca

No ens cai sino fel ic i tar a i 'Asso-clació de Música de nostra població per el bon encert que t ingué en confiar ei concert corresponent a aquest mes al joveníssim pianista Jaume Roca.

La nostra entitat musical, no con-tenta amb donar-nos a conèixer artis-tes de vàlufi reconeguda, té el bon en-cert de presentar al nostre public una f igura que, si bé ara es troba en els començos de la seva carrera artística, és indubfable que a no t r igar haurà ad-quir i t un ben just i ext raord inar i re-nom.

En Jaume Roca, té efec l ivament exce l l en t s condicions p e r a t r iomfar en l 'art pianist ic. A niés d'una justesa

envejable.posseeix una gracia indiscu-t ible i propia en L'execució, QO que fa que hom l 'escolt i amb gust, i just i f ica el que en mantes audicions com ha do-nat hagi obt ingut èxi ts tan falagut-rs i la premsa n 'hag i parlai en termes tan encomiàstics.

Aquest novel l pianista, quins estu-dis al estranger comentaran en breu, ens oferí dones, una vetl lada ben me-morable-.EI programa escollert p e r » la mateixa ens donà bona ocasíó per qué recordessim les cr i t iques que de l 'ar-tista n 'haviem rebut i roconeiguessim la seva justesa.

Heus 'e l aqi i i :

l

Preludi i Fuga n.° V I I (mi bemol) . . j . S. B A C H .

Estudis núms. V i IX (en fa menor i sol bemol major F R . C H O P I N

Scherzo núm. I (si menor) . . . »

Sonata, op. 27 (do sost ingut menor) Adagio sostenuto. Al legretto. Presto Agitato.

L . V . BL-KTHOVTN

Variat ions sérieuses MI ÎNDELSSOMN'

Tercer nocturne G . FAURÉ

A u Couvent BORODINK

Gnomeure igen (Danse des Gnomes). F R . L Î S T Z


26 M A R I N A D A

Totes les pecei, foren dites amb un

domini exiraoïdinâri i arrencareii a la

concurrència l la igs aplaiidiments. In-

terpreta, per apaivagar-los, i fora de

progranui, una peça de Fr. Lis lz , sor-

tint Tanditorl verninent coinpiagut de

la vetlladfi.

D e cor desitgem que l'èxit més ro-

tundent coroni els estudis d 'aquest jo-

ve artista i que el seu nom vingui a

juntar se amb els ja nombrosos que

avili dia posen tan alt el nom de Cata-

lunya.

A. C . M .

e m e s s a r d a n i s t i c s

IV

Les noies Immorals i la sardana,

Tols pregonem que a la sardana,

sigui per el seu origen o per la sutiii-

tat que té coni tota dansa, o bé pel sim-

bol que represenla, hem.de donar-li.un

caient sino serios del tot, al menys mo-

ral. Puntegis aciençadament i quan la

música s'ho porta no desdiu de res el

saltar-la, però si,guardanl-se de donar-

li un aire iinpropi que empetiteixi el

bon nom de la nostra dansfi.

Dones no ho creuen aixi certes

noies tantmatëix. Aqüestes noies,

—poques sortosament—tenen una no-

ció de la sardana ben diferent de la

que ha de tenir tota dona catalana.

Elles solsament les bailen per lluïr les

seves formes i gracies, que si massa

s'ensenyen perden tot el seu gentil en-

d's i com a tal, admirat i desitjat dins

la més estricta noblesa.

En cada bailada n'hi trobareu una

o dues o més, d'aquestes noies Immo-

rals (perdoneu si Ies tracto massa crua-

ment)que exhibeixen amb poca decèn-

cia coses que la vergonya hauria de ta-

par honestament. Prous liocs d'esbarjo

hl ha en cada poblé, en cada cíutat on

poden anar a lluVr el seu tarannà.

Si tots els joves sardanistes tingue-

ssim una mica de desprendiment, hau-

ríem de donar-Ies'hí a compendre un

gran despreci, però ai! la temptació

és massa llaminera i molts i molts n'hi

ha que encara hi troben una gran com-

plaenQa que una d'aquestes noies, lleu-

geres de roba i de seny, s'eis hi posi

al costat adressant-los'hi de pas, una

mitja rialleía.

J o voldria que si a lguna de les in-

teressades llegís aqüestes ratlles, sen-

tís una mica d'escaífor a les galtes i

comprengués el seu erro, dones la sar-

dana—«la grácil, magnífica anella> diu

Maragal l—inclou dintre el seu ritme 1'

ànima sencera d'un poblé que treballa

i pensa, i no la xabacaneria d'un poblé

pervertit.

c. P R U N E D A B A L O T .

Badalona.


MARINADA 27

5 . J O R D I

Altre detall deis C laustres de !a Catedral de Qlrona

r W ® ! " ^

TX-


28 MARINADA

- 'e rmi ta ¡solada ub icacions rebudes

Lema: Plairors pirinenques.

Ermita de la muntanya voltada de flors de bosc, on de gris plomaige sembles dormida en l'herbei verdós. En el blau cel t'emmiralles, í et besen l'oratge pur' i el raigs de sol que enriolen eis indrets de solitud. Res trenca la dolça calma estesa peis teus redols, i un perfum camperol s'alça als teus peus que mal no es fon. Un sol cop a Tany tes portes s'obren a la llum del iorn: quan venen en romialge eis dévots de llimyans llocs a lloar la humil Imatge que guardes com un trésor, Llavors veus enriolada. com un sol, i al teu redós s'ouen càntics i pregàries que brollen de dintre eis cors, i íes flors apar que treuen més aroma i més calor, com si contentes estessin de veure't soniriure a tu. Més, és breu la teva festa, i es fonen bentost eis cants i les veus de fe i pregarla qué de dret al cel s'en van, en tant que tu restes trísta -en la teva solitud, amb eis timons i l'orenga, i per mirall el cel pur.

JOAN GELABERT I CROSA

Entre les múltiples i diferents publi-cacions que anem rebent i amb les que auib gust hi tenim establert el canvi,hi han despuntat des de que no n'havíem fet mencio, les següents;

«Revista d Olot» en el ?eu número dedicat al il lustre olotí EstanisiauVay-reda; «BuHIetí del Centre Excursionis-ta de SabfideiU amb autoritzats articles i intéressants gravats; «Revista», pu-blicació mensual que surt a la capital, publicada per l'Orfeo Gracienc i en la que s'hi donen diferents dades de les diverses labors que desenrrotlla aquella entitaí; la sempre tan interessant revis-ta cVidd Lleidetana»;.el Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya; «Po-blé N o u ^ quinzenal; «Pía i Muntanya» de Balciguer; «Gaseta de Vilafrancai; «Lleida> i tants i tants d'altres que fa-rien la llista interminable.

Havem rebut també I amablement dedicat per el seu autor, un folleto en-certadament escritper Mn. Lluís Serra i Comelies, fundador i Director de la Casa Pairal de l'Obrer, titoiat «Les Normes de l'Aprenent», que, com el seu nom Índica, consisteix en un recull d'ensenyances i regles practiques, tan per el'Iegir ofici com per arribar a esser-ne un bon fadrf. No cal dir que l'havem llegit amb deteniment í ens fa declarar-lo ben recomanable per tota la jovenalla obrera.

UNA PUBLICACiO PUNTUAL

Es factible que una Revista catala-na surtí amb puntualitat? Aquest punt


M A R I N A D A 29

ha estât ja resolt per «Llegiu me» el

número de Març de la quai ha estât ja

repartit. Ultra varis contes i novel leíes

de Car ies Pi Sunyer , V. Ca ldés Arus,

J Vives i Borren, H . de Balzac, 0 .

Hen ry ,H . J .Magog , e t c . etc. aquest nú-

mero conté una interview moit intére-

ssant amb Ape r i e s Mestres, precedida

de la fotografia d'aqiiest insigne artista

i les continuacions de les grans novel '

les «La Dida> de J . Feliu i Cod ina i

«L 'Honor de les Neus» de J . O . Cur-

wood . T a m b é dona quatre planes de

fotogravats en paper especial i obse-

quia amb el número 4 del suplement in-

fanti l . S'hi anuncia un Concurs , amb

nombrosos i importants premis, a lguns

en metàlic fins a mil pessetes, en el

quai poden pendre-hi part eis lectors.

P R O M E S A

La «Biblioteca Neus» acaba d'in-

corporar aquesia excel lent novel la a

la seva creixent coMecció. La celcbiH-

da autora anglesa ens presenta el cas

insòlit d'un aqiieferat home de negocis

que per raons de convenîència perso-

nal, prega a la seva mecanógrafa de

deixar-se passar, per un espai de temps

determinai , com promesa seva. L'atri-

bulada Mòti ica té, per certs motius de

carácter economic, que acceptar la pro-

posta i així comença la n ove l l a . L'in-

terés de l 'obra justifica l'exit assolit a

Anglaterra iarreu. Berta Ruck comple-

tament inconeguda en català, podrà

ara èsser assaborida p lenament en nos-

tre idioma gracies a l'art i trans|iarèn-

eia de la fidel traducció. El vo lum cons"

ta d̂ e 300 pagines i es ven a 2 pesse-

tes. *La Passaígera>, «Regina Orliu>

i <EI Rosari> tenen una altra companya

molt d igna d'elles.

Havem ilegii així iiiateix el fascicle

titolai «La nova promoció Cnta lana

davant de la caii ipanya de descrèdit

orsià», per S . Sarrà Serravinyals i im-

prés per la Editorial Lux de Barcelona.

En ell s'hi senyala la distinta va lo rado

de Xen ius a travers dels temps i blas-

ma dels que ara el desprecien.

M O N O Ü R A F I E S M E D I Q U E S

Velectrocardiografía en el diag-nostic de les mal al ties del cor.

P E L D O C T O R C R I S T I Á N C O R T É S .

L'electrocardiografia cada dia es ía

més indispensablt- en la práctica de

les malalties de cor. Ella i l'ortodiagra-

fia serán, i son ga irebé ja, imprescin-

dibles en el d iagnost ic de les cardiopa-

ties Tot descobriment d'un nou mil jà

diagnostic fa, que no solanient es pre-

cisin aquelles maialties ja ben conegu-

des i descrites, sino que afinant larse-

nal mèdie d 'exploració, es precisili sin-

dromes vagues , s'en- descobreix n de

nous, es diferenciin entitats morboses

i a lgunes es destrim i divideixin en

cuadros sintomàtics oposats. LIavors

es j-i inevitable eniprar el nou invent

sino es vol caure en errors i ignoran

cies llastimoses".

L'electrocardiografia va prenent una

importancia capital en la clinica, que

recorda els primers moments de la ra-

diografia i no tardará molt que el iiieí-

ge enviará al seu malait sospitós d'una

cardiopatia al electrocardiolec per, amb

la gràfica a la vista, concretar un diag-

nostic i precisar un tractament.

Per a ixò era indispensable un trac-

tat que dongués als metjes coneixe


3 0 M A R I N A D A

m e n t d e l que. s i g n i f i c a e l n o n i i i i t j à e x -p i o r a t o r i i s o b r e t o t e ls e n s e n y é s l ' i i i t e r -p r e t a c i ó ' d ' u n e l e c t r o c a r d i o g r a n u i , q u e d a v a n t d e ki g r à f i c a s a p i g t i e s s i m v e i i r e e l t r a s t o r n c a r d i a c . A l x ò és el q u e ha a c o n s e g u i t el D t o r . C r i s t i à n C o r i é s e n e! v o l u m d a r r e r d e « M o i i o g r a f i e s M è -d i q u e s » .

T r a g u d a i n e t i t d o n a ai l e c t o r u n c o n -c e p t e b e n d a r d 'eU c l r o c a r d i o g r a f l a i c o m s ' i i a n de l leg' i r les s e v e s g r à f i q u e s . D e m o s t r a l ' a u t o r e n e l l , i m g r a n com- i -

x e n i e n t de la m a t e r i a f i l i d ' u n e s t u d i p r o f u n d .

A l ' e n s e m s ca i l l o a r - l o p e r la c la re -ta t e n l ' e x p o s i c i ó q u e fa a t r a c t i v a una l e c t u r a q u e p o t s e r e n a l t r e s m a n s h a u -r ia e s d e v i n g u t à r i d a .

L ' o b r a v a i l ' I u s t r a d a a n i b més d e 4 0 g r a v a t s m o l t s d ' e l l s d e la co l l e c c i ó pé^r l icular d e l ' a u t o r , a l t re 's de n o s t r e s C ' i n i ques i h o s p i t a l s .

« M o n o g r a f i e s M é d i q u e s » s u r i e n a q u e s t n ù m e r o m i l l o r a d a e n p a p e r i e n p r e s e n t a c i ó , ç o q u e la fa m é s a t r . l i e n t .

CRONICA LOCñ

H a m o r i a ü i r o n a la S r a . D.® T e r e s a C a b a l l é i M u n t é , m a r e de l R e v e -r e n t S r . M n . E n r i c J o r d à q u i t a n t e s s i m p a t i e s c o n t a e n n o s t r a v i l a .

A e l i i a t o t a la s e v a f a m i l i a d o n e m e l n o s t r e m é s s e n t i t p è s a m .

S e g u i n t la c o s t u m q u e i n i c i à r e m l ' a n y p a s s a t , a c o n t i n u a c i ó p a s s e m a p u b l i c a r la l l i s ta d e l s i i i s c r i p t e s q u e e n el p r e s e n t a n y c o m p l e i x e i i 1 9 a n y s d ' e -da t i han d ' é s s e r c o m p r e s o s en l ' A l l i s -t a i n e n t a c t u a l p e r al s e r v e i d e P A r m a -d a d e c o n f o r m i t a t a m b el s o r l e i g c é l é -b r â t a M a d r i d , I q u i n a da ta h a r é s u l t a t è s s e r el 8 d e J u n y d e 1927.

1, Joan C a n a l Q u i n t à . — 2 , M a n e l C o l i M a r í a . - 3 , Josep M . ' O l i v e r D e -v i . — 4 , j o a q u i i n E s t e v a O l i u . — 5 , L l u í s P o n t A u l e t — 6 . R u f í T u r r ó V i l a . 7 , N a r c i s R i b e r a P i a . — 8 , V i c e n t s T o r r e -g r o s a R o d r í g u e z . — 9 , F r a n c e s e Q a i -

t a n C o b o . — 1 0 , l o a n R o b a u T a r r é s . — 11, R e r e P.areras T e i x i d o r . — 1 2 L l u í s

J u s c a f r e d a M a s s o t . — 1 3 . M a r t í B o a d a Q u e r a . — 1 4 , A n d r e u C r o s a M a u r i . — 15, R a m ó n C o l o n i V i d a l . — 1 6 , R i c a r d C l a r a F a b r e i l a s . — 1 7 , A l b e r t F r i g o l a C a m a . — 1 8 . E u s t a q u i M a r q u é s C a s t e -l l ò . — 1 9 , V i c e n t s M a r c ó R o m a n s . — 2 0 , J o a n P l a n a s S a g a s . — 2 1 , R o g e l i Q u e r a D e u l o f e u . — 2 2 , F r a n c e s e S a l v a d o r B a -ñ a s . — 2 3 . J o s e p M . ' ' L l u í s B o r r a s . — 2 4 , G i n é s S e r r a C a s t a n y . — 2 5 , N a r c í s F i i g o l a B o r r e l l — 2 6 , J o s e p B a s R o t -l l a n t . — 2 7 , I s i d r e M o n l l o c B a r t o l o m é . — 28 , Josep C o r r e d o r F e r r e r . — 2 9 , J o s e p H e r n á n d e z G a r c i a . 30 , J o s e p E s t e b a J u y à . - 3 1 , D e n i e l S a l a O l i u . — 3 2 , A l -be r t S a b a t e r G r a n . — 3 3 , E s t e v e M a r t i C ' s l e y s . — 3 4 , P e r e M u l a . G a u s . " 3 5 . l o a n R o v i r a M o l a — 3 6 , j a u m e S a l v a -d o r C a s a s . — 3 7 , J a u m e S a b a t O r i h u e -l a . — 3 8 , J a u m e C r o s S a b r i à . — 3 9 , J o a n


M A R I N A D A 31

Pinos M o l i n a s . — 4 0 , J o s e p Ricart Pi-gem — 4 1 , J o s e p G o n z a l e z C a m p e n y . — 4 2 , Angel . S a b a t G e l p f . — 4 3 , Joa-quiin Turró C a s í a ñ é . — 4 4 , J o s e p Po-mes Rubali .—45-, J o s e p C a s s a Rovira . — 4 6 , J o s e p Juana ls C o l l . — 4 7 , Fran-c e s e Orihuela R e { g . ~ 4 8 , M o i s é s Es-taño! Ferrer . - 4 9 joaquim Giiell C a í a -la. - 5 0 , Enric Dalmau C a r b o n e l l . — 5 1 , S a l v a d o r S a l a S a b r í a . — 5 2 , J o a n Ro-mani Roura — 5 3 , Sa lvador Perona P e l l i s a . — 5 4 . J o s e p Hospital B o u . — 5 5 . Pere Ungi Mola . 56, J o s e p M.^ S a l è s Grau — 5 7 , Franc isco de Asis Montaner G a r r e l l . — 5 8 , loan G u i x e r a s M u l à . — 5 9 , j o s e p Guilleni C a r d o n a — 6 0 , Lluis Pla ja D a l m a u . — 6 1 , P e r e Vi-dal C o s t a , — 6 2 , J o s e p F e r r e r F e r r e r . — 6 3 , J o s e p Pibernat F igueras 6 4 , P e r e S o l a M a r t í n e z . — 6 5 , Marcel i Puig Bou — 6 6 , Amad Miquel P o r t é s . — 6 7 , J o a n Farro C o m a s . — 6 8 , J o s e p Cusí C a s a s . — 6 9 , P e r e j o f r e E r r e . — 7 0 , J o a n Sa-guer M a r c ó . — 7 1 , Domènech Bat l ies C a r r e r a s . — 7 2 , Ansehn Xícoira Ferrer . — 7 3 , J o s e p Fornei ls F a l c ó . — 7 4 . Flo-renci Vila C a n t e n y s . — 7 5 , J o s e p Vilar S o l e r — 7 6 . T o m á s Rotllan C a s e l l a s . — 77 , J o a n F e r r e r C a l s . — 78 , S e g o n d Arnau B o n e t . — 79 , Alfred Pareras R u a r t . — 8 0 , Josep B a g ó V i l a . — 81 , loaquim Puig B a r d e r a . — 8 2 . Lluis Mont C a r r e r a s . — 8 3 , Adrià B r a g a d o G a l l a r t . — 8 4 , Josep Perich X i f r é . - ~ 8 5 F loro Níell V e r g e h . — 8 6 , J o s e p Miró J o r d à . — 8 7 . Juli Robau D a n é s . — 8 8 , Josep Molla Alíu.

Aquest ordre será alterat al resol-

dre a son degut temps els expedients

presentá i s .

Enguany el Carnesto l tes ha estât ben animat en co que e s refereix a les distraccions populars Han mancai , ai-XÒ si, les dis fresses però no per això s 'han vist desaniniats els cercav i les i les ballades a la plaça Hom dani,à a gust les sardanes talment com en els dies d'istiu que s 'apropen . Llàstima que al tercer dia el temps e n s impedís fer -ho per la tarda.

Els balls també íóren força coiico-rreguís fent-se en els mate ixos un gran escampan de confetti i serpentines .

Una nota ben escaient d 'aquest pas-sat carnaval fou el ball infantil q u e a m b gran eiicert organíiza la junta del Ca-sino ïEI Port». E s presentaren disfres-s e s en nombre de 8 7 , t o t e s de molt bon gust . Sobresor t i ren per la riquesa de liurs tra jos i per la fina presentació , la nena de 4 anys T e r e s a Mont ,dis fressa-da d 'odal isca 1 els nens Juli i Glòria R o c a , de 6 i 4 anys respect ivament , que anaven de parella turca.

E s concedien diferents i valuosos premis q u e f o r e n distribuTts de la se-güent faisó: 1er premi de nens : •^Pa-ges C i t a l a » Benvingut Coder t d'un any. l . e r p r e m i de nenes ; «Odalisca>, T e r e s a Mont . 1er. premi de parelles: «Nuvis», Josep Tur i Anita S a g à s . Pre-mis Extraordinaris : S ' en concediren dos . Un a la nena Antonleta Fornel ls , s impàticament vestida de venedor de moHns de vent i l 'altre a la nena Llui-seta Plaja , x istosament habillada de <Dida>.

La quitxalia dançà a gust i no cal dir que resulta una festa ben intére-ssant i que celebrariem que no e s deí-x é s de celebrar cap any.


M A R I N A D A 32

Cai iei i algunes rifes amb la natural satisfaccio dels aforlunats.

veritable mdnifestació de dol. (R. I. P.) * * =}:

S'han comeiiçat anib activi iat les obres en l'escollera del noslre port. Fusters, manyans, paletes i miiiaires en bon nombre hi estati t iehallant HC-tualment per reconstruiries edificacions enderrocades al finir-se el contracte amb l'anterior companym.

Ha causai general sentiment la mort de la senyoreta Anna Perez dones per les seves bones qualitats s'havia cap-tai generals simpati s. L'acte del seu sepelí, ma'grat el mal temps, fou una

Al Casino «El Port», conienccn els baila de cuaresma amb un ball de pin-yata amb valiosos regáis. S'ens diu que hi han contractades cinc o sis or-questres de valúa per amenitzar-los.

El diniecres de cendre, eti que tra-dicionalment es fa l'aplec a La Fosca, fou una diada esplèndida reunint-s'hi en aquella formosa platj'a, una verita-ble gernació.

Traspassà ais 77 anys d'edat,. Na Josepa Calbó i Esteva. (D. E. P.)

Regis t re Ciyi ÍTío\?iment del por t

Mes de Febrer

Naixements: Carme Ball-I lóbrega Pe-ralta, Dolors Palomares Pujadas, Leo-nor Arqués Cal lol . Tota l 3

Defundons: Catarina Boada Mart í , de 60 anys d'edat, casada; Angel Qa- ' llart Gelabert, de 94 anys, vídu; Agna Pérez Marín, de 18 anys, soliera; En-ríe Pascalet Margari t , de 65 anys, ca-sat; Francese Roídos Cucarella, de 66 anys, vídu; Beatriu Serra Pericall, de 38 anys, casada; Lluísa Lladó Ibars, de 2 anys; María Cruañas Costa, de 21 anys, casada; Josefa Calbó Esteva, de 77 anys, casada; Sebastià Porta Riera, de 73 anys, casat; Jaume illa Sagnér de 77 anys. vídu. Tota l 11.

Matrimoriis: Joaquíiii Forner Bonet amb Petra Qoniez Noguera. Total 1.

\?aixell5 ent ra ts duran t el mes de Febrer

Vapors nacionais: Cabo Peñas, Berga, Cabo Blanco, Vílafranca, Erandío. Tota l 5.

Vapors estrangers:

Mont-Genis, Ginetín la Borgne, Ono-loff , Rebía, Tensíf t i Le Rhin, france-sos; Churruca,Calderón, i Mount-Etna anglesos; Akròpol is, grec; Mire i l le , italià; Hel len, Unicoi í West-Chatala, americans. Tota l 14.

Velers nacionais:

Fernando Gaset, Joven Paquito, Félix Mart í , San Rafael, Gorgonio 4.'^, Ma-ría del Pilar. Tota l 6.

Velers estrangers:

Angela Madre, Itrefatellí i Cario An-drea, Italians. Tota l 3.


J. Cabarrocas-Lluch Sniffi 3ì\ìnìuxtm\ùi

s

s compíaaen aífament

en oferjr=voy eí nou do-

midfí de ía Casa Centrai

VIA LAIETANA, 30

B A U C E L O l S r A m

I Cases:

PORT-BOU, CERBÈRE, PARÍS I BRUSEL-LES.

Correspondencies amb:

MARSELLA. LE HAVRE, GINEBRA, BASILEA, MELi-

LLA, LA JUNQUERA, IRÚN, B ILBAO I PASAJES


de todas marcas desde 1 5 0 Ptas. Bicicletas MAQUINARIA AGRICOLA " KRUPP , ,

- Ä - o o i t e ® y G r f A S A S J ^ r r i j O D i y K o y s t o x i e -

Representante: OSCAR CAPDEVILA — Carretera Gerona, 3 T ä U O X - d e •¥=» A y . A

Companyia de Se-gurs sobre la Vida, LA N A T I O N A L E - La mes important i de mes

sòlids prestîgis entre les companyies franceses.

F U N D A D A L ' A N Y 1 8 3 0

LA P R É S E R V A T R I C E Companyia de Segurs contra Accidents

Fundada l'any 1864.

Segurs d'Accidents del treball , Individuals, Responsabil i tat civil per accidents de Tran-

vies, Automòbi ls , Carros i tota mena de vehicles. Corrents elèctriques, Responsabil i tat

Civil de farmacèutics, Combinat d'automóbiis, complementari del de Vida, Robo , etc.

Représentant: DON A L F R E D DIAZ S A B A L L S H a f e l C a r r e r a s . - ^ P a l a m ó s Llauneria i Lampisteria : instal'lacions per aigua, gasi electricitat.

o m a r b r e r ^ B a l t x i i a o r e , 6 9

i ^

^Doc tor R a m o n ^ P e r p i ñ á Mas ̂

Especialista en malal- ^

ties dels ulls. Ex-alum- fe

^ ne de les Facultats de p

® Medicina de Paris i ®

Barcelona. p

Hores de visiia: De II a 1

i de 4 a 6 i hores conviti- ^

¡ glides.Festius de IO a 12. ^

I Provenga, 185. 1.-2 ^ ^ {Entre Aribau i Universi-

¿ iat)^

i ^ ©'«JF'tp^'iir 'eÌT 'sis.-^'è^'à^'SFB

ANIS DEL TIGRE EL REI DELS ANISSATS

P R O V E U - L O , S E N S O U B T E Ë S E L M I L L O R

E N R i e L L A D Ó A R E N Y à D e M > U N T

(ilA«l CELO N'A)


±

í p

Éi

± ík

í f

oí« ±

±

«Én

.•fe

s l í

3P

•Éí«

Cíelos Sanromá VENCEN INDISTINTAMENTE EN LOS VELÓDROMOS DE

L L U C H M ñ V O R :

E n s e r i e : Pr imero, C ñ R L O TT ]E550Ri 70 vueltas: Pr imero, B U L 6 í ^ R E L L I

± W

Carreras Internacionales

flLQETT]ETnE5l : : 13 de mavo 1926

50 vueltas: Pr imero, B U L 6 ñ R e L L I Velocidad : Pr imero, C . TH E 5 5 O R I

Desafio entre STí^ADñ-ñl^NDETe Ff^imERñ : ñ l f . S T R f t D ñ CODOS S O B F í e C I C L O S

^ SfíTlROmñ ^

B A L T U E S , 6 2

TELÉFOnO, 1445 fl.

Él

ái

í t?

w

B f t R c e L o n f l

W átr,

tt

í fo

Í i í ^ ^ ^ ^ i f ^ ü f ^ I f


FUNDI C I Ó i Tallers mecánics i electrics

Tomás, Soles i Cia., en Cta. CARRETERA DE BARCELONA, 39 BIS :. G I R O N A T e l é f o n U r b á n . ' ' 2 4 2 T e l é f o n I n t e r u r b á p e r a c o n f . a . " 6

! C A P D E S A N T S E B A S T I Á : : : : P A L A F R U G E L L

H O T E L R E S T A U R A N T dirigit per Modest Lladó En el punt més bell de la Costa Brava . Restaurant al cobert i a

la carta . Comodes habitacions

Autos turisme a la arribada deis trens a Paiafrugeli . Tel. 1405

f ¡

e m i L j j i o v f l lliSZílLinCIONS

per aigua, gas í eiectricitai

Reparacions de maquínária

Carrer TDajor

Casanovas cJasfre

Raíamos

S A S T R E R I A LLOREN^ VIVES Trajos d'última creacló. - ¿spccía-iitit en trajos da tptes cla»»es \

gustos. - Preus mòdics.

Placa tetitució, 4 - PALAItOS

J . A mat i C! DISPESES I CASA De «ENJARS

e&MERAT &ERVEI es SERVEIX A LA CARTA

Pi i Margall, 8 - Palamós


VIoderna E S D ANO P R O F E S S O R : R . CASAS

Pian d'estudis de 1'acadèmia Granados de Barcelona. Nova tècnica del Pedal segons el malaguanyat mestre.

C O N F E R È N C i E S DE T E O R I A H I S T O R I C A D E L A M Ú S I C A

X J I I ^ O X I S i A d o x u i o i l l .

Sasireria de Joan Especialitat en uniformes

0 0

B . o n ô a 6 e 5 f . I P e r e , 7 , e n f . B a r c e f o n a

Tipos d'impremta. — Filets de coure.—Papers J O H A N N O T Maderamen per a impremía. — Imposicions de ferro i de metall d'impremta. — Numeradors de ma i de platina — Ma-quines de cosir amb corxets i fil-ferro rodó i pia sistema G E B L E R per impremtes. Encuadernacions i Fábriques de Caixes de cartró — Les mil lors 'Maquines de cosir amb fil textil sistema E G G E R . — Instai'lacions completes d'imprem-tes.—Màquines noves i R E C O N S T R U I D E S per IMPREM-

TA, L ITOGRAF IA 1 E N Q U A D E R N A C I O .

Rambla de Catalunya, 91 - Teièfon 3275 A. Telegrames "Artelibro".

Casa C. Gorchs i Esteve # Barcelona

M a q u i n a r i a i A r t i c l e s PER L E S ARTS

D E L L L I B R E


•f.

Miquel Sala. - Palamós T A L L E R D E F U S T E R I A M E C A N I C A

Représentant de la gran Company ia de Segurs «La Unió i El Fénix Espanyol

Ademés contracta segurs d'incendis, vida, accidents, enfermetats i ruptura

de cristalls. — Paper per einbalatge de taps.

D I P O S I T dels Materials de ï T D A I ÎT" A C 4 la C A S A UKALl I A, S. A.

C A R R E R D E L M O L L , i i 3

M

M « «

ÏOS "G4N î j

D ' US INDISPENSABLE

PER CRIAR SANS I

GRASSOS ALS PORCS

M « M

^ 43

M

M

Demaneu-lo en totes les Drogueries

N o us fieu de les Imitacions .^er

W

I m

^ AGRICULTORSn I

î

empleeu per tota classe de cultius

LAooB FRUCTIDOR venda a toi-arrcu

Pabricant: J o s e p TTlonclús B a l a g u é .. T O R T O $ ^


sumar/ - servei d'arxiu municipal de palamós · llibres augmentará cada dia una mica més,...

Documents