soto_torres_eva_pac2_ percepció

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2013 - juny 2013 Soto Torres, Eva

Prova d’avaluació continuada – PAC 2


Presentació i objectius

Enunciats: descripció de la pràctica

Materials

Criteris d’avaluació

Format de lliurament

Data límit de lliurament




Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals es treballen aspectes fonamentals dels mòduls 3 i 4 de l’assignatura: Percepció auditiva i Percepció tàctil. Treballant aquesta PAC s’intenta que l’alumne sigui capaç, mitjançant la recerca, l’elaboració i síntesi de diferents continguts (interns i externs als mòduls), de comprendre conceptes rellevants relacionats amb la percepció auditiva i tàctil.

Enunciat de la PAC

1.- Llegiu l'article “Música y cerebro: fundamentos neurocientíficos y trastornos musicales” (accessible des de la direcció http://www.neurologia.com/pdf/Web/5201/bf010045.pdf) i responeu a les següents preguntes:

a) Descriviu dos procediments que es puguin seguir per determinar el to d'un so. Quin mètode triaríeu perquè un adult sense coneixements de música determini el to d'un so? Creieu que un músic professional que toca el piano des dels 5 anys podria obtenir bons resultats amb tots dos mètodes? Per què?

Per poder determinar el to d'un so podríem aplicar una serie de procediments: la quantificació del to absolut del so i l'aparellament de tonalitats. - El procediment de quantificació del to absolut del so és el que estableix la separació en la freqüència entre dos tons, mesurant l'interval. Aquest procediment compararia un to respecte a un altre.

- El procediment de l'aparellament de tonalitats és la que realitza un subjecte al establir la separació de la freqüència entre dos tons, és a dir, la mida de l'interval.

b) Imagineu que després de fer la prova anterior amb una sèrie de persones, descobrim que una d'elles té un rendiment molt pobre (respostes a l'atzar) i relata que des de molt petit mai va ser capaç de diferenciar certs sons. Què trastorn específic podria estar patint? Podríem aplicar algun tractament de rehabilitació neuropsicològica?

El trastorn que podria afectar a aquesta persona seria amúsia sensorial o receptiva, és a dir, la incapacitat per a discriminar els diferents tons.

En el cas que aquesta amúsia fos adquirida, podríem recomanar una rehabilitació neuropsicològica. Tot i així, si aquesta persona no es dedica al món de la música, aquest trastorn no suposa una alteració important ni minva la qualitat de vida.En el cas que fos amúsia congènita, encara no s'ha pubicat cap estudi per a la rehabilitació dels pacients. Aquest trastorn no minva la qualitat de vida de la persona que ho pateix.

2.- La següent fotografia representa un partit de Goalball, un esport creat específicament per persones cegues i deficients visuals. Els dos equips han d'aconseguir ficar la pilota a la porteria del contrari, fent-la rodar per la pista (no es permet botar o llançar la pilota en alçada). Per manejar-se en el joc, els jugadors han de guiar-se pel so de cascavells que emet la pilota.

http://www.neurologia.com/pdf/Web/5201/bf010045.pdf




a) Citeu i descriviu com a mínim tres claus auditives que poden ser utilitzades en aquest context per localitzar la posició de la pilota al camp.

La capacitat del subjecte per a determinar la ubicació de la font emissora del so a l'espai de coordenades tridimensional és l'anomenat procés de localització del so. Aquesta només és posible amb la audició binaural.

El so l'arribarà de forma diferent a cadascuna de les seves orelles però, el sistema auditiu s'ajuda amb una serie de pistes que l'ajuden a poder localitzar el so.

La clau de la distància entre la font emissora del so i l'oient, és la més concisa a l'hora d'obtenir informació de la coordenada.

La clau espectral està relacionada amb la coordenada de l'elevació, depenen de la situació dels sons respecte el receptor. El so que arriba a l'orella és diferent al so que emet la font (funció de transferència funcional). Les ones emeses ens arriben rebotades des de les diverses zones que ens envolten. A vegades pot ocasionar un minvament de la intensitat de la freqüència i en altres un augment d'aquesta.

La clau interaural fa referència a la coordenada horitzontal de la font sonora. Està causada per la diferència entre els estímuls que reben les orelles. Primer de tot, el temps que triga el so en arribar a l'orella dreta i l'esquerra és diferent, ve donat per la distància entre la font emissora i les orelles.

La intensitat també serà diferent a cadascuna de les orelles per què el nivell d'intensitat sonora que assoleixen ambdues orelles serà dispar . Aquesta diferència es produïda, també, per la distància que ha de recórrer les ones per arribar a una o l'altra orella.




A part d'aquestes diferències, també hi han paràmetres que ens ajuden a localitzar els sons. Aquests serien la pressió sonora, la freqüència, el moviment i la reflexió del so.

b) Imagineu que, just abans que l’atacant llenci la pilota, esclata una de les bombetes que il·luminen el camp de joc causant un fort soroll. L’àrbitre interromp el joc, argumentant que aquest incident impedeix que els defensors puguin localitzar la pilota. En quin efecte concret s'ha basat l'àrbitre i quin és el seu fonament? Creieu que és una decisió encertada?

L'efecte en el que es basa l'àrbitre per interrompre el joc és l'emmascarament, concretament és l'emmascarament temporal. Ve donat a que un so suau (el so dels cascavells) es troba proper en el temps amb un so d'amplitud més gran (l'esclat de les bombetes). Tal i com explica l'enunciat, l'esclatament de les bombetes ocorre just abans del llançament de l'atacant, és a dir, abans que es sentin els cascavells i, per això, podríem definir que es produeix un postemmascarament.

Personalment, penso que l'àrbitre ha pres la decisió correcta. Les persones que juguen a Goalball són persones amb dificultats visuals o cegues que al no tenir el sentit de la vista, tenen el sentit auditiu, entre altres, més desenvolupat. Aquesta pertorbació en la recepció dels diferents estímuls pot desorientar als jugadors i el joc ja no tindria cap valor.

3.- Tenint com a referència la imatge següent sobre diferents àrees cerebrals, ompliu la taula indicant quin codi/s de la imatge correspon/en a les funcions indicades, així com la seva denominació. La informació la trobareu en els mòduls i en l'article “Música y cerebro”.

Funció Número(s) corresponenten l’esquema

Denominació de l’àrea o àrees




Codificar la intensitat de l'estímul sonor

8910

Àrea de Wenicke (àrea 22 de Broadmann)7Àrea 41 de BroadmannÀrea 42 de Broadmann

Seqüenciació de moviments en la interpretació musical

81213

Àrea de Wenicke (àrea 22 de Broadmann)Àrea premotoraÀrea prefrontal

Imaginar que estem tocant un instrument musical

813

Àrea de Wenicke (àrea 22 de Broadmann)Àrea premotora

Representar estímuls del tacte, propiocepció i dolor

1313

Àrea motora primariaCòrtex somatosensorial primariÀrea premotora

4.- La percepció tàctil és una de les primeres a desenvolupar-se, ja que els nadons es mostren molt actius en l'exploració dels objectes que es troben en el seu entorn. La imatge que s'inclou a continuació mostra una joguina de les anomenades encaixables, que ajuda als nens a desenvolupar les habilitats hàptiques.

a) En aquest joc es tracta de fer pressió amb cada forma en la seva silueta, fins inserir-la en el lloc corresponent. Creieu que es tracta de tacte actiu o tacte passiu? Quins receptors i vies neurals del sistema tàctil creieu que estarien implicats principalment en aquesta situació de joc?

En aquest cas es tracta del tacte actiu o hàptic, que està caracteritzat per que és el nen qui controla l'estímul ja que ha d'agafar la peça. Permet diferenciar i reconèixer els objectes més complexos. El tacte permet l'exploració dels objectes per obtenir la informació oportuna. Per a que el nen pugui realitzar l'exercici correctament ha de coordinar el sistema motor, el sistema sensorial i el sistema cognitiu.




Els receptors nerviosos que capten l'estímul sobre la pell es classifiquen en terminacions nervioses i corpuscles.

Les terminacions nervioses lliures estan localitzades al greix subcutani. Es troben associades amb les fibres de dolor i de la temperatura.

Els corpuscles estan dividits en 5 tipus: corpuscles de Pacini, corpuscles de Meissner, receptors de Merkel, corpuscles de Ruffini i els corpuscles de Krause.

Els corpuscles de Pacini són receptors sensorials de la pell, a les zones més profundes, que responen a la vibració i a la pressió mecànica. Es troben, nombrosament, a la mà i al peu.

L'individu al agafar les peces de l'encaixable esta sotmès a una pressió mecànica. Els corpuscles de Pacini pertanyen als receptors d'adaptació ràpida, ja que hi ha una ràpida adaptació a l'estímul encara que aquest no desaparegui.

Els corpuscles de Meissner són un tipus de terminació nerviosa a la pell. Aquests es poden trobar a la dermis i són els responsables de la sensibilitat però, tot i així, no produeixen la sensació de dolor.

Els receptors de Merkel són mecanorreceptors d'adaptació lenta. Es troben a la pell, al límit entre la dermis i la epidermis. Aquests discos aporten informació pertanyent a la pressió i la textura dels objectes.

L'individu, en agafar les peces, és capaç de detectar la textura que caracteritza a l'objecte.

Els corpuscles de Ruffini són receptors sensorials situats a la superfície de la pell, a la dermis. Als receptors se'ls pot trobar al dors de les mans i dels peus. Aquests són termoreceptos que perceben la temperatura (calor). En un primer instant, el nen no sentira la peça freda, gràcies als receptors de Krause, però a mida que tingui les peces a les mans, aquestes aniran desprenent escalfor.

Els corpuscles de Krause són corpuscles tàctils que es troben a nivell profund de la hipodermis de la pell. Es poden trobar al teixit de la submucosa de la boca, el nas, els ulls, etc. La seva funció és la de enregistrar la sensació de fred.

La via neural que ha estat utilitzada és la via centrolemniscal que codifica la informació de la intensitat i la localització dels estímuls tàctils. Les fibres nervioses que la formen responen al tacte, encara que també aporten informació pertanyent a la temperatura.

b) Quins procediments d'exploració poden utilitzar els nens per jutjar la forma dels objectes?

El nen pot utilitzar un moviments exploratori que li proporcionaran la informació necessària. Aquests moviments són distintius en l'exploració dels objectes.

El moviment lateral que és utilitzat per obtenir informació sobre la textura de l'objecte. El moviment del seguiment del contorn és l'ultitzat per obtenir la forma global de

l'objecte. El moviment de cèrcol és el que li permet saber la forma exacta. Pressió, gràcies a aquests és capaç de jutjar la seva duresa.




Referència bibliogràfica

Diaz,C., Gómez, P.,Muñoz , D. Y Muñoz, E. (2013).Percepció auditiva. En P.Gómez (Eds.) Psicologia de la percepció (pp.7 – 55) Barcelona:FUOC

Diaz,C., Gómez, P.,Muñoz , D. Y Muñoz, E. (2013).Percepció auditiva. En C.Díaz (Eds.) Psicologia de la percepció (pp.7 – 30) Barcelona:FUOC

Soria-Urios, G., Duque, P. y García-Moreno, J.M. (2011). Música y cerebro: fundamentos neurocientíficos y trastornos musicales. Revista de Neurología, 52 (1), 45-55. Disponible en http://www.neurologia.com/pdf/Web/5201/bf010045.pdf

Webgrafia

http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/129/cd/unidad_9/m9_percepcion_tactil.htm

http://www.med.ufro.cl/Recursos/neuroanatomia/archivos/13_sistematizacion_archivos/Page342.htm

http://www.uninet.edu/union99/congress/confs/syn/02Barquero.html

http://www.uninet.edu/union99/congress/confs/syn/02Barquero.html



http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/129/cd/unidad_9/m9_percepcion_tactil.htm





MaterialsPer poder fer aquesta activitat cal:

- El material de l’assignatura que teniu en la web i en paper, en concret els mòduls 3 i 4 de Percepció auditiva i Percepció tàctil.

- El següent artícle: Soria-Urios, G., Duque, P. y García-Moreno, J.M. (2011). Música y cerebro: fundamentos neurocientíficos y trastornos musicales. Revista de Neurología, 52 (1), 45-55. Disponible en http://www.neurologia.com/pdf/Web/5201/bf010045.pdf

- Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el mòdul com a bibliografia recomanada, així com fonts fiables d’Internet.

Criteris d´avaluacióEs valorarà:

- La capacitat de síntesi, el redactat i la comprensió dels mòduls inicials (Percepció auditiva i Percepció tàctil), així com la capacitat de reflexió i crítica personal.

- L’elaboració de la informació. No es permet “copiar i enganxar” text directament des de Internet.

- Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals.

Format de lliurament

Els treballs s’hauran de lliurar en aquest mateix document, amb les respostes en tipografia de format 11 i en color blau. Podeu escriure les vostres respostes sota cada enunciat o totes juntes a continuació d’ells. L’arxiu amb les preguntes i respostes (aquest document en format .doc, .odt o .pdf) s’ha de pujar a l’aula mitjançant el link de registre d’avaluació continua (RAC).

Data límit de lliurament

La data límit de lliurament de la PAC 2 és el proper dia 2 de maig de 2013


soto_torres_eva_pac2_ percepció

Documents