sostenibilitat hidrològica del municipi de vilassar de marjdeval.com/mariahidrologica.pdf · la...

Sostenibilitat hidrològica del municipi de Vilassar de Mar

http://www.fotolibre.org/displayimage.php?pos=-10749

Maria Paricio Clar

I.E.S Vilatzara

2n bat B

18/1/2013


2


ÍNDEX1. INTRODUCCIÓ GENERAL..................................................................................................................................4

1.1 HISTÒRIA GENERAL D’UTILITZACIÓ DE RECURSOS NATURALS...............................................................................5

2. SITUACIÓ ACTUAL DEL PLANETA.................................................................................................................6

3. LA PETJADA ECOLÒGICA .................................................................................................................................9

3.1 CAS HISTÒRIC SOBRE LA PETJADA ECOLÒGICA I LA CAPACITAT DE CÀRREGA..........................................................13

4. LA PETJADA HIDROLÒGICA...........................................................................................................................15

5. APLICACIÓ DE LA PETJADA HIDROLÒGICA ...........................................................................................18

5.1 LES MINES DE VILASSAR DE MAR, HISTÒRIA...............................................................................................18

6. METODOLOGIA DE LA PART PRÀCTICA....................................................................................................21

7. L'ENQUESTA ....................................................................................................................................................23

7.1 MITJANES PER APLICAR A LES TAULES DE DADES DELS HABITATGES:...................................................................25

8. TREBALL AMB LES DADES OBTINGUDES .................................................................................................29

8.1 APLICACIÓ DELS VALORS DE CONSUM A LA TAULA .........................................................................................298.2 CONSUM TOTAL MITJÀ PER HABITANT DEL MUNICIPI DE VILASSAR DE MAR............................................................31

8.2.1 Plànol de Vilassar de Mar utilitzat per l'estimació de percentatge...........................................................338.3 COMPARACIÓ DE LES DADES AMB INFORMACIÓ DE LA MINA VELLA.....................................................................35

9. NIVELL DE SOSTENIBILITAT HIDROLÒGICA ACTUAL DEL MUNICIPI DE VILASSAR DE MAR. ......................................................................................................................................................................................37

9.1 ESTIMACIÓ DE CANVI EN L'ESTRUCTURA DELS HABITATGES I HÀBITS DE CONSUM....................................................399.2 MILLORA DE LA TECNOLOGIA I REDUCCIÓ DE CONSUM QUAN RENTEM PLATS. ........................................................419.3 ESTUDI DE LA PLUJA RELACIONADA AMB EL CABAL DE LA MINA DEL POBLE. .........................................................43

9.3.1 En el pitjor dels casos................................................................................................................................459.3.2 Aplicació d'aquesta situació al futur.........................................................................................................47

10. CONCLUSIÓ........................................................................................................................................................48

11. AGRAÏMENTS.....................................................................................................................................................51

12. BIBLIOGRAFIA..................................................................................................................................................52

13. WEBGRAFIA.......................................................................................................................................................53

14. ANNEXOS.............................................................................................................................................................54

ANNEX 1: ENQUESTA ................................................................................................................................54ANNEX 2: RESULTATS DE LES ENQUESTES ONLINE..............................................................................................56ANNEX 3: TAULES DEL FULL DE CÀLCUL ON ES TREBALLEN LES DADES.....................................................................57ANNEX 4: DADES SOBRE EL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA PER ÚS DOMÈSTIC DE LA MINA VELLA ......................................60ANNEX 5: TIPOLOGIES D’HABITATGE SENSE EL CONSUM D’AIGUA QUE COMPORTEN LES PISCINES.....................................61ANNEX 6: TRACTAMENT REDUCTOR ALS JARDINS................................................................................................62ANNEX 7: VALORS DE CONSUM PER ACTIVITAT AMB MILLORA DE LA TECNOLOGÍA........................................................63ANNEX 8: RELACIÓ DEL CABAL I LA PLUJA TOTAL ...............................................................................................64ANNEX 9: RELACIÓ DEL CABAL I LA PLUJA AMB LA SUMA DE PRECIPITACIÓ DELS MESOS ANTERIORS..................................65ANNEX 10: DADES DE PRECIPITACIÓ ANUALS (MINA VELLA).................................................................................66ANNEX 11: CABAL DE LA MINA NOVA PER ANYS................................................................................................67

3


1. Introducció general

Em va costar molt decidir el tema sobre del que tractaria el meu treball de recerca,

sabia que el volia fer d’alguna cosa que em motivés i m’agradés, ja que li hauria de

dedicar moltes hores.

Vaig començar a investigar aspectes sobre el canvi climàtic i els danys que causem els

humans a la Terra, ja que sempre m’he preocupat per l’estat del planeta i és un tema

que m’interessa i em preocupa molt.

Primerament, vaig trobar coses molt interessants però no sabia com podia enfocar-les

per fer-ne un treball.

Desprès d’estar investigant, vaig trobar un tema que em va agradar bastant, relacionat

amb l’esgotament de recursos naturals del planeta, sobretot m’hi vaig centrar més

perquè hi vaig trobar una aplicació per poder fer el treball. Com que el meu poble,

Vilassar de Mar, disposa d’unes Mines pròpies d’aigua però que amb la que tenen de

recursos propis (mines i pous) no en tenen prou per abastir les necessitats de tot el

poble, podria veure si podríem canviar hàbits per poder ser sostenibles i no dependre

d’altres localitats que ens proporcionen l’aigua que necessitem.

Aquest treball m’agradava molt i creia que els resultats que en podria obtenir serien

molt interessants i així també poder conscienciar a la gent del poble i a qui tingui

l’oportunitat de llegir aquest treball, que el consum que fem sobre els recursos naturals

és molt elevat, que gran part de la nostre vida depèn d’aquests i que sobretot, són

finits. La meva pregunta inicial era: Com viurem quan se’ns acabin els recursos

naturals?

4


1.1 Història general d’utilització de recursos naturals

Els humans sempre em viscut gràcies als recursos que ens proporciona el planeta. La

relació que tenim amb ells és vital, però tenim el costum de consumir tot allò que ens

envolta, i això ens està portant a una situació crítica.

Depenent de l’estil de vida que una població porti a terme, s’utilitza més o menys

quantitat de recursos naturals.

Els mayas, per exemple, abans de ser conquistats per els espanyols, tenien una relació

molt positiva i estreta amb els animals, les plantes, l’aigua i la terra, ja que sabien que

depenien totalment d’aquests factors. Però com que els espanyols no tenien el mateix

punt de vista, van obligar a aquests habitants a utilitzar les seves tècniques

d’explotació, i per tant, tota la seva forma de vida va canviar per sempre.

A mesura que la industrialització ha anat avançant al llarg dels anys, el consum sobre

els recursos també a patit canvis, augmentant cada cop més al pas del temps.

Això provoca que el sistema de vida dels països més desenvolupats encara sigui

estable, ja que si tots els països consumíssim igual que els més industrialitzats,

necessitaríem quatre mons per poder viure i tenir els recursos necessaris.

5


2. Situació actual del planeta

L’impacte humà i l’explotació sobre els recursos naturals del planeta com ja em vist fa

molts anys que es produeix.

Nosaltres utilitzem tots aquests recursos pel nostre dia

a dia, passant a dependre totalment d’ells. La situació,

per això, comença a ser preocupant quan aquest

consum passa a ser exagerat, fins el moment de

començar a esgotar-los.Bosc talat per la producció de recursos

També hi ha altres factors que afecten en aquest esgotament, per exemple, el

creixement de la població que es produeix any rere any, com més som, de més

recursos naturals depenem.

Segons un estudi de l’ONU, el món s’encamina a tenir 9 milions d’habitants al 2050 i

Achim Steiner, subsecretari general de la ONU i director executiu del PNUMA

(programa de las nacions unides per el medi ambient) afirma:

"Si continúan las actuales tendencias, si prevalecen los actuales patrones de

producción y consumo de recursos naturales y no pueden ser revertidos o

'desacoplados', entonces los gobiernos presidirán durante niveles sin precedentes de

daño y degradación".

6


En aquest gràfic de la WWF (Fons mundial per la naturalesa) d’Espanya, podem

observar el creixement demogràfic aproximat del planeta fins l’any 2090. El creixement

de la població augmentarà en gran quantitat, i el planeta serà incapaç de sostenir-ho si

el consum es manté igual.

Si en aquests factors els hi afegim el consum elevat per els països més desenvolupats i

industrialitzats, el nostre planeta passarà a ser insostenible, i sense tenir indret d'on

poder obtenir i extreure els recursos que necessitem per viure.

Avui en dia, els humans fem servir al voltant d’un 50% més de recursos naturals que fa

30 anys, per tant tindríem una mitja de 60 mil milions de tonelades de matèries primes

durant l’any.

Si seguim les tendències actuals de creixement, la extracció de recursos naturals

podria augmentar fins a consumir cent mil milions de tonelades durant l’any al 2030.

Els habitants dels països més rics actualment consumeixen fins a deu vegades més

recursos naturals que aquelles que viuen a països més pobres.

Una persona de Nord Amèrica consumeix al voltant de 90 (kg) de recursos naturals per

dia. En canvi, a Europa, el consum és de 45 (kg) diaris, mentre que a Àfrica, els

habitants consumeixen uns 10 (kg) per dia.

Si tots els habitants del planeta portéssim el mateix estil de vida que un

estadounidense, es necessitarien 4 planetes de superfície per poder viure tots.

El problema és que generalment els habitants de les grans ciutats s’han acostumat a

viure d’una manera on el consum de recursos naturals que fan és molt elevat i no es

donen conte o, no els hi interessa, (ja que els hi proporciona molta riquesa), que aquest

consum és totalment innecessari, els països rics tenen un estil de vida en la que

disposen de molt més del que necessiten, ja que també la societat ha anat creixent

sempre amb aquest concepte.

7


El planeta, per això, no pot produir més del que té, i del que ha disposat sempre, per

tant si la necessitat d’extreure recursos augmenta cada cop més, arribarà un moment

on tots aquests recursos que ens permeten el dia a dia desapareixeran. Ja que els

haurem esgotat tots, per això és necessari que actuem contra aquest consum tan

elevat, i establir nous estils de vida, i valors de la societat per millorar aquesta situació.

8


3. La petjada ecològica

El concepte de la petjada ecològica va ser creat a principis dels anys noranta per

William Rees i Mathis Wackernagel, dos estudiosos d'ecologia a la Universitat de

Columbia britànica.

La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que

genera el nostre estil de vida diari.

La majoria de totes les activitats que realitzem durant el dia "ocupen" un espai físic en

el nostre planeta. Aquest espai físic és el que anomenem petjada ecològica, aquesta

superfície és necessària per produir els recursos que consumim i absorbir els residus

que generem.

La petjada ecològica permet fer una estimació del terreny i la superfície marina

necessàries per satisfer el nostre estil de vida.

Es basa generalment en aquests conceptes:

• Forestal : Superfície de boscos necessària per a produir productes d’origen

forestal.

• Terreny construït : La quantitat d’hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar

infraestructures i centres de treball.

• Cultius : Espai necessari per a proporcionar l’aliment vegetal necessari.

9


• Ramaderia : Superfície necessària per a proporcionar els aliments per el bestiar.

• Pesca : Superfície marina necessària per a produir el peix que consumim.

• Diòxid de carboni: Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el diòxid de

carboni que provoca el nostre consum energètic.

Les dues imatges que es poden veure a la pàgina següent, defineixen la petjada

ecològica dels diferents indrets del planeta, la de més amunt és de l’any 1961, i la de

més a sota, és de l’any 2008. Com es pot observar, la petjada ecològica a augmentat

notablement a molts d’aquests llocs durant aquest interval de temps, passant la gran

majoria de necessitar menys de 2 hectàrees globals fins a necessitar-ne 4 o més.

També podem observar com en els països més rics i desenvolupats la necessitat de

terreny per obtenir recursos és molt més elevada davant d’altres no tan avançats.

10


(Petjada ecològica mitjana per persona i país mesurat amb hectàrees globals per càpita)

11


Hectàrea global (hag) : una unitat de mesura utilitzada per quantificar la biocapacitat del

planeta. És la mitjana de la bioproductivitat de totes les hectàrees considerades productives, és

a dir “útils” per produir els recursos que necessitem.

Evolució de la necessitat de terreny per l’obtenció de recursos naturals

En aquest gràfic es pot observar també el creixement de la petjada ecològica en visió

de futur. Arribant a la necessitat de dos planetes per sostenir-nos aproximadament

l’any 2040.

Veient aquests gràfics es pot determinar que la situació és bastant crítica, quan no

tinguem terrenys on recórrer per obtenir els recursos que ens són necessaris, com ho

farem per poder viure?

12


3.1 Cas històric sobre la petjada ecològica i la capacitat de càrrega

Com ja he dit anteriorment, els humans consumim tot el que ens envolta per

aconseguir una millor qualitat de vida. Aquí faig un resum sobre el que va succeir a la

illa de Pasqua, un exemple clar d’aquest concepte.

La illa de Pasqua va ser dels últims llocs poblats per l’ésser humà. Fins el segle XVI va

ser una complexa societat agrícola, el clima era semiàrid però va millorar a causa dels

grans boscos que conservaven l’aigua. Els 7000 habitants que hi vivien cultivaven

plantes, criaven gallines i vivien en petites aldees. Feien unes estàtues de 8 metres

d’altura que transportaven amb l’ajuda de troncs d’arbres.

Quan van arribar els colonitzadors, al segle XVII, l’únic que quedava d’aquella

civilització eren les estàtues.

Segons els arqueòlegs, la desaparició d’aquella societat va ser a causa de

l’esgotament dels recursos limitats. A mesura que la població augmentava, es

necessitaven mes terres per cultivar i els arbres que hi havia els feien servir per crear

combustible i per transportar les estàtues.

La falta de fusta va impedir la construcció de vaixells de pesca i de vivendes.

Van sorgir conflictes armats entre aldees, es va recórrer a l’esclavitud i finalment en

alguns casos al canibalisme per sobreviure.

Com que era un territori aïllat no podia tenir comunicació

amb ninguna altra civilització per poder mantenir-se, un

cop els recursos es van acabar, la civilització va

desaparèixer.

Estatues de pedra de l’Illa de Pascua

13


Amb aquest cas de l'Illa de Pasqua, podem veure un cas molt clar de l’esgotament de

recursos però a petita escala. Al ser una illa sense contacte amb altres civilitzacions per

poder obtenir els recursos que necessitaven pel seu estil de vida a mesura que el

nombre d’habitants creixia i amb ells el seu consum de recursos naturals va arribar el

punt en que aquests van esgotar-se i els habitants d’aquella illa van acabar

desapareixent, ja que no disposaven del que necessitaven per viure.

El que va passar en aquesta illa no es gaire diferent del que està passant fa anys al

nostre planeta. Els humans abusem sempre del que ens envolta i no ens adonem de

les conseqüències que pot arribar a tenir sobre nosaltres aquesta manera d’actuar. Si

no frenem aquest consum tan elevat i creixent ens pot passar el mateix que els

habitants d’aquesta illa, però per reduir aquest consum s’haurien de canviar molts

hàbits i moltes empreses perdrien molts diners, i no se si en aquesta societat serien

capaços de veure la gravetat de la situació i actuar sobre això.

14


4. La petjada hidrològicaQuanta aigua necessitem per portar a terme el nostre dia a dia?

La petjada hidrològica és semblant al concepte de petjada ecològica però aquesta, en

canvi, està basada concretament en l’aigua.

L’aigua abasta moltes de les activitats que realitzem, la roba que utilitzem necessita

aigua per produir-la, moltes de les activitats domèstiques requereixen la presència de

l’aigua, el menjar amb el que ens alimentem...etc

Amb la petjada hidrològica pots saber l’aigua total que necessites per portar el teu estil

de vida en metres cúbics per any.

L’aigua dolça constitueix un 2,5% de l’aigua del planeta i el 70% d’aquesta està en

forma de gel o de neu.

És imprescindible per la vida al planeta, i per això hem de controlar bé el abús que en

fem d’ella.

El consum d’aigua es distribueix bàsicament en 4 sectors: agricultura, llar, indústria i

serveis. Segons dades de l’INE de 2008, l’agricultura gasta un 75 % de l’aigua, un 12 %

es gasta a les llars, un 10 % a la indústria i un 3 % a serveis.

Distribució de l’aigua

Petjada hidrològica total de la producció mundial (9.087 milions de m3 cada any).

En la petjada hidrològica hi trobem el concepte d’aigua virtual:

Aigua virtual: és l’aigua necessària per la producció d’aliments i la elaboració dels

productes que requereixen un procés industrial.

15


Aigua virtual que es necessita per crear aquests aliments i teixits expressat el litres.

Aquí podem veure un mapa del món, on es veuen reflectides les diferents petjades

hidrològiques en els diferents països. Expressat en m3 per persona durant un any.

Petjada hidrològica mundial en metres3/any

16


Aportació interessant: segons un informe del Mon Verd, Barcelona és la ciutat europea amb un menor consum d’aigua, amb un consum de 107 litres per habitant i dia al 2010, i any rere any fins aquest el consum ha anat reduint-se, com es pot veure en la taula.

Reducció del consum d’aigua a Barcelona

17


5. Aplicació de la petjada hidrològica

Vaig trobar que estudiar aquest aspecte era molt interessant, ja que el meu poble

disposa d’unes mines pròpies que proporcionen l’aigua necessària per als usos

domèstics. Per tant podria estudiar aquest apartat més a fons.

Primerament vaig anar a visitar la Mina Vella (així podria fer els meus propis càlculs i

estimacions de canvis d’hàbits per ser un poble sostenible).

5.1 Les Mines de Vilassar de Mar, històriaL’origen de la Mina Vella el trobem a l'inici del segle XIX, a causa de que alguns

habitants pensaven que era necessari portar aigua de la mina al poble, al 1829 es van

aconseguir els drets de minar la conca de Cabrils. Malgrat tenir la concessió, no

aconseguí el suport necessari ni els diners suficients per iniciar les obres de minat.

Mina de desguàs (Fotografia de http://www.aiguesdevilassar.cat/museu.html)

Vilassar de Mar va esperar a la constitució d'una societat privada que el 1847 va

començar a servir aigua al poble. Fins aquell moment les cases del poble havien

d'abastir-se dels seus propis pous. La venda de l'aigua per això no resultava rendible

pels socis i van decidir vendre la mina a seixanta famílies de Vilassar de Mar l'any

1863.

18

http://www.aiguesdevilassar.cat/museu.html



Per altra banda, el 1853 es va formar una societat entre quatre persones per construir

una nova mina. És la fundació de la Mina Nova que va començat a servir aigua a

Vilassar de Mar a partir de 1855.

Durant més de cent anys a Vilassar de Mar l’aigua es distribuïa a partir de la Mina Vella

i la Mina Nova.

El 1950 Vilassar de Mar havia crescut molt i amb l’aigua de les mines no n’hi havia prou

per abastir tota la població. Per tant, els socis compraren l’antic Molí de les Alzinetes.

D’aquesta manera s’aconseguia augmentar els cabals d’aigua que la societat podia

distribuir al poble. Però encara no satisfets, el 1952 van fer perforar el pou 2 de la mina.

El 1956 es van iniciar unes obres que van proporcionar el primer dipòsit d’aigua del

poble, cosa que millorava molt la distribució i la seguretat en la qualitat de l’aigua, ja

que va començar a poder ser clorada.

Els anys seixanta van ser també de fort creixement urbanístic i per tant, també anaren

creixent les necessitats d’aigua. Així, es van haver de crear més pous per abastir la

necessitat.

Al cap de pocs anys i davant la necessitat urgent de proveir d’aigua del Ter els

habitants de Vilassar de Mar, el 1974, van iniciar la construcció de la xarxa de

distribució de l’aigua del Ter, que el 1989 ja havia arribat a una longitud de 39 Km.

A mesura que els anys han anat passant, com hem vist la població de Vilassar ha anat

creixent cada cop més, primerament el nostre poble era sostenible, no necessitava

aigua de cap altre indret per realitzar les activitats diàries, però va arribar un moment

on la necessitat era més elevada del que la mina podia proporcionar i van haver de

necessitar aigua del Ter, el que ens converteix en un poble que no es pot sostenir per

si sol.

19


Fotografia del riu Ter procedent de Goggle imàgenes

Podríem arribar a ser un poble sostenible a nivell hidrològic?

20


6. Metodologia de la part pràctica

Gran part de la part pràctica es centra en la pregunta feta anteriorment.

Concepte de ser sostenibles:

Poder viure amb els recursos naturals que el nostre municipi posseeix i pot obtenir per

si mateix.

Vaig centrar el treball en l'aigua domèstica, i per poder treballar en aquest àmbit i mirar

la possibilitat de ser sostenibles necessitava saber quina és la quantitat d'aigua que

gasta el nostre municipi domèsticament. Per això, vaig pensar quina seria la millor

manera per poder fer aquests càlculs, i la conclusió va ser que ho podria fer a partir

d'enquestes fetes a diverses famílies de Vilassar preguntant el nombre de vegades que

cada família realitza activitats que impliquen aigua corrent al seu habitatge. Vaig decidir

treballar per famílies ja que els comptadors d'aigua de la Mina estan repartits per

habitatges i així em seria més fàcil treballar les dades.

Vaig dividir les enquestes en tres modalitats, depenent del tipus d'habitatge que vivia la

família.

-Edifici plurifamiliar intensiu - Corresponen a blocs de pisos. Sense jardí.

-Edifici plurifamiliar semi-intensiu - Corresponen a blocs de pisos amb zona

comunitària de jardí i/o piscina.

-Edifici unifamiliar o adossat - Són els habitatges en que hi ha una família per edifici.

21


El numero d'enquestes finals van ser aquestes:

Amb cada enquesta sé la quantitat d'aigua domèstica que gasta en un dia cada família.

Així puc calcular i comparar amb les dades de l'aigua que disposa la mina i mirar de

trobar un estil de vida que ens proporcionés ser un poble hidrològicament sostenible.

22

p.intensiu p.semi.in unifamiliar0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

total d'habitatges

tipus d'habitatge

nom

bre

d'ha

bita

tges


7. L'enquesta

Per realitzar les preguntes de l’enquesta vaig guiar-me per una ja feta (footprint) que

volia calcular el mateix, però sense centrar-se en la part domèstica. A part, vaig afegir-ne d’altres que creia que eren necessàries perquè els resultats em

sortissin mes exactes.

Les preguntes de l’enquesta abasten totes les activitats domèstiques on utilitzem aigua.

Vaig decidir centrar-me en l’aigua domèstica ja que hi podria treballar millor i les dades

que la mina em va proporcionar també em permetien treballar sobre aquest aspecte.

Primerament l’enquesta la vaig fer en un document de Word (Annex 1), però alhora de

respondre-la era molt poc pràctic perquè al passar-ho per Internet la resposta no era

directa i portava molt més de temps. Aleshores, vaig fer l’enquesta online, i d’aquesta

manera, a mesura que els enquestats responien les dades m’anaven arribant i ja hi

podia treballar de manera més directa.

Totes les dades aconseguides (Annex 2) les vaig traslladar a un full d’excel, on tenint la

quantitat de vegades que realitzaven entre tots una activitat que requerís aigua i amb

el corresponent consum per cada una d’elles, podia tenir el consum per un dia i un cop

tingudes totes les enquestes fer la mitjana de consum per habitatge i activitat.

Finalment, sumant totes les mitjanes de les activitats domèstiques obtindrem el consum

total mitjà per un dia depenent de la tipologia d’habitatge.

Gràcies a un treball realitzat per l'ACA (Agencia Catalana de l'Aigua), vaig trobar el

consum mitjà que es gastava per activitat, depenent del tipus de casa que ens referim.

Així, ja podia aplicar aquests nombres al full de càlcul multiplicant-los per les vegades

que realitzaven l’activitat.

23

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/


Unifamiliar Plurifamiliar

intensiu

Plurifamiliar semi-

intensiuDutxa 50 50 50WC 6 6 5Aixeta Lavabo 4 4 6Rentadora 23 60 60Cuina 5 5 5Rentavaixelles 11 30 30Altres (Fregar..) 10 -- --Jardí -- -- --

Les dades que falten les he tret perquè els valors no els podíem utilitzar per les cases

de Vilassar de Mar, per exemple, el jardí estava tractat amb valors de superfície més

grans que els jardins que hi han al poble i, per tant, vaig decidir calcular els valors de

consum aproximadament depenent de les respostes de les enquestes referides

concretament al jardí i a altres activitats que gasten aigua com fregar o rentar el

cotxe...etc

24


7.1 Mitjanes per aplicar a les taules de dades dels habitatges:

Altres:

Regar plantes interiors:

He valorat que utilitzem regadores d'entre 0 i 4 litres com a màxim, per tant he

determinat que el consum mitjà per regar plantes interiors seria de 2 litres per activitat

aproximadament.

Fregar el terra:

En aquest cas podem observar que varia segons la superfície, ja que com més n’hi

hagi més aigua necessitem. Per tant, per els edificis plurifamiliar semi-intensiu i pels

edificis plurifamiliars intensius farem servir el mateix valor, un cubell per activitat,

valorant que cada cubell té una capacitat de 14 litres i que mai s’omplen totalment,

posarem com a valor 10 litres per activitat. En el cas dels edificis unifamiliars, com que

disposen de més superfície valorarem que es gasta més aigua, per terme mitjà

determinarem que gasten un 50% d’aigua més, per tant tindrem un consum de 15 litres

per activitat.

Els resultats d’aquestes variables i que hem d’aplicar a les respostes de les enquestes

són:

• Edificis plurifamiliars intensius i edificis plurifamiliars semi-intensius:

Altres : Regar flors interiors + Fregar = 2 litres + 10 litres = Consum de 12

litres

• Els edificis unifamiliars els hem distingit dels altres dos, ja que tenim en compte

que tenen uns valors més elevats de superfície.

Altres : Regar flors interiors + Fregar' = 2 litres + 15 litres = 17 litres

25


Rentar plats :

En el cas dels habitatges que no disposen de rentaplats, també hi afegirem en aquest

sector el consum que es gasta per dia en aquesta activitat. Calcularem la mitjana dels

minuts en que es passen rentant els plats amb l'aixeta oberta i ho multiplicarem per

dos, corresponents als àpats on es fa servir més material de la cuina durant el dia, i

desprès aplicant el valor d'aigua/temps que surt d'una aixeta estàndard sabrem el

consum mitjà per l'activitat.

Mitjana de minuts = 12 minuts per activitat, per tant, tindrem uns 24

minuts per dia.

Fent un càlcul a casa, he obtingut que l'aixeta de la cuina (tipologia d'aixeta més

comuna a totes les cases) gasta 4 litres en 1 minut.

Per tant ja podem aplicar aquest factor als habitatges que no disposen de renta-

vaixelles.

Sabem que aproximadament el temps mitjà que es gasta amb l'aixeta oberta per rentar

els plats durant el dia és de 24 minuts. Tenint també les dades obtingudes sobre la

relació entre litres i minuts, aplicant una regla de tres arribem a saber els litres que es

gasten per dia aproximadament rentant els plats.

Ens dona un consum de 96 litres per aquesta activitat durant el dia, que és el nombre

que sumarem als habitatges que no disposen de renta-vaixelles.

Per aplicar-ho al full de càlcul, en canvi, farem servir el consum que es fa en realitzar

l’activitat, es a dir 48 litres.

Tenint ja aquestes dades hem de tenir en compte també els dies durant la setmana que

es realitzen aquestes activitats per poder posar-ho al full de càlcul igual que les altres

activitats.

26


Segons les dades de l'enquesta, la mitjana sobre les vegades que les realitzen son les

següents:


intensiu

Plurifamiliar semi-

intensiuRegar plantes

interiors

1 cop per setmana 1 cop per setmana 1 cop per setmana

Fregar 1 cop per setmana 1 cop per setmana 1 cop per setmanaRentar plats 17 cops per

setmana

16 cops per

setmana

16 cops per

setmana

Així dividint cada terme pels dies de la setmana, ja podem aplicar aquests factors al full

de càlcul i tenir el consum total mitjà per tipologia d’habitatge durant un dia.

Jardí :

Mitjana de metres quadrats per l'edifici unifamiliar: 19 m quadrats

Regla de tres amb les dades de l'informe de l'ACA.

100 m2 74,04 lpd (litres per dia)

19 m2 x lpd

Aplicant aquesta regla de tres, ens dona un consum de 14,06 lpd.

27


Plurifamiliar semi-intensiu:

150 m2 9,13

339,5 m2 x lpd

Ens dona un consum de 20,66 lpd.

Edifici plurifamiliar semi-intensiu de Vilassar de Mar

Piscina

Disposem de dos tipus de piscina, per tant, dos valors diferents a aplicar per cada cas.

Consum per càpita (lpd)Particular 240,64Comunitària 155,89

Hem de tenir en compte que aquest consum va referit a una persona, per tant, ho

haurem de multiplicar per el nombre de persones que disposin de la piscina ja que

primerament estem calculant el valor de consum per habitatge.

28


8. Treball amb les dades obtingudes

8.1 Aplicació dels valors de consum a la taula

Un cop trobats aquests valors, la taula de relació entre les activitats i el consum en

litres de cada una d'elles és la següent:


intensiu

Plurifamiliar semi-intensiu

Dutxa 50 50 50

WC 6 6 5

Aixeta Lavabo 4 4 6

Rentadora 23 60 60

Cuina 5 5 5

Rentavaixelles 11 30 30

Rentar plats 48 48 48

Altres (Fregar+

regar interior)

17 12 12

Jardí particular

sense piscina lpd

14,06

----- ------

Jardi particular

amb piscina lpd

14,06+240,64=

254,7 ----- ------

Jardi comunitari

sense piscina lpd --------- -----

20,66

Jardi comunitari

amb piscina lpd --------- -----

20,66+155,89= 176,55

Posem totes aquestes trobades al full de càlcul (Annex 3) i, multiplicant aquests valors

amb el nombre de vegades que durant el dia l’habitatge realitza la corresponent

activitat ja tenim el consum en litres que es gasta durant el dia.

29


Però el que ens interessa realment és el consum per persona, no per habitatge, d’aquesta manera, podrem fer una estimació de canvis d’hàbits sobre els habitants de Vilassar de Mar per intentar arribar a ser un poble hidrològicament sostenible

El que hem de fer és dividir el consum per habitatge entre el nombre de persones que

hi viu.

D'aquesta manera obtenim el consum mitjà per persona durant un dia, depenent del

seu habitatge (Annex 3).

Els resultats obtinguts són els següents:

Plurifamiliar

intensiu

Plurifamiliar semi-

intensiu

Unifamiliar

Total

litres/dia/habitatge

369,31 748,99 388,05

Total

litres/dia/persona

117,48 205,89 120,12

Com podem observar, els habitatges plurifamiliar semi-intensiu, són els que tenen un

consum més elevat, això es degut a la despesa d'aigua que comporta mantenir un jardí

comunitari, ja que acostumen a ser grans superfícies que requereixen aigua cada poc

temps per mantenir-ho amb bon estat.

També podem veure que els que tenen un consum menor són els edificis plurifamiliar

intensius, cosa normal ja què acostumen a ser pisos petits i el fet de no tenir jardí ni

piscina comunitària també influeix notablement.

30


8.2 Consum total mitjà per habitant del municipi de Vilassar de Mar

Per saber de manera més exacte el consum per habitant de Vilassar de Mar m’eren

necessaris els percentatges de tipus d’habitatges al poble, per això vaig anar a

l'Ajuntament per intentar obtenir alguna dada que em pogués ajudar. Vaig parlar amb el

representant de Urbanisme i Habitatge i em va dir que aquesta estimació encara no

l’havien fet, i que tampoc em podia proporcionar ninguna dada que en aquest aspecte

em fos útil. Però que podia consultar la pàgina web del govern Espanyol sobre el

cadastre del país i que allà podria trobar alguna dada útil. A la pàgina oficial no vaig

trobar res referit al que m’interessava i per tant, vaig contactar amb ells per intentar

seguir buscant les dades que necessitava. Em van respondre amb un link sobre

l’estadística del cadastre però només tenien les dades per els municipis amb més de

50.000 habitants, per tant d'allà no podia obtenir-ne res.

Em van recomanar també, que anés a consultar-ho amb la diputació però un els hi vaig

explicar el treball em van dir que no tenien cap dada sobre el que estava treballant.

Aleshores, com necessitava el percentatge aproximat sobre la tipologia d’habitatges del

poble, he utilitzat un mapa obtingut a la pàgina web de l'ajuntament del poble, on em

permetia anar marcant aproximadament per zones la tipologia d’habitatge que li

correspon, així poder-nos fer una idea de com estan distribuïts i estimar el percentatge.

D’aquesta manera, arribarem a poder saber aproximadament quanta aigua gasten tots

els habitants de Vilassar de Mar domèsticament i seguidament ho compararem amb les

dades més properes que tenim de la Mina (Annex 4) sobre l’aigua que donen per les

activitats domèstiques per comprovar que el procediment realitzat fins ara és correcte i

les dades obtingudes també.

Consultant la pàgina web de l'IDESCAT (http://www.idescat.cat/ )de la Generalitat de

Catalunya, he trobat una informació molt útil per al que vull calcular.

Tinc el nombre total d’habitatges que hi ha a Vilassar de Mar, així establir el

percentatge s’aproxima més a la realitat. 31

http://www.idescat.cat/


El nombre total d'habitatges familiars segons l'Idescat és al 2011 de 9.030, agafem

aquest any ja que no tenen de més actual.

Hem de tenir en compte que d'aquests edificis n'hi hauran que no estan habitats, i

també de gent que no viu a Vilassar de Mar, és a dir, que solament hi venen a

estiuejar, aquests tipus d'habitatges no els podem tenir en compte perquè no tenen

aquest consum domèstic.

Segons les enquestes realitzades, obtenim aquestes dades sobre les persones que

corresponen mitjanament a cada habitatge.

Sabem també, gràcies a dades de l’Ajuntament, que actualment Vilassar de Mar té una

població de 19.840 habitants.

Amb el mapa realitzat a mà sobre la tipologia d'habitatges al poble, fem una estimació

sobre el tant per cent que correspon a cada tipologia d’habitatge que ens és necessària

per seguir endavant el treball, i desprès l’acabem de modificar i perfeccionar amb les

altres dades que tenim del nombre d’habitatges de Vilassar de Mar de manera que

finalment ens doni exactament el nombre total d’habitants del poble.

Donat que hi ha habitatges buits i segones residències que s’ocupen només durant un

període curt de l’any, el nombre d’habitatges de Vilassar que té un consum domèstic

similar al que volem estudiar és menor que 9.030.

Segons l’estimació que he fet, el percentatge aproximat de les diferents tipologies

d'habitatges al poble és aquesta:

• Edifici unifamiliar, li correspon un 40%

• Edifici plurifamiliar semi-intensiu, li correspon un 35%

• Edifici plurifamiliar intensiu, li correspon un 25%

32

habitatges persones per habitatge Unifamiliar 12 4,17

Semi-intensius 15 3,73intensius 17 3,52


8.2.1 Plànol de Vilassar de Mar utilitzat per l'estimació de percentatge

33


Per tant, queden aquest nombre d'habitatges per cada tipus:

Per obtenir el nombre total d'habitatges he anat canviant el valor des de el 9030 que

teníem de l'Idescat, ja que en el full de càlcul hi havien les funcions definides i

multiplicava el valor que tenim sobre el nombre de persones que correspon a cada

tipologia d'edifici amb el nombre d'habitatges que hi ha de cada tipus i això havia de

donar el nombre d'habitants actual.

Com podem observar el nombre total d'habitatges ha baixat notablement respecte les

dades que teníem de l'Idescat.

Això es degut a la gran quantitat de segones residències que té el poble, tenint en

compte què es un poble on molta gent hi estiueja, ja que no és gran comparat amb les

grans ciutats i disposa del mar.

També hem de tenir en compte com hem dit abans, les cases construïdes on no hi viu

ningú, és a dir que estan deshabitades a causa de la crisi actual i de la construcció

elevada de pisos que es va produir fa uns anys.

Així tenim el nombre de persones que corresponen a cada tipologia.

34

Total habitatges Unifamiliar 40% Semi-in 35% Intensius 25%5149 2059,6 1802,15 1287,25

Total persones actual Unifamiliar Semi-intensiu Intensiu 19840 8588,53 6722,02 4531,12


8.3 Comparació de les dades amb informació de la Mina Vella

La dada més recent que tenim sobre la quantitat d'aigua que dona la Mina per l'ús

domèstic és de l'any 2010 i li corresponen 1.273.127 m3 (Annex 4).

Aquest nombre hauria de coincidir amb els càlculs que farem amb les nostres dades

procedents de les enquestes.

Primerament hem de passar el consum que tenim per persona depenent de l'habitatge

a m3 , i per un any, ja que nosaltres hem estat treballant amb litres per dia.

En la segona columna el que he fet és multiplicar el primer nombre per 365

(corresponent als dies que té un any) i dividit per 1000, per obtenir els m3.

Tenint el nombre de persones per cada modalitat d’habitatge si ho multipliquem per el

consum en m3 i després sumem els tres consums ens donarà finalment el consum total

per any i per tots els habitants del poble, el que hauria de coincidir amb la dada de la

Mina Vella.

Si agafem el consum total (1.049.412 m3) veiem que és de l'ordre del consum domèstic

que ens donava la Mina Vella al 2010 (1.273.127 m3).

35

Consum persona/dia/litresIntensiu 177,48 42,88

Semi -intensiu 195,05 71,19Unifamiliar 120,12 43,84

Consum persona/any/m3

PersonesIntensiu 42,88 4.531,12 194.295,33

Semi -intensiu 71,19 6.722,02 478.562,45Unifamiliar 43,84 8.588,53 376.553,79

1.049.411,57Nomcre d'habitants actual 19.841,67

Consum persona/any/m3 Consum per tipologia en m3 Consum total en m3


Es pot determinar que la diferència és de 223.715 m3

Considero que aquest marge d'error (17%) és raonable i es deu al fet del petit nombre

d'enquestes que he fet comparat amb el nombre d'habitatges que hi ha a Vilassar de

Mar, també perquè les enquestes realitzades no eren fàcils de contestar i els valors

que obtenia eren sempre aproximats.

Per aquest motiu considero que la metodologia del treball és correcta i que si

s'haguessin realitzat més enquestes els resultats haurien sigut més exactes.

Taula sobre el consum de Vilassar de Mar (Annex 4)

Ara ja sabem que les enquestes i les dades sobre el consum de cada activitat

domèstica que em fet servir són aproximadament correctes podem veure el nivell de

sostenibilitat actual del poble i fer l'estimació de canvi d'hàbits per intentar millorar-ho.

36

ANY 2010A AIGUA DEL TER 1.087.981B AIGUA DELS RECURSOS PROPIS (C+D) 241.243C Recursos propis: mines 241.243D Recursos propis: pous 0

CONSUM TOTAL D'AIGUA (A+B) 1.329.224

Consum industrial 30.022Consum municipal (escoles, mercat, fonts, regs ...) 26.075

Consum domèstic 1.273.127

Consum d'aigua a Vilassar de Mar en m3


9. Nivell de sostenibilitat hidrològica actual del municipi de Vilassar de Mar.

Per ser un poble hidrològicament sostenible hauríem d’utilitzar únicament l’aigua que la

Mina ens pot proporcionar dels recursos propis, sense tenir en compte l’aigua que ens

ve del riu Ter per poder abastir les necessitats de demanda del poble.

Del 2010 tenim que el que va donar la Mina Vella de recursos propis són 241.243 m3.

Ara amb la taula de càlcul, farem una estimació traient habitants per veure quantes

persones hauríem de ser amb el consum actual per ser sostenibles.

Per ser sostenibles amb el consum actual hauríem de ser 14.000 persones menys,

quedant-nos amb 4.842 habitants.

Aleshores, per tal de mantenir l'estructura d'edificacions actual del poble he considerat

adient restar aquestes persones de manera proporcional al tipus d'habitatge on viuen i

dels percentatges que havíem determinat anteriorment.

37

Consum persona/any/m3 Persones Consum per tipologia en m3 Consum total en m3Intensiu 42,88 731,00 31.345,43


241.143,27Estimació de nombre de persones 4.641,55

PersonesIntensiu 42,88 531,12 22.774,53

Semi -intensiu 71,19 722,02 51.402,95Unifamiliar 43,84 3.588,53 157.334,79




En aquest quadre es veu aplicat el 40% en els habitatges unifamiliars, el 35% als

habitatges plurifamiliar semi-intensius i el 25% als plurifamiliar intensius, i es del quadre

per el que partirem per fer les estimacions de canvi d’hàbits.

Observem també, que el nombre de persones que hauríem de treure del poble és més

elevat que el que havíem calculat anteriorment. Quedant-nos amb 4.642 habitants per

ser hidrològicament sostenibles. Això es degut també, a que la quantitat d’habitants

que viuen a una superfície corresponent a un edifici plurifamiliar intensiu és més

elevada al nombre de persones que viuen a un edifici unifamiliar.

38


9.1 Estimació de canvi en l'estructura dels habitatges i hàbits de consum

En aquest apartat, l'objectiu és intentar buscar un poble hidrològicament sostenible,

canviant certs aspectes dels habitatges característics dels habitants de Vilassar de

Mar.

- Eliminació de les piscines

Primerament he decidit treure el consum que comporta el manteniment i el fet de tenir

piscines al poble aplicant al full de càlcul (Annex 5) aquesta variació.

Veiem que el consum a canviat de 1.049.411,57 m3 a un consum de 783.675,56 m3.

El que comporta uns 265.736,01 m3 menys.

Ara anem a mirar quants habitants hi cabrien més que abans si eliminéssim el consum

que comporta el fet de tenir piscines.

Comparant-ho amb les dades que s’havien obtingut sense aplicar aquest canvi, podem

veure que per ser sostenibles, si no tinguéssim piscines podríem ser 6.172 habitants,

augmentant 1.530 habitants respecte abans.

39



783.675,5619.841,67




241.186,58 Estimació de nombre de persones 6.171,55



Veient així, que el manteniment d’una piscina requereix molta aigua i que pot acabar

sent un luxe que no ens podrem permetre.

Tractament reductor als jardins

Com hem vist la presència de piscines comporta la necessitat de molta aigua, ara

anem a veure com afectarà si eliminem tota l’aigua que requereix el reg del jardí pel

seu manteniment, ja que pel nostre dia a dia no és necessari i podem prescindir de

tenir gespa als jardins o altres vegetals que necessitin aigua contínuament (Annex 6).

Primerament mirem amb quina reducció de consum consistiria aquest canvi.

Veiem que aquest canvi comporta un estalvi de 94.765,55 m3

Ara, igual que anteriorment, anem a veure com incrementen el nombre de persones

que podríem viure per ser sostenibles amb aquesta estimació de consum.

Amb aquestes modificacions arribem a poder ser 2.400 persones més de les que

podia abastir el poble abans de realitzar aquests canvis.

Aquests són uns aspectes que ens hauríem de plantejar a modificar, ja que comporten

un estalvi molt elevat d'aigua i no ens suposa gaire sacrifici, ja que també, en el nostre

poble, disposem del mar molt aprop i ens podem anar a banyar per l'estiu.

40







688.910,01Nombre de persones actual 19.841,67



9.2 Millora de la tecnologia i reducció de consum quan rentem plats.

En aquest apartat suposarem que totes les aixetes que tenim a casa disposen de

reductor, que el WC es amb sistema de doble càrrega i que quan rentem els plants no

estem tanta estona amb l'aixeta encesa.

Aquest canvi, tenint en compte que és del màxim que es pot disposar, segons l'ACA

comporta un estalvi del 50% d'aigua per les aixetes i un 30% per els Inodors (Annex 7).

El fet de no tenir l'aixeta encesa durant tanta estona mentre rentem els plats comporta

aquest estalvi:

Actualment estem 12 minuts per àpat, gastant, així, 48 litres cada cop que realitzem

l'activitat, tenint en compte el reductor que haurem aplicat a l'aixeta, amb aquests 12

minuts haurem gastat 24 litres. I si reduïm aquest temps durant el qual l'aixeta esta

oberta a 6 minuts per activitat, el consum serà de 12 litres per activitat i 24 per dia.

Aplicant tots aquest canvis (tenint en compte en tots els casos que no disposem de

jardí amb superfície que necessita reg, ni piscina) ens dona un consum de 70,49 litres

per habitant per dia de l'edifici plurifamiliar intensiu, 52,96 litres de l'edifici plurifamiliar

semi-intensiu i, 56,51 de l'edifici unifamiliar.

Aquests nombres els hem de passar a m3 per persona i per any, i posar-ho al full de

càlcul on està relacionat el consum per persona i tipologia d'habitatge amb el nombre

de persones total que li correspon, donant el consum per tipologies en m3.

41






Com podem veure, aplicant el màxim estalvi que et poden proporcionar els

reductors,sense jardins que requereixin l'ús d'aigua, i reduint a la meitat el temps en

que l'aixeta està en funcionament mentre rentem els plats, el poble podria tenir fins a

11.092 habitants per ser sostenibles, augmentant 4.050 respecte l'última estimació

d'habitants i arribant a més de la meitat de la població que té actualment Vilassar de

Mar.

Aquest és l'estalvi màxim que podria portar a terme aquest municipi aplicant aquests

canvis referents al consum. Encara podríem modificar alguns petits hàbits però el

nombre d'habitants que podríem ser no variaria gaire respecte aquest nombre final, ja

que no serien canvis gaires significatius.

42


9.3 Estudi de la pluja relacionada amb el cabal de la Mina del poble.

Tenint les dades sobre el cabal (Annex 11), i la pluja anual (Annex 10), que em va

proporcionar el propietari de la Mina Vella, vaig voler relacionar aquests dos factors

(Annex 8).

En un gràfic vaig posar els dos intervals de dades per veure la seva relació, un

exemple és el següent, referit a l'any 2011 .

Cabal de la Mina Nova / Pluja 2011

27,8 2 7,8 2 8 ,3

29,63 0,4 3 0,1

29,228 ,7

2 6,4

2 3 ,2

3 0,1

3 1,5

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

Gen

er

Mar

ç

Mai

g

Julio

l

Sete

mbr

e

Nov

embr

e

l/m2

m3/

h

Precipitació l/m2

Cabal mitjà de la Mina Novam3/h

Es pot observar com el mínim de precipitació no es dóna al mateix temps que el del

cabal, ja que, el mínim es dóna al mes d'agost, i no veiem el mínim en el cabal fins al

mes d'Octubre, però això és degut a que, desprès d'un mes plujós l'increment d'aigua

del cabal de la mina no és immediat, ja que s'ha de filtrar abans.

Desprès de representar tots els anys en un mateix gràfic (Annex 9), es pot veure millor

aquesta relació, però perquè els mínims ens quedessin aproximadament a la mateixa

43


alçada el que hauríem de relacionar és un determinat mes de cabal amb les pluges de

mesos anteriors.

Aquí podem veure l'exemple de l'any 2011

Cabal de la Mina Nova / Pluja 2011

29,63 0,4 3 0,1

29,228 ,7

26,4

23 ,2

3 0,1

3 1,5

020406080

100120140160180200220240260280300320340

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Sete

mbr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

l/m2

m3/

h

Precipitació l/m2

Cabal mitjà de la Mina Novam3/h

En aquest gràfic es veu com els mínims estan molt aprop, ja que el cabal de l'abril

l'hem relacionat amb la suma de la precipitació dels tres mesos anteriors, que és el

temps mitjà que he deduït que l'aigua de la precipitació arriba a la mina.

És per aquest motiu que aprofitant els fulls de càlcul he comparat les dades de cabal

d'un mes concret amb la precipitació del mateix mes, del mes anterior, dels dos mesos

anteriors i dels tres mesos anteriors, observant així que la millor correlació entre els

mínims de precipitació acumulada i cabal de la mina es dóna quan es compara el cabal

d'un mes amb la suma de la precipitació del mateix mes i els tres mesos anteriors

(Annex 9).

44


Realitzat el gràfic de tots els anys en que disposem d’aquestes dades (2002-2012), he

comparat les dades de cabal mensuals amb la suma de les dades de precipitació del

mateix mes i dels tres mesos anteriors, com he fet anteriorment amb l'any 2011 i s'ha

trobat una bona correlació entre els mínims de tots els anys.

Observant els intervals de dades he eliminat alguns nombres que he considerat erronis,

ja que no eren gens coherents amb els valors més propers i, a més, el propietari de la

mina hem va explicar que el comptador de cabal era elèctric i privat, i que quan

s’espatllava depenia del propietari que tornés a funcionar, per això tenim bastants

mesos seguits sense dades del cabal, així, el mínim de cabal que trobem durant

aquests anys és de 13,7 m3/h, corresponent al mes d'Agost.

Amb aquest gràfic també he pogut observar com els períodes més secs de l'any es

donen amb més freqüència amb l’agrupació de la precipitació dels mesos, juny, juliol,

agost i setembre.

9.3.1 En el pitjor dels casos

En aquest apartat veurem com afectarà a la població si agafem l'any més sec i per tant

amb menys precipitació i menys cabal. Aquesta estimació es feta perquè per ser

sostenibles totalment, hauríem de sobreviure també amb les condicions

meteorològiques de precipitació mínimes que poden haver-hi. Per això, treballarem

amb l'any 2007, que presenta el cabal i la precipitació més baixos de tots aquests anys.

Tenint un cabal de 16,4 m3/h i una precipitació de 356,4 l/m2, l'any més sec des de

1982 (que és la dada de precipitació més antiga de la qual disposem), (Annex 10).

Mirant l'aigua de recursos propis que la mina proporciona al poble també és el valor

més baix, ja que en un any poc plujós la mina no pot disposar de tanta aigua de

recursos propis. L'any 2007 la mina va subministrar 154.234 m3 (Annex 4).

45


Aplicant aquests valors al full de càlcul sobre el consum i la situació actual el resultat és

el següent:

Com es pot observar en aquest quadre, per ser sostenibles en l'any 2007, on les pluges

han sigut molt baixes, hauríem de ser 3.007 persones per poder viure amb l'aigua que

la mina ens podria donar de recursos propis.

Ara veurem com afectarà amb tots els canvis d'hàbits i d'estil de vida que he proposat

anteriorment aquesta baixa precipitació.

Amb tots els canvis proposats per estalviar el consum d'aigua i en aquest cas de baixa

precipitació podríem ser 7.280 habitants, augmentant 4.273 habitants respecte al no

disposar de cap mesura de reducció.

46

PersonesIntensiu 42,88 322,25 13.818,14

Semi -intensiu 71,19 829,77 59.074,02Unifamiliar 43,84 1.854,53 81.309,64








9.3.2 Aplicació d'aquesta situació al futur

Segons una informació que m’ha proporcionat el Servei Meteorològic de Catalunya,

referida a la previsió de precipitació fins el 2050, extreta de l’informe del projecte

ESCAT (generació d’escenaris climàtics amb alta resolució a Catalunya) he pogut

treure diverses conclusions:

− Pel que fa a la precipitació mitjana anual al litoral central de Catalunya ( és a dir,

l'entorn de Vilassar de Mar) experimentarà un lleuger augment estima en un 2%.

− La pluja disminuirà un 4% respecte l'actual a la zona litoral durant la primavera.

− Hi haurà aquí al litoral també períodes de sequera més llargs i també

augmentaria els períodes amb pluges torrencials (pluges de més de 200 litres en

24 hores) però que no serien útils des de el punt de vista hidrologica que quan

plou a gran intensitat l'aigua no es filtra tota i no s'aprofita per complet.

− L'aigua que la mina pot obtenir a part, també disminuiria a causa de l'augment

de temperatures, que se sap que augmentarà entre 0,7o C i 1,1oC, i l'aigua

s'evaporarà més ràpidament i no es filtrarà tanta quantitat.

Considerant per una banda que els augments de precipitació anuals pronosticats són

molt baixos i que per una altra banda es preveu un règim de precipitació que no

proporcionarà tants recursos d'aigua a la mina, s'estima que aquests dos factors

queden compensats, i que per tant els càlculs que es podrien fer per el futur no

variarien gaire respecte els actuals que hem obtingut, per la qual cosa, amb la

informació que es disposa fins ara no és pot dir que el canvi climàtic impliqui per a

Vilassar de Mar canvis significatius en la seva sostenibilitat hidrològica.

47


10. Conclusió

El planeta Terra s’està encaminant cap a una situació crítica d’insostenibilitat per culpa

del nostre abús innecessari sobre els seus recursos naturals.

Hem d’estar conscienciats que la nostre vida depèn del nostre planeta i que per això

l’hem de cuidar, respectar i actuar perquè la situació actual canvií.

La història del planeta ja ens dóna alguns exemples sobre civilitzacions insostenibles

que van acabar desapareixent.

L’objectiu principal que persegueix aquest treball és calcular i buscar mesures de

reducció sobre la petjada hidrològica de Vilassar de Mar, és a dir, el nombre d’habitants

que podrien viure de manera autosuficient amb l’aigua procedent de la Mina Vella de

Vilassar.

El treball es centra només en l’ús domèstic de l’aigua que fan els habitants del poble,

sense tenir en compte l’ús agrícola i industrial.

Per tal de conèixer els consums que comporten les diferents activitats domèstiques

dels habitants de Vilassar de Mar actuals, vaig elaborar una enquesta que ha estat

resposta per un total de 44 famílies. Una vegada recollida i tractada la informació vaig

construir un full de càlcul per calcular el consum anual domèstic actual del poble.

Aquest resultat s’ha comparat amb la darrera dada disponible (2010) d’aigua

subministrada per la Mina Vella per a ús domèstic, obtenint que els valors són

comparables. Per tant, es conclou que els valors de consum domèstic per activitat

reflexa aproximadament la realitat i podem fer una estimació de canvis d’hàbits de

consum per intentar arribar al nivell més alt de sostenibilitat possible.

48


A partir d’aquestes dades he calculat:

- Nombre d’habitants que podríem viure a Vilassar de Mar per ser sostenibles amb els

hàbits de consum actuals.

- Nombre d’habitants que podríem viure al poble amb diferents hipòtesis de reducció de

consums.

El resultat es mostra a la taula següent:

CONSUM m3MÀXIM NOMBRE

HABITANTS

1.273.127 19.842

Sostenibilitat realHàbits actuals 241.143 4.642Hàbits actuals sense piscina 6.172Hàbits actuals sense piscina ni gespa 7.042Hàbits actuals sense piscina ni gespa aplicant reductors 11.092

Sostenibilitat hàbits actuals 241.143 4.642Sostenibilitat real amb totes les mesures de reducció al 2010 241.143 11.092Sostenibilitat real amb totes les mesures de reducció en l'any de menys precipitació de tota la sèrie (2007) 154.231 7.280

Dels valors de la taula és conclou que per ser sostenibles amb els valors de

subministrament de l’any 2010, amb els hàbits actuals de consum, a Vilassar de Mar

podríem viure 4.642 persones.

Aplicant totes les mesures de reducció proposades, al 2010 podríem ser fins a 11.092

persones.

Finalment, la sostenibilitat real l’hem de calcular considerant el cas més desfavorable

possible donat que la població ha de poder subsistir en períodes de sequera. Veiem

que el nombre màxim d’habitants que podríem ser seria només fins a 7.280.

49


Per acabar, he analitzat com pot afectar el canvi climàtic en la precipitació a Vilassar de

Mar, i per tant, en la capacitat de la Mina Vella de subministrar aigua al poble.

Considerant per una banda que els augments de precipitació anuals pronosticats són

molt baixos i que per una altra banda es preveu un règim de precipitació que no

proporcionarà tants recursos d’aigua a la mina, s’estima que aquests dos factors

queden compensats, i que per tant els càlculs que es podrien fer per el futur no

variarien gaire respecte els actuals que hem obtingut, per la qual cosa, amb la

informació que es disposa fins ara no es pot dir que el canvi climàtic impliqui per a

Vilassar de Mar canvis significatius en la seva sostenibilitat hidrològica.

La realització d’aquest treball m’ha aportat moltes coses bones que em serviran per un

futur, m’ha fet créixer i he après molt sobre un tema que m’interessa moltíssim. Per

això m’ha encantat aquesta experiència i m’agradaria que pogués servir d’alguna cosa

per petita que sigui per el que estic defensant, el planeta.

Vilassar de Mar, 17 de gener de 2013

50


11. Agraïments

Vull agrair l’ajuda de totes les persones que m’han ajudat a realitzar aquest treball, ja

que, sense ells, molta part d’aquest treball de recerca no hagués estat possible.

Al Feliu Novell, per la seva amabilitat i dedicació alhora de subministrar informació i

aclarir amb molt d’interès tots els dubtes que li vaig plantejar sobre les dades i el

funcionament i història de la Mina Vella.

A tots els amics i companys que van contestar les enquestes que necessitava per

realitzar tota la part pràctica del treball.

A la meva família pel seu suport, paciència i consells, durant tot el desenvolupament

del treball.

Al Jordi Conillera i Grañó, cap d’equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic de

Catalunya, per la informació subministrada en relació als escenaris del canvi climàtic a

Catalunya.

I finalment, agraeixo especialment l’ajuda d’en Jaume Serra, el tutor que m’ha portat el

seguiment del treball, per la seva dedicació, per els seus consells sobre com enfocar el

treball i per ajudar-me en qualsevol problema que hagi tingut.

51


12. Bibliografia

- Estudi del consum d’aigua als edificis de la regió metropolitana de Barcelona

realitzat per l’ACA i pel departament de medi ambient i habitatge.

- Informe del projecte ESCAT (generació d’escenaris climàtics amb alta resolució

a Catalunya).

- WWF Espanya, Informe Planeta Vivo, 2012.

- Estimació i prognosi de la demanda d’aigua a Catalunya, Bases tècniques,

Febrer del 2010, ACA.

- Estadísticas e indicadores del agua. Boletín informativo del instituto Nacional de

Estadística. 1/2008.

52


13. Webgrafia

http://issuu.com/wwfespana/docs/ipv/47#download


http://www.meteo.cat/servmet/index.html

http://www.vilassardemar.cat/


http://www.sedecatastro.gob.es/


http://www.mataro.cat/portal/ca/sostenibilitat/einesirecursos/eduambiental/petjada.html

53

http://www.mataro.cat/portal/ca/sostenibilitat/einesirecursos/eduambiental/petjada.html


http://www.sedecatastro.gob.es/


http://www.vilassardemar.cat/

http://www.meteo.cat/servmet/index.html


http://issuu.com/wwfespana/docs/ipv/47#download


14. Annexos

Annex 1: Enquesta

Càlcul de la petjada hidrològica domèstica a Vilassar de Mar

1.En quin tipus d’habitatge vius?

Edifici plurifamiliar intensiu - Corresponen a blocs de pisos. Sense jardí. Edifici plurifamiliar semi-intensiu - Corresponen a blocs de pisos amb zona comunitàriade jardí i/o piscina.Edifici unifamiliar o adossat - Són els habitatges en que hi ha una família per edifici.

2. Quantes persones hi viviu? 3. Quantes vegades feu servir el que detallem a continuació durant la setmana ?

-La dutxa (entre tots) Durant quanta estona? Entre 1 i 5 minuts Entre 5 i 10 minuts

Entre 10 i 20 minuts Més de 20 minuts Disposeu de reductor de cabal? - Rentadora -Rentavaixelles

Si no tens rentavaixelles. Quants minuts et passes per àpat rentant els plats?

4. Hi ha altres activitats que realitzis a casa teva que utilitzis aigua durant la setmana? - Regar flors terrassa/casa Quantes vegades a la setmana?- Fregar........................... Quantes vegades a la setmana? - ....................................... Quantes vegades a la setmana?- ....................................... Quantes vegades a la setmana?

54


5. Quantes vegades feu servir el que detallem a continuació durant el dia?

- El WC Tens sistema de doble càrrega? - Lavabo/aixeta Disposeu de reductor?

Quantes vegades et rentes les mans durant el dia? I les dents? Tanques l’aixeta mentre te les rentes? - Aixeta de la cuina Disposeu de reductor?

6. Teniu banyera?

Si és el cas, escriu el nombre de banyeres que teniu de cada mida. Banyera petita (90 litres)Banyera mitjana (170 litres)De luxe (350 litres)

Quantes vegades utilitzeu la banyera?

MaiEntre una i dues vegades a l’anyEntre dues i sis vegades a l’anyEntre una i dues vegades al mesEntre una i dues vegades per setmanaAltres. Quins?

7. En el cas que disposeu de jardí en el vostre habitatge….

Quina superfície té? Aproximadament, d’aquesta superfície, quanta és gespa?

Quin sistema de reg utilitza? Reg automàtic Mànega Regadora - Durant quanta estona?

8. Si disposeu de piscina, com és? Comunitària Particular

55


Annex 2: Resultats de les enquestes online

56


Annex 3: Taules del full de càlcul on es treballen les dades

Edifici plurifamiliar intensiu:

57


Edifici plurifamiliar semi-intensiu:

58


Edifici unifamiliar:

59


Annex 4: Dades sobre el subministrament d’aigua per ús domèstic de la Mina Vella

60


Annex 5: Tipologies d’habitatge sense el consum d’aigua que comporten les piscines.


61


Annex 6: Tractament reductor als jardins


Edifici unifamiliar sense jardí:

62


Annex 7: Valors de consum per activitat amb millora de la tecnología

Edifici plurifamiliar intensiu:

Font: Agencia Catalana de l’Aigua


Font: Agencia Catalana de l’Aigua

Edifici unifamiliar:

D’aquestes taules de l’ACA, només he utilitzat la columna de consum per activitat en litres, ja que la freqüència és depenent del lloc on s’hagi fet l’enquesta.

63


Annex 8: Relació del cabal i la pluja total

64

Gen

erSe

tem

bre

Maig

Gen

erSe

tem

bre

Maig

Gen

erSe

tem

bre

Maig

Gen

erSe

tem

bre

Maig

Gen

erSe

tem

bre

Maig

Gen

erSe

tem

bre

Maig

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

0

5

10

15

20

25

30

35

Cabal de la Mina Nova / Pluja total

Precipitació l/m2Cabal mitjà de la Mina Nova m3/hl/m

2

m3/

h


Annex 9: Relació del cabal i la pluja amb la suma de precipitació dels mesos anteriors

65

f/m/a

j/a/s

m/a

/ma/

s/oa/

m/j

o/n/

dm

/j/j

G/f/

mj/j

/af/m

/aj/a

/sm

/a/m

a/s/o

a/m

/jo/

n/d

m/j/

jG

/f/m

j/j/a

f/m/a

j/a/s

m/a

/ma/

s/oa/

m/j

o/n/

dm

/j/j

G/f/

mj/j

/af/m

/a

0

60

120

180

240

300

360

05101520253035

Cabal de la Mina Nova / Pluja total

l/m2

m3/

h


Annex 10: Dades de Precipitació anuals (Mina Vella)

66


Annex 11: Cabal de la Mina Nova per anys

67


68

sostenibilitat hidrològica del municipi de vilassar de marjdeval.com/mariahidrologica.pdf · la...

Documents