sortida de camp: els sÒls del garraf · sortida de camp: els sÒls del garraf situació...
TRANSCRIPT
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
1
SORTIDA DE CAMP: ELS SÒLS DEL GARRAF
Situació geogràfica
L’àrea de la sortida de camp està localitzada al SW de la ciutat de Barcelona i inclou els
municipis de Gavà i Begues (figura 1).
El parc del Garraf compren una superfície de 12376 ha i, en conjunt, es presenta com un bloc
individualitzat, inclinat cap al Sud-oest. A la figura 2 es mostren les parades de la sortida.
Figura 2. Parades de la sortida
1 2
3
Figura 1. Situació geogràfica
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
2
La geologia
La unitat del Garraf (fig. 3) és formada
principalment per materials mesozoics
(triàsics, juràssics i cretacis); el sòcol hercinià
només aflora a l’extrem NE, a la vall del baix
Llobregat. Es diferencia, doncs, en aquest
aspecte, de la unitat de Collserola, de la qual
és separa per la falla del Llobregat; aquesta
darrera unitat en constitueix el llavi aixecat
(fig. 4).
La seqüència del mesozoic presenta una
sèrie de transgressions i regressions
clarament marcades a la unitat del Garraf. La
seqüència del Triàsic inferior presenta un
caràcter transgressiu, de manera que
comença amb dipòsits fluvials del
Buntsandstein, segueix amb els del trànsit
continental-marí del límit Buntsandstein-
Muschelkalk, i finalitza amb els dipòsits
marins del Muschelkalk inferior.
El grup inferior està representat pels
Conglomerats de Garraf i pels Conglomerats i
gresos de Bruguers. Tot el conjunt de
dipòsits es relaciona amb corrents que
formaven part d’un sistema fluvial efímer, sobre una plana al·luvial desenvolupada al peu
d’unes muntanyes (fig. 5). Aquest
sistema fluïa cap al SSSE i
presentava una clara tendència
retrogradant, que podria haver
estat induïda pel joc en retrocés
d’una sèrie de fractures del sòcol,
orientades de OSO-SO a ENE-NE.
Els Conglomerats i gresos de
Bruguers representen dipòsits
originats per corrents trenades,
relativament distals i de llit
sorrenc.
Figura 3. Vista general
Figura 4. Esquema geològic
Figura 5. Model deposicional
(extret de Marzo, M. (1986): Secuencias fluvio-eólicas en el Buntsandstein del macizo
del Garraf (Provincia de Barcelona). Cuadernos Geología Ibérica 10: 207-233.
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
3
Per sobre la discontinuïtat del Muschelkalk inferior, amb carbonats de medis marins i
hipersalins que marquen l’inici d’una fase regressiva, el màxim de la qual se situa al
Muschelkalk mitjà. Les unitats del Muschelkalk superior, carbonàtiques, són
progressivament més marins, iniciant el cicle transgressiu. Hi ha un trànsit gradual a les
fàcies detritoevaporítiques del Keuper que indiquen una progressiva somerització,
constituïts per nivells margosos. El Keuper és poc estès al Garraf.
Sobre les margues del Keuper hi una sèrie molt compacta de dolomies i calcàries d’un gruix
superior a 1000 metres que inclouen els materials juràssics i els cretacis i que inicien un nou
període transgressiu (fig. 6). El Juràssic és constituït per un gran paquet de dolomies negres,
compactes i fètides i donen lloc a relleus d’aspecte ruïniforme. Al final del Juràssic, ja
dominen unes condicions lacustres amb la formació de dolomies laminars amb bancs de
calcàries grises.
El Cretaci del Garraf es caracteritza per unes capes potents i extenses de calcàries d’un color
gris clar, de pàtina blanca i amb la intercalació d’algun nivell dolomític que afloren en bona
part del massís. A la part superior del cretaci hi ha nivells de margues grises i groguenques o
blavoses. L’estructura de la cobertora mesozoica presenta a grans trets una disposició
subtabular o homoclinal (capes pròximes a l’horitzontal o lleugerament basculades en un
sentit), amb cabussaments tendents al WSW. Aquesta disposició es complicada per
l’existència d’una fracturació molt desenvolupada, que s’agrupa en dues direccions
principals (E-W i NNW-SSE) i dues de secundàries (WNW-ESE i NE-SW).
1 2
3
Figura 6. Mapa geològic
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
4
La hidrogeologia del Garraf està fortament condiciona per l’estructura càrstica del massís
amb coves, galeries, etc. El funcionament de la xarxa d’aigües superficials és bastant reduït
comparat amb el de la xarxa subterrània. S’estima que l’escorrentia superficial és només del
20% de la pluviometria. Les nombroses falles funcionen com a conductores del flux
subterrani.
El clima
El clima de Garraf presenta les característiques generals del clima mediterrani litoral català,
amb una forta irregularitat tèrmica i pluviomètrica. Les pluges són relativament abundants.
Les dades disponibles de les estacions de Begues, Gavà i Sant Pere de Ribes mostren que la
mitjana anual és relativament elevada, sobretot cap al Nord-Est i en indrets més elevats.
Begues ofereix una mitjana anual de 712,7 mm, valor elevat si es tenen en compte les
dades enregistrades en d'altres estacions del Baix Llobregat, Penedès i Garraf, les quals se
situen majoritàriament entre els 500 i 600 mm. La distribució mensual de les pluges
presenta un màxim a la tardor, centrat en els mesos de setembre i octubre, i un mínim
d'estiu, centrat al juliol. El febrer és el mes menys plujós de l'hivern.
Les temperatures són força moderades a causa de l'efecte esmorteïdor tèrmic de l'aigua
del mar. Els sectors marginals i de menys altitud registren temperatures lleugerament
inferiors. Mentre en aquests les temperatures mitjanes anuals estan per sobre de 15ºC, a
Begues són de 12,7ºC. De manera semblant, mentre Begues registra una mitjana de gener
de 5,4ºC, a la franja costera ronda entorn de 9ºC; el fet d'estar situat en una conca tancada
fa que l'aire fred s'hi acumuli, tot determinant unes temperatures mínimes hivernals més
Figura 7. Ortofotomapa de la zona
1
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
5
baixes i uns glaçades més freqüents que en els indret oberts pròxims i situats en una
mateixa altitud. La mitjana d'agost és de 21,1ºC a Begues i entre 23 i 24ºC a la costa.
La vegetació
La vegetació (fig. 8) que caracteritza aquest paisatge és un
matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric
(Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus) i on creixen el
margalló (Chamaerops humilis), el càrritx (Ampelodesmos
mauritanica), l’arçot (Rhamnus lycioides), el romaní (Rosmarinus
officinalis), el bruc d’hivern (Erica multiflora) i altres espècies de
procedència africana. Més a l'interior, el paisatge està integrat per
fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria dels quals han
estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de
regeneració (fig. 9). En els fondos o valls tancades es troba la
vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la
roja, el lligabosc o el marfull.
Si bé hi ha vestigis molt antics de la presència de l'home, no és
fins al segle XVIII que s'inicia un notable augment de la població,
acompanyat d'una gran expansió del conreu de la vinya i el blat.
La plaga de fil·loxera, entre 1879 i 1880, va estroncar
definitivament l'extensa activitat agrícola al Garraf. Avui dia, tant
la ramaderia com l’agricultura s’han abandonat quasi totalment.
Figura 8. Vegetació present a l’àrea d’estudi. Figura 9. Recurrència d’incendis al Garraf.
el Poude la Vinya
l'Arboçar
de les Roques
Puig
del Montnàs
Penya Lledó
Penya
de Can Duran
Rocallisa
Trencaportells
Cal Surià
els Pelagons de Baix
els Pelagons de Dalt
els Àlbers
Can Suriol
Cal Montaner
Cal Gavarró
SER
RA
DE
L AL L A MPA
Ri e
ra
del s P el agons
Co
sta
Rave
Ri
e ra
de
Begues
la
Bóta
Olivella
Plana Ponça
Can Mitjans Can Parellada
Cal Pelegrí
Fo
nd
ode
Ca
n
Male
FI
TÓ
la Llaureda
Alt
del Cocó
Crespinell
de l'Esquerrà
Mas Vendrell
Can Camps
Santa Susanna
F on do delCocó
VI
LA
-S
E
C
Fo
n dod' e
nB or r eg
ndo de l a
Sí ni a
Turó deles Llebres
la Gavarra
Mas Sunyerles Cases Blanques
Plana del Pou Vell
Can Mitjans
an
Miq
uelet
SE
RR
A
DE
LE
S
GU
NY
ondodeSanta
Magdalena
a
dels
Pelagons
la Descàrrega
397
397
398
398
399
399
400
400
401
401
402
402
4578 4578
4577 4577
4576 4576
4575 4575
4574 4574
Full 419. Toponímia
Full 448. Toponímia
Full 420. Toponímia
Full 447. Toponímia
Focs 2000
Foc 1994
Foc 1992
Foc 1986
Foc 1985
Foc 1984
Foc 1983
Foc 1982
Foc 1978
EIN Massís del Garraf
Rius
Corbes de Nivell (cada 20 m)
Data d'impressió: 14-03-2007Zones cremades al Massís del Garraf (1975-2000). Escala 1:25000
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
6
Els sòls
Els relleus són baixos i de cims arrodonits, les valls profundes i d'escarpades vessants, i les
parets rocalloses i de color gris-blanquinós. En aquests condicions es formen diferents tipus
de sòls. Es poden trobar diferents tipus d’Entisòls, en general, sòls poc evolucionats, amb un
nivell de meteorització molt baix i amb nul o escàs desenvolupament d’horitzons de
diagnosi, típics de vessants de pendents accentuades on predominen els processos erosius.
Sobre material consolidat càlcic-magnèsic poden desenvolupar Entisòls amb un horitzó
superficial amb una certa tendència a mòllic. Els inceptisòls són àmpliament representats i
inclouen els sòls amb un horitzó càlcic o bé, petrocàlcic (fig. 10).
Sobre les calcàries, la descarbonatació i posterior il·luviació de l’argila han originat les
denominades clàssicament terra rossa, inclosos dins els Alfisòls (en general, els alfisòls són
sòls amb un horitzó B d’acumulació d’argila). Aquests sòls vermells no acostumen a formar
un tapís continu, sinó que es troben reblint esquerdes i forats de la roca carstificada. El color
és causat per un procés de rubefacció.
Figura 10. Mapa de sòls de Castelldefels, Gavà i Viladecans Extret de Guide-Book of field trips. Soils with Mediterranean Type of Climate.
6th International Meeting. Barcelona, 1999
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
7
Sòls vermells mediterranis –Terra Rossa-.
Extrets de Durn, 2003: Terra Rossa in the Mediterranean Region: Parent Materials, Composition and
Origin. Geologia Croatica 56 (1):83-100. A la figura 11 es poden observar un exemple d’aquest sòl.
Terra rossa is a reddish clayey to silty-clay material, which covers limestone and dolomite in
the form of a discontinuous layer ranging in thickness from a few centimetres to several
metres. It is also found along cracks and between bedding surfaces of limestones and
dolomites. Thick accumulations of terra rossa like material are situated in karst depressions in
the form of pedo-sedimentary complexes. A bright red colour is a diagnostic feature of terra
rossa and is a result of the preferential formation of haematite over goethite, i.e. rubification.
The colour of the B horizon in Red Mediterraneansoils has a hue redder then 5YR and a
chroma higher than 3.5. Terra rossa has slightly alkaline to neutral pH and an almost
completely saturated base complex (dominated by calcium and/or magnesium). Terra rossa is
formed as a result of: (1) decalcification, (2) rubification and (3) bisiallitization and/or
monosiallitization. Since Fed/clay ratios are relatively uniform in most terra rossa,
translocation of clay particles is responsible for the distribution of the red colour throughout
the whole profile. However, since terra rossa soils have been exposed to various climatic
fluctuations they can be affected by eluviation, yellowing and secondary hydromorphy. Erosion
and deposition processes which were superimposed on karst terrains and induced by climatic
changes, tectonic movements and/or deforestation might be responsible for both the patchy
distribution of terra rossa and thick colluvial or alluvial terra rossa accumulations in uvala and
dolina type of karst depressions (pedo-sedimentary complexes, soil-sediments). Most authors
today believe that terra rossa is polygeneticrelict soil formed during the Tertiary and/or hot
and humid periods of the Quaternary. However, some recent investigation in the Atlantic
coastal region of Morocco show that at least some terra rossa previously referred to as
polygenetic relict soils should be regarded as Vetusols (soils which are marked by a continuity
of pedogenetic processes in time).
Figura 11. Sòls vermells a Croàcia
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
8
Exemple d’un perfil del Garraf (parada 3)
Descripció de camp
Extret de Guide-Book of field trips. Soils with Mediterranean Type of Climate. 6th International Meeting. Barcelona, 1999
Seminari Permanent de Ciències Naturals Sortida de camp al Garraf N. Roca
9
Dades analítiques
Extret de Guide-Book of field trips. Soils with Mediterranean Type of Climate.
6th International Meeting. Barcelona, 1999