SociolingüísticaSociolingüística

Suposant que la situació actual no sigui Suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmam que encara no diglòssica, per què afirmam que encara no hem assolit la normalització lingüística?hem assolit la normalització lingüística?

La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic queque

tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat. Abasta dues vessants: latenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat. Abasta dues vessants: lalingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les

forcesforcespolítiques i que s'exerceixi un cert grau de sobirania. La normalització sol tenir diverses polítiques i que s'exerceixi un cert grau de sobirania. La normalització sol tenir diverses

fases defases dePlanificació.Planificació. FasesFases- Planificació del corpus- Planificació del corpusLa planificació del corpus és una intervenció prescriptiva en les formes del llenguatge. Pot La planificació del corpus és una intervenció prescriptiva en les formes del llenguatge. Pot

suposarsuposarcrear noves paraules o expressions, modificar-ne d'antigues o triar una forma preferent entre crear noves paraules o expressions, modificar-ne d'antigues o triar una forma preferent entre

diversesdiversesalternatives. La planificació del corpus vol desenvolupar els recursos d'una llengua perquè esalternatives. La planificació del corpus vol desenvolupar els recursos d'una llengua perquè esconverteixi en una eina eficaç i ajustada a les necessitats d'una llengua moderna, amb la converteixi en una eina eficaç i ajustada a les necessitats d'una llengua moderna, amb la

terminologiaterminologianecessària per poder ser utilitzada en tots els àmbits. La planificació del corpus sovint està necessària per poder ser utilitzada en tots els àmbits. La planificació del corpus sovint està

lligada alligada al'estandardització d'una llengua, i suposa la preparació d'una normativa ortogràfica i l'estandardització d'una llengua, i suposa la preparació d'una normativa ortogràfica i

gramatical i lagramatical i lacreació d'un diccionari que serveixi com a guia dels parlants i els escriptors d'una comunitat creació d'un diccionari que serveixi com a guia dels parlants i els escriptors d'una comunitat

lingüística.lingüística.També formen part de la planificació del corpus els esforços de purificació i d'exclusió de les També formen part de la planificació del corpus els esforços de purificació i d'exclusió de les

formesformesestrangeres, les reformes ortogràfiques i la introducció de nous sistemes d'escriptura.estrangeres, les reformes ortogràfiques i la introducció de nous sistemes d'escriptura. - Planificació de l'estatus- Planificació de l'estatusLa planificació de l'estatus intenta delimitar la funció de les llengües en una comunitat La planificació de l'estatus intenta delimitar la funció de les llengües en una comunitat

lingüística, cosalingüística, cosaque implica definir-ne l'estatus, convertint una llengua en llengua oficial. Sovint, això suposa que implica definir-ne l'estatus, convertint una llengua en llengua oficial. Sovint, això suposa

elevarelevaruna llengua de categoria i promoure'n l'ús; aquest és un dels aspectes més polèmics i que una llengua de categoria i promoure'n l'ús; aquest és un dels aspectes més polèmics i que

troben méstroben mésresistències de la planificació lingüística. resistències de la planificació lingüística.

- Planificació de l'adquisició- Planificació de l'adquisicióLa planificació d'adquisició es relaciona directament amb l'extensió de la llengua. La planificació deLa planificació d'adquisició es relaciona directament amb l'extensió de la llengua. La planificació de

l'adquisició inclou l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües, tant de nacionals com estrangeres coml'adquisició inclou l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües, tant de nacionals com estrangeres comsegones llengües. Implica esforços per influir en el número d'usuaris i la distribució de llengües isegones llengües. Implica esforços per influir en el número d'usuaris i la distribució de llengües i

literatures. Mentre que la planificació d'adquisició la dirigeixen normalment els governs nacionals,literatures. Mentre que la planificació d'adquisició la dirigeixen normalment els governs nacionals,regionals o municipals de la zona, cossos com el British Council, Alliance Française, Institutoregionals o municipals de la zona, cossos com el British Council, Alliance Française, Instituto

Cervantes, Goethe-Institut, Società Dante Alighieri, Instituto Camões, i últimament l'Institut ConfuciCervantes, Goethe-Institut, Società Dante Alighieri, Instituto Camões, i últimament l'Institut Confucitambé són internacionalment molt actius en la promoció de l'educació en les seves respectivestambé són internacionalment molt actius en la promoció de l'educació en les seves respectives

llengües.llengües.- Planificació lingüística internacional- Planificació lingüística internacional

Hi ha hagut nombrosos esforços per crear i promoure la planificació lingüística a nivell internacional.Hi ha hagut nombrosos esforços per crear i promoure la planificació lingüística a nivell internacional.La ciencia de planificació lingüística internacional s'anomena Interlingüística. El terme fa referència aLa ciencia de planificació lingüística internacional s'anomena Interlingüística. El terme fa referència a

la recerca de possibilitats d'optimitzar la comunicació internacional, normalment hi prenen part elsla recerca de possibilitats d'optimitzar la comunicació internacional, normalment hi prenen part elsIALS( international auxiliary languages), que són les Sigles que fan referència a les llengües artificals oIALS( international auxiliary languages), que són les Sigles que fan referència a les llengües artificals o

planificades per facilitar la comunicació internacional com l'Esperanto, l'Ido, i la Interlinguaplanificades per facilitar la comunicació internacional com l'Esperanto, l'Ido, i la InterlinguaEl 13 de febrer passat el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Barcelona va publicar l'aprovacióEl 13 de febrer passat el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Barcelona va publicar l'aprovaciódefinitiva del Reglament d'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, en la redacció deldefinitiva del Reglament d'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, en la redacció del

qual hi ha participat el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.qual hi ha participat el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.L'Ajuntament de Barcelona.L'Ajuntament de Barcelona.

El reglament d'ús reconeix el català, la llengua pròpia de Catalunya, com a llengua vehicular deEl reglament d'ús reconeix el català, la llengua pròpia de Catalunya, com a llengua vehicular del'Ajuntament de Barcelona, al mateix temps que garanteix els drets individuals de totes les persones.l'Ajuntament de Barcelona, al mateix temps que garanteix els drets individuals de totes les persones.

El reglament estableix l'ús en l'organització municipal, en la relació de l'Ajuntament amb elsEl reglament estableix l'ús en l'organització municipal, en la relació de l'Ajuntament amb elsadministrats, en la relació amb altres institucions, en els avisos, publicacions i activitats públiques, enadministrats, en la relació amb altres institucions, en els avisos, publicacions i activitats públiques, en

la publicitat, en la selecció i provisió i la formació del personal.la publicitat, en la selecció i provisió i la formació del personal.El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, va dir que "s'ha acordat una El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, va dir que "s'ha acordat una

proposta que s'adapta perfectament a la realitat plural de la societat de Barcelona", i, alhora, va proposta que s'adapta perfectament a la realitat plural de la societat de Barcelona", i, alhora, va defensar el reglament com un nou pas endavant en l'impuls social del català.defensar el reglament com un nou pas endavant en l'impuls social del català.

Que és una interllengua? Quien paper realitza Que és una interllengua? Quien paper realitza en la societat d'avui?en la societat d'avui?

El terme de interllengua es proposat per Selkiner en l'any 1969, en la El terme de interllengua es proposat per Selkiner en l'any 1969, en la sevaseva

publicacio Languages Transfer. Va crear aquest terme per parlar d'un publicacio Languages Transfer. Va crear aquest terme per parlar d'un sistema desistema de

llenguatge no matern ni produit per l'aprenentatge d'una altra llengua.llenguatge no matern ni produit per l'aprenentatge d'una altra llengua.La interllengua es la varietat del qui aprèn una segona llengua o llengua La interllengua es la varietat del qui aprèn una segona llengua o llengua

estrangeraestrangerai que es caracteritza per un cert grau d'errors i d'interferències, fruit del i que es caracteritza per un cert grau d'errors i d'interferències, fruit del

procésprocésd'aprenentatge. Es a dir la interllengua no es la lengua materna i d'aprenentatge. Es a dir la interllengua no es la lengua materna i

tampoc es latampoc es lallengua que estas estudiant, es un codig linguistic que severix a les llengua que estas estudiant, es un codig linguistic que severix a les

persones perpersones peraconseguir els seus objectius comunicatius on hi ha frases correctes i aconseguir els seus objectius comunicatius on hi ha frases correctes i

d'altresd'altresincorrectes. A les Illes Balears la llengua que s'apren es el catala, incorrectes. A les Illes Balears la llengua que s'apren es el catala,

perque es laperque es lasegona llengua de les illes. Pero tambe s'apren l'angles, ques s'ha segona llengua de les illes. Pero tambe s'apren l'angles, ques s'ha

convertit en laconvertit en lainterllengua d'europa. La interllengua serveix per comunicar-nos, per fer interllengua d'europa. La interllengua serveix per comunicar-nos, per fer

negocisnegocisamb altres paisos,.. amb altres paisos,..

Quien és la interllengua més estesa al Quien és la interllengua més estesa al llarg del món? Per qué?llarg del món? Per qué?

La interllengua mes estesa al llarg del mon esLa interllengua mes estesa al llarg del mon esl'angles. Les reuinos del politics sempre es fan enl'angles. Les reuinos del politics sempre es fan enangles i hi ha traductors per als que no entenenangles i hi ha traductors per als que no entenenl'angles. L'angles no es la llengua amb mes parlantsl'angles. L'angles no es la llengua amb mes parlantsdel mon, el xines mandarin te molts mes parlantasdel mon, el xines mandarin te molts mes parlantasi el castella tambe, pero s'ha elegit com interllenguai el castella tambe, pero s'ha elegit com interllenguaperque els Estats Units de America son la majorperque els Estats Units de America son la majorpotencia economica i militar del mon. potencia economica i militar del mon.

És inevitable la prolificació del És inevitable la prolificació del coneixement de l'anglès al nostre coneixement de l'anglès al nostre

continent? Per què?continent? Per què? Jo penso que l'angles ja no es deixara d'enseñar a lesJo penso que l'angles ja no es deixara d'enseñar a lesescoles perques es la llengua mes necessaria avui en escoles perques es la llengua mes necessaria avui en

dia.dia.Tambe penso que cada vegada la gent fara mes cursosTambe penso que cada vegada la gent fara mes cursosd'aprenetatge de l'angles perque la gent cada vegada d'aprenetatge de l'angles perque la gent cada vegada

estaestames preparada per als llocs de treball i per tenir en unmes preparada per als llocs de treball i per tenir en unfutur un bon treball haura falta l'angles.futur un bon treball haura falta l'angles.No penso que l'angles en un futur sira la l'unica No penso que l'angles en un futur sira la l'unica

llengua alllengua almon pero si que penso q tot el mon sabra parlar mon pero si que penso q tot el mon sabra parlar

aquestaaquestallengua a part de la seva propiallengua a part de la seva propia..

Quin seria el vostre model lingüístic Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida?ideal per a la futura Europa unida?

A nosaltres ens agrada aquest model linguistic queA nosaltres ens agrada aquest model linguistic que

hi ha ara, perques es un model que permet lahi ha ara, perques es un model que permet la

convivencia de totes les llengues i aixo fa q noconvivencia de totes les llengues i aixo fa q no

desapareguin i aixi poder arribar a coneixer algunadesapareguin i aixi poder arribar a coneixer alguna

altra llengua si volsm, pero al mateix temps,si sapsaltra llengua si volsm, pero al mateix temps,si saps

l'angles, pots anar per tot el mon sense preocuparl'angles, pots anar per tot el mon sense preocupar

te per la comunicacio. L'unica cosa que cambiariem te per la comunicacio. L'unica cosa que cambiariem seriaseria

que la llengua internacional hauria de ser el castella.que la llengua internacional hauria de ser el castella.

FIFI

Adrián Barroso i Xavi NúñezAdrián Barroso i Xavi Núñez