societat protocol pioner a taradell per garantir el anunci en … · 2020-01-13 · de 1.500 m² de...
TRANSCRIPT
| Nacional | 19EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020
El grup de SingapurTDCX obre l’oficinaeuropea a Barcelona
ECONOMIA
L’empresa de Singapur Trans-formative Digital CustomerExperience (TDCX) ha obert aBarcelona la seva primera ofi-cina a Europa per expandir elsseus negocis en aquest mer-cat, segons va informar el De-partament d’Empresa i Conei-xement. Amb l’oberturad’aquesta nova seu, la compa-nyia asiàtica de serveis de su-port digital i tecnològic hacreat 50 llocs de treball a lacapital catalana i espera arri-bar a 300 a finals del 2020.Des de les noves oficines deldistricte 22@ de Barcelona,de 1.500 m² de superfície,TDCX ofereix solucions comara la gestió de continguts, elsuport tècnic, l’assessora-ment en vendes i publicitat di-
gital i l’atenció al client. Sop-hie Chelmick, directora a Bar-celona de TDCX, que tambépreveu duplicar el seu espaid’oficines a finals d’any, indi-ca: “La capital catalana nosols és una de les ciutats mésatractives per treballar, sinóque les nostres oficines tam-bé es troben al Silicon Valleyde la ciutat, molt a prop d’al-gunes de les empreses tecno-lògiques líders mundials.” PerChelmick, “aquesta situació”els “dona accés a un pol detalent i oportunitats per ser ala primera línia de la innova-ció”. TDCX treballa per a em-preses del sector tecnològic,el comerç electrònic, l’hosta-leria i els productes de luxe.■ REDACCIÓ
Antifeixistesresponen a laprotesta de Voxa Barcelona
POLÍTICA
La concentració convocadaahir al migdia per la platafor-ma España Existe i Vox a laplaça de Sant Jaume de Bar-celona i que va aplegar migmiler d’assistents contra elnou govern de Pedro Sánchezva acabar amb desenes depersones onejant banderes isímbols franquistes i falangis-tes i amb crits contra el go-vern socialista i contra líderspolítics catalans. Unes tres-centes persones, convocadesper col·lectius antifeixistes,van respondre a l’acte mentreun cordó dels Mossos mante-nia separades les concentra-cions, amb moments de ten-sió i llançament d’objectes. Lamanifestació s’unia a la con-vocatòria que va aplegar per-sones davant de diversosajuntaments, com Lleida oTarragona.■ REDACCIÓ
SOCIETAT
Tremp ja té unmuseu a l’airelliure per divulgarla geologia
Un dels espais del noumuseu geològic ■ ARXIU
El conseller de Territori i Sos-tenibilitat, Damià Calvet; l’al-caldessa de Tremp, Maria PilarCases, i el director de l’InstitutCartogràfic i Geològic de Ca-talunya (ICGC), Jaume Massó,han inaugurat aquest cap desetmana el Pirineus Geologi-cal Open Museum (PGOM),situat a la capital del PallarsJussà. Es tracta d’un museu al’aire lliure que vol apropar a laciutadania conceptes bàsicssobre la geologia, amb espe-cial atenció a la pròpia del Pi-rineu, i sobre l’evolució de laTerra i de la vida. Tot plegat,de manera senzilla i lúdica,sense perdre el rigor científic.El PGOM és fruit de la col·la-boració entre l’ICGC, l’Ajunta-ment de Tremp, el Gremid’Àrids i també ajuntaments iparticulars, que han cedit lesroques que s’hi exposen. Lesobres van començar el 2019 ihan tingut un cost de prop de235.000 euros, a càrrec del’ICGC. El museu s’estructuraen tres àmbits: el Jardí de lesRoques, l’Avinguda delsTemps Geològics i el Far. ElJardí de les Roques s’ubica alparc del Barranc del Joncar iexposa 13 blocs representa-tius de roques dels Pirineus,l’Avinguda dels Temps Geolò-gics s’ha habilitat al passeigPompeu Fabra i el Far és unatorre de 6 metres d’altura iamb il·luminació nocturna, fa-bricada en acer. ■ REDACCIÓ
SOCIETAT
Protocol pioner a Taradell per garantir elbenestar animal durant les festes dels TonisLa festa dels Tonis de Tara-dell ha decidit adaptar-seals nous temps i apostarfort per garantir el benestardels animals que participena la celebració. Amb aquestobjectiu, els organitzadorshan posat en marxa un pro-tocol únic i pioner a Catalu-nya i, durant la festa, cele-brada ahir, un grup de vete-rinaris i experts van avaluarl’estrès, el dolor i el pati-ment dels cavalls. L’equipva filmar els animals i vamonitoritzar les pulsacionsde quatre cavalls per conèi-xer el seu estat d’ànim acada moment. A partird’aquí, l’organització –quetreballa conjuntament ambla Fundació de Defensa delsAnimals (Faada)– compro-varà com han viscut la fes-
ta els animals i aplicarà elscanvis que calguin per evi-tar qualsevol signe de pati-
ment. En l’edició del 2019,els Tonis de Taradell ja vanposar en marxa algunes
mesures per tal de protegirels animals. Per exemple,es van retirar els grups demúsica per no destorbarels cavalls, es va prohibir elpas de vehicles durant elspassants i es van contrac-tar veterinaris. Enguany,però, s’ha decidit fer un pasendavant i, conjuntamentamb els animalistes, s’haelaborat un protocol únic ipioner a Catalunya per ga-rantir el benestar de totsels animals que participena la festa. Des de l’organit-zació tenen clar que aquestés l’únic camí per preservarla continuïtat de la celebra-ció i consideren que totsels pobles de Catalunyaque celebren aquesta festahan de seguir per aquestalínia. ■ REDACCIÓ
Un moment de la festa dels Tonis d’ahir ■ ACN
1371
79-1
2174
91Q
1350
29-1
2229
32L
Ajuntament deMalgrat de MarGestió Tributària
ANUNCI
En compliment del que disposa l’article 17
del Text refós de la Llei reguladora de les hi-
sendes locals aprovat pel Reial decret legis-
latiu 2/2004, de 5 de març, s’anuncia que
l’Ajuntament, en sessió ordinària del Ple de
data 9 de gener de 2020, ha aprovat provi-
sionalment la modificació del tipus impositiu
de l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost
sobre béns immobles, que queda fixat per
als béns immobles de naturalesa urbana en
el 0,738%.
L’expedient tramitat per a l’adopció de l’a-
cord anterior, així com l’ordenança fiscal que
es modifica, s’exposaran al públic pel termini
de trenta dies hàbils comptats des del dia
següent al de la publicació del present anun-
ci al Butlletí Oficial de la Província; així ma-
teix es publicarà l’anunci de l’exposició al pú-
blic en un dels diaris dels de major difusió de
la província.
Durant el període d’exposició pública de les
ordenances, els interessats podran examinar
l’expedient a l’àrea de Serveis Econòmics de
l’Ajuntament i presentar-hi les reclamacions
que estimin oportunes. En cas de no haver-
hi cap reclamació, l’acord provisional esde-
vindrà definitiu.
Joan Mercader Carbó
Alcalde
Malgrat de Mar, 10 de gener de 2020
1301
79-1
2228
84L
Ajuntament deCamarasa
ANUNCI
Vist el Projecte bàsic i d’execució i l’Estudi
d’impacte i integració paisatgística, presentat
per la senyora Mònica Membrive Baró per a
la construcció d’una explotació bovina de cria
al polígon 3, parcel·la 248 de Camarasa, d’a-
cord amb el que estableix l’article 58 del De-
cret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’apro-
va el Reglament de protecció de la legalitat
urbanística, es sotmeten el projecte i l’estudi
d’impacte i integració paisatgística presentats
a exposició pública pel termini de vint dies
perquè s’hi puguin presentar reclamacions.
L’expedient es pot consultar a la Secretaria
d’aquest Ajuntament, plaça Major, núm. 1, els
dies laborables, de 9 a 14 hores.
Camarasa, 8 de gener de 2020
L’alcaldessa
Elisabet Lizaso Cantón
1579
23-1
2229
48Q
Ajuntament de la Secuita
ANUNCI
Per Decret d’alcaldia de data 8 de gener de
2020 s’han aprovat inicialment els Estatuts i
les Bases d’actuació de la Junta de Com-
pensació a constituir del Sector SUE.3 “Car-
retera del Pont” de la Secuita.
La qual cosa es fa pública per a coneixe-
ment general i de les persones interessades,
de conformitat amb el que disposa l’art.
119.2 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’a-
gost, fent-se avinent que durant el termini
d’un mes, comptat des de l’endemà de la
publicació del present anunci, es podrà con-
sultar l’expedient i els Estatuts i les Bases
d’actuació a les oficines de l’Ajuntament i
presentar-hi les al·legacions que es conside-
rin pertinents.
La Secuita, 9 de gener de 2020
Eudald Roca Gràcia, alcalde
1867
69-1
2229
22Q
SUPERNOVA T.A., S.C.C.L.
Anunci en relació amb la dissolució i liquida-ció de la societat
En compliment del que s’estableix en l’arti-cle 102.3, de la Llei 12/2015, de 9 de juliol,de cooperatives, es fa públic que en l’As-semblea celebrada el dia 28 d’octubre de2019, en primera convocatòria, en el domicilisocial de la cooperativa, es van adoptar, en-tre altres punts que no es contradiuen, elsacords següents:
- Aprovació de la dissolució i simultània liqui-dació de la cooperativa.
- Cessament de tots els membres del Con-sell Rector i nomenament del Sr. SalvadorAlacio Gázquez, Sra. Eva Rubio Fernández iSr. Fernando Campillo Pérez, com a liquida-dors únics.
Badalona, 31 d’octubre de 2019
Salvador Alacio Gázquez
Eva Rubio Fernández
Fernando Campillo Pérez
DILLUNS · 13 de gener del 2020. Any XLV. Núm. 15238 - AVUI / Any XLII. Núm. 14108 - EL PUNT
1,20€
1191
62-1
1195
80w
1344
95-1
2180
47LL’ESPORTIU
Suárez estarà quatre mesos de baixa ipràcticament es perdrà la temporada
Xavi diu no aentrenar elBarça, per ara
Xavi Hernández, a la banqueta
Futbol
NACIONAL P18
La indústriade la creaciógenera43.000 llocsde treballEntra en acció elclúster de Barcelona
JUSTÍCIA · Carles Puigdemonti Toni Comín viuran avui el seuprimer ple del ParlamentEuropeu com a eurodiputats
MÉS SUPORT · Una delegaciódel govern també hi serà i lesformacions independentistes hienviaran representants
ESCALF · Centenars depersones els acompanyaran aEstrasburg i exigiran que OriolJunqueras ocupi la seva acta
P6,7
Pedro Sánchez, acompanyat d’algunes de les seves persones de confiança entre el públic com Carmen Calvo, ahir ■ EFE
NACIONAL P8-11
Sánchez reconeix Torra com a interlocutor mentre no l’inhabilitin
El govern del “diàleg”
L’ANC serà a la taulade diàleg catalana
Nacional P7
Reclama que els comuns no hi siguinperquè ja hi seran pel govern espanyol
Revifada sindicalNacional P16,17
2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020
ls temps són benconvulsos i curio-
sos. En política estansucceint coses quemai es podien haverimaginat. S’ha consti-
tuït un govern espanyol de coalició en-tre socialistes i comunistes. La DoloresIbárruri La Pasionaria, procliu a cantarnomés amb els seus i sovint en solitarila Internacional, mai hauria cregut veu-re que els comunistes menjarien al ma-teix plat amb els socialistes. Menys hohauria cregut en Julio Anguita. Mentreque les experiències que hi ha hagut alsajuntaments no han estat dolentes. Al’altre costat en Rajoy ha escrit un llibrede memòries. No aporta res de nou.Deixa entreveure entre línies que en téprou i que desapareix de l’escenari actiupràcticament per sempre. A diferènciade José María Aznar, que està més ac-tiu que Rajoy i va actuant a l’ombra.També era difícil d’imaginar que fa unsmesos es retiressin les despulles d’enFranco del Valle de los Caídos –malgrathaver-ho fet en un format poc ade-quat–. A casa nostra es va retirar durant
només disset minuts la bandera espa-nyola del Palau de la Generalitat.Aquests i d’altres canvis sobtats capgi-ren l’imaginari de moltes persones.Heus aquí com aquesta setmana i grà-cies a una normalització del ParlamentEuropeu que aplicant el sentit comú deles ordres del Tribunal Suprem Europeupodríem recuperar la fe en les institu-cions europees en el cas que finalmentaquesta tarda veiéssim Oriol Junque-ras, Carles Puigdemont i Antoni Comínasseguts en els seus respectius esconsdel Parlament Europeu a Estrasburg.
Recuperar la fe en les institucions vaser una demanda constant per part detots els grups polítics en el darrer debatd’investidura al Congrés. Sembla un im-possible tot i les bones dosis d’inten-cions. La monarquia, la justícia, la poli-cia, els serveis secrets, la televisió, etc.,a mans de qualsevol partit de l’arc par-lamentari i sense un rigorós control detots és millor que no hi siguin. Que esfaci vigent la utopia, difícil de portar a lapràctica, de la frase feta: “El poble ma-na i el govern obeeix.” Els nous dirigentspregonen més llibertat. La nova músicasona bé. Ara, caldrà esperar una lletraque encara no hem llegit.
E
Keep calmLluís Falgàs
Esperant lalletra
Els nous dirigents pregonenmés llibertat. La nova músicasona bé. Caldrà esperar unalletra que no hem llegit
El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista
HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor: Joan Vall Clara.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta) i Esteve Colomer i Font.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.
Direcció Executiva: Joan Vall Clara(President Editor), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH) i Lluís Cama(Producció).
ran part del que va escriure Wal-ter Benjamin sembla sortit del’obsessió d’un bibliotecari ma-
níac per salvar fragments dels llibresantics que custodia abans no els sepul-ti un cataclisme. Fins a aquest punt laseva labor té la desesperació d’un Noèlaic en l’acte de servir-nos les quatrefustes –un conglomerat de paraules–on haurem d’aferrar-nos a l’hora deldiluvi. Pressentint la pesta del feixis-me, va lliurar-se fins a l’últim segon aaquesta tasca minuciosa, microscòpi-ca, d’arqueòleg excavant en plena tem-pesta que aspirava a comprendre fins itot els poders endevinatoris del marrodel cafè. Moltes vegades me l’he afigu-rat, més que a través de la famosa fo-tografia que li va fer Gisèle Freund a laBiblioteca Nacional de França, com elpoeta pobre que havia pintat Carl Spit-zweg el 1839, declamant per a si ma-teix des d’un catre humil, amb la gorrad’anar a dormir posada, la ploma en-tre les dents, les ulleres distretamentcol·locades al revés i un enorme parai-gua negre obert damunt el capçal perprotegir-se, potser, de les teranyinesdel sostre; un tel ruïnós que amenaça
G
d’abatre’s sobre una misèria de la qualel poeta només es pot abstreure ficant-se dins un vers com qui s’abriga ambla manta. Benjamin no era gaire llunydel món petitburgès de Spitzweg, unmón encantador i còmic a la vegada, alllindar de la sàtira si no fos tan benin-tencionat. Però és d’aquest pensadorque s’havia format en els darrers ful-gors del segle XIX, en un ambientd’autòmats i titelles, d’institutrius ifestes rutilants, de passejades idíl·li-ques pel Tiergarten, i captaires, prosti-tutes i homenets geperuts, que prove-nen les intuïcions més feridores, enig-màtiques i transformadores sobre els
desficis que, encara avui, s’abaten so-bre nostre. El fet és que no puc llegirInfància a Berlín cap a 1900, queBenjamin va escriure a principis delsanys trenta, sinó com la contrapart deSobre el concepte d’història, que Flâ-neur ens posa a l’abast en una edicióprodigiosa que, no només confrontatres versions d’aquestes notes redac-tades ja en plena guerra, sinó que lesacompanya, a banda del pròleg admi-rable del traductor de l’alemany, MarcJiménez Buzzi (Arnau Pons ha traduïtla part francesa), de reproduccionsdels manuscrits, d’il·lustracions mera-velloses i d’una cura en la tipografia, lacompaginació i fins el tacte del paperque l’acosten delicadament a aquell“ram d’herbes murmuradores” ambquè el mateix Benjamin s’hi havia re-ferit. Al colofó de la solapa, hi ha unacitació de J. Ramón Jiménez: “En edi-ción diferente, los libros dicen cosadistinta.” Poques vegades ha estat tancerta com per a aquestes notes queEumo-Edipoies havien afegit el 1984com a epíleg tediós a Art i literatura, ique a Flâneur, en canvi, es llegeixenamb palpitacions d’horror i de joia.
“Flâneur posa al’abast les notes deBenjamin en unaedició prodigiosa
Eva VàzquezCaiguda lliure
Herbes murmuradores
La vinyetaFer
| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020
Les cares de la notícia
Puigdemont i Toni Comín accediran avui a la sevaacta al Parlament Europeu amb un retard de gai-rebé vuit mesos. Una situació que finalment esnormalitza però que mai s’hauria d’haver produït.I mentrestant, el cas d’Oriol Junqueras continuapendent per les pressions diplomàtiques.
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
Eurodiputat amb retard
Sánchez ja és president del govern espanyol, i as-segura que aquesta serà la legislatura del diàleg.Ho tindrà difícil per capgirar la seva actitud recentamb Catalunya, i si realment pensa fer del diàlegel seu vaixell insígnia, haurà de començar a de-mostrar que diàleg no és una paraula buida.
-+=
-+=
Cap a la pèrdua de dretsMatteo Salvini
Predicar amb l’exemplePedro Sánchez
-+=
Carles Puigdemont
El gir cap a la dreta de molts països europeuscomporta la pèrdua de drets socials que determi-nats col·lectius han lluitat molt per aconseguir. Laultradreta italiana ha posat ara la mirada en elshomosexuals, en un país sense cap llei estatalcontra la discriminació per orientació sexual.
SECRETARI FEDERAL DE LA LLIGA ITALIANA
EURODIPUTAT I 130è PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Els eurodiputats Carles Puig-demont i Toni Comín seran
avui a Estrasburg en el ple del Parla-ment Europeu. L’eurodiputat OriolJunqueras no hi podrà ser perquèestà detingut a la presó de Lledo-ners per ordre del Tribunal Suprem.Els dos primers, exiliats, s’han sot-mès a la justícia belga i alemanyaquan han estat reclamats i mante-nen intactes els seus drets políticscom a representants dels seuselectors. El líder dels republicanscatalans s’ha sotmès a la justíciaespanyola i li han estat negatsaquests drets polítics, en un inac-ceptable desafiament al Tribunal deJustícia de la Unió Europea (TJUE),que la presidència del ParlamentEuropeu ha acabat avalant. S’esce-nifica avui a l’eurocambra l’autar-quia dels tribunals espanyols, des-bocada arran de les repetides plan-tofades judicials que li han arribatd’Europa en la causa contra els in-dependentistes catalans.
De tota manera, aquesta autar-quia ha rebut el suport del presi-dent de l’eurocambra, David Sasso-li, que, en aparent contradicció, pri-mer va fer cas al TJUE i va atorgar lacondició d’eurodiputat a Junquerasi després s’ha plegat a la JuntaElectoral Central (JEC) i al TribunalSuprem retirant l’escó al presidentd’ERC perquè diu que hi està obli-gat. No és difícil imaginar les pres-sions a què deu haver estat sotmèsperò, després de la celeritat ambquè va actuar per aplicar la sentèn-cia de l’alt tribunal europeu, erad’esperar més implicació en la de-fensa de la immunitat del líder re-publicà, sobretot després que laComissió Europea recordés que lessentències del TJUE són vinculants.En tot cas, la partida no ha acabat.Caldrà esperar el recurs que Jun-queras presentarà al Tribunal deLuxemburg contra la decisió delpresident del Parlament Europeu.
Junquerashauria de sera Estrasburg
EDITORIAL
edro Sánchez va comunicarahir a Felip VI la composició delseu nou govern. I veient com és
el Borbó, dubto que estigui gaire satis-fet de com han acabat resultant les co-ses. Des que va substituir el seu parecaçador d’elefants, el nou monarca hadeixat de tenir aquell paper que liatorga la Constitució que tantes pas-sions els aixeca. Ha passat de ser unafigura institucionalment neutral quenomés fa tasques de mediació a serpart. Part activa. Ja ho va demostraren aquell infame discurs del 3 d’octu-bre del 2017. Carregava contra l’inde-pendentisme i justificava la injustifi-cable violència de l’1-O sense cap argu-ment més que el d’aquell que veu comse li pot acabar el modus vivendi. En elmissatge d’aquest Nadal, va tornar ainsistir que la situació a Catalunya ésuna de les seves grans preocupacions.Jo, sincerament, penso que el rei n’hade tenir altres, de preocupacions, al-
P “Al rei espanyoll’han venerat desde ben petit, tot ique la idolatriaés absurda,perjudicial i unasobirana estupidesa
gunes de les quals li venen de casa.Per voluntat pròpia, s’ha convertit
en un dels ferris defensors de la unitatde l’Estat espanyol i ha abandonat laneutralitat intrínseca del càrrec. I ai-xò, a la dreta, li agrada molt. Ara el PPi Vox l’idolatren fins al punt que en eldebat d’investidura de Sánchez alguns
diputats de la dreta no es van podercontenir i van deixar anar allò de ¡Vi-va España y Viva el rey! Això, al Bor-bó li deu encantar. L’han venerat desde ben petit, tot i que la idolatria és ab-surda, perjudicial i una sobirana estu-pidesa.
Per això penso que Felip VI no had’estar pas gaire content amb aquestnou govern. Imaginin. Un presidentdel govern que diu que està disposat atrobar-se amb Quim Torra (aquell di-moni) i donar una sortida al conflictecatalà (ja ho veurem això). Un vicepre-sident comunista en un país monàr-quic. La dreta que l’ovaciona, relegadaa un paper absolutament secundari iprescindible des de l’oposició. I una in-vestidura que ha estat possible gràciesals independentistes catalans i als bas-cos. Això, per a Felip, deu ser massadifícil de pair. I més des que ha sortitde l’armari i ha deixat la neutralitat debanda.
Felip tindrà mal pairDavid Brugué / [email protected]
A la tres
De reüllAnna Puig
Tendresa imasturbació
a darrera revelació que ha tingut la ConferènciaEpiscopal Espanyola és la necessitat de fer un curs
matrimonial de dos anys –sí, dos eterns anys!–, en elqual s’impartiran matèries imprescindibles per al’esdevenir de la humanitat com ara l’afectivitat i latendresa en el festeig, els perills de la masturbació i elsavantatges de la castedat, entre d’altres. En aquest curses donaran consells tan preuats com –i, per si de cas, elsavanço que no és broma– que els nuvis s’han d’asseurejunts quan van a prendre un cafè amb una colla, que les
abraçades amb els amics han deser sinceres però breus –mai tantendres com les que es fan elsnuvis, per descomptat!– i ques’accepten carícies o enretirarcabells de la cara si és amb lapersona amb qui t’has compromès.També es responen preguntesexistencials com: puc sentir
atracció per una companya de feina i seguir estimant lameva núvia? –en aquest punt, i mira que és curiós, lapregunta només va dirigida a l’home. S’alerta, també,que la masturbació és un acte greu i desordenat i quepot tenir un element addictiu. I la llista d’aprenentatgesés llarga, perquè s’imparteixen fins a 12 temes diferents,distribuïts en sessions cada 15 dies. Interessantíssim iimprescindible per encarar aquesta etapa de la vida ques’anomena matrimoni i de la qual, per cert –i només ésun petit detall a tenir en compte–, l’Església no potparlar per experiència pròpia.
L
L’Esglésiaha tingut la‘revelació’de fer un cursmatrimonialde dos anys
http://epa.cat/c/8frjj3
Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.
Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA
http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona
Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera iXevi Sala.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).
Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 20204 | Punt de Vista |
1any
El president espanyol, PedroSánchez, demana suportal pressupost sense oferirla proposta política que elPDeCAT i ERC li reclamen.
10anys
20anys
La tragèdia d’Horta de SantJoan, l’incendi descontrolatque va provocar la mort de cincbombers GRAF, encara podriahaver estat més letal.
El president de Xile, EduardoFrei, afirma que el dictadorAugusto Pinochet serà jutjatal país si és alliberat perles autoritats britàniques.
Cap gest L’incendi d’Horta El cas PinochetTal diacomavui fa...
a passada polèmi-ca entre el Macba
i Salut per la utilitza-ció de la capella de laMisericòrdia per al’ampliació del museu
o per a la construcció d’un nou CAPper al Raval, independentment que ladecisió de dedicar l’espai a la sanitatpugui ser encertada, va posar en relleul’existència d’una falsa jerarquia enquè la cultura està per sota, pel que faa les prioritats socials, de la sanitat.Guarir el cos i alimentar l’ànima no hand’entrar mai en contradicció. Però polí-ticament, i sovint socialment, el valorde la cultura és menysté. Els políticsperquè recelen de l’esperit crític queprovoca la gent formada, i un bonapart de la població perquè no és prouconscient que els aspectes positius dela seva vida ho són gràcies a la cultura.No pot ser que només el 0,6 del pres-supost de la Generalitat vagi a parar acultura. Si no volem atribuir a la cultu-ra el paper d’enaltir la part lírica, desensibilitat, de coneixement i d’educa-ció, com a mínim siguem pragmàtics i
realistes, Catalunya és el que és per lacultura. La cultura és el que ens situa almón com a país, i el que atrau la majo-ria de visitants. I, com que erròniamentes considera que donar suport a la cul-tura és una inversió econòmicamentinútil, cal tenir en compte el gran factordinamitzador que té la cultura enaquest camp. Si hi ha una cosa enabundància a Catalunya és gent creati-va. Molt de talent que amb una micad’atenció podria arribar a tenir una pre-sència en el mercat internacional. Ésper això que diferents associacionsempresarials de l’àmbit de la culturahan endegat una campanya per acon-seguir que el pressupost del Departa-ment de Cultura arribi al 2%, una peti-ció que ja ve de lluny i feta a governs dediferent signe. És una petició mesuradai s’ha pres com a referència la mitjanaeuropea. Però Actua Cultura 2% veamb la directa, creu que la prudènciatradicional del món de la cultura ja hasuperat els límits i avisa que farà forçasoroll. Sort que la força de la cultura ésla imaginació i no la violència.
L
Full de rutaJaume Vidal
La cultura esmereix més
Catalunya és el que és per lacultura. La cultura és el queens situa al món com a país,i el que atrau la majoria devisitants. Ni que sigui perpragmatisme, donem-hi suport
molts espanyols els costa accep-tar la grandesa de l’ajuda mexica-na que van rebre els seus avant-
passats, a partir del triomf dels feixis-tes, l’any 1939. Segons estudis acuratspodem dir que van ser unes 130.000persones les que, gràcies al govern me-xicà, van salvar-se de morir o, com a mí-nim, de passar-ho molt i molt mala-ment. No s’ha de perdre de vista que, notan sols va obrir les portes als refugiats,sinó que també els va venir a buscar i elsva ajudar a fugir d’Europa. També calprendre en compte els milers que, d’unamanera o altra, van venir a parar a Mè-xic: més que a tots els altres païsosd’Amèrica plegats! Cal afegir tot el quevan fer personalment l’ambaixador LuisI. Rodríguez, el cònsol Gilberto Bosquesi llurs col·laboradors, molt més del ques’esperava d’ells, per protegir els que re-clamaren o tractaren de matar els fei-xistes i els nazis, que també és d’un va-lor extraordinari.
AQUÍ ÉS ON COMENCEN a retallar. M’hetrobat amb gent que assegura, ambaquell posat de saber-ho tot que els ca-
A racteritza, que no van ser més de deumil... Només el Nyassa l’any 1942 en vaportar set mil. També diuen que la rebu-da no va ser tan bona... Després, pel quefa als seus descendents, ara ens trobemque Mèxic hauria de ser l’agraït per tot elque van aportar-li els refugiats...
TAMBÉ RESULTA que un tal Isabelo Her-reros, president d’una Associació Ma-nuel Azaña, assegura que l’ambaixadorRodríguez exagera sobre l’ajuda que vadonar a Azaña, passant per alt el fetque, pistola en mà, va foragitar el talPedro Urraca, el segrestador de Com-panys. Herreros també fa l’orni per nodir que Azaña va morir en territori de-clarat diplomàticament mexicà i negaque la mateixa bandera que tenien albalcó hagués cobert el taüt d’Azaña,quan el portaven al cementiri. Don Isa-belo desqualifica tant els escrits delpropi Rodríguez com els testimonis dediverses persones que fins i tot presidi-ren el dol per tal que no gosessin desfer-lo els petainistes. Senzillament invali-da les informacions referides per Ro-dríguez a les seves memòries i en els in-
formes oficials i secrets que va estar en-viant a Mèxic, com era la seva obliga-ció, i en alguns altres documents pú-blics.
PEL QUE FA A LA MEVA INFORMACIÓ, que re-butja per superficial, don Isabelo perdde vista que vaig ser director generald’Arxius i Biblioteques del Ministerid’Exteriors mexicà durant vuit anys i,a més a més, que en aquells anys vui-tanta encara vivien, ja retirats, actorsde la diplomàcia mexicana d’aquellstemps. Entre altres, Alfonso Castro Va-lle, qui va ser tercer secretari de l’am-baixada a França (1939-42); AntonioHaro Oliva, attaché militaire que, fins itot, es va fer càrrec esplèndidament dela protecció d’Azaña; el matrimoniGamboa, que tantes atencions va tenirpels refugiats, i d’altres que també so-vintejaven el meu despatx, on sempre hihavia bon cafè en un lloc adient a la sevadisposició. També he de dir que, com ahistoriador acurat que soc, Don Isabelohauria de suposar, en lloc de fer el maco,que quan dic que el burro és blanc és per-què en tinc prou pèl a les mans.
José M. Murià. Membre de les Acadèmies mexicanes de la història i de la llengua
Azaña i Don IsabeloTribuna
“Ha estat ràpid,el dolor vindràdesprés”b Amb aquest nou comentariinoportú, del rei, i els partitsdel 155 (PSOE inclòs, malgratl’actual discurs), s’expressauna desafecció amb el sentirpopular, que a Catalunya se-gueix mobilitzat, com ho de-mostren les múltiples concen-tracions: Meridiana, Marina,Girona, Cervera i totes les quees realitzen en gran quantitatde localitats, solidàries toteselles.
Avui hem vist com el TS hatornat amb el tretze són tret-ze, intentant mantenir la se-va “pica a Flandes”, al costque sigui; així mateix, podemconstatar, novament, que elpoder estatal desatén les de-mandes socials i, subliminar-ment, ens llancen missatgescom els observats a la fotooficial del despatx real, enla signatura del nomena-ment del president, davant
de Batet.Però, malgrat tot aquest
poder estatal, la població nooblidem els nostres polítics ala presó o en l’exili, ni tampocels menys mediàtics, comara Germinal Tomás i JordiRos, ni les víctimes racistesde la Sagrera; i aquest és elnostre dolor, no el citat pelrei. I no entenem ni enten-drem que, davant aquesta si-tuació, ERC intenti blanque-jar el sistema, amb hipotè-tics beneficis futurs.AMADEU PALLISER CIFUENTESBarcelona
La ‘unidad deEspaña’ divideixb Veient com s’esveren elsdiputats del PP i de Voxquan al Congrés es criticael rei o es qüestiona la uni-dad de España, es veu per-fectament quin és el pro-blema del nacionalisme es-panyol i per què no se’nsurt. El nacionalisme espa-
nyol es fonamenta en undogma de fe, com quanl’Església afirmava categò-ricament que la Terra eraplana. La unidad de Espa-ña, aquest és el bé suprem,intocable, sagrat. Tant ésque la consecució d’aquestdogma hagi demostrat serun estrepitós fracàs histò-ric, tant és!, perquè undogma mai no es valida ipassa per sobre de qualse-vol altre valor social, comara la convivència, el res-pecte, el pluralisme i la ma-teixa democràcia. Nomésel fanatisme pot arribar aimposar per la força undogma que ha demostratser invàlid. Parlo del fana-tisme d’arrel franquistad’aquell coronel de la Guàr-dia Civil que va dir que “elcumplimiento de la ley estápor encima de la conviven-cia” per justificar la violèn-cia policial de l’1-O. Parlodel fanatisme patriòtic delsdiputats quan amenacen,
insulten i criden per no dei-xar parlar. El nacionalismecatalà, en canvi, no té la in-dependència com a cosasagrada i una prova d’aixòés que la manera de validaraquest projecte és mitjan-çant referèndum i no perimposició. Els projectes(com el projecte d’un estatpropi per a Catalunya) esproposen, es qüestionen,es deliberen, s’avaluen… ifinalment es voten. L’inde-pendentisme sap que potperdre en un referèndum(com ha passat al Canadào a Escòcia), però no estàdisposat a perdre la demo-cràcia. Em sembla perfec-tament legítim que s’invo-qui la “unidad de España”,però no que se’ns imposiamb tal bel·ligerància. Vo-leu unidad? Perfecte: co-menceu per respectar elsdrets de les persones i delspobles germans.SALVI PARDÀS SUNYERBarcelona
Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]
El lector escriu
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020 | Punt de Vista | 5
Lorena Roldán, PORTAVEU DE CIUTADANS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
“Roger Torrent no pot fer de ‘Forcadell 2.0’ i ha de retirarl’escó a Quim Torra i enviar-lo a casa seva”
La frase del dia
SísifJordiSoler
ra que ja heu dei-xat les festes dels
nassos enrere i el mal-eït protocol no us obli-ga a regalar res per undeure estúpid sense
sentit, us aconsello que compreu, comsi es tractés d’una llaminadura, el llibreLa mare i el mar: una història de la ci-neasta coreana Heeyoung Ko, adapta-da al català (i al castellà) per Santi Bal-mes, estimat líder de Love of Lesbian, iil·lustrada amb la subtilesa sense parióde l’artista Eva Armisén. La mare i elmar explica i dibuixa la vida i l’ofici deles haenyeo, les dones del mar de l’illade Jeju. Aquesta meravellosa comuni-tat femenina se submergeix cada dia al
mar, a pulmó i sense oxigen, per tal depescar, només, allò que necessiten persubsistir. De generació en generació,les haenyeo aixequen l’economia delterritori. És un matriarcat ecologista ihumil digne d’admiració. La mare i elmar representa un manifest contra elconsumisme, el capitalisme, la cobdí-cia, el masclisme i el menyscabamentdel planeta. Les haenyeo tenen curadel mar, el respecten com si fos un jar-dí de flors. El vincle amb l’aigua fa queles dones del mar siguin volàtils, esfor-çades i constants. Independents, endefinitiva. Eva Armisén ens presentauns personatges entranyables que lavan captivar en primera persona i lavan fer testimoni d’una defensa genu-ïna dels valors humans més elevats.Santi Balmes estiba el fil de la tradició ila reactualitza per tal que la lectura si-gui amable i fluïda. Potser que n’apren-guem una mica tots plegats.
A
De set en setAnna Carreras
‘Haenyeo’
Les ‘haenyeo’ tenen cura delmar, el respecten com si fosun jardí de flors
“Ni drets socials,ni ecologia, niaprofundiment enqualitat democràticasón realment, ambconvicció, a l’agendadels qui en últimterme ens governen
os Angeles, novembre del 2019.El novembre passat era el mo-ment en què transcorria l’acció
del film Blade runner (Warner Bros,1982). Impregnem-nos de la seva aro-ma: columnes de foc ejectat estripen atongades el cel boirós de la ciutat. Cot-xes voladors solquen les aèries carre-res amb elegant sigil. Els gratacels po-ligonals plens de llumetes multicolorsdonen una forma alegre a la tristor.Els vianants s’apiloten a les voreres,angoixosament apressats, ignorant-se patològicament els uns als altres,sota la pluja persistent. Soroll de tràn-sit espès i de semàfors parladors quevan repetint amb sonsònia: “Crossnow, cross now, cross now...” La poli-cia i el govern mantenen un ofegadorcontrol sobre els ciutadans. Hi ha mi-sèria pertot i la gent malviu en un mónque s’ha pansit. Els més afortunats vi-uen a les colònies de l’espai ques’anuncien sense descans als panellselectrònics, on hi ha benestar i plerd’activitats recreatives. La resta, elsmiserables, encara viu en aquesta Ter-ra caòtica, avariada, desolada i plenad’engrut. Exceptuats potser els cot-xes voladors, podria ser el Xangaid’avui o la Barcelona de demà. Si enlloc de colònies de l’espai hi posem l’es-tranger o pobles o ciutats més ama-bles que la gran ciutat, ja ho tenim.
ON ÉS, QUE ENS HEM EIXARRAT? Com hemarribat a aquest extrem? Com diu Jo-sep Fontana al seu assaig pòstum Ca-pitalisme i democràcia (Edicions62/Crítica, 2019): “...la majoria delsestats són democràcies parlamentà-ries basades en constitucions que ga-ranteixen els drets i les llibertats detots els ciutadans, però... els governselegits es cuiden sobretot d’afavorirels interessos econòmics de les gransempreses i dels més rics.” Ni drets so-cials, ni ecologia, ni aprofundiment enqualitat democràtica són realment,
L amb convicció, a l’agenda dels qui enúltim terme ens governen. Hi són encanvi, amb total prioritat, el creixe-ment econòmic, el manteniment de lasocietat de consum i la garantia del’ordre.
SI BÉ ÉS CERT QUE les guerres i la fam–tanmateix fluctuants– s’han reduïtal segle XXI, també ho és que, coinci-dint amb la recruada del capitalisme,ha augmentat la desigualtat social i hiha hagut una crisi econòmica d’impor-tància històrica; només superada perla de 1929, que ha atuït bàsicamentels més pobres i també les classes mit-janes.
EL CAPITALISME NO ÉS compatible, jaabans de la seva màxima expressió,amb la democràcia. Què vol dir que hà-gim de pagar per existir? Que, a unque ja té casa, la hi prenen? Que, a unque no en té, no n’hi faciliten? Que unque no té diners no pot demanar unpréstec per a un bon projecte, mentreque, als rics, els regalen, sense més nimés, línies i més línies de crèdit? Que
un que vol estudiar s’ha de pagar elsestudis i el pis a ciutat? Que un que voltreballar sovint no pot i que, en canvi,un que no vol treballar pot sovint tenircontractats treballadors que li soste-nen la folgança? Si tot això es poguésvotar, no cal dir quin futur li esperariaal neoliberalisme que impedeix que elcapitalisme sigui com a mínim regulatper l’Estat. És la cosa més incivilitza-da, més deshumanitzant que ens hemtirat tots plegats a la cara després deles guerres, la fam i les dictadures.
EN UNA DE LES ESCENES FINALS del filmBlade runner, un rebuig del sistema–un androide amb vida màxima pro-gramada de quatre anys, per més feixcondemnat a mort per tenir bon sentitde les coses i voler també per a ell elque es dona als altres–, explicant sere-nament poc abans de morir, al policiaque el persegueix, com dins la seva mi-sèria ploradora ha viscut alegrement,declama inspirat: “És tota una expe-riència de viure amb por, no és així?Vet aquí el que és ser un esclau. Hevist coses que vosaltres, els humans,no us creuríeu. He vist naus de guerraen flames traient el cap per les espat-lles d’Orió. He vist raigs C brillant en lafoscor prop de la Porta de Tannhäu-ser. Tots aquests moments es perdranen el temps com llàgrimes en la pluja.”
ELL, L’ESCLAU DELS HOMES, havia viscutlliure com el que era: una màquinaamb cor i cervell, ressemblant en tot aun home. No ho farem, doncs, encaraamb més raó també nosaltres, no pasdel tot esclaus d’homes? No per con-questa intel·lectual de la llibertat sinóper conquesta d’una vida millor que,sense aquesta llibertat, aquells que síque en gaudeixen ens escamotegen.No com a homes que semblen màqui-nes sinó com a homes simplement; es-claus únicament dels déus i d’unaidea.
Pol Capdet. Lingüista
La Porta de TannhäuserTribuna
6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020
La millora econòmicai l’enfortimentd’opcionsminoritàriesanimen les afiliacions
Manté d’interlocutorel president mentreno hi hagi sentènciaferma i el cita abansde la mesa de governs
Sánchezveurà Torraaviat obviantla JEC
RevifadasindicalNacional
El moviment sobiranistacatalà desembarcarà avuia Estrasburg per acompa-nyar els eurodiputats Car-les Puigdemont i Toni Co-mín en el seu debut en unple al Parlament Europeu,que arribarà després demig any de bloqueig perpart de la justícia espanyo-la, revocat finalment ar-ran de la sentència delTribunal de Justícia de laUE del 19 de desembre,que els reconeix implícita-ment la condició des quevan ser proclamats el 13de juny passat. És clar queserà un dia amb regustagredolç, perquè justa-ment l’originant de la re-solució, i de tota una novadoctrina que pren el seunom, l’exvicepresidentOriol Junqueras, no hi po-drà ser finalment desprésque el president de la cam-bra, David Sassoli, es des-digués divendres de la se-va acceptació inicial i do-nés per bona la interlocu-tòria del Tribunal Supremque, en una interpretaciótotalment oposada a la se-va, li nega la condició d’eu-rodiputat i la llibertat. Elnou vet, en tot cas, tampocés definitiu encara, per-
què la seva defensa ja hadit que hi recorrerà al Tri-bunal General de la UE.
El nou abús judicial es-panyol amb la situació del’exvicepresident ben segurque serà avui objecte de de-núncia per part de l’àmpliadelegació de líders catalansque es desplaçaran a la ciu-tat fronterera, encapçala-da pel president Quim Tor-ra, el vicepresident PereAragonès i el president delParlament, Roger Torrent,que mantindrà reunionsamb els vicepresidents delParlament Europeu HeidiHautala i Dimitrios Papa-dimoulis en què aprofitaràper traslladar la indignacióper la seva posició ambJunqueras, i de passadadenunciarà el setge per-manent a què es veu sot-mesa la cambra que presi-deix per part de la justíciaespanyola. A més de con-sellers com Miquel Buch,
Alfred Bosch i Damià Cal-vet –demà s’ha ajornat elconsell executiu perquèpuguin tornar amb cal-ma–, a Estrasburg, percert, també està previstque hi sigui una altra exi-liada, la delegada del go-vern a Brussel·les, Merit-xell Serret, sobre qui no pe-sa ara cap euroordre, en elque serà un dels seus pri-mers viatges a França.
Els partits independen-tistes també hi enviarandelegacions. La de JxCatl’encapçalaran els líders alParlament, Albert Batet, ial Congrés, Laura Borràs. Ila d’ERC, la portaveu par-lamentària, Anna Caula,i el líder a Barcelona, Er-nest Maragall. La CUPtambé hi enviarà un repre-sentant per mostrar el seu“suport antirepressiu” alsdos exiliats, i denunciarla “negativa constant” dedrets civils i polítics perpart de l’Estat, així com la“macrocausa” oberta con-tra el dret a l’autodetermi-nació. “Aquests espais hande servir d’altaveu per a lareivindicació política”, re-blava la formació en un co-municat dissabte.
Omplim EstrasburgLa comitiva política seràacompanyada per una
nombrosa mobilització decatalans, que, seguint lacrida d’Omplim Estras-burg, es concentraranaquest migdia a l’esplana-da de davant del Parla-ment Europeu, arribatsen bus –se n’han organit-zat des de diversos puntsdel país–, avió i tren –aBasilea, Frankfurt i fins itot París– o cotxes parti-culars. L’entitat, que vaanul·lar per falta de tempsel xàrter que volia noliejarinicialment, ha acabat aju-
dant a organitzar moltsdels desplaçaments, a tra-vés d’agències, i calculaque hi haurà com a mínimentre 500 i 600 manifes-tants. Una quantitat, entot cas, que queda llunydels tres milers que hi vananar el 2 de juliol, dia enquè també hi va haver unadestacada mobilització,coincidint amb l’estrenade l’eurocambra i el rebuigprecisament que hi en-tressin Puigdemont i Co-mín. Una de les seves im-
pulsores, Maria do CarmoMarques Pinto, explicaque la nova iniciativa es vallançar el mateix 19 de de-sembre arran de la sentèn-cia del TJUE, però comque, a diferència del juliol,aquest cop es van trobarque no hi donaven suportlogístic entitats tan im-portants com Òmnium,l’ANC –tot i que al final hienvia avui el vicepresidentJosep Cruanyes, i algunesterritorials sí que hi mun-ten expedicions– i el Con-
RETORN El sobiranisme s’aplega avui a l’eurocambra percelebrar que hi recupera la veu silenciada i exigir que acceptiJunqueras MOBILITZATS Centenars de catalans convocatsper Omplim Estrasburg acompanyaran Puigdemont i Comín
Plantatsal cord’Europa
Òscar PalauBARCELONA
500persones, pel cap baix, cal-cula Omplim Estrasburg queacudiran des de Catalunya ala manifestació prevista avui.
Fonts del Consell per la Repú-blica aclarien a El Punt Avuique aquest cop no han entraten l’organització de la mani-festació perquè el desplaça-ment és “logísticament com-plicat” –no hi ha vols directesa Estrasburg des de Catalu-nya– i s’estimen més guar-dar-se el pressupost i els es-forços per a una altra mobilit-
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
zació que preparen a Perpi-nyà. “Estem molt contentsque la gent hi vagi, i donemtot el suport a Omplim Estras-burg, però no podem fer actestan seguits que comportenuna despesa”, deien, i des-mentien que hi hagi cap raópolítica. La mobilització de laCatalunya del Nord serà ambtota seguretat al febrer, si bé
la data no està tancada, ja quedepèn de diversos factors,com ara el fet que s’estarà enprecampanya de les eleccionsmunicipals franceses i no s’hivol interferir. La idea és quesigui un gran acte polítictransversal, una mobilitzacióde tots els actors independen-tistes, amb la presència dePuigdemont i Comín.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La pròxima parada, al febrer, a Perpinyà
| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020
La dilució del PSCL’APUNT ministeri, el de Sanitat, amb poc pes polític i compe-
tències minses. Vol que Salvador Illa s’impliqui en eldiàleg amb Catalunya, però li dona una maria. Que elPSOE bandegi qui hauria de ser la seva referèncianatural a Catalunya per agafar el conflicte polític perles banyes diu molt de la poca confiança que diposi-ta en el PSC. Com quan volia xutar Iceta al Senat.Emili Bella
Ja tenim govern espanyol amb qui negociar un referèn-dum i, oh, no hi ha Ministeri de la Plurinacionalitat mal-grat que els comuns en formen part. Es diu molt quePedro Sánchez ha diluït el paper de Pablo Iglesias ambla creació per sorpresa de tres vicepresidències més,però es parla poc de l’autèntica dilució dins de l’execu-tiu espanyol, la del PSC, relegat a una pura quota en un
sell per la República, se’nvan desdir primer, per béque al cap d’uns dies vandecidir reprendre-ho ar-ran de la insistència demolts particulars. “Nosom professionals de l’or-ganització de manifesta-cions i per això ho vamdesconvocar, perquè erauna gran responsabilitat,però aleshores la gent ensho va demanar, en vamtornar a parlar i ho vam ti-rar endavant”, exposa. Enuna nota difosa els últimsdies, els organitzadorss’han mostrat més crítics.“No entenem, ni volementendre ni saber quinessón les raons per les qualsles entitats independen-tistes no creuen oportú,convenient, adient o útilanar a Estrasburg; nosal-tres creiem que cal anar-hi”, sostenen.
Amb el lema Tornem aomplir Estrasburg: per-sistir és guanyar!, i des-prés d’obtenir els permi-sos de les autoritats locals,
finalment han pogut con-vocar l’acte per a aquestmigdia, abans de l’inici deles reunions dels grups i lasessió parlamentària prò-piament dita, amb l’ajutd’una quarantena de vo-luntaris. Això sí, les limita-cions pressupostàries fa-ran que, en lloc d’un esce-nari amb actuacions com
al juliol, aquest cop hi hagitot just una petita tarimaamb un micròfon, per on,això sí, ja tenen confirmatque passaran a dirigirunes paraules tant el pre-sident Torra com Puigde-mont i Comín, a més del’eurodiputada d’ERC Dia-na Riba. També hi inter-vindran representantsd’altres entitats que sí queels han donat escalf: el pre-
sident de l’Associació deMunicipis per la Indepen-dència, Josep Maria Cer-vera; Montse Martí, de Ju-ristes per la República, iJosep Jover i FrancescGarrobo, de Pirates.
L’entitat, que ha dema-nat que tot transcorri en elto cívic i pacífic habitual,llegirà un manifest que enparal·lel ha llançat en lesúltimes setmanes a les xar-xes, on ha rebut més de6.000 signatures de suport–per les més de 30.000, caldir, d’un text similar al ju-liol–, en què reclama a l’eu-rocambra que exigeixi a lajustícia espanyola que esrespectin els drets de Jun-queras, i també que reco-negui el dret a l’autodeter-minació de Catalunya. Elsorganitzadors, que ja vanenviar el manifest en unacarta a Sassoli la setmanapassada, li’n volien entre-gar una còpia avui en mà, aell o almenys a algun emis-sari seu, però no han rebutresposta a la petició. ■
En la mobilització del juliolpassat, el president CarlesPuigdemont hi va haver d’intervenirvirtualment des d’un hotel situat al’altra banda de la frontera, que nova creuar per por de ser detingut.Avui hi serà en persona ■ ACN
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La mobilitzacióserà força menorque la que es vafer al juliol
L’ANC participarà en lataula de partits i entitatsindependentistes que had’acordar els termes i lesgaranties per resoldre elconflicte polític entre Ca-talunya i l’Estat que es ne-gociaran després entre elsgoverns català i espanyol,sempre que s’hi abordicom es culminarà la inde-pendència i se n’excloguiels comuns, atès que for-men part de l’executiu dePedro Sánchez. “En ComúPodem ja està assegut a lapart del govern espanyol”,argumenta la presidentade l’ANC, Elisenda Palu-zie. L’entitat va fer públi-ques ahir les condicionsper participar en la cimeraprèvia a la negociació bila-teral en un ple ordinari aCalaf (Anoia). “Es consi-dera imprescindible” quela reunió impulsada pelpresident, Quim Torra,“estigui formada exclusi-vament per partits, enti-tats i actors socials inde-pendentistes”, defensal’ANC en un comunicat, enquè posa l’exemple con-cret d’En Comú Podem,que “ja estarà representaten la taula de diàleg bila-teral com a membre delgovern PSOE-Unides Po-dem, i no tindria sentitque fos a les dues bandesde la taula”.
En relació amb el con-tingut de la taula prèvia,l’entitat també posa com acondició que sigui “exclu-sivament per la indepen-dència: o es negocien elstermes de la independèn-cia d’acord amb una ma-joria parlamentària inde-pendentista al Parlamento un referèndum binari so-
bre la independència acor-dat amb l’Estat i vincu-lant”. L’ANC també consi-dera que s’hi ha d’abordarla fi de la repressió. Enaquest context, Paluzie vaalertar que un dels princi-pals riscos de la negociacióamb l’Estat és que con-dueixi a “una segona tran-sició tancada per dalt”,una nova reforma de l’Es-tatut i, per tant, un pacte“de tipus autonomista”.
La presidenta de Cata-lunya en Comú-Podem alParlament, Jéssica Al-biach, va replicar que“ignorar la transversalitatdel país és sectari”. En unapiulada, va escriure queCatalunya “és una naciómoderna, diversa i plural”i que els comuns continua-ran “fent bandera del dià-leg i l’empatia, a Catalunyai a l’Estat”. “Molesti a quimolesti”, va reblar. ■
L’ANC participarà enla taula catalana sino hi són els comuns
Emili BellaBARCELONA
a L’entitat recorda que Catalunya en Comú ja negociarà des dela banda del govern espanyol a Albiach ho qualifica de sectari
“En Comú Podemja estarà representaten la taula de diàlegbilateral com amembre del governPSOE-Unides Podem”Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC
Paluzie, el dia 3, amb el president Torra, després d’entregar-lila pancarta que la JEC va ordenar retirar ■ EFE / QUIQUE GARCIA
“Continuarem fentbandera del diàleg aCatalunya i a l’Estat.Molesti a qui molesti.Ignorar la transversalitatdel país és sectari”Jéssica AlbiachPRESIDENTA DE GRUP DELS COMUNS
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 20208 | Nacional |
Dialogar amb Quim Torracom si la Junta ElectoralCentral i la de Barcelonano existissin i respectantel president de la Genera-litat com un interlocutorque no ha deixat de ser-ho.Aquest és el compromísque s’ha imposat PedroSánchez els seus primersdies i ja com a presidentespanyol investit. Mentreque les dretes volen fer delvet a “l’expresident” Torrala primera batalla de lallarga guerra de la legisla-tura, Sánchez es disposa areunir-se amb el presidentcatalà aviat, abans fins itot de crear la taula de go-verns que ha de néixer enun termini de quinze dies,i l’únic dubte que es mantéés trobar una data queconvingui a les dues agen-des i decidir si la cita és aMadrid o a Barcelona. Enuna conversa informalamb els periodistes acre-ditats a La Moncloa, Sán-chez va reivindicar queTorra serà interlocutorseu mentre no hi hagi unasentència ferma del Tribu-nal Suprem –“la seva si-tuació judicial va per llargi no s’aclarirà fins més en-davant”, assenyalava– i esva reservar per a ell i per ala vicepresidenta CarmenCalvo el fil telefònic ambCatalunya. “Serà la legisla-tura del diàleg. No hi ha resmés progressista que dia-logar”, va sentenciar.
Si amb algun dels nousministres està entusias-mat Sánchez és amb la dePolítica Territorial, la canà-ria Carolina Darias, de qui
lloa la capacitat desplegadaal govern canari com a con-sellera d’Economia, que liha valgut ara el salt a Ma-drid. Però això no vol dirque Darias proposi un cafèdialogat per a tothom.
Illa, pes polític específicEn la conversa informald’ahir a La Moncloa, Sán-chez va deixar clar que Ca-talunya seu a part en unataula bilateral i que seranell i la vicepresidenta Calvo–i, en algun moment, tam-bé el ministre de Justícia,Juan Carlos Campo, i Sal-vador Illa (Sanitat)– elsque s’impliquin directa-ment en el dia a dia del con-flicte polític que ara el pre-sident ja no tem definircom a tal. “Illa és molt mésque ministre de Sanitat, téun pes polític específic”, vadir Sánchez per elogiar laincorporació del secretarid’organització del PSC.Illa, a qui Sánchez es refe-reix com a Salva, s’ha gua-
nyat les credencials d’alfildialogant després de serun dels tres negociadors–juntament amb José LuisÁbalos i Adriana Lastra–que van acordar amb ERCel pacte d’investidura. AmbIlla, el PSC viurà informat
del minut i resultat del dià-leg, fet que no succeïa desdel salt de Meritxell Batetde Política Territorial a lapresidència del Congrés.
29 de gener, data límitSi el juny del 2018 va pen-sar a posar un perfil prò-xim com el de Batet a Polí-tica Territorial com a gestd’obertura catalana, araés Sánchez en personaqui es vol arromangar, al-
menys en els primers centdies de govern i mentre nohi hagi una convocatòriad’eleccions anticipades aCatalunya que congeli eldiàleg. L’acord amb ERCobliga a constituir la mesaen els quinze dies poste-riors a la formació de go-vern, així que el compteenrere es posarà en mar-xa demà amb el primerConsell de Ministres. El29 de gener és la data lí-mit per donar a conèixerels integrants de les duesdelegacions.
En els set minuts que vadurar la seva conversa te-lefònica de dijous, Torra iSánchez van acordar que“deixarien passar els diesintensos” de la formacióde govern i després deltraspàs de carteres fixa-rien dia i hora. “Els ciuta-dans ens demanen una Es-panya de convivència i nouna Espanya de discòrdia,ens demanen una Espanyafonamentada en l’acord ino una Espanya abonada al’insult”, avisa Sánchez.
Desfer el camí judicialQue Sánchez citi Juan Car-los Campo en el marc deldiàleg amb Catalunya noés casual. Amb ERC en es-pera de veure com es vadesfent la judicialització, idesprés del fracàs de Dolo-res Delgado, ara Sánchezconfia la missió a aquestdiputat per Cadis, exvocaldel Consell General del Po-der Judicial (CGPJ) i secre-tari d’estat de Justícia del2009 al 2011 en el governde José Luis Rodríguez Za-patero quan el ministre eraFrancisco Caamaño. Ambel PP impossibilitat per fir-
mar cap pacte d’estat ambSánchez pel fet de tenir Pa-blo Iglesias a bord d’una co-alició i també per la pressióde Vox a la dreta, Campo jasap que no podrà renovarel Consell General del Po-der Judicial i que CarlosLesmes, amb el mandat ca-ducat des del desembre del2018, aspira a eternitzar-se en la interinitat de la do-ble presidència del CGPJ idel Suprem. Però on s’es-pera veure la mà de Campoés en la reducció del nom-bre de litigis judicials, desdels recursos al TribunalConstitucional fins a lescauses del Tribunal deComptes, passant per la
mateixa condemna delspresos, que està sota la lu-pa de la justícia europea.
La valentia de CampoQue Campo és valent ho vaevidenciar el 15 de marçdel 2018: el PP va convidara la tribuna del Congréspares i mares de nens i jo-ves assassinats –el crimdel nen Gabriel Cruz a Al-meria era recent– i ell vapujar al faristol a defensarla derogació de la presópermanent revisable coma portaveu de Justícia delPSOE tot acusant el PP iCiutadans de guiar-se per“ràbia, ira i sed de venjan-ça”. Ara el repte de Campo
a El té com a interlocutor mentre no hi hagi sentència ferma i el cita abans dela taula de governs a El president reserva per a ell, Calvo i Illa el diàleg ambCatalunya a Campo té el repte de desjudicialitzar a Montero repensa el FLA
Sánchez veuràTorra aviat,obviant la JECDavid PortabellaMADRID
“Salvador Illa és moltmés que el ministrede Sanitat. Té un pesespecífic propi”
“Serà la legislaturadel diàleg. Es demanauna Espanya deconvivència i no dediscòrdia, fonamentadaen l’acord i noabonada a l’insult”
“La interlocució ambla Generalitat laportaré jo amb lavicepresidenta Calvo,i també amb elministre de Justícia iSalvador Illa”
“La situació judicialdel president QuimTorra va per llargi no s’aclarirà finsmés endavant”
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases del president espanyol
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
El repte d’Hisendaés que Aragonèsretorni al Consellde Política Fiscal
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020 | Nacional | 9
és que les togues no gover-nin la política en un mo-ment en què està pendentel judici del major delsMossos Josep Lluís Trape-ro a l’Audiencia Nacional,el judici al procés bis alTSJC i el possible judici aJoan Josep Nuet al Su-prem. Que el frenesí judi-cial no s’ha aturat ho sapun negociador de la in-vestidura de Sánchez comés Josep Maria Jové, per-seguit ara pel Tribunal deComptes.
Retorn a fòrums a dissetTot i respectar els marcsbilaterals, el nou govern deSánchez no oculta que al
mateix temps espera quela Generalitat torni als fò-rums multilaterals a dis-set com ara la conferènciade presidents al Senat i elConsell de Política Fiscal iFinancera, l’ens que aple-ga el Ministeri d’Hisendaamb els consellers del rami que pacta la singladuradel dèficit.
La ministra d’Hisenda,María Jesús Montero, ésuna vella coneguda tantd’Oriol Junqueras com dePere Aragonès: es tractendes que el popular Cris-tóbal Montoro els convo-cava als CPFF a Madrid i eltàndem Junqueras-Arago-nès hi acudia per la Gene-
ralitat i Montero ho feiacom a consellera de la Jun-ta d’Andalusia. Monteroafronta el repte de refer elFons de Liquiditat (FLA),que ara manté viu un saldode 200.000 milions dedeute autonòmic ambl’Estat –més de 60.000 mi-lions en el cas de la Gene-ralitat–, i aprovar un sis-tema de quitacions. La mi-nistra vol que Aragonèstorni a un fòrum multila-teral com el del CPFF aMadrid, en el qual nomésel País Basc i Navarra se-uen a part perquè estanfora del règim comú grà-cies al concert basc i alconveni navarrès. ■
Des del novembre del 2011,amb la victòria de MarianoRajoy, el Consell de Ministresté una regla no escrita que nila moció de censura de PedroSánchez el juny del 2018 vaalterar: el ministre espanyold’Exteriors és el cap de la di-plomàcia estatal, però alhoraesdevé el ministre per a Cata-lunya de manera oficiosa en elConsell de Ministres.
Després que els popularsAlfonso Dastis i José ManuelGarcía-Margallo i el socialistaJosep Borrell actuessin coma ministres d’afers catalans,
amb Arancha González Laya,Sánchez ha triat un perfil deministra que desafia aquestestigma de viatjar pel món aopinar a l’estranger sobre elque teòricament és un afer in-tern d’acord amb la versió ofi-cial. Llicenciada en dret a laUniversitat de Navarra i màs-ter de dret comunitari, aques-ta jurista basca viurà de propel foc encreuat judicial entreel Tribunal Suprem i el Tribu-nal de Justícia de la UE sobreel cas de la immunitat d’OriolJunqueras, així com amb elsuplicatori que Pablo Llarena
aspira a veure cursat al Parla-ment Europeu sobre CarlesPuigdemont.
Tot i els fronts judicials enquè aterri internacionalment,però, Sánchez confia en Layaper desplegar una diplomàciaeconòmica que trenqui ambel segell de Borrell. Laya ésuna socialista basca que nonomés no té una biografia detrinxera política, sinó que vaser entre el 2003 i el 2015 capde gabinet de Pascal Lamy alcapdavant de l’OrganitzacióMundial del Comerç i és sub-directora general de l’ONU.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Laya desafia l’estigma de Borrell, Dastis i Margallo
Pedro Sánchez, durant lacompareixença que va fer ahir perexplicar el seu govern ■ EFE
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 202010 | Nacional |
El primer govern espanyolde coalició des de la Sego-na República neix amb elrepte d’afinar les veus delque a Europa és habitualperò que a Madrid és unararesa per estrenar: lacohabitació de dos partits.Després de confeccionarel Consell de Ministresmés multitudinari des del’època d’Adolfo Suárez,amb 22 carteres –amb on-ze dones i dotze homes sis’hi compta el president–,Sánchez va prometre unexecutiu d’“unitat” que“parlarà amb diversesveus però amb una matei-xa paraula”. Després delbuit català per la marxade Meritxell Batet al Con-grés i de Josep Borrell coma alt comissionat de ladiplomàcia europea, araamb Salvador Illa i ManuelCastells torna a tenir dosministres catalans, que ésla quota catalana que vatenir el 2018 i que calca laque van incorporar JoséLuis Rodríguez Zapatero iJosé María Aznar.
Després de donar a llumel “govern més feminista”
de la història, amb més do-nes que homes, el juny del2018, Sánchez recula finsa la paritat estricta –ques’incompleix si ell entra enel còmput–, tot i crear perprimera vegada un tridentfemení de vicepresidentes–Carmen Calvo, TeresaRibera i Nadia Calviño–per acompanyar l’únic ho-me vicepresident, PabloIglesias. Segons Sánchez,la multiplicació de carte-res no obeeix a l’obligaciód’acontentar l’ambició dedos partits, sinó a raonsd’eficiència. “Reflecteix lavoluntat de construir ungovern d’acció, executiu iamb competències moltprecises, molt taxades, ien el qual les grans prio-ritats d’Espanya tinguinveu directa en el Consellde Ministres”, argumenta.Qui més s’examina en l’as-signatura de la lleialtat ésIglesias: el seu perfil polítici el d’Irene Montero (Igual-tat) conviuran amb perfilsmés econòmics com araels triats per Sánchez.
Quota catalana fixaPer territoris, la quota ca-talana –amb Salvador Illaper part del PSC i Manuel
Castells per part dels co-muns– és la mateixa queSánchez tenia amb Batet iBorrell; que Zapatero te-nia amb Joan Clos (Indús-tria) i Carme Chacón (Ha-bitatge), i que Aznar teniaamb Josep Piqué (AfersExteriors) i Anna Birulés(Ciència). Rajoy va reclu-tar Jorge Fernández Díaz(Interior) i Dolors Mont-serrat (Sanitat), però enetapes diferents.
Més bascos i andalusosNomés Felipe González alsanys noranta va fer seuretres catalans al Consell deMinistres: Narcís Serra(vicepresident), Jordi So-lé Tura (Cultura) i Borrell(Obres Públiques). L’ac-tual presència de dos ca-talans contrasta amb elstres bascos –Arancha
González Laya (Afers Ex-teriors), Fernando Gran-de-Marlaska (Interior) iIsabel Celaá (Educació)–i amb els quatre andalu-sos –Calvo (vicepresiden-ta primera), María JesúsMontero (Hisenda i porta-veu), Juan Carlos Campo(Justícia) i Alberto Gar-zón (Consum).
Fi al llegat de MontoroQuan avui es consumi eltraspàs de carteres i demàes reuneixi el primer Con-sell de Ministres amb lanova fotografia de famíliadels ministres del PSOE idels ministres hereus del15-M, el primer repte seràaprovar uns pressupostosper al 2020. Des del junydel 2018 de la moció decensura, el llegat de les xi-fres de Cristóbal Montoro
és el que regeix la vida eco-nòmica gràcies a successi-ves pròrrogues dels últimspressupostos del PP.
Qui afronta el repte degovernar amb pressupostpropi és Montero, que, a lacartera d’Hisenda, hi su-ma ara el pes polític de serla nova portaveu del go-vern espanyol i de rellevarCelaá com a rostre televi-siu cada divendres. Igualque va succeir amb la in-vestidura, la coalició delPSOE i Podem necessita elvot del PNB i, sobretot, elvot d’ERC i d’EH Bildu
El nou article 135.2Elaborar els que serienels primers pressupostosaprovats per Sánchez téuna dificultat afegida: l’1de gener del 2020 ha en-trat en vigor un nou article
de la Constitució, el 135.2,aprovat per Zapatero sentpresident el 2011 amb elsuport de l’opositor Rajoy,i que impedeix que les ad-ministracions incorrin enun dèficit estructural quesuperi el marge conceditper la UE. Les recomana-cions europees, doncs, po-den ser ara objecte de re-curs al Tribunal Constitu-cional des de l’oposició.
Prioritats econòmiquesEn contrast amb Podem,que desembarca a La Mon-cloa amb els puntals –laparella Iglesias-Montero–,Sánchez s’envolta de mit-ja dotzena de ministres deperfil econòmic i aspira amarcar un rumb econò-mic propi per no ser engo-lit per l’atenció política enla taula de governs. Des-prés de prescindir de Mag-dalena Valerio a Treball,ara la cartera es divideixen dues seccions: YolandaDíaz (IU) serà la titular deTreball i José Luis Escrivá,ara gestor de l’Autoritat In-dependent de Responsabi-litat Fiscal (Airef) i abansal servei d’estudis delBBVA, serà el nou titularde Seguretat Social. La se-paració permet a Sánchezque les pensions no caiguinen mans de Podem i menysquan està sobre la taula lareforma del sistema per ga-rantir-ne la viabilitat.
En una setmana atípicaen què el Consell de Minis-tres es reunirà demà i denou divendres, Sánchezultima les primeres mesu-res socials com ara l’alça deles pensions d’acord ambl’IPC i un primer augmentdel salari mínim. ■
a Sánchez promet “unitat” i “diverses veus però una paraula” a Torna a tenir dos ministres catalansi calca la quota de Zapatero i Aznar a El govern té dotze homes i onze dones a Iglesias s’examina
David PortabellaMADRID
La coalició neix amb el repted’afinar i tenir pressupostos
Els ministres espanyols
UNIVERSITATS SANITAT
VICEPRESIDENTA PRIMERA
Carmen Calvo
VICEPRESIDENT D’AFERS SOCIALS
Pablo Iglesias
IGUALTATVICEPRESIDENTA D’ECONOMIA
Nadia Calviño
VICEPRESIDENTA DE TRANSICIÓ ECOLÒGICA
Teresa Ribera
PORTAVEUI HISENDA
M. Jesús Montero
AFERS ESTRANGERS
Arantxa González Laya
DEFENSA
Margarita Robles
INTERIOR
Fernando Grande-Marlaska
TREBALL
Yolanda Díaz
SEGURETATSOCIAL
José Luis Escrivà
CONSUM
Alberto Garzón
TRANSPORTS
José Luis Ábalos
INDÚSTRIA
Reyes Maroto
AGRICULTURAI PESCA
Luis Planas
EDUCACIÓ
Isabel Celaá
CIÈNCIA
Pedro Duque Manuel Castells Salvador Illa
POLÍTICA TERRITORIAL
Carolina Darias
JUSTÍCIA
Juan Carlos Campo
CULTURA
J.M. Rodríguez Uribes
GRÀFIC: EL PUNT AVUI
Irene Montero
“Serà un govern ambunitat i que parlaràamb diverses veus,però amb una mateixaparaula”
“L’estructurareflecteix la voluntatde construir un governd’acció, executiu i ambcompetències moltprecises i taxades”
“Aquesta serà lalegislatura del diàlegsocial i la legislaturadel diàleg territorial”
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases de Sánchez
| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 2020
Argentina té el cèlebre ada-gi “Gardel cada dia cantamillor”, un clixé que ve adir que el vell i difunt can-
tant brilla més cada dia que un jovedebutant salta a l’escena i no li arri-ba a la sola de la sabata. Al Congrés,on la duresa present serà nostàlgiadel futur, el republicà Gabriel Rufiánha viscut un fenomen similar des deles eleccions del 28 d’abril. Des queJoan Tardà ja no és portaveu d’ERCal Congrés, Tardà cada dia és millorportaveu. I no és que el llegat de Tar-dà a Madrid no fos reconegut al seumoment, perquè el veterà republicàgaudia del reconeixement i fins i totde l’afecte de figures tan disparscom ara José Luis Rodríguez Zapa-tero, José Bono i el popular RafaelHernando, sinó que els rivals vantrobar en l’elogi en diferit al Tardàdel passat una via per menysprear elRufián del present. Un dels que mésvan abusar d’aquest clixé és el líderde Podem, Pablo Iglesias, que va es-tar a punt de fer descarrilar les con-verses d’ERC amb el PSOE i el PSCpel menyspreu a Rufián.
D’acord amb diversos implicatsen l’episodi consultats, una de lesclaus de la investidura va ser quan
L’ERC va exigir a Iglesias que s’apar-tés i deixés de diferenciar d’una ve-gada entre una ERC pretesamentmoderada, que encarnaria Tardà,i una ERC incontrolada i poc fiable,que representaria Rufián. El puntàlgid de l’enuig republicà es va viurearran d’un acte tan innocent com lapresentació al Congrés d’un llibre,Nudo España, coescrit per Iglesiasi el periodista Enric Juliana. “Neces-
sitem una ERC amb un estil ques’assembli més al de Joan Tardà queal de l’ambivalent de Rufián, quepot dir una cosa i la contrària”, vaetzibar el secretari general de Po-dem aquell 5 de desembre.
L’observador més distant delCongrés sap que Iglesias i Rufián nose suporten, fins al punt de no par-lar-se, però això no els ha impeditajustar comptes a l’arena de Twit-ter. Amb la ferida oberta, el mateixIglesias que diferenciava dues ERCacudia l’endemà als actes del 41èaniversari de la Constitució i teniauna conversa entre rialles amb l’ul-
tradretà Iván Espinosa de los Mon-teros (Vox) i amb Inés Arrimadas(Ciutadans). “Aquest Nadal en mol-tes famílies hi haurà votants de Po-dem, de partits independentistes,de Vox, del PSOE... Com en els so-pars d’empresa o a la classe de la fa-cultat. Això no és una falta de cohe-rència política, sinó condició huma-na”, es justificava Iglesias rescatantuna foto seva amb Oriol Junqueras iuna de Rufián amb un apoderat deVox el 10-N. “Que covard equipararqui està en una cel·la per les sevesidees amb el teu compadreo ambun del partit que li demanava 75anys de presó. I més covard quansaps que no es pot defensar”, li vaetzibar Rufián.
Davant l’evidència que la tensióin crescendo entre Iglesias i Rufiánno presagiava res de bo en políticsdestinats a compartir la travessiade la investidura, un diputat d’ERCdels que conserven ascendent sobreIglesias va visitar el líder de Podem.“Pablo, així no ajudes. Prou de dirTardà i Rufián!”, li va etzibar aquestdiputat d’ERC. Si bé Jaume Asensva tornar al clixé de Rufián per undia –“és cert que el perfil de Rufiánés més desconcertant, però jo mésque menystenir el perfil de Rufiánel que vull és posar en relleu el perfilde Tardà”–, des d’aleshores cap veu
de Podem o dels comuns va tornara distingir entre dues ERC. Iglesias,de fet, no va interferir en la mesa onnegociaven Rufián, Marta Vilalta iJosep Maria Jové amb José LuisÁbalos, Adriana Lastra i SalvadorIlla. Per Iglesias, posar el dit a l’ull aRufián era ja un passatemps efímersense rèdit si el risc era posar en jocel somni de ser vicepresident. Perno trencar els ponts, Iglesias vaaprofitar una visita de Sergi Sabriàa Madrid per reunir-se amb el presi-dent del grup d’ERC al Parlament iamb la diputada Carolina Telecheael 23 de desembre al Congrés i enabsència de Rufián. Durant el pled’investidura, Sánchez agrairia aIglesias el seu silenci i que s’haguésapartat del diàleg ERC-PSOE.
En tot aquest temps, Rufián hatingut sempre l’afecte de Tardà, perqui sent devoció després dels anyscompartits com a veïns d’escó. Elque va ser diputat d’ERC des de lavuitena legislatura fins a la dotzena(2004-2019) va sorprendre un diaRufián exhibint-li, en una reunió departit, vells retalls de premsa que,paradoxalment, els unien en undestí compartit: Tardà hi apareixiaretratat com un líder imprevisible,passional i eixelebrat respecte alseu predecessor, Joan Ridao. La his-tòria, doncs, es repetia. ■
“Prou Tardà i Rufián!”
Del 2004al 2019Quinze anys vapassar Joan Tardàcom a diputat alCongrés, des de lavuitena legislaturafins a la dotzena,que va suposar lamoció de censuraa Mariano Rajoy.Gabriel Rufián vacompartir ambTardà el trienni2016-2019.
ALERTAT · ERC va ordenar a Iglesias al desembre que deixés de diferenciar dues ERC si no volia boicotejar la negociació delsrepublicans amb els socialistes TENSIÓ · “Pablo, així no ajudes”, li va dir a la cara un diputat republicà SUPORT · Tardà ha fetcostat a Rufián compartint amb ell vells retalls de premsa en què el veterà portaveu rebia retrets idèntics respecte a Joan Ridao
David PortabellaMADRID
Joan Tardà i Gabriel Rufián s’abracen durant la nit electoral del 28 d’abril del 2019, en la primera convocatòria d’eleccions de Sánchez ■ ACN
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Iglesias no suporta Rufiáni, per no trencar els pontsamb ERC, prefereix citar-seamb Sabrià i Telechea
EL PUNT AVUIDILLUNS, 13 DE GENER DEL 202012 | Nacional |
L’Ajuntament de Sabadelltreballa en la recerca d’es-pais on es puguin ubicarlocals d’oci nocturn des-prés que, a primers delmes de desembre, tanquésel darrer local d’aquest ti-pus que quedava encaraobert a la històrica ZonaHermètica, la gran capitalmetropolitana, almenys,de l’oci nocturn juvenil deprincipis del segle XXI.L’alcaldessa de Sabadell,la socialista Marta Farrés,ha explicat que “la ciutatno es pot permetre que nohi hagi espai per a aquesttipus d’oci, que és comqualsevol altre”.
En aquest sentit, elsequips municipals treba-llen per trobar l’encaix en-tre una activitat que atreupúblic nocturn i el descansdels veïns. “El que segurque no farem és generarun espai amb la densitatde locals que tenia la ZonaHermètica”, ha afegit l’al-caldessa. Sense voleravançar espais concrets,Farrés sí que va incidir que“en zona de trama urbanadensa es pot deixar obriralgun espai, però per ubi-car-ne de forma que provo-quin sinergies entre ells,hem de buscar una zonaurbana no gaire densa”, ésa dir, un espai on ara ja co-incideixin diversos usos.De fet, Farrés sí que vaconcretar que la zona in-dustrial de Sant Pau deRiu-sec, on hi ha l’Ikea i laresta de zona comercial ide restauració, sí que per-met ja aquests usos i queseguirà sent així.
Un pla del 2010De fet, quan l’Ajuntamentdel llavors alcalde ManuelBustos va promoure el plad’usos de Gràcia, el projec-te que incloïa el tanca-ment de tots els locals de laZona Hermètica, ja es vaavançar que una de les al-ternatives era el trasllatglobal dels locals a SantPau de Riu-sec, cosa queels empresaris d’oci noc-turn van descartar en
bloc. El pla es va aprovarl’any 2010 amb el suportdel PSC, que governava laciutat i l’impulsava, CiU,l’Entesa i ERC i preveiaque totes les llicènciesd’oci nocturn passaven aser precàries i que, a partirdel 2015, quan anessin ca-ducant ja no es renova-rien. El pla, però, tambépreveia que en aquells cinc
anys se cercaria una novaubicació, cosa que no es vafer i que ara s’intenta solu-cionar ja que els joves deSabadell han de sortird’un municipi de més de200.000 habitants pergaudir d’aquest tipusd’oci.
A partir de l’any 2015 esva produir un estira-i-ar-ronsa entre el consistori i
els empresaris nocturns,que van recollir desenesde milers de signatures,però el pla es va mantenir.L’any 2017 van començarels primers tancaments.La icona, Park Paladium,ho va fer el juliol del 2018, iaquesta dinàmica ha estatun degoteig fins al tanca-ment, a finals de l’any pas-sat, del Drinkking. ■
a L’Ajuntament cerca espais on es pugui ubicar aquest activitat, un cop hatancat el darrer local a El pla de reconversió de Gràcia es va iniciar l’any 2010
Joan RuedaSABADELL
Sabadell busca alternativesd’oci nocturn després delfinal de la Zona Hermètica
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Les frases
Ambient als carrers de la Zona Hermètica, l’any 2004, en plena efervescència ■ Ò.E.
“Hem de buscar llocson sigui possible fercompatible l’ocinocturn i el descansdels veïns”
Marta FarrésALCALDESSA DE SABADELL
12.000persones es calcula que pas-saven cada nit per la ZonaHermètica en l’època dauradade l’espai d’oci.
L’Ajuntament de Sabadell hacomprat, per 4,8 milionsd’euros, l’aparcament que estroba entre el passeig de laPlaça Major i el passeig Man-resa, al centre de la ciutat.Aquest és un pàrquing que esva construir amb el perllon-gament dels Ferrocarrils de laGeneralitat (FGC) a la cocapi-tal vallesana i amb la creacióde la nova estació del centre,al setembre del 2016, però
“No ens podempermetre queSabadell no tinguitambé aquest tipus d’oci”
que mai ha entrat en funcio-nament. La compra es va ferefectiva en el ple extraordina-ri que es va fer la vigília de Na-dal. L’alcaldessa de Sabadell,Marta Farrés, ha agraït l’es-forç dut a terme pels funcio-naris municipals i per la Ge-neralitat per poder tancaraquest projecte abans de fi-nals d’any, cosa que permetaprofitar la modificació depressupost que va fer el go-
vern municipal de PSC i Po-dem. Ara cal fer un projecteconstructiu per ajuntaraquest aparcament amb elque ja hi ha a la plaça del Doc-tor Robert, que és propietatde Saba i que caldrà rescatar.Les previsions municipalssón que els tràmits burocrà-tics i les obres de connexió iadequació posterior puguinestar enllestits al llarg del’any 2023.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
L’aparcament dels FGC, tancat, ja és municipal
Demòcrates de Catalunyaha ajornat fins al març ladecisió sobre la seva conti-nuïtat en el grup d’ERC alParlament així com el su-port al govern de la Gene-ralitat, segons ha acordatel seu consell nacional, re-unit aquest cap de setma-na a Cercs (Berguedà). Elpartit ha convocat el seusegon Congrés Nacionalper d’aquí a dos mesos, i haajornat així la decisió so-bre la permanència delsseus dos diputats –AntoniCastellà i Assumpció La-ïlla– a les files del grup re-publicà després del seu re-buig públic a l’acord entreERC i el PSOE per facilitarla investidura de PedroSánchez.
En l’assemblea tambées debatran dues ponèn-cies, l’una sobre el camícap a la independència il’altra sobre el model d’es-tat independent. “Els dos
documents consagren lavia unilateral i d’insubmis-sió col·lectiva com a únicavia per ser independents iaposten per un model depaís basat en la fraternitati la democràcia directa”,
assegura la formació en uncomunicat.
Demòcrates, una escis-sió independentista del’extinta Unió Democràti-ca de Catalunya, va cele-brar el seu congrés consti-tuent el 7 de novembre del2015. En les eleccions del21-D Castellà va concórreren el número 15 i Laïlla, enel 20 a la llista d’ERC. ■
a El partit, que va criticar l’abstenció delsrepublicans a la investidura de Sánchez,ratificarà l’aposta per la via unilateral
Demòcratesdecidirà al marçsi continuaen el grup d’ERC
RedaccióBARCELONA
Antoni Castellà, rere el president del grup parlamentarid’ERC, Sergi Sabrià, en una imatge d’arxiu ■ ACN
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
La xifra
15Antoni Castellà va concór-rer en la quinzena posició ala llista d’ERC per Barcelo-na el 21-D.