societat de la informaciÓ, tecnologies digitals i educaciÓ

22025 - Mitjans i Recursos Tecnològics Àngels Pons

Tema 1 - LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 5 d’Octubre de 2012

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES

DIGITALS I EDUCACIÓ

En aquest article, Manuel Area analitza alguns dels problemes i reptes educatius més

destacats en relació al nou context social, econòmic i cultural representat per la

societat de la informació.

Actualment existeixen certs problemes educatius vinculats amb l’alt desenvolupament

de les noves tecnologies de la informació i comunicació; i degut en aquests canvis

tecnològics apareix la necessitat de repensar i reestructurar els models formatius que

s’havien utilitzat fins el moment.

Segons Area,existeixen diferents discursos que defineixen la societat informacional:

- “Tercera revolució industrial”; anomenada així per el canvi radical que ha

sofert l’entorn social, econòmic i cultural en els darrers anys degut a l’aparició

de les noves tecnologies.

- La digitalització de la informació basada en la utilització de tecnologia

informàtica és la gran revolució tècnico-cultural del present. L’ús generalitzat

de les noves tecnologies de la comunicació i informació és un fet evident i

imparable.

- La globalització és un terme en aquests moments, polèmic per la seva forta

càrrega ideològica i política; però el que es cert és que és un procés que ha

vingut gestant-se molt abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i

comunicació, i per tant, les tecnologies no són la causa del fenomen de

globalització.

Tot això, em fa pensar que per aquest autor, les noves tecnologies són el centre de tot,

tant de l’educació, de la cultura com de l’economia; i amb això discrepo, ja que penso

que les noves tecnologies són importants avui per avui, però que fins fa pocs anys no

existien, i el món també funcionava.

J. Echevarría (1999) identifica diferents perspectives i posicions sobre el paper de les

noves tecnologies, i l’autor d’aquesta lectura, Manuel Area inspirant-se en aquests,

però renombrant i redefinint les seves categories, n’identifica quatre grans discursos

sobre les mateixes:

- Mercantilista: Divulgat per el conjunt de sectors industrials vinculats amb el

sector de la nova economia. Per aquest discurs, la societat de la informació es

com un soc comercial en el que es participa a través de les xarxes de

comunicació digitals. Des d’aquesta visió el desenvolupament de la societat de

la informació suposarà un major benestar material, i en conseqüència, més

“felicitat” per els individus.



Penso que en aquest discurs, no es veu a la persona com a tal, sinó simplement

consumidors.

- Crítico-polític: Les tecnologies digitals han d’estar al servei del

desenvolupament social i humà, i no controlat pels interessos de les grans

corporacions industrials del món capitalista. Defensa els drets cívics i

democràtics per la llibertat d’expressió en l’ús d’Internet.

- Tecnocentrista: Manté que les tecnologies digitals en general, i Internet, en

particular són l’eix d’un procés de revolució no sol tecnològica, sinó també de la

civilització humana. Les noves tecnologies es converteixen en el centre del

canvi social i cultural. En el seu discurs, es creu que la tecnologia digital ens

portarà cap a una societat més avançada i perfecta que l’actual.

- Apocalíptic: En el que les tecnologies de la informació i comunicació

representen la fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de

societat. Qüestiona el present denunciant la invasió de tecnologies digitals

sobre la nostra civilització occidental.

Estic d’acord amb Manuel Area, quant als avantatges i els inconvenients de les

tecnologies digitals. Quan he arribat a aquest punt, me n’he adonat que Area, defensa

les noves tecnologies com a motor per a seguir progressant, però que també és

conscient que no tot és positiu, sinó que també té una part negativa si se’n fa un mal

ús.

AVANTATGES DE LES TECNOLOGIES DIGITALS

- Permeten i faciliten una major comunicació entre les persones

independentment de la seva situació geogràfica o temporal.

- Rompen barreres espaciotemporals, facilitant la interacció entre persones

mitjançant formes orals, escrites o audiovisuals.

- La comunicació pot ser sincrònica (al mateix moment), o asincrònica (període

de temps posterior a l’emès).

- Permeten l’accés de forma permanent a gran quantitat d’informació.

- Els ciutadans poden saber el que succeeix més enllà del seu àmbit.

- Des de casa i a través de les xarxes telemàtiques es pot accedir a biblioteques,

centre, institucions i associacions de qualsevol tipus.

- Milloren l’eficàcia i qualitat dels serveis.

- Possibiliten noves formes d’activitat productiva

- Proporcionen noves formes de participació social més enllà dels límits

territorials locals.

- Permeten experimentar noves maneres d’organització i participació ciutadana.



DESAVANTATGES O INCONVENTIENTS DE LES TECNOLOGIES DIGITALS

- Obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic i d’equilibri en

la distribució de la riquesa material, així com cap a un model de societat menys

agressiu amb la diversitat cultural i mediambiental.

- El progrés tecnològic no significa automàticament una millora del benestar.

- Destroça mediambiental del planeta com a conseqüència del creixement

industrial.

- L’avanç científico-teconològic és una amenaça per el conjunt de l’espècie

humana i de la vida en el planeta.

- La ciència i tecnologia, sense un projecte polític i social darrere, no ens

conduirien cap a un món de major benestar.

- L’expansió desmesurada dels artefactes tecnològics por provocar la pèrdua del

sentit i significat de l’existència, de les senyals d’identitat culturals, de molts

individus i col·lectius socials.

Alguns d’aquests desavantatges són deguts a que encara no hem tingut temps per

adaptar-nos als nous temps degut a l’evolució accelerada de les tecnologies; o del

mal ús de les mateixes.

Si analitzem tot això des d’una perspectiva ideològica que entén l’educació com

una estratègia necessària per el progrés no tan sols material, sinó moral i humà de

la nostra civilització, ens trobarem amb diferents efectes perniciosos del temps

digital:

- Civilització dependent de la tecnologia

- Procés de globalització: estan augmentant les desigualtats culturals i

econòmiques entre uns països i uns altres.

- Pèrdua de privacitat i l’augment del control sobre els individus i grups socials.

Estic totalment d’acord amb l’autor, quan a aquests efectes perniciosos del temps

digital, ja que avui per avui la gent s’està tornant massa dependent, des del meu punt

de vista, de les noves tecnologies, i sobretot dels mòbils. Fins ara havíem pogut estar

sense Internet al mòbil, ara, qui no en té és el “raro”. Penso que aquesta “obsessió”

pel mòbil és perjudicial, ja que afecta a les relacions socials; quantes vegades ens hem

trobat amb la situació de quedar amb un amic/conegut, i que estigui més pendent del

mòbil que de nosaltres? Penso que això anul·la a les persones com a tal i ens fa tornar

“dependents”. A mes també estic totalment d’acord amb el que diu Area que les noves

tecnologies augmenten les desigualtats, ja que no tothom hi pot accedir, i aquestes

persones queden una mica excloses.



PROBLEMES EDUCATIUS GENERATS PER L’OMNIPRESÈNCIA TECNOLÒGICA

Coincideixo plenament amb el que diu Area, que el procés de canvi general per

l’aparició de les tecnologies digitals s’està produint en un termini temporal molt curt i

a una velocitat accelerada; i que en conseqüència, obliga a realitzar un enorme esforç

formatiu de l’ús de les tecnologies digitals a totes aquelles persones que no han nascut

dins l’era tecnològica. No fer-ho, significarà entrar en la nòmina dels nous analfabets;

per tant l’alfabetització tecnològica es necessària perquè es pugui accedir i conduir-se

de manera intel·ligent a través de la cultura i tecnologia digital.

Estic molt d’acord també amb l’existència de l’anomenada bretxa digital que existeix

avui per avui, ja que la generació dels adolescents i joves, nascuts ja en el context de la

societat de la informació, entenen els nous codis de comunicació i saben utilitzar les

tecnologies de la informació de manera assídua; mentre un gran percentatge de la

població adulta no posseeix aquestes habilitats i estratègies de comunicació, de

manera que queden al marge, o han d’iniciar processos formatius.

Nou repte educatiu: Formar i qualificar als subjectes com usuaris

intel·ligents de la informació que els permeti distingir allò rellevant d’allò

superflu; així com també trobar eines de pensament que permetin a

l’alumne contrastar i situar la informació i el coneixement acumulat,

reconèixer els codis i llenguatges i aprendre a utilitzar-los.

Per altra banda, comparteixo el que afirma Area sobre l’educació; dient que les

institucions educatives es caracteritzen per la lenta introducció dels canvis dins e les

seves estructures i que la xarxa escolar encara no disposa de la tecnologia necessària i

es segueix desenvolupament un model de transmissió cultural tradicional. Penso que

això és totalment normal i lògic, ja que gran part dels professors no han nascut dins

l’era digital, i per tant, no tenen tanta facilitat per utilitzar totes aquestes eines que

tenim ara a l’abast, i per això encara opten per el model tradicional. Amb això no vull

dir que no s’hagin d’implantar les noves tecnologies a les aules, però penso que hem

de donar una mica de temps a aquestes persones, perquè es vagin formant i

conscienciant de la importància de les noves tecnologies dins les aules.

Davant aquesta situació, Area, planteja uns reptes de l’educació davant les tecnologies

digitals:

- Integrar les noves tecnologies en el sistema i la cultura escolar. Estic d’acord

amb que s’han d’integrar les noves tecnologies en el sistema escolar, però

penso que s’ha de fer de manera gradual, ja que suposa un canvi de

metodologia, i sobretot una despesa econòmica important, i que avui per avui

no totes les escoles poden assumir.

- Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyament. Nous rols per docents i

alumnes. Això suposarà replantejar la manera d’actuar tant dels docents, es a



dir, la manera d’ensenyar. En aquest apartat, Area, planteja quatre metes

educatives que m’han semblat molt interessants i amb les quals hi estic

totalment d’acord:

o Que els alumnes dominin el maneig tècnic de cada tecnologia

o Que posseeixin coneixements i habilitats específiques

o Que desenvolupin un cúmul de valors i actituds cap a la tecnologia.

Aquest és un dels que m’ha semblat més importants, ja que penso que

els infants han de conèixer tant els avantatges com els inconvenients de

les noves tecnologies, i està a les nostres mans que en facin un bon ús.

o Que utilitzin els mitjans i la tecnologia en la seva vida quotidiana, no

només com a recursos d’oci i consum.

- Estendre la formació a través de les xarxes d’ordenadors: la teleformació

Penso que això és molt positiu, ja que no tothom pot accedir a allò que li

agrada, moltes vegades per qüestions de distància, i amb la teleformació el que

s’està fent és crear un espai d’ensenyança sense limitacions, i per tant penso

que és un avanç.

- Revisar i replantejar la formació ocupacional a la llum de les noves exigències

sociolaborals impulsades per les noves tecnologies.

- Desenvolupar accions d’educació no formal: l’alfabetització tecnològica per el

desenvolupament social i comunitari.

Per acabar, m’agradaria fer-ho amb aquesta frase amb la que Manuel Area també

conclou aquest article:

societat de la informaciÓ, tecnologies digitals i educaciÓ

Documents