SOCIOLOGIASociabilitat de l´ésser humà 1

Dimensió social de l´ésser humàActivitats:Viculeu aquests conceptes amb els termes solitud i companyia.

•Angoixa•Por•Felicitat•Llibertat•Avorriment•Incomoditat•Plaer•Amenaça•Seguretat•Opressió•Equilibri

solitud companyia

Sociabilitat de l´ésser humà• El filòsof alemany Arthur

Schopenhauer defensà una opinió força negativa sobre el gènere humà (misantropia). Afirmà que les relacions humanes haurien de seguir el model de comportament dels porcs espins: ni massa lluny dels altres per no passar massa fred, ni massa a prop per no ferir-se amb les seves punxes. Aquest caràcter esquerp es mantingué fins al dia de la seva mort quan deixà tota la seva fortuna al seu gos.

Sociabilitat de l´ésser humà• En toda sociedad, sus miembros poseen un sentimiento de pertenencia

y sienten la necesidad de ser aceptados. La habilidad y la tendencia a crear semejantes asociaciones y a buscar seguridad en ellas resultan de una selección natural existente en miembros de especies que tienen más probabilidades de sobrevivir si viven en grupo que en soledad. Las ventajas de la vida en grupo son numerosas, siendo la más importantes la mayor facilidad para encontrar comida, la defensa ante los depredadores y la fuerza numérica frente a los competidores. Por ejemplo, en una sequía la presencia de individuos de mayor edad, capaces de conducir al grupo a un abrevadero que nadie más recordaba, puede ser de vital importancia. O bien, en un periodo de frecuentes depredaciones, cuantos más ojos y más oídos tanto mejor, sobre todo cuando se combinan con un sistema de alarma eficaz. Cada miembro contribuye y se beneficia del grupo, aunque no todos lo hagan por igual o al mismo tiempo.

• Frans de Waal, Bien natural, Herder, Barna 1997, pàg. 18

Sociabilitat de l´ésser humà• Activitats:1.Segons el text, quina és la raó que

explica que determinades espècies animals adoptin formes grupals d´existència mentre que d´altres segueixen formes amb contactes socials més esporàdics?

2.Quina teoria biològica hi ha darrera d´aquesta explicació? Com s´anomena el científic que la va formular? Quins són els seus principis bàsics?

Frans de Waal

Sociabilitat de l´ésser humà• Concloem que, errant pels boscos, sense indústria, sense paraula,

sense domicili, sense guerra i sense lligam, sense cap necessitat dels seus semblants com sense cap desig de perjudicar-los, potser fins i tot sense mai reconèixer-ne cap individualment, l´home salvatge, sotmès a poques passions i bastant-se a si mateix, només tenia els sentiments i els talents propis d´aquest estat, només sentia les seves necessitats, només mirava allò que creia que tenia interès de veure, i la seva intel·ligència no feia més progressos que la seva vanitat. Si per atzar feia alguna troballa, podia tant menys comunicar-la com no reconeixia ni fins i tot els seus fills. L´art moria amb l´inventor. No hi havia ni educació, ni progrés: les generacions es multiplicaven inútilment; i, partint sempre cadascú del mateix punt, els segles s´escolaven amb tota la rusticitat dels primers temps; l´espècie era ja vella, i l´home es conservava encara infant.

• Jean-Jacques Rousseau, Discurs sobre l´origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, pàg. 118

Sociabilitat de l´ésser humà• Jean-Jacques Rousseau (1712-

1778), filòsof francès, no estava d´acord amb la sociabilitat natural de l´ésser humà.

• Com altres pensadors , era defensor del contractualisme, una teoria segons la qual la societat és un estat artificial, una construcció fruit de l´acord o pacte entre individus.

Jean-Jacques Rousseau

Sociabilitat de l´ésser humà•Activitats:• Quines eren les característiques

bàsiques de la vida de l´ésser humà en un estat de naturalesa?

• Creieu que hi havien més inconvenients o més avantatges vivim d´aquella manera?

• Per què creieu que finalment la humanitat deixà l´estat natural per viure en un estat civil?

Sociabilitat de l´ésser humà• Si la vida en grupo se basa en un contrato social, quien lo

redacta y firma no son las partes individuales, sino la Madre Naturaleza. Y solo lo hace si los individuos sociales se reproducen más que los solitarios. Estamos viendo cómo surgieron las tendencias sociales: a través de un cálculo genético más que de una elección racional. Incluso en nuestra especie, que tanto se enorgullece del libre albedrío, encontramos algún que otro eremita que ha optado por la reclusión; pero nunca hemos visto a nadie que haya decidido de un modo consciente volverse social. Uno no puede elegir lo que ya se es.

• Frans de Waal, Bien natural, Herder, Barna 1997pàg. 220

Sociabilitat de l´ésser humàCom sorgeixen les tendències socials?

Rousseau Frans de Waal