sobre la meditaciÓ fenomenolÒgica fonamental de …fgraell/llista de quaderns...

42
1 F. GRAELL I DENIEL SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE HUSSERL PART TERCERA LA REGIÓ DE LA CONSCIÈNCIA PURA I LES REDUCCIONS FENOMENOLÒGIQUES ___________________________ QUADERNS DE FILOSOFIA 20

Upload: others

Post on 28-Jul-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

1

F. GRAELL I DENIEL

SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE HUSSERL

PART TERCERA

LA REGIÓ DE LA CONSCIÈNCIA PURA I LES REDUCCIONS FENOMENOLÒGIQUES

___________________________

QUADERNS DE FILOSOFIA

20

Page 2: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

2

Page 3: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

3

F. GRAELL I DENIEL

SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE HUSSERL

PART TERCERA

LA REGIÓ DE LA CONSCIÈNCIA PURA I LES REDUCCIONS FENOMENOLÒGIQUES

20

QUADERNS DE FILOSOFIA __________________________

Barcelona 2006

Page 4: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

4

_____________________________________________________ 1ª edició: setembre de 2006 © F.Graell i Deniel ISBN: 84-931608-9-X E-mail: [email protected] Podeu fer ús de l’adreça electrònica per a qualsevol correspondència amb Quaderns de Filosofia. _____________________________________________________

Page 5: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

5

CONTINGUT

SECCIÓ PRIMERA LA REGIÓ DE LA CONSCIÈNCIA PURA

II. ELS TEXTOS, 9.

a) El món natural com a correlat de la consciència (§47), 9.

b) La consciència absoluta com a residu de l’anorreament del món (§49), 11.

c) L’actitud fenomenològica i la consciència pura com el camp de la fenomenologia (§50), 13.

d) Els animals i la consciència psicològica (§53), 15. II. LA NOSTRA LECTURA, 17. 1. A propòsit de la consciència psicològica, 17

2. L’ésser absolut no sembla el de la consciència pura, sinó el d’un qualsevol contigut, inclòs el de la realitat natural, 17.

3. De nou el correlat entre experiència i afer transcendent, 19. 4. L’àmbit fenomenològic és la resultant d’una prevenció, 21.

SECCIÓ SEGONA LES REDUCCIONS FENOMENOLÒGIQUES

I. ELS TEXTOS, 27. La pregunta per l’abast de la desconnexió (§56). ¿Queda desconnectat el jo pur? (§57). ¿I la transcendèndia de Déu? (§58). Desconnexió de les disciplines formals (§59). L’única disciplina eidèticomaterial no desconnectada és la de la pròpia consciència (§60). Universalitat de la fenomenologia (§62).

Page 6: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

6

II. LA NOSTRA LECTURA, 31. 1. Concloem, sembla, que el camp fenomenològic no és com es voldria, 31. 2. La doctrina del jo i la de la distinció entre fet i essència s’assumiria des d’una certa habituació intel.lectual, 32. 3. Cal el control de les intencions i la superació d’una mera mirada subjectiva, 33. 4. En quina accepció hi ha anàlisi d’un contingut lògic i en quina no, 35. 5. La diferència com a operació lògica rellevant, 36. 6. El mèrit de la fenomenologia com a filosofia, 38.

Page 7: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

7

SECCIÓ PRIMERA

LA REGIÓ DE LA CONSCIÈNCIA PURA

Page 8: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

8

Page 9: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

9

I

ELS TEXTOS Podem passar ara, segons Husserl, a apuntar de debò la consciència absoluta com allò que queda després d’abstenir-nos d’efectuar les tesis cogitatives en actitud natural; fet i fet tots els paràgrafs d’aquest nou capítol (el tercer de la Meditació fenomenològica fonamental de les Ideen) estan dedicats a portar el lector a aquesta nova regió, fins i tot proposant l’anorreament del món: es tracta d’admetre que sols hi ha un absolut, que és el de la conciència, i que no ho és pas el món, d’absolut. a) El món natural com a correlat de la consciència (§47).

Husserl ens diu que seria concebible que el nostre món intuïtiu fos l’últim en el sentit que «darrera» seu no n’hi hagués un altre; per exemple, no hi hagués un món com el concep la físicomatemàtica. «També, malgrat tot, podem continuar en aquesta direcció; seguint la destrucció mental de l’objectivitat de la cosa – com a correlat de la consciència empírica – no ens destroba cap límit. Cal sempre observar aquí: el que són les coses – les coses les quals nosaltres sols podem fer palès, de l’ésser o no ésser de les quals, el ser així o altrament, podem discutir i decidir-nos raonablement –, ho són com a coses de l’experiència. És aquesta sola que els prescriu el seu sentit i precisament, mentre es tracti de la cosa fàctica, l’experiència actual en els seus complexos empírics ordenats determinadament. Però podem sotmetre les classes de vivències de l’experiència, i en especial la vivència fonamental de la percepció de la cosa, a una consideració eidètica, abastar-hi necessitats essencials i possibilitats essencials (com ho podem fet patentment), per consegüent perseguir eidèticament també les variacions possibles essencials dels complexos empírics motivats: llavors es lliura el correlat de la nostra experiència

Page 10: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

10

fàctica, anomenat “el món real” [wirklich], com a cas especial de multiformes móns i no móns possibles, que per la seva banda no són res més que els correlats de les variacions possibles essencials de la idea “consciència experimentadora” amb més o menys complexos empírics ordenats. Cal doncs que un hom no s’enganyi per la manera de parlar de la transcendència de la cosa enfront de la consciència, o del seu “ésser-en-si”. El concepte estricte de transcendència de la cositat, que és la mesura de totes les expressions raonables sobre la transcendència, no cal formar-lo d’enlloc més que no sigui del propi contingut essencial de l’experiència; és a dir: de les connexions classificades determinadament que anomenem experiència legitimadora [ausweisende Erfahrung]. La idea d’aquella transcendència és així el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora. «Això val per a qualsevol classe concebible de transcendència que hagi de poder ser tractada com a real o possible. Mai no hi ha un objecte en si tal que no concerneixi la consciència i el jo de la consciència. La cosa és una cosa del món circumdant, també la no vista, també la realment possible, no experimentada sinó experimentable; això és: la potser experimentable. L’experi-mentabilitat mai no vol dir una buida possibilitat lògica, sinó una possibilitat motivada en un complex empíric. Aquest mateix és de banda a banda un complex de “motivació”, sempre encloent noves motivacions i transformant les que ja hi ha. Les motivacions són, seguint el seu contingut conceptiu [Auffassungsgehalt], això és, determinatiu, diverses, més o menys riques, més o menys circumscrites o vagues de contingut, segons es tracti de coses “conegudes”o “plenament desconegudes”, o més encara “no descobertes”; és a dir: del que hi és conegut, en la cosa vista, o no conegut. Això depèn exclusivament de les formes essencials de tals complexos, que se sotmeten, seguint totes les possibilitats, a una investigació purament eidètica. Rau en l’essència que el que és real sempre, però encara no s’ha experimentat actualment, pugui arribar a dada, i que llavors això vulgui dir que pertany a un

Page 11: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

11

horitzó indeterminat, però determinable, de la meva respectiva actualitat empírica. Aquest horitzó, però, és el correlat dels components d’indeterminació essencialment lligats a la mateixa experiència de les coses; i aquests deixen obertes – sempre essencialment – possibilitats impletives [Erfüllungsmöglichkeiten], que de cap de les maneres són arbitràries, sinó motivades, traçades en el seu tipus essencial. Una qualsevol experiència actual assenyala per sobre seu experiències posibles, les quals mateixes assenyalen un altra vegada noves experiències possibles, i així in infinitum. I tot això s’efectua d’acord amb formes reguladores i classes essencialment determinades i lligades a tipus apriorístics. «Qualsevol enunciat hipotètic de la vida pràctica i de la ciència empírica es refereix a aquest horitzó canviable, però sempre coposat, pel qual la tesi del món rep el seu sentit essencial». b) La consciència absoluta com a residu de l’anorreament del

món (§49). Amb tot això no s’ha dit que hi hagi de donar-se un món o àdhuc alguna cosa. Més aviat, si pensem en el conjunt del que anem dient, si recordem que en l’essència de la transcendència de la cosa hi ha la possibilitat de no ser, «llavors sembla obvi que l’ésser de la consciència, de qualsevol corrent de la vivència en general, esdevindria modificat necessàriament, sí, per l’anorreament del món de les coses, però no esdevindria afectat en la seva pròpia existència». Un tal anorreament sols vol dir que, en el corrent de la vivència, s’hi exclouen certs complexos empírics ordenats, i per tant complexos, de la raó teoritzant, que s’hi orienten. Això no exclou, però, d’altres vivències i complexos de la vivència. «Per això cap ésser, cap que es representa i legitima conscientment per aparicions, no és necessari per a l’ésser de la pròpia consciència (en el sentit lat del corrent de la vivència)».

Page 12: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

12

«L’ésser immanent és així indubtablement ésser absolut en el sentit que de base nulla “re” indiget ad existendum. D’altra banda el món de la “res” transcendent depèn enterament de la consciència, i certament no d’una consciència lògicament concebuda, sinó actual». Tot això resta clar a partir del que hem anat dient. L’afer transcendent es lliura per mitjà de connexions empíriques. Es dóna d’una manera directa i amb una perfecció creixent en els continus perceptius, que van concordant; en certes formes metòdiques d’un pensament que es basa en l’experiència: es va aconseguint més o menys mediatament una determinació teòrica incissiva i sempre progressiva. Suposem ara que la consciència sigui de tal manera que el seu subjecte pugui efectuar, en un comportament lliure teòric sobre l’experiència i el pensament empíric, unes tals connexions; suposem-hi també que no hi faltés res per tal que hi hagués l’aparició d’un món unitari i el seu coneixement. «Preguntem ara, tot això pressuposat, ¿és encara pensable i no més aviat un contrasentit, que el món transcendent corresponent no sigui? «Veiem així que consciència (vivència) i ésser real [real] no són de cap manera classes d’ésser d’igual ordre, que visquin en pau l’un al costat de l’altre, es “refereixin” ocasionalment l’un a l’altre o es “relliguin” l’un amb l’altre. Parlant de debò: relligar-se, fer un tot, sols ho pot fer allò que està essencialment emparentat, quan tant l’un com l’altre tenen una essència pròpia en un sentit igual. Ésser immanent o absolut i ésser tanscendent volen dir, els dos, és clar, “ens”, “objecte”, i els dos tenen, és clar, el seu contingut determinatiu objectiu: és evident, però, que el que objecte i determinació objectiva volen dir en ambdós casos sols s’esmenta igualment per categories lògiques buides. Entre consciència i realitat s’obre un enorme esvoranc de sentit. Aquí un ésser que s’ombreja, relatiu i accidental mai no donat absolutament; allí un ésser necessari i absolut, de base no donat per ombreig i aparició.

Page 13: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

13

«Per això és clar que, malgrat un qualsevol parlar, certament justificat en el seu sentit, d’un ésser real del jo humà i de les seves vivències conscients en el món, i de tot allò, sigui el que sigui, que hi pertanyi pel que fa a les connexions “psicològiques” – que, malgrat tot, la consciència, considerada en “puresa”, ha de valer com una connexió òntica tancada en si, com una connexió d’ésser absolut on res no pot entaforar-s’hi i d’on res no pot escórrer-se’n; la qual connexió no té un defora espaciotemporal, no pot experimentar causalitat de cap cosa ni exercir causalitat sobre cap cosa – pressuposat que la causalitat tingui el sentit normal de causalitat natural, com una relació de dependència entre realitats. «Per la seva banda tot el món espaciotemporal, en el qual s’hi compta l’home i el jo humà com a realitats individuals sobordinades, és segons el seu sentit mer ésser intencional, per tant un ésser que té el sentit merament secundari, relatiu, d’un ésser per a la consciència. És un ésser que la consciència estableix en les seves experiències, el qual de base sols és intuïble i determinable com a allò idèntic de les multiplicitats motivades de l’aparició – més enllà, però, és un no-res». c) L’actitud fenomenològica i la consciència pura com el

camp de la fenomenologia (§50).

«Així es capgira el sentit comú del mot ésser. L’ésser que per a nosaltres és el primer és en si el segon, i.e. és el que és sols per “referència” al primer. No com si un ordre cec de lleis hagués fet que l’ordo et connexio rerum s’hagués de comportar segons l’ordo et connexio idearum. La realitat, tant la realitat de la cosa presa individualment com també la realitat del conjunt del món, està privada essencialment (en el nostre sentit estricte) d’independència. No és pas en si un absolut i no es relliga secundàriament a d’altres, sinó que és a penes no-res en sentit absolut, gairebé no té “essència absoluta”, té l’essencialitat de quelcom que per motius bàsics és sols intencional, sols sabut, representat conscientment, que apareix.

Page 14: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

14

«Ara dirigim de nou els nostres pensaments al capítol primer, a les consideracions sobre la reducció fenomenològica. Ara s’esclareix que en efecte davant l’actitud teòrica natural, el correlat de la qual és el món, ha de ser possible una nova actitud que, magrat la desconnexió d’aquesta natura tota psicofísica, deixa quelcom sobrant – el camp tot de la consciència absoluta. En lloc de viure per tant ingènuament en l’experiència i d’investigar teòricament l’experimentat, la natura transcendent, nosaltres efectuem la “reducció fenomenològica”. Amb d’altres paraules: en lloc d’efectuar d’una manera ingènua els actes pertanyents a la consciència natural constituent i de deixar-nos determinar per les motivacions que hi ha allí en profit de noves tesis transcendents – nosaltres posem totes aquestes tesis “fora d’acció”, no hi prenem part; la nostra mirada aprehensora i teòricament investigadora, la dirigim a la consciència pura en el seu ésser propi absolut. És això doncs el que roman sobrant com a “residu fenomenològic” cercat, sobrant malgrat que hem “desconnectat” tot el món amb les seves coses, essències vives, homes, inclosos nosaltres mateixos. No hi hem perdut pròpiament res, sinó que hem guanyat el complet ésser absolut, aquell que, comprès com cal, conté totes les transcendències mundanes, les “constitueix” en ell mateix. «Aclarim això en detall. En l’actitud natural nosaltres efectuem simplement tots els actes pels quals el món és allí per a nosaltres. Vivim ingènuament en la percepció i en l’experiència, en aquests actes tètics on ens apareixen les unitats de les coses, i que no sols apareixen, sinó que es donen amb el caràcter d’”existents”, de “reals” [“wirklich”]. Conreant la ciència natural nosaltres efectuem actes de pensament ordenats lògicoexperimentalment, en els quals aquestes realitats, així preses, com donades, són determinades per pensaments, en els quals actes també es conclou, a partir del fonament d’unes tals transcendències determinades i experimentades directament, sobre d’altres. En l’actitud fenomenològica impedim en una universalitat de base l’efectuació de totes aquestes tesis cogitatives, i.e. les

Page 15: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

15

efectuades, les “posem entre parèntesi”, “no prenem part en aquestes tesis” per a les noves investigacions; en lloc de viure-hi, d’efectuar-les, efectuem sobre seu actes dirigits de reflexió, i les aprehenem, les mateixes, com l’ésser absolut que són. Vivim ara després d’això en uns tals actes de segon grau, el donat dels quals és el camp infinit de les vivències absolutes – el camp fonamental de la fenomenologia”. d) Els animals i la consciència psicològica (§53).

Després d’explicar una mica més la significació de les consideracions transcendentals que fa (§51, i de fer entenedora la cosa física a partir de la cosa intencional empírica (§52), Husserl va acabant el tercer capítol amb algunes consideracions a propòsit del pas de la consciència fenomenològica, que mai dels mais no té un ordre òntic comparable a un ésser natural, a la consciència psicològica. «Una classe pròpia de concepció [Auffassung], o sigui d’experiència, una classe pròpia d’apercepció [Apperzeption], efectua l’obra d’aquest, per dir-ho així, “relligament”, d’aquesta realització de la consciència». La pròpia consciència no perd res de la seva essència en aquesta referència psicològica al corporal [Körperliches]: l’ésser corporal es mostra per aparicions, es representa per ombreigs sensitius, malgrat que la consciència aperceptiva natural, el corrent de la vivència, el corrent humà i animal, que s’experimenta relligat amb la corporalitat, no aparegui per ombreigs en aquella apercepció. Però hi ha aquí quelcom que ha esdevingut part de la natura. «En si mateixa [aquesta part] és el que és, d’una essència absoluta. Però no és aprehesa en aquesta essència, en aquest aquí fluent, sinó “com a quelcom concebut”; i en aquesta concepció peculiar es constitueix un peculiar transcendent: apareix ara un estat [Zuständlichkeit] conscient d’un idèntic jo-subjecte real [real] que hi mostra les seves propietats individuals reals, i que ara – a tall d’aquesta unitat de propietats que es mostren en estats – és

Page 16: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

16

conscient com a unit amb el cos que apareix [mit dem erscheinenden Leibe]. En les aparicions la unitat natural psicològica home o animal es constitueix doncs com una unitat fundada corporalment [leiblich], que correspon a la fundació de l’apercepció». Com en tota apercepció transcendent aquí hi cap una doble actitud: la mirada aprehensora va cap a l’objecte apercebut a través de la concepció transcendent, llavors som en actitud psicològica, on hi ha una mirada natural a les vivències. O bé la mirada aprehensora va reflexivament cap a la pura consciènca conceptivadora, i estem ara en actitud fenomenològica on es troba l’apercepció d’estat d’una vivència absoluta. Husserl estableix després (§54) que tota la informació que ens lliura la consciència psicològica és contingent, relativa, i que és també conjecturable un anorreament de la realitat psíquica (del cos, de l’ànima, dels estat psíquics, del jo-subjecte empíric, i d’una qualsevol altra unitat intencional, totes són empíriques) malgrat que sempre quedi la vivència absoluta. «Totes les unitats empíriques i per tant també les vivències psicològiques són índexs per a connexions absolutes de la vivència amb una forma essencial característica». Finalment acaba el capítol defensant que «totes les unitats reals són “unitats de sentit”», pressuposen la Sinngebung d’una consciència absoluta; el mateix món té el seu propi ésser com un cert “sentit” que pressuposa la consciència absoluta com a camp de la donació de sentit. Husserl arriba a dir que «una realitat [Realität] absoluta val exactament tant com un quadrat rodó» (§55).

Page 17: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

17

II

LA NOSTRA LECTURA Com cal interpretar la donació d’un camp propi de la fenomenologia? D’on podem estreure la convicció que hi és? Amb el que ja hem anat comentant podem encara provar d’altres aproximacions seguint els següents punts. 1. La distinció husserliana entre consciència psicològica (§53) i consciència fenomenològica equival a diferenciar en quin sentit es diu que la consciència és quelcom natural i en quin sentit no es diu (ni ho és). Al cap i a la fi ha separat la consciència fenomenològica, la consciència pura (§50), de la realitat natural atenent sobretot afers que no són la pròpia consciència natural, i ara ens afegeix que la consciència té també la seva peculiar significació transcendent en tant que la considerem real. La contraposició entre la consciència psicològica i la pura se circumscriu al fet que Husserl aplicà a la consciència natural el que va fer veure per a l’objecte transcendent de la cosa. La discussió aquí doncs s’hauria de moure en les següents direccions: (1) caldria assumir que val per als continguts de la consciència natural allò que establírem per a la pròpia mirada a la cosa natural; (2) hi trobaríem així mateix un nou motiu de discussió a propòsit del que Husserl pogués haver entès que eren els continguts de la realitat psíquica (cf. §54). 2. Husserl pretengué lliurar una esfera de consciència absoluta. «L’ésser immanent és així indubtablement ésser absolut en el sentit que de base nulla “re” indiget ad existendum» (§49). Nosaltres hem anat defensant que hi ha aparicions, vivències apreheses immanentment, etc., quan s’imbriquen les conseqüències de fer qüestió dels continguts naturals (per

Page 18: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

18

exemple) i la manera de dar-se quelcom natural. I admetem que cal haver posat molt afany per a estimar tot allò com a quelcom absolut. Ja apuntàrem així mateix que no sabem tampoc massa bé com hom hauria pogut establir l’evidència del cogito. Nosaltres mateixos estimem que tot el que coneixem, que sentim, que fem, tota la informació intencional, etc. – en resum: un qualsevol contingut dels nostres actes –, mereix que sigui titllat d’absolut, no pas perquè no necessiti res per a existir, que tal qual no deixa de ser quelcom prou gruixut, sinó perquè – i segurament ha de ser l’única manera congrüent d’interpretar l’absolut husserlià – no necessita res més per a oferir la informació que lliura, perquè una qualsevol explicació és un acte amb un contingut absolut, de manera que un qualsevol acte és autosuficient des del punt de mira del seu sentit, i res no pot fer patent el que ofereix. Això vol dir, és clar, que la taula real on escric, els estris que hi ha damunt, el terra, les flors que veig per la finestra, el cel joiosament blau, una qualsevol altra perspectiva de la natura, els seus paisatges, les bones sentors i els perfums, la fressa de les fulles i de l’aigua que corre, etc., van essent una informació absoluta en tant que se’ns donen realment, i més aviat bandejaríem que es tracti d’un contingut relatiu, d’una veritat accidental, de quelcom mai no donat absolutament, secundari, «un ésser que la consciència estableix en le seves experiències, el qual de base sols és intuïble i determinable com a allò idèntic de les multiplicitats motivades de l’aparició – més enllà, però, és un no-res» (§49). Sembla que hi hagi una autèntica inversió: no pas perquè hom no pugui defensar que sense ser-ne conscient el món no ens seria conscient, sinó perquè d’això no s’extreu que la informació conscient de la natura no pugui implicar alguna certesa que les coses i els esdeveniments naturals, en tant que contenen un dèbit, no ens diguin així mateix que aquest saber conscient no té existència perquè sigui conscient malgrat que sols pugui ser dit que existeix perquè ho és, conscient. Mai més

Page 19: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

19

no hauríem de pretendre de crear una esfera cognoscitiva per a la filosofia a costa d’insinuar cap mena d’anorreament del món natural. Per això no ens cal en el fons la Sinngebung (§55): no sols perquè els afers naturals no tenen cap necessitat de trobar una qualsevol explicació, en la mesura que precisament aquells són dades absolutes (com ho és un qualsevol contingut), sinó també perquè no hi ha la consciència absoluta que hauria volgut Husserl des del reguitzell de vivències i des de la qual cosa s’entengués que cal una unitat de sentit. 3. En el relat husserlià hi ha un desdoblament, plenament assumit per Husserl, que no deixa de facilitar el propi discurs de l’autor: car hi ha els objectes transcendents – que són unitats intencionals, que sovint es lliuren per aparicions – i les vivències absolutes; hi ha la nostra experiència fàctica i el món natural

com a correlat (§47), la “consciència experimentadora” i els múltiples móns possibles, etc. Val la pena d’observar des d’aquí com entoma un afer rellevant, el de la transcendència, quan diu: «cal doncs que un hom no s’enganyi per la manera de parlar de la transcendència de la cosa enfront de la consciència, o del seu “ésser-en-si”. El concepte estricte de transcendència de la cositat, que és la mesura de totes les expressions raonables sobre la transcendència, no cal formar-lo d’enlloc més que no sigui del propi contingut essencial de l’experiència; és a dir: de les connexions classificades determinativament que anomenem experiència legitimadora [ausweisende Erfahrung]. La idea d’aquesta transcendència és així el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora». Hi ha doncs una dualitat entre aquestes idees: Husserl ens repetí força vegades que no es tracta mai d’una posició berkeleyana, defensà que no se li treu res al món com a realitat, sinó que sols es lleva l’absurd d’interpretar-lo filosòficament absolut, quan això mateix, afegí, és estrany en la manera natural de considerar-lo, etc.

Page 20: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

20

Nosaltres ja hem anat dient que hi ha en tot això ambigüitats que segurament el dugueren a un malentès: un món absolut no pressuposa que no sigui en una consciència, ni pressuposa que se’ns pugui oferir un món donat des de tots els punts de mira possibles, sinó sols que les coses i els esdeveniments es lliuren tal qual són en cada mirada en tant que no són altrament, i en cada mirada tenen tot el sentit que poden tenir com a fets reals. Si ho voleu així: es palesa un món absolut perquè no res altre és capaç de lliurar-nos la realitat que contemplem i entomem. De què servirien les vivències anteriors i les possibilitats posteriors si no fos així? Assumim amatents que la textura cognoscitiva no és analitzable, que no és possible de gaudir panoràmicament de la influència de l’experiència anterior en l’actual: es podran titllar aquestes afirmacions de misteris en l’accepció que no és motiu d’un qualsevol esquarterament, però temem que hi ha un límit per a qualsevol investigació lògica, tal i com va dir Bertrand Russell per a un altre context, i que l’admissió de la no anàlisi del sentit pel qual hi ha transcendència i, en conjunt, continguts lògics és un sine qua non de la correcta filosofia, que ja en té prou a esbrinar què hi ha, i que no li cal resoldre la manca de solució de continuïtat del que hi ha. Tanmateix els misteris es multipliquen quan un hom augura que el sentit de quelcom transcendent s’escampa tant per les experiències passades com per les futures; quan es prefiguren possibilitats essencials de les coses (no distingint prou intencions humanes i caràcters de les coses), quan sembla que hi hagi d’haver una estranya unitat entre una xarxa d’experiències, que alhora tindrien un correlat objectiu. Hi ha misteri quan un hom enllaça afers passats amb l’actual (com cal assumir això?, on «s’intueix» per a admetre-ho?), i l’actual amb unes noves possibilitats (com?, on?); n’hi ha quan apel.la a la idea d’una experiència comprovatòria (idea que no sembla que tinguem), o a la idea de transcendència com a unitat de sentit (que afegeix a la incògnita de la noció d’idea una colla d’assumpcions que semblen difícils d’assumir: la noció de transcendència des d’una pluralitat, la

Page 21: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

21

creença que això lliura un sentit i no una pluralitat, etc.), etc. Quan algú observa els textos husserlians des d’una certa distància ha de concloure fredament que no res del que proposa com a anàlisi de la transcendència resulta, no sols convincent, sinó admissible, com sigui que hi ha massa misteris, confessant i tot que algun misteri sempre ha de quedar en els assumptes de la filosofia i dels seus continguts lògics. 4. Les nostres consideracions ens porten a reinterpretar l’existència d’una esfera fenomenològica, i que l’actitud

fenomenològica sigui capaç de dur a la consciència pura com a

camp fenomenològic (§50). Hauríem de dir que la fenomenologia no sap ben bé el que fa, que el marc que proposa no és tal com l’estima, que els seus requisits metòdics no calen, i que les anàlisis que lliura es basen en confusions. No hi ha un camp privilegiat per a la fenomenologia, ni absolut ni no absolut; hom sols pot dir que «la consciència considerada en “puresa”, ha de valer com una connexió òntica tancada en si, com una connexió d’ésser absolut on res no pot entaforar-s’hi i d’on res no pot escórrer-se’n; la qual connexió no té un defora espaciotemporal, no pot experimentar causalitat de cap cosa ni exercir causalitat sobre cap cosa – pressuposat que la causalitat tingui el sentit normal de causalitat natural, com una relació de dependència entre realitats» – sols pot dir això quan, com Husserl, s’ha partit de la ficció de l’anorreament del món (§49); com si diguéssim, de la conseqüència de la reducció. Nosaltres hem defensat (Quaderns de filosofia n.19) que les multiplicitats de les vivències, siguin psicològiques o pures, que es donen d’una manera absoluta, sols poden lliurar-se així perquè són material lògic qüestionat, altrament parlaríem de les coses i dels esdeveniments naturals, de sentiments, de dolors, de moviments, etc., del cos, sense fer menyscapte, sí, que parlem també de consciència, de subjectivitat, etc., però que tot això no ens portaria pas a defensar vivències del tall de les esmentades.

Page 22: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

22

Hem afegit que la sospita dels continguts lògics, els efectes de la qual hom malcomprèn quan parla de consciència absoluta com una connexió tancada per a si, fa distorsionar la mateixa mirada transcendent, que ara es dirigeix a un objecte intencional, a una unitat de sentit, etc., fins que finalment se suggereix la idea de la transcendència com un correlat de la idea d’una experiència confirmatòria. (És possible i tot que la ficció d’un anorreament del món es pugui concebre des d’uns tals contextos de malcomprensió). Husserl ha arribat a clarificar el projecte que tenia a les mans: «ara dirigim de nou els nostres pensaments al capítol primer, a les consideracions sobre la reducció fenomenològica. Ara s’esclareix que en efecte davant l’actitud teòrica natural, el correlat de la qual és el món, ha de ser possible una nova actitud que, magrat la desconnexió d’aquesta natura tota psicofísica, deixa quelcom sobrant – el camp tot de la consciència absoluta». Nosaltres assumim que arreu de la meditació fenomenològica fonamental ha anat exercint el que ara proposa de nou explícitament: «en lloc de viure per tant ingènuament en l’experiència i d’investigar teòricament l’experimentat, la natura transcendent, nosaltres efectuem la “reducció fenomenològica”. Amb d’altres paraules: en lloc d’efectuar d’una manera ingènua els actes pertanyents a la consciència natural constituent i de deixar-nos determinar per les motivacions que hi ha allí en profit de noves tesis transcendents – nosaltres posem totes aquestes tesis “fora d’acció”, no hi prenem part; la nostra mirada aprehensora i teòricament investigadora, la dirigim a la consciència pura en el seu ésser propi absolut. És això doncs el que roman sobrant com a “residu fenomenològic” cercat, sobrant malgrat que hem “desconnectat” tot el món amb les seves coses, essències vives, homes, inclosos nosaltres mateixos. No hi hem perdut pròpiament res, sinó que hem guanyat el complet ésser absolut, aquell que, comprès com cal, conté totes les transcendències mundanes, les “constitueix” en ell mateix». Però una tal consciència pura en el seu ésser absolut, el “residu fenomenològic”, no recull res més que la doble direcció immanent

Page 23: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

23

i transcendent de què parla Husserl, i de la qual hem anat dient que es tracta d’una malcomprensió de continguts sota sospita i la consegüent repercussió sobre els objectes transcendents. La qual cosa vol dir que el camp fonamental de la fenomenologia, donat per actes de segon grau, que impedeixen l’efectuació de les tesis naturals, que estan dirigits per la reflexió, que són actes aprehensors, etc., recull bàsicament l’univers lògic que surt d’una prevenció. Com diu l’autor, en l’actitud fenomenològica «impedim en una universalitat de base l’efectuació de totes aquestes tesis cogitatives»: el fet de «posar entre parèntesi», de no «efectuar» els actes pertanyents a la consciència natural, de posar les tesis «fora d’acció», la «desconnexió», «reducció», l’εποχη, etc., fa diàfan que Husserl suposà que l’actitud de no engatjar-se en les tasques pràctiques i cognoscitives podria alliberar un camp que no fos un munt de runes resultant d’altres construccions. Cal admetre obertament, però, que tot això arrencava de tota una tradició filosòfica que remuntaria si més no fins a Descartes, i que ha arribat fins al segle XXI.

Page 24: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

24

Page 25: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

25

SECCIÓ SEGONA

LES REDUCCIONS FENOMENOLÒGIQUES

Page 26: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

26

Page 27: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

27

I

ELS TEXTOS

El capítol quart de la Meditació fenomenològica fonamental està dedicat a les reduccions fenomenològiques: car el mitjà metòdic que és la desconnexió de la natura deixa encara per a saber què es pot usar i què no. Queda clar que, quan desconnectem el món natural, el físic i el psicofísic, també resten desconnectades totes les objectivitats individuals que es constitueixen a través de les funcions valoratives i pràctiques de la consciència: tota la gamma dels productes culturals, les obres de les arts tècniques i estètiques, les ciències (en la mesura que no són entenses com a unitats de validesa, sinó que se les qüestiona com a facta culturals), els valors estètics i pràctics d’una qualsevol mena. També queden desconnectades realitats com l’Estat, el costum, el dret, la religió. Per tant totes les ciències de la natura i de l’esperit (§56). ¿Queda desconnectat el jo pur? Husserl ens diu que no (§57): en la reflexió tota cogitatio efectuada pren la forma explícita d’un cogito. «El jo sembla ser-hi constantment, sens dubte necessàriament, i aquesta constància no és patentment la d’una vivència estúpida persistent, d’una “idea fixa”. Més aviat correspon a cada vivència que arriba i que transcorre el fet que la seva “mirada” vagi “a través” de cada cogito actual a allò objectiu. Aquest raig de la mirada canvia amb cada cogito, es projecta de nou amb cada nou cogito, desapareix amb aquest. El jo, però, és quelcom idèntic. Si més no, considerat de base, cada cogitatio pot canviar, arribar i anar-se’n, hom pugui dubtar que cada cogitatio sigui necessàriament fugaç o sols fàcticament fugaç, com ho trobem. Per contra el jo pur sembla ser, però, necessari de base; i, com a quelcom absolutament idèntic en un qualsevol canvi real i possible de vivències, no pot valer en cap sentit com a part real

Page 28: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

28

[reelles Stück] o moment de les pròpies vivències». Un tal jo s’ofereix com un peculiar transcendent en l’immanent. Després admet que cal desconnectar la transcendència de Déu (§58), discuteix què cal fer a propòsit de la transcendència de l’eidètic (§59): es tracta d’objectes “universals”, de les essències, que en cert sentit són transcendents perquè no es troben realment [reell] en la consciència; però no les podem desconnectar indiscriminadament sense fer impossible la ciència de la consciència pura. Husserl raona com següeix: a cada esfera regional d’un ésser, li correspon una ontologia (a la natura física, una ontologia de la natura; a l’animalitat, una ontologia de l’animalitat), i totes aquestes disciplines (descabdellades o postulades) cauen dins de la reducció. A banda de les ontologies materials hi ha l’ontologia “formal”, unida a la lògica formal de les significacions del pensament; el nostre autor proposa col.locar entre parèntesi la lògica formal i les disciplines de la mathesis formal, «pressuposat, sí, que la investigació de la consciència pura de la fenomenologia no posa cap altra tasca, ni ha de posar-se, que aquelles anàlisis descriptives que es lliuren en la intuïció pura», on les disciplines matemàtiques no hi tenen res a fer. «La fenomenologia és ara en efecte una disciplina purament descriptiva que investiga el camp de la consciència pura transcendental en la intuïció pura», on no hi ha lloc per als sistemes deductius. Si fes ús de proposicions lògiques serien de fet axiomes lògics (com el principi de contradicció), que la fenomenologia veuria exemplificats en les dades del seu camp. «Podem incloure doncs la lògica formal i tota la mathesis en general en l’εποχη expressament desconnectadora, i en aquest respecte estar segurs de la legitimitat de la norma que com a fenomenòlegs volem seguir: no recórrer a res més que a allò que en puguem tenir una essencial comprensió [wesensmäβig einsichtig machen] en la mateixa consciència, en la pura immanència».

Page 29: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

29

Sobre la desconnexió de les disciplines eidèticomaterials (§60) Husserl assenyala una esfera que clarament no es pot desconnectar: l’esfera essencial de la pròpia consciència fenomenològica purificada; car quan parlem de les objectivitats individuals, dels fets de la consciència pura, no en podem pas sostreure la pròpia consciència, alhora que en fem un estudi essencial (tota ciència de fets fa ús de veritats essencials). La fenomenologia és una ciència eidètica, una ciència essencial de la consciència transcendentalment purificada. Des d’aquí podem assumir que s’hi exclogui, en la fenomenologia, totes les essència “transcendents”, (“cosa”, “figura espacial”, “moviment”, etc., “home”, “sensació humana”, “ànima”, etc.). Aquí Husserl vol practicar expressament una ampliació de la reducció originària a tots els dominis eidèticotranscendents i a les ontologies que els corresponen, és a dir, vol insistir que la reducció no sols val per a les ciències empíriques de la natura animada o inanimada, sinó també per a una qualsevol altra disciplina eidètica existent o possible que tingui una orientació transcendent. La fenomenoloiga és un pur ensenyament descriptiu essencial de les formes immanents de la consciència. Més avall (§62) el nostres autor reprèn la distinció entre l’actitud dogmàtica (on s’inclou la natural) i la crítica, que correspon a la fenomenològica; per això «la peculiaritat caracteritzadora de la fenomenologia és d’incloure tots els coneixements i les ciències en l’abast de la seva universalitat eidètica, i sobretot tot allò que hi és immediatament comprensiu, o que si més no ho hauria de ser si fossin autèntics coneixements. El sentit i el dret d’un qualsevol punt de partida possible immediat i d’un qualsevol pas immediat en el possible mètode pertany al seu cercle d’interessos. Amb això tots els coneixement eidètics (vàlids doncs incondicionalment i universalment) estan encerclats dins la fenomenologia, amb els quals coneixements es dóna resposta als problemes radicals

Page 30: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

30

sobre “possibilitat” referents a un qualsevol coneixement i ciència donats. La fenomenologia, sobrevinguda com és, fa l’última valoració crítica d’una qualsevol ciència singularitzada de base, i amb això en especial l’última determinació del sentit de l’”ésser” dels seus objectes i l’esclariment, de base, del seu mètode. S’entén que la fenomenologia sigui alhora la delera secreta de tota la filosofia moderna» (Husserl cita Descartes, Locke, Hume i Kant).

Page 31: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

31

II

LA NOSTRA LECTURA

En acabar els nostres comentaris de la meditació fenomenològica fonamental ens permetrem d’afegir unes certes consideracions vàries, alguna de general, que pertoquen a la manera d’entendre la filosofia. 1. Sembla que Husserl es desencaminà prou en les investigacions teòriques degut a molts afers diversos, entre els quals segurament una excessiva fidelitat a certs metodes de la filosofia moderna des de Descartes. No hi ha cap esfera tancada de la consciència, independentment que hom la vulgui usar per això o per allò. Fet i fet totes les reduccions tenen una clara finalitat delimitadora de l’actitud natural, envers els continguts reals i transcendents, que s’extén a una munió de continguts: els productes culturals, les obres d’art, les obres tècniques, les ciències com a fets culturals, els valors estètics i pràctics; que s’extén a l’Estat, el costum, el dret, la religió -- per tant a totes les ciències de la natura i de l’esperit; a déu i a les ontologies formals i les materials (excepte la de la pròpia consciència pura). Mentre versemblantment hom pensà de donar llum a tot això a partir de la pròpia consciència pura (cf.§62). Tanmateix el filòsof (i això fóra vàlid en conjunt per a tot home de ciència) no se separa radicalment de la captinença de les maneres comunes de veure els afers i d’obrar, no té un mètode peculiar, si hi entenem quelcom aliè a la consciència comuna; n’hi ha un quan hi comprenem certes precisions, recomanacions o precaucions. El camp fenomenològic no és, certament, tal com es voldria, i les reduccions no poden sinó desencaminar-nos en cadascun dels àmbits reduïts perquè de bell nou hi hauria aquí

Page 32: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

32

vivències absolutes i continguts intencionals de direcció transcendent o quasi-transcendents, les unes i els altres deformant els continguts lògics d’una consciència quotidiana i no sota sospita. 2. Es palesa rigidesa intel.lectual quan s’hi cregué que l’existència de les vivències era quelcom indubitable i absolut; quan hom va estar tan segur del mètode i de la troballa d’un camp pur, absolut, transcendental, com és el de la consciència fenomenològica; quan es gosà tenir la realitat natural com a quelcom contingent, i la idea de transcendència com un correlat, etc. Això es mostra i tot en la convicció amb què es defensà un jo idèntic (§57)1. No cal la draconiana crítica de Sartre per a assumir nombrosos dubtes sobre la nostra capacitat de poder disposar d’una qualsevol notícia d’un jo idèntic, d’un pol de la consciència que versemblantment no tindria un qualsevol contingut, si més no res comparable als altres continguts: no pas perquè nosaltres neguem alguna cosa del que Husserl suggereix aquí, quan pel cap baix hi ha relació2, ni perquè dissimulem cínicament que no tenim consciència de la nostra identitat3, sinó perquè dificultosament pot dar-se un tal saber d’un jo idèntic, i perquè els pensadors tenim l’obligació de dir només allò que podem discriminar d’alguna manera. Aquesta hipostatització del jo sembla doncs més la conseqüència d’una decisió intel.lectual que d’una intuïció discernidora, més quelcom resultant d’un hàbit que d’una consideració; seria potser més aviat un comportament que caldria apropar als capteniments lògicoformals i matemàtics. 1 Cf. també §80 de les Ideen, i el nostre article Sobre el problema fenomenològic del jo, Enrahonar (1984), 4, pàgs.87-103. 2 Cf. Lògica, llenguatge i matemàtica, Anthropos, Barcelona, 1993, pàgs.34-35. 3 Cf. Sobre la subjectivitat, Quaderns de Filosofia n.8.

Page 33: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

33

En la mateixa direcció, ens sembla que sols així podríem entendre la distinció husserliana entre fet i essència, que no hem tractat expressament, però que es troba a la capçalera de les Ideen (§§1-26). Perquè, de quina imatge d’un mateix s’ha de gaudir per tal d’entomar sense dubtes una intuïció d’essències o, si ho voleu, per tal de pensar essencialment? Deixant aquest nivell de la concepció del món: com separo fet i essència? Gosem dir apriorísticament que els esclariments husserlians no són pas satisfactoris. Afegim que les mil i unes expressions de l’autor a propòsit d’intuïcions inequívoques, segures, indubtables, apodíctiques, etc., essencials, només es podrien segurament entendre des d’hàbits lògicoformals; i, en conjunt, sols per mitjà d’una confiança potser exagerada de les pròpies conviccions (i gràcies als hàbits) es podria estimar que la separaciò entre fet i essència és d’obligat compliment, un sine qua non per a tota ment filosòfica. Nosaltres mateixos trobem que hi ha una inseparabilitat bàsica entre els motius per a parlar de generals i de particulars, del que és comú i del que és individual, àdhuc del que és l’essència i del que és un fet: car hi hauria aquí més aviat la circumstància d’una intenció intel.lectual de parlar d’una manera o d’una altra, sense que en cap cas hom no pugui discernir diàfanament terrenys lògics; això últim que diem estaria mot més a prop, ens sembla, del que va defensar al seu dia Aristòtil en persona.

3. Hem provat en un altre lloc d’apropar-nos a l’estudi del

mateix fer teoria4, amb el convenciment que no ens calen d’altres virtuts especials que no sigui la consideració de les coses i el respecte a les coses tal i com són (si més no de provar-ho). Admetem obertament que de vegades ens podem deixar aspectes prou rellevants pel fet que no hi caiem, que no ens hi hem fixat mai, etc., de tal manera que hi ha també aquí un problema d’augment de coneixement: no sempre en som

4 Del discurs teòric, Quaderns de Filosofia n.5, Barcelona, juny 1999.

Page 34: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

34

conscients, de tot allò que suposen les nostres activitats, i fins i tot del que hi ha en aquestes, cosa que fa que una qualsevol notícia del que no sabíem esdevingui un descobriment. Encara s’encalça el filòsof a propòsit de la intenció que persegueix a l’hora d’escriure, com si el filòsof, i en conjunt l’home de ciència, pogués amagar cap altra intenció que el respecte més escrupolós que deu a la seva cerca, a l’estudi del que s’ofereix, quan és possible, de les teories per a entendre-ho, quan és el cas, etc., de tal manera que s’ha d’estimar més un servidor del coneixement, per més petit i ignorant que se sàpiga, que un instrumentalitzador del saber en profit d’interessos particulars i d’intencions alienes al propi saber (a banda, és clar, de les aplicacions tècniques del propi saber, d’un qualsevol ús privilegiat dels resultats, etc.). Car caldria destriar molt bé les intencions investigadores i les intencions del profit que hom en pot treure, dels fruits d’una qualsevol investigació: allò que és segur rau en el fet que el coneixement teòric té les seves intencions teòriques, i que d’aquí no ens en podem sortir; que la pregunta per les intencions d’un activitat teòrica és una pregunta que ignora la pròpia activitat teòrica quan creu que aquesta com a tal pot tenir d’altres intencions que les que li són pròpies, i quan ignora que les altres no li són pròpies per més que es donin en la mateixa consciència: puc ser un envejós, però això no em farà per si sol ser un bon químic (malgrat que m’hi pot estimular, deixant ara la vilesa de l’acte). Per això nosaltres no som molt partidaris de fer bona sense més l’expressió «tants caps tants barrets»; no ens satisfà una defensa acèrrima de la subjectivitat dels punts de partida de tal manera que cadascú admetria com a principi el que vulgués. Cadascú, és obvi, ha de fer la seva història personal i seguir una evolució en el camp intel.lectual i tot: circumscrits en aquest domini els diferent homes partim de lectures diverses, d’influències diverses, etc., tot plegat entrellaçat amb els trets de la pròpia personalitat, amb vacil.lacions i dubtes, inseguretats i fixacions, resultants apreses i novetats del moment, etc., que de

Page 35: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

35

cap de les maneres no ens pot portar al relativisme i a l’escepticisme, sinó a la convicció que els continguts lògics tenen així mateix un vessant subjectiu en tant que són continguts dels actes dels homes, i que això és insuperable. Però circumscrits a l’àmbit de la filosofia vol dir que podré fer veure que no hi ha cap mena d’objectivitat intersubjectiva (no ho pretendré pas en matemàtiques i potser en física, etc.), quan ben mirat una tal captinença reflectiria més aviat una certa manca de voluntat per a esclarir els continguts lògics i llurs condicions subjectives, i l’absència d’una decisió ferma de discerniment dels afers i del manteniment de les coses tal i com són. Nosaltres defensaríem que cal tendir cap a un altre cantó, que cal una certa disciplina mental per tal de no fer passar bou per bèstia grossa, que es fa precís un cert esperit de superació constant sabent a la bestreta que no hi ha mai en cap disciplina de la ciència una mera objectivitat que no passi pel sedàs de la subjectivitat, que al cap i a la fi sols assenyala una de les condicions dels continguts lògics. 4. Sembla que una de les màximes que hauríem de seguir faria el següent: allò que un epistemòleg creu haver pogut analitzar d’un coneixement, d’una activitat, de tal manera que estima tenir a la mà quelcom que forma part de la comprensió d’un afer (cosa o esdeveniment), de la seva intel.lecció o percepció, etc., que no fa referència als aspectes extensionals (hi ha anàlisi de les parts d’un tot que s’estén) sinó del seu sentit en la direcció del sentit (si se’ns permet parlar així) – tot allò que creu haver pogut trobar, diem, mai dels mais no podrà recuperar allò de la qual cosa pretén ser-ne una anàlisi malgrat els afegits i els complements que un hom cregui oportú d’afegir. Això és: la prova que no hi ha epistemologia correcta quan s’assaja una anàlisi del coneixement qua coneixement rau que és impossible de recuperar-lo a partir d’allò que hom avalua haver trobat; i llavors, per què cal malbaratar el temps a la cerca de quimeres que no podran ajudar-nos en l’anàlisi del coneixement?

Page 36: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

36

Però tot això no vol dir sols que unes tals anàlisis siguin poc útils o instructives, sinó que implica que són falses, errors palesos, en tant que no tenen res a veure amb allò que proven d’explicar; ben diferentment són uns altres afers (malcompresos també en la seva peculiaritat). Perquè en conjunt és vàlid d’afirmar que un hom no entén com un contingut lògic (en la percepció de quelcom, en un color, etc.) pot analitzar-se en la direcció del coneixement: no n’hi ha cap intuïció, no sembla concebible cap teoria explicativa, etc. Encara es fa més sorprenent que hom gosi construir un coneixement en la direcció del propi contingut a partir d’unes quassevol parts. Potser la impossibilitat d’anàlisi en la direcció del coneixement sigui més aviat un component d’origen existencialista: en qualsevol cas la procedència no llevaria el seu encert. 5. La impossibilitat d’una anàlisi autèntica dels continguts lògics – més enllà de la troballa dels elements rellevants en l’accepció de parts d’igual valor categòric – palesa per un cantó negatiu l’assumpció metodològica que fa de la diferència l’operació lògica que lliura quelcom que hi ha. L’actitud a evitar no seria pas la que no accepta l’actitud fenomenològica; la filosofia a superar fóra versemblantment la que, a partir de l’acceptació de quelcom (alguna cosa primitiva o primera), hi introdueix quelcom més sense adonar-se de llur diferència; és a dir, la inconsciència que un hom no es troba en el mateix lloc sinó en una altra cosa fa irremeiablement estèril la recerca teòrica. Per això un estil crític de fer filosofia deixa la major part de temes necessàriament pendents (és a dir, tal qual són) mentre palesa la dificultat enorme d’entendre-hi quelcom més enllà de portar a col.lació molts aspectes que permeten descobrir els afers i respectar-los. És cert doncs que el coneixement i el tracte amb les coses i els esdeveniments quotidians, els estris i la disposició del propi cos, els mobles i les parets de casa, el paisatge i l’anar i venir de

Page 37: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

37

la gent, etc., suggereixen unes primeres meditacions garantides pel cap baix per l’estabilitat i la perseverància d’aquests objectes. La percepció és un dels puntals per a sostenir el que hi ha i el que no; per això el saber teòric en té una especial cura, s’hi basa i sempre el pressuposa. El cas paradigmàtic dels afers perceptius és una ocasió magnífica per a il.lustrar que no hi ha diferència en el contingut perceptiu qua contingut perceptiu; que allò que el fa real no es diferencia de la seva subjectivitat; que sols uns discursos intencionalment dispars accentuen la seva realitat i la seva subjectivitat; que hi ha una diferència radical entre el fet d’engrapar una eina per a treballar la fusta i i una consciència dubtosa, etc. També ens adverteix que no hi ha diferència entre una cosa o un esdeveniment i la intenció que l’acompanya; que el discurs que la indica, la intenció, neix d’una modificació intencional incapaç de desfer la textura perceptiva, sempre intencional. Per això és tan fàcil de passar-hi per alt i de defensar que els afers perceptius són sols les coses i els esdeveniments que es diuen. Un hom pot ben bé fer un discurs en el qual el món perceptiu queda reduït a afers que es diuen i sense intenció en l’accepció que se silencia. La filosofia de la diferència es mostra incapaç de rebatre unes tals omissions com sigui que tal qual no diuen res que no faci referència a afers estables i perseverants. Allò que pot fer rau a indicar-les, aquelles omissions, i a parlar intencionalment de la intenció. Tanmateix ningú de nosaltres no vol equivocar-se, i més aviat ho fem perquè no podem estar-nos de meditar, d’exercir un saber intencional en el feix intencional que són sempre els continguts lògics; de parlar des de tot això promoguent intencions lingüístiques, etc. – i sols després ens adonem que no es pot mantenir un nostre discurs anterior, que hi ha hagut superació, i precisament a partir del que hi ha, que inclou els seus feixos intencionals, àdhuc els teòrics i lingüístics – per això parlem d’inadequació entre el relat que mateníem i el nou estat de la consciència, amb les seves pròpies paraules. D’aquí la

Page 38: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

38

necessitat d’algun ajut per tal de nou perdre’ns-hi, com ho és la requesta d’alguna diferència alhora d’assumir què hi ha i què no. 6. Fóra injust de no apuntar mínimament algunes de les aportacions que devem a la fenomenologia. Car ha estat exemplar en l’exercici d’una certa reflexió radical, d’un voler fer una disciplina estricta: hi ha una voluntat de no allunyar-se d’un criteri d’exactitud, per tant quelcom que l’apropa a molts d’altres corrents occidentals del pensament. Perquè sens dubte una qualsevol presa de posició en filosofia hauria de seguir un tal exemple, que alhora sembla l’única manera de trobar un progrés individual, una rectificació personal de punts de vista anteriors, un cert eixoriviment des de mandres i des de rutines anteriors. Ha estat gràcies a homes com Husserl i Heidegger, o Merleau-Ponty i Sartre, gràcies a fenomenòlegs i existencialistes, que s’ha insistit en el caràcter privat del coneixement, en l’accepció que els avatars dels continguts de les ciències, naturals o socials, dels confins de l’univers o els històrics, són descobriments que es fan a partir d’una activitat que se sorprèn també subjectiva i conscient; que les conviccions més establertes a propòsit de la validesa d’una informació, de la seva objectivitat en el sentit de poder-la compartir, no és una objecció seriosa per a la seva subjectivitat i per a lliurar-se com a veritat lògica; i a l’inrevés: el caràcter conscient d’una qualsevol certesa no sembla ser de cap de les maneres un convit al relativisme, sinó a evitar l’estultícia de creure que hi ha un saber que no deu res a l’home, que hom es trasllada a no se sap ben bé on, a la inconsciència d’estimar que la referència d’un desplegament de la ciència a la pròpia acció privada i individual és un atemptat a la integritat, a la validesa de les narracions que volen ser metòdiques i de fiar. Hom podria conjecturar així mateix que la fenomenologia ha tingut un paper de seducció sobre prou dels seus lectors: la seva qualitat literària i intel.lectual els ha colpit prou, ha

Page 39: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

39

propiciat molts interrogants, ha assenyalat sovint nous aspectes, ha ofert respostes agosarades, etc., de manera que ha lliurat un cert estil de pensament, ha fet palès que hi havia aquí una colla de pensadors que mostraven la fenomenologia més com un moviment que com una escola, més com un grup de gent que convergia que com una doctrina enfaixadora. Tot això ha estat sens dubte un esperó important per a la vocació d’esdevenir filòsof, i no sembla que hàgim pogut dubtar massa a l’hora d’admetre amb franquesa que el paper de fetillera que li atribuïm brolla d’haver sabut tocar amb estil propi els grans temes que preocupen l'home contemporani. Rellegim ja el darrer paràgraf del nostre text de Husserl (§62), i retrobem amatents la concepció, sempre vàlida, de la filosofia com un saber de principis.

Page 40: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

40

Page 41: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

41

QUADERNS DE FILOSOFIA 1. Sobre l’ús del mot ‘bo’, desembre 1997. 2. Què vol dir responsabilitat?, abril 1998 3. Sobre les concepcions aritmetitzants dels nombres irracionals, desembre 1998. 4. En quina accepció els grecs demostraren la incommensurabilitat?, febrer 1999. 5. Del discurs teòric, juny 1999. 6. Dels temps i dels moviments elementals, octubre 1999. 7. Consideracions sobre el llenguatge del llibre X dels Elements, febrer 2000. 8. Sobre la subjectivitat, maig 2000. 9. Del principi de la moralitat, desembre 2000. 10. Dotze notes a propòsit de la causa i de l’efecte, març 2001. 11. La proporció d’Èudox i la generalització de la proporció, juny 2001. 12. Sobre la meditació fenomenològica fonamental de Husserl. Part primera: La tesi de l’actitud natural i la seva desconnexió, desembre 2001. 13. Propostes en ocasió del cos i de les passions, novembre 2002. 14. Anotacions marginals als Principia Mathematica newtonians, maig 2003. 15. L’originalitat del sagrat i la seva crítica ( I ), maig 2004. 16. L’originalitat del sagrat i la seva crítica (II), octubre 2004. 17. L’originalitat del sagrat i la seva crítica (III), març 2005. 18. Sobre l’ús lingüístic en els límits d’acord amb l’obra de Cauchy, desembre 2005. 19. Sobre la meditació fenomenològica fonamental de Husserl. Part segona: Consciència i realitat natural, abril 2006. 20. Sobre la meditació fenomenològica fonamental de Husserl. Part tercera: La regió de la consciència pura i les reduccions fenomenològiques, setembre 2006.

Page 42: SOBRE LA MEDITACIÓ FENOMENOLÒGICA FONAMENTAL DE …fgraell/llista de quaderns PDF/quadern20.pdf · 2017-04-20 · el correlat eidètic de la idea pura d’aquesta experiència legitimadora

42