so luci ones

AVALUACIÓ INICIAL

11. • L’esfinx egípcia es representa com un lleóajagut amb cap d’home. La grega era dota-da d’ales d’ocell de presa i tenia el rostre dedona.

• A Gizeh, davant de la piràmide de Kefren.• Edip.

12. escriptora, guardiana, reina, dona, arqueòlo-ga, metgessa, veïna.

13. L’home, l’ungla, l’àguila, el faraó, el cabàs, lallegenda, el cactus, la tomba.Els homes, les ungles, les àguiles, els faraons,els cabassos, les llegendes, els cactus, les tom-bes.

14. Resposta oberta. Comprovarem que donennoms comuns i propis que apareixen en eltext.

15. Jo vaig dormir Jo parlíTu vas dormir Tu parlaresEll/ella va dormir Ell/ella parlàNosaltres vam dormir Nosaltres parlàremVosaltres vau dormir Vosaltres parlàreuElls/elles van dormir Ells parlaren

16. Resposta oberta.

UNITAT 2

11. Tranquil = calmat Ö nerviós.Ordenat = organitzat Ö desordenat.Positiu = profitós Ö negatiu.Recte = dret Ö tort.Obligatori = forçós Ö voluntari.

12. – Sé el nom de tots els jugadors.– Distingisc la seua veu perquè en tic un CD.– Tracte molt Joana, perquè som veïnes.

UNITAT 1

11. – Què significa disbauxa? Õ de la llengua– No sé com es diu disbauxa en castellà. Õ va-

lencià-castellà– Vols fer un redolí amb una paraula que rime

amb disbauxa. Õ de la rima– Quin és el plural de disbauxa? Com se separa

en síl·labes? Õ ortogràfic– Hi ha alguna locució on aparega la paraula

disbauxa? Õ de locucions

12. – barret: és aguda i no acaba en vocal, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

– àcid: és plana i no acaba en vocal, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

– mare: és plana i acaba en vocal.– màgica: és esdrúixola i s’accentuen totes.– panís: és aguda i acaba en -is.– prudència: és esdrúixola i s’accentuen totes.

Solucions

13. Molèstia, plàstic, clínica, furiós, atòmica, polí-tica, ànim, café, avió, únic.

14. Jo no tinc gos. La dutxa trau aigua freda!Aquell dia fou meravellós.

15. Mireia i Joaquim són germans bessons. Vannàixer el dia 7 de maig, per la qual cosa el seusigne del zodíac és taure. Ara tenen onze anysi la veritat és que no s’assemblen gens ni mi-queta. Físicament, ella és un poc més alta que ell; nomassa, però es nota la diferència quan estanjunts. A més, Joaquim és moreno, de cabells lli-sos i curts; Mireia té els cabells arrissats, llargs ide color castany. Pel que fa a les aficions, Joaquim és una còpiadel pare: futbol, futbol i més futbol. Mireiapractica patinatge i també ix amb la famíliaquan decidixen fer una passejada amb bicicle-ta. A més, ella té bona mà per al dibuix, i té l’habitació plena de les seues obres d’art.

16. narratiu Õ Què passa?descriptiu Õ Com és?instructiu Õ Què he de fer?explicatiu Õ Què és?dialogat Õ Què diuen?poètic Õ Com ho dic?argumentatiu Õ Què en pense?

17. Metamorfosi… poètic. / Un núvol és… expli-catiu. / Fabrica un núvol… instructiu. / Açò vaanar i era… narratiu.


13. – Hola, Pau. Com estàs? Jo estic molt bé.– Amon era el déu més important dels egipcis.– Si la mare em dóna permís, sí que aniré al

parc.– Què t’abellix fer demà? Recorda que és festa!– Teresa té una gata de pèl llarg. – Vam veure els óssos polars en un documen-

tal de televisió.

14. – Tinc la mà tan gran com la de ma mare.– El mes que ve tindré un any més que ara.– Saps què et dic? Que tinc fam.– Jo em sé la poesia, però Xavi no se la sap.– El sòl del pati està calent perquè el sol calfa

de valent.

15.

16.

17. Resposta model.

– He vist un gos pel carrer.– Vam fer una excursió a la serra Calderona.– Hi ha abelles en el jardí.– S’ha trencat un plat de la vaixella.– Em fa mal un dit.– Va sentir molta alegria quan veure va els iaios.

18. La camamilla romana és una planta romanídel caminet, molt abundant a la nostra terra.Posseïx unes flors herba humil, floreta blava,molt clares i dobles d’un perfum molt intensprop de la vinya has crescut. S’empren per afer-ne infusions per les seues propietats entreel mar i la muntanya medicinals. Romaní del caminet,herba humil, floreta blava,prop de la vinya has crescutentre el mar i la muntanya.

UNITAT 3


• Polisèmica.

12. – Posa el xampú i el gel al necesser.– L’esquiador va esvarar per culpa del gel.

13. Subratllem les paraules amb diftong i desta-quem en negreta les paraules amb hiat. Les pa-raules subratllades i amb negreta tenen dif-tong creixent.El riu que passa pel meu poble està quasi sec,ja que ha plogut molt poc durant l’estiu. Elsmeus amics Sònia, Virgínia, Eugeni i jo el vamrecórrer l’altre dia i vam veure que no que-den més que bassals on sobreviu algun peix oalguna granota. Quan arribe la tardor, i siplou com cal, les aigües tornaran a omplir elllit del riu i s’escoltaran de nou els raucs delsgripaus.

14. – S’ha colat un gat a la casa de la meua iaia.– El rellotge que em va regalar el pare té una

ratlla al vidre.– Un dia em vaig trobar unes boletes a la plaça

del Mercat.

15. Subratllem els demostratius i destaquem ennegreta els indefinits.– Cada nit em contes alguna història per no gi-

tar-te a l’hora.– Qualsevol llibre m’agradarà més que aques-

ta novel·la que m’he llegit. – No m’agrada aquest parc; anem a un altre

lloc.

16. Els teus amics. La nostra amiga. Els meus ger-mans. La vostra casa. La seua sabata. El meucosí. Les seues boletes. Les seues celles. El vos-tre gos. El teu gat.

17.

18. Avanttítol: La torre de guaita… Títol: Cauen al-gunes pedres… Subtítol: La torre amenaçava ruï-na…

19. – L’alumnat de sisé va d’excursió a Vilafamés– El Circ de la Llum arriba a Elx

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

bou vaca bous vaques

lleó lleona lleons lleones

gendre nora gendres nores

cosí cosina cosins cosines

nebot neboda nebots nebodes

+ s + ns -a per -es + os igual

pous coixins roques gasos llapis

arbres cantons portes lluços dilluns

QuantitatiusNumerals

Cardinals Ordinals Partitius Multiplicatius

genstres tercera mig

tripledos quaranté mitja

UNITAT 6

11. Resposta model.

Taronja: fruita del taronger carnosa i comesti-ble. Fruiteria: establiment on es ven fruita.Bondat: qualitat pròpia de les persones o lescoses bones.Maldat: qualitat pròpia de les persones o lescoses dolentes.


13. L’helicòpter, l’automòbil, la humanitat, l’er-mita, l’amistat, l’obrer, el melic, la essa, la uni-versitat, l’universitari, l’illa, la història.

14. T’avisaré, dutxa’t, s’amaga, gire’s, m’ha dit,mira’m, t’hem vist, pentina’t, s’oblidà, alce’s.

15. – Nosaltres tenim una idea molt bona!– Els esperàvem a ells/elles, però heu acudit

vosaltres.– Elles són les guanyadores del concurs.– Jo t’ajudaré si tu m’ajudes.

16. – Ell vindrà demà. – Elles són veïnes. – Nosaltres tenim un hàmster. – Si vosaltres voleu, podeu vindre.

17. – Es va adormir mentre la mirava. – L’he vist al parc.– Ens portava el pa.– Cal netejar-los.– Els portaré demà.– Va saludar-nos pel carrer.

18. À Una fira massa sorollosaÁ Sr. director,Â Tinc dotze anys i faig sisé de Primària. Viscal costat del parc on, quan arriba desembre,instal·len la fira.Ã A mi, m’agrada molt pujar a les atraccions icada any hi vaig. Però, la música i el soroll dela fira no em deixen concentrar-me a les ves-prades, quan arribe d’escola i he d’estudiar.Ä No podrien posar la fira més lluny de les ca-ses, on el soroll no moleste ningú?Å Joan Moll. Benipedra

UNITAT 5

11. – No m’agrada passar per aquell carreró obs-cur.

– El meu iaio té una barqueta de rems.– Al jardí he vist una bestiola que no reconec.– He perdut un paperiu on havia apuntat un

telèfon.


Solucions

UNITAT 4

11. – contrallum, lluminós, llum, llumener, llumí.– desarmar, armadura, arma, armar, armador.– animat, ànim, desànim, animós, desanimar.


13. • – freqüència: ia no forma diftong, per tants’accentua perquè és esdrúixola.

– haguéreu: s’accentua perquè és plana i aca-ba en diftong.

– Jaume: no s’accentua perquè és plana i aca-ba en vocal.

– paraigües: no s’accentua perquè és plana iacaba en -es.

– Júlia: ia no forma diftong, per tant s’accen-tua perquè és esdrúixola.

– sabíem: ie no forma diftong, per tant és planai s’accentua perquè acaba en -em.

• Veïns porta dièresi per a indicar que la i noforma diftong amb la vocal anterior.


15. – Mireia és tan alta com son pare. Õ compara-tiu d’igualtat

– Aquesta porta és menys ampla que l’altra. Õcomparatiu d’inferioritat

– Juli és més treballador que Marc. Õ compa-ratiu de superioritat

– Aquest llibre és més divertit que aquell. Õ

comparatiu de superioritat– Carme és menys morena que jo. Õ compara-

tiu d’inferioritat– Era tan lent com una tortuga. Õ comparatiu

d’igualtat

16. Veloç: molt veloç, velocíssim. Profund: moltprofund, profundíssim. Ampla: molt ampla,amplíssima. Roig: molt roig, rogíssim.


13.– Quan passava pel passeig vaig veure una gossaamb un llaç.

– Miquel té un estoig de color roig a la motxi-lla nova.

– Joaquim li ha regalat a Anna un collar ambpedres blaves.

– El meu besavi va anar fins a Tarragona ambun carro tirat per un cavall.

14. dotzena setmanal estoig àguila lletjos immòbil metges raqueta espatla col·legasenyoreta arribar cotxera gossos collar

15. – Ahir ens vam trobar un baló al parc de l’avin-guda.

– Si creus que no tinc raó, digues-m’ho, per fa-vor.

– Si no hagueres cridat tant, ara no et faria malla gola.

16.

17. Títol: resposta oberta.

Resposta model.

– Què es realitzarà? Les primeres Jornades dela Joventut.– On? A Benidalt.– Quan? Demà.– Qui ho organitza? La regidoria de la Joventut.

UNITAT 7

11.

12. La festa de disfresses que va organitzar l’ajun-tament el divendres passat va ser fantàstica.Tots ho vam passar d’allò més bé. Jo estava re-fredat, però aquella vesprada ni me’n vaig re-cordar. El cas és que, després de la desfilada, lagent es va concentrar a la plaça. Allí vam can-tar i ballar fins que, ja cansats, començàrem amoure cap a casa.

13. – Escolta’m, xiquet, has vist el meu gosset?– Se m’ha obert l’estoig i m’ha caigut tot per la

motxilla: la goma, el llapis, els retoladors, elsbolígrafs, la maquineta de fer punta…

– Pilar, no sé si podré anar a la festa de l’escola.– El llorer, una planta d’origen asiàtic, és molt

usada en la nostra cuina.

14. – M’agradaria anar al parc; no obstant això, nohi puc anar hui.

– Després anirem a comprar el regal de Lluís;si no pots acudir, avisa’m.

– Ara no puc mirar això en Internet; més tardho miraré.

– La pel·lícula era molt llarga; malgrat això,em va agradar bastant.

– Ahir, just quan va eixir, va perdre la bufanda;hui ha perdut els guants.

15.


UNITAT 8

11. Resposta model.

• Amb verbs infinitius.

12. – Júlia ens va dir: “Heu de tornar prompte,perquè si no…”

– El meu equip preferit de bàsquet (elPamesa) jugarà els “play off”.

El dígraf es partix

dotzenasetmanal

lletjosimmòbilmetges

espatlacol·legaarribar

cabassoscotxera

El dígraf no es partix

estoigàguila

raquetasenyoreta

collar

Verb

parlaré

ennegria

perdérem

estudiaran

Infinitiu Conjugació Persona Nombre Temps

parlar

ennegrir

perdre

estudiar

1a

3a

2a

1a

1a

1a/3a

1a

3a

singular

singular

plural

plural

futur

passat

passat

futur

Adjectiu Definició

divertit

incolor

oceànic

marítim

gegantí

jove

Que divertix, que entreté o distrau agradablement.

Que no té de color.

Relatiu a l’oceà.

Relatiu o pertanyent a la mar.

D’una alçària gran, superior a la normal.

De poca edat.

Formes simples

anavendedicava

continuavaparlava

preguntavaerenera

Formes compostes

Formes perifràstiques

havia fethavien contathavia semblat

va tindreva conéixer

Adjectiu Definició

riure

plorar

somiar

volar

pujar

baixar

Mostrar alegria fent gestos amb la boca i un so peculiar.

Mostrar tristor fent gestos amb la boca i vessant llàgrimes.

Veure com a possible alguna cosa que no ho és.

Traslladar-se d’un lloc a un altre per mitjà del vol.

Anar de baix a dalt.

Anar de dalt a baix.

UNITAT 9

11. – El mòbil de la mare té càmera i navegadorGPS.

– Cou les creïlles i les carlotes a l’olla de pressió.– Als matins calfe la llet amb el microones.

Quin electrodomèstic més pràctic!– M’han regalat unes raquetes de pàdel.• Navegador GPS, pàdel.

Solucions

12. Futbol, sandvitx, quetxup, esprai, estrés, es-quaix.

13. mirava impossible avorriment brossahavíeu aprovat embut tombatambaixador canviar estava marbresavi bolcar cavall calb

14.

– El concursant estava molt motivat i guanyà laprova.

– En la pel·lícula de pirates representaven unabatalla naval.

– Ha nevat tota la nit al Maestrat.– Quina jaqueta tan bonica! És nova?– La meua motxilla és blava i negra. La veus?– Agafa el martell i la tatxa i clava-la amb

compte.

15. – Passejava amb el seu nét per la vorera de laplaça, sense pressa.

– Malgrat la crítica negativa, hem anat a veureaquesta pel·lícula.

– Per tal d’arribar prompte, va anar a través del’hort de tarongers.

– Posa’t entre Pilar i Manel; així xarraràs menys.– En comptes de la jaqueta, posa’t l’anorac,

que fa molt de fred.

16. – Ja que t’agrada tant la truita, te’n faré unaben gran.

– Laia i Pere no saben si comprar-te flors o unaplanta.

– Ja saps que no m’agrada això, de manera queno ho tornes a fer.

– Amb el festival s’embrutà la plaça, però lavan netejar de seguida.

17. La Lluna té, bàsicament, dos moviments: elmoviment de translació al voltant de la Terra,que dura 27,32 dies, i el moviment de rotaciósobre el seu eix, que té també una durada de27,32 dies.

– En un mes se’ns ha espatllat un fum de coses:el televisor, la llavadora, el microones…

– Jaume I (1208-1276) va conquerir les nostresterres als musulmans.

– El meu gos és molt “valent”: al primer tro,s’amaga baix del llit!

13. – Aquest matí m’he alçat prompte i he arribattard al treball.

– Jo he treballat prou, però Helena ha treba-llat més.

– Seu ací davant; Marta, que és més alta, esquedarà darrere.

– Has fet el dibuix molt bé; està millor que l’al-tre que feres.

– He menjat dolços; després em trobaré mala-ment.

14. Àgilment, especialment, ràpidament, lenta-ment, afortunadament, àmpliament.

15. – S’apagà el llum i vaig haver d’eixir de la salaa les palpentes.

– Va comprar oli i, a més a més, vinagre.– A poqueta nit el cel té colors molt bonics.– El gos s’ha passat la nit amunt i avall.

16. • – En la memòria USB.– No. Perquè sols es pot utilitzar per a fer tre-balls d’escola. • Ordres: utilitza, grava.• Prohibicions: no canvies, no ocupes.• Perífrasi: has de treballar.• Resposta oberta.

Adverbis de lloc

Adverbis de temps

Adverbis de manera

Adverbis de quantitat

acídavantdarrere

promptetard

després

bémillor

malament

proumésmolt

N A V A L F N

Ç T N P B S E

X G L J L F V

Z N R S A J A

M O T I V A T

P V J C A Ç H

D A C L A V A

UNITAT 10

11.

12. Resposta model.

13. injecció, Joaquim, pluja, jeroglífics, viatge, ad-jectius, Algemesí, pitjor, germà, metge, subjec-tar, pujarem, salvatge, menjar, plugim, gitada,granja, oratge.

14. – Les paraules gran, mitjà i menut són adjectius.– Els antic egipcis gravaven jeroglífics en els

monuments.– Pau, em pots subjectar el quadre mentre fo-

rade la paret?– M’han posat una injecció en un braç.


16. Subratllem el subjecte i destaquem en negretael predicat.

UNITAT 10

– Uns esquirols jugaven a la pineda.– Ja han tornat del viatge els meus pares.– El meu germà menut ja sap llegir.– Hem fet aquest mural nosaltres.

17. Resposta model.

– Han descobert una nova vacuna. Õ uns cien-tífics/ells/elles

– Tenim un company nou. Õ nosaltres/l’alum-nat de 6é

– Sóc el millor! Õ jo– Va dir que no es presentaria a la reelecció. Õ

aquell polític/ella/la presidenta

18. • A la col·lecció “Sopa de llibres”.• El Devorador de somnis, Fa, el fardatxo de

dues cues i el barreter verd.• En primera persona.


La Lluna i la Terra, a causa de la seua proximi-tat, s’exercixen una gran atracció mútua.Aquesta força és especialment sensible als oce-ans i als mars, on es produïxen les marees:grans masses d’aigua que ascendixen, atretesper la Lluna (marea alta), i després tornen adescendir (marea baixa).Un eclipsi de Lluna és la privació de la llum re-flectida per la Lluna quan entre aquesta i elSol s’interposa la Terra. L’eclipsi de Lluna potser total o parcial, com passa amb els de Sol.La Lluna:– moviments: rotació, translació;– atracció Terra - Lluna: les marees;– eclipsi: totals, parcials.

UNITAT 11

11. Resposta model.

– M’han receptat un medicament per al mal decap.

– Joan ha contat una anècdota molt divertida.– El pare pinta uns quadres preciosos.– He escrit una narració per al concurs.


13. – Els bebés tenen la pell molt arrugada quannaixen.

– Agafa la pala, que hem de fer un clot per aplantar el cirerer.

– He tornat la motxilla i m’han fet un val pervint euros.

– El teu fill és sempre tan callat?

14. – Han instal·lat un sistema de rec per degoteigal jardí del col·legi.

– El vigilant de la parcel·la va fer sonar l’alar-ma.

– Han col·locat una bastida metàl·lica de colorblau a la plaça.

– La pupil·la es contrau quan augmenta lail·luminació ambiental.

Paraules

tamboret

butaca

sofà

Significat comú

seient

seient

seient

Camp semàntic dels objectes per a seure

Trets diferenciadors

individual, sense respatler i sense braços.

individual, amb respatler i braços.

per a dues o més persones amb respatler i braços.

maquinari

programari

monitor

navegador

targeta gràfica

antivirus

gravadora de DVD

processadorde textos

+

+

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Hiperònim Hipònims

Camp semàntic de components de l’ordinador

Solucions

UNITAT 12

11. Quin colp! He vist les estrelles. Que car! Costaun ull de la cara. Quina llanda! Apaga ja la tele.

12. Ser molt bleda = Tindre poca iniciativa. Fer fi-ga = Perdre les energies. Ser molt punxa = Tin-dre gust per molestar. Estar peix = No conéixerres sobre un tema.

13. – Dis-me l’adreça de Llúcia i hi aniré amb la bi-cicleta.

– L’habitació principal d’aquell pis tenia moltd’espai.

– Amb esforç i paciència trobaràs la soluciód’aquest jeroglífic.

– Per a sopar ens va preparar una sopa de ce-ba.

– Hem comprat una safata de pastissets per acelebrar l’aniversari.

14. casament anglesa zeta setze tisorespinzell anestèsia polze catorze dotzenadesert horitzó base pesar curiosa

15. Pisos, abusos, xinesos, grossos, gasos, postissos,països, pesos, francesos, russos, massissos, plu-josos.

UNITAT 13

11. A: tel. Õ telèfon. A: av. Õ avinguda. S: TDT ÕTelevisió Digital Terrestre. A: pl. Õ plaça. S:ONG Õ Organització No Governamental. S:ESO Õ Ensenyament Secundari Obligatori.• ESO

12. L’AMPA, l’ONG, la UNICEF, l’ESO, l’EMT, laCIA.

13. capritx perxa sorteig planxa passeigdespatx caputxa lleig assaig butxacaroig anxoves cartutx empatxar xalet

14. Orxata, xocolate, cotxe, maig.

15. Reflex, xiular, feix.

16. Maduixes, peixera, coixins.

17. – Alba i jo vam viatjar a París. Õ lloc– Ja t’he dit l’hora. Õ temps– En un minut tornarà el pare. Õ temps– Pere dibuixa amb molt de detall. Õ manera– He dormit una barbaritat. Õ quantitat– La iaia ha viatjat arreu del món. Õ lloc– El gat s’allunyà molt. Õ quantitat

18. • 12 versos.• 3 estrofes.• ars, oses, osses, arç / ar, eres, eres, ar / ill, òs,

ós, ill.

16.


18. – Ma mare li ha contat un conte.– Noèlia l’escrigué per a sa mare.– Ella els ha dit una mentida.– Jo les he construït.– En vam regalar un a Carles.


15. Resposta model.

– No recorde el teu número de telèfon.– Ernest és molt aficionat a la lectura.– Sempre em dutxe quan torne del gimnàs.– Els jardiners podaren/van podar els arbres

del parc.– Nosaltres ens riguérem/vam riure molt

veient els pallassos.

16. – Ricard i jo vam anar ràpidament a l’ambula-tori.

– Ja he acabat completament el treball deLlengua. (Jo)

– El tren arribà ahir a Gandia amb retard.• No.


18. Resposta oberta. Comprovarem l’adequació deltext teatral a la narració donada.

què?Nucli

va arribarles

jaqueteshe dut

les revistesvaig arreplegar

a qui o per a qui?

on?

Complements verbals

quan? com?

per a la iaia

a la tintoreriaal quiosc

ràpidament

ja

ahir

al lloc del’accident

UNITAT 15

11. Resposta model.

– La ciutat dels animals Õ el bosc.– Els núvols vestits de nata Õ els núvols blancs.– Les finestres tanquen les parpelles Õ les fi-

nestres baixen les persianes.

12. modest: humil. espantós: horrible. banyat: humit. destresa: habilitat. enganxar: adherir. neteja: higiene.

13. humà: inhumà.honest: deshonest. habilitar: inhabilitar, rehabilitar, deshabilitar. heretar: desheretar.hàbil: inhàbil. harmònic: inharmònic.

14. – Pilar diu que a les quatre ha d’anar al metge.– Mon pare m’ha comprat un llibre i ma mare,

dos més.– La meua germana tenia una boleta i ja l’ha

perduda.– S’ha curat el refredat i ara està més sa que

una pera.– Ja t’ha dit ta mare que hem quedat a les sis?– Tan espavilat que et creus, i elles t’han pres el

pèl!– Joan, em pareix que tots dos hem clavat la

pota.– M’he de comprar un xandall i no sé per quin

decidir-me.

15. Llengua: C. Codi circulació: B. Codi Braille: A. Codi gestual: D.

16. – Busque en Internet informació per al treballd’escola (escrita).

– Pregunte un dubte al mestre en classe (oral).– Envie un missatge de text amb el mòbil (es-

crita).– Al menjador escolar em donen una nota per

a casa (escrita).– Escric una postal als iaios des de Barcelona

(escrita).– Telefone al pare per a saber a quina hora tor-

narà (oral).


UNITAT 14

11. Nord-africà, trencaclosques, penya-segat, guar-da-roba, para-xocs, bub-bub.

12. Dos mil nou-cents seixanta-cinc. Vint-i-tres milquatre-cents huitanta-sis. Quaranta-un mil set-cents huitanta-tres

13. Llop/lloba; cap/cabet; nabet/nap; morru-da/morrut; paret/emparedar; praderia/prat.Ànega/ànec; groc/groga; espàrrec/esparre-guera.

14. Resposta model.

15.

16.


• a, b, b, a / c, d, d, c / e, f, f, e.• És consonant perquè coincidixen tots els

sons a partir de l’última vocal tònica (adme-tem la confusió de essa sonora i sorda en la1a estrofa, i de o oberta i tancada en la 3a).

p Õ b t Õ d

sap Õ saber, sabutcap Õ cabut, cabre

llop Õ lloba, llobatórep Õ rebre, rebut

cansat Õ cansadacabut Õ cabuda

crit Õ cridar, cridòriallegit Õ llegida

c Õ g

pessic Õ pessigarporuc Õ poruga

dic Õ diga, diguemantic Õ antiguitat

Interjecció Què expressa

Ei!

Ai!

Au!

Crida l’atenció d’una persona.

Expressa dolor.

Dóna ànim.

Oració

Tinc moltes ganes d’anar a la piscina.

Resposta oberta.

Has vist les meues ulleres?

Resposta oberta.

Torna dins i trau la motxilla.

Resposta oberta.

Tant de bo vingues amb nosaltres…

Classe

Enunciativa afirmativa

Enunciativanegativa

Interrogativa

Exclamativa

Imperativa

Dubitativa

Desiderativa

Solucions

AVALUACIÓ FINAL

11. • Preocupació, por i agraïment.• Un peix espasa• Es queda paralitzada, el mira plena d’espant

i tanca els ulls resignada.• Quatre dofins.• Els acaricia el llom i la cara i els fa un bes al

morro.• Fins “Ni es molestaven a seguir-la.”

12.


14. lloba, perduda, ànega, equivocada, groga, for-çuda, asturiana, marquesa, actriu, psicòloga,jutgessa, gata

15. – Ells han anat amb l’autobús des d’Alaquàsfins a València.

– Torna cap a casa, que t’he de comunicar unanotícia important.

– Segons diu el conte els dofins lluitaren con-tra el peix espasa.

16. – Quina alegria que m’has donat! Õ exclamativa

– Explica’m què t’ha passat. Õ imperativa

– Potser demà vaja o no vaja. Õ dubitativa

17.

Hiperònims Hipònims

éssers fantàstics

embarcacions

animals marins

bruixa

barca

peix espasa

sirena

iot

tauró

fada

llanxa

dofí

SubjectePredicat

ma tia

ells

jo

Nucli

ha comprat

han demanat

he plantat

CD

un regal

una motxilla nova

aquestes llavors

CI

al meu germà

li

per a la mare

so luci ones

Documents