sÍntesi de l’estudi social de son gotleu (2010) · sÍntesi de l’estudi social de son gotleu (...
TRANSCRIPT
SÍNTESI DE L’ESTUDI SOCIAL DE
SON GOTLEU (2010)
Equip comunitari de Llevant Nord
2
CATALÀ ........................................................................................................Pàg. 3
CASTELLANO ..........................................................................................Pàg. 32
Equip comunitari de Llevant Nord
3
SÍNTESI DE L’ESTUDI SOCIAL DE SON
GOTLEU ( 2010)
Elaboració del contingut:
Equip comunitari de Llevant Nord:
Carlos Vecina Merchante. Sociòleg.
Tote Estrades Valens.Treballadora Social.
Assessorament de:
Marco Marchioni
Col·laboradors:
Professionals del Centre Municipal de Serveis Socials Llevant Nord:
Víctor Uwagba, Kendra Bermúdez, Jaume Socías, Catalina Trobat,
Victòria Faidella, Marta Feliu, Sonia Cruz
Disseny de la portada: Lluís Cortés
ISBN: 978-84-89034-51-8
Programa Comunitari. Àrea de Benestar Social
Ajuntament de Palma, octubre 2010.
Equip comunitari de Llevant Nord
4
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ........................................................................................... 5
2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT .............................................. 5
2.1 Història del barri ...................................................................................5
2.2 Dades demogràfiques ..........................................................................6
2.3 Entitats socials i agrupacions.............................................................12
2.4 Economia ...........................................................................................13
3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I
SITUACIONS DE NECESSITAT................................................................. 15
3.1 Mercat de treball ................................................................................15
3.2 Situacions de necessitat ....................................................................16
3.3 Educació i recursos socioeducatius ...................................................18
3.4 Esports i espais lliures .......................................................................19
3.5 Salut...................................................................................................20
4 Situació per grups d’edat........................................................................... 21
4.1 Infància ..............................................................................................21
4.2 Població jove......................................................................................22
4.3 Població adulta ..................................................................................23
4.4 Persones grans..................................................................................24
5 HABITATGE.............................................................................................. 25
6 RESUM ACTUACIONS (2007-2010) ........................................................ 27
Equip comunitari de Llevant Nord
5
1 INTRODUCCIÓ
Aquest document descriu breument les
principals característiques socials de Son
Gotleu. A mode de diagnòstic pretén
informar de la situació social del barri, els
seus potencials i les seves mancances.
Se presenta un recorregut per diferents
esferes, començant pel propi naixement
del barri, passant per dades demogràfiques,
l’associacionisme, la situació econòmica i
el mercat de treball, les particularitats de
les situacions de necessitat, educació,
salut i habitatge, entre d’altres; fent una
menció especial de la població per grups
d’edat (infància, joves, adults i persones
grans). Quan les dades són
significatives, se presenten distingint
entre dues zones del barri, central i
perifèrica; considerant així les diferències
sociourbanístiques del barri.
Per acabar s’annexa un llistat de les
intervencions desenvolupades des de
l’Ajuntament durant el període 2007-10.
2 CARACTERÍSTIQUES DE
LA COMUNITAT
2.1 Història del barri
En 1962 s’inicià la construcció dels
primers habitatges de la zona central,
convertint-se poc a poc en un barri
dormitori, on se varen anar instal·lant tota
una sèrie de petits comerços. La població
va començar a créixer i els petits
habitatges se varen fer cada vegada més
ineficients. Aviat el barri va començar a
trobar a faltar unes infraestructures, de les
que mancava, les preses en la
construcció i la precària planificació no
havien considerat aquesta necessitat.
La zona anteriorment estava dedicada a
l’agricultura, durant anys varen conviure
els nous habitants amb l’activitat agrícola
del voltant.
Actualment presenta algunes zones
degradades, amb edificis força vells que
empitjoren la imatge cap a l’exterior,
influint negativament sobre l’autoconcepte
d’un barri estigmatitzat per la resta de la
ciutat.
Als anys vuitanta incideix notablement en
el barri la delinqüència juvenil, això
juntament amb la mancança de recursos
de la zona, va incidir en la fugida de
població a altres barris, començant la
substitució demogràfica.
Actualment aquest procés continua, de
cada vegada arriba gent amb manco
recursos i la que aconsegueix situar-se’n
millor se’n va. La manca de teixit que
perduri en el temps dificulta la integració i
arrelament social.
La conseqüència ha estat la concentració
de població amb baixos ingressos; la
Equip comunitari de Llevant Nord
6
degradació i els preus de l’habitatge han
afavorit la forta arribada de col·lectius en
situació precària, principalment immigrants.
La degradació i l’escassa mobilitat social
augmenta les dificultats de la barriada i el
seu deteriorament.
La vida social va començar a les
parròquies. En 1966 se va crear una
guarderia i un any desprès se creà la
Parròquia del Corpus Christi, d’on varen
sortir diferents iniciatives socials, com
“l’Infant Club Son Gotleu” (1970) o un
altre destinat a joves majors de 14 anys,
fundat en 1973, ambdues estaven
dedicades a realitzar activitats culturals i
de temps lliure (tals com teatre, esports,
música i excursionisme).
La Parròquia de Sant Vicenç Ferrer va
començar els seus serveis religiosos a
l’any 1968, d’aquesta sortir un grup de
joves que va dedicar la seva activitat a
fomentar la cultura i els esports, va formà
una petita biblioteca, a més de
col·laborar amb la revista Eco Viu.
El barri va tenir al seus principis una forta
activitat cultural i esportiva, tal és el cas
de les activitats desenvolupades pel
Centre cultural recreatiu Son Gotleu,
aquest presentava una oferta educativa
(cursos per treure el certificat d’estudis,
d’alfabetització, etc.) i d’oci, a més
disposava d’una biblioteca. D’aquest
centre va sortir un grup de joves dedicat
a l’esplai denominat “Club Juvenil Jupa”.
Pel que respecta a l’activitat esportiva, a
més dels clubs com el de petanca Son
Gotleu, destaca la trajectòria dels equips
de futbol.
Les organitzacions veïnals també han
tingut un pes important dins la barriada,
l’any 1976 se va crear la primera
associació de veïns, l’associació de veïns
de Son Gotleu, desapareguda anys més
tard.
En 1993, a partir de les protestes dels
veïns perquè no s’edifiqués un edifici al
solar de la plaça de Orson Welles, va
sortir una nova associació, l’AVV Orson
Welles, que durant anys ha estat
denunciant la situació del barri.
En 2010 se crea una altra associació de
veïns que vol representar a tots els
col·lectius, antics i nous residents,
participant als diferents espais de diàleg i
interacció social del barri, se tracta de la
nova AVV Son Gotleu.
2.2 Dades demogràfiques 1
El nombre d’habitants de Son Gotleu se
situa en 10.037 persones (2010). La
distribució per zones concentra
aproximadament el 65% de població en la
zona central i un 35% en la perifèrica
(6.549 i 3.488 respectivament). Si
observem les dades del període 2002-
2010, l’increment de població és d’un
1 Segons dades del Padró Municipal de l’Ajuntament de Palma.
Equip comunitari de Llevant Nord
7
28,05% (2.199 persones). Aquest
creixement vegetatiu supera en 10,27
punts el de la mitjana de Palma.
Distribució de la població per sexe
i edat
Els homes representen un 55,25% del
total i les dones un 44,75%; situació molt
diferent a la distribució de la ciutat, on el
percentatge d’homes és d’un 49,37%
(gràfic 1). La zona central és la que més
se distància de Palma, amb un 56,92%
de població masculina, la causa està
relacionada amb la immigració.
Se tracta d’una població majoritàriament
jove, el 54,81% té menys de 35 anys,
mentre que aquest col·lectiu en Palma
suposa el 44,80%. Les persones de 65 o
més anys suposen el 10,01% de la
població. Els més joves destaquen a la
zona central, mentre que els de 41 a 64 a
la perifèrica.
Gràfic 1 2010. Distribució població per zones i grups d'edat. Valors relatius
19,93%
49,18%
20,77%
44,70%
9,81%10,12%
26,75%
18,75%
13,48%
30,26%
41,02%
15,23%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
De 0 a 15 anys de 16 a 40 anys de 41 a 64 anys 65 anys i més
% z. central % z. perifèrica % Palma
Font: Elaboració pròpia (PMH)
La distribució per sexe i edat també
presenta algunes tendències importants
(gràfic 2), en els trams d’edats centrals,
de 25 a 54 anys, predominen els homes,
mentre que les dones són més presents a
partir dels 65 anys.
Gràfic 2
Distribució per sexe i trams d'edat
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
de 0
a 4
de 5
a 9
de 1
0 a
14
de 1
5 a
19
de 2
0 a
24
de 2
5 a
29
de 3
0 a
34
de 3
5 a
39
de 4
0 a
44
de 4
5 a
49
de 5
0 a
54
de 5
5 a
59
de 6
0 a
64
de 6
5 a
69
de 7
0 a
74
de 7
5 a
79
de 8
0 a
84
de 8
5 a
89
de 9
0 i
més
Trams d'edat
Nº
Hab
itant
s
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Les piràmides de població de Son Gotleu i
Palma de 1997 i 2010 ens permeten
observar gràficament la distribució i
evolució demogràfica (gràfics 3-6).
Equip comunitari de Llevant Nord
8
Gràfic 3
-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Palma 1997
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
En 1997 ambdues situacions
presentaven figures semblants, més
simètrica en el cas de Palma, però
ambdues mostraven una base estreta
bastant similar a la mitjana edat de 55
anys, a pesar de què la de Son Gotleu ja
presentava algunes alteracions.
Gràfic 4
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Son Gotleu 1997
Homes Dones Font: Elaboració pròpia (PMH)
En 2010 les dues piràmides són molt diferents a les de la dècada anterior. Gràfic 5
-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Palma 2010
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH) Gràfic 6
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població 2010 Son Gotleu
Homes Dones Font: Elaboració pròpia (PMH)
La ciutat ha crescut demogràficament i
això ha tingut repercussions en la gràfica,
aquesta tendència s’observa als dos
casos (Palma i Son Gotleu) però en Son
Equip comunitari de Llevant Nord
9
Gotleu és més significativa. La piràmide
ens mostra una base ampla que constata
la importància de la població entre 0 i 4
anys, el tram d’edats centrals amb una
forta desviació a l’extrem, sobretot en el
cas dels homes (sent força important) i
desprès baixa considerablement quan
s’aproxima a edats a partir dels 55 anys.
Aquestes variacions són conseqüència
d’una sèrie de factors: L’entrada de
població immigrant jove, la reagrupació
familiar, l’índex de natalitat i la substitució
de població de mitjana edat per població
immigrant jove.
Població per lloc de naixement
El percentatge de persones nascudes a
Espanya és del 57,51%, bastant inferior
al percentatge que aquesta categoria
suposa a Palma, que és del 74,34%
(gràfic 7).
A la zona central pràcticament hi ha la
mateixa proporció d’estrangers que
d’espanyols.
Gràfic 7
51,35%
48,65%
69,07%
30,93%
74,34%
25,66%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Z. central Z. perifèrica Palma
Distribució percentatges població segons zona i lloc de naixement
Espanya Estrenger Font: Elaboració pròpia (PMH)
Entre els nouvinguts, els més significatius
són els procedents d’Àfrica Subsahariana;
en segon lloc els de països
Llatinoamericans seguits del Magreb
(gràfic 8).
Gràfic 8
Distribució població 2010 Son Gotleu per país de na ixement
Resta d'Europa
0,6%
Àsia
1,8%
UE-27
2,9%
Magreb
7,8% Resta d'Àfrica
19,1%
Llatinoamèrica
10,1%
Països
Extracomunitaris
39,6%Espanya
57,5%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
La taula 1 mostra les dades per països,
destaca Nigèria amb 1.064 persones,
desprès el Marroc amb 752 persones i l’
Equador, amb 426. És significativa la
proporció d’homes sobre les dones,
exceptuant Llatinoamèrica. En el cas dels
espanyols existeix una simetria entre
homes i dones.
Taula 1
Països amb més presència Homes Dones Total
Nigèria 698 366 1.064
Marroc 491 261 752
Equador 208 218 426
Senegal 224 36 260
Mali 162 27 189
Colòmbia 63 72 135
Ghana 91 15 106
Argentina 52 52 104
Bolívia 44 54 98
Bulgària 46 52 98
Xina 51 29 80 Font: Elaboració pròpia (PMH)
Equip comunitari de Llevant Nord
10
Si comparem la representació de la
població immigrant, els procedents
d’Àfrica (exclòs el Magreb) ocupen la
primera posició amb un 44,97%; la
segona procedència se correspon amb
les persones de Llatinoamèrica, un
23,87% dels immigrants; seguits pels
magrebins, amb un 18,38% (gràfic 9).
Gràfic 9
Distribució persones estrangeres per lloc de naixem ent. Percentatges
Àsia4,27%
UE-276,92%
Resta d'Àfrica44,97%
Magreb18,38%
Llatinoamèrica23,87%
Resta d'Europa1,52%
Altres nacionalitats0,07%
Font: Elaboració pròpia (PMH) Gràfic 10
Distribució població estrangera per lloc de naixeme nt i zona
UE-27, 5,18%UE-27, 12,05%
Llatinoamèrica, 19,15%
Llatinoamèrica, 37,81%
Àsia, 4,30%
Àsia, 4,17%
Magreb, 20,46%
Magreb, 12,23%
Resta d'Àfrica, 49,37%
Resta d'Àfrica, 31,97%
Resta Europa,
1,48%
Resta
Europa,1,67%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Zona central Zona perifèrica
Font: Elaboració pròpia (PMH)
A la zona central hi ha més concentració
de població subsahariana i a la perifèrica
la major concentració correspon amb
població llatinoamericana (gràfic 10).
El tram d’edats entre 16 i 40 anys està
compost per quasi el doble de estrangers
que d’espanyols de naixement. Mentre
que als altres trams encara se manté la
predominança d’espanyols, sobretot en el
cas dels majors de 64 anys (gràfic 11).
Gràfic 11
25,99%
10,76%
32,03%
68,72%
25,40%
19,39%
16,58%
1,13%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més
Distribució de la població per lloc de naixement i edat. Percentatges
% Espanyols % Estrangers
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Composició de les Llars
A Son Gotleu hi ha 3.262 unitats de
convivència, 2.090 a la zona central i
1.172 a la perifèrica. Respecte al nombre
de persones per llar, predominen les
unipersonals, al igual que a Palma, però
amb un percentatge inferior. Podem
destacar que un 20,14% de les llars de
Son Gotleu estan formades per 5 o més
persones (gràfic 12).
Equip comunitari de Llevant Nord
11
Gràfic 12
Composició llars per nombre de membres
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
% Son Gotleu % Palma
% Son Gotleu 28,72% 19,71% 16,74% 14,68% 8,31% 5,09% 6,74%
% Palma 33,21% 24,50% 18,00% 14,36% 5,49% 2,24% 2,20%
1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones7 o més
persones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
En quan a les persones de 65 anys o
més, al barri hi ha 766 llars en les què
algun dels seus membres té 65 anys o
més. Això suposa que hi ha presència de
persones grans a un 23,48% de les
unitats de convivència. Hi ha 540 llars
(aproximadament un 16% del total) que
estan formades per una persona sola,
amb una edat de 65 anys o més, la
majoria de casos, 67,59%, es tracta de
dones.
Respecte a la composició de les llars per
lloc de naixement, cal destacar alguna
dada molt significativa, com el fet de les
llars formades per població
llatinoamericana i africana (inclosa la
magrebí) on se dóna un elevat
percentatge de llars amb un alt nombre
de membres, de 4 o més persones per
llar. en el cas dels subsaharians i
asiàtics, la presència de unitat de
convivència amb més de 6 persones
arriba al 20% de les llars.
Nivell d’estudis
La gran majoria de la població de Son
Gotleu manca d’estudis secundaris o
superiors, el nivell amb més presència se
situa en els estudis primaris, amb un
54,49% dels casos, seguit de les
persones sense estudis, un 29,66%.
Aquesta precarietat s’incrementa amb el
5,26% d’analfabets. Un 8,47% tenen
estudis secundaris i un 2,12% superiors
(gràfic 13).
Gràfic 13
Distribució població per nivell d'estudis
Estudis Primaris54,49%
Analfabet/ta5,26%
Estudis Superiors2,12%
Sense estudis29,66%
Estudis Secundaris
8,47%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Una comparació amb Palma ens permet
observar com les dades de Son Gotleu
presenten índexs superiors com en el cas
de menor nivell d’estudis (primaris, sense
estudis i analfabets). En els casos dels
estudis secundaris i superiors, se dóna
una situació inversa, sent més
significatius a Palma (gràfic 14).
Equip comunitari de Llevant Nord
12
Gràfic 14 Comparativa nivell d'estudis Son Gotleu i Palma. Pe rcentatges
2,12%
8,47%
54,49%
29,66%
5,26%
13,00%
3,99%
17,51%
45,57%
19,93%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis superiors
% Son Gotleu% Palma
Font: Elaboració pròpia (PMH)
La població espanyola de naixement
supera a la immigrant en els
percentatges d’analfabets, un 7,56%
enfront d’un 2,68% i en el de persones
sense estudis, un 34,11% enfront d’un
24,67%. La població estrangera supera a
l’espanyola de naixement en el
percentatge d’estudis primaris,
secundaris i superiors.
A la zona perifèrica s’identifica més
proporció de persones amb estudis
secundaris o superiors i curiosament més
analfabets, mentre que la central està
més representada en els casos de sense
estudis i d’estudis primaris.
2.3 Entitats socials i agrupacions
A continuació se presenta una breu
descripció de les xarxes socials
existents, així com de les comissions o
equips de treball del barri:
Consell de barri
Espai de participació d’entitats, serveis i
representants polítics. Se parla del barri i
se prenen decisions comunitàries.
Plataforma de serveis
La Plataforma va sorgir degut a la situació
degradant en la que es trobava el barri de
Son Gotleu. La iniciativa va venir des dels
educadors del Centre Municipal de
Serveis Socials, el Centre de Salut i la
parròquia de Corpus Cristhi, a partir
d’aquí se varen posar també en contacte
amb les escoles i demés serveis.
Als seus inicis va ser un grup clau per a
posar en marxa iniciatives comunitàries,
com els cursos de castellà per immigrants
i l’escola d’estiu pels infants del barri. Des
de la Plataforma s’organitzen diferents
activitats.
A partir d’aquest grup s’organitzen d’altres
a mode de comissions de treball:
Comissió d’activitats per infants i joves,
Comissió de pediatria i de classes de
castellà, així com els grups de treball per
les activitats puntuals.
La Plataforma de serveis és el grup més
consolidat, amb força maduresa per a
posar en marxa activitats que precisen del
treball en xarxa. Un exemple el tenim en
les activitats com l’exposició de fotografia
del barri i els mercadets solidaris.
Equip comunitari de Llevant Nord
13
Comissió de convivència d’entitats
Algunes entitats del barri, constitueixen
un grup que els hi serveix de referència,
comunicació i coordinació en cas de
necessitat. Se reuneix cada dos o tres
mesos i l’espai és aprofitat per a informar
de les diferents activitats que duen a
terme els seus membres; així com cercar
altres implicacions i suports.
Els components són: AVV Son Gotleu,
Club d’Esplai Son Gotleu, Associació de
Comerciants de Son Gotleu, Casal
d’Entitats de Consum, Asociació Fedde
Kisal Fulbe, Associació Nigèria Unida,
Associació Lliure de Ghana, Associació
Yapo, Veïns sense Fronteres i un tècnic
del Projecte de Desenvolupament
Comunitari, que serveix de nexe entre els
diferents grups, serveis i entitats. Des de
membres d’aquesta comissió actualment
s’està duent a terme un projecte de
millora de jardins, espais comuns de les
comunitats i convivència.
Al marge d’aquests grups queden altres
entitats, que no participen activament en
aquests espais, per exemple l’AVV Orson
Welles, malgrat també intervé en la
dinamització comunitària a través de
l’organització de les festes de la barriada.
Altres entitats que fomenten el teixit
social: Els centres de culte i clubs
esportius. Al barri trobem diversos
centres de culte: Dues esglésies
evangèliques, La Parròquia de Corpus
Christi i dues mesquites. Tots
desenvolupen activitats socials més enllà
de la pròpia celebració religiosa. També
en trobem clubs esportius, dos de petanca
i un de futbol.
Respecte a la participació social, Son
Gotleu és un barri que està viu i la
interacció és permanent. Tal vegada
manca més interacció entre los col·lectius.
Pel que respecta a la participació de la
població en el moviment associatiu en
general és reduïda, malgrat els darrers
anys ha augmentat juntament amb la
dinamització del barri.
2.4 Economia
A continuació se presenten dades de la
situació econòmica de la població i de
l’anàlisi del teixit comercial.
Situació econòmica de la població
Segons dades de l’estudi RIBA (2007)2 el
nivell de renda de la població és realment
baix, ja que un 56,36% manifesta tenir un
nivell de renda igual o inferior a 1 SMI
(513 €), un 32,49% un nivell de renda
equivalent a 2 SMI i, tan sols el 4,50%
dels enquestats tindria un nivell de renda
equivalent a 3 SMI o superior. No
s’aprecien diferències entre les dues
zones. La situació econòmica actual ha
empitjorat, degut al context de crisi
econòmica moltes famílies tenen greus
dificultats (gràfic 15).
2 RIBA (2007). Primer informe descriptiu del barri de Son Gotleu.
Rehabilitació Integral de Barris. Ajuntament de Palma.
Equip comunitari de Llevant Nord
14
Gràfic 15
Nivell de renda
2 vegades SMI
32,49%1 vegada SMI
35,23%
Inferior SMI
21,14%
3 vegades SMI
3,91%
4 vegades SMI
0,59%No determinat
6,64%
Font: RIBA (2007)
Únicament un 60,90% manifesta que els
ingressos provenen del treball remunerat,
la resta se corresponen a pensions de
diferents tipus, prestacions no
contributives i altres fonts (cura de
persones grans, neteja, etc.)
El 33,40% de les llars subsisteixen amb
uns ingressos (513 €) o menys i el
34,51% amb ingressos entre 1 i 2 SMI.
En un moment de bonança econòmica la
població de Son Gotleu ja patia una greu
situació econòmica.
L’activitat econòmica a Son Gotleu
Els serveis públics i col·lectius
representen el 6,41%, són bàsicament
religiosos, d’ensenyament i culturals. La
majoria dels comerços / serveis
corresponen a la iniciativa privada, un
93,59%; destaquen els bars (21,15%),
els establiments d’alimentació (18,59%) i
altres comerços (14,74%), dins aquesta
categoria hi trobem els locutoris que
suposen un 5,13% del total dels
comerços del barri, un indicador més del
canvi sociodemogràfic dels darrers anys.
Respecte als comerços que constaven a
l’estudi de RIBA (2007) se n’han tancat
52, principalment bars, restaurants,
cafeteries, tendes de mobles/equipament
de la llar i tendes d’alimentació. D’aquests
comerços, el 71% estaven ubicats fora
dels carrers més comercials del barri amb
un balanç negatiu; mentre que a les vies
principals, Indalecio Prieto i Tomàs
Rul·lan, s’han produït 15 tancaments,
compensats amb les noves obertures.
Per altra banda, també hi ha 30 comerços
de nova creació respecte del 2007; la
majoria (43%) són comerços
d’alimentació.
La ubicació d’aquests nous comerços es
reparteix pràcticament a parts iguals entre
els dos carrers més comercials (47%) i la
resta de carrers del barri. Al carrer
Indalecio Prieto estan ubicats 29
comerços. Les tendes d’alimentació,
juntament amb les perruqueries, han
substituït als desapareguts que eren més
variats i selectes (oficina de correus,
oficines, articles de vestir, equipament de
la llar, entre d’altres). En el cas del carrer
Tomàs Rul·lan, no hi ha variació entre els
oberts i tancats (3 en ambdós casos) ni en
nombre ni en el tipus.
Equip comunitari de Llevant Nord
15
3 TREBALL, EDUCACIÓ,
ESPORTS, CULTURA, LLEURE,
SALUT I SITUACIONS DE
NECESSITAT
3.1 Mercat de treball
Un 70,47% de la població se troba en
edat activa, percentatge similar al del
conjunt de Palma. Més del doble de la
població se situa entre els 16 i 40 anys,
se tracta d’una població majoritàriament
jove, una bona part podria estar en risc
de situar-se entre els col·lectius que
pateixen la segmentació del mercat de
treball, sobretot si afegim el baix nivell
educatiu i la vulnerabilitat social del barri.
Existeix molta diferència entre edat i
procedència; els espanyols tenen major
representació en el tram de més de 40
anys, amb un 63,93%, i els immigrants
en les edats entre 16 i 40 anys, amb un
67,58%.
Per a fer una valoració del mercat de
treball, podem començar considerant el
lloc de naixement de la població, com
hem vist un important contingent és
d’origen estranger; les dades oficials del
SOIB (2010) indiquen com la repercussió
de la crisi sobre el mercat de treball està
afectant més a la població immigrada.
La taxa d’ocupació a les Illes Balears se
situa en el 58,9%, mentre que la de la
població immigrant està en el 48,4%. De
cada cent persones immigrades, només
48 estan ocupades.
La taxa d’atur del primer quadrimestre de
2010 se situava en el 22,4%; la taxa
d’atur dels estrangeres en un 34,5%.
L’atur se situa en la construcció i
determinats serveis, tradicionalment
ocupats per immigrants extracomunitaris.
Aspectes com el nivell d’estudis, l’edat, el
sexe i la nacionalitat incideixen sobre la
segmentació del mercat de treball. La
temporalitat també és un factor de
precarietat, a Balears és del 24,1%; en el
cas del col·lectiu estranger arriba al
39,2%.
Les dades referents a Palma3 per codi
postal 070084, situen en 4.558 el nombre
d’aturats, d’aquests 3.404 són espanyols i
1.154 estrangers. Son Gotleu presenta un
greu problema d’atur en els col·lectius
més desfavorits (immigrants subsaharians,
magrebins, llatinoamericans, joves en
general i dones sense formació).
Les dades de l’estudi anterior poden
haver quedat obsoletes, degut als canvis
en el mercat de treball, a pesar d’això,
podem comprovar com en plena bonança
econòmica, la població ja presentava
índexs de precarietat importants. Tal és el
cas del percentatge d’aturats, mentre que
en 2006 a les Illes Balears se situava en
el 6,64%, a Son Gotleu era del 16,77%.
Afectant amb més força a les dones, amb
3 Observatori de la Igualtat (Ajuntament de Palma) 4 Son Gotleu, juntament amb altres barris, té aquest codi postal.
Equip comunitari de Llevant Nord
16
un 23,15% d’aquestes, duplicant el
percentatge dels homes en la mateixa
situació. A més, el 37,5% de les dones
que cercaven feina, duien 12 mesos
aturades.
3.2 Situacions de necessitat
Segons dades del Centre de Serveis
Socials Llevant Nord, durant 2009 s’ha
treballat amb 474 famílies, un 14,53% de
les 3.262 llars de Son Gotleu (a Palma
amb un 4,79%). Aquestes famílies
representen un total de 1635 persones,
un 16,29% dels habitants del barri,
percentatge molt superior al que
presenta Palma (un 5,64%). De les
persones ateses, la majoria són adults de
30 a 64 anys (un 40,98%), seguits dels
joves de 19 a 29 anys (un 17,37%),
infància (un 14,19%) i petita infància (un
12,60%). La distribució és bastant
semblant a la de Palma, a excepció dels
grups d’infància i petita infància que a
Son Gotleu tenen un percentatge més
alt. Contràriament, les persones grans,
són més significatives a Palma.
El 56,57% de les persones ateses són de
procedència extracomunitària. Dels 3.978
habitants extracomunitaris empadronats,
el 23,25% han demandat atenció social.
En el cas dels nascuts a Espanya,
només un 9,11% dels empadronats ha
precisat d’atenció social. Respecte a les
persones procedents de la UE, el
percentatge de les que han tingut atenció
social és poc significatiu.
Pel que respecta a la incidència dins cada
grup, cal destacar que s’ha prestat atenció
a un 25,60% de les persones
subsaharianes empadronades. Igualment
són significatives les persones de
Llatinoamèrica que han precisat d’atenció
social, el 16,21% dels empadronats
(gràfic 16).
Pel que respecta als tipus de necessitats
diagnosticades, la majoria se refereixen a
situacions de:
� Dificultats econòmiques i d’habitatge,
representen un 49%, dels diagnòstics
de les famílies del barri. És una
incidència 10 punts per sobre del que
aquesta categoria representa en el
conjunt de Palma.
� Dificultats d’integració social, on estan
incloses les dificultats de: inserció
laboral, inserció escolar i inserció
social en general. Aquests tipus de
dificultats representen un 36,6% del
total de diagnòstics. Incidència 4 punts
per sobre del que aquesta categoria
suposa a nivell de Palma.
� Altres tipus com les “Dificultats
personals”;“Dificultats de convivència/
relació” i “Risc per a la integritat de les
persones”, són menys significatius a
Son Gotleu que al conjunt de Palma.
Segurament, en el barri, aquestes
categories es veuen eclipsades per
les necessitats de caire econòmic i
d’integració.
Equip comunitari de Llevant Nord
17
Gràfic 16
Distribució situacions de necessitat social de les famílies ateses amb TSIF 2009
Dificultats de
convivencia/relació
44
5,53%
Dificultats personals
54
6,79%Risc per a la
integritat de les
persones
15
1,89%
Altres diagnòstics
2
0,25%
Dificultats
d’integració social
291
36,60%
Dificultats
econòmiques
389
48,93%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Les situacions de dificultat econòmica
són bàsicament per “Manca de Mitjans
propis de subsistència” que es
diagnostica en un 71,72% de les
ocasions (percentatge semblant al de
Palma) i on destaquen les situacions de:
Insuficiència d’ingressos (30,59%);
manca d’ingressos (27,25%) i dificultats
per afrontar despeses extraordinàries
(10,80%).
Les dificultats d’habitatge suposen el
12,34% dels diagnòstics realitzats,
destacant sobretot les deutes
d’habitatge i altres dificultats
relacionades.
El 36,60% de les situacions de dificultat
es refereixen a integració social,
destacant les relatives a la inserció
laboral (62,89%). Concretament, a Son
Gotleu destaquen, per sobre del
percentatge de Palma, les situacions
irregulars i les barreres idiomàtiques i
culturals; mentre que la manca de
qualificació professional i experiència
laboral tenen una incidència semblant a la
que es dóna en el conjunt de ciutat.
Un altre 16,84% de les dificultats
d’integració són de caire escolar, essent
les dificultats d’adaptació al sistema
escolar, l’absentisme i les dificultats
d’aprenentatge les més destacades.
Les dificultats d’integració social en la
comunitat, suposen el 14% i on
destaquen la manca de relació amb els
veïnats, la nul·la o escassa participació,
l’autoexclusió i l’aïllament social.
En les dificultats de convivència i relació
intrafamiliar, són significatives les
dificultats en les relacions paterno-filials
amb un 38,64%, on la manca d’habilitats
de criança és la més significativa. També
són significatives les dificultats en les
relacions de parella amb una incidència
del 31,82% respecte de la totalitat de
diagnòstics d’aquest grup.
Les dificultats personals estan originades
bàsicament per temes de salut, sobretot
per malalties psíquiques i físiques
cròniques, i per problemàtica de
discapacitats, tant intel·lectual com física.
S’han diagnosticat poques situacions de
risc per a la integritat de les persones,
essent les més freqüents el maltractament
físic i el risc de desatenció física o
Equip comunitari de Llevant Nord
18
negligència, que junts suposen el 66,66%
d’aquestes situacions.
Altres necessitats socials se detecten a
través de l’atenció social grupal i
comunitària, entre aquestes tenim:
Dificultats de convivència; incompliment
de normatives municipals; problemes de
formalització i capacitat d’autogestió de
les comunitats de veïns; manca de
recursos de formació d’adults;
coneixement del idioma; aïllament social
de determinats col·lectius i manca de
recursos per a infants i joves.
Projectes desenvolupats
Des del CMSS Llevant Nord s’estan
realitzant diferents projectes dins el marc
de l’atenció social grupal i comunitària a
Son Gotleu, com són el de la Ciberaula
(adreçat a infants de 3 a 12 anys); grup
d’habilitats socials i de relació (joves
adolescents a partir de 13 anys); Grup
d’adolescents del IES (de 13 a 18 anys);
Aules de castellà per a la població
nouvinguda; Ropero (al·lotes de 13 a 18
anys); Escola Esportiva, futbet, en
col·laboració amb les Amipas; Grup
d’Acollida de joves, junt amb
Dinamització lingüística; així com altres
projectes de treball en xarxa com les
Comissions escolars i la Comissió
d’Activitats d’infants i joves.
3.3 Educació i recursos
socioeducatius
Distingirem entre recursos formals, com
els centres educatius i altres recursos de
caire socioeducatiu.
Recursos educatius formals: Els
centres d’ensenyament
A Son Gotleu s’ubiquen els següents
centres: IES Sureda i Blanes, CP Joan
Capó, CP Es Pont, CP Gabriel Vallseca,
CC Corpus Cristhi, CC Sant Josep Obrer
(Educació infantil). Centres d’educació
especial i formatius: Mater Misericordiae i
Centre Ocupacional Isla.
Algunes característiques diferenciadores
entre els centres:
La composició de l’alumnat i el seu origen
geogràfic, la població estrangera se
concentra als centres públics, sent molt
escassa als concertats. L’evolució marca
un increment progressiu de alumnes
immigrants als centres escolars.
Respecte a l’oferta, els públics presenten
una oferta separada, Educació Infantil i
Primària per una part; Educació
Secundària Obligatòria, cicles formatius i
Batxillerat per una altra. Dels concertats,
un centre imparteix únicament Infantil i
Primària (CC Corpus Cristhi) de totes
formes en part depèn del CC Sant Josep
Obrer, que sí presenta tota l’oferta.
Pel que respecta a altres recursos com
menjador i Apima, fins el curs 09/10
Equip comunitari de Llevant Nord
19
passat únicament el CP Es Pont
comptava amb menjador, pel curs 10/11
s’ha adaptat un espai al CP Gabriel
Valseca per a utilitzar com a menjador. El
CP Joan Capó és el que més ha patit el
canvi social, a les mancances s’afegeix
el no disposa de menjador escolar. En
quant a les Apimes tots els centres
públics i privats en disposen d’aquest
recurs. A l’IES Sureda i Blanes funciona
un programa per a donar suport als
alumnes amb més dificultats d’integració.
Amb aquesta finalitat està destinada una
educadora duent una tasca
socioeducativa i comunitària.
Recursos educatius informals
Dins aquest grup considerarem els
culturals i altres espais o recursos que
afavoreixen les habilitats socioeducatives.
El barri disposa d’una nova biblioteca
municipal situada al nucli del barri i d’una
Ciber-aula, se tracta d’un servei de la
Fundació la Caixa, gestionat per l’àrea de
Benestar Social, que disposa
d’ordinadors i educadors per a
desenvolupar activitats. És un espai
utilitzat de manera sovint pels educadors
de Serveis Socials, com un recurs de la
seva tasca socioeducativa amb els més
joves del barri.
Un altre recurs socioeducatiu important
és el Club d’Esplai Son Gotleu, que si bé
una de les seves finalitats és oferir
activitats de temps lliure i esplai, també
desenvolupa una tasca social i educativa
important. Actualment desenvolupa el
projecte “Compartim sa Nostra
Horabaixa”, oferint un servei d’activitats
lúdiques i educatives (tallers, manualitats,
suport escolar i altres).
Des de diferents serveis s’ofereixen altres
activitats educatives5, alguns exemples
són la tasca desenvolupada des del
Servei de Dinamització lingüística, els
educadors del Centre de Serveis Socials,
els dinamitzadors de Joventut, les
escoles, o inclús el policia de barri i la
figura del Policia Tutor.
El curs 2003/04 la Plataforma posà en
marxa cursos de llengua castellana per
immigrants. Actualment aquest servei
s’assumeix des de diferents espais:
CMSS, Càritas, Àrea d’Educació, algun
centre escolar, diferents associacions
d’immigrants. A més se té inclús la
possibilitat d’aprendre català amb el
Servei de Dinamització Lingüística i un
educador destinat expressament al barri.
A les enquestes de l’estudi RIBA (2007) la
població demanava principalment l’oferta
d’activitats sobre civisme, integració
d’immigrants i oferta pels infants i joves
del barri.
3.4 Esports i espais lliures
Al voltant Son Gotleu està ubicat el
poliesportiu Germans Escales. Compta
5 A l’annex s’inclou una llista de les activitats desenvolupades
durant el curs 2009/10.
Equip comunitari de Llevant Nord
20
amb: 2 piscines cobertes, 1 pavelló
(divisible en 3 mòduls), 2 camps de futbol
(futbol 11 i 7), pista d’atletisme, sala
d’esgrima i oficines de l’IME, a més de 2
sales de fitness i 3 sales de gimnàstica.
Se poden practicar activitats esportives
com: Natació, voleibol, bàsquet,
gimnàstica artística, gimnàstica rítmica,
karate, judo, taekwondo, bàdminton,
futbol, aeròbic i esgrima. L’horari és de 8
a 22 hores tots els dies, a excepció dels
diumenges de 8 a 15 hores.
A la plaça Orson Welles se troben unes
pistes municipals descobertes, també
gestionades per l’IME. Se tracta d’un
espai obert que compta amb pistes de
futbet, basquet i petanca. Totes les pistes
disposen d’il·luminació artificial.
A la plaça de Joanot Colom també se
disposa de pistes de petanca, a més al c/
Regal se troba la Societat Esportiva
Central, un espai amb 6 pistes de
petanca.
A més de places, trobem voravies
amples o petites placetes: Plaça Orson
Welles (Parc), plaça Joan Alzina, plaça
Joanot Colom, plaça on està ubicat el
Centre de Salut, placetes del carrer
Indalecio Prieto, patis i jardins privats
d’ús comunitari, voravia del carrer
Indalecio Prieto, voravia del carrer
Tomàs Rul·lan.
3.5 Salut
Les patologies més freqüents afecten a
la població principalment gran, se tracta
de temes com: Minusvalidesa física,
patologies de l’aparell locomotor, teixit
conjuntiu, aparell respiratori i
minusvalidesa sensorial.
Segons l’estudi RIBA (2007) la incidència
dels problemes de salut és més
representativa a la zona central, un 40%
enfront d’un 32% de la zona perifèrica. En
aquesta darrera, els llar amb una persona
amb problemes de salut se situen en el
22%, 4 punts i mig per damunt de la zona
central; però quan considerem més d’un
problema de salut per llar, en la zona
central arriba al 22% d’aquets; mentre que
a la zona perifèrica només un 10% de les
llars hi tenen més d’una persona amb
problemes.
Problemes sociosanitaris
Hi ha tot un conjunt de situacions de
manca salut, relacionades amb la situació
social del barri. Alguns casos són
evidents, com el consum de drogues, les
discapacitats, l’atenció als infants o la
situació de les persones grans.
Un grup important de conseqüències de
les diverses situacions sociosanitàries,
que viuen d’una manera especialment
intensa els ancians malalts o molt majors,
les persones amb discapacitats i diversos
malalts amb importants afectacions, són
les limitacions per les activitats de la vida
diària.
Les dades de l’enquesta (RIBA, 2007) ens
Equip comunitari de Llevant Nord
21
aporten una aproximació a les limitacions
per la vida diària.
Un 77,2% de la població no té problemes
identificats. Les dificultats més
representatives són les de mobilitat
reduïda i la higiene personal.
Les llars que tenen persones amb
dificultats pel desenvolupament de la
vida diària, se distribueixen en un 22,4%
a la zona central i un 15,3% a la
perifèrica.
Recursos sanitaris i programes
desenvolupats
A Son Gotleu se troba el Centre de Salut
que atén a una zona més ampla de
l’ocupada pel barri. A més dels serveis
propis d’atenció mèdica, ofereix d’altres
relacionats amb la promoció de la salut,
atenció a la dona, educació per la salut
(inclús a centres de ensenyament),
treballadora social i mediadores
interculturals. A més duu a terme un
programa d’educació per la salut a
l’àmbit comunitari, participant activament
als diferents espais de treball en xarxa
del barri.
4 Situació per grups d’edat
4.1 Infància
La població més jove, en edat
d’escolarització obligatòria, està
constituïda per un 20,49% de la població
total. Una de les característiques de la
seva composició és la gran
multiculturalitat, als nins i nines de pares
espanyols de naixement s’han afegit
altres; per una part, els nascuts a altres
països procedents de la reagrupació
familiar, un indicador del procés
d’assentament, i per altra, els fills
d’immigrants nascut a Espanya. Aquesta
multiculturalitat convertida en interculturalitat
en els espais d’interacció se reflexa a les
escoles, parcs i carrers del barri i
representa un potencial important
d’integració.
Generalment, els infants se troben en una
doble situació de risc, d’una banda, viuen
la realitat de les seves famílies, moltes
d’aquestes es troben en situacions difícils,
i això té conseqüències sobre la seva
socialització i les seves condicions vitals.
D’altra banda, no existeixen recursos a
nivell d’infància, quan els dos pares
treballen, els nins estan sense control pel
carrer, a causa d’això moltes mares no
poden treballar o han de fer-ho a horaris
molt concrets. Des de diferents serveis
s’estan oferint algunes activitats els
horabaixes.
Equip comunitari de Llevant Nord
22
Fins fa poc s’ha pogut comptar amb un
important recurs per la infància del barri,
com l’ofertit per SOS Ajuda Infantil, però
aquesta entitat ha deixat de existir en
juny de 2010. Al mateix temps se posa
en marxa el Club d’Esplai Son Gotleu,
implicant també a les famílies del barri i
una oferta socioeducativa important, i a
més de complementar altres projectes
desenvolupats els horabaixes, ampliant
així la seva oferta.
El gran problema dels nins i nines és el
context en el que se socialitzen, una
bona part passa moltes hores al carrer,
sobretot els horabaixes (també els
matins aquells que són absentistes); allà
poden observar pràctiques negatives
com el consum i venda de drogues,
formes de subsistència econòmica com
la venda d’objectes robats i altres
accions no normatives. A pesar de
l’ampliació d’oferta socioeducativa dels
darrers anys, utilitzant i fomentant espais
adequats com la biblioteca, la ciber-aula,
els centres escolars i inclús els espais
lliures; encara els factors d’influència
negativa són elevats i la població
continua en risc.
L’absentisme és una pràctica freqüent
entre determinats col·lectius, és habitual
trobar a nins i nines els dies lectius,
passejant pel barri de manera totalment
lliure. A pesar dels esforços duts a terme
pels diferents serveis, tant preventius
com d’actuació directa (Serveis Socials,
Policia, Conselleria d’Educació, Menors,
etc.), s’han identificat diversos casos de
fets com petits robatoris, agressions a
altres nins, etc. protagonitzats per
absentistes habituals.
Per altra part, a pesar de l’augment de
l’oferta, no és suficient sense una
ampliació de la intervenció socioeducativa
que englobi a famílies i persones adultes,
ja què l’espai familiar i social exerceix una
forta influència i minva el treball dels
educadors.
4.2 Població jove
La població jove (entre els 17 i 29 anys)
representa el 21,24% de la població. És
habitual observar a joves consumint
drogues o asseguts als bancs o places
amb gaire coses que fer; majoritàriament
els joves no formen part del teixit
associatiu del barri.
Generalment el nivell educatiu i la
formació professional són escassos;
l’absentisme i el prematur abandonament
escolar, per motius de desinterès o
necessitat, faciliten la manca de formació.
Amb una baixa qualificació, la població
jove està semidestinada a la precarietat
laboral, amb una trajectòria de períodes
llargs amb situació d’atur i d’ocupació en
feines sense qualificació i contractes
temporals. La crisi actual, emfatitzada en
el cas de la construcció, ha tingut
repercussions greus per la situació laboral
d’aquest col·lectiu.
Equip comunitari de Llevant Nord
23
A pesar d’això existeixen algunes
iniciatives interessants potenciades amb
el treball en xarxa que estan donant bons
resultats. Tal és el cas del grup de joves
amb el que se fa feina des del programa
que se duu a terme a l’IES Sureda i
Blanes i el treball amb el servei de
joventut (Dinamo); altres actuacions
interessants se posen en marxa des del
Servei de Dinamització Lingüística, el
Centre de Serveis Socials, la nova
associació de veïns, el Centre de Salut i
altres serveis. Aquests han aconseguit
grupets de joves que representen un
potencial per a futures actuacions més
ambicioses.
Apart dels aspectes negatius o més
pessimistes, la població jove de Son
Gotleu també presenta possibilitats
d’intervenció adients a les seves
inquietuds, mancances i desitjos. S’ha
comprovat com les activitats de més èxit
són les de caire esportiu, principalment
futbol, però també d’altres a les que s’ha
pogut tenir accés amb el suport de l’IME,
com el cas del tennis.
4.3 Població adulta
Alhora de descriure a la població adulta
considerarem el tram d’edat comprés
entre els 30 i 64 anys, un 48,25%.
Malgrat bona part de els problemàtiques
que presenta aquesta població afecta
també a grups més joves.
La manca de formació afecta a tota la
població, les necessitats i demandes
diverses. El nivell educatiu és bastant baix
en el cas dels autòctons, les necessitats
formatives en alfabetització i educació per
adults queden sense cobrir degut a la
forta demanda. En el cas dels immigrants
el nivell educatiu és més alt, però també
ens trobem determinats sectors que
precisen d’aquesta formació, s’afegeix
també una altra necessitat, la del
coneixement de la llengua per a poder
comunicar-se.
Fa una sèrie d’anys que s’ofereixen
classes de castellà, inclús algunes de
català, l’oferta s’ha incrementat però
encara no és suficient.
Un altre factor a considerar en aquest
punt és la manca d’informació per a la
població nouvinguda, aquesta ha anat
arribant al barri sense tenir una mínima
orientació, les xarxes socials els hi
serveixen per a iniciar un procés
d’arrelament, però el període és massa
llarg. Manca coneixement de la forma
d’escolaritzar als nins i altres aspectes
sobre necessitats bàsiques, temes de
salut, nutrició, tractament dels aliments,
etc. a més de tota una sèrie de recursos
que no se coneixen.
Una de las característiques de la dinàmica
del barri és el moviment poblacional, la
manca d’assentament és un fet que
preocupa als tècnics des de fa temps, ja
què les intervencions se fan sobre una
Equip comunitari de Llevant Nord
24
població canviant i l’arrelament d’un teixit
consistent dificulta la continuïtat del
procés.
Les observacions i recollida d’informació
ad hoc han posat de manifest el
pessimisme general de la població
adulta, alhora de lluitar per a canviar la
situació en què se troba el barri.
Un altre aspecte a destacar de la
població adulta està relacionat amb la
situació de les famílies, com hem vist les
necessitats són moltes i de difícil solució,
la manca de treball i les dificultats
econòmiques se sumen a altres
problemes que minven el benestar de la
població. Aspectes com el risc i la
vulnerabilitat social a la que estan
sotmesos molts d’infants i joves, les
mancances de les persones grans, la
manca de feina, les dificultats
econòmiques i tota la problemàtica
general del barri s’aboquen sobre les
famílies, constituint un entramat complex
que requereix intervencions integrals,
que considerin tota una trama de
variables interrelacionades.
4.4 Persones grans
Se tracta d’un 10,01% de la població,
aquest col·lectiu se troba amb
mancances i dificultats, problemes de
salut relacionats amb la mobilitat,
dificultats per a poder desenvolupar les
tasques diàries quotidianes. Problemes
que tenen més incidència a la zona
central.
Les dificultats de mobilitat són un altre
problema afegit, la zona central està
formada per finques sense ascensor i
tenen cinc o més plantes d’altura. Moltes
persones grans deixen de baixar de
manera habitual al carrer i comença una
situació de deixadesa de la seva salut
física i psicosocial.
Per tal de minvar aquesta situació se
duen a terme programes com el cas dels
serveis d’ajuda a domicili, menjar a
domicili i teleassistència, la major part
dels usuaris són persones grans. Les
situacions de dependència també afecten
més a aquesta població, el 73,40% dels
sol·licitants són persones de 65 o més
anys.
El canvi social ha tingut conseqüències
sobre la seva capacitat de sociabilitat. La
substitució de la població en un curt
termini, els ha envoltat de gent
desconeguda i amb altres hàbits culturals.
A l’aïllament social, les condicions de vida
precàries i les dificultats econòmiques
s’afegeixen els problemes que se viuen a
les comunitats, que afecten més a les
persones grans, per les seves
mancances.
Al barri hi ha tres centres de persones
grans: L’Associació de gent gran de Son
Gotleu (Obra social i cultural de Sa
Nostra, c/ Regal). El Llar de les persones
Equip comunitari de Llevant Nord
25
majors. Centre cultural pensionistes
jubilats de Son Gotleu (c/ Cèlia Vinyes) i
l’Associació de jubilats i pensionistes de
Can Capes (c/ Màlaga). Però no disposa
d’un centre assistencial de dia o
residencial.
5 HABITATGE
Una de les característiques visuals, que
permeten dividir el barri de Son Gotleu
en dues zones, és la diferent composició
de les edificacions, que respon a
períodes i processos propis de la
configuració del barri com a tal. La zona
central és la més deteriorada, se tracta
d’edificis construïts per promotores
durant els anys ’60. Grans blocs
d’habitatges, amb una elevada densitat,
sense ascensor (únicament en tenen les
tres torres del carrer Indalecio Prieto), de
mala qualitat amb moltes mancances i
desperfectes que s’han anat reproduint i
empitjorant amb el temps.
Hi ha variacions entre ambdues zones
per densitat edificatòria, si bé el barri en
conjunt compta amb espais lliures, és
notable la concentració d’habitatges per
edifici a la zona central. Pareix que la
perifèrica presenta alguns edificis més
antics, planta baixa o primer pis, també
altres que no superen moltes altures.
Règim de tinença dels habitatges 6
Hi ha importants diferències, pel que fa a
la forma de tinença de l’habitatge, les més
destacades són: La pròpia pagada (un
37,2%), pròpia pagant (un 34,9%) i en
tercer lloc la de lloguer (un 21,4%).
La forma de tinença en la que trobem
diferències més notables és aquella
relacionada amb l’habitatge de propietat,
a la zona perifèrica és superior el
percentatge d’habitatges de propietat ja
pagats, un 42,7%, enfront d’un 33,2% a la
zona central. Pareix que aquesta
particularitat es presenta com a
conseqüència de la dinàmica poblacional,
amb un moviment més important a la
zona central, sobretot el que es refereix a
població d’origen immigrant. També
trobem diferències en el cas dels
habitatges propis que encara s’estan
pagant, la tendència es presenta de forma
inversa i l’anàlisi és similar a l’anterior, la
zona central en aquest cas és la que
presenta un percentatge major d’aquest
tipus, amb un 39%, enfront d’un 29,3% de
la part perifèrica.
Dimensions dels habitatges
Generalment són de dimensions petites o
mitjanes, cap habitatge supera els 70
metres quadrats i només tres finques
disposen d’ascensor. La construcció en
aquesta zona va seguir unes línees
6 L’anàlisi corresponent als epígrafs referits a la tinença dels
habitatges, dimensions i cost s’ha dut a terme a partir de RIBA
(2007).
Equip comunitari de Llevant Nord
26
homogènies, per la qual cosa
pràcticament trobem només tres tipus
d’habitatges, diferenciats pel nombre
d’habitacions.
S’ha de tenir present, a més, que al barri
la majoria dels habitatges són antics i
molts d’aquests en un precari estat de
conservació. L’amuntegament de la
població empitjora la funcionalitats dels
habitatges.
Cost de l’habitatge
A la zona perifèrica és major el
percentatge de lloguers que no superen
els 200 euros (antics lloguers) a la zona
central els preus són més elevats (gràfic
17).
Gràfic 17
Cost mensual dels habitatges
Més de 600 €4,0%
de 501 a 600 €13,2%
de 401 a 500 €26,6%
de 301 a 400 €18,5%
de 201 a 300 €20,5%
Fins a 200 €17,2%
Font: RIBA (2007)
L’exclusió residencial i els
problemes a les comunitats
Els problemes socials del barri de Son
Gotleu formen part d’un entramat, en el
que se poden identificar factors
interrelacionats molt diversos. La situació
de les comunitats de veïns és un dels
factors de fons on se viu la interacció més
concreta i on se configura la convivència
entre la població. Les comunitats de
veïns, ubicades a la zona central, són un
dels focus principals de problemes i
dificultats de convivència. Els problemes
principals serien els següents:
• Incompliment de normes mínimes de
convivència per diverses causes:
Desconeixement, manca de civisme i
respecte cap els altres, aspectes
culturals, manca de formació o
simplement no voler saber res de
normes.
• Manca de pagament de les quotes de
la comunitat, amb greus
conseqüències, donant-se casos de
comunitats sense aigua.
• Reduïda participació i interès amb els
temes de la comunitat, el que dificulta
dur a terme reparacions, conservació i
millores. Això empitjora amb el
continuo canvi de veïns i l’existència
d’habitatges ocupats de manera
il·legal, que a més rebutgen qualsevol
tipus de participació i col·laboració
amb la comunitat.
• Hi ha comunitats que no tenen ni
electricitat a l’escala per manca de
pagament o enteniment entre els
veïns. Això suposa un greu
inconvenient pel benestar dels veïns.
Equip comunitari de Llevant Nord
27
• Escales molt brutes, descuidades, en
mal estat, bústies rompudes, papers,
fems, brutícia en descomposició,
insectes, rates, acumulació de trastos
i deixalles diverses als terrats i patis
interiors, etc.
• Comunitats sense formalitzar, això
crea greus problemes ja què no se
poden acollir a ajudes i subvencions.
6 RESUM ACTUACIONS
(2007-2010)7
Escoles i població en edat escolar:
• Suport al Consell Escolar:
Organització i funcionament.
• Obres de millora als centres escolars.
• Dinamització de les Amipas: suport i
creació als centres que no tenien.
• El programa Escoles Obertes facilita
la participació de les Amipas en
activitats comunitàries.
• Les tres escoles públiques tenen tot
l’any programa Èxit (reforç escolar)
• Programa “ Cívic Món”: s’ha celebrat
un espectacle - teatre a dues escoles
fomentant la resolució de conflictes i
comunicació intercultural.
7 Se disposa d’un document més extens i detallat:
http://projectedesenvolupamentcomunitari.files.wordpress.com/2
010/03/actuacions-ajuntament-de-palma-a-son-gotleu-07-091.pdf
• El policia tutor intervé en el control
d’absentisme escolar, tant a través de
xerrades a les escoles com en el
control d’infants que estan pel carrer
en horari lectiu.
• Se dona suport a l’escola d’estiu.
• Suport per la creació i consolidació
d’un club d’esplai al barri.
• Comissió d’activitats per infants i joves
duu a terme activitats socioeducatives
com una oferta complementària.
Població jove
• S’ha fomentat la formació i inserció
laboral a través de l’oficina de l’Imfof.
• El servei de prevenció del consum de
drogues desenvolupa diversos
projectes d’orientació, assessorament,
derivació, recursos, etc. Des de policia
se donen xerrades sobre consum,
delictes i penes.
• El foment d’activitats de lleure i la
potenciació de l’ús d’espais lliures al
barri ha comptat amb el suport de
Dinamo i el Casal de Joves. Cultura
participa amb activitats de
coneixement de la llengua catalana i
iniciatives dinamitzadores (joves,
infants, famílies)
• Serveis Socials organitzen partidets
de futbol, dinamitzant la interacció.
• Policia fa seguiment de colles de joves
i possibles conflictes.
Equip comunitari de Llevant Nord
28
• Es dóna formació en prevenció de
malalties de transmissió sexual i
educació sexual.
• Activitats educatives per a fomentar
la igualtat (Palma Cívica).
• S’han desenvolupat cursos de
formació per a joves menors de 25.
Gènere
• S’ha intervingut, dintre del col·lectiu
immigrant, en donar a conèixer la
llengua, costums i alimentació, a
través de cursos de llengua catalana,
llengua castellana, costums,
alimentació i pediatria.
• Cursos d’alfabetització i formació,
formació en prevenció de malalties
de transmissió sexual i educació
sexual.
• S’ha abordat la problemàtica de la
prostitució i la violència de gènere,
mitjançant un grup especial
d’actuació de la Policia Local i de
Metges del Món.
• S’han dut a terme actuacions de
sensibilització i educació per tal de
promoure la igualtat de gènere.
Població immigrant
• A través de les OFIM es facilita
informació diversa als nouvinguts.
• S’ofereixen cursos de català i castellà
per a persones immigrades.
• S’afavoreix la integració fomentant el
teixit associatiu com a espai
d’integració social.
• Un mediador intercultural destinat a
Son Gotleu.
• Dos tècnics intervenen donant suport
a les comunitats.
Població en general
• S’apropa l’Administració al barri amb
la dinamització del Centre Cultural, la
biblioteca, el Policia de barri, la
Ciberaula, i l’augment de tècnics.
S’estableix la ubicació a la OAC de
Pere Garau de l’Ajuntament de Palma.
• Es fomenta el teixit associatiu i la
cohesió social.
• Constitució d’una comissió formada
per entitats del barri que té com
objectiu la convivència i la
interculturalitat.
• Benestar Social ha cedit un espai a
l’Imfof perquè puguin ampliar el servei
a la població.
Inseguretat, actes no normatius i
altres
• L’augment de la presència policial es
fa a través del recorregut habitual de
la unitat nocturna, el contacte de la
policia de barri amb les entitats,
Equip comunitari de Llevant Nord
29
serveis i comerciants. Coord. amb la
Policia Nacional i mediadors.
• Es desenvolupen actuacions on
intervenen totes les unitats de la
policia.
• Ha tingut lloc la retirada de forma
eficaç de vehicles abandonats.
• S’ha inspeccionat la situació de
comerços, amb la revisió del
compliment normatiu i l’obertura
d’expedients sancionadors.
Neteja
• S’ha incrementat l’acció de neteja i el
nombre de contenidors.
Habitatges
• S’han obert línies d’ajuda per a
reparacions, manteniment i
mancances, com les subvencions del
Patronat de l’Habitatge: 100.000
euros 2008; 150.000 en 2009 i
200.000 en 2010. A través de la
Comissió de convivència a les
comunitats s’ha donat suport a les
comunitats, (convivència, mediació,
comunicació i gestió d’ajudes).
• Dues brigades del PROIB han fet
tasques de manteniment i millora dels
espais comuns en algunes finques.
• Emaya finança la instal·lació de
comptadors individuals.
Entitats
• Se crea el Consell de barri i altres
grups de treball sobre temes concrets.
Es dóna suport a les entitats, té lloc un
apropament als recursos i la creació
d’un teixit associatiu.
• S’ha potenciat i obert a la població el
Centre Cultural i el Casal de Barri.
• S’han creat espais d’interacció amb
altres barris: participació d’escoles en
l’adornament del mercat de Pere
Garau. Participació d’associacions
d’altres barris en les activitats que
s’han dut a terme.
Entorn geogràfic i urbà
• S’ha millorat la plaça de Joanot
Colom, amb criteris socials.
• S’han millorat els espais de
convivència a través del suport a la
iniciativa d’associacions immigrants
amb un projecte comunitari de millora
dels jardins i la convivència, implicant
als residents de les comunitats.
• El foment d’espais verds i d’interacció
s’ha vist reflectit amb el suport a l’Hort
Urbà de l’IES Sureda i Blanes.
• S’han eliminat barreres
arquitectòniques i millorat les voravies.
• Segons les demandes rebudes, s’han
millorat i reparat diverses zones
urbanes.
Equip comunitari de Llevant Nord
30
• Repintat de senyals, nous passos de
vianants, instal·lació de semàfors als
carrers Camí de Son Gotleu i Indaleci
Prieto, càmera de control del trànsit a
la plaça Miquel Dolç.
• S’han realitzat obres de millora al
parc Orson Welles.
• Rehabilitació de la plaça Miquel Dolç.
• Potenciació dels espais lliures,
organitzant i donant suport a
activitats diverses.
Nom Adreça Telèfon
Amipa C. P. Gabriel Valseca C/ Mare de Déu de la Victòria, 36 971243526 Amipa Centre Educació Especial Mater Misericordia C/ Francesc Julià, 54 617215120 Amipa I.E.S Josep Sureda I Blanes C/ Joan Coll, 2 baixos. 971278416 Apima C. P. Joan Capó C/ Santa Florentina, 63 971277805 Apima Corpus Christi C/ Son Gotleu, 69 971242100 Asociación Balear para el diálogo y la integración C/ Santa Florentina, 40, 2º-1ª 636273605 Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares - Yapo C/ Cuba, 12 baixos 971249314 Asociación de Jubilados y Pensionistas de Son Gotleu- Can Capes C/ Màlaga, 37A, baixos 666226885 Asociación Yoruba de las Islas Baleares C/ Tomas Rullan, 80, 4, pta17 671232227 Associació Cultural Grup Folklòric Rondalla de Bellver C/ Regal, 88 617243264 Associació de Comerciants de Son Gotleu C/ Tomàs Rullan, 68 baixos 607257423 Associació de Dones Llatinoamericanes C/ Regal, 127 638541897 Associació de Immigrants de Nigèria – Edo Adine C/ Cami Nou, 22, 1d 639068623 Associació de Immigrants Kayiraba C/ Industria, 4, 2ª 620032536 Associació de Veïns Orson Welles C/ Tomàs Rul�lan, 74 Associació de Veïns Son Gotleu C/ José de Diego s/n. 636273605 Associació Fedde Kisal Fulbe C/ Son Nadal, 55 665876150 Associació Gent Gran Son Gotleu C/ Regal, 70 627604686 Associació Nigèria Unida C/ Tomàs Rullan, 72 baixos 676581265 Associació de Pares i Mares d'alumnes C.P. Es Pont C/ Indalecio Prieto, s/n. 971240781 C.C. Corpus Christi C/ Son Gotleu, 69 971271614 C.P. Es Pont C/ Indalecio Prieto s/n 971240781 C.P. Gabriel Valseca C/ Mare de Déu de la Victòria, 36 971243526 C.P. Joan Capó C/ Santa Florentina, 63 971277805 Càritas Diocesana de Mallorca C/ Seminari, 4 971717289 Casal de Joves Migjorn C/ Pere Ripoll i Palou 971479518 Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats De Son Gotleu C/ Celia Viñas, 4 B-1 971421077 Centre de Salut Son Gotleu C/ Son Gotleu, 83 971271613 Centre de Serveis Socials Llevant Nord C/ Pare Bayo, 19A, baixos 971420697 Centre Mater Misericordia C/ Francesc Julià, 54 971274959 Centre Ocupacional Mater C/ Gabriel Carbonell, 105 baixos 971274959 Club d'esplai Son Gotleu C/ Poeta Guillem, 1A, 2º-3ª 606952666 Dinamització Escoles Obertes (Zona Centre) Avda. Gabriel Alomar i Villalonga, 18 971449447 Dinamo. Servei Descentralitzat de Dinamització d'infants i Joves C/ José de Diego, 4 630234167 Federació de Comunitat Nigeriana Illes Balears Plaça Orson Welles, 18, 1º- 6ª 634059270 I.E.S Josep Sureda I Blanes C/ Joan Coll (El vell Duc), 2 971278416 Igbo Progressive Association C/ Francesc Julia 50A, 1º-1ª 672891190 La Iniciativa C/ Miquel Caplloch, 172, 2º-2ª 617288305 Libre Asociación de Inmigrantes de Ghana (Laig) C/ Toledo, 8 678329826 Olive Park Association C/ Sant Rafael, 70 baixos 971916526 Policia Local. Unitat Territorial de Llevant C/ José de Diego, 4 971420001 Servei de Dinamització Lingüística de Son Gotleu C/ Regal, 105 971257761 Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau-Son Gotleu C/ Pere Llobera, 9, baixos 639753362
SÍNTESIS DEL ESTUDIO SOCIAL DE
SON GOTLEU (2010)
Equipo comunitario de Llevant Nord
33
SÍNTESIS DEL ESTUDIO SOCIAL DE SON
GOTLEU (2010)
Elaboración del contenido:
Equipo comunitario de Llevant Nord:
Carlos Vecina Merchante. Sociólogo.
Tote Estrades Valens.Trabajadora Social.
Asesoramiento de:
Marco Marchioni
Colaboradores:
Profesionales del Centro Municipal de Servicios Sociales Llevant Nord:
Víctor Uwagba, Kendra Bermúdez, Jaume Socías, Catalina Trobat,
Victòria Faidella, Marta Feliu, Sonia Cruz
Diseño de la portada: Lluís Cortés
ISBN: 978-84-89034-51-8
Programa Comunitario. Área de Bienestar Social
Ayuntamiento de Palma, octubre 2010.
Equipo comunitario de Llevant Nord
34
ÍNDICE
1 INTRODUCCIÓN ...................................................................................... 35
2 CARACTERÍSTICAS DE LA COMUNIDAD .............................................. 35
2.1 Historia del barrio ...............................................................................35
2.2 Datos demográficos ...........................................................................36
2.3 Entidades sociales y agrupaciones....................................................42
2.4 Economia ...........................................................................................43
3 TRABAJO, EDUCACIÓN, DEPORTES, CULTURA, TIEMPO LIBRE, SALUD,
SITUACIONES DE NECESIDAD................................................................ 45
3.1 Mercado de trabajo ............................................................................45
3.2 Situaciones de necesidad ..................................................................46
3.3 Educación y recursos socioeducativos ..............................................48
3.4 Deporte y espacios libres...................................................................50
3.5 Salud..................................................................................................50
4 SITUACIÓN POR GRUPOS DE EDAT..................................................... 51
4.1 Infancia ..............................................................................................51
4.2 Población joven..................................................................................53
4.3 Población Adulta ................................................................................53
4.4 Personas Mayores .............................................................................54
5 VIVIENDA ................................................................................................. 55
6 RESUMEN ACTUACIONES REALIZADAS (2007-2010).......................... 57
35
1 INTRODUCCIÓN
Este documento describe brevemente las
principales características sociales de
Son Gotleu. A modo de diagnóstico
pretende informar de la situación social
del barrio, sus potenciales y sus
carencias. Se presenta un recorrido por
diferentes esferas, empezando por el
propio nacimiento del barrio, pasando
por datos demográficos, el
asociacionismo, la situación económica y
el mercado de trabajo, las
particularidades de las situaciones de
necesidad, educación, salud y vivienda,
entre otros; haciendo una mención
especial de la población por grupos de
edad (infancia, jóvenes, adultos y
personas grandes). Cuando los datos
son significativos, se presentan
distinguiendo entre dos zonas del barrio,
central y periférica; considerando así las
diferencias sociourbanístiques del barrio.
Para acabar se anexa un listado de las
intervenciones desarrolladas desde el
Ayuntamiento durante el periodo 2007-
10.
2 CARACTERÍSTICAS DE LA
COMUNIDAD
2.1 Historia del barrio
En 1962 se inició la construcción de las
primeras viviendas de la zona central,
convirtiéndose poco a poco en un barrio
dormitorio, donde se fueron instalando
toda una serie de pequeños comercios.
La población empezó a crecer y las
pequeñas viviendas se hicieron cada vez
más ineficientes. Pronto el barrio empezó
a echar de menos unas infraestructuras,
de las que carecía, las prisas en la
construcción y la precaria planificación no
habían considerado esta necesidad.
La zona anteriormente estaba dedicada a
la agriculura, durante años convivieron los
nuevos habitantes con la actividad
agrícola de los alrededores.
Actualmente presenta algunas zonas
degradadas, con edificios bastante viejos
que empeoran la imagen hacia el exterior,
influyendo negativamente sobre el
autoconcepto de un barrio estigmatizado
por el resto de la ciudad.
En los años ochenta incide notablemente
en el barrio la delincuencia juvenil, esto
junto con la carencia de recursos de la
zona, incidió en la huida de población a
otros barrios, empezando la sustitución
demográfica.
Actualmente este proceso continúa, de
cada vez llega gente con menos recursos
y la que consigue situarse mejor se va. La
carencia de tejido que perdure en el
tiempo dificulta la integración y arraigo
social.
La consecuencia ha sido la concentración
de población con bajos ingresos; la
36
degradación y los precios de la vivienda
han favorecido la fuerte llegada de
colectivos en situación precaria,
principalmente inmigrantes. La
degradación y la escasa movilidad social
aumentan las dificultades de la barriada
y su deterioro.
La vida social empezó en las parroquias.
En 1966 se empezó con una guardería y
un año después se creó la Parroquia del
Corpus Christi, de donde salieron
diferentes iniciativas sociales, como
“L’infant Club Son Gotleu” (1970) u otro
destinado a jóvenes de 14 años, fundado
en 1973, ambas estaban dedicadas a
realizar actividades culturales y de
tiempo libre (tales como teatro, deportes,
música y excursionismo).
La Parroquia de Sant Vicenç Ferrer
empezó sus servicios religiosos en el
año 1968, de ésta salió un grupo de
jóvenes que dedicó su actividad a
fomentar la cultura y los deportes, formó
una pequeña biblioteca, además de
colaborar con la revista Eco Viu.
El barrio tuvo en sus principios una fuerte
actividad cultural y deportiva, tal es el
caso de las actividades desarrolladas por
el Centro cultural recreativo Son Gotleu,
éste presentaba una oferta educativa
(cursos para sacar el certificado de
estudios, de alfabetización, etc.) y de
ocio, además de disponer de una
biblioteca. De este centro salió un grupo
de jóvenes dedicado al tiempo libre
denominado “Club Juvenil Jupa”.
Por lo que respeta a la actividad
deportiva, además de los clubs como el
de petanca Son Gotleu, destaca la
trayectoria de los equipos de fútbol.
Las organizaciones vecinales también
han tenido un peso importante dentro de
la barriada, en el año 1976 se creó la
primera asociación de vecinos, la
Asociación de vecinos de Son Gotleu,
desaparecida años más tarde.
En 1993, a partir de las protestas de los
vecinos porque no se edificara en el solar
de la plaza de *Orson *Welles, salió una
nueva asociación, la AVV Orson Welles,
que durante años ha ido denunciando la
situación del barrio.
En 2010 se crea otra asociación de
vecinos que quiere representar a todos
los colectivos, antiguos y nuevos
residentes, participando en los diferentes
espacios de diálogo e interacción social
del barrio, se trata de la nueva AVV Son
Gotleu.
2.2 Datos demográficos 8
El número de habitantes de Son Gotleu
se sitúa en 10.037 personas (2010). La
distribución por zonas concentra
aproximadamente el 65% de población en
la zona central y un 35% en la periférica
(6.549 y 3.488 respectivamente). Si
8 Según datos del Padrón Municipal de Habitantes del
Ayuntamiento de Palma
37
observamos los datos del periodo 2002-
2010, podemos observar un incremento
de población de un 28,05% (2.199
personas). Este crecimiento vegetativo
supera en 10,27 puntos el de la media de
Palma.
Distribución de la población por
sexo y edad
Los hombres representan un 55,25% del
total y las mujeres un 44,75%; situación
muy diferente a la distribución de la
ciudad, donde el porcentaje de hombres
es un 49,37% (gràfico 1). La zona central
es la que más se distancia de Palma,
con un 56,92% de población masculina,
la causa está relacionada con la
inmigración.
Se trata de una población
mayoritariamente joven, el 54,81% tiene
menos de 35 años, mientras que este
colectivo en Palma supone el 44,80%.
Las personas mayores de 65 años
suponen el 10,01% de la población. Los
más jóvenes destacan en la zona central,
mientras que los de 41 a 64 años en la
periférica.
Gráfico 1 2010. Distribució població per zones i grups d'edat. Valors relatius
19,93%
49,18%
20,77%
44,70%
9,81%10,12%
26,75%
18,75%
13,48%
30,26%
41,02%
15,23%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
De 0 a 15 anys de 16 a 40 anys de 41 a 64 anys 65 anys i més
% z. central % z. perifèrica % Palma
Fuente: Elaboración propia (PMH)
La distribución por sexo y edad también
presenta algunas tendencias importantes,
(gráfico 2) en los tramos de edades
centrales, de 25 a 54 años, predominan
los hombres, mientras que las mujeres
tienen más presencia a partir de los 65
años.
Gráfico 2
Distribució per sexe i trams d'edat
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
de 0
a 4
de 5
a 9
de 1
0 a
14
de 1
5 a
19
de 2
0 a
24
de 2
5 a
29
de 3
0 a
34
de 3
5 a
39
de 4
0 a
44
de 4
5 a
49
de 5
0 a
54
de 5
5 a
59
de 6
0 a
64
de 6
5 a
69
de 7
0 a
74
de 7
5 a
79
de 8
0 a
84
de 8
5 a
89
de 9
0 i
més
Trams d'edat
Nº
Hab
itant
s
Homes Dones
Fuente: Elaboración propia (PMH)
Las pirámides de población de Son
Gotleu y Palma de 1997 y 2010 nos
permiten observar gráficamente la
distribución y evolución demográfica
(gráficos 3-6).
38
Gráfico 3
-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Palma 1997
Homes Dones
Fuente: Elaboración propia (PMH)
En 1997 ambas situaciones presentaban
figuras parecidas, más simétrica en el
caso de Palma, pero ambas mostraban
una base estrecha bastante similar a la
media de edad de 55 años, a pesar de
que la de Son Gotleu ya presentaba
alteraciones.
Gráfico 4
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Son Gotleu 1997
Homes Dones Fuente: Elaboración propia (PMH)
En 2010 las dos pirámides son muy
diferentes a las de la década anterior.
Grafico 5
-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Palma 2010
Homes Dones
Fuente: Elaboración propia (PMH) Gráfico 6
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població 2010 Son Gotleu
Homes Dones Fuente: Elaboración propia (PMH)
La ciudad ha crecido demográficamente y
esto ha tenido repercusiones en la
gráfica, esta tendencia se observa en los
dos casos (Palma y Son Gotleu) pero en
Son Gotleu es más significativa. La
pirámide nos muestra una base ancha
que constata la importancia de la
39
población entre 0 y 4 años, el tramo de
edades centrales con una fuerte
desviación al extremo, sobre todo en el
caso de los hombres (siendo bastante
importante) y después baja
considerablemente cuando se aproxima
a edades a partir de los 55 años. Estas
variaciones son consecuencia de una
serie de factores: La entrada de
población inmigrante joven, la
reagrupación familiar, el índice de
natalidad y la sustitución de población de
mediana edad por población inmigrante
joven.
Población por lugar de nacimiento
El porcentaje de personas nacidas en
España es del 57,51%, bastante inferior
al porcentaje que esta categoría
presenta en Palma, que es del 74,34%
(gráfico 7).
En la zona central prácticamente hay la misma proporción de extranjeros que de españoles.
Gráfico 7
51,35%
48,65%
69,07%
30,93%
74,34%
25,66%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Z. central Z. perifèrica Palma
Distribució percentatges població segons zona i lloc de naixement
Espanya Estrenger Fuente: Elaboración propia (PMH)
Entre la población inmigrante, los más
significativos son los procedentes de
África Subsahariana; en segundo lugar
los de países de Latinoamérica seguidos
del Magreb (gráfico 8)
Gráfico 8
Distribució població 2010 Son Gotleu per país de na ixement
Resta d'Europa
0,6%
Àsia
1,8%
UE-27
2,9%
Magreb
7,8% Resta d'Àfrica
19,1%
Llatinoamèrica
10,1%
Països
Extracomunitaris
39,6%Espanya
57,5%
Fuente: Elaboración propia (PMH)
La tabla 1 muestra los datos por países,
destaca Nigeria con 1.064 personas,
después Marruecos con 752 personas y
Ecuador, con 426. Es significativa la
proporción de hombres sobre las mujeres,
exceptuando Latinoamérica. En el caso
de los españoles existe una simetría entre
hombres y mujeres.
Tabla 1
Paises con más presencia Hombres Mujeres Total
Nigeria 698 366 1.064
Marruecos 491 261 752
Ecuador 208 218 426
Senegal 224 36 260
Mali 162 27 189
Colombia 63 72 135
Ghana 91 15 106
Argentina 52 52 104
Bolívia 44 54 98
Bulgaria 46 52 98
China 51 29 80 Fuente: Elaboración propia (PMH)
Si comparamos la representación de la
población inmigrante, los procedentes de
40
África (excluido Magreb) ocupan la
primera posición con un 44,97%; la
segunda procedencia se corresponde
con las personas de Latinoamérica, un
23,87% de los inmigrantes; seguidos por
los magrebíes, con un 18,38% (gráfico 9)
Gràfic 9
Distribució persones estrangeres per lloc de naixem ent. Percentatges
Àsia4,27%
UE-276,92%
Resta d'Àfrica44,97%
Magreb18,38%
Llatinoamèrica23,87%
Resta d'Europa1,52%
Altres nacionalitats0,07%
Fuente: Elaboración propia (PMH) Gràfic 10
Distribució població estrangera per lloc de naixeme nt i zona
UE-27, 5,18%UE-27, 12,05%
Llatinoamèrica, 19,15%
Llatinoamèrica, 37,81%
Àsia, 4,30%
Àsia, 4,17%
Magreb, 20,46%
Magreb, 12,23%
Resta d'Àfrica, 49,37%
Resta d'Àfrica, 31,97%
Resta Europa,
1,48%
Resta
Europa,1,67%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Zona central Zona perifèrica
Fuente: Elaboración propia (PMH)
En la zona central hay más
concentración de población
subsahariana y en la periférica la mayor
concentración corresponde con la
población latinoamericana (gráfico 10).
El tramo de edades entre 16 y 40 años
está compuesto por casi el doble de
extranjeros que de españoles de
nacimiento. Mientras que en los otros
tramos todavía se mantiene el predominio
de españoles, sobre todo en el caso de
los mayores de 64 años (gráfico 11).
Gráfico 11
25,99%
10,76%
32,03%
68,72%
25,40%
19,39%
16,58%
1,13%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més
Distribució de la població per lloc de naixement i edat. Percentatges
% Espanyols % Estrangers
Fuente: Elaboración propia (PMH)
Composición de los Hogares
En Son Gotleu hay 3.262 unidades de
convivencia, 2.090 en la zona central y
1.172 en la periférica. Respecto al
número de personas por hogar,
predominan los unipersonales, al igual
que en Palma, pero con un porcentaje
inferior. Podemos destacar que un
20,14% de los hogares de Son Gotleu
están formados por 5 o más personas
(gráfico 12).
41
Gráfico 12
Composició llars per nombre de membres
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
% Son Gotleu % Palma
% Son Gotleu 28,72% 19,71% 16,74% 14,68% 8,31% 5,09% 6,74%
% Palma 33,21% 24,50% 18,00% 14,36% 5,49% 2,24% 2,20%
1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones7 o més
persones
Fuente: Elaboración propia (PMH)
En cuanto a las personas de 65 años o
más, en el barrio hay 766 hogares en los
que alguno de sus miembros tiene 65
años o más. Esto supone que hay
presencia de personas mayores en un
23,48% de las unidades de convivencia.
Hay 540 hogares (aproximadamente un
16% del total) que están formadas por
una persona sola, con una edad de 65
años o más, en la mayoría de casos,
67,59%, se trata de mujeres.
Respecto a la composición de los
hogares por lugar de nacimiento, hay
que destacar algún dato muy
significativo, como el hecho de los
hogares formados por población
latinoamericana y africana (incluida la
magrebí) donde se da un elevado
porcentaje de hogares con un alto
número de miembros, de 4 o más
personas por hogar. En el caso de los
subsaharianos y asiáticos, la presencia
de unidades de convivencia con más de
6 personas llega al 20% de los hogares.
Nivel de estudios
La gran mayoría de la población de Son
Gotleu carece de estudios secundarios o
superiores, el nivel con más presencia se
sitúa en los estudios primarios, con un
54,49% de los casos, seguido de las
personas sin estudios, un 29,66%. Esta
precariedad se incrementa con el 5,26%
de analfabetos. Un 8,47% tienen estudios
secundarios y un 2,12% superiores
(gráfico 13).
Gráfico 13 Distribució població per nivell d'estudis
Estudis Primaris54,49%
Analfabet/ta5,26%
Estudis Superiors2,12%
Sense estudis29,66%
Estudis Secundaris
8,47%
Fuente: Elaboración propia (PMH)
Una comparación con Palma nos permite
observar como los datos de Son Gotleu
presentan índices superiores, como es el
caso de menor nivel de estudios
(primarios, sin estudios y analfabetos). En
los casos de los estudios secundarios y
superiores se da una situación inversa,
siendo más significativos en Palma
(gráfico 14).
42
Gráfico 14 Comparativa nivell d'estudis Son Gotleu i Palma. Pe rcentatges
2,12%
8,47%
54,49%
29,66%
5,26%
13,00%
3,99%
17,51%
45,57%
19,93%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis superiors
% Son Gotleu% Palma
Fuente: Elaboración propia (PMH)
La población española de nacimiento
supera a la inmigrante en los porcentajes
de analfabetos, un 7,56% frente a un
2,68% y en el de personas sin estudios,
un 34,11% frente a un 24,67%. La
población extranjera supera a la
española de nacimiento en el porcentaje
de estudios primarios, secundarios y
superiores.
En la zona periférica se identifica más
proporción de personas con estudios
secundarios o superiores y curiosamente
más analfabetos, mientras que la central
está más representada en los casos de
sin estudios y de estudios primarios.
2.3 Entidades sociales y
agrupaciones
A continuación se presenta una breve
descripción de las redes sociales
existentes así como de las comisiones o
equipos de trabajo del barrio:
Consell de barri
Espacio de participación de entidades,
servicios y representantes políticos. Se
habla del barrio y se toman decisiones
comunitarias.
Plataforma de servicios
Surgió debido a la situación degradante
en la que se encontraba el barrio de Son
Gotleu. La iniciativa vino desde los
educadores del Centro Municipal de
Servicios Sociales, el Centro de Salud y
la Parroquia de Corpus Cristhi, a partir de
aquí se pusieron también en contacto con
las escuelas y demás servicios.
A sus inicios fue un grupo clave para
poner en marcha iniciativas comunitarias,
como los cursos de castellano para
inmigrantes y la escuela de verano para
los niños del barrio. Desde la Plataforma
se organizan diferentes actividades.
A partir de este grupo se organizan otros
a modo de comisiones de trabajo:
Comisión de actividades para niños y
jóvenes, Comisión de pediatría y de
clases de castellano, así como los grupos
de trabajo para las actividades puntuales.
La Plataforma de servicios es el grupo
más consolidado, con mucha madurez
para poner en marcha actividades que
precisan del trabajo en red. Un ejemplo lo
tenemos en las actividades como la
exposición de fotografía del barrio y los
mercadillos solidarios.
43
Comisión de convivencia de
entidades
Algunas entidades del barrio, constituyen
un grupo que les sirve de referencia,
comunicación y coordinación en caso de
necesidad. Se reúne cada dos o tres
meses y el espacio es aprovechado para
informar de las diferentes actividades
que llevan a cabo sus miembros; así
como buscar otras implicaciones y
apoyos.
Los componentes son: AVV Son Gotleu,
Club de Esplai Son Gotleu, Asociación
de Comerciantes de Son Gotleu, Casal
de Entidades de Consumo, Asociación
Fedde Kisal Fulbe, Asociación Nigeria
Unida, Asociación Libre de Ghana,
Asociación Yapo, Vecinos sin Fronteras
y un técnico del Proyecto de Desarrollo
Comunitario, que sirve de nexo entre los
diferentes grupos, servicios y entidades.
Desde miembros de esta comisión
actualmente se está llevando a cabo un
proyecto de mejora de jardines, espacios
comunes de las comunidades y
convivencia.
Al margen de estos grupos quedan otras
entidades, que no participan activamente
en estos espacios, por ejemplo la AVV
Orson Welles, aunque también interviene
en la dinamización comunitaria a través
de la organización de las fiestas de la
barriada.
Otras entidades significativas que
fomentan el tejido social son: Los centros
de culto y clubs deportivos. En el barrio
encontramos varios centros de culto: Dos
iglesias evangélicas, La Parroquia de
Corpus Christi y dos mezquitas. Todos
desarrollan actividades sociales más allá
de la propia celebración religiosa.
También encontramos clubs deportivos,
dos de petanca y uno de fútbol.
Respecto a la participación social, Son
Gotleu es un barrio que está vivo y la
interacción es permanente. Tal vez falta
más interacción entre los diferentes
colectivos. Por lo que respeta a la
participación de la población en el
movimiento asociativo, en general, es
reducida, aunque en los últimos años ha
aumentado junto con la dinamización del
barrio.
2.4 Economía
A continuación se presentan datos de la
situación económica de la población y del
análisis del tejido comercial
Situación económica de la
población
Según datos del estudio RIBA 20079, el
nivel de renta de la población es
realmente bajo, puesto que un 56,36%
manifiesta tener un nivel de renta igual o
inferior a 1 SMI (513 €), un 32,49% un
nivel de renta equivalente a 2 SMI y, tan
sólo el 4,50% de los encuestados tendría
9 RIBA 2007. Primer informe descriptivo del barrio de Son Gotleu. Rehabilitación Integral de Barrios. Ayuntamiento de Palma
44
un nivel de renta equivalente a 3 SMI o
superior. No se aprecian diferencias
entre las dos zonas. La situación
económica actual ha empeorado, debido
al contexto de crisis económica muchas
familias tienen graves dificultades
(gráfico 15)
Gràfic 15
Nivell de renda
2 vegades SMI
32,49%1 vegada SMI
35,23%
Inferior SMI
21,14%
3 vegades SMI
3,91%
4 vegades SMI
0,59%No determinat
6,64%
Fuente: RIBA (2007)
Únicamente un 60,90% manifiesta que
los ingresos provienen del trabajo
remunerado, el resto se corresponden a
pensiones de diferentes tipos,
prestaciones no contributivas y otras
fuentes (cuidado de personas mayores,
limpieza, etc.)
El 33,40% de los hogares subsisten con
unos ingresos de 513 € o menos y el
34,51% con ingresos entre 1 y 2 SMI. En
un momento de bonanza económica la
población de Son Gotleu ya sufría una
grave situación económica.
La actividad económica en Son
Gotleu
Los servicios públicos y colectivos
representan el 6,41%, son básicamente
religiosos, de enseñanza y culturales. La
mayoría de los comercios/servicios
corresponden a la iniciativa privada, un
93,59%; destacan los bares (21,15%), los
establecimientos de alimentación
(18,59%) y otros comercios (14,74%),
dentro de esta categoría encontramos los
locutorios que suponen un 5,13% del total
de los comercios del barrio, un indicador
más del cambio sociodemográfico de los
últimos años.
Respecto de los comercios que
constaban en el estudio de RIBA(2007) se
han cerrado 52, principalmente bares,
restaurantes, cafeterías, tienda de
muebles/equipamiento del hogar y tiendas
de alimentación. De estos comercios, el
71% estaban ubicados fuera de las calles
más comerciales del barrio quedando con
un balance negativo; mientras que en las
vías principales de Indalecio Prieto y
Tomás Rullán se han producido 15
cierres, compensados con las nuevas
aberturas.
Por otro lado, también hay 30 comercios
de nueva creación respecto del 2007; la
mayoría (43%) son comercios de
alimentación.
La ubicación de estos nuevos comercios
se reparte prácticamente a partes iguales
entre las dos calles más comerciales
(47%) y el resto de calles del barrio. En la
calle Indalecio Prieto están ubicados 29
comercios. Las tiendas de alimentación,
junto con las peluquerías, han sustituido a
45
los desaparecidos que eran más
variados y selectos (oficina de correos,
oficinas, artículos de vestir, equipamiento
del hogar, entre otros). En el caso de la
calle Tomás Rullán, no hay variación
entre los abiertos y cerrados (3 en
ambos casos) ni en número ni en el tipo.
3 TRABAJO, EDUCACIÓN,
DEPORTES, CULTURA,
TIEMPO LIBRE, SALUD,
SITUACIONES DE NECESIDAD
3.1 Mercado de trabajo
Un 70,47% de la población se
encuentran en edad activa, porcentaje
similar al del conjunto de Palma.
Más del doble de la población se sitúa
entre los 16 y 40 años, se trata de una
población mayoritariamente joven, una
buena parte podría estar en riesgo de
situarse entre los colectivos que sufren la
segmentación del mercado de trabajo,
sobre todo si añadimos el bajo nivel
educativo y la vulnerabilidad social del
barrio.
Existe mucha diferencia entre edad y
procedencia; los españoles tienen mayor
representación en el tramo de más de 40
años, con un 63,93%, y los inmigrantes
en las edades entre 16 y 40 años, con un
67,58%.
Para hacer una valoración del mercado
de trabajo, podemos empezar
considerando el lugar de nacimiento de la
población, como hemos visto un
importante contingente es de origen
extranjero; los datos oficiales del SOIB
2010 indican como la repercusión de la
crisis sobre el mercado de trabajo está
afectando más a la población inmigrada.
La tasa de ocupación en las Islas
Baleares se sitúa en el 58,9%, mientras
que la de la población inmigrante está en
el 48,4%. De cada cien personas
inmigradas, sólo 48 están ocupadas.
La tasa de paro del primer cuatrimestre
de 2010 se situaba en el 22,4%; la tasa
de paro de los extranjeros en un 34,5%.
El paro se sitúa en la construcción y
determinados servicios, tradicionalmente
ocupados por inmigrantes extracomunitarios.
Aspectos como el nivel de estudios, la
edad, el sexo y la nacionalidad inciden
sobre la segmentación del mercado de
trabajo. La temporalidad también es un
factor de precariedad, en Baleares es del
24,1%; en el caso del colectivo extranjero
llega al 39,2%.
Los datos referentes a Palma10 por código
postal 0700811 , sitúan en 4.558 el
número de parados, de éstos, 3.404 son
españoles y 1.154 extranjeros. Son
Gotleu presenta un grave problema de
paro en los colectivos más desfavorecidos
10 Observatori de la Igualtat 2009 (Ajuntament de Palma) 11 Son Gotleu pertenece a este código postal, junto a otros barrios.
46
(inmigrantes subsaharianos, magrebíes,
latinoamericanos, jóvenes en general y
mujeres sin formación).
Los datos del estudio anterior pueden
haber quedado obsoletos, debido a los
cambios en el mercado de trabajo, a
pesar de esto, podemos comprobar
como en plena bonanza económica, la
población ya presentaba índices de
precariedad importantes. Tal es el caso
del porcentaje de parados, mientras que
en 2006 en las Islas Baleares se situaba
en el 6,64%, en Son Gotleu era del
16,77%. Afectando con más fuerza a las
mujeres, con un 23,15% de éstas,
duplicando el porcentaje de los hombres
en la misma situación. Además, el 37,5%
de las mujeres que buscaban trabajo,
llevaban 12 meses paradas.
3.2 Situaciones de necesidad
Según datos del Centro de Servicios
Sociales Llevant Nord, durante 2009 se
ha trabajado con 474 familias, un 14,53%
de las 3.262 hogares de Son Gotleu (en
Palma con un 4,79%). Estas familias
representan un total de 1635 personas,
un 16,29% de los habitantes del barrio,
porcentaje muy superior al que presenta
Palma (un 5,64%). De las personas
atendidas, la mayoría son adultos de 30
a 64 años (un 40,98%), seguidos de los
jóvenes de 19 a 29 años (un 17,37%),
infancia (un 14,19%) y pequeña infancia
(un 12,60%). La distribución es bastante
semejante a la de Palma, a excepción de
los grupos de infancia y pequeña infancia
que en Son Gotleu tienen un porcentaje
más alto. Contrariamente, las personas
mayores, son más significativas en
Palma.
El 56,57% de las personas atendidas son
de procedencia extracomunitaria. De los
3.978 habitantes extracomunitarios
empadronados, el 23,25% han
demandado atención social. En el caso de
los nacidos en España, sólo un 9,11% de
los empadronados ha precisado de
atención social. Respecto a las personas
procedentes de la UE, el porcentaje de
las que han tenido atención social es
poco significativo.
Por lo que respeta a la incidencia dentro
de cada grupo, hay que destacar que se
ha prestado atención a un 25,60% de las
personas subsaharianas empadronadas.
Igualmente son significativas las personas
de Latinoamérica que han precisado de
atención social el 16,21% de los
empadronados (gráfico 16).
En cuanto a los tipos de necesidades
diagnosticadas, la mayoría se refieren a
situaciones de:
� Dificultades económicas y de vivienda,
representan un 49%, de los
diagnósticos de las familias del barrio.
Es una incidencia 10 puntos por
47
encima de lo que esta categoría
representa en el conjunto de Palma.
� Dificultades de integración social,
donde están incluidas las dificultades
de: inserción laboral, inserción
escolar e inserción social en general.
Estos tipos de dificultades
representan un 36,6% del total de
diagnósticos. Incidencia 4 puntos por
encima del que esta categoría
supone a nivel de Palma.
� Otros tipos como las “Dificultades
personales”; “Dificultades de
convivencia / relación” y “Riesgo para
la integridad de las personas”, son
menos significativos en Son *Gotleu
que en el conjunto de Palma.
Seguramente, en el barrio, estas
categorías se ven eclipsadas por las
necesidades de tipo económico y de
integración.
Gráfico 16
Distribució situacions de necessitat social de les famílies ateses amb TSIF 2009
Dificultats de
convivencia/relació
44
5,53%
Dificultats personals
54
6,79%Risc per a la
integritat de les
persones
15
1,89%
Altres diagnòstics
2
0,25%
Dificultats
d’integrac ió soc ial
291
36,60%
Dificultats
econòmiques
389
48,93%
Fuente: Elaboración propia (PMH)
Las situaciones de dificultad económica
son básicamente por “Carencia de
Medios propios de subsistencia” que se
diagnostica en un 71,72% de las
ocasiones (porcentaje parecido al de
Palma) y dónde destacan las situaciones
de: Insuficiencia de ingresos (30,59%);
falta de ingresos (27,25%) y dificultades
para afrontar gastos extraordinarios
(10,80%).
Las dificultades de vivienda suponen el
12,34% de los diagnósticos realizados,
destacando sobre todo las deudas de
vivienda y otras dificultades relacionadas.
El 36,60% de las situaciones de dificultad
se refieren a integración social,
destacando las relativas a la inserción
laboral (62,89%). Concretamente, en Son
Gotleu destacan, por encima del
porcentaje de Palma, las situaciones
irregulares y las barreras idiomáticas y
culturales; mientras que la falta de
cualificación profesional y experiencia
laboral tienen una incidencia parecida a la
que se da en el conjunto de ciudad.
Otro 16,84% de las dificultades de
integración son de tipo escolar, siendo las
dificultades de adaptación al sistema
escolar, el absentismo y las dificultades
de aprendizaje las más destacadas.
Las dificultades de integración social en la
comunidad, suponen el 14% y dónde
destacan la carencia de relación con los
vecinos, la nula o escasa participación, la
autoexclusión y el aislamiento social.
En las dificultades de convivencia y
relación intrafamiliar, son significativas las
48
dificultades en las relaciones paterno-
filiales con un 38,64%, donde la carencia
de habilidades de crianza es la más
significativa. También son significativas
las dificultades en las relaciones de
pareja con una incidencia del 31,82%
respecto de la totalidad de diagnósticos
de este grupo.
Las dificultades personales están
originadas básicamente por temas de
salud, sobre todo por enfermedades
psíquicas y físicas crónicas, y por
problemática de discapacitados, tanto
intelectual como física.
Se han diagnosticado pocas situaciones
de riesgo para la integridad de las
personas, siendo las más frecuentes el
maltrato físico y el riesgo de desatención
física o negligencia, que juntos suponen
el 66,66% de estas situaciones.
Otras necesidades sociales se detectan
a través de la atención social grupal y
comunitaria, entre éstas tenemos:
Dificultades de convivencia; incumplimiento
de normativas municipales; problemas
de formalización y capacidad de
autogestión de las comunidades de
vecinos; carencia de recursos de
formación de adultos; conocimiento del
idioma; aislamiento social de
determinados colectivos y carencia de
recursos para niños y jóvenes.
Proyectos desarrollados
Des del CMSS Llevant Nord se están
realizando diferentes proyectos en el
marco de la atención social grupal y
comunitaria en Son Gotleu, como son el
Proyecto de la Ciberaula (dirigido a niños
de 3 a 12 años); grupo de habilidades
sociales y de relación (jóvenes
adolescentes a partir de 13 años); Grupo
de adolescentes del IES (de 13 a 18
años); Aulas de castellano para la
población inmigrada; Ropero (para chicas
de 13 a 18 años); Escuela Deportiva,
futbito en colaboración con las Amipas;
Grupo de Acogida de jóvenes, junto con
Dinamización Lingüística; así como otros
proyectos de trabajo en red como las
Comisiones escolares y la Comisión de
Actividades de niños y jóvenes.
3.3 Educación y recursos
socioeducativos
Distinguiremos entre recursos formales,
como los centros educativos y otros
recursos de tipo socioeducativo.
Recursos educativos formales: Los
centros de enseñanza
En Son Gotleu se ubican los siguientes
centros: IES Sureda y Blanes, CP Joan
Capó, CP Es Pont, CP Gabriel Vallseca,
CC Corpus Cristhi, CC San José Obrero
(Educación infantil). Centros de educación
especial y formativos: Mater Misericordiae
y Centro Ocupacional Isla.
49
Algunas características diferenciadoras
entre los centros:
La composición del alumnado y su origen
geográfico, la población extranjera se
concentra en los centros públicos, siendo
muy escasa en los concertados. La
evolución marca un incremento
progresivo de alumnos inmigrantes en
los centros escolares.
Respecto a la oferta, los públicos
presentan una oferta separada,
Educación Infantil y Primaria por una
parte; Educación Secundaria Obligatoria,
ciclos formativos y Bachillerato por otra.
De los concertados, un centro imparte
únicamente Infantil y Primaria (CC
Corpus Cristhi) de todas formas en parte
depende del CC San José Obrero, que sí
presenta toda la oferta.
Por lo que respecta a otros recursos,
como comedor escolar y Apima, hasta el
curso pasado únicamente el CP Es Pont
contaba con comedor, para el curso
10/11 se ha adaptado un espacio al CP
Gabriel Valseca para utilizar como
comedor. El CP Joan Capó es el que
más ha sufrido el cambio social, a las
carencias se añade la no disponibilidad
de comedor escolar. En cuanto a
Apimas, actualmente todos los centros
disponen de este recurso..
En el IES Sureda y Blanes funciona un
programa para dar apoyo a los alumnos
con más dificultades de integración. Con
esta finalidad está destinada una
educadora llevando una tarea
socioeducativa y comunitaria.
Recursos educativos informales
Dentro de este grupo consideraremos los
culturales y otros espacios o recursos que
favorecen las habilidades socioeducativas.
Son Gotleu dispone de una nueva
biblioteca municipal situada en el núcleo
del barrio y de una Ciber-aula, se trata de
un servicio de la Fundación La Caixa,
gestionado por el área de Bienestar
Social, que dispone de ordenadores y
educadores para desarrollar actividades.
Es un espacio utilizado de manera
habitual por los educadores de Servicios
Sociales, como un recurso de su tarea
socioeducativa con los más jóvenes del
barrio.
Otro recurso socioeducativo importante es
el Club de Esplai de Son Gotleu, que si
bien una de sus finalidades es ofrecer
actividades de ocio y tiempo libre,
también desarrolla una tarea social y
educativa importante. Actualmente
desarrolla el proyecto “Compartim sa
Nostra Horabaixa”, ofreciendo un servicio
de actividades lúdicas y educativas
(talleres, manualidades, apoyo escolar y
otros).
Desde diferentes servicios se ofrecen
otras actividades educativas, algunos
ejemplos son la tarea desarrollada desde
el Servicio de Dinamización lingüística,
los educadores del Centro de Servicios
50
Sociales, los dinamizadores de Juventud,
las escuelas, o incluso el policía de
barrio y la figura del Policía Tutor.
El curso 2003/04 la Plataforma puso en
marcha cursos de lengua castellana para
inmigrantes. Actualmente este servicio
se asume desde diferentes espacios:
CMSS, Cáritas, Área de Educación,
algún centro escolar, diferentes
asociaciones de inmigrantes. Además se
tiene incluso la posibilidad de aprender
catalán con el Servicio de Dinamización
Lingüística y un educador destinado
expresamente al barrio.
En las encuestas del estudio RIBA
(2007) la población pedía principalmente
la oferta de actividades sobre civismo,
integración de inmigrantes y oferta para
los niños y jóvenes del barrio.
3.4 Deporte y espacios libres
Alrededor Son Gotleu está ubicado el
polideportivo Germans Escales. Cuenta
con: 2 piscinas cubiertas, 1 pabellón
(divisible en 3 módulos), 2 campos de
fútbol (fútbol -11 y 7), pista de atletismo,
sala de esgrima y oficinas del IME,
además de 2 salas de fitness y 3 salas
de gimnasia. Se pueden practicar
actividades deportivas como: Natación,
voleibol, baloncesto, gimnasia artística,
gimnasia rítmica, kárate, yudo,
taekwondo, bádminton, fútbol, aeróbic y
esgrima. El horario es de 8 a 22 horas
todos los días, a excepción de los
domingos de 8 a 15 horas.
En la plaza Orson Welles se encuentran
unas pistas municipales descubiertas,
también gestionadas por el IME. Se trata
de un espacio abierto que cuenta con
pistas de futbito, básquet y petanca.
Todas las pistas disponen de iluminación
artificial.
En la plaza de Joanot Colom también se
dispone de pistas de petanca, además en
la c/ Regalo se encuentra la Sociedad
deportiva Central, un espacio con 6 pistas
de petanca.
Además de plazas, encontramos aceras
anchas o pequeñas plazoletas: plaza
Orson Welles (Parque), plaza Joan
Alcina, plaza Joanot Colom, plaza donde
está ubicado el Centro de Salud,
plazoletas de la calle Indalecio Prieto,
patios y jardines privados de uso
comunitario, acera calle Indalecio Prieto,
acera calle Tomás Rullán.
3.5 Salud
Las patologías más frecuentes afectan a
la población principalmente mayor, se
trata de temas como: Minusvalía física,
patologías del aparato locomotor, tejido
conjuntivo, aparato respiratorio y
minusvalía sensorial.
Según el estudio RIBA (2007) la
incidencia de los problemas de salud es
más representativa en la zona central, un
51
40% frente a un 32% de la zona
periférica. En esta última, los hogares
con una persona con problemas de salud
se sitúan en el 22%, 4 puntos y medio
por encima de la zona central; pero
cuando consideramos más de un
problema de salud por hogar, en la zona
central se llega al 22% de éstos;
mientras que en la zona periférica sólo
un 10% de los hogares tienen más de
una persona con problemas.
Problemas sociosanitarios
Hay todo un conjunto de situaciones de
carencia salud, relacionadas con la
situación social del barrio. Algunos casos
son evidentes, como el consumo de
drogas, las discapacidades, la atención a
los niños o la situación de las personas
mayores.
Un grupo importante de consecuencias
de las diversas situaciones
sociosanitarias, que viven de una
manera especialmente intensa los
ancianos enfermos o muy mayores, las
personas con discapacitados y varios
enfermos con importantes afectaciones,
son las limitaciones para las actividades
de la vida diaria.
Los datos de la encuesta (RIBA, 2007)
nos aportan una aproximación a las
limitaciones para la vida diaria.
Un 77.2% de la población no tiene
problemas identificados. Las dificultades
más representativas son las de movilidad
reducida y la higiene personal.
Los hogares que tienen personas con
dificultades para el desarrollo de la vida
diaria, se distribuyen en un 22,4% en la
zona central y un 15,3% en la periférica.
Recursos sanitarios y programas
desarrollados
En Son Gotleu se encuentra el Centro de
Salud que atiende una zona más amplia
que la ocupada por el barrio. Además de
los servicios propios de atención médica,
ofrece otros relacionados con la
promoción de la salud, atención a la
mujer, educación para la salud (incluso en
centros de enseñanza), trabajadora social
y mediadoras interculturales. Además
lleva a cabo un programa de Educación
para la salud en el ámbito comunitario,
participando activamente en los diferentes
espacios de trabajo en red.
4 SITUACIÓN POR GRUPOS
DE EDAT
4.1 Infancia
La población más joven, en edad de
escolarización obligatoria, está constituida
por un 20,49% de la población total. Una
de las características de su composición
es la gran multiculturalidad, a los niños y
niñas de padres españoles de nacimiento
52
se han añadido otros; por una parte, los
nacidos en otros países procedentes de
la reagrupación familiar, un indicador del
proceso de asentamiento, y por otra, los
hijos de inmigrantes nacidos en España.
Esta multiculturalidad convertida en
interculturalidad en los espacios de
interacción se refleja en las escuelas,
parques y calles del barrio y representa
un potencial importante de integración.
Generalmente, los niños se encuentran
en una doble situación de riesgo, por un
lado, viven la realidad de sus familias,
muchas de éstas se encuentran en
situaciones difíciles, y esto tiene
consecuencias sobre su socialización y
sus condiciones vitales. Por otro lado, no
existen recursos a nivel de infancia,
cuando los dos padres trabajan, los
niños están sin control por la calle,
debido a ello, muchas madres no pueden
trabajar o tienen que hacerlo en horarios
muy concretos. Desde diferentes
servicios se están ofreciendo algunas
actividades por las tardes.
Hasta hace poco se ha podido contar
con un importante recurso para la
infancia del barrio como el ofrecido por
“SOS ayuda infantil”, pero esta entidad
ha dejado de existir en junio de 2010. Al
mismo tiempo, se ha puesto en marcha
el Club de Esplai Son Gotleu, implicando
también a las familias y una oferta
socioeducativa importante además de
complementar otros proyectos
desarrollados por las tardes, ampliando
así su oferta
El gran problema de los niños y niñas es
el contexto en el que se socializan, una
buena parte pasa muchas horas en la
calle, sobre todo durante las tardes
(también las mañanas aquellos que son
absentistas); allá pueden observar
prácticas negativas como el consumo y
venta de drogas, formas de subsistencia
económica como la venta de objetos
robados y otras acciones no normativas.
A pesar de la ampliación de oferta
socioeducativa de los últimos años,
utilizando y fomentando espacios
adecuados como la biblioteca, la
ciberaula, los centros escolares e incluso
los espacios libres; todavía los factores de
influencia negativa son elevados y la
población continúa en riesgo.
El absentismo es una práctica frecuente
entre determinados colectivos, es habitual
encontrar a niños y niñas los días lectivos,
paseando por el barrio de manera
totalmente libre, a pesar de los esfuerzos
llevados a cabo por los diferentes
servicios, tanto preventivos como de
actuación directa (Servicios Sociales,
Policía, Consejería de Educación,
Menores, etc.). Se han identificado varios
casos de hechos como pequeños robos,
agresiones a otros niños, etc.
protagonizados por absentistas habituales.
Por otra parte, a pesar del aumento de la
oferta, no es suficiente sin una ampliación
53
de la intervención socioeducativa que
englobe a familias y personas adultas, ya
que el espacio familiar y social ejerce
una fuerte influencia y reduce el trabajo
de los educadores.
4.2 Población joven
La población joven entre los 17 y 29
años representa el 21,24% de la
población. Es habitual observar a
jóvenes consumiendo drogas o sentados
en los bancos o plazas con pocas cosas
que hacer; mayoritariamente los jóvenes
no forman parte del tejido asociativo del
barrio.
Generalmente el nivel educativo y la
formación profesional son escasos; el
absentismo y el prematuro abandono
escolar, por motivos de desinterés o
necesidad, facilitan la carencia de
formación.
Con una baja cualificación, la población
joven está semidestinada a la
precariedad laboral, con una trayectoria
de periodos largos con situación de paro
y de ocupación en trabajos sin
cualificación y contratos temporales. La
crisis actual, enfatizada en el caso de la
construcción, ha tenido repercusiones
graves para la situación laboral de este
colectivo.
A pesar de esto existen algunas
iniciativas interesantes potenciadas con
el trabajo en red que están dando
buenos resultados. Tal es el caso del
grupo de jóvenes con el que se hace
trabajo desde el programa que se lleva a
cabo al IES Sureda y Blanes y el trabajo
con el servicio de juventud (Dinamo);
otras actuaciones interesantes se ponen
en marcha desde el Servicio de
Dinamización Lingüística, el Centro de
Servicios Sociales, la nueva asociación
de vecinos, el Centro de Salud y otros
servicios. Éstos han conseguido
pequeños grupos de jóvenes que
representan un potencial para futuras
actuaciones más ambiciosas.
A parte de los aspectos negativos o más
pesimistas, la población joven de Son
Gotleu también presenta posibilidades de
intervención adecuadas a sus
inquietudes, carencias y deseos. Se ha
comprobado como las actividades de más
éxito son las de cariz deportivo,
principalmente fútbol, pero también otras
a las que se ha podido tener acceso con
el apoyo del IME, como el caso del tenis.
4.3 Población Adulta
A la hora de describir a la población
adulta consideraremos el tramo de edad
comprendido entre los 30 y 64 años, un
48,25%. Aunque buena parte de las
problemáticas que presenta esta
población afecta también a grupos más
jóvenes.
La falta de formación afecta a toda la
población, las necesidades y demandas
son diversas. El nivel educativo es
bastante bajo en el caso de los
54
autóctonos, las necesidades formativas
en alfabetización y educación para
adultos quedan sin cubrir debido a la
fuerte demanda. En el caso de los
inmigrantes, el nivel educativo es más
alto, pero también nos encontramos con
determinados sectores que precisan de
esta formación, añadiéndose también
otra necesidad, la del conocimiento de la
lengua para poder comunicarse.
Hace una serie de años que se ofrecen
clases de castellano, incluso algunas de
catalán, la oferta se ha incrementado
pero todavía no es suficiente.
Otro factor a considerar en este punto es
la falta de información para la población
inmigrante, ésta ha ido llegando al barrio
sin tener una mínima orientación, las
redes sociales les sirven para iniciar un
proceso de arraigo, pero el periodo es
demasiado largo. Falta conocimiento de
la forma de escolarizar a los niños y
otros aspectos sobre necesidades
básicas, temas de salud, nutrición,
tratamiento de los alimentos, etc.
además de toda una serie de recursos
que no se conocen.
Una de las características de la dinámica
del barrio es el movimiento poblacional,
la falta de asentamiento es un hecho que
preocupa a los técnicos desde hace
tiempo, ya que las intervenciones se
hacen sobre una población cambiante y
el arraigo de un tejido consistente
dificulta la continuidad del proceso.
Las observaciones y recogida de
información ad hoc han puesto de
manifiesto el pesimismo general de la
población adulta, a la hora de luchar para
cambiar la situación en que se encuentra
el barrio.
Otro aspecto a destacar de la población
adulta está relacionado con la situación
de las familias, como hemos visto las
necesidades son muchas y de difícil
solución, la falta de trabajo y las
dificultades económicas se suman a otros
problemas que reducen el bienestar de la
población. Aspectos como el riesgo y la
vulnerabilidad social a la que están
sometidos muchos de niños y jóvenes, las
carencias de las personas mayores, el
paro, las dificultades económicas y toda la
problemática general del barrio se vierten
sobre las familias, constituyendo un
entramado complejo que requiere
intervenciones integrales, que consideren
toda una trama de variables
interrelacionadas.
4.4 Personas Mayores
Se trata de un 10,01% de la población.
Este colectivo se encuentra con carencias
y dificultades, problemas de salud
relacionados con la movilidad, dificultades
para poder desarrollar las tareas diarias
cotidianas. Problemas que tienen mayor
incidencia en la zona central.
Las dificultades de movilidad son otro
problema añadido, la zona central está
formada por fincas sin ascensor y tienen
55
cinco o más plantas de altura. Muchas
personas mayores dejan de bajar de
manera habitual a la calle y empieza una
situación de dejadez de su salud física y
psicosocial.
Para paliar esta situación se llevan a
cabo programas como el caso de los
servicios de ayuda a domicilio, comida a
domicilio y teleassistencia, la mayor
parte de los usuarios son personas
mayores. Las situaciones de
dependencia también afectan más a esta
población, el 73,40% de los solicitantes
son personas de 65 o más años.
El cambio social ha tenido
consecuencias sobre su capacidad de
sociabilidad. La sustitución de la
población en un corto periodo, los ha
rodeado de gente desconocida y con
otros hábitos culturales.
Al aislamiento social, las condiciones de
vida precarias y las dificultades
económicas se añaden los problemas
que se viven en las comunidades, que
afectan más a las personas mayores, por
sus carencias.
En el barrio hay tres centros de personas
mayores: La Asociación de gente mayor
de Son Gotleu (Obra social y cultural de
Sa Nostra, c/ Regalo). El Hogar de las
personas mayores. Centro cultural
pensionistas jubilados de Son Gotleu (c/
Celia Viñas) y la Asociación de jubilados
y pensionistas de Can Capas (c/
Málaga). Sin embargo no cuenta con
centros asistenciales de día o
residenciales.
5 VIVIENDA
Una de las características visuales, que
permiten dividir el barrio de Son Gotleu en
dos zonas, es la diferente composición de
las edificaciones, que responde a
periodos y procesos propios de la
configuración del barrio como tal. La zona
central es la más deteriorada, se trata de
edificios construidos por promotoras
durante los años ’60. Grandes bloques de
viviendas, con una elevada densidad, sin
ascensor (únicamente tienen las tres
torres de la calle Indalecio Prieto), de
mala calidad con muchas carencias y
desperfectos que se han ido
reproduciendo y empeorando con el
tiempo.
Hay variaciones entre ambas zonas por
densidad de edificación, si bien el barrio
en conjunto cuenta con espacios libres,
es notable la concentración de viviendas
por edificio en la zona central. Parece que
la periférica presenta algunos edificios
más antiguos, planta baja o primer piso,
también otros que no superan muchas
alturas.
56
Régimen de tenencia de las
viviendas 12
Hay importantes diferencias, en cuanto a
la forma de tenencia de la vivienda, las
más destacadas son: la propia pagada
(un 37,2%), propia pagando (un 34,9%) y
en tercer lugar la de alquiler (un 21,4%).
La forma de tenencia en la que
encontramos diferencias más notables
es aquella relacionada con la vivienda de
propiedad, en la zona periférica es
superior el porcentaje de viviendas de
propiedad ya pagadas, un 42,7%, frente
a un 33,2% en la zona central. Parece
que esta particularidad se presenta como
consecuencia de la dinámica
poblacional, con un movimiento más
importante en la zona central, sobre todo
el que se refiere a población de origen
inmigrante. También encontramos
diferencias en el caso de las viviendas
propias que todavía se están pagando, la
tendencia se presenta de forma inversa y
el análisis es similar al anterior, la zona
central en este caso es la que presenta
un porcentaje mayor de este tipo, con un
39%, frente a un 29,3% de la parte
periférica.
Dimensiones de las viviendas
Generalmente son de dimensiones
12 El anàlisis correspondiente a los epígrafes referidos a la
tenencia de la vivenda, dimensiones y coste, se ha llevado a
cabo a partir de RIBA 2007
pequeñas o medianas, ninguna vivienda
supera los 70 metros cuadrados y sólo
tres fincas disponen de ascensor. La
construcción en esta zona siguió unas
líneas homogéneas, por lo cual
prácticamente encontramos sólo tres tipos
de viviendas, diferenciados por el número
de habitaciones.
Se tiene que tener presente, además, que
en el barrio la mayoría de las viviendas
son antiguas y muchas de estas en un
precario estado de conservación. El
hacinamiento de la población empeora la
funcionalidad de las viviendas.
Coste de la vivienda
En la zona periférica es mayor el
porcentaje de alquileres que no superan
los 200 euros (antiguos alquileres) en la
zona central los precios son más
elevados (gráfico 17).
Gráfico 17
Cost mensual dels habitatges
Més de 600 €4,0%
de 501 a 600 €13,2%
de 401 a 500 €26,6%
de 301 a 400 €18,5%
de 201 a 300 €20,5%
Fins a 200 €17,2%
Fuente: RIBA (2007)
57
La exclusión residencial y los
problemas en las comunidades
Los problemas sociales del barrio de Son
Gotleu forman parte de un entramado, en
el que se pueden identificar factores
interrelacionados muy diversos. La
situación de las comunidades de vecinos
es uno de los factores de fondo donde se
vive la interacción más concreta y donde
se configura la convivencia entre la
población. Las comunidades de vecinos,
ubicadas en la zona central, son uno de
los focos principales de problemas y
dificultades de convivencia. Los
problemas principales serían los
siguientes:
• Incumplimiento de normas mínimas
de convivencia, por diversas causas:
desconocimiento, carencia de
civismo y respeto hacia los otros,
aspectos culturales, carencia de
formación o simplemente no querer
saber nada de normas.
• Falta de pago de las cuotas de la
comunidad, con graves
consecuencias, dándose casos de
comunidades sin agua.
• Reducida participación e interés con
los temas de la comunidad, lo que
dificulta llevar a cabo reparaciones,
conservación y mejoras. Esto
empeora con el continuo cambio de
vecinos y la existencia de viviendas
ocupadas de manera ilegal que,
además, rechazan cualquier tipo de
participación y colaboración con la
comunidad.
• Hay comunidades que no tienen ni
electricidad en la escalera por falta de
pago o entendimiento entre los
vecinos, suponiendo un grave
inconveniente para el bienestar de los
vecinos.
• Escaleras muy sucias, descuidadas,
en mal estado, buzones rotos,
papeles, estiércoles, suciedad en
descomposición, insectos, ratas,
acumulación de trastos y objetos
diversos en las azoteas y patios
interiores, etc.
• Comunidades sin formalizar, esto crea
graves problemas ya que no se
pueden acoger a ayudas y
subvenciones.
6 RESUMEN
ACTUACIONES REALIZADAS
(2007-2010)13
Escuelas y población en edad
escolar:
• Apoyo al Consejo Escolar:
Organización y funcionamiento.
13 Se dispone de un documento más extenso y detallado: http://projectedesenvolupamentcomunitari.files.wordpress.com/2010/03/actuacions-ajuntament-de-palma-a-son-gotleu-07-091.pdf
58
• Obras de mejora en los centros
escolares.
• Dinamización de las Amipas: apoyo y
creación en los centros que no
tenían.
• El programa Escoles Obertes facilita
la participación de las Amipas en
actividades comunitarias.
• Las tres escuelas públicas tienen
todo el año programa Éxit (refuerzo
escolar).
• Programa “Cívic Món”: se ha
celebrado un espectáculo - teatro en
dos escuelas fomentando la
resolución de conflictos y la
comunicación intercultural.
• El policía tutor interviene en el control
de absentismo escolar, tanto a través
de charlas en las escuelas, como en
el control de niños que están por la
calle en horario lectivo.
• Se da apoyo a la escuela de verano.
• Apoyo para la creación y
consolidación del Club d’Esplai Son
Gotleu.
• La Comisión de actividades para
niños y jóvenes lleva a cabo
actividades socioeducativas como
una oferta complementaria.
Población joven
• Se ha fomentado la formación e
inserción laboral a través de la oficina
del Imfof.
• El servicio de prevención del consumo
de drogas desarrolla varios proyectos
de orientación, asesoramiento,
derivación, recursos, etc. Desde
policía se dan charlas sobre consumo,
delitos y penas.
• El fomento de actividades de ocio y la
potenciación del uso de espacios
libres del barrio ha contado con el
apoyo de Dinamo y el Casal de Joves.
Cultura participa con actividades de
conocimiento de la lengua catalana e
iniciativas dinamizadoras para
jóvenes, niños, familias. Servicios
Sociales organiza partidos de futbito,
dinamizando la interacción.
• Policía hace seguimiento de pandillas
de jóvenes y posibles conflictos.
• Se da formación en prevención de
enfermedades de transmisión sexual y
educación sexual.
• Actividades educativas para fomentar
la igualdad (Palma Cívica).
• Se han desarrollado cursos de
formación para jóvenes menores de
25 años.
59
Género
• Se ha intervenido, dentro del
colectivo inmigrante, para dar a
conocer la lengua, costumbres y
alimentación, a través de cursos de
lengua catalana, lengua castellana,
costumbres, alimentación y pediatría.
• Cursos de alfabetización y formación,
formación en prevención de
enfermedades de transmisión sexual
y educación sexual.
• Se ha abordado la problemática de la
prostitución y la violencia de género,
mediante un grupo especial de
actuación de la Policía Local y de
Médicos del Mundo.
• Se han llevado a cabo actuaciones
de sensibilización y educación para
promover la igualdad de género.
Población inmigrante
• A través de las OFIM se facilita
información diversa a los recién
llegados.
• Se ofrecen cursos de catalán y
castellano para personas inmigradas.
• Se favorece la integración
fomentando el tejido asociativo como
espacio de integración social.
• Un mediador intercultural destinado
en Son Gotleu.
• Dos técnicos intervienen apoyando a
las comunidades.
Población en General
• Se acerca la Administración al barrio
con la dinamización del Centro
Cultural, la biblioteca, el Policía de
barrio, la Ciberaula, y el aumento de
técnicos.
• Se establece la ubicación a la OAC de
Pere Garau del Ayuntamiento de
Palma.
• Se fomenta el tejido asociativo y la
cohesión social.
• Constitución de una comisión formada
por entidades del barrio que tiene
como objetivo la convivencia y la
interculturalidad.
• Bienestar Social ha cedido un espacio
al Imfof para que pueda ampliar el
servicio a la población.
Inseguridad, actos no normativos y
otros
• El aumento de la presencia policial se
hace a través del recorrido habitual de
la unidad nocturna, el contacto del
policía de barrio con las entidades,
servicios y comerciantes. Además de
la Coordinación con la Policía
Nacional y mediadores.
• Se desarrollan actuaciones donde
intervienen todas las unidades de la
policía.
60
• Ha tenido lugar la retirada de forma
eficaz de vehículos abandonados.
• Se ha inspeccionado la situación de
comercios, con la revisión del
cumplimiento normativo y la apertura
de expedientes sancionadores.
Limpieza
• Se ha incrementado la acción de
limpieza y el número de
contenedores.
Viviendas
• Se han abierto líneas de ayuda para
reparaciones, mantenimiento y
deficiencias, como las subvenciones
del Patronato de la Vivienda: 100.000
euros 2008; 150.000 en 2009 y
200.000 en 2010.
• A través de la Comisión de
convivencia en las comunidades se
apoya a las comunidades, en
aspectos como: convivencia,
mediación, comunicación y gestión
de ayudas).
• Dos brigadas del PROIB han hecho
tareas de mantenimiento y mejora de
los espacios comunes de algunas
fincas.
• Emaya financia la instalación de
contadores individuales.
Entidades
• Se crea el Consell de barri y otros
grupos de trabajo sobre temas
concretos. Se apoya a las entidades,
tiene lugar un acercamiento a los
recursos y la creación de un tejido
asociativo.
• Se ha potenciado y abierto a la
población el Centro Cultural y el Casal
de Barrio.
• Se han creado espacios de
interacción con otros barrios:
participación de escuelas en el
adornamiento del mercado de Pere
Garau. Participación de asociaciones
otros barrios en las actividades que se
han llevado a cabo.
Entorno geográfico y urbano
• Se ha mejorado la plaza de Joanot
Colom, con criterios sociales.
• Se han mejorado los espacios de
convivencia a través del apoyo a la
iniciativa de asociaciones inmigrantes,
con un proyecto comunitario de
mejora de los jardines y la
convivencia, implicando a los
residentes de las comunidades.
• El fomento de espacios verdes y de
interacción se ha visto reflejado con el
apoyo al Huerto Urbano del IES
Sureda y Blanes.
61
• Se han eliminado barreras
arquitectónicas y mejorado las
aceras.
• Según las demandas recibidas, se
han mejorado y reparado varias
zonas urbanas.
• Repintado de señales, nuevos pasos
de peatones, instalación de
semáforos en las calles Camino de
Son Gotleu y Indalecio Prieto,
cámara de control del tránsito a la
plaza Miquel Dolç.
• Se han realizado obras de mejora al
parque Orson Welles.
• Rehabilitación de la plaza Miquel
Dolç.
• Potenciación de los espacios libres,
organizando y apoyando a
actividades diversas.
Nombre Dirección Teléfono
Amipa C. P. Gabriel Valseca C/ Mare de Déu de la Victòria, 36 971243526 Amipa Centre Educació Especial Mater Misericordia C/ Francesc Julià, 54 617215120 Amipa I.E.S Josep Sureda I Blanes C/ Joan Coll, 2 baixos. 971278416 Apima C. P. Joan Capó C/ Santa Florentina, 63 971277805 Apima Corpus Christi C/ Son Gotleu, 69 971242100 Asociación Balear para el diálogo y la integración C/ Santa Florentina, 40, 2º-1ª 636273605 Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares - Yapo C/ Cuba, 12 baixos 971249314 Asociación de Jubilados y Pensionistas de Son Gotleu- Can Capes C/ Màlaga, 37A, baixos 666226885 Asociación Yoruba de las Islas Baleares C/ Tomas Rullan, 80, 4, pta17 671232227 Associació Cultural Grup Folklòric Rondalla de Bellver C/ Regal, 88 617243264 Associació de Comerciants de Son Gotleu C/ Tomàs Rullan, 68 baixos 607257423 Associació de Dones Llatinoamericanes C/ Regal, 127 638541897 Associació de Immigrants de Nigèria – Edo Adine C/ Cami Nou, 22, 1d 639068623 Associació de Immigrants Kayiraba C/ Industria, 4, 2ª 620032536 Associació de Veïns Orson Welles C/ Tomàs Rul�lan, 74 Associació de Veïns Son Gotleu C/ José de Diego s/n. 636273605 Associació Fedde Kisal Fulbe C/ Son Nadal, 55 665876150 Associació Gent Gran Son Gotleu C/ Regal, 70 627604686 Associació Nigèria Unida C/ Tomàs Rullan, 72 baixos 676581265 Associació de Pares i Mares d'alumnes C.P. Es Pont C/ Indalecio Prieto, s/n. 971240781 C.C. Corpus Christi C/ Son Gotleu, 69 971271614 C.P. Es Pont C/ Indalecio Prieto s/n 971240781 C.P. Gabriel Valseca C/ Mare de Déu de la Victòria, 36 971243526 C.P. Joan Capó C/ Santa Florentina, 63 971277805 Càritas Diocesana de Mallorca C/ Seminari, 4 971717289 Casal de Joves Migjorn C/ Pere Ripoll i Palou 971479518 Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats De Son Gotleu C/ Celia Viñas, 4 B-1 971421077 Centre de Salut Son Gotleu C/ Son Gotleu, 83 971271613 Centre de Serveis Socials Llevant Nord C/ Pare Bayo, 19A, baixos 971420697 Centre Mater Misericordia C/ Francesc Julià, 54 971274959 Centre Ocupacional Mater C/ Gabriel Carbonell, 105 baixos 971274959 Club d'esplai Son Gotleu C/ Poeta Guillem, 1A, 2º-3ª 606952666 Dinamització Escoles Obertes (Zona Centre) Avda. Gabriel Alomar i Villalonga, 18 971449447 Dinamo. Servei Descentralitzat de Dinamització d'infants i Joves C/ José de Diego, 4 630234167 Federació de Comunitat Nigeriana Illes Balears Plaça Orson Welles, 18, 1º- 6ª 634059270 I.E.S Josep Sureda I Blanes C/ Joan Coll (El vell Duc), 2 971278416 Igbo Progressive Association C/ Francesc Julia 50A, 1º-1ª 672891190 La Iniciativa C/ Miquel Caplloch, 172, 2º-2ª 617288305 Libre Asociación de Inmigrantes de Ghana (Laig) C/ Toledo, 8 678329826 Olive Park Association C/ Sant Rafael, 70 baixos 971916526 Policia Local. Unitat Territorial de Llevant C/ José de Diego, 4 971420001 Servei de Dinamització Lingüística de Son Gotleu C/ Regal, 105 971257761 Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau-Son Gotleu C/ Pere Llobera, 9, baixos 639753362