síndic de greuges de catalunya - el defensor de les …...de la mateixa manera que en la resta de...

42
EL DEFENSOR DE LES PERSONES SINDIC LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS INFORME EXTRAORDINARI Febrer 2006

Upload: others

Post on 28-Jul-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS

INFORME EXTRAORDINARI Febrer 2006

Page 2: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats
Page 3: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats
Page 4: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS

INFORME EXTRAORDINARI Febrer 2006

Page 5: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

Síndic de Greuges de Catalunya

1a edició: desembre 2006Informe extraordinari: La situació del menors immigrats sols

ISBN: 84-393-7352-X

Dipòsit legal: B-55362-2006Impressió: Tallers Gràfics Hostench S.A.

Imprès sobre paper ecològic

Disseny original: America SanchezImatge portada: Xavier Beltran/Avui

Page 6: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

ÍNDEX GENERAL

VERSIÓ CATALANA

INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

PRINCIPALS CONSIDERACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. SOBRE LES CARACTERÍSTIQUES I CANVIS DEL FENOMEN. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1.1. Complexitat del fenomen i de les respostes de les administracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1.2. Les estadístiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

1.3. Algunes característiques que cal tenir en compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

2. MIGRACIONS I DRETS DE LA INFÀNCIA I ADOLÈSCENCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

3. LA RESPOSTA PROTECTORA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

3.1. La tutela i les situacions de desprotecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.2. Del centre de dia al centre de nit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3.3. Una o dues xarxes de protecció?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

3.4. Després dels divuit què?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

3.5. La relació amb el sistema de justícia juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

3.6. Sentit i viabilitat del retorn. L’arrelament amb vincles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

3.7. Sobre l’assistència jurídica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3.8. El Pla de ciutadania i immigració. 2005-2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

RECOMANACIONS PRINCIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Page 7: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

ÍNDICE GENERAL

VERSIÓN CASTELLANA

INTRODUCCIÓN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

PRINCIPALES CONSIDERACIONES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

1. SOBRE LAS CARACTERÍSTICAS Y CAMBIOS DEL FENÓMENO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

1.1. Complejidad del fenómeno y de las respuestas de las administraciones . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

1.2. Las estadísticas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

1.3. Algunas características que es preciso tener en cuenta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

2. MIGRACIONES Y DERECHOS DE LA INFANCIA Y ADOLESCENCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

3. LA RESPUESTA PROTECTORA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

3.1. La tutela y las situaciones de desprotección. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

3.2. Del centro de día al centro de noche . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

3.3. ¿Una o dos redes de protección?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

3.4. ¿Después de los dieciocho qué? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

3.5. La relación con el sistema de justicia juvenil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

3.6. Sentido y viabilidad del retorno. El arraigo con vínculos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

3.7. Sobre la asistencia jurídica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

3.8. El Plan de ciudadanía e inmigración. 2005-2008. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

RECOMENDACIONES PRINCIPALES. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Page 8: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS

INFORME EXTRAORDINARI Febrer 2006

Page 9: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats
Page 10: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

Els fenòmens migratoris dels adolescents i elsjoves no poden ser considerats de manera descon-nectada del conjunt de moviments de població,per raons econòmiques, que afecten Europa i laresta de països desenvolupats. Aquests, a més,tenen les arrels en situacions de pobresa i greusdesigualtats econòmiques, i de necessitats produc-tives i desenvolupament de les nostres societats.No es tracta, doncs, d’un fenomen simple i pun-tual, ni d’una realitat que pugui desaparèixer acurt termini.

En el cas de les persones menors d’edat, nois inoies que aquí són adolescents, s’hi afegeixenaltres variables entre les quals cal destacar un grandesequilibri demogràfic. Mentre que, en aquestpaís, la taxa de natalitat és, des de fa temps,extraordinàriament baixa, en els països extraco-munitaris més pròxims és molt alta. Tot això, enun món globalitzat, de televisió i Internet, en quèels estils de vida són difosos, admirats, rebutjats icopiats en qualsevol indret del planeta. El que araes viu és, en bona mesura, el moviment dels noisque, en acabar la seva difícil infantesa, cerquen unprojecte de futur, impossible per a la majoria si esqueden al seu país. Per als de la riba pròxima delmediterrani, els adolescents magribins de quèparla aquesta proposta, a més, la convicció, que laforma de vida positiva i exitosa és pròxima, és pos-sible.

Aquesta institució va obrir una nova1 actuació d’o-fici, ara fa un any, per fer un seguiment dels ado-lescents, menors d’edat, que feien sols un procésmigratori i acabaven en els pobles i les ciutats deCatalunya, i, normalment, entraven amb relació alsistema de protecció de menors. Entre les diversesraons que justificaven aquesta actuació hi havia:

• els suposats canvis en el nombre i les sevescaracterístiques,

• el desbordament dels sistemes d’atenció,• la inadequació en el disseny i l’organització dels

recursos• les denúncies de possibles vulneracions de drets,

per acció o omissió, de les diverses administra-cions responsables.

Al llarg de tot l’any, alguns professionals i entitatscíviques s’han adreçat al Síndic, han sol·licitat ques’intervingués en aquest assumpte i han expressatpreocupacions similars.

Al llarg d’aquests mesos, s’han visitat els centres -de dia, de nit, residencials- en què els adolescentssón acollits i s’han mantingut reunions de treballamb els diversos equips educatius. Igualment, s’hareflexionat i debatut sobre aquesta realitat ambdiversos professionals implicats des de fa tempsen l’atenció d’aquests adolescents, i s’ha recollit elque ells consideraven bones formes d’actuar, crite-ris respectuosos amb els seus drets, experiènciesexitoses.

També, s’han demanat informacions diverses a laDirecció General d’Atenció a la Infància i Adoles-cència (d’ara endavant DGAIA) i s’han mantingutreunions de treball amb alguns dels seus profes-sionals i responsables, que han fet saber, al Síndic,les orientacions, les dificultats i els èxits de la sevaactuació institucional.

En aquest període, han vist la llum diversos tre-balls sobre la realitat d’aquests menors, especial-ment relacionats amb el seu pas per Catalunya,que permeten contextualitzar l’anàlisi i els sugge-riments que presenta aquest informe. Ja es disposad’informacions, valoracions i propostes que tenena veure amb adolescents que són o han estat aCatalunya, i amb l’atenció que han rebut.

Defensors d’altres comunitats autònomes s’hanocupat, recentment, del tema i s’hi ha pogut inter-canviar criteris, en la mesura que les realitats erenpròximes. Especialment, s’ha participat amb l’A-rarteko d’Euskadi, en el debat de les propostes quefa al parlament de la seva comunitat (“ Situaciónde los menores extranjeros en la CAPV”), entrealtres raons, perquè una bona part dels menorsque són atesos per les diputacions forals havienestat atesos a Catalunya.

Aquesta és una realitat dinàmica i complexa. És untema que no es pot donar per tancat. Aquestinforme vol contribuir, des d’aquesta perspectiva, amillorar les formes de treball de les administracions.

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS 5

INTRODUCCIÓ

1 Les anteriors més significatives havien estat la 2940/1998, la409/2001, la 43773/03

Page 11: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats
Page 12: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS 7

1. SOBRE LES CARACTERÍSTIQUES ICANVIS DEL FENOMEN

1.1. COMPLEXITAT DEL FENOMEN I DE LESRESPOSTES DE LES ADMINISTRACIONS

De la mateixa manera que en la resta de processosmigratoris, les diferències econòmiques, de nivellde vida, de possibilitats de futur entre el país d’o-rigen d’aquests adolescents i aquest són essen-cials en la generació de les expectatives que elsporten a emigrar. De manera més específica, caltenir present que s’esdevé el que es podria definircom a infantilització dels processos migratoris, o comla cara adolescent i jove d’una part de la pobresa.

Es tracta d’una realitat que té a veure amb compoden imaginar el seu futur les generacions jovesdes dels territoris més pròxims a les societatsurbanes molt desenvolupades i responen, en qual-sevol cas, a mecanismes de globalització, de lasocietat i la comunicació. No es tracta d’un feno-men que es pugui remetre a curt termini. L’aug-ment (en moments puntuals o de manera sostin-guda) del nombre dels que arriben –especialmental sud de l’Estat- i la modificació de les vies d’accési dels llocs d’origen, sembla que evidencia que estracta de necessitats i dificultats persistents que,en tot cas, van evolucionant en la seva forma d’ex-pressar-se.

La resposta al problemano pot venir d'un únicdepartament i d'una única administració

Tampoc és fàcil donar la resposta adequada alfenomen, ni sembla que aquesta pugui venir tansols de les actuacions d’un sol departament inomés d’una administració. Una cosa és que elnucli central de l’actuació recaigui en qui té lescompetències derivades de la protecció delsmenors d’edat i, l’altra, que tota l’actuació hagi derecaure en el Departament de Benestar Social iFamília, tot i que, en tant que principal, ha d’exer-cir l’actuació de manera eficient.

Malgrat el que han fet de manera significativa-ment positiva alguns ajuntaments, molts d’aquestadolescents i joves, de manera reconeguda o enl’alegalitat, són al carrer i malviuen en diversosmunicipis. Igualment, són els ajuntaments els quehan de treballar amb les seves comunitats perquèl’administració competent pugui, per exemple,posar en marxa els centres residencials o altresrecursos necessaris que topen amb oposicionspoques vegades acceptables. A més, com despréss’assenyala, una part de les disfuncions apareixenper la manca de criteris similars d’actuació entreles diverses comunitats autònomes o per la mancade coordinació amb l’Administració central en allòen què que és competent.

Les planificacions de laDGAIA no s'han seguitni acomplert

Tanmateix, els canvis i la situació de desborda-ment permanent no sembla que puguin justificarla inexistència d’unes directrius d’actuació esta-bles, a mig i llarg termini, que minvin el descontroli la improvisació i que generin efectes positius pera la majoria dels adolescents immigrats sols. Lesinformacions i les planificacions que la DGAIA vafacilitar a començaments d’any han estat canvia-des i escassament acomplertes. Centres, inicial-ment oberts, han estat clausurats (La Conreria aTiana), d’altres, nous, són totalment provisionals iprecaris (El Castell, Can Mundet).

En la recerca d’informació, en les visites i converses,s’han pogut constatar bones pràctiques, funciona-ments adients, formes positives d’actuar. Algun pro-fessional insisteix a assenyalar que els adolescentsregularitzats i integrats es compten per centenes,encara que només es parli dels retornats, que, de fet,només són desenes. És plenament cert. Algunes for-mes d’actuar semblen extraordinàriament correctesi s’ha pogut comprovar que eren valorades pels nois.Altres pràctiques, però, no sembla que puguin arri-bar a funcionar mai ni amb bons professionals.

Molts i moltes professionals han fet i estan fentesforços fora de l’exigible per contenir i canviar la

PRINCIPALS CONSIDERACIONS

Page 13: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

8 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

situació. En bastants casos, és gràcies a professio-nals de gran vàlua que un recurs funciona. Però unsistema, carregat excessivament sobre la seva res-ponsabilitat genera un gran desgast i una fortadificultat per comptar amb els professionalsnecessaris. En algun recurs, s’han trobat rotacionscontínues d’educadors, sistemes permanents deselecció de personal amb dificultats perquè elsescollits siguin idonis.

Abans de continuar amb l’anàlisi i les propostescorresponents, cal destacar que tan sols es fa refe-rència a una part de tot el fenomen. Només estracta dels nois sols que han fet el seu procésmigratori des dels països del Magrib i, gairebé tots,des del Marroc.

1.2. LES ESTADÍSTIQUES

Les dades facilitades, a petició del Síndic, el 16 defebrer, el 4 de maig i el 20 de juliol, l’estadísticamensual “Mesures Protectores” de la DGAIA, il’anàlisi de les dades dels diversos estudis no hanpermès arribar a obtenir una radiografia clara delvolum de nois i noies estrangers migrants sols. Lesxifres que sovint les administracions faciliten alsmitjans de comunicació i les que s’han facilitat alSíndic, tenen escassa consistència i no permetencomparacions en el temps ni avaluacions de lesactuacions realitzades2.

És innegable que durant l’últim any s’ha produït unaugment significatiu del nombre de menors sols quehan arribat a Catalunya i dels que han estat, d’al-guna manera, atesos pel sistema protector. Però, nohem pogut quantificar de manera objectiva aquestaugment, ja que les xifres facilitades són dispars.

L'últim any ha augmentat molt el nombre de menors queha arribat a Catalunya

El principal problema rau en el fet que es faciliten“fotos fixes” sobre la població al final d’un mes oun període, però no del fluxos, de les entrades isortides o dels itineraris de relació amb la DGAIAal llarg d’un període. Si es fa cas de l’estadística

mensual, el nombre de menors que al final de meseren atesos ha augmentat un 10 % de mitjanadurant el primer semestre del 2005, amb mesosd’augment de fins al 25%. Però, tot això no encaixa,per exemple, amb les xifres facilitades pels centresd’atenció nocturna, segons les quals el nombremenors diferents atesos en un mes dobla, com amínim, el de menors presents a final de mes. A lallista de baixes d’algun d’aquests centres de nit,s’ha pogut comprovar que, en un 49% d’aquestes,hi consta com a motiu “desaparegut”. Igualment,algunes altes són realment retorns o ja han estatcomptabilitzades en el recurs del qual provenen.

La complexitat s’incrementa, a més, perquè existei-xen recursos tan sols pensants per a estrangers irecursos generals, que també tenen estrangers,sense que les característiques d’uns i altres siguinclares ni se sàpiga qui va a cada recurs ni com espassa de l’un a l’altre. A més, la categoria estrangeres refereix a nois i noies d’indrets molt diferents, dela qual els magribins són una part.Tan sols ara s’hasabut la nacionalitat d’origen d’alguns d’aquestsmenors, referida a alguns recursos d’atenció.

Els recursos residencials estan saturats

De la informació que s’ha conegut, la més certaseria la següent:

• La xifra de menors “estrangers” tutelats atesosen centres ordinaris, d’acollida o d’intervencióeducativa no ha variat en els últims mesos i esmanté, amb petites variacions, en el 14% deltotal de menors que la DGAIA atén en centresordinaris. Aquest percentatge no ha variat per-què no pot variar, ja que els recursos residencialsestables de la xarxa de protecció no han aug-mentat i estan saturats.

• La veritable pressió i variació en el nombre esprodueix en els anomenats “recursos d’urgèn-cia”, ja sigui d’estudi de la realitat del menor, jasigui d’alberg per donar-los les atencions míni-mes, ja sigui els “centres” específics que existieno han estat creats3. Fa gairebé un any que elscentres de dia i els centres de nit acullen unnombre d’adolescents superior al de les placesdisponibles i molt superior al de les previstes enel projecte original.

2 Mentre es redactava aquest text la DGAIA ha canviat el formatde les seves estadístiques. Les referides als mesos d'agost,setembre i octubre (última disponible en redactar aquestinforme) permeten corregir, lleugerament, algunes de les difi-cultats de coneixement.

3 Recursos molts diversos que DGAIA cataloga com “centre deprimera acollida i d'inserció sociolaboral”

Page 14: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS 9

• Aquesta saturació, però, és el producte de novesaltes, però, molt especialment, de la no sortida,és a dir, de la permanència durant mesos en ser-veis provisionals, sense passar a recursos (resi-dencials, formatius, laborals, de seguiment edu-catiu, etc.) de la xarxa ordinària general. Semblaque es tracta més d’una crisi de gestió generalque d’un desbordament generat per les entrades.Tot i així, el sistema es descongestiona perquèun nombre significatiu d’adolescents arriba a lamajoria d’edat, desapareix i passa a engrossir,amb molta probabilitat, el món de l’exclusiósocial.

• No existeix, o si existeix no ha estat facilitat perl’administració, un sistema de seguiment delconjunt d’actuacions sobre cada menor que per-meti conèixer realment el itinerari seguit percada noi o noia en l’administració protectora oen el conjunt de recursos socials i educatius delpaís o d’altres comunitats autònomes. No sabemamb claredat qui són, quants són i, molt menysencara, el tipus d’atenció que reben, si en reben.

Tot això s’esdevé en un marc global en què laDGAIA ha vist com augmentava el volum demenors atesos (un 6% en el primer semestre del’any), sense tenir en compte el gruix de menorsestrangers atesos pels serveis d’urgència. A més,els que provenen d’altres països de fora de la UnióEuropea ja són un grup significatiu al qual calprestar una atenció significativa.

En qualsevol cas, sembla que les magnituds referi-des a adolescents del Magrib fluctuen, passen percicles, i responen a diverses variables i contingèn-cies que evolucionen significativament en eltemps.

1.3. ALGUNES CARACTERÍSTIQUES QUE CALTENIR EN COMPTE

En aquesta actuació d’ofici, es fa referència, pràcti-cament, als nois adolescents que emigren provi-nents del Marroc i estan legalment sols. Això novol dir, però, que les diverses qüestions que afec-ten els menors migrants pugui circumscriure’s enaquest grup. Ja fa temps que també n’hi ha d’altreslatituds i, no només nois sinó també noies. És elcas dels menors sols de països de Europa de l’est ide l’Amèrica llatina, o d’aquells que han emigratacompanyats, però que, finalment, arriben al des-emparament en plena adolescència. Aquestesnoves realitats també són objecte de seguimentper part del Síndic i, si escau, se’n faran les corres-ponents recomanacions més endavant.

Els nois provinents del Marroc no són cap col·lec-tiu uniforme. Responen a realitats humanes i

socials molt diverses i no haurien de ser tractatseducativament de manera homogènia (com tam-poc es fa amb els nascuts aquí). Més enllà, però, dela idiosincràsia personal, algunes de les caracterís-tiques socials comunes han anant canviant global-ment, tal com s’ha pogut deduir de les diversesfonts d’informació, i conformen un grup força mésdiversificat que un parell d’anys enrere. En resum,pel que fa a l’atenció que s’ha de donar, semblaque podria destacar-se el següent:

Els nois provinentsdel Marroc no són un col·lectiu homogeni

• Els nois que vénen no són exactament els noisabandonats dels carrers de les gran ciutats delMarroc, sinó nois que, tot i viure en família, pas-sen moltes hores al carrer, i han abandonat pre-maturament els estudis. Majoritàriament sóndel nord del país.

• La relativa estabilitat familiar (convivència delnucli sencer, absència d’episodis greus de con-flicte o maltractaments) va acompanyada nor-malment de pobresa greu o d’una economia depura supervivència. La majoria prové de famíliesmolt nombroses.

• Bona part dels nouvinguts prové de famílies queviuen o vivien en zones rurals del sud; sovint jahavien emigrat a ciutats més grans, com ara Our-zazate i Errasideia.

• Aquests nois del sud provenen de situacions demajor pobresa encara i de treball i separació dela família per poder contribuir-ne al sosteni-ment. Tenen capacitats d’autonomia i forts lli-gams afectius familiars que poden ser molt útilsa l’hora de treballar-hi.

• Les expectatives i motivacions de l’emigracióresumeixen la recerca d’un futur millor, similar ala dels adults, que permeti enviar diners a lafamília, adquirir productes de moda, en el cas deles adolescents, aventurar-se o ser lliure.

• Per als del nord, amb major vida de carrer, té unagran importància, en la seva aventura, la xarxad’iguals. Per als del sud, la xarxa familiar. Els pri-mers prenen ells mateixos o en grup aquestadecisió. Els segons ho fan com a projecte de futuramb el suport de la família (Tal com algun rela-tava, el consell podia arribar a ser: “millor aEspanya a la presó, però menjant que aquímorint-te de gana”).

Page 15: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

10 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

• Tots, però, mantenen activament el vincle ambla família, llevat que ja es trobin en una situaciómarginal o privats de llibertat.

• També sembla nova la presència simultània degermans.

Sembla que està augmentant el nombre dels més joves (13-15 anys)

• Tot i que no s’ha pogut comprovar l’exactitudd’aquesta afirmació, sembla que està augmen-tant el nombre dels més petits (13-15 anys).Segons la DGAIA, la mitjana d’edat, el 2004 ,vaser de 15,4 anys. Es va comprovar aleatòriamentla llista de presencies, en un centre de nit, un diade setembre, i el 20% dels presents no teniaencara 15 anys. Tanmateix, en tots els treballs derecerca, que es refereixen a processos migratorisd’anys anteriors es troba un percentatge signifi-catiu de nois de menys de 15 anys. Tant si hihagut un canvi significatiu o com si no n’hihagut cap, es tracta d’un grup que requereix unaatenció especial i respostes diferents.

2. MIGRACIONS I DRETS DE LAINFÀNCIA I ADOLÈSCENCIA

S’ha observat, amb preocupació, que les dificultatsper respondre a la situació dels adolescents queemigren sols pot deixar de banda els seus drets.Sortosament, la Instrucció 3/2003 de la FiscaliaGeneral de l’Estat, que considerava emancipats elsestrangers sols majors de 16, va ser deixada senseefecte. Però, la idea de fons que no es tracta demenors febles ni indefensos, sinó de joves ambprou recursos personals persisteix.

No existeix la possibilitat de debat ni d’excepció.Aquí i ara, d’acord amb la Convenció de NacionsUnides sobre els drets dels infants de 1989, ratifi-cada per l’Estat Espanyol i part del nostre ordena-ment jurídic, un menor és qui encara no té 18 anys.La lectura que, a vegades, es fa de la Convenciótendeix a ser més aviat resignada, com si, perculpa d’aquesta norma, s’estigués obligat a prestarals subjectes menors de 18 anys una atenció queno reben al seu país d’origen. Recentment,(01/09/05) el Comité de los Derechos del Niño deles Nacions Unides ha fet pública la Observancióngeneral núm. 6 (2005) “Trato de los menores no

acompañados y separados de su familia fuera desus países de origen” en què recorda que l’infant ésqualsevol menor de 18 anys i les obligacions jurídi-ques dels estats signataris de protegir els menors.

Les mateixes obligacions es deriven de la Constitu-ció, especialment de l’article 39.4, i de la Ley 1/1996de protección jurídica del menor. A tots els menorspresents a Catalunya, a més, se’ls han d’aplicar leslleis pròpies d’atenció i protecció dels infants iadolescents (Llei 37/1991; Llei 8/1995).

Resulta imprescindible que els responsables de lesadministracions expliquin això en positiu. Tant sisón aquí, com si aconseguim que no vinguin, comsi tornen al seu país, complir la Convenció suposapreocupar-se perquè arreu es compleixi. La nostraobligació no neix simplement del fet que han tras-passat les fronteres. Aquí o allà són menors ques’han fet presents en aquest país i als quals la nos-tra intervenció ha de garantir uns drets bàsics.Com a signataris de la Convenció, cal defensar-nel’aplicació al màxim possible de menors i aquesta,com ja recordaven en l’ informe sobre el Regla-mento de la Ley Orgánica 4/2000 (RD.2393/2004),preval sobre la resta de normes.

L’interès primordialdel menor està perdamunt de qualsevolaltre interès

Com ja es destacava en l’esmentat Informe, laConvenció i la Ley Orgánica 1/1996 de Protecciónjurídica del menor, deixen molt clar que l’interèsprimordial del menor està per damunt de qualse-vol altre interès i, per tant, ha de regir la interpre-tació de les lleis i els reglaments d’immigració.Sense excepció, les administracions responsableshan de tenir cura de les persones soles de menysde 18 anys, vetllar pel seu desenvolupament i elseu benestar. En qualsevol cas, no es tracta d’unasimple protecció benèfica, sinó de donar-los la res-posta adequada i respectuosa que estableixen leslleis, i que impliqui el menor en el seu projecte ifaciliti els esforços i les decisions autònomes.

3. LA RESPOSTA PROTECTORA

Quan aquests nois arriben a les dependències de laDGAIA, presenten un conjunt de necessitats a lesquals cal donar resposta. Algunes són les de sub-sistència més bàsica, d’altres tenen a veure amb la

Page 16: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS 11

necessitat d’una tutela adulta i amb el disseny delfutur més immediat. Convé analitzar les respostesque donen separadament per incidir en els dèficitsprincipals.

3.1. LA TUTELA I LES SITUACIONS DEDESPROTECCIÓ

Les informacions disponibles indiquen que ésclau, en el procés d’ajuda a aquests nois, que elsadolescents migrants disposin ràpidament d’uneducador o educadora de referència que els ajudi agestionar la seva soledat, a situar, en realisme, elseu imaginari de projecte migratori, i a descobrirles seves possibilitats i les limitacions de la socie-tat en què es troben. Actualment, això no és així.En el millor dels casos, passaran mesos ambalmenys tres professionals de referència (si no ésque no hi ha rotació de personal i de centre, o derecurs).

La majoria d’aquests adolescents haurà de cons-truir una referència amb el professional dels ser-veis centrals d’urgències, una altra amb l’educadorresponsable del seu cas del centre de dia i unaaltra amb l’educador responsable de l’alberg de nit(els que tenen la sort d’estar-se en un centre de 24hores potser tan sols dos). Cadascú compleix unesfuncions diferents. Tots tres dificulten la construc-ció de vincles i l’establiment de relacions de con-fiança. Cadascú arriba, a vegades, a conèixer videsdiferents.

No sembla que, per a la majoria de casos, el profes-sional de referència bàsica pugui ser el del serveid’urgències. Malgrat la seva bona tasca, semblaque té com a responsabilitat institucional esbrinarmotius per no considerar desemparat el menor.Alguns nois i noies pensen que allò que li expli-quin condicionarà el fet de tenir o no tenir papers,la qual cosa els obliga a construir una historia adhoc.

A més, la càrrega de feina i la forma amb què hande treballar, només amb trobades puntuals al des-patx, difícilment pot servir per construir un procésconfiat d’acompanyament. S’ha comprovat queexisteix una pauta d’observació comuna que,periòdicament, envien els educadors dels recursosal serveis d’urgència, però també que, pràctica-ment mai, uns i altres professionals discuteixenjunts allò que realment convé a l’adolescent. O escanvia la seva forma de treballar o s’assignaaquesta funció als educadors i educadores d’altresrecursos.

Sens prejudici d’una possible modificació poste-rior, s’ha de produir una tutela legal immediata,amb totes les limitacions i provisionalitats que cal-

gui. Amb l’adolescent sol immigrat hi ha una situa-ció de desprotecció (crítica o permanent) de facto,que cal corregir immediatament, amb indepen-dència de la recerca d’informació sobre quin ésl’status jurídic que, en el futur, haurà de revestir laseva permanència sota la responsabilitat de l’ad-ministració, si, en el futur, caldrà pensar en elretorn o reconèixer definitivament que es trobadesemparat.

No és clar, ni té una forma única d’aplicar-se, elperíode que l’administració protectora té per tute-lar i començar a tramitar els diversos documentslegals que el menor necessita. Les comunitatsautònomes més afectades (Andalusia, Madrid,Catalunya, Euskadi) tenen criteris i pràctiquesdiferents. Les pràctiques són diferents, fins i tot,entre territoris d’una mateixa comunitat. Tothomestà d’acord que l’absència de respostes ràpides, laincertesa sobre el futur més immediat, la ubicacióen els llimbs legals són la principal font de ten-sions i dificultats per treballar amb aquestsmenors.

La tutela s'ha d'atorgarde manera immediata

La seqüència útil de treball sembla que ha de ser:

1) Atorgar la tutela amb la major immediatesamentre s’estudia la realitat del menor i del nuclifamiliar d’origen. Evitar que aquesta fase d’es-tudi comporti, en la pràctica, mesos de privaciód’accés als recursos socioeducatius i a la forma-ció prelaboral i ocupacional. Especialment, quanes comprova la voluntat de continuar aquí i lapossibilitat de retorn és llunyana (no hi ha difi-cultats per canviar de criteri sobre la tutela méstard).

2) No esperar els nou mesos que estableix el Regla-ment de la Ley 4/2000 (Decret 2393/2004) percomençar a documentar el menor i tramitar-nela residència. Es tracta d’un període màxim,pensat com a garantia, no com a temps d’es-pera. Al cap de nou mesos, quan es declari defi-nitivament el desemparament, la documentaciópersonal, l’empadronament i el permís de resi-dència haurien d’estar tramitats, i no començara tramitar-los en aquell moment.

Si la pràctica i l’aplicació correcta de les lleis con-dueixen al fet que la majoria sigui molt tempsaquí, no té sentit perdre temps i aguditzar la des-protecció en què es troben, la qual cosa fa moltdifícil el treball dels educadors que els presten

Page 17: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

12 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

atenció i facilita que els menors es desconnectindel sistema i acabin en el món marginal.

Les dilacions tenen un efecte especialment nega-tiu en el grup dels que arriben amb 17 anys. Arri-ben a la majoria d’edat sense tutela i sense permísde residència i els serà encara més difícil que alsimmigrants adults regularitzar la seva situació.Malgrat haver-ho demanat en entrevistes ambl’administració, no s’ha pogut obtenir la xifra delnombre de nois que s’han trobat en aquesta situa-ció en els últims mesos. Tampoc no sembla que sesàpiga res de quin ha estat el seu futur una vegadahan perdut el contacte amb l’administració.

La valoració sobre si aquests menors es troben enles situacions que la llei descriu com a desempara-ment pot estar esbiaixada, especialment si noméses tenen en compte els supòsits més restrictiusque defineix el Reglament sobre menors desempa-rats i l’adopció (Decret 1/1997 de 7 de gener). Hau-ria de fer-se a partir de la definició àmplia i clarafeta per la Llei 37/1991, basada en l’absència depersones responsables de la guarda i en la faltad’elements bàsics per al seu desenvolupament.

S’ha constatat que els professionals que atenenaquests adolescents dia a dia en els diversos recur-sos, els dels serveis que estudien cada cas i els res-ponsables d’aquests professionals a la DGAIA valo-ren de maneres oposades i canviants fets, com aratenir família i les seves característiques o estar enla misèria en el seu país d’origen. Cal valorar laprecarietat vital, l’absència d’un horitzó mínim defutur, l’absència de veritables estímuls educatius,les condicions de salut, la incidència i la capacitatd’ajuda real dels seus pares, etc. Condicions queneguen, de fet, drets bàsics dels infants i queaquests, indirectament, cerquen aquí.

Les dilacions tenen un efecte especialment negatiu en el grup delsque arriben amb 17 anys

Igualment, s’ha afirmat que la pobresa no és unacausa de desemparament i que acceptar-ho signi-ficaria gairebé tutelar tota la infància del Marroc.Amb relació a això, cal destacar encara un altreaspecte. Els que ara són aquí han viscut un procésde ruptura, del qual caldrà veure com es recupe-ren, que els ha col·locat en una situació de risc. Demoment, es troben en una situació de gran vulne-rabilitat, com molts altres nois i noies nascuts aquíque necessiten suport per evitar la desprotecció

greu, amb al confiança que l’ajuda evitarà el des-emparament total. La tutela té el sentit de comple-tar o substituir funcions parentals de supervivèn-cia, educació, accés social, etc., quan la família noexisteix o no té capacitats o possibilitats de exer-cir-les, i aquestes són diferents en cada cicle vital,en cada situació vital. Des de qualsevol perspec-tiva, es troben, ara i aquí, en una situació de des-protecció i tenen una privació de drets que, aquí,tenen legalment reconeguts.

3.2. DEL CENTRE DE DIA AL CENTRE DE NIT

El sistema que es va dissenyar fa uns anys perdonar resposta a l’acollida immediata dels adoles-cents immigrants només va resoldre l’emergència,però va esdevenir ràpidament una manera d’ac-tuar complexa i negativa per a la majoria dels nois.En lloc de mantenir un sistema d’acollida residen-cial normalitzat (estada provisional en un centred’acollida per orientar-ne adequadament la res-posta) es va optar per un alberg tutelat nocturn iunes activitats diürnes en un altre centre. Aquestadivisió fou propiciada per la modificació de la Llei37/1991 de l’any 2002, en una situació força dife-rent de l’actual, en un context d’alarma social esti-mulat per la presència d’adolescents immigratssols i al carrer, que aparentment no podien ser ate-sos pels recursos de protecció existents.

La saturació dels centres genera tensió i conflictes entre els menors

El que s’ha pogut constatar, actualment, és unasituació desbordada que, en si mateixa, generatensió i conflicte. D’entrada, centres de nit comara, l’Alcor i de dia, com ara El Bosc han d’acollir, famesos, molts més nois que els que preveu el pro-jecte inicial, bastants més dels que hi caben encondicions raonables. El Bosc fou dissenyat perl’entitat que el gestiona per a 30 nois i ampliat arti-ficialment per a 60. Malgrat això, s’ha comprovatque, durant aquest any, la major part de dies n’hiha hagut més de 60. Ni l’espai, ni les condicionsarquitectòniques permeten de mantenir unes con-dicions mínimes per actuar educativament. Elsprofessionals, amb prou feines, poden fer res mésque contenir conflictes.

L’Alcor, presenta una situació similar des de fatemps. Inicialment, fou pensat per a un màxim(molt màxim) de 60 adolescents. Tot i així, sempre

Page 18: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS 13

n’ha tingut més. Molts cops el nombre de jovessuperava la setantena, amb un grup molt impor-tant de joves diferents cada nit que desapareixien itornaven. El volum i la dinàmica de relació basadaen la dicotomia entre dos institucions de referència(dia /nit) ha acabat generant una dinàmica basadaen la seguretat, en què els educadors han de fergrans esforços per esdevenir útils als menors.

Malgrat la precarietat de nous recursos diürns,com ara el de La Riereta, gestionat per la mateixaentitat que l’Alcor, es pot comprovar que el fetmantenir un seguiment professional i unes rela-cions personalitzades úniques al llarg de tota lajornada és clau en qualsevol possibilitat d’influèn-cia. De la mateixa manera, si, com a mínim, el cen-tre nocturn és petit i familiar, és possible que elsprofessionals estableixin algunes relacions d’in-fluència positiva amb els menors i puguin conver-tir-se, malgrat les dificultats, en referents (Situacióque s’ha pogut comprovar al CESEMI, que gestionaCreu Roja).

No s’ha trobat, però, cap professional que defensiaquest model de separació dia/nit, ni cap justifica-ció llevat de les derivades de l’emergència i el des-bordament davant la manca de recursos residen-cials normalitzats. La mateixa DGAIA va informarel Síndic, durant la visita a un d’aquests centresque, en el segon semestre d’aquest any, tot elsrecursos passarien a ser de 24 hores. Aquesta divi-sió de recursos genera profundes dificultats perarrelar, absència de responsabilitats, dualitat defigures, trasllats conflictius, establiment de mesu-res de contenció per manca de relacions establesde confiança, i pactes i projectes de futur.

Finalment, en referir-nos a aquests centres actual-ment existents, especialment al Centre de dia, noes pot deixar d’assenyalar l’enorme distorsió quegenera, en molts casos el personal de seguretat decaràcter privat. Es tracta d’un col·lectiu de guardes,en general no preparat, gens idoni, no controlat perl’equip educatiu, imposat per la DGAIA, que variacontínuament i provoca problemes afegits, a bandad’una dinàmica continua de confrontació. Tampocrespon a un criteri uniforme, ja que, en algun cen-tre, s’ha suprimit i, en d’altres, s’han trobat formesde relació més clares amb els equips educatius.

3.3. UNA O DUES XARXES DE PROTECCIÓ?

Un grup important d’adolescents immigrats com-parteix centre o recurs educatiu amb nois i noiesd’aquí, sense que això comporti més dificultats deles inherents a l’increment de la diversitat de grup ila gestió de les seves necessitats. La majoria, però,es troba actualment en recursos que tan sols atenennois magribins i, com ja s’ha dit, dissenyats per a

l’emergència i amb poques possibilitats de generarpautes de socialització i integració normalitzades.

Llevat de la singularitat d’alguns aspectes puntuals,relacionats amb l’acollida inicial o l’emergència, lamajoria dels professionals estan d’acord que s’had’evitar la creació de xarxes d’atenció diferenciadesen funció de l’origen de l’adolescent, però la dinà-mica actual en comporta el manteniment. Es desco-neix si aquest fet ha estat propiciat per la necessitatimmediata de crear noves places o si ha estat plani-ficat. Per exemple, els dos nous centres obertsaquests any són tan sols per immigrats sols. Estracta d’un cercle viciós que s’hauria de trencar, jaque aquestes respostes ja tenen, en si mateixes, unaalta dosi de problematicitat. Encara avui, fins i tot,centres que, aparentment, són CRAES ordinaris,però que atenen menors estrangers (Vilana, Els Lle-doners, etc.) depenen de l’estructura d’urgències ino formen part de la xarxa general.

S'han d'evitar les xarxes d'atenció diferenciades segons l'origen de l'adolescent

En qualsevol cas, aquesta institució continuaràestudiant les condicions educatives dels CRAES dela xarxa de centres que, actualment, acullen ungran nombre d’adolescents immigrats per fer, siescau, nous suggeriments.

3.4. DESPRÉS DELS DIVUIT QUÈ?

S’ha conegut l’excel·lent tasca que els professio-nals del Pla de majors de 18 anys (ara 16) fan perfacilitar l’autonomia dels joves extutelats, però noés el moment ni el lloc per analitzar-ne l’actuació;malgrat que aquest Pla està escassament dotat.Toti no tenir les dades actualitzades, s’observa que un50% de les seves actuacions afecta joves d’origenestranger. El mateix s’ha de dir amb el SAAEMI,malgrat que està dissenyat (un altre més) per aten-dre tan sols joves immigrats4.

Tanmateix, bona part de les demandes no són ate-ses i, en qualsevol cas, les seves actuacions afectenpocs adolescents (el nombre varia en funció de si estracta d’orientació, d’ajuda econòmica, d’habitatgeo d’acompanyament, etc.). La majoria són adoles-cents que ja han rebut una atenció més o menys

4 Per informacions indirectes coneixem que ara es normalitzaràpassant a anomenar-se SAEJ

Page 19: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

14 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

sistemàtica, en lloc d’adolescents que han arribat ala majoria d’edat enmig de tot el procés o que patei-xen dificultats. La majoria ja ha rebut una atenciómés o menys sistematitzada. La iniciativa “Punt dereferència”, endegada per un moviment de profes-sionals solidaris, l’any 2003, ha estat una bonaforma de facilitar una persona i un temps d’acom-panyament a joves de més de 18 anys per construirun mínim projecte de futur autònom. Però tan solsha afectat un petit grup joves (actualment 13).Altres, com ara El Casal dels Infants del Raval, treba-llen igualment amb precarietat en un programa d’a-collida d’aquests adolescents en famílies del país.

3.5. LA RELACIÓ AMB EL SISTEMA DEJUSTÍCIA JUVENIL

Un altre aspecte de la realitat que cal destacar sónels joves immigrats sols que, tutelats o no, van aparar al sistema penal juvenil perquè han comésalguna infracció penal. Se sap, gràcies als treballsportats a terme pel Centre d’Estudis Jurídics i For-mació Especialitzada del Departament de Justícia,que aquests adolescents i joves no delinqueixenen una major proporció que d’altres col·lectius,però que, quan la seva situació es marginalitza(això pot passar) acaben sent objecte de mesurespenals de molta més intensitat.

Encara que la xifra no fa referència només al grupde què tracta l’informe, es constata, amb preocu-pació, que més d’un 40 % dels joves internats alscentres de justícia juvenil són estrangers. S’hacomprovat que no existeix un sistema de relacióactiva i permanent entre els departaments impli-cats en el tema. Aquesta manca de relació implicaque, quan un menor estranger sol compleix unamesura imposada pel jutge en un centre de justí-cia, surti sense que cap administració n’hagi ges-tionat la documentació i ni hagi estudiat la neces-sitat o no de tutela.Tan sols ha estat un temps des-tinat a complir la mesura sancionadora, no pas acercar una sortida a la seva vida.

Més d'un 40% dels joves internats als centres de justícia juvenil són estrangers

En darrer lloc, cal destacar que, segons les infor-macions que han facilitat els educadors dels cen-tres i les entitats que treballen amb aquests joves,el nombre més significatiu de repatriacions demenors, efectuades a la nit i en condicions críti-

ques, s’ha produït des dels centres d’internamentde Justícia Juvenil.

3.6. SENTIT I VIABILITAT DEL RETORN.L’ARRELAMENT AMB VINCLES

Malgrat les declaracions públiques, no sembla queel nombre de repatriacions de menors als païsosd’origen sigui molt significatiu, tot i que ha aug-mentat. D’acord amb la informació de la DGAIA, enel primer semestre de 2005, van ser retornats 14menors (els mateixos que en tot l’any anterior). Demanera indirecta, s’ha conegut que, fins al mes dedesembre, la DGAIA havia tramitat 54 sol·licituds in’havia executat 18. Si es tenen en compte altresfonts, “l’Informe sobre asistencia jurídica a losextranjeros en Espanya” del Defensor del Pueblo,amb dades de la Comisaría General de Extranjeríay Documentación, afirma que, a Catalunya, es vanrepatriar 19 menors, durant l’any 2004 (la xiframàxima, juntament amb la Comunitat de Madrid,de tot l’Estat). El que sembla que realment canviano són les pràctiques de retorn efectiu, sinó lespropostes de retorn que, són realment moltes més(segons expliquen els educadors), les quals sóncomunicades als menors, però poques vegadesarriben a ser portades a terme.

El retorn imposat genera nous intents d'emigrar

El coneixement, per part dels adolescents, d’a-questes propostes provoca, de manera gairebéautomàtica, dificultats per treballar-hi i l’abando-nament dels recursos. No se sap si aquest retornsempre respon a criteris clars i definits i, en qual-sevol cas, aquests criteris no són compartits pelsprofessionals ni per les comunitats autònomes.

El retorn amb el seu grup familiar d’origen és con-siderat pels diferents professionals consultats comuna possibilitat enriquidora i útil en determinadessituacions, però no com una opció aplicable siste-màticament, tenint en compte tan sols criteris depolítica migratòria o intentant desplaçar al seu paísd’origen l’abordatge de les seves necessitats i difi-cultats. La qüestió que realment s’ha de plantejarés com refer uns vincles familiars que l’adolescentnecessitarà en un moment o altre de la seva vida ique apaivagarà la duresa de la seva aventura migra-tòria. El retorn imposat, però, decidit unilateral-ment per l’administració, aplicat amb nocturnitat,tan sols es viu com a càstig i repressió i, en la majo-ria dels casos, generarà un nou intent d’emigrar.

Page 20: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

Per plantejar el retorn –considerant sempre en pri-mer lloc l’interès del menor- s’ha de comptar for-çosament amb els elements següents:

• el coneixement rigorós de la realitat familiar dela qual provenen,

• un procés de treball amb l’adolescent i la sevafamília sobre la conveniència del seu retorn il’elaboració d’un projecte personal diferent

• una possibilitat real d’ajudar-lo en el seu llocd’origen.

Fer-ho d’una altra manera pot significar no com-plir les obligacions protectores que, prioritària-ment, han d’aplicar les administracions i, a més,generar noves dificultats i abocar-los a més il·lega-litat i conflicte aquí –fugida dels recursos- o aintentar noves aventures migratòries, com ha pas-sat en la practica totalitat de les repatriacions fetesfins ara.

L’Administració hauria d’estendre les experiènciespositives que, en aquest estil, tenen en marxadiverses entitats i que suposen contactes familiarsi retorns flexibles, fets a partir d’una acció tutelarprèvia, que permeten aprofitar la formació i elsuport que reben aquí per dissenyar, si cal, un pro-jecte de futur allà.

3.7. SOBRE L’ASSISTÈNCIA JURÍDICA

En aquesta institució, s’ha rebut queixes de pro-fessionals i entitats, en què es plantejava lanecessitat que aquests menors comptessin ambassistència lletrada o assessorament jurídic en elconjunt de decisions de l’Administració que elsafecta. Fonamentalment, hi ha dos tipus de raonsdarrere aquesta demanda. D’una banda, el fet detractar-se de menors sols, sense cap referentadult amb què comptar per tenir criteri i defensarel seu punt de vista, les seves necessitats. De l’al-tra, el fet de trobar-se sotmesos a la intervencióde dues administracions, la protectora de laGeneralitat de Catalunya i la de l’AdministracióGeneral de l’Estat, relacionada amb la seva condi-ció d’estranger, que no sempre actuen de lamateixa manera.

Fins aquest moment, en els casos que s’han cone-gut i, atenent les respostes rebudes del Departa-ment de Benestar Social i Família, la DGAIA ni tansols accepta que el lletrat al qual un menor d’ori-gen immigrat sol designa com a representant seupugui accedir al seu expedient i conèixer ambpossibilitat de recurs les decisions protectores. Lanecessitat de l’assistència jurídica rau en l’obliga-ció de garantir que realment s’ha escoltat activa-ment allò que el menor expressa sobre la sevarealitat i la seva voluntat. Igualment, ha de servir

per garantir que, quan les dues administracionsque intervenen no tinguin el mateix criteri d’ac-tuació, predomini sempre l’interès primordial delmenor.

3.8. EL PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ.2005-2008

Aquest document, recentment aprovat pel Govern,no fa, en el conjunt de pàgines destinades a la rea-litat migratòria i a la proposició de línies i criterisd’actuació, cap reflexió ni anàlisi específic sobre elfenomen dels adolescents sols que han arribat aquí.Potser per això, després, aquests adolescents i jovesno es tenen en compte, de manera significativa, enels diversos programes departamentals previstosque els podrien afectar positivament. Es desconeixsi ha estat un buit o respon a la voluntat de consi-derar que es tracta fonamentalment de nois objectede tutela, en tant que ciutadans menors.

El Pla del Govern no fa cap reflexió sobreel fenomen dels menors sols

El document descriu les situacions en què es rela-ciona infància i processos migratoris i fa referèn-cia, de manera singular, al reagrupament familiar ials infants nascuts aquí de parelles en què algunsdels membres prové d’una immigració estrangerarecent. Hauria de considerar, però, les situacionsderivades de la immigració sense referents adultsde nois i noies menors d’edat.

A aquests nois i noies, també se’ls haurien d’apli-car les premisses i els criteris d’atenció que defi-neix el Pla. De manera significativa, els assenyalatscom interdepartamentalitat, normalitat, integraciói ciutadania. Quan es plantegen com a objectius,entre altres, “l’acollida (cordial) de les persones ensituació de vulnerabilitat”, o “la incorporació delsjoves d’origen immigrant en les polítiques dejoventut”, s’hauria de pensar, de manera singular,en aquests adolescents i joves. De manera especí-fica i clara, la qüestió tan sols apareix en dues pro-postes concretes: el Programa de menors no acom-panyats i el Programa d’autonomia i inserció socio-laboral dels menors sense referents familiars.

Finalment, es considera un oblit significatiu que,en referir-se al marc legal i competencial d’actua-ció, no es faci cap referència a les lleis de protecciócatalanes, que són l’únic marc competencial rela-cionat amb el tema en què la Generalitat de Cata-lunya té competències plenes.

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS 15

Page 21: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

16 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

D’acord amb el que estableix la Constitució, espe-cialment l’article 39.4, la Ley 1/1996 de protecciónjurídica del menor, les lleis pròpies de Catalunya(Llei 37/1991; Llei 8/1995) d’atenció i protecció delsinfants i adolescents i, tenint en compte l’article 3de la Convenció sobre els drets de la infància de lesNacions Unides, que estableix que “en totes lesaccions que concerneixin l’infant, tant si són dutes aterme per institucions de benestar social públiques oprivades, o per tribunals de justícia, autoritats adminis-tratives o cossos legislatius, la consideració principal hade ser l’interès primordial de l’infant”, el Síndic fa lesrecomanacions següents:

1. LES RESPOSTES GLOBALS

• La complexitat del fenomen i la seva permanèn-cia en el temps obliguen que sigui considerat demanera integrada pels diversos departaments dela Generalitat per evitar convertir-la en una sim-ple qüestió de protecció de menors.

• La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’A-dolescència, del Departament de Benestar iFamília de la Generalitat, hauria d’arribar aacords amb organismes similars de les princi-pals comunitats autònomes en què van a pararels adolescents immigrats sols sobre les formes,el temps i els mecanismes per a documentar itutelar aquests nois, i evitar el maltractamentque la descoordinació els està provocant. Igual-ment, hauria de fer el mateix amb els responsa-bles de la Delegació del Govern de l’Estat a Cata-lunya amb les qüestions relacionades amb lesseves competències.

La Generalitat ha de tenir una planificació clara i estable

• Malgrat que les dinàmiques i les composicionsdels moviments migratoris dels adolescents solssón canviants, el Govern de la Generalitat i, espe-cíficament, el Departament de Benestar i Família

–més enllà de les previsions legals- ha de tenirunes directrius i una planificació clares i estables,i evitar la provisionalitat i l’atenció dominada perl’emergència. No sembla que les previsions fetesen el Programa de menors no acompanyats i en elPrograma d’autonomia i inserció sociolaboraldels menors sense referents familiars del Pla deciutadania i immigració 2005-2008 siguin sufi-cients. A més, dóna per bons alguns dels recursosque s’han assenyalat com a inadequats.

• La Federació de Municipis de Catalunya i l’Asso-ciació Catalana de Municipis i Comarques hau-rien d’impulsar acords amb els diversos ajunta-ments que en formen part per facilitar a la Gene-ralitat la creació de centres i recursos per alsmenors en els seus territori, explicar als seusconciutadans i conciutadanes el sentit i la formade funcionament d’aquests recursos i donarsuport a les entitats que els gestionen.

2. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA

SOBRE LA TUTELA:

• Ateses les situacions de desprotecció en què estroben, de facto, aquests adolescents, la pautageneral hauria de ser assumir la tutela demanera immediata, sens prejudici que posterior-ment pugui ser modificada.

• La DGAIA hauria d’iniciar, des del primer dia, elstràmits per documentar i empadronar el menor ila gestió inicial del seu permís de residència.

• Aquesta celeritat hauria de ser especialmentaplicada a aquells nois que tenen més de 17 anyi poden arribar a la majoria d’edat enmig delstràmits. Seria raonable que, en tot cas, l’Àrea desuport als joves tutelats i extutelats continuésprestant-los atenció. Aquesta nova àrea queacaba de ser creada (Decret 243/2005) hauria detenir molta més capacitat d’actuació i recursosque el Pla de majors de 18 anys existent fins ara.

• Es considera que la declaració de desempara-ment i la tutela són decisions administratives

RECOMANACIONS PRINCIPALS

Page 22: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓ DELS MENORS IMMIGRATS SOLS 17

que afecten els menors i que, en el cas dels ado-lescents immigrats sols, no tenen cap personaadulta que els pugui donar suport. És per aixòque han d’estar informats i poder comptar, sivolen, amb el suport d’un lletrat o d’un represen-tant legal extern.

Els menors han de poder tenir el suportd'un lletrat

CENTRES I RECURSOS:

• La DGAIA hauria de desenvolupar el conjunt de laseva xarxa de recursos per a la protecció demenors de manera global i normalitzada i evitar–llevat d’aspectes breus i concrets relacionatsamb l’acollida inicial- la creació reiterada de nousserveis exclusivament per a menors immigrats.

• Igualment, en un breu termini, s’haurien detransformar els centres de dia i de nit i convertir-los en centres de 24 hores, ja siguin d’acollida oresidencials d’atenció educativa. En la reformade les lleis de protecció, s’hauria d’eliminar lapossibilitat de creació d’aquests recursos tanespecífics, apareguts amb la modificació de laLlei 37/1991 de l’any 2002.

• Les adjudicacions de serveis a entitats col·labo-radores de la DGAIA han de tenir prou recursoseconòmics perquè els professionals que prestenatenció a aquests adolescents siguin remuneratsadequadament i valorats de forma que s’eviti lagran rotació que hi ha actualment. La supervisióexercida activament ha de controlar aquestarotació i facilitar-ne el suport i l’ajuda adequats.

Els centres de dia i de nit s'han de convertir en centres de 24 hores

• Els immigrats menors de 16 requereixen unapreocupació especial. D’una banda, en el mante-niment i la construcció de vincles afectius, del’altra, en les respostes formatives que han derebre. S’ha de pensar de manera especial comse’ls facilita l’escolarització obligatòria i se’lsadapten els programes d’inclusió i atenció a ladiversitat existents, per evitar la desescolaritza-ció avançada. Però, també cal que la resposta

protectora els serveixi d’orientació per accedirals recursos de formació ocupacional, si escau,quan tinguin l’edat.

SOBRE LES PROPOSTES DE RETORN:

• Per procedir a un retorn, s’ han de tenir-se encompte sempre els factors següents:

1) un coneixement rigorós de la realitat familiar dela qual provenen,

2) un procés de treball amb l’adolescent i la sevafamília sobre la conveniència del seu retorn i l’e-laboració d’un projecte personal diferent

3) una planificació de l’ajuda que rebrà en el llocd’origen.

• Tot i que el retorn no sigui l’opció sempre mésadequada, el procés de treball amb aquests noisha d’incloure formes de manteniment dels vin-cles familiars, que impliquin les famílies tantcom sigui possible en el seu projecte de futur.

SOBRE ELS SISTEMES DE REGISTRE IL’EXPEDIENT DEL MENOR:

El Departament de Benestar i Família hauria dedisposar d’un sistema adequat de gestió dels expe-dients i registrar el seguiment de les atencions quepresta als infants i adolescents, de manera que espugui conèixer el nombre i les característiques deles persones ateses, el temps d’estada en els recur-sos, la seqüència de les intervencions i l’avaluacióbàsica d’allò que s’ha fet.

3. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA

• Els departaments de Justícia i Benestar i Famíliahaurien d’establir, amb urgència, formes de tre-ball conjunt i d’ajuda mútua, de manera que elsadolescents i joves sota la mesura de la justíciade menors puguin veure com són ateses, demanera ràpida, les seves necessitats derivadesd’una situació de desprotecció. El mateix hauriade passar quan els menors estan sota tutela ipassen a institucions de justícia.

• El Departament de Justícia hauria de conèixerprèviament les repatriacions que es fan a partirdels centres educatius dels quals és responsablei garantir que es fan d’una manera adequada,respectuosa amb lla condició de joves d’aquestsadolescents, i, tenint present que estan sota laseva responsabilitat perquè eren o són menors,amb coneixement del que succeirà quan arribinal seu país d’origen.

Page 23: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

18 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

4. ADMINISTRACIÓ LOCAL

• S’haurien de reactivar els acords de col·laboraciói treball conjunt que, anys enrere, van signar laDGAIA i alguns ajuntaments de l’àrea metropoli-tana per al seguiment i el suport conjunt delsadolescents immigrats sols. S’hauria d’arribar anous acords de treball conjunt i implicar-hi mésajuntaments de Catalunya. És especialmentimportant que això sigui reactivat per part del’Ajuntament de Barcelona i que els educadors itreballadors socials de les seves unitats d’atenciósocial primària s’impliquin amb més intensitaten el tema.

Page 24: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS

INFORME EXTRAORDINARIO Febrero 2006

Page 25: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats
Page 26: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 21

Los fenómenos migratorios de los adolescentes ylos jóvenes no pueden ser considerados sin teneren cuenta el conjunto de movimientos de pobla-ción, por razones económicas, que afectan aEuropa y al resto de países desarrollados. Éstos,además, tienen las raíces en situaciones depobreza y graves desigualdades económicas, y ennecesidades productivas y de desarrollo de nues-tras sociedades. No se trata, pues, de un fenómenosimple y puntual, ni de una realidad que puedadesaparecer a corto plazo.

En el caso de las personas menores de edad, chicosy chicas que aquí son adolescentes, se añadenotras variables entre las que cabe destacar un grandesequilibrio demográfico. Mientras que, en estepaís, la tasa de natalidad es, desde hace tiempo,extraordinariamente baja, en los países extraco-munitarios más próximos es muy alta. Todo eso,en un mundo globalizado, de televisión e Internet,en que los estilos de vida son difundidos, admira-dos, rechazados y copiados en cualquier lugar delplaneta. Lo que ahora se vive es, en gran medida,el movimiento de los chicos que, al acabar su difí-cil niñez, buscan un proyecto de futuro, imposiblepara la mayoría si se quedan en su país. Para los dela ribera próxima del mediterráneo, los adolescen-tes magrebíes de los que habla esta propuesta,además, la convicción, de que la forma de vidapositiva y exitosa es próxima, es posible.

Esta institución abrió una nueva1 actuación de ofi-cio, hace ahora un año, para hacer un seguimientode los adolescentes, menores de edad, que hacíansolos un proceso migratorio y acababan en los pue-blos y las ciudades de Cataluña, y, normalmente,entraban en relación con el sistema de protecciónde menores. Entre diferentes las razones que justi-ficaban esta actuación había:

• los supuestos cambios en el número y sus carac-terísticas,

• el desbordamiento de los sistemas de atención,• la inadecuación en el diseño y la organización de

los recursos• las denuncias de posibles vulneraciones de dere-

chos, por acción u omisión, de las diferentesadministraciones responsables.

A lo largo de todo el año, algunos profesionales yentidades cívicas se han dirigido al Síndic, hansolicitado que se interviniese en este asunto y hanexpresado preocupaciones similares.

Durante estos meses se han visitado los centros -dedía, de noche, residenciales- en los que los adoles-centes son acogidos y se han mantenido reunionesde trabajo con los diferentes equipos educativos.Igualmente, se ha reflexionado y debatido sobreesta realidad con diferentes profesionales implica-dos desde hace tiempo en la atención de estos ado-lescentes, y se ha recogido lo que ellos considera-ban buenas formas de actuar, criterios respetuososhacia sus derechos y experiencias exitosas.

También se han pedido diversas informaciones ala Dirección General de Atención a la Infancia yAdolescencia (en lo sucesivo DGAIA) y se hanmantenido reuniones de trabajo con algunos desus profesionales y responsables, que han comuni-cado al Síndic las orientaciones, las dificultades ylos éxitos de su actuación institucional.

En este periodo, han visto la luz diferentes trabajossobre la realidad de estos menores, especialmenterelacionados con su paso por Cataluña, que permi-ten contextualizar el análisis y las sugerencias quepresenta este informe. Ya se dispone de informa-ciones, valoraciones y propuestas que tienen quever con adolescentes que están o han estado enCataluña, y con la atención que han recibido.

Defensores de otras comunidades autónomas sehan ocupado, recientemente, del tema y se hapodido intercambiar criterios, en la medida en quelas realidades eran próximas. Especialmente se haparticipado con el Ararteko de Euskadi en eldebate de las propuestas que hace al parlamentode su comunidad (“Situación de los menoresextranjeros en la CAPV”), entre otras razones por-que buena parte de los menores que son atendidospor las diputaciones forales habían sido atendidosen Cataluña.

Ésta es una realidad dinámica y compleja. Es untema que no se puede dar por cerrado. Esteinforme quiere contribuir, desde esta perspectiva,a mejorar las formas de trabajo de las administra-ciones.

INTRODUCCIÓN

1 Las anteriores más significativas habían sido la 2940/1998, la409/2001, la 43773/03

Page 27: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats
Page 28: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

1. SOBRE LAS CARACTERÍSTICAS YCAMBIOS DEL FENÓMENO

1.1. COMPLEJIDAD DEL FENÓMENO Y DE LAS RESPUESTAS DE LASADMINISTRACIONES

Al igual que en el resto de procesos migratorios, lasdiferencias económicas, de nivel de vida, de posi-bilidades de futuro entre el país de origen de estosadolescentes y éste son esenciales en la genera-ción de las expectativas que los llevan a emigrar.De manera más específica, es preciso tener pre-sente que se deviene lo que se podría definir comoinfantilitzación de los procesos migratorios, o como lacara adolescente y joven de una parte de la pobreza.

Se trata de una realidad que tiene que ver con elmodo en que pueden imaginar su futuro las gene-raciones jóvenes desde los territorios más próxi-mos a las sociedades urbanas muy desarrolladas yresponden, en cualquier caso, a mecanismos deglobalización, de la sociedad y la comunicación. Nose trata de un fenómeno que pueda remitir a cortoplazo. El aumento (en momentos puntuales o demanera sostenida) del número de los que llegan–especialmente al sur del Estado- y la modifica-ción de las vías de acceso y de los lugares de ori-gen, parece ser que evidencian que se trata denecesidades y dificultades persistentes que, entodo caso, van evolucionando en su forma deexpresarse.

La respuesta del problema no puede venir de un único departamento y administración

Tampoco es fácil dar la respuesta adecuada alfenómeno, ni parece ser que ésta pueda venir tansólo de las actuaciones de un solo departamento ysólo de una administración. Una cosa es que elnúcleo central de la actuación recaiga en quientiene las competencias derivadas de la protección

de los menores de edad y, otra, que toda la actua-ción tenga que recaer en el Departamento de Bien-estar Social y Familia, a pesar de que, en tanto queprincipal, tiene que ejercer la actuación de maneraeficiente.

Las planificaciones dela DGAIA no se han seguido ni alcanzado

Pese a lo que han hecho de forma significativa-mente positiva algunos ayuntamientos, muchosde estos adolescentes y jóvenes, de manera reco-nocida o en la alegalidad, están en la calle y malvi-ven en diferentes municipios. Igualmente, son losayuntamientos los que tienen que trabajar con suscomunidades para que la administración compe-tente pueda, por ejemplo, poner en marcha loscentros residenciales u otros recursos necesariosque chocan con oposiciones pocas veces acepta-bles. Además, como después se señala, una partede las disfunciones aparecen por la falta de crite-rios similares de actuación entre las diferentescomunidades autónomas o por la falta de coordi-nación con la Administración central en aquello enlos que es competente.

Sin embargo, los cambios y la situación de desbor-damiento permanente no parece que pueda justi-ficar la inexistencia de unas directrices de actua-ción estables, a medio y largo plazo, que disminu-yan el descontrol y la improvisación y que generenefectos positivos para la mayoría de los adolescen-tes inmigrados solos. Las informaciones y las pla-nificaciones que la DGAIA facilitó a comienzos deaño han sido cambiadas y escasamente cumpli-das. Centros, inicialmente abiertos, han sido clau-surados (La Conreria en Tiana), otros, nuevos, sontotalmente provisionales y precarios (El Castell,Can Mundet).

En la investigación de información, en las visitas yconversaciones se han podido constatar buenasprácticas, funcionamientos adecuados, formaspositivas de actuar. Algún profesional insiste enseñalar que los adolescentes regularizados e inte-

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 23

PRINCIPALES CONSIDERACIONES

Page 29: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

grados se cuentan por centenas, aunque sólo sehable de los retornados, que, de hecho, sólo sondecenas. Es plenamente cierto. Algunas formas deactuar parecen extraordinariamente correctas y seha podido comprobar que eran valoradas por loschicos. Aunque otras prácticas no parece que pue-dan llegar a funcionar nunca ni con buenos profe-sionales.

Muchos y muchas profesionales han hecho y estánhaciendo esfuerzos para contener y cambiar lasituación. En bastantes casos es gracias a profesio-nales de gran valor que un recurso funciona. Peroun sistema cargado excesivamente sobre su res-ponsabilidad genera un gran desgaste y una fuertedificultad para contar con los profesionales nece-sarios. En algún recurso se han encontrado rota-ciones continuas de educadores, sistemas perma-nentes de selección de personal con dificultadespara que los escogidos sean idóneos.

Antes de continuar con el análisis y las propuestascorrespondientes, cabe destacar que tan sólo sehace referencia a una parte de todo el fenómeno.Sólo se trata de los chicos solos que han hecho suproceso migratorio desde los países del Magreb y,casi todos, desde Marruecos.

1.2. LAS ESTADÍSTICAS

Los datos facilitados, a petición del Síndic, el 16 defebrero, el 4 de mayo y el 20 de julio, la estadísticamensual “Medidas Protectoras” de la DGAIA, y elanálisis de los datos de los diferentes estudios nohan permitido llegar a obtener una radiografíaclara del volumen de chicos y chicas extranjerosemigrantes solos. Las cifras que a menudo lasadministraciones facilitan a los medios de comu-nicación y las que se han proporcionado al Síndictienen escasa consistencia y no permiten compa-raciones en el tiempo ni evaluaciones de las actua-ciones realizadas2.

Es innegable que durante el último año se ha pro-ducido un aumento significativo del número demenores solos que han llegado a Cataluña y de losque han sido, de alguna manera, atendidos por elsistema protector. Pero, no hemos podido cuantifi-car de manera objetiva este aumento, ya que lascifras facilitadas son dispares.

El principal problema radica en el hecho de que sefacilitan “fotos fijas” sobre la población al final de

un mes o un periodo, pero no de los flujos, de lasentradas y salidas o de los itinerarios de relacióncon la DGAIA a lo largo de un periodo. Si se hacecaso de la estadística mensual, el número demenores que al final de mes eran atendidos haaumentado un 10% de media durante el primersemestre del 2005, habiendo meses con unaumento de hasta el 25%. Pero, todo eso no encaja,por ejemplo, con las cifras facilitadas por los cen-tros de atención nocturna, según las cuales elnúmero de menores diferentes atendidos en unmes dobla, como mínimo, el de menores presentesa final de mes. En la lista de bajas de alguno deestos centros de noche se ha podido comprobarque, en un 49% de éstas, consta como motivo “des-aparecido”. Igualmente, algunas altas son real-mente retornos o ya han sido contabilizadas en elrecurso del que provienen.

El último año han aumentado mucho los menores llegados a Cataluña

La complejidad se incrementa, además, porqueexisten recursos tan solo pensados para extranje-ros y recursos generales, que tienen tambiénextranjeros, sin que las características de unos yotros sean claras ni se sepa quién va a cadarecurso ni cómo se pasa del uno al otro. Además, lacategoría extranjero se refiere a chicos y chicas delugares muy diferentes, de la cual los magrebíesson una parte. Tan sólo ahora se ha sabido lanacionalidad de origen de algunos de estos meno-res, referida a algunos recursos de atención.

De la información que se ha conocido, la máscierta sería la siguiente:

• La cifra de menores “extranjeros” tutelados aten-didos en centros ordinarios, de acogida o deintervención educativa no ha variado en los últi-mos meses y se mantiene, con pequeñas varia-ciones, en el 14% del total de menores que laDGAIA atiende en centros ordinarios. Este por-centaje no ha variado porque no puede variar, yaque los recursos residenciales estables de la redde protección no han aumentado y están satura-dos.

• La verdadera presión y variación en el número seproduce en los llamados “recursos de urgencia”,ya sea de estudio de la realidad del menor, ya seade albergue para darles las atenciones mínimas,ya sea los “centros” específicos que existían o

24 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

2 Mientras se redactaba este texto la DGAIA ha cambiado el for-mato de sus estadísticas. Las referidas a los meses de agosto,septiembre y octubre (última disponible al redactar esteinforme) permiten corregir, ligeramente, algunas de las dificul-tades de conocimiento.

Page 30: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

han sido creados3. Hace casi un año que los cen-tros de día y los centros de noche acogen unnúmero de adolescentes superior al de las plazasdisponibles y muy superior al de las previstas enel proyecto original.

• Esta saturación es producto de nuevas altas,pero, muy especialmente, de la no salida, o sea,de la permanencia durante meses en serviciosprovisionales, sin pasar a recursos (residencia-les, formativos, laborales, de seguimiento educa-tivo, etc.) de la red ordinaria general. Parece serque se trata más de una crisis de gestión generalque de un desbordamiento generado por lasentradas. Aun así, el sistema se descongestionaporque un número significativo de adolescentesllega a la mayoría de edad, desaparece y pasa aengrosar, con mucha probabilidad, el mundo dela exclusión social.

Los recursos residencialesestán saturados

• No existe, o si existe no ha sido facilitado por laadministración, un sistema de seguimiento delconjunto de actuaciones sobre cada menor quepermita conocer realmente el itinerario seguidopor cada chico o chica en la administración pro-tectora o en el conjunto de recursos sociales yeducativos del país o de otras comunidadesautónomas. No sabemos con claridad quienesson, cuantos son y, mucho menos aún, el tipo deatención que reciben, si reciben.

Todo eso se deviene en un marco global en que laDGAIA ha visto como aumentaba el volumen demenores atendidos (un 6% en el primer semestredel año), sin tener en cuenta el número de meno-res extranjeros atendidos por los servicios deurgencia. Además, los que provienen de otros paí-ses de fuera de la Unión Europea ya son un gruposignificativo al cual es preciso prestar una aten-ción importante.

En cualquier caso, parece ser que las magnitudesreferidas a adolescentes del Magreb fluctúan,pasan por ciclos y responden a diferentes variablesy contingencias que evolucionan significativa-mente en el tiempo.

1.3. ALGUNAS CARACTERÍSTICAS QUE ESPRECISO TENER EN CUENTA

En esta actuación de oficio se hace referencia,prácticamente, a los chicos adolescentes que emi-gran provenientes de Marruecos y están legal-mente solos. Eso no quiere decir, pero, que las dife-rentes cuestiones que afectan a los menores emi-grantes puedan circunscribirse en este grupo. Yahace tiempo que también hay de otras latitudes y,no sólo chicos sino también chicas. Es el caso delos menores solos de países de Europa del Este y deAmérica Latina, o de aquéllos que han emigradoacompañados, pero que, finalmente, llegan al des-amparo en plena adolescencia. Estas nuevas reali-dades también son objeto de seguimiento porparte del Síndic y, si procede, se harán las corres-pondientes recomendaciones más adelante.

Los chicos provenientes de Marruecos no son nin-gún colectivo uniforme. Responden a realidadeshumanas y sociales muy diferentes y no tendríanque ser tratados educativamente de manerahomogénea (como tampoco se hace con los naci-dos aquí). Más allá, pero, de la idiosincrasia perso-nal, algunas de las características sociales comu-nes han ido cambiando globalmente, tal y como seha podido deducir de las diferentes fuentes deinformación, y conforman un grupo mucho másdiversificado que hace un par de años. En resu-men, con respecto a la atención que se debe darpodría destacarse lo siguiente:

Los menores procedentes de Marruecos no son un colectivo homogéneo

• Los chicos que vienen no son exactamente loschicos abandonados de las calles de las grandesciudades de Marruecos, sino chicos que, a pesarde vivir en familia, pasan muchas horas en lacalle y han abandonado prematuramente losestudios. Mayoritariamente son del norte delpaís.

• La relativa estabilidad familiar (convivencia delnúcleo entero, ausencia de episodios graves deconflicto o maltratos) va acompañada normal-mente de pobreza grave o de una economía depura supervivencia. La mayoría proviene defamilias muy numerosas.

• Buena parte de los recién llegados provienen defamilias que viven o vivían en zonas rurales del

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 25

3 Recursos muy diversos que la DGAIA cataloga como “centro deprimera acogida y de inserción sociolaboral”

Page 31: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

sur; a menudo ya habían emigrado a ciudadesmás grandes, como por ejemplo Ourzazate yErrasideia.

• Estos chicos del sur proceden de situaciones demayor pobreza aún y de trabajo y separación dela familia para poder contribuir a su sustento.Tienen capacidad de autonomía y fuertes vín-culos afectivos familiares que pueden ser muyútiles.

• Las expectativas y motivaciones de la emigra-ción resumen la investigación de un futuromejor, similar a la de los adultos, que permitaenviar dinero a la familia, adquirir productos demoda, en el caso de las adolescentes, aventu-rarse o ser libre.

• Para los del norte, con mayor vida de calle, tieneuna gran importancia, en su aventura, la red deiguales. Para los del sur, la red familiar. Los pri-meros toman ellos mismos o en grupo esta deci-sión. Los segundos lo hacen como proyecto defuturo con el soporte de la familia (Tal y comoalguno explicaba, el consejo podía llegar a ser:“mejor en España en prisión, pero comiendo, queaquí muriéndote de hambre”).

Parece que se está incrementando el número de los más jóvenes (13-15 años)

• Todos, pero, mantienen activamente el vínculocon la familia, salvo que ya se encuentren en unasituación marginal o privados de libertad.

• También parece nueva la presencia simultáneade hermanos.

• A pesar de que no se ha podido comprobar laexactitud de esta afirmación, parece ser que estáaumentando el número de los más pequeños(13-15 años). Según la DGAIA, el promedio deedad el 2004 fue de 15,4 años. Se comprobó alea-toriamente la lista de presencias en un centro denoche, un día de septiembre, y el 20% de los pre-sentes no tenía aún 15 años. A su vez, en todoslos trabajos de investigación, que se refieren aprocesos migratorios de años anteriores seencuentra un porcentaje significativo de chicosde menos de 15 años.Tanto si ha habido un cam-bio significativo o como si no, se trata de ungrupo que requiere una atención especial y res-puestas diferentes.

2. MIGRACIONES Y DERECHOS DE LAINFANCIA Y ADOLESCENCIA

Se ha observado, con preocupación, que las dificul-tades para responder a la situación de los adoles-centes que emigran solos puede dejar de lado susderechos. Afortunadamente, la Instrucción 3/2003de la Fiscalía General del Estado, que considerabaemancipados a los extranjeros solos mayores de16, se abandonó sin efecto. Pero la idea de fondoque no se trata de menores débiles ni indefensos,sino de jóvenes con suficientes recursos persona-les, persiste.

No existe la posibilidad de debate ni de excepción.Aquí y ahora, de acuerdo con la Convención deNaciones Unidas sobre los derechos de los niñosde 1989, ratificada por el Estado Español y parte denuestro ordenamiento jurídico, un menor es quiénaún no tiene 18 años. La lectura que a veces, sehace de la Convención tiende a ser más bien resig-nada, como si, por culpa de esta norma, se estu-viese obligado a prestar a los sujetos menores de18 años una atención que no reciben en su país deorigen. Recientemente, (01/09/05) el Comité de losDerechos del Niño de las Naciones Unidas hahecho pública la Observanción general núm. 6(2005) “Trato de los menores no acompañados yseparados de su familia fuera de sus países de ori-gen” en que recuerda que el niño es cualquieramenor de 18 años y las obligaciones jurídicas delos estados signatarios de proteger los menores.

Las mismas obligaciones se derivan de la Constitu-ción, especialmente del artículo 39.4, y de la Ley1/1996 de protección jurídica del menor. A todos losmenores presentes en Cataluña, además, se lestiene que aplicar las leyes propias de atención yprotección de los niños y adolescentes (Ley 37/1991;Ley 8/1995).

El interés primordial del menor está por encima de cualquier otro interés

Resulta imprescindible que los responsables de lasadministraciones expliquen eso en positivo. Tantosi están aquí, como si consigamos que no vengan,como si vuelven a su país, cumplir la Convenciónsupone preocuparse porque se cumpla en todaspartes. Nuestra obligación no nace simplemente delhecho de que han traspasado las fronteras. Aquí oallí son menores que se han hecho presentes eneste país y a los que nuestra intervención debegarantizar unos derechos básicos. Como signatarios

26 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Page 32: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

de la Convención, es preciso defender su aplicaciónpara el máximo posible de menores y que ésta,como ya recordaban en el informe sobre el Regla-mento de la Ley Orgánica 4/2000 (RD.2393/2004),prevalezca sobre el resto de normas.

Como ya se destacaba en el mencionado Informe,la Convención y la Ley Orgánica 1/1996 de Protec-ción jurídica del menor, dejan muy claro que elinterés primordial del menor está por encima decualquier otro interés y, por lo tanto, tiene queregir la interpretación de las leyes y los reglamen-tos de inmigración. Sin excepción, las administra-ciones responsables tienen que ocuparse las per-sonas solas de menos de 18 años, velar por su des-arrollo y su bienestar. En cualquier caso, no se tratade una simple protección benéfica, sino de darlesla respuesta adecuada y respetuosa que establecenlas leyes, y que implique al menor en su proyectoy facilite los esfuerzos y las decisiones autónomas.

3. LA RESPUESTA PROTECTORA

Cuando estos chicos llegan a las dependencias dela DGAIA presentan un conjunto de necesidades alas cuales es preciso dar respuesta. Algunas son lasde subsistencia más básica, otras tienen que vercon la necesidad de una tutela adulta y con eldiseño del futuro más inmediato. Conviene anali-zar las respuestas que dan separadamente paraincidir en las carencias principales.

3.1. LA TUTELA Y LAS SITUACIONES DEDESPROTECCIÓN

Las informaciones disponibles indican que esclave, en el proceso de ayuda a estos chicos, quelos adolescentes emigrantes dispongan rápida-mente de un educador o educadora de referenciaque les ayude a gestionar su soledad, a situar, enrealismo, su imaginario de proyecto migratorio, y adescubrir sus posibilidades y las limitaciones de lasociedad en que se encuentran. Actualmente, esono es así. En el mejor de los casos, pasarán mesescon al menos tres profesionales de referencia (sino es que no hay rotación de personal y de centro,o de recurso).

La mayoría de estos adolescentes tendrá que cons-truir una referencia con el profesional de los servi-cios centrales de urgencias, otra con el educadorresponsable de su caso del centro de día y otra conel educador responsable del albergue de noche (losque tienen la suerte de estarse en un centro de 24 horas tal vez tan solo dos). Cada cual cumpleunas funciones diferentes. Los tres juntos dificul-tan la construcción de vínculos y el estableci-

miento de relaciones de confianza. Cada cual llega,a veces, a conocer vidas diferentes.

No parece ser que, para la mayoría de casos, el pro-fesional de referencia básica pueda ser el del servi-cio de urgencias. Pese a su buena tarea, parecetener como responsabilidad institucional averi-guar motivos para no considerar al menor desam-parado. Algunos chicos y chicas piensan que aque-llo que le expliquen condicionará el hecho de tenero no tener papeles, lo cual les obliga en construiruna historia ad hoc.

Además, la carga de trabajo y la forma con el quetienen que trabajar, sólo con encuentros puntualesen el despacho, difícilmente puede servir paraconstruir un proceso confiado de acompaña-miento. Se ha comprobado que existe una pautade observación común que, periódicamente,envían los educadores de los recursos a los servi-cios de urgencia, pero también que, prácticamentenunca, unos y otros profesionales discuten juntosaquello que realmente conviene al adolescente. Ose cambia su forma de trabajar o se asigna estafunción a los educadores y educadoras de otrosrecursos.

La tutela se tiene que otorgar de forma inmediata

Sin perjuicio de una posible modificación poste-rior, hay que producir una tutela legal inmediata,con todas las limitaciones y provisionalidadessean necesarias. Con el adolescente solo inmi-grado hay una situación de desprotección (crítica opermanente) de facto, que es preciso corregir inme-diatamente, con independencia de la investigaciónde información sobre cuál es el status jurídico que,en el futuro, tendrá que revestir su permanenciabajo la responsabilidad de la administración, si,en el futuro, habrá que pensar en el retorno oreconocer definitivamente que se encuentradesamparado.

No está claro, ni tiene una forma única de apli-carse, el periodo que la administración protectoratiene para tutelar y comenzar a tramitar los dife-rentes documentos legales que el menor necesita.Las comunidades autónomas más afectadas(Andalucía, Madrid, Catalunya, Euskadi) tienen cri-terios y prácticas diferentes. Las prácticas son dife-rentes, incluso, entre territorios de una mismacomunidad. Todo el mundo está de acuerdo que laausencia de respuestas rápidas, la incertidumbresobre el futuro más inmediato, la ubicación en los

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 27

Page 33: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

limbos legales son la principal fuente de tensionesy dificultades para trabajar con estos menores.

La secuencia útil de trabajo parece que debe ser:

1) Otorgar la tutela con la mayor inmediatez mien-tras se estudia la realidad del menor y delnúcleo familiar de origen. Evitar que esta fasede estudio comporte, en la práctica, meses deprivación de acceso a los recursos socioeducati-vos y a la formación prelaboral y ocupacional.Especialmente, cuando se comprueba la volun-tad de continuar aquí y la posibilidad de retornoes lejana (no hay dificultades para cambiar decriterio sobre la tutela más tarde).

2) No esperar los nueve meses que establece elReglamento de la Ley 4/2000 (Decreto 2393/2004)para comenzar a documentar al menor y trami-tar su residencia. Se trata de un periodomáximo, pensado como garantía, no comotiempo de espera. Después de nueve meses,cuando se declare definitivamente el desam-paro, la documentación personal, el empadro-namiento y el permiso de residencia tendríanque estar tramitados, y no comenzar a tramitar-los en aquel momento

Si la práctica y la aplicación correcta de las leyesconducen al hecho de que la mayoría estén muchotiempo aquí, no tiene sentido perder tiempo y agu-dizar la desprotección en que se encuentran, locual hace muy difícil el trabajo de los educadoresque les prestan atención y facilita que los menoresse desconecten del sistema y acaben en el mundomarginal.

Las dilaciones tienen un efecto especialmentenegativo en el grupo de los que llegan con 17 años.Llegan a la mayoría de edad sin tutela y sin per-miso de residencia y les será aún más difícil que alos inmigrantes adultos regularizar su situación.Pese a haberlo pedido en entrevistas con la admi-nistración, no se ha podido obtener la cifra delnúmero de chicos que se han encontrado en estasituación en los últimos meses. Parece quetampoco se sabe nada de cuál ha sido su futurouna vez han perdido el contacto con la admi-nistración.

La valoración sobre si estos menores se encuentranen las situaciones que la ley describe como desam-paro puede estar sesgada, especialmente si sólo setienen en cuenta los supuestos más restrictivosque define el Reglamento sobre menores desampa-rados y la adopción (Decreto 1/1997 de 7 de enero).Debería hacerse a partir de la definición amplia yclara hecha por la Ley 37/1991, basada en la ausen-cia de personas responsables de la guarda y en lafalta de elementos básicos para su desarrollo.

Se ha constatado que los profesionales que atien-den estos adolescentes de día en día en los dife-rentes recursos, los de los servicios que estudiancada caso y los responsables de estos profesiona-les a la DGAIA valoran de maneras opuestas ycambiantes hechos, como por ejemplo tener fami-lia y sus características o estar en la miseria en supaís de origen. Es preciso valorar la precariedadvital, la ausencia de un horizonte mínimo defuturo, la ausencia de verdaderos estímulos educa-tivos, las condiciones de salud, la incidencia y lacapacidad de ayuda real de sus padres, etc. Condi-ciones que niegan, de hecho, derechos básicos delos niños y que éstos, indirectamente, buscan aquí.

Las dilaciones tienenun efecto especialmentenegativo en el grupo de los que llegan con 17 años

Igualmente se ha afirmado que la pobreza no es unacausa de desamparo y que aceptarlo significaría casitutelar toda la infancia de Marruecos. Con relación aeso, cabe destacar aún otro aspecto. Los que ahoraestán aquí han vivido un proceso de ruptura, del quehabrá que ver como se recuperan, que les ha colo-cado en una situación de riesgo. De momento, seencuentran en una situación de gran vulnerabilidad,como otros muchos chicos y chicas nacidos aquíque necesitan apoyo para evitar la desproteccióngrave, con la confianza que la ayuda evitará el des-amparo total. La tutela tiene el sentido de completaro sustituir funciones parentales de supervivencia,educación, acceso social, etc., cuando la familia noexiste o no tiene capacidades o posibilidades deejercerlas, y éstas son diferentes en cada ciclo vital,en cada situación vital. Desde cualquier perspectiva,se encuentran, ahora y aquí, en una situación dedesprotección y tienen una privación de derechosque, aquí, tienen legalmente reconocidos.

3.2. DEL CENTRO DE DÍA AL CENTRO DE NOCHE

El sistema que se diseñó hace unos años para darrespuesta a la acogida inmediata de los adolescen-tes inmigrantes sólo resolvió la emergencia, perose convirtió rápidamente en una manera de actuarcompleja y negativa para la mayoría de los chicos.En vez de mantener un sistema de acogida resi-dencial normalizado (estancia provisional en uncentro de acogida para orientar adecuadamente larespuesta) se optó por un albergue tutelado noc-

28 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Page 34: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

turno y unas actividades diurnas en otro centro.Esta división fue propiciada por la modificación dela Ley 37/1991 del año 2002, en una situación bas-tante diferente a la actual, en un contexto dealarma social estimulado por la presencia de ado-lescentes inmigrados solos y en la calle, que apa-rentemente no podían ser atendidos por los recur-sos de protección existentes.

La saturación de los centros genera tensióny conflictos entre los menores

Lo que se ha podido constatar, actualmente, es unasituación desbordada que, en sí misma, generatensión y conflicto. De entrada, centros de nochecomo por ejemplo, L’Alcor y de día, como por ejem-plo El Bosque tienen que acoger, desde hace meses,muchos más chicos que los que prevé el proyectoinicial, bastantes más de los que cabrían en condi-ciones razonables. El Bosque fue diseñado por laentidad que lo gestiona para 30 chicos y ampliadoartificialmente para 60. A pesar de ello, se ha com-probado que, durante este año, la mayor parte dedías ha habido más de 60. Ni el espacio, ni las con-diciones arquitectónicas permiten mantener unascondiciones mínimas para actuar educativamente.Los profesionales, a duras penas pueden hacerotra cosa que contener conflictos.

L’Alcor presenta una situación similar desde hacetiempo. Inicialmente, fue pensado para unmáximo (muy máximo) de 60 adolescentes. Aunasí, siempre ha tenido más. Muchas veces elnúmero de jóvenes superaba los setenta, con ungrupo muy importante de jóvenes diferentes cadanoche que desaparecían y volvían. El volumen y ladinámica de relación basada en la dicotomía entredos instituciones de referencia (día /noche) ha aca-bado generando una dinámica basada en la segu-ridad, en que los educadores deben hacer grandesesfuerzos para acaecer útiles a los menores.

Pese a la precariedad de nuevos recursos diurnos,como por ejemplo el de La Riereta, gestionado porla misma entidad que l’Alcor, puede comprobarseque el hecho de mantener un seguimiento profe-sional y unas relaciones personalizadas únicas a lolargo de toda la jornada es clave en cualquier posi-bilidad de influencia. De la misma manera, si,como mínimo, el centro nocturno es pequeño yfamiliar, es posible que los profesionales establez-can algunas relaciones de influencia positiva conlos menores y puedan convertirse, pese a las difi-

cultades, en referentes (situación que se ha podidocomprobar al CESEMI, que gestiona Cruz Roja).

No se ha encontrado, pero, ningún profesional quedefienda este modelo de separación día/noche, nininguna justificación salvo de las derivadas de laemergencia y el desbordamiento ante la falta derecursos residenciales normalizados. La mismaDGAIA informó el Síndic, durante la visita a uno deestos centros que, en el segundo semestre de esteaño, todos los recursos pasarían a ser de 24 horas.Esta división de recursos genera profundas dificul-tades para arraigar, ausencia de responsabilidades,dualidad de figuras, traslados conflictivos, estable-cimiento de medidas de contención por falta derelaciones estables de confianza, y pactos y proyec-tos de futuro.

Finalmente, al referirnos a estos centros actual-mente existentes, especialmente al centro de día,no se puede dejar de señalar la enorme distorsiónque genera, en muchos casos el personal de segu-ridad de carácter privado. Se trata de un colectivode guardias, en general no preparado, nada idóneo,no controlado por el equipo educativo, impuestopor la DGAIA, que varía continuamente y provocaproblemas añadidos, aparte de una dinámica con-tinua de confrontación. Tampoco responde a uncriterio uniforme, ya que, en algún centro, se hasuprimido y, en otros, se han encontrado formasde relación más claras con los equipos educativos.

3.3. ¿UNA O DOS REDES DE PROTECCIÓN?

Un grupo importante de adolescentes inmigradoscomparte centro o recurso educativo con chicos ychicas de aquí, sin que eso comporte más dificul-tades de las inherentes al incremento de la diver-sidad de grupo y la gestión de sus necesidades. Lamayoría, pero, se encuentran actualmente enrecursos que tan solo atienden a chicos magrebíesy, como ya se ha dicho, diseñados para la emergen-cia y con pocas posibilidades de generar pautas desocialización e integración normalizadas.

Deben evitarse las redes de atención diferenciadas según el origen del adolescente

Salvo la singularidad de algunos aspectos puntua-les, relacionados con la acogida inicial o la emer-gencia, la mayoría de los profesionales están de

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 29

Page 35: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

acuerdo que se tiene que evitar la creación de redesde atención diferenciadas en función del origen deladolescente, pero la dinámica actual comporta sumantenimiento. Se desconoce si este hecho ha sidopropiciado por la necesidad inmediata de crearnuevas plazas o si ha sido planificado. Por ejemplo,los dos nuevos centros abiertos este año son tansolo para inmigrados solos. Se trata de un círculovicioso que se debería romper, ya que estas res-puestas ya tienen, en sí mismas, una alta dosis deproblemática. Aún hoy, incluso, centros que, apa-rentemente, son CRAES ordinarios, pero que atien-den a menores extranjeros (Vilana, Els Lledoners,etc.) dependen de la estructura de urgencias y noforman parte de la red general.

En cualquier caso, esta institución continuaráestudiando las condiciones educativas de losCRAES de la red de centros que actualmente aco-gen un gran número de adolescentes inmigradospara hacer, si procede, nuevas sugerencias.

3.4. ¿DESPUÉS DE LOS DIECIOCHO QUÉ?

Se ha conocido la excelente tarea que los profesiona-les del Plan de mayores de 18 años (ahora 16) hacenpara facilitar la autonomía de los jóvenes extutela-dos, pero no es el momento ni el lugar para analizarsu actuación; pese a que este Plano está escasamentedotado. A pesar de no tener los datos actualizados, seobserva que un 50% de sus actuaciones afecta a jóve-nes de origen extranjero. Lo mismo hay que decir conel SAAEMI, pese a que está diseñado (otro más) paraatender tan solo a jóvenes inmigrados4.

Al mismo tiempo, buena parte de las demandas noson atendidas y, en cualquier caso, sus actuacionesafectan a pocos adolescentes (el número varía enfunción de si se trata de orientación, de ayuda eco-nómica, de vivienda o de acompañamiento, etc.).La mayoría son adolescentes que ya han recibidouna atención más o menos sistemática, en lugarde adolescentes que han llegado a la mayoría deedad en medio de todo el proceso o que sufren difi-cultades. La mayoría ya ha recibido una atenciónmás o menos sistematizada. La iniciativa “Puntode referencia”, impulsada por un movimiento deprofesionales solidarios, el año 2003, ha sido unabuena forma de facilitar una persona y un tiempode acompañamiento a jóvenes de más de 18 añospara construir un mínimo proyecto de futuro autó-nomo. Pero tan solo ha afectado a un pequeñogrupo jóvenes (actualmente 13). Otros, como porejemplo El Casal de los Niños del Arrabal, trabajan

igualmente con precariedad en un programa deacogida de estos adolescentes en familias del país.

3.5. LA RELACIÓN CON EL SISTEMA DEJUSTICIA JUVENIL

Otro aspecto de la realidad que cabe destacar sonlos jóvenes inmigrados solos que, tutelados o no,van a parar al sistema penal juvenil porque hancometido alguna infracción penal. Se sabe, gracias alos trabajos llevados a cabo por el Centro de Estu-dios Jurídicos y Formación Especializada del Depar-tamento de Justicia, que estos adolescentes y jóve-nes no delinquen en una mayor proporción queotros colectivos, pero que, cuando su situación semarginaliza (eso puede pasar) acaban siendo objetode medidas penales de mucha más intensidad.

Aunque la cifra no hace referencia sólo al grupo deque trata el informe, se constata, con preocupa-ción, que más de un 40% de los jóvenes internadosen los centros de justicia juvenil son extranjeros.Se ha comprobado que no existe un sistema derelación activa y permanente entre los departa-mentos implicados en el tema. Esta falta de rela-ción implica que, cuando un menor extranjero solocumple una medida impuesta por el juez en uncentro de justicia, salga sin que ninguna adminis-tración haya gestionado la documentación y hayaestudiado la necesidad o no de tutela. Tan sólo hasido un tiempo destinado a cumplir la medida san-cionadora y no a buscar una salida a su vida.

Más de un 40% de los jóvenes internados en los centros de justicia juvenil son extranjeros

En último lugar, cabe destacar que, según las infor-maciones que han facilitado los educadores de loscentros y las entidades que trabajan con estosjóvenes, el número más significativo de repatria-ciones de menores, efectuadas por la noche y encondiciones críticas, se ha producido desde loscentros de internaiento de Justicia Juvenil.

3.6. SENTIDO Y VIABILIDAD DEL RETORNO.EL ARRAIGO CON VÍNCULOS

A pesar de las declaraciones públicas, no parece serque el número de repatriaciones de menores a los

30 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

4 Por informaciones indirectas sabemos que ahora se normali-zará pasando a llamarse SAEJ

Page 36: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

países de origen sea muy significativo, a pesar de queha aumentado. De acuerdo con la información de laDGAIA, en el primer semestre de 2005, fueron retor-nados 14 menores (los mismos que en todo el añoanterior). De manera indirecta, se ha conocido que,hasta el mes de diciembre, la DGAIA había tramitado54 solicitudes y había ejecutado 18. Si se tienen encuenta otras fuentes, “el Informe sobre asistenciajurídica a los extranjeros en España” del Defensor delPueblo, con datos de la Comisaría General de Extran-jería y Documentación, afirma que, en Catalunya, serepatriaron 19 menores, durante el año 2004 (la ciframáxima, junto con la Comunidad de Madrid, de todoel Estado). Lo que parece ser que realmente cambiano son las prácticas de retorno efectivo, sino las pro-puestas de retorno, que son realmente muchos más(según explican los educadores ), las cuales soncomunicadas a los menores, pero pocas veces se lle-gan a llevar a cabo.

El conocimiento, por parte de los adolescentes, deestas propuestas provoca, de manera casi automá-tica, dificultades para trabajar con ellos y el aban-dono de los recursos. No se sabe si este retornosiempre responde a criterios claros y definidos y,en cualquier caso, estos criterios no son comparti-dos ni por los profesionales ni por las comunida-des autónomas.

El retorno con su grupo familiar de origen es con-siderado por los diferentes profesionales consulta-dos como una posibilidad enriquecedora y útil endeterminadas situaciones, pero no como unaopción aplicable sistemáticamente, teniendo encuenta tan solo criterios de política migratoria ointentando desplazar a su país de origen el abor-daje de sus necesidades y dificultades. La cuestiónque realmente hay que plantear es como rehacerunos vínculos familiares que el adolescente nece-sitará en un momento u otro de su vida y que apa-ciguará la dureza de su aventura migratoria. Elretorno impuesto, pero, decidido unilateralmentepor la administración, aplicado con nocturnidad,tan solo se vive como castigo y represión y, en lamayoría de los casos, generará un nuevo intentode emigrar.

El retorno impuesto genera nuevos intentos de emigrar

Para plantear el retorno –considerando siempre enprimer lugar el interés del menor- se debe contarforzosamente con los elementos siguientes:

• el conocimiento riguroso de la realidad familiarde la cual provienen,

• un proceso de trabajo con el adolescente y sufamilia sobre la conveniencia de su retorno y laelaboración de un proyecto personal diferente

• una posibilidad real de ayudarle en su lugar deorigen.

Hacerlo de otra manera puede significar no cum-plir las obligaciones protectoras que, prioritaria-mente, tienen que aplicar las administraciones y,además, generar nuevas dificultades y verterlesademás ilegalidad y conflicto aquí –huida de losrecursos- o en intentar nuevas aventuras migrato-rias, como ha pasado en la práctica totalidad de lasrepatriaciones hechas hasta ahora.

La Administración tendría que extender las expe-riencias positivas que, en este estilo, tienen enmarcha diferentes entidades y que suponen con-tactos familiares y retornos flexibles, hechos a par-tir de una acción tutelar previa, que permitenaprovechar la formación y el soporte que recibenaquí para diseñar, si es preciso, un proyecto defuturo allí.

3.7. SOBRE LA ASISTENCIA JURÍDICA

En esta institución, se han recibido quejas de pro-fesionales y entidades en que se planteaba lanecesidad de que estos menores contasen conasistencia letrada o asesoramiento jurídico en elconjunto de decisiones de la Administración quelos afecta. Fundamentalmente hay dos tipos derazones detrás esta demanda. Por una parte, elhecho de tratarse de menores solos, sin nigún refe-rente adulto con el que contar para tener criterio ydefender su punto de vista y sus necesidades. Dela otra, el hecho de encontrarse sometidos a laintervención de dos administraciones, la protec-tora de la Generalitat de Catalunya y la de la Admi-nistración General del Estado, relacionada con sucondición de extranjero, que no siempre actúan dela misma manera.

Hasta este momento, en los casos que se hanconocido y, a raíz de las respuestas recibidas delDepartamento de Bienestar Social y Familia, laDGAIA ni tan sólo acepta que el letrado al cual unmenor de origen inmigrado solo designa comorepresentante suyo pueda acceder a su expe-diente y a conocer con posibilidad de recurso lasdecisiones protectoras. La necesidad de la asis-tencia jurídica recae en la obligación de garanti-zar que realmente se ha oído activamente aque-llo que el menor expresa sobre su realidad y suvoluntad. Igualmente, debe servir para garantizarque, cuando las dos administraciones que inter-vienen no tengan el mismo criterio de actuación,predomine siempre el interés primordial delmenor.

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 31

Page 37: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

3.8. EL PLAN DE CIUDADANÍA EINMIGRACIÓN. 2005-2008

Este documento, recientemente aprobado por elGobierno, no hace, en el conjunto de páginas des-tinadas a la realidad migratoria y a la proposiciónde líneas y criterios de actuación, ninguna refle-xión ni análisis específico sobre el fenómeno delos adolescentes solos que han llegado aquí. Talvez por ello, después, estos adolescentes y jóvenesno se tienen en cuenta, de manera significativa, enlos diferentes programas departamentales previs-tos que les podrían afectar positivamente. Se des-conoce si ha sido un vacío o responde a la volun-tad de considerar que se trata fundamentalmentede chicos objeto de tutela, en tanto que ciudada-nos menores.

El Plan del Gobierno no reflexiona sobre el fenómeno de los menores no acompañados

El documento describe las situaciones en que serelacionan infancia y procesos migratorios y hace

referencia, de manera singular, al reagrupamientofamiliar y a los niños nacidos aquí de parejas enque algunos de los miembros proviene de unainmigración extranjera reciente. Tendría que con-siderar, pero, las situaciones derivadas de la inmi-gración sin referentes adultos de chicos y chicasmenores de edad.

A estos chicos y chicas también se les tendrían queaplicar las premisas y los criterios de atenciónque define el Plano. De manera significativa, losseñalados como interdepartamentalidad, normali-dad, integración y ciudadanía. Cuando se planteancomo objetivos, entre otros, “la acogida (cordial) delas personas en situación de vulnerabilidad”, o “laincorporación de los jóvenes de origen inmigranteen las políticas de juventud”, se debería pensar, demanera singular, en estos adolescentes y jóvenes.De manera específica y clara, la cuestión tan sóloaparece en dos propuestas concretas: el Programade menores no acompañados y el Programa deautonomía e inserción sociolaboral de los menoressin referentes familiares.

Finalmente, se considera un olvido significativoque, al referirse al marco legal y competencial deactuación, no se haga ninguna referencia a lasleyes de protección catalanas, que son el únicomarco competencial relacionado con el tema enque la Generalitat de Catalunya tiene competen-cias llenas.

32 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Page 38: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 33

De acuerdo con lo establecido por la Constitución,especialmente el artículo 39.4, la Ley 1/1996 deprotección jurídica del menor, las leyes propias deCataluña (Ley 37/1991; Ley 8/1995) de atención yprotección de los niños y adolescentes y, teniendoen cuenta el artículo 3 de la Convención sobre losderechos de la infancia de las Naciones Unidas,que establece que “en todas las acciones que concier-nan el niño, tanto si son llevadas a cabo por institucio-nes de bienestar social públicas o privadas, o por tribu-nales de justicia, autoridades administrativas o cuerposlegislativos, la consideración principal debe ser el interésprimordial del niño”, el Síndic hace las recomenda-ciones siguientes:

1. LAS RESPUESTAS GLOBALES:

• La complejidad del fenómeno y su permanenciaen el tiempo obligan que sea considerado demanera integrada por los diferentes departamen-tos de la Generalitat para evitar convertirla enuna simple cuestión de protección de menores.

La Generalitat debe tener una planificaciónclara y estable

• La Dirección General de Atención a la Infancia yla Adolescencia, del Departamento de Bienestary Familia de la Generalitat tendría que llegar aacuerdos con organismos similares de las princi-pales comunidades autónomas a las que van aparar los adolescentes inmigrados solos sobrelas formas, el tiempo y los mecanismos paradocumentar y tutelar a estos chicos, y evitar elmaltrato que la descoordinación les está provo-cando. Igualmente, tendría que hacer lo mismocon los responsables de la Delegación delGobierno del Estado en Catalunya con las cues-tiones relacionadas con sus competencias.

• Pese a que las dinámicas y las composiciones delos movimientos migratorios de los adolescentessolos son cambiantes, el Gobierno de la Generali-

tat y, específicamente, el Departamento de Bien-estar y Familia –más allá de las previsiones lega-les– debe tener unas directrices y una planifica-ción claras y estables, y evitar la provisionalidady la atención dominada por la emergencia. Noparece que las previsiones hechas en el Programade menores no acompañados y en el Programa deautonomía e inserción sociolaboral de los meno-res sin referentes familiares del Plan de ciudada-nía e inmigración 2005-2008 sean suficientes.Además, da por buenos algunos de los recursosque se han señalado como inadecuados.

• La Federación de Municipios de Catalunya y laAsociación Catalana de Municipios y Comarcastendrían que impulsar acuerdos con los diferen-tes ayuntamientos que la integran para facilitara la Generalitat la creación de centros y recursospara los menores en sus territorio, explicar a susconciudadanos y conciudadanas el sentido y laforma de funcionamiento de estos recursos yapoyar a las entidades que los gestionan.

2. DEPARTAMENTO DE BIENESTAR YFAMILIA

SOBRE LA TUTELA:

• Atendidas las situaciones de desprotección enque se encuentran, de facto, estos adolescentes,la pauta general tendría que ser asumir la tutelade manera inmediata, sin perjuicio que poste-riormente pueda ser modificada.

Los menores tienen que poder contar con el apoyo de un letrado

• La DGAIA tendría que iniciar, desde el primerdía, los trámites para documentar y empadronaral menor y la gestión inicial de su permiso deresidencia.

• Esta celeridad tendría que ser especialmenteaplicada a aquellos chicos que tienen más de 17

RECOMENDACIONES PRINCIPALES

Page 39: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

años y pueden llegar a la mayoría de edad mien-tras se están relaizando los trámites. Sería razo-nable que, en todo caso, el Área de apoyo a losjóvenes tutelados y extutelados continuase pres-tándoles atención. Esta nueva área que acaba deser creada (Decreto 243/2005) tendría que tenermucho más capacidad de actuación y recursosque el Plan de mayores de 18 años existentehasta ahora.

• Se considera que la declaración de desamparo yla tutela son decisiones administrativas queafectan a los menores y que, en el caso de losadolescentes inmigrados solos, no tienen nin-guna persona adulta que los pueda apoyar. Espor ello que tienen que estar informados y podercontar, si quieren, con el apoyo de un letrado ode un representante legal externo.

CENTROS Y RECURSOS:

• La DGAIA tendría que desarrollar el conjunto de sured de recursos para la protección de menores deforma global y normalizada y evitar –salvo enaspectos breves y concretos relacionados con laacogida inicial– la creación reiterada de nuevos ser-vicios exclusivamente para menores inmigrados.

• Igualmente, en un breve plazo, se tendrían quetransformar los centros de día y de noche y con-vertirlos en centros de 24 horas, ya sean de aco-gida o residenciales de atención educativa. En lareforma de las leyes de protección, se tendríaque eliminar la posibilidad de creación de estosrecursos tan específicos, aparecidos con la modi-ficación de la Ley 37/1991 del año 2002.

Los centros de día y de noche debenconvertirse en centros de 24 horas

• Las adjudicaciones de servicios a entidades cola-boradoras de la DGAIA tienen que tener suficien-tes recursos económicos para que los profesio-nales que prestan atención a estos adolescentessean remunerados adecuadamente y valoradosde forma que se evite la gran rotación que hay enla actualidad. La supervisión ejercida activa-mente tiene que controlar esta rotación y facili-tar su el soporte y la ayuda adecuados.

• Los inmigrantes menores de 16 requieren unapreocupación especial. Por una parte, en el man-

tenimiento y la construcción de vínculos afecti-vos, por la otra, en las respuestas formativas quetienen que recibir. Hay que pensar de maneraespecial como se les facilita la escolarizaciónobligatoria y se adaptan los programas de inclu-sión y atención a la diversidad existentes, paraevitar la desescolarización avanzada. Pero, tam-bién es preciso que la respuesta protectora lessirva de orientación para acceder a los recursosde formación ocupacional, si procede, cuandotengan la edad.

SOBRE LAS PROPUESTAS DE RETORNO:

• Para proceder a un retorno, se tienen que teneren cuenta siempre los factores siguientes:

1) un conocimiento riguroso de la realidad fami-liar de la cual provienen,

2) un proceso de trabajo con el adolescente y sufamilia sobre la conveniencia de su retorno y laelaboración de un proyecto personal diferente

3) una planificación de la ayuda que recibirá enel lugar de origen.

• A pesar de que el retorno no sea la opción siem-pre más adecuada, el proceso de trabajo conestos chicos tiene que incluir formas de mante-nimiento de los vínculos familiares, que impli-quen a las familias tanto como sea posible en suproyecto de futuro.

SOBRE LOS SISTEMAS DE REGISTRO Y EL EXPEDIENTE DEL MENOR:

El Departamento de Bienestar y Familia tendríaque disponer de un sistema adecuado de gestiónde los expedientes y registrar el seguimiento de lasatenciones que presta a los niños y adolescentes,de manera que se pueda conocer el número y lascaracterísticas de las personas atendidas, eltiempo de estancia en los recursos, la secuencia delas intervenciones y la evaluación básica de aque-llo que se ha hecho.

3. DEPARTAMENTO DE JUSTICIA

• Los departamentos de Justicia y Bienestar yFamilia tendrían que establecer, con urgencia,formas de trabajo conjunto y de ayuda mutua, demanera que los adolescentes y jóvenes bajo lasmedidas de la justicia de menores puedan vercomo son atendidas, de manera rápida, susnecesidades derivadas de una situación de des-protección. Lo mismo tendría que pasar cuandolos menores están bajo tutela y pasan a institu-ciones de justicia.

34 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Page 40: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

LA SITUACIÓN DE LOS MENORES INMIGRANTES SOLOS 35

• El Departamento de Justicia tendría que conocerpreviamente las repatriaciones que se hacen apartir de los centros educativos de los que es res-ponsable y garantizar que se hacen de unamanera adecuada, respetuosa hacia la condiciónde jóvenes de estos adolescentes, y, teniendopresente que están bajo su responsabilidad por-que eran o son menores, con conocimiento de loque sucederá cuando lleguen a su país de origen.

4. ADMINISTRACIÓN LOCAL

• Se tendrían que reactivar los acuerdos de colabo-ración y trabajo conjunto que, años atrás, firma-ron la DGAIA y algunos ayuntamientos del áreametropolitana para el seguimiento y el soporteconjunto de los adolescentes inmigrados solos. Setendría que llegar a nuevos acuerdos de trabajoconjunto e implicar a más ayuntamientos deCataluña. Es especialmente importante que esosea reactivado por parte del Ayuntamiento de Bar-celona y que los educadores y trabajadores socia-les de sus unidades de atención social primaria seimpliquen con más intensidad en el tema.

Page 41: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats
Page 42: Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les …...De la mateixa manera que en la resta de processos migratoris, les diferències econòmiques, de nivell de vida, de possibilitats

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 900 124 124 Fax 933 013 [email protected]