Sóller i Puigpunyent, el cas dels dosveterinaris batles en els seus municipis

Alberto Calvo Sáez, deValladolid, és elegit noupresident del ConsellGeneral de Col•legisVeterinaris d’Espanya;Ramon Garcia renuncia

Apunts de gestióempresarial: Criteris atenir en compte perfixar els preus a unaclínica veterinària(primera part)

L’assemblea anual delREIAC es reuneix aMenorca i presental’actualització del web i lesmillores aplicades a l’einainformàtica

REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE LES ILLES BALEARS | 2T 2019 | 81

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Jesús Martínez. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom).

Consell editorial: Lluís Riera, Jorge Cañellas, Manuel Ruiz, Tomeu Martí i Iván Plasencia. Fotografia: Jaime Reina. Maquetació: G. Domenici.

Publicitat: COVIB (Av. Comte de Sallent, 2, Principal A i B - Tel: 971 71 30 44/49). Impressió: Gráficas Loyse. Dipòsit legal: PM-495-2013

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles. Veterinària noes fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la re-producció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

editorialsumari

Ni un minuto que perder

El pasado 12 de julio se celebraron las elecciones a los diferentescargos de la junta ejecutiva permanente del Consejo Generalde Colegios Veterinarios de España: presidente, vicepresidente,secretario general y consejeros. A estos comicios concurrieron24 candidatos, optando tres de ellos a la presidencia de la en-tidad. Finalmente, Luis Alberto Calvo Sáez, del Colegio de Va-lladolid, resultó elegido presidente de todos los veterinariosespañoles, en sustitución de Juan José Badiola que ha perma-necido 18 años al frente del Consejo.

Como suele ser habitual, la composición final de la juntade 11 miembros ha resultado heterogénea, con miembros dediferentes candidaturas que estarán obligados a trabajar con-juntamente en un proyecto común. Porque ésta es la asigna-tura pendiente, que el Consejo lidere al conjunto de laveterinaria para hacer frente a los problemas, amenazas, retosy oportunidades con los que se enfrenta nuestra profesión enun momento tan complejo como el actual. Y para ello elnuevo presidente y su junta directiva deberán aunar las dife-rentes propuestas que se han presentado en la campaña elec-toral y dejar a un lado los personalismos y suspicacias.

En este momento, el sentimiento general es que el Consejodebe cambiar y que tenga como objetivos esenciales aumen-tar la visibilidad política y social de la veterinaria, incrementary fomentar la participación de todos los miembros de la orga-nización (colegios, asociaciones, sindicatos, entidades científi-cas y académicas, profesionales destacados), ser un interlocutorreivindicativo y cuyas opiniones, basadas en la evidencia cien-tífica, sean tenidas en cuenta por los poderes fácticos del Es-tado y, sobre todo, que por sus acciones sea reconocido por elconjunto de todas las personas colegiadas como el referentemáximo de la veterinaria en España.

Desde el COVIB siempre hemos trabajado en esta direc-ción, pero lamentablemente, los resultados no han sido los de-seados, a pesar de tener presencia institucional en la juntaejecutiva. Por tanto, en esta nueva etapa y desde la responsa-bilidad, daremos un voto de confianza a la nueva junta, apo-yaremos sus iniciativas y colaboraremos con ella si los objetivosindicados son su meta; también impulsaremos proyectos yempujaremos para conseguirlos, a la vez que exigiremos y ejer-ceremos nuestra oposición en el caso de que no sea así. Es unmomento crucial y ya no hay ni un minuto que perder.

4 Avepa: Formació continuada a Mallorca • GEVO 2019

5 Apunts de gestió empresarial: com fixam els preus? (I)

6 Seguretat alimentària: Brot de salmonel•la a Manacor • Cas de triquina a La Manxa

7 Hª de la Veterinària:Consell Reguladorde la Sobrassada de Mallorca (II)

8 Justícia Alimentària:escola de famílies

9 Perfil col•legial: Tolo Palou Aguiló

10 Portada: batles i veterinaris • Nou Governa la CAIB

13 Actualitat: Luis Alberto Calvo, nou president de l’OCV

14 Actualitat: Dogspital arriba a Menorca

15 Acualitat: Congrés Veterinari Eivissa • Formació COVIB

16 Acualitat: Assemblea anual del REIAC

17 Acualitat: Formació del COVIB • Mort per ràbia a Europa

18 Els nostres centres: Clínica VeterinàriaBendinat

20 Col•lectiu de veterinaris jubilats

21 Assessoria jurídica: Bufete Antonio Font

22 Cas clínic: Hospital Veterinari Canis Mallorca

23 Altes i baixes • Art al COVIB

veterinària 81

4

avepa veterinària

Formación continuada de diagnósticopor imagen a cargo de Ivonne Espada

Más de 200 profesionales participan enlas XIX Jornadas GEVO 2019, Ortopediay Traumatología en León

La ciudad de León acogió a principios de junio las XIX JornadasGEVO 2019, Ortopedia y Traumatología de AVEPA, que reunie-ron a 197 veterinarios procedentes de toda España los cualesparticiparon en talleres de casas comerciales del sector y toma-ron parte en la presentación de comunicaciones de casos.

Las sesiones dieron inicio el 5 de junio con varios talleres

promocionados por las casas comerciales colaboradoras. Aldía siguiente se presentaron casos clínicos y el viernes y sá-bado el protagonismo de las jornadas recayó en el nortea-mericano Michael P. Kowaleski, que ofreció varios talleres yponencias sobre deformaciones angulares (luxación de ró-tula, rotura del cruzado, deformaciones del miembro torá-cico) y complicaciones, y en el italiano Aldo Vezzoni, conmaster class sobre la cuña abierta en luxación de rótula o elfracaso en fracturas o el tratamiento quirúrgico del Genu Val-gum en perros en crecimiento.

La veterinaria Ivonne Espada, responsabledel Servicio de diagnóstico por imagen dela Fundación Hospital Clínico Veterinariode la UAB, fue la encargada, el pasado día11 de mayo, de ofrecer la formación conti-nuada de Avepa en el hotel OccidentalPlaya de Palma. La sesión incluyó charlasrelacionadas con el tracto urinario y gas-trointestinal al ser muy frecuentes las pa-tologías de ambos sistemas en la clínicaveterinaria y, también, en situaciones deurgencia (abdomen agudo).

La ponente dio su charla a partir de las

respuestas a cuatro cuestiones: Paciente convómito y/ diarrea: ¿Pasamos directamente aecografía o realizamos radiografías?; ¿Urgen-cias gastro-intestinales: son suficientes las ra-diografías para establecer el diagnóstico?;¿Por qué seguir realizando técnicas decontraste en pacientes con alteracionesurinarias?; y casos de hematuria, disuria yestranguria, ¿qué nos aporta la ecografía?

Ivonne Espada ha realizado estanciasen centros con una importante trayecto-ria en imagen, como Facultad de Veteri-naria de Alfort (París), Virginia Tech (USA),

Animal Health Trust (Newmarket), RoyalVeterinary College (UK) y Facultad de Ve-terinaria de Giessen (Alemania). A lo largode todos estos años ha ido participandoen artículos, congresos nacionales e inter-nacionales y manteniendo una estrecharelación con la asociación europea deDiagnóstico por Imagen. Colabora en laformación de internos y residentes de laespecialidad europea de DI en las insta-laciones de la FHCV-UAB e imparte do-cencia en el Grado de Veterinaria y endiversos cursos de posgrado.

apunts de gestió empresarial

5

veterinària

Criteris a tenir en compte per fixar els preus (I)Per a tots aquells de nosaltres que tenim la nostra pròpia em-presa, sigui consultori, clínica, hospital o veterinari a domicili,una de les coses que més ens preocupa és saber quin preuhem de posar als nostres serveis. Malauradament, no hi hauna regla fixa i infal•lible per a prendre aquesta decisió, queés vital per a la nostra supervivència com empresa. I ens venenels dubtes i la por: serem massa cars i els clients no vindran?serem massa barats i no obtindrem prou benefici econòmicperquè la nostra empresa pugui sobreviure i millorar? què faràla competència?

La fixació de preus és una de les decisions estratègiques mésimportants per a la nostra empresa. A l’hora de prendre aquestadecisió, hem de tenir en compte un seguit de factors:

• És un producte o un servei, o tal vegadaun servei-producte?• És nou o antic? Ho té la competència?• Quin preu té la competència?• Quin temps de feina (del veterinari) requereixla prestació d’aquest servei?• Quins costos variables suposa?• És coherent amb la nostra filosofia, amb la nostramanera de treballar?• etc.

DIFERENCIAR ENTRE PREU, COST I VALORQuan el client ens fa la típica pregunta: “et dec res?” ens estàindicant clarament que per a ell, la feina feta no té el mésmínim valor: “per això que has fet supòs que no he de pagarres”. És important diferenciar els tres conceptes següents:

1. Cost: És la quantitat de doblers que necessitam invertirper poder fer la prestació d’un tipus de servei donat als nostresclients. Entre els costs hi haurà una part fixa que no dependràde la quantitat de serveis realitzats (per exemple, la part pro-porcional dels salaris, electricitat, lloguer del local, amortitza-ció d’equips necessaris per poder prestar aquest servei) i unapart variable que depèn directament de quants serveis s’hanvenut (costs dels fungibles i materials necessaris).

2. Preu: És la quantitat de doblers que hem decidit quecobrarem al client per aquell servei en concret. Generalment,en la clínica veterinària el preu es dona amb “IVA inclòs”, peròhem de tenir sempre present que aquest IVA és un impostque el client paga a Hisenda a través de nosaltres, és a dir, queno intervé en el benefici que ens generi aquest servei. Per tant,encara que donem el preu amb IVA inclòs, sempre l’hem depensar “sense IVA”.

3. Valor: És la percepció subjectiva del client respecte elsbeneficis que li aporta a ell i a la seva mascota haver rebutaquest servei concret. Aquí el més important és que la per-cepció de valor la dóna el client, i no nosaltres com a profes-sionals. Si el valor és alt, el preu no és un problema. Elpropietari està tan satisfet pel servei rebut que vol pagar elpreu que li demanam. Fins i tot estaria disposat a pagar més.Per tant, preu i valor sempre han d’estar en una bona correla-ció. Un servei pot tenir un preu molt baix i, si no hi ha una per-cepció de valor superior al preu, el client ho trobarà car. Encanvi, un mateix servei amb un preu més elevat, si ve acom-panyat d’una percepció de valor molt més alta, es considerarà

barat. Així, doncs, és molt important cercar les maneres dedonar valor als nostres serveis per poder mantenir la satisfac-ció del client i que aquest estigui disposat a pagar el preu queen demanam.

SERVEIS I PRODUCTES. EL SERVEI-PRODUCTELa clínica veterinària és una empresa de prestació de serveis, peròtambé ven productes. Ningú no dubta que diagnosticar la pato-logia d’un pacient, fer un estudi radiogràfic, tenir un animal hos-pitalitzat... són prestació de serveis, i tots tenim molt clar quevendre un sac de pinso o un collar és vendre un producte. I la de-cisió de quin preu posar a un servei no es veu condicionada pelsmateixos factors que fan que decidim el preu d’un producte.

Els nostres clients difícilment podran valorar la nostra capa-citat tècnica i les nostres habilitats mèdiques durant la realit-zació d’un diagnòstic (la majoria d’ells no tenen coneixementsen aquest aspecte, com la majoria de nosaltres no sabem re-parar un ordinador, per exemple).

Sí que poden valorar altres circumstàncies que envoltenl’acte clínic com el tracte al pacient, l’atenció telefònica, el se-guiment del cas, les explicacions rebudes, la disponibilitat ho-rària, etc., però la nostra capacitat tècnica com a tal, no. Pertant, difícilment podran comparar el servei amb el que pu-guin rebre en un altre moment en un altre lloc. El que sí quepoden comparar, com he dit, són les altres circumstàncies,que corresponen als apartats de màrqueting i processos, i noal pròpiament tècnic, i són aquelles que faran que hi hagi ono una aportació de valor afegit. Cada servei serà sempre in-dividualitzat, diferent i no-comparable.

En canvi, per a un producte (sac de pinso de marca X), elsclients poden comparar molt fàcilment els preus. El producteés exactament el mateix en una botiga que en una altra oque allò que es pugui trobar per internet. Aleshores, el quetots feim és agafar el que sigui més barat (“preu per preu, sa-bates grosses”). I estam satisfets amb la nostra compra i reco-manarem als nostres amics que facin el mateix perquè elproducte és el mateix, però més econòmic.

Però, què passa amb serveis fàcilment comparables entrediferents centres veterinaris? Sí, estic parlant de vacunacions,desparasitacions, castracions, etc., dels típics clients (o encara noclients) que telefonen demanant preu: “quant costa la vacunade…?” En aquest cas és quan parlam de “serveis-producte”. Sónserveis perquè requereixen una actuació tècnica específica, per-què es fabriquen al mateix temps que són consumits i perquètambé són individualitzats i diferents per a cada pacient. Peròper les mateixes raons que esmentava abans, aquest desconei-xement inevitable per part del consumidor li fa pensar que sóniguals en tots els llocs, per tant, que es comporten com produc-tes i que l’única cosa que sembla diferent és el preu. Per tant, al’hora de determinar el preu, també hem de valorar si és un ser-vei, un producte, o un servei-producte.

Què influeix en la percepció del valor afegit que tengui elclient? Com podem saber quin ha de ser el nostre preumínim? En la propera entrega en parlarem.

JAUME ROIG SASTREHospital de Dia Vetersalud Zooclínic

6

seguretat alimentària veterinària

>>> Cal dir que les analítiques tenen lafinalitat d’obtenir indicis per conèixerl’origen del patogen o la sevapresència a més lots o productes, peròen cap cas poden constituir una garantiad’absència total d’un patogen a unlot d’aliments.

Nou persones afectades perun brot de Salmonel·la a Manacor

A principis de juny hi va haver un brot per Salmonel•la a Ma-nacor, que va afectar 9 persones d’un grup de 10 que dinarenjunts al domicili d’una d’elles. L'estudi epidemiològic va sug-gerir com a aliment sospitós les hamburgueses tipus burgermeat de pollastre i espinacs adquirides a una gran superfície.

Als controls fets a l’establiment no es va detectar cap deficiènciadestacable, pel que fa als requisits d’higiene i els sistemes de gestióde la seguretat alimentària. A més, l’establiment ja havia posat enmarxa el procediment de reacció a alerta alimentària. Tant l’em-presa com el control oficial varen prendre mostres i no es va detec-tar Salmonel•la a cap d’elles. Cal dir que les analítiques tenen lafinalitat d’obtenir indicis per conèixer l’origen del patogen o la sevapresència a més lots o productes, però en cap cas poden constituiruna garantia d’absència total d’un patogen a un lot d’aliments.

En general, durant la investigació dels brots també es con-siderà la possibilitat que les pràctiques de conservació, mani-pulació i/o cuinat dels aliments del consumidors no haguessinestat les adequades per evitar-ne els brots.

Finalment, durant la investigació no es va poder determinarobjectivament alguna causa determinant, així i tot, l’alta tempe-ratura ambiental pogué haver estat decisiva per a que ocorregués,ja que la preparació i el consum del producte va ser a una torradaa l’exterior. En aquest brot, s'ha d'agrair l'actitud de col•laboracióper a cercar les causes que provocaren del brot, tant de la gransuperfície on es va adquirir el producte carni, com dels afectats.

En aquesta època de l’any és quan es donen més brots ali-mentaris, degut a les altes temperatures que afavoreixen la mul-tiplicació bacteriana. Per això és important que tant a lesempreses alimentàries, com als domicilis particulars s’ex-tremin les mesures d’higiene a l’elaboració dels aliments ial seu manteniment fins al moment del seu consum.

Les autoritats sanitàries no han detectat cap deficiència d’higiene ni de gestióde la seguretat alimentària a l’establiment on es comprà la carn

Diecisiete miembros de una misma familia se vieron afec-tados por un brote de triquinosis tras haber consumidoproductos cárnicos procedentes de un cerdo sacrificado enuna matanza domiciliaria que se realizó el pasado 6 deenero, en Ciudad Real, sin control veterinario. El animal sa-crificado se habría criado en semilibertad. Los primerosafectados presentaron los síntomas el 8 de febrero. Uno deellos requirió ingreso hospitalario mientras que el resto, deentre 11 y 67 años, se restablecieron en sus domicilios trasseguir el tratamiento antiparasitario prescrito.

Las autoridades de Castilla-La Mancha informaron de quela matanza se había realizado sin comunicación previa alAyuntamiento ni control veterinario. A su vez, comentaronque los Servicios de alerta funcionaron adecuadamente yaque el mismo día en el que se detectó el primero de los

casos se activó el protocolo establecido, dándose aviso a losServicios Veterinarios oficiales que procedieron a tomarmuestras de los productos que aún tenía la familia, compro-bando que estaban afectados de triquina.

Tras decomisar dichos productos se procedió a su des-trucción, a la vez que se avisó al resto de miembros de lafamilia para que quienes tuvieran productos de la matanzalos entregaran y se abstuvieran de consumirlos.

La triquina o Trichinella es un parásito de cuerpo cilín-drico y delgado, de tamaño microscópico, que se aloja enel intestino y los músculos del ser humano y de otros ver-tebrados al consumir carne contaminada con larvas del pa-rásito enquistadas. En España las especies más frecuentesson Trichinella spiralis y Trichinella britovi. En 2014 se de-tectó por primera vez la Trichinella pseudoespiralis.

Brote de triquinosis en Castilla-La Mancha por una matanza sin control veterinario

història

7

veterinària

Comentaba en el apartado de Historiade nuestra profesión de la revista colegial“Veterinaria”, del primer trimestre de esteaño, la celebración del 25 Aniversario porparte del Consell Regulador de la Sobra-sada de Mallorca, así como la crítica situa-ción que sufrió la raza de ‘porc negremallorquí’, a finales del siglo XIX y primeramitad del XX, con los cambios comercia-les que surgieron, la aparición de nuevasenfermedades que afectaban a esta es-pecie y finalmente, la paralización deventas en mercados importantes de lapenínsula.

Se pasó de la exportación de 30.649cabezas para su posterior sacrificio y con-sumo en la península en el año 1924, a uncenso en la Isla de 300 animales de estaraza a finales de 1970. Su ciclo vital demiles de años, se daba ya, a efectos prác-ticos, como finalizado.

Y, como mencionaba en la publica-ción del trimestre anterior, cuando pare-cía que el ciclo de una raza de cerdosmilenaria llegaba a su fin, comenzaron aplantearse posibles actuaciones para quela misma, pudiera sobrevivir. Entre los he-chos más destacados que apoyaron la re-cuperación de la raza, entiendo quedeben mencionarse las siguientes:

El año 1995, el Gobierno de las Illes Ba-lears, creó el Libro Registro del CerdoNegro Mallorquín, que se modificó elaño 1999, para adaptarlo a la normativavigente a nivel nacional y convertirlo así

en el Libro de Registro Genealógico deesta raza, a nivel de toda España. Estanorma, publicada en el Boletín Oficial delEstado, definía las características morfo-lógicas del “Porc Negre”, así como los re-quisitos para la inscripción de estosanimales en el Libro Registro, hecho estede especial relevancia, ya que, aparte derecuperar la continuidad histórica de estaraza milenaria, aportaba unas garantías alos industriales y consumidores, sobre lapureza y calidad de los animales inscritosy sus productos derivados.

Como es lógico, la creación de esteLibro Registro no se produjo por genera-ción espontánea. Toda una serie de he-chos significativos condujeron los pasosde este proceso.

El primero de estos hechos tenía unnecesario y doble componente: La volun-tad de un grupo de ganaderos de recu-perar el “Porc Negre”, manifestada yacordada el año 1978, en una reunión ce-lebrada en la finca de “Son Bona Aura” dePollensa (Mallorca), a la que tuve la gransatisfacción de asistir, y la voluntad tam-bién de un reducido grupo de industria-les del sector comercial de porcino, deacreditar la sobrasada procedente deestos animales como un embutido decalidad superior.

El segundo hecho importante, fue lacreación de la Asociación de Ganade-ros de ‘Porc Negre Mallorquí Selecte’,cuya finalidad básica era garantizar el ori-

gen de los animales de esta raza que seiban a utilizar para la elaboración de lasobrasada de esta denominación. Unosaños más tarde, en 1995, dicha Asocia-ción fue reconocida oficialmente por laConselleria de Agricultura y Pesca, paragestionar el Libro Registro de la Raza.

El tercer hecho, y que además fue de-cisivo, se produjo el verano de 1993,cuando las Asociaciones de IndustriasCárnicas de Baleares, la de Fabricantesde Sobrasada de ‘Porc Negre’ y la de Ga-naderos de Porcino Negro Selecto, pro-pusieron de forma conjunta a laConselleria de Agricultura y Pesca, el re-conocimiento de la denominación es-pecífica de Sobrasada de Mallorca;propuesta que fue aceptada por el Go-bierno Balear en diciembre del mismoaño, aprobándose el Reglamento que laregía y su Consejo Regulador, siendo mástarde estas propuestas ratificadas por elMinisterio de Agricultura, Pesca y Alimen-tación, el día 9 de febrero de 1994, por loque hacía referencia al Estado Español.

La situación actual de esta raza, des-pués del mal tiempo pasado, desde unpunto de vista técnico es buena, ya quese ha conseguido recuperar a unos nive-les genéticos que son ya muy buenos, ysituar de nuevo en el mercado un pro-ducto tradicional mallorquín, con unoscriterios de exigencia y calidad que garan-tizan la satisfacción de los consumidores.

Por todo ello, y desde el punto de vistaveterinario, deseo expresar mi satisfacciónpor la actuación del Consell Regulador ylos servicios colaterales veterinarios quehan participado en esta tarea, ante laevolución positiva de esta raza porcina ysus productos derivados, propios de laIsla, así como mi deseo profesional paraque dentro de 25 años, se pueda celebrarde nuevo con la misma satisfacción elmantenimiento de esta raza en Mallorcay la creciente difusión de sus productosfuera de la Isla. Para esta fecha, quizástenga ya esta raza de cerdos un monu-mento dedicado.

TOMEU ANGUERA

El Consell Regulador de la Sobrasada deMallorca celebra con éxito su 25 Aniversario yconsigue la recuperación del porc negre mallorquí (II)

Foto

ced

ida

per

To

meu

An

gu

era.

8

justícia alimentària veterinària

>>> L’escola de famílies ofereix propostesalimetàries a nivell individual i pràctiquesde consum familiar sostenible iresponsable en la compra i la cuina.

Escola de famílies, per unaalimentació saludable i sostenible

L’Agenda 2030 compta amb 17 Objectius de DesenvolupamentSostenible (ODS) a través dels quals es proposa abordar gransreptes globals. Segons l’Organització de les Nacions Unides pera l’Alimentació (FAO), “L’alimentació i l’agricultura se situen enel centre de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible,ja sigui per posar fi a la pobresa i la fam, per respondre al canviclimàtic o per conservar els nostres recursos naturals”.

En aquest sentit, l’educació és una eina clau per a reequi-librar les desigualtats i generar actituds i comportaments sos-tenibles en les persones. Entenem que una educaciótransformadora requereix incloure un enfocament global-local i metodologies educatives innovadores que generin co-neixement crític sobre qüestions com la lluita contra lapobresa, la justícia social o la consecució del Dret a l’Alimen-tació o el Desenvolupament Urbà Sostenible. L’educació, però,no només es realitza als centres educatius, sinó que la llar es-devé el veritable espai de l’educació d’infants i joves, que s’hade complementar amb la feina que es realitza als centres.Unificar aquests dos processos educatius permet una majorcoherència i avançar cap a una societat més compromesa.

Aquest 2019, des de Justícia Alimentària estam fent feina ambles Associacions de Mares i Pares de centres educatius de les illes,a través de les escoles de famílies, amb el suport de la DireccióGeneral de Cooperació del Govern de les Illes Balears.

L’escola de famílies no només vol donar a conèixer les con-tradiccions del sistema alimentari, sinó que vol tenir una visióconstructiva, oferint propostes, a nivell individual, com pràcti-ques de consum familiar sostenible i responsable en la comprai la cuina, i a nivell col•lectiu, apostar per accions de transforma-ció de l’alimentació escolar als centres educatius (menús soste-nibles al menjador escolar, activitats educatives d’alimentaciósostenible al menjador o a l’aula, incidència als berenars, a ce-lebracions d’aniversaris o esdeveniments del centre).

Com a col•lectiu focus s’han triat les mares i pares organit-zades pel seu paper com a persones educadores de les novesgeneracions i, per la influència que poden tenir com a de-mandants de la transformació alimentària, tant a la llar comal centre educatiu. La tipologia d’aquest col•lectiu garanteix, amés, que els resultats de les formacions arribin a un nombrede persones considerablement major, gràcies a les potencia-litats multiplicadores de les associacions.

Les formacions s’han dividit en tres sessions:1a sessió: la problemàtica de l’alimentació. Aquesta sessió

està dirigida a donar a conèixer els impactes econòmics, am-bientals, socials, de gènere i de salut que implica el sistemaalimentari imperant i les desigualtats que genera, tant a nivellglobal com local.

2a sessió: alimenta el canvi a l’àmbit familiar. Amb l’ajudade professionals de la nutrició, es donen pautes per tal de duruna dieta saludable i s’ofereixen recursos i propostes pràcti-ques de consum familiar sostenible i responsable, tant en lacompra com a la cuina.

3a sessió: alimenta el canvi a l’àmbit escolar. Aquesta ses-sió pràctica està enfocada a treballar els diferents espais delscentres educatius que tenen relació amb l’alimentació. Esmostren tota una sèrie d’experiències amb èxit d’alimentaciósostenible als centres: menjadors escolars ecològics, berenarssaludables, esdeveniments sostenibles, celebrem aniversarissaludables, etc., per a després poder fer un llistat de propostesde canvi per al centre.

L’espai que identificam més clarament amb l’alimentacióen un centre, és el menjador escolar. Des de la nostra entitatconsiderem que el menjador, no només ha de proporcionarals usuaris l’aportació calòrica necessària a través d’un menúequilibrat, sinó que també ha de ser un espai educatiu per areforçar hàbits alimentaris i on es puguin tractar qüestions im-portants sobre la realitat social i ambiental que hi ha darreraels aliments i com poden contribuir les nostres opcions deconsum als sistemes alimentaris locals.

El passat mes de maig es va aprovar el Decret 39/2019,sobre la promoció de la dieta mediterrània en els centreseducatius i sanitaris de les Illes Balears, el qual estableix lesbases per a la introducció de canvis per al foment d’una ali-mentació i hàbits saludables. En aquest sentit, les APIMAspoden esdevenir claus per a la reclamació i l’acompanyamentd’aquests canvis dins els centres educatius.

El curs 2019/2020 seguirem realitzant escoles de famíliesa Mallorca, Menorca i Eivissa, amb la intenció d’anar sumantmés persones i espais que treballen per un model alimentarimés just, més saludable i més sostenible.

Foto

ced

ida

per

Ju

stíc

ia A

limet

ària

.

perfil col·legial

9

veterinària

Assegura Tolo Palou (Sóller, 1973) que allòque més li agrada és escoltar una per-sona parlant amb passió d’un tema. I talvolta sigui perquè ell, conversador insa-ciable, xerra sense complexes, des de lesentranyes, de qualsevol qüestió que se liproposi. Pot ser també sigui perquè noconcep una altra forma de fer les coses,com la seva professió, que tenia clara desde ben petit, o com totes les activitatsque ha emprès en un moment o l’altrade la seva vida, com el submarinisme, l’a-picultura, el futbol sala, les plantes medi-cinals, la piscicultura o els motors antics,entre d’altres, aferrat a una manera pas-sional d’actuar i viure la vida. Ho resumeixen un moment de la conversa que dónapeu a aquest text, en ser demanat sobresi els estudis de Veterinària ompliren lesseves perspectives: “A jo la carrera emconfirmà el que pensava. Durant aquellsanys, a Saragossa, sentir-me veterinari erauna cosa màgica, i em fa llàstima la gentque ha estudiat Veterinària sense voca-ció, que n’hi ha. Hauria d’estar prohibit”.

Fill d’un mecànic i d’una mestressade casa i segon de tres fills (té dues ger-manes), Tolo Palou recorda que passàmolts de moments de la seva infantesacriant cans, moixos o ànnares de carreral magatzem-taller de son pare, fins i totpujant-ne algun al pis on vivia la famíliaper donar-li biberó, ignorant el disgustmatern davant aquesta afició. Tenia, pertant, molt clar cap on encaminaria elsseus estudis superiors després de passaramb solvència els anys d’institut a Sóller.“Mai he estat un gran estudiant, però síque he anat aprovant amb esforç”, ex-plica avui el manescal, que passà dosanys a un col•legi major de Saragossa id’altres tres a un pis amb amics quehavia fet a la facultat, amics que avui diaencara conserva. Durant els dos darrersanys de la carrera es submergí en labranca de la producció animal de peixosi va poder posar en pràctica els coneixe-ments adquirits amb unes pràctiques ala piscifactoria d’Es Murterar o a Carpeix,l’empresa que el veterinari Pep Cerdà téa Pollença, en virtut d’una col•laboracióde la seva facultat amb la Conselleria deSalut del Govern Balear. Així mateix, pre-sentà el seu projecte de fi de carrerasobre una piscifactoria de dorades al Portde Sóller i després, entre setembre de1997 i gener de 1998, romangué quatremesos fent feina a una piscifactoria aCantàbria... fins que hagué de complir

amb les seves obligacions amb el serveimilitar, en el seu cas fent la prestació so-cial al Jardí Botànic de Sóller. Aquest fetl’allunyà un poc d’un horitzó piscícolaque semblava marcat i l’acostà a la bo-tànica i les plantes medicinals, a més defer-lo posar arrels de nou a sa Roqueta.Així, passat un any, en arrencar amb laseva tasca professional, començà a col•la-borar amb l’ADS oví Serra de Tramun-tana de la mà de Carlos Simarro i, enparal•lel, realitzà les seves primeres cam-panyes de sanejament de la CAIB, grà-cies a Pep Cerdà, cap de sanitat del’Ibabsa, del qual guarda un gran record:“Va ser com un integrador de gent joveque en aquell moment mostrava un pocd’interès per la ramaderia d’aquí. Moltspassàrem per aquella fase".

Com no podia ser d’altra forma, lapresa de contacte de Tolo Palou amb elmón pagès mallorquí derivà en unaforma de vida per a ell, obrint la porta del’ADS del camp mallorquí, l’any 2000, oncontinua a dia d’avui. S’instal•là a Inca “percoherència” i començà amb els ramadersun procés de formació personal i profes-sional i de transformació de les explota-cions. L’ADS ha passat dels 10.000 capsde ramat als més de 25.000 de fa un pa-rell d’anys. Però les ensenyances que des-taca el manescal són unes altres: “La

pagesia és una font inesgotable de conei-xement i jo he après molt d’ella. El tractesocial i personal amb els ramaders és vitalper enfortir la confiança mútua, cosa que,a la seva vegada, ens ajuda a circular pelscamins sanitaris, i a fer millor la nostrafeina”. Precisament aquest anhel per ferles coses bé dugué Tolo l’any 2002, des-prés d’acudir a la celebració d’un patró, aembarcar-se dins el primer projectecol•legial den Ramon Garcia (2002), quel’engalipà per entrar a formar part de lajunta, on l’any que ve acabarà la seva ter-cera singladura: “La nostra és una profes-sió molt individual però necessitam degent amb visió col•lectiva i amb vocacióde servei, i en Ramon indiscutiblementho és. Jo no sé si he pogut compaginarla vessant individual amb la col•lectivaperò he fet feina amb honestedat i, so-bretot, he intentat aprendre i escoltar”.“S’ha de menester gent jove amb idees iamb implicació”, adverteix sobre el futur.

Tolo Palou, a qui tant li és ara embran-car-se en un programa de millora deraça amb l’Associació d’Ovella Mallor-quina com comprar-se un Land Roverdel 79 per passejar per l’Illa amb els seusfills Àgueda i Martí, pareix que seguiràfent coses amb la passió i autenticitatque des de petit l’ha caracteritzat i l’em-penyé, entre altres coses, a ser manescal.

Tolo Palou AguilóManescal al 101%

10

portada veterinària

Batles i veterinaris:tan lluny i tan a prop

D’entre tot el que poden arribar a dir durant una hora dos po-lítics (dues persones que diàriament combinen paraules i fetsper solucionar problemes o assolir millores), que és molt,emergeix amb força la vocació de servei públic. Deu seraquest l’element que vertaderament guia les intencions de lagent que decideix assumir la responsabilitat de posar-se enprimera filera de la vida pública i, en moltes ocasions, comen-çar a rebre ‘pals’ per la seva feina. És aquesta vocació de serveipúblic la benzina que mou el vehicle i es nota. Poc tenen aveure, en principi, Toni Marí (PSIB) i Carlos Simarro (PP), mésenfora de ser veterinaris i batles dels seus respectius municipis,Puigpunyent i Sóller, començant per la filiació política. Mos-tren, emperò, una sèrie de coincidències en altres punts. Percomençar, varen ser els candidats més votats en els seus po-bles i, tot i que el joc democràtic en ocasions és capritxós i nosempre governa la llista més votada, els dos seran els gestorsde dos consistoris de Mallorca fins l’any 2023, si tot va bé. D’al-tra banda, coincideixen en assegurar que la política municipales mou al marge de la política que omple pàgines de diaris i

minuts de programes de televisió, perquè és una feina de ges-tió de proximitat, amb la gent del poble, “gent que veus i ambla que xerres a diari”, apunten. I també coincideixen en queels mecanismes democràtics suposen un examen sever alqual s’enfronten els polítics cada quatre anys, cosa que els faser escrupolosos amb el seu comès. Així ho explica Simarro:“És un orgull formar part de la democràcia. Existeixen poquesfeines en les quals un sigui jutjat tan durament per tanta gent.En política un ha de passar comptes a diari i després cadaquatre anys perquè aquesta és la seva feina i la veritat és queobtenir la majoria absoluta (diu mirant a Toni, que ho va acon-seguir a Puigpunyent) és un mèrit; es un cum laude”.

Toni Marí arriba primer als Jardins d’Alfàbia, situats a la ca-rretera de Sóller, just abans del túnel en direcció al poble de laVall. La propietat d’aquest idíl•lic lloc, reminiscència d’un altretemps, ens ha permès realitzar l’entrevista i la sessió fotogràficaque la il•lustra amb totes les facilitats del món. Toni Marí (Puig-punyent, 1979) frissa perquè, com aquell que diu, encara estàaterrant i les primeres setmanes d’assentament al nou lloc no

Toni Marí, a Puigpunyent, i Carles Simarro, a Sóller, són manescals que han estatelegits pels seus veïns i veïnes primera autoritat en els seus respectius municipis,assumint amb orgull una gran responsabilitat i mirant de reüll la seva professió

SÓLLEREs registrà una participació del 63,98% i un total de 6.360 votscomptabilitzats (el cens és de 9.941 persones majors d’edat). El PPobtingué 7 escons (de 17), pujant-ne un respecte de 2015, i essentla força més votada. MES-APIB n’aconseguiren 4, el PSOE 3, i Po-demos, El Pi i Ciutadans, un cada una. El vot favorable de Ciuta-dans i l’abstenció d’El Pi li permeten governar amb majoria simple.

PUIGPUNYENTEs registrà una participació del 77.38% i un total de 1.081 votscomptabilitzats (el cens és de 1.397 persones majors d’edat). ElPSOE obtingué 5 escons (de 9), pujant-ne dos respecte de2015, aconseguint la majoria absoluta. Les altres forces políti-ques amb representació al municipi són Independents (IPG-APIB), amb 3 escons, i el PP, amb 1 escó.

portada

11

veterinària

deuen ser senzilles, ja que els compromisos el soterren. Malgratdur no més d’unes setmanes com a batle, coneix perfectamentl’Ajuntament, del qual en va ser regidor durant l’anterior legisla-tura i, a més, al llarg de 12 anys ha estat involucrat en la vida pú-blica municipal de Puigpunyent, on entrà per participacióciutadana amb projectes de benestar animal. Però és que laseva dedicació és parcial: compagina la batlia amb la gestió deles quatre clíniques de les que n’és el titular... i amb la família.“Vaig entrar en la vida política per intentar aconseguir que lesadministracions públiques prenguessin seriosament la gestióètica dels animals de companyia, un àmbit en el qual semprem’he mogut. Ara afronto amb un bon equip la gestió municipaldel poble... i amb un bon equip la gestió diària de les clíniques.Per molt que jo sigui el batle o el titular, sense un bon equip aldarrere els meus objectius serien molt més complicats”, explicaMarí, que avança quins són els seus reptes al municipi: “Millorarla informació i la participació ciutadana en la vida del poble; imillorar el respecte cap a les persones del poble i l’entorn, comés el medi ambient, el patrimoni, etcètera, fent polítiques am-bientals amb molta pedagogia sobre qüestions de reciclatge,per exemple”. Marí clou que “l’objectiu és lluitar per allò en quècreus i que això repercuteixi en la teva gent i en el seu benestar”.En tot cas, es tracta d’un batle sense dedicació exclusiva, uncomplement que recau en un dels seus regidors.

“Si no hagués pogut seguir fent de veterinari i acompanyarles nines a l’escola, dinar amb elles o passar algun horabaixaamb la seva companyia, no m’hauria ficat en això”, assevera.

Mentrestant, ha arribat als Jardins d’Alfàbia Carlos Simarro(Lleida, 1961), que el primer que fa és felicitar Toni Marí. Els ma-nescals comencen a xerrar, interessant-se per les seves situa-cions, i semblen dues persones properes malgrat que no esconeixessin personalment d’abans. El batle de Sóller és un ve-

terà en política i afronta la seva tercera legislatura al capdavantde l’Ajuntament d’un dels pobles més emblemàtics de laSerra de Tramuntana. Després d’entrar-hi en el 1999, com aregidor a l’oposició, l’any 2003 es convertí en batle en ser elcandidat més votat de la història de Sóller (completà la legis-latura, fins 2007).

Va ser batle també entre 2011 i 2015, patint alguns mo-ments de dificultat com va ser l’incendi del seu cotxe davantcasa seva, provocat per un jove de la localitat. Demanat sobreles causes que dugueren a la política a un veterinari que hatocat tots els pals (ha tengut una clínica de petits animals aSóller, engegà l’ADS Xots de Tramuntana i té plaça com a fun-cionari de la CAIB a Salut), Simarro respon amb fermesa: “lavida política és una elecció per tractar de transformar la so-cietat, millorant-la. En el nostre cas, el nostre poble. Ser a l’A-juntament et permet estar en contacte constant amb la genti és una possibilitat única per posar en marxa projectes en be-nefici del poble. Com totes les vocacions, és una experiènciamolt enriquidora a nivell personal, però també passa facturaperquè requereix d’un gran esforç personal i familiar; desgastamolt”. Demanat pels reptes de cara a la present legislatura, elbatle de Sóller aposta per la creació d’una nova xarxa d’apar-caments (unes 1.500 places), “que milloraran la vida dels so-llerics i dels visitants”, assegura; la remodelació e la circulació

Els seus resultats electorals

>>> Marí: “Vaig entrar en la vidapolítica per intentar aconseguir que lesadministracions públiques prenguessinseriosament la gestió ètica dels animalsde companyia”.

12

portada veterinària

Segon mandat d’Armengol amb alguns canvis al Govern

Entre d’altres, Agricultura i Ramaderia, en mans de Mae de la Concha, queden separades de Medi Ambient, mentreque la Conselleria de Salut i Consum continuarà sota la gestió de Patricia Gómez

Després de les eleccions autonòmiques, que confirmarenel partit socialista com la força més votada, i d’un procés ne-gociador complex per formar govern amb Podem i Més perMallorca, a més dels rebre els suport de Gent x Formentera-PSOE-EUIB i Més per Menorca, Francina Armengol es con-vertí en presidenta del Govern de les Illes Balears persegona legislatura consecutiva. La líder dels socialistes ba-lears ha fet una sèrie de canvis, alguns dels quals afecten al’àmbit de la professió veterinària, com és el de separar MediAmbient i Territori d’Agricultura, Pesca i Alimentació (onquedarà la DG d’Agricultura, Ramaderia i DesenvolupamentRural), en mans de la menorquina Mae de la Concha. El ti-tular de la Conselleria de Medi Ambient, per la seva part,serà Miquel Mir. Pel que respecta a la Conselleria de Salut iConsum, la cartera continua en mans de Patricia Gómez.

El segon Govern de Francina Armengol el completen la Con-selleria de Transició Energètica i Sectors Productius, amb rangde Vicepresidència, ocupada per Juan Pedro Yllanes; la Conse-lleria de Presidència, Cultura i Igualtat, amb Pilar Costa al cap-davant; la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors, amb

Rosario Sánchez com a titular; la Conselleria de Model Econò-mic, Turisme i Treball, amb Iago Negueruela; la Conselleria d’A-fers Socials i Esports, amb Fina Santiago; la Conselleriad’Educació, Universitat i Recerca, amb Martí March; la Conselleriade Mobilitat i Habitatge, amb Marc Pons; i la Conselleria d’Ad-ministracions Públiques i Modernització, amb Isabel Castro.

pel poble, i la millora de la neteja dels carrers i jardins públics.“Ens esforçarem per treballar des del consens i l’esforç peraconseguir un Sóller millor”, apunta.

FIGURA MAL VISTA? FEINA MAL PAGADA?Toni Marí i Carlos Simarro tornen a coincidir en una qüestióquan se’ls demana, estant plegats, per la mala imatge del po-lític que pot tenir la societat. En els dos casos dissenteixen d’a-questa afirmació feta en forma de pregunta. “No crec enestereotips i sí en les persones. No estic d’acord en què el po-lític estigui mal vist; el que sí pens és que no està suficient-ment valorat”, assegura Toni. “Crec que el polític viu dels seusfets i no d’allò que un altre fa a qualsevol altre indret. No es

just generalitzar, per la qual cosa no crec que estiguem malvists”, creu Simarro. “Un polític, com un veterinari ha de ser decaràcter resolutiu perquè inevitablement la feina consisteix ensolucionar problemes. I això ho ets o no ho ets”, afegeix.

En parlar de valoracions és inevitable fer-ho en salaris. Elssous dels batles estan regulats per norma en base al númerod’habitants del municipi. Toni Marí cobrarà 500 euros al mes(amb dedicació parcial) per ser batle en un municipi de 2.000habitants; Simarro, per la seva part, cobrarà uns 2.900 eurosmensuals per ‘gestionar’ un municipi d’uns 15.000 habitants.Marí aclareix que el membre del seu equip amb dedicacióexclusiva cobrarà 1.800 euros al mes i afegeix una idea: “Jo nom’he ficat en política pel sou. L’objectiu de ser batle no ésestar ben pagats, sinó la reconversió del teu poble a nivell localgestionant òptimament els recursos dels quals es disposensobre un programa d’idees i projectes. Opino que en aquestescenari la retribució és accessòria”. Igual de contundent esmostra Simarro: “Cada vegada que em fic en política perd do-blers. S’ha de tenir en compte que en política municipal unha d’estar a disposició de la ciutadania les 24 hores del dia.Imagina què suposa això en l’era de les comunicacions i elmòbil. Què cobraria de funcionari si fes feina totes les horesdel dia? La comparació parla per sí mateixa”.

“Ningú s’agafa una feina per la paga d’igual manera queningú es fa veterinari pels doblers”, clou el batle de Sóller.

Foto

ced

ida

per

CA

IB.

>>> Simarro: “Com totes les vocacions,(la política) és una experiència moltenriquidora a nivell personal, peròtambé passa factura perquè requereixd’un gran esforç personal i familiar”.

actualitat

13

veterinària

Ramon Garcia, que quedà empatat en el vuitè lloc per ser conseller, renuncià en favor de la sevacompanya de candidatura M.ª Luisa Fernàndez, de Tenerife, evitant així unes noves votacions

Luis Alberto Calvo Sáez, de Valladolid,nou president del Consell General deCol·legis Veterinaris d’Espanya

Luis Alberto Calvo Sáez, president delCol•legi de Veterinaris de Valladolid, haestat elegit nou president del Consell Ge-neral de Col•legis Veterinaris d’Espanya(CGCVE) després de les eleccions cele-brades el 12 de juliol a les seu de l’Orga-nització Col•legial Veterinària, a Madrid,rellevant en el càrrec a Juan José Badiola,que ha presidit els veterinaris espanyolsdurant els darrers 18 anys. A la presidèn-cia del CGCVE aspiraven altres dos can-didats: Rafael Laguens, president delCol•legi de Sòria, i Ignacio Oroquieta, pre-sident del Col•legi de Sevilla.

Luis Alberto Calvo (Valladolid, 1963) ésllicenciat en Veterinària per la Universitatde Lleó i doctor per la Universitat Complu-tense de Madrid. Al marge de presidentdel Col•legi de Valladolid, és vicepresidentdel Consell de Col•legis de Veterinaris deCastella i Lleó i president de l’Associacióde Castella i Lleó de Veterinaris d’Animalsde Companyia, entre d’altres.

Com a vicepresident i secretari de laJunta Executiva han estat reelegits, res-pectivament, Luis Alberto García (Toledo)i Rufino Rivero (Àvila). Els consellers seranCarmen López (Lleida), José Ramón Cava-ller del Carrer (Ciutat Real), Héctor Palatsi

(Terol), Ana María López (Lugo), GonzaloMoreno del Val (Alacant), José-Marín Sán-chez (Badajoz), Juan Antonio Vicente (Cà-ceres) i Maria Luisa Fernández (Tenerife).

RENÚNCIA DE RAMON GARCIAEn el cas de la nova consellera Maria LuisaFernández, va obtenir el mateix númerode vots que el president del COVIB, Ra -mon Garcia, cosa que obligava a una se-gona votació, segons la normativa electoralde la institució. En aquesta tessitura,

Ramon Garcia, company de candidaturade Fernández i que ja havia ocupat el cà-rrec de conseller a l’anterior legislatura, re-nuncià a la candidatura, evitant aquestasegona votació. El propi Garcia ho explicàpoc després al seu perfil personal de face-book: “Des del primer moment he tingutmolt clar que anava a retirar la meva can-didatura, i així ho he fet davant de tots elspresents. Aquesta decisió ha generataprovació i sorpresa, però en primer llocpenso que és el millor per a l’organitza-ció, per no retardar més la posada enfuncionament de la nova junta i que co-menci a treballar com més aviat millor;també pels meus companys d’equip, id’altres que ens han donat suport, per-què no puc consentir ficar-los en sem-blant compromís; també per na Marisa(...) bona amiga, a qui vaig enredar per-què es ficàs en aquesta aventura, i que haestat la nostra guia, la que amb la sevaempenta, il•lusió i motivació ens ha dirigiti animat en una campanya tan dura, ique a més, tant aportarà a la professió; ifinalment per mi, per la meva família iper les tasques que em queden per des-envolupar al COVIB, a les Illes, que no sónpoques”. “La veritat és que ha estat unacosa espontània i natural. I sé que és l’ú-nica bona decisió possible, perquè emsento tranquil i en pau”, sentencià el pre-sident del COVIB.

14

actualitat veterinària

El proyecto Dogspitalda el salto a Menorca

Los pacientes ingresados en el HospitalMateu Orfila de Maó podrán recibir la visitade sus perros gracias a puesta en marchadel servicio ‘Dogspital’, que cuenta con unequipo de profesionales sanitarios, educa-dores caninos y veterinarios que velarán porel correcto desarrollo del proyecto.

Esta iniciativa, que arrancó en Ibiza en2017 bajo la tutela de la Conselleria deSalut y que contó con la colaboración delCOVIB merced al asesoramiento técnicoque ofrecieron veterinarios de la Isla du-rante el proceso de implantación, está diri-gida a pacientes de estancias hospitalariasprolongadas (a partir de diez días), que re-únan las condiciones clínicas que se hanestablecido en el protocolo que han de se-guir pacientes, familiares y profesionales sa-nitarios en el momento en que se presentela petición de visita de una mascota.

Las visitas también quedan restringidasa perros de más de un año que convivanen el domicilio familiar de los pacientes y el

punto de encuentro tendrá lugar en un es-pacio que se ha creado en la entrada prin-cipal del centro sanitario, al lado del serviciode Radiología.

La visita de los perros a los pacienteshospitalizados puede suponer beneficiosrelacionados con la reducción de la ansie-dad, la estimulación de la memoria y la co-municación e interacción, tal y como señalóel gerente del Área de Salud de Menorca,Antoni Gómez Arbona, durante la presen-tación de ‘Dogspital’.

PROCEDIMIENTOEl paciente ingresado tendrá que pedir lavisita de su mascota a través de su enfer-

mera y, posteriormente, el médico valo-rará si se dan las condiciones clínicas pararecibirla. Una vez sea autorizada, se pon-drá en contacto a la familia con los miem-bros del equipo del ‘Dogspital’.

El siguiente paso consistirá en pedircita con alguna de las nueve clínicas ve-terinarias de la Isla que colaboran de ma-nera altruista con este proyecto paraacreditar unas medidas de higiene, des-parasitación y vacunación del animal.

Los educadores y monitores caninosacompañaran al animal en la visita a sudueño al hospital, que se prevé que tengauna duración de una hora, siempre en ho-rario de tarde.

Los pacientes ingresados en el Hospital Mateu Orfila podrán recibir la visita de susperros tras hacer la correspondiente petición, si ésta es aceptada por el equipo médico

>>> ‘Dogspital’ es un proyecto de acompañamientoimpulsado por la CAIB en Ibiza en verano de 2017, cuyaconstitución e implantación contó con el asesoramientode veterinarios ibicencos.

Foto

ced

ida

per

Àre

a d

e S

alu

t d

e M

eno

rca.

actualitat

15

veterinària

El Congrés Veterinarid’Eivissa se superaEntre els dies 16 i 18 del passat maig es ce-lebrà la tercera edició del Congrés Veteri-nari d’Eivissa, una iniciativa particular perdur a la Pitiüsa Major unes sessions de for-mació veterinària i, de pas, presumir d’Illaamb una atractiva oferta lúdica paral•lelaideal per combinar feina i oci. Enguany elcongrés anava sobre medicina felina i sesuperà l’afluència d’anys precedents, amb75 participants, la meitat dels quals forende les Illes i la resta de llocs com Catalunya,la Comunitat Valenciana, Madrid, Aragó oles Canàries, segons informa Joan Riera, undels organitzadors.

En aquesta ocasió es celebraren tres jor-nades de formació: la primera va córrer acàrrec de dos ponents, Marisa Palmero iSalva Cervantes, propietaris dels dos únicshospitals veterinaris d'Espanya per a moixos,a Madrid i Barcelona respectivament, quevaren parlar dels secrets per atendre als gatsen les consultes veterinàries; la segona jor-nada, amb xerrades de matí i d’horabaixa,va recaure en els mateixos ponents, quecomptaren amb l’aportació d’Albert Lloret,del Servei de Medicina Interna de la Fun-dació Hospital Clínic Veterinari de la UAB.Destacà la taula redona que sobre Gingivo-estomatitis felina, malaltia amb múltipleetiologia i amb varis tractaments possibles;la tercera sessió, finalment, va recaure en elmateix Albert Lloret i en Sergio Ródenas, di-plomat del ECVN y especialista europeu enNeurologia veterinària, els quals explicarenles causes mèdiques i neurològiques delsgats que pateixen convulsions.

Curs de gestió econòmica de la clínica

El veterinari Jaume Roig, propietari i fundador de Vetersalud Zoo-clínic a Manacor (i també col•laborador d’aquesta revista), oferí elpassat 25 de maig a la seu del COVIB una sessió teòrica sobre la ges-tió econòmica de la clínica veterinària, amb el suggeridor subtítol‘Què diuen els números?’, concebuda amb l’objectiu de transmetreals assistents uns coneixements bàsics i ordenats sobre la gestió eco-nòmica dels seus centres i difondre’ls els principals indicadors de la“salut econòmica” de la seva empresa. Parlà de balanç i indicadorseconòmics i del quadre de comandaments, sobre el qual planejàun exercici pràctic al final de la sessió.

Se’n celebrà per maig la tercera edició, sobre medicina felina, amb rècord d’afluència

Foto

s ce

did

es p

er C

on

gré

s V

eter

inar

i d’E

ivis

sa.

16

actualitat veterinària

Se presentaron la actualización de la página web y las distintas mejoras en laherramienta informática que facilita las búsquedas de animales en España y en la UE

Menorca acoge la asamblea anual del REIAC

REIAC es la Red Española de Identificación de Animales deCompañía, una asociación sin ánimo de lucro que agrupa a lasbases de datos de las 17 Comunidades Autónomas y las 2 ciuda-des Autónomas de España y que son gestionadas por los Cole-gios Oficiales de Veterinarios, Consejos Autonómicos de ColegiosVeterinarios y las Administraciones autonómicas. Menorca acogióen mayo su asamblea anual, con la presencia de los represen-tantes de las bases de datos autonómicas. En ella, además deaprobar la liquidación de presupuestos del año 2018, se presen-taron la actualización de la página web y las distintas mejorasen la herramienta informática que facilitan las búsquedas deanimales tanto a nivel de España como a nivel de la ComunidadEuropea. También se informó sobre la posibilidad de incorpora-ción a REIAC de países como Andorra y Portugal mediante lafirma de convenios internacionales y la conveniencia de seguiravanzando en la armonización de procedimientos, estable-

ciendo protocolos comunes de actuación frente a las situacionesque se presentan en torno a la identificación de los animales decompañía y que faciliten la labor de los veterinarios clínicos depequeños animales.

Esta Asociación fue creada para el desarrollo, gestión y con-trol de una red informática nacional que facilite la intercone-xión de las distintas bases de datos de animales de compañíaexistentes en las distintas Comunidades Autónomas españo-las, así como la conectividad de éstas con redes nacionalesexistentes en otros países. El objetivo es dar cumplimiento ala normativa de identificación y registro de animales de com-pañía vigente en cada una de las CCAA, facilitar informacióna los ciudadanos sobre gestiones a realizar sobre tenencia deanimales y sobre todo disponer de una herramienta eficazque permita recuperar y devolver a sus propietarios los anima-les perdidos o robados.

Una jove mor a Noruegadesprés de contreure laràbia a les Filipines

Marian Matas imparteix una jornada tècnica a Palma

actualitat

17

veterinària

Una jove noruega de 24 anys va moriral seu país per maig després de contra-ure la ràbia a través de la mossegadad’un cadell que va recollir del carrer du-rant les seves vacances a les Filipines. L’a-nimal la va mossegar com a part d'unjoc, segons va relatar la família. De tor-nada a casa, la jove va emmalaltir, sensepoder detectar les autoritats sanitàriesquè li passava. Davant la falta de dia-gnòstic, va acabar morint. Es tracta dela primera mort per ràbia a Noruega en200 anys.

Curs d’urgènciescardíaques al COVIB acàrrec de Jordi López

El doctor en cardiologia veterinària,Jordi López, impartí el 4 de maig a laseu del COVIB un curs d’urgències car-díaques que es va poder seguir a laresta d’Illes a través de la plataforma di-gital tic-alfa. Durant la seva xerrada elponent tractà d’aprofundir en el conei-xement de les urgències cardíaquesmitjançant l’obtenció d’una aproxima-ció sistemàtica a emergències cardía-ques com les arítmies i la insuficiènciacardíaca, l’abordatge al pacient ambsíncope i els exemples dels casos clí-nics, amb una taula rodona posterior.

Jordi López és especialista europeuen cardiologia veterinària des de 2014 idoctor pel Royal Veterinary College. Hatreballat com a especialista en cardio-logia veterinària a diversos hospitalsuniversitaris i privats del Regne Unit. Ac-tualment treballa a temps parcial al’Hospital Veterinari Canis Mallorca i al’Hospital Clínic Veterinari de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, on n’ésel cap de cardiologia. També realitzatelemedicina per Idexx als Estats Units.

Curs de malaltiescorneals en petits animals

Com puc saber que la úlcera corneal vaper bon camí?; com puc diagnosticar itractar les malalties corneals ulceratives?;i les no ulceratives?

Aquestes i altres qüestions, il•lustradesamb casos clínics, varen ser abordadesel passat dia 8 de juny al curs de malal-ties corneals en petits animals que, or-ganitzat pel COVIB, impartí la veterinàriaMarian Matas a la sala de formació delCol•legi.

La ponent, llicenciada per la UAB, ésespecialista europea i pel RCVS en Oftal-mologia Veterinària. Ha estat professoradel Royal Veterinary College (RVC) deLondres, on també va ser cap del Serveid’Oftalmologia, entre d’altres. És especia-lista en oftalmologia pel EBVS® (Euro-pean Board of Veterinary Specialisation),ha publicat en nombroses revistes nacio-nals i internacionals i ha donat conferèn-cies a audiències de diferents països.

18

clíniques veterinàries de Balears veterinària

Voleu que els vostres col·legues coneguin com i onfeis feina? Si estau interessats en que la vostra clínicasurti a la revista veterinària, no heu de fer res mésque posar-vos en contacte amb el Col·legi mitjançantla pàgina web www.covib.org

Nombre: Clínica Veterinària Bendinat.

Titulares: Nick Murgatroyd.

Dirección: Arquitecto FranciscoCasas, 17. Local Bendinat.

Web: www.vet-bendinat.com

E-Mail: palmavet@hotmail.com

Abierto desde: 2003.

Equipo humano que conformala clínica: Dos veterinaris, una auxiliar idues recepcionistes..

Especialidades: Traumatologia,medicina felina, consultesen general...

FICHA

Clínica Veterinaria Bendinat

Rafa Nadal es un staffordshire bull terrierde dos años y medio que tiene la difícil mi-sión de relevar de sus funciones a Julietta,el alma materde la Clínica Veterinaria Ben-dinat junto a su titular, Nick Murgatroyd,durante los últimos trece años y medio. Ju-lietta sigue en activo, pero los achaques dela edad la han llevado a dar un paso a unlado en favor de Rafa Nadal. Ambos, con sumera presencia en el centro, se encargande llevar a cabo el primer contacto con lospacientes y su función consiste, básica-mente, en hacer más llevadero el acceso aun lugar extraño. “Es una relaciones públi-cas excelente. Nos ha dado un resultado fa-buloso y ejemplifica las ventajas que nosconcede el hecho de que los animales en-tren relajados en la clínica, especialmentecuando es la primera vez que acuden”, re-lata Murgatroyd (York, 1966) un poco enbroma, pero completamente en serio. Estaes una de las muchísimas particularidadesde un centro veterinario singular, que abriósus puertas en 2003 y que, pese a las vicisi-

tudes que han azotado al sector en la úl-tima década (subida del IVA, proliferaciónde clínicas, crisis económica…), ha mante-nido un flujo continuado de actividad, fiela una manera sencilla de hacer las cosas.

La Clínica Veterinaria Bendinat está si-tuada en la rotonda de acceso desdePalma a esta zona residencial del tér-mino municipal de Calviá, en el primerpiso del Centro Comercial Plaza Bendi-nat. Se trata de una clínica pequeña (85m2) tabicada mediante paredes de ma-dera y metal, formada por una recepción,dos consultas, laboratorio, prequirófano ysala de aislamiento, oficina y almacén,sala de Rayos X y un quirófano en la parteposterior del local, con una ventana quele otorga luz natural y donde realiza unamedia de 2 o 3 intervenciones al día. Cu-enta Nick que el negocio empezó a fun-cionar con cita previa desde el primer día,algo que no se llevaba en ningún centroveterinario de Mallorca hace dieciséis años,un proceder heredado de su dilatada ex-

clíniques veterinàries de Balears

19

veterinària

periencia en distintas clínicas del ReinoUnido y ampliamente extendido ahora.Otra particularidad es su horario, un tantoatípico en lo referente al cierre (de 9 h a 13h y de 14.30 h a 18.30 h). La Clínica Veterina-ria Bendinat fue también otro de los cen-tros pioneros de Mallorca en especializarseen medicina felina, en parte gracias al tra-bajo de Libertat Real, quien fuera presi-denta del grupo de estudio de medicinafelina de AVEPA, que formó parte delequipo durante una década. Al margen deNick, la clínica cuenta con otra veterinaria,Cristina Vilela, desde hace 14 años, llegadadesde Madrid, donde trabajaba en un hos-pital veterinario; con una auxiliar técnica ve-terinaria (Marina) y con dos recepcionistas,Emily y Vanessa, las cuales se alternan ma-ñanas y tardes. Desvela Nick que haceunos años la clientela era mayoritaria-mente de habla inglesa (un 80%), peroque ahora, sin saber la razón, ha incremen-tado la clientela local. Otra transformación,

asegura el veterinario, ha venido dada porel cambio de actitud o percepción que pa-rece que tienen los clientes sobre el trabajoveterinario. “Antes no pedían presupuestoni se quejaban de las facturas; ahora lomiran todo con lupa. Además, de unosaños a esta parte se han multiplicado loscasos de impago. Creo que podría escribirun libro sobre cómo evitar pagar a un ve-terinario, aunque no creo que estuvieramuy bien visto por mis colegas”, bromea.

Nick se licenció en Bristol en 1989 y em-prendió un recorrido profesional que lellevó a trabajar dos años con animalesgrandes en el Parque Natural de Exmoor,cinco años con pequeños animales enBristol, un año en Pedigree Foods y, final-mente, otros cinco años en una clínica enla ciudad de Salisbury, donde se encar-gaba de las cirugías y en la que se disponíaa entrar como socio cuando repentina-

mente conoció a una mallorquina, estu-diante de inglés por aquellos lares, queentró de lleno en su vida, cambiando dearriba abajo su proyecto vital, y ‘le llevó’ aaterrizar en Mallorca “sin hablar una pala-bra de castellano y con 90 kilos de mi vidadentro de maletas”. Transcurría el año 2001.Hoy, casi dos décadas más tarde, esa estu-diante de inglés (Fana Batuecas) es sumujer y Nick habla un español perfecto,además de llevar un negocio con cincopuestos de trabajo y, en sus ratos libres, cor-rer triatlones. Al llegar a la Isla permanecióseis meses sin trabajar, estudiando español,para luego cubrir la baja por maternidadde la veterinaria holandesa Maria Koop-man, que entonces regentaba una clínica

en Esporles. “Pasábamos consulta uno allado del otro y ella me iba traduciendo”,narra Nick. Más adelante permaneció unaño trabajando en s’Arenal con Daniel Ma-grini y Mª Pilar García, donde decidió po-nerse por su cuenta. Recorrió en bici variaszonas de las afueras de Palma y decidióque Bendinat podía ser una buena opción.“Tuve la suerte de que recibir una especiede herencia avanzada de parte de mis pa-dres, con la que compré este local e iniciélas obras”, cuenta Nick. “En unos pocosmeses las puertas de la clínica estabanabiertas y el trabajo empezó a fluir. Te quie-res dar cuenta y ya han pasado 16 años. Esosignifica que no ha ido mal del todo ¿no?”,sentencia el veterinario.

20

col·lectiu de jubilats veterinària

El colectivo de veterinariosjubilados visita el Santuario de Lluc

El pasado 13 de junio, dentro de sus actividades acordadas,un numeroso grupo del colectivo de veterinarios jubilados deBaleares visitó el Santuario de Lluc, lugar siempre bien aco-gido para pasar unas horas, tanto por el espectacular y, a lavez, agradable recorrido que conduce al mismo desde el mu-nicipio de Inca, como por la posibilidad de visitar la capillaque acoge la apreciada imagen de la Virgen de Lluc, Patronade la Isla de Mallorca.

La visita, que estaba prevista para la fecha antedicha, tuvola suerte de coincidir sin tener conocimiento previo de ello,con la celebración anual de la Festa de Jesucrist, gran Sacer-

dot per sempre con la asistencia de un gran número de sa-cerdotes de la Isla, presididos por el Obispo actual, SebastiánTaltavull, quien ofició la Santa Misa, acompañada a su vez porel Coro de los Blauets de Lluc, que constituyeron un auténticodeleite para el grupo asistente.

Al finalizar, los componentes del colectivo comieron en unrestaurante cercano al Santuario, comentando, cómo no, lasuerte de haber podido acudir a la ceremonia, destacando lamagnífica actuación del Coro de los Blauets y finalizandoentre todos, con los deseos de disfrutar de un buen verano,tras el cual se reiniciarán las actividades del Colectivo.

Publicación de un libro deveterinaria ‘con acento balear’

El pasado mes de abril, la editorial ‘Multimédica ediciones ve-terinarias’ publicó el libro ‘Manual de protocolos de urgencia delos signos clínicos al tratamiento’, de los autores Javier EngelManchado y Juan Salom. La obra tiene un marcado acento ba-lear debido a la coautoría de un veterinario nacido en Palma ycolegiado en el COVIB, y ha contado con las aportaciones deotros profesionales que han nacido o desempeñan su trabajoen las Islas, como el caso de Coralie Bertolani, Fernando Mir,Paula Puchhol-Quixal, Esteban Pujol, Mar Fortuny o Jaume Mar-torell. El libro está compuesto por 44 capítulos, divididos en 8secciones que engloban las diferentes especialidades médicas,y completado con múltiples fotografías, tablas y algoritmos.

Cada capítulo se ha dividido en un apartado introductorio (sies relevante a la hora de diagnosticarlo), reconocimiento de los si-gnos clínicos, pruebas complementarias para confirmar el dia-gnóstico y protocolo de actuación para tratar o como mínimoestabilizar al paciente hasta que se puede realizar un estudio dia-gnóstico más profundo que permita el diagnóstico definitivo.

ACTUALITAT

21

La Rambla, 17. 07003 Palma de MallorcaTel. 971 229 160. Fax 971 713 806

www.bufeteantoniofont.com

AbogadosEconomistas

Graduados SocialesAsesoría Laboral y Tributaria

computa su jornada un comercial que no presta servicios enun centro concreto? Pues bien, la norma nos dice que debe re-gistrarse la jornada efectiva de trabajo, es decir, todo momentoen que el trabajador permanezca en su puesto. Por tanto, y salvopacto en contra, no deberán computarse como trabajo efectivoaquellos descansos que realice durante su jornada. En el casode los comerciales, si su trabajo ya implica un desplazamientoéste será considerado como trabajo efectivo. Sin embargo, enel caso de que un trabajador, puntualmente, se desplace a otraciudad (en avión, por ejemplo) para prestar servicios, ese des-plazamiento no deberá computarse como trabajo efectivo sinoque su jornada efectiva se iniciará cuando el mismo esté en dis-posición de prestar el servicio.

En cuanto a la metodología para llevar a cabo estos regis-tros, el Gobierno deja vía libre a las empresas para que, a travésde la negociación colectiva o acuerdo de empresa, implantenel sistema que mejor les convenga en función de su tamañoy actividad.

En todo caso, tendrán la obligación de conservar dichos re-gistros por un plazo de cuatro años.

Las sanciones que podrán imponerse por parte de la Inspec-ción en caso de incumplimiento podrán ser de 625 euros hastalos 6.250 euros.

El pasado 8 de marzo se aprobó el Real Decreto Ley 8/2019 que,entre otras novedades, introducía la obligatoriedad del registrode jornada, modificando así el artículo 34 del Estatuto de losTrabajadores. Se trata de una obligación que desde el pasado12 de mayo afecta a todos los empresarios y trabajadorescontenidos en la definición del artículo 1 del Estatuto de los Tra-bajadores. Es decir, abarca a todos aquellos trabajadores queles sea de aplicación el Estatuto, excluyendo así a los funciona-rios públicos y a los que desempeñen cargos de consejeros omiembros de órganos de administración, entre otros.

Por tanto, se ven afectadas por el citado Real Decreto yestarán por tanto obligados a su cumplimiento todas las clí-nicas veterinarias y sus trabajadores por cuenta ajena.

La finalidad de esta medida no es otra que controlar la jor-nada de trabajo efectiva y, por ende, la realización de horas ex-traordinarias. Con ella lo que se pretende es combatir laprecariedad laboral, dotando de seguridad jurídica no sólo alempresario y a los trabajadores, sino también a la Inspecciónde Trabajo, facilitando la resolución de desavenencias sobre lajornada y, por tanto, sobre el salario.

La implantación de este sistema da lugar a no pocas dudasen la práctica, como por ejemplo: ¿cuándo se considera iniciode jornada?, ¿los descansos se entienden incluidos? o ¿cómo

La implantación del registro de jornada(Real Decreto Ley 8/2019, de 8 de marzo)

22

cas clínic veterinària

PRESENTAT PER HOSPITAL VETERINARI CANISLuis Riera - Francesco Aprea

cas clínic. resolució

Un cachorro macho de raza Golden Retriever de 3 meses y medio de edad y 13 kilos de peso que fue visitado en nuestro hospital paralas vacunaciones y revisiones rutinarias sin presentar alteraciones, exceptuando la presencia de una pequeña herniación en una posiciónalgo craneal a la zona umbilical. Tras la última vacunación se presenta con un cuadro de apatía, vómitos de dos días y tristeza por lo quese procede a su ingreso con sueroterapia. La analítica sanguínea general es normal. Se procede a realizar pruebas diagnósticas: Rx, eco-cardiografía y TAC. En base a dichas pruebas:

Diagnóstico y signos clínicosEl paciente presentaba una hernia dia-fragmática peritoneopericárdica (HDPP),consistente en la presencia de una co-municación congénita entre el abdo-men y el saco pericárdico. Esta seproduce debido a una alteración o de-fecto en el desarrollo embrionario, dandolugar a dicha herniación. El esternón sefusiona de craneal a caudal y la pared ab-dominal lo hace de caudal a craneal, espor ello por lo que algunas veces puedeaparecer junto a otros defectos en la re-gión caudal del esternón, pared abdomi-nal craneal, en diafragma y pericardio. Sedesconoce si se trata de un defecto he-reditario, pero sí parece que tenga una

predisposición racial (weimaraner, cockerspaniel, teckel, collie, gatos domésticosde pelo largo, himalaya).

Los signos clínicos que presentan estospacientes pueden ser de tipo digestivo,cardiaco o respiratorio, con anorexia, vómi-tos, diarreas, disnea, taquipnea, adelgaza-miento… En nuestro caso y aunque lossignos clínicos fueran de vómitos y anore-xia, pensamos que posiblemente no fue-ran debidos a la presencia de la HDPP y setratara de un caso asintomático. Descarta-mos además la presencia de otras anoma-lías cardiacas con la realización de unaecocardiografía que era normal, excep-tuando la presencia del contenido abdo-minal herniado en el saco pericárdico.

Tratamiento quirúrgicoUna vez diagnosticada la presencia de unaHDPP y estabilizado el paciente, ésta de-berá ser reparada a la mayor brevedad po-sible, y ello para evitar la posible formaciónde adherencias con el tiempo. Es lo quehicimos en nuestro caso. Procedimos a in-cidir la línea media abdominal hacia el es-ternón y posteriormente a la recolocaciónde gran cantidad de omento y grasa a lacavidad abdominal, y seguidamente a ce-rrar el defecto previa revitalización de losbordes diafragmáticos. Realizamos una to-racocentesis para vaciar el neumotóraxexistente y tras dos días de hospitalizacióndimos el alta al paciente con medicaciónantinflamatoria y analgésica.

1/ ¿Cuál es el diagnóstico más probable?

2/ ¿Cuál sería el tratamiento de elección?

Foto 1. Rx LL con presencia de ima-gen de agrandamiento de la siluetacardiaca y corazón algo globoso, consuperposición de los bordes cardiacoscon el diafragma y una discontinuidaddel diafragma.

Foto 2. Ecocardiografía con presen-cia de derrame pericárdico y conte-nido hiperecogénico abundante ensaco pericárdico.

Foto 5. Imagenintraoperatoriadel defectodiafragmático.

Foto 6. Imagen delcachorro del casoclínico.

Fotos 3 y 4. TAC en el que se aprecia comuni-cación entre saco pericárdico y abdomen conpresencia de contenido en su interior.

col·legi

23

veterinària

COL·LEGIATS

ALTES1055 - Pilar Corbí VilanovaDes de l’1 d’abril de 20191074 - Rosa María Calvache QuesadaDes de l’1 d’abril de 20191192 - Enric Prats PonsDes de l’1 d’abril de 20191193 - Alba Inmaculada García RuizDes de l’1 d’abril de 20191091 - Cinzia PuopoloDes de l’1 d’abril de 20191194 - Cristina Martínez JiménezDes de l’1 d’abril de 2019827 - Joan Obrador GayàDes de l’1 de juny de 20191043 - Marta Cifre FerriolDes de l’1 de juny de 20191195 - Esteban Arráez CaramésDes de l’1 de maig de 20191196 - Thibaut Le DafnietDes de l’1 de juny de 20191197 - María Abad MasDes de l’1 de juny de 20191198 - Tania Gómez GarcíaDes de l’1 de juny de 20191199 - Clara Luisa Isaurralde TomeyDes de l’1 de juny de 20191200 - Beatriz Muñoz MacíasDes de l’1 de juny de 20191201 - Simó Llaneras GarcésDes de l’1 de juliol de 2019

BAIXES1118 - Silvia Puigcercós GomilaDes del 18 de març de 20191175 - Paola Girau NúñezDes del 9 de març de 2019752 - Mario Enrique Revello DraperDes de l’1 d’abril de 2019915 - María Auxiliadora Peña BozaDes del 30 d’abril de 20191079 - Sara Vergés ArúsDes del 31 de maig de 20191158 - Raquel Canga PáramosDes del 31 de maig de 20191003 - Laura Rose Quilis BuenoDes de l’11 de juny de 20191159 - África del Canto ArósteguiDes del 26 de juny de 2019680 - Mª Àngels Buades UmbertDes del 31 de maig de 2019

JUBILACIÓ216 - Salvador Llull BauzàDes del 31 de maig de 2019

Atauri expone en el COVIB

ART AL COVIB

M. Ángeles Atauri Mezquida (Madrid, 1965) ha cedido dos de sus obras al COVIB paraque permanecieran expuestas en la recepción de la sede colegial durante el segundotrimestre del año. Licenciada por la Facultad de Bellas Artes de Madrid en 1990, en laespecialidad de diseño, Atauri lleva casi una década centrada en la producción artísticatras casi veinte años como grafista. Ha participado en varias exposiciones individualesy colectivas en ciudades como Palma, Berlín, Castellón o Madrid (con varias participa-ciones en el Art Madrid), además de Estocolmo o Hamburgo con la australiana Re-trospect Galleries.

CENTRES VETERINARIS

ALTESVeterinari MuroC/ Poliesportiu, 9 07440 MuroTitular: Margarita Fca. Tugores Ramis

Centre Veterinari Son CotonerC/ Francisco Martí Mora, 50 bajos 07011 PalmaTitulars: Elena de Juan Moháni Joana Munar Vila

BAIXESClínica Veterinaria Portals NousCrta. Andratx, 43 Local 14, 5007181 Portals Nous (Calvià)Titulars: Marianne Van der Wali Sofia Kohmann

Veterinari MuroC/ Santa Ana, 15007440 MuroTitular: Margarita Fca. Tugores Ramis

Centre Veterinari Son CotonerC/ Francisco Martí Mora, 44 bajos07011 PalmaTitulars: Elena de Juan Moháni Joana Munar Vila