situació catalunya...temporada turística hauria recolzat aquest comportament, compensant, en part,...

Situació Catalunya Segon semestre 2010

Anàlisi Econòmica

• L’economia global creix recolzada en el món emergent, però amb dilemes de política econòmica.

• LestensionsfinanceresaEuropacontinuensentunfactorde preocupació.

• Encaraquelesperspectivesmilloren,l’economiaespanyolaes manté a l’espera d’una recuperació sostinguda.

• Catalunya: a la debilitat de la demanda se suma un ajust fiscalintens.

• El turisme: un sector que situaCatalunya almón, i ambpossibilitats de continuar creixent.

• Estimacionsen temps real delPIB regional: resultats per a Catalunya.

Situació CatalunyaSegon semestre 2010

PÀGINA2

ElServeid’EstudisdelGrupBBVA

VEUREINFORMACIÓIMPORTANTENLAPÀGINA35D’AQUESTDOCUMENT

Data de tancament: 25 de novembre de 2010

índex

A.Resum ...................................................................................................................................3

B.Entornexterior ..................................................................................................................5

C.Economiacatalana .....................................................................................................12

D.Turisme ...............................................................................................................................19

E.EstimacionsentempsrealdelPIBregional: resultats per a Catalunya ......................................................................................29

F.Quadres ................................................................................................................................34


PÀGINA3



A.ResumElretorndelesturbulènciesfinanceresi,enparticular,lesreferentsaldeutesobiràdelspaïsosperifèricsenlesúltimessetmanesdenovembre,posendemanifestqueleseconomiesdesenvolupadesi,enconcret,l’espanyola,nopodenrelaxar-seenelsprocessosdereformaiconsolidaciófiscal.Certament,lamilloraobservadaenlestensionsfinanceresfinsl’octubrereflectiaquelesreformesestructuralsactivadesalamajoriadelspaïsosanavenenlabonadirecció,aixícoml’efectepositiudelesprovesd’esforç,engeneral,del’incrementdelainformacióoferidaalsinversors.Elrebotdelesprimesderiscidelesrendibilitatsexigidesaldeutesobirà,particularmentaEuropaialspaïsosperifèrics,reflecteixquelesrespostess’estanproduint,peròaunritmemassalentiambsenyalspolíticsquemostrenlamanca d’acord sobre les línies d’actuació.

Enaquestentorn,elmónpodriamostrarunalleugeradesacceleraciódelseucreixement,queafectatantelsEUAcomEuropa.Leseconomiesemergentsesmantindransòlides,peròelspaïsosdesenvolupatsesveuenafectatsperlanecessitatd’ajustosdecaràcterestructural,quemantindranlademandadèbil.Lapolíticamonetària,pertant,esmantindràexpansivadurantmoltdetemps,recolzadaperunesfeblespressionsinflacionistes,perladificultatd’aplicarestímulsaddicionalsenmatèriadepolíticafiscaliperlanecessitatdecontinuarambelprocésdedespalanquejamentenelsectorprivat.

AEspanya,elsavençosde les reformesestructurals,com ladelmercat laboral, i lapublicaciódelesprovesd’esforçdelsistemafinancer,mésaclaridorsqueend’altrespaïsos,hanpermèsqueelsindicadorsderiscdel’economiaesdesacoblessindelcomportamentdeGrècia,IrlandaoPortugal,reflectintlesdiferènciesdelanostraeconomiaamblesdelarestadelspaïsosperifèricseuropeus.Noobstant,icomhaposatdemanifestlanovacrisiiniciadaenlesúltimessetmanes,calcontinuaravançantenelprocésdereformesestructurals,enlesqualsl’economiaespanyolaestrobaencaraforçaendarrerida.Enaquestnúmerodelarevista,precisament,s’incorporaunaanàlisidelaposicióestructuraldeleseconomieseuropees,idecomaquestaafectatantelcreixementielbenestarcomles primes de risc cotitzades alsmercats financers. En ambdós casos, l’impacte de les rigideseseconòmiquesésclar,ipertantaquestavançs’hadeproduirsensepausaisensedilació.

Lesxifresdel’economiaespanyola,totiquependentsdequinpodriaserl’impacted’aquestanovacrisidedeute,reflecteixenqueeneltercertrimestreesproduíunestancamentenelprocésderecuperaciódelcreixement.Aquestestancament,però,mostraquel’impactedelaconsolidaciófiscalaplicadaenelsegonsemestre(enparticular,l’incrementdel’IVA)s’hauriareflectitenelconsum,peròdeformamenyspronunciadadelqueeraprevist.Aixòpodria indicar, enpart, que la translacióde l’impostapreusnos’haproduïten lasevatotalitat, tantper ladebilitatde lademandacomperquèbonapartdelconsumd’estiu (vacances) s’anticipa, esquivant per tant l’alça de preus d’aquesta temporada,mentre que end’altresproductes,comelsautomòbils,lacoincidènciadelafinalitzaciódelsprogramesd’ajutsil’incrementimpositiusíhauriatingutefecte.Alapràctica,aixòsuposaqueelconsumpodriamantenir-sedèbildurantalguntrimestremés,enlamesuraenquèelprocésdetranslaciódel’impostnohagifinalitzat.Labonatemporadaturísticahauriarecolzataquestcomportament,compensant,enpart,elsajustosinterns.

Respectedel’economiacatalana,lainformaciódequèesdisposaaraassenyalaquedurantl’estius’hauriaexperimentatuncertestancament.L’avançdecreixementdelPIBpublicatpelDepartamentd’EconomiaiFinancesreflecteixqueCatalunyahauriacrescutunadècimaentermesintertrimestrals,equivalentsaunzeroentermesinteranuals.Lesdadesdisponiblesperalquarttrimestretantd’indicadorsestadísticsoficials com de l’Enquesta sobre l’Activitat Econòmica BBVA mostren que, en el quart trimestre, elcomportamentpodriaevolucionarlleugeramentmillorentermesdedemandainterna,peròquelademandaexternacomençaamostrarsímptomesd’esgotament,quecontinuaranelproperanyenlamesuraqueelcreixementmundialesdesacceleri.Amigtermini,però,l’ajustamentdel’economiacatalana,inclòselsectorpúblic,mantindràlademandadeprimida,elqueportaràaquè,enelproperany,lacontribuciódelsector exterior al creixement de l’economia catalana s’incrementi.


PÀGINA4



LarevistaincorporaunaanàlisisobreunsectorqueposicionaCatalunyaalmón:elturisme.Totiqueelpesdelturismeenl’activitateconòmicacatalanaésrelativamentreduït(siescomparaCatalunyaambaltreszonesturístiques)aquestaComunitatsesituacomunadelespotènciesmundialsenelsector,ienelsúltimsanys,elscanvisexperimentatshanafavoritunamajorcaptaciódevalorafegiti,totiqueincipientment,unadisminuciódel’estacionalitat,elquepotafavorirquel’aportaciódelsectoresmantingui positiva en el creixement a futur. Els canvis permantenir la posició competitiva, noobstant,handecontinuardonatl’entorndecompetènciacreixentexistentenelsector.

Finalment,enaquestarevistaespresentaunmodelintegratdecreixementdelPIBperalesdiferentsComunitats Autònomes desenvolupat per BBVA Research amb els resultats que aquest modelofereixperaCatalunya.ElmodelplantejatintegraelsindicadorsdisponiblesperacadascunadelesComunitatsAutònomes,inclosalacomptabilitattrimestral,quanesdisposad’ella,elPIBd’Espanyai el de laUEM, el que permet fer previsions trimestrals del PIB de cadascuna de les comunitatscompatiblestantamblaComptabilitatRegionalpublicadaperl’INEcom,siéselcas,amblesdelesComunitatsAutònomes,permetentrealitzarescenarisdecomportamentregionalconsistentsambeldelconjuntdel’economiaespanyola.Elsavantatgesd’unmodeld’aquestamena,perainstitucionsquetreballenatotelterritorinacionaloperrealitzarcomparativesdelcomportament,enunentornenquèelsdesequilibrisafectendeformadiferenciadaalesComunitatsAutònomes,sónevidentsientenemqueafavoreixelconeixementdelquesucceeixenlesdiferentseconomiesregionals.

.


PÀGINA5



B.EntornexteriorL’economia global segueix creixent amb força, fonamentalment als països emergents, mentre que les preocupacions cícliques i financeres predominen entre les economies avançadesElcreixementmundialsegueixsentfort,is’esperaques’assoleixiel4,7%en2010iel4,1%en2011.Aquestboncomportamentesdeufonamentalmentalasolidesadeleseconomiesemergents,ambÀsiaalcapdavant,ques’hanvistmenysafectadesperlacrisifinancerai,pertant,s’hanrecuperatambmajorrapidesa.Percontra,lesrenovadespreocupacionspelciclealsEstatsUnitss’hanunitalespreocupacionsfinanceresquesegueixenpredominantaEuropa,onelsajustamentsmacroeconòmicsi financers s’han iniciat però encara segueixen pendents.Així, les perspectives per a l’economiamundialdurantelspropersdosanyscontinuenmostrantdiferències rellevantsentreelcreixementde leseconomiesavançades i lesemergents,fins i totencaraqueenalgunesd’aquestesúltimes,particularmentXina,lesautoritatseconòmiquesestiguininiciantunadesacceleraciócontroladaquedisminuiràelriscdereescalfamentdelesseveseconomies.

La política monetària de les economies avançades serà expansiva durant molt temps, afegint pressió sobre els tipus de canvi a tot el món, i els mercats emergents s’enfronten cada vegada a majors dilemes de política econòmica derivats del sòlid creixement experimentat, de l’abundant liquiditat mundial i de les intervencions canviàries en altres àreesLes perspectives de creixementmolt baix i d’unes febles pressions inflacionistes en les economiesavançadesestraduiranenunsbaixostipusd’interèsdurantunperíodeperllongatdetempsenlestresprincipalseconomiesavançades(EstatsUnits,EuropaiJapó).Noobstantaixò,enuncontextmarcatper unes renovades preocupacions cícliques i per l’escàs espai per a estímuls fiscals addicionals,l’atenciódelsmercatssecentraenlanovarondademesuresnoconvencionalsd’expansiómonetària,ilesexpectativesd’aquestnouaugmentdelaliquiditathanreduïteltipusdecanvideldòlardeformageneralitzada.Decaraalfutur,atèsquelamajorpartdelesmesuresd’expansiómonetàriajahanestatdescomptadespelsmercats,eltipusdecanvieuro-dòlardependràenmajormesuradelesperspectivesrelativesdecreixement(queafavoreixenelsEUAenfrontdelaUEM),peròtambédelapercepciódelapolíticamonetàriaenambduesàreesidel’evoluciódelsfluxosd’inversió.Almateixtemps,esperemqueescontinuïnmantenintlespressionsalcistessobreelstipusdecanvideleseconomiesemergentsacausadel’augmentdelaliquiditatglobal,delamajorsolidesadelsseusfonamentseconòmicsidelsdiferencialspositiusderendibilitatqueafavoreixenlesnovesentradesdefluxosdecapital.

Tant Àsia comLlatinoamèrica, on la demanda interna privada està substituint els estímuls de lespolítiqueseconòmiquescomafontprincipaldelarecuperació,s’enfrontenaunsdilemescadavegadamajorsenmatèriadepolíticamonetària icanviària,ambundebatentre refredar la fortademandainterna i evitar així les fortes entrades de capital omantenir la seva competitivitat pel que fa alsmercatsestrangers.Tenintencompte larelativafaltadeflexibilitatdels tipusdecanviaXina(ienmenormesuraalarestad’Àsia),Llatinoamèricas’enfrontaahaverd’assumirunapartsignificativadel’ajustament,finsalpuntquelesfuturesapreciacionsenelstipusdecanvicomençaranaconstituirunproblemaperalcreixement.Aixòposademanifestlaimportànciad’aplicarunamajorflexibilitatenmatèriadetipusdecanviaÀsia(particularmentaXina),perproporcionarunmajormarged’actuacióde política econòmica a la resta del món.


PÀGINA6



Gràfic1

Creixement del PIB global i contribucions (%)

Gràfic2

Índex de tensions financeres BBVA

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

2007 2008 2009 2010 2011 2012EUA UEMAltres Economies Desenvolupades

Economies EmergentsResta del Món

Creixement Mundial

-1,5-1,0-0,50,00,51,01,52,02,53,0

may06

feb07

nov07

ago08

may09

feb10

nov10

EUA UEM

Font:BBVAResearch Font:BBVAResearch

El creixement als Estats Units mantindrà la seva debilitat a causa del procés continuat de despalanquejament de les llars, si bé és molt improbable que es produeixi una recaiguda en la recessióAlsEUA, ladebilitatobservadaen lademanda internacomaresultatde l’esgotamentde l’estímulfiscal,delprocésdedespalanquejamentqueestanduenta terme les llars, ide la inestabilitatdelmercat laboral,confirmen la lentituden la recuperacióde ladespesaprivada.Així,encaraque lesrecents preocupacions sobre la situació del sector immobiliari als EUA semblen ser excessives,els llastosexistentssobreelconsumi labaixaprobabilitatqueesprodueixinnousestímulsfiscalsimpliquenunasortidadelacrisiaunritmemoltmenoral’experimentatenciclesanteriors.Sibélapossibilitatqueesprodueixiunarecaigudaenunanovafasederecessióésaltamentimprobable,ladesacceleraciódelarecuperacióilafaltadesolidesadelademandainternainduiràelsEUAaunanovaexpansiómonetàriaquepot interpretar-se,enpart,comuna fórmulaperexercirunapressiócadavegadamajorsobrelarestadelmónperaugmentar,també,lasevademandaagregada.

A Europa s’han produït canvis importants després dels decisius avanços experimentats en matèria de consolidació fiscal, les mesures adoptades per recolzar els governs amb majors dificultats i les proves de resistència del sector financerLesdadesdecomptabilitatnacionaldelsegontrimestrealazonaeurovansorprendrefortamental’alça,ambuncreixementde l’1%en taxes intertrimestralssustentat, fonamentalment,en lesexportacionsnetesienl’estiradaqueaquestesvanexercirsobrelainversió.Elconsumprivatgairebénovacréixer,perlaqualcosaesmantenenelsdubtessobrelasostenibilitatdelarecuperacióamitjàtermini.

Elsmercatshancomençatadiferenciarentreelsdiferentsactiussobirans, reduintaixíel riscquees produeixi un esdeveniment sistèmic.Aixímateix, elsmercats financers han començat a obrir-se, encara que demanera selectiva, però elsmercats de deute sobirà a Europa segueixenmolttensionats,essentlaprincipalfontderiscdelaregió.Amés,larecentapreciaciódel’euroconstitueixunreptecíclicafegit,atèsqueleseconomieseuropeesquehanexperimentatunmillorcomportamentdurant els últims trimestres s’han vist recolzades per la demanda externa.Això implica que siguiencaramés important continuar abordant amb decisió les fonts de vulnerabilitatmacroeconòmicade la regió, comsón lasostenibilitat fiscal ielsdesequilibrisexterns,evitant,amés,nous retardsenlareestructuraciódelapartmésfebledelssistemesbancaris.Alavegada,perpodersostenirelcreixementa llarg termini,serà fonamentaldura termenovesreformesestructurals i institucionalsquesónnonomésnecessàriespermillorarlacapacitatproductiva,estimularlacreaciód’ocupacióiaugmentarelbenestarallargtermini,sinótambéperfacilitarlaconsecuciódelsobjectiusd’estabilitatpressupostàriaamitjàillargtermini.

Davant els reptes de consolidació fiscal, recuperació de la confiança del sistema financer ireestructuracióbancària,elpanoramaqueespresentapelsdospropersanysaEuropasegueixsenteld’unarecuperaciórelativamentlentaenelconjuntdelazona,encaraqueambdiferènciesimportants


PÀGINA7



entreelspaïsosdelnuclieuropeu,quehanacumulatmenorsdesequilibrisdurant l’expansió iques’estanbeneficiantmésdel’estiradadelademandaexterna(fonamentalment,delmónemergent),ielspaïsosdelaperifèria,ambajustamentsmésimportantsqueduraterme.Ifinsitotenelnuclid’Europa,mentrel’impulsnoestraslladidesdelademandaexternacapaunarecuperaciódecididadel consum i la inversió –alguna cosa que, demoment, no s’albira clarament- la recuperació notindrà suficient inèrcia per ser autosostinguda.Al conjunt de la zonaeuro s’esperaun creixementpersobredel’1%en2011,desprésd’aconseguirprobablementl’1,6%aquestany,ambmajorimpulsaAlemanyaqueaFrançaialspaïsosperifèrics.Lainflacióesmantindràpersotadel2%,jaquelabretxadeproduccióésencarabastantàmplia.

Elsproblemesdedesconfiançasobreleseconomieseuropees,ienparticularsobreelsseussistemesfinancers i la sostenibilitat del deutepúblic, esmantenen comun risc deprimeramagnitud sobreel creixement d’aquesta àrea. Els esdeveniments recents d’Irlanda, amb un rescat que finalments’aprova,posendemanifestlanecessitatdemillorardeformacontinuadalainformacióeconòmica,sobreelssistemesfinancers ielscomptespúblics, i l’obligaciódeprendremesurescontundents icreïblesquepermetinguanyarlaconfiançadelsmercats,davantelriscquelesmesuress’hagindeposarenmarxa,finalment,arrossegadespelsesdevenimentsicostossubstancialmentsuperiors.

Elpladerescata Irlanda,enquès’han involucratfinsara laComissióEuropea,elFonsMonetariInternacional,elRegneUnitiSuècia,contemplaajutsperunimportde90milmilionsd’euros(enelsqualss’inclouentantelsajutsalsectorpúbliccomalsectorfinancer),perònoobstantaixò,lareacciódelsmercatshaestatdedecepció,elquedónacomaresultatunencarimentdeldeutequeincrementalesdificultatspersortirdelacrisi.Enqualsevolcas,elsefectesdelacrisinonoméss’observenanivelldefinançament,sinótambéanivellreal,idesprésd’haverestatdurantanysunsdelspaïsosambunaimmigraciómésrellevant,Irlandas’haconvertitnovament,enl’últimany,enunpaísd’emigració,nonomésperalsimmigrantsquehavienarribatambelboomeconòmicsinótambéperalsnacionals.Laretalladadeprestacionssocials,l’incrementd’impostosnecessariperafrontarelspagamentsderivatsdelsajutsilesperspectivesquemostraelmercatlaboralestanfentque,enl’últimany,propde100milpersoneshaginabandonatIrlanda,un42%d’ellesnacionals.

Totiquelasituaciónoéscomparable,nientermesdedificultatsdelsectorfinancernidecomptespúblics,ladiferenciacióil’aclarimentsobrelespossibilitatsdesortirdelacrisiesconverteix,ara,enunreptedeprimeramagnitudperalspaïsoseuropeus,iespecialmentperaaquelleseconomiesquehanpatitajustamentsdeprimeramagnitudoquemostrendesequilibrisrellevants,iquehanderecórreral finançament extern per recuperar el creixement omantenir la seva capacitat de pagament.Enaquestasituaciósemblentrobar-se,païsoscomPortugal,ItàliaoEspanya,i,pertant,calenmesurescontundentsquemostrinlaresoluciódelsgovernsilesempresesd’aplicarlesreformesquepermetinrecuperar el creixement garantint la sostenibilitat dels comptes públics.

Quadre1

Necessitat de Reformes Estructurals en Països Desenvolupats *Mitjà termini ALE FRA HOL BEL ITA ESP POR GRE AUT FIN IRL DIN SUE R.U. EUA JAP Mitja.Mercatdetraball 2 3 2 2 3 3 3 3 2 1 1 1 2 1 1 1 1,9Regulacionsempreses 2 2 1 3 2 3 2 3 2 2 1 1 1 1 1 2 1,8Regulacionesdexarxes 1 2 1 1 2 1 2 3 1 2 3 1 1 1 1 2 1,6Vendaminorista 1 2 1 3 2 2 2 3 3 2 1 2 1 1 2 1 1,8Serveisprofessionals 3 2 1 2 3 2 2 3 2 1 1 1 1 1 1 1 1,7

Llarg terminiInstitucionsicontractes 1 2 1 2 3 2 3 3 1 1 2 1 2 1 2 2 1,8Capitalhumà 2 2 1 1 3 3 3 3 2 1 1 1 1 2 2 1 1,8Infraestructures 1 1 1 2 3 1 2 3 2 2 3 1 1 1 1 1 1,6Innovació 1 1 1 1 2 3 3 3 2 2 2 1 1 1 1 1 1,6

Mitjana 1,6 1,9 1,1 1,9 2,6 2,2 2,4 3,0 1,9 1,6 1,7 1,1 1,2 1,1 1,3 1,3 1,7*Indicadordelacapacitatestructural(HISSI)de16economiesavançades,apartirdelainformacióproporcionadaperl’FMI(FMI(2010),RegionalEconomicOutlook:Europe.Washington).Pertransformarl’indicadorqualitatiuenunaltrequantitatiu,s’hanassignatvalorsd’1a3peracadascunsdelstresnivellsqueconsideral’FMI,onunamajorpuntuacióindicaunamajornecessitatd’implementarreformesestructurals.D’aquestamanera,éspossibleobtenirunapuntuaciómitjanaperacadapaísiperacadascundelsnouindicadorsqueespresenten. Font:FMIiBBVAResearch


PÀGINA8



L’economia espanyola continua estancada, tot i que s’ha produït una millora en les expectatives gràcies al millor comportament de les variables que condicionaven les perspectives de creixement a curt terminiA Espanya, després d’haver tancat el primer semestre de l’any en positiu, l’economia afrontava lapossibilitatdetornararegistrartaxesdecreixementintertrimestralnegatives.Aquestesexpectativesesfonamentavenenquatreelementsquecondicionavenelmomentconjunturaldel’economia:lapersistènciadelaincertesaidelavolatilitatalsmercatsfinancers,eldebilitamentprevistdelesexportacionsdavantl’esgotament d’impulsos fiscals a Europa, l’esperada acceleració del procés de consolidació fiscal aEspanyadesdefinalsde2T10iladebilitatdelademandadomèsticaprivadacomaconseqüènciadelsprocessosd’ajustamentenmarxa.Sibéaquestselementscontinuenpresents,aquestesexpectativesnegatives inicials no s’haurien confirmat, i en el tercer trimestre l’economia espanyola esmantinguéestancada(0%).Amés,encaraquecontinuenexistint incertesesalsmercatsfinancers,s’haobservatunaclaradiferenciaciópositivadelsactiusespanyolsrespectedelsd’altrespaïsoseuropeusi,durantuntemps,unasuavitzaciódelestensionsdeliquiditat,laqualcosa,donadeslesnecessitatsdefinançamentde l’economia espanyola i la seva dependència dels mercats de capital estranger, ha suposat unamenorpressiónegativasobreelcreixementquelaprevistaalcomençamentdel3T10.Ensegonlloc,l’economiaeuropea,principalmotordelesexportacionsespanyoles,haregistratunarecuperaciómajorde l’esperada. En tercer lloc, la consolidació fiscal podria estar tenint un impacte negatiu menor alques’haguésproduïtencasdenohaver-sevistacompanyadad’accionscomlareformalaboralo lareestructuraciódelsistemafinancer.Finalment,malgrat ladebilitatd’algunsdelsseusfonamentals, lademandainternavateniruncomportamentbastantpositiudurantelprimersemestre,persobredelquepotexplicar-seperl’anticipaciódelesdecisionsdedespesacomaconseqüènciadel’augmentdel’IVAapartirdejuliol.AquestaevidènciaésconsistentamblavisiódeBBVAResearchsobreelsefectesques’esperavendelaconsolidaciófiscal,talcomesvapresentarenlanostrarevistadejuny.

Entotcas,acurt termini l’economiacontinuaestancada,ambtaxesdecreixement insuficientspergenerarocupació,iesmantenenelsdubtesrespectelasostenibilitatd’algunsdelsfactorsquehanestat darrere del millor comportament de l’economia durant els últims mesos. En particular, pelcostat extern, la incertesa alsmercats financers és encara elevada,mentre que la recuperació aEuropapodriaveure’safectadanegativamentperdiversosfactorstalscoml’apreciaciódel’euro,laconsolidaciófiscalo la lentituddelprocésde reestructuraciód’algunesentitatsfinanceres.Anivelldomèstic,l’augmentdelademandainternadurantlaprimerameitatdel’anypotexplicar-se,enlasevamajoria,perfactorstransitoristalscomunmenorestalviambmotiudeprecaució,enuncontextdemenorincertesa,iunavançamentdelescompresprovocatperlaimplementaciód’algunesmesuresdeconsolidaciófiscal(perexemple,l’augmentdel’IVA,lafinalitzaciódelPla2000Eil’eliminaciódeladeducciópercomprad’habitatgealcomençamentde2011).Addicionalment,lanecessitatdecontinuarambelprocésdeconsolidaciófiscaldemanerarigorosaperpartdetoteslesAA.PP.suposaràquelacontribuciódeladespesapúblicaalcreixementsiguinegativa,laqualcosaunidaalsajustamentsenmarxadel’economiaespanyolafaranque,encaraquepositiu,elcreixementesmantinguiencarafebledurant2011.Comaconseqüènciadetotsaquestselements,enaquestnouescenarielPIBescontrauriapropd’un0,2%enelconjuntde2010.

Mentre que fins al mes d’octubre s’bservava un alleujament de les tensions de liquiditat, millorant el panorama extern per l’economia espanyola, en les últimes setmanes les tensions s’han incrementat, assollint nous màxims en les primes de riscDurant l’últim trimestre, elsmercats financers europeus han estatmarcats per un nou episodi deriscperifèric,enaquestcasderivatdelrepuntdelaprimaderiscd’Irlandaassociatalcostderescatdelseusistemabancari.AEspanyatantelcanvidepolíticaeconòmicacapaunamajorausteritatfiscal com els resultats de les proves d’esforç al sistema bancari han estatmolt ben rebuts pelsmercats,afavorinttemporalmentunadisminuciódediferencialsdelTresorespanyolsobreelsbonsalemanys.Aquestamillorpercepcióperpartdelsmercatsdeldeutepúblicdel’Estattambéhapermèsque els diferencials d’Espanya s’hagin desacoblat dels d’Irlanda i Portugal, que han augmentatconsiderablementdesdemitjanagost.Elrebotques’observarecentment,però,mostraqueEspanyanopotconsiderarquejahapassatelrisc,iqueconvémantenir-sealertaicontinuaramblesreformessense dilació.Addicionalment, els dubtes plantejats pelsmercats en aquestes setmanes sobre eldeutesobiràaEuropa,ambespecialenfocsobreelspaïsosperifèrics,mostraqueelsmercatspodrienestarinterpretantque,totiquelessolucionsofertesperEuropavanenelboncamí,sóninsuficients,senseunalíniafermad’actuació,imassalentes.


PÀGINA9



Gràfic3

Espanya: contribucions al creixement del PIB (pp)

Gràfic4

Primes de risc sobiranes (CDS a 5 anys en pbs)

-8

-6

-4

-2

0

2

2008 2009 2010(p) 2011(p)Altres construccions Construcció residencialEquip i altres productes Consum PúblicConsum de les llars Demanda Interna

0

100

200

300

400

500

600

mar10

abr10

mai10

jun10

jul10

ago10

set10

oct10

nov10

Irlanda Espanya Portugal Itàlia

StressTest

Font:INEiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch

Cara el futur, l’economia espanyola enfronta encara riscos importants i és necessari mantenir el sentiment d’urgència amb el qual es van acollir diverses de les reformes implementades durant l’estiuEnparticular,calafermar iavançarenelprocésdereestructuraciód’unapartacotadadelsistemafinancerespanyolaccelerant,entantquesiguipossible,lasevatransformacióielseuredimensionament,iassegurantl’adopciódenivellsdecapitalitzacióconsistentsamblestendènciesquemarcalanovaregulacióbancàriaanivellmundial.Aixímateix, lesAA.PP.necessitencontinuargarantint queelsobjectiusdedèficitfiscalsónunaprioritat.Labonamarxadelsingressospúblicsauguraquel’Estatcompliràambelseucompromísd’aconseguirundèficitdel5,9%delPIBafinald’anyiqueaquestespodriaaconseguirfinsitotambcertmarge.Siaixíéselcas,qualsevolmillorahauriadeserutilitzadadecara a garantir el compliment de l’objectiu de 2011, i en cap cas per relaxar l’ajustament de la despesa. ElprocésdeconsolidaciófiscalrequereixtambéunaimportantparticipaciódelesCC.AA.idelsgovernslocals,quehad’anaracompanyatdereglesméseficientsquegaranteixinl’estabilitatpressupostàriaenelsdiferentsnivellsdegovern,idemésimillorinformaciósobrel’execuciópressupostàriaal’opiniópública,engeneral, ialsmercats,enparticular.Enabsènciad’aquestapolíticaproactivademajorinformacióitransparènciaperpartdetoteslesAA.PP.,inonomésdel’Estat,lesincertesesrespectedelaqualitatdelesfinancesdelconjuntd’AA.PP.podriencontinuar,mantenintinnecessàriamentlestensionsdelsmercatsfinancerssobreunapartdeldeutepúblicespanyol.Enaltresparaules,elrigorenl’ajustamentfiscalésunacondiciónecessàriaperònosuficient:elsmercatstambéexigeixenunainformaciópuntualiabundantdel’execuciópressupostària,quemostriclaramentquelaconsolidaciófiscal avançaal ritmeprevist i queelsobjectiusanualsd’estabilitat pressupostària s’aconseguiransatisfactòriament.Enaquestescircumstàncies,elsgovernsregionalshandeferdelanecessitatvirtut.


PÀGINA10



Quadre2

Grau de transparència de la informació sobre els comptes públicsCC.AA. amb informació

Execució pressupostària Número % s/ total CC.AA.Completa i mensual 6 35%

Completa i al menys trimestral 9 53%

Algúntipusd’informació(completaoincompleta) 12 71%

Senseinformació 5 29%

Disponibilitat de dades sobre execució pressupostària en Internet Fàcil 7 41%

Difícil 4 24%

Inexistent 6 35%

Disponibilitat de dades de deute públic en InternetComposició del deute 4 24%

Informacióactualitzadasobrecomposiciódeldeute 1 6%

Inexistent 12 71%

Pressupostosplurianuals 0 0%

Informaciópresupostàriaperiòdicaenanglès 3 18%Font:BBVAResearch

Gràfic5

Deute de les Comunitats Autònomes

VAL

PBAS NAVMUR

MAD

RIO

GALEXT

CAT

CIL

CLM

CANT

CANA

BAL

AST

ARA

AND

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18Deute en 2T10 (% s/PIB)

Incr

emen

t del

rati

deut

e/P

IB

(4T0

9-2T

10, p

.p.)

Font:Bancd’EspanyaiBBVAResearch

Finalment,encaraque la reformadelmercat laboralsuposaunavançrellevant, la incertesasobreelseudesenvolupamentiimplementaciósegueixessentelevada,perlaqualcosaésdifícilvalorarencaraelseupotencialimpactesobrelataxad’aturisobreelcreixementdel’economia.ElGoverntédavantseu l’oportunitat demillorar aquestes expectatives i accelerar la recuperació disminuint la incertesad’empreses i famílies, perseguint una implementació ambiciosa d’aquesta reforma i realitzant unaactivacampanyad’informaciósobreelsbeneficisdelamateixa.Aixímateix,aquestamesurahadesercomplementadaambaltresquecontinuïndiferenciantEspanyarespected’altrespaïsos.Lesreformeshand’ajudarapermetreunprocésordenatdedespalanquejamentde famílies i empreses,almateixtemps que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques amitjà termini,millorin la regulaciódelsmercatsdebéns iserveis,potenciïnunsistema impositiuméseficient, redueixin lesnecessitatsdefinançamentdel’economiaipromoguinunapoblacióactivamillorqualificada.Avançarenaquestesmesuresestructuralsiafermar-lesresultaràcrucialpercrearunentornmésfavorablealainversiódelesempreses,alfinançamentexteriorialacreaciód’ocupació,accelerantlasortidadelacrisidel’economiaespanyola cap a un potencial de creixement major.


PÀGINA11



Quadre3

Espanya: previsions macroeconòmiques2009 2010 2011

(Taxes anuals, %) Espanya UEM Espanya UEM Espanya UEMConsum llars -4,3 -1,1 1,6 0,7 1,0 1,1

ConsumAA.PP. 3,2 2,4 0,2 0,9 -0,5 0,4

FBCF -16,0 -11,3 -7,2 -1,3 -1,8 1,0

Equip.ialtresproductes -21,2 -15,7 -2,4 1,6 2,3 1,4

Equipament -24,5 -17,4 3,7 2,8 4,1 1,4

Construcció -11,9 -7,9 -10,5 -3,7 -4,6 0,2

Habitatge -24,5 -10,8 -16,6 -3,6 -6,5 0,0

Resta -0,1 -5,0 -6,2 -3,8 -3,3 0,3

Demanda nacional (*) -6,4 -3,3 -0,7 1,6 0,0 1,0Exportacions -11,6 -13,1 10,0 9,1 8,0 4,4

Importacions -17,8 -11,8 6,9 9,2 3,8 4,0

Saldo exterior (*) 2,7 -0,8 0,6 0,0 0,9 0,2

PIB pm (% a/a) -3,7 -4,0 -0,2 1,6 0,9 1,2Pro-memòriaPIBsenseinversióenhabitatge -1,9 -3,6 0,8 1,9 1,3 1,2

PIBsenseconstrucció -2,1 -3,6 1,5 2,2 1,8 1,3

Ocupaciótotal(EPA) -6,8 -1,8 -2,3 -0,5 -0,3 0,2

Taxad’atur(%Actius) 18,0 9,4 20,1 10,1 20,6 10,2

Saldocomptecorrent(%PIB) -5,5 -0,6 -4,8 -0,5 -3,7 -0,2

SaldodelesAA.PP.(%PIB) -11,2 -6,3 -9,3 -6,8 -6,0 -5,5

IPCmitjanaanual -0,3 0,3 1,8 1,6 1,7 1,7(*)contribucionsalcreixement Font:BBVAResearchapartird’organismesoficials


PÀGINA12



C.EconomiacatalanaLainformaciópublicadaperlaConselleriad’EconomiaiFinances,d’avançdecomportamentdelPIBdeltercertrimestrede2010,confirmaquel’economiacatalanahauriacrescutunadècimaeneltrimestre(0,0% interanual),acumulant ja tres trimestresdecreixementmoltdèbilperòpositiu.Els indicadorsparcialsdeconjunturadisponiblesperalquarttrimestremostren,engeneral,quel’economiacatalanapodria registrar creixement positiu, en termes intertrimestrals, també durant el segon semestre de 2010 allunyantelsdubtessobrelacontinuïtatdelcreixementexposatsal’anteriorediciód’aquestapublicacióiconsolidantelprocésderecuperacióamb4trimestresconsecutius,segonslesnostresestimacionsper al darrer, de creixement intertrimestral, però clarament insuficients per generar ocupació neta.L’acceleraciódelprocésdeconsolidaciófiscalhasotmèsapressiólademandadomèsticapúblicaiprivadapelquelamilloraintertrimestraldelPIBseriaatribuïble,engranpart,al’aportaciópositivadelademandaexterna.Amés,lapersistènciadelaincertesaidelavolatilitatenelsmercatsfinancers,l’esgotamentdelsimpulsosfiscalsaEuropail’acceleraciódelprocésdeconsolidaciófiscalespanyol,sumatsaladebilitatdelademandainterna,hancontribuïtalaralentitzaciódelprocésderecuperacióen lasegonameitatde l’any.Persuperaraquestescenaridedebilitat calavançaren les reformesestructuralsideconsolidaciófiscal,estataliautonòmica,necessàriesperaccelerarlasortidadelacrisi,afavorintlainversióempresarial,lacreaciód’ocupacióiuncreixementsòlidisostingut.

Gràfic6

Creixement del PIB (Variació interanual, %)

Gràfic7

Catalunya: creixement del PIB (Contribucions,%)

-5

-3

-1

1

3

5

set04

set05

set06

set07

set08

set09

set10

Catalunya Espanya

-10-8-6-4-202468

set97

set98

set00

set02

set04

set06

set08

set10

Demanda regional Demanda externaPIB

Font:INE,IdescatiBBVAResearch Font:IdescatiBBVAResearch

L’ajustament fiscal afecta menys de l’esperat el consum i la demanda interna. No obstant, l’activitat productiva encara es mostra dèbil Anivellintern,lamilloraobservadaenlademandainternaenelprimersemestrepodriahaverestatesbiaixadaperl’avançamentdelescompresenrespostaal’esgotamentdelsimpulsosfiscals,elquejustificarialasuavitzaciódelsresultatscapendavant.L’avançpublicatpelDepartamentd’EconomiaiFinancesdelPIBdeltercertrimestrefareferèncianomésal’evoluciódel’ofertaperònodónainformaciósobreelcomportamentdelademanda,queestaràdisponibleamitjansdedesembre.Noobstant,siCatalunyahaguésseguitelcomportamentdelpatródelconjuntespanyol,aquestatranslacióparcialdedespesaalprimersemestre,motivadaperl’augmentdel’IVAilaretiradadelesmesuresd’estímulfiscal,hauriaprovocatunaralentitzaciósignificativadelacorrecciódelademandainternaduranteltercertrimestre.Algunsindicadorscorroborenaquestcomportament:lesvendesdeturismeshanpatitunafortacontraccióuncopesgotatelprogramad’ajudaalacompradevehicle,ilesxifresdevendesminoristeshaurienmoderatelseucreixement,deformaquel’activitatalsectorserveishauriaobservatcertretrocés.Totiaixí,eldeterioramentdelconsumhauriaestatinferiordelprevistinicialmentgràcies,entred’altres,alnoimpactetotaldel’augmentimpositiusobreelspreus.Enqualsevolcas,aquestdeterioramentdelconsumsuposaunamenorpressióenlademanda,quehauriasuposatquebona


PÀGINA13



partdel’incrementdel’IVA,comamínimenelsprimersmesos,hauriaestatabsorbitpelsmargesempresarials,Així,l’IPCeneltercertrimestresesituàunadècimapersobredel2T10,frontals1,8ppd’incrementenelsegontrimestre.Elnoempitjoramentaddicionaldelmercatlaboralodelacàrregafinanceradelesfamílies,enunentorndetipusd’interèsqueesmantenenbaixos,aixícomelsguanysdeconfiançadelesllarssobrelasituacióeconòmica,podrienexplicartambéaquestanomésrelativamoderació,entermesgenerals,delademandainternaprivada,persotadel’esperat,enlamesuraquecontribueixenareduirl’estalvipermotiudeprecaucióiaincentivarelconsum.

Gràfic8

Inflació (Variació interanual, %)Gràfic9

Catalunya: matriculacions de turismes

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

des07

mar08

jun08

set08

des08

mar09

jun09

set09

des09

mar10

jun10

set10

Catalunya Espanya

-5-4-3-2-101234

oct07

abr08

oct08

abr09

oct09

abr10

oct10

-60

-40

-20

0

20

40

60

Variació mensual en milers, ajustada d'estacionalitat (esq.)Taxa de variació interanual (dta.)

Font:INEiBBVAResearch Font:DGTiBBVAResearch

Quantalconsumpúblic,elnecessariprocésdeconsolidaciófiscal,encaratprincipalmentmitjançantunapolíticadecontenciódedespesa,determinalamenorintervenciódelsectorpúblicenlademanda,ambunacontribuciópràcticamentnul•laduranttotel2010quecontinuariadurantelsproperstrimestrespercomplirl’objectiudedèficit3%.Tambéanivellautonòmic,elGovernhahagutihauràdeferunesforçaddicionalperaconseguirl’objectiudel’1,1%dedèficitmarcatalesComunitatsAutònomesal’horitzó2013,iqueseràprevisiblementintensenelcascatalàatèsl’altnivelld’endeutamentdelaComunitat.

Gràfic10

Índex d’activitat del sector serveis (Variació interanual de la tendència, %)

Gràfic11

Catalunya: creixement del PIB (Contribucions,%)

-20

-15

-10

-5

0

5

10

set07

gen08

mai08

set08

gen09

mai09

set09

gen10

mai10

set10

Catalunya Espanya

-10,0-8,0-6,0-4,0-2,00,02,04,06,08,0

set97

set98

set00

set02

set04

set06

set08

set10

Consum llars Consum Públic

Font:INE,IdescatiBBVAResearch Font:IdescatiBBVAResearch

Pelquefaalainversió,esmantenenelssenyalsmixtos.L’ÍndexdeProduccióIndustrialcontinuaambsaldopositiu,totiquelaralentitzaciódelritmedecreixementinternacional,iespecialmenteuropeu,hauriafrenatelcreixementfortamentacceleratdelsdarrerstrimestres.Unaltresignepositiurespectedelnivelld’inversióvepelcostatdelesimportacionsdebénsdecapital,queacumularien,desd’abril,5mesosdecreixementininterromput,ambunpromigdel12,4%.Però,peraltrabanda,lamatriculaciódevehiclesindustrialscontinuaelseuparticularajustamentunaltrecopdesdel’estiude2010,quan,durantunsmesos,varegistrartaxespositives.


PÀGINA14



Elsectorconstrucció,demenorpesrelatiualaComunitat,estàmostrantaCatalunyamajordinamismerespected’Espanya,tantdesdelpuntdevistadelademandacomdel’oferta.L’augmentdel’IVAil’anuncidel’eliminaciódeladeduccióperadquisiciód’habitatgehabitualapartirdegenerde2011peraaquellesrendes superiors a 24.107,20euroshauria incentivat les compresdurant aquest any.Peròaquestareactivació podria ser transitòria, i condicionadaper l’avançament a aquest anyde les adquisicionsprevistesperalfuturpròxim.Enel2T10,ambdadesdelMinisterid’Habitatge,aCatalunyas’haurienvenutun46,3%mésd’immoblesqueenelmateixtrimestrede2009(un24,7%aEspanya),essentlamajoriadetransaccionsd’habitatgesdesegonamà,elqueesjustificariaperlamajorcaigudadepreu.Labonaevoluciódelesvendes,confirmadatambéperl’augmentdelnombred’hipoteques–ambunareducciódelcapitalmitjàcomaconseqüènciadel’ajustamentenpreus-,estariaincentivantlainversióalsector,ifinseljuliols’haurienvisat4.600unitatsmésqueenelmateixperíodede2009,mentreelconjuntd’Espanyacontinuaajustantl’ofertaambmésde46.500visatsmenys.Totiquelademandas’estàcomportantmésdinàmicamentquel’oferta,ambunadetracciód’ofertamoltsuperioralanovagenerada,encaraexisteixunestocimportantenvenda,l’absorciódelqualvindràmoltdeterminadaperl’evoluciódelspreusilapossibilitatdeconvertir-seenprimeraresidència.

Gràfic12

Índex de producció industrial (Variació interanual, mitjana mòbil 3 mesos, %)

Gràfic13

Compravenda d’Habitatges (Taxa de variació interanual, %)

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

set07

mar08

set08

mar09

set09

mar10

set10

Catalunya Espanya

-60

-40

-20

0

20

40

60

oct05

jun06

feb07

oct07

jun08

feb09

oct09

jun10

Catalunya Espanya

Font:INEiBBVAResearch Font:Ministerid’HabitatgeiBBVAResearch

Quadre4

Estoc d’habitatge nou pendent de venda a Catalunya

Estoc 2009Percentatge

sobre total 2009Estoc sobre

parc d'habitatgeEstoc per

100.000 habitantsCatalunya 178.433 15,6 4,5 2.387,7

Barcelona 104.086 9,1 4,0 1.897

Girona 25.164 2,2 4,7 3.366

Lleida 19.445 1,7 7,9 4.456

Tarragona 28.595 2,5 5,1 3.560

Espanya 1.143.803 100,0 4,5 2.447Font:Ministerid'HabitatgeiBBVAResearch


PÀGINA15



El sector exterior, a través de les exportacions i el turisme, compensa els efectes de l’encara dèbil demanda interna i incentiva la inversió i l’activitatQuantalsectorexterior,continuamostrant-secomunsuportestratègicdelarecuperaciódel’activitateconòmica, tot i la ralentització del creixement a Europa i l’apreciació del tipus de canvi. Malgratl’alentimentdelcreixementenelspaïsosdelnostreentorn,aquestseràencaramajorquel’experimentattantperCatalunyacomperEspanya,permetentqueelsectorexteriorcontinuïcontribuintpositivamentalcreixementeconòmiccatalà,atravésdel’augmentdelesexportacions,contràriamentacomhovaferenelpitjormomentcontractiu,quanlamajorcaigudadelesimportacionsdeterminàelsaldoexteriorpositiu.Catalunya,entantqueeconomiaoberta,id’especialrellevànciaenelsectorexteriorespanyol(éselprincipalemissorireceptorcapaidesdel’estranger)hauriadebeneficiar-sediferencialmentideformapositiva,enproperstrimestres,delarecuperaciódel’activitatmundial,tantméscomméscapaçsiguidediversificarlessevesrelacionsinternacionals.Enparticular,elrendimentpodriasermajorsielcomerçexteriors’orientacapaaquellspolscridatsaserelsnousimpulsorseconòmicsinternacionals1. Finssetembre,lesexportacionshaurienaugmentatun16%,unpuntpersobred’Espanya.

Elsindicadorsdisponiblesapuntentambécapaunaevoluciófavorabledelturismereceptor,superioraCatalunya.Tantlesxifresd’arribadescomlesdepernoctacionsmostrenuncomportamentclaramentpositiu.Finsalmesd’octubrehavienvisitatCatalunyapropde12milionsdeturistes,gairebé400milmésqueenels10primersmesosde2009,majoritàriamentestrangers.Aquestpercentatgerevelalaimportànciadelsectorexteriornonomésenelreferentabénssinótambéatravésdelesxifresturístiques.Lamajorafluènciaturísticahacomportattambéunamajordespesa,totil’estalviocasionatperlarebaixadelnivelldepreusdelsallotjamentshotelers.

Gràfic14

Exportacions de béns (Variació interanual de la tendència, %)

Gràfic15

Pernoctacions en hotels (Variació interanual de la tendència, %)

-25-20-15-10

-505

10152025

set07

març08

set08

març09

set09

març10

set10

Catalunya Espanya

-15

-10

-5

0

5

10

15

oct07

oct08

oct09

abr07

abr08

abr09

oct10

Catalunya Espanya

Font:DatacomexiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch

El mercat laboral no empitjora addicionalment però la debilitat de l’activitat econòmica encara és insuficient per generar ocupació netaQuantalmercatlaboral,elsindicadorsrelatiusaltercertrimestredel’anynomostrenunempitjoramentaddicional.L’afiliacióalaSeguretatSocialhacontinuatsuavitzantlasevacaigudaentermesinteranualsihauriamostrat jaunmillorcomportament respectedelconjuntespanyol, tot ique,eliminades lesvariacionsestacionals,l’ajustamenthauriaestatlleugeramentsuperior.Entermesabsoluts,enel3T10elnombred’afiliatsaugmentàentermemigen9,2milersdepersonesrespectedel2T10,finsasituar-seen3,1milions,anivellsencarainferiorsalsde2009.Aquestamilloraenlesafiliacionss’explicaper la favorable evolució del sector serveis, que, beneficiat per la temporada turística, compensala contracció de la resta de sectors. La major estacionalitat turística als mesos d’estiu a Catalunya determinaelmillorcomportamentde lesxifresd’afiliacióalsector respectedelconjuntd’Espanya.Laindústriacontinuaennegatiumalgratlasuavitzaciódelritmedecaigudaencetadamesosenrere.


PÀGINA16



Alseutorn,lesdadesd’aturtambéindiquenunaralentitzacióenelseuritmedecreixementinteranual.Entermemig,enel3T10s’hareduïtun4%elnombred’aturatsrespectedel2T10,enpartperl’efecteestacional,totiquefinsoctubrehihamésde70milpersonesaturadesmésqueenelmateixperíodede2009.Lesdadespublicadesperl’EnquestadePoblacióActivacorresponentsal3T10confirmenaquesta evolució. Per segon trimestre consecutiu, la taxa d’atur es redueix unes dècimes, fins el17,4%(aEspanya19,8%)enel3T10,amb669,4milersd’aturats.Lacreaciód’ocupació(34,5milersdepersones)persobredel’augmentdelapoblacióactiva(27,8milpersones)afavoreixlareduccióde3dècimeslataxad’atur.Noobstant,lalentitudenlasortidadelacrisicomportaràescenarisd’altsnivellsd’aturdurantelsproperstrimestres.

Gràfic16

Taxa d’atur (% població activa)

Gràfic17

Afiliació a la Seguretat Social i Atur (Variació interanual, %)

579

1113151719212325

set90

mar93

set95

mar98

set00

mar03

set05

mar08

set10

Catalunya Espanya

-20-10

01020304050607080

oct06

abr07

oct07

abr08

oct08

abr09

oct09

abr10

oct10

-8-6-4-202468

Atur Catalunya (esq.) Atur Espanya (esq.)Afiliació Catalunya (dta.) Afiliació Espanya (dta.)

Font:INEiBBVAResearch Font:MinisterideTreballiBBVAResearch

La debilitat de la demanda interna, l’ajustament fiscal i l’evolució econòmica internacional determinaran el creixement de l’economia catalana el 2011Lamillorarelativadelesexpectativesidelsresultatsdelsindicadorsparcialsd’activitatenlasegonapartdel2010noamaguen,però,quedecaraalfinalde2010 i tambéperal2011bonapartdelsproblemes que actualment pateix l’economia catalana no s’hauran resolt. La necessitat de reduirelnivelldepalanquejamentde lesempreses i famíliesesmanté, i l’ajustdelsectorpúblics’hadepotenciarencaramés,frenantlacontribuciódelademandainterna.

Respectedel sector públic, cal considerar que s’han realitzat esforços importants en la contenciódeldèficit,nonomésperpartdel’AdministracióCentral,sinótambéperpartdelaGeneralitat.Al2009,eldèficitautonòmiccatalàarribàfinsal3,3%,ielpressupostinicialplantejavaque,peral2010,s’arribésaun3,25%.ElsdiversosacordsassolitsenelsidelConselldePolíticaFiscaliFinancerahanrestringitlapossibilitatd’assolirdèficitsexcessius,traslladantalgunsajustosplantejatspelGoverndel’Estatatotl’aparelldedespesaautonòmica,incloentempresesi,enalgunscasosproveïdorsprivatscomenlasanitato l’educació. És el cas, per exemple, del retall en els salaris del sector públic aplicat des del mes de juliol, iquetindràimpactetantsobreelscostosdepersonaldel’any2010comdel2011.Aixímateix,lapolíticacontractivas’haobservatenalgunespolítiquesd’ingressos,coml’augmentdedossobretipusal’escalaautonòmicadel’IRPF,totiqueenaquestcas,l’impacteentermesderecaptacióseràgairebétestimonial.

L’últimareuniódelConselldePolíticafiscaliFinancera,deldia23denovembre,serveixaméspercorroborarlesinformacionspublicadesperlaGeneralitat.L’execuciópressupostàriadelaGeneralitatmantéeldèficitenlíniaambl’objectiu,ipertantautoritzaacontinuarambelsprocessosd’endeutamentdelaGeneralitat. Ielconjuntdelesadministracionsautonòmiquesestariencomplintambelsseusobejctiusdedèficit,exceptuantelcomportamentdeCastellalaManxaiMúrcia,queveuranlimitatelseuendeutamentenelsegonsemestredel’anyperforçarl’ajust.

1:PeramésdetallveureSituació Catalunya, primer semestre de 2010

http://www.bbvaresearch.com/KETD/fbin/mult/ESTCT_1006_situaciocatalunya_18_tcm346-227653.pdf?ts=17112010


PÀGINA17



Gràfic18

Generalitat de Catalunya: Dèficit (% del PIB) (Drets liquidats - obligacions reconegudes)

-3,5-3,0

-2,5-2,0-1,5

-1,0-0,5

0,00,5

gen feb març abr maig juny jul ago set oct nov des

2007 2008 2009 2010

Font:GeneralitatdeCatalunyaiBBVAResearch

Elnoudèficit,enqualsevolcas,sesumaaunnivelldedeutepúblicquesesituava,alsegontrimestredel 2010, com el més elevat entre les ComunitatsAutònomes en termes absoluts i el segon entermesderelatiussobreelPIB,ambunparelldecondicionantsaddicionals.D’unabanda,elgruixdels vencimentsdedeuteapliquenentre2010 i 2011, forçant lanecessitatde refinançareldeuteenunmomentenquèelsmercatsespodenconsiderargairebé tancats.De l’altra, i d’acordambla informació fetapúblicaper laGeneralitat,el42%deldeuteemèsper laGeneralitates trobaenmansde tenidorsestrangersque,enaquestsmoments,mostrenuna fortadesconfiançasobre lespossibilitats de recuperació de l’economia espanyola en general i de la catalana en particular.

La regularització de la situació del sector financer espanyol passa per aconseguir augmentar elrecursde lesentitatsfinanceresa l’estalvidomèstic,elque justifica,enpart, laguerradepassiusques’observaactualment.Elfinançamentdel’Estat,quepassàperunacrisiabansdel’estiu,s’obtéemetentregularmentenelsmercatsinternacionals,peròeldelesCC.AA.estrobatancat,elqueobligaadesviarlarecercadefinançamentalmercatdomèstic.AixòéselquehafetrecentmentlaGeneralitatdeCatalunya,ambunaemissiódebonsaunanyalmercatminoristaperlaquals’hanpogutobtenir3.000milionsd’eurosdefinançamentquepermetencobrirbonapartdelesnecessitatsromanentsdel2010.Noobstant,aixòafegeixuncompetidoraddicionalperalacaptaciódelfinançamentdomèstic,elquepodriadificultarl’ajustamentdelsectorfinancer.

Amés,calcontinuaravançantenlareestructuracióefectivadelsistemafinancer.Elfetqueelprocéss’hagidesenvolupatméslentamentdel’esperatestàtenintconseqüènciesnegativessobrelacompetènciaenelsmercats.Lesdificultatsperobtenirfinançamentd’inversorsestrangersd’algunesentitatsesreflecteixenenunsmajorspreuspagatsenelsdipòsits.Desdefinalsde2008,eldiferencialentreelpreupagatpelsnousdipòsitsaunanyil’euríbors’haincrementataEspanyaenuns150puntsbàsics,fetquenohasucceïtend’altressistemesfinancerseuropeus.AaixòcalafegirladecisiódelaGeneralitatd’intervenirtambécomaemissordedeuteaparticularsdavantlesdificultatsd’accésalfinançamentenelsmercatsinternacionals.Elsobrepreuquerebenelsdipositantsielstenidorsdedeuteprovoquendistorsionssobrelesdecisionsd’estalviidespesa,ambefectesnegatiussobrelesxifresd’inversióiconsum.

Enconjunt,elsindicadorsdisponiblesperalterceriquarttrimestremostrenquel’economiacatalanas’hauria estancat, i tant les perspectivesmostrades per l’Enquesta de l’ActivitatEconòmicaBBVAcom els primers indicadors dels quals es disposa per al mes d’octubre, o el tensionament delsmercatsfinancersdificultenunarecuperacióimportantdelritmedecreixementenelquarttrimestre.Addicionalment, les necessitats de consolidació fiscal, imposades per les condicions financeres ifacilitadesperl’esgotamentdel’activitatdelgovern,tampocaportenunimpulsaddicionalperlaviadelsectorpúblic,queestà tenint, i tindràenpropers trimestres,uncomportamentcontractiu.Així,desprésdel’estancamentdeltercertrimestre,elmodeldecreixementdelPIBregional(veuresecció“EstimacionsentempsrealdelPIBregional:resultatsperaCatalunya”d’aquestarevista)permetriaanticipar,pelqueesrefereixaCatalunya,queelcreixementdelquarttrimestresesituariaal’entorndel0,3%elqueconduiriaauncreixementmigdel’economiacatalanaperal2010del-0,3%.

Amés llarg termini, els condicionants estructurals sobre l’economia catalana fan preveure que elcreixementpotencialsesituariapersotadelviscuten ladècadapassada,elque frena també lespossibilitatsd’inversió,inoméselsectorexteriormostrariaunacontribuciópositiva,recolzadatantenelcreixementdelesexportacions(quepodriasermenorqueaquestany)comenelmenorcreixementdelesimportacions,condicionadesperl’evoluciódelademandainterna.Entreaquestscondicionants,


PÀGINA18



calremarcarlanecessitatdeconsolidaciófiscalentotselsestamentsgovernamentals,peròtambéla necessitat de continuar amb el procés de despalanquejament del sector privat i l’avanç en latransformacióiadaptaciódelsectorfinancer.Així,l’any2011continuaràmostrantunaeconomiadèbil,quepodriacréixeral’entorndel’1%.Aquestcreixement,pertant,noseràsuficientcompercrearocupaciónetaireduirsensiblementlataxad’atur,quepodriamantenir-seenelsnivellsactuals,ésadir,superantel17%.Els riscosde l’economia,per tant,es traslladendesdelcomportamentdelsectorexterior (queesrecupera tantenmercaderiescomen turisme)capa lademanda interna, iespecialmentalacapacitatdelsectorpúblicperfercreïblelarecuperaciódel’economiacatalana,ireduirl’impactequelasevacontracciótindràsobrel’activitatilacredibilitatd’aquestcreixement.

Gràfic19

Activitat econòmica i perspectiva per al proper trimestre (Desv. normalitzades respecte del promig històric)

Gràfic20

Catalunya, índex de sentiment econòmic per sectors productius (Desv. normalitzades respecte del promig històric)

-2,5

-1,5

-0,5

0,5

1,5

2,5

3,5

set94

set96

set98

set00

set02

set04

set06

set08

set10

Activitat Econòmica Expectatives

-3,5

-2,5

-1,5

-0,5

0,5

1,5

2,5

set04

set05

set06

set07

set08

set09

set10

Indústria TurismeExportacions Construcció

Font:EnquestasobreActivitatEconòmicaBBVAResearch Font:EnquestasobreActivitatEconòmicaBBVAResearch

Quadre5

Catalunya. Producte interior brut (PIB pm). Base 2000. Components d’oferta i de demanda (creixement anual) 2007 2008 2009 2010 2011PIB 3,2 0,2 -4,0 -0,3 1,0Demanda

Consum de les llars 3,3 -0,8 -5,4 1,5 0,4

Consum públic 6,3 5,7 4,7 -0,1 -0,8

FormacióBrutadecapital 6,1 -3,5 -14,3 -6,9 -0,8

Bénsd’equipamentialtres 9,2 -3,2 -18,7 -3,1 2,8

Construcció 3,8 -5,1 -11,1 -11,5 -5,1

Demanda interna (1) (*) 4,4 -0,7 -6,2 -0,8 -0,1Exportacions 4,7 -0,3 -13,2 8,9 7,2

Importacions 8,4 -6,0 -14,4 4,2 1,6

Saldo amb estranger -2,1 2,7 1,6 1,3 1,9

Saldo exterior (*) -1,3 0,9 2,2 0,5 1,1*ContribucióalcreixementdelPIB Font:BBVAResearch


PÀGINA19



D.TurismeCatalunya, una potència en el turisme internacional: primera destinació turística internacional d’Espanya i privilegiada posició en el turisme mundialCatalunyahaanatguanyantpescomapotènciaturísticainternacionalenelsdarrersanysconsolidantla seva posició coma primera destinació aEspanya per al turisme internacional i coma una delespreferidesperalturismeinterior.Entre2001i2006,anyenquès’assolirenelsmillorsresultatsturístics,incrementà5puntselseupesenelturismeinternacionalespanyol,acollintaquellanyel26%deltotal.Enordred’importància,totiqueadistància,lasegueixenelsarxipèlags(CanàriesiBalears)iAndalusia.Anivellintern,éslasegonadestinaciópreferidapelsnacionals,ambunaquotaestablealvoltantdel14%deltotaldemoviments,noméssuperadaperAndalusia(18%),imésde23milionsdevisitesregistradesdurantl’últimany.

Gràfic21

Quota turisme internacional per CCAA, %

Gràfic22

Quota recptora de turisme intern,% (Promig 2005-2010)

0 5 10 15 20 25 30

Altres CCAA

Madrid

València

Andalusia

Canàries

Illes Balears

Catalunya

0 5 10 15 20

La RiojaNavarraBalearsMúrcia

CantàbriaPaís Basc

AstúriesCanàries

ExtremaduraAragó

GalíciaMadrid

C. la ManxaC. i LleóValència

CatalunyaAndalusia

Font:IET(FRONTUR)iBBVAResearch Font:IET(FAMILITUR)iBBVAResearch

LaparticipacióenelturismequearribaaEspanyaesmantéfinsitotdurantlacrisi.Durant2009arribarenaterrescatalanesgairebé13milionsdeturistesinternacionals(12.755.634),unaquartapartdeltotalquetinguerencomadestinacióEspanya(52.152.072).MajoritàriamentelturismequearribaaCatalunyaprovéd’Europa,totiqueprogressivaments’avançaenladiversificaciógeogràficad’origen.

Gràfic23

Entrades de turistes des de l’estranger: 2009

Rússia

EgipteEstats Units

Tailàndia

MarrocTurquia

Rep. Dominicana

BèlgicaJordània Itàlia

Espanya (ex.Catalunya)Suïssa

Portugal

FrançaGrècia

Singapur

CatalunyaIrlanda

CroàciaHong Kong

Àustria

-2,5-2,0-1,5-1,0-0,50,00,51,01,52,02,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Turistes estrangers al 2009 (log., milions)

Turis

tes

estra

nger

s pe

r cap

ita (l

og.)

Font:IFMI,WTO,INE,IdescatiBBVAResearch


PÀGINA20



Atenentl’informedel’OMT2quesituaEspanyacomelsegonpaísentermesd’ingressosperturismeinternacional,darrereEUA,icomeltercerpaísmésvisitatenelmóndurant2009,desprésdeFrançaiEUA,ambunaquotadel6%enambdóscasos,ienfunciódelpesturísticdeCatalunyaaEspanya,laComunitathauriacopsataproximadamentun1,5%delsmoviments turístics internacionals totals(estimatsenuns880milions).Unpercentatgequeadquireixespecialrellevànciasiescomparaambelreduïtpeseconòmicdelaregióeneltotaldel’economiamundial.Pervolumdevisitants,Catalunyasesituariaentreles20principalsdestinacionsturístiquesanivellsdePortugal,isuperarial’afluènciad’arribadesapaïsoscomEgipte,oTailàndia,destinacionsexòtiquesdegrandemandaactual,imoltpersobred’altresdestinacionsdesoliplatjacomlaRepúblicaDominicana,entred’altres.Aquestspercentatgesperò,esrefereixenaarribadesdenolocalsalpaísenqüestió.Siincloemcomanolocalstambéelsviatgesrealitzatsdesdelarestad’Espanya,Catalunyaavançariaposicionsiescol•locaria entreles15primeresdestinacionsambunaquotaalvoltantdel2%,ambunvolumdevisitantssimilaraldeHongKongisuperantimportantspolsturísticscomCanadàoGrècia.

Elsfluxosturísticspermetenl’entradad’altresfluxos,elsmonetaris(9.643milionsen2009,un20%deltotalespanyol,48.242milionsd’euros)queen2009suposarenun4,7%delPIB.Elconsumdelsnoresidentsalterritorirepresentael4,3%elPIB3.Ésimportant,peròtenirenconsideracióqueaquestaxifrareflecteixel consumdels residentsa l’estranger (en casde l’INE)o ladespesa turísticadelsestrangers (xifresEGATUR)noessentcomptabilitzada,pertant,ladespesadelsturistesespanyols,quesuposenel60%delturismenoresident,nitampocladespesarealitzadapelspropiscatalans,queesconsideraconsumprivatdelesllars.Aixòexplicaque,quans’analitzalaimportànciad’aquestsectorenelPIBoenl’ocupacióelpesenelPIBil’ocupaciósiguinmoltsuperiorsalqueesdesprènnomésdeladespesadelsnoresidents.Així,ambdadesdel’any2006elTurismeaCatalunyasuposavaun11%delPIBcatalà,13.470milionsd’euros,i180milocupatsdirectamentalsector(hostaleria,restauracióiagènciesdeviatges)4.

Aquestsectord’activitat,però,nohaestatalièalaconjunturaeconòmicainternacional,ientre2008i2009s’experimentàunacontraccióimportantenelvolumdeviatgersienladespesa.Enl’informejacitatanteriorment,l’OMTassenyalaque,aescalamundial,esproduíunacontracciódel4%enlesarribadesinternacionals,iunareducciódelsingressosperaquestconceptedelamateixaproporció.Existeixenclaresdiferènciesentrelesprincipalsregionsmundials,peròEuropa(sobretotEuropadelNord,Central iOriental) iOrientMitjà (ambdósambunacaigudadel6%)sónelsque lideraren lacontracció.CatalunyaiEspanyavarenpatirunajustsimilaral’europeuentermesdedespesaturística(-6,7%aCatalunyai-6,03%aEspanya),peròsuperiorsentermesd’arribades.Elmajorajustamentenvolumdevisitesrespectedelnivelld’ingressosmonetarisdeterminaqueaugmentiladespesapercapita,deformaqueespodriaconcloureunamajorcaigudadelturismedemenorvalorafegit.

2:VeureinformeUNWTOWorldTourismBarometreawww.unwto.org/pdf/Barometro_1_2010.pdf.3:CalculatsobrePIBapreusdemercatdel’Idescat.SiescalculasobreelPIBdelaComptabilitatRegionald’Espanya,del’INE,elspercentatgesserienrespectivamentel4,9%iel4,5%.4:VeurePlaEstratègicdeturismeaCatalunya2005-2010http://www.turisme2015bcn.cat/files/7931-52-arxiuCAT/PLA%20ES-TRATEGIC%20CATALUNYA.%202005%202010.pdf.

http://www.unwto.org/pdf/Barometro_1_2010.pdf

http://www.turisme2015bcn.cat/files/7931-52-arxiuCAT/PLA%20ESTRATEGIC%20CATALUNYA.%202005%202010.pdf

http://www.turisme2015bcn.cat/files/7931-52-arxiuCAT/PLA%20ESTRATEGIC%20CATALUNYA.%202005%202010.pdf


PÀGINA21



Quadre6

Despesa dels turistes segons destinació principal. Any 2009. Dades provisionals (*)Despesa

Total* Despesa Mitjana

PersonaDespesa Mitjana

DiàriaEstància Mitjana

Mill. Eur % Var Euros % Var Euros % Var Nits % VarTotal 48.242 -6,7 926 2,2 96 0,3 10 1,9Andalusia 7.338 -6,7 997 1,1 82 -2,3 12 3,5Aragó 366 -6,6 1.039 15,2 125 -3,4 8 19,2Astúries 213 14,2 1.264 22,1 85 -10,0 15 35,7Balears 8.791 -7,2 973 2,9 102 -2,7 10 5,8Canàries 9.082 -13,4 1.107 -1,2 105 -0,9 11 -0,3Cantàbria 323 1,4 1.025 3,2 95 6,4 11 -3,0C.Manxa 217 5,3 1.171 6,3 119 1,4 10 4,8C. Lleó 681 -0,2 701 2,4 89 2,7 8 -0,3Catalunya 9.643 -6,0 760 5,6 98 0,8 8 4,8València 4.102 -14,2 804 -3,9 66 0,9 12 -4,8Extremadura 118 -5,4 628 15,3 87 6,6 7 8,1Galícia 683 -8,4 899 12,6 98 2,1 9 10,2Madrid 5.227 9,6 1.076 3,0 142 6,8 8 -3,5Múrcia 775 4,9 916 -2,3 69 0,6 13 -2,9Navarra 143 26,4 723 20,0 93 -6,8 8 28,7PaísBasc 498 -3,6 625 1,3 97 -1,8 6 3,1LaRioja 43 -3,7 801 13,1 67 -29,5 12 60,3(*)Lesdadesesrevisenambcaràcterdefinitiuafinald’any. Font:IETiBBVAResearch

Decaraalfutur,larecuperacióeconòmicainternacionalpermetcertoptimisme,il’OMTpreveuunarecuperaciódelesxifresturístiquesmundialsperal2010d’entreel3%iel4%queenelcascatalàpodria ser superior atenent l’evolució de les dades obtingudes fins al moment. La debilitat de lademanda interna, bàsicament per la permanent evolució negativa delmercat laboral, fa virar capa l’exterior lespossibilitatsdecreixementeconòmicaEspanya iCatalunya,a travésdedosgranscanals:lesexportacionsielturisme,ambelsefectesd’arrossegamentpositiucapalaindústriaielsectorserveis.

Peròamés,Catalunyaésunafortaemissoradeturisme,tantanivellexterncomintern.Defetelsaldoturísticintern(ambEspanya)ésnegatiu,doncsemetmésturismedelquerep.ÉslaterceraCC.AA.emissora,desprésdeMadrid(17%)iAndalusia(16,5%),ambunaquotaestabledel15%.Aalgunesautonomies,comsucceeixaCatalunya,unabonapartdelasevaquotaemissoraespotexplicarperlasevacondiciódereceptoresenaltrestempsdelamigracióperifèricacapazonesindustrialsambméspossibilitatseconòmiquesideprosperitat.Tempsdesprés,unabonapartd’aquestsviatgessónelretornvacacionalalsorígensd’aquellsqueundiamigrarenbuscantunamillorqualitatdevida.Així,enelcascatalà,entreel40%iel50%delespernoctacionshosónalarestad’Espanya.Noobstant,l’evoluciógeneracionaljuntamentamblamilloraenlarendaexperimentadaanysenrereilareducciódelscostosdedesplaçament,especialmentarreldelaproliferaciódecompanyiesaèriesdebaixcost,permetaugmentarprogressivamentlapresènciadecatalansal’estranger.


PÀGINA22



Gràfic24

Destinació turisme emissor català, %

0102030405060708090

100

1998 2005Catalunya Resta Espanya Estranger

Font:IdescatiBBVAResearch

El turisme català: típicament estacionalUntretcaracterísticdelturismeaCatalunya,itambéaEspanya,éslasevapronunciadaestacionalitat,deformaqueelmajordinamismeturísticarribadurantelsmesosd’estiu.Entre junyisetembreesconcentramésdel50%deltotalanual,tantenturismeestrangercom,enmenormesura,enturismenacional.Noobstant,aquestcaràcternoéshomogeniperprovíncies,essentespecialmentmarcatalescostaneres,sobretotaGironaiaTarragona.Barcelona,gràciesalariquesapatrimonial,alturismeurbàidenegocisialdesenvolupamentdelturismedecreuers,iLleida,perl’importantdesenvolupamentd’activitats d’hivern relacionades amb la temporada de neu i d’esquí, aconsegueixen estendrel’explotacióturísticacapad’altresperíodesdel’any,ambelsefectesbeneficiososquecomportaentermesd’aprofitamentd’infraestructuresid’impacteeconòmic,d’activitatid’ocupació.ElcomportamentturísticaLleidaésespecialmentinteressantpeldiferentcomponentestacionalquepresenta.Lasevalocalitzaciógeogràfica,ambunaàmpliaextensióalPirineucatalà,laconverteixenunenclavamentdeprimerordreperalturismeruralid’hivern.Aquestfetcomportaque,al’estacionalitatpròpiadel’estiu,s’afegeixiunasegona,enhivern,moltdependentdelescondicionsclimàtiques5.

Aquestaheterogèniadistribucióintraanualesdónatambéalconjuntespanyol,especialmentalafranjadellitoralmediterraniialesIllesBalears,elquedeterminalaimportànciadelclimaidelapresènciadelmarenaquestcomportamentestacional.Contràriament,aleszonesd’interior,perexempleaMadrid,onpredominaelturismedenegocisiurbà,iaCanàries,ambunclimaméstemperatduranttotl’any,noesprodueixaquestadesigualdistribució.Alnord,Astúries,CantàbriaiGalíciatambémostrenaquestatendènciaal’estacionalitat.

L’estacionalitatestivalésmésacusadaquanestractadeviatgesd’ociiprotagonitzatsperestrangers.En el cas del turisme intern, el tipus de viatge que realitzen els residents, demenor duració i adestinacions més properes, en moltes ocasions dintre de la pròpia Comunitat, afavoreix que elsviatgesespuguindistribuirméshomogèniamentalllargdel’any.

5:Peraunaanàlisimésdetalladaanivellprovincial,veurelespublicacionsdeSituacióCatalunyaJuliol2008(Tarragona),SituacióCatalunyaGener2009(Girona),SituacióCatalunyaNovembre2009(Lleida)iSituacióCatalunyaPrimersemestre2010(Barcelona).


PÀGINA23



Gràfic25

Component estacional de les pernoctacions hoteleres,%

Gràfic26

Component estacional de les pernoctacions hoteleres,%

02468

101214161820

set03

set04

set05

set06

set07

set08

set09

set10

Lleida

02468

101214161820

set03

set04

set05

set06

set07

set08

set09

set10

Catalunya Espanya

Font:INEiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch

La celebració de fires i congressos i la potenciació dels creuers possibilita la reducció de l’estacionalitat a Barcelona D’acord amb l’International Congress and Convention Association, Barcelona ocupa una de elsprimeresposicionsenelrànquingdeciutatsméspopularsdelmónperal’organitzaciód’esdevenimentsinternacionals.L’any2009sesituàensegonaposiciódarrereViena,superantParís,BerlíniSingapur6. Elscongressos,lesconvencionsilesfiresesdevenenclausperalaciutatdonadalasevarepercussióeconòmica.Entre2004i2008tantelnúmerodefiresicongressosorganitzatscomelvolumd’assistentss’hapràcticamentduplicat(desde1.146finsa2.196esdevenimentsidesde360.335finsa652.668participants). A aquest increment d’importància del turisme de negocis, cal afegir el creixementexponencialdelturismedecreuers,ques’haconvertitenundelsmercatsturísticsmésimportantsperaBarcelona,especialmentarranelsJocsOlímpicsde1992.

La indústriadelcreueraEuropavamoure34milmilionsdedòlarsen2009, igeneràgairebé300milllocsdetreball,essentEspanyaelsegonpaíseuropeuenelqualméspassatgershanembarcat,situant-seper sobredelRegneUnit i per darrered’Itàlia, segonsdadespublicadesperEuropeanCruiseCouncil (ECC)7 . L’impacte econòmic dels creuers a Espanya en 2009 ascendí amés de430milionsd’eurosiBarcelona,primerportdelMediterraniicinquèdelmón,encapçalaelrànquingd’ingressosrealitzatsperpassatgersdecreuer,seguidaperBalears,CanàriesiMàlaga.

Durant 2009, la ciutat comtal acollímés de dosmilions d’usuaris i 799 escales, amb un impacteeconòmicdemésde200milionsd’euros.AproximadamentlameitatdelspassatgersquearribenaBarcelonahofanentrànsitil’altrameitatutilitzaelportpercomençariacabarelseucreuer.Lapotentinfraestructuraespecialitzadaencreuersquehangeneratlesinversionsdel’últimadècadailaqualitatdeserveiaconseguidapelsdiversosoperadorsinstal•latsaBarcelonahanpermèsalPortaconseguiralgunsdelspremisinternacionalsqueatorgaanualmentlaprestigiosapublicacióDreamWorldCruiseDestinations(elPortdeBarcelonas’haimposatenlessegüentscategories:Portméseficient,MillorPortdeturnaround(portdesortidaiarribadadelcreuer),MillorDestinació,Destinacióamblesmillorsexcursionsiguies,Portamblesterminalsméseficients;iaconseguíunasegonaposicióenlamillorrespostaalesnecessitatsdelsvaixellsielpassatge,ienlamilloramésimportanteninstal•lacions per acreuers).

Ambl’objectiud’optimitzarl’úsdelesinstal•lacionsdecreuersduranttot l’anyidemantenirunfluxconstantdeturistes-amblacorresponentaportacióeconòmicapera laciutat-,elPorthaimpulsatl’arribadadecreuersdurantelsmesosd’hivern.Amésde lareducciód’estacionalitat,s’haampliatelventalld’usuarisd’aquestpaquetturístic.L’abaratimentenelpreudelscreuershapossibilitatquealtressectorsd’usuaris,tradicionalmentexclosos,accedeixinaraaaquestproductevacacional.

6:Veureinformeawww.iccaworld.com/newsarchives/archivedetails.cfm?id=1088.7:Veureinformeawww.europeancruisecouncil.com(http://www.europeancruisecouncil.com/default.asp?ID=4&CID=9&PC=4&DTL=4).

www.iccaworld.com/newsarchives/archivedetails.cfm?id=1088

www.europeancruisecouncil.com


PÀGINA24



Quadre7

Evolució de congressos, convencions i creuersCongressos i convencions Creuers

N. Actes V. a/a, % Assistents V. a/a, % Vaixells V. a/a, % Passatgers V. a/a, %2004 1.146 - 360.335 - 634 - 1.021.405 -

2005 1.353 18,1 343.005 -4,8 691 9,0 1.224.575 19,9

2006 1.303 -3,7 491.028 43,2 706 2,2 1.402.643 14,5

2007 1.775 36,2 629.704 28,2 820 16,1 1.765.838 25,9

2008 2.196 23,7 652.668 3,6 892 8,8 2.074.554 17,5Font:AjuntamentdeBarcelonaiBBVAResearch

Turisme nacional vs estranger: especificitats pròpies i importància d’una major diversificació geogràfica d’origenACatalunyaelturismeinternhatingut,tradicionalment,unapresènciarellevant,doncslameitatdel’afluènciaturísticaésd’origennacional,idintred’aquestgrup,lesvisitesrealitzadespercatalansvanaugmentantprogressivamentlasevaimportànciasuposantaproximadamentlameitatdeltotalinterior,iunaquartapartdelglobal.Madrilenys,valencians iandalusossónelsnacionalsquemésvisitenCatalunya,segonadestinacióespanyolaenvolumdeviatgers(18%)perdarrered’Andalusia,iterceraquantapernoctacions(16%)darreredeBalearsiCanàries.

ElprincipalmotiudelsdesplaçamentsdelsnacionalsaCatalunyaésdetipusociivacacional(mésdel50%),seguit,adistància,pervisitesafamiliarsoamics(25%).Negocisifiresocupalaterceraposició(13%)mentrequeelsviatgesasegonaresidènciasónpràcticamentresiduals(2%).Elperfilturísticésprincipalmentdetipusfamiliar,ilaproximitatenelsdesplaçamentssituaelcotxecomelmitjàdetransportescollitpreferencialment(mésdel50%delsdesplaçamentsesrealitzenperaquestmitjà),tot ique l’avióaugmentaprogressivament lasevapresènciaenels trasllatsgràcies,sobretot,a laproliferaciódecompanyiesdebaixcost.

Elsestrangers,quesuposenl’altrameitatdelesvisites imésdel65%delespernoctacionshoteleres,provenenprincipalmentde laUE,especialmentdeFrança,RegneUnit iAlemanya.Lafortapresènciad’europeuspodriaexplicarelmajorajustamentexperimentatpelsectoraCatalunyarespectelesxifresglobalsfacilitadesperl’OMT,mentrelamajordiversificaciód’origen(inonomésentreelspaïsoseuropeus)delsturistesquevénenaCatalunyarespectedelsquetenenperdestinaciólarestad’EspanyajustificarialabasedelamenorcontracciódelturismeinternacionalenaquestaComunitatAutònoma.Ladiversificaciógeogràficahapermèsuncomportamentdiferencialatèsqueelconjuntagrupatsotaladenominació“altrespaïsos”,ambméspresènciaaCatalunya,éselquemillorcomportamenthaobservat.

L’ociexplicamésdetresquartespartsdelsviatgesdelsestrangersambdestinacióCatalunya,ocupantlasegonaposicióelsdesplaçamentsperraonsprofessionals.

Lallunyaniageogràficail’abaratimentdelsvolsdeterminaelfortaugmentexperimentatperl’aviócomamitjàdetransport,endetrimentdelsdesplaçamentspercarretera.En2009arribarenalsaeroportsespanyolsmésde55milionsdepersones,delsquals11milionsho ferenaaeroportscatalans-lameitat, en companyiesdebaix cost-.Noobstant, aquesta xifraés clarament inferior a lade l’anyanterior,principalmentperladisminuciód’arribadesdelsseusprincipalsmercats:RegneUnit,Itàlia,iAlemanya(elsfrancesosutilitzenmajoritàriamentelcotxe),originaren300milpassatgersmenysqueen2008.Enelsdosdarrersanys,l’aeroportdeBarcelonaharegistratunafortacontraccióenvolumd’arribades,respectivament,un8,0%iun9,9%menys,mentreelsaeroportsdeReusiGirona,encanvi,durant2009jaregistrarenxifrespositives(respectivament33,5%i17,7%).

L’organització directa, sense intervenció d’agències turístiques, predomina sobre els paquetsvacacionalsd’agènciaestàndards,gràcies,entred’altresraons,alaconsolidaciód’Internetil’extensiódel seu ús a totes les parcel•lesd’edat,alapossibilitatd’individualitzarelviatge,ial’estalvieconòmic.


PÀGINA25



Gràfic27

Pernoctacions per origen , promig 2000-09Gràfic28

Pes aeroports catalans s/Espanya, %

Catalans 18%

Espanyols

17%

Estrangers

65%

14

15

16

17

18

19

20

oct00

oct01

oct02

oct03

oct04

oct05

oct06

octç07

oct08

oct09

oct10

Font:IdescatiBBVAResearch Font:AENAiBBVAResearch

Quadre8

Motiu i característiques dels viatges dels turistes (promig 2001 - 2009, %)Transport Tipus allotjament

Carretera Avió Tren Altres Hotel AltresEspanya 67,03 17,72 13,55 1,70 41,88 58,12

Estranger 47,17 48,68 1,02 3,13 50,82 49,18

Motiu de viatge Tipus d’organització

Oci/

VacancesRaons

ProfessionalsVisites a

familiars i amics Altres DirectaAgència

i altresEspanya 52,40 12,99 24,78 9,84 72,69 27,31

Estranger 77,08 11,53 4,51 6,88 75,20 24,80Font:IdescatiBBVAResearch

Oferta d’allotjament turístic: quantitat i qualitatL’augmentdel’ocicomaprincipalmotiudevisitaaCatalunya,tantanivellinterncomestranger,endetrimentd’altresmotiuscomaravisitesafamiliarsiamicsdeterminaqueaugmentilapreferènciaperl’allotjamentenestablimentshotelersrespected’altresèpoquesenquèpredominaval’allotjamentdomèstic.Elsestablimentsruralshanduplicatlasevaimportància,peròcontinuenambunapresènciapràcticamentresidual.

Al’agostde2009Espanyadisposavadegairebé17milhotelsqueoferien1,7milionsdeplaces,lameitatdelesqualsesconcentraaBalears,CatalunyaiAndalusia.Lapreferènciaperl’allotjamenthotelerpermetelmanteniment i l’ampliaciódelparccatalà.Catalunyaocupa lasegonaposicióentre lesautonomiesambmésofertahotelera(aproximadamentel15%iel17%delsestablimentsidelesplaces),perdarrered’Andalusiaennombred’establimentsideBalearsennombredeplaces.Malgratlacrisi,hancontinuantobrint-seestablimentshotelers,aunritmesuperiorald’Espanya,iaugmentantelvolumdeplaces.Afinalsde2009Catalunyateniaregistrats2.800establimentshotelersambmésde280milplaces,quesuposenmésdelameitatdel’ofertadeplacesd’allotjamentturístictotal,incloenthotels,càmpingsiresidènciesrurals,peròsenseinclourel’ofertaenapartaments.Físicament,elsestablimentshotelersesconcentrenallitoral,especialmentalaCostaBrava(25%),aBarcelona(20%)ialaCostaDaurada(20%).Enelsdarrers5anysl’ofertadeplaceshaaugmentatsobretotaBarcelona,alGarrafialesTerresdel’Ebre.Amés,lanovaofertaesconcentra,especialment,enplacesdecategoriaalta.

Qualitativament, lagranmajoriad’establimentssóndecategoriabaixa-mitjana (hostals,pensions ihotelsdefinsatresestrelles),mentrequemésdel70%deplacessóndecategoriamitjana-alta.Aixòpermetestablirunarelacióentre lacategoriadelsestabliments i lasevadimensió,deformaqueaméscategoria,mésplaces.Novament,elsestablimentsdemajordimensióeslocalitzenalacostadeBarcelonaielMaresme,mentreal’interior,alamuntanyaialesTerresdel’Ebres’hiconcentrenelsdemenordimensió.Barcelonaconcentraelmajorvolumd’ofertadeplacesdecategoriaalta,seguitperlaCostaDaurada,ontambéabundenelsdecategoriamitjana.


PÀGINA26



Per origen, els estrangers són la principal clientela dels establiments hotelers. La diferència amb elsnacionalsradicaenlaimportànciaencaraexistententreaquestsúltimsdelsviatgespermotiuspersonalsasegonaresidènciaoaresidènciesdefamiliarsoamics,totiqueaquestaúltimarúbricavaperdentpesprogressivament.L’efectedistànciadetermina,amés,queelsestrangersrealitzinestànciesmésllargues.

Lapermanènciaenhotelss’hamantingutpràcticamentestable,mentreelsapartamentsreduïenlasevaocupació.Ambl’objectiud’atreureclients,s’haportatatermeunapolíticadereducciódepreusqueelshacol•locatanivellsdeprincipisdedècada.UnapolíticadecontenciódepreusmésacusadaaCatalunya,ambcaigudessuperiorsal10%quepodriaexplicarparcialmentlamenorcaigudadelespernoctacionsalaComunitat.Lasumad’ambduescontraccionshacomportat,però,unmenoringrésduranttot2009.Noobstant,lamilloraconjunturalde2010ilarecuperaciódelesxifresd’afluènciaturísticahapermèslarecuperaciódelarendibilitatdelsector.Amés,lareducciódelcostd’allotjamenthapermèsderivarpartde l’estalviaunaltre tipusdedespesa, incidintpositivamenten laxifradelsectorserveiscompensantparcialment la debilitat de la demanda interna.

Gràfic29

Perfil hoteler per categoria (Promig 2004-2009, %)

Gràfic30

Establiments hotelers: places estimades (Variació interanual, %)

050

100150200250300350400

1-2

* 3* 4* 5*

Hos

tals

iPe

nsio

ns

0

20

40

60

80

100

Dimensió establiments (esq.)Número establiments (dta.)

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

oct02

oct03

oct04

oct05

oct06

oct07

oct08

oct09

oct10

Catalunya Espanya

Font:GeneralitatdeCatalunyaiBBVAResearch Font:INEiBBVAResearch

Gràfic31

Evolució preus hotelers, (Promig anual, base 2008, %)

Gràfic32

Catalunya: Estància mitjana, evolució per tipus d’allotjament, dies

80

85

90

95

100

105

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

*

Catalunya Espanya

234

5678

910

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

*

rural hotel apartament

*Finsoctubre Font:INEiBBVAResearch



PÀGINA27



Després del fort ajustament de 2009, la incipient recuperació econòmica de 2010 beneficia les xifres turístiques El2009fouunanycaracteritzatperunfortajustamentenlesxifresturístiques,particularmentenlesreferidesaturismeestranger,ambcaigudestantennombredeviatgers(-9,5%)comdepernoctacions(-5,9%).Atenentelsprincipalsemissors,elsfluxosprovinentsd’Alemanya,Itàlia,RegneUnitipaïsosnòrdicsesvancontraurepersobredelamitjana.Françasesituàlleugeramentpersotaenvolumd’afluència i,contràriament,elssuïssosaugmentarenlessevespernoctacionsaCatalunya.Desdel’inicidelacrisi,entre2007i2009,aCatalunyas’hancomptabilitzatmilionsdepèrduesentermesdevisitantsipernoctacions.Noobstant,durantelstresprimerstrimestresde2010s’hauriarecuperatunapartimportantd’aquestapèrduaacumulada.Finselmesd’octubrehaaugmentatun11,2%elvolumdepernoctacions,sobretotperpartd’estrangers,elqueequivalaunaugmentdemésde4,2milionsrespectedelmateixperíodedel’anyprecedent,delsqualsgairebé3,3milionssónforans(el77,8%deltotalrecuperat).Aquestarecuperacióquasiduplical’experimentadapelconjuntespanyol,queenelmateixintervalaugmentanomésel6,4%(14,4milionsdepernoctacions).

A lamillora hauria contribuït, amés de la recuperació econòmica internacional i el no empitjoramentaddicionalenlesperspectives,lapolíticadecontenciódepreusiniciadapelsectorcomareclamdavantlareducció de la demanda dels dos darrers anys. La pressió a la baixa exercida per la contenció de demanda espotcalibraratravésdelgraud’ocupacióhoteleraque,entre2007i2009,caiguédesdel60,8%finsel53,0%.Labonaevoluciódel2010hapermès,però,recuperaraquestíndexfinsel58,6%.

Elspositius resultatsassolitsenambduesvariablesanalitzadesdurant2010,viatgers ipernoctacions,hanpossibilitatunaugmentdelpersonalocupatenestablimentshotelersdel9,9%respectedelperíodegener-agostde2009aCatalunya,id’un3,9%mésdeplaceshoteleres,percentatges,entotsdoscasos,superiorsalsregistratsalconjuntespanyol(respectivament1,4%i2,4%).Lacontractaciótemporalpercobrirlatemporadaturísticacontribuiriaaexplicarlareducciód’unesdècimesdelataxad’aturdurantelsegonitercertrimestredel’any,peròtambéés,tradicionalment,unfactorderiscperalquart.

Gràfic33

Pernoctacions hoteleres a catalunya (Variació interanual, dades CVE, %)

Gràfic34

Establiments hotelers: personal ocupat (Variació interanual, %)

-20-15-10

-505

1015202530

oct05

oct06

oct07

oct08

oct09

oct10

Catalunya Espanya

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

oct02

oct04

oct06

oct08

oct10

Catalunya Espanya



L’explotació turística a Catalunya mostra un comportament positiu a nivell agregat però de diferent intensitat segons les magnituds empresarials de referènciaDesdel’any2001,quanelsectorexperimentàunacontraccióentoteslesvariables,aexcepciódelareferentainversióenbénsmaterials,lescontraccionshanestatmoltreduïdesicentradesbàsicamentenaquestmateixarúbrica.

Tantelnúmerodelocalsdestinatsal’acollimentturísticcomelpersonalocupathaaugmentatquasipermanentment (aexcepciód’algun tancament l’any2006)de formaquedesde2001finsa2007aquestes magnituds han augmentat, respectivament, un 11,3% i un 24,5%. La contractació depersonallaboral,però,hacomportatunaugmentsuperiordeladespesapersousisalaris,queenelmateixperíodeincrementàmésdel73%,iquehaabsorbitpartdel’incrementdelvolumdenegociquehauriaaugmentatun56,4%,contribuintareduirelsmargesempresarials.

Lainversióbrutaenbénsmaterialss’hamostratmésvolàtil,ambperíodesdefortcreixement(l’any2002augmentàun51,5%ladespesaenaquesttipusd’inversió)seguitsd’altresdeduracontracció.Elresultatagregatseriaeld’unaugmentdel’entorndel13,7%,queindicariaqueelsmillorsresultatsentermesdexifradenegociss’hauriendestinatmésaincrementsendespesadepersonalquenoainversió.


PÀGINA28



Quadre9

Sector turístic: principals resultats

2000Var.

a/a % 2001Var.

a/a % 2002Var.

a/a % 2003Var.

a/a %Númerodelocals 44.054 - 45.437 -3,0 46.882 3,2 47.571 1,5

PersonalOcupat 190.402 - 194.049 -1,9 203.318 4,8 206.817 1,7

Volumdenegoci,euros 9.429.679 - 9.515.550 -0,9 10.864.058 14,2 11.374.739 4,7

Sous i salaris, euros 1.604.747 - 1.639.326 -2,1 1.875.959 14,4 1.950.529 4,0

Inversióbrutaenbénsmaterials,euros 611.806 - 469.599 30,3 711.316 51,5 679.844 -4,4

2004Var.

a/a % 2005Var.

a/a % 2006Var.

a/a % 2007Var.

a/a %Númerodelocals 48.537 2,0 48.844 0,6 48.702 -0,3 49.045 0,7

PersonalOcupat 222.162 7,4 233.895 5,3 236.024 0,9 236.974 0,4

Volumdenegoci,euros 12.187.253 7,1 13.193.319 8,3 14.215.151 7,7 14.750.791 3,8

Sous i salaris, euros 2.167.597 11,1 2.333.624 7,7 2.621.128 12,3 2.783.147 6,2

Inversióbrutaenbénsmaterials,euros 666.958 -1,9 559.423 -16,1 677.506 21,1 695.804 2,7Font:INEiBBVAResearch

Conclusions i perspectivesCatalunya, tot i ser la principal destinació turística internacional d’Espanya i ocupar una posició destacada entre els principals països receptors, ha de fer front als reptes del nou context internacional, als canvis en els hàbits de consum i al sorgiment de nous competidors turístics Totiqueelturismeespotconsiderarjaunsectormadur,iambperspectivesdecreixementrelativamentmenorsaEuropa,perCatalunyaésunaactivitatmoltimportant.Al2009,el16,1%delsocupatsdelsector serveis es dedicaven a activitats relacionades amb el turisme, el que suposa l’11% de lapoblacióocupadatotal.Noobstant,aquestaésunaactivitatenquèelnombredepossiblesdestinacionss’incrementade formacontinuada, i lacompetènciaéscreixent.Així,pelcostatde lademandaelsectors’enfrontaausuarismésexigents,ambnouspatronsdeconsumiquecomptenambunmajorventalld’alternativesturístiques.Pelcostatdel’oferta,nouscompetidorsinovesfórmulesturístiquessónalhoraelsriscosielsreptesalsqualss’had’enfrontar.Aquestsfactorsevidencienlanecessitatdetransformar,oadaptar,elmodeldenegociturístictradicionaloperatiufinselmoment.

Catalunya,coms’hapogutobservarenaquestaanàlisi,jaésundestídereferènciaanivellmundial.Amés,estàtransformantelseupropinegociturístic,substituintalgunesdestinacionsdeplatja“pura”perunarelaciómésproperaambelturismeurbà,elquefacilitatantladesestacionalitzaciódelturismecom l’obtenció demajors rendiments, convertint-se, per tant, enundestímenysdepenent d’unescaracterístiquesnaturalsquepodencomençarapatir,comatotaEuropa,unacertadegradació.Latransformació,pertant,hadecontinuardeformaconstantperònobrusca,jaqueCatalunyamantéunescondicionsgeogràfiques iclimatològiques,aixícomfacilitatsd’accés,querecolzen lessevespossibilitatsturístiques.Peròmésenllàd’aquestes,calavançarenlamilloradelacompetitivitatdelsectormitjançantincrementsenlaqualitatidiversitatdel’ofertaienlaintroducciói/oconsolidaciódelainnovaciótecnològicaalsector.Endefinitiva,fetsquepermetinalesempresesposicionar-seenunentorncadavegadaméscompetitiu.Entendreiadaptar-sealestendènciesglobals,comprendrelesnecessitats ielsdesitjosdelsusuaris, integrar la tecnologia i invertirenproductes innovadors irecursos humans són factors fonamentals.Aquestes necessitats de redefinició es recullen al “PlaEstratègicdelturismeaCatalunya2005-2010”publicatperlaGeneralitatdeCatalunya.

LaposiciódeCatalunyaés,però,d’avantatge respectede lamajoriadeCC.AA.espanyoles.AixíExceltur,lasituaenterceraposició(darrerePaísBasciMadrid)quantacompetitivitatturísticaanivellnacionalenl’informe“Monitordecompetitividaddelascomunidadesautónomasespañolas”,enquèanalitza lacapacitatdelesempresesperatreure,transportar,allotjar i ferquel’estànciadel turistasiguisatisfactòria.Tambélasituaenlesprimeresposicionspelquefaadiversificaciódeproductesturístics,accessibilitaticonnectivitatpermitjansdetransportiatracciódetalent,formacióieficiènciadelsrecursoshumans.Totsaquestsfactorss’hand’aprofitar,peròlacontinuaciódelsfluxosturísticsquepermetinmantenireltamanyd’aquestsectordemanenquel’esforçperserpuntersesmantingui.


PÀGINA29



E.EstimacionsentempsrealdelPIBregional: resultats per a CatalunyaLaconjunturaactualdel’economiaespanyola,ambunmarcatdeterioramentdel’activitateconòmicaiunaàmpliaheterogeneïtatregionaldesdelcomençamentdel’actualcrisieconòmica,haposatdemanifest la necessitat d’una anàlisi primerenca de l’evolució cíclica de cada economia regional apartirdel’úsd’indicadorsquesintetitzinelseucomportamentique,almateixtemps,garanteixincertahomogeneïtatenlasevacomparacióambelsagregatsnacionals.Enelperíodemésrecentdelacrisi,aquestademandad’informaciós’haincrementatnotablementcomaconseqüènciadel’existènciadetensionsdeliquiditatque,enabsènciad’informacióméscompletaidiferenciadasobrelesdiferentseconomiesregionals,sesegueixenmaterialitzantenuntancamentpràcticamentindiscriminatperalesemissionsdedeutedelesComunitatsAutònomes(CC.AA.).

Amitjàillargtermini,aquestademandad’informacióésparcialmentsatisfetaamblesestimacionsdelaComptabilitatRegionald’Espanya(CNR)publicadesperl’INEquefacilitenelconeixementdelesdiferènciesestructuralsentrelesdiferentsregionsespanyoles,permetentaixíentendrebonapartdelseucomportamentatravésdelesdiferentsfasescícliques.Noobstantaixò, lasevapublicaciódecaràcteranualielretarddelesestimacionsoficialsdificultenunseguimentméstèrmiciavançatdeleseconomiesregionals.Perexemple,enladatadetancamentd’aquestinforme(quanl’economiaes troba jaenelquart trimestrede2010),nomésesconeix laprimeraestimacióde lesdadesdecreixementdelPIBpera2009,mentreque lasevaestimacióavançnomésesconeixeràamitjandesembredelpresent.Enlamateixalínia,laprimeraestimaciódelesdadescorresponentsa2010noestaràdisponibleabansdel2T11,oferintunavaluosainformacióestructuralperòtardanaperalseguimentconjuntural.Acurt termini, iperaunconjunt reduïtdeCC.AA.entre lesqualses trobaCatalunya,els instituts regionalsd’estadísticapubliquen lessevesestimacionsde laComptabilitatTrimestralAutonòmica (CTA), permetent satisfer de formamésoportuna la demandad’informacióconjuntural.Noobstantaixò,lametodologiadelesCTAnoéshomogènianiamblaCNRniamblaComptabilitatTrimestrald’Espanya(CNTR)enlamesuraenquèlesprimeresparteixendelestaulesInput-Outputautonòmiques i les segonesde les taules Input-Outputnacionals8.Enconseqüència,i encara que han de considerar-se com a informació complementària, les CTA no permeten unacomparaciódirectaamblesestadístiquesperalconjuntdel’economiaespanyolanientreaquestes.Addicionalment, i comsucceeixa laCNTR, lesestimacionsautonòmiquesespubliquenambcertretard.Peral’economiacatalana,enparticular,enladatadetancamentd’aquestinformeesconeixladadade2T10il’estimacióavançdel3T10,mentrequelesdadescompletesperal3T10nomésesconeixeran a mitjan desembre.

Peratendreaaquestdèficitd’informacióentempsreal,BBVAResearchproposaunametodologiad’estimaciódelPIBtrimestralperCC.AA.consistentamblesestimacionsanualsdelaCNRialmateixtempsamblesestimacionsCNTRperalconjuntdel’economiaespanyola.Laprimeraetapaconsisteixen l’estimació d’un conjunt de models factorials dinàmics que permeten combinar la informaciód’indicadors de conjuntura de cadaCC.AA. que presenten diferent freqüència, es publiquen ambdiferentsretardsrespectealperíodedereferènciai,enocasions,nos’observenperatotselsperíodescompresosenlamostra.Enlasegonaetapas’implementaelmètodeRASoajustbiproporcionaldematriusquegaranteixlaconsistènciaagregadadelesestimacions9.Enaquestrequadre,espresentaenformaresumidalametodologiadelsmodelsfactorialsdinàmicsimplementatsenlaprimeraetapad’aquestprojecte,aixícomelsresultatspreliminarsdelesestimacionsperal’economiacatalana.

8:Vegi’sperexemplelanotametodològicadelaCTAdeCatalunyapublicadaperl’Idescat.9:Vegi’sM.B.Bacharach,“EstimatingNonnegativeMatricesfromMarginalData”,InternationalEconomicReview,vol6(1965),pp.294-310.


PÀGINA30



Descripció metodològica SeguintleslíniesmetodològiquesquedescriuenCamachoiPérezQuirós(2009),iposteriormentCamachoiDoménech(2010),elmodelfactorialdinàmicimplementatesbasaenelcasqueelsindicadorseconòmicsseleccionatsperacadaCC.AA.estanfortamentcorrelacionatsentreellsiambelPIBregional.Pertant,peracadaperíodet,lataxadecreixementtrimestraldel’i-èssimindicador,

itx , es descomposa com la suma

dedosfactorsinobservables:unfactorcomúquereculll’evoluciócíclicaconjuntadelsindicadors, ctf , i un

factorespecíficoidiosincràticquecapturaladinàmicapròpiadecadaindicador, itf .

(1) it

cti

it ffx += β

Addicionalment,s’assumeixqueladinàmicadelfactorcomújuntamentambladelfactoridiosincràticdecadaindicadorsegueixprocessosautorregressiusd’ordre,respectivament,piq.

(2)

it

iqt

iq

it

ct

cpt

cp

ct

vff

vff

+Φ=

+Φ=

−

−

on ctv i

itv sónsorollsnoobservables,independientsinocorrelacionatsserialment.

ComproposenMarianoiMurasawa(2003),sis’aproximenlestaxesdecreixementdelPIBcomlasumaponderadadelessevesexpressionsdemenorfreqüència,elmodelanteriorespotreescriureenformad’espai-estatiespotestimarpermàximaversemblançausantelfiltredeKalman,laqualcosapermetsolucionarelproblemadedadesinobservadesderivadesdelacombinaciódefreqüències,elretardenlapublicaciódelesdadesolainexistènciaperaunapartdelamostra.Enelnostrecas,s’aproximenlestaxesdecreixementanualdelPIB(CNR) CNR

ty ,observablesnomésquantcoincideixambelquarttrimestred’unany,apartirdelessevestaxesdecreixementtrimestral CNR

ty ,quemaiarribemaobservar,isóninferidesambelfiltredeKalman.Enparticular,siguin CNR

tY i CNRtY elPIBa

preusconstantsdelperíodet,il’acumulatanualapreusconstantsfinsalperíodet,tenimque:

(3) CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt YYYYY 321 −−− +++=

o,equivalentment,

(4)

+++= −−−

44 321

CNRt

CNRt

CNRt

CNRtCNR

tYYYYY

Silamitjanaaritmèticadel’equació(4)potaproximar-seapartirdelamitjanageomètrica,

(4) ( ) 4/13214 CNR

tCNR

tCNR

tCNR

tCNR

t YYYYY −−− ⋅⋅⋅=llavorslestaxesdecreixementanualpodendescomposar-seapartirdelamitjanaponderadadelestaxesdecreixementtrimestral.Prenentlaquartadiferènciadelslogaritmesen(4)tenimque

(5)( )

( )CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

YYYY

YYYYYY

7654

3214

nlnlnlnl41

nlnlnlnl41nlnl

−−−−

−−−−

+++−

+++=−

iredefinintaqueststermescom CNRt

CNRt

CNRt YYy 4nlnl −−= i CNR

tCNR

tCNRt YYy 1nlnl −−= podemreescriure(5)

com segueix

(6)CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt

CNRt yyyyyyyy 654321 4

142

43

43

42

41

−−−−−− +++++=

que,comanticipàvem,descomposalestaxesdecreixementanualdelPIB(CNR)apartirdelamitjanaponderada de les taxes de creixement trimestral.

Tenintencomptequeperaleseconomiesregionalsnos’observalataxadecreixementtrimestraldelPIB(CNR),s’hanrealitzatdosexercicispercomprovarlabondatd’ajustdel’aproximacióanteriormentdescrita.


PÀGINA31



EnelGràfic35esmostrenlestaxesdecreixementanualdel’economiaespanyoladesde1981juntamentambl’aproximacióderivadaapartirdel’equació(6).EnelGràfic36esmostrenelserrorsdel’aproximaciódelestaxesdecreixementanualsimuladesapartird’unconjuntde100economiesquecreixenanualmententreunrangdel-10%idel10%(aixòésentreunataxatrimestralentre-2,5%,iel2,5%).Enelsdosexerciciss’observaque,perataxesdecreixementanualcompatiblesamblesregistradesenl’economiacatalanaenlesúltimes3dècades(entreun-4%iun6%anual),elserrorsdel’aproximacióapartirdel’equació(6)sónreduïts.Enparticular,elsresultatsindiquenqueambunataxadecreixementanualdel-4,1%comlaregistradaaCatalunyaen2009,s’aproximariaunataxadecreixementdel-4,2%.

Gràfic35

Espanya: creixement del PIB (Variació anual, %)

Gràfic36

Simulació dels errors en les taxes de creixement annual aproximades a partir de les taxes trimestrals i l’equació (6)

-4-3-2-10123456

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

Observada Aproximació

-0,5

-0,4

-0,3

-0,2

-0,1

0,0

-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10Creixement anual simulat del PIB (%)

Erro

r d'a

prox

imac

ió (p

p)

Rang de variació de les taxes de creixement anual del PIB a Catalunya (1981-2009)

Font:INEiBBVAResearch Font:BBVAResearch

Uncopobtinguda ladescomposcióanterior,espotexpressar la relacióentrePIB (CNR)anual,elfactorcomútrimestralielseufactoridiosincràtic(reemplaçant1en6),

(7)

++++++

+++++=

−−−−−−

−−−−−−

CNRCNRCNRCNRCNRCNRCNR

CNR

yt

yt

yt

yt

yt

yt

yt

ct

ct

ct

ct

ct

ct

cty

CNRt

fffffff

fffffffy

654321

654321

41

42

43

43

42

41

41

42

43

43

42

41β

detalformaqueelmodeldescritenlesequacions(1)i(2)espotescriureenformad’espai-estati,usantelfiltredeKalman,espodenestimarelsfactorsinobservats,inferirelcreixementtrimestraldelPIB(CNR)iferprevisionsentempsrealdelcreixementtrimestraldelsindicadorsinclososenelmodel.

Resultats preliminars En línia ambels supòsits inicials delmodel factorial dinàmic descrit enels paràgrafs anteriors, elprincipal criteri de selecció dels indicadors inclosos en l’estimació va ser que exhibissin una altacorrelació amb les taxes de creixement del PIB (CNR). El segon criteri va ser que estiguessindisponiblesperaunperíodemostralrelativamentampli,demaneraquerecollissinsuficientvariabilitatcíclica10.Finalment, el tercer criteri va serqueel retarddepublicació respecteal trimestreal quefanreferèncianosuperésaldelapublicaciódelPIB(CTA)publicatperl’Idescat.Així,elsindicadorsd’activitat iocupacióutilitzatsenaquestaversiódelmodel inclouenl’afiliacióa laSeguretatSocial,l’ÍndexdeProduccióIndustrialielturismeaproximatperlespernoctacionshoteleres.Adicionalment,s’inclouelPIB(CTA)publicatperl’Idescatque,sibénos’obtéambunametodologiahomogèniaaladelPIB(CNR)publicatper l’INE,recullunavaluosainformaciórelativaalavariabilitatcíclicadel’economiacatalana.Finalment,s’inclouentantelPIBtrimestraldelconjuntdel’economiaespanyolacomeldel’àreadel’euro.Elprimer,percapturartantl’efectedelsfluxoscomercialsinterregionalscomlavariabilitatcíclicaprocedentdexocsexògensdedemandacomunsalarestadeCC.AA.Elsegon,percapturarelsfluxoscomercialsinternacionalsdeCatalunya.

10:Atenentaaquestcriteris’hanexclòsvariablescoml’Indicadord’ActivitatenelSectorServeis(IASS)publicatperl’INEqueestàdisponibleperCC.AA.nomésdesde2005.


PÀGINA32



Quans’estimaelmodeldescritamblesdadesdel’economiacatalanaconegudesaladatadetancamentd’aquestinforme,espotobservaralGràfic37quel’evolucióinteranualdelfactorcomúestàenconcordançaambelscicleseconòmicsdel’economiacatalanasegonslesxifresregistradesdecreixementanualdelPIB(CNR)publicatperl’INE.D’altrabanda,alGràfic38esrecullenlestaxesdecreixementinteranualdelPIB(CTA)publicatpell’IdescatilesdelPIB(CNR)interpoladespelmodel.Coms’apreciaalgràfic,malgratquelaCNRespublicaambfreqüènciaanual,lainterpolacióenspermetcapturardeformaraonableladinàmicadecurtterminidelPIB(CNR),estretamentcorrelacionadaambladelPIB(CTA),peròque,adiferènciad’aquestaúltima,síenspermetunacomparaciódirectaamblesdadestrimestralsregistradesperalconjuntdel’economiaespanyolaoamblesinferidesperad’altresCC.AA.

Gràfic37

Catalunya: creixement anual del PIB (CNR) i evolució del factor comú (Variació interanual, %)

Gràfic38

Catalunya: PIB (Variació interanual, %)

-12-10-8-6-4-20246

1990

1991

1992

1993

1995

1996

1997

1998

2000

2001

2002

2003

2005

2006

2007

2008

2010

-6-5-4-3-2-101234567

Factor comú (esq.) PIB (dta.)

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Idescat (observat) INE (estimat)

Font:INEiBBVAResearch Font:INE,IdescatiBBVAResearch

EnelQuadre10espresenten lesestimacionsperalscoeficients iβ de l’equació(1) -quecapturenl’impactedelfactorcomúsobrelestaxesdecreixementtrimestraldecadascundelsindicadorseconòmicsseleccionats-,juntamentamblessevesdesviacionstípiques.Entotselscasos,lesestimacionstenenel signe esperat i són estadísticament significatives, mostrant el caràcter procíclic de les variablesautonòmiquesi,almateixtemps,lasingificativitatdelsxocsexògensdedemandacomunsamblarestadeCC.AA.Juntamentamb l’exposicióde l’economiacatalanaalcicleeuropeu.Convédestacarquelesdiferènciesenlamagnituddelscoeficientsestimatsnohandeserinterpretadesdirectamentcomunamesuradelesdiferènciesenlacapacitatpredictivadelsindicadors.Enprimerlloc,perquèenelnostrecas,iperpodercalcularlestaxestrimestralsdelPIB(CNR),sesostreulamitjanadelesvariablesdurant el procés d’estimació en lloc d’estandarditzar les dades11 .Aixòimplicaquelesdiferènciesenelscoeficientsrecullenpartdelesdiferènciesenlavariànciadelsdiferentsindicadors.Ensegonlloc,perquèelretardenlapublicaciódelesdadestambéimportaenaquestcontext.Sibééscertquel’IPIpodriapotencialmenttenirunmajorpoderpredictiuqueelturismeifinsitotquel’afiliacióperalPIBdeCatalunya,peraunmateixperíodedereferèncialesduesprimeresvariablesespubliquenambunmesd’anterioritatal’última,aportantaixíunavaluosainformacióconjunturalalmodeldeformaanticipada.

Quadre10

Catalunya: Impacte del factor comú en els indicadorsPIB (CNR) PIB (CTA) Afiliacions IPI Turisme PIB (Espanya) PIB (UEM)0,849 0,720 0,884 1,914 0,566 0,723 0,591

(,056)*** (,061)*** (,096)*** (,332)*** (,28)** (,039)*** (,057)***Nota:errorestàndarentreparèntesi.*significatiual10%;**significatiual5*%;***significatiual’1% Font:BBVAResearch

11:Essentelprimerprocésunacondiciónecessàriaperalaidentificaciódelscoeficientsielsegonunacondiciósuficient.


PÀGINA33



Encara que els resultats obtinguts de les dades interpolades són satisfactoris, per examinar lacapacitatpredictivadelmodel,iexplorarl’evoluciódelesexpectativesdecreixementdel’economiacatalanaen2010i2011amesuraqueanemconeixentnovainformació,s’harealitzatunexercicidepredicció intramostral.Peraaixòs’hancreatbasesdedadesperalsdiestrentadecadamesdesdesetembrede2008quecontenenlainformacióqueesconeixiaencadascund’aquestsmoments.Acontinuaciós’ha tornataestimarelmodel is’han fetprediccionsperalperíode2009-2011ambcadascunad’aquestesbasesdedades.ElGràfic39reculll’errordeprevisióencadaestimacióperalcreixementdel’any2009entermesdelesdesviacionstípiquesdelessèriesanualsdelPIB(CNR)conegudesfinsaladatadel’estimació.Coms’observaenelgràfic,elserrorsdeprevisiósóncadavegadamenorsamesuraques’aproximaeldiade lapublicacióde ladadadelPIB(CNR) jaqueesrealitzenambconjuntsd’informaciócadavegadamésamplis.Faunany,perexemple,s’haguésestimatunacontraccióde l’economiacatalanaentorndel4,3%,0,2ppsuperiorsa lapublicadaalmarçd’aquestanyperl’INE,laqualcosasuposaunerrorequivalenta0,3desviacionstípiquesdelPIB(CNR)conegutfinsa2008.Finalment,enelGràfic40esrecullenlesprevisionsentempsrealperalsanys2010i2011.Comespotobservar,sibélesperspectivesdecreixementhananatmillorant,principalment per al 2010, les previsionsmés recents delmodel, en línia amb el nostre escenaricentral, continuen apuntant a un estancament de l’economia catalana en 2010 i a un creixement molt moderat,enl’entorndel’1,0%,en2011.

Gràfic39

Catalunya: errors de previsió del creixement anual del PIB (CNR) en temps real (t0: publicació de la dada)

Gràfic40

Catalunya: previsions del creixement del PIB (CNR) en temps real

0,0

0,3

0,5

0,8

1,0

1,3

1,5

-18 -16 -14 -12 -10 -8 -6 -4 -2 0

Des

viac

ions

típi

ques

2009

-3,0-2,5-2,0-1,5-1,0-0,50,00,51,01,52,0

abr09

jul09

oct09

gen10

abr10

jul10

oct10

2010 2011

Font:BBVAResearch Font:INE,IdescatiBBVAResearch

ReferènciesBacharach,M.B.(1965)“EstimatingNonnegativeMatricesfromMarginalData”,InternationalEconomicReview,6:294-310.

Camacho,M.,iR.,Doménech(2010)“MICA-BBVA:afactormodelofeconomicandfinancialindicatorsforshort-termGDPforecasting”,BBVAEconomicResearchWorkingpapers,1021.

Camacho,M., iPérezQuirós,G.(2009)“IntroducingtheEuro-STING:ShortTermIndicatorofeuroareaGrowth”,JournalofAppliedEconometrics,25:663-694.

Mariano,R.,iMurasawa,Y.(2003)“AnewcoincidentindexofBusinesscyclesbasedonmonthlyandquarterlyseries”,JournalofAppliedEconometrics,18:427-443.

Stock,J.,iWatson,M.(1991)“Aprobabilitymodelofthecoincidenteconomicindicators”,aKajalLahirii GeoffreyMoore editors, Leading economic indicators, new approaches and forecasting records.CambridgeUniversityPress,Cambridge.


PÀGINA34



F.Quadres

Quadre11

Previsions macroeconòmiques: Producte Interior Brut(Taxes anuals, %) 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits 2,1 0,4 -2,6 2,7 2,3

UEM 2,9 0,3 -4,0 1,6 1,2

Alemanya 2,8 0,7 -4,7 3,2 1,8

França 2,3 0,1 -2,5 1,6 1,4

Itàlia 1,4 -1,3 -5,1 1,1 0,8

Espanya 3,6 0,9 -3,7 -0,2 0,9

RegneUnit 2,6 -0,1 -4,9 1,7 1,9

AmèricaLlatina* 5,8 4,0 -2,4 5,8 4,2

Àsia 5,2 2,1 -0,7 5,6 4,1

Xina 5,3 3,0 -0,6 4,7 4,1

Àsia(ex.Xina) 5,1 2,1 -0,8 4,2 3,8

Món 5,3 3,0 -0,7 4,2 4,1*Argentina,Brasil,Xile,Colòmbia,Mèxic,Perú,Veneçuela Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch

Quadre12

Previsions macroeconòmiques: tipus d’interès a 10 anys (promig) 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits 4,6 3,6 3,2 3,0 2,4

UEM 4,2 4,0 3,3 2,7 2,4Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch

Quadre13

Previsions macroeconòmiques: tipus de canvi (promig)Dòlars ($) per moneda nacional 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits(EURperUSD) 0,7 0,7 0,7 0,8 0,8

UEM 1,4 1,5 1,4 1,3 1,3

RegneUnit 2,0 1,8 1,6 1,6 1,6

Xina 7,6 6,9 6,8 6,5 6,3Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch

Quadre14

Previsions macroeconòmiques: tipus d’interès oficials (final de període) 2007 2008 2009 2010 2011EstatsUnits 4,3 0,6 0,3 0,3 0,3

UEM 4,0 2,5 1,0 1,0 1,0

Xina 7,5 5,3 5,3 5,6 6,1Datadetancament:29d’octubrede2010 Font:BBVAResearch

Situació CatalunyaSegon semestre 2010ElServeid’Estudis

delGrupBBVA

AVÍS LEGALAquest document, així com les dades, opinions, estimacions, previsions i recomanacions contingudesenell, hanestat elaborats perBancoBilbaoVizcayaArgentaria,S.A.(enendavant“BBVA”),amblafinalitatdeproporcionaralsseusclientsinformaciógeneralaladatad’emissiódel’informeiestansubjectesacanvisenseavísprevi.BBVAnoassumeixcapcompromísdecomunicaraquestscanvisnid’actualitzarelcontingutdelpresentdocument.

Niaquestdocument,nielseucontingut,constitueixenunaoferta,invitacióosol·licituddecompraosubscripciódevalorsod’altresinstrumentsoderealitzacióocancel•laciód’inversions,nipodenservirdebaseperacapcontracte,compromísodecisiódecaptipus.

L’inversor que tingui accés al document ha de ser conscient que els valors, instruments o inversions a què aquest es refereix poden no ser adequats per als seus objectius específics d’inversió, la seva posició financera o el seu perfil de risc ja que no han estat preses en consideració per a l’elaboració del present informe, perlaqualcosahad’adoptarlessevespròpiesdecisionsd’inversiótenintencompteaquestescircumstànciesiprocurantl’assessoramentespecíficiespecialitzatquepuguisernecessari.Elcontingutd’aquestdocumentesbasaeninformacionsques’estimendisponiblesperalpúblic,obtingudesdefontsqueesconsiderenfiables,peròaquestesinformacionsnohanestatobjectedeverificacióindependentperBBVAperlaqualcosanos’ofereixcapgarantia,expressaoimplícita,quantalasevaprecisió,integritatocorrecció.BBVAnoassumeixcapresponsabilitatperqualsevolpèrdua,directaoindirecta,quepoguésresultardel’úsd’aquestdocumentodelseucontingut.L’inversorhadetenirencomptequel’evoluciópassadadelsvalorsoinstrumentsoelsresultatshistòricsdelesinversions,nogaranteixenl’evolucióoelsresultatsfuturs.

Elpreudelsvalorsoinstrumentsoelsresultatsdelesinversionspodenfluctuarencontradel’interèsdel’inversorifinsitotsuposarlapèrduadelainversióinicial.Lestransaccionsenfuturs,opcionsivalorsoinstrumentsd’altarendibilitat(highyieldsecurities)podenimplicargransriscosinosónadequatsperatotselsinversors.Defet,encertesinversions,lespèrduespodensersuperiorsalainversióinicial,sentnecessarienaquestscasosferaportacionsaddicionalspercobrirlatotalitatd’aquestespèrdues.Peraixò,ambcaràcterprevialarealitzaciódetransaccionsenaquestsinstruments,elsinversorshandeserconscientsdelseufuncionament,delsdrets,obligacionsiriscosqueincorporen,aixícomdelspropisdelsvalorssubjacents.Podrianoexistirmercatsecundariperaaquestsinstruments.

BBVAoqualsevolaltraentitatdelGrupBBVA,aixícomelsseusrespectiusdirectorsoempleats,podentenirunaposicióenqualsevoldelsvalorsoinstrumentsalsqualsesrefereixaquestdocument,directamentoindirecta,oenqualsevolaltrerelacionatambells;podennegociarambaquestsvalorsoinstruments,percomptepropioaliè,proporcionarserveisd’assessoramentoaltresserveisal’emissord’aquestsvalorsoinstruments,aempresesrelacionadesambells oals seusaccionistes, directiusoempleats i poden tenir interessosodura termequalsevol transaccióenaquests valorsoinstrumentso inversions relacionadesambells,ambcaràcterprevioposteriora lapublicaciódelpresent informe,en lamesurapermesaper la lleiaplicable.

ElsempleatsdelsdepartamentsdevendesoaltresdepartamentsdeBBVAounaaltraentitatdelGrupBBVApodenproporcionarinformesdemercat,verbalmentoperescrit,oestratègiesd’inversióalsclientsquereflecteixinopinionscontràriesalesexpressadesenelpresentdocument;aixímateixBBVAoqualsevolaltraentitatdelGrupBBVApotadoptardecisionsd’inversiópercomptepropiquesiguininconsistentsamblesrecomanacionscontingudesenelpresentdocument.Cappartd’aquestdocumentpotser(i)copiada,fotocopiadaoduplicadadecapmanera,formaomitjà(ii)redistribuïdao(iii)esmentada,senseelpermíspreviperescritdeBBVA.Cappartd’aquestinformepodràreproduir-se,dur-seotransmetre’saaquellsPaïsos(opersonesoentitatsd’aquests)enquèlasevadistribuciópoguésestarprohibidaperlanormativaaplicable.L’incomplimentd’aquestesrestriccionspotconstituirinfracciódelalegislaciódelajurisdicciórellevant.

AquestdocumentestàdisponiblealRegneUnitúnicamentperaaquellespersonesaquipotadreçar-sed’acordamblaFinancialServicesandMarketsAct2000(FinancialPromotion)Order2001 inoésperalseu lliuramentodistribució,directao indirecta,acapaltraclassedepersonaoentitat.Enparticularaquestdocumentúnicamentesdirigeixipotserlliuratalessegüentspersonesoentitats(i)lesqueestanforadelRegneUnit(ii)lesquetenenunaexperiènciaprofessionalenmatèriad’inversionsesmentadesenl’article19(5)laOrder2001,(iii)aquellesambaltpatrimoninet(Highnetworthentities)iaquellesaltresaquielseucontingutpotserlegalmentcomunicat,inclosesenl’article49(1)delaOrder2001.

Cappartd’aquest informepodrà reproduir-se,dur-seo transmetre’salsEstatsUnitsd’Amèricaniapersonesoentitatsamericanes.L’incomplimentd’aquestesrestriccionspotconstituirinfracciódelalegislaciódelsEstatsUnitsd’Amèrica.

Elsistemaretributiudel/sanalista/esautor/sdelpresentinformeesbasaenunamultiplicitatdecriterisentreelsqualsfigurenelsingressosobtingutsenl’exercicieconòmicperBBVAi,indirectament,elsresultatsdelGrupBBVA,incloentelsgeneratsperlaactivitatdebancad’inversions,encaraqueaquestsnorebencompensacióbasadaenelsingressosdecaptransaccióespecíficadebancad’inversions.

BBVAilarestad’entitatsdelGrupBBVAquenosónmembresdelaNewYorkStockExchangeodelaNationalAssociationofSecuritiesDealers,Inc,noestansubjectesalesnormesderevelacióprevistesperaaquestsmembres.

“BBVA està sotmès al codi de conducta dels Mercats de Valors del Grup BBVA, que inclou, entre d’altres, normes de conducta establertes per prevenir i evitar conflictes d’interès pel que fa a les recomanacions, incloses barreres a la informació. El Codi de Conducta en els Mercats de Valors del Grup BBVA està disponible per a la seva consulta a l’adreça web següent: www.bbva.com / Govern Corporatiu”.

Situació CatalunyaSegon semestre 2010ElServeid’Estudis

delGrupBBVA

Hancol·laboratenaquestinforme:

Economista en CapRafael Doménech [email protected]

EspanyaMiguel Cardoso [email protected]

Anabel [email protected]

Mónica Correa [email protected]

Juan Ramón Garcí[email protected]

Félix [email protected]

Virginia [email protected]

Pep [email protected]

Camilo Andrés [email protected]

Isabel [email protected]

Interessatsdirigir-sea:

BBVA ResearchPaseoCastellana,81-7ªplanta28046Madrid(España)Tel.:+34913746000y915377000Fax:[email protected]

BBVAResearch

Economista en Cap del GrupJosé Luis Escrivá

Economistes en Cap i Estrategues en Cap de les Unitats:

Escenaris Econòmics i Financers i Regulació:Mayte [email protected] EscenarisFinancers Sonsoles Castillo [email protected] SistemesFinancers Ana Rubio [email protected] EscenarisEconòmics Juan Ruiz [email protected] RegulacióiPolítiquesPúbliques María Abascal [email protected]

Espanya i Europa: Rafael Domé[email protected] Espanya Miguel Cardoso [email protected] Europa Miguel Jiménez [email protected]

Market & Client Strategy: Antonio [email protected] EquityiCrèdit Ana Munera [email protected] Tipusd’Interès,Divisesi MatèriesPrimeres Luis Enrique Rodríguez [email protected] AssetManagement Henrik Lumholdt [email protected]

Estats Units i Mèxic: Jorge [email protected] EstatsUnits Nathaniel Karp [email protected] Mèxic Adolfo Albo [email protected] AnàlisiMacroMèxic Julián Cubero [email protected]

Economies Emergents:Alicia Garcí[email protected] AnàlisiTransversalEconomiesemergents Daniel Navia [email protected] Pensions David Tuesta [email protected] Àsia Stephen Schwartz [email protected] Sudamèrica Joaquín Vial [email protected] Argentina Gloria Sorensen [email protected] Xile Alejandro Puente [email protected] Colòmbia Juana Téllez [email protected] Perú Hugo Perea [email protected] Veneçuela Oswaldo López [email protected]

EuropaMiguel Jimé[email protected]

SistemesFinancersAna [email protected]

EscenarisEconòmicsJuan [email protected]

situació catalunya...temporada turística hauria recolzat aquest comportament, compensant, en part,...

Documents