sistemes i tecnologies de la informació: on som i on pretenem ser al 2010

Fòrum Català d’Informació i Salut

Sessió Institucional de la Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut

5 de març de 2009

Joan Guanyabens, Conseller delegat de l’AATRM

Sistemes i Tecnologies de la Informació: On som i on pretenem ser al 2010

Pàgina 3

Missió

Impulsar els objectius i estratègies del Departament a través de les SITICgarantint el dret del ciutadà a l'accés a la informació i facilitant la tascadels professionals per millorar la qualitat de l’assistència. El Departamentdesenvoluparà un rol lideratge en SITIC al sector promovent la imatge deCatalunya com un territori innovador i facilitant la participació delsdiferents agents.

Missió del Departament de Salut en Relació als SITIC

El Pla Estratègic SITIC per a l’Àmbit de la Salut

Pàgina 4

Principis rectors SITIC

Principis Rectors del

Departament en l’Estratègia

SITIC

Lideratge: posicionat com el punt de referència per als agents del sector en la definició d’estratègies, tendències i nivells de servei.

Transparència: explicant al sector i al conjunt de la societat les actuacions a emprendre

Participació: promovent la participació dels agents del sector en la definició de l’estratègia SITIC.

Col·laboració: promovent marcs de col·laboració amb la industria i els diferents agents

Innovació: facilitant la incorporació de noves idees i solucions SITIC i la seva extensió en el sector

Eficiència: incorporant criteris de bon ús dels recursos en la gestió i avaluació dels projectes


Pàgina 5

L.E. 3Dotar d’eines SITIC alsprofessionals per realitzar unaassistència de qualitat

L.E. 6Impulsar i Projectar Catalunyacom un territori Innovador enSITIC Salut

L.E. 1Fer dels SITIC un elementEstratègic a Salut

L.E. 2Facilitar i orientar l’accés delciutadà a la informació i serveisper tenir cura de la seva salut

L.E. 5Dotar d’infraestructures i garantirla interoperabilitat entre agents

L.E. 4Respondre amb eficiència a lesnecessitats d’informació, gestió iseguretat del sector i delDepartament

6 línies estratègiques , 34 línies d’actuacióLes línies estratègiques del Pla


Pàgina 6









Pàgina 7









Canal Salut i Carpeta personal de Salut1.En definició una estructura adequada

segons públic objectiu: ciutadà o professional

2.S’està estructurant un portal únic de tramitació en el marc de la Generalitat de Catalunya

Pàgina 8









1.Actualment (febrer) hi ha més de 7.000.000 informes publicats i gairebé 6.500.000 persones amb dades publicades a l’HCCC.

2.Està previst digitalitzar el 50% de les imatges de Catalunya durant el 2009

3.La Recepta Electrònica està implantada a l’àmbit d’atenció primària a 66 ABS (on es prescriu i dispensa electrònicament), que representen un 19% del total d’ABS de Catalunya

4.Multitud d’iniciatives identificades al camp de la telemedicina, i projectes pilot en fase d’expansió territorial (Teleictus)

Pàgina 9








1. En desenvolupament del model integrat d’informació i de qualitat en Salut. S’estan desenvolupant nombrosos registres, desenvolupant nous projectes dels SI en l’àmbit de primària i d’urgències i renovant altres com les llistes d’espera sanitàries.

2. Definició i publicació d’estàndards d’informació 3. Definició del Pla de Sistemes del Departament 4. En marxa el projecte SIIS (Sistema Integral

d’Informació de Salut) per a normalitzar,integrar i organitzar tota la informació en Salut disponible i configurar el QDI de l’àmbit salut.

5. Seguretat• Implantació Mesures de Seguretat del Pla Director• Conscienciació del personal de Salut en matèria de

seguretat • Creació d’un Pla d’Avaluació i Auditories de

Seguretat• Lideratge de Projectes d’Innovació tecnològica• I + D que s’estan duent a terme


Pàgina 10









1.Del Nus Sanitari a l’Anella TICSalut

2.S’ha creat la oficina d’interoperabilitat i estàndards de la Fundació TICSalut perquè dugui a terme la tasca de normalització del sector

3.En fase de disseny del Centre de Serveis TICSalut de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.

Pàgina 11









Fundació TicSalut:• Observatori• Innovació• Relacions i projectes internacionals

(projectes, convenis, congressos)• Consell d’empreses• Facilitar l’extensió de millors pràctiques,

mitjançant projectes com el de Teleictus o a través de la Oficina d’interoperabilitat i estàndards

Sistemes i Tecnologies de la Informació: L.E.1: Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat

en Salut

Joan Guanyabens, conseller delegat de l’AATRM

Pàgina 13

Informe Vilardell

A l’Informe Vilardell, del 3 de febrer de 2005 proposa mètodes per millorar l’eficiència per a la racionalització de la despesa pública. Per obtenir-la proposa millora del finançament acompanyada de millores en la qualitat i l’eficiència del conjunt del sistema de salut.

Una pràctica assistencial de qualitat i eficaç que en l’avaluació de resultats consideri també els mitjans emprats, l’ús de guies de pràctica clínica, una permanent cerca de la millor relació recursos/resultats i corregeixi constantment les ineficiències detectades.

Per tot això es proposa crear una Agència d’Avaluació, amb el suport d’experts, que tindrà per objectiu genèric la promoció de l’ús, de la qualitat, de l’accés i del tractament de la informació; i que, entre altres, exercirà les funcions de Central de Resultats i de control de gestió dins d’una política de transparència orientada a resultats.

Aquesta Agència d’Informació del Sistema de Salut dependrà del Departament de Salut, si bé,per assegurar la qualitat de la informació, es dotarà dels oportuns sistemes d’auditoria i de comissió/ons d’experts independents que en puguin comprovar la tasca.

Principals idees que transmet l’informe Vilardell.

Antecedents

L’Informe Vilardell

Pàgina 14

Missió i Objectius Estratègics

MISSIÓ

La missió l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut és definir, impulsar i implementar eines que afavoreixin la millora de la qualitat del sistema sanitari de cobertura pública

OBJECTIUS ESTRATÈGICS

Dotar el sistema sanitari de cobertura pública de les infraestructures i els serveis de tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Gestionar la informació en matèria de salut generant coneixement del sistema.

Facilitar al departament competent en matèria de salut i al Servei Català de la Salut la informació necessària per a l’avaluació de la qualitat de la prestació dels serveis de salut.

Realitzar la recerca avaluativa de les tecnologies i de la recerca preferentment en l’àmbit dels centres, serveis i establiments sanitaris que integren el sistema sanitari de cobertura pública.

Els estatuts de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat han estat aprovats pel ComitèExecutiu del CatSalut (desembre 2008) i s’han iniciat els tràmits per la seva aprovació en acordde Govern

Pàgina 15

Nova Estructura Funcional de l’Agència

TICSALUT

Sistema Integrat d’Informació de Salut

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

CONSELLER DELEGAT

CONSELLASSESSOR

Depar-

tament i

CatSalut

Sector

Salut

I

N

N

O

V

A

C

I

Ó

I

N

N

O

V

A

C

I

Ó

Gestió d’informacióde les Polítiques deSalut per a l’avaluació i implementacióde noves Polítiques

Central de Resultats

SISTEMES D’INFORMACIÓ

CAHTA

AVALUACIÓ DE LA TECNOLOGIA,

LA RECERCA I LA QUALITAT

Producció, anàlisi i difusió

d’informació

Transparència, Benchmarking, transferència

Model Funcional

Pàgina 16

Composició del Consell d’Administració Composició del Consell Assessor

President, Vicepresident, Conseller delegat, Gerent (assisteix amb dret a veu però sense vot)Vocals (4-12)1 - a proposta del ministre o ministra de Sanitat i Consum amb responsabilitats en matèria de qualitat del sistema sanitari . 2 - a proposta de les organitzacions que agrupen els centres i les institucions sanitàries de Catalunya.1 - a proposta del director o directora gerent de l’ Institut Català de la Salut1 - a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de recerca1 directiu STSI (Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques)1 a 8 - Titulars del Departament competent en matèria de Salut

Es compon de (12-16 membres)

Nomenats pel conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, a proposta del Consell d'Administració, un dels quals en serà el president o la presidenta

Composició dels Òrgans de Govern

Funcions i composició de l’AIAQ en Salut

Pàgina 17

El Contracte Programa

Contracte Programa

La prestació de serveis de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut s’articula per mitjà d’uncontracte programa aprovat pel Govern a proposta conjunta del Departament de Salut i del Departamentd’Economia i Finances.

El contracte programa té una durada màxima de cinc anys i s’hi ha de fer constar, com a mínim, els aspectessegüents:

a) La relació de serveis i activitats que ha de prestar l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut,l’avaluació econòmica corresponent.

b) Els requisits i les condicions en què s’han de prestar els serveis i les activitats.

c) Els objectius, els resultats esperats, els mecanismes per a avaluar els objectius i els resultatsdefinitivament assolits, els indicadors i el marc de responsabilitat de l’Agència d’Informació, Avaluació iQualitat en Salut.

d) Les facultats de seguiment que corresponen al Servei Català de la Salut i al Departament de Salut per alcompliment efectiu del contracte programa.

Actualment s’està definint el Contracte Programa

Funcions i composició de l’AIAQ en Salut

Pàgina 18

Direcció General SITIC del Departament de Salut

Definició de

l’estratègia

SITIC

AGÈNCIA

Operativitzar

l’estratègia

SITIC

Desplegament Organitzatiu TICSALUT

Visió: Context general

El Departament de Salut és responsable de:

• Elaborar Pla Estratègic

• Mantenir les relacions institucionals amb les institucions públiques i privades

• Planificar i Gestionar les possibles ajudes

L’Agència:

• Realitza el Contracte Programa

• Dissenya, contracta i gestiona amb recursos propis o aliens les actuacions establertes en el Pla Estratègic SITIC Salut del Departament de Salut.

Pàgina 19

Dir. Gral. SITIC del Dep. de Salut

Definició de l’estratègia

SITIC

AGÈNCIA AIQ Realitzar i seguir la implantació de l’estratègia SITIC

Sistemes d’Informació

i Centre de Serveis

Nivell Estratègic

Nivell Operatiu

FUNDACIÓ TICSALUT

Nivell de Suport i

de Promoció

Promoció i

Estàndards

•Pla estratègic i Relacions Instituc.

•Gestió Pressupost i Ajudes

•Definició Contracte Programa

•Programa de seguretat


•Comitès de Direcció

•Seguiment evolució serveis

•Identificació millores

•Programa de qualitat

•Contractació de serveis i recursos

•Realització Contracte Programa

•Desenvolupament i Operació

dels sistemes i plataformes verticals

•Monitorització dels sistemes

•Observatori

•Innovació

•Normalització

Visió: model de governança SITIC a Salut

Nivell Tàctic

Pàgina 20

Departament de Salut

CatSalut

Fundació TICSALUT

Proveïdors de

Tecnologia i ServeisProveïdors de Salut

Direcció General SITIC del Departament de SalutDefinició de l’estratègia SITIC

AGÈNCIAOperativitzar l’estratègia SITIC


Sistemes d’

Informació TICSALUT

Centre de

Serveis TICSALUT

Visió: agents implicats

Pàgina 21


• En aquest punt es descriu com s’ha detransformar l’actual organització de lesfuncions TIC, en el Departament de Salut ien el Servei Català de la Salut, enl’organització pròpia de l’Agenciad’Avaluació, Informació i Qualitat.

• Aquest és un procés enquadrat en el PlaEstratègic SITIC i en l’evolució del model degovernança de les TIC

• L’objectiu que es vol assolir consisteix en laintegració de les funcions TICSALUT dins del’AAIQ durant l’any 2009, tot tenint encompte el desplegament organitzatiu quees vol desenvolupar en els anys següents

Tecnologies sanitàries i recercaen Ciències de la Salut

Informació, Infraestructures i serveis TIC

TICSALUT

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

CONSELLER DELEGAT

GERENT

CONSELLASSESSOR

SISTEMES D’INFORMACIÓAVALUACIÓ DE

LA TECNOLOGIA, LA RECERCA I LA QUALITAT

Centr al de Resultats

Sistema Integr at d’Infor mació de Salut

CAHTA

Pàgina 22

Dire

ccio

i Se

guim

ent

Ope

racio

ns


Estructura 2009: Organigrama

Direcció TICSALUT

Comitè Direcció Centre de Serveis

Direcció Sistemes de Informació

Comitè Direcció Sistemes de Informació

DireccióCentre de Serveis

Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE2: Canal Salut i Carpeta Personal de Salut

Rosa Bosch,Secretaria Tècnica CatSalut

Pàgina 24

Canal Salut

Què és el Canal Salut ?

Com ajudarà el Canal Salut a facilitar i orientar l’accés del ciutadà a la informació i serveis per tenir cura de la seva salutPosant a la seva disposició un espai de salut de referència dins la xarxa: amb personalització, serveis i comunicació.

Amb continguts i els serveis oferts adequats al target, incloent la visió ciutadana i dels professionals i els serveis d’e-salut.

Amb espais de participació, integrant el web 2.0 a la salut

En el marc del gencat

Pàgina 25

Canal Salut

Com estem treballant el Canal Salut ?

Amb una aposta important del Departament d'impulsar la salut a la xarxa

Amb una revisió exhaustiva dels continguts de salut oferts en els diferents portals

Amb un recolzament i impuls a les iniciatives de salut a la xarxa que ofereixen les entitats proveïdores

Integrant la opinió i la participació tant individual com col·lectiva amb la utilització i dotació per a la utilització de les eines de web 2.0 per la salut

Pàgina 26

Canal Salut

Quin calendari ens fixem?

S'està finalitzant el mapa que permet situar cadascuna de les entitats de salut en el marc del canal Salut

Es preveu publicar el concurs de construcció del canal durant el 2009

Pàgina 27

Carpeta Personal de Salut

Què es la Carpeta Personal de Salut ?

Un espai digital amb la informació de salut personal, en un entorn segur en el marc del gencat.

On la podrà consultar?

Al futur Canal Salut. Estarà allotjada en l'entorn del gencat s'hi podrà accedir també des de les diferents pàgines web (el web del gencat, Departament de Salut, CatSalut, ICS, entitats proveïdores, etc.)

Pàgina 28


Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut ?

En una primera fase:

Visió “ciutadana” de les dades més rellevants de la història clínica personal dels centres de la xarxa sanitària pública: projecte Història Clínica Compartida de Catalunya (HCCC)

Podrà veure-hi la informació següent: Diagnòstics, Medicació que t'hagin receptat, Vacunes (immunitzacions), Informes d'alta, Informes d'urgències, Informes de laboratori (resultats d'analítiques), Informes de diagnòstics per la imatge

Pàgina 29


Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut ?

En fases posteriors:

Tots els e-serveis i tràmits que de manera personalitzada les persones poden realitzar per internet: cita per internet, modificació de les dades personals de la TSI, seguiment de l'estat de les reclamacions, document de voluntats anticipades, peticions de certificats de salut -com per exemple el d'inclusió en una llista d'espera d'operació quirúrgica garantida, etc.

Pàgina 30

Canal Salut

Com es pot consultar la Carpeta Personal de Salut ?

L'accés serà només per a les persones que disposin de Targeta Sanitària Individual i un certificat digital: CATCert, DNI_e, etc.

Quan ?

Està previst que durant el 2009 ja sigui accessible a tota la ciutadania.

Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE3: Història Clínica Compartida a Catalunya

Santiago Marimon,Direcció del Progama d’Història Clínica Compartida a Catalunya

Pàgina 32

Perspectives

Total 2008 Objectiu 2009

Centres Hospitals 15 60

ABS 292 333Centres atenció especialitzada adscrits a AP 40 40Salut Mental 10Sociosanitaris 25

Incorporació d’entitats i centres

Pàgina 33

Situació actualDesplegament HCCC

Àrea coberta per atenció primàriaÀrea coberta per atenció hospitalàriaÀrea coberta per atenció primària i hospitalària

Actualització 22.01.2009

Pàgina 34

Situació de l’HCCC

A dia 26 de febrer de 2009 hi ha 7.260.637 informes publicats i 6.431.409 persones amb dades publicades a la HCCC.

Entitat I Alta Hospitalització

I Alta Infermeria

I Alta Urgències

Altres (proc. diagnòstics terapèutics i

proves)

Total general

CS Maresme - La Selva 63.825 10.435 300.749 377.196 752.205ICS 636.447 7.092 2.182.860 3.051.196 5.877.595SANTA TECLA 63.567 0 484.259 83.011 630.837TOTAL 763.839 17.527 2.967.868 3.511.403 7.260.637

Pàgina 35

ContingutsInformació procedent de HH.CC. dels Centres Assistencials

Atenció Primària− Diagnòstics (historial)− Medicació prescrita− Immunitzacions

Atenció Especialitzada − Informes d’alta d’internament (mèdic i d’infermeria)− Informes d’urgències− Informes d’atenció ambulatòria especialitzada (3 situacions)− Medicació prescrita

De procediments diagnòstics y terapèutics− Informes de laboratori− Informes de diagnòstic per la imatge (text actual, imatge digital 2009)− Informes d’altres proves diagnòstiques (text)

Pàgina 36

ContingutsDe les bases de dades centrals

CMBDAH (Conjunt mínim bàsic de dades a l’alta hospitalària) − Diagnòstics− Procediments− Data d’alta

Medicació dispensada − Medicament− Data dispensació

(La informació de la medicació lliurada en les oficines de farmàcia procedirà inicialment de la facturació d’aquestes al Servei Català de la Salut; aqueta font serà progressivament substituïda per les dades contingudes en el sistema d’informació de la recepta electrònica)

Pàgina 37

Analítica (4 Iinformacions)10/09/08 IN FORME LABORATORI10/08/08 IN FORME LABORATORI

Història Clínica Resumida

Història Clínica Resumida

Prescripció Activa

<

Informació recent d’AP i Especialitzada (3 informacions)

Internament i urgències (4 informacions)<

<

<

<

<

<

Document Voluntats Anticipades (DVA) Informació reservada Introduir Clau Personal

Probelemes de salut actius (s.AP) (5 informacions)

<

<

Condicionants de salut

Procediments i diagnòstics i terapèutics

<<

<

<

<

15/09/08 APENDICECTOMIA H. GERMANS TRIAS I PU JOL15/09/08 ABDOMEN H. GERMANS TRIAS I PUJOL

+ 15/09/08 APARELL DIGEST IU ALT (AMB CON... H. SANT JAUME D E CALELLA

10/08/08 IN FORME LABORATORI10/08/08 IN FORME ANATOM IA PATOLÒGICA

+ 15/09/08 C AP CALELLA AP DIAGNÒSTICS+ 10/09/08 C AP CALELLA AP IM MUNITZACIONS

15/09/08 ALTA H OSPITALÀRIA H.GERMANS TRIAS I .. .10/09/08 ALTA U RGÈN CIES H.SAN T JAUME D E CALELLA U RGÈNCIES10/08/07 ALTA H OSPITALARIA H.SANT JAUM E DE C ALELLA M.INTERNA10/07/07 ALTA H OSPITALARIA H.D E LA SANTA CREU I SANT... TR AU MATOL..

10/07/08 D ISENTERIA AMEBIANA C RÒNICA10/05/08 INFECC IÓ BACTER IANA NO ESPECIFIC AD A

+ 10/05/06 HEPATIT IS AGUDA TIPUS A

20/10/05 TUBERCULOSI DEL PULMÓ15/01/04CÒLERA, NO ESPEC IFICAT22/02/03 EBRE TIFOIDE I PARATIFOIDE

10/05/08 AL.LÈRGIA AN ALGÈSICS

10/07/08 DISEN TERIA AMEBIANA CR ÒN ICA 20/09/08+ 10/05/08 INFECC IÓ BACTER IANA NO ESPECIFIC AD A 20/06/08

10/05/06 HEPATIT IS AGUD A TIPUS A 01/05/07

El pacient ha exerc it el seu dret a l’opcició a la consulta següent:

+ 10/05/07 C AP CALELLA CIRUR GIA INFORM E CCEE

• (sols SIRE)

Pàgina 38

Serveis disponiblesServeis informatius

Missatgeria− Els professionals assistencials, es poden avisar entre ells (o a nivell de

centre) de la incorporació de determinades informacions d’una persona en l’HCCC

Subscripcions − Els professionals d’atenció primària, poden subscriure’s a rebre avís

d’incorporacions de determinades informacions de determinats CIPs

Pàgina 39

Informacions i serveisInformacions en procés d’incorporació: Ampliació de continguts

Imatge digital (operatiu 2010)

Informació d’HH.CC d’altres CC.AAResultats comparats de Laboratori (operatiu 2010):

Dades individualitzades, comparades (dades, gràfic), amb mòdul de control de comparabilitat.

Pàgina 40

Informació: Situació 2010

Disponible tota la informació vinculada a diagnòstics Resultats de laboratori, evolució comparableInformació d’immunitzacions i medicació: fonts diverses, integrada

Pàgina 41

Informacions i serveisServeis informatius en procés d’incorporació

Personalitzacions per perfils personalsPersonalització per grups de centresWeb services per integració de visors

Pàgina 42

Pàgina 43

La ciutadania i l’HCCCExercici del dret d’oposició a la consulta de dades de l’HCCC

“En exercici del dret d’oposició a la consulta de dades vull que no es pugui accedir a les dades de la meva Història Clínica Compartida a Catalunya següents:”

A cap dada ni informe publicat

A les dades i informes publicats en HCCC pels centres assistencials següents:

Període dret cancel.lació (s i no es complimenta és permanent)

Des de Fins

<

NOTA: T ota restricció que afecti als 13 darrers mesos, representarà que tampoc es podrà accedir a informació de medicaments dispensats per alguna oficina de farmàcia (La HCCC sols mostra les dispensacions dels 12 dar rers mesos)”

99/99/99 99/99/99

De cap hospital de la xarx a d’util itz ac ió pública (inclou serveis d’urgència)

D’alguns c entres de la xarx a hospitalària

De cap c entre d’atenció prim àriaDe cap c entre d’atenció prim ària llevat del m eu CAP

De cap c entre de la xarxa d’util ització públ ic a de s alut m ental

De cap c entre de la xarxa d’util ització públ ic a sociosani tàr ia

99/99/99 99/99/99

99/99/99 99/99/9999/99/99 99/99/99

“L a restricció d’accés a les meves dades qu e he senyalat vull que s’ap liqui a:”

a tots els professionals, llevat els del meu CAP

a professionals assistencials amb accés des de fora de Catalunya

D’alguns c entres de la xarx a de s alut m ental

D’alguns c entres de la xarx a s oc iosani tàr ia

S’ha trobat un total de 6 resultats. Mostrant del 1 al 2 P rimer > < Anterior Següent > Últim >>

S’ha trobat un total de 0 resultats. Primer > < Anterior Següent > Últim >>

S’ha trobat un total de 0 resultats. Primer > < Anterior Següent > Úl tim >>

afegir

afegir

a tots els professionals

99/99/99 99/99/99 eliminar99/99/99 99/99/99 eliminar

Hospital Universitari de Bel lvitge

Hospital Universitari de Bel lvitge

afegi r

x

x

S elecció c om pleta“Conec que, tal com s’explica en el Manual d’usuari, jo mateix/a en qualsevol moment o en determinades circumstàncies, aquesta restricció po drà quedar eliminada

Pàgina 44

Finestra F01Sota el CIP, a la capçalera mostrar:

inici

El ciutadà ha exercit el dret d’oposicióa

d’oposició?

1) Informació reservada: Quan l’usuari hi situa el cursor, un globus li mostra el tipus d’informació que hi ha reservada

FI

no

sí

Està accedint un metge d’urgències?

no

Finestra F041) Caixa per entrar el PIN. 3 intents com a màxim.2) Opció per poder entrar directament: El pacient no pot o no recorda donar la seva clau personal. Vull accedir a la informació reservada sota la meva responsabilitat

sí

Finestra F02a o Finestra 02bEs demana que introdueix el PIN. Número màxim d’intents 3

Ha entrar el PIN correctament?

sí

Mostra les dades a totes les pantalles que estaven protegides. La restricció no ha de tenir efecte.Audit: s’enregistra el fet

Qui està connectat?

no

Ciutadà (02a)

Missatge: “Pin incorrecte, utilitzeu la pantalla de “Dret D’accés” per atorgar-vos un PIN nou.

Finestra F03Podeu accedir a la informació reservada imprimint l’escrit a signar pel pacient (link sobre l’escrit) que podeu conservar personalment.Enregistar a l’Audit

2) Sol·licitar Clau Personal

Escull la opció

1)Caixa per entrar el PIN 2)Entrar directament


Metge (02b)

Ha entrar el PIN correctament?

FI

Finestra F02Es demana que introdueix el PIN. Número màxim d’intents 3


síno

La ciutadania i l’HCCCDret d’oposició:Accés a informació reservada

Pàgina 45

Model de seguretat - interoperabilitatConveni Tipus (signat entre Conselleria i cada entitat assistencial)

Poden signar i incorporar-se: Centres que formen part del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)

Defineix l’exercici dels drets dels ciutadans

Acota els perfils d'accessos autoritzats a l’HCCC

Exigeix validació de contractes de tractament de dades

Seguretat missatges (comprovat en les proves)

Accés: de contrasenya robusta a certificat digital

Precisions en requeriments

Pàgina 46

Model de seguretat - interoperabilitatMissatgeria

De control d’identitats: SAML

De continguts: HL7 (camps obligatoris sols els de seguretat)+ pdf

Futur: HL7-CDA

Pàgina 47

Concepte Definició descripció observacionsCatàleg de Centres HC3 Catàleg de centres (DGRS) CCHC3

Catàleg de Serveis HC3 Catàleg de serveis (DGRS) CSHC3

Catàleg de tipus d'Informació HC3 HC3 CTIHC3

Catàleg de Informes HC3 categoria CIHC3Subcategoria HC3/CIM-9-MC/SERAM

Catàleg de Diagnòstics Classificació internacional Malaties 9 revisió- modificació clínica CIM-9-MC se modifica cada 2 años

CIM 10 CIM-10

Classificació Internacional Atenció Primaria CIAP-2

SNOMED SNOMED_CT se modifica cada 6 mesos

Diagnòstic infermers: Definicions i clasi ficacions NANDA se modifica cada 2 años

Cassificació Intervencions infermeria NIC

Classificació resultats infermeria NOC

Catàleg medicaments Cataleg productes farmaceeutics CPF se modifica cada mes

Classificació ATC ATC

Catàleg Immunitzacions HC3 VACHC3

Catàleg Municipis Catàleg de municipis ( INE) CODMUN

Model de seguretat - interoperabilitatCatàlegs

Pàgina 48

Fluxos informatiusEl sistema índex

Nive

ll 2

Nive

ll 1

Dades del ciutadà/na

Centres assistencials on ha estat atès un ciutadà / pacient

Subn

ivel

l 2

Nivell de CAP:Ubicació / forma d’obtenir les informacions de primària

Nive

ll 3

Nivell d’informació de pacient:Ubicació / forma d’obtenir les informacions:

Entitats assistencials

Centres Atenció Primària

Centres que disposen d’informes /

documents a compartir

BBDD d’Autoritat Sanitària

RCA

Font d’informació

Pàgina 49

Fluxos informatius

El metge o infermera, des de la seva estació de treball, enriqueix la història clínica (HC) d’un pacient. El sistema d’informació del centre o entitat (SIC) ho va guardant automàticament en el repositori de la història clínica de l’Entitat assistencial (ReHC). A continuació, per passar la informació de la HC de centre a la HC compartida a Catalunya:

1) Diàriament o “on line” el sistema d’informació (SIC) envia un fitxer identificador per cada document o paquet de dades al sistema índex central de l’HC3 (missatge 1), que guarda aquest identificador i fa les comunicacions de control (2). Les entitats assistencials poden guardar els documents i paquets de dades que han passat a formar també part de la HCCC en el propi SIC, en un repositori específic (ReHCCC de la Entitat) (3), o be enviar-los junt amb el missatge 1; en aquest cas el sistema de l’HC3 els guardarà en un repositori central (RcHC3-Informes) (4)Els CAPs no cal que enviïn canvis de diagnòstics i prescripcions cada vegada però, si així ho decideixen, ho poden fer en un repositori central que actualitza dades d’AP (RcHC3-AP) (5)

Procés d’incorporació d’informació a HC3

RHC

1

2

1

2Sistema d’informació

del Centre 3

Re HCCC

Sistemade Seguretat

Sistema Índex

4

Rc HCCCSistema d’inf ormació del Centre

ReHC

Re HCCC

Rc HC3 - Inf ormesSistema de Seguretat

Sistema Índex

Rc HC3 - AP

5

Pàgina 50

Fluxos informatius

Els circuits són similars en l’accés de professionals assistencials i de ciutadans. El procés, és:Missatges d’identificació: El professional o el ciutadà sol·licita dades de l’HCCC d’un codi d’identificació (CIP de la targeta sanitària), aportant dades de control (1). El sistema índex de l’HCCC aporta dades d’identitats i sol·licita conformitats (2). El professional aporta conformitat d’identitats i d’autorització (3).Informació al Visor: Amb dades que hi ha al repositori d’entitats gestores de CAPs (4), del central HC3 d’AP (5), de BBDD centrals del SCS (6) i del propi índex, el sistema HC3 mostra les pantalles del visor (7) al professional o ciutadà que (prement sobre les icones en el visor) poden sol·licitar documents de l’HCCC (8), en aquest cas:Documents i informes: El sistema índex localitza i demana la informació sol·licitada en els repositoris central o de diverses entitats, on estiguin (9); Mitjançant el sistema central i els elements de seguretat el professional o el ciutadà obté la informació sol·licitada(10).

Accés a informació i continguts de l’HC31

23

45

7

6

76

76

7Sistema Índex+ Servidor de

Seguretat HCCC

Sistema de Seguretat

Estació de Treballo

PCSistema

de Seguretat

Rc HCCC

Re HCCC

Re HCCC

Re AP

78

10

Estació de Treball o PCSistema

de Seguretat

HC3

4

9

9

6

Rc HC3 - Inf ormes

Rc HC3 - AP

BBDD - SCS

5

Sistema Índex + Serv idor de

Seguretat HC34

9

Pàgina 51

Visor (exemples pantalles)

Pàgina 52


Pàgina 53


Pàgina 54


Pàgina 55


Pàgina 56


Pàgina 57


Pàgina 58


Pàgina 59


Pàgina 60


Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE3: Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica

Carles Rúbies,Direcció del Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica

Pàgina 62

Objectius 2010

• Tenir tota la imatge “radiològica” de Catalunya digitalitzada

• Establir les bases de la digitalització de la resta d’imatge mèdica

Pla per la Digitalització de la Imatge Mèdica

Objectius

Pàgina 63

Hospital Comarcal de PallarsHospital La SeuHospital BergaHospital PuigcerdàConsorci Sanitari de l’Alt Penedès

1 Alt Pirineu i Vilafranca

Hospital General de VicHospital de Campdevànol

11 Vic - Campdevànol

CAP DrassanesCAP MansoCAP Pere ClaretCAP Sant AndreuCAP PobleneuCAP NumànciaBages – Cap IIAnoia

2 BCN ciutat + Cat. Central

SDPI MataróSDPI BadalonaSDPI Sant AdriàSDPI Sta. Coloma GSDPI SabadellCAP II Cerdanyola RipolletCAP BadiaCAP Vallès OrientalCAP Ca’n Pantiquet

3 BCN nord Maresme + VallèsHospital de CalellaHospital de Blanes

4 Calella - Blanes

Hospital Universitari de BellvitgeHospital de ViladecansSDPI L’Hospitalet de Ll.

5 Metropolitana Sud i Costa P

Hospital Universitari Joan XXIIISDPI TorrefortaSDPI St. Pere Reus Hospital Verge de la CintaCAP Baix Ebre

6 Tarragona i Terres de l’Ebre

HU Arnau de VilanovaCAP TàrregaCAP BalaguerCUAP Rambla FerranPrat de la RIBAHospital Santa Maria Lleida

7 Lleida

Hospital Sant Pau i Santa TeclaCamils

8 Tecla - Camils

Hospital Mútua de TerrassaMT – CAP RamblaMT – CAP RubíMT – CAP Sant CugatMT – CAP OlesaHospital SJD de Martorell

9 Mútua Terrassa

Hospital Universitari Vall d’Hebron 10 Vall d’Hebron

Hospital TruetaSDPI GüellCAP OlotCAP RipollSant Jaume d’Olot

12 Girona


Projectes

Pàgina 64

24 Hospitals, 39 Centres d’Atenció Primària

Els centres participants en el Pla realitzen 4.000.000 d’estudis anuals, això representa un 50% del total

El cost en placa radiogràfica d’aquests estudis és de 5.000.000 €

A la finalització del Pla, el 85% dels estudis realitzats a Catalunya estaran en format digital


Abast

Pàgina 65

Monitors : 61 parelles de monitors Barco de 3 Mpxl, tots entregats

Servidors i magatzem de dades:

Comandes preparades el 20 de setembre

Han arribat els equips dels projectes:

- Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre

- Calella-Blanes

- Mútua Terrassa

- Backup (entrega parcial)

La resta d’equipament està pendent de red.es


Entregues Equips

Pàgina 66

Acords amb fabricants de SW i HW

Conveni de col·laboració amb la UDIAt del Parc Taulí per tal que els centres del SISCAT puguin disposar dels aplicatius RAIM

RAIM sever, programari PACS d’arxiu d’imatges

RAIM java, visor WEB genèric

Cost de llicència 0, amb un 15% anual per manteniment

Acord amb UdG i IDI per desenvolupar mòduls avançats de processat d’imatge (R+D+i)

Oferta d’Alma IT Systems pel SW de diagnòstic i 3D

Cost de llicència 0, amb un 15% anual per manteniment (visor 2D)

Ofertes de proveïdors de monitors (Barco, Eizo, Totoku)


Acords amb fabricants

Pàgina 67

Backup Imatges

Repositori Central d’Imatges Mèdiques

Plataforma HCCC

Plataformes Avançades

TelemedicinaTeleassistència

Xarxes professionals

Pàgina 68

Objectius:

• Conectar amb FO tots els centres possibles amb costos raonables. A partir d’aquest moment, el centre té uns costos d’entre 600 i 1.000€ mensuals pels 100Mbps.

• Per la resta, potenciarem el Nus Sanitari per arribar al màxim ample de banda possible cas a cas.


Situació actual – costos xarxes

Pàgina 69


46%

13%11%

8%

22%

FO immediata

FO Inversió raonable

FO Pendent estudi

FO Molt cara

FO No Viable

Percentatge de centres conectables amb FO

Pàgina 70


71%

11%4%8%

6%

FO immediata

FO Inversió raonable

FO Pendent estudi

FO Molt cara

FO No Viable

Percentatge d’imatges conectables amb FO

Pàgina 71

Cal obtenir les dades de l’aparell per emmagatzemar-les al PACS

Integrar-les al HIS/Departamental amb el procés assistencial

Processar-les amb el visor específic: manipular, comparar, CAD, ...

No és un PDF ni un JPG

Distribuir-les amb el visor genèric

Stàndards

Pla Digitalització Imatge No Radiològica

Digitalitzar

Pàgina 72


Visor genèric

Visor específic

PACS

HISDepartamental

Dispositiu

Stàndard

Pàgina 73


Visor genèric

Visor específic

PACS

HISDepartamental

Dispositiu

Stàndard

n 1 m

1

Pàgina 74

Mitjançant l’Oficina d’Interoperabilitat i Estandarització de la Fundació TICSALUT i del Tecnocampus de Mataró s’ha posat en marxa un centre de competències d’integració que donarà suport als centres en el procés de digitalització d’aquesta imatge basant-se sempre en els estàndards existents.

Similar a l’IBIT de IBSalut


Com ho farem

Pàgina 75

Ja tenim recursos i n’incorporarem a demanda

El centre és eminentment tecnològic: desenvolupadors i implantadors

El centre donarà suport al desenvolupament de peces de SW i a les integracions que faci falta per cada tipus d’aparell

El centre donarà suport a la implantació

Els “productes” del centre (SW i know-how) els cedirem a les entitats i a la indústria sota el model de codi lliure

No farem SW existent que sigui tecnològicament bo i econòmicament viable


Centre de competències d’integració

Pàgina 76

Identificar projectes a través dels centres o de la indústria. Ens heu de fer una petició.

Avaluar viabilitat: Tecnològica. Compromís del fabricant. Compromís de la institució (gerència-departamental-SI). Compromís d’implantació. Grau d’implantació de PACS.

Analitzar el projecte: tasques, planificació, recursos i costos

Prioritzar en base als criteris establerts

Executar, seguiment i tancament


Procediment

Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE3: Recepta Electrònica

Xus Labordena,Direcció de Sistemes d’Informació

Pàgina 78

Disposar de la informació en temps real sobre l’ús dels medicaments. Coordinar els processos de prescripció i dispensació.

Facilitar el seguiment terapèutic del pacient.

Millorar la qualitat assistencial.

Incrementar l’accessibilitat d’aquesta.

Augmentar la seguretat en l’ús dels medicaments.

RE. Recepta ElectrònicaObjectius

Situació i perspectives dels projectes SI

Pàgina 79

ABS on es prescriu i dispensa electrònicament

ABS on es dispensa electrònicament

ABS de propera incorporació

Actualització 18.02.2009

El desplegament del sistema està planificat

d’acord amb cinc fases:

Les fases ja iniciades es completaran durant el primer trimestre del 2009, mentres que la

implantación a les Regiones Sanitarias de

Catalunya Central y Barcelona es duran a terme al llarg del segon semestre de l’any.

1. RS Terres de l’Ebre i RS Girona

2. RS Camp de Tarragona3. RS Lleida i RS Alt Pirineu – Aran

4. RS Catalunya Central5. RS Barcelona

2008 / 1r trimestre 2009

2n, 3r y 4rt trimestres 2009

RE. Recepta ElectrònicaCalendari d’implantació


Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE4: Situació i perspectives dels projectes de

Sistemes d’Informació

Xus Labordena,Direcció de Sistemes d’Informació

Pàgina 81

Sistema d’informació de l’Agencia de Protecció de la Salut

Llistes d’espera sanitàries

Registre de Professionals Sanitaris

Registres Sanitaris

Registre del Càncer a Catalunya


Pàgina 82

LES. Llistes d’espera sanitàries

L’aplicació de Llistes d’Espera Sanitàries funciona des de l’any 2000 com a part del Pla de Sistemes de CatSalut.

L’any 2007 es defineix la necessitat de disposar d’una nova aplicació que substitueixi a l’actual amb l’objectiu de millorar les funcions que es fan, fer-ne de noves (gestió de fluxos de pacients) i permetre suportar tècnicament els volums creixent d’informació de les noves llistes d’espera, com per exemple, la llistes d’espera de consultes externes.La nova aplicació de llistes d’espera permetrà a CatSalut identificar amb facilitat la situació actual dels diversos proveïdors de serveis sanitaris per cada llista d’espera, analitzar i millorar l'accessibilitat als serveis sanitaris, i regular la gestió de fluxos de pacients entre proveïdors.El projecte es caracteritza per:

– Evolucionar d’un model de registre de la demanda a un model de gestió de la demanda.– Incorporar una gestió de fluxos de pacients compartida entre proveïdors i CatSalut

– Incorporar un sistema de monitoratge i alarmes per optimitzar la gestió.

Antecedents


Pàgina 83


Els objectius inicials del projecte són:

− Evolucionar d’un model de registre de la demanda a un model de gestió de la demanda.

− Disposar del registre nominal de pacient en llista d’espera quirúrgica, proves diagnòstiques, consultes externes especialitzades i d’altres.

− Disposar d’un model de comunicacions únic per a tots els tipus de llista d’espera.− Disposar d’un model, que tot i ser flexible en la seva configuració, combini

eficiència i lat rendiment, tenint en compte els volums previstos.− Disposar d’un model amb capacitat per absorbir un gran volum d’informació

sense degradar-se (model escalable).− Proporcionar nous indicadors per fer el seguiment.− Ser un referent metodològic en l’àmbit SITIC en l’entorn de desenvolupament

“orientat objectes”

Objectius


Pàgina 84


Situació actual:

− Anàlisi funcional acceptat pels usuaris− Desenvolupament iniciat previst implantació 2009 (primer trimestre)

Pla d’acció


Pàgina 85

SIAPS. Sistema d’Informació de l’Agència de Protecció de la Salut

L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir un sistema homogeni que:

− Integri i doni resposta a les necessitats d’informació de l’APS pel que fa a la gestió d’entitats i establiments responsables del risc, als programes de protecció de la salut i als laboratoris de l’Agència

− Proporcioni eines de gestió, avaluació i control.− Possibiliti conèixer l’estat dels elements que poden suposar perills

i riscos per la salut de la població− Subministri un sistema informàtic integrat amb la documentació i

proposta completa de serveis

Situació Actual:− Actualment s’està elaborant el disseny funcional a partir de

l’agrupació dels requeriments feta en el GAP Anàlisi.− Establert el plantejament de les properes sessions amb els usuaris

clau en els diferents grups de treball. − Planificades sessions amb el grup de treball de Serveis Regionals.

Pla d’acció− Desenvolupament SI pels programes i es farà pilotatge en 5

programes (per exemple Legionellosis). Data implantació juliol 09

SI-APS08

Sistema integrat de gestió de la

xarxa de laboratoris

APS

Integració en el Pla de

Sistemes del Departament

de Salut

Gestió de Programes de Protecció de la

Salut i Registre d’Entitats


Pàgina 86

El registre de professionals sanitaris de Catalunya neix com a iniciativa per donar resposta a dos objectius fonamentals del sistema sanitari

− la planificació i anàlisi de les necessitats dels professionals

− el dret a la informació dels professionals de salut que té el propi ciutadà

En el projecte han participat:− Organitzacions professionals− Administració− Entitats proveïdores− Ciutadans

Situació Actual:− El sistema es troba en fase de desenvolupament

Perspectives:− Està previst que finalitzi la implantació i el

desplegament dels dos pilots (Germans Trias i Pujol i Plató) a finals de febrer

Registre de professionals sanitaris

Registres dels col·legis professionals de

Catalunya

Registres de les entitats prov eïdores públiques i priv ades

Definició del conjunt bàsic de dades

Ens responsable

Registre de Professionals sanitaris de Catalunya

Connexió amb altres registres

estatals

Àmbit de participació institucional

SE

RV

EI A

L CIU

TAD

À

Esquema de participació


Pàgina 87

RCC. Registre poblacional de càncer de Catalunya

Els beneficis esperats del desenvolupament del projecte de Registre del Càncer de Catalunya són:− Disposar d’un sistema d’informació del càncer com a

instrument bàsic de planificació sanitària− Conèixer les necessitats de la població en relació al

càncer per millorar els processos de planificació i avaluació sanitària

− Facilitar l’estandarització de classificacions (mitjançant SNOMED), , per impulsar la interoperabilitat, d’acord amb els criteris definits amb l’HCCC

− Reduir l’impacte econòmic i organitzatiu derivat de la dispersió i variabilitat de la informació sanitària actual

− Minimitzar i compartir els costos d’adaptació, estandarització i actualització dels SI d’anatomia patològica

Situació Actual:− El sistema es troba en fase de desenvolupament− En procés d’acord amb cada centre pilot d’Anatomia

Patològica (APA) del mecanisme i la planificació per a la publicació d’informes APA a través d’HC3.

A Espanya no hi ha cap registre de càncer que agrupi i sumaritzi els casos de càncer. A Europa només n’hi ha 2, però són registres

manuals amb població de referència d’1 a 2 M. En el cas de Catalunya, amb una població de 7 M, només es possible plantejar-

se un registre automatitzat


Pàgina 88

RPA-RSA. Registres sanitaris

El Departament de Salut i CatSalut té la necessitat de mantenir diversos registres sanitaris numèrics o individualitzats que donin suport a la vigilància epidemiològica de malaltia transmissible i brots epidèmics. El control i avaluació de programes sanitaris per a la prevenció i promoció de las salut o l’educació sanitària de la població, o altres àmbits on es puguin plantejar necessitats similars.

Actualment el nombre de registres amb estructures i necessitats diferents es tan elevat que resulta necessari mantenir eines flexibles que permetin la creació ràpida de registres diferents, agilitzar el manteniment i la obtenció de dades i facilitar la gestió als professionals de l’àmbit de la salut o dels centres sanitaris que hi hagin d’accedir, en totes aquelles actuacions que el departament determini.

Per donar suport a aquests objectius es defineix i desenvolupa un sistema d ‘informació parametritzable que doni suport al registre, seguiment i anàlisi d’informació sanitària nominal o agregada.


Pàgina 89

RPA-RSA. Registres sanitaris

Situació actual

Registres sanitaris actualment en funcionamentRegistre de prescripció de teràpies respiratòries domiciliàries Vincat – Registre de vigilància d’infeccions nosocomialsRegistre de segona opinió mèdica Registre d ‘artroplàsties de CatalunyaRegistre de malalts renals de Catalunya Registre de trasplantament cardíacRegistre de trasplantament hepàtic Registre d’hipolipèmiantsRegistre de neuroradiologia terapèutica Registre d’acondroplàsies i altres displàsiesRegistre de malalties de declaració obligatòria individualitzada Registre de malalties de declaració obligatòria numèriquesAdudit clínic de l’Ictus. Codi ictus positius i Codi ictus negatius. Registre de rehabilitació de l’ICTUSRegistre d’ITS de Catalunya Regitre d’acreditació de malaltia SIDARegistre d'exposició a l’amiant PRODEP – Programa de dependènciaPrograma salut i escola Registre de maltractament infantil

Registres sanitaris que es preveu implantar al llarg de l’any 2009Registre de voluntats anticipades Registre de tractaments de l’alzheimerRegistre de paràlisi cerebral Registre de malalties relacionades amb el treballPrograma de prescripció de llet materna a infectades amb VIH Registre de transmissions verticalsRegistre de resistència als antiretrovirals Registre de Consum amb medicaments Citostàtics Registre Vincat de consum d’antimicrobiants Registre de pacients politraumàtics greus o molt greusRegistre de pacients del codi infart Registre de donants vius de ronyóRegistre de trasplantament pulmonar Registre de limitació de l’esforç terapèutic Programa de garantia de Qualitat Registre de contractes i convenis en l’àmbit de l’assistència

sanitària pública


Pàgina 90

Facturació Electrònica

CMBD d’Atenció Urgent

CMBD d’atenció Primària

Triatge d’Urgències

Nous projectes Sistema d’Informació 2009

SIIS. Sistema Integral d’Informació de Salut

© 2008 OTGP. Tots els drets reservats

Situació i perspectives dels projectes SISIIS. Sistema Integral d’Informació de Salut

Necessitats i objectius

L’objectiu del sistema és normalitzar,integrar i organitzar tota la informació en Salut disponibleen els seus sistemes d’informació en un repositori accessible i segur, així com la distribució de lainformació en la forma més convenient, per facilitar la presa de decisions.

Els eixos directors que es tindran en compte en la seva construcció són:

Finalitat d’ús intern per al Departament de Salut i el CatSalut.

Dotar als diferents òrgans dels accessos a la informació pròpia i d’altres òrgans, requerida per a realitzar les seves funcions.

El lideratge i la implicació de la direcció i la cooperació i participació de l’organització

La seguretat i confidencialitat de la Informació

INFORMACIÓ DE BASE I ELABORADA, DISPONIBLE DE FORMA ÀGIL PER A TOTS ELS ÒRGANS DEL DEPARTAMENT

DE SALUT I DEL CATSALUT, COM A INSTRUMENT PER A L’EXERCICI DE LES SEVES FUNCIONS

“SISTEMA INTEGRAT D’INFORMACIÓ EN SALUT A CATALUNYA”



PlantejamentSistema integrat d’Informació de Salut de Catalunya

Quadres de comandament

Central de resultatsPublicacions, informes…Web,…

Indicadors del MSC

Sistemes d’Informació Transaccionals

Datamart transversal

Indicadors

Datamarts nominals

Enfocament de baix a dalt:

1. Finalitzar la normalització i integració dels sistemes transaccionals del Departament de Salut amb els delCatSalut, per a assolir la total integració en la nova plataforma (catàlegs, traçabilitat, seguretat).

2. Completar el segon nivell d’informació (datamarts) a partir dels sistemes transaccionals ja normalitzats iintegrats i d’altres fonts.

3. Configurar el QCI del àmbit Salut.

Enfocament de dalt a baix:1. “fer el que es pugui amb el que es té” per a posar a disposició informació útil per la presa de decisions.

2. Revisar i ampliar els nivells d’informació disponibles vers els requerits per establir prioritats en la construcciódel sistema d’informació global.



Línia de desenvolupament

ImplantacióDesenvolupamentDisseny conceptual

Identificació de necessitats

Definició del projecte

Línia d’indicadors

30/03/09 30/09/09 09/10/09 30/11/09 31/12/09

Disseny dedocuments QC

Identificació d’indicadors

01/03/09 15/05/09 29/05/09Nota: Les dates indiquen la finalització de cada fase

Pla de treball

Pàgina 94

CMBD d’Atenció PrimàriaObjectius:

- Disseny d’un registre per tal de disposar d'informació sobre la morbiditat de la població atesapels equips d’atenció primària. Aquesta informació ha de servir per millorar la qualitat delsprocessos de planificació, gestió i avaluació dels serveis d’atenció primària, tant específicamentcom en relació amb el conjunt de serveis dels sistema de salut de Catalunya.

CMBD d’Atenció UrgentObjectius:

- Disseny d’un registre per tal de disposar d'informació sobre les característiques de la població ide la morbiditat atesa de la població atesa als serveis d'urgències de Catalunya. Aquestainformació ha de servir per millorar la qualitat dels processos de planificació, gestió i avaluaciódels serveis d’urgències hospitalàries.

Facturació ElectrònicaObjectius:

- Projecte intern en fase d’estudi relacionat amb el de Contracte electrònic de serveis sanitarisdel CatSalut.

- Els nous processos que s’estan analitzant tindran impacte en els proveïdors que haurand'adaptar els seus sistemes actuals de facturació ara via fitxer, a una facturació electrònicaamb signatura electrònica.


Pàgina 95

Urgències: provisió de llicències de Triatge

Alt Pirineu i Aran

Lleida

Catalunya Central

Girona

Camp de Tarragona

Terres de

l’Ebre

El DdS i CatSalut posen les llicències a disposició d’aquells centres del SISCAT a través de la Fundació TicSalut:

a) La xarxa hospitalària d’utilització pública.

b) La xarxa de centres, serveis i establiments sociosanitaris d’utilització pública de Catalunya.

c) La xarxa de centres, serveis i establiments de salut mental d’utilització pública de Catalunya.

d) Els d’atenció primària gestionats per l’ICS i tots els que tenen establert un conveni o contracte programa amb el CatSalut

Pels centres que ja disposen de versions anteriors del web_ePAT, tot el suport va a compte del centre.

En cas que no disposin de versions anteriors, el suport del primer any està inclòs en el contracte.

Treelogic implementarà dins el marc del contracte un procés únic d’integració estàndard de l’aplicatiu web_ePAT amb els sistemes de gestió dels centres.

Ni les modificacions en els sistemes de gestió dels centres, ni la implantació del sistema, ni la formació de professionals es troben incloses en el contracte

(Treelogic - Sist. Andorrà de triatge)

La fundació TicSalut ha enviat una enquesta als centres del SISCAT

OBJECTIUS DE L’ENQUESTA:− Saber si els centres disposen d’alguna

versió del web_ePAT− Conèixer quina és la infraestructura

disponible, per tal que la implementació de l’aplicatiu w eb_ePAT sigui possible

5

16 4

3 2

Barcelona


Pàgina 96

Urgències: provisió de llicències de Triatge

Alt Pirineu i Aran

Lleida

Catalunya Central

Girona

Barcelona

Terres de

l’Ebre

Centres que ja disposen de la nova aplicació:− Hospital Clínic− Hospital de Sant Joan de Déu− Hospital de Vilafranca− Hospital de Mataró− Hospital del Parc Taulí

Centres amb els quals ja s’han iniciat els contactes:

− Hospital de Granollers− Hospital de Sant Celoni− Hospital de Berga− Hospitals de l’ICS:

ViladecansBellvitgeVall d’HebronJosep TruetaArnau de VilanovaGermans Trias i PujolVerge de la CintaJoan XXIII

Estat actual del desplegament

5

14

3 2

1 Hospital Clínic2 Hospital de Sant Joan de Déu3 Hospital de Vilafranca4 Hospital de Mataró5 Hospital del Parc Taulí

Camp de Tarragona


Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE4: Programa de Seguretat

Anna Garcia,Direcció del Programa de Seguretat

Pàgina 98

Programa de Seguretat de la Informació

Definició de les responsabilitats organitzatives en matèria de Seguretat

ORDRESLT/465/2008, de 27 d’octubre, per la qual es regula el Programa

Article 1Objecte del Programa de seguretat de la informació

Article 2Comitè de Seguretat de la Informació

Article 3Funcions i règim de funcionament del Comitè de Seguretat de la Informació

Article 4Responsable del Programa de seguretat de la informació i les seves funcions

Article 5Termini de vigència del Programa 2008 - 2012

Pàgina 99

Pla Director de Seguretat del Departament de Salut

Abast

Departament de SalutServei Català de la Salut (CatSalut)Institut Català de Salut (ICS)

Beneficis

Visió global de l’estat de la Seguretat TICIdentificació de vulnerabilitats Identificació del nivell de risc existentElaboració d’un Pla d’AccióProporcionar l’enfocament necessari respecte a la seguretat de la informació per a obtenir major qualitat en aplicacions i serveis

Activitats realitzades

Pàgina 100

Integració Sistema d’Identitats de la GeneralitatSingle sign OnElaborar un Model de Federació

d’Identitats amb altre Sistemes

Nova Ordre de Regulació de FitxersConveni Tipus HCCCRevisió contractes i clàusules per adaptació LOPD

Gestió d’Identitats de Salut (GIdS)

Marc Normatiu

Activitats realitzades

Pàgina 101

1. Implantació Mesures de Seguretat del Pla Director

Compliment de la legislacióvigent (LOPD i Reglament deMesures de Seguretat, LSSI, lleide l’administració electrònica,normativa en l’àmbit de salut)

Definició i implantació d’unapolítica de seguretat per Salut.

Elaboració d’indicadors detallats i Quadres de Comandament que:

- informin dels riscos existents,

- del compliment de la legislació i millors pràctiques,

- del grau d’aplicació de les polítiques i procediments

en els serveis, en les aplicacions i en els nous projectes.

Projectes 2009 – 2010

Pàgina 102

3. Creació d’un Pla d’Avaluació i Auditories de Seguretat

Coordinació i auditoria de totes les tasques i activitats que es duguin a terme per a la gestió de la seguretat dels sistemes i infraestructures de Salut i promoure’n la qualitat.

2. Conscienciació del personal de Salut en matèria de seguretat

Sessions Formatives sobre el compliment de LOPD en el treball diariSessions Informatives per donar a conèixer les noves tecnologies i el seu impacte


Pàgina 103

Participar en el projectes del Departament de Salut que impliquin canvis en la infraestructura tecnològica i validar els informes de riscos de les noves infraestructures

4. Lideratge de Projectes d’Innovació tecnològica

Potenciar l’utilització de la certificació digital a SalutDefinir la responsabilitat tenen els diferents implicats:Col·legis professionals, Entitats proveïdores, professionalsCom ha de ser el Certificat DigitalContingut d’informació,Nivell 4 de seguretat, classificat per CATCERT


Pàgina 104

5. I + D que s’estan duent a terme

Altres sistemes de validació d’identitats a partir de característiques biomètriques

Control d’accés físic amb tecnologia RFID

Diferents usos de mòbil amb certificat digital:Accés a l’estació clínica d’atenció primària (ICS)Trasllats funerarisAccés sistema d’Informació d’OsonaSignatura electrònica de recepta Programació i recordatori de visitesConsulta del Full de medicació activa

Implantació de la Targeta del Treballador públic de la Generalitat de Catalunya


Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE5: Centre de Serveis

Ramon Roman,Direcció del Centre de Serveis a l’AIAQ

Pàgina 106

Centre de Serveis TICSalut. Governança de l’Anella TICSalut

El Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdicaDesplegament dels Projectes Estratègics del Sector

Índex

Pàgina 107

Recepta Electrònica

Situació actual (04.03.2009)200/2.000 transaccions per minut.

− La RE està implantada a 98 ABS.− Més d’ 2.350.000 de RE dispensades. − Més de 170.000/7.400.000 pacients prescrits amb RE.− Prescriuen electrònicament 776/5.300 metges.− Es dispensen RE en 668/3.000 oficines de farmàcia.

Catalunya Central

BarcelonaLleida

Girona

Camp de Tarragona

Terres de

l’Ebre

Alt Pirineu i Aran

HC3

RE

PDIM

TM

Antecedents i perspectives

Desplegament dels Projectes Estratègics TIC de Sector

Pàgina 108

Història Clínica Compartida de Catalunya

Amb la plataforma tècnica consolidada i provada s’ha iniciat la càrrega de dades en el sistema índex de les tres entitats que han superat el període de proves

− CS Maresme – La Selva− ICS− X. Santa Tecla

Actualment (12 de Febrer), hi ha mes de 7.000.000 de informes publicats i 6.500.000 persones amb dades publicades a la HCCC

A la web d’HCCC: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2495/index.html, hi ha una taula amb el detall de centres i documents incorporats)

Situació Actual

HC3

RE

PDIM

TM


Pàgina 109

9

2

1

4

6

6

7

3

1211

10

8

Digitalització de la imatge mèdica

Només el 33% de la imatge radiològica es troba en format digital. L’objectiu 2010 és tenir tota la imatge ‘radiològica’ de Catalunya digitalitzada i establir les bases de digitalització de la resta d’imatge mèdica

Per aconseguir un major grau de digitalització es proposa el Pla. S’han elaborat 12 projectes que permetran arribar al 85% de la imatge radiològica digitalitzada a finals de 2009.

Part dels equips finançats pel DdS ja s’estan entregat als centres. Progressivament s’entregarà a la resta del hardware i software

Properes actuacions:− Posar en marxa els sistemes de imatge digital− Eliminar la placa radiològica− Habilitar l’accés a les imatges a través de la HCCC i la

Carpeta Personal de Salut − Habilitar un repositori d’imatge centralitzat per a tots els

centres per realitzar el back-up de la imatge i distribuir-la− Dur a terme les millores en xarxes de comunicacions per a

permetre la circulació àgil de la imatge

Lleida

Catalunya Central

Girona

BarcelonaCamp de Tarragona

Terres de

l’Ebre

Alt Pirineu i Aran

HC3

RE

PDIM

TM

1

2

5

3

Situació actual i perspectives


Pàgina 110

Gen

cat S

alut

SERVEIS I TRÀMITSExtensió dels tràmits actuals

Oficina Virtual de Tràmits SALUT

Multicanal: TDT, mòbils

SERVEIS I TRÀMITS personalitzatsPUSH: RSS, podcast, butlletins

“els meus continguts”

“els meus serveis”

“les meves comunitats”

INFORMACIÓ (CONTINGUTS)Objectiu: claredat, accés, validació

Gencat-salut: temes, webs A-Z,GECO

Cercador català de salut

Gencat.salut.tv

COMUNICACIÓ (WEB 2.0)Capacitació pacients-pacients

Eines professionals

Interacció assistencial: pilots

Interactivitat, personalització

“LA MEVA CARPETA DE SALUT”Informació Particular

Informació del d’Administració I el

sistema d’informació de salut

Canal Salut: Carpeta de Salut del ciutadàUn nou paradigma en l’ús de la informació

Desplegament dels Projectes Estratègics TIC de Sector HC3

RE

PDIM

CS

Pàgina 111

Estacions de treball de professionalsUn nou paradigma en l’ús de la informació

Desplegament dels Projectes Estratègics TIC de Sector HC3

RE

PDIM

CS

Pàgina 112

Desplegament dels Projectes Estratègics del Sector

Centre de Serveis TICSalut. Governança de l’Anella TICSalut

Índex

Pàgina 113

Pla Estratègic SITIC

Centre de Serveis TICSalut: governança de l’Anella TICSalut

Pàgina 114

Model de captura de informació estàtica iasíncrona de diferents proveïdors.Transferència de fitxers amb contingutsobre la activitat o dades administrativas –RCA, CMBD, etc.-

Model de continuitat en els processosassistencials entre diferents proveïdors.Intercanvi de informació on-line –ReCAT; HCC, IMD, Telemedicina, CanalSalut, etc.- basat en la interoperabilitat

El nou paradigma requereix un ús intensiu de les TIC amb un nivells de interoperabilitat , disponibilitat , estandarització i seguretat molt superiors.

El desplegament dels projectes estratègics TIC en tot el conjunt del sistema de salut de Catalunya està transformant els sistemas actuals de intercanvi de informació .


Pàgina 115

GSA

RCA RUP

CPF RPA

Serv . WS

Serv . Apps.

Serv . BBDD

Serv . Val. SD

SIF

SIRE

Serv . WS

Serv . Apps.

Serv . BBDD

Serv . Val. SD

SIFARE

6.500 Estacions Clíniques

3.000 Oficines de Farmàcia

150.000.000 receptes

1.800.000.000 €

7.500.000 targetes

Alta disponibilitiat , criticitat i seguretat


Pàgina 116

NUS INTEROPERABILITATEntitat 1

Entitat 2 Entitat nEntitat z

HCC SIREIMATGE

CATSALUTSALUT PUBLICA

TESAU

AL-PI CESCA

CPD 1 CPD 2

CPD 3

Flexibilitat i complexitat


Hospitals, CAP, Institucions, Administració, Escorxadors, Instituts, Farmàcies, ICAMM, etc.

Aplicacions: HCC, Recat, Telemedicina, PACS, Facturació, Salut Pública, RCA, RUP, etc.

Pàgina 117

Comunicació/Suport

Operació

Monitorització

Gestió d’alertes

Avisos

Versions

Control Operatiu

Centre de Serveis TICSalut: governança de l’Anella TICSalut Catàleg de Serveis/Projectes Estratègics de Sector

Interoperabilitat

Proveidors

Programari

Comunicacions

Instalacions

Standards

Relació amb usuaris

Contingencies

Formació i Consultes

Suport Tècnic

Definició i actualització

Desplegament

Promoció

ANELLA TIC Salut

Proposta EstratègicaGestió del Canvi

Relació amb el Sector

RecursosPlanificació

Seguretat i Continuïtat

Qualitat i Innovació

Comitè de Direcció

Pàgina 118

Crear el nucli de la interoperabilitat de la Anella TICSalut. Desplegament i Operació de sistemes transversals (seguretat, semàntica,

traçabilitat, etc.)Desplegament i Operació de sistemes verticals (HCC, Recat, Imatge,

telemedicina, etc.) Aplicació als projectes verticals de les facilitats o externalitats idòniesGestionar els actius materials i les condicions de mercat que facin

sostenible el sistema.Vehicular les aportacions i subvencions de part de l’administració cap a la

interoperabilitat dels actors del sistema TICSalutControlar i fer complir els nivells de qualitat del servei establerts i contractats als

subministradors i proveïdorsCrear les condicions necessàries en els àmbits legal, organitzatiu, de sostenibilitat econòmica, i idoneïtat tecnològicaAtenció als responsables de les diferents entitats o institucions participants; al tècnics de les mateixes i als usuaris en la operació de sistemes i serveis.

Centre de Serveis TICSalut: governança de l’Anella TICSalut Objectius

Pàgina 119

• Comitè de Direcció Centre de Serveis

• Comitè de seguiment dels serveis per Dotar el sistema sanitari de cobertura pública de les infraestructures i els serveis de tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

• Engloba les tasques dels Comitès de Direcció dels serveis del sector• Analitza els nivells de servei i proposa les millores adients.

• Els membres son els responsables dels diferents organismes implicats per aquesta mena de sistemes, es a dir els sistemes de sector

• Conseller Delegat AIAQ• Fundació TICSALUT

• Direcció de l’ICS

• Direcció del CatSalut

• Organitzacions empresarials del sector sanitari

• CTTI

Direcció de Centre de Serveis: Comitè de Direcció


Pàgina 120

Pla d’acció 2009

1. Continuar el Desplegament i Operació dels Projectes Estratègics de Sector. Millorar la execució de les funcions actuals relacionades amb desplegaments i operació del sistemes de informació en funcionament l’any 2009.

2. Definir i posar en funcionament el Catàleg de Serveis de l’Anella TICSalut.

3. Definir i posar en funcionament el Centre de Serveis.


Sistemes i Tecnologies de la Informació: LE6: Fundació TICSalut, Oficina d’estàndards i

Pla de telemedicina

Josep Mañach,Direcció de la Fundació TicSalut

Pàgina 122

Patrons de la Fundació

• Departament de Salut• Departament de Presidència• Departament d’Innovació, Universitats i

Empresa• Departament de Governació i

Administracions Públiques• Ajuntament de Mataró • Servei Català de la Salut• Institut Català de la Salut• Consorci Hospitalari de Catalunya• Unió Catalana d’Hospitals• Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris

(Direcció General Atenció al Ciutadà)

(CIDEM/ACC10)

(CTTI)

Pàgina 123

Objectiu general

Impulsar el desenvolupament i la utilització de les tecnologies dela informació i la comunicació (TIC) i el treball en xarxa enl'àmbit de la salut, avançant cap a un model basat en l'atenciópersonalitzada i humana per a tota la ciutadania

Observatori

Mapa de Tendències

Normalització

Oficinad’interoperabilitat

i estàndards

Innovació

Pla de Telemedicinai Teleassistència

Conveni de Col·laboració Fundació TIC i Salut - Departament de Salut / CatSalut

Relacions i projectes

internacionals

Projectes, convenis, congressos

Consell Assessor d’Empreses

Consell Professionals i ciutadans

Consell Científic

La Fundació TicSalut

Pàgina 124

L.E. 6: Impulsar i Projectar Catalunya com un territori Innovador en SITIC Salut

6.1 Promoure la inclusió del sector salut en les polítiques d’innovació SITIC a Catalunya

6.2 Desenvolupar línies de col·laboració de la industria

6.3 Participar en projectes de col·laboració nacional i internacional

6.4 Facilitar l’extensió de les millors pràctiques d’innovació

6.5 Augmentar el reconeixement a nivell nacional i internacional (presència)

Pla Estratègic 2008 - 2011

Identificació de les línies estratègiques i línies d’acció

Pàgina 125

• Doble eix local/global

• 14 al 19 de març 2010 - WoHiT (HIMSS) i eHealth (UE) a Barcelona• Signatura d’un acord de col·laboració amb HIMSS• Acord amb el Ministeri i el Comissari de Salut de la Comissió UE

• Participació a EHTEL i a IHE (aplica solament per a la comunicació delpacient)

• Projecte de participació a International Foundation for CARS i de la creació delMiCARS.

• 25 a 27 de març 2009 - Continua Health Alliance – reunió a Barcelona (el 25agenda local)

• Incorporació a CONTINUA

• Petició a WHO com a Centre de referència per Catalunya i Espanya• WHO-FIC (WHO Family of International Classifications),• ICD (Internacional Statistical Classification of Diseases-Health Problems,• ICF (International Classification of Functioning, Disability, and Health)

Aportacions Fundació TicSalut

Pàgina 126

Aliances estratègiquesAliances estratègiques

Organització Mundial de la SalutCanada Health InfowayComissió EuropeaHIMSS

Regions estratègiquesRegions estratègiques

Unió EuropeaMediterraniAmèrica Llatina

Xarxes estratègiquesXarxes estratègiques

EHTELSEISContinua

Projectes estratègicsProjectes estratègics

Projectes europeusConferencies ministerials

Relacions i projectes internacionals

Pàgina 127

• Presència en l’àmbit TicSalut a nivell estatal i de sector:

• Participació en dues Comissiones Ministerials en relació ainteroperabilitat i estàndards

• Col·laboració amb AETIC per jornades a nivell estatal a BCN.• 28 i 29 d’abril 1er Foro AETIC - Fundació TicSalut - Sanidad, Tecnología y

Calidad de vida

• Participació a InforSalud 2009: "Hacia el acceso electrónico a losservicios de salud y sociosanitarios“

• Formació i cooperació – Consolidació del Conveni amb la UOC i avanç enels acords amb l’IES

• Preparació dels Consells Assessors: Científic i de Professionals iCiutadans:

• Acord de col·laboració amb ForumCIS• Continuïtat del eDebats obert a professionals (el 1r. ha tractat de HCCC)


Pàgina 128

• Gestió projectes de UE i altres:• DS – SEC:

• GAP• BetterBreathing• Healthreats

• TicSalut:• epSOS – HC resumida + ePrescription – juntament amb el Ministerio.

• NEXES amb l’Hospital Clínic

• CLEAR amb Institut Guttmann

• AAL - RGS – Rehabilitation Gaming System amb UPF, V.Hebrón i H.Mar


Pàgina 129

Pàgina 130

Tipus de projecte

Accessibilitat inf ormació Innov ació (I+D)

Monitorització (sensors) Teleassistència

Telemedicina

Telemedicina - Especialitat

Cardiopatia Cardiopatia congènita Cardiovascular

Dermatologia Diabetes Hematologia

MPOC, insuficiència respiratòria Nefrologia Oftalmologia

Oncologia Pediatria Politraumatismes

Psicologia Radiologia Rehabilitació

Totes VIH

Fitxes de control d’experiències mèdiques. 104 fitxes

Pàgina 131

• Formulació i impuls del Pla de Telemedicina i Teleassistència.

• Presentada la formulació funcional i de gestió

• Formulades les fitxes de projectes i actuacions (Veure informe Annex)

• Treballem en la “cobertura normativa” (Ordre d’Acreditació de centres)

• Treballem en plantejar els “models de negoci” amb el CatSalut.

Treballs de consens en el sector


Pàgina 132

• Sent el principal objectiu de la Teleassistència oferir suports per a què la persona pugui romandre a la seva llar, s’esdevé un mitjà complementari per poder permetre que es realitzin serveis de Telemedicina en la pròpia llar de la persona, com `per exemple monitorització o Teleassistència Mèdica.

• La naturalesa de la prestació, i l’actor que intervé, és així mateix diferent a la Teleassistència i la Telemedicina.

• D’aquesta manera, per a què una persona amb dependència rebi serveis de Telemedicina a casa seva, necessitarà la Teleassistència com a requisit indispensable.

• El tipus de teleassistència que rebrà aquesta persona no serà diferent al tipus de teleassitència esta persona que la que rebrà una persona que solament tingui una problemàtica social.

Prestacions socials Prestacions sanitaries

Persona autònoma

Persona amb dependència

Teleassistència Una persona amb dependència que rebi els serveis de Telemedicina necessitarà com a requisit previ serveis de Teleassistència per romandre a la seva llar

Teleassistència mèdica

Telemedicina

Les sinergies entre la Telemedicina i la Teleassistència donen pas a laTeleassistència Mèdica

Pàgina 133

• Redistribució de la pressió assistencial (llista d’espera per a especialistes, urgències).

• Reducció dels costos i millora de l’eficiència de la producció i dels processos.

• Orientació de la prestació al ciutadà.

• Millora de l’equitat.• Accés més fàcil als diagnòstics i als

tractaments, i a l’entorn sanitari en general.

• Millora de la qualitat del tractament rebut.

• Estalvi de temps i disminució de desplaçaments.

• Facilitar la relació amb el pacient.• Millora de l’accés a recursos de

referència i al coneixement (valor formatiu de la telemedicina).

• Augment de la resolució.• Millora de la seguretat.

Ciutadans

i pacients

• Els objectius que es plantegen per a la Telemedicina pels gestors, els professionals i els usuaris del sistema sanitari són els següents:

Sistema

sanitari Professionals

Els beneficis que s’esperen de l’aplicació de la Telemedicina és diferent pels diferents actors del sistema sanitari

Pàgina 134

Actors

Tipus de comunicació

En diferit

En real

Professional -Professional

Professional –Professional & Pacient

Professional -Pacient

1

23

Teleconsulta / Diagnòstic:

PsiquiatriaCardiologiaNeurologiaDermatologiaPediatria

Gestió de la cronicitat:Mal. RespiratòriesDiabetisMal. CardíaquesHTA

Diagnòstic:RadiologiaA. PatològicaDermatoOftalmo

Corresponsabilització

Seguiment continu

Comunicació

Equitat AccésCapacitat resolutiva

Seguretat i confiança

Coneixement

Econ. Escala

Línies prioritàries

Pàgina 135

• Projectes tractors:

• Pla de TeleICTUS Catalunya

• Pla Telediabetes

• Projecte sobre presons amb D. Justícia i D. Interior

• Proves pilot PIUC on line (SCADA)

• Distribució de llicències de “Triatge dels serveis d’urgències de Catalunya”

• Pla de Telemedicina en l’Alt Pirineu – Aran

(Teledermato, teleelectros, teleoftalmo,...)

• Terciarisme - Alt Pirineu - Aran / HUVH - RP7

• Ús de certificats digitals als dispositius mòbils

• RFID vs eRecepta (Eliminació dels cartonets)

Pla de Telemedicina i Teleassitència

Pàgina 136

XARXA TELE-ICTUS 2008 – 2009Disposar d’atenció neurològica a l’hospital de VIC 7x24 (H.Vall d’Hebrón) les primeres

hores de la fase aguda de la malaltia.

Pla de Telemedicina i Teleassitència

BARCELONAeHealth Week 2010

15-19

Pàgina 138