sistema d’indicadors del pla territorial insular · promoció empresarial i d’ocupació....

S is tem a d ’In d ic ad o rs d e l P la T e rrito ria l In su la r

In fo rm e 2011

Desembre 2012

1

Sistema d’Indicadors del Pla Territorial Insular Informe 2011

Desembre 2012

Col·laboració entre l’Institut Menorquí d’Estudis i el Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca.

Equip redactor:

Direcció: Sergi Marí Pons.

Coordinació del tractament de dades: Anna Gallofré de Lapuente.

Tractament de dades i elaboració de les fitxes: Anna Gallofré de Lapuente, Sònia Estradé Niubó, David Carreras Martí, Iván Fernández Rebollar, Mercè Llinàs Serraïma, David Serra Hidalgo, Teresa Català.

Anàlisi i redacció de comentaris: Sergi Marí Pons, Sònia Estradé Niubó, Anna Gallofré de Lapuente, David Carreras Martí.

Agraïments

A totes les institucions, entitats, empreses i particulars que, voluntàriament i gratuïta, ens cedeixen les seves dades i les informacions que fan possible l'elaboració d'aquest informe i que nodreixen la resta d'indicadors que es publiquen al lloc web de l'OBSAM. (www.obsam.cat)

Als membres de l'Institut Menorquí d'Estudis i al seu Consell Científic, que ens ofereixen el seu suport i el seu assessorament.

Per a citació bibliogràfica:

MARÍ, S.; GALLOFRÉ, A.; ESTRADÉ, S.; CARRERAS, D. El sistema d'indicadors de seguiment del Pla Territorial Insular de Menorca, 2011. Observatori Socioambiental de Menorca de l'Institut Menorquí d'Estudis. Maó, 2012

2

Entitats i empreses que han aportat informació:

Administració de l’Estat: EDIVISAAENA. Aeroport de Menorca Fundació Destí MenorcaAutoritat Portuària de Balears Gas Menorca, S.A.Dirección General de Tráfico GESA-ENDESAInstituto Geológico y Minero de España Govern Balear:Instituto Nacional de Estadística Ministerio de Empleo y Seguridad SocialMinisterio de Política Territorial

Conselleria de Vicepresidència Econòmica, de Promoció Empresarial i d’Ocupació. Direcció General d’Indústria i Energia

Tesorería General de la Seguridad Social Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i TerritoriAjuntament de Ciutadella Ajuntament de FerreriesAjuntament de Maó

Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Direcció General de Recursos Hídrics (IBASAN i Servei d’estudis i planificació)

Ajuntament de Sant Lluís Conselleria de Turisme i Esports Ajuntament des CastellAjuntament des Mercadal

Conselleria de Turisme i Esports. Direcció General de Ports i Aeroports (Servei Marítim i Servei Aeri)

Ajuntament des Migjorn Gran Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB)Ajuntament d’Alaior AGRITURSA

Grup Ornitològic Balear i de Defensa de la Naturalesa (GOB Menorca)

Aigües Cala Blanca, S.L. Huguet Pons Servicios, S.L. Aigües d’Artrutx IDE MenorcaAigües de Binixica IDEIBAigües Sant Lluís Ignacio Moll Pons, S.A.Asociación Hotelera de Menorca (ASHOME) INIMAAssociació de Veïns de Cala Galdana Institut Balear d’Estadística (IBESTAT) Biblioteca Pública de Maó Institut Balear de la Vivenda (IBAVI) Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí Museu Diocesà de Menorca Casa Museu Pintor Torrent CASTELLOSA, S.L.

Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB)

Centre de Recerca Econòmica – SA NOSTRA Observatori del Turisme del Govern de les Illes Balears Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears. Delegació

de Menorca Oficina Europea d’Estadística (EUROSTAT) Parc Natural de s’Albufera des Grau Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors

de Menorca Registre de la Propietat de Ciutadella Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH) Registre de la Propietat de Maó Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica REPSOL-GAS, S.A.Consell Insular de Menorca:

Secció de Ciències Naturals de l’IME (Rafel Triay i Fèlix de Pablo)

Departament de Cooperació, Esports i Habitatge. Servei de platges Serpro Sport GrupDepartament de Mobilitat i Projectes Servei d’Informàtica Local de Menorca (SILME)Departament de Turisme Servicio de aguas Cala en Blanes i Torre del Ram SA Departament d’Economia, Medi ambient i Caça Servicio de aguas Son Xoriguer, S.L.

SET HotelsDepartament d’Economia, Medi ambient i Caça, Àrea d’Agricultura Sociedad de Tasación, S.A. Departament d’Ordenació del Territori Societat Ornitològica de Menorca (SOM)

Son Parc de Menorca, S.A. Consorci de Residus Sòlids Urbans i Energia de Menorca SOREAECOTUR Xarxa de Biblioteques de Menorca

Xarxa Menorca Monumental

3

SUMARI

1. Sumari dels indicadors ……………………………………………………………….. 4

2. Presentació ……………………………………………………………………………... 6

3. Sistema d’Indicadors del Pla Territorial Insular ………………………………... 19

4. Reflexions finals …………………………………………….................................... 190

4

1. SUMARI DELS INDICADORS

1. INDICADORS SOCIOECONÒMICS

1.1. DEMOGRÀFICS

1.1.1. Taxa de creixement de la població (IO) ……..……………………………………………………. 21

1.1.2. Taxa de migració neta (IO) ..……………………………………………………………………….. 24

1.1.3. Densitat de població (IO) ..………………………………………………………………………….. 27

1.1.4. Pressió humana diària (INO) ……………………………………………………………………….. 30

1.1.5. Variació estacional de la població municipal (INO) …...…………………………………………. 32

1.2. ECONÒMICS

1.2.1. PIB local (IO) ..……………………………………………………………………………………….. 35

1.2.2. Diversitat sectorial (IO) ………………..……………………………………………………………. 38

1.2.3. Variació del nombre d’empreses d’alta al Règim General de la Seguretat Social (IO) …...… 41

1.2.4. Preus del sòl (IO) …………………..…………………………………………………..……………. 44

1.2.5. Preus de l’habitatge (INO) ……………..……...……………………………………………………. 46

1.2.6. Nombre de transaccions de compra-venda de finques (INO) ………………………...………... 49

1.2.7. Explotacions agràries en actiu (INO) ……...………………………………………………………. 52

1.2.8. Qualitat de les instal·lacions turístiques (INO) …...………………………………………………. 54

1.3. SOCIALS

1.3.1. Taxa d’atur (IO) ……………..……………………………………………………………………….. 57

1.3.2. Taxa d’estabilitat laboral de la nova ocupació (INO) ……………...…………………………….. 60

1.3.3. Estacionalitat laboral (INO) …………………………………………………………………………. 62

1.3.4. Nombre d’habitatges buits (IO) ………………..…………………………………………………… 65

1.3.5. Temps mitjà de desplaçament laboral (IO) …..…………………………………………………… 67

1.3.6. Evolució de la intensitat de trànsit (INO) ………………………………………………………….. 69

1.3.7. Accidentalitat en carretera (INO) ……………………………………….………………………….. 72

1.3.8. Cobertura dels serveis de transport col·lectiu (INO) …………………...………………………... 74

1.3.9. Taxa d’utilització del transport col·lectiu (IO) …..…………………...……………………………. 77

1.3.10. Superfície de dotacions públiques per habitant (IO) …..………………………………………. 80

1.3.11. Nombre d’habitatges socials construïts (IO) ……………………………………………………. 83

1.3.12. Nivell de formació (INO) …………………………………………………………………………… 85

1.3.13. Ús dels serveis culturals (INO) …………………...………………………………………………. 90

1.3.14. Visites al patrimoni cultural (INO) ………………………………………………………………… 92

5

2. INDICADORS AMBIENTALS

2.1. ESTAT

2.1.1. Superfície del sòl ocupada pels assentaments urbans, rurals i turístics (IO) …..…………….. 95

2.1.2. Variació de la superfície cultivada (IO) ……………………..…………………………………….. 98

2.1.3. Evolució de la superfície agrària (INO) ………………………...…………………………..…….. 102

2.1.4. Variació de la superfície coberta de bosc (IO) ………………..………………………………….. 105

2.1.5. Qualitat dels recursos hídrics (IO) ……………..………………………………………………….. 108

2.1.6. Mitjana anual dels nivells piezomètrics (INO) ………………...………………………………….. 111

2.1.7. Evolució de les poblacions d’aus (INO) ………………..……………………………….………… 114

2.2. PRESSIÓ

2.2.1. Superfície dels canvis d’ús del sòl (IO) ………………..………………………………………….. 118

2.2.2. Consum urbà d’aigua (INO) ………………………………………………………………………… 121

2.2.3. Consum urbà d’aigua per habitant (IO) ……………..……………………………….……………. 124

2.2.4. Consum final d’energia per càpita (IO) ………………..………………………………………….. 127

2.2.5. Emissions directes de CO2 a l’atmosfera (INO) ………………………………………………….. 130

2.2.6. Generació de residus sòlids urbans (IO) ………………..………………………………………… 132

2.2.7. Generació de residus sòlids urbans per càpita (INO) ……………...……………………………. 135

2.2.8. Estrès turístic (INO) ……………………...………………………………………………………….. 138

2.2.9. Capacitat màxima d’allotjament (INO) …………………………………………………………….. 141

2.2.10. Freqüentació a les platges (INO) ……………...…………………………………………………. 145

2.2.11. Taxa de motorització (INO) ………...……………………………………………………………... 148

2.2.12. Llicències urbanístiques (INO) ……………………………………………………………………. 150

2.3. RESPOSTA

2.3.1. Percentatge de sòl protegit sobre la superfície insular i municipal (IO) ……………..………… 153

2.3.2. Índex de gestió dels espais naturals protegits (INO) …………………...………………..……... 156

2.3.3. Variació de la superfície de sòl urbà o urbanitzable segons la planificació vigent (INO) ……. 159

2.3.4. Superfície de parcs i zones verdes urbanes (IO) ……………………..…………………………. 162

2.3.5. Nombre d’edificis rehabilitats (IO) …………………..……………………………………………... 166

2.3.6. Empreses amb sistema de gestió ambiental (INO) ……………………...………………………. 168

2.3.7. Percentatge d’aigua depurada reutilitzada (IO) …………………..………………………..…….. 171

2.3.8. Residus sòlids urbans separats en origen (INO) ……..…………………...…………………….. 174

2.3.9. Taxa de reciclatge de residus sòlids urbans (IO) ……………………..…..……………………... 177

2.3.10. Energia elèctrica procedent d’energies renovables (INO) …………………...………………... 179

2.3.11. Agricultura ecològica (INO) ………………………...……………………………………………... 181

2.3.12. Educació ambiental (INO) …………………...……………………………………………………. 185

6

2. PRESENTACIÓ

Per què un sistema d'indicadors del PTI?

Presentem l'informe de desembre de 2012 de l'Observatori Socioambiental de Menorca sobre els indicadors del Pla Territorial Insular. Aquesta publicació consta de tres grans apartats: en primer lloc, una explicació introductòria sobre el sistema d'indicadors com a tal sistema, el seu origen i les opcions que en el seu dia el van determinar i algunes reflexions sobre la seva possible evolució i adaptació; en segon lloc, es presenten les fitxes de les 59 variables que el composen, amb la seva definició, metodologia específica de cadascuna, dades, gràfics il·lustratius i comentaris interpretatius; finalment, hi ha un apartat final on es fa una breu reflexió de caire transversal sobre el conjunt dels indicadors, les tendències i el moment actual.

La major part dels indicadors que formen el gruix d'aquest informe es basen en dades de 2011, ja que les dades que els conformen només estan disponibles al tancament de l'any. Alguns pocs tenen dades més actualitzades dins l'any 2012 i un altre petit grup es basa en fonts que s'actualitzen amb una periodicitat més llarga, com els censos de població de cada deu anys, o el mapa de cobertes i usos del sòl de l'OBSAM de 2002 i 2007.

Aquests indicadors formen un sistema perquè el Pla Territorial Insular, com a instrument legal d'ordenació del territori, preveu explícitament una relació d'indicadors que l'Administració ha de calcular periòdicament (BOIB, 16/5/2003). Des de 2004 aquesta feina ha estat encarregada a l'Observatori Socioambiental de Menorca de l'Institut Menorquí d'Estudis, per mitjà d'un conveni de col·laboració amb el Departament d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Quan l'OBSAM va iniciar aquest seguiment periòdic es va considerar que la llista era insuficient i, a més dels indicadors previstos (indicadors que anomenem obligatoris: IO), es van començar a calcular uns indicadors addicionals per completar el sistema (indicadors no obligatoris: INO).

La selecció dels indicadors específics que conformen un sistema no és banal. En el cas que ens ocupa, la proposta dels INO que l'OBSAM ha afegit als indicadors ja previstos pel PTI es va basar en l'estudi d'altres sistemes d'indicadors i en diversos tallers de participació sobre el tema, que varen permetre de retenir aquells considerats més necessaris. Aquesta selecció es va basar, en termes generals, en quatre criteris (que vàrem anomenar test ROCA):

a) que els indicadors siguin RELLEVANTS per al tema,

b) que siguin OBJECTIUS en la forma d'obtenir-los,

c) COMUNICABLES i entenedors per a l'opinió pública,

d) i amb capacitat AVALUADORA de la realitat, és a dir que permetin fer un diagnòstic i ajudin a una presa de decisions prou fonamentada.

Al cap i a la fi, podem dir que aquesta capacitat de comunicació pública i d'avaluació de la realitat des d'un punt de vista científic és el fi últim no només d'aquest informe sinó de tota la feina de l'OBSAM, o al manco n'és un bon resum: aportar informació pública que sigui capaç d'elevar la qualitat de les reflexions socials i institucionals per afavorir una presa de decisions d'acord amb el nivell dels reptes que ens planteja l'objectiu de la sostenibilitat.

7

No debades l'OBSAM està associat a la funció logística de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera, és a dir, a la recerca d'un model propi i exemplar de desenvolupament sostenible. Si volem avançar cap a un model que sigui útil a les generacions futures, tant menorquines com del món, hem de donar la màxima importància a les lliçons apreses com a comunitat humana identificable. Açò significa aprendre a construir informació cada cop més rellevant i amb la màxima cura i precisió possibles, fer-ne una anàlisi pública i incorporar-la al metabolisme social de conclusions basades en el coneixement científic.

Considerem necessària aquesta precisió per poder interpretar justament el sentit del sistema d'indicadors del PTI i del nostre informe, les seves virtuts i les seves limitacions.

Ni els indicadors obligatoris ni els afegits per l'OBSAM són variables que ens parlin directament del grau d'execució dels instruments del PTI, de les seves regles o dels seus mecanismes per a l'ordenació del territori de l'illa. No ens ocupem, per exemple, de verificar l'ajust de les llicències atorgades a les matrius d'ús del sòl del PTI, ni del grau i característiques de la transposició de l'ordenació insular a l'àmbit competencial municipal, o coses d'aquest estil, també importants i necessàries. El seguiment d'aquestes actuacions sol estar en mans de les pròpies administracions, les quals disposen de les dades corresponents i són les primeres interessades a auto-avaluar-se contínuament per així millorar l'eficàcia de la seva activitat.

Això no vol dir que organismes acadèmics o científics independents, com el nostre, no puguin veure's atribuïda també aquesta feina. Només volem dir que aquest no ha estat mai l'objecte del nostre treball fins ara. A Espanya tenim el magnífic exemple de l'Observatorio de las Políticas Ambientales, promogut per la Fundación Ecología y Desarrollo (ECODES), amb participació de múltiples professors universitaris i publicat anualment pel Centro Internacional de Derecho Ambiental i el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Des d'aquí considerem que aquest model seria d'interessant aplicació a Menorca, en tant que Reserva de Biosfera, i estimulem a reunir els recursos per fer-lo possible.

El nostres indicadors i el nostre informe, per tant, es mouen en el terreny dels grans objectius del PTI, no dels seus instruments concrets ni de l'avaluació de les polítiques. Ells ens parlen de la contribució d'aquesta norma, de forma directa o indirecta, al desenvolupament sostenible de Menorca, objectiu a llarg termini, de caràcter estructural.

Per aquest motiu hem de dir també que el treball que presentem no és un informe de conjuntura. Aquests són, per altra banda, prou abundants actualment, elaborats per institucions prestigioses i ben divulgats pels mitjans de comunicació. No és aquesta la contribució que pot fer l'OBSAM. Fem aquesta advertència explícita perquè actualment hi ha un enorme interès per aquest tipus d'informacions i no és el cas d'aquest treball. De fet, la major part dels indicadors que aquí presentem tenen una mala relació amb el curt termini. I els que també poden tenir aquest vessant no hi són per això, sinó perquè són útils per llegir tendències a llarg termini, doncs és aquesta l'escala temporal adequada quan treballem sobre instruments d'intervenció territorial com el PTI.

Hem de fer encara una tercera consideració sobre el que aquest treball no és. No és un informe de prospectiva i no ens parla, per tant, del futur. Volem dir immediatament que pensem que això seria molt interessant i útil, i que potser ha arribat el moment de plantejar-s'ho seriosament. La capacitat de projectar cap al futur les tendències observades fins al present depèn, en primer lloc, de disposar de sèries prou consistents de les variables necessàries. Actualment, l'OBSAM, després de més de

8

dotze anys de feina consolidada, ja és capaç de fer-ho. Però en qualsevol cas com hem dit, no és l'objecte tampoc d’aquest informe.

El sistema d'indicadors del PTI permet fer un seguiment dels grans objectius a llarg termini que persegueix el PTI i que resumim en el concepte de desenvolupament sostenible. Hi ha una àmplia coincidència sobre el significat aproximat d’aquest concepte (com el de “sostenibilitat”, que aquí considerarem equivalents), i un consens general sobre la bondat d'aconseguir-lo. Però la coincidència és una mica menor quan es tracta de quantificar-lo i avaluar si ens acostem o ens allunyem de l'objectiu; perquè no es pot descriure per mitjà d'una variable unidimensional, sinó que l'hem de concebre com un complex feix de vectors, alguns dels quals actuen en sentits molt oposats. El sistema d'indicadors del PTI és una opció concreta de construcció d'una bateria de variables que ens donen informació empírica sobre aquests vectors teòrics; informació quantitativa sí, molt rellevant, també; però indirecta al cap i a la fi.

Anàlisi dels objectius del PTI

Per altra banda, hem de dir també que la relació entre el PTI, els seus objectius i els indicadors que presentem no és un dogma inamovible, sinó una qüestió revisable i que convé revisar i actualitzar periòdicament. Al cap i a la fi, el significat del concepte “sostenibilitat” evoluciona per mitjà del coneixement teòric i pràctic sobre el tema, i per altra banda l'aplicació del PTI durant quasi una dècada ens ha donat ja tot un seguit de lliçons que estan en el centre del debat polític a Menorca. No podem deixar d'esmentar que l'informe que presentem actualitza els indicadors del sistema en el moment just, abans de començar l'any 2013, durant el qual està prevista la revisió del propi pla. Això és un important condicionant que no podem obviar i que volem tenir en compte. Per aquest motiu hem procedit a una revisió reflexiva del objectius oficials del propi PTI, mirats en relació amb el sistema d'indicadors establert i amb la perspectiva d'una eventual revisió futura, si això és el que convingués per ajustar-lo millor a la finalitat perseguida.

Aquesta feina l'hem feta de forma paral·lela a la de confecció d’aquest informe, per mitjà d'uns seminaris interns de l'equip de l'OBSAM, i l'exposem a continuació. Es tracta d'un “work in progress”, un inici d'anàlisi que segurament convindria obrir a persones externes, en un procés participatiu. Pensem que seria lògic associar aquest treball de revisió del sistema d'indicadors al propi procés participatiu de revisió del PTI 2013. D'aquesta manera ens aproximaríem a una lògica de pla estratègic, és a dir, a la recerca d'una sintonia, d'una integració, de tres nivells diferents d'un pla estratègic: la definició dels objectius, la relació tècnica entre objectius i instruments d'actuació, i els indicadors d'avaluació del conjunt del mecanisme objectius-instruments-resultats.

Dins el marc de la concepció anteriorment descrita hem començat per analitzar els objectius del PTI, tal com vénen redactats en el seu article 2. En aquest sentit, hem portat a terme una anàlisi que en podríem dir desconstructiva d'aquests objectius. Vegem primer la redacció de l'article 2 del PTI:

Article 2. Objectius [NIDPA; norma aplicable de forma immediata, directa i plena, tot article]

En el marc de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, i de conformitat i en desplegament de les Directrius d'ordenació territorial aprovades per Llei 6/1999, de 3 d'abril, modificada parcialment per Llei 9/1999, de 6 d'octubre, són objectius bàsics i últims del Pla territorial insular de Menorca:

9

a) Millorar la qualitat de vida dels ciutadans per mitjà d'una ordenació racional, equilibrada i sostenible del territori insular i dels seus recursos naturals.

b) Definir una estructura espacial adequada que proporcioni el marc idoni per a un desenvolupament socioeconòmic compatible amb l'objectiu anterior i la necessària cohesió territorial i social.

c) Aconseguir l'equilibri harmònic entre la rehabilitació, la conservació i el desenvolupament urbans i la protecció i la millora dels recursos ambientals valuosos, els espais afectats a activitats agrícoles i els espais naturals i els paisatges.

d) Gestionar els recursos naturals, l'energia i els residus basant-se en la planificació integrada dels usos del sòl, les activitats i els fluxos d'energia, a fi d'assegurar el manteniment dels cicles ecològics essencials i disminuir les pressions sobre el medi ambient.

e) Promoure la integració i cohesió socials preveient capacitats de rehabilitació i construcció de nova edificació suficients per satisfer, sense discriminació, les necessitats presents i futures d’habitatge assequible, de localització i desenvolupament d'activitats econòmiques d'interès general, d'equipaments públics i infraestructures, tenint en compte especialment l'equilibri espacial entre ocupació i habitatge, la mobilitat sostenible i la gestió eficient de l'aigua, els recursos i l'energia.

f) Utilitzar de manera prudent i equilibrada els espais naturals, rurals i urbans; controlar la demanda de mobilitat i trànsit rodat; preservar la qualitat de l'aire, l'aigua, el sòl i el subsòl, els ecosistemes d'interès i els paisatges naturals i urbans.

g) Salvaguardar els conjunts urbans d'interès i del patrimoni edificat; i prevenir i controlar tant els riscos naturals previsibles com els tecnològics, així com la contaminació i els elements nocius de qualsevol tipus.

El problema d'aquest redactat és que els objectius s'hi recullen d'una forma descriptiva, fins i tot retòrica, sense que se'n mostrin les relacions tècniques entre ells. I tanmateix, hi ha complexes relacions de causa-efecte entre aquests objectius. El grup de discussió de l'OBSAM, al llarg de quatre sessions de treball, s'ha centrat en:

a) Establir tres grans categories d'objectius: PRINCIPALS, FOCALS, INSTRUMENTALS.

b) Precisar les relacions entre aquests objectius.

A continuació es mostra, a títol il·lustratiu de la feina en curs, el quadre jerarquitzat d'objectius i les interrelacions que s'estableixen.

11

Hem de ser conscients que desgranar l'estructura d'objectius del pla només és una primera fase necessària, però insuficient per als nostres propòsits, ja que la major o menor utilitat de qualsevol sistema d'indicadors de seguiment d'un pla d'acció com el PTI residirà, com hem dit, en la capacitat de copsar la relació, sempre complexa, que hi ha entre les mesures que s'apliquen, els resultats obtinguts i els objectius volguts. Simplement comencem per aclarir l'estructura d'objectius de la qual partim.

El conjunt del procés, que descrivim a títol il·lustratiu del que pensem que caldria continuar en el futur, seria més o menys el següent:

1a Fase: Reformulació dels objectius del PTI (els recollits a l'article 2 del pla), desgranant les relacions de causa-efecte que s'estableixen entre els diversos objectius i jerarquitzar-los en funció de la seva relació amb els instruments del pla.

2a Fase: Recerca de nous indicadors a la llum de la fase anterior. Verificació del realisme d'aquestes propostes, de l'existència de les dades i factibilitat del seu càlcul.

3a Fase: Estudi dels instruments del PTI i la possibilitat de ser avaluats com a tals instruments per mitjà d'indicadors específics de la seva execució.

4a Fase: Anàlisi de les relacions causa-efecte entre els instruments i els objectius.

5a Fase: Definició d'un subconjunt d'indicadors que siguin representatius d'aquestes relacions i que puguin conformar un sistema coherent i sintètic.

Un mètode com aquest pensem que ens permetria treballar a partir de la lògica interna del PTI i no només amb la retòrica del seu redactat. Tanmateix, no cal pressuposar que aquesta lògica existeixi en tots els casos, i és fàcil intuir que el redactat dels objectius del PTI incorpora un ample dessideratum de bondats per a la sostenibilitat a Menorca. Aquestes bondats no necessàriament s'aconseguiran per mitjà d'un pla d'ordenació territorial, sinó que hi hauran de convergir moltes altres polítiques i voluntats, possiblement públiques i privades. En tot cas, des d'aquest punt de vista, el PTI seria necessari, però no suficient, per avançar en el camí de la sostenibilitat a Menorca.

Aquesta darrera consideració és molt important per abordar el nostre treball de confecció dels indicadors del PTI i de l'informe anual corresponent, perquè ens porta a treballar a partir del coneixement de la realitat i no de la presumpció dels efectes del PTI.

L'aprofundiment d'aquesta anàlisi sobre les relacions entre objectius i instruments, és a dir, sobre la caracterització dels fins als quals pot aspirar un cos normatiu com el PTI, ara i en el futur, i sobre els mecanismes jurídics, administratius, i econòmics que poden afavorir aquests fins, és el que ens permetrà descobrir i formular els indicadors més rellevants per a l'avaluació futura de l'aplicació del PTI i dels seus efectes sobre el model de sostenibilitat de Menorca.

Aquest primer resultat el podem definir com una dissecció del significat de l'article 2 del PTI, amb la finalitat de passar d'un redactat sintètic a un altre d'analític sobre el mateix contingut. L'enquadrat següent seria el resultat del que hem denominat més amunt la 1a FASE d'aquest treball:

12

UNA DESCONSTRUCCIÓ DELS OBJECTIUS DE L'ARTICLE 2 DEL PTI Millorar la qualitat de vida és l' OBJECIU PRINCIPAL, un dels objectius universals de tota iniciativa humana. Contribuir-hi des de l’àmbit de l’ordenació territorial de l'illa de Menorca és només una de les vies de fer-ho, no necessàriament la principal, però són diversos els instruments que ofereix aquest àmbit d'intervenció a través dels quals projectar una voluntat de desenvolupament econòmic que permeti fer avançar el benestar humà, que s'ha de contemplar des del punt de vista tant ambiental com social. Aquesta consideració és la que defineix, per tant, l’objectiu principal del PTI, el qual es desglossa en diversos aspectes que hi han de contribuir i que estan més a prop dels àmbits en els quals el pla influeix directament. Sota la perspectiva de l’ordenació territorial apareixen tres grans àrees d’intervenció o OBJECTIUS FOCALS: la cohesió social; la cohesió territorial; i el manteniment dels cicles ecològics i dels ecosistemes. A aquests tres objectius focals s'hi ha d'afegir, però, un quart, el desenvolupament socioeconòmic, del qual l'article 2 del PTI quasi no en parla, però que està latent i impregna tot el seu redactat. Al seu torn, els objectius focals poden ser interpretats a la llum d'uns objectius instrumentals, que entenem com aquells que, en un nivell més concret, els han de fer possibles o han d'afavorir la seva consecució. Els OBJECTIUS INSTRUMENTALS detectats són doncs els següents: 1. La cohesió territorial, entesa com a relacions òptimes establertes entre diferents espais, requereix la definició prèvia d'aquests espais, o sigui una estructura espacial adequada, i contempla principalment coses com l’harmonia entre el camp i la ciutat, la salvaguarda del patrimoni edificat, l’aposta per la mobilitat sostenible, la planificació dels sectors de residus, energia i recursos naturals, així com la planificació integrada intersectorial que permeti una gestió eficient de l’aigua, els recursos naturals i l’energia. 2. Pel que fa al manteniment dels cicles ecològics i els ecosistemes, el PTI assenyala com a fonamental l’ús prudent dels espais, o sigui l'aplicació concreta del més general principi de precaució en l'ordenació territorial. I els objectius instrumentals especificats d'aquest enfocament de l'ordenació territorial, distribuïts en dos subgrups, són: a) l'ordenació dels recursos naturals dirigida a preservar la qualitat dels ecosistemes, del sòl i del subsòl, de l’aire, de l’aigua i del paisatge; i b) protegir i millorar el paisatge, els recursos ambientals, els espais naturals i els espais agrícoles. 3. La cohesió social es configura com l'objectiu focal que representa el vessant més social del PTI, però, potser per la seva excessiva generalitat, el pla el concreta per mitjà d'un concepte parcial derivat del primer: la integració social. Els objectius instrumentals d'aquest objectiu focal són: un habitatge assequible, la localització no discriminatòria dels equipaments públics i de les infraestructures, i el desenvolupament d’activitats econòmiques d’interès. En un altre nivell per sota, si es vol dir així, del que hem denominat objectius instrumentals, trobaríem encara alguns enunciats que entren més en el terreny dels instruments, de les eines d'acció, que dels objectius del pla. Abordar la mobilitat sostenible des de la perspectiva de l’ordenació, per exemple, convida a considerar tant el control de la demanda de mobilitat i trànsit rodat com l’equilibri espacial entre ocupació (laboral) i habitatge. Això, vist des de l'objectiu de la cohesió social, passa per la previsió de les capacitats i necessitats presents i futures d’habitatge i de construcció, i per la rehabilitació, la conservació i el desenvolupament dels teixits urbans.

13

Aquesta és una nova forma resumida de presentar els objectius del PTI. Així disposem d'un redactat en el qual, per la seva estructuració lògica, els seus punts s'acosten més que abans a les necessitats d'un sistema d'indicadors.

Però hem de ser conscients que l'esforç per desglossar de forma ordenada els components del redactat de l'article 2 del PTI pot resultar útil, però també és un exercici de simplificació que no ens hauria de fer perdre la consciència de la complexitat amb que s'interrelacionen tots aquests conceptes. D'alguna forma el redactat original de l'article 2 és una aproximació al que abans hem volgut significar amb la imatge del feix complex de vectors que composen el desenvolupament sostenible. Aquesta nova redacció ens identifica millor el subconjunt de vectors que són objecte d'interès per part del PTI i, per tant, ens permet tenir una referència més clara per determinar aquells indicadors que en siguin un bon reflex empíric.

El motiu d'aquesta desconstrucció del objectius del PTI, recordem-ho, és verificar que el sistema d'indicadors de què disposem s'hi relaciona estretament i tenir una base de partida per millorar-lo en el futur, amb la finalitat de dotar el PTI d'una lògica de pla estratègic. Durant l'elaboració d’aquest informe hem avançat en aquesta primera fase.

Però en aquest estadi, vist l'anàlisi anterior, podem confirmar que els actuals indicadors del PTI, sempre entesos com a mesures indirectes, però significatives dels fenòmens reals que volem estudiar, no estan gaire lluny del que busquem de forma ideal, especialment si tenim en compte les informacions realment disponibles a un cost eficient.

Canvis respecte de les versions anteriors Si bé aquesta feina ha de prosseguir i la part ja feta no és suficient per reconsiderar el sistema d'indicadors actual, el procés ens ha aportat una reflexió sobre la naturalesa de la feina de seguiment científic en el cas del PTI, sobre la complexitat dels fenòmens que estan a la base de la sostenibilitat, sobre la finalitat que ha de tenir sintetitzar la informació, sobre l'esforç de comunicació pública, etc. En definitiva, ens ha enriquit com a equip de redacció d'aquest informe i ens ha fet reconsiderar algunes coses en relació amb la presentació dels informes dels anys anteriors, que exposem a continuació.

a) Supressió de la menció a la darrera dada disponible de la sèrie que compon l'indicador. En la major part dels casos la xifra per si sola té poc valor i és la sèrie sencera, com més llarga millor, allò que ens permet avaluar el comportament de la variable.

b) Reforçament de la utilització d'una imatge gràfica com a element central de la presentació de cada indicador. L'opció triada per presentar gràficament una variable no és banal i algunes s'han reconsiderat intentant centrar-les en l’aspecte més rellevant, normalment la seva tendència a llarg termini.

c) S'ha minimitzat la menció sobre la tendència desitjable d'un indicador i s'han suprimit les referències per justificar aquest caràcter desitjable. Hem d'entendre cada indicador dins un sistema conjunt que avalua la sostenibilitat a Menorca, com hem exposat més amunt. El caràcter desitjable d'una tendència concreta

14

s'ha d'entendre fonamentada en la seva contribució positiva o negativa a la sostenibilitat general.

d) S'ha concentrat tota la interpretació sobre l'evolució de la variable en un apartat que hem denominat “tendència observada i estat de la qüestió”. Aquests dos termes permeten clarificar la interpretació en els múltiples casos en què trobem tendències d'un signe en un context socioambiental de signe contrari, o canvis de tendències massa curts per ser convincents.

e) Modificació del sistema d'icones que de forma ràpida informen sobre el punt anterior, és a dir, sobre la tendència observada i l'estat de la qüestió. La tendència creixent o decreixent s'indica amb una fletxa, i el color verd, groc o vermell expressa el judici sobre si això és positiu o negatiu o poc definit. L'estat de la qüestió se segueix indicant amb una emoticona, i la seva expressió i el seu color expressen la valoració sobre el tema.

f) Reducció d'algunes taules i mapes, que complementaven la informació però també la tornaven complicada. En molts casos hem suprimit les comparacions entre municipis, que no tenen sentit quan les variables en qüestió no poden ser avaluades des del punt de vista de l'actuació municipal.

g) Supressió de la taula resum d'icones, perquè l'experiència ens ha mostrat que propicia una lectura selectiva del informe massa sovint allunyada de l'objectiu de comprensió general que perseguim.

Amb aquests canvis no només volem millorar la presentació de l'informe i facilitar la seva comprensió al gran públic, sinó també i sobretot ajustar-nos més a l'esperit d'allò que un sistema d'indicadors com aquest pot oferir. Acostar-nos més al fons, al fonament que va determinar la inclusió d'un sistema d'indicadors en el PTI, fet que en el seu moment fou prou innovador, almenys en aquestes latituds. El principi que hi ha a la base és el d'adquirir un compromís de transparència en els programes d'actuació pública; no només en relació amb el seu compliment administratiu -és a dir, executant els pressupostos previstos, publicant els instruments legals necessaris, prenent mesures concretes, etc.-, sinó un compromís en relació amb els seus efectes sobre la realitat, un compromís sobre els resultats finals del programa esmentat envers els objectius declarats.

Classificació dels indicadors

Com s’ha esmentat, el PTI estableix un llistat de 33 d’indicadors bàsics de càlcul obligatori, indicats en cada cas amb les sigles IO (Indicador Obligatori). D’aquests 33 indicadors, sis no es poden calcular ja que no existeixen o no s’han trobat les dades per a Menorca. Aquesta llista va ser ampliada pel mateix Consell Insular durant l’elaboració del sistema d’indicadors del 2003 i per part de l’OBSAM amb ocasió de l’informe de 2004. Aquests nous indicadors corresponen al grup d’indicadors no obligatoris (INO).

A l’hora de fer la selecció dels indicadors es valora que compleixin les característiques necessàries per tal que siguin eficaços: mesurable, fàcil d’obtenir, comprensible, fàcilment utilitzable, sensible als canvis, útil i dotat de consistència científica.

15

La classificació dels indicadors s’ha realitzat seguint els criteris marcats a l’article 10 del Pla Territorial Insular, que divideix els indicadors en: indicadors socioeconòmics (demogràfics, econòmics i socials) i indicadors ambientals (pressió, estat, resposta). Aquesta subdivisió dels indicadors ambientals en pressió, estat, resposta va ser formulada inicialment per l’Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament (OCDE), i es poden definir de la següent manera:

Pressió: els indicadors de pressió descriuen els impactes exercits, tant directament com indirectament, per les activitats humanes sobre el territori.

Estat: els indicadors d’estat mostren la qualitat del territori. Són indicadors que donen una visió conjunta de la situació del medi i de la seva evolució, i no de les pressions que s’exerceixen sobre ell.

Resposta: els indicadors de resposta indiquen en quina mesura reacciona la societat (institucions, administracions, col·lectius, sectors econòmics, etc.) als canvis que es produeixen sobre el territori i les preocupacions que generen. S’entén per resposta de la societat les accions individuals o col·lectives que tenen per objectiu evitar, atenuar o corregir les repercussions negatives sobre el territori degudes a les activitats humanes.

Els indicadors obligatoris, que actualment no ha estat possible calcular per manca de dades i que no hi ha perspectives de poder-ho fer a curt o mig termini, són els sis següents:

Activitats innovadores

Relació entre el preu mitjà de l’habitatge i l’ingrés mitjà familiar

Temps perdut en congestió de trànsit

Superfície de sòls contaminats

Consum industrial d’aigua per ocupació

Generació de residus sòlids industrials

Estructura de les fitxes dels indicadors

El nucli central del document el constitueixen les fitxes dels 60 indicadors. Aquestes fitxes recullen la informació necessària per a la interpretació de cada indicador de manera esquemàtica. Cada fitxa s’estructura de la següent manera:

DEFINICIÓ DE L’INDICADOR

Primera part de la fitxa, en la qual es defineix l’indicador. Inclou els següents apartats:

Indicador: Nom que rep l’indicador. A més s’especificarà si es tracta d’un indicador obligatori segons l’article 10 del Títol I de Disposicions Generals (IO) o és un indicador addicional i per tant no obligatori (INO)

Definició: Explicació dels elements analitzats mitjançant l’indicador.

Unitats: Indica les unitats de mesura del resultat de l’indicador.

16

Mètode de càlcul: Recull la metodologia a seguir per poder realitzar el càlcul de l’indicador.

Periodicitat de càlcul: Indica cada quant de temps s’ha de realitzar el càlcul de l’indicador. Normalment serà anual, exceptuant els casos en què les dades només estiguin disponibles amb una periodicitat superior.

Àmbit territorial: Tots els indicadors seran d’àmbit insular ja que el PTI té un àmbit d’aplicació insular. Els indicadors en què les dades ho permetin se subdividiran en termes municipals si els resultats aporten informació d’interès. D’altra banda, s’utilitzaran dades d’àmbit balear o superior per tal de comparar el valor de l’indicador amb altres territoris quan les dades estiguin disponibles.

Font: Institucions, organismes o entitats de les quals s’obté la informació.

Elaboració: Indica l’entitat que ha calculat l’indicador a partir de la font descrita anteriorment, en aquest cas l’Observatori Socioambiental de Menorca.

VARIABLE DE L’INDICADOR

Segona part de la fitxa on es defineix el valor de l’indicador, la tendència, etc. S’inicia amb un gràfic que il·lustra els valors que ha seguit l’indicador al llarg del temps per tal de facilitar la interpretació.

Tendència desitjable: Especifica la tendència que hauria de mostrar l’indicador des d’una lògica de sostenibilitat, i és una orientació per centrar el comentari que en fem des de l’OBSAM.

Tendència observada i estat de la qüestió: És un comentari de l’OBSAM sobre la tendència que ha seguit l'indicador durant el període estudiat i alguna interpretació de la sèrie, del seu context i de les possibles causes i/o conseqüències.

Observacions: S’afegeix, si es creu necessari, algun comentari respecte del càlcul o la correcta interpretació tècnica de l’indicador.

Taules, i gràfics addicionals. Tercera part de la fitxa en la qual s’inclouen les taules de dades i altres gràfics complementaris a fi de poder disposar de tota la sèrie de valors amb el màxim detall i possibilitar altres càlculs o anàlisis amb els valors de l’indicador.

El context socioeconòmic i ambiental: de 2003 a 2013

Del que hem dit fins ara es desprèn que el sistema d'indicadors del PTI deriva, d'una forma més o menys indirecta, de la filosofia i dels fonaments científics que van propiciar el pla que coneixem, van influir les seves normes i van formar part del context sociopolític dels anys en què aquest pla es va gestar i aprovar. El mateix PTI ha previst la seva possibilitat de revisió al cap de deu anys, o sigui en 2013. Aquesta xifra, deu anys, també ens informa clarament sobre la naturalesa estratègica del pla i sobre l'escala temporal dels fenòmens que vol determinar. S'ha de revisar per adaptar-lo als canvis de tipus estructural de la societat, i això és, en definitiva, un reconeixement dels límits de la seva capacitat d'intervenció com a instrument d'ordenació del territori.

17

És aquesta característica, la seva escala temporal, la que fa que el PTI sigui el principal instrument d'actuació de la Reserva de Biosfera. Com es desprèn d'una lectura atenta de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera (feta deu anys abans de l'aprovació del PTI) i de tants estudis posteriors sobre el tema, la sostenibilitat local vindrà determinada pel model de relació entre la població i el patrimoni natural que s'estableixi a llarg termini a Menorca.

Aquesta és una qüestió clau i de la major importància per abordar la lectura dels indicadors del PTI vistos en conjunt, per treure'n conclusions i, en definitiva, per encaixar-los de forma útil en el procés de revisió del PTI que s'ha d'iniciar.

Moltes coses han canviat entre 2003 i 2012. El context sociopolític actual està molt determinat pels efectes locals de la crisi financera internacional. Alguns indicadors del PTI reflecteixen, en part, aquesta realitat i se'n fan ressò molt clarament. Però d'altres, lògicament, no gaire o gens; simplement perquè no hi tenen res a veure. Aquest és un fet sobre el qual convé reflexionar, perquè també podem dir, sense por a equivocar-nos, que poques coses han canviat entre 2003 i 2012.

Convé reflexionar sobre aquesta virtut d'un sistema d'indicadors de la sostenibilitat: estan preestablerts per guanyar valor amb el temps. Molt sovint no ens mostren allò que voldríem veure en aquell moment; però al cap dels anys ens mostren coses que no imaginàvem que podien succeir o que volíem saber, i ens ensenyen a ser prudents.

Enmig de l'actual crisi, que determina, com hem dit, el context sociopolític i per tant l'anàlisi de la realitat i el debat social sobre les actuacions públiques, és molt important diferenciar l'escala temporal dels fenòmens que observem: alguns responen a cicles llargs i a tendències de fons, i són susceptibles de ser condicionats pel PTI (i per la seva revisió), però altres són de més curt termini i requereixen instruments d'intervenció d'un altre tipus. Esperem que el present informe contribueixi a clarificar coses com aquesta en la mesura possible.

I esperem que serveixi per difondre un coneixement més precís del que està passant en el tros de biosfera del qual és responsable la població de Menorca.

19

3. SISTEMA D’INDICADORS DEL PLA TERRITORIAL INSULAR

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.1. Taxa de creixement de la població

21

1.1.1. TAXA DE CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ (IO) Definició: Variació de la població de dret, és a dir, variació del nombre de persones

empadronades a l’illa Mètode de càlcul:

Unitats: % respecte any anterior Periodicitat de càlcul: Anual Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal Fonts: Institut Balear d’Estadística (IBESTAT) (dades del Padró Municipal d’Habitants), Instituto Nacional de Estadística (INE), EUROSTAT. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0,00,51,01,52,02,53,03,54,04,55,0

1999-2000

2000-2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

2007-2008

2008-2009

2009-2010

2010-2011

%

Gràfic 1. Taxa de creixement de la població de dret a Menorca, 1999-2011. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Valors al voltant del zero. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Desacceleració del ritme de creixement de la població, amb valor encara lleugerament positiu. En base a l’anàlisi de les sèries històriques disponibles, el creixement vegetatiu justificaria fins a un 0,5% del creixement poblacional i quedaria la resta a expenses del moviment migratori. La taxa de creixement de la població es manté en el mateix baix nivell de l’any anterior, el que confirma la desacceleració de les altes taxes assolides al llarg de la última dècada. Fins al 2008 la taxa de creixement s’havia mantingut per damunt del 2% anual, amb cotes màximes per damunt del 4,5% els anys 2002 i 2005. És a partir del 2008 quan s’inicia la frenada de l’increment de població, que el 2011 s’estableix en el 0,52% de creixement respecte de la població del 2010. Amb tota probabilitat la crisi econòmica internacional dels darrers anys és el principal culpable d'aquesta desacceleració, i fa que molta de la població nouvinguda a la darrera dècada, hagi emigrat cap a altres territoris o hagi tornat al seu lloc d'origen.

( ) 100 Pob

Pob Pob població creixement de Taxa1

1a∗

−=

any x-

ny x-any x


22

Taules i gràfics Municipis 1999-

2000 2000- 2001

2001-2002

2002-2003

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

2007- 2008

2008- 2009

2009-2010

2010-2011

Alaior 2,23 3,98 3,88 2,69 1,35 4,37 3,02 0,44 1,79 1,36 1,53 2,14 Ciutadella 2,61 3,41 4,37 2,69 2,63 3,45 1,84 2,00 2,42 1,62 0,30 0,23 Ferreries 2,01 1,80 3,10 0,66 1,12 1,80 1,36 1,94 1,18 1,13 -1,05 2,10 Es Migjorn Gran 1,06 4,88 1,83 -0,82 6,91 8,38 6,67 1,00 0,26 0,07 1,05 -0,84 Es Mercadal 7,18 5,28 8,08 3,45 5,20 10,69 5,85 7,42 6,12 3,08 2,00 0,19 Es Castell 3,90 2,72 4,00 1,07 0,63 5,29 0,47 2,06 1,25 2,18 0,43 0,81 Maó 2,04 3,47 4,98 3,49 1,80 4,27 0,81 1,40 2,19 0,76 -0,26 -0,37 Sant Lluís 3,24 5,26 6,31 6,06 3,66 8,47 5,40 3,75 4,52 4,37 2,96 2,40 MENORCA 2,67 3,55 4,65 2,88 2,23 4,62 2,00 2,04 2,44 1,60 0,50 0,52

Taula 1. Taxa de creixement de la població de dret a Menorca per municipis, 1999-2011. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM Municipis 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Alaior 7.229 7.390 7.684 7.982 8.197 8.308 8.671 8.933 8.972 9.133 9.257 9.399 9.600Ciutadella 22.341 22.925 23.706 24.741 25.406 26.073 26.972 27.468 28.017 28.696 29.160 29.247 29.315

Ferreries 3.981 4.061 4.134 4.262 4.290 4.338 4.416 4.476 4.563 4.617 4.669 4.620 4.717Es Migjorn Gran 1.136 1.148 1.204 1.226 1.216 1.300 1.409 1.503 1.518 1.522 1.523 1.539 1.526

Es Mercadal 2.896 3.104 3.268 3.532 3.654 3.844 4.255 4.505 4.838 5.134 5.292 5.398 5.408Es Castell 6.260 6.504 6.681 6.948 7.022 7.066 7.440 7.475 7.629 7.724 7.892 7.926 7.990

Maó 22.725 23.189 23.993 25.187 26.066 26.536 27.669 27.893 28.284 28.904 29.125 29.050 28.942Sant Lluís 4.257 4.395 4.626 4.918 5.216 5.407 5.865 6.182 6.414 6.704 6.997 7.204 7.377MENORCA 70.825 72.716 75.296 78.796 81.067 82.872 86.697 88.435 90.235 92.434 93.915 94.383 94.875

Taula 2. Evolució de la població de dret a Menorca, 1999-2011. Unitats: Nombre de persones empadronades a 1 de gener de cada any. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

Àmbits geogràfics

1999- 2000

2000- 2001

2001- 2002

2002-2003

2003- 2004

2004- 2005

2005- 2006

2006- 2007

2007- 2008

2008- 2009

2009-2010

2010-2011

Eu-27 0,24 0,21 0,17 0,41 0,44 0,48 0,42 0,42 0,48 0,40 0,29 0,20 Espanya 0,74 1,52 1,75 2,10 1,13 2,11 1,36 1,10 2,12 1,27 0,59 0,36

Illes Balears 2,90 3,90 4,36 3,31 0,81 2,94 1,82 2,96 4,09 2,10 0,97 0,64 Menorca 2,67 3,55 4,65 2,88 2,23 4,62 2,00 2,04 2,44 1,60 0,50 0,52

Taula 3. Comparació de la taxa de creixement de la població de dret amb altres àmbits geogràfics, 1999-2011 (Europa amb 27 països membre vs Espanya vs Illes Balears vs Menorca). Fonts: INE, IBESTAT i EUROSTAT. Elaboració: OBSAM

Nota: Els valors europeus dels anys 2009 a 2010 són provisionals. En les dades del 2010 i 2011 hi ha trencament de sèries per desajustos metodològics en les xifres d’alguns països.


23

94.875

60.000

65.000

70.000

75.000

80.000

85.000

90.000

95.000

100.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nom

bre

de p

erso

nes

Gràfic 2. Evolució de la població de dret a Menorca, 1999-2011. Font IBESTAT. Elaboració: OBSAM

-1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Alaior Ciutadella Ferreries Es MigjornGran

Es Mercadal Es Castell Maó Sant Lluís

%

1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

Gràfic 3. Taxa de creixement de la població de dret a Menorca per municipis, 1999-2011. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.2. Taxa de migració neta

24

1.1.2. TAXA DE MIGRACIÓ NETA (IO) Definició: Variació de la població de dret deguda a altes i baixes per residència en els

padrons municipals, per cada mil habitants. Mètode de càlcul:

Taxa de migració neta = ( Saldo migratori net / població de dret ) * 1000

on, Saldo migratori net = Altes per residència - Baixes per residència

Unitats: Persones per mil habitants Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Institut Balear d’Estadística (IBESTAT). Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

-10

0

10

20

30

40

50

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

pers

ones

per

cad

a 10

00 h

abita

nts

Gràfic 1. Taxa de migració neta a Menorca, 1998-2011. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM Tendència desitjable >> L’estabilitat amb valors propers al 0%. Tendència observada i estat de la qüestió >>

La tendència del saldo migratori net dels darrers tres anys es manté lluny dels alts nivells assolits anteriorment. La tendència va anar en augment fins l'any 2001 i a partir del 2002 es dóna una forta reducció que continuarà fins al 2010, però és el 2009 quan assoleix nivells més assumibles i desitjables. Destaca la important disminució al període 2009/10: si entre els anys 1997 i 2008 el saldo migratori va assolir xifres d’entre les 1.300 a 2.800 persones, durant el 2009 el saldo migratori ja va patir una davallada del 77,96% que el va situar en les 303 persones; i encara més, el 2010 ha davallat fins a un 216,83%, amb un saldo migratori negatiu: per primera vegada en els darrers setze anys, durant el 2010 varen marxar de l’illa 354 persones més de les que varen arribar. Durant el 2011 el saldo migratori torna a reprendre valors positius, però encara molt inferiors als observats en l’última dècada.


25

Taules i gràfics

Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Taxa de migració neta 19,0 22,2 33,1 37,4 34,8 31,3 26,0 23,1 22,4 20,8 14,9 3,2 -3,8 3,0

Taula 1. Taxa de migració neta a Menorca, 1998-2011. Unitats: persones per cada 1.000 habitants. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

Any 97/98 98/99 99/00 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08 08/09 09/10 10/11

Variació anual (%) 168,3 19,7 53,1 17,1 -2,5 -7,5 -15,0 -7,1 -1,2 -5,2 -26,7 -78,0 -216,8 181,4

Taula 2.Variació anual del saldo migratori a Menorca, 1998-2011. Unitats: %. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM

Illes Balears Altres CCAA Estrangers TOTAL Anys Altes Baixes Total Altes Baixes Total Altes Baixes Total Altes Baixes Total1988 815 815 0 1856 681 1.175 124 0 124 2.795 1.496 1.2991989 1.012 1.004 8 1.826 927 899 202 0 202 3.040 1.931 1.1091990 1.065 1.095 -30 1.496 1.427 69 230 0 230 2.791 2.522 269 1991 750 794 -44 843 1.074 -231 109 0 109 1.702 1.868 -166 1992 966 1.091 -125 986 1.237 -251 102 13 89 2.054 2.341 -287 1993 1.034 1.118 -84 889 1.017 -128 113 30 83 2.036 2.165 -129 1994 1.017 1.029 -12 1.080 772 308 68 31 37 2.165 1.832 333 1995 924 969 -45 1.234 838 396 71 12 59 2.229 1.819 410 1996 918 987 -69 981 699 282 38 0 38 1.937 1.686 251 1997 927 934 -7 1.148 763 385 111 0 111 2.186 1.697 489 1998 1.099 1.179 -80 1.957 828 1.129 263 0 263 3.319 2.007 1.3121999 1.200 1.216 -16 2.420 1.138 1.282 304 0 304 3.924 2.354 1.5702000 1.403 1.443 -40 2.857 1.231 1.626 818 0 818 5.078 2.674 2.4042001 1.381 1.392 -11 2.963 1.455 1.508 1.319 0 1.319 5.663 2.847 2.8162002 1.643 1.759 -116 3.204 1.885 1.319 1.600 57 1.543 6.447 3.701 2.7462003 1.816 1.863 -47 3.241 2.398 843 1.783 39 1.744 6.840 4.300 2.5402004 1.774 1.821 -47 3.194 2.436 758 1.553 106 1.447 6.521 4.363 2.1582005 1.968 2.079 -111 3.064 2.471 593 1.681 159 1.522 6.713 4.709 2.0042006 2.044 2.174 -130 3.232 2.763 469 1.824 184 1.640 7.100 5.121 1.9792007 2.085 2.206 -121 3.579 3.142 437 1.843 282 1.561 7.507 5.630 1.8772008 2.113 2.239 -126 3.443 2.998 445 1.627 571 1.056 7.183 5.808 1.3752009 2.171 2.316 -145 3.147 3.305 -158 1.107 501 606 6.425 6.122 303 2010 2.148 2.209 -61 3.162 3.425 -263 842 872 -30 6.152 6.506 -354 2011 2.119 2.292 -173 3.540 3.610 -70 837 306 531 6.496 6.208 288

Taula 3. Evolució dels moviments migratoris a Menorca, 1988-2011. Unitats: persones. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM


26

-1.000

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Núm

. de

pers

ones

Altes Baixes Total

Gràfic 2. Altes, baixes i saldo migratori net a Menorca, 1997-2011. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

-500

0

500

1.000

1.500

2.000

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Núm

de

pers

ones

Illes Balears Altres CCAA Estrangers

Gràfic 3. Taxa de creixement de la població, 1997-2011. Font: IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.3. Densitat de població

27

1.1.3. DENSITAT DE POBLACIÓ (IO) Definició: Relació entre el nombre de persones i el territori disponible. Es calcula per a la

població de dret i per a la població de fet. Mètode de càlcul:

Densitat de població de dret = habitants de dret/superfície total Densitat de població de fet = habitants de fet/superfície total

Com a superfície de Menorca s'utilitza el valor de 694'4Km2 calculat a partir dels sistemes d'informació geogràfica de l'OBSAM. D'igual manera s'utilitza per a la totalitat dels municipis de l'illa.

La població de fet per municipis s’obté a partir de la mitjana anual de la població de fet per el conjunt de Menorca, distribuïda de forma proporcional a la generació de residus municipal.

Unitats: Habitants/Km2 Periodicitat de càlcul: Anual Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal Font: Institut Balear d’Estadística (IBESTAT), EUROSTAT i OBSAM Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

137

99

155

126

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

hab/

Km

2

DRET FET

Gràfic 1. Evolució de la densitat de població de dret i de fet a Menorca 1998-2011. Font: IBESTAT i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Manteniment per a la població de dret i de fet. La tendència general ve determinada per l’augment de la població empadronada. La densitat de població de dret (136,6 hab/Km2) és força elevada en comparació a la mitjana espanyola (92,9 hab/Km2, dada 2010) i continua en augment any rere any, tot i que els dos darrers anys l’augment ha estat molt lleu i apunta més bé a una estabilització. El municipi amb major densitat de població continua essent es Castell (687,9 hab/Km2) i la densitat més baixa la trobem al municipi des Mercadal (39,5 hab/Km2). Pel que fa a la població de fet, la densitat ha augmentat respecte de l'any anterior en dues persones, amb 155 hab/Km2. També per la població de fet, es Castell és el municipi amb major número d'habitants per Km2 de Menorca, seguit de lluny dels municipis de Sant Lluís i Maó. Els municipis que més variació relativa presenten entre l’hivern i l’estiu són es Mercadal, Sant Lluís i es Migjorn, ja que durant l’estiu dupliquen sobradament la densitat de l’hivern.


28

Taules i gràfics

Densitat població dret (hab/Km2) Municipis 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Alaior 66 67 70 73 75 76 79 81 82 83 84 86 87 Ciutadella 120 123 127 133 137 140 145 148 151 154 157 157 158 Es Castell 539 560 575 598 605 608 641 644 657 665 679 682 688 Ferreries 60 62 63 65 65 66 67 68 69 70 71 70 71 Maó 194 198 205 215 223 227 236 238 242 247 249 248 247 Es Mercadal 21 23 24 26 27 28 31 33 35 37 39 39 39 Es Migjorn 35 35 37 38 38 40 43 46 47 47 47 47 47 Sant Lluís 123 127 134 142 151 156 169 179 185 194 202 208 213 MENORCA 102 105 108 113 117 119 125 127 130 133 135 136 137

Taula 1. Evolució de la densitat de la població de dret municipal, 1999-2011. Fonts: IBESTAT i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

Densitat de població de fet (hab/km2)

Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís MENORCA anual 90 171 486 61 203 65 73 230 136 estiu 127 239 593 69 238 105 117 341 184

1999

hivern 53 101 378 53 166 24 28 117 87 anual 96 167 499 92 254 68 81 252 150 estiu 131 225 570 120 297 108 131 369 198

2000


2001


2002


2003


2004


2005


2006


2007


2008


2009


2010


2011

hivern 63 141 479 63 219 31 58 173 116

Taula 2. Evolució de la densitat de població de fet municipal, 1999-2011. Font i elaboració: OBSAM.


29

Densitat població dret (hab/Km²) Àrea 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Illes Balears 165 171 177 184 191 192 198 201 207 216 220 222 Menorca 102 105 109 114 117 120 125 127 130 133 135 136 España 79 80 80,5 82 83 84 86 87 90 91 92,6 93 Eu-27 - 112,3 112,5 112,8 113,3 113,9 114,3 114,8 115,5 116 - -

Taula 3. Comparació de la densitat de població. Illes Balears, Menorca, Espanya i Europa amb 27 països membre. Font: INE, IBESTAT, EUROSTAT, OBSAM. Elaboració: OBSAM

Nota: no hi ha dades de l'EUROSTAT dels anys 1999 i 2009 - 2010.

0

100

200

300

400

500

600

700

Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís MENORCA

hab.

fet/k

m2

Mitjana estiu Mitjana hivern Mitjana anual

Gràfic 2. Densitat de població de fet: mitjana estiu, mitjana hivern i mitjana anual, any 2011. Font i elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.4. Pressió Humana Diària

30

1.1.4. PRESSIÓ HUMANA DIÀRIA (INO) Definició: Mesura el nombre de persones que es troben diàriament a Menorca sense

diferenciar entre població resident, turistes, treballadors temporals, etc.

Mètode de càlcul:

Se sumen les persones que entren i es restem les persones que surten cada dia de l'illa al saldo de població del dia anterior. Així s'obtenen les variacions diàries de la població a Menorca. Com a hipòtesi de partida s'agafa el cens d'1 de gener de 1996. A començaments de cada nou any s’incorpora a la sèrie la variació natural de la població (naixements menys defuncions). Aquest sistema només compta la pressió humana superior a una jornada, perquè pren la variació sobre el dia anterior. És a dir, que es basa en aquelles persones que passen una nit com a mínim a l'illa. Això exclouria els visitants de creuers, però donat que aquests també exerceixen una pressió i un efecte econòmic damunt l'illa, se'ls atribueix un dia sencer d'estada. Per a més informació sobre aquest indicador es pot consultar "La població estacional de Menorca 1977-2002" que es troba a l'apartat de DOCUMENTS D'INTERÈS al web www.obsam.cat

Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

76.494

185.633

79.755

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

Gen

er

Febr

er

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Nom

bre

de p

erso

nes

1996 2001 2007

2009 2010 2011

Gràfic 1. Evolució de la pressió humana mensual a Menorca 1996-2011. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat global, que pot contemplar un augment de la temporada baixa sense que suposi un increment global de la pressió humana.

Tendència observada i estat de la qüestió >>

Augment de la mitjana anual. La mitjana anual de la sèrie Pressió Humana Diària (PHD) al 2011 ha augmentat un 1,67% respecte de 2010 i ha arribat a superar el rècord de 2001. Aquell any es van sumar dos fenòmens de gran intensitat: una temporada turística de molta afluència de visitants i una forta immigració de treballadors. Els anys posteriors han estat marcats per l'estabilització del nombre de turistes anuals (que des del 2000 se situava per damunt del milió de turistes i el 2009 va davallar del milió) i la moderació de l'arribada d'immigrants, (que segueix

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.4. Pressió Humana Diària

31

creixent però a un ritme més suau, i en particular durant 2009 va sofrir una forta davallada). El que ha acabat situant la mitjana de l’any 2011 per damunt de la de 2001 és l’evolució creixent de les mitjanes de temporada baixa, que presenten enguany un increment del 10% respecte la de 2001, mentre que la mitjana de temporada alta és un 4% inferior. La relació d’ambdues mitjanes indica també una disminució de l’estacionalitat pel que fa a la component poblacional. Si es considera la mitjana per tres anys de les diferències entre temporada alta i baixa, l’any 2011 se situa just per sota de les 51.000 persones, mentre que el rècord històric se situa en les 67.500 persones de més durant les temporades altes dels anys 1999 a 2001. Cal considerar que aquestes xifres són mitjanes, i per la seva naturalesa tendeixen a suavitzar les cotes assolides en la sèrie de pressió humana diària.

Taules i gràfics

PRESSIÓ HUMANA - MITJANES MENSUALS TOTAL MENORCA Mes 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Gener 67.377 62.163 56.530 54.094 66.306 70.084 71.722 61.865 62.745 62.904 63.598 71.743 74.619 75.062 79.430 76.494Febrer 68.074 63.081 57.116 55.299 67.474 71.316 73.515 63.142 63.796 64.541 65.456 73.564 76.163 76.920 80.808 78.955Març 68.929 65.513 58.172 56.890 68.579 72.092 76.848 64.546 65.266 67.334 67.132 75.706 79.447 78.343 83.141 80.821Abril 73.112 69.105 65.261 62.533 78.570 83.061 81.309 72.396 71.831 69.683 74.060 81.310 81.943 83.550 85.895 85.743Maig 103.545 101.806 101.314 102.766 114.502 118.341 116.932 106.523 103.163 101.473 101.616 106.500 106.963 101.669 104.365 103.537Juny 117.723 116.905 116.052 126.214 136.397 141.208 139.133 130.458 126.713 125.291 128.312 132.999 129.124 123.857 128.754 131.464Juliol 132.719 132.999 132.498 143.997 156.069 160.265 156.741 151.661 146.052 146.260 151.670 158.179 153.515 150.147 155.527 160.546Agost 148.147 150.326 150.068 162.333 173.499 177.340 174.441 171.219 167.000 170.422 175.686 180.009 175.479 171.937 179.851 185.633

Setembre 116.027 113.871 115.519 129.190 137.524 141.379 130.295 122.518 122.381 124.525 126.429 129.964 125.059 123.840 124.444 129.630Octubre 88.755 86.332 87.867 101.466 106.788 106.971 96.406 93.839 91.708 91.294 93.750 97.014 94.362 95.255 92.680 96.253

Novembre 62.851 57.487 54.115 66.993 70.105 72.587 63.126 64.772 65.028 66.837 72.909 77.038 78.163 82.204 79.549 82.272Desembre 61.460 56.094 53.121 65.244 68.537 70.907 60.982 62.005 62.092 63.155 70.656 73.513 74.226 78.395 75.591 79.755

ANUAL 92.526 89.862 87.546 94.210 103.873 107.397 103.700 97.352 95.813 96.398 99.538 105.046 104.247 103.650 106.055 107.831T. alta 117.830 117.058 117.235 127.661 137.469 140.913 135.668 129.401 126.187 126.562 129.601 134.139 130.790 127.827 130.984 134.554

T. baixa 66.944 62.215 57.365 60.206 69.907 73.325 71.202 64.773 65.105 65.734 68.977 75.470 77.412 79.073 80.713 80.665

Taula 1. Evolució de les mitjanes mensuals de la Pressió Humana Diària 1996-2011. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

140.913134.554

73.32580.665

107.397 107.831

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nom

bre

de p

erso

nes

Mitjana T.alta Mitjana T.baixa Mitjana anual

Gràfic 2. Evolució de les mitjanes anual, temporada alta i temporada baixa de la pressió humana diària a Menorca 1996-2011. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.1. Demogràfic 1.1.5. Variació estacional de la població municipal

32

1.1.5. VARIACIÓ ESTACIONAL DE LA POBLACIÓ MUNICIPAL (INO) Definició: Mesura el nombre de persones que es troben mensualment als diversos municipis

de Menorca, sense diferenciar entre població resident, turistes, treballadors temporals, etc.

Mètode de càlcul:

L'OBSAM va realitzar un estudi en què es comprova la bona correlació entre la població que es troba damunt l'illa i la generació de residus totals a l'illa. Les dades de pressió humana diària són d'àmbit insular i per poder distribuir aquestes dades insulars entre els diversos municipis de l'illa s'utilitza la relació entre la generació de residus de cada municipi respecte de les dades de generació de residus del total de l'illa. S'atribueix aquest factor de cada municipi a les dades de pressió humana insular per obtenir així les dades de pressió humana municipal mensual.

PHD i,t = PHD Menorca,t * RSU i,t / RSU Menorca,t

i = 1,...,8 municipis de Menorca ; t = 1,...,12 mesos de l’any

PHDMenorca,t : Mitjana mensual de la pressió humana diària a Menorca, mes t RSUMenorca,t : Total mensual de residus sòlids urbans generats a Menorca, mes t

Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular i municipal. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci per a la Gestió de Residus Sòlids Urbans a Menorca. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov dec

Nom

bre

de p

erso

nes

Alaior Ciutadella Es Castell FerreriesMaó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís

Gràfic 1. Evolució mensual de la pressió humana a Menorca, any 2011. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci per a la Gestió de Residus Sòlids Urbans a Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat. Ens remetem a la tendència desitjada sobre el total insular (1.1.4. Pressió humana diària).


Augment de la mitjana anual a Ciutadella i es Castell, disminució a Ferreries i es Mercadal, i en la resta de municipis manteniment o lleus variacions (< +/-2%). La mitjana anual de la pressió humana municipal, o el que és el mateix, la població de fet municipal, respecte de l’any anterior, ha augmentat a Ciutadella un 7,2% i as Castell un 2,4%, mentre que a Ferreries ha disminuït en un 10,2% i as Mercadal en un 2,2%. La


33

resta de municipis presenten variacions poc destacables que apunten a un manteniment dels nivells de l’any anterior. Considerant les mitjanes mensuals, els municipis de Maó, Ferreries i es Castell són els que menys variació estacional presenten, donat que el valor màxim no arriba a doblar el valor mínim mensual. En l’altre extrem se situa es Mercadal, on la mitjana del mes d’agost gairebé és sis vegades superior a la del mes de desembre, seguit dels municipis des Migjorn i Sant Lluís, amb mitjanes mensuals quasi quatre vegades superiors dins el mateix any. La resta de municipis durant el mes d’agost arriben a doblar les mitjanes mensuals mínimes enregistrades dins el 2011, excepte Maó i Ferreries, que no arriben a doblar-se.

Observacions: Aquest indicador correspondria al que anomenem població de fet municipal. El resultat

és una estimació, un valor aproximat que cal prendre de forma orientativa, però que reflecteix clarament la major o menor estacionalitat de cada municipi. Cal esmentar també que, al llarg dels anys considerats, el sistema de recollida de residus, la manera de fer-ne el recompte, així com el tractament de les dades ha anat variant i evolucionant cap a una gestió cada cop més normalitzada. Com a conseqüència d’aquestes variacions, es pot observar en la sèrie d’alguns municipis uns salts que realment no responen a canvis poblacionals. En qualsevol cas, les tendències i el pes poblacional real de cada municipi damunt el total de l’illa queda manifest. Per a més informació de les estimacions de la pressió humana municipal, salvant posteriors revisions i actualitzacions de les dades, vegeu la secció de documents d'interès de la web de l'OBSAM: La població estacional a Menorca i la seva relació amb la generació de RSU (Marí, S; Fullana, A.; Gallofré A.) http://www.obsam.cat/documents/comunicacions/Poblacio-estacional-Menorca-RSU.pdf

Taules i gràfics

PRESSIÓ HUMANA MENSUAL ANY 2011 Mes Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn St. Lluís

GENER 6.439 24.134 5.382 3.950 25.661 3.542 1.581 5.804 FEBRER 6.734 24.665 5.616 4.355 26.039 4.332 1.601 5.614

MARÇ 6.877 26.690 5.839 4.356 24.901 4.383 1.942 5.834 ABRIL 7.523 28.242 5.754 4.161 25.382 5.910 2.060 6.710 MAIG 9.774 36.115 6.223 4.487 26.399 7.225 3.026 10.288 JUNY 13.155 46.050 7.110 5.295 30.775 10.434 4.306 14.340

JULIOL 16.272 54.469 9.008 6.151 34.657 15.705 5.303 18.982 AGOST 18.461 63.135 9.969 6.689 39.376 20.476 5.958 21.569

SETEMBRE 12.936 44.436 6.970 4.991 30.591 11.427 4.169 14.110 OCTUBRE 9.291 31.775 6.042 4.220 27.653 6.039 2.534 8.698

NOVEMBRE 7.164 28.099 5.460 4.092 24.980 4.179 1.934 6.364 DESEMBRE 6.887 25.624 5.305 3.947 26.664 3.489 2.159 5.681

ANUAL 10.153 36.207 6.567 4.729 28.618 8.127 3.059 10.371

Taula 1. Pressió humana mensual municipal any 2011. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci per a la Gestió de Residus Sòlids Urbans a Menorca. Elaboració: OBSAM.


34

Mitjanes anuals de PHD

Any Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís1998 8.913 30.860 5.499 4.126 21.005 8.123 2.171 6.849 1999 9.899 31.754 5.650 4.008 23.717 8.844 2.366 7.972 2000 10.564 31.067 5.795 6.052 29.712 9.326 2.624 8.732 2001 11.044 33.713 6.212 6.531 29.553 8.947 2.837 8.561 2002 10.763 31.854 5.818 6.231 28.937 9.200 2.599 8.298 2003 10.170 30.100 5.450 5.798 26.412 8.521 2.718 8.182 2004 10.321 32.397 5.853 4.525 23.531 8.180 2.565 8.440 2005 9.513 32.384 5.816 4.547 24.575 8.305 2.649 8.610 2006 9.780 32.603 5.855 4.434 27.511 8.087 2.453 8.815 2007 10.656 33.933 6.090 4.718 28.773 8.842 2.547 9.488 2008 10.769 34.221 5.961 4.668 28.928 7.205 2.617 9.876 2009 8.903 33.601 6.008 4.654 29.675 7.919 2.798 10.092 2010 10.031 33.787 6.414 5.264 28.770 8.312 3.104 10.372 2011 10.153 36.207 6.567 4.729 28.618 8.127 3.059 10.371

Taula 2. Evolució de la mitjana anual de la pressió humana per municipis 1998-2011 (població de fet municipal). Unitats: persones. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci per a la Gestió de Residus Sòlids Urbans a Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

50

100

150

200

250

300

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov dec

Alaior Ciutadella Es Castell FerreriesMaó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís

Gràfic 2. Relació de les mitjanes mensuals respecte de la mitjana anual de la pressió humana municipal, any 2011. Fonts: AENA, Autoritat Portuària de Balears, D.G. Transport Aeri i Marítim del Govern Balear, Consorci per a la Gestió de Residus Sòlids Urbans a Menorca. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.1. PIB Local

35

1.2.1. PIB LOCAL (IO) Definició: Presentem l'increment del VAB a preus de mercat d'un any sobre l'altre a partir de

les estimacions indirectes elaborades pel Centre de Recerca Econòmica (CRE). El PIB no agrari o VAB no agrari de l'illa és la suma del VAB de tots els sectors productius excepte el de les activitats agroramaderes.

Mètode de càlcul:

Estimació indirecta feta pel CRE. El creixement del PIB és en termes reals calculat amb preus constants de 2008.

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Informe econòmic i social, Sa Nostra - Centre de Recerca Econòmica (CRE). Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

6

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010* 2011

% v

aria

ció

Indústria Construcció Serveis VAB no agrari

Gràfic 1. Taxa de variació anual del VAB. Font: Informe econòmic i social. Sa Nostra; CRE.

Elaboració: OBSAM.

2010*: Correspon a les estimacions obtingudes amb la nova base de dades per tal de que pugui servir de base per comparar les macromagnituds del 2011 (veure observacions).

Tendència desitjable >>

Considerar desitjable el creixement del PIB és el tòpic generalment acceptat. Però des de l’òptica de la sostenibilitat això és totalment discutible. Si considerem simultàniament quins són els béns i serveis que componen el PIB –i quins no el componen- més l’evidència que el model energètic actual, a nivell global, és insostenible, hauríem de concloure que la sostenibilitat econòmica s’ha de basar necessàriament en un decreixement controlat del PIB, com vénen defensant nombrosos especialistes d’arreu del món. Però, per altra banda, és evident que un decreixement volgut del PIB en termes quantitatius que apostés per un desenvolupament de tipus qualitatiu del benestar econòmic, en el marc d’una estratègia a llarg termini, és una cosa ben diferent de l’actual decreixement del PIB sobrevingut, indicador d’una recessió econòmica no volguda. Les conseqüències de la crisi actual són indesitjables també des del punt de vista de la sostenibilitat, especialment en el seu vessant social. Per resoldre aquest embolic teòric considerarem aquí que la tendència desitjable és un creixement molt moderat del PIB, en el


36

benentès que aquesta variable s’ha demostrat massa simplificadora per poder abordar la complexitat del que s’anomena desenvolupament sostenible. Es tracta més aviat d’un indicador de conjuntura econòmica i és poc útil per valorar tendències a llarg termini, que són les determinants en l’anàlisi de la sostenibilitat.


Un any més, la taxa de creixement del VAB total no agrari menorquí és negativa, tot i que amb una certa recuperació respecte de 2010. La construcció continua sent el sector econòmic que presenta més atonia tant a nivell insular com en el conjunt de totes les Illes, mentre que el sector serveis presenta una evolució tímidament positiva, resultat de la millora de la temporada turística respecte de 2010.

Observacions: Cal tenir en compte el canvi metodològic que ha portat a terme el Centre de Recerca

Econòmica (UIB-Sa Nostra) en la base de dades que fins l'any passat servia per realitzar l'estimació del Valor Afegit Brut de les Illes Balears. Això ha provocat una ruptura de la sèrie històrica, de manera que la nova sèrie comença el 2010 amb les reestimacions realitzades per a les macromagnituds del mateix any. Les dades del 2011, per tant, només són comparables amb la reestimació de les dades de 2010, de manera que les dades de 2010 antigues són comparables només amb les dels anys anteriors a la revisió.

Taules i gràfics

Sectors 2010 2011 Indústria -0,1 -0,9

Construcció -3 -3,2 Serveis -1,1 0,3

VAB no agrari -1,4 -0,4

Taula 1. Taxa de variació anual del VAB 2010 i 2011. Unitats: %. Font: CRE. Elaboració: OBSAM

Sectors 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Indústria 4,1 2,3 1,4 1,4 1,4 1,6 1,8 0,9 -2 -0,6

Construcció 5,5 2,3 1,7 2 2,9 2,5 2,4 0,5 -2,6 -2,5 Serveis 2,9 1,4 0,7 0,8 1,2 1,7 1,9 0,8 -1,8 -0,7

VAB no agrari 3,5 1,7 1 1,1 1,5 1,8 2 0,8 -2 -0,9

Taula 2. Taxa de variació anual del VAB 2001-2010, base de dades antiga. Unitats: %. Font: CRE. Elaboració: OBSAM

Sectors MALLORCA MENORCA PITIÜSES BALEARSINDÚSTRIA -1 -0,9 -0,3 -0,9

CONSTRUCCIÓ -3,1 -3,2 -1,4 -2,9 SERVEIS 0,7 0,3 2,5 0,9

VAB 0,1 -0,4 1,9 0,3

Taula 3. Taxa de variació anual del VAB per illes, 2011. Unitats: %. Font: CRE. Elaboració: OBSAM


37

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

MALLORCA MENORCA PITIÜSES BALEARS

INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS VAB

Gràfic 2. Taxa anual del VAB 2011. Font: CRE. Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.2. Diversitat Sectorial

38

1.2.2. DIVERSITAT SECTORIAL (IO) Definició: Aquest indicador mesura la composició de l'estructura laboral en diversos sectors

econòmics i per tant reflecteix la diversitat sectorial de l’economia. Relaciona el nombre de treballadors de cada sector d'activitat respecte del total de treballadors de l’economia. Els sectors definits són: agricultura, indústria, construcció i serveis.

Mètode de càlcul:

100 actiu en total rstreballado Núm. actiu en rstreballado Núm. Aportació X sector

X sextor ∗=

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

61,8 62,0 62,7 61,9 64,2 63,6 62,9 66,1 67,2 68,3 69,7

17,6 17,8 17,5 19,0 17,4 19,7 19,4 16,8 15,6 14,1 12,8

17,7 17,4 16,9 16,3 15,8 14,1 15,1 14,2 14,4 14,7 14,4

2,9 2,8 2,9 2,8 2,6 2,6 2,6 2,9 2,8 2,9 3,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

SECTOR PRIMARI

INDÚSTRIA

CONSTRUCCIÓ

SERVEIS

Gràfic 1. Evolució del percentatge de treballadors per sectors econòmics dins del total de treballadors afiliats a 31 de desembre de cada any, 2001-2011. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> L’important des d’una òptica de sostenibilitat no és tant quin pes té cada sector de l’economia dins del conjunt en un moment donat sinó, entre d’altres coses, si aquesta composició evoluciona cap a un monoconreu o cap a una major diversificació. Normalment es considera que una economia local serà més sostenible si presenta una més gran diversificació de les activitats (i dels riscos econòmics), però això no és una condició suficient i cal valorar els impactes, costos ambientals i l’ús de recursos naturals que es deriven de cadascuna de les activitats.


Augment del sector serveis, en detriment de la indústria i, en els darrers anys, del sector de la construcció. Per tant, la diversitat sectorial a Menorca disminueix de forma estructural i es pot dir que s’imposa un model econòmic cada cop més dependent del turisme. Tot i així és difícil de qualificar si aquesta estructura és més o menys sostenible ja que, com hem dit, dependrà dels impactes, costos ambientals i ús de recursos naturals de què es deriven les activitats. També cal dir que el sector serveis engloba molts tipus d’activitats econòmiques.


39

Observacions: Des de 1993 fins a 2008 s'utilitza la classificació nacional d'activitats econòmiques

CNAE-93. A partir del 2009 s’utilitza la nova classificació CNAE-09. Per a més informació referent a la nova classificació podeu consultar: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t40/clasrev&file=inebase&L=0

Taules i gràfics

SECTORS 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 PRIMARI 683 682 735 734 720 776 795 817 737 733 741

INDÚSTRIA 4.228 4.279 4.289 4.337 4.340 4.245 4.587 4.006 3.825 3.764 3.489 CONSTRUCCIÓ 4.214 4.378 4.463 5.041 4.770 5.930 5.915 4.748 4.126 3.624 3.112

SERVEIS 14.772 15.261 15.954 16.458 17.633 19.097 19.130 18.689 17.802 17.531 16.915 TOTAL 23.897 24.600 25.441 26.570 27.463 30.048 30.427 28.260 26.490 25.652 24.257

no consta 20 17 22 14

Taula 1. Nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social a 31 de desembre per sectors econòmics, 2001-2011. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

SECTORS 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 PRIMARI nd 713 732 758 733 786 nd 821 760 759 770

INDÚSTRIA nd 4.328 4.380 4.305 4.304 4.325 nd 4.198 3.837 3.818 3.668 CONSTRUCCIÓ nd 4.514 4.559 4.981 5.707 5.864 nd 5.489 4.578 3.953 3.457

SERVEIS nd 19.200 20.031 20.366 21.108 21.787 nd 22.627 21.320 21.012 20.790 TOTAL nd 28.755 29.702 30.410 31.852 32.762 nd 33.135 30.495 29.542 28.685

no consta nd 18 19 16

Taula 2. Mitjana anual de treballadors afiliats a la Seguretat Social per sectors econòmics, 2001-2011. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

SECTORS 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 PRIMARI 2,9 2,8 2,9 2,8 2,6 2,6 2,6 2,9 2,8 2,9 3,1

INDÚSTRIA 17,7 17,4 16,9 16,3 15,8 14,1 15,1 14,2 14,4 14,7 14,4 CONSTRUCCIÓ 17,6 17,8 17,5 19,0 17,4 19,7 19,4 16,8 15,6 14,1 12,8

SERVEIS 61,8 62,0 62,7 61,9 64,2 63,6 62,9 66,1 67,2 68,3 69,7 TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

Taula 3. Percentatge de treballadors afiliats a 31 de desembre de cada sector econòmic vers el total d’afiliacions a 31 de desembre, 2001-2011. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

SECTORS 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 PRIMARI nd 2,5 2,5 2,5 2,3 2,4 nd 2,5 2,5 2,6 2,7

INDÚSTRIA nd 15,1 14,7 14,2 13,5 13,2 nd 12,7 12,6 12,9 12,8 CONSTRUCCIÓ nd 15,7 15,3 16,4 17,9 17,9 nd 16,6 15,0 13,4 12,1

SERVEIS nd 66,8 67,4 67,0 66,3 66,5 nd 68,3 69,9 71,1 72,5 TOTAL nd 100 100 100 100 100 nd 100 100 100 100

Taula 4. Percentatge de treballadors afiliats per sector econòmic vers el total d’afiliacions 2001-2011, mitjanes anuals. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.


40

MUNICIPIS PRIMARI INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS ALAIOR 98 523 322 1.744 CIUTADELLA 303 1.202 1.023 5.790 FERRERIES 53 521 233 742 MAÓ 170 904 1.062 9.531 ES MERCADAL 71 226 217 985 SANT LLUÍS 27 154 272 1.050 ES CASTELL 40 115 247 790 ES MIGJORN 9 25 82 159 MENORCA 770 3.668 3.457 20.790

Taula 5. Mitjana anual de treballadors afiliats a la SS per municipis i per sectors econòmics, any 2011. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

ALAIOR CIUTADELLA FERRERIES MAÓ ESMERCADAL

SANT LLUÍS ES CASTELL ES MIGJORN

Mitj

ana

anua

l de

treba

llado

rs

PRIMARI

INDÚSTRIA

CONSTRUCCIÓ

SERVEIS

Gràfic 2. Mitjana anual de treballadors afiliats a la SS per municipis i per sectors econòmics, any 2011. Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.3. Variació del nombre d'empreses d’alta al règim general SS

41

1.2.3. VARIACIÓ DEL NOMBRE D'EMPRESES D’ALTA AL RÈGIM GENERAL SS (IO) Definició: Es mesuren el nombre d'empreses d’alta al règim general de la seguretat social

cada mes i es fa la mitjana anual. La diferència entre anys consecutius dóna la variació en termes absoluts.

Mètode de càlcul:

Nombre d'empreses d’alta al règim

general SS

=

Unitats: Nombre d'empreses. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears a través de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i IBESTAT. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

2002

-20

03

2003

-20

04

2004

-20

05

2005

-20

06

2006

-20

07

2007

-20

08

2008

-20

09

2009

-20

10

2010

-20

11

nom

bre

d'em

pres

es

Gràfic 1. Variació del nombre d'empreses d'alta en règim general a Menorca entre anys consecutius. Font: Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i IBESTAT. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> No hi ha un criteri sòlid per relacionar teòricament aquest indicador amb la sostenibilitat, perquè aquesta no depèn del nombre d’empreses sinó de les activitats concretes que aquestes empreses realitzin i de la distribució de la renda que generin. Per tant, aquest és un indicador de conjuntura econòmica, que té un interès a curt termini però que no permet valorar les tendències estructurals. En aquest darrer sentit se sol desitjar que sigui positiu, per la seva relació amb l’ocupació.


Continua el retrocés en el nombre d'empreses donades d'alta en règim general a Menorca, una clara conseqüència de la crisi econòmica general. Passen de 4.167, el 2007 a 3.676 el 2011, una disminució de 491 empreses.

∑=

12

1i mes 12 / empresesd' Nombrei


42

Observacions: Aquest indicador s'utilitza com a substitut de l'indicador obligatori "Nombre de noves

petites empreses amb dos anys d'activitat". La realitat socioeconòmica de l'illa fa que pràcticament totes les empreses es puguin considerar petites empreses o, si més no, el nombre de les grans és tan baix en relació a la resta que no poden ser representatives.

S'han revisat i modificat les dades corresponents al període comprès entre els anys 2008 i 2010, ambdós inclosos, en relació a informes anteriors. Això s’ha fet perquè s'han trobat divergències en la metodologia de càlcul respecte dels anys anteriors a 2008. S'ha establert, per tant, una nova sèrie històrica de manera que s’ha recuperat la possible comparació entre els diferents anys analitzats.

Nota: Els autònoms no són considerats “empreses” a efectes d’aquest indicador.

Taules i gràfics Nombre d'empreses

per municipis (mitjana anual)

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009* 2010*

2011

Alaior 339 343 358 367 380 385 380 356 342 321Ciutadella 1.206 1.215 1.251 1.282 1.319 1.355 1.300 1.199 1.156 1.121Ferreries 184 186 185 190 192 194 200 195 191 193Maó 1.308 1.356 1.366 1.405 1.456 1.499 1.468 1.358 1.447 1.413Es Mercadal 209 215 217 223 221 231 237 217 221 214Sant Lluís 192 200 219 240 253 251 252 226 214 205Es Castell 182 178 186 198 198 204 199 177 168 169Es Migjorn Gran 43 46 47 51 50 48 49 49 40 39 MENORCA 3.663 3.739 3.829 3.954 4.068 4.167 4.084 3.776 3.778 3.676

Taula 1. Nombre d'empreses d'alta en règim general per municipis 2002-2011. Font: Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i IBESTAT. Elaboració: OBSAM

*Dades actualitzades (no es corresponen ni concorden amb les expressades en anteriors informes)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Alaior Ciutadella Ferreries Maó EsMercadal

Sant Lluís Es Castell Es MigjornGran

nom

bre

d'em

pres

es

2002 2003 2004 2005 20062007 2008 2009 2010 2011

Gràfic 2. Nombre mitjà d'empreses donades d'alta al règim general de la seguretat social per municipis. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM


43

4,22%9,56%

13,06%

73,16%Primari

Industrial

Construcció

Serveis

Gràfic 3. Percentatge d'empreses donades d'alta al règim general de la seguretat social per sector econòmic, 2011. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.4. Preus del sòl

44

1.2.4. PREUS DEL SÒL (IO) Definició: Mitjana dels preus del m2 de sòl, diferenciant entre sòl rústic i sòl urbà de zones

turístiques. Mètode de càlcul:

El preu del m2 es calcula a partir de la mitjana d’una mostra representativa de parcel·les que es troben a la venda. La mostra s’extreu de pàgines web d’immobiliàries de l’illa, a partir de la consulta de superfície i preu de les parcel·les a la venda.

Unitats: €/m2. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Webs de diferents immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

259,5

22,7

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

€/m

2

Sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques Sòl rústic

Gràfic 1. Preu mitjà del m2 de sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques i sòl rústic, 2002-2012. Font: pàgines web de diferents immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM.


Estabilitat en termes reals, tant del sòl urbà com rústic. Sòl urbà: no disminució; sòl rústic: no augment en termes reals.

Tendència observada i estat de la qüestió >> (urbà) (rústic)

En ambdós casos continua la tendència descendent iniciada a partir del 2007, després de molts anys d’augment gradual. Val a dir que cal considerar amb precaució aquestes dades, donat que la reduïda mostra de parcel·les compromet la fiabilitat de les estimacions. Tot i així la tendència descendent queda palesa i, a més, la naturalesa d’aquest indicador permet verificar la poca flexibilitat del preu del sòl dins el mercat immobiliari, en comparació amb el preu de l’habitatge: diversos terrenys, solars i parcel·les mostrejades romanen invariables al pas dels anys. Aquestes permanències auguren la continuació de la tendència descendent observada. La valoració de l’estat de la qüestió pel que fa al sòl rústic és favorable, donat que la recuperació dels preus de fa deu anys ben segur encoratjarà noves perspectives del medi rural. Tanmateix, tant per al sòl rústic com per a l’urbà el nivell de preu òptim no està establert enlloc, donat que cal adequar-lo a diversos factors econòmics que estan a expenses del context actual de crisi

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.4. Preus del sòl

45

econòmica. Un cop restablertes les condicions de normalitat econòmica i amb unes polítiques adequades d’habitatge, es donaran les condicions necessàries per determinar un nivell òptim del preu del sòl i serà oportú prendre mesures preventives per tal de frenar l’afany especulativa que ha desencadenat la crisi actual.

Observacions: La naturalesa immediata de la font d’informació de la qual s’obté aquest indicador

permet disposar de l’actualització de l’any en curs. En contextualitzar aquest indicador respecte d’altres indicadors econòmics presentats en aquest informe, cal considerar la referència temporal. També cal tenir en compte en el context actual l'enorme dispersió i sobretot la confusió que regna en el mercat immobiliari tant menorquí com nacional pel que fa a la valoració dels immobles, el que suposa que la interpretació d'aquest indicador s'hagi de realitzar amb certa prudència.

Taules i gràfics

Any Variable Sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques Sòl rústic

Superfície mitjana 1.458,1 17.668,1 Preu mitjà 261.829,3 138.757,4 2002

euros/m2 mitjà 226,0 20,4 Superfície mitjana 1.689,1 25.220,7

Preu mitjà 235.832,2 128.810,3 2003 euros/m2 mitjà 245,5 14,2

Superfície mitjana 853,3 7.306,8 Preu mitjà 194.039,8 95.953,8 2005

euros/m2 mitjà 261,0 33,5 Superfície mitjana 952,8 45.954,7






euros/m2 mitjà 304,3 50,7 Superfície mitjana 676,1 4.066,7


Superfície mitjana 777,6 4.061,8 Preu mitjà 166.124,7 142.908,6 2011



Taula 1. Evolució del preu del sòl urbà i urbanitzable en zones turístiques i del preu del sòl rústic, 2002-2012. Unitats: superfície en m2, preu en €/m2. Font: mostra extreta de pàgines web de diverses immobiliàries de l'illa . Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.5. Preus de l'habitatge

46

1.2.5. PREUS DE L'HABITATGE (INO) Definició: Mitjana de preus de l'habitatge diferenciant entre habitatges situats als nuclis

urbans (pisos i cases unifamiliars), zones turístiques (apartaments i xalets) i en sòl rústic (cases de camp).

Mètode de càlcul: El preu del m2 es calcula a partir de la mitjana dels preus d'una mostra d'habitatges a la venda. Aquesta mostra s'ha extret de pàgines web d‘immobiliàries de l'illa, a partir de la consulta del preu dels habitatges a la venda i la superfície construïda sense tenir en compte la superfície de terrasses, jardins, garatges i altres instal·lacions annexes. Es presenten també les estimacions fetes per la Sociedad de Tasación S.A.

Unitats: €/m2. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Webs de diferents immobiliàries de Menorca, Sociedad de Tasación S.A. (ST) Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

Pisos nous Pisos 2a mà Casesunifamiliars

Apartaments Xalets Cases decamp

NUCLI URBÀ TRADICIONAL ZONES TURÍSTIQUES SÒLRÚSTIC

€/m

2

2003 2004 2005 2006 20072008 2009 2010 2011 2012

Gràfic 1. Evolució del preu de venda d’habitatges per m2 construït, segons la tipologia de

l'habitatge. Font: pàgines web d'immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >>

Disminució als nuclis tradicionals; augment en zones turístiques; manteniment en sòl rústic; de manera que es garanteixi l'accés de la població resident a un habitatge assequible i que el sòl rústic no estigui vinculat a l’afany d’especular en el mercat immobiliari, sinó al desenvolupament de l’activitat laboral en el medi rural.

Tendència observada i estat de la qüestió >> Nuclis tradicionals

Zones turístiques

Sòl rústic

Disminució més o menys pronunciada, segons el cas. En termes generals, durant els últims quatre anys s’observa una disminució continuada en nuclis tradicionals, una disminució en zones turístiques i cert manteniment en les cases en sòl rústic. En relació amb els preus màxims assolits durant la dècada analitzada, localitzats al voltant del 2007 segons el cas, totes les tipologies ha davallat una cinquena part de mitjana, en particular ho han fet fins a un 25% els pisos nous i els de segona mà. Les dades de la sèrie elaborada per la Sociedad de Tasación S.A. també apunten la mateixa tendència descendent. Queda manifest com la crisi en el sector immobiliari ha obligat a baixar els preus de l’habitatge, i ho continua fent, sobretot en el nucli urbà. Si bé uns preus més assequibles dels habitatges en nuclis


47

tradicionals faciliten l’accés de la població resident a un habitatge, no és condició necessària si es considera l’opció del lloguer com a política d’habitatge. Tal com s’ha comentat en el preu del sòl, la definició d’una estratègia en matèria d’habitatge marcarà un escenari on determinar fites envers els preus d’habitatge. En zones turístiques l’evolució descendent té una connotació més negativa si considerem aquest mercat com a producte turístic. En sòl rústic el manteniment seria un símptoma de no especulació, necessari per a un desenvolupament assossegat d’activitats en el medi rural.

Observacions: La naturalesa immediata de la font d’informació de la qual s’obté aquest indicador

permet disposar de l’actualització de l’any en curs. En contextualitzar aquest indicador respecte d’altres indicadors econòmics presentats en aquest informe, caldrà considerar la referència temporal. També cal tenir en compte en el context actual l'enorme dispersió i sobretot la confusió que regna al mercat immobiliari tant menorquí com nacional pel que fa a la valoració dels immobles, el que suposa que la interpretació d'aquest indicador s'hagi de realitzar amb certa prudència.

Taules i gràfics

Nucli urbà tradicional Zones turístiques Sòl rústic

Any Variable Pisos nous Pisos 2ª

mà Cases

unifamiliars Apartaments Xalets Cases de

camp S mitjana 110,68 126,94 215,04 74,72 182,05 503,89preu mitjà 193.911,00 181.864,00 289.425,00 147.404,00 399.165,00 1.277.748,002002 euros/m2 1.786,40 1.497,46 1.472,93 2.072,98 2.227,13 2.729,96S mitjana 108,69 79,37 209,19 84,67 195,53 400,22preu mitjà 223.949,00 170.027,00 341.340,00 206.793,00 521.423,00 949.738,002003 euros/m2 2.082,76 2.155,85 2.064,29 2.505,52 2.795,24 2.776,58S mitjana 85,44 112,26 198,04 75,21 163,60 310,62preu mitjà 280.884,00 240.156,00 379.271,00 233.065,00 465.652,00 973.051,892005 euros/m2 3.280,13 2.211,33 2.221,27 3.087,47 3.044,69 3.589,98S mitjana 84,42 112,27 177,76 66,76 177,79 389,82preu mitjà 241.118,00 258.141,00 387.002,00 198.335,87 500.088,40 1.229.380,002006 euros/m2 2.941,76 2.389,63 2.370,33 3.130,38 3.010,02 3.842,59S mitjana 81,42 98,00 186,04 67,34 189,50 335,15preu mitjà 255.003,79 259.109,75 421.694,28 217.129,52 550.330,45 1.037.682,552007 euros/m2 3.235,15 2.758,55 2.541,32 3.342,50 3.229,77 3.743,35S mitjana 89,90 100,89 147,14 59,82 156,93 255,20preu mitjà 249.972,19 246.484,92 322.995,30 187.684,88 484.591,10 747.196,002008 €/m2 2.865,70 2.531,79 2.320,87 3.174,88 3.302,46 3.122,74S mitjana 90,85 89,71 153,77 64,70 174,97 230,27preu mitjà 291.025,31 229.657,28 344.116,97 199.490,73 458.244,79 699.601,702009 euros/m2 3.241,82 2.627,57 2.436,38 3.231,59 2.886,44 3.243,81S mitjana 124,76 101,12 164,74 56,73 180,68 258,50preu mitjà 357.915,94 237.988,10 357.785,50 170.681,32 524.864,26 770.638,702010 euros/m2 2.911,43 2.388,43 2.279,66 3.106,51 3.038,96 3.083,04S mitjana 128,28 94,22 169,01 57,09 181,58 232,37preu mitjà 374.476,48 213.843,46 344.468,50 168.034,09 516.801,20 668.354,472011 euros/m2 2.983,98 2.314,27 2.191,76 3.007,08 3.079,95 2.991,07

S mitjana 84,93 107,29 168,12 66,20 185,79 249,632012 preu mitjà 203.292,58 213.924,53 340.144,35 184.789,02 516.489,75 663.686,29

euros/m2 2.456,25 2.048,22 2.097,17 2.782,08 2.959,66 3.076,24

Taula 1. Superfície mitjana, preu mitjà i €/m2 mitjà de la mostra d'habitatges a la venda. Font: pàgines web d'immobiliàries de l'illa. Elaboració: OBSAM


48

ANY Ciutadella Maó Palma Mitjana nacional des-85 nd nd 231 326 des-86 nd nd 278 413 des-87 nd nd 403 535 des-88 nd nd 542 682 des-89 nd nd 571 858 des-90 nd nd 673 933 des-91 nd nd 661 931 des-92 nd nd 649 919 des-93 571 631 649 917 des-94 583 587 631 954 des-95 601 631 661 989 des-96 571 631 661 1.002 des-97 607 626 721 1.036 des-98 627 631 789 1.089 des-99 694 716 855 1.187 des-00 773 751 967 1.335 des-01 907 784 1.142 1.453 des-02 1.038 967 1.232 1.667 des-03 1.291 1.182 1.477 1.931 des-04 1.663 1.662 1.890 2.286 des-05 1.796 1.860 2.127 2.516 des-06 2.010 2.031 2.369 2.763 des-07 2.132 2.144 2.478 2.905 des-08 2.027 2.055 2.342 2.712 des-09 1.958 1.989 2.280 2.558 des-10 1.904 1.909 2.176 2.476 des-11 1.832 1.780 2.082 2.376 jun-12 1.789 1.773 2.013 2.286

Taula 2. Preu de l'habitatge per m2 (valor nominal), segons la ST, 1996-2012. Unitats: €/m2. Font: Sociedad de Tasación S.A. Elaboració: OBSAM

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

des-

93

des-

94

des-

95

des-

96

des-

97

des-

98

des-

99

des-

00

des-

01

des-

02

des-

03

des-

04

des-

05

des-

06

des-

07

des-

08

des-

09

des-

10

des-

11

€/m

2

Mitjana nacional

Palma

Ciutadella

Maó

Gràfic 2. Evolució del preu de l'habitatge per m2 segons la ST, 1996-2011. Font: Sociedad de Tasación, S.A. Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.6. Nombre de transaccions compra-venda de finques

49

1.2.6. NOMBRE DE TRANSACCIONS COMPRA-VENDA DE FINQUES (INO) Definició: Detecta el nombre de transaccions de compra-venda de finques urbanes

(habitatges, locals, solars, garatges i naus industrials) i rústiques realitzades en un any. Només es tenen en compte les transaccions que comporten preu (no es tenen en compte els actes d'última voluntat, ni altres on no se’n deriva preu).

Mètode de càlcul:

Nombre de transaccions = TM_urbanes+TM_rustiques+TC_urbanes+TC_rustiques

TM = transaccions Reg. Prop. Maó TC = transaccions Reg. Prop. Ciutadella

Unitats: Nombre de transaccions. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM.

SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

nom

bre

trans

acci

ons

Oficina del Registre de la Propietat de CiutadellaOficina del Registre de la Propietat de Maó

Gràfic 1.Nombre de transaccions de compra-venda de finques de Menorca, 2000-2011. Font: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat, fora de la component especulativa del mercat del sòl. Tendència observada i estat de la qüestió >>

El nombre de transaccions de compra-venda de finques a Menorca ha disminuït l’any 2011 respecte de l’anterior, tot assolint el nivell més baix des que es realitza aquest indicador. Particularment han davallat les transaccions de compra-venda de finques rústiques, que mostren una tendència descendent en tota la sèrie observada. Les finques urbanes, a partir de la remuntada observada l’any 2006 que va situar l’indicador en les 4.507 operacions, inicia una incipient davallada fins a les 1.560 d’enguany, que representa una davallada del 65% en aquests darrers cinc anys. Tanmateix, durant l’any s’han produït 1.639 transaccions en total, el que podria ser una xifra de funcionament normal en un mercat no sotmès a l’especulació. Cal esperar per veure si la tendència s’estabilitza.


50

Taules i gràfics

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Finques urbanes 3.277 3.442 3.090 2.813 2.136 2.261 2.729 2.359 1.514 889 1.117 832

Finques rústiques 278 234 217 223 211 187 143 156 83 86 85 51

Oficina del Registre de la Propietat

de Maó Total 3.555 3.676 3.307 3.036 2.347 2.448 2.872 2.515 1.597 975 1.202 883

Finques urbanes 1.179 1.212 1.227 1.222 1.153 1.382 1.778 1521 1.162 811 667 728

Finques rústiques 91 92 108 96 110 85 121 56 39 34 49 28

Oficina del Registre de la Propietat

de Ciutadella Total 1.270 1.304 1.335 1.318 1.263 1.467 1.899 1.577 1.201 845 716 756

Finques urbanes 4.456 4.654 4.317 4.035 3.289 3.643 4.507 3.880 2.676 1.700 1.784 1.560

Finques rústiques 369 326 325 319 321 272 264 212 122 120 134 79 Total

Menorca

Total 4.825 4.980 4.642 4.354 3.610 3.915 4.771 4.092 2.798 1.820 1.918 1.639

Taula 1: Nombre de transaccions de compra-venda de finques a Menorca. 2000-2011. Font: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM.

FINQUES URBANES

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

nom

bre

trans

acci

ons


Gràfic 2: Nombre de transaccions de compra-venda de finques urbanes a Menorca. Font: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM


51

FINQUES RÚSTIQUES

050

100150200250300350400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

nom

bre

trans

acci

ons


Gràfic 3: Nombre de transaccions de compra-venda de finques rústiques a Menorca. Font: Registre de la Propietat de Maó i de Ciutadella. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.7. Explotacions agràries en actiu

52

1.2.7. EXPLOTACIONS AGRÀRIES EN ACTIU (INO) Definició: a) Nombre d'explotacions agràries actives a Menorca que realitzen declaració

de cultius. b) Superfície agrària útil declarada (SAU).

Mètode de càlcul:

a) Comptatge del número d'explotacions que realitzen declaració de conreus al Departament d'Economia del Consell Insular.

b) SAU= Sup cereals+ Sup farratges+ Sup altres conreus. No s’inclouen les zones boscoses, les pastures i zones improductives

Unitats: a) Nombre d'explotacions. b) Ha.

Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Departament d'Economia, Medi Ambient i Caça del Consell Insular de Menorca (Sa Roqueta); Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

300

320

340

360

380

400

420

440

460

480

2003 2004 2005* 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Núm

. explotacion

s agràries

Gràfic 1.Nombre d'explotacions agràries que fan declaració de cultius 2003-2011. Font: Departament d'Economia CIM. Elaboració: OBSAM.

* Implementació de la nova metodologia amb el SIGPAC (pot ser que es produís algun desajust al ser el primer any que entrava en funcionament).

Tendència desitjable >> Manteniment o augment de les explotacions actives i de la

superfície agrària útil. Tendència observada >> S’observa un augment important del nombre de declaracions de

2005 a 2006 però cal tenir en compte que l’any 2005 comença a implementar-se el SIGPAC i es produeix un desajust amb la sèrie de dades anteriors. A partir de 2006 hi ha un lleuger augment i en els darrers anys sembla estabilitzar-se la tendència. El 2011 ha davallat de manera important respecte de l’any anterior però caldrà esperar a les dades del 2012 per veure si es confirma la tendència. Si observem dades anteriors extretes de les enquestes agroramaderes, s’observa com hi ha hagut una clara disminució de les finques actives en relació als anys 80 i 90. Respecte de la SAU, desprès d’uns primers anys de disminució, des de 2008 sembla que es manté.

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.7. Explotacions agràries en actiu

53

Observacions: L’any 2005 hi ha una disminució important de la superfície agrària segurament causada

per la implementació del SIGPAC. És el primer any que s’aplica la nova metodologia i, per tant, hi ha un desajust. A partir del 2005, amb la implementació del SIGPAC, és obligatori declarar tota la finca mentre que abans d'aquest any només es declarava la part cultivada. Considerem com a superfície agrària útil (SAU), tota la finca manco aquella declarada com a improductiva (camins, construccions, parets...), la superfície forestal i les pastures arbustives i arbrades. La resta es considera coberta agrària i és el que considerem superfície agrària útil.

Taules i gràfics

Enquestes agroramaderes 1989 1994 2000 Explotacions 494 429 384 SAU mitjana 54,01 52,81 62,91

Taula 1: Nombre d'explotacions agràries en actiu i SAU mitjana segons les enquestes agroramaderes. Font: Departament d'Economia CIM. Elaboració: OBSAM.

Declaracions de conreus 2003 2004 2005* 2006 2007 2008 2009 2010 2011 SAU total (Ha) 19.530 19.323 14.652 19.201 20.867 18.889 18.955 18.901 19.064 Núm. Explotacions 397 411 392 458 451 463 466 468 459 SAU mitjana (Ha/explotació) 49,2 47,0 37,4 41,9 46,3 40,8 40,7 40,4 41,5

Taula 2: Nombre d'explotacions agràries en actiu i SAU mitjana segons les declaracions de conreus. Font: Departament d'Economia CIM, Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

* Implementació de la nova metodologia amb el SIGPAC (pot ser que es produís algun desajust al ser el primer any que entrava en funcionament).

Gràfic 2.Superfície agrària útil a partir de les explotacions que fan declaració de cultius. Font: Departament d'Economia CIM, Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.2. Econòmic 1.2.8. Qualitat instal·lacions turístiques

54

1.2.8. QUALITAT DE LES INSTAL·LACIONS TURÍSTIQUES (INO) Definició: Percentatge de places turístiques de qualitat alta respecte del total de places

turístiques existents a l'illa. Es consideren places turístiques de qualitat alta els establiments hotelers de 4 i 5 estrelles i els apartaments de 3 i 4 claus.

Mètode de càlcul:

Qualitat places hoteleres

Qualitat places apartaments

=

=

(places hoteleres 4* i 5* / places hoteleres totals)x100

(places apart. 3 i 4 claus / places apart. totals)x100

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular (amb divisió municipal). Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears, Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

19,92% 40,20%

0% 10% 20% 30% 40% 50%

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

% Apart. 3-4 claus % Oferta Hotelera 4-5*

Gràfic 1.Percentatge de places hoteleres de 4 i 5 estrelles i d'apartaments de 3 i 4 claus. Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les Illes Balears. 2002-2011. Elaboració: OBSAM

Tendència desitjable >> Augment per tal de vetllar per un turisme de qualitat. Tendència observada i estat de la qüestió >>

S’observa un augment de les places hoteleres de qualitat, mentre que el nombre de places d’apartaments de qualitat es manté. A Menorca la categoria més abundant pel que fa als establiments hotelers és la de 3 estelles, amb gairebé el 50% del total el 2011. Les places hoteleres de 4 i 5 estrelles representen el 40,2% del total de la oferta hotelera, amb una tendència d'augment any rere any. En el cas dels apartaments, la categoria més abundant és la de dues claus, amb el 45% del total de places. Pel que fa als municipis, com ja apuntàvem en anys anteriors, destaca Ferreries, amb el major percentatge d'oferta hotelera de 4 i 5 estrelles (78,3%) i Sant Lluís, amb el major percentatge de places d'apartament de 3 i 4 claus (49,2%).


55

Observacions: Es considera oferta extrahotelera els apartaments, els càmpings, els hotels rurals, els

establiments d'agroturisme i els de turisme interior. La resta de categories d'allotjaments formen l'oferta hotelera.

Taules i gràfics

Any Apart. 3-4 claus

Apart. Totals

% Apart. 3-4

claus

Oferta Hotelera

4-5*

Oferta Hotelera

Total

% Oferta

Hotelera 4-5*

2002 3.577 20.861 17,15% 6.364 25.422 25,03% 2003 3.541 20.771 17,05% 6.470 25.502 25,37% 2004 3.603 20.836 17,29% 7.587 26.618 28,50% 2005 3.840 21.017 18,27% 7.843 26.874 29,18% 2006 3.840 21.175 18,13% 8.643 27.457 31,48% 2007 3.840 20.839 18,43% 8.968 27.782 32,28% 2008 3.849 20.939 18,38% 9.268 27.715 33,44% 2009 4.109 21.101 19,47% 9.968 27.403 36,38% 2010 4.109 20.631 19,92% 10.864 27.767 39,13% 2011 4.109 20.631 19,92% 11.090 27.589 40,20%

Taula 1. Nombre de places totals. Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les Illes Balears. 2002-2011. Elaboració: OBSAM.

Municipis Apart. 3-4 claus

Apart. Totals

% Apart. 3-4

claus

Oferta Hotelera

4-5*

Oferta Hotelera

Total

% Oferta

Hotelera 4-5*ALAIOR 2.588 446 3.178 940 17,2 29,6 CIUTADELLA 11.324 1.978 9.325 4.619 17,5 45,5 FERRERIES 72 22 1.623 1.270 30,6 78,3 MAÓ 138 - 1.689 246 0,0 14,6 ES MERCADAL 2.603 378 4.585 962 14,5 21,0

SANT LLUÍS 2.455 1.208 3.359 2.400 49,2 71,4

ES CASTELL - - 1.197 140 0.0 11,7 ES MIGJORN GRAN 1.451 77 1.817 513 5,31 28,2 TOTAL 20.631 4.109 26.773 11.090 19,92 40,2

Taula 2. Oferta turística municipal. Font: Anuari El Turisme a les Illes Balears. Conselleria de Turisme i Esports, Govern de les Illes Balears. 2011. Elaboració: OBSAM.


56

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Alaior Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal Sant Lluís Es Castell Es MigjornGran

% Apart. 3-4 claus % Oferta Hotelera 4-5*

Gràfic 2. Relació de places hoteleres vs apartaments per municipis. 2011. Font: Anuari "El Turisme a les Illes Balears". Conselleria de Turisme i Esports. Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.1. Taxa d'atur

57

1.3.1. TAXA D'ATUR (IO) Definició: Proporció de la població activa registrada que es troba en situació d'atur (atur

registrat) i percentatge per sexe. Mètode de càlcul:

Taxa d'atur = (Població desocupada / Població activa)*100

Població desocupada = aturats registrats Població activa = Treballadors afiliats SS + aturats registrats

Els treballadors afiliats a la Seguretat Social són els treballadors registrats d’alta laboral, i inclou tots els règims (general, autònom, del mar, de la llar i agrari)

S’obtenen les taxes mensuals a partir de les dades a final de cada mes. La taxa anual és el resultat de la mitjana de les taxes mensuals.

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB), Instituto Nacional de

Estadística (INE) i Ministerio de Empleo y Seguridad Social . Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

18,3717,26

19,72

0

5

10

15

20

25

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Taxa

d'a

tur r

egis

trat

(%

)

MENORCA ILLES BALEARS ESPANYA

Gràfic 1. Taxa d'atur registrat a Menorca, conjunt de Balears i conjunt de l'Estat, 2001-2011. Fonts: OTIB, INE i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM.

Nota: a partir del maig de 2005 entra en funcionament el nou model de gestió SISPE que introdueix un canvi metodològic que incrementa sensiblement les taxes.

Tendència desitjable >> Descens. De cara a aconseguir una major sostenibilitat social, resulta necessari garantir l'accés al treball i, a ser possible, un treball estable. El desitjable seria arribar a valors propers a la plena ocupació.


A Menorca la taxa d’atur continua en augment, com en altres àmbits geogràfics més amplis. Es posa de manifest un augment de la taxa d'atur a Menorca i Mallorca, però no a les Pitiüses. L’illa amb major taxa d'atur és Menorca. La comparativa interanual de l’atur registrat per mesos revela majors increments durant la segona meitat de l’any, en especial a Menorca, el que augura una tendència ascendent de la sèrie. Com és habitual en totes les illes, la taxa d’atur davalla durant els mesos d’estiu. A Menorca la taxa mensual d’atur registrat arriba a


58

davallar 12 punts dins el 2011, mentre que a Formentera davalla fins a 19 punts. Pel que fa al gènere, hi ha més homes que dones des de 2008, mentre que anteriorment hi havia més percentatge de dones.

Observacions:

A partir del maig de 2005 entra en funcionament el nou model de gestió SISPE (Sistema de Información de los Servicios Públicos de Empleo) que permet integrar la informació relativa a polítiques actives d’ocupació i a les prestacions per atur dels Serveis Públics d’Ocupació Estatal i Autonòmics . Aquest nou sistema ha fet necessari un canvi metodològic en la manera de determinar els col·lectius de demandants d’ocupació, que han de ser exclosos de les demandes pendents per obtenir l’atur registrat, conforme a l’Ordre Ministerial de 11 de març de 1985. L’efecte en la sèrie es tradueix en variacions positives del nombre d’aturats i, per tant, les taxes són sensiblement superiors.

Taules i gràfics

Taxa d’atur registrat Taxa d’atur segons EPA

Any MENORCA ILLES BALEARS ESPANYA ESPANYA 2001 5,3 5,6 8,91 10,6 2002 6,0 6,2 9,14 11,5 2003 6,2 6,8 9,07 11,5 2004 6,2 6,9 8,91 11,0 2005 8,5 8,53 10,40 9,2 2006 8,2 7,72 9,89 8,5 2007 8,3 7,69 9,62 8,3 2008 10,8 9,94 11,79 11,3 2009 15,9 15,10 16,90 18,0 2010 17,7 16,92 18,76 20,1 2011 18,37 17,26 19,72 21,6

Taula 1. Taxa d'atur a Menorca, Illes Balears i Espanya, 2001-2011. Fonts: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB), Instituto Nacional de Estadística (INE) i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Elaboració: OBSAM

Nota: A partir de 2005, les sèries d’atur registrat estan calculades amb la nova metodologia SISPE.

2011 Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual

MENORCA 21,7 21,1 20,8 18,7 14,8 13,0 12,3 13,0 15,9 21,0 23,9 24,2 18,4 MALLORCA 19,8 19,3 18,6 16,6 15,0 14,2 13,9 14,1 15,2 18,0 21,0 21,5 17,3

EIVISSA 23,7 22,5 20,9 16,9 12,7 10,5 10,2 10,4 12,8 19,8 24,5 25,2 17,5 FORMENTERA 21,7 21,3 20,8 13,1 8,0 5,4 5,0 5,3 9,0 18,3 24,2 24,0 14,7

ILLES BALEARS 20,3 19,7 18,9 16,7 14,6 13,5 13,2 13,5 14,9 18,3 21,5 22,0 17,3

Taula 2. Taxa d'atur per mesos i illes, any 2011. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM


59

Distribució per sexes de l’atur registrat a Menorca Any Taxa d’atur HOMES DONES 2001 5,3 37,7% 62,3% 2002 6,0 39,9% 60,1% 2003 6,2 42,1% 57,9% 2004 6,2 41,9% 58,1% 2005 8,5 42,1% 57,9% 2006 8,2 42,6% 57,4% 2007 8,3 45,1% 54,9% 2008 10,8 51,0% 49,0% 2009 15,9 53,3% 46,7% 2010 17,7 52,7% 47,3% 2011 18,4 52,0% 48,03%

Taula 3. Distribució per sexes de la taxa d’atur a Menorca 2001-2011. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB). Elaboració: OBSAM

Nota: A partir del 2005, les sèries d’atur registrat estan calculades amb la nova metodologia SISPE.

0

5

10

15

20

25

30

Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

%

MENORCA MALLORCA EIVISSA FORMENTERA ILLES BALEARS

Gràfic 2. Taxa d'atur per mesos i per Illes, any 2011. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.2. Taxa d'estabilitat laboral de la nova ocupació

60

1.3.2. TAXA D'ESTABILITAT LABORAL DE LA NOVA OCUPACIÓ (INO) Definició: És la proporció de contractes indefinits i convertits respecte del nombre total de

contractes laborals. Mètode de càlcul:

(Nombre contractes indefinits i convertits / Nombre total de contractes) *100

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Observatori del Treball del Govern de les Illes Balears (OTIB) Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

4

8

12

16

20

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

%

MENORCA

MALLORCA

EIVISSA

FORMENTERA

Gràfic 1. Taxa d'estabilitat laboral de la nova ocupació a les Illes Balears, 2005-2011. Font: OTIB. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment. Una major sostenibilitat social implica garantir l'accés al treball, i estable si és possible. L'eventualitat laboral provoca incertesa i manca de planificació, que poden portar a formes de vida més precàries.


La taxa d'estabilitat de la nova ocupació va iniciar un descens a partir de 2008 en totes les illes, però els darrers dos anys Menorca ha estat la que ha patit els majors descensos. El tipus de contracte predominant a les illes és el temporal (inferior o igual als tres mesos de durada), un tipus de contractació que augmenta la inestabilitat laboral, i, per tant, la inestabilitat econòmica. Només un 10% dels contractes són indefinits.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.2. Taxa d'estabilitat laboral de la nova ocupació

61

Taules i gràfics

Contractes de treball registrats 2011 Illa Temporals Indefinits Convertits TOTAL

TAXA ESTABILITAT

MENORCA 21.641 1.700 799 24.140 10,35 MALLORCA 207.319 15.356 10.328 233.003 11,02

EIVISSA 45.195 3.308 1.678 50.181 9,94 FORMENTERA 3.600 324 126 4.050 11,11

TOTAL IB 277.755 20.688 12.931 311.374 10,80

Taula 1. Contractes de treball registrats per tipus de contracte i taxa d’estabilitat a les Illes Balears, any 2011. Font: OTIB amb dades del SOIB. Elaboració: OBSAM.

Illa 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 MENORCA 11,02 13,38 13,92 14,45 13,68 11,66 10,35 MALLORCA 10,71 13,27 13,58 13,54 12,28 11,26 11,02

EIVISSA 10,65 12,79 12,25 13,26 11,97 11,06 9,94 FORMENTERA 10,92 11,47 13,65 15,96 13,07 11,83 11,11

ILLES BALEARS 10,73 13,20 13,44 13,59 12,35 11,27 10,80

Taula 2. Taxa d’estabilitat laboral 2005-2011. Font: OTIB amb dades del SOIB. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.3. Estacionalitat laboral

62

1.3.3. ESTACIONALITAT LABORAL (INO) Definició: Mesura l'estacionalitat laboral a l'illa a partir de la relació entre l'ocupació en

temporada alta i en temporada baixa.

Mètode de càlcul:

100 Ocupació

Ocupació Ocupació OcupacióTB

TBTA ∗−

=TB

TA

L'ocupació en temporada alta és la mitjana de l'ocupació dels mesos de maig a octubre. L'ocupació en temporada baixa és la mitjana de l'ocupació dels mesos de novembre a abril. L’ocupació es mesura en base als treballadors en alta laboral, segons les dades del nombre d’afiliats a la Tresoreria General de la Seguretat Social, l’últim dia de cada mes.

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), Govern Balear Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

5

10

15

20

25

30

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

%

Gràfic 1. Taxa d'estacionalitat laboral de la nova ocupació a Menorca, 2002, 2004, 2006, 2008-2011. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Descens. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Lleuger augment. Un percentatge alt indica una major desigualtat entre l'ocupació en temporada alta i baixa. L'estacionalitat de l'ocupació laboral a les illes està causada pel pes del turisme en l’economia balear i menorquina. L’estacionalitat laboral fins 2005 superava el 25%, és a dir que l’ocupació laboral en temporada alta augmentava en més d’una quarta part l’ocupació en temporada baixa. Des d’aleshores la diferència entre ambdues temporades va anar davallant fins a situar-se al 2009 en el 20%. Malauradament aquest any 2011 ha augmentat per segon any consecutiu fins a situar-se en un 23% d’estacionalitat laboral. Existeixen grans diferències entre els municipis de l'illa. Així, durant l’any 2011, es Mercadal presenta l'estacionalitat laboral més alta, amb un 59,6%, tot i que ha davallat respecte del 2010. En l’altre extrem, Maó i es Castell presenten la


63

taxes d'estacionalitat més baixes, amb un 11,8% i un 11,6% respectivament. Pel que fa al conjunt de l'arxipèlag, l'estacionalitat ha augmentat a totes les illes, excepte a Formentera, que segueix millorant des del 2009 el seu altíssim grau d'estacionalitat.

Taules i gràfics

Illes Balears Mitjana afiliats temp. alta

Mitjana afiliats temp. baixa

EstacionalitatLaboral (%)

Mallorca 350.915 303.224 15,7 Menorca 30.986 25.193 23,0 Eivissa 53.672 36.621 46,6

Formentera 4.052 2.195 84,6 Illes Balears 441.308 368.917 19,6

Taula 1.Nombre mitjà d’afiliats en temporada alta i baixa i estacionalitat laboral a les Illes Balears, any 2011. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM

Municipis Mitjana afiliats temp. alta

Mitjana afiliats temp. baixa

EstacionalitatLaboral (%)

Alaior 3.018 2.322 30,0 Ciutadella 9.475 7.267 30,4 Es Castell 1.276 1.144 11,6

Es Mercadal 1.845 1.157 59,6 Es Migjorn 338 256 32,1 Ferreries 1.676 1.425 17,7

Maó 11.579 10.355 11,8 Sant Lluís 1.780 1.268 40,4 Menorca 30.986 25.193 23,0

Taula 2. Nombre mitjà d’afiliats en temporada alta i baixa i estacionalitat laboral als municipis de Menorca, any 2011. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM

Illa 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Mallorca 14,1 14,5 14,3 16,7 14,4 13,6 12,7 13,0 14,5 15,7 Menorca 27,7 26,8 25,8 27,0 23,3 21,6 20,2 20,0 22,2 23,0 Eivissa 45,8 44,0 41,1 43,9 38,9 37,5 35,9 37,9 43,3 46,6

Formentera 88,2 85,8 85,3 87,7 88,2 85,6 86,2 90,6 87,7 84,6 Illes Balears 18,1 18,3 17,9 20,2 17,6 16,7 15,8 16,2 18,2 19,6

Taula 3. Evolució de l’estacionalitat laboral a les Illes Balears 2002-2011. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM

Municipis 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Alaior 30,1 28,7 32,4 31,1 26,6 24,0 25,5 22,0 29,5 30,0

Ciutadella 36,2 37,1 36,0 35,8 32,1 29,5 28,3 29,2 29,8 30,4 Es Castell 18,3 17,2 19,2 20,0 14,4 12,4 9,9 15,7 14,2 11,6

Es Mercadal 81,9 77,1 67,4 68,6 61,3 61,9 63,7 62,5 65,9 59,6 Es Migjorn 27,7 24,0 20,4 28,0 27,2 26,5 27,3 25,6 34,1 32,1 Ferreries 24,0 20,1 21,6 24,0 21,2 20,1 21,2 21,3 21,8 17,7

Maó 23,0 15,8 12,9 15,2 12,4 11,3 7,6 7,2 9,6 11,8 Sant Lluís nd 28,6 30,2 34,8 31,0 29,1 35,9 33,3 34,8 40,4

MENORCA 27,7 26,8 25,8 27,0 23,3 21,6 20,2 20,0 22,2 23,0

Taula 4. Evolució de l’estacionalitat laboral als municipis de Menorca 2002-2011. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM


64

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Alaior Ciutadella es Castell es Mercadal es Migjorn Ferrer ies Maó Sant Lluís MENORCA

%

2002 2004 2006 2008 2009 2010 2011

Gràfic 2. Taxa d'estacionalitat laboral de la nova ocupació als municipis de Menorca, 2002, 2004, 2006, 2008-2011. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

0102030405060708090

100

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

%

Formentera Eivissa Menorca Mallorca Illes Balears

Gràfic 3. Estacionalitat laboral a les diferents illes de l'arxipèlag balear 2002-2011. Font: Observatori del Treball de les Illes Balears, Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.4. Nombre d'habitatges buits

65

1.3.4. NOMBRE D'HABITATGES BUITS (IO) Definició: Nombre d'habitatges buits existents. Mètode de càlcul:

Cens de població i habitatges.

Unitats: Nombre d'habitatges. Periodicitat de càlcul: Cada 10 anys amb els censos de població. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: IBESTAT, Censos de població i habitatges 1991 i 2001 (INE) Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal Es MigjornGran

Sant Lluís

Nom

bre

d'ha

bita

tges

bui

ts

Gràfic 1.Nombre d'habitatges buits per municipis, any 2001. Font: IBESTAT, Cens de població i habitatges 2001 (INE). Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució. Tendència observada i estat de la qüestió >>

El nombre d'habitatges buits és molt elevat, representa un 12% del total d'habitatges existents. Hi ha grans diferències segons el municipi: es Castell té un 25% dels habitatges buits mentre que as Migjorn i Sant Lluís només trobem un 1,5% i un 2% respectivament. Comparant Menorca amb la resta de Balears, trobem que el valor d'habitatges buits és el més baix de totes les Illes. Dins el període observat els habitatges buits han augmentat, tant en nombres absoluts com en percentatge respecte del total d’habitatges; de manera espectacular as Mercadal, que ha multiplicat per 7,6 el nombre d’habitatges buits passant de representar un 3% a un 15,5% del total d’habitatges del municipi.

Observacions: L’Institut Nacional d’Estadística ha realitzat un nou cens al 2011. Segons la informació

publicada a la seva web, està prevista una primera difusió de xifres sobre edificis i habitatges durant el segon trimestre del 2013.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.4. Nombre d'habitatges buits

66

Taules i gràfics

Municipis Habitatges totals Habitatges buits % Alaior 4.467 770 17,2

Es Castell 4.251 1.046 24,6 Ciutadella 12.843 1.065 8,3 Ferreries 1.734 212 12,2

Maó 12.220 1.261 10,3 Es Mercadal 4.865 756 15,5

Es Migjorn Gran 804 12 1,5 Sant Lluís 1.982 39 2,0 Menorca 43.166 5.161 12,0

Taula 1. Habitatges buits per municipis, any 2001. Font: IBESTAT, Cens de població i habitatges 2001 (INE). Elaboració: OBSAM

Illes Habitatges totals Habitatges buits % Mallorca 394.728 65.554 16,61 Menorca 43.120 5.161 11,97 Eivissa 58.431 12.055 20,63

Formentera 5.561 2.765 49,72 Illes Balears 501.840 85.535 17,04

Taula 2. Habitatges buits per illes. Font: IBESTAT, Cens de població i habitatges 2001 (INE). Elaboració: OBSAM

0

5

10

15

20

25

30

35

Alaior Es Castell Ciutadella Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís

%

CENS 1991

CENS 2001

Gràfic 2. Percentatge d'habitatges buits per municipis 1991 i 2001. Font: IBESTAT, Cens de població i habitatges 1991 i 2001 (INE). Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.5. Temps mitjà de desplaçament laboral

67

1.3.5. TEMPS MITJÀ DE DESPLAÇAMENT LABORAL (IO) Definició: Temps mitjà que triga una persona a desplaçar-se al seu lloc de treball a Menorca. Mètode de càlcul:

Enquesta mobilitat OBSAM 2004.

Unitats: Minuts. Periodicitat de càlcul: Estudi puntual. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

10,88minuts10,25

minuts

0

2

4

6

8

10

12

Hivern Estiu

Min

uts

Gràfic 1. Temps de desplaçament laboral estiu i hivern. Font: OBSAM (enquesta mobilitat

2004). Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >> Estabilitat. Tendència observada i estat de la qüestió >>

El temps de desplaçament laboral és força baix comparat amb la mitjana estatal en què el valor és de 21,19 minuts. El temps de desplaçament a Menorca es troba per sota de les xifres globals internacionals: la suma dels desplaçaments diaris suposa poc més de 42 minuts, amb una mitjana per viatge de 11,57 minuts. Com a referència es pot indicar que al Regne Unit la mitjana és de 21,8 minuts/viatge, el que suposa al voltant d'una hora diària de mitjana en temps invertit en el desplaçament laboral. Donada la naturalesa de les dades, per ara no es disposa d’informació més actualitzada per observar-ne una tendència ni fer-ne una valoració de la seva evolució.

Observacions: No existeix actualment cap font d’informació contínua i actualitzable relacionada amb

el temps mitjà de desplaçament laboral. Les dades que s’ofereixen provenen d’un estudi de mobilitat que va realitzar l’OBSAM el 2004. Per més informació l’estudi està disponible a la pàgina web de l’OBSAM, en l’apartat “Demografia i Societat” dels documents d’interès. http://www.obsam.cat/documents/informes/Movilidad-Menorca-2004-encuestas-OBSAM.pdf http://www.obsam.cat/documents/informes/apendice-datos-2004.pdf

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.5. Temps mitjà de desplaçament laboral

68

Taules i gràfics

Temps mitjà de desplaçament laboral ( % dels enquestats)

Interval de temps Hivern Estiu Fins a 5' 37,5 35,7 (6 a 10') 34,6 29,6

(11 a 15') 11,2 15,0 (16 a 20') 5,5 9,6 (21 a 25') 1,3 1,9 (26 a 30') 6,2 3,1 (31 a 35') 0,1 0,7 (36 a 40') 0,3 0,2 (41 a 45') 2,2 1,7 (46 a 50') 0,6 0,7 (51 a 55') 0,0 0,3 (56 a 60') 0,0 1,2

més de 60' 0,6 0,3 Total 100,0 100,0

Taula 1. Temps mitjà de desplaçament laboral (percentatge d'enquestats). Font i elaboració: OBSAM.

Gràfics 2 i 3. Temps mitjà de desplaçament laboral (percentatge d'enquestats). Font i elaboració: OBSAM.

EstiuHivernhasta 5'(6 a 10')(11 a 15')(16 a 20')(21 a 25')(26 a 30')(31 a 35')(36 a 40')(41 a 45')(46 a 50')(51 a 55')(56 a 60')más de 60'

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.6. Evolució de la intensitat de trànsit

69

1.3.6. EVOLUCIÓ DE LA INTENSITAT DE TRÀNSIT (INO) Definició: L'estat de saturació de la xarxa viària es pot estudiar mitjançant la tendència que

segueix la intensitat mitjana diària (IMD) a les carreteres. La IMD mesura el nombre de vehicles que passen per un punt de la xarxa viària al llarg d'un dia.

Mètode de càlcul: A partir de les dades de l'estació permanent de la carretera Me-01, pk 22,4 (carretera general des Mercadal) s’obtenen les mitjanes mensuals de vehicles. La mitjana anual és la mitjana no ponderada de les dades mensuals. La mitjana d’estiu és la mitjana no ponderada dels mesos de maig a octubre.

Unitats: Vehicles per dia Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Conselleria de Mobilitat del Consell Insular de Menorca. Departament de Carreteres. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Vehi

cles

per

dia

Mitjana anualMitjana estiu

Gràfic 1. IMD mitjanes anuals 1997-2011. Font: Conselleria de Mobilitat CIM. Elaboració:

OBSAM. Tendència desitjable >> Descens del nombre de vehicles motoritzats a la xarxa viària

apostant per una mobilitat sostenible, és a dir transport col·lectiu, vehicles compartits, mobilitat no motoritzada, sistemes innovadors de mobilitat per al turisme, com bicicletes elèctriques, etc. i una distribució equilibrada en el territori dels serveis públics, serveis socials, sanitaris, culturals, de lleure, etc.


En el punt quilomètric observat, durant el 2011 han circulat menys vehicles que l’any anterior, excepte el mesos de juny i agost en què n’han circulat més, i el mes de febrer, que pràcticament ha mantingut la intensitat del febrer del 2010. Si durant els primers cinc mesos del 2011 el trànsit en aquest punt ha davallat de mitjana un 3% respecte l’any anterior, el darrer trimestre la davallada ja és del 6,6%. En canvi, els mesos de juny i juliol l’increment és tant sols del 1,3%. En base a aquestes dades la tendència apunta a una disminució de la sèrie. En base a aquestes dades la tendència apunta a una disminució de la sèrie, però és una mica aviat per considerar-la estable, i més quan la resta d'indicadors relacionats no fan pensar que hi hagi un canvi de comportaments en l'abús dels vehicles motoritzats.

Observacions: La tendència de les IMD o el seu grau de variació es pot detectar a partir del pendent de

la recta de regressió resultant de les dades dels darrers cinc anys (agafant els anys com


70

variable independent i les IMD com a dependent). S’observa com el pendent de la recta de regressió ha estat disminuint al llarg dels darrers anys (taula 2, gràfic 3), el que es tradueix en un menor creixement quinquennal mentre es manté en valors positius i decreixement quan pren valors negatius. Les últimes dades d'IMD confirmen la tendència quinquennal decreixent que es va iniciar el 2009, segons els valors negatius de l’indicador.

Taules i gràfics

Mes 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Gener 5.162 5.520 5.144 6.163 6.359 6.395 6.785 6.676 7.103 7.320 7.301 6.780 6.778 6.570Febrer 5.457 5.999 6.242 6.851 6.869 6.924 7.301 7.450 7.557 7.957 7.875 7.447 7.371 7.376Març 6.107 6.759 6.847 7.223 7.534 7.416 7.683 8.097 8.120 8.483 8.275 8.030 8.001 7.502Abril 7.258 7.570 8.342 8.755 8.834 9.607 8.787 8.744 9.255 9.398 9.162 8.601 8.295 8.155Maig 8.937 9.789 10.315 10.782 11.722 11.579 11.050 11.148 11.032 11.113 10.865 10.024 9.852 9.442Juny 10.177 11.126 12.059 12.517 12.995 13.339 12.696 12.920 13.161 13.320 12.528 11.839 11.828 11.879Juliol 11.616 12.542 13.343 14.030 15.375 15.925 14.304 14.633 14.595 15.259 14.678 14.162 14.553 14.866Agost 13.318 14.447 15.333 15.700 17.129 18.002 16.545 17.339 17.652 17.908 17.218 15.958 17.048 16.947

Setembre 10.860 11.133 12.678 12.973 13.372 13.745 12.854 13.119 13.256 13.762 12.601 12.037 12.001 11.781Octubre 8.671 9.285 9.946 10.376 10.604 10.853 10.077 10.347 10.035 10.090 9.207 9.003 8.747 8.342

Novembre 5.990 6.491 6.745 6.825 7.092 7.526 7.602 8.113 8.140 8.186 7.626 7.824 7.415 6.851Desembre 5.683 5.837 6.063 6.430 6.444 6.843 7.004 7.432 7.169 7.364 6.964 6.922 6.846 6.323

Mitjana anual 8.270 8.875 9.421 9.885 10.361 10.680 10.224 10.502 10.590 10.847 10.358 9.886 9.895 9.670

Mitjana estiu 10.597 11.387 12.279 12.730 13.533 13.907 12.921 13.251 13.289 13.575 12.850 12.171 12.338 12.210

Taula 1. IMD mitjana mensual e-318, 1997-2011. Font: Conselleria de Mobilitat CIM. Elaboració: OBSAM

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Pendent anual 377 498 513 515 440 216 105 28 70 61 -146 -235 -282 Pendent estiu 651 722 629 246 43 -114 -30 18 -260 -331 -324

Taula 2. Evolució del pendent de la recta de regressió 1999-2011. Font: Conselleria de Mobilitat CIM. Elaboració: OBSAM

-

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set embre Oct ubre Novembre Desembre

Vehi

cles

per

dia

1999 2001 2003 2005

2007 2009 2010 2011

Gràfic 2. IMD mitjana mensual 1999-2011. Font: Conselleria de Mobilitat CIM. Elaboració: OBSAM


71

Pendent de la recta de regresió

-400

-200

0

200

400

600

800

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Vehi

cles

per

dia

Anual

Estiu

Gràfic 3. Pendent de la recta de regressió de les IMD del període 2001-2011. Font: Conselleria de Mobilitat CIM. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.7. Accidentalitat en carretera

72

1.3.7. ACCIDENTALITAT EN CARRETERA (INO) Definició: Determina el nombre d'accidents de trànsit amb víctimes en carretera i zona urbana, el

nombre de morts a 24 hores i el nombre de ferits. Mètode de càlcul: Recompte del nombre d'accidents amb víctimes en carretera i zona urbana,

del nombre de morts a 24 hores i del nombre de ferits per temporada alta i temporada baixa.

Unitats: Nombre d'accidents, ferits i morts. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: DGT (Dirección General de Tráfico). Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

50

100

150

200

250

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Acc

iden

ts

Temporada alta Temporada baixa

Gràfic 1. Evolució del nombre d’accidents amb víctimes en carretera i zona urbana a Menorca per

temporada alta i temporada baixa. Anys 1995-2011. Font: DGT. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable>> Clara disminució. Tendència observada i estat de la qüestió>>

No hi ha una clara tendència en l’evolució del nombre d’accidents. En canvi, observem una tendència descendent en el nombre de ferits greus o víctimes mortals en accidents. Com en anys anteriors, tant el nombre d'accidents com el nombre de ferits és més elevat en temporada alta que en temporada baixa.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.7. Accidentalitat en carretera

73

Taules i gràfics 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 T. alta 64 62 50 77 86 80 69 108 102 58 74 72 63 102 49 75 85 T. baixa 30 39 36 50 40 28 29 45 49 53 38 54 23 43 33 30 34 Total 94 101 86 127 126 108 98 153 151 111 112 122 86 145 82 105 119

Taula 1. Evolució del nombre d’accidents amb víctimes en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa. Anys 1995-2011. Font: DGT. Elaboració: OBSAM. 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 T. alta 1 10 4 2 9 7 7 3 4 2 7 9 1 6 3 4 1 T. baixa 2 3 1 5 1 0 1 1 8 7 0 1 4 4 1 0 1 Total 3 13 5 7 10 7 8 4 12 9 7 10 5 10 4 4 2

Taula 2. Evolució del nombre de morts en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa. Anys 1995-2011. Font: DGT. Elaboració: OBSAM. 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 T. alta 104 123 94 116 133 158 105 154 160 79 125 95 73 129 62 104 94 T. baixa 48 63 43 74 67 42 39 92 68 86 61 76 21 49 44 37 35 Total 152 186 137 190 200 200 144 246 228 165 186 171 94 178 106 141 129

Taula 3. Evolució del nombre de ferits en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa. Anys 1995-2011. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Ferit

s gr

eus

o m

orts

Temporada alta Temporada baixa

Gràfic 2. Evolució del nombre de ferits greus o morts en accidents en carretera i zona urbana a Menorca per temporada alta i temporada baixa. Anys 1995-2011. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.8. Cobertura dels serveis de transport col·lectiu

74

1.3.8. COBERTURA DELS SERVEIS DE TRANSPORT COL·LECTIU (INO) Definició: Mesura la cobertura dels serveis públics de transport col·lectiu a partir del nombre

total de trajectes d'autobús (parades), segons horaris publicitats en la premsa local. Mètode de càlcul:

Es pren com a mitjana diària de trajectes per temporada el total de trajectes publicats a la premsa local l'1 de febrer per a la temporada baixa i els publicats l'1 d'agost per a la temporada alta.

Unitats: trajectes/dia Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Horaris d’autobús publicats a la premsa local. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Traj

ecte

s

TEMPORADA BAIXA TEMPORADA ALTAMITJANA ANUAL

Gràfic 1. Cobertura del transport col·lectiu temporada alta, baixa, mitjana anual (en trajectes). 2006-2011. Font: Diari Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable>> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Lleuger augment del nombre de trajectes tant en la temporada alta com en la temporada baixa. La mitjana de la cobertura de transport públic segueix una tendència d’augment des de 2006. En temporada baixa s’ha passat de 1.301,71 trajectes/dia el 2010 a 1.377,14 el 2011. El motiu és l’increment de parades en la línia Maó-Aeroport i a la publicació més detallada dels trajectes que cobreix el bus de Fornells. En temporada alta s’ha passat de 2.596,29 trajectes/dia el 2010 a 2.687,86 el 2011. En aquest cas, ha disminuït el nombre de viatges del servei de “bus exprés”, mentre que ha augmentat el de viatges de la línia Maó-Ciutadella el cap de setmana. Els nous serveis entre Ciutadella i Son Saura i entre Maó i Llucmaçanes, així com un major número de viatges en les línies Maó-Es Castell i Maó-Sant Climent-Cala en Porter expliquen aquest increment. Com en els anys anteriors, on seguim trobant el major nombre de viatges per dia a l'illa és en les línies que cobreixen Maó-Ciutadella, la circumval·lació a Maó, el centre a Maó i el bus de l'aeroport.

Observacions: - S’entén per viatge el camí que va des de la primera fins la darrera parada, sense tenir

en compte possibles parades intermèdies, comptant l’anada i la tornada com a dos


75

viatges independents. S’entén per trajecte el camí entre dues parades consecutives. - Es compten, exclusivament, els viatges publicats al diari amb els corresponents

horaris, sense tenir en compte possibles trajectes no especificats. La interpretació de les dades ha de fer-se tenint en compte això darrer, ja que la variació del nombre de trajectes d’un any respecte de l’anterior pot ser per la publicació de més o menys parades per a una determinada línia.

- No estan incloses les dades del "bus nit", perquè aquest servei només està disponible els divendres i dissabtes nit. El servei del "jaleo bus" tampoc està comptabilitzat dins aquest indicador.

- Respecte dels informes anteriors, s’ha refet la sèrie comptabilitzant els trajectes. En anteriors informes només teníem en compte els viatges.

Taules i gràfics

ANY TEMPORADA BAIXA TEMPORADA ALTA MITJANA ANUAL 2006 843,29 1870,71 1361,22 2007 970,29 2330,00 1655,73 2008 1276,86 2290,43 1786,41 2009 1349,29 2445,43 1901,86 2010 1301,71 2596,29 1954,32 2011 1377,14 2687,86 2037,89

Taula 1. Cobertura del transport públic en trajectes. Anys 2006-2011. Font: Diari Menorca. Elaboració: OBSAM

ANY TEMPORADA BAIXA TEMPORADA ALTA MITJANA ANUAL 2006 256,71 700,71 480,54 2007 289,00 849,00 571,30 2008 345,71 838,71 593,56 2009 347,57 944,57 648,52 2010 347,57 962,14 657,38 2011 370,43 981,57 678,51

Taula 2. Cobertura del transport públic en viatges. Anys 2006-2011. Font: Diari Menorca. Elaboració: OBSAM


76

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Viat

ges

TEMPORADA BAIXA TEMPORADA ALTAMITJANA ANUAL

Gràfic 2. Cobertura del transport col·lectiu temporada alta, baixa, mitjana anual (en viatges), 2006-2011. Font: Diari Menorca. Elaboració: OBSAM.

66,12%

33,88%

TEMPORADA BAIXA

TEMPORADA ALTA

Gràfic 3. Diferència de percentatges de les mitjanes de trajectes diaris segons tipus de temporada al 2011 respecte del total. Font: Diari Menorca. Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.9. Taxa d'utilització del transport col·lectiu

77

1.3.9. TAXA D'UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT COL·LECTIU (IO) Definició: Determina la utilització que fa la població del transport col·lectiu diferenciant entre

temporada alta i temporada baixa, en funció de la distància coberta acumulada per tots els usuaris. El resultat determina, per cada viatge de l’any observat, la mitjana de la distància acumulada pels usuaris (suma de distàncies individuals), que en definitiva és el que hauria representat la utilització individual del cotxe.

Mètode de càlcul:

Taxa utilització T.Alta = ∑ (nº usuaris x Km línies)T.Alta / nº viatges* Taxa utilització T.Baixa = ∑ (nº usuaris x Km línies)T.Baixa / nº viatges*

*El nombre de viatges s'extreu multiplicant la mitjana diària de viatges pel nombre de dies de temporada (veure indicador 1.3.8 cobertura transport col·lectiu)

Unitats: Km Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Departament de Mobilitat del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

50

70

90

110

130

150

170

2006 2007 2008 2009 2010 2011

km a

com

ulat

s pe

r via

tge

Temporada alta Temporada baixa Anual

Gràfic 1. Taxa d'utilització del transport col·lectiu 2006-2011. Font: pròpia i Departament de Mobilitat del CIM. Elaboració: OBSAM.

Nota: les dades dels anys 2007 i 2008 estan en procés de revisió i provisionalment s'ofereixen com a estimacions.

Tendència desitjable >> Augment. En termes de sostenibilitat, l’objectiu del transport col·lectiu és minimitzar la utilització del cotxe per cobrir les necessitats de desplaçament individuals.


Enguany l’oferta de transport col·lectiu aconsegueix mantenir les taxes d’utilització dels darrers dos anys, però la sèrie revela que en anys anteriors s’havien assolit nivells superiors. Durant la temporada alta la taxa millora sensiblement, tot i que les diferències entre temporades cada vegada són menors. Durant la temporada baixa de 2011 cada viatge ha representat en terme mitjà l’acumulació de desplaçaments individuals per valor de 112 km en total, mentre que cada viatge de la temporada alta ha cobert la distància efectiva de 128,5 km, pel que resulten un 15% més efectius els viatges de la temporada alta que els de la temporada baixa. Si considerem els trajectes trobem que cada parada de 2011 ha significat un desplaçament acumulat mitjà de 41,3 km. El nombre d’usuaris va en augment, però malauradament aquest augment no s’està traduint en un augment de l’efectivitat del


78

transport col·lectiu com a mesura per disminuir la participació ciutadana en l’emissió de gasos contaminants per la utilització del cotxe, ja que la sèrie mostra una lleugera davallada o manteniment de les taxes. L’explicació la trobem en què l’augment d’usuaris ve acompanyat d’un augment del nombre de viatges oferts, i no perquè els autobusos vagin més plens.

Observacions: No s'ha tingut en compte els passatgers del "Bus Nit" ni tampoc l'ús del servei de "Jaleo

Bus". Es presenta també la mateixa taxa calculada per cada trajecte entre parada i parada. Quant al càlcul de nombre de viatges i trajectes, cal considerar que s’utilitza una estimació prenent com a referència un dia concret per temporada (veure indicador 1.3.8 Cobertura de transport públic), i s’imputen aquestes dades a la resta dels dies.

Taules i gràfics

Periode Nombre total

d'usuaris

Nombre d'usuaris x

km desplaçament

Taxa d'utilització del tt.col·lectiu

per viatge

Taxa d'utilització del tt.col·lectiu

per trajecte TA 06 1.512.948 20.685.746 160,4 60,1 TB 06 377.569 5.162.267 111,1 33,8 2006 1.890.517 25.848.013 147,4 52,0

TA 07* 1.580.761 21.470.439 137,4 50,1 TB 07* 448.290 6.304.340 120,5 35,9 2007* 2.029.051 27.774.779 133,2 46,0 TA 08* 1714056 22.880.350 148,3 54,3 TB 08* 509.358 7.558.463 120,1 32,5 2008* 2.223.414 30.438.813 140,1 46,6 TA 09 1.684.498 22.923.802 131,9 50,9 TB 09 478.468 6.980.192 111,0 28,6 2009 2.162.966 29.903.994 126,3 43,1 TA 10 1.675.053 23.078.646 130,4 48,3 TB 10 468.516 7.024.689 111,7 29,8 2010 2.143.569 30.103.336 125,5 42,2 TA 11 1.701.982 23.200.370 128,5 46,9 TB 11 495.559 7.502.521 111,9 30,1 2011 2.197.541 30.702.890 124,0 41,3

Taula 1.Taxa d'utilització del transport col·lectiu 2006-2011. Fonts: pròpia i Departament de Mobilitat del CIM. Elaboració: OBSAM.

Nota: les dades en gris dels anys 2007 i 2008 estan en procés de revisió i provisionalment s'ofereixen com a estimacions.


79

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011

Pass

atge

rs

Total temporada baixa Total temporada alta Total anual

Gràfic 2. Nombre total de passatgers de transport col·lectiu 2006-2011. Font: Departament de Mobilitat del CIM. Elaboració: OBSAM

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.10. Superfície de dotacions públiques per habitant

80

1.3.10. SUPERFÍCIE DE DOTACIONS PÚBLIQUES PER HABITANT (IO) Definició: Superfície de dotacions públiques per habitant. S’han escollit com a dotacions

públiques representatives per determinar la qualitat de vida les de caràcter educatiu (centres d’ensenyament), de caràcter cultural (biblioteques, sales d’exposicions, etc.), les destinades a les pràctiques esportives, i les destinades a la salut i al benestar social (centres sanitaris i assistencials).

Mètode de càlcul:

Sumatori de les superfícies dels equipaments de titularitat i/o gestió pública de cada municipi. S’ha fet separadament per cada tipus de dotació (centres educatius, culturals, instal·lacions esportives i centres sanitaris i assistencials) a partir de l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL) dels anys 2000, 2005 i 2009. Finalment s’han calculat els índexs de superfície per habitant dividint els valors de cada any i tipus d’equipament pel nombre d’habitants empadronats corresponents als mateixos períodes.

Unitats: m2 de dotacions públiques / habitant Periodicitat de càlcul: Triennal, segons la disponibilitat de dades actualitzades de l’EIEL. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Ministeri de Política Territorial;

Consell Insular de Menorca i Servei d’Informàtica Local de Menorca (SILME). Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

2

4

6

8

10

12

Educació Cultura Instal·lacionsesportives

Sanitat i serveissocials

Total

m2/

hab

2000 2005 2009

Gràfic 1. Superfície de dotacions públiques (m2) desglossades en Educació, Cultura, Instal·lacions Esportives, i Sanitat i Serveis Socials, per habitant per als anys 2000, 2005 i 2009. Font: EIEL. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment o manteniment. Tendència observada i estat de la qüestió>>

La tendència observada és poc definida. L’evolució de les superfícies de cada categoria de dotacions en les tres edicions d’aquest indicador és força diversa. Una de les dades que crida més l’atenció és la davallada de la ràtio per als equipaments educatius. En el període 2000-2005 coincideixen l’increment més marcat de la població (del 16%) i un lleu descens de la superfície dedicada a centres educatius. D’això en resulta un descens important en la ràtio sobretot en aquest període, mentre que en el període següent l’augment de la població és més modest, d’aproximadament la meitat, el que provoca que el descens sigui més moderat. Pel que fa a les instal·lacions esportives, la ràtio pateix un descens marcat l’any 2005. La raó, de manera semblant al cas anterior, és una combinació del fort creixement poblacional respecte del 2000 i un increment mínim de la superfície dedicada a aquest tipus de dotacions. En el període següent, però, l’increment de la superfície és molt major mentre que, com ja s’ha dit, la població creix a un ritme força menor.


81

Observacions: La metodologia de càlcul d’aquest indicador ha canviat respecte d’edicions anteriors del

PTI, per la qual cosa és natural que hi hagi diferències entre les dades presentades en aquesta fitxa i les publicades en el passat. Per tal de considerar el total de la superfície útil d’aquelles dotacions que sobretot disposen d’espai sota cobert, s’ha tingut en compte el registre de valor màxim entre els següents camps presents a l’EIEL: superfície coberta, superfície a l’aire lliure i superfície del solar. D’aquesta manera, la superfície d’aquelles dotacions amb més d’una planta es reflecteixen a les dades finals d’una manera més fidedigna, ja que en aquests casos permet comptabilitzar la superfície coberta, que presumiblement serà major que la no coberta o la del solar. A causa de la complexitat de la recollida i la gran quantitat de dades presents a l’EIEL, es poden trobar algunes inexactituds tant en la superfície de les dotacions com en la seva titularitat i gestió. Tanmateix, aquestes dades s’han anat ajustant amb el pas dels anys fins a arribar a un nivell de precisió elevat en l’actualitat, el que possibilitarà que en un futur es pugui interpretar l’evolució de l’indicador d’una manera més clara.

Taules i gràfics

Educació Cultura Instal·lacions esportives

Sanitat i serveis socials Total

2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009

Alaior 22852 22852 23843 2125 3826 1825 60236 62723 66248 2872 4550 10069 88085 93951 101985Ciutadella 63920 71401 72547 7273 7273 7273 69597 69597 70897 9130 9130 20703 149920 157401 171420Ferreries 12312 13413 13413 1112 1112 5001 20894 20894 20894 1011 2091 2091 35329 37510 41399 Maó 63502 65914 65763 13652 27832 26864 154418 164568 160680 61721 67768 122009 293293 326082 375316Es Mercadal 4637 4275 4275 1034 2060 19465 67379 64614 93068 1832 2704 2734 74882 73653 119542

Sant Lluís 9164 9164 9164 1318 1875 1470 36130 40806 48224 770 4070 4070 47382 55915 62928 Es Castell 10039 10039 9645 5152 4851 3514 13302 13740 36162 704 704 2542 29197 29334 51863 Es Migjorn Gran 5562 5126 5126 1250 1492 1295 30557 32275 37823 575 756 756 37944 39649 45000

Menorca 191988 202184 203776 32916 50321 66707 452513 469217 533996 78615 91773 164974 756032 813495 969453

Taula 1. Superfície de dotacions públiques (m2) en xifres absolutes desglossades en Educació, Cultura, Instal·lacions Esportives i Sanitat i Serveis Socials; per municipi per als anys 2000, 2005 i 2009. Font: EIEL. Elaboració: OBSAM.



2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 Alaior 3.09 2.64 2.58 0.29 0.44 0.20 8.15 7.23 7.16 0.39 0.52 1.09 11.92 10.84 11.02 Ciutadella 2.79 2.65 2.49 0.32 0.27 0.25 3.04 2.58 2.43 0.40 0.34 0.71 6.54 5.84 5.88 Ferreries 3.03 3.04 2.87 0.27 0.25 1.07 5.15 4.73 4.48 0.25 0.47 0.45 8.70 8.49 8.87 Maó 2.74 2.38 2.26 0.59 1.01 0.92 6.66 5.95 5.52 2.66 2.45 4.19 12.65 11.79 12.89 Es Mercadal 1.46 0.99 0.80 0.33 0.48 3.65 21.28 14.93 17.44 0.58 0.62 0.51 23.65 17.02 22.41

Sant Lluís 2.09 1.56 1.31 0.30 0.32 0.21 8.22 6.96 6.89 0.18 0.69 0.58 10.78 9.53 8.99 Es Castell 1.54 1.35 1.22 0.79 0.65 0.45 2.05 1.85 4.58 0.11 0.09 0.32 4.49 3.94 6.57 Es Migjorn 4.84 3.64 3.37 1.09 1.06 0.85 26.62 22.91 24.83 0.50 0.54 0.50 33.05 28.14 29.55 Menorca 2.64 2.33 2.17 0.45 0.58 0.71 6.22 5.41 5.68 1.08 1.06 1.76 10.39 9.38 10.32

Taula 2. Ràtio de m2 de dotacions públiques per habitant desglossades en Educació, Cultura, Instal·lacions Esportives i Sanitat i Serveis Socials; per municipi per als anys 2000, 2005 i 2009. Font: EIEL. Elaboració: OBSAM.


82

Educació Cultura Instal·lacions

esportives Sanitat i

serveis socials Total

2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 Alaior 31237 31 237 32 228 7 206 7 800 7 060 87 584 146 051 77 433 4 931 4 709 10 228 130 958 189 797 126 949Ciutadella 63920 71 401 72 547 21 998 21 998 13 897 855 205 855 205 239 437 14 311 14 311 25 387 955 434 962 915 351 268Ferreries 14460 13 982 13 982 1 112 1 112 5 001 184 222 184 222 184 222 1 011 2 091 2 091 200 805 201 407 205 296Maó 87839 87 554 90 100 18 894 31 879 30 911 904 370 210 622 201 961 68 681 72 059 126 300 1 079 784 402 114 449 272Es Mercadal 4637 4 275 4 275 1 034 2 060 19 465 67 379 64 614 93 068 1 832 2 704 2 734 74 882 73 653 119 542

Sant Lluís 9164 9 164 9 164 2 064 3 109 2 216 43 810 49 546 55 619 770 4 070 4 070 55 808 65 889 71 069 Es Castell 10322 10 322 9 645 11 617 11 636 11 098 14 040 14 040 36 224 704 704 2 542 36 683 36 702 59 509

Es Migjorn 5562 5 346 5 654 1 692 1 492 1 295 36 970 35 232 42 918 575 756 756 44 799 42 826 50 623

Menorca 227 141 233 281 237 595 65 617 81 086 90 943 2 193 580 1 559 532 930 882 92 815 101 404 174 108 2 579 153 1 975 303 1 433 528

Taula 3. Superfície de dotacions públiques i privades (m2) en xifres absolutes desglossades en Educació, Cultura, Instal·lacions Esportives i Sanitat i Serveis Socials; per municipi per als anys 2000, 2005 i 2009. Font: EIEL. Elaboració: OBSAM.



2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009 2000 2005 2009

Alaior 4.23 3.60 3.48 0.98 0.90 0.76 11.85 16.84 8.36 0.67 0.54 1.10 17.72 21.89 13.71

Ciutadella 2.79 2.65 2.49 0.96 0.82 0.48 37.30 31.71 8.21 0.62 0.53 0.87 41.68 35.70 12.05

Ferreries 3.56 3.17 2.99 0.27 0.25 1.07 45.36 41.72 39.46 0.25 0.47 0.45 49.45 45.61 43.97

Maó 3.79 3.16 3.09 0.81 1.15 1.06 39.00 7.61 6.93 2.96 2.60 4.34 46.56 14.53 15.43 Es Mercadal 1.46 0.99 0.80 0.33 0.48 3.65 21.28 14.93 17.44 0.58 0.62 0.51 23.65 17.02 22.41

Sant Lluís 2.09 1.56 1.31 0.47 0.53 0.32 9.97 8.45 7.95 0.18 0.69 0.58 12.70 11.23 10.16

Es Castell 1.59 1.39 1.22 1.79 1.56 1.41 2.16 1.89 4.59 0.11 0.09 0.32 5.64 4.93 7.54

Es Migjorn 4.84 3.79 3.71 1.47 1.06 0.85 32.20 25.00 28.18 0.50 0.54 0.50 39.02 30.39 33.24

Menorca 3.12 2.69 2.53 0.90 0.93 0.97 30.14 17.97 9.91 1.28 1.17 1.85 35.44 22.76 15.26

Taula 4. Ràtio de m2 de dotacions públiques i privades per habitant desglossades en Educació, Cultura, Instal·lacions Esportives i Sanitat i Serveis Socials; per municipi per als anys 2000, 2005 i 2009. Font: EIEL. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

35

Alaior Ciutadella Ferreries Maó EsMercadal

Sant Lluís Es Castell Es Migjorn Menorca

m2/

hab

2000 2005 2009

Gràfic 2. Total de superfície de dotacions públiques (m2) per habitant i per municipi per als anys 2000, 2005 i 2009. Font: EIEL. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.11. Nombre d’habitatges socials construïts

83

1.3.11. NOMBRE D’HABITATGES SOCIALS CONSTRUÏTS (IO) Definició: Habitatges de protecció oficial (VPO) visats pel COAIB. Mètode de càlcul: Nombre habitatges

protecció oficial =

VPOmesi

Unitats: Habitatges. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Delegació de Menorca del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), exceptuant els anys 2002-2005, en què les dades fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats per l'IBAVI. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

00

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Nom

bre

d'ha

bita

tges

Gràfic 1.Habitatges de protecció oficial (VPO) visats pel COAIB. Font: Delegació de Menorca del COAIB, exceptuant els anys 2002-2005, en què les dades fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats per l'IBAVI. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Un cop determinat que es necessiten habitatges socials, la seva dotació ha de tendir a un mínim estable, però és evident que seria desitjable que aquesta política no fos necessària, si això fos com a resultat d’un adequat accés de la població a un habitatge digne.


La tendència no està definida. Si mirem la totalitat de la sèrie veiem anys puntuals en què hi ha un augment important d’habitatges socials, però en general es mantenen al voltant dels 10-20 habitatges anuals. Les dades de 2011 mostren que no hi ha cap habitatge de protecció oficial. Haurem d’esperar a propers anys per veure si es tracta d’un cas puntual o la tendència és minimitzar aquest tipus d’habitatges. De la totalitat de projectes visats en el període 1991-2011, el 3,9% han estat habitatges de protecció oficial mentre que, per al mateix període, per a la totalitat de l’estat espanyol la mitjana ha estat de 17,73%. Nota: Un dels objectius del PTI és garantir la generació d'oferta dirigida a segments concrets de la demanda amb la incorporació de qualificacions específiques de sòl reservat per a habitatges protegits. (Veure article 35). El PTI contempla a l'article 11 garantir l'accés de la població resident a un habitatge assequible.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.11. Nombre d’habitatges socials construïts

84

Observacions: Les dades del període 2002-2005 s'han obtingut de l'IBAVI, ja que pel mateix període al

COAIB no disposaven d'aquestes dades per problemes informàtics. També cal tenir en compte que pot passar un temps entre el visat i la construcció i/o lliurament als nous propietaris o llogaters de l'habitatge. Val a dir que, en el cas dels projectes visats, només es tenen en compte els projectes executius, no els bàsics, ja que entre un i l'altre pot passar un temps considerable. D'altra banda, les dades de l'IBAVI només fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats aquell any de promoció pública, però no privada.

Taules i gràfics

Habitatges de protecció oficial visats pel COAIB Any Habitatges 1990 55 1991 0 1992 18 1993 87 1994 15 1995 83 1996 10 1997 26 1998 8 1999 11 2000 0 2001 0 2002* 17 2003* 17 2004* 25 2005* 17 2006 20 2007 167 2008 34 2009 24 2010 56 2011 0

Taula 1. Habitatges de protecció oficial (VPO) visats pel COAIB. Font: Delegació de Menorca del COAIB, *exceptuant els anys 2002-2005, en què les dades fan referència als habitatges de protecció oficial lliurats per l'IBAVI. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.12. Nivell de formació

85

1.3.12. NIVELL DE FORMACIÓ (INO) Definició: Determina el nivell de formació de la població de l'illa, mitjançant el nombre de

persones amb estudis de tercer grau (diplomatures, llicenciatures o doctorat) i mòduls formatius de grau superior en la població major de 10 anys.

Mètode de càlcul:

% població amb estudis de tercer grau = (número de persones amb estudis de tercer grau / població major de 10 anys) x 100

Unitats: Persones. Periodicitat de càlcul: Quinquennal amb els padrons municipals. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

2

4

6

8

10

12

14

1986 1991 1996 2001 2006 2011

% d

e po

blac

ió a

mb

estu

dis

de te

rcer

gra

u

Gràfic 1. Evolució del nivell d'estudis de la població empadronada a Menorca major de 14 anys

abans del 2006 i per població major de 10 anys per 2006 i 2011 . Font i elaboració: OBSAM.

Nota: no s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli (superior a graduat escolar).

Tendència desitjable >> Augment o estabilització. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Augment. El percentatge de persones empadronades a Menorca amb titulacions de tercer grau ha passat del 5,05% el 1986 al 12,76% de 2011. Cal tenir en compte a més que l’augment encara és superior perquè les dades del 1986 i 2001 són referides a població major de 14 anys i les del 2006 i 2011 per població major de 10, per tant, la població de referència augmenta. Tanmateix la proporció de titulats superiors a Espanya és a l’entorn del 29% aproximadament, valor que segueix essent molt superior al detectat a Menorca. Aquest indicador mesura indirectament les facilitats de les persones de l'illa per a estudiar.

Observacions: Per causa dels canvis metodològics en la recollida de dades de l'Institut Nacional

d'Estadística, no s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli


86

(superior a graduat escolar). Sembla que hi ha un error a les dades de Ferreries, ja que els percentatges d’analfabets surten dels nivells normals; per tant, aquestes dades del padró de Ferreries no són fiables i no es publicaran en aquest informe.

Taules i gràfics

ANY Analfabet

Sense estudis o amb educació

primària incompleta

Educació primària (graduat escolar,

FP1 o equivalents)

Educació secundària (batxillerat superior, FP2 o equivalents)

Diplomatura o superiors

1986 1.465 10.371 25.114 6.623 2.325 1991 1.015 26.287 13.730 10.569 * 1996 710 23.857 18.400 12.554 * 2001 960 20.018 23.230 8.868 5.904 2006* 6.373 31.409 26.536 14.014 8.703 2011 2.413 25.932 30.615 15.204 10.904

Percentatge respecte de la població total 1986 3,19 22,55 54,60 14,40 5,05 1991 2,47 64,06 33,46 25,76 * 1996 1,65 55,52 42,82 29,22 * 2001 1,63 33,94 39,39 15,04 10,01 2006* 7,30 35,99 30,40 16,06 9,97 2011 2,82 30,35 35,83 17,79 12,76

Taula 1. Nivell d'estudis a Menorca. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM.

Notes: Els anys 1986,1991,1996 i 2001 la població de referència és major de 14 anys; els anys 2006 i 2011, major de 10 anys * Potser els canvis metodològics han provocat problemes amb les dades

Municipis Any Analfabet




FP1 o equivalents)

Educació secundària

(batxillerat superior, FP2 o equivalents)


1986 190 1.272 2.563 406 1861991 180 2.886 1.303 795 *1996 127 2.678 1.838 907 *2001 105 2.047 2.548 717 4142006 97 4.326 2.534 1.155 609

ALAIOR

2011 47 3.693 2.785 1.268 8391986 559 2.326 8.846 2.001 6141991 283 8.027 5.101 3.190 *1996 272 7.811 5.775 3.610 *2001 303 6.887 7.133 2.762 1.8352006 1.598 11.088 4.073 2.463 2.463

CIUTADELLA

2011 170 8.381 9.634 4.659 3.1271986 ** 713 1.433 185 601991 ** 1.715 780 321 *1996 ** 1.588 1.067 385 *2001 ** 938 1.720 312 2142006 ** 1.273 1.515 367 224

FERRERIES

2011 ** 1.148 1.473 387 303 (segueix)


87

Municipis Any Analfabet




FP1 o equivalents)

Educació secundària

(batxillerat superior, FP2 o equivalents)


1986 509 3.747 8.510 2.854 1.0201991 381 8.776 4.206 4.236 *1996 181 7.707 5.659 4.971 *2001 331 6.557 7.044 3.269 2.2572006 2.394 8.538 7.950 5.137 3.121

MAÓ

2011 510 7.450 8.807 5.234 3.8031986 35 877 1.084 262 641991 31 1.039 449 343 *1996 28 921 658 517 *2001 33 666 1.088 446 3282006 310 1.145 1.560 925 723

ES MERCADAL

2011 269 973 1.631 1.122 9531986 39 693 1.121 250 1241991 31 1.258 667 560 *1996 24 886 1.440 906 *2001 49 902 1.166 362 2452006 442 1.108 2.767 1.160 803

SANT LLUÍS

2011 285 958 3.068 1.267 9381986 90 743 1.557 665 2571991 69 2.020 1.049 1.033 *1996 44 1.728 1.724 1.162 *2001 68 1.530 2.198 925 5362006 422 3.157 2.507 1.123 751

ES CASTELL

2011 259 2.656 2.623 1.168 9021986 *** *** *** *** ***1991 16 566 175 91 *1996 13 538 239 96 *2001 9 491 332 74 742006 142 774 544 74 9

ES MIGJORN

2011 105 673 594 99 39

Taula 2. Nivell d'estudis per municipis per població major de 14 anys el 1986,1991,1996 i 2001, i per població major de 10 anys el 2006 i 2011. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM.

* No s'ha pogut destriar el percentatge de persones amb titulacions de grau superior dels anys 1991 i 1996, que es troben totes sumades en un apartat més ampli (superior a graduat escolar). **Les dades de Ferreries presenten errors i no estan disponibles. *** El 1986 es Migjorn formava part del municipi des Mercadal.


88

3 2 1 2 7 3

23

5143

3436

30

55

2733

3930

36

14 20 2315 16

18

5 10 10 13

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1986 1991 1996 2001 2006 2011

% p

obla

ció

per n

ivel

l d'e

stud

is Diplomatura o superior

Secundària

Educació primària

Sense estudis oprimària incompleta

Analfabet

Gràfic 2. Nivell d'estudis a Menorca 1986-2011 sobre la població major de 14 anys del 1986 el 2001, i 2006 i 2011 sobre la població major de 10 anys. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ala

ior

Ciu

tade

lla

Ferre

ries

Maó

Es

Mer

cada

l

San

t Llu

ís

Es

Cas

tell

Es

Mig

jorn

Han completat diplomatura o superior

Han completat secundària (batxilleratsuperior, FP 2 o equivalents)

Han completat educació primària(graduat escolar, FP1 o equivalents)

Sense estudis o amb educacióprimària incompleta

Analfabet

Gràfic 3. Nivell d'estudis per municipis 2011. Font: Padró municipal d'habitants. Elaboració: OBSAM.

Nota: Percentatge en la població major de 10 anys.


89

TOTAL NACIONAL 2,3 Andalusia 4,1 Aragó 1,0 Astúries 0,9 Balears, Illes 2,0 Canàries 2,6 Cantàbria 0,4 Castella i Lleó 1,1 Castella, La Manxa 3,4 Catalunya 1,6 Comunitat Valenciana 2,1 Extremadura 4,6 Galícia 1,9 Madrid, Comunitat de 1,4 Múrcia, Regió de 4,6 Navarra, Comunitat Foral de 0,5 País Basc 0,7 Rioja, La 0,8 Ceuta 6,8 Melilla 9,2

Taula 3. Percentatge d'analfabetisme per comunitats autònomes durant el 2010. Unitats en %. Font: INE. Elaboració: OBSAM.

2,32

2,32,42,2

2,22,2

1,92,1

2,2

2,3

1,6

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

2005 2006 2007 2008 2009 2010

%

Espanya Illes balears

Gràfic 4. Percentatge d'analfabetisme damunt el total de població major de 16 anys. Espanya i Illes Balears. Font: INE. Elaboració: OBSAM.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.13. Ús dels serveis culturals

90

1.3.13. ÚS DELS SERVEIS CULTURALS (INO) Definició: Nombre de préstecs de llibres, audiovisuals, documents electrònics i publicacions

periòdiques realitzats a les biblioteques de l'illa . Mètode de càlcul: Nombre de

préstecs =

nombre préstecsbiblioteca i

on i = 1...N nombre de biblioteques de l’illa Unitats: Nombre de préstecs. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Xarxa de biblioteques de Menorca, Biblioteca Pública de Maó i Biblioteca-Arxiu F.

Rubió i Tudurí. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

184.954

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

nom

bre

prés

tecs

Gràfic 1.Nombre total de préstecs a les biblioteques de l'illa 1996-2011. Font: Xarxa de Biblioteques de Menorca, Biblioteca Pública de Maó i Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí. Elaboració: OBSAM.

Notes: A partir del 1998 s’incorporen a la sèrie les dades de la Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí. El 2002 la biblioteca pública de Maó va romandre tancada per obres.

Tendència desitjable>> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Disminució. El nombre de préstecs a les diferents biblioteques de l'illa durant el 2011 ha disminuït respecte del 2010 en un 7%. Analitzant les dades per municipis, observem que la disminució més accentuada s’ha produït a la Biblioteca Pública de Maó, tot i ser la que presenta el major número de préstecs any rere any. Per altra banda, la Biblioteca d’Alaior ha augmentat un 22% el nombre de préstecs.

Observacions: A partir de 1998 s’incorporen a la sèrie les dades de la Biblioteca-Arxiu F. Rubió i

Tudurí. El 2002 la Biblioteca Pública de Maó va romandre tancada per obres.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.13. Ús dels serveis culturals

91

Taules i gràfics BIBLIOTECA 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Alaior - - - 4.889 5.348 6.611 6.877 8.773 6.499 6.499 6.499 5.540 8.604 10.206 13.181 16.850

Es Castell 2.354 3.867 5.357 6.279 4.684 6.317 9.795 8.284 4.959 5.766 4.311 4.303 4.462 5.123 5.416 5.286

Ciutadella 13.212 12.327 18.298 17.401 21.998 25.994 24.822 33.780 26.924 27.349 38.416 38.525 45.206 48.936 49.633 46.730

Ferreries 2.863 2.863 - 2.432 4.175 6.044 5.762 7.691 3.385 6.572 5.636 6.768 7.917 10.197 10.889 10.924

Mercadal 3.058 3.177 3.117 2.487 2.692 3.744 5.277 1.779 1.366 1.262 1.522 1.486 1.800 2.340 4.292 4.669

Migjorn 720 649 605 620 843 1.057 1.449 1.015 1.270 1.608 1.608 1.644 1.963 1.740 2.233 1.991

Sant Lluís 1.842 1.866 1.847 2.851 3.416 4.719 6.346 2.168 4.825 7.135 8.599 8.696 8.845 10.427 12.054 12.362

Fornells 597 486 506 515 673 714 353 549 549 549 215 - 345 436 542 509

BP Maó 47.262 42.952 40.468 40.736 55.433 79.795 * 75.753 92.601 91.714 76.239 74.267 93.086 98.862 98.158 83.214BA. F. Rubió i Tudurí - - 157 667 1.112 1.603 3.163 2.167 1.892 1.970 2.243 1.760 1.812 2.989 2.568 2.419

TOTAL 71.908 68.187 70.198 78.210 99.262 134.995 60.681 139.792 142.378 148.454 143.045 141.229 172.228 188.267 196.398 184.954

Taula 1. Nombre de préstecs a les biblioteques de l'illa 1996-2011. Font: Xarxa de Biblioteques de Menorca, Biblioteca Pública de Maó i Biblioteca-Arxiu F. Rubió i Tudurí. Elaboració: OBSAM.

Nota: (-) No es disposa de dades; (*) Biblioteca tancada per obres.

1. Indicador socioeconòmic 1.3. Social 1.3.14. Visites al patrimoni cultural

92

1.3.14. VISITES AL PATRIMONI CULTURAL (INO) Definició: Nombre de visitants a diferents monuments de la Xarxa Menorca Monumental. Mètode de càlcul:

Sumatori del nombre anual de visitants a 18 punts de la Xarxa Menorca Monumental.

Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Fundació Destí Menorca, Museu Diocesà de Menorca, Casa Museu Pintor Torrent. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

151.545

168.407

224.856

283.967

251.895

204.549

207.089

208.361

nº visitants

Gràfic 1. Evolució del nombre de visitants a 18 punts de la Xarxa Menorca Monumental. Anys 2004-2011. Font: Fundació Destí Menorca, Museu Diocesà de Menorca, Casa Museu Pintor Torrent. Elaboració: OBSAM.

Nota: veure en l’apartat Observacions les notes a tenir en compte per a una interpretació més detallada de les dades de la sèrie.

Tendència desitjable>>

Augment. Un major coneixement de la cultura menorquina és sempre positiu i, tenint en compte que la pressió humana actual damunt els monuments de la xarxa no hi causa impactes, un augment no és perjudicial. En cas d’un augment considerable del nombre de visites, hauria d’anar acompanyat d’una gestió activa dels espais més concorreguts.

Tendència observada i estat de la qüestió>>

Augment, però amb manca de dades. Seguint la tendència iniciada l’any 2010, el nombre de visitants a la Xarxa Monumental ha augmentat durant el 2011. Cal remarcar que manquen les dades de dos monuments i que un no va obrir el 2011 (veure apartat “Observacions”). Observant el gràfic 2, podem comprovar com es segueix un model marcat per l'estacionalitat, és a dir, amb un augment significatiu els mesos d'estiu i una disminució clara durant els d'hivern. Ara bé, és important recalcar que molts dels elements que formen part de la Xarxa Menorca Monumental romanen tancats durant l'època d'hivern i obren durant els mesos de temporada alta.


93

Observacions: Les dades que s'aporten són orientatives i només es poden comparar interanualment

fins a un cert punt, ja que cada any manquen dades d'algun element per obres, reformes o altres motius i, per tant, no s'ha pogut comptabilitzar el nombre de visitants.

Notes a tenir en compte: - Torre d'en Galmés: el 2009 es computen les visites al Centre d'Interpretació per

al total anual de la Xarxa Menorca Monumental, enlloc de les del poblat. El motiu és que el poblat estava obert només en horari partit, amb un sol informador, i per tant, menys hores que el centre.

- Museu Militar de Menorca: des de 2009 tanca el mes de gener per reformes. - Museu Hernández Sanz - Mora: des de 2009 no obre els diumenges al matí. - Naveta des Tudons: obert a partir de l'1 de juny de 2006. - Trepucó, Torre d’en Galmés, Torre de Fornells i Naveta des Tudons: el 2011

han obert d’abril a novembre. - Fort de Malborough: el 2011 ha obert d’abril a setembre. - Pedreres de s’Hostal i Ecomuseu Cap de Cavalleria: el 2011 han obert d’abril a

octubre. - Castell de Sant Nicolau: tancat durant el 2011. - Molí de Dalt de Sant Lluís i Talatí de Dalt: dades no disponibles per al 2011. - Museu Diocesà: el 2011 s'hi inclouen les visites escolars. - Casa Museu Pintor Torrent: dada aproximada per al 2011. Aquest any ha obert

del 5 de maig al 15 d’octubre. Taules i gràfics

XARXA MENORCA MONUMENTAL 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Torralba d'en Salord 29.635 21.848 28.970 27.299 22.083 23.596 22.002 23.466Fortalesa de la Mola 11.428 31.386 50.078 52.318 48.065 43.216 41.557 46.211Museu Militar de Menorca 2.748 2.198 2.610 2.959 2.971 2.281 2.643 2.055 Trepucó 0 15.328 15.670 19.248 14.252 6.508 7.766 8.603 Torre d'en Galmés 16.037 13.223 15.859 19.545 14.658 10.645 10.272 15.301Fort de Marlborough 12.934 12.838 16.155 19.214 18.350 16.172 16.359 12.996Torre de Fornells 8.378 9.038 17.141 18.493 17.348 12.930 11.492 11.179Naveta des Tudons 0 0 33.122 49.485 46.161 46.752 46.946 40.344Castell de Sant Nicolau 15.322 9.128 0 7.309 2.745 2.279 4.050 0 Pedreres de s'Hostal 13.953 13.155 12.253 15.673 13.606 11.962 14.100 15.397Museu de Menorca 9.195 8.256 2.119 9.580 9.820 12.189 14.245 12.881Museu Municipal de Ciutadella 8.850 8.703 8.622 5.818 5.074 5.876 6.079 6.251 Museu Diocesà de Menorca 2.309 2.185 4.275 5.671 3.953 3.148 2.702 3.225 Molí de Dalt de Sant Lluís 3.631 2.670 0 2.233 910 0 0 0 Museu Hdez Sanz Hdez Mora 3.140 2.929 3.685 6.551 4.894 4.050 3.826 3.578 Talatí de dalt 8.692 6.743 9.829 11.232 9.678 0 0 0 Ecomuseu Cap de Cavalleria 0 8.779 0 7.563 14.568 2.945 0 3.874 Casa Museu Pintor Torrent 5.293 0 4.468 3.776 2.759 0 3.050 3.000 TOTAL VISITES ANUALS 151.545 168.407 224.856 283.967 251.895 204.549 207.089 208.361

Taula 1. Nombre de visitants a 18 punts de la Xarxa Menorca Monumental. Anys 2004-2011. Font: Fundació Destí Menorca, Museu Diocesà de Menorca, Casa Museu Pintor Torrent. Elaboració: OBSAM.

Nota: veure en l’apartat Observacions les notes a tenir en compte per a una interpretació més detallada de les dades de la sèrie.


94

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.00045.000

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

nº d

e vi

sita

nts

Gràfic 2. Evolució mensual del nombre de visitants a 14 punts de la Xarxa Menorca Monumental, any 2011. Font: Fundació Destí Menorca, Museu Diocesà de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nota: en aquest gràfic no es tenen en compte els elements dels quals no disposem de les dades mensuals.

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.1. Superfície de sòl ocupada pels assentaments urbans, rurals i turístics

95

2.1.1. SUPERFÍCIE DE SÒL OCUPADA PELS ASSENTAMENTS URBANS, RURALS I TURÍSTICS (IO) Definició: Càlcul de la variació de la superfície de sòl ocupada per cobertes artificials. És a

dir, construccions de qualsevol tipus i infraestructures de transport. Inclou els nuclis urbans, nuclis turístics, nuclis rurals, polígons industrials i comercials, i sistemes generals de transport (xarxa viària, ports i aeroports). A diferència de l'indicador de resposta "2.20. Superfície de sòl urbà o urbanitzable segons planejament vigent", en aquest cas es compten aquelles zones realment edificades, i no tot el sòl qualificat com urbà o urbanitzable; i per altra banda, sí que es compten altres edificacions i instal·lacions situades en sòl rústic (Veure Taula 1).

Mètode de càlcul:

Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa de cobertes de sòl elaborat per l'OBSAM a escala 1:5000.

Unitats: ha. Periodicitat de càlcul: Plurianual, segons actualització de mapa de cobertes de sòl. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

Gràfic 1. Evolució del percentatge de cobertes artificials a Menorca el període 2002-2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment o lleuger augment dins de la planificació actual tendint a una estabilització, tenint en compte allò exposat a l’indicador 2.3.3.


Durant el període 2002-2007 es va passar d’una superfície ocupada per cobertes artificials de 3.081 ha a 3.389 ha. Aquest increment de 308 ha es pot equiparar a la urbanització d’una superfície de tres llocs menorquins de mida mitjana o a 470 camps de futbol. Calculant el percentatge respecte del conjunt del territori insular representa passar del 4,44% al 4,88%. Això significa un increment sobre l’any base 2002 del 9,99% en cinc anys, i pràcticament un 2% anual. Aquests cinc anys s’emmarquen dins un període d'una notable activitat econòmica que va comportar un increment considerable de la superfície construïda. Aquest augment es deu tant a la iniciativa privada (particular o empresarial), com a la implantació de nous serveis o a l'ampliació dels ja existents per part de l'administració pública. Tot i que el ritme de creixement es pot qualificar de massa fort, el percentatge final de superfície de l'illa construïda es


96

considera encara un valor acceptable. Entre les actuacions concretes que expliquen aquest augment del sòl artificial, les que representen una major superfície dins aquest període concret són: la Fase IV del Polígon de Maó, la creació de la Ronda Sud de Ciutadella, l’ampliació de l’aeroport, l’eixamplament de la carretera Maó-Fornells, la construcció de la planta dessaladora, el creixement de diversos nuclis tradicionals i turístics, i la construcció en solars buits dins els nuclis ja existents.

Observacions: Els mapes s'elaboren en base a les ortofotos dels anys nominals, tot i que el

processament de les imatges i l'elaboració dels mapes tarda uns anys més. Per aquesta raó, les dades de l'any 2002 no es van poder oferir fins al 2007, i les del 2007 fins al 2012. En un futur s'espera reduir el temps de processament i elaboració per poder oferir unes dades més actualitzades. La diferència de superfície total de l'illa d'un any a l'altre es deu, sobretot, a la variació de la línia de costa en platges i, en menor mesura, a la diferent projecció geogràfica de les fotografies aèries utilitzades com a base.

Taules i gràfics

Codi Categoria Sup. 2002 (ha)

Sup. 2007 (ha)

Canvi (ha)

Canvi (%)

1.1.1 Urbanització compacta. Nuclis de població tradicionals. 314,90 340,11 25,21 8,01%

1.1.2.A Urbanització laxa. Nuclis turístics. 980,51 1.075,85 95,34 9,72%

1.1.2.B Edificacions disperses. Nuclis rurals i llocs. 410,77 444,70 33,93 8,26%

1.2.1 Polígons industrials, àrees comercials i edificis de serveis. 251,26 291,95 40,69 16,19%

1.2.2.A Xarxa viària interurbana. Carreteres i altres vies asfaltades. 397,53 422,32 24,79 6,24%

1.2.2.C Xarxa viària urbana. Carrers de pobles i urbanitzacions. 385,39 420,05 34,66 8,99%

1.2.3 Ports marítims i embarcadors. 18,90 20,66 1,76 9,33%

1.2.4 Aeroports. Pistes i terminals. 78,70 89,43 10,73 13,63%

1.3.3.A Zones en procés de construcció. 77,61 100,81 23,20 29,89%

1.4.2 Instal·lacions esportives i de lleure. 151,66 165,46 13,80 9,10%

5.1.2 Basses artificials. 13,77 17,40 3,63 26,33%

Total de cobertes artificials 3.080,99 3.388,73 307,74 9,99%

Taula 1. Codis, categories i evolució de les superfícies de les diferents tipologies de cobertes artificials. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM


97

0 200 400 600 800 1.000 1.200

Urbanització compacta. Nuclis de població …

Urbanització laxa. Nuclis turístics.

Edificacions disperses. Nuclis rurals i llocs.

Polígons industrials, àrees comercials i edificis de …

Xarxa viària interurbana. Carreteres i altres vies …

Xarxa viària urbana. Carrers de pobles i …

Ports marítims i embarcadors.

Aeroports. Pistes i terminals.

Zones en procés de construcció.

Instal∙lacions esportives i de lleure.

Basses artificials.

Sup. 2007 (ha)

Sup. 2002 (ha)

Gràfic 2. Evolució de les superfícies de les diferents tipologies de cobertes artificials. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM. 2002 2007 Canvi

3.081,0 ha 3.388,7 ha 307,7 ha Cobertes Artificials 4,44% 4,88% 9,99%

35.259,1 ha 35.129,7 ha -129,4 ha Cobertes Modificades 50,75% 50,56% -0,37%

31.129,7 ha 30.958,3 ha -171,3 ha Cobertes Naturals 44,81% 44,56% -0,55%

Total 69.469,7 ha 69.476,8 ha 7,0 ha

Taula 2. Superfície total (ha) per tipologia de cobertes de sòl i percentatge respecte de la superfície total insular. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.2. Variació de la superfície cultivada

98

2.1.2. VARIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE CULTIVADA (IO) Definició: Aproximació de la superfície agrària cultivada (superfície dedicada a cereals,

farratges, pastures i altres conreus sense tenir en compte les zones boscoses i improductives) en el conjunt de Menorca a partir de les dades de les declaracions de cultius herbacis per part dels agricultors.

Mètode de càlcul:

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Àrea d'Agricultura de la Conselleria d'Economia (CIM). Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.


‐15,00

‐10,00

‐5,00

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

%

Gràfic 1. Evolució de la superfície cultivada en els anys 2001-2011 en el conjunt de Menorca segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors. Font: Àrea d'Agricultura. Departament d'Economia, Consell Insular de Menorca; Conselleria d’Agricultura, Medi ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM. *2005 canvi metodològic amb l’entrada del SIGPAC.

Tendència desitjable >> Manteniment de la superfície actual o lleuger augment, ja que en els anys 80 i 90 es va perdre gran quantitat de superfície cultivada. És important remarcar que aquest augment o manteniment ha d’implicar mètodes ecològics o de bones pràctiques agràries.

Tendència observada >> Manteniment. Els darrers anys s’observa una variació propera a zero, és a dir, un manteniment de la superfície cultivada. Es dóna un augment molt gran entre el 2004 i el 2005, ja que quan es posa en marxa el SIGPAC es canvia la metodologia però no respon a canvis reals

( )100

adaSup.cultivadaSup.cultiv adaSup.cultiv

cultivada sup. Variació1-any x

1-any xany x ×−

=


99

Observacions: A partir de 2005, amb la implementació del SIGPAC, és obligatori declarar tota la finca,

mentre que abans d'aquell any la part de superfície forestal de la finca no es declarava, encara que es destinés a la pastura. Resulta evident que l'increment de la superfície agrària apuntada entre el 2004 i el 2005 no és real, sinó que respon al canvi de metodologia. En conseqüència, si observem les superfícies per tipus de conreus veiem com la part que augmenta de 2004 a 2005 són les pastures, que es poden donar parcialment en terrenys forestals. Considerem com aproximació a la superfície cultivada tota la finca manco les parts declarades com improductives (camins, construccions, parets...) i com superfícies forestals no pasturades. Tampoc es tenen en compte altres conreus minoritaris, ja que els anys 2008, 2009 i 2010 no es tenen les dades de superfícies improductives i altres conreus minoritaris per separat. És sabut que les declaracions de cultius de les finques poden estar més o manco condicionades per les polítiques de subvencions d’aquell any concret. Açò fa que sigui més real el valor total de superfície cultivada que no pas les estadístiques de cultius concrets.

Taules i gràfics

Cereals Blat d'indi Farratges Pastures

Oleaginoses, proteaginoses i lleguminoses

TOTAL SUP. CULTIVADA variació

ALTRES (conreus

minoritaris, zones boscoses i improductives)

TOTAL DECLARAT

1999 7.191 157 9.157 0 0 16.505,0 16.505,0

2001 27.148,7 662,3 20.478,0

2002 9.796 233 9.441 346 28.738,2 5,9 15.186,2 43.924,5

2003 9.446 227 13.123 5.828 115 27.274,8 -5,1 7.213,9 34.488,8

2004 8.587 323 10.512 7.745 108 26.703,0 -2,1 6.851,8 33.554,7

2005* 8.464 271 10.506 7.380 82 34.773,8 30,2 7.927,2 42.701,0

2006 7.577 261 6.771 20.121 43 39.492,5 13,6 4.986,3 44.478,8

2007 7.226 256 11.695 20.291 25 43.713,2 10,7 6.674,4 50.387,6

2008 7.412 266 13.178 22.847 11 39.378,7 -9,9 6.168,9 45.547,6

2009 6.226 111 12.551 20.490 0 39.502,7 0,3 7.665,9 47.168,6

2010** 5.492 108 13.352 20.548 2 39.663,0 0,4 8.120,8 47.783,8

2011 1.903 0 16.676 20.762 322 39.342,8 -0,8 8.151,4 47.494,2

Taula 1. Evolució de la superfície cultivada en els anys 2001-2011 per tipus de cultiu, segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors. Unitats: ha. Font: Àrea d'Agricultura. Departament d'Economia. Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

NOTES: * A partir de 2005, amb la implementació del SIGPAC és obligatori declarar tota la superfície de la finca; abans la part forestal de la finca no es declarava independentment de si hi havia o no pastura.

** 2010. Els cereals no es subvencionen i a més els computa menys per càrrega. Moltes finques ho declaren com a farratges. Amb el blat d'indi passa el mateix.


100

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

2001 2002 2003 2004 2005* 2006 2007 2008 2009 2010 2011

ha

Gràfic 2. Superfície cultivada en els anys 2001-2011 segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors. Font: Àrea d'Agricultura. Departament d'Economia. Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2001 2002 2003 2004 2005* 2006 2007 2008 2009 2010 2011

ha

BLAT D'INDI CEREALS FARRATGES PASTURES

Gràfic 3. Superfície cultivada en els anys 2001-2011 per tipus de conreu segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors. Font: Àrea d'Agricultura. Departament d'Economia. Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

NOTES: * A partir de 2005, amb la implementació del SIGPAC és obligatori declarar tota la superfície de la finca; abans la part forestal de la finca no es declarava independentment de si hi havia o no pastura.

**2010. Els cereals no es subvencionen i a més els computa menys per càrrega. Moltes finques ho declaren com a farratges. Amb el blat d'indi passa el mateix.


101

5,5% 0,0%

42,8%51,6%CEREALS

BLAT D'INDI

FARRATGES

PASTURES

Gràfic 4. Percentatge de les diferents tipologies de conreus, segons les declaracions de cultius herbacis dels agricultors. Any 2011. Font: Àrea d'Agricultura. Departament d'Economia. Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.3. Evolució de la superfície agrària

102

2.1.3. EVOLUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA (INO) Definició: Aproximació de la superfície agrària real en el conjunt de Menorca a partir d'un

mapa de cobertes de sòl. Es diferenciarà entre les següents tipologies (entre parèntesis el codi de cada categoria):

• Cultius extensius de secà (superfície de la categoria 211 més un 50% de la superfície de la categoria 243 Terres de conreu mesclades amb vegetació natural)

• Cultius de farratges de reguiu (212 A) • Cultius intensius d'hortalisses i plantacions en hivernacles (212 B + 212 C) • Vinya (221) • Hortals d'arbres fruiters (222) • Hortals mixtos d'hortalisses i arbres fruiters (241) • Camps no roturats en procés d'abandó o usats com a pastures (superfície

de la categoria 231 Pastures i camps abandonats més un 50% de la superfície de la categoria 324 B Ullastrar en regeneració)

Veure Taula 2. Es diferencia de l'indicador 2.1.2 en el mètode de càlcul directe sobre el territori i no basat en declaracions de cultius.

Mètode de càlcul:

Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa de cobertes de sòl elaborat a escala 1:5000.

Unitats: ha. Periodicitat de càlcul: Plurianual, segons disponibilitat d'ortofotos aèries. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM.


48,34% 48,05%

40%

41%

42%

43%

44%

45%

46%

47%

48%

49%

50%

2002 2007

Gràfic 1. Evolució del percentatge de la superfície agrària respecte de la superfície total de l'illa al període 2002-2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat o augment, sempre i quan els mètodes siguin ecològics o amb bones pràctiques, evitin la contaminació i els consums d’aigua excessius i recuperin zones agràries abandonades. És important el manteniment de la superfície agrària per no perdre capacitat de productivitat primària i la conservació del mosaic agroforestal, emblema del paisatge menorquí. Seran interpretats positivament els augments de modalitats de cultius minoritaris representatius de productes de qualitat, com l'hortofruticultura i la vinya, per tal de diversificar l’agricultura.


103


Durant el període 2002-2007 la superfície agrària s'ha mantingut bastant estable en percentatge respecte del total; no obstant, s'ha quantificat una pèrdua neta de 203 ha en valor absolut. Aquesta variació no es reparteix d'igual manera per tota l'illa. Mentre la meitat nord i la banda de ponent mantenen la superfície explotada, en el sud-est de l'illa l'abandó i la transformació en altres usos és més acusada. En positiu destaca la pujada de cultius minoritaris com la vinya, que ajuda a la diversificació agrícola.

Observacions: Considerem que la utilització del mapa de cobertes dóna un valor més exacte de la

superfície agrària que el càlcul sobre la declaració anual de cultius, ja que aquestes declaracions són summament variables d’un any per l’altre. Malauradament, la periodicitat de les dades és molt menor.

Taules i gràfics

Codi Categoria Sup. 2002 (ha)

Sup. 2007 (ha) Canvi (ha) Canvi (%)

2.1.1 Cultius extensius de secà 24.015,28 23.862,65 -152,64 -0,64%

2.1.2.A Cultius intensius de regadiu 1.117,34 1.112,66 -4,67 -0,42%

2.1.2.B Cultius intensius d'hortalisses 332,27 335,75 3,48 1,05%

2.1.2.C Cultius intensius en hivernacles 15,04 15,48 0,44 2,92%

2.2.1 Vinya 10,76 32,70 21,94 203,99%

2.2.2 Hortals d'arbres fruiters 176,68 176,14 -0,54 -0,30%

2.2.3 Camps d'oliveres 0,47 0,83 0,36 76,59%

2.3.1 Pastures i camps abandonats 4.532,49 4.487,49 -45,00 -0,99%

2.4.1 Hortals mixtes d’arbres fruiters i hortalisses 415,65 396,40 -19,25 -4,63%

2.4.3* Terres de conreu mesclades amb vegetació natural 447,66 448,14 0,48 0,11%

3.2.4.B* Ullastrar en regeneració 2.520,48 2.513,13 -7,35 -0,29%

Total Cobertes agràries 33.584,11 33.381,37 -202,74 -0,60%

Taula 1. Codis, categories i evolució de les superfícies de les diferents tipologies agràries recollides en el mapa de cobertes de sòl. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM

Nota: *En la superfície agrària total només s'inclou el 50% de la superfície d'aquestes categories. .


104

Gràfic 2. Variació de la superfície agrària en hectàrees per categories. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.4. Variació de la superfície coberta de bosc

105

2.1.4. VARIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE COBERTA DE BOSC (IO) Definició: Càlcul de la superfície de sòl ocupada per cobertes forestals diferenciant entre:

a) Coberta forestal arbrada b) Coberta forestal no arbrada (marina baixa i matollars) c) Coberta forestal total

Mètode de càlcul:

Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa de cobertes de sòl elaborat a escala 1:5000. S'inclouran en els càlculs com a coberta arbrada: alzinars, ullastrars, pinars, boscos mixtos i bosquets de ribera. S'inclouran com a coberta forestal no arbrada: savinars, tamarellars, bardisses, màquies d'aladern, brolles de brucs i estepes, matollars de llentiscle i de petits ullastres, i herbassars naturals. No s'inclouran en els càlculs formacions vegetals litorals com: saladars, socarrells, comunitats d'arenals, etc. (Veure Taula 1).

Unitats: ha. Periodicitat de càlcul: Plurianual, segons disponibilitat d'ortofotos aèries. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

40,52%40,10%

35%

36%

37%

38%

39%

40%

41%

42%

43%

44%

45%

2002 2007

Gràfic 1. Evolució del percentatge de la superfície forestal respecte la superfície total de l'illa al període 2002-2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Estabilitat de les cobertes forestals arbrades i estabilitat o lleugera disminució de cobertes forestals no arbrades, com carritxerars o ullastrars en regeneració, per donar pas a certa recuperació d’una agricultura de bones pràctiques. És important el manteniment de la superfície forestal per no perdre capacitat de productivitat primària i la conservació del mosaic agroforestal, emblema del paisatge menorquí. Per altra banda, és important el manteniment de la diversitat d'hàbitats, per açò seran interpretats positivament els augments de cobertes forestals minoritàries com els tamarellars i els savinars.


Durant el període 2002-2007 la superfície forestal s'ha mantingut bastant estable en percentatge respecte del total, no obstant, s'ha quantificat una pèrdua neta de 287 ha en valors absoluts. Pràcticament la meitat d’aquesta disminució es deu a l’efecte de l’incendi des Milocar de l’agost de 2006 que va cremar 135 ha, però que actualment ja es troba en un avançat estat de regeneració. La pèrdua de l’altra meitat s’explica per la recuperació d’antics camps de cultiu colonitzats per ullastrar i la urbanització de pinars pròxims


106

a zones turístiques. En negatiu, destaca la pèrdua percentual de superfície de tamarellars i bosquets de ribera, dues comunitats lligades als torrents que periòdicament es netegen amb maquinària pesada i arrasen completament aquest tipus de vegetació.

Observacions: La diferenciació entre coberta forestal arbrada i no arbrada permet separar els boscos

madurs de les brolles i matollars més novells, dins el conjunt de la superfície forestal. Considerem que la utilització del mapa de cobertes dóna un valor més exacte sobre la superfície forestal de l’illa.

Taules i gràfics

Coberta forestal arbrada

Categoria Codi Sup. 2002 (ha)

Sup. 2007 (ha)

Canvi(ha)

Canvi (%)

Alzinars 311A 2.226,83 2.215,20 -11,63 -0,52%

Ullastrars 311B 7.774,52 7.685,87 -88,65 -1,14%

Bosquets de ribera 311C 36,21 34,69 -1,52 -4,19%

Pinars 312A 3.403,91 3.340,18 -63,73 -1,87%

Boscos mixtos d'alzines i ullastres 313A 948,93 944,24 -4,69 -0,49%

Boscos mixtos d'alzines i pins 313B 3.740,12 3.712,67 -27,45 -0,73%

Boscos mixtos d'ullastres i pins 313C 1.951,01 1.948,50 -2,51 -0,13%

Total arbrada 20.081,52 19.881,34 -200,18 -1,00%

Coberta forestal no arbrada

Categoria Codi Sup. 2002 (ha)

Sup. 2007 (ha)

Canvi(ha)

Canvi (%)

Sivinars 312B 431,15 429,23 -1,91 -0,44%

Tamarellars i alocars 322B 69,23 65,49 -3,74 -5,41%

Màquia escleròfil·la 323 861,80 855,82 -5,98 -0,69%

Marines (brolles) de bruc i estepes 324A 3.480,94 3.404,02 -76,92 -2,21%

*Ullastrar en regeneració 324B 2.520,48 2.513,13 -7,35 -0,29%

Herbassars naturals secs 321B 704,52 713,18 8,66 1,23%

Total no arbrada 8.068,12 7.980,88 -87,25 -1,08% Coberta forestal total 28.149,65 27.862,22 -287,42 -1,02%

Taula 1. Codis, categories i evolució de les superfícies de les diferents tipologies forestals recollides en el mapa de cobertes de sòl. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Nota: *En la superfície forestal total només s'inclou el 50% de la superfície d'aquesta categoria.


107

‐100

‐90

‐80

‐70

‐60

‐50

‐40

‐30

‐20

‐10

0

10

20

Variació (ha)

Gràfic 2. Variació de les superfícies en hectàrees de les diferents tipologies forestals recollides en el mapa de cobertes de sòl. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM

Nota: *En la superfície forestal total només s'inclou el 50% de la superfície d'aquesta categoria.

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.5. Qualitat dels recursos hídrics

108

2.1.5. QUALITAT DELS RECURSOS HÍDRICS (IO) Definició: Percentatge dels pous contaminats per clorurs i nitrats respecte del total de

pous controlats. Mètode de càlcul:

a) % de pous amb contaminació per clorurs = (núm. de pous amb concentració de clorurs >200mg/l/núm. pous mostrejats*) x 100

b) % de pous amb contaminació per nitrats = (núm. de pous amb concentració de nitrats >50mg/l/núm. pous mostrejats*) x 100

Donat que els pous analitzats no són cada any els mateixos dins del total de pous que es controlen, s’ha triat una mostra de 37 pous dels quals es tenen les sèries d'analítiques completes per a tot el període d'estudi. Així doncs, es tindran en compte 11 pous controlats per la DGRH i 26 per l'IGME, però es tractaran les dues fonts per separat per no barrejar dades extretes amb dues metodologies que poden ser diferents. Per tant, a1 i b1 corresponen al percentatge de pous contaminats respecte del total controlats per la DGRH; i a2 i b2 corresponen al percentatge de pous contaminats dels controlats per l'IGME. Per més informació sobre la metodologia aplicada vegeu l'indicador de la web de l'OBSAM "Qualitat de l'aigua subterrània".

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Direcció General de Recursos Hídrics. Govern Balear. (2003-2011). Instituto Geológico y Minero Español (IGME) (2003-2009). Elaboració: OBSAM.


0

10

20

30

40

50

60

1997 2000 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

%

% pous [NO3-] >50 mg/l (DGRH) % pous [Cl-]>200 mg/l (DGRH)

Gràfic 1. Evolució del percentatge de pous contaminats per nitrats i clorurs. Fonts: D.G Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

Nota: 2008 i 2009 falten les dades de mostreig d’alguns dels pous que comparàvem any rere any. Tendència desitjable >> Disminució del nombre de pous contaminats. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Les dades generades a partir de les anàlisi de la DGRH mostren que hi ha un elevat percentatge de pous contaminats tant per nitrats com per clorurs. Quant a la tendència, s’observa una estabilització en els darrers 10 anys. Cal tenir en compte que estem parlant de contaminació difusa, excessos de nitrats causats per una mala gestió dels purins ramaders, un excés d’adobs en el camp, la mala gestió de fosses sèptiques dels habitatges aïllats de les xarxes de clavegueram, pèrdues de xarxes d’aigües residuals i aigües depurades, etc.


109

Aquests nitrats que van a parar a l’aigua subterrània i circulen molt lentament pel subsòl. Per tant, els processos són molt lents i l’evolució també és lenta. Pel que fa als clorurs, el percentatge de pous contaminats també és molt elevat i la tendència dels 10 últims anys també és estable. Aquest procés de salinització es deu a un excés d’extracció a zones properes a la costa que provoca l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer. És un objectiu europeu, contemplat dins la Directiva Marc de l’Aigua, assolir el bon estat ecològic de les aigües dels estat membres l’any 2015. Aquest bon estat ecològic requereix, entre d’altres condicions, uns nivells de concentració de nitrats i clorurs per sota dels límits legals establerts.

Observacions: El llindar de contaminació per clorurs utilitzats és el que el Pla Hidrològic de les Illes Balears,

aprovat pel Consell de Ministres per Real Decret 378/2001 de 6 d’abril, fixa en el seu apèndix A-4 com a llindar admissible per a aigües d'ús agrícola, que és de 200 mg/L. El llindar que fixa la legislació actual en matèria d'aigües d'abastament, és a dir el R.D. 140/2003 de 7 de febrer, pel que s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, és menys restrictiu: 250 mg/L. El llindar de la contaminació per nitrats utilitzat és el que marca la legislació actual en matèria de qualitat de les aigües d'abastament, que coincideix amb el que fixa el Pla Hidrològic en els seus objectius de qualitat de les aigües de subterrànies, 50 mg/L. A partir de 2010 l’IGME deixa de fer analítiques als pous menorquins, per tant, actualment només es disposen les dades de la D.G. de Recursos Hídrics.

Taules i gràfics

Anàlisis DGRH

núm. pous contaminats per nitrats

núm. pous contaminats per clorurs

total pous analitzats

% pous [NO3-] >50 mg/l (DGRH)

% pous [Cl-] >200 mg/l (DGRH)

1997 5 3 10 50 30 1998 5 3 10 50 30 1999 5 4 11 45,45 36,36 2000 5 5 11 45,45 45,45 2001 6 5 11 54,55 45,45 2002 6 4 11 54,55 36,36 2003 6 5 11 54,55 45,45 2004 6 4 11 54,55 36,36 2005 6 4 11 54,55 36,36 2006 6 4 11 54,55 36,36 2007 6 4 11 54,55 36,36 2008* 5 4 9 55,55 44,44 2009* 5 3 7 44,45 27,27 2010 6 4 11 54,55 36,36 2011 6 4 11 54,55 36,36

Taula 1. Percentatge de pous contaminats per clorurs i nitrats. Font: D.G Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

Nota: * 2008 i 2009 falten les dades de mostreig d’alguns dels pous que comparàvem any rere any.


110

Anàlisis IGME*

núm. pous contaminats per nitrats

núm. pous contaminats per clorurs

total pous analitzats

% pous [NO3-] >50 mg/l (IGME)

% pous [Cl-]>200 mg/l

(IGME) 2003 12 8 25 48 32 2004 11 11 25 44 44 2005 10 10 25 40 40 2006 10 11 25 40 44 2007 9 9 25 36 36 2008 9 8 25 36 32 2009 9 9 25 36 36

Taula 2. Percentatge de pous contaminats per clorurs i nitrats. Font: IGME. Elaboració: OBSAM.

Nota: el 2009 és l’últim any que l’IGME va realitzar analítiques

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.6. Mitjana anual dels nivells piezomètrics

111

2.1.6. MITJANA ANUAL DELS NIVELLS PIEZOMÈTRICS (INO) Definició: Mesura la cota mitjana anual en què es troba el nivell d'aigua subterrània en relació

amb el nivell del mar. Mètode de càlcul:

Unitat de Migjorn: mitjana de 17 piezòmetres no influenciats per extraccions. S'Albaida: mitjana de 5 piezòmetres.

Unitats: Metres sobre el nivell de la mar (msnm).Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Direcció General de Recursos Hídrics, Govern Balear. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

15,4

15,6

15,3

10

12

14

16

18

20

22

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

msn

m

Gràfic 1. Evolució de la mitjana anual de 16 piezòmetres no influenciats per extraccions de l'aqüífer de Migjorn. 1984-2011. Font: D.G Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> No disminució o recuperació de reserves. La bona gestió dels recursos hídrics és un principi bàsic per a la sostenibilitat. Una explotació sostenible dels recursos implica la no disminució dels nivells piezomètrics en un any de pluviometria mitjana.


Durant el període 1988 - 1999 l’aqüífer de Migjorn va patir uns descensos molt pronunciats, per l’augment de les extraccions i els períodes de sequera que es van produir en aquella dècada. A partir de l’any 2000 els descensos s’alenteixen molt i arriben a una certa estabilitat a partir de l’any 2004, coincidint amb una pluviometria per sobre de la mitjana que ha permès aquesta estabilització però no una recuperació de reserves. Analitzant les tendències per zones s’observa una tendència constant a la disminució a la zona de llevant fins l’any 2010, en què s’estabilitza i augmenta lleugerament, i una certa estabilitat a la zona centre i ponent. Els darrers tres anys hi ha indicis de lleugeres recuperacions generalitzades a tot l’aqüífer de Migjorn. Per altra banda, l'aqüífer de s'Albaida ha anat en augment amb certs alts i baixos des de l'any 1999. Cal tenir present que el balanç hídric actual comporta una salinització de l’aqüífer en alguns punts, ja que, la descàrrega actual d’aigua a la mar no és suficient per impedir aquesta entrada d’aigua marina.


112

Observacions: Els nivells depenen en gran part de la pluviometria, és important, doncs, analitzar la

tendència a mig termini per veure la tendència que s’observa en un any de pluviometria mitjana.

Taules i gràfics

MIGJORN ANY

LLEVANT CENTRE PONENT Mitjana ALBAIDA

1984 20,23 42,89 1,90 21,67 1985 19,96 42,33 1,89 21,40 1986 19,68 41,99 1,88 21,18 1987 19,39 42,07 1,91 21,12 1988 18,50 40,27 1,94 20,24 1989 16,99 39,35 1,82 19,39 1990 16,20 39,54 1,84 19,19 1991 15,47 39,38 1,83 18,89 1992 14,89 39,15 1,72 18,59 1993 14,47 38,07 1,58 18,04 1994 13,34 36,90 1,48 17,24 1995 13,05 36,54 1,52 17,03 1996 12,91 36,55 1,72 17,06 1997 12,39 35,80 1,70 16,63 1998 12,26 35,89 1,72 16,62 1999 11,85 34,74 1,47 16,02 31,24 2000 11,60 34,11 1,47 15,73 31,77 2001 11,40 34,18 1,54 15,71 31,85 2002 11,27 34,24 1,58 15,70 30,96 2003 11,00 33,98 1,66 15,55 33,61 2004 10,93 33,79 1,48 15,40 35,35 2005 10,70 33,78 1,63 15,37 34,29 2006 10,50 34,15 1,78 15,48 33,48 2007 10,24 33,73 1,89 15,29 32,79 2008 10,23 33,63 1,97 15,28 32,82 2009 10,21 33,69 2,07 15,32 33,58 2010 10,32 33,82 2,11 15,42 34,93 2011 10,56 34,18 2,13 15,62 36,61

Taula 1. Nivell piezomètric anual mitjà per zones 1984-2011. Font: D.G Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.


113

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

msn

mLLEVANT CENTRE PONENT

Gràfic 2. Nivell piezomètric mitjà anual de l'aqüífer de Migjorn 1984-2011. Font: D.G Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

msn

m

Gràfic 3. Nivell piezomètric mitjà anual de l'aqüífer de s'Albaida 1999-2011. Font: D.G Recursos Hídrics. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.1. Estat 2.1.7. Evolució de les poblacions d'aus

114

2.1.7. EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS D'AUS (INO) Definició: Nombre de parelles reproductores de diferents espècies d'aus rapinyaires: àguila

peixatera (Pandion haliaetus), milà reial (Milvus milvus) i miloca (Neophron percnopterus), i nombre d'aus aquàtiques censades a les principals zones humides. Aquest indicador, indirectament, mostra l'estat de conservació del patrimoni natural.

Mètode de càlcul:

a) parelles reproductores amb posta d'àguila peixatera b) parelles reproductores amb posta de milà reial c) parelles amb èxit estimades de miloca d) nombre d'exemplars d'aus aquàtiques censades

Unitats: a) parelles d'àguila peixatera b) parelles de milà reial c) parelles de miloca d) exemplars d'aus aquàtiques

Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: a) Rafel Triay (IME), b) i c) Félix de Pablo (IME), d) GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) i SOM (Societat Ornitològica de Menorca). Elaboració: OBSAM.


0

5

10

15

20

25

30

35

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Nom

bre

de p

arel

les

Àguila peixetera Milà Miloca

Gràfic 1. Evolució del nombre de parelles amb posta durant el període 1993 - 2011. Font: D.G de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental Font:. R. Triay., F. de Pablo. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Manteniment o augment Tendència observada i estat de la qüestió >>

a) manteniment b) manteniment c) manteniment d) augment Per fer una correcta interpretació de les dades cal observar l'evolució del nombre de parelles al llarg de diversos anys, fins i tot si és possible comparar dècades. Pel que fa l'àguila peixatera, el nombre de parelles reproductores ha disminuït aquesta darrera dècada, amb valors mínims l’any 2007. Aquests tres darrers anys la població sembla que es recupera, però sempre amb uns valors molt baixos. Els estudis demostren que l’electrocució amb esteses elèctriques no adequadament aïllades és la principal causa de mortalitat adulta per a aquesta espècie. Durant els anys 90 la població de milà reial va patir una dràstica disminució, de la qual es va començar a recuperar els primers anys de la dècada 2000-2010. Tot i que durant els anys 2008 i 2009

Rapinyaires


115

aquesta recuperació es va veure lleugerament truncada sobretot per la mort d’exemplars enverinats, durant el 2010 es produí un nou i notable augment, confirmat el 2011, en el número de parelles reproductores que situaren la població del milà en xifres molt properes als millors resultats de la darrera dècada. Encara que aquestes darreres dades disponibles ens donin una visió relativament optimista del futur proper de l'espècie, hem de recordar que l’ús d’esques enverinades per a eliminar depredadors d’espècies cinegètiques és una pràctica prohibida i perseguida per la llei, i que no s'ha de desistir en l'esforç per anular aquesta xacra ambiental que suposa un autèntic perill per a les poblacions d'aquesta i altres rapinyaires de l'illa. El nombre total de parelles de miloca que tenen èxit en la reproducció s’estimen a partir d’un grup de parelles de les quals es fa un seguiment específic. A pesar de les fluctuacions interanuals, s’observa com als últims anys, la població ha tendit a estabilitzar-se. Els principals problemes que afecten a la preservació d’aquest carronyaire són la pèrdua d’hàbitat disponible i l’abandó de les pràctiques ramaderes extensives. Quant al número d'exemplars d'aus aquàtiques censades, s’observa com els registres des de l'any 2000 superen notablement els recomptes dels anys noranta. Encara que a les temporades 2008 i 2009 es detectà una notable davallada d’efectius a les zones de s’Albufera des Grau i Son Bou, els darrers anys mostren bones notícies amb una clara pujada en el número total d'aus aqüàtiques censades en les zones esmentades, així com en el conjunt total de les zones mostrejades a l'illa. En aquest sentit és destacable aquest darrer any 2012, en què s'han obtingut les millors xifres totals dels últims 15 anys, especialment a s'Albufera des Grau, on s'ha produït un més que notable ascens en el nombre d'individus censats.

Observacions: Cal comentar que únicament es tenen en compte les parelles d'aus rapinyaires que han

arribat a fer posta, de manera que aquest nombre és inferior o igual al número de parelles territorials. A més, es poden observar altres individus joves o de pas. El nombre d'aus aquàtiques censades té molt a veure amb les precipitacions d'aquell any, de manera que, sovint, anys amb major número d'individus es corresponen amb una major pluviometria i a l'invers. Els anys 2005, 2007, 2010 no s'ha dut a terme el seguiment de parelles de miloca, i l'any 2011 ni de les de miloca ni de les d'àguila peixatera per manca de pressupost.

Aus aquàtiques


116

Taules i gràfics

Any Àguila peixatera Milà Miloca

1993 5 19 - 1994 4 16 - 1995 5 10 - 1996 5 11 - 1997 5 7 - 1998 5 5 - 1999 6 8 29 2000 7 11 25 2001 4 6 18 2002 5 7 25 2003 3 9 27 2004 4 10 30 2005 4 10 - 2006 3 10 25 2007 3 12 - 2008 3 7 32 2009 4 8 31 2010 4 11 - 2011 - 11 -

Taula 1.Nombre de parelles amb posta de milà, àguila peixatera i miloca pel període del 1993-2011. Font: D.G de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental. Font: R. Triay, F. de Pablo. Elaboració: OBSAM.

Principals zones humides de Menorca

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Albufera des Grau 1.530 1.128 2.874 1.867 2.988 2.538 1.667 2.166 3.050 3.042 1.035 1.626 1.619 2.604 3.693Bassa de Lluriac-Tirant 585 620 72 780 1.238 801 1.462 569 806 518 821 702 763 954 812Port d´Addaia-Mongofre 173 329 24 155 234 163 376 143 221 27 321 75 316 276 345Salines de Fornells* 40 39 56 40 60 35 65 76 36 80 89 124 42 65 66

Son Bou 218 231 196 163 267 108 180 203 231 319 474 105 308 192 166Morella 80 63 0 0 20 17 59 29 67 65 67 29 40 65 26 Son Saura del Nord 69 40 7 30 55 123 281 142 298 322 192 198 190 204 193Son Saura del Sud 56 12 11 24 68 30 8 44 26 - 40 67 142 165 147Port de Maó - Torrent Sant Joan 49 49 59 26 23 38 45 119 43 21 89 97 29 55 183La Vall - - - - 75 37 11 - - - - - 25 - - Cala en Porter - - - - - - 9 - - - - 3 - - - Binimel·là - - - - - - 8 4 - - - 12 - - -

Trebalúger - - - - - - - - - - - - - - - Cala Mesquida - - - - - - 19 - - - - - - - - Trepucó - - - - - - - - - - - - - - - Sa Nitja - - - - - - - - - - - 2 - - -

Cala Galdana - - - - - - 14 - - - - 75 - - 172Favàritx - - - - - 2 2 - - - - - - - - Aeroport - - - - - 21 21 - - - - - - - -

TOTAL ANUAL 2.800 2.511 3.299 3.085 5.028 3.913 4.227 3.495 4.778 4.394 3.128 3.115 3.474 4.580 5.803

Taula 2. Censos d'aus aquàtiques per al període 1998-2012. Font: GOB Menorca (Grup Ornitològic Balear) fins 2004, SOM (Societat Ornitològica de Menorca) des de 2005. Elaboració: OBSAM.


117

Gràfic 2. Censos d'aus aquàtiques pel període 1998-2012. Font: GOB Menorca (Grup Ornitològic Balear) fins 2004, SOM (Societat Ornitològica de Menorca) des de 2005. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.1. Superfície dels canvis d'ús del sòl

118

2.2.1. SUPERFÍCIE DELS CANVIS D'ÚS DE SÒL (IO) Definició: Es tracta d'una classificació en sentit ampli dels usos a què es destina el territori. Es

diferencien tres tipologies: a) Usos urbans; residencials, industrials i comercials. b) Usos agraris. c) Usos naturals. d) Usos abandonats i àrees marginals periurbanes.

Es tracta d'un indicador que estima l'evolució de l'ocupació del territori a mig i llarg termini.

Mètode de càlcul:

Percentatge de la variació de les mesures anteriors de cada una de les quatre tipologies. Càlcul mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica damunt l'últim mapa d'usos de sòl elaborat a escala 1:5000. Veure taula metodològica (Taula 1).

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Plurianual, segons disponibilitat d'ortofotos aèries. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

Gràfic 1. Evolució de les superfícies de les diferents agrupacions d'usos del sòl presents a Menorca. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Seria desitjable un manteniment en els usos urbans o un lleuger augment tendint a l’estabilització guanyant terreny als usos marginals; un manteniment o augment dels usos agraris (amb mètodes ecològics o bones pràctiques) guanyant superfície vers als usos marginals o usos naturals en terrenys provinents de l’abandó de l’agricultura; i per tant un manteniment o lleugera disminució dels usos naturals vers l’agricultura.


119

Tendència observada i estat de la qüestió >> Usos urbans Resta d’usos

L’evolució viscuda en el període 2002-2007 l’hem d’emmarcar dins un període d’una forta activitat econòmica, on els usos residencials, turístics, comercials i industrials van experimentar una pujada del 10%. Aquest augment es va donar a costa de les altres tres agrupacions d’usos pràcticament de forma equiparada. Tot i el fort augment del 10% en cinc anys, el percentatge d’usos urbans es troba lleugerament per sobre del 6% del territori.

Observacions: Més que la superfície agrària, la coberta ocupada per bosc o l'ocupada per

assentaments urbans, aquest càlcul indica en un sentit més ampli a què es dedica cada part del territori. Es diferencia de l’indicador 2.1.1 pel fet que aquest es basa en els usos de sòl i no en les cobertes. Per explicar-ho, a mode d’exemples es pot dir que una coberta de pinar (312A) dins un jardí tindrà un ús de lleure (A8) i no un ús natural (C1). O que una coberta marginal (133B) pot tenir diferents usos segons si es troba al costat d’una carretera (A7), d’una explotació agrària (B3) o dins un nucli de població (A5/C1). La superfície total de l’illa augmenta en 7ha pel guany de superfície arenosa al mar en algunes platges.

Taules i gràfics

Tipus d’usos 2002 2007 Canvi 3.852,9 ha 4.241,2 ha 388,3 ha

Usos urbans 5,55% 6,10% 10,08%

27.527,2 ha 27.423,4 ha -103,8 ha Usos agraris

39,62% 39,47% -0,38% 30.379,3 ha 30.231,9 ha -147,4 ha

Usos naturals 43,73% 43,51% -0,49%

7.710,27 ha 7.580,19 ha -130,1 ha Usos marginals

11,10% 10,91% -1,69% Total 69.469,7 ha 69.476,8 ha 7,0 ha

Taula 1.Superfície dels diferents usos del sòl existents a Menorca. Any 2002. Font i elaboració: OBSAM


120

‐200

‐100

0

100

200

300

400

500

Usos urbans Usos agraris Usos naturals Usos marginals

Variació (ha)

Gràfic 2. Variació de les superfícies en hectàrees de les diferents tipologies d’usos de sòl. Anys 2002 i 2007. Font i elaboració: OBSAM

Tipus d’usos Codi ús Nomenclatura A1 Nuclis de població A2 Nuclis turístics A4 Hortals d'oci i cases residencials A5 Ús industrial i comercial A6 Activitats extractives (pedreres) A7 Sistemes generals (vies de comunicació) A8 Àrees de lleure A10 Equipaments públics i privats

Usos urbans, residencials, comercials i industrials

C3/A5 Masses d'aigua per a ús industrial A3 Nuclis i construccions agrícoles

A3/A9 Construccions agrícoles abandonades B1 Ús agrícola extensiu

B1/C1 Ús agrícola extensiu amb vegetació natural B2 Ús agrícola intensiu B3 Àrees marginals agrícoles

Usos agraris

C3/B2 Masses d'aigua per a ús agrícola intensiu C1 Vegetació natural. C2 Àrees naturals sense vegetació. Roca i arena. C3 Masses d'aigua Usos naturals

C3/C1 Masses d'aigua amb vegetació natural A4/A9 Cases residencials abandonades A5/A9 Ús industrial i comercial abandonat A5/C1 Àrees marginals periurbanes. Solars buits. A6/A9 Activitats extractives abandonades A7/A9 Vies de comunicació abandonades A8/A9 Àrees de lleure abandonades A10/A9 Equipaments abandonats

Usos abandonats i àrees marginals

periurbanes

B3/C1 Terres de cultiu abandonades i pastures

Taula 2. Metodològica. Codis i categories. Font i elaboració: OBSAM

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.2. Consum urbà d'aigua

121

2.2.2. CONSUM URBÀ D'AIGUA (INO) Definició: Mesura les extraccions d'aigua per a usos urbans. Inclou els usos domèstics,

turístics i industrials i no queden compresos els consums dels habitatges aïllats o indústries que s'abasten de pou propi, ni el consum agrícola.

Mètode de càlcul:

Lectura comptadors dels pous de les empreses distribuïdores.

Unitats: m3. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C. Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

11.663.414

10.000.000

10.500.000

11.000.000

11.500.000

12.000.000

12.500.000

13.000.000

13.500.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

m3

Gràfic 1.Consum urbà d'aigua. Anys 1999 – 2011. Font: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L., Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució. Hi ha molta feina a fer quant a reutilització d’aigües depurades, recollida de pluvials, reducció de consums per càpita, reducció de fuites, etc.


Disminució. Des de l’any 1999 fins al 2006 el consum urbà d'aigua experimentà una tendència a l’augment, a partir de llavors ha experimentat una tendència general a la disminució. S’han realitzat algunes actuacions positives encaminades a reduir els consums, sobretot reduir fuites i facturació per blocs, però hi ha molta feina a fer quant a reutilització i minimització dels consums domèstics (jardineria autòctona, aljubs a les noves edificacions, incentivar l’ús d’electrodomèstics de baix consum, etc.). Encara ens trobem per


122

sobre de l’objectiu límit d’extracció del PHB per al 2015 i lluny de l’objectiu de sostenibilitat.

Taules i gràfics

Maó Alaior Es Castell Sant Lluís Es Mercadal

Es Migjorn Ferreries Ciutadella Total

1999 2.217.201 1.123.994 672.790 1.309.396 1.426.396 257.768 305.595 4.560.680 11.873.820

2000 2.281.671 1.046.047 645.198 1.340.759 1.427.495 270.899 317.861 4.402.640 11.732.570

2001 2.496.267 1.068.997 634.306 1.368.148 1.546.860 270.554 311.569 4.491.672 12.188.374

2002 2.397.947 1.067.997 632.709 1.334.529 1.587.152 272.202 300.888 4.549.617 12.143.040

2003 2.433.119 1.222.172 606.396 1.415.478 1.774.480 280.405 334.920 4.486.208 12.553.179

2004 2.505.918 1.236.665 617.786 1.466.090 1.607.675 352.002 355.791 4.465.593 12.607.520

2005 2.649.914 1.211.640 626.791 1.454.601 1.616.046 313.227 349.852 4.318.767 12.540.838

2006 2.791.133 1.220.693 668.548 1.622.371 1.827.780 335.789 351.108 4.039.834 12.857.256

2007 2.722.435 1.150.573 585.692 1.430.259 1.745.220 318.980 356.368 3.908.944 12.218.471

2008 2.443.497 1.018.980 604.124 1.297.653 1.835.961 319.909 355.640 4.271.130 12.146.894

2009 2.328.397 1.012.854 601.587 1.324.256 1.814.456 314.976 341.593 4.469.951 12.208.070

2010 2.292.316 1.061.624 547.087 1.311.102 1.739.316 348.482 363.331 4.351.833 12.015.090

2011 2.257.101 1.151.321 492.580 1.344.486 1.706.141 313.067 372.119 4.026.599 11.663.414

Taula 1. Volum extret per municipis. Anys 1999-2011. Font: D.G.R.H. Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

GEN 614.284 644.247 642.810 642.094 671.157 666.397 683.658 634.266 696.405 670.007 663.637 644.545 636.247

FEB 573.575 586.992 606.026 639.945 611.296 652.106 572.736 619.006 612.361 710.132 608.003 615.044 599.169

MAR 709.320 707.861 682.739 645.524 667.575 661.223 659.181 698.342 720.870 722.040 705.034 692.394 587.305

ABR 931.174 878.579 925.870 935.909 933.888 865.468 927.937 900.578 847.315 803.513 818.336 873.961 836.013

MAI 1.066.132 1.072.647 1.062.167 1.075.549 1.120.040 1.061.845 1.177.360 1.219.419 1.123.157 1.085.018 1.030.566 949.343 1.091.458

JUN 1.247.968 1.269.947 1.281.290 1.288.763 1.336.171 1.358.983 1.421.710 1.443.999 1.337.527 1.191.151 1.349.746 1.225.317 1.250.474

JUL 1.594.541 1.521.202 1.567.860 1.572.686 1.678.655 1.624.148 1.655.765 1.656.582 1.579.757 1.562.525 1.586.201 1.596.415 1.501.307

AGO 1.549.564 1.533.622 1.647.830 1.622.659 1.743.537 1.761.555 1.716.823 1.746.479 1.591.445 1.728.085 1.777.562 1.828.164 1.658.617

SET 1.284.194 1.295.479 1.404.420 1.398.093 1.368.730 1.485.781 1.371.325 1.400.242 1.363.863 1.317.927 1.386.489 1.354.788 1.278.932

OCT 939.938 909.782 942.480 990.247 1.003.593 1.049.007 969.529 1.003.412 925.663 908.047 896.620 892.734 961.135

NOV 717.715 681.771 781.046 721.637 754.273 785.215 722.100 817.456 713.164 788.321 750.170 693.337 654.097

DES 645.416 630.440 643.836 609.935 664.265 635.791 662.713 717.475 706.943 660.128 635.708 649.049 608.658

TOT 11.873.820 11.732.57012.188.37412.143.04011.882.02212.607.52012.540.83812.857.25612.218.47112.146.89412.208.07012.015.09011.663.414

Taula 2. Volum extret mensual. Font: D.G.R.H. Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís;, Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.


123

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

5.000.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

m3

CIUTADELLA MAÓ ES MERCADAL SANT LLUIS ALAIOR ES CASTELL FERRERIES ES MIGJORN GRAN

Gràfic 2. Volum d'aigua extret anualment per municipis. Anys 1999-2011. Font: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

m3

1999 2001 2003 2006 2009 2011

Gràfic 3. Volum d'aigua extret mensualment a tota l’illa. Anys 1999-2011. Font: Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear; ajuntaments des Mercadal, Ferreries i Ciutadella; SOREA; Aigües Sant Lluís; Huguet Pons Servicios S.L.; INIMA; Son Parc de Menorca S.L.; S’Algar Hotels; Agritur S.A.; Dimox S.L.; Castellosa S.L.; Servicio Aguas C.Blanes y Torre del Ram S.A.; Servicio Aguas Son Xoriguer S.L.; Aigües Cala Blanca S.L.; Ass. Veïns Cala Galdana; EDIVISA; SET Hotels; Aigües d’Artrutx; Aigües de Binixica. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.3. Consum urbà d'aigua per habitant

124

2.2.3. CONSUM URBÀ D'AIGUA PER HABITANT (IO) Definició: Mesura el consum urbà d'aigua per càpita per a la població de dret i de fet. Inclou

els usos domèstics, turístics i industrials. Es calcula a partir de les dades d'extracció de pous.

Mètode de càlcul:

Consum per càpita població de dret = volum extret/població de dret. Consum per càpita població de fet = volum extret/població de fet.

Unitats: l/hab/dia. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: OBSAM. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

336,8

296,3

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

300,0

350,0

400,0

450,0

500,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

l/hab

/dia

població de dret població de fet

Gràfic 1.Consum per càpita per a la població de dret i de fet 2000-2011. Font i elaboració: OBSAM.


Disminució. Des de 2009 s’observa una disminució en els consums per càpita per a la població de fet. Tot i així, els valors són encara molt elevats, per sobre dels objectius establerts al PHB per al 2015 de 277 l/hab/dia, per sobre de la mitjana nacional de 266 l/hab/dia (dades INE 2010) i per sobre dels valors de consum considerats eficients. Alguns municipis tenen uns consums molt per sobre del que seria recomanable.

Observacions: S’ha de tenir en compte que l’indicador està calculat a partir de dades d’extracció, és a

dir, el volum que es subministra a la xarxa on Extracció = facturació + pèrdues + cabals no facturats.


125

Taules i gràfics

Població dret

l/hab/dia Maó Alaior Es Castell Sant Lluís Es

Mercadal Es Migjorn Ferreries Ciutadella Menorca

2000 269,6 387,8 271,8 835,8 1.260,0 646,5 214,4 526,2 442,0 2001 285,0 381,2 260,1 810,3 1.296,8 615,7 206,5 519,1 443,5 2002 260,8 366,6 249,5 743,4 1.231,1 608,3 193,4 503,8 422,2 2003 255,7 408,5 236,6 743,5 1.330,5 631,8 213,9 483,8 424,2 2004 258,7 407,8 239,5 742,9 1.145,8 741,8 224,7 469,2 416,8 2005 262,4 382,8 230,8 679,5 1.047,9 609,1 217,1 438,7 396,4 2006 274,2 374,4 245,0 719,0 1.111,8 612,1 214,9 402,9 398,3 2007 263,7 351,3 210,3 610,9 988,3 575,7 214,0 382,2 371,0 2008 231,6 305,7 214,3 530,3 979,7 575,9 211,0 407,8 360,0 2009 219,0 299,8 208,8 518,5 939,4 566,6 200,4 420,0 356,1 2010 216,2 309,5 189,1 498,6 882,8 620,4 215,5 407,7 348,8 2011 213,7 328,6 168,9 499,3 864,3 562,1 216,1 376,3 336,8

Taula 1. Consum d'aigua per càpita població de dret 2000 - 2011. Font i elaboració: OBSAM. Població fet

l/hab/dia Maó Alaior Es Castell Sant Lluís Es Mercadal Es Migjorn Ferreries Ciutadella Menorca

2000 210,4 271,3 305,1 420,7 419,3 282,8 143,9 388,3 309,5 2001 231,4 265,2 279,8 437,8 473,7 261,3 130,7 365,0 310,9 2002 227,0 271,9 298,0 440,6 472,7 287,0 132,3 391,3 320,8 2003 252,4 329,3 304,8 473,9 570,5 282,6 158,3 408,3 353,3 2004 291,8 328,3 289,2 475,9 538,4 375,9 215,4 377,6 360,5 2005 295,4 349,0 295,3 462,9 533,1 323,9 210,8 365,4 356,4 2006 278,0 342,0 312,8 504,2 619,2 375,1 216,9 339,5 353,9 2007 259,2 295,8 263,5 413,0 540,8 343,1 206,9 315,6 318,7 2008 231,4 259,2 277,7 360,0 698,1 334,9 208,7 341,9 319,2 2009 215,0 311,7 274,3 359,5 627,8 308,4 201,1 364,5 322,7 2010 218,3 290,0 233,7 346,3 573,3 307,6 189,1 352,9 310,4 2011 216,1 310,7 205,5 355,2 575,2 280,4 215,6 304,7 296,3

Taula 2. Consum d'aigua per càpita per a la població de dret 2000 - 2011. Font i elaboració: OBSAM.


126

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

l/hab

dre

t/dia

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Gràfic 2. Consum de la població de dret per municipis. 2000-2011. Font i elaboració: OBSAM.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

l/hab

fet/d

ia

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Gràfic 3. Consum per a la població de fet als municipis de l'illa. Font i elaboració: OBSAM.

50

100

150

200

250

300

350

400

l/hab. /dia

Gràfic 4. Consum per habitant a les diferents CCAA any 2010. Font: INE i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.4 Consum final d'energia per càpita

127

2.2.4. CONSUM FINAL D'ENERGIA PER CÀPITA (IO) Definició: Mesura el consum final d'energia en relació amb la població de dret i de fet. Mètode de càlcul:

Consum final energia pobl dret = consum final energia/pobl dret. Consum final energia pobl fet = consum final energia/pobl fet.

Unitats: TEPs/hab/any. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: CLH, Gas Menorca, REPSOL-GAS, AENA, GESA, DG Energia Govern Balear. Elaboració: OBSAM.


0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

TEPs/hab/any

consum càpita pobl dret consum càpita pobl fet

Gràfic 1. Consum final d'energia per càpita. Fonts: CLH, Gas Menorca, REPSOL-GAS, AENA, GESA, DG Energia Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució en ambdós casos. Tendència observada i estat de la qüestió>>

El consum d'energia per habitant de fet a Menorca va augmentar fins l’any 2005, a partir d’aquí va començar a disminuir lleugerament i a partir del 2008 té una marcada tendència descendent a causa de la crisi econòmica, no per la voluntat d’estalvi. S’observa una disminució clara de l’energia final consumida provinent de gasos liquats, combustibles líquids i electricitat, i augmenta lleugerament aquella que prové de fonts d’energia renovable; tot i així només un 0,96% prové d’energies netes. L'energia a Menorca és un recurs amb una forta demanda i amb molta dependència de l'exterior i dels combustibles fòssils. Més de la meitat de l’energia final és dedicada al transport. També hi ha un elevat consum d'energia elèctrica, que prové de centrals tèrmiques que s’alimenten de gasoil i fueloil provinent de l’exterior. Una part important de l’energia elèctrica és transportada des de Mallorca.


128

Taules i gràfics

Taula 1. Energia final per càpita consumida a Menorca del 1999 al 2011. Fonts: CLH, Gas Menorca, REPSOL-GAS, AENA, GESA, DG Energia Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Unitats: TEPs 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Gasos liquats 7.104 6.905 7.05 7.133 6.865 7.359 7.361 6.578 6.428 5.996 6.031 6.297 5.702 Combustible líquid 80.657 87.228 91.833 92.459 94.602 93.165 102.109 99.399 93.348 95.680 82.754 78.994 78.950

Electricitat procedent energies alternatives

0,0 0,0 0,0 1,7 2,0 324,1 470,9 423,6 493,8 790,7 1.089,1 1.154,8 1.233

Electricitat 31.538 32.605 35.075 37.573 39.365 40.310 42.587 43.644 44.628 46.420 45.577 46.653 42.060TOTAL 119.299 126.738 133.963 137.166 140.833 141.159 152.528 150.045 144.898 148.887 135.451130.466127.942

Taula 2. Energia final consumida a Menorca en TEPs. Fonts: CLH, Gas Menorca, REPSOL-GAS, AENA, GESA, DG Energia Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

TEPs

Gràfic 2. Energia final total consumida a Menorca 1990-2011. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll, REPSOL-GAS, AENA, GESA, DG Energia Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

Unitats: TEPs 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

E. final consumida 119.299 126.738 133.963 137.166 140.833 141.159 152.528 150.045 144.898 148.887 135.451 130.466 127.942

Consum càpita fet 1,26 1,22 1,25 1,32 1,45 1,47 1,58 1,51 1,38 1,44 1,32 1,23 1,19

Consum càpita dret 1,68 1,74 1,78 1,74 1,74 1,70 1,76 1,70 1,64 1,61 1,44 1,38 1,35


129

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

TEPs

combustible líquid Electricitat comb.fòssils gasos liquats Electricitat procedent d'energies alternatives

Gràfic 3. Energia final consumida a Menorca 1999-2011. Fonts: CLH, Gas Menorca, REPSOL-GAS, AENA, GESA, DG Energia Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

2,2

2,4

2,6

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Teps/hab/any

EU ‐ 27 Espanya Illes Balears Menorca

Gràfic 4. Energia final consumida per càpita a Europa, Espanya i Balears. 1998 - 2010. Font: EUROSTAT, D.G. Energia Govern Balear, OBSAM. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.5 Emissions directes de CO2 a l'atmosfera

130

2.2.5. EMISSIONS DIRECTES DE CO2 A L'ATMOSFERA (INO) Definició: Emissions directes de CO2 a l'atmosfera per habitant de dret i de fet. No es

consideren les emissions generades per la producció de béns importats a l'illa ni es resten les emissions generades per béns exportats.

Unitats: Tones de CO2 hab/any. Mètode de càlcul:

Emissions de CO2 /hab dret = emissions de CO2/pobl dret. Emissions de CO2/hab fet = emissions de CO2/pobl fet. Per veure la metodologia de càlcul d’emissions, veure l’indicador a l’apartat d’indicadors bàsics a la web de l’OBSAM http://www.obsam.cat/indicadors/sectors-economics/energia/emissions-CO2/Emissions-directes-CO2-1990-2011.pdf

Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, REPSOL-GAS S.A, AENA, GESA. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0123456789

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Tone

s C

O2/

hab/

dia

emissions càpita dret emissions càpita fet

Gràfic 1. Emissions directes de CO2

a Menorca per càpita. Població de dret i de fet. Fonts: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, REPSOL-GAS S.A, AENA, GESA. Elaboració: OBSAM.


L'any 2011 s’ha mantingut la tendència a la disminució d’emissions, tal i com ve produint-se des del 2008, on té un pes important la davallada del consum elèctric per causa de la crisi econòmica. Per tant, hem de tenir present la influència de la crisi en aquests valors positius i haurem d’esperar als propers anys per veure si es donen fruits positius d’una planificació. Tenint en compte l’any 1990 com a any de referència, hem passat d’unes emissions de 395.223 tones de CO2 emeses, a un total de 733.066 tones l’any 2008, el que suposa un augment del 86% respecte de l’any 1990. A partir d’aquí, va començar la davallada fins a unes emissions anuals l’any 2011 de 649.936, el que suposa un augment del 64% respecte de 1990. El compromís d’Espanya dins del protocol de Kioto era d’un augment màxim de les emissions respecte de l’any 1990 del 15% al 2012. Amb el II pla d’assignació d’emissions 2008-2012 aprovat pel Govern d’Espanya l’any 2006, el compromís passa a ser d’un augment del 37% respecte de 1990 i la resta es reduirà mitjançant la compra de drets d’emissió i altres mecanismes de flexibilitat que contempla el

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.5 Emissions directes de CO2 a l'atmosfera

131

protocol de Kioto. La Unió Europea el 2008 va marcar els objectius 20/20/20, que implica la reducció d’un 20% de les emissions, un 20% d’energia procedent de renovables i un augment del 20% de l’eficiència energètica. Tots tres objectius per l’any 2020. Per a Espanya el percentatge de reducció establert també és del 20%. Si els objectius d’Espanya els distribuíssim equitativament a tot el territori, veiem com ens trobem encara molt per sobre del 37% establert com a objectiu. Les emissions de CO2 per càpita a Menorca al 2009 es troben lleugerament per sota de la mitjana europea i espanyola.

Taules i gràfics TonesCO2/hab/any 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Emissions càpita dret 7,86 8,08 8,31 8,13 8,30 8,19 8,28 8,18 8,07 7,97 7,34 7,11 6,85 Emissions càpita fet 5,91 5,66 5,82 6,18 6,91 7,09 7,45 7,27 6,80 7,07 6,65 6,29 6,03

Taula 1.Tones de diòxid de carboni per càpita emeses anualment. Font: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, REPSOL-GAS S.A, AENA, GESA. Elaboració: OBSAM. Tones CO2 1990 1993 1997 2000 2003 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

JETA-1 54.272 42.588 52.922 83.756 78.975 82.444 81.898 66.930 75.077 47.808 46.863 54.822Gasos

i combustibles 140.646 137.749 157.819 192.665 219.615 233.427 231.172 227.793 226.774 214.646 205.081 195.392

Electricitat 200.305 211.805 250.684 311.311 374.096 401.648 410.375 418.627 435.215 427.170 415.405 399.723TOTAL 395.223 392.142 461.425 587.732 672.686 717.519 723.445 713.349 737.066 689.624 667.349 649.936

Taula 2. Emissions de CO2 a Menorca en funció de la font. 1990-2011 Font: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, REPSOL-GAS S.A, AENA, GESA. Elaboració: OBSAM.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Tone

s C

O2

Emissions de CO2

Límit Kioto (+15%) any 2012

Nou límit amb el II pla d'emissions (+37%) any 2012

objectius 20/20/20 (-20% )any 2020

Gràfic 2. Emissió de CO2 a Menorca. Font: CLH, Gas Menorca, Ignacio Moll Pons S.A, REPSOL-GAS S.A, AENA, GESA. Elaboració: OBSAM.

Nota: Veure metodologia a l'indicador Emissions directes de CO2 2011 que es troba al web de l'OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.6 Generació de residus sòlids urbans

132

2.2.6. GENERACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS (IO) Definició: Generació de residus sòlids urbans (inclou tant la recollida selectiva com

l'ordinària). Mètode de càlcul:

Dades del Consorci de Residus sobre generació de residus.

Unitats: Tones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

56.970,6

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Tone

s

Gràfic 1. Generació total de RSU (rebuig més seleccionat en origen) 1998-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució. Els milers de tones que van a parar anualment a abocador haurien de disminuir de manera important. La sostenibilitat demana apostar dràsticament per la reducció.


La generació de residus sòlids urbans a Menorca ha disminuït lleugerament respecte de 2010 i ha retornat als valors de 2009. A més, l'objectiu del PDS d'estabilitzar la producció total de residus al voltant de les 70.000 tones/any s'està assolint, tot i que per al següent pla s’haurien de contemplar objectius més restrictius per tal d’acomplir els objectius de reducció de la llei 22/2011 (reducció del 10% del pes dels residus al 2020 respecte de l’any 2010) i seguir apostant per la reducció, ja que ens trobem encara amb una ràtio molt elevada de generació de residus per càpita.

Observacions: No queda inclosa la recollida de plàstics agrícoles, olis, fluorescents, piles, tòner, cartutxos

d'impressió, llums de mercuri, aparells elèctrics i electrònics, restes d’animals, restes de poda, cendres del forn incinerador ni llots d’EDAR. Tampoc la recollida de materials d’excavació ni de voluminosos, que actualment passen per plantes de pretractament, i els sobrants van a abocador. Es trobaran diferències respecte d’anteriors edicions d’aquest informe perquè s’ha cregut convenient no incloure les dades de recollida de plàstics agrícoles que en anteriors edicions sí que es tenien en compte.


133

Taules i gràfics

Tones 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Gener 2.987 3.268 3.989 3.745 3.746 3.502 3.580 3.788 3.791 3.780 3.507 3.647 3.259 Febrer 2.686 3.135 3.389 3.385 3.506 3.332 3.372 3.430 3.458 3.473 3.196 3.122 3.176 Març 3.235 3.483 4.055 3.979 4.114 3.903 4.071 3.825 4.081 3.925 3.629 3.686 3.664 Abril 3.821 4.029 4.604 4.654 4.529 4.581 4.410 4.163 4.501 4.097 3.904 3.879 3.996 Maig 5.250 5.934 6.312 6.316 6.229 5.860 6.087 5.660 5.908 5.457 4.970 4.977 4.922 Juny 5.850 6.674 7.038 6.873 7.092 7.025 6.770 6.317 6.590 5.963 5.709 5.992 5.876 Juliol 6.535 7.823 8.019 7.984 8.229 7.944 7.859 7.795 7.781 7.202 6.938 7.235 6.931 Agost 7.718 8.531 8.748 8.999 8.979 8.901 8.649 8.706 8.614 7.743 7.552 7.989 7.871

Setembre 6.072 7.075 7.351 7.212 7.251 6.997 6.862 6.851 6.496 6.214 5.864 6.051 5.919 Octubre 4.947 5.943 6.074 6.037 5.775 5.773 5.615 5.437 5.339 4.790 4.455 4.776 4.344

Novembre 3.200 3.821 4.118 4.000 3.909 4.071 4.039 3.867 3.782 3.623 3.616 3.602 3.594 Desembre 2.908 3.370 3.587 3.755 3.810 3.800 3.705 3.586 3.594 3.583 3.554 3.421 3.419

TOTAL 55.209 63.087 67.284 66.938 67.169 65.690 65.020 63.424 63.936 59.851 56.894 58.376 56.971

Taula 1. Generació de RSU mensual al total de Menorca (rebuig més seleccionat en origen) 1999-2011. Unitats: tones. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tones Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es

MercadalEs

Migjorn St. Lluís G.S. TOTAL

1998 5.190 18.000 3.199 2.416 12.283 4.730 1.261 3.992 571 51.642 1999 5.679 18.245 3.226 2.308 13.636 5.058 1.350 4.561 1.146 55.209 2000 6.390 18.791 3.497 3.668 17.980 5.646 1.591 5.277 249 63.087 2001 6.793 20.730 3.810 4.036 18.266 5.482 1.743 5.261 1.162 67.284 2002 6.933 20.528 3.764 4.023 18.768 5.888 1.666 5.327 40 66.938 2003 6.638 20.726 3.782 4.012 18.410 5.773 1.855 5.586 387 67.169 2004 7.030 22.055 4.008 3.100 16.108 5.536 1.744 5.716 392 65.690 2005 6.196 21.782 3.938 3.083 16.698 5.516 1.766 5.755 287 65.020 2006 6.219 20.745 3.752 2.840 17.648 5.092 1.551 5.578 - 63.424 2007 6.479 20.645 3.716 2.882 17.577 5.345 1.541 5.751 - 63.936 2008 6.177 19.636 3.433 2.688 16.686 4.101 1.493 5.638 - 59.851 2009 4.886 18.451 3.299 2.556 16.299 4.332 1.536 5.535 - 56.894 2010 5.528 18.611 3.530 2.892 15.813 4.580 1.709 5.712 - 58.376 2011 5.364 19.139 3.470 2.500 15.128 4.282 1.615 5.473 - 56.971

Taula 2. Generació total de RSU per municipis (rebuig més seleccionat en origen) 1998-2011. Unitats: tones. Font: Consorci RSU de Menorca. Elaboració: OBSAM.


134

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

gen feb març abr maig juny jul ag set oct nov des

Tone

s

Gràfic 2. Generació total de RSU per mesos en tones (rebuig més seleccionat en origen). Dades mensuals mitjanes 1999-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Alaior Ciutadellaes Castell Ferreries Maó Mercadal Migjorn St. Lluis

Tone

s

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

Gràfic 3. Generació total de RSU per municipis 1999-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.7 Generació de residus sòlids urbans per càpita

135

2.2.7. GENERACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS PER CÀPITA (INO) Definició: Ràtios de generació de residus sòlids urbans en relació amb la població de dret i

de fet (inclou tant la recollida selectiva com l'ordinària). Mètode de càlcul:

RSU per pobl. dret = generació RSU anual/pobl dret/365 dies. RSU per pobl. fet = generació RSU anual/pobl fet/365 dies.

Unitats: Kg/hab/dia Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

1,69 1,651,51 1,45

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Kg/hab/dia

generació de residus càpita pobl. dret generació residus càpita pobl. fet

Gràfic 1. Generació total de RSU per càpita (rebuig més seleccionat en origen) 1998-2010. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Disminució dels residus, amb polítiques de reducció d’embalatges i envasos, que apostin per la minimització i reutilització.


La generació de residus per càpita manté la tendència decreixent de la última dècada (tot i el lleuger augment de 2010), considerant la població de dret, o els últims set anys, considerant la població de fet. Cal dir, però, que ens trobem amb unes ràtios de generació per càpita molt elevats per sobre de la mitjana espanyola i europea.

Observacions: No queda inclosa la recollida de plàstics agrícoles, olis, fluorescents, piles, tòner, cartutxos

d'impressió, llums de mercuri, aparells elèctrics i electrònics, restes d’animals, restes de poda, cendres del forn incinerador ni llots d’EDAR. Tampoc la recollida de materials d’excavació ni voluminosos que actualment passen per plantes de pre-tractament però que les restes si van a abocador. Es trobaran diferències respecte anteriors edicions d’aquest informe perquè no s’han inclòs les dades de recollida de plàstics agrícoles que en anteriors edicions sí que es tenien en compte.


136

Taules i gràfics

Generació de RSU per càpita (Kg/hab/dia) Població de dret Població de fet

Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es

MercadalEs

Migjorn St. Lluís Mitjana illa Mitjana illa 1998 2,02 2,26 1,46 1,69 1,51 4,76 3,07 2,66 2,05 1,62 1999 2,15 2,24 1,41 1,59 1,64 4,78 3,26 2,94 2,14 1,61 2000 2,36 2,24 1,47 2,47 2,12 4,97 3,79 3,28 2,37 1,66 2001 2,42 2,40 1,56 2,67 2,09 4,60 3,97 3,12 2,45 1,72 2002 2,38 2,27 1,48 2,59 2,04 4,57 3,72 2,97 2,33 1,77 2003 2,22 2,24 1,48 2,56 1,93 4,33 4,18 2,93 2,27 1,89 2004 2,31 2,31 1,55 1,95 1,66 3,93 3,67 2,89 2,17 1,87 2005 1,96 2,21 1,45 1,91 1,65 3,55 3,43 2,69 2,05 1,85 2006 1,91 2,07 1,38 1,74 1,73 3,10 2,83 2,47 1,96 1,75 2007 1,98 2,02 1,33 1,73 1,70 3,03 2,78 2,46 1,94 1,67 2008 1,85 1,87 1,21 1,59 1,58 2,18 2,68 2,30 1,77 1,57 2009 1,45 1,73 1,15 1,50 1,53 2,24 2,76 2,17 1,66 1,50 2010 1,61 1,74 1,22 1,72 1,49 2,32 3,04 2,17 1,69 1,51 2011 1,53 1,79 1,19 1,45 1,43 2,17 2,90 2,03 1,65 1,45

Taula 1.Generació de RSU total per càpita (rebuig més seleccionat en origen) per població de fet i de dret, 1998-2011. Font: Consorci RSU de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 2. Generació de RSU per càpita per població de dret per municipis (rebuig més seleccionat en origen) 1999-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


137

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2

Kg/hab/dia

mitjana espanyola

mitjana europea EU‐27 (any 2008)

Gràfic 3. Relació de generació de RSU per càpita a Espanya (any 2010) i mitjana europea (any 2008). Font: INE, Eurostat i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.8 Estrès turístic

138

2.2.8. ESTRÈS TURÍSTIC (INO) Definició: Mesura la pressió turística sobre els residents de l'illa, mitjançant la relació entre la

població flotant (mitjana i màxim anual) i la població censada. Mètode de càlcul:

- Estrès turístic anual = pobl. flotant mitjana anual/pobl. censada - Estrès turístic màxim =pobl. flotant màxima anual/ pobl. censada

La pressió humana diària es pot dividir entre població permanent (que es defineix com el valor mínim de pressió humana diària que roman a l’illa tot l’any) i població flotant (que inclouria els turistes, treballadors temporals i la resta de persones que fan fluctuar la corba de pressió humana al llarg de l’any). Així doncs, disposem de les mitjanes mensuals de població flotant i calculam l’estrès màxim agafant el valor màxim mensual de l’any i dividint-lo entre la població censada (padró municipal d’habitants a 1 de gener). Per calcular l’estrès mitjà anual ho fem a partir de la mitjana de les dades mensuals de població flotant. En el cas dels càlculs municipals, aprofitant la bona correlació existent entre població i residus, estimem la població flotant municipal mensual distribuint la població flotant insular mensual de forma proporcional als residus mensuals generats a nivell municipal.

Unitats: Població flotant / Població resident. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: OBSAM, IBESTAT. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,8

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

pob.

flota

nt p

er c

ada

resi

dent

estrès turístic màxim estrès turístic mitjà

Gràfic 1. Estrès turístic màxim i estrès turístic anual insulars 1998-2011. Font i elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Disminució de l'estrès màxim. Tendència observada i estat de la qüestió >>

El mes d’agost del 2011 hi ha a l’illa fins a 1,16 persones per cada resident, amb una mitjana anual de 0,34 persones per a cada resident. Un any més aquestes dades posen de manifest el caràcter estacional del turisme a l'illa, amb puntes molt marcades el mes d'agost. Desprès d’una sèrie d’anys en què decreix l’estrès màxim, els darrers tres anys s’observa un augment respecte dels anys anteriors, que ve determinat per un increment de la població flotant superior a l’increment de la població censada. Analitzant l'indicador per municipis, es comprova com els de naturalesa turística i amb pocs habitants censats són els que pateixen un estrès turístic més acusat. En particular destaquen els elevats valors des Migjorn, es Mercadal i Sant Lluís. En l’altre extrem es situen es Castell, Maó i Ferreries, municipis amb menor estrès turístic.


139

Taules i gràfics

MENORCA 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Població Flotant màxima

97.926 109.070 108.107 108.253 114.993 110.608 106.270 109.027 113.654 109.743 102.894 97.753 105.440 110.369

Població Flotant mitjana

35.161 40.655 38.304 38.042 44.006 36.468 34.918 34.748 37.241 34.529 31.504 29.248 31.425 32.328

Població censada 69.070 70.825 72.716 75.296 78.796 81.067 82.872 86.697 88.434 90.235 92.434 93.915 94.383 94.875

Estrès turistic màxim

1,42 1,54 1,49 1,44 1,46 1,36 1,28 1,26 1,29 1,22 1,11 1,04 1,12 1,16

Estrès turistic mitjà

0,51 0,57 0,53 0,51 0,56 0,45 0,42 0,40 0,42 0,38 0,34 0,31 0,33 0,34

Taula 1.Estrès turístic màxim i mitjà a Menorca, 1998-2011. Font i elaboració: OBSAM.

Municipis 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 P.flotant màxima 10.552 11.551 11.263 11.408 12.206 11.888 11.499 10.689 11.699 11.810 11.298 10.665 8.251 10.976P.flotant mitjana 3.580 4.272 3.896 3.912 4.567 3.809 3.761 3.429 3.659 3.503 3.255 2.972 2.512 3.044

P.censada 7.046 7.229 7.390 7.684 7.982 8.197 8.308 8.671 8.933 8.972 9.133 9399 9.257 9600 Estrès turistic

màxim 1,50 1,60 1,52 1,48 1,53 1,45 1,38 1,23 1,31 1,32 1,24 1,13 0,89 1,14 Ala

ior

Estrès turistic mitjà 0,51 0,59 0,53 0,51 0,57 0,46 0,45 0,40 0,41 0,39 0,36 0,32 0,27 0,32

P.flotant màxima 34.835 36.728 32.525 34.385 35.813 35.023 36.839 37.441 38.330 36.284 34.482 34.169 32.546 37.537P.flotant mitjana 12.394 13.703 11.456 11.942 13.518 11.275 11.807 11.673 12.198 11.154 10.342 10.011 9.481 10.855

P.censada 21.785 22.341 22.925 23.706 24.741 25.406 26.073 26.972 27.468 28.017 28.696 29247 29.160 29315Estrès turistic

màxim 1,60 1,64 1,42 1,45 1,45 1,38 1,41 1,39 1,40 1,30 1,20 1,17 1,12 1,28

Ciu

tade

lla


P.flotant màxima 5.391 5.794 4.977 5.431 5.629 5.688 5.525 5.780 5.743 5.235 4.863 5.499 4.644 5.927 P.flotant mitjana 2.209 2.438 2.137 2.200 2.469 2.042 2.133 2.096 2.191 2.002 1.801 1.901 1.695 1.969


màxim 0,90 0,93 0,77 0,81 0,81 0,81 0,78 0,78 0,77 0,69 0,63 0,69 0,59 0,74

Es C

aste

ll


P.flotant màxima 3.743 3.383 5.544 6.030 7.052 6.149 4.029 4.595 4.197 4.274 4.001 4.222 3.644 3.977 P.flotant mitjana 1.657 1.730 2.232 2.313 2.644 2.172 1.649 1.639 1.659 1.551 1.411 1.560 1.313 1.418


màxim 0,95 0,85 1,37 1,46 1,65 1,43 0,93 1,04 0,94 0,94 0,87 0,91 0,78 0,84 Ferr

erie

s



P.censada 22.358 22.725 23.189 23.993 25.187 26.066 26.536 27.669 27.893 28.284 28.904 29050 29.125 28942Estrès turistic

màxim 0,83 0,99 1,13 1,04 0,99 0,90 0,78 0,80 0,91 0,85 0,77 0,80 0,79 0,81 Maó




màxim 4,78 4,99 4,28 3,85 4,14 3,66 3,32 3,10 2,87 2,64 2,01 2,10 2,08 2,25 Mer

cada

l



140

P.flotant màxima 2.974 3.327 3.334 3.377 3.323 3.747 3.320 3.615 3.363 3.438 3.359 3.561 3.224 3.543 P.flotant mitjana 872 1.021 968 1.005 1.103 1.018 935 955 918 837 791 920 789 917


màxim 2,64 2,93 2,90 2,80 2,71 3,08 2,55 2,57 2,24 2,26 2,21 2,31 2,12 2,32

Es M

igjo

rn




màxim 2,15 2,64 2,49 2,21 2,32 2,18 2,15 1,98 1,95 1,84 1,83 1,77 1,64 1,74 St L

luís


Taula 2. Estrès turístic màxim i mitjana anual per municipis. 1998-2011. Font i elaboració: OBSAM.

0,00,51,01,52,02,5

Ala

ior

Ciu

tade

lla

Es

Cas

tell

Ferr

erie

s

Maó

Mer

cada

l

Es

Mig

jorn

San

t Llu

ís

ME

NO

RC

A

Estrès turistic màxim Estrès turistic mitjà

Gràfic 3. Estrès turístic màxim i mitjana anual per municipis. Any 2011. Font i elaboració: OBSAM

0

1

2

3

4

5

6

Ala

ior

Ciu

tade

lla

Es

Cas

tell

Ferr

erie

s

Maó

Mer

cada

l

Es

Mig

jorn

San

t Llu

ís

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Gràfic 4. Evolució de l'estrès turístic màxim per municipis 1998 - 2011. Font i elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.9 Capacitat màxima d'allotjament

141

2.2.9. CAPACITAT MÀXIMA D'ALLOTJAMENT (INO) Definició: Estima el nombre màxim de persones que pot acollir l'illa cada any tenint en

compte residents i visitants. Mètode de càlcul:

Capacitat màxima d'allotjament = CR + CT. On: CR => Allotjament residencial = nombre d'habitatges residencials multiplicat per tres (nombre mitjà d'ocupants). A partir del cens d'habitatges, es van sumant els projectes de nous habitatges visats pel COAIB. CT => Allotjament turístic. Nombre de places turístiques. Es calculen dues sèries diferents, una a partir del cens d’habitatges de 1991 fins a l’actualitat, i l’altra a partir de la base del cens d’habitatges del 2001 fins a l’actualitat.

Unitats: Persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Institut Nacional d'Estadística (INE); Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB); Conselleria de Turisme CIM, Observatori del Turisme de les Illes Balears Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

220.000

240.000

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Pers

ones

sèrie continua base cens 1991 sèrie amb base cens 2001

Gràfic 1. Capacitat màxima d'allotjament en base al cens d’habitatges de 1991 i en base al cens de 2001. Font: INE, COAIB, Conselleria de Turisme CIM, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >> Manteniment. Tendència observada i estat de la qüestió >>

S’observa un manteniment de les places en els darrers anys. La capacitat d'allotjament es distribueix de manera diferent arreu del territori insular. Així, el màxim es concentra a Ciutadella, seguit de Maó. Si ens fixem només en les places turístiques, Ciutadella té el percentatge més alt de places respecte del total del l’illa, seguit per es Mercadal. Amb aquest indicador només es pot determinar si es compleix l'augment de les 600 places hoteleres anuals fixades pel PTI, mentre que no podem destriar si els projectes d'habitatges nous es fan al nucli urbà del municipi o als nuclis turístics. De totes maneres, dins d’un context desitjable de no augment dels màxims de la pressió humana sobre l’illa, i donat que actualment s’han allotjat a l’illa puntes històriques que sobrepassen les 200.000 persones, la capacitat d’allotjament és suficient i encara es troba molt per sobre d’aquests valors.


142

Observacions: La diferència en les dades de les dues sèries presentades, en base a 1991 i 2001, es

deu en gran part a una pèrdua d’habitatges de segona residència en el cens del 2001 respecte del cens de 1991 als nuclis turístics d’alguns municipis (Alaior, Ciutadella, es Migjorn i Sant Lluís). Interpretem que al cens del 1991 es van comptar totes les segones residències i quedaven inclosos els habitatges destinats a turisme no oficial, però el cens del 2001 va voler ser més estricte i censar com a habitatges només aquells que realment tenen aquesta funció, el que faria emergir aquest allotjament turístic no oficial. Tot i així, aquestes residències destinades a turisme no han estat legalitzades en la seva totalitat i, per tant, no queden reflectides en les xifres oficials de places turístiques.

Taules i gràfics

Allotjament residencial

Allotjament turístic

TOTAL ALLOTJAMENT

Any base cens 1991

base cens 2001

places turístiques

base cens 1991

base cens 2001

1991 128.616 35.282 163.898 1992 129.588 36.067 165.655 1993 130.380 39.513 169.893 1994 131.133 41.828 172.961 1995 132.318 41.305 173.623 1996 133.071 42.670 175.741 1997 134.481 43.002 177.483 1998 137.043 43.605 180.648 1999 140.346 46.258 186.604 2000 143.535 47.086 190.621 2001 147.234 130.476 47.355 194.589 177.831 2002 151.065 134.307 47.311 198.376 181.618 2003 155.040 138.282 47.319 202.359 185.601 2004 160.065 143.307 48.719 208.784 192.026 2005 164.692 147.934 49.172 213.864 197.106 2006 169.234 152.476 49.962 219.196 202.438 2007 173.863 157.105 49.931 223.794 207.036 2008 175.051 158.293 49.976 225.027 208.269 2009 175.513 158.755 49.826 225.339 208.581 2010 175.921 159.163 49.720 225.641 208.883 2011 176.134 159.376 49.580 225.714 208.956

Taula 1. Capacitat màxima d'allotjament en base al cens d’habitatges de 1991 i en base al cens de 2001. Unitats: persones. Font: INE, COAIB, Conselleria de Turisme CIM, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.


143

Any 2011 Capacitat d’allotjament % de residencial i turístic Residencial Turístic Total base cens 1991 base cens 2001

Municipi base

cens 1991base

cens 2001 places

turístiquesbase

cens 1991 base

cens 2001 %

residencial %

turístic %

residencial%

turístic Es Castell 12.195 14.354 1.238 13.433 15.592 90,8% 9,2% 92,1% 7,9% Sant Lluís 14.606 7.453 5.884 20.490 13.337 71,3% 28,7% 55,9% 44,1% Maó 43.482 43.414 1.872 45.354 45.286 95,9% 4,1% 95,9% 4,1% Alaior 17.787 15.951 6.705 24.492 22.656 72,6% 27,4% 70,4% 29,6% Es Mercadal 15.835 18.862 7.200 23.035 26.062 68,7% 31,3% 72,4% 27,6% Es Migjorn Gran 3.149 2.912 3.268 6.417 6.180 49,1% 50,9% 47,1% 52,9% Ferreries 6.390 6.500 1.826 8.216 8.326 77,8% 22,2% 78,1% 21,9% Ciutadella 62.689 49.930 21.587 84.276 71.517 74,4% 25,6% 69,8% 30,2% TOTAL 176.134 159.376 49.580 225.714 208.956 78,0% 22,0% 76,3% 23,7%

Taula 2. Capacitat màxima d'allotjament en base al cens d’habitatges de 1991 i en base al cens de 2001 per municipis l’any 2011. Unitats: persones. Font: INE, COAIB, Conselleria de Turisme CIM, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

pers

ones

Allotjament residencial Places turístiques

Gràfic 2. Distribució de la capacitat d'allotjament entre usos residencials i turístics 1991-2011 en base al cens de 1991. Font: INE, COAIB, Conselleria de Turisme CIM, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.


144

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

Es Castell Sant Lluís Maó Alaior Es Mercadal

Es Migjorn Gran

Ferreries Ciutadella

person

esplaces turístiques

allotjament residencial

Gràfic 3. Distribució de la capacitat d'allotjament entre usos residencials i turístics per municipis. Any 2011 (dades en base al cens de 1991). Font: INE, COAIB, Conselleria de Turisme CIM, Observatori del Turisme de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.10 Freqüentació a les platges

145

2.2.10. FREQÜENTACIÓ A LES PLATGES (INO) Definició: Nombre i proporció de platges mostrejades on es supera la seva capacitat de

càrrega, és a dir, que la superfície disponible de platja per persona és inferior a la considerada com a òptima per a cada tipus de platja. Aquests valors de referència són de 5 m2/pers per a les platges de tipologia A (platges vinculades a nuclis urbans) i de 15 m2/pers per a les platges de tipologia B (platges verges amb accés rodat) i C (platges verges sense accés rodat).

Mètode de càlcul:

Els mostrejos es realitzen en 2-4 dies del mes d'agost, dies de màxima afluència de visitants: entre setmana i en cap de setmana o festius. Les equacions serien les següents:

a) Nombre i % de platges de tipus A < 5 m2/pers = (núm. platgesA < 5 m2/pers)/núm. platgesA * 100

b) Nombre i % platges de tipus B o C < 15 m2/pers = (núm. platgesBC < 15 m2/pers)/núm. platgesBC * 100

Unitats: a) nombre de platges i % b) nombre de platges i % Periodicitat de càlcul: Anual, segons disponibilitat de dades. Àmbit territorial: Insular. Font: OBSAM, Servei de Platges del Consell Insular de Menorca i Serpro Sport Grup

(Ajuntaments des Mercadal i Ciutadella). Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

33% 33%

43%

20%

0%

11%

20%

11%

79%

71%

60% 62%58% 60%

68%62%61%

57% 55%48%

44% 45%

59%

45%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

2000 2001 2002 2006 2008 2009 2010 2011

Platges tipus A (urbanes)Platges B i C (verges)Platges en conjunt (A+B+C)

n=23 n=23 n=22 n=31 n=25 n=29 n=27 n=31

Gràfic 1. Evolució de la sobrefreqüentació en els anys 2000-2011 calculada com el percentatge de platges que superen la seva capacitat de càrrega. Font: Servei de platges del Consell Insular de Menorca, OBSAM i Serprosport (Ajuntament des Mercadal). Elaboració: OBSAM.


S’observa un primer període del 2000 al 2006 on el percentatge de platges que superaven la capacitat de càrrega va anar disminuint. A partir de 2008 la tendència és a una estabilitat o lleuger augment causat sobretot per l’elevada pressió humana que es va donar a les platges tipus B i C l’any 2010, tot i que l’any 2011 hi ha una disminució respecte de 2010 en tots els tipus de platges.


146

Entre el 60 i 70% de les platges verges pateixen en plena temporada alta una sobrefreqüentació; Macarella i Macarelleta (les platges més publicitades de l’illa) són les més afectades per la sobrecàrrega. D’altra banda, el percentatge de platges tipus A que superen la capacitat de càrrega és molt inferior, i només Cala en Porter presentà aquest problema el 2011.

Observacions: S'ha de tenir en compte que les dades utilitzades per al càlcul d'aquest indicador s'han

extret de mostrejos realitzats durant el mes d'agost, és a dir, el mes de màxima pressió humana sobre el territori insular i, per tant, també sobre les platges. L'OBSAM ha recopilat dades de diferents fonts i al final només s'han utilitzat per elaborar l’indicador les platges amb una sèrie de 3 o 4 anys de dades. S’està realitzant un major esforç de mostreig en un conjunt de platges fixes i de caràcter anual per fer aquest indicador més robust.

Taules i gràfics

Any Nombre de platges incloses en el càlcul

(n)

Platges tipus A amb sobrefreqüentació

(urbanes)

Platges tipus B+C amb sobrefreqüentació

(verges)

Conjunt de platges amb sobrefreqüentació amb sèrie de dades (A+B+C)

2000 23 3 (33%) 11 (79%) 14 (61%)

2001 23 3 (33%) 10 (71%) 13 (57%)

2002 22 3 (43%) 9 (60%) 12 (55%)

2006 31 2 (20%) 13 (62%) 15 (48%)

2008 25 0 (0%) 11 (58%) 11 (44%)

2009 29 1 (11%) 12 (60%) 13 (45%)

2010 27 1 (20%) 15 (68%) 16 (59%)

2011 31 1(11%) 13(62%) 14(45%)

Taula 1. Evolució de la sobrefreqüentació els anys 2000-2011, calculada com el nombre de platges que superen la seva capacitat de càrrega i la corresponent proporció envers el conjunt de les mostrejades (n). Font: Servei de platges del Consell Insular de Menorca, OBSAM i Serprosport (Ajuntament des Mercadal). Elaboració: OBSAM.


147

Pla

tja

Tipo

logi

a pl

atja

Cap

acita

t de

càrr

ega

(per

sone

s )su

p. 2

001

Cap

acita

t de

càrr

ega

(per

sone

s )su

p. 2

002

Cap

acita

t de

càrr

ega

(per

sone

s )su

p. 2

006

Cap

acita

t de

càrr

ega

(per

sone

s )su

p. 2

007

Cap

acita

t de

càrr

ega

(per

sone

s )su

p. 2

008

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

200

0

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

200

1

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

200

2

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

200

6

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

200

7

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

200

8

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

200

9

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

201

0

Rec

ompt

e m

àxim

de

pers

ones

20

11

% d

e la

càr

rega

que

sup

orta

ca

da p

latja

201

1

Tend

ènci

a de

la c

àrre

ga q

ue

supo

rten

les

plat

ges

al ll

arg

del

Punta Prima A 1658 1461 1269 1274 1356 76,3 58,6 65,2 67,3 - 63,9 53,4 - 1019 75,1 ?

Cala de Binibèquer A 765 587 677 741 703 62,8 72,5 116,9 102,3 - 98,4 70,8 - 561 41,4 ?

Cala en Porter A 1828 1595 1535 1814 1486 36,3 30,7 - 65,0 - - 38,2 42,0 850 120,8 ▲

Son Bou - Tàlis B 1326 1604 2158 2663 1498 141,7 - 44,4 44,9 584 37,3Son Bou - Urbanització A 6170 6244 7361 8072 6607 33,9 - 36,8 33,3 2436 0,0

Sant Tomàs A 2527 2527 2857 3326 2863 41,0 53,4 42,9 45,5 35,1 - 36,8 - 948 33,1 ▼

Sant Adeodat A 464 900 1116 1518 818 106,8 197,5 56,6 80,7 44,1 - 50,3 - 631 77,2 ▼

Cala Galdana A 2128 2128 2318 3381 2753 204,4 131,6 139,6 77,7 - - 63,2 118,6 1901 69,1 ▼

Son Saura - Son Parc A 3275 3145 2680 2505 2486 25,0 26,4 51,7 34,4 - 59,1 25,5 31,5 1132 45,5 ▲

Arenal d'en Castell A 2844 2825 2834 2831 2798 104,2 84,7 - 50,1 - 47,5 44,8 49,7 2733 97,7 ▲

Macarella B 242 191 188 204 197 251,7 222,4 339,3 324,9 - 312,4 341,9 304,8 1501 762,5 ▲

Macarelleta B 64 48 69 69 61 438,0 242,5 660,9 333,3 - 472,5 628,3 566,0 432 708,7 ▲

Cala en Turqueta B 117 80 112 127 127 548,1 430,8 710,3 285,3 - 415,6 395,8 511,2 531 419,5 ▼

Cala des Talaier B 69 57 87 122 98 432,3 - 282,1 132,0 - 98,9 209,0 199,8 222 226,3 ▲

Cala Mitjana B 176 160 264 303 232 341,1 181,3 - 195,2 - 245,3 205,1 385,2 975 421,1 ▲Son Saura - platja des Banyul B 231 200 220 393 264 363,6 648,0 330,8 53,2 - 78,1 13,6 76,2 112 42,4

Son Saura - platja de Bellavista B 530 440 440 455 549 108,0 - 79,6 84,7 113,9 637 116,1

La Vall - Es Tancats B 408 470 302 425 469 127,1 110,4 117,0 210,1 - 139,6 127,0 144,9 667 142,1 =

La Vall - Es Bot B 367 316 329 443 382 31,9 35,4 40,2 71,4 - 98,0 69,5 58,2 274 71,8 ▲

Pregonda - platja gran B 330 405 405 410 405 57,6 70,6 51,8 71,3 - 48,8 72,0 101,9 404 99,7 =

Pregonda - S'Embarcador B 122 112 207 185 146 122,6 145,4 257,6 236,9 - 135,4 197,6 270,0 357 244,1 ▼

Binimel·là - platges petites B 104 104 102 106 106 - - 77,0 399,5 - 175,1 212,9 181,7 158 149,5 ▼

Binimel·là - platja gran B 410 421 356 328 418 119,5 86,8 52,3 35,1 - 51,4 67,9 224 53,5 ▼

Cavalleria B 518 507 432 443 411 95,9 125,2 102,6 184,3 - 126,5 135,0 157,7 762 185,4 ▲

Binigaus B 264 570 883 1185 755 310,9 290,8 126,8 144,9 - 123,6 89,2 96,2 968 128,1 ▲

Es Grau B 394 496 488 579 563 147,4 109,3 98,8 85,6 - - 59,5 67,2 322 57,2 ▼

Cala Mesquida B 613 585 579 478 495 - 64,6 60,7 58,0 - - 91,6 84,5 345 21,5 ▼

Trebalúger C 203 218 372 266 206 - - - 113,2 - 88,2 100,4 114,4 528 256,0 ▲

Cala del Pilar C 343 320 283 323 285 - - - 77,1 - 73,1 59,4 113,9 259 91,0 ▼

Cala Presili (Capifort) C 66 63 74 138 117 - - - 138,3 149,6 120,9 132,9 222,9 212 181,8 ▼

Platja d'en Tortuga (Morella) C 85 133 73 76 74 - - - 39,5 147,1 143,8 110,2 221,8 203 272,9 ▲

?

Percentatge d'ocupació assolit a cada platja sobre la capacitat màxima d'acollida (capacitat de càrrega)

65,3 298,6 191,8 176,6 ?

Taula 2. Evolució dels recomptes d’usuaris a les platges de Menorca entre els anys 2000 i 2011, representat com a percentatge de la càrrega que suporta cada platja. S’inclou (d’esquerra a dreta de la taula): la tipologia de platja, la capacitat de càrrega (capacitat màxima d’acollida) de cada platja, el percentatge de la càrrega assolida per cada platja i any, els recomptes màxims d’usuaris de l’últim any i la seva càrrega i, finalment, l’última columna mostra la tendència seguida al llarg dels últims tres anys de dades: augment (▲), disminució (▼), estabilitat (=) o sense tendència clara (?). Font: Servei de Platges del Consell Insular de Menorca, OBSAM i *Serprosport (Ajuntament des Mercadal). Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.11 Taxa de motorització

148

2.2.11. TAXA DE MOTORITZACIÓ (INO) Definició: Calcula la relació entre el nombre total de vehicles de motor de l'illa i la població, en

base al nombre de vehicles per cada 1.000 habitants. Es calcula tant per a la població de fet com per a la població de dret.

Mètode de càlcul:

Nombre de vehicles a motor / població * 1.000

Unitats: Vehicles a motor /1.000 hab. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Dirección General de Tráfico (DGT), Instituto Nacional de Estadística (INE), OBSAM. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

792,5

697,3

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Núm

. veh

icle

s a

mot

or /

1000

hab

.

Població de dret Població de fet

Gràfic 1. Taxa de motorització per població de dret i de fet, 1999-2011. Unitats: vehicles per cada 1000 habitants. Font: DGT, INE i OBSAM. Elaboració: OBSAM.

Nota: A partir de 2003 no es tenen en compte els vehicles en baixa temporal. A partir de 2005 s’exclouen els remolcs i semiremolcs (desagregació no disponible per als anys anteriors).

Tendència desitjable >> Descens. Tendència observada i estat de la qüestió >>

La tendència dels tres darrers anys apunta a un manteniment de les altes taxes de motorització de l’illa, tant per a la població de dret com per a la població de fet. Si considerem una perspectiva més ampla, des de 2005 en endavant -per tal d’evitar les traves que presenta la construcció de la sèrie- notem fins i tot com tendeix a disminuir. Tot i així, respecte de l’any anterior la taxa de motorització de la població de dret ha augmentat lleugerament, contràriament amb el que ha succeït amb la de la població de fet. Les previsions negatives sobre la temporada turística de les empreses de lloguer de cotxes podrien justificar la disminució en la població de fet. El nivell de motorització que presenta Menorca, com el del conjunt de la seva comunitat autònoma, és realment molt elevat. Les Illes Balears presenten la major taxa de motorització de l’Estat espanyol, amb 832,95 vehicles per cada 1.000 habitants l’any 2008, fins a un 24,14% per sobre de la mitjana española (670,94 vehicles/1.000 hab) i un 40,83% per sobre de la mitjana de la comunitat autònoma amb la taxa de motorització més baixa (País Basc).

Observacions: A partir de 2003 els vehicles en baixa temporal no s'inclouen en el parc automobilístic. A

partir de 2005 s’exclouen de la sèrie els remolcs i semiremolcs, la desagregació dels quals no és possible els anys anteriors.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.11 Taxa de motorització

149

Per a més informació, consulteu l'estudi encarregat pel Departament de Presidència i Mobilitat del Consell Insular a l'OBSAM. Movilidad en Menorca: Datos para la reflexión. -Explotación primaria de los datos de la encuesta de movilidad Menorca 2004. http://www.obsam.cat/documents/informes/Movilidad-Menorca-2004-encuestas-OBSAM.pdf http://www.obsam.cat/documents/informes/apendice-datos-2004.pdf

Taules i gràfics 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Població dret 901,5 912,7 928,5 913,0 825,3 840,2 823,0 823,1 818,5 805,1 786,7 786,2 792,5Població fet 677,7 638,9 651,0 693,7 687,2 726,7 740,2 731,2 703,1 713,8 712,8 699,6 697,3

Taula 1.Taxa de motorització per a la població de dret i de fet. Font: DGT, INE, OBSAM. Elaboració: OBSAM.

Nota: A partir de 2003 no es tenen en compte els vehicles en baixa temporal. A partir de 2005 s’exclouen els remolcs i semiremolcs (desagregació no disponible els anys anteriors).

Any Turismes Motos Furgonetes,

camions AutobusosTractors

industrials Altres TOTAL 1999 49.504 5.834 7.698 199 77 535 63.847 2000 51.281 5.921 8.239 210 95 620 66.366 2001 54.091 6.005 8.807 204 100 708 69.915 2002 55.363 6.066 9.411 201 115 785 71.941 2003 49.929 5.927 9.922 187 123 816 66.904 2004 51.702 6.112 10.640 186 131 858 69.629 2005 52.723 6.598 11.342 198 145 959 71.965 2006 52.790 7.139 12.126 206 145 1.037 73.443 2007 53.020 7.628 12.459 207 148 396 73.858 2008 52.956 8.071 12.603 218 150 416 74.414 2009 51.990 8.435 12.666 214 150 431 73.886 2010 52.043 8.770 12.605 208 145 430 74.201 2011 53.014 9.006 12.377 215 134 444 75.190

Taula 2. Parc de vehicles a motor de Menorca, 1999 -2011. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

Nota: A partir de 2003 no es tenen en compte els vehicles en baixa temporal. A partir de 2005 s’exclouen els remolcs i semiremolcs (desagregació no disponible els anys anteriors).

0

200

400

600

800

1.000

1.200

ALAIOR ES CASTELL CIUTADELLA FERRERIES MAÓ MERCADAL MIGJORN GRAN ST LLUIS

vehi

cles

a m

otor

/ 10

00 h

ab. d

ret

Gràfic 2. Taxa de motorització per municipis de la població de dret, any 2011. Font: DGT. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.2. Pressió 2.2.12 Llicències urbanístiques

150

2.2.12. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES (INO) Definició: Nombre de llicències d'obra major concedides pels ajuntaments, tant si són per

obra nova com per a reformes i rehabilitacions d'edificis. Mètode de càlcul:

Sumatori del nombre de llicències d'obra major concedides pels diferents ajuntaments. No es tenen en compte les legalitzacions ni les modificacions de plànols.

Unitats: Nombre de llicències d'obra major. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

513

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

núm. de llicencies

Gràfic 1. Nombre de llicències d'obra major a Menorca el període 1998-2011. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> En vistes a la sostenibilitat, la tendència desitjable seria un augment o manteniment de les obres majors per a reformes i rehabilitacions i estabilitat de l’obra nova segons les necessitats reals d’habitatge.


S’observa una davallada important en el nombre de llicències d’obra major a partir de l’any 2008. No es pot parlar d’una tendència positiva perquè aquesta davallada ha estat conseqüència directa de la crisi econòmica actual, que ha afectat sobretot al sector de la construcció, no conseqüència de la planificació urbanística. De fet, si mirem tota la sèrie, el ritme de concessió de llicències abans de 2008 era molt alt. Es pot observar que el pes més important d’aquesta davallada es troba a les llicencies d’obra nova, les reformes també han davallat però en menor grau.

Observacions: No es tenen dades del municipi des Mercadal abans de l'any 2003. L’indicador hauria de

diferenciar el nombre de llicencies per zones turístiques i per nuclis tradicionals per poder avaluar l’acompliment del pla.


151

Taules i gràfics

Total obres majors 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Maó 224 242 232 255 217 333 318 244 175 220 139 106 129 126

Sant Lluís 193 336 321 283 262 225 169 117 177 158 97 80 74 71

Es Castell 79 82 91 79 103 83 81 56 96 47 49 29 21 35

Alaior 191 248 193 176 187 229 149 147 184 149 95 61 50 60

Es Mercadal * * * * * 141 98 73 131 113 51 53 38 35

Es Migjorn Gran 35 27 37 23 19 29 17 32 18 36 25 19 28 23

Ferreries 33 56 59 74 55 53 54 50 72 27 22 22 17 14

Ciutadella 295 345 309 355 397 418 389 472 572 430 239 186 193 149MENORCA 1050 1336 1242 1245 1240 1511 1275 1191 1425 1180 717 556 550 513

Taula 1. Nombre de llicències d'obra major, tant d'obra nova com de reforma, desglossades per municipis, 1998-2011. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nota: No es tenen dades del municipi des Mercadal abans de l'any 2003.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

núm. Llicen

cies

obra nova

reforma

Gràfic 2. Llicències d'obra major, tant d'obra nova com reforma. 1998-2011. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.


152

0

100

200

300

400

500

600

700

Maó Sant Lluís Es Castell Alaior Es Mercadal

Es Migjorn Gran


num. Llicen

cies

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Gràfic 3. Llicències d'obra major, tant d'obra nova com reforma, per municipis. 1998-2011. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.1. Percentatge de sòl protegit sobre la superfície insular i municipal

153

2.3.1. PERCENTATGE DE SÒL PROTEGIT SOBRE LA SUPERFÍCIE INSULAR I MUNICIPAL (IO) Definició: Superfície inclosa dins la categoria de sòl rústic protegit respecte de la superfície

total insular. Abans del PTI (2003) incloïa les àrees definides com a sòl rústic d’especial protecció derivades dels Plans Generals d’Ordenació Urbana (PGOU) municipals i de les figures de protecció derivades de la legislació autonòmica (Llei d’Espais Naturals, LEN 1991): Parc Natural, Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP) i Alzinar Protegit. Després amb el PTI, s’afegeixen les següents figures: Àrees Naturals d’Interès Territorial (ANIT), les Àrees d’Interès Paisatgístic (AIP) i les Àrees de Protecció Territorial (APT), així com les Àrees d’Alt Nivell de Protecció (AANP) situades fora de les ANEI. Amb l’aprovació de la LECO (2005) també es reconeixen les figures d'escala europea i Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Mètode de càlcul:

Càlcul de les superfícies mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica damunt la cartografia de la IDE Menorca i la IDEIB

Unitats: % Periodicitat de càlcul: Bianual o anual en cas que es produeixin variacions rellevants. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (a través d’IDE Menorca i IDEIB) Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

67,7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2011

% s

up. i

lla

Gràfic 1. Evolució del percentatge de sòl protegit respecte del total de l’illa durant el període 1984-2011. Fonts: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió >>

Des de l’inici de la sèrie l’any 1986 s’ha produït un increment molt important de la superfície de sòl protegit, especialment marcat per tres esdeveniments: la Llei d’Espais Naturals (LEN) de 1991, el Pla Territorial Insular (PTI) de Menorca el 2003 i l’ampliació dels espais inclosos en la Xarxa Natura 2000 l’any 2008. Des de llavors, només s’ha donat una petita ampliació gràcies a la declaració de nous Llocs d’Interès Comunitari (LIC) corresponents a basses temporals (anys 2010 i 2011). En comparació amb altres illes o territoris, un 67,7% de sòl protegit és un valor bastant elevat; tot i que només es tracta d’una protecció nominal i no d’una gestió directa del territori.


154

Per a més informació sobre l’evolució històrica del sòl protegit i els espais naturals: http://www.obsam.cat/15-anys-reserva-biosfera-menorca/5-carreras-truyol-jornades-15-anys-reserva-biosfera-menorca.pdf

Observacions: Atès que diverses figures de protecció se superposen en un mateix territori s’ha d’anar

en compte de no comptabilitzar una mateixa superfície més d’una vegada. Aquest indicador s’emmarca dins del concepte de sòl protegit des del punt de vista urbanístic, a diferència del posterior que fa referència als espais naturals protegits des d’una perspectiva de gestió ambiental.

Taules i gràfics

Figura de protecció 1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2011 19.799 19.799 20.075 20.111Lloc d'Interès

Comunitari (LIC) 28,5% 28,5% 28,9% 28,9% 19.871 26.991 26.991 26.991Eu

ropa

Zona d'Especial Protecció per a les

aus (ZEPA) 28,6% 38,9% 38,9% 38,9%

1.820 1.820 1.820 1.820 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438Parc Natural 2,6% 2,6% 2,6% 2,6% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 107 107 107 107 107 107 Es

tata

l

Reserva Natural1 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 0,2% 1.800 5.907 27.058 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061 27.061Àrea Natural

d'Especial Interès (ANEI) 2 2,6% 8,5% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0% 39,0%

776 776 776 776 776 776 776 776 776 776 776 776 Àrea Rural d'Interès Paisatgístic (ARIP) 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1% 1,1%

4.605 4.605 4.605 4.605 5.442 5.442 5.442 5.442 5.442 5.442 5.442Alzinar Protegit 6,6% 6,6% 6,6% 6,6% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8% 7,8%

10.688 10.688 10.688 10.688 10.688 10.688Àrea Natural d'Interès Territorial

(ANIT) 15,4% 15,4% 15,4% 15,4% 15,4% 15,4%

3.589 3.589 3.589 3.589 3.589 3.589Àrea d'Interès Paisatgístic (AIP) 5,2% 5,2% 5,2% 5,2% 5,2% 5,2%

3.485 3.485 3.485 3.485 3.485 3.485Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP)

fora d'ANEI2 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0%

8.294 8.294 8.294 8.294 8.294 8.294

Aut

onòm

ica

Àrea de Protecció Territorial (APT)

Costera 11,9% 11,9% 11,9% 11,9% 11,9% 11,9%

Superfície total3 0 1.800 5.907 27.834 29.880 29.880 29.880 29.880 30.102 44.653 44.653 44.672 46.916 47.007 47.032

Percentatge sup.

Menorca 0,0% 2,6% 8,5% 40,1% 43,0% 43,0% 43,0% 43,0% 43,3% 64,3% 64,3% 64,3% 67,6% 67,7% 67,7%

Nombre figures

aprovades 0 1 1 2 3 4 4 4 4 9 9 11 11 11 11

Taula 1. Evolució de la superfície de sòl protegit segons les diferents figures de protecció entre els anys 1984 i 2011. Es diferencia entre les figures reconegudes a nivell europeu, estatal i autonòmic. Els valors s’expressen en hectàrees i % respecte de la superfície total insular. Font: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Notes: 1 Les actuals reserves naturals de Menorca estan incloses dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau. 2 Inclou les AANP declarades pel PTI fora d'ANEI. Serien: sistemes dunars, zones humides, barrancs i penya-segats, alzinars, ullastrars, marines d'aladern i una franja de protecció costera de 100 m. 3 Superfície total tenint en compte que algunes de les figures se superposen.


155

Municipi Sup. 2001(ha) 2003(ha) 2005(ha) 2006(ha) 2008(ha) 2010(ha) 2011(ha)Alaior 10.976 4.147 6.328 6.328 6.328 6.328 6.328 6.350Ciutadella 18.603 5.600 9.857 9.857 9.862 12.081 12.162 12.162Es Castell 1.161 257 292 292 292 292 292 292Es Mercadal 13.693 8.204 11.755 11.755 11.767 11.793 11.802 11.805Es Migjorn Gran 3.241 1.045 1.937 1.937 1.937 1.937 1.937 1.937Ferreries 6.600 3.780 5.382 5.382 5.382 5.382 5.382 5.382Maó 11.705 6.804 7.932 7.932 7.932 7.932 7.932 7.932Sant Lluís 3.462 265 1.171 1.171 1.171 1.171 1.171 1.171Menorca 69.441 30.102 44.653 44.653 44.672 46.916 47.007 47.032

Taula 2. Evolució de la superfície de sòl protegit en cada un dels municipis de Menorca entre els anys 2001 i 2011. Unitats: ha. Font: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Municipi Sup. 2001(%) 2003(%) 2005(%) 2006(%) 2008(%) 2010(%) 2011(%) Alaior 10.976 37,8 57,6 57,6 57,6 57,6 57,6 57,9 Ciutadella 18.603 30,1 53,0 53,0 53,0 64,9 65,4 65,4 Es Castell 1.161 22,1 25,1 25,1 25,2 25,2 25,2 25,1 Es Mercadal 13.693 59,9 85,8 85,8 85,9 86,1 86,2 86,2 Es Migjorn Gran 3.241 32,2 59,8 59,8 59,8 59,8 59,8 59,8 Ferreries 6.600 57,3 81,5 81,5 81,6 81,5 81,6 81,5 Maó 11.705 58,1 67,8 67,8 67,8 67,8 67,8 67,8 Sant Lluís 3.462 7,7 33,8 33,8 33,8 33,8 33,8 33,8 Menorca 69.441 43,3 64,3 64,3 64,3 67,6 67,7 67,7

Taula 3. Evolució del percentatge de superfície de sòl protegit respecte del total de la superfície de cada municipi entre els anys 2001 i 2011. Font: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les illes Balears. Elaboració: OBSAM.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Alaior Ciutadella Es Castell EsMercadal

Es MigjornGran

Ferreries Maó Sant Lluís

% s

up.m

unic

ipal

2001 2003 2005 2006 2008 2010 2011

Gràfic 2. Evolució del % de superfície de sòl protegit en cada un dels municipis de Menorca entre els anys 2001 i 2011. Font: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.2. Índex de gestió dels espais naturals protegits

156

2.3.2. ÍNDEX DE GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS (INO) Definició: Aquest índex s’ha dissenyat per poder avaluar de forma separada els conceptes de

sòl protegit (ordenació territorial) i espais naturals protegits (gestió ambiental), entenent aquests últims com aquelles zones on existeix una normativa específica i una gestió activa en favor de la conservació dels valors naturals. En aquest sentit, s’ha estructurat el sòl protegit en els següents tres nivells: - Protecció nominal (pn): zones protegides a nivell purament urbanístic, sense

pla d’usos o gestió específiques. Correspon a la majoria de sòl protegit. (Valoració: 1 punt)

- Protecció amb normativa (pan): zones protegides on s’ha elaborat un pla d’usos o amb vocació de conservació biològica. Es correspon amb les ANEI on s’ha elaborat un Pla Especial de Protecció (PEP) o als espais de la Xarxa Natura 2000 (declaracions amb vocació de protecció d'espècies i hàbitats naturals, que van més enllà d’una simple protecció urbanística). (Valoració: 2 punts)

- Protecció amb normativa i gestió específiques (pange): zones amb un pla d’usos aprovat i amb una gestió i una vigilància actives. Es correspon amb els parcs naturals on existeix un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) i un Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG), i un equip de persones treballant-hi de forma específica. Serien els espais naturals protegits pròpiament dits. (Valoració: 3 punts)

L’objectiu és calcular un índex que valori la qualitat o el grau de protecció, i no tan sols la superfície que abasta. A la vegada, aquesta metodologia és aplicable a altres territoris i fa l’indicador comparable.

Mètode de càlcul:

Càlcul de les superfícies de cada nivell de protecció mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica damunt la cartografia del PTI i la cartografia de la CAIB. Es calcula el percentatge de cada tipus a nivell insular i s’aplica la següent equació:

Índex d'espais naturals gestionats = = { [ (%Sup pn x 1) + (%Sup pan x 2) + (%Sup pange x 3) ] / 300 } x 10

Es multiplica cada percentatge de superfície per 1, 2 o 3 segons el seu grau de protecció. El sòl no protegit no intervé en el càlcul. Llavors, es divideix per 300 que seria el valor màxim assolible, equivalent a que tota l’illa fos del grau màxim de protecció, o sigui parc natural (100x3). Finalment es multiplica per 10 per obtenir una escala que varia entre 0 i 10.

Unitats: Índex sense unitats (escala 0 a 10) Periodicitat de càlcul: Bianual, o anual en cas que es produeixin variacions rellevants. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (a través d’IDE Menorca i IDEIB) Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

3,8

0

5

10

1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2011

Gràfic 1. Evolució de l'índex de gestió d'espais naturals protegits a nivell insular entre els anys 1984-2010. Unitats: escala 0-10. Font: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les illes Balears. Elaboració: OBSAM.


157


Des de l’inici de la sèrie a l’any 1986 s’ha produït un increment notable del valor de l’índex, especialment l’any 2003 amb l’ampliació del parc natural i l’aprovació del seu PORN. Des de llavors, només s’han donat petits increments per la declaració de nous espais per la Xarxa Natura 2000. No obstant, aquests últims tres anys el valor ha romàs constant. En comparació amb altres illes o territoris reserva de biosfera, un valor de 3,8 sobre 10 i només un 5% del territori com a veritable espai natural protegit i gestionat (Parc Natural de s’Albufera des Grau) és un valor molt baix. Seria desitjable arribar com a mínim a un valor de 5 sobre 10. Per a més informació sobre el grau de protecció d’espais naturals: http://www.obsam.cat/15-anys-reserva-biosfera-menorca/5-carreras-truyol-jornades-15-anys-reserva-biosfera-menorca.pdf

Observacions: Aquest indicador s’emmarca dins el concepte d’espais naturals protegits des d’una

perspectiva de gestió ambiental, a diferència de l’anterior, que feia referència al concepte de sòl protegit des del punt de vista urbanístic.

Taules i gràfics Grau de protecció 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2011

1.800 5.907 27.834 29.880 28.060 28.060 28.060 28.282 30.344 30.344 22.248 18.593 18.507 18.497Protecció nominal

2,6% 8,5% 40,1% 43,0% 40,4% 40,4% 40,4% 40,7% 43,7% 43,7% 32,0% 26,8% 26,7% 26,6%

10.871 10.871 18.986 24.884 25.061 25.097Protecció amb normativa

15,7% 15,7% 27,3% 35,8% 36,1% 36,1%

1.820 1.820 1.820 1.820 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438 3.438 Protecció amb normativa i gestió específiques 2,6% 2,6% 2,6% 2,6% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0% 5,0%

Superfície total 0 1.800 5.907 27.834 29.880 29.880 29.880 29.880 30.102 44.653 44.653 44.672 46.916 47.007

Percentatge superfície illa 0,0% 2,6% 8,5% 40,1% 43,0% 43,0% 43,0% 43,0% 43,3% 64,3% 64,3% 64,3% 67,6% 67,7%

Índex de Gestió d'Espais Naturals 0,0 0,1 0,3 1,3 1,4 1,6 1,6 1,6 1,6 3,0 3,0 3,4 3,8 3,8

Taula 1. Evolució de la superfície d'espais protegits segons el nivell de protecció a nivell insular entre els anys 1986 i 2011. Font: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Nota: L'índex té un valor màxim de 10. Les dades es mostren en hectàrees totals i davall com a percentatge de la superfície total de l'illa.


158

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

1984 1986 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2006 2008 2010 2011

Protecció amb normativa i gestió específiques (espai natural protegit)

Protecció amb normativa (ANEI amb PEP aprovat o Xarxa Natura 2000)

Protecció nominal (sòl protegit general - planificació urbanística)

Gràfic 2. Evolució de la superfície d'espais protegits segons el nivell de protecció a nivell insular entre els anys 1984 i 2011. Font: Departament d’Ordenació del Territori, Consell Insular de Menorca i Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Gràfic 3. Comparativa amb altres territoris de l’estat espanyol sobre el percentatge de superfície d’espais naturals protegits l’any 2007. (S.T.: Paratge Natural Serra de Tramuntana). Font: Europarc-España. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.3. Variació de la superfície de sòl urbà o urbanitzable segons la planificació vigent

159

2.3.3. VARIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE DE SÒL URBÀ O URBANITZABLE SEGONS LA PLANIFICACIÓ VIGENT (INO) Definició: Avalua el potencial d’ocupació urbana del sòl, és a dir, el sòl que actualment ja es

troba ocupat o en previsió de ser-ho en funció del planejament municipal vigent (sòl urbà i sòl urbanitzable).

Mètode de càlcul:

Percentatge de la variació de dades del darrer any respecte del valor anterior, amb els anys de comparació. Càlcul de les superfícies mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica damunt la cartografia dels PGOU municipals o en el seu defecte les Normes Subsidiàries (NNSS)

Unitats: % . Periodicitat de càlcul: Bianual o variable segons revisions realitzades. Àmbit territorial: Insular i municipal. Font: Conselleria d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM


‐25

‐20

‐15

‐10

‐5

0

5

10

15

%

2003‐2002

2010‐ 2003

Gràfic 1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable durant els anys 2003-2002 i

2010-2003. Font: Conselleria d’Ordenació del Territori, CIM. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >> El percentatge de variació hauria de ser proper a zero, és a dir, un

manteniment a llarg termini de la superfície de sòl urbà i urbanitzable. Fins i tot seria desitjable una disminució de sòl urbanitzable en alguns casos.

Tendència observada >> Per calcular la variació del sòl urbà i urbanitzable de cada municipi hem partit dels plans generals d’ordenació urbana de cada ajuntament, comparant les dades disponibles (2002, 2003 i 2010). Arran de l’aprovació del PTI (2003), el conjunt del sòl urbà i urbanitzable va disminuir en major o menor grau en tots el municipis de l’illa, especialment a Ciutadella i es Migjorn Gran. En canvi, en l’actualitat, el conjunt de sòl urbà i urbanitzable de cada municipi ha augmentat respecte de les últimes dades obtingudes l’any 2003, però encara per sota del sostre màxim establert en l’article 33 de les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT) de 439 ha. de creixement fins l’any 2013. Tot i així, amb la planificació vigent la urbanització del territori pot assolir un augment del 32% en el total de l’illa passant per extrems com el cas del municipi des Mercadal, que podria més que duplicar el sòl urbanitzat (119%), Alaior pot augmentar un 57% o Sant Lluís un 40%. A l’altre extrem hi ha Ferreries, amb un potencial de creixement segons planificació d’un 3%, que


160

actualment el situa com el municipi amb menor grau d’urbanització.

Observacions: Aquest indicador es diferencia del 2.1. Superfície de sòl ocupada pels assentaments

urbans, rurals i turístics, en el mètode de càlcul i també perquè no s’inclouen la xarxa viària, ni els nuclis rurals en sòl rústic. Actualment tots els municipis estan en diferents fases d’adaptació dels PGOU al PTI i, per tant, els valors ben segur sofriran prest modificacions. La informació referent a aquest indicador s'obté dels ajuntaments. Des de la darrera informació disponible (Memòria PTI), la informació ha estat emmagatzemada en diferents formats, sense que cada ajuntament tingui una base de dades actualitzada en format digital on s'hi recullin les revisions realitzades del Pla General d'Ordenació Municipal. Aquest fet dificulta obtenir les dades necessàries per actualitzar l'indicador.

Taules i gràfics

Superfície de sòl urbà i urbanitzable

(ha) sòl urbà i urbanitzable respecte

total superfície municipal (%) Municipi 2002 (abans

PTI) 2003 (PTI) 2010 2002 (abans

PTI) 2003 (PTI) 2010

Sant Lluís 715,3 622,2 688,75 20,7 18,0 19,88 Maó 697,6 689,5 775,87 6,0 5,9 6,62 Es Castell 155,7 155,6 167,52 13,4 13,4 14,43 Alaior 476,6 423,9 423,83 4,3 3,9 3,87 Es Mercadal 747,1 711,6 720,35 5,4 5,2 5,24 Es Migjorn Gran 92,1 72,2 72,24 2,8 2,2 2,16 Ferreries 85,9 83,0 87,92 1,3 1,3 1,33 Ciutadella 1.263,5 974,6 1.021,41 6,8 5,2 5,49 Menorca 4.233,8 3.732,6 3.957,89 6,1 5,4 5,68

Taula 1. Evolució de la superfície de sòl urbà i urbanitzable en cada un dels municipis de Menorca durant els anys 2002, 2003 i 2010. Dades en ha de sòl urbà i urbanitzable i percentatge respecte del total municipal. Font: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Variació 2003-2002 2010- 2003 Sant Lluís -13,02 10,70 Maó -1,16 12,53 Es Castell -0,06 7,66 Alaior -11,06 -0,02 Es Mercadal -4,75 1,23 Es Migjorn -21,61 0,05 Ferreries -3,38 5,93 Ciutadella -22,87 4,80 Menorca -11,84 6,04

Taula 2. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable en cada un dels municipis de Menorca. Font: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.


161

Any 2010 Urbà (Ha) Urbanitzable (Ha)Potencial de

creixement (%) Sant Lluís 491,17 197,58 40,23 Maó 663,27 112,60 16,98 Es Castell 156,57 10,95 7,00 Alaior 269,16 154,67 57,46 Es Mercadal 328,95 391,40 118,98 Es Migjorn Gran 63,92 8,32 13,01 Ferreries 85,32 2,60 3,05 Ciutadella 945,59 75,82 8,02 Menorca 3.003,95 953,94 31,76

Taula 3. Potencial de creixement segons planificació vigent. Any 2010. Font: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

Sant Lluís Maó Es Castell Alaior Es Mercadal Es Migjorn Gran Ferreries Ciutadella

Ha

Evolució del sòl urbà i urbanitzable per municipis (ha)

2002 2003 2010

3

Gràfic 2. Evolució de la superfície de sòl urbà i urbanitzable durant els anys 2002,2003 i 2010. Font: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

20

40

60

80

100

120

140

Sant Lluís Maó Es Castell Alaior Es Mercadal

Es Migjorn Ferreries Ciutadella Menorca

%

3

Gràfic 3. Potencial de creixement segons planificació vigent. Any 2010. Font: Mapa Urbanístic de les Illes Balears (MUIB), Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.4. Superfície de parcs i zones verdes urbanes

162

2.3.4. SUPERFÍCIE DE PARCS I ZONES VERDES URBANES (IO) Definició: Superfície de parcs, places i zones verdes urbanes de titularitat pública. Són espais

dins dels nuclis que formen part de la vida quotidiana dels ciutadans, ja sigui com a espai de contacte amb la natura, com a lloc de trobada o d’esbarjo. S’han diferenciat quatre tipus d’espais oberts públics:

‐ Jardins i parcs urbans. Són aquells espais oberts amb major recobriment de vegetació que de substrat dur, ja siguin arbres, matolls, ramells o gespa. Dins aquesta classificació podem trobar-hi jardins municipals, parcs urbans, pipi-cans, entre d’altres espais vegetats.

‐ Places i passejos (àrees dures). Són aquells espais oberts amb major recobriment de materials durs, com formigó, rajoles, empedrats, graves, sintètic, etc. que actuen com a espai de trobada. No s’inclouen els carrers de vianants però sí els passejos ja que aquests últims poden actuar com a espai de trobada, mentre que els carrers de vianants no.

‐ Parcs infantils o per a gent gran. Són espais oberts dedicats exclusivament a equipaments de jocs infantils i per a gent gran. En aquest cas, el recobriment principal del parc tant pot ser de vegetació com de materials sintètics.

‐ Rotondes i voreres. Són els espais oberts vegetats, clarament associats a vies de comunicació i amb un ús públic directe escàs o nul. No s’han tingut en compte les rotondes que es troben fora dels nuclis urbans. Aquest tipus d’espai no s’ha inclòs en l’elaboració de l’indicador.

Nota: unitat mínima cartografiable (UMC): 25 m2. Mètode de càlcul:

Superfície d’espais oberts/població de dret.

Unitats: m2 espais oberts/hab. de dret. Periodicitat de càlcul: Aproximadament quinquennal; segons disponibilitat de fotografies aèries. Àmbit territorial: Insular, amb divisió per nuclis de població. Font: Elaboració pròpia en base a fotografies aèries i a l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

Gràfic 1. Superfície d’espais oberts públics per habitant de dret en els diferents nuclis el 2002, 2007 i 2011. Font: Elaboració pròpia en base a fotografies aèries i a l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.


163

Tendència desitjable >> Manteniment o lleuger augment. Tendència observada >> En general, la tendència de la superfície de parcs i zones verdes

per habitant de dret és un lleuger augment o mantenir-se constant. En els casos en què disminueix, com a Llucmaçanes o es Migjorn Gran, és per un augment de població mentre que els espais verds es mantenen igual.

Observacions: En ocasions, un mateix espai pateix modificacions d'ús i d'equipaments al llarg dels

anys, pel que una superfície important pot passar d'una categoria a una altra dins un mateix nucli.

Taules i gràfics

Superfície d’espais oberts públics (m2)

Any Jardins i parcs urbans

Places i passejos

Parcs infantils o per gent gran Total

Alaior 2002 11.817 2.397 8.826 23.040 2007 11.817 2.397 8.826 23.040 2011 11.817 2.397 9.973 24.187Ciutadella 2002 26.472 32.850 24.528 83.850 2007 24.695 32.850 28.735 86.280 2011 24.695 35.325 41.223 101.243Maó 2002 33.191 14.652 35.324 83.167 2007 34.074 20.796 42.871 97.742 2011 34.074 24.006 45.319 103.400Llucmaçanes 2002 0 0 591 591 2007 0 0 591 591 2011 0 0 591 591Sant Climent 2002 0 485 828 1.313 2007 0 485 828 1.313 2011 0 811 1.113 1.924Es Mercadal 2002 1.827 4.588 0 6.415 2007 2.195 5.452 2.771 10.418 2011 2.195 5.452 2.771 10.418Fornells 2002 401 2.566 1.041 4.008 2007 401 3.216 1.041 4.658 2011 401 3.216 4.706 8.323Sant Lluís 2002 0 1.330 6.930 8.260 2007 0 1.330 6.930 8.260 2011 0 1.330 6.930 8.260Es Castell 2002 0 6.198 5.862 12.060 2007 0 6.374 5.862 12.235 2011 0 6.374 10.629 17.003Ferreries 2002 531 57 6.358 6.945 2007 531 57 6.358 6.945 2011 531 57 6.358 6.945Es Migjorn Gran 2002 1.781 864 1.605 4.250 2007 137 299 3.815 4.250 2011 137 299 3.815 4.250Menorca 2002 76.019 65.988 91.893 233.899 2007 73.850 73.255 108.628 255.732 2011 73.850 79.266 133.429 286.544

Taula 1. Superfície en m2 d’espais oberts públics en els diferents nuclis els anys 2002, 2007 i 2011. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.


164

Superfície d’espais oberts públics per habitant de dret (m2/ hab.)

Any Jardins i parcs urbans

Places i passejos

Parcs infantils o per a gent gran Total

Alaior 2002 1,98 0,40 1,48 3,86 2007 1,83 0,37 1,37 3,57 2011 1,80 0,36 1,52 3,68Ciutadella 2002 1,39 1,72 1,29 4,40 2007 1,18 1,57 1,38 4,13 2011 1,15 1,64 1,92 4,71Maó 2002 1,50 0,66 1,59 3,75 2007 1,36 0,83 1,71 3,90 2011 1,33 0,94 1,77 4,04Llucmaçanes 2002 0 0 3,56 3,56 2007 0 0 3,26 3,26 2011 0 0 2,92 2,92Sant Climent 2002 0 0,91 1,56 2,47 2007 0 0,92 1,56 2,48 2011 0 1,50 2,06 3,56Es Mercadal 2002 1,03 2,58 0 3,61 2007 0,97 2,41 1,23 4,61 2011 0,86 2,12 1,08 4,06Fornells 2002 0,70 4,50 1,83 7,03 2007 0,62 4,93 1,60 7,15 2011 0,59 4,72 6,91 12,22Sant Lluís 2002 0 0,59 3,06 3,65 2007 0 0,50 2,62 3,12 2011 0 0,49 2,54 3,03Es Castell 2002 0 1,43 1,36 2,79 2007 0 1,35 1,24 2,59 2011 0 1,29 2,16 3,45Ferreries 2002 0,13 0,01 1,58 1,72 2007 0,12 0,01 1,47 1,60 2011 0,12 0,01 1,46 1,59Es Migjorn Gran 2002 1,59 0,77 1,43 3,79 2007 0,10 0,22 2,87 3,19 2011 0,10 0,22 2,80 3,12Menorca 2002 1,23 1,06 1,48 3,77 2007 1,07 1,06 1,58 3,71 2011 1,04 1,12 1,88 4,04

Taula 2. Superfície en m2 d’espais oberts públics per habitant de dret als diferents nuclis el 2002, 2007 i 2011. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.


165

Gràfic 2. Superfície en m2 d’espais oberts públics per habitant de dret als diferents nuclis el 2002, 2007 i 2011. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM. Superfície de rotondes i voreres (m2) 2002 2007 2011 Alaior 2.552 2.552 2.552Ciutadella 20.238 22.298 22.298Maó 50.545 64.009 64.009Llucmassanes 0 0 0Sant Climent 139 139 139Es Mercadal 4.416 4.529 4.529Fornells 3.183 3.731 3.731Sant Lluís 3.858 3.858 3.858Es Castell 1.015 1.785 1.785Ferreries 13.673 13.673 13.673Es Migjorn Gran 162 463 463

Taula 3. Superfície en m2 de rotondes i voreres als diferents nuclis els anys 2002, 2007 i 2011. Font: Elaboració a partir de fotografies aèries i l’Enquesta d’Infraestructures i Equipaments Locals (EIEL), Departament d’Ordenació del Territori del Consell Insular de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.5. Nombre d'edificis rehabilitats

166

2.3.5. NOMBRE D'EDIFICIS REHABILITATS (IO) Definició: S'entenen com a obra major de rehabilitació o reforma totes aquelles ampliacions,

reformes, cobertes, rehabilitacions, piscines, condicionaments i estructures. No es tenen en compte les legalitzacions.

Mètode de càlcul:

A partir de les bases de dades de cada àrea d'urbanisme dels diferents ajuntaments, es desglossen les obres majors entre les de nova construcció i les que ho són per reforma i rehabilitació. Finalment es fa el sumatori amb les dades dels diferents municipis.

Unitats: Nombre de llicències per a rehabilitació o reforma. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

414

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

Gràfic 1. Nombre de llicències d'obra major per reforma/rehabilitació a Menorca pel període

1998-2011. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM. Tendència desitjable >> Manteniment o augment. La rehabilitació, en la lògica de la

sostenibilitat, hauria d’augmentar en contrapartida a una menor importància de l’obra nova.


La tendència general és una disminució de les llicències d’obra major per reforma, igual que ho han fet les llicències d’obra nova. Aquesta davallada es deu clarament a la crisi econòmica, i mostra que la reconversió forçada que està patint el sector de la construcció s’està aplicant tant en l’obra nova com en la rehabilitació. Però en tractar-se d’una tendència recent encara no es pot dir que s’hagi consolidat com a negativa definitivament.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.5. Nombre d'edificis rehabilitats

167

Taules i gràfics 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Maó 135 159 156 162 133 151 122 125 114 166 113 90 92 105Sant Lluís 106 128 169 160 130 142 140 85 91 99 72 65 66 61 Es Castell 66 68 75 64 64 60 55 42 66 31 35 11 17 20 Alaior 152 194 150 146 149 190 110 118 102 52 47 34 35 48 Es Mercadal 51 41 29 33 27 38 18 25 Es Migjorn Gran 20 16 23 13 14 12 8 18 10 19 10 9 14 13 Ferreries 8 20 23 29 19 35 22 30 25 16 15 14 13 7 Ciutadella 200 241 216 242 259 277 292 138 199 152 154 159 67 Menorca 687 826 812 816 768 918 790 585 408 615 471 415 414 346

Taula 1. Número de llicències d'obra major per reforma/rehabilitació desglossades per municipis i en total pel període 1998-2011. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nota: * Les dades del municipi de Ciutadella són estimades fins al 2002. No es tenen dades per el mateix període del municipi des Mercadal.

0

50

100

150

200

250

300

350

Maó Sant Lluís Es Castell Alaior Es Mercadal Es Migjorn Gran


edifi

cis

reha

bilit

ats

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Gràfic 2. Llicències d'obra major per reformes/rehabilitació desglossades per municipis. Font: Ajuntaments de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.6. Empreses amb sistema de gestió ambiental

168

2.3.6. EMPRESES AMB SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL (INO) Definició: Nombre d’empreses que han implantat un Sistema de Gestió Ambiental (SGA). La

implantació d'un Sistema de Gestió Ambiental d'acord amb la norma UNE-EN ISO 14.001 és una eina per sistematitzar, de manera senzilla, els aspectes ambientals que es generen en cadascuna de les activitats que es desenvolupen en una organització, a més de promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació des d'un punt de vista d'equilibri amb els aspectes socioeconòmics. L’EMAS (Eco-Management and Audit Scheme) és molt semblant a la ISO 14001 però aquesta norma és d’àmbit europeu. Igual que la ISO 14001, és un sistema voluntari de gestió ambiental que permet a les organitzacions avaluar i millorar el seu comportament ambiental, i difondre la informació oportuna al públic i a altres parts interessades. Els requisits d'aquest sistema queden regulats pel Reglament (CE) 1221/2009, relatiu a la participació voluntària d'organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals (EMAS) i per la norma internacional ISO 14001. Aquest indicador mostra l’evolució de la inversió privada en concepte de millora ambiental o minimització de l’impacte.

Mètode de càlcul:

Nombre total d’empreses ISO 14.001 i EMAS.

Unitats: Nombre d’empreses. Periodicitat de càlcul: Bianual. Àmbit territorial: Insular. Font: ECOTUR. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

1 2 35

8 9

1921

24

0

5

10

15

20

25

30

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010cent

res

ISO

14.

001

Gràfic 1. Nombre total acumulat de centres ISO 14.001. 2002 -2010.

Font: ECOTUR Tendència desitjable >> Augment. Tendència observada i estat de la qüestió>>

Tot i que el nombre d’empreses amb certificació va en augment, la implantació de Sistemes de Gestió Ambiental en empreses insulars és encara molt baixa, sense arribar a un 1%.


169

Taules i gràfics

ISO 14.001 Municipis

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 TOTAL acumulat

Alaior - - - - - - - - - 0 Ciutadella - - - - - - 3 - 1 4 Es Castell - - - - - - - - - 0 Es Mercadal - - - 1 - - 2 - - 3 Es Migjorn Gran - - - - - - - - - 0 Ferreries - 1 1 - - - 1 - - 3 Maó 1 - - 1 3 1 4 - 2 12 Sant Lluís - - - - - - - 2 - 2

Taula 1. Nombre de centres ISO 14.001 per municipis. 2002 - 2010. Font: ECOTUR. Elaboració: OBSAM. Activitats EIVISSA MALLORCA MENORCA TOTAL Club de golf 1 1 Consultoria ambiental 1 1 Control de plagues 2 2 Detergents i sabons 1 1 Establiment turístic 1 46 5 52 Fabricació de ciment 1 1 Gestor residus perillosos i no perillosos 1 1 Gràfica 1 1 Màquines expenedores 1 1 Organització d'esdeveniments 1 1 Organització d'esdeveniments. Serveis de protocol 1 1 Port esportiu / Club Nàutic 1 5 6 Producció cinematogràfica i de fotografia 1 1 Punt d'informació 2 2 Recollida de residus i activitats de neteja i jardineria 3 3 Restauració 4 4 Serveis hospitalaris 1 1 Total Resultat 2 73 5 80

Taula 2. Nombre de centres registrats EMAS a les Balears per activitat. Setembre 2011. Font: ECOTUR. Elaboració: OBSAM.


170

0

4

0

3

0

3

12

2

0

2

4

6

8

10

12

14

Alaior Ciutadella Es Castell EsMercadal

Es MigjornGran

Ferreries Maó Sant Lluís

nºce

ntre

s

Gràfic 1. Nombre total de centres ISO 14.001 per municipis. Total acumulat de 2002 a 2010. Font: ECOTUR. Elaboració: OBSAM.

91%

6% 3%

MALLORCA MENORCA EIVISSA

Gràfic 2. Percentatge de centres registrats EMAS per illes. Setembre 2011. Font: ECOTUR. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.7. Percentatge d'aigua depurada reutilitzada

171

2.3.7. PERCENTATGE D'AIGUA DEPURADA REUTILITZADA (IO) Definició: Percentatge d'aigua depurada a les EDAR de Menorca que es reutilitza ja sigui per

a consum agrícola o urbà. Mètode de càlcul:

Volum d’aigua depurada reutilitzada/Total d’aigua depurada x100.

Unitats: % . Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: ABAQUA, Aigües Sant Lluís, AENA, Son Parc de Menorca S.A., D.G. Medi Rural i Marí Govern Balear Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

% a

igua

dep

urad

a re

utilit

zada

Gràfic 1. Percentatge d'aigua reutilitzada respecte del total depurat. Font: ABAQUA, Aigües Sant Lluís, AENA, Son Parc de Menorca S.A., D.G. Medi Rural i Marí Govern Balear. Elaboració: OBSAM.


Quant a usos urbans, de les EDAR d’ABAQUA, només es reutilitza l'aigua depurada del municipi de Sant Lluís per a reg de jardins i zones verdes urbanes i en les dobles xarxes d'alguns hotels. A més l’aeroport té una depuradora pròpia de la qual reutilitza també l’aigua per al reg de les seves zones verdes. Quant a usos agrícoles, a partir del 2009 ja hi ha constituïdes comunitats de regants as Mercadal i Ciutadella, i es comencen a computar els volums reutilitzats per a agricultura des Mercadal. La reutilització de Ciutadella a hores d’ara, tot i que està constituïda la comunitat de regants i està construïda la bassa de reg, no està en funcionament. Per a camps de golf, es tenen les dades del Golf de Son Parc a partir del 2008. Tot i que estava en funcionament anteriorment, les dades més antigues no estan disponibles. Així, la tendència general va ser un augment a partir de 2008 amb la constitució de les comunitats de regants des Mercadal i una estabilització en els darrers anys. Tot i així, ens trobem en uns valors molt baixos de reutilització, al voltant del 2,5% del total depurat i molt lluny de l’objectiu de 1,5 hm3/any.


172

Observacions:

A partir del 2009 es comencen a recollir dades del volums depurats reutilitzats per a regadius as Mercadal. Encara no estan disponibles les dades de Ciutadella. Les dades del Golf de Son Parc són de volum d’aigua depurada. L’efluent és dirigit en la seva totalitat a les basses artificials per a reg, però després no hi ha dades específiques de la quantitat d’aigua depurada emprada anualment per regar.

Taules i gràfics

Unitats m3

Reutilitzat urbà

Reutilitzat agrari

(es Mercadal)

Reutilitzat diversos

(aeroport)

Reutilitzat camp de golf (Son Parc)*

Reutilitzat total

Depurat TOTAL

% reutilitzat /depurat

2000 50.058 50.058 7.747.655 0,65 2001 51.711 51.711 8.193.627 0,63 2002 58.042 58.042 7.494.816 0,77

2003 68.889 68.889 6.356.264 1,08 2004 83.649 83.649 7.657.872 1,09 2005 93.508 93.508 6.976.150 1,34

2006 81.822 81.822 8.282.247 0,99 2007 79.241 79.241 7.733.243 1,02 2008 76.143 8.373 144.192 84.516 7.351.106 1,15

2009 67.458 112.813 7.788 173.334 188.059 7.544.180 2,49 2010 74.728 106.508 8.373 141.302 189.609 7.565.344 2,51 2011 70.826 108.686 9.011 157.323 188.523 7.618.177 2,47

Taula 1.Volum d'aigua depurada i reutilitzada a Menorca. Font: ABAQUA, Aigües Sant Lluís, AENA, Son Parc de Menorca S.A., D.G. Medi Rural i Marí Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

* No es tenen dades anteriors al 2008 del golf Son Parc.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

m3

reutilitzat camp de golf* reutilitzat agrari reutilitzat urbà

Gràfic 2. Volum d'aigua reutilitzada d'ús urbà, agrícola i per al camp de golf. 2000-2011. Font: ABAQUA, Aigües Sant Lluís, AENA, Son Parc de Menorca S.A., D.G. Medi Rural i Marí Govern Balear. Elaboració: OBSAM.

* No es tenen dades anteriors al 2008 del Golf Son Parc.


173

CABAL EDAR (m3) GEN. FEB. MAR. ABR. MAIG JUNY JUL. AGO. SET. OCT. NOV. DES. TOTAL

ANUAL ALAIOR 13.950 43.598 34.065 30.759 28.302 28.695 30.889 29.607 27.099 30.759 40.651 29.837 368.211

CALA EN PORTER 3.794 3.731 4.312 5.511 6.235 10.503 13.913 16.659 12.269 6.127 6.023 2.835 91.912

CALA GALDANA 2.543 2.406 4.147 6.382 13.455 18.459 23.917 28.248 24.129 13.113 6.913 2.020 145.732

CIUTADELLA NORD 8.832 12.309 15.626 16.634 26.065 38.691 50.072 55.075 39.889 22.684 17.597 8.669 312.143

CIUTADELLA SUD 261.320 274.350 276.360 261.496 323.074 354.610 390.410 414.820 375.670 288.730 255.920 265.980 3.742.740

ES MERCADAL 48.382 57.356 64.409 31.221 25.482 25.480 25.480 28.210 27.300 28.210 27.300 28.210 417.040

ES MIGJORN GRAN 13.564 8.254 9.625 13.835 13.255 19.787 31.652 33.258 23.528 11.331 12.660 8.197 198.946

MAÓ - ES CASTELL 124.418 119.532 138.009 116.739 116.452 120.819 138.456 141.658 129.754 123.131 146.227 1.415.195

SANT CLIMENT 2.647 2.645 2.745 2.380 2.204 2.345 2.483 2.311 2.258 2.622 4.331 2.918 31.889

SANT LLUÍS 76.985 44.266 35.724 19.100 32.822 41.915 58.399 67.274 47.225 21.407 22.775 10.625 478.517

FERRERIES 16.215 19.347 31.471 23.750 18.299 19.920 18.989 18.443 17.476 18.129 27.073 13.157 242.269

2.01

1

TOTAL EDAR ABAQUA 572.650 587.794 616.493 527.807 605.645 681.224 784.660 835.563 726.597 566.243 567.470 372.448 7.444.594

EDAR AEROPORT 620 522 687 763 1.314 2.088 2.562 3.009 2.240 1.156 911 388 16.260

EDAR Son Parc s.d s.d s.d s.d s.d s.d s.d s.d s.d s.d s.d s.d 157.323

Taula 2. Volum mensual d'aigua depurada a les EDAR de Menorca. 2011. Font: ABAQUA, AENA, Son Parc Menorca S.A. Elaboració: OBSAM.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

m3

Gràfic 3. Volum anual d'aigua depurada 2011 a les EDAR d’ABAQUA. Font: ABAQUA. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.8. Residus sòlids urbans separats en origen

174

2.3.8. RESIDUS SÒLIDS URBANS SEPARATS EN ORIGEN (INO) Definició: Percentatge de residus recollits selectivament en origen respecte del total generat,

sense tenir en compte els materials que es recuperen a la planta de triatge de Milà (per tal d'avaluar la resposta de la població). Es determina també el % de les diverses fraccions que es recullen respecte del total que es podria recollir (potencial), i la variació de la quantitat seleccionada en origen respecte de l'any anterior.

Mètode de càlcul:

- % separació origen = = (material separat origen / total RSU)*100

- % variació RSU separat origen = = (RSUanyt - RSUanyt-1)*100 / RSUanyt-1

- % materialx separat vs potencial = = (materialx separat / materialx generat)*100

Unitats: % . Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular amb divisió municipal. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

21,820,1 20,2 20,6

0

5

10

15

20

25

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

%

Gràfic 1. Percentatge de recollida selectiva respecte del total dels RSU generats 2000-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment de la reutilització i reciclatge. Tendència observada i estat de la qüestió >>

La recollida selectiva en termes globals es manté al voltant del 20%. S’observa una tendència molt clara a l’augment a l’inici del període ja que es comencen a implantar les diverses recollides selectives als municipis de l’illa. Els darrers anys hi ha una estabilització o augment molt suau, per tant, s’hauran de tornar a posar esforços en aquest tema per augmentar el ritme de creixement dels materials seleccionats en origen. Per fraccions, tant el vidre com el paper i cartró han augmentat, mentre que els envasos i la matèria orgànica s’han estabilitzat o davallat lleugerament. El paper i cartró és l’única fracció que s’apropa als objectius marcats pel PDS per al 2012, mentre que la resta de fraccions es troben molt allunyades dels objectius i no sembla que hi hagi manera d’assolir-los el 2012.


175

Taules i gràfics Any ILLA Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó Es Mercadal Es Migjorn Sant Lluís2000 13,2 7,4 8,0 7,7 14,1 19,9 19,9 15,3 6,9 2001 14,1 8,6 9,2 12,8 18,8 14,7 19,8 17,4 10,2 2002 15,2 9,3 10,2 13,5 20,5 19,5 21,9 15,9 15,5 2003 15,8 10,9 10,3 13,8 19,5 18,4 22,8 20,3 17,5 2004 16,4 11,4 10,9 15,4 26,7 16,2 27,4 25,4 22,3 2005 17,8 15,2 11,4 15,5 28,0 18,3 29,3 25,9 22,7 2006 18,1 18,3 12,9 21,7 27,3 19,4 21,6 24,0 21,8 2007 19,1 19,4 13,8 25,5 29,5 19,0 22,7 22,3 24,1 2008 21,8 18,0 15,6 27,8 31,5 21,6 36,3 23,9 28,8 2009 20,1 19,9 14,8 24,1 32,2 19,8 27,3 23,8 24,0 2010 20,2 18,7 14,6 22,9 27,8 22,1 26,8 21,6 23,3 2011 20,6 19,1 14,5 24,8 27,4 23,3 27,9 22,3 23,5

Taula 1. Percentatge de recollida selectiva respecte del total dels RSU generats 2000-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

99/98 00/99 01/00 02/01 03/02 04/03 05/04 06/05 07/06 08/07 09/08 10/09 11/10

47,7 95,4 14,2 6,8 4,6 1,5 7,2 -0,4 5,8 7,1 -12,4 3,1 -0,6

Taula 2. Taxa de variació anual del total de material recollit en origen 1999-2011. Font: Consorci de Residus urbans i energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Fracció 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Vidre 23,0 22,1 25,4 28,1 30,6 31,9 31,4 34,5 38,6 41,9 48,0 48,7 45,3 48,4

Paper i cartró 20,0 29,5 55,4 57,4 55,8 52,7 53,6 60,7 67,1 69,6 80,1 70,4 72,2 74,7 Envasos 0,0 0,0 4,0 5,3 6,8 8,0 9,5 9,0 10,6 12,2 14,6 16,3 16,4 15,3

Mat. orgànica 1,8 3,9 5,9 6,2 7,9 9,7 10,1 10,5 7,7 7,5 8,0 6,1 6,5 6,4

Taula 3. Percentatge de recollida selectiva respecte el potencial per tipus de material 1998-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Alaior Ciutadella Es Castell Ferreries Maó EsMercadal

EsMigjorn

Sant Lluís

% re

spec

te e

l tot

al d

e R

SU

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Gràfic 2. Material separat en origen respecte RSU total per municipis 2000-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


176

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

% re

spec

te e

l pot

enci

al

Vidre Paper i cartró Envasos Mat.orgànica

Gràfic 3. Percentatge del material seleccionat en origen respecte el potencial de recollida 1998-2011. Font: Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.9. Taxa de reciclatge de residus sòlids urbans

177

2.3.9. TAXA DE RECICLATGE DE RESIDUS SÒLIDS URBANS (IO) Definició: Percentatge de residus que finalment són separats per procedir al seu reciclat,

respecte del total. Aquest percentatge inclou la fracció de residus separats en origen que són susceptibles de ser reciclats i els materials separats a la planta de tractament procedents dels contenidors de rebuig.

Mètode de càlcul:

Taxa de reciclatge = material separat sortida de planta / total generat.

Unitats: % de material separat al final del procés respecte del total. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Consorci de Residus i Energia Menorca. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

5

10

15

20

25

30

35

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

%

Gràfic 1. Percentatge de residus que finalment són separats per procedir al seu reciclat respecte del total de residus. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.


Al principi del període va haver-hi una tendència a l’augment molt marcada durant la implantació de les diverses recollides selectives als municipis de l’illa. En els darrers anys s’ha estabilitzat al voltant del 30%. El PDS de residus marca uns objectius del 30% al 2008 i 40% al 2012. I la nova llei 22/2011 de residus i sòls contaminats marca una taxa del 50% per al conjunt de materials (paper, vidre, metalls i bioresidus) sobre el conjunt de residus per al 2020. Els objectius per al 2008 es van acomplir però la tendència mostra que probablement no s’assoleixin els objectius del 40% marcats per al 2012. Així, s’hauran de tornar a posar esforços en la separació per tal d’augmentar el ritme de creixement dels materials seleccionats i poder assolir els objectius del 50% al 2020. En termes de sostenibilitat es pot dir que un percentatge de gairebé el 70% de rebuig que finalment va a abocador enfront d’un 30% que es recicla és molt insuficient. Seria desitjable assolir aquests percentatges del 50% abans de les fites marcades per la legislació.

Observacions: Els percentatges en la composició varien a l'entrada i a la sortida de la planta. A

l'entrada tenim els materials seleccionats en origen per la població, però no la totalitat serà aprofitable per a reutilitzar. D'altra banda, en el procés de tractament se separen

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.9. Taxa de reciclatge de residus sòlids urbans

178

materials per reciclar que provenen del rebuig municipal. Així doncs, aquest indicador presenta els materials separats en origen després de passar pel procés de selecció, on una part del material separat serà aprofitable per reciclar i una altra part no ho és i acaba com a rebuig. A més, s’hi sumen els materials reciclables que se separen a planta que procedeixen de rebuig municipal.

Taules i gràfics

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Vidre 1.474 1.510 1.727 1.918 1.997 2.116 2.061 2.126 2.316 2.652 2.758 2.645 2.578 2.526Paper i cartró 2.369 3.256 5.446 5.793 5.648 5.304 5.434 5.992 6.874 7.222 7.218 6.133 6.097 6.176Envasos 216 215 357 518 913 744 989 810 1.058 1.106 1.302 1.419 1.337 1.370Compost 4.756 6.627 4.984 6.940 6.794 6.855 6.984 6.842 7.613 8.171 6.731 7.761 7.890 7.831Rebuig final 36.870 37.212 43.536 44.740 44.430 45.024 43.072 42.269 39.175 39.844 38.100 38.861 40.199 39.288TOTAL 45.685 48.820 56.051 59.909 59.782 60.043 58.539 58.039 57.036 58.996 56.109 56.819 58.101 57.191

Tone

s

Material per reciclar1 8.815 11.608 12.515 15.169 15.352 15.019 15.467 15.771 17.861 19.152 18.009 17.958 17.901 17.904

Vidre 3,2 3,1 3,1 3,2 3,3 3,5 3,5 3,7 4,1 4,5 4,9 4,7 4,4 4,4 Paper i cartró 5,2 6,7 9,7 9,7 9,4 8,8 9,3 10,3 12,1 12,2 12,9 10,8 10,5 10,8 Envasos 0,5 0,4 0,6 0,9 1,5 1,2 1,7 1,4 1,9 1,9 2,3 2,5 2,3 2,4 Compost 10,4 13,6 8,9 11,6 11,4 11,4 11,9 11,8 13,3 13,8 12,0 13,7 13,6 13,7 Rebuig final 80,7 76,2 77,7 74,7 74,3 75,0 73,6 72,8 68,7 67,5 67,9 68,4 69,2 68,7 TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

%

Material per reciclar1 19,3 23,8 22,3 25,3 25,7 25,0 26,4 27,2 31,3 32,5 32,1 31,6 30,8 31,3

Taula 1. Composició dels RSU al final del procés realitzat a la planta de residus de Milà. Volum anual en tones i percentatge respecte del total, 1998-2011. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Notes: 1 Material per reciclar = vidre + paper i cartró + envasos + compost.

Vidre4,4

Paper i cartró10,8

Envasos2,4

Compost13,7

Rebuig final 68,7

Gràfic 2. Composició en percentatge dels RSU al final del procés realitzat a la planta de gestió de residus de Milà. Any 2011. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.10. Energia elèctrica procedent d'energies renovables

179

2.3.10. ENERGIA ELÈCTRICA PROCEDENT D'ENERGIES RENOVABLES (INO) Definició: Energia elèctrica generada a partir d’energies renovables. Actualment eòlica i solar. Mètode de càlcul:

Dades subministrades pel Consorci de Residus i Energia sobre la generació d’energia al parc eòlic de Milà i dades de GESA sobre l’energia solar generada connectada a xarxa. Només es mesura aquella energia generada amb plaques fotovoltaiques i aerogeneradors connectats a la xarxa elèctrica, no es comptabilitzen totes les instal·lacions particulars no connectades. També es calcula la quantitat d’energia renovable importada de Mallorca aplicant el percentatge d’energia renovable del mix Mallorquí al total d’energia importada de Mallorca a Menorca. No es té en compte la incineració de RSU de Mallorca.

Unitats: KWh. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca, D.G. Energia Govern Balear, GESA. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

KWH

solar importada

eòlica importada

solar Menorca

eòlica Menorca

Gràfic 1. Energia elèctrica procedent d'energies renovables (KWh). Font: GESA, Consorci de Residus i Energia de Menorca. Elaboració: OBSAM.

Nota: El parc eòlic de Milà va entrar en funcionament el mes de març de 2004.Els parcs solars de Binissafúller i Son Salomó l’any 2008.

Tendència desitjable >> Augment. A Menorca s’hauria d’apostar per un augment de les energies renovables fins a una producció 100% renovable, amb una planificació sostenible en el territori i generant el mínim impacte ambiental, per la qual cosa es fa necessari l’estalvi energètic, una descentralització de la producció d’energia i major autosuficiència de polígons industrials, edificis, etc.


Augment. Les energies renovables han anat en augment des de la construcció del parc eòlic de Milà i les posteriors entrades en funcionament dels dos parcs solars. Tot i així, representa el 2,8 % de la demanda d’energia elèctrica de Menorca (comptant la generada a l’illa més la transportada de Mallorca). El Pla d'Energies Renovables 2011-2020, sotmès a la directiva europea, proposa uns objectius per al conjunt d'Espanya de producció amb energies renovables del 20% de l'energia en el consum final brut al 2020. Per al bienni 2011-2012, la mitjana indicativa que marca el Pla és

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.10. Energia elèctrica procedent d'energies renovables

180

de l’11%. El 2,8% actual de producció d’energia neta a Menorca queda lluny d’aquests objectius.

Observacions: El parc eòlic es troba en funcionament des de març de 2004, els parcs solars van

entrar en funcionament el 2008. A Mallorca l’aportació d’energia renovable al mix energètic mallorquí és molt baix, així que de l’energia importada de Mallorca a Menorca la contribució d’aquest tipus d’energies és mínima.

Taules i gràfics

anual (KWh)

solar Menorca

solar importada

Mallorca eòlica

Menorca

eòlica importada

Mallorcatotal

renovables

total demanda eléctrica

% renovables vs demanda

total 2002 19.711 0 0 19.711 436.916.711 0,00 2003 22.851 16.364 0 39.215 457.754.851 0,01 2004 35.577 16.919 3.732.841 0 3.785.337 472.494.793 0,80 2005 46.142 15.917 5.429.653 0 5.491.712 500.670.373 1,10 2006 48.424 15.708 4.877.356 0 4.941.488 512.413.210 0,96 2007 90.290 35.071 5.651.433 0 5.776.794 524.670.653 1,10 2008 3.726.445 348.812 5.467.687 0 9.542.944 548.959.158 1,74 2009 7.166.289 1.479.668 5.498.432 3.316 14.147.705 542.625.686 2,61 2010 8.014.451 1.451.997 5.413.061 3.281 14.882.790 525.278.593 2,83 2011 8.665.000 s.d. 5.677.636 s.d. 14.342.636 503.412.447 2,85

Taula 1. Energia elèctrica procedent d'energies alternatives dins el mix energètic menorquí (KWh) i percentatge referit a la demanda total d’energia elèctrica. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca, GESA i D.G. Energia Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

Nota: Les dades de Mallorca encara no estan disponibles

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

MW

demanda total

renovables

Gràfic 2. Demanda total d’energia elèctrica a Menorca i quantitat procedent de renovables. (MWh) 2002-2011. Font: Consorci de Residus i Energia de Menorca, GESA, D.G. Energia del Govern de les Illes Balears. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.11. Agricultura ecològica

181

2.3.11. AGRICULTURA ECOLÒGICA (INO) Definició: Nombre d'operadors inscrits al Consell Balear de la Producció Agrària

Ecològica (CBPAE), així com superfície inscrita al CBPAE. Mètode de càlcul:

Recompte del número d'operadors (productors, elaboradors i importadors).

Superfície agrària inscrita al CBPAE.

Unitats: a) número d'operadors b) ha Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular, amb divisió municipal. Font: Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE). Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

4.854,04

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

ha

Gràfic 1. Superfície agrària inscrita al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (ha), 1996-2011. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.

Tendència desitjable >> Augment. S’hauria d’apostar per un 100% d’agricultura ecològica o si més no un 100% d’agricultura amb bones pràctiques agràries.

Tendència observada i estat de la qüestió>> Operadors Superfície

Augment en operadors però disminució en hectàrees. El 2011 es trenca la tendència mostrada els passats anys amb el nombre d’hectàrees dedicades a l’agricultura ecològica a Menorca. S’ha passat de gairebé 5.120 ha el 2010 a 4.854 ha el 2011. Tot i aquest descens de superfície, el nombre d’operadors sí que ha seguit l’augment d’anys anteriors i arriba en l’actualitat fins als 80 operadors. La davallada de 2009 al 2010 no es té en comte ja que es revisa la base de dades per ajustar-la a la informació cadastral, tal com s’explica a les observacions. Les hectàrees declarades d’agricultura ecològica corresponen al 20% de la superfície agrària útil de Menorca, valor molt positiu. Tot i així, s’hauria d’apostar per un 100% d’hectàrees destinades a agricultura ecològica o amb mètodes de maneig sostenibles.


182

Observacions: L’any 2009 es va realitzar una important actualització de la base de dades, amb tota la

informació cadastral a nivell de recinte, la qual cosa va suposar la revisió de la totalitat de les superfícies dels productors i de tots els tipus de cultiu associats. Les dades que es mostren en aquest informe difereixen en algun cas de les que es mostren als informes de la CBPAE, perquè en aquests totes les dades de superfície, d’explotacions i caps de ramat, tant de l’any en curs com d’anys anteriors, fan referència a hectàrees i/o animals que es donaren d’alta aquell any i que seguien d’alta a 31 de desembre de l’any en curs. Això significa que les dades d’anys anteriors no reflecteixen la totalitat d’hectàrees i/o animals que estaven d’alta a cada any, sinó només les que encara ho estan en l’actualitat. Als informes del PTI això no es fa així, ja que creiem important veure l’evolució de la superfície ecològica que es va donant d’alta i de baixa any per any.

Taules i gràfics

Any Operadors CBPAE ha CBPAE 1996 1 52,2 1997 2 59,7 1998 4 147,1 1999 8 275,7 2000 13 754 2001 21 1381,1 2002 25 1474,5 2003 38 2045,5 2004 42 2321,1 2005 47 2642,2 2006 56 2923,9 2007 63 3327,4 2008 59 4254,4 2009 71 5117,7 2010 76 5050,7 2011 80 4854,0

Taula 1.Operadors i ha inscrites al Consell Balear de Producció Agrària Ecològica, 1996-2011. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.

Operadors inscrits al CBPAE Hectàrees inscrites al CBPAE 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Maó 20 22 22 24 27 28 33 36 25 901,1 1.020,4 1.008,8 1.275,5 1.359,3 1.406,7 1.396,3 2.461,5 1.550,8Sant Lluís 5 5 5 5 4 4 4 4 4 165,1 165,1 165,1 165,1 183,1 183,1 263,1 234,9 214,4Es Castell 2 2 2 2 3 2 2 1 0 5,0 5,0 54,4 54,4 54,4 54,4 5,0 80,7 0,0

Alaior 3 4 7 9 11 10 12 14 21 198,9 198,9 338,8 313,9 356,9 356,9 832,9 537,7 939,2Es Mercadal 0 0 0 1 3 1 2 3 6 209,6 209,6 345,8 345,8 345,8 345,8 359,2 274,2 533,8Es Migjorn 0 0 0 0 1 1 1 1 3 0,0 0,0 0,0 0,0 285,5 300,4 314,9 81,7 272,8Ferreries 2 2 1 2 1 2 3 3 7 279,4 279,4 279,4 307,7 282,5 514,9 477,1 173,1 448,6Ciutadella 6 7 10 13 13 11 14 14 14 286,4 442,7 449,9 461,5 459,9 1.092,2 1.469,3 1.206,8 894,4

TOTAL 38 42 47 56 63 59 71 76 80 2.045,5 2.321,1 2.642,2 2.923,9 3.327,4 4.254,4 5.117,7 5.050,7 4.854,0

Taula 2. Operadors i ha inscrites al Consell Balear de Producció Agrària Ecològica, 2003-2011. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.


183

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90N

úm. o

pera

dors

Gràfic 2. Operadors inscrits al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, 1996-2011. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Maó St. Lluís es Castell Alaior Es Mercadal

Es Migjorn Ferreries Ciutadella

Ha.

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Gràfic 3. Superfície de conreus d'agricultura ecològica dels productors inscrits al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, 2003-2011. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.


184

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Maó St. Lluís es Castell Alaior Es Mercadal Es Migjorn Ferreries Ciutadella

Núm

. Ope

rado

rs2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Gràfic 4. Operadors inscrits al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica per municipis, 2003-2011. Font: CBPAE. Elaboració: OBSAM.

2. Indicador ambiental 2.3. Resposta 2.3.12. Educació ambiental

185

2.3.12. EDUCACIÓ AMBIENTAL (INO) Definició: Per seguir l’evolució de la resposta de la població a l’oferta d'educació ambiental

existent a l'illa, s'han agafat com a indicadors el nombre de visites realitzades al Parc Natural de s'Albufera des Grau, al Centre de la Natura de Menorca i el nombre d'usuaris del Servei d’Educació Ambiental que el GOB ofereix anualment.

Mètode de càlcul:

a) Nombre de visitants en grup que han assistit al Parc Natural de s'Albufera des Grau (visites guiades).

b) Nombre de visitants que han assistit al Parc Natural de s'Albufera des Grau individualment.

c) Nombre d'assistents a les activitats del Servei d'Educació Ambiental del GOB.

d) Nombre de visitants Centre de la Natura de Menorca del GOB.

Unitats: Nombre de persones. Periodicitat de càlcul: Anual. Àmbit territorial: Insular. Fonts: Parc Natural de s'Albufera des Grau, GOB Menorca. Elaboració: OBSAM SEGUIMENT DE LA VARIABLE:

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

a. Visitants en grup al Parc Natural b. Visitants individuals al Parc Naturalc. Usuaris Servei Educació Ambiental GOB d. Visitants Centre Natura

Gràfic 1. Nombre de visitants en grup al Parc Natural de s'Albufera des Grau (visites guiades), nombre de visitants al Parc Natural de s'Albufera des Grau individuals, nombre d’usuaris del Servei d’Educació Ambiental del GOB i nombre de visitants al Centre de la Natura de Menorca del GOB. Font: Parc Natural de s'Albufera des Grau, GOB. Elaboració: OBSAM.

Nota: En aquest gràfic no s’inclouen les excursions guiades del GOB "A Peu per Menorca". Tendència desitjable >>

És desitjable un augment en els quatre components d’aquest indicador. Tanmateix eventuals disminucions s’han d’analitzar amb cura, ja que podrien indicar l’aparició de noves formes d’educació ambiental no considerades per l’indicador en la seva forma actual.


El nombre de visitants individuals al Parc Natural contínua augmentant considerablement el 2011, seguint la tendència iniciada el 2009. Pel contrari, s’ha produït una disminució el 2011 del nombre de visitants en grup que han assistit al Parc. En global, segueix augmentant el nombre de persones que passen pel Parc Natural, amb un total de 14.640 persones el 2011, dades que són clarament superiors a les del 2010 tot i que encara no superen les del 2006. Per altra banda, el nombre d’assistents a les activitats ambientals


186

del GOB ha augmentat el 2011 fins a un total de 6.760 persones. Aquestes activitats es poden desglossar en l’educació ambiental a les escoles, que ha arribat a 3.495 alumnes, i altres activitats dirigides al públic en general, a les quals han assistit 3.265 persones en el 2011, sense comptar les excursions guiades “A peu per Menorca”. El nombre de visitants al Centre de la Natura de Menorca segueix pujant any rere any des del 2007, fins als 4.050 visitants d’enguany. Podem concloure que l’interès de la població en activitats d’educació ambiental mostra una tendència clarament positiva, malgrat alguns comportaments erràtics de les xifres. Aquestes són sensibles a molts altres factors, com la gestió que es faci d’aquests serveis o el tipus de difusió pública de les activitats.

Observacions: En comparar les dades del Centre de Natura amb anys anteriors, cal recordar que

durant 2007 va romandre tancat gairebé tot l'any per obres. Taules i gràfics

Any Visitants individuals al Parc Natural

Visitants en grup al Parc Natural (visites guiades)

Total visitants al Parc Natural

1999 1.839 7.876 9.715 2000 5.104 5.859 10.963 2001 5.073 2.251 7.324 2002 3.523 2.326 5.849 2003 nd 4.012 4.012 2004 6.419 4.094 10.513 2005 7393 3.498 10.891 2006 10.905 6.043 16.948 2007 10.828 2.833 13.661 2008 11.017 1.766 12.783 2009 11.046 2.495 13.541 2010 12.352 1.699 14.051 2011 13.215 1.425 14.640

Taula 1.Visitants al Parc Natural de s'Albufera des Grau. Font: Parc Natural de s'Albufera des Grau. Elaboració: OBSAM.

Any 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Visitants 4.115 4.692 7.321 6.229 5.908 3.086 3.298 1.907 543 1.703 3.661 3.623 4.050

Taula 3. Visitants al Centre de la Natura de Menorca del GOB. Font: GOB. Elaboració: OBSAM.

Nota: El 2007 va estar tancat quasi tot l’any per obres.


187

Curs escolar Total participants activitats educació ambiental GOB

93-94 965 94-95 738 95-96 2.637 96-97 3.854 97-98 4.522 98-99 7.784 99-00 8.185 00-01 8.350 01-02 7.950 02-03 8.482 03-04 6.827 04-05 7.950 05-06 8.775 06-07 5.812 07-08 4.925 08-09 6.090 09-10 5.675 10-11 6.760

Taula 2. Usuaris del Servei d'Educació Ambiental del GOB. Font: GOB. Elaboració: OBSAM.

Nota: Sense incloure l’activitat “A peu per Menorca”.

0

4.000

8.000

12.000

16.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Visitants individuals al Parc Natural Visititants en grup al Parc Natural

Gràfic 2. Nombre de visitants al Parc Natural de s'Albufera des Grau. Font: Parc Natural de s'Albufera des Grau. Elaboració: OBSAM.

Nota: El 2003 no disposem de dades de les visites individuals.


188

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.000

10.000

93-9

4

94-9

5

95-9

6

96-9

7

97-9

8

98-9

9

99-0

0

00-0

1

01-0

2

02-0

3

03-0

4

04-0

5

05-0

6

06-0

7

07-0

8

08-0

9

09-1

0

10-1

1

nº u

suar

is

curs escolar

Gràfic 3. Usuaris del Servei d'Educació Ambiental del GOB. Font: GOB. Elaboració: OBSAM.

Nota: No inclou l’activitat “A peu per Menorca”.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

Gràfic 4. Visitants al Centre de la Natura de Menorca del GOB. Font: GOB. Elaboració: OBSAM.

Nota: El 2007 va estar tancat quasi tot l’any per obres.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

2006 2007 2008 2009 2010 2011

nº p

artic

ipan

ts

Gràfic 5. Participants en les excursions guiades del GOB, “A Peu per Menorca”, 2006-2011. Font: GOB. Elaboració: OBSAM.


189

5%

50%30%

15%

a. Visitants en grup al Parc Natural b. Visitants individuals al Parc Naturalc. Assistents activitats GOB d. Visitants Centre Natura

Gràfic 6. Percentatge d'activitats ambientals durant el 2011. Font: GOB i Parc Natural de s’Albufera des Grau. Elaboració: OBSAM.

Nota: En el percentatge total d’assistents a les activitats del GOB s’hi inclouen les excursions “A peu per Menorca”.

190

4. REFLEXIONS FINALS No considerem que aquest tipus d'informe hagi de donar lloc a algun tipus de conclusions generals que pretenguin esgotar les lliçons que es poden treure de la informació elaborada per l'OBSAM. Els indicadors per si mateixos i la forma de fitxa en què els presentem estan orientats a proporcionar una informació analitzable fàcilment per aquells a qui van destinada: el Consell Insular de Menorca i el conjunt de l'opinió pública. El format de càpsula informativa dels indicadors intenta superar l'excessiva distància que hi ha entre les dades quantitatives, variables estadístiques i informacions científiques, cada cop més sofisticades, i la necessitat que expressa l'opinió pública i els que han de prendre decisions (públiques i privades) d'accedir a un coneixement precís de la realitat socioambiental. Per aquest motiu les fitxes dels indicadors encapsulen tres coses: la metodologia, les dades i l'opinió de l'OBSAM. Aquesta darrera es manifesta en cada fitxa a través dels apartats “tendència desitjable” i “tendència observada i estat de la qüestió”. Volem insistir en el terme “opinió”, perquè els autors no reivindiquem cap dret exclusiu sobre l'anàlisi i comentari d'aquestes informacions, sinó que la nostra satisfacció més gran ens la dóna el fet que siguin objecte d'anàlisi i comentari d'altri. Esperem que els indicadors anuals del PTI siguin d'utilitat als tècnics de les administracions públiques, d'empreses o d'entitats cíviques, i de qualsevol persona interessada, de manera que contribueixin a enriquir el debat públic en general. Això també val per a la redacció d'aquest apartat final, i el volem centrar sobre un tema que considerem crucial i que ja hem avançat en la introducció d'aquest informe: estudiar els indicadors amb la voluntat de diferenciar les tendències de fons d'aquelles de tipus conjuntural, cosa que considerem especialment important a l'hora de procedir a la revisió del PTI el 2013. És evident que molts dels indicadors anteriors són sensibles a la crisi. Això es veu clarament en els gràfics, molts dels quals mostren ruptures o canvis de tendència al voltant de 2008. Malament si no fos així, però també malament si tots els indicadors ens parlessin del mateix tema. Un grup d'indicadors que considerem interessants, des d'aquesta òptica de les tendències de fons, són precisament aquells que no reflecteixen gaire la crisi, perquè ens són especialment útils per entendre en quins àmbits el PTI pot influir en major grau i ens permeten jutjar més adequadament si durant els seus nou anys de vigència ho ha fet de forma positiva per a la sostenibilitat de Menorca. Les variables relacionades amb la qualitat de les instal·lacions turístiques, l'estrès turístic, la superfície agrària, l'agricultura ecològica, la qualitat dels recursos hídrics, les poblacions d'aus, la mobilitat sostenible, la gestió d'espais naturals i moltes altres mostren evolucions poc influïdes pel cicle econòmic i, per tant, més susceptibles de ser determinades des d'un instrument com el PTI. Per posar un exemple positiu i un altre de negatiu des del punt de vista de la sostenibilitat, observem que durant el període de vigència del pla no ha disminuït la superfície agrària a Menorca, però tampoc no ha millorat la qualitat dels recursos hídrics. Aquests són el tipus de lliçons que considerem important tenir en compte a l'hora d'enfocar la revisió del PTI, conscients que no es tracta de coses gens fàcils.

191

Al costat d'aquest grup d'indicadors, volem cridar l'atenció sobre un segon grup que hauria de ser objecte de reflexió i preocupació: es tracta de tots aquells indicadors que mostren una evident millora ambiental gràcies a la crisi. Estem parlant d'indicadors molt significatius, com són tots els relacionats amb el consum d'aigua, la generació de residus o el model energètic i d'emissions de gasos amb efecte hivernacle, entre d'altres. Això és especialment preocupant perquè aquestes xifres ens parlen de fortes contradiccions de fons en el model econòmic de Menorca (contradiccions que no serien compatibles, a llarg termini, amb l'aposta pel desenvolupament sostenible, excepte si una part d'aquestes millores es poden atribuir a guanys en eficiència tècnica). Les variables de riquesa econòmica i les de conservació dels recursos naturals han d'anar de la mà. Aquest és el sentit del model que cerca Menorca (el de la declaració de Reserva de Biosfera) i que el PTI ha de contribuir a crear. Expressem-ho d'una altra manera: si només a causa de les greus pèrdues de benestar que està suposant la crisi econòmica podem aconseguir tendències positives en els vectors més representatius de la sostenibilitat global, és que alguna cosa falla. En la nostra opinió això indica clarament que el nostre model econòmic està estructurat de tal manera que la recuperació post-crisi es farà novament en detriment de la conservació. Aquest és un tema clau a l'hora d'abordar la revisió del PTI, perquè ens condueix a la necessitat de donar passes més sòlides en un sentit conservacionista i a apostar de forma més decidida per una economia més “verda”. Evidentment, l'ordenació del territori no ho pot tot i el PTI no pot assumit tota la responsabilitat del repte. La Reserva de Biosfera necessita ser completada amb altres instruments o polítiques per poder teixir una intervenció eficaç a favor del desenvolupament sostenible. Però això, ara, ens duria molt lluny i no és la finalitat d'aquestes reflexions finals, que tenen la brevetat com a objectiu.

sistema d’indicadors del pla territorial insular · promoció empresarial i d’ocupació....

Documents