INTRODUCCIÓ

Aquesta historia comença quan a través d’un antic soci dela Secció d’Investigacions Espeleològiques del ClubExcursionista Àliga (SIE del CEA) varem rebre noticies del’existència d’una nova cavitat a prop de la Bora Fosca,després de nombroses indagacions aconseguirem posar-nos en contacte amb en Pere Güell i l’Associaciód’Investigacions i Recerques del Cabrerès, que tot i estarmés interessats en el vessant arqueològic, havien trobatla boca d’una cavitat que podia ser interessant. La uniódels nostres recursos humans i tècnics ha donat com afruit aquets treball. On cal ressenyarl’enllaç d’aquesta nova cavitat, batejadacom a Bora del Medalló, amb la jaconeguda Bora Fosca, obtenint unsistema de 1.257m de recorregut i -60m de desnivell.

La Bora Fosca és una cavitat conegudades de feia molt de temps, hi hannombroses cites bibliogràfiques queparlen d’ella (Font i Saguè, N. 1897;Faura i Sans, M. 1909; Balcells, E.1955; Vilarrubia, A. 1958) i s’hanpor ta t ha te rme nombrosesinvestigacions científiques en el seuinterior, (, Escolà, O. 1970; Ullastre,J i Masriera, A; 1973) L’any 1978 elGE de Mollet publica la topografia dela galeria superior.

23Exploració

MARC GEOGRÀFIC

El Sistema de la Bora Fosca, s’emplaça dins del municipide Tavertet, en les proximitats de la població de L’Esquirol(Santa Maria del Corcó), està situat a la regió conegudacom el Collsacabra, aquest territori és una regió naturalque tanca per Llevant la Plana de Vic i que a part d’Osona,comarca a la qual pertany també, inclou terres de lescomarques veïnes de la Garrotxa i de la Selva (Fig.1).

Es tracta d’un altiplà, un relleu tabular, format per unaplataforma estructural amb cingles a sud i a Llevant, d’una

altitud mitjana de 1.100 m, constituïdageo lòg icament per mater ia l ssedimentaris, sobretot margues,calcàries i gresos.

L’erosió produïda pels cursos d’aiguaque solcaven aquesta plataforma vaenfondir valls i torrents, a la vegadaque l’acció de l’aigua en les marguestoves de la base afavoria la caigudaper desplom dels blocs de pedra calcàriao gresosa més dur s, deixant unesparets realment espectaculars..

La màxima altura es troba a Cabreraamb 1.307m. es tracta d’un relleutabular destacat que dibuixa,conjuntament amb el Pla d’Aillats, unperfil característic dins del Collsacabra.

SISTEMA DE LA

BORAFOSCA

Marc Rubinat Cabanas

Espeleotemes en la galeria d’accés a unafluent. Foto: J.M.Victoria

Fig. 1

24La Bora Fosca

XIV

Prem

iS M

n.

No

rbert F

on

t i

Sagué

1er. Prem

i "A

cti

vit

ats i e

stu

dis

reali

tzat

sals

Païs

os C

ata

lans"

L’emplaçament dels darrers mantellsencavalcats de l’orogènia alpina (mantellde les serres exteriors i mantell deBoixols) provocà l’aixecament de laconca i l’exposició d’aquesta a l’erosió.

SITUACIÓ

Al km 5 de la carretera que transitaentre l’Esquirol a Tavertet (400mdesprés del pla de Can Codina) surtuna pista a mà dreta sense cap indicacióque desprès de 2 km ens durà a CanSubiranes, és important que demanemla clau de la cova.

Es surt per l’esquerra de la casa,rodejant la granja de porcs. A 0,4 kmTrobem la Creu de Subiranes, cruïllade camins en un petit collet, s’ha deprendre el que surt a l’esquerra en fortapujada, al cap de 0,6 km trobem laCreu del Castell, una altra cruïlla decamins, hem d’agafar el de la dreta,fins arribar a l’església de Sant Miquelde Sorerols 0,3km.

En el pla al peu de l’ermita podem deixar el vehícle, ja quela continuació està en molt mal estat. No obstant si anemen un 4x4 encara podem seguir avançant uns centenarsde metres.

A partir d’aquest moment unes marques vermelles seranel nostre guia. Continuarem caminant per la pista fins queal cap d’uns 500 metres es deixa la pista i seguim per unasendera a l’esquerra que va serpentejant i baixant per dintredel bosc. Cal anar atent a les marques, pintades als rocsdel terra o bé al troncs del arbres. Uns 500 metres desprèsde deixar la pista el corriol es fa planer en passar pel peud’unes cingleres, la cova s’obre just per sota del sender,en un lloc que fa un graonet d’uns tres o quatre metresque cal desgrimpar fàcilment, la boca no es veu fins quebaixem el ressalt.

26Exploració

MARC GEOLÒGIC

El conjunt de roques sedimentàries que constitueixen elrelleu on s’emplaça el Sistema de la Bora Fosca, és trobendisposodes per sobre del Triàsic, i es formen entre el Paleocèi l’Eocè. El pas d’unes a les altres ve marcat per unadiscordança i per l’existència d’una important llacunaestratigràfica, que es manifesta en la manca de roques delJuràssic i del Cretàcic ( 130 milions d’anys )

Un estudi detallat de la successió eocena d’Osona fou fetaper Reguant (1967), i del Collsacabra per Gich (1972) elsquals van definir diverses unitats litostratigràfiques.

Les que ens interesen per a la Bora fosca són:Les margues del Coll de Malla, són margues gris-blavosesque intercalen primes ca pes de gres de gra fi. Va perdentpotència cap al sud-oest. Conté fòssils marins(equínids, bivalves, i el foraminífers Alveolina i Assilina. ATavertet té uns cent metres de potència.

El gres de Folgueroles, és una unitat molt homogènia degres de gra fi i mitja, de color beige-groc. Cap al Nord-Esti Sud para al gres de Barcons i gres de Centellesrespectivament. Té ciment calcari i fòssils marins(foraminífers). És una roca compacta que generalment formacingles. La seva potència mitjana és de 40 metres.

La cavitat es troba enclavada al sostre de la formació Collde Malla, a la base de la capa. És tracten de margues igresos del Bartonia-Priabonia (Eocé). L’emplaçamentd’aquesta cavitat en margues li dona una singularitatmorfològica.

Aquests materials es van dipositar a la conca d’avantpaísproduïda durant l’emplaçament del mantell encavalcant delMontsec. Durant aquesta edat es formà una conca marinaoberta cap a l’oceà Atlàntic i tancada cap el Mediterraniper la serralada costanera catalana amb profunditats variablesque provoquen aquesta alternança de gresos i margues.

Boca d’entrada de laBora del Medalló.Foto F. Rubinat

Recollida de Fauna a la Galeria d’entrada dela Bora Fosca. Foto F. Rubinat

27Exploració

Des del pla de l’ermita, fins la cova s’inverteixen uns 15minuts.

Des de la boca de la Bora Fosca, baixant 4 metres enssituen en el bell mig d’una pista. Seguint aquesta pista endirecció descendent ens condueix en 20 minuts a la Boradel Medalló. En la primera cruïlla cal girar a l’esquerra i ala següents a la dreta. Passarem per las balmes de la Feui les runes de l’antic mas del mateix nom. Finalment la pistafinalitza davant d’una torrentera, es la Canal de l’Arboç.Justament la cova es troba en front mateix, sols cal remuntaruns deu metres entre la vegetació, (vessant dret de la canal)a menys de 50 metres de distància (Fig. 2)

Les pistes, a més d’estar en estat de conservació precari,són de circulació restringida, ja que cal creuar barrerestancades amb cadenats.

DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA

Us presentem una descripció gràfica subdividida en elssegüents cinc sectors:

1.- De l’entrada de la Bora Fosca fins el Pou.

La porta tancada amb un reixat amb cadenat (claus a CanSubiranes) ens obliga a ajupir-nos però la galeria va adquirintmajor alçada ràpidament. El sostre es manté gairebéhoritzontal mentre que el terra va descendint recobert decolades arribant a unes dimensions màximes de 3 metres

d’ample per 8 d’alt. A l’esquerra entre un massís estalagmitichi ha un gorg quasi permanent que per poc no surt novamenta l’exterior. En èpoques de fortes pluges en un contrapendentde la galeria es forma un embassament amb gairebé migmetre de fondària. Tot seguit arribem al pou de 6 metresde fondària -instal·lació amb químic a la paret esquerra per

davallar en doble- que desemboca albell mig d’una sala d’uns 12 metresd’alçada.

2.- La Galeria Subiranes (galeria superior).

Aquesta galeria es troba al sostre dela sala del pou i per arribar-hi podeuutilitzar una via d’escalada d’uns 7metres que comença a la paret dretade la capçalera del pou. Té unrecorregut sinuós d’uns 200 metres,la secció mitjana es de 2 x 1,5 metres.Està molt concrecionada i en un bonestat de conservació. Finalitza en unpotent tap de concreció.

3.- Del Pou a la Sala de les Lloses.

Entre blocs entrem en un tram d’unmetre d’alçada per tres d’ample on calavançar a quatre grapes. Un centenarde metres més endavant tenim duesopcions; a la dreta una gatonera quees bifurca als poc metres entre elsintersticis d’un amuntegament de blocs,sense una continuació fàcil; en la

Fig. 2. Superposició de la topografia a sobre del mapa 1:5000 dela zona, es pot observar les pistes que et deixen al costat de lesentrades i que serà el camí que seguirem per anar d’una entradaa l’altre

Caos de bloc a la Gran Galeria. Foto F. Rubinat

Escalada per accedir a la Galeria SubiranesFoto: F. Rubinat

bifurcació una grimpada d’uns 4 metres ens du al’espectacular i paral·lelepípede sala de les lloses. A l’esquerratrobarem un forat al terra recentment excavat i queconstitueix la bona continuació.

4.- De la Sala de les Lloses a la Sala Final.

Des de la sala descendim el forat de l’esquerra i anemgatejant, a uns 20 metres trobem un sever estretamentamb senyals de desobstrucció, és el pas d’en Serrallonga.La continuació és a través d’estretors i blocs on cal anarescollir la direcció esquerra durant uns 40 metres. Poc apoc guanyem dimensions i ens podem posar drets. Existeixendiversos passos paral·lels, que finalment entre grans blocsens duen a la Sala Final, començament de la Gran Galeria.

5.- De la Gran Galeria a la Bora del Medalló.

Des de la «Sala Final» de 10 metres d’ample, la galeriaamb una alçada de tres metres es pot seguir amb bonesproporcions durant uns 120 de recorregut. Tot està dominat

per un gran procés clàstic amb blocs per tot arreu. Remuntemfins una sala que a la seva dreta hi ha una continuació d’onprové una aportació d’aigua que es torna a sumirimmediatament. Continuem pujant i baixant blocs on calcercar la bona continuació. Passarem per les Perles, lesPixes Blanques, la Sala de la Reunió, la Sala Plana, i finalmentel conducte de sortida on avancem a quatre grapes oestirats. A la dreta surt la bifurcació de les clavegueres,recorreguda per un petit corrent d’aigua que progressivamentva reduint les seves dimensions fins a resultar difícilmentpracticable.

La gatonera final amb fort corrent d’aire ens du finalmentfins la boca de la Bora del Medalló. Aquest tram amb lesseves bifurcacions té un recorregut superior als 700 metres.

GEOSPELEOLOGIA

En la descripció del marcgeològic ja s’ha vistl'estructura dels materials laseva història estratigràficai tectònica. Per a comprendrelas característiques delsistema, és molt rellevant laalternança litològica entre elgresos calcaris i les marguescompactades.

En general el sistema esdesenvo lupa segu in tl’estratificació que presentaun capbussament de 12graus al NW, i precisamenten el mateix contacte entreuna capa superior de gresosque sovint actua de sostrei una inferior de marguesque és la que ha estatexcavada creant el buitprincipal de la cavitat.

28Exploració

Canal de Volta a la GaleriaSubiranesFoto: J. M. Victoria

Formació escapçada per unprocés graviclàstic. Foto: J. M.Victoria

Sala Enllosada Foto: F. Rubinat

29Exploració

L’estructura taulejada, és a dir en capes de petit gruix,presenta una forta influència en les formes, especialmenta partir del pou, amb una especial fragilitat, que provocamultitud d’ensorraments. Aquests processos clàsticsconstitueixen la forma dominant dels nous sectors delsistema i en raó del seu mecanismegenètic caldria classificar-los com agraviclàstics.

El canal de volta que podem seguirclarament a la Galeria Subiranes, i end’altres indrets de la cavitat és unforma molt didàctica de l’evolució endiferents de fases de les cavitats.Existeixen dues hipòtesis evolutives(F ig.3) La primera es basa en laevolució lineal de la cavitat i la segonaen que en algún moment de la sevahistòria la cavitat ha quedat colmatadaper sediments i ha sofert unareexcavació. La segona sembla la mésplausible degut a la diferència dedureses litològiques.

Per entendre millor el funcionament de la cavitat, aixícom la situació de possibles continuacions es va realitzarun estudi sobre les corrents d’aire i temperatures dela cavitat (Fig.4). Les mesures van ser presses ambAnemòmetre/termòmetre digital de fil calent Testo 405V1 per en J.M. Victoria i en J. Atmetller el 8/11/2003

(Taula 1)

Pas d’en SerrallongaFoto: M. Rubinat

Representació de lescorrents d’aire

Diferents hipòtesis en laformació de la cavitat

BIBLIOGRAFIA

Altimira, C. Moluscos y conchas recogidasen cavidades subterráneas Speleon 17 1970.

Balcells, E. Datos para el estudio de la faunapupípara de los quirópteros de EspañaSpeleon 6 1955

Borràs, J. Miñarro, JM. Talavera, F E, D.Polígrafa Catàleg Espeleològic de Catalunyavol, 6 1978.

Cardona, F. Grans Cavitats de CatalunyaEspeleo Club de Gràcia 1990

Domènech, J. i Mor, J. Avanç al catàlegespeleològic del Collsacabra Vèrtex 57 1977

Escolà, O. La Dolichopoda de CataluñaCom. I Congr. Nac. Espel. 1970

Faura i Sans, M. Recull Espeleològic deCatalunya Sota Terra I Club Muntanyenc1909

Font i Sagué, N. Butlletí del C.E.C. CatàlechEspe leo lòg ich de Cata lunya1897

GE Mollet. Sobre las cavidades de la ZonaII (Tavertet) de la operación Collsacabra -75Adelanto del catálogo espeleológico delCollsacabra. Exploracions 2 1978

Gich, M., 1972. Estudio geológico delEoceno Prepirenaico del Ripollés oriental.Doctoral Thesis. University of Barcelona.477 pp.

Mor, J. Guia cartogràfica Guilleries-Collsacabra Espeleologia Ed. Alpina1975

Reguant, S. 1967. El Eoceno marino de Vic(Barcelona). Memorias del InstitutoGeológico y Minero de España, 68; 1-350.

SIRE de la UEC La Vora Fosca Geo y BioKarst 24 1970

Ullastre, J. i Masriera, A; Morfogénesisde los oolitos y pisolitos de las cavernasEspeleon 20 1973

Vilarrubia, A. Exploración de la cueva «VoraFosca» de Tavertet AUSA 1958

30Exploració

Taula 1. Dades preses amb el Testo 405 V1el 08/11/2003

Punt Lloc tºc mxs Direcció Hora

1 Exterior BF 14,5 0,00 10,51

2 Reixa 15,7 0,35 F>M 11,02

3 2 m reixa 16,1 0,35 F>M 11,04

4 Mosquitera 17,3 0,05 F>M 11,08

5 Bifurcació 16,5 0,05 F>M 11,12

6 Gourgs 16,7 0,03 F>M 11,17

7 Boca pou 18,8 0,04 F>M 11,22

8 Base pou 18,3 0,04 F>M 12,15

9 Gatera esquerra 19,3 0,00 F>M 12,22

10 Gatera continuació 16,7 0,24 F>M 12,27

11 Llaminador 16,1 0,45 F>M 12,30

12 Gatonera dreta 15,4 0,50 F>M 12,45

13 Pujada sala 15,7 0,16 F>M 12,50

14 Saleta ensorrament 19,8 0,00 F>M 12,53

15 Pas d’en Serrallonga 16,7 0,30 F>M 13,10

16 Pas d’en Serrallonga 2 14,6 0,39 F>M 13,21

17 Sala dels tiberis 16,5 0,04 F>M 13,45

18 Cupula del caos 15,3 0,05 M>F 13,55

19 Ratpenat 19 0,02 F>M 14,24

20 Pseudoporta 17,5 0,02 F>M 14,47

21 Estalagmita trencada 17,1 0,13 F>M 15,10

22 Bifurcació carnicer 19,4 0,04 F>M 15,30

23 Saleta carnicer 15,5 0,01 F>M 17,15

24 Cantereta 17,7 0,02 F>M 17,46

25 Previ resalt 17,4 0,04 F>M 18,01

26 Pouet 13,4 0,08 F>M 18,12

27 Estretor 12,3 0,20 F>M 18,17

28 Planxa 14,5 0,04 F>M 18,23

29 Pixes blanques 13,6 0,01 F>M 18,35

30 Reunió 15,4 0,01 F>M 18,42

31 Caixa eines 13,6 0,06 F>M 18,45

32 Estretor 10,4 0,41 F>M 18,51

33 Cata AIRC 10,3 0,30 F>M 18,56

34 Bifurcació 10,6 0,37 F>M 18,58

35 Claveguera 14,2 0,01 0 19,01

36 Aport claveguera 15,1 0,00 0 19,11

37 Llaminador 1 10,5 0,83 F>M 19,17

38 Llaminador 2 9,5 0,88 F>M 19,19

39 Colze 9 1,61 F>M 19,25

40 Boca BM 11,4 0,20 F>M 19,27

41 Parking BM 9,5 0,02 0 19,30