ACORD de 3 de juliol de 2012, d’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental del Projecte de miniparc eòlic Passanant I, al terme municipal de Passanant i Belltall, promogut per l’empresa GERR Grupo Energético XXI, SA (GERRSA), i tramitat pel Departament de Territori i Sostenibilitat. -1 Antecedents En data 20 de gener de 2012 Cayo Fabra i Godó, en nom de GERR Grupo Energético XXI, SA (GERRSA) presenta al registre del Departament de Territori i Sostenibiltat l’informe ambiental del Projecte de miniparc eòlic Passanant I per tal de realitzar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. En data 5 de març de 2012 l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental requereix que es completi la documentació amb el detall de la línia d’evacuació prevista i d’altres instal·lacions com la subestació elèctrica, si es preveu. En data 26 de març es presenta la documentació sol·licitada. -2 Marc normatiu El projecte és un supòsit de l’annex II, Grup 4.h del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, i per tant s’haurà de sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental si així ho decideix l’òrgan ambiental. Així mateix, d’acord amb el Decret 147/2009, de 22 de desembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, en les zones que no formin part d’una Zona de Desenvolupament Prioritari i que el Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya contempla com a zona compatible o com a zona d’implantació condicionada, es podran presentar projectes d’aprofitament de l’energia eòlica que com a màxim estiguin constituïts per 5 aerogeneradors d’una potència màxima de 10 MW i es situïn a una distància mínima de 2 quilòmetres d’altres parcs eòlics. Aquest decret determina també que d’aquestes instal·lacions eòliques el departament competent en matèria de medi ambient ha de determinar la necessitat o no de sotmetre el projecte al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, i si és o no necessari un estudi d’avifauna. -3 Descripció del Projecte i del document ambiental El projecte preveu les actuacions següents: - Instal·lació de 2 aerogeneradors de 4,5 MW cadascun del model GAMESA G136, de 120 metres de torre i diàmetre del rotor de 136 metres, ubicats en les posicions següents:

UTM X UTM Y Aerogenerador 1 347766 4600076 Aerogenerador 2 348252 4600259

- Explanació de plataformes per a feines d’instal·lació dels aerogeneradors i tasques posteriors de manteniment de 40 x 40 m. - Nous vials per accedir a la posició dels aerogeneradors i condicionament de vials existents.

- Centres de transformació BT/MT disposats a l’interior dels aerogeneradors. - Línies subterrànies mitja tensió entre els aerogeneradors. - Línia subterrània de mitja tensió d’evacuació de l’electricitat produïda a connectar a la subestació del parc eòlic de les Forques. - Línia de terra. - Centre de Control. -4 Consultes D’acord amb l’article 17.2 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de Projectes, s’han realitzat consultes als següents organismes i institucions:

Relació de consultats Respostes rebudes

Subdirecció General de Planificació Territorial i Paisatge

Direcció General del Patrimoni Cultural X Àrea de Medi Natural (Departament d’ Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) X

Oficina de Gestió Ambiental Unificada (DTES)

Direcció General de Qualitat Ambiental (DTES) X

Agència Catalana de l’Aigua (DTES) X Departament d’ Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural X

Subdirecció General de Paisatge (DTES)

Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Ajuntament de Passanant i Belltall X

Seo/birdlife

Grup ecologista l’Escurçó

Lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA)

Mediterrània – centre d’iniciatives ecològiques Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) X

Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès (GEVEN) X

Ecologistes en Acció

EOLICCAT

Comissions Obreres

Unió General de Treballadors X S’han rebut respostes de: - Direcció General de Qualitat Ambiental: envia informe sobre el vector llum. - Direcció General de Patrimoni Cultural: Informa que caldrà realitzar un Estudi d’afectació al patrimoni cultural. - GEPEC/GEVEN: al·lega que es situa en un sòl de protecció especial del Pla territorial. - UGT: Es mostren en desacord amb el parc eòlic atès que estimen que primer cal esgotar el potencial de les zones de desenvolupament prioritari, per l’afecció a fauna, flora i paisatge i per estimar que cal considerar l’existència de vent suficient.

- Ajuntament de Passanant i Belltall: al·lega que el parc eòlic es situa en sòl protegit d’acord amb el planejament municipal i també d’acord amb el Pla territorial. També al·lega impacte paisatgístic, cultural i estima que cal sotmetre el projecte al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. - Agència Catalana de l’Aigua: indica els criteris per travessar lleres per la línia d’evacuació i la necessitat de la seva autorització. - Serveis Territorials DAAM: indica que no s’aporta informació suficient sobre els accessos ni sobre el risc d’incendi. - Direcció general de Medi Natural i Biodiversitat: Cal realitzar estudi de mobilitat de l’avifauna, dels nius de rapinyaires existents en un entorn d’1 km dels aerogeneradors, i dels quiròpters a la zona. -5 Avaluació 5.1 Consideracions en relació amb les característiques del Projecte El projecte preveu la instal·lació d’una petita instal·lació eòlica de 9 MW que consta de 2 aerogeneradors del model indicat, instal·lacions auxiliars, camins d’accés i línia d’evacuació. No consta al projecte que s’hagi de construir subestació elèctrica ja que es preveu la connexió del mini parc a la subestació del parc eòlic de les Forques. En relació a la línia d’evacuació es fa constar que no forma part d’aquest projecte, tot i que preveu soterrar-la sota camins existents. 5.2 Consideracions en relació amb la ubicació del Projecte El projecte se situa al terme municipal de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), en zona compatible d’acord amb el Mapa de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya (Decret 147/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya). El Pla territorial parcial del Camp de Tarragona classifica la zona on es preveu el parc eòlic com a sòl de protecció especial i inclou la descripció següent: 40: Conques altes del riu Corb: Territori continental de l’altiplà segarrenc, dins el país del carrascar, amb pinedes seques i brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern, que completa l’espai protegit de les Obagues del riu Corb. Faunísticament presenta una gran diversitat d’espècies. La presència d’immadurs i subadults de rapinyaires, com l’àliga cuabarrada o l’àliga daurada, inclourien aquest espai en les anomenades àrees de dispersió preadulta.

Pla Territorial Els aerogeneradors es troben situats en un camp de coreus herbacis de secà i la línia d’evacuació transcorre per camins que travessen els següents hàbitats: Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles de les contrades mediterrànies, brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria) calcícoles de terra baixa, pinedes mixtes de pi blanc (Pinus halepensis) i pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii) dels territoris catalanídic central i timonedes associades calcícoles de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa, i pels següents hàbitats d’interès comunitari (HIC) no prioritaris: Pinedes mediterrànies, codi 9540) i Roures ibèrics de roure valencià (Quercus faginera) i roure africà (Quercus canariensis, codi 9240). Pel que fa al risc d’incendi forestal el terme municipal de Passanant i Belltall està declarat com d’alt risc d’incendi forestal. No s’incorporen de manera suficient les mesures de prevenció d’acord amb la legislació vigent. Pel que fa a les alternatives únicament es justifica l’alternativa escollida per la disponibilitat de recurs eòlic, proximitat a línies elèctriques per a l’evacuació de l’energia i per la compatibilitat ambiental de l’indret, sempre tenint en compte la viabilitat del projecte des del punt de vista ambiental i econòmic. En tot cas, el mateix promotor presenta un altra petita instal·lació eòlica a poc més de 2 km (Passanant II), i es troben vàries instal·lacions en funcionament així com d’altres propostes d’altres promotors a les immediacions i és necessari per tant, valorar alternatives d’ubicació del parc. Tot i que la zona on es projecta el mini parc es troba en zona compatible d’acord amb el mapa eòlic, la gran quantitat de parc eòlics existents, l’existència a escassa distància de dos zones de desenvolupament prioritari i els projectes d’altres PIE que en ocasions en troben a menys de 2 km, fan que sigui necessari valorar l’impacte acumulatiu del projecte.

Pel que fa a la fauna no es té coneixement de la presència d’espècies amenaçades vulnerables als parc eòlics, però si que hi són presents espècies protegides vulnerables als accidents com l’àliga calçada, la marcenca, l’aligot, l’astor, el duc, etc. El fet que la PIE Passanant I, així com l’altre projectada pel mateix promotor, Passanant II, se situïn al llarg d’una vall forestal entre terres majoritàriament de conreu, suggereix que sigui un refugi per a moltes d’aquestes espècies. També pot existir ruta de pas migratori i poblacions de quiròpters. Pel que fa a l’impacte sobre el patrimoni cultural d’acord amb l’informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural, caldria realitzar un Estudi d’afectació al patrimoni cultural. 5.3 Consideracions en relació amb el potencial impacte Tot i que el projecte es troba en zona compatible d’acord amb el mapa eòlic, el fet de trobar-se en un espai de protecció especial d’acord amb el pla territorial que identifica valors faunístics i de connectivitat, així com el possible impacte acumulatiu derivat de la gran quantitat d’instal·lacions eòliques existents a les proximitats així com d’altres PIE projectades i l’existència de dues zones de desenvolupament prioritari, fan que sigui necessari el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. -6 Acord Per tot l’esmentat anteriorment, un cop revisada la documentació presentada i les respostes rebudes, així com els criteris de l’annex III del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, relatius a les característiques del projecte, la seva ubicació i les característiques del potencial impacte, la Ponència Ambiental de Parcs Eòlics, a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, adopta el següent Acord:

Primer: sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental el Projecte de miniparc eòlic Passanant I, al terme municipal de Passanant i Belltall. Segon: l’estudi d’impacte ambiental, a més del contingut estipulat per la legislació vigent, haurà d’estudiar el següent: 1. D’acord amb la documentació presentada es preveu realitzar l’evacuació de l’energia produïda mitjançant línia soterrada a connectar a la subestació Les Forques, però també s’afirma que la línia elèctrica no forma part del projecte. En tot cas, a efectes de la Declaració d’Impacte Ambiental, el projecte ha de fer constar tots els elements necessaris per al correcte funcionament del parc eòlic i per tant tots han de ser correctament avaluats a l’Estudi d’Impacte Ambiental. 2. Pel que fa a la línia d’evacuació a més, cal definir les seves característiques: traçat, longitud total, amplada mitjana, mètode constructiu, pla de restauració dels terrenys afectat per l’obertura de la traça i, si escau, adequació al que estableix el Reial Decret 1432/2008, de 29 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i electrocució en línies elèctriques d’alta tensió. 3. Cal descriure detalladament totes les instal·lacions auxiliars i grafiar la seva situació exacta dins del parc. Això inclou totes les instal·lacions definitives necessàries per al seu correcte funcionament i també les que tinguin caràcter provisional en fase de construcció. 4. Cal descriure amb detall les obres a realitzar: balanç del volum de terres, caracterització dels talussos generats, pla de restauració de terrenys afectats per les obres. 5. Cal presentar un pla de camins on s’estudiïn diferents alternatives d’accés i s’incorporin característiques tècniques dels vials: traçat, longitud total, amplades mitjanes, pendents transversals i longitudinals, balanç del volum de terres, alçades i inclinacions dels nous talussos generats, característiques i tipus de ferm, construcció d’obres de fàbrica, pla de restauració i integració paisatgística. 6. Cal estudiar alternatives d’emplaçament del parc, contemplant entre d’altres l’alternativa 0, atès el possible impacte acumulatiu del projecte. 7. L’EIA haurà d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística amb els continguts estipulats al Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. 8. Pel que a fa a la il·luminació del parc eòlic caldrà definir-la d’acord amb els criteris del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa definits a l’informe del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa de data 19 de març de 2012 que s’adjunta, entre els quals cal destacar: - Per minimitzar la contaminació lluminosa es senyalitzaran els aerogeneradors mínims imprescindibles, que garanteixin al mateix temps la seguretat aèria seguint les instruccions de la Guía de senalamiento e iluminación de turbinas y parques eòlicos, de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). - La llum de senyalització de les turbines dels aerogenerador a la nit serà vermella fixa, amb una intensitat màxima de 2.000 candeles. De nit no es pot utilitzar llum blanca intermitent per l’impacte ambiental que produeix en el medi i les molèsties a les persones.

9. Cal elaborar un estudi d’incidència potencial sobre la fauna a la zona, a l’objecte de poder emetre pronunciament sobre la seva compatibilitat de la instal·lació eòlica. Pel que fa a l’avifauna i quiròpters aquest estudi haurà de seguir els criteris següents: - L’avaluació dels impactes sobre l’avifauna haurà de definir l’àrea d’afectació del parc sobre aquest grup faunístic. L’anàlisi de les alternatives haurà de tenir en compte en especial l’afectació a les aus. Els impactes identificats hauran d’analitzar en especial el destorb de la instal·lació sobre les poblacions d’ocells en l’àrea d’afectació: anàlisi de l’efecte barrera, alteracions de les rutes de moviment i efecte sinèrgic amb altres aerogeneradors; la pèrdua d’hàbitat que el parc eòlic en les poblacions d’ocells en l’àmbit de l’àrea d’afectació: alteracions de l'àrea de cria i repòs i alteracions de l'àrea de campeig i el risc de col·lisió que provocarà la instal·lació del parc eòlica en les poblacions d’ocells a nivell de l’àrea d’afectació dels aerogeneradors i línies elèctriques. La presa de dades haurà de seguir metodologies estandaritzades i aprofitar la informació sobre l’avifauna ja desenvolupada a través dels estudis de monitoreig a nivell de Catalunya (SOCC, PERNIS) i ha de considerar l’època de reproducció, hivernada i migració prenupcial i postnupcial. També caldrà efectuar un inventari general de les espècies trobades amb el seus valors d’abundància i el seu estatus de conservació UICN i les dades de la fenologia anual amb especial incidència en aquells taxons especialment sensibles a la col·lisió i a l’alteració de l’hàbitat: rapinyaires, limícoles, anàtids, tetraònids i alàudids. - Pel que fa a rapinyaires caldrà aportar un estudi previ dels nius existents en un entorn d’1 km dels aerogeneradors i una proposta de seguiment. - Pel que fa als quiròpters, l’estudi es realitzarà d’acord amb els criteris de la guia “Guidelines for consideration of bats i wind farm projects” (EUROBATS #3, 2011) i les Directrius per al seguiment i control de l’afectació dels parcs eòlics sobre els ratpenats fixades per la Sociedad Española para la Conservación y el Estudio de los Murciélagos, que s’adjunten en l’annex I. 10. Cal avaluar l’efecte sinèrgic del mini parc amb altres parcs eòlics ja construïts o en projecte a l’entorn de l’EIN Obagues del Riu Corb i preveure actuacions de recerca conjunta per a tots els parcs. 11. Pel que fa al risc d’incendi, cal presentar document tècnic on s’avaluï adequadament la vulnerabilitat del parc eòlic, així com el risc intrínsec i extrínsec del sistema forestal associat. 12. Cal realitzar un Estudi de Patrimoni Cultural que abasti l’espai ocupat per les instal·lacions del parc eòlic. Aquest estudi ha d’incloure el buidatge exhaustiu de l’inventari del Patrimoni Arqueològic i l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, així com el buidatge del catàleg municipal dels municipis afectats, i una prospecció arqueològica que ha d’abastar la totalitat dels terrenys afectats per el projecte (es a dir, totes les instal·lacions del mini parc, molins, línies elèctriques, camins d’accés, subestacions, etc) i s’ha de realitzar sota la direcció d’un arqueòleg, amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural, segons estableix la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i el Decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Aquest estudi haurà de contenir la proposta de mesures preventives i/o correctores i tenir en compte si amb l’aplicació d’aquestes s’obtindrà un grau d’atenuació òptim del possible impacte sobre els potencials elements patrimonials. Tercer: traslladar el present Acord als Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Territori i Sostenibilitat per a la seva notificació a l’interessat.

ANNEX I Directrius per al seguiment i control de l’afectació dels parcs eòlics sobre els ratpenats. 1. Motivacions L’impacte dels parcs eòlics sobre els poblaments de ratpenats pot produir-se tant durant la fase constructiva, moment en què l’impacte generalment es redueix a la possible afectació de refugis i a l’alteració de l’hàbitat, com en la fase de funcionament, que és quan es donen els impactes més severs deguts a la col·lisió dels animals amb les aspes dels aerogeneradors (Kunz, Arnett et al. 2007). En qualsevol dels casos és possible establir mesures correctores o pal·liatives encaminades a evitar o reduir de forma molt significativa els esmentats impactes durant ambdues fases (Rodrigues, Bach et al. 2008). Atès que es tracta d’espècies amenaçades en molts casos i protegides en tots ells, i seguint el precedent d’altres països europeus, es recomana incloure aquest grup faunístic sempre en els estudis d’avaluació d’impacte i de seguiment un cop finalitzada la fase constructiva d’aquest tipus d’infraestructures. 2. Objectius L’objectiu de la present proposta és establir les metodologies i quantitats d’esforç necessàries per a poder donar satisfacció a la recomanació esmentats a l’apartat anterior en relació als quiròpters. 3. Seguiment i control de l’impacte sobre els ratpenats Per a la redacció de la present proposta s’han seguit les “Directrices para la consideración de los murciélagos en parques eólicos. Informe preliminar” (Alcalde, Ibáñez et al. 2011), promogudes per la SECEMU (Sociedad Española para la Conservación y el Estudio de los Quirópteros), que actualment es troben en fase de revisió a l’espera de la seva aprovació definitiva. Atès que durant el present any es promourà la seva implementació com a directrius de referència al conjunt de territoris de l’estat s’ha estimat oportú utilitzar l’esmentat document com a base metodològica. Cal tenir present que existeix un buit de coneixement important pel que fa a la distribució dels ratpenats fora de les àrees protegides de Catalunya, pel que el llistat d’espècies presents a cada zona afectada per un projecte de parc eòlic no es coneix amb seguretat i cal basar-lo en prospeccions adequades i no en bibliografia. En qualsevol cas, a efectes de l’impacte, sobretot de la mortalitat en la fase de funcionament, cal tenir present que totes les espècies de ratpenat estan protegides, tant per la legislació local com per les legislacions estatals o comunitàries. 3.1 Fase constructiva Prèviament a l’inici de la fase constructiva, i per tal de poder establir a temps les mesures correctores escaients, serà necessari conèixer l’estat de les poblacions de quiròpters i determinar si existeixen refugis importants que poguessin estar afectats per l’obra. 3.1.1 Mostrejos amb detectors Estudi de camp per a confirmar les espècies presents a l’actualitat, el seu ús de l’hàbitat i la possible existència de corredors migratoris. Els estudis es duran a terme mitjançant detectors d’ultrasons, col·locats a nivell del terra, i si es possible també a l’alçada de rotació

de les aspes (entorn els 80 metres) aprofitant les estacions d’anemòmetres que puguin haver-hi prèviament instal·lades o qualsevol altra instal·lació que permeti emplaçar els detectors en alçada. S’establiran índexs d’activitat que permetin comparar l’activitat a cada zona mostrejada. Igualment es realitzaran transsectes nocturns amb detectors d’alta velocitat per conèixer els punts de major activitat del parc eòlic. Es pararà especial atenció a la presència de seqüències de caça (“buzz”), característiques de la caça d’insectes, ja que la seva presència permetrà determinar les àrees de caça. L’esforç en aquesta fase serà el següent: - Estacions fixes de detecció amb detectors automàtics: Enregistrament mitjançant tres detectors autònoms d’alta velocitat, un a cada línia de molins, des de l’1 de maig fins al 31 d’octubre. Programar els detectors per tal que es faci un mínim d’una nit complerta d’escolta i enregistrament a la setmana Les dades així obtingudes permetran conèixer els nivells d’activitat previs a l’obra, i seran una bona base per a quantificar l’evolució de les poblacions. Les dades s’hauran de contrastar amb les climatològiques de temperatura i intensitat i direcció del vent recollides a l’estació més propera. En cas que l’empresa promotora disposi d’anemòmetres a la zona es contrastaran amb aquestes dades. - Transsectes per la zona afectada i entorns amb detectors d’alta velocitat: Enregistrament des de vehicle, realitzant transsectes amb parades d’escolta. Un cop per setmana des de l’1 de maig fins al 31 d’octubre. 3.1.2 Inspecció de refugis Caldrà cercar quins refugis de ratpenats existeixen en un radi de 5 km al voltant dels aerogeneradors, determinant les espècies presentes, el nombre d’individus i les dates d’ocupació. En cas d’existir alguna colònia que es pugui veure directament afectada per les obres de la fase constructiva, caldrà establir directrius per a reduir-ne l’impacte. 3.2 Fase de funcionament Una vegada iniciada la posta en marxa de la instal·lació cal realitzar un seguiment per saber si les possibles colònies que es troben en un radi de 5 km al voltant del parc pateixen alguna davallada poblacional, per saber si s’ha modificat l’activitat de quiròpters a la zona, i per quantificar la mortalitat directa causada per col·lisions. Els seguiments s’hauran d’estendre un mínim de 2 anys, que s’ampliaran a 5 si es compleix algun dels següents supòsits: 1. Que s’observi una davallada important de les colònies incloses al radi d’acció del parc (5 km). 2. Que s’observi una davallada important de l’activitat mitjançant els detectors. 3. Que s’observi una elevada mortalitat per col·lisions en algun dels molins. La realització d’un esforç de mostreig complementari com a resposta a la detecció d’un impacte important sobre les poblacions ha de tenir per objectiu determinar les causes exactes de la davallada, aplicar mesures correctores en consonància, i avaluar l’efecte d’aquestes mesures. 3.2.1 Inspeccions de refugis i mostrejos amb detectors

Per a conèixer quina és la resposta de les poblacions de ratpenats a la posta en funcionament del parc eòlic caldrà replicar durant els dos primers anys com a mínim l’esforç d’inspecció de refugis i l’esforç d’enregistrament amb detectors explicitat a l’apartat 3.1. Això permetrà comparar les dades anteriors i posterior a la posta en funcionament i conèixer si hi ha hagut canvis en la presència d’espècies o en els índexs d’activitat. 3.2.2 Estudi de mortalitat Es recomana cercar cadàvers de ratpenats i d’aus en una àrea igual a l’alçada màxima de l’aerogenerador. En les ocasions en què part de la superfície sigui inaccessible o estigui ocupada per vegetació que pot impossibilitar la troballa dels cadàvers (p.e. arbusts) es recomana inspeccionar la superfície amb menor cobertura vegetal y calcular el percentatge de superfície on es realitza la cerca en relació a l’àrea total. Cal marcar la superfície a revisar amb estaques per replicar degudament l’esforç i caminar d’un extrem a l’altre inspeccionant a cada passada una franja d’entre 2,5 i 5 metres per banda. Es revisaran com a mínim 4 aerogeneradors (20%), donant-se prioritat als que es trobin prop d’elements destacats del paisatge, com masses d’arbres, d’aigua o penya-segats. Donada la mortalitat trobada en molts parcs eòlics es freqüent trobar-hi diverses espècies necròfagues (guineus, eriçons, còrvids, insectes...) que cerquen els cadàvers de dia i de nit fent-los desaparèixer amb rapidesa de manera que sovint tenen una permanència inferior als tres dies (Arnett 2005). Per això és important que les revisions tinguin la major freqüència possible, es recomana una revisió diària, i com a màxim una cada 5 dies (Rodrigues, Bach et al. 2008). El calendari proposat per a les inspeccions té en compte les possibilitats de col·lisió en els diferents moments de l’any, i para especial atenció al període de migració, quan es produeixen el major nombre de col·lisions: - 15 de febrer a 31 de març: un control setmanal. - 1 d’abril a 15 de maig: un control cada 2-3 dies. - 16 de maig a 31 de juliol: un control setmanal. - 1 d’agost a 31 d’octubre: un control cada 2-3 dies. - 1 de novembre a 15 de desembre: un control setmanal. Arnett (2006) va observar que un gos degudament ensinistrat pot trobar al voltant del 75% dels ratpenats morts en un parc eòlic, mentre que els equips humans en troben entre el 14 i el 42%, pel que és recomanable l’ús de gossos ensinistrats. En qualsevol cas la metodologia s’ha de mantenir al llarg dels anys de seguiment per a poder ésser comparable. 3.3 Resum de l’esforç de mostreig a realitzar Com a resum de l’exposat al llarg del document, i amb l’objectiu de proporcionar un guió sintètic i concís dels esforços a realitzar per satisfer les exigències que motiven el present document, es recullen els principals punts en la següent taula: Actuació Localització Període Intensitat

Fase de construcció

Estacions fixes de detecció amb detectors automàtics

1 detector a cada línia de molins projectada

1 de maig a 31 d’octubre

1 nit a la setmana com a mínim, entre la posta del sol i les 4h següents

Transsectes amb detectors d’alta velocitat

Ubicació dels molins i hàbitats circumdants

1 de maig a 31 d’octubre

1 nit a la setmana, entre la posta del sol i les 4h següents

Inspecció de refugis 5 km entorn dels aerogeneradors projectats

Cria (juny-juliol), pas (prim-tardor) i hivernada (desembre-gener)

Variable depenent del coneixement previ del territori.

Fase de funcionament

Estacions fixes de detecció amb detectors automàtics

1 detector a cada línia de molins projectada

1 de maig a 31 d’octubre

1 nit a la setmana com a mínim, entre la posta del sol i les 4h següents

Transsectes amb detectors d’alta velocitat

Ubicació dels molins i hàbitats circumdants

1 de maig a 31 d’octubre

1 nit a la setmana, entre la posta del sol i les 4h següents

Estudi de mortalitat 4 peus escollits segons entorn

15 de febrer a 31 de març

un control setmanal

1 d’abril a 15 de maig

un control cada 2-3 dies

16 de maig a 31 de juliol

un control setmanal

1 d’agost a 31 d’octubre

un control cada 2-3 dies

1 de novembre a 15 de desembre

un control setmanal

4. Referències Alcalde, J. T., C. Ibáñez, et al. (2011). Directrices para la consideración de los murciélagos en parques eólicos. Propuesta preliminar., SECEMU: 42. Arnett, E. B. (2005). Relationships between Bats and Wind Turbines in Pennsylvania and West Virginia: an Assessment of Fatality Search Protocols, Pattern of Fatality, and Behavioral Interactions with Wind Turbines. A final report submitted to the Bats and Wind Energy Cooperative, Bat Conservation International: 187. Arnett, E. B. (2006). "A preliminary evaluation on the use of dogs to recover bat fatalities at wind energy facilities." Wildlife Society Bulletin 34(5): 1440-1445. Kunz, T. H., E. B. Arnett, et al. (2007). "Ecological impacts of wind energy development on bats: questions, research needs, and hypotheses." Frontiers in Ecology and the Environment 5(6): 315-324. Rodrigues, L., L. Bach, et al. (2008). Guidelines for consideration of bats in wind farm projects. Bonn, Germany.