*ny tercer - 11.a Epoca N.° 90 Dissabte 18 de JULIOL 1925

$>->fQuan serà comprès que cl pa- ¡

(riotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMANARI SOCIALISTA Redacció: Guardia, 14, prai. • BARCELONA

ELS OBRERSI LA POLÍTICA

La majoria dels obrers, en sentir parlar de política expe-rimenten una viva contrarietat, com una mena de repugnàn-cia física. Per ells, la política és la causa de tots els mals ide totes les calamitats que pesen damunt del poble. Creuenque la política sols serveix per a perdre el temps, i que enella s'hi corrompen tots els ciutadans que hi intervenen.

En totes les èpoques i en tots els pobles, el mateix ambrègims absoluts i despòtics que amb altres de lliberals i de-mocràtics, els homes que han tingut càrrecs representatius,intervenint en la direcció i administració de la cosa pública,han estat criticats, censurats i recriminais. En veritat, és verament difíci l que hom pugui administrar els interessos d'al-tri amb plena satisfacció dels qui són administrats; però, ésméa dificultós encara tenir la confiança del poble, quan setracta de defensar els seus drets i la seva llibertat; car ales-hores, el poble sempre es creu enganyat i traicionat.

Vol dir això que la política en sí sigui una cosa dolenta?Creiem que no. Els fets han demostrat d'una manera evi-

dent, que els pobles on els obrers tenen plena consciènciade la seva personalitat, i són més sensibles davant dels nom-brosos problemes que els afecten, sense despreciar altresmit jans de defensa i de l lu i ta , saben també valdré's de lapolítica, traient-ne tot el partit que poden dintre el règimautoritari i burgès.

No és que volguem defensar, és clar, als qui fent unamala política han enganyat al poble, i s'han enriquit a lesseves costelles, però hem de fer remarcar que, quasi totsaquests trobaren el camí tan planer per a fer-ho, que segu-rament pensarien que no valia la pena d'ésser gaire escru-pulosos.

No és en la política on se corrompen rnés els homes. Elshomes són susceptibles de corrompre's a tot arreu on hi ha-gi perill de corrupció, sobre tot si saben per endavant queno tenen de trobar cap destorb, i que ningú ha de fiscalit-zar llurs actes. La seguretat de l'impunitat és allò que mésempeny a delinquir, i aquesta impunitat se recolza en l'indi-ferència del poble, que voldria que tot li donessin fet i pas-tat sense posar-hi res de part seva.

Creiem sincerament que els obrers, com un dels factorsmés importants que som per a la creació de tota riquesa, ipel desenrotllament de la vida d'un poble, tenim d'intervin-dre en la política, posant el màxim interès en l'estudi de totsels problemes que afecten a la humanitat, i molta cura enescullir als qui hagin d'ésser els portaveus de les reivindica-cions proletàries.

El mateix que per a fer una organització obrera solventi forta, fóra precís que tots els obrers,—tant els qui posem asou la força dels nostres muscles, com els que hi posen llurintel·ligència—forméssim un sol bloc, aportant a l'organit-zació tota la nostra voluntat i energia, en la política, perquèesdevingui com nosaltres voldriem, devem ésser-hi tots, po-sant-hi tot el nostre esperit i la nostra ànima.

Naturalment que essent el capital i el treball dugués for-ces antagòniques, i considerant fatalment necessaria la lluitade classes, a l 'intervenir els obrers en la política és indispen-sable que s'organitzin en un partit de classe, car les forcesdisgregades i disperses mai podran donar cap resultat po-_r->sitiu.

Fóra de gran utilitat pels obrers, que penséssim en l'im-portancia que tindria per a nosaltres l'existència d'una orga-nització forta i ben articulada, a l'ensems d'un gran partitpolític de classe. En nosaltres mateixos esta el poder-horealitzar. Tot és qüestió només de voluntat i perseveran-cia.

Vlladom

El deure d'aquesta horaEstem fatalment lligats als grans fets econòmics, no

hem d'oblidar-ho mai, i no ens podrem sustreure a la se-va acció fins que l'estructura de l'actual societat capita-lista sigui savia i generosament canviada.

El nostre deure ens apareix, doncs, ben clarament as-senyalat: Tots els instruments de lluita—sindical, coope-ratista, polític—per a la transformació, social, han d'és-ser posats en joc pel proletariat amb harmònica simulta-neïtat i independència, sense que l'acció de cap d'ells en-febleixi la dels altres. Abandonar-ne qualsevol, per laidolàtrica submissió als dogmes metafísics, és viure ambfunesta inconsciència, fora del món que trepitgem.

Aquesta f u l l a és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d ' ideal i ta t generosa. Dels articles sig-

nats en són responsables l l u r s autors

La veu d'uns companys presóoCal que l'opinió jerierals'interessi per l'allibe-rament dels presos.

Pel seu valor de d o c u m e n t h is tòr ic ,a desgrat d 'haver estat r e p r o d u i t pro-usament per l i premia d i a r i a , volerti'egistrar en les nostres p lanes l'es-

crit adreçat a l p res iden t de l D i r e c t o r iM i l i t a r pels companys s i n d i c a l i s t e sredactors del nostre e s t i m a t col· lega«Solidaridad P r o l e t a r i a » , suspès tem-pora lmen t , que com t o t h o m sap, sóna la Presó de Barcelona d-s de pri-mers de desembre de l ' any passat.E n c a r a que no tot l ' e sc r i t és igualment e n c e r t a t , ens a b s t i n d r e m de totc o m e n t a r i , p u i x , per d a m u n t de to tens interessa l ' a l l i b e r a m e n t dels coni-puiys empresonats.

L lu r cas no és ún ic . El del nostrees t imat Josep Jové, és més enormeencara , i d ' e l l volem t r a t t a r en p rò-ximes edicions.

"Excmo. Señor D. Miguel Primo deRivera y Orbaneja —Respetable seflor:Sin que dejemos de ver en la personade V. K. al presidente del Directorio Mi-l i t a r , que rije hoy los destinos de Espa-ña, para exponerle q jejas que cre?mosdignas de ser llevadas al conocimientode V E., más que al je fe del Gobierno,queremos di igirnds al hombre y al ca-ballero con la esperanza de que nues-tras palabras, dich is con tod ï sencillezy muy sinceramente, habrán de saberledignas de su atención.

Los hechos no pueden desmentirse,Excmo. señor; no puede negarse queBarcelona ha sido durante varios añosteatro de conmociones y violencias muylamentables, las cuales sería ocioso re-cordar en detalle Lo que sí hay que re-cordar, por ser ello de just 'cia, es quelas causas de lo pasional y subversivoque informan las luchas sociales en lacapital de Cataluña, al igual que las deotras regiones, no deben buscarse en losmedios obreros, sino en los centros ofi-ciales y en antiguos procedimientos usa-dos ordinariamente por los autoridadesgubernat ivas, al medür en los conflictosentre el capital y el trabíjo, en la faltade ecuanimidad en esas autoridades, enla violencia sistemáticamente ejercidacontra los obreros y con notorio favorpara las clases patronales.

La cita de fechas y hechos probable-mente haría comprender a V. E. que hu-bo tiempos en que los conflictos socialesa Barcelona se desarrollaban pacífica-mente y dentro la órbita de lo precep-tuado por las leyes, y sin embarga, yaentonces eran perfeguídos y encarcela-dos lo( obreros que por sus conviccioneso por e! deber que el desempeño de uncargo les imponía, dirigían una huelga.Eran perseguidos y encarcelados a causade simples movimientos huelguísticos ysiempre sin otro fin que el de la extran-gulación de éstos.

Si el hecho no tiene just i f icación, porlo menos se explica que los obreros, alser víctimas de abusos de las autorida-des y de la sistemàtici conculcación delas leyes en beneficio de tercero, hicie-ran caso omiso de éstas y que respon-dieran c -n la violencia a la violencia quecontra ellos se e je ic ia por aquellos que,en todo caso, tenían el deber de ser laecuanimidad puesta al servicio de lasdos clases en litigio.

No puede h ¡ber serenidad en los espí-ritus cuando la in jus t ic ia y el atropellohan sido erigidos a normas de Oobierno;y el abuso escandióse de esa injusticiay el uso inmoderado del atropello contralos humildes , tenía, fa ta lmente , que con-ducir a los obreros a defender sus inte-reses en la ilegalidad y p ir la violencia.

Y esos abusos, Excmo. Sr., han tenidosu origen en la facu l ta t sin tasa ni medi-di de que disponen las autoridades gu-bernativas para decretar prisiones porsuspensión de garantías, medida excep-cional que en muchísimas ocasiones noha tenido justificación.

Buena prueba de ello la da lo ocurrido

en el mes de enero de 1919. Hubo en-tonces una exacerbación del sentimientocata lan is ta » miz de cierto cuplé y unasalgaradas c llejeras determinaron la sus-pensión de garantías, cuyis consecuen-cias hubieron de sufrir exclusivamentelos eleme.itos sindicalistas, que ningúnp ute habían tomado en los sucesos quecausaron el decreto del régimen especial,sino todo lo contrjrio. puesto que rehu-saron ¿tender determinólas i i d cacionesde participación en los sucosos

Es tan cierto lo que dec mos del pasa-do, como cierto es que en el presente nohan sido rectificados todavía los abusosde que venimos hablando, y como ayer,Excmo. Sr., se viene abusando de lasprisiones gubernativas y de los procesos,cuyo fundamento parece más bien obe-decer a un fin que a los postulados dejusticia, lo cual, dicho sea como criteriopersonal nuestro, queda fundado en in-numerables indicios racionales. Y comoque suponemos que V. E ignora la exis-tencia de estos hechos, deseamos citaral¿unos de ellos p ra que V. E. se im-ponga de la veracidad de lo que deci-mos.

Actualmente, en la cárcel celular deBarcelona, yacen numerosos presos gu-be nativos, algunos de los cu îles l levane¡, tal situación más de un año de pri-sión y son muchos de ellos los que sehan dirigido rep indamente a los señoresgobernidor civil y jefe superior de po-licía solic'tando la l ibertad, siempre conrebul tado negativo. Esa prisión, gene-ralmente, por no decir tôt/as, se fund i -menta en los antecedentes que por su in-tervención en las luchas sociales tienenlos detenidos y ya es sabido que esosantecedentes quieren decir que se tratade hombres de ideas y por el hecho detenerlas.

Si no fuese por lo pesado que ello re-sultma, citaríamos a V. E uno p >r unolos nombres de los individuos y las cla-íes de antecedentes que alegan las auto-ridades gubernativas para retenerles enprisión.

A la consideración de V. E. ponemosuno de los procedimientos seguidos paralos presos gubernativos. Muy a menudo,algunos de éstos son sacados de la cárcely conducidos a la Jefatura Superior dePolien, en cuyos calabozos pasan una omás noches coi las molestias que son desupone , para después ser de nuevo tras-Indados a la cárcel. Y es muy posibleque el procedimiento no tenga otro finque poder constatar, si ello fuera nece-sario, que las prísio íes no son tan prolong idas como en re ilidad lo son, pues-to que al retornar a los presos a la cár-cel se hace constar, según creemos, quesu prisión empieza en el acto del rein-greso. Pero >i el fin no fuese ese, los re-feridos trámites no tendrían siquierauna explicación, ya que éstos se efectúande la cárcel a la Jefatura Superior y vi-ceversa, sin que, en muchos casos, alpreso se le interrogue ni hable en nin-gún sentido: todo se reduce a las natu-rales molestias irrogadas a éste.

Si las prisiones de esta naturaleza ycon tales molestias son injustificadas, nolo son menos algunos procesos de loscuales le citaremos a V. E. unos pocoscasos para que le s i rvan de elemento dejuicio.

A mediados de agosto de 192t fuerondetenidos, en los alr dedores de Barce-lona, veinte individuos acusados de teu-nión clandestina. Aun en el supues'o deque la acusación resul tara fundada, lapena máxima que se les puede aplicar esla de seis meses. Llevan ya diez mesespresos y aún no han sido juzgados si-quiera.

Otro caso: Con motivo de la últimavisita de cárceles efectuada por el Exce-lentísimo señor capitán general de la re-gión, en la misma visita fue decretadapor éste la libertad de cuatro detenidos,de la cual se hizo eco toda la prensa lo-cal y de otras provincias. Pues bien' des-

pué« del tiempo transcu'rido, los cuatrolibertados p~r el supremo jefe militar dela región continúan todavía en pri-ión.

Otro caio. Por supuesta tenencia deexplosivos, en consejo de guerra cele-brado el cuatro de abril del corrienteaño, fueron juzgados tres individuos yhasta el '¿i de junio próximo pasado, osea después de transcurridos 84 días nose ha hecho pública la sentencia por me-diación de la prt nsa, pues que oficial-mente no ha sido aún comunicada a losintere-ados, sin duda alguna porque elempleo de veinte meses para la tramita-ción del sumario no tiene ninguna im-portancia.

Casos como los citados podríamosaportarlos en considerable cantidad. Mascerraremos la exposición señalando loirregular del proceso que se les sigue aalgunos de los firmantes del presente do •cumento.

En las úl imas horas de la ta-de del 6de diciembre del año próximo pasado,de los siete encartados en el proceso ha-llaban e en la imprent.i de " olidaridadProletaria, casi todos ellos ocupados enlos trabajos de recuento de ejemplares yde administr ición de di ho periódico,cuando vinieron unos agentes de la au-toridad invitando a los presentes en ellocal a que levantaran en alto los brazos.

Efectuado lo dicho se procedió por losagentes a un registro en la imprenta ,siendo absolutamente negativo el resul-tado del mis tío, lo que no fue óbice paraque los presentes quedaran detenidos ytrasladados luego a los calabozos de laJe fa tu r a Superior de Policía, y en lasprimeras horas del 7 de diciembre, unahora después dé ocurrido lo expuesto,en su domicilio fue detenido otro de losprocesado", sin que al acto opusiera lamenor resistencia, sino que, por el co •-trario, fue el mismo quien f r a n q u e ó lapuerta a los igentes de la autoridad.

Efectuadas las detenciones en la im-prenta de "Solilaridad Proletaria" losagentes cerraron el local y se incautaronde las llaves del mismo, y treinta y cin-co horas después, a las doce horas apro-ximadamente, el día 8 de diciembre, unode los procesados fue trasladado de laJefa tura Superior a la referida imprentapara que presenciara un nuevo registro,en el cua' ha l lá ro se unas hojas impresasque se d i jo eran clandestinas.

Trasladados i la cárcel los hoy proce-sados, estuvieron en ella diez y »ietedías rigurosamente incomunicados, inco.niur i icación que les fue levantada a últi-mos de diciembre, previas unas sencillaspreguntas del señor juez, sin que en eltranscurso de los días medi dos se efec-tuara diligencia alguna para aclarar lossupuestos hechos imputados a los proce-sados.

El 3 de febrero del córlente año seles comunicó a los mismos detenidos in-cursos en sumario, en virtud de existir,según el señor juez, indicios referidospara ello, a cuya firma de conformidadnegáronse los interesados por cuanto enel acto de procesamiento mis bien fo-dían deducirse propósitos que por respe-to a la personalidad de V. E. se callanen esta exposición.

Hin transcurrido siete meses y toda-via no se ha ado r- tndo diligencia algunani siquiera se ha faci l i tado a los procesa-dos medio alguno de defensa, porque sibien es cierto que el señor juez advirt ióa éstos que podían nombrar los respectlvos defensores en el momento de lanotificación del procesamiento, no lo ( smenos que el mismo señor juez les dijoque tal vez sería un inconveniente ha-cerlo, pues tratándose de un asunto depoca import jicia, y habiendo que elevarlo actu do a consulta de la Audiencia,quizás en ella ordenasen se dejara sinefecto la instrucción del sumario, en cu-yo caso la designación de defensor sóloserviría para involucrar y retrasar eltrámite dictado en ?que. la providencia,indicación que los procesados acataron

con l - s naturales esperanzas, las cualestrocáronse luego en la más amarga des-ilusión puesto que después de pasadoscinco meses los sumariados están todavíasin defensoí y en plena ignorancia conrtspecto 1 estado del sumario que se lessigue.

El .ecuerdo de un pasado reciente,Excmo. Sr., y aún la lejana experienciadel mismo asunto, es que los pri cesadr scon fecha 5 de febrero del corriente añopusieron un recurso de a p e l a c i ó n confrael auto de procesamiento dictado por elseñor juez, que recurrió, así c imo imainstancia firmada por el exponente,Adrián A nó, y elevada en los primerosdías de abril, en súplica de la libertadprovisión I. no fue resuelta en sentidoalguno, ni siquiera r e m i t i d a , según ma-nifestaciones del propio señor juez hechaa los que suscriben a principios del pró-ximo pasado mes de mayo.

Ese proceriimiento de persistente d la-ción, Excmo. Sr., ha querido el señorjuez cühone-tarlo con la suposición deque en el caso de ser exhonerados delproceso los encartados en él, continua-rían en la cárcel en c J id id de presosgubernat ivo- .

Pero prescindiendo del procedimientoirregular que se deduce i l e i procedi-miento '-eguido por el señjr j u e z , la jus -ticia es jus t i c ia y en todo momen to no secompadece con ella ni es con arreglo aderecho el fundamento de un procesosolo y exclusivamente en un atestadopolicíaco ya que, como hemos indicadoen el transcurso de siete meses no se haefectuado diligencia a lguna para descu-brir la veracidad que pueda encerrar eldicho atestado, lo cua l , jun to con las de-más irregularidades señal das, es mo ivomás que suficiente para ab r ig ' r la con-vicción de que los encartados son obje •to de un proceso s i - temát i .o , con el finde irrogarles los consiguientes perjuiciosmorales y materiales resultantes de unlargo cautiverio.

Al someter lo expuesto a la considera-ción de V. E. los infrascri tos no quierenformular una petición de f a v o r ni muchomenos de clemencia, puesto que en estecaso no a legar ían para ello, ni siquierapiden justicia, porque la decepción su-frida en otras peticiones les desespera deconsegnirlo; únicamente qule-en señalara V. E. que la fal ta de una justicia rec-tamente administrada ha podido ser lacausa de e-os males sociales que sólo yexclusivamente se persiguen y según loshechos que motivan el p-escnte, docu-mento se castiga en los elementos sindi-calistas.

Lo que quiere, -í, es c mstatar anteV. E. que al igual que en el antiguo ré-gimen y ello sin duda fue sin el conoci-miento de V. E., el abuso del poder enlas autoridadrs subaltern?s continua du-ro e inexor ble ejercicio para los obrerosy solo para los obreros, por el hecho deprofesar determinadas ideas y de signi-ficar; e en ellas.

Reciba V. E. los respetos de cus aten-tos s. s., Ángel Pestaña, Ra fae l Peiró,Adrián Amó, Ángel Avi la , A n d - é s Mo-gal.

Cárcel celular de Barcelona, 4 de Jul iode 1925."

Mentre els obrers, corpresosper la simplicitat dels dog-mes, ens deixem impressio-nar per la faramalla del' abstencionisme polític iabandonem la pròpia autori-tat en mans dels altres es-taments, ens haurem de sots-metre, de grat o per força,a les lleis que els altres ens

imposin.

JUSTICIA SOCIAL 18 de Juliol 1925

Encar "el negoci del'obrer lesionat"

Cal insistir en les campanyes. Damunt JUSTICIA SOCIAL s'han llen-çat idees, s'han presentat problemes que després d'un o dos articless'han deixat abandonats sense cercar-hi solució. Aquest pecat l'hemcomès tots, jo el primer.

I és que nosaltres som homes d'idees, sabeu. Nosaltres tot anantal tranvía, mentres dinem o després de llegir un retal, se'ns acudeixuna idea com ens podria vindré un mal de ventre, o us podrien trepit-jar una durícia o entrar-nos una brossa a l'ull. Ens ve aixís, per ins-piració divina, sens esforç, sens fadiga, fisiológicament. Es una delíciaésser tan féconds. Després de tindré l'idea, sinó tenim mandra, sil'amic que dirigeix el periòdic ens apreta demanant-nos original, om-plim unes quartel-les i allí exposem l'idea o el problema. Idea noble,alta, que inicia una font de cultura i de beneficis per als homes. Pro-blema punyent, terrible, sota quina grapada es convulsionen uns ger-mans cridant de dolor i de ràbia. Despré^ d'haver donat l'article al'amic, d'haver-lo llegit imprès al cap d'uns quants dies per si fa bo-nic, ens quedem tranquils. Hem excrétât fisiológicament la nostraidea, sens dolor, sens perill i ens deixa en un estat d'eufoiia, de sere-nitat, d'esperit i de cos perfecte sens pensar més en el nou camí queiniciàvem o el nou dolor i la nova injustícia que hem descobert.

Confiem que altres vindran que reculliràn aquella idea que hemllençat, i tan llençada, aquell dolor que hem enxampat i en faran motiud'una actuació. I això no està bé. Ens sobra intellectualisme, perònostre intellectualisme es assafranat, quan més passional, gris gairebésempre, impotent sempre. Mai va acompanyat d'una acció continua-da, li manca vibració, si qualque vegada llença un renec és una fla-marada, passa tot seguit, és un atac epileptoide, després et deixasomnolent, avergonyit.

El poble nostre no llegeix. Però, és que se li donen coses per lle-gir? Es que les coses que s'escriuen arriben a interessar-lo? El pobleadora més l'acció que el pensament. Comprèn que el pensament senseuna acció no és una passió, no vibra, és una cosa freda, llefiscosa comun llimac. I ens abandona per que tenim consistència gelatinosa, nosabem portar-li les idees com un tros de vida, com una veritat quefereix i lliberta. Ni tan sols com astúcia tenim la trassa d'embolicarles coses més fondes amb trossos de fullet.

Per que tinc jo de restar tan satisfet després de contar ' les molès-ties i les impertinències de l'obrer lesionat de treball? Per que des-prés d'esmentar les facècies dels asseguradors, tinc de deixar que lescompanyies en cerca d'un migrat estalvi, amoïnin als obrers? Si jo nohagués començat no hi hauria delicte, jo no vinc obligat a saber totsels petits dolors i les petites injustícies que sofreixen els homes, peròun cop iniciada una campanya, per què esperar que altres la recollei-xin? o que per gràcia del meu article les companyies se empenedei-xin i possin uua sucursal a cada botiga? Tot home que sorprèn elsecret d'un dolor o d'una injusticia te de treballar fins anorrear-la.No es humà dir-ho a l'orella d'uns quants lectors i després dissimu-lar per no comprometre's.

Es té d'acabar aquest abús de les companyies de Segurs. No potésser aquesta manca de sentit ètic que significa la instauració delDispensari únic. Si volen estatalviar-se quatre pessetes amb el metge, sivolen transformar una professió l l iure en un assalariat, explotar-lo i elsmetges i el Sindicat de Metges i el Col·legi i les Acadèmies ho deixenfer, no hi ha res que dir, però pretendre que l'obrer que viu al Coll i eique viu al Guinar Jo, i al carrer de Mitja Galta o al de Pékin o al de lesbarraques de can Tunis vagin tots els dies a guarir-se a la Rambla ola plaça d 'UrquinaonH o al carrer de la Primpcesa, això, nosaltresque volem deslliurar a l'obrer i volem que se'l respecti en la sevacondició d'home, no podem permetre-ho. Primer que tot obrer per arecabar llur emancipació té de exigir el respecte i dignitat d'home;

no's desvetllarà la consciència obrera mentres no estiguí ben despertallur consciència humana.

Obrin les companyies un dispensari a cada barriada, paguinmenys, als metges si volen i aquests s'hi conformen o no els paguinres i encara exigeixin uns drets de matricula per a pràctiques, peròno oblidin que la llei d'accidents de treball va donar-se per a protecciódels obrers i no per que ells hi fessin negocis lucratius i posessein rè-tols llampants amb lletres daurades.

Es precís què'ls Sindicats obrers, els que existeixen, es cuidind'esmenar aquesta injustícia i a manca d'ells, les Cooperatives, elsAteneus populars, els Centres on l'obrer predomina, emprenguin unaactuació ferma per a ensenyar an aquests especuladors de la dissortd'altri que llurs milions seran respectabilíssims però que la salut i ladignitat del treballador és encara més respectable que llurs milions.Que aquella xifra seguida de sis o més ceros vol tindré tot el caientd'una cadena, però no ho és; i que si volen fer-la servir com motiudecoratiu poden molt bé fer-ho, però no de dogall.

S'h? d'acabar aquesta professò de tulits i mutil·lats a travers de laciutat a la recerca del metge queen un minut els enllestirà, per que uncavaller, molt ben vestit, li mostra una caixa famolenca. Té d'acabaraquesta impertinència i mal-humor en el tracte. Molt bé que perse-gueixin als maules, fins un servei de detectius podrien montar si notrobessin més còmode i a més bon preu empipar al pròxim i ambl'excusa de uns desvergonyits maltractar a tot treballador que prenmal i no està curat a l'endemà.

A veure si posant-hi el coll tots, jo el prirner> conseguím queaquestes companyies sàpiguen els deures i la dignitat de l'home iàdhuc aprenguin a tenir bona educació.

Cot de Reddi«

fet a «Aquest diantre de saba-tots! » Eren unes paraules enco-miàstiques de «La Campana deGràcia», aparegudes entre lasecció «Repics».

Llavors, dèiem que teniem laesperança que altres periòdicsparlarien d'«Aquest diantre desabatotsl» de Wells publicat enel segon número de les «Edi-cions de JUSTÍCIA SOCIAL»,Efectivament, ben pocs dieshan passat i dos altres periò-dics n'han parlat. Al costat d'unèxit de venda hem obtingut unèxit de crítica; i aquest èxit decrítica és major quan els judicishan aparegut al cap de poctemps de publicar-se l'obra enun pais com Catalunya on devegades la crítica no surt finsal cap de mig any de la publi-cació del llibre.

Aquests dos periòdics quen'han parlat recentment sóndels més importants de casa

1 nostra; «La Revista de Catalu-nya» i «L'Esquella de la To-rratxa».

Veu's-ací el que diu a «LaRevista de Catalunya» el seucrític, el nostre amic DomènecGuansé:

«La producció catalana co-mença a fer goig de debò. Els

Les nostres edicions conti-nuen obtenint, si és possible,més èxit encara. «Aquest dian-tre de sabatotsl» de H.-G. Wells,que formen el segon volum deles «Edicions de JUSTÍCIA SO-CIAL» i es ven al mòdic preude 30 cèntims no obstant laseva elegant presentació, és ad-quirida d'una manera que dónagust. I després diran que a Ca-talunya els llibres no es venenlQuan l'obra és bona, rail

Tots els companys, tots elsobrers en general, tots els intel-lectuals, s'han afanyat a adqui-rir «Aquest diantre de saba-totsl» de Wells, El sol anuncide la publicació despertà graninterès; això explica que l'edicióhagi estat adquirida tan ràpi-dament. Actualment, en quedenben pocs, poquíssims exem-plars.

La crítica i «Aquestdiantre de sabatots»

Fa dos números, a JUSTÍCIASOCIAL reproduírem els únicsmots de comentari que s'havien

darrers llibres publicats i elsque hom anuncia d'imminentpublicació són per enllaminir el ¡més exigent. Augmenten les edi- jtorials i es fan més germanívo- iles i més obertes. A les publica- 'cions periòdiques de «La Novel-la Estrangera» i de «La Novel-la d'Ara», acaben de sumar-sela «Biblioteca Nova» amb unbell programa a desenrotllar, iles petites edicions de JUSTÍCIASOCIAL, la primera de lesquals és «Aquest diantre de sa-batotsl» de Wells, posada enprosa catalana molt clara perj. Roure i Torrent. Es ben dignede lloa aquest esforç dels so-cialistes catalans, ja que una deles cos«s que més manca a lanostra producció intel·lectualsón els llibres d'idees que en-cenguin les nostres lluites so-cials, avui soterrades, d'unesespurnes d'idealisme.»

«L'Esquella de la Torratxa»,en la secció «Paperam» que fir-ma «Alfa», diu:«AQUEST DIANTRE DE SA-

BATOTS , narració socia-lista de H.-G. Wells, traduc-ció de J. Roure i Torrent.

Les «Edicions de JUSTÍCIASOCIAL ha publicat el segonvolum, la importantíssima obrade H.-G. Wells «Aquest diantrede sabatotsl», traduïda ambmolta justesa per En J. Roure iTorrent.

La gran simplicitat d'estil deWells i la seva suggestiva na-rració estan abocades en aques-ta obra amb més art que en capaltra obra del gran novel·lista ipensador anglès. Wells ha vol-gut que aquesta narració, ons'exposa el socialisme i el volinculcar a la gent idealista, esfaci simpàtica tot seguit. I hoha aconseguit plenament. L'elo-gi que de Pobra ha fet AnatoleFrance, dient que és la més cla-ra, senzilla i precisa exposiciódel socialisme, estàben justificat.

«Aquest diantre de sabatotsl»,obra dogmàtica, té una verita-ble forma de narració. Comen-ça dient com ell va fer conei-xença de la gent per les sabatesi per elles distingí les diferèn-cies socials. De les 'diferentesclasses de sabates, en desprènles diferentes classes socials.Diu després com es pot remeiarel mal de les sabates. Exposael socialisme, i acaba recome-nant la seva acceptació i divul-gació.

Es lloable l'obra d? JUSTÍCIASOCIAL d'haver incorporat alcatalà aquesta narració. I ho ésmés perquè l'edició, bellamentpresentada, formant un volumde 60 pàgines, costa noméstrenta cèntims, a fi que puguiestar a l'abast de totes les but-xaques i el fullet es pugui pro-pagar.»

Fulletons de JUSTICIA SOCIALDlsgabte 18 de Juliol 1925

Conferencia d'Emili Saleta i Llorensa *La Flor de Maig*

(Acabament)

A propòsit d'això escolteu elque declarava el Congrés So-cialista Internacional, reunit aParís l'any 1900, vinticinc anysenrera.

«Considerant que el terme«socialisme municipal» no de-signa un aspecte particular desocialisme, sinó simplement l'a-plicació dels principis generalsdel socialisme a una esfera del'activitat política;

Considerant que les reformesque li atanyen no poden ésserposadas com la realització del'Estat col'lectivista, però des-empenyen el seu paper en laesfera d'acció en la qual els so-cialistes poden i deuen emparar-se a fi de preparar i facilitarl'adveniment de l'Estat col'lecti-vista;

Considerant que la municipa-litat pot devenir un excelent la-boratori d'activitat econòmicalocal ensemps que una fortalesapolítica formidable a l'us de lesmajories socialistes locals con-tra la majoria burgesa de l'estatcentral, un cop el partit socia-lista serà prou puixant;

El Congrés declara:Que és un deure de tots els

socialistes, sense, però, des-conèixer la importància d'ideespolítiques més grans, de fercompendre a tots el valor del'activitat municipal, de reconèi-xer en totes les reformes muni-cipals, la importància que elspertoca com embrions de l'Es-tat col'lectivista i d'esforçar-seen municipalitzar els serveis pú-blics tais com els transports ur-bans, l'educació, les fleques,l'assistència pública, els hospi-tals, el proveïment d'aigües, elsbanys i rentadors, la distribucióde força motriu, etc., i fer demanera que aquests serveis de-vinguin serveis models, tan desde el punt de vista de la comu-nitat com del punt de vista delsciutadans que estan al seuservei.

Que els cossos locals que nosiguin prou importants per em-pendre ells sols aquestes refor-mes poden i deuen federar-seamb altres municipis per atan-yer el fi que es proposin.

Que és un deure de tots elssocialistes d'esforçar-se i treba-llar per aquest fi.»

Aquesta interessant declara-ció del Congrés socialista del'any 1900, te un gran valor per-què ha fet reconèixer a tothomi sobretot als enemics del socia-lisme, que z\ socialisme ha si-gut la causa principal d'aquestgran moviment municipalitza-dor que caracteritza el municipimodern a tot Europa i a Amè-rica.

Allò que han fet els socialis-tes dels demés països, tal comvosaltres, companys de «La Florde Maig», heu creat aquesta ad-mirable Cooperativa, podem fer-ho aquí si conseguím deixar deser escèptics divagadors o im-

pulsius temeraris per a ser ho-mes constructius, cimentadorade la societat riova. Podem sen-tir com a productors totes lesasprors, totes les vexacions del'actual règim capitalista, peròpodem sentir al mateix tempsdintre el nostre gran afany dedignificació, tota la dignitat itot l'orgull de ciutadans com lasentien els fills d'Atenes i deRoma.

La ciutat, el municipi, és detots, però es més nostra perquèsom els més i perquè som elsmés forts, perquè som els queproduira i som els què la femmoure i la fem bategar amb elnostre treball. Nosaltres li do-nem el ritme i li donem la vida.

Per això ens cal als obrers,als socialistes anar al Municipi,conquistar a tot arreu on pu-guem el govern municipal. Elsnostres companys de França,de Bèlgica, de Suissa, d'Ale-manya i d'Inglaterra, han rea-litzat des de l'Administració co-munal una mena de programamínim de les aspiracions "nos-tres. A Anglaterra és potser allàon han anat més lluny en quana la producció directa, què s'es-tà assatjant actualment tambéen moltes ciutats alemanyes. La«National Social Verein», llegiafa poc, que ha inclòs en el seuprograma municipal, la munici-palització no sols d'aquelles in-dústries que tendeixen al mono-poli, com transports, il·lumina-ció i aigües, sinó les farmàcies,les caixes d'estalvi i empenyos,la construcció de cases, juntamb un impost sobre la renda.

A França el moviment de con-quista dels municipis s'està des-enrotllant d'una manera alar-mant per els partits burgesos i

la producció directa per partdel Municipi és ja acceptadasense discusió.

I és comprèn bé. Si la ideali-tat del partit es la d'alcançar untipus de societat en la qual laproducció sigui exercida col-lectivament, és evident que elfenomen de les municipalitza-cions deu presentar-se com unaobtenció parcial d'aquest ideal.

Vindrà després, si voleu, laqüestió de si el colectivism e deuser centralitzat en una gran em-presa, l'Estat, o si podria cons-tituir-se amb varies empresespúbliques menors, els Munici-pis. Podrà també sorgir la qües-tió de si totes les indústries mu-nicipals hauran de ser contro-lades per l'Estat, mes qualsevolque pugui ser el resultat d'a-questes qüestions, les munici-palitzacions han de ser consi-derades com actes parcials delprograma socialista perquè sig-nifiquen la colectivització de lesindústries.

El mateixos partits burgesosno s'oposen als serveis munici-palitzats, encara que només si-gui per necessitats fiscals o perla percepció d'impostos indirec-tes. Es dir, miren la municipa-lització com una mera qüestiótributaria. No hi fa res; el seuassentiment i la seva conformi-tat, encara que sigui amb finali-tat distinta, vé a fer més planerel nostre camí. A Italià, acp-llint-se a un progecte de Giolit-ti, ben interessant per cert, mu-nicipalitats constituides per ele-ments feixistes han portat a capalgunes municipalitzacions di-rectes.

Ells no saben que la munici-palització adquireix el signifi-cat de una iniciació cap a la

transformació de la indústriaprivada en propietat colectiva,però es que sembla talment queels nostres principis estiguintan amarats de Ilógica que finsels nostres enemics vinguin apracticar-los i a sancionar-losinconscientment, perquè totamunicipalització representa unaaproximació a l'ideal del colec-tivisme.

Restaria ara parlar de la teo-ria financiera de la municipalit-zació, però això, requeriria pot-ser més d'una i de dugués con-ferencies per que aquest temaés d'una gran complexitat.

El meu obgecte—'que no sé sihauré conseguii—ha estat úni-cament fer ressaltar, posar derelleu el radi d'acció que deuriaabarcnr el Municipi modern queen el nostre pais està encara enun estat d'embrió, com hi estanmoltes i moltes coses.

El municipi modern no ens elcrearà l'Estat, ni ens el crearàl'Estatut Municipal promulgatl'any darrer, obra del Sr. CalvoSotelo. Cal reconèixer que témoltes ventatges sobre la LleiMunicipal vella de l'any 1877 ientre altres precisament la farcuitat que concedeix per a laMunicipalització de serveis, se-guint les corrents modernes.

Però no serà la llei qui crea-rà el Municipi modern, ni quiestablirà les seves funcions so-cials, sinó que hem de ser nos-altres els obrers, nosaltres elsque per les nostres idees detransformació social podem ferdel Municipi la Entitat regula-dora del nostre viure, socialit-zant, humanitzant les seves fun-cions totes.

L'anar als Municipis ademesens servirà de molt per a ins-

ORIENTACIÓAproiitant la calma impo-

sada per les actuals circums-tancies, JUSTICIA SOCIALfaria, segons el nostre Healparer, una obra profitosa ieficient dedicant el major es-pai possible a desenrotllartemes que servissin per aorientar i educar el proleta-riat català. Coneixem, però,les dificultats, que no són,en veritat, petites. I aquestesdificultats no venen pas defora. Les trobem en el sí ma-teix de la nostra comunió.Surgeixen d'entre els nostresmateixos companys, els com-panys socialistes catalans.

Hem observat que quanalgun vell socialista, benorientat, ens ha parlat delsdefectes de les organitza-cions obreres a Catalunya,de l'aparent apoliticisme delproletariat català o dels seuserrors tàctics, no ha mancatun company que tot seguithagi volgut justificar totsaquests errors, inconseqüèn-cies i manca de fermesa enllurs idearis, amb raons étni-niques i racials, i fins s'haafirmat—si demés de senya-lar aquells defectes s'han po-sat com exemple tipus d'or-ganitzacions d'all res paísos—que"això era fer emigrar elpensament i la manera d'és-ser de l'obrer català.

Nosaltres no creiem pasque el sentit comú, que diuenque és el menys comú de totsels sentits, pugui ésser patri-moni dels obrers de, tots elspobles i de totes les races in'hagi d'estar mancat, perraons racials, el nostre pro-letariat.

No, no creiem, no podemcreure, que aquí, a Catalu-nya, sigui impossible, per lanostra manera d'ésser, l'exis-tència d'un partit socialistaseriós i fort. No podem ad-metre que no pugui crear-seá la nostra terra una organit-zació que deixi per a sempremés de banda lo apoteòsicper a fer feina práctica i po-sitiva.

Potser sí que, tot el més,trobaríem una raó històricaper justificar la desorientaciói inconseqüència del proleta-

truir-nos foitament en tots elsproblemes del nostre viure, ensfamiliaritzarà amb les qüestionsfinancières i econòmiques i ambtotes les funcions de governar iafinarem la nostre sensibilitat ila nostra cultura perquè ensdonarem més compte de la nos-tra responsabilitat.

El Municipi modern, com l'Es-tat modern, ha de ser altra cosad'allò que es avui i si nosaltresvolem ser els homes de demà,cal que comencem avui a pen-dre posicions i establir línies iconquistar baluarts. Els muni-cipis són el primers baluarts,els que tenim més a la vora.

Ara en el silenci i en l'abs-tenció de les lluites polítiquesés com millor podem fer exa-men de consciència i fressar elcamí, preparar-nos i capacitar-nos per anar a la conquista dela ciutat, del municipi, per po-sar les nostres ciutats i les nos-tres viles al nivell de les delsdemés països que he anomenati treballar de passada per a laconsecució del nostre ideal mà-xim.

Jo no sé quins seran els resul-tats de la nostra futura inter-venció en les lluites polítiques isobretot en la vida municipal,però sé com sabem tots quinssón els resultats del nostre abs-tencionisme i de la nostra indi-ferència perquè aquests résul-tais els tenim devant del nostresulls.

HE DIT.

Obrers: Sou petits per-què esteu de genolls.

Redreceu-vosl

18 de Juli öl 1925 JUSTICIA SOCIAL

riat de casa nostra. Potser si,que podria atribuir-se, cominiciació d'aquests defectes,al fet de vindré a propagarels principis apolítics, susten-tat» dins la Primera Interna-cional pel grup de Bakunin,un diputat, l'italià Fanelli.

No precisa ésser un obser-vador gaire perspicaç perfer-se càrrec tot seguit queallò de l'apoliticisme és mésaparent que real. Millor dit,no és altra cosa que una ex-cusa per a justificar la indi-ferència envers la seva, depolítica, i moltes vegades untapabruts per a amagar acti-tuts inconfesables. Quantsantipolitics no hem vist, noja emitint el seu sufragi, sinófent i tot d'interventors percandidats burgesos i reaccio-naris? Apolítics en el que esrefereix a la política de clas-se, a la política obrera. Mesno quan es tracta d'aquellapolítica que resumeix, perells i també per nosaltres,totes U:s concupiscències ipodrimers.

No cerqueu tampoc raonsracials per la manca conti-nuada d'un organisme obrersindical. Es que no ban estat gairebé sempre dirigisiels nostres organismes cap-dals per elements que res nohan tingut que veure ambla nostra ètnica ni amb lanostra raça?

Fóra molt interessant i convenient que JUSTICIA SOCl A L esbrinés, sense sordi-na, les causes d'aquets nostres greus mals.

M. fiï A«

Si ets conscient veuràsclarament el carni del teudeure:

Com a home, has d'és-ser socialista.Com a obrer, deus sindi-

carte.

El Treball és anterioral Capital, i independentdel mateix. El Capital éssols el fruit del Treball, imai hauria existit senseell. El Treball és supe-rior al Capital i mereixmolta més consideració.

ABRAHAM LINCOLN

ECOS l COMEHTAR1SDon Alejandro

Els amics del Sr. Lerroux, DonAlejandro, fa temps q¿ie volien ressu-citar les glòries de l'Emperador delParalel. En mig del marasme d'aques-ta hora el senyor Lerroux podia tor-rur a ésser una esperança, la pedrade toc d'un desvetllament popular.

Els amics del senyor Lerronx, l'o-ficinista, el burot, 1 el «matarife» mu-nicipals, enyoradissos d'aquelles en-trades triomfals de l'Emperador aBarcelona d'ara fa setze o disset anys,volien reproduir l'espectacle, però nohan reexit. L'Emperador no conside-ra oportuna l 'hora per a fer un viatgea Barcelona. L'Emperador no vol ve-nir.

Ha sigut una veritable llàstima.Ens hem perdut una ocasió magnífi-ca de contemplar un espectacle ana-crònic que ens haur ia rejovenit.

En els dies que correm poguerveure passar per les Rambles una co-rrua de «jóvenes bárbaros» mes omenys empleats i agrails al costatd'unes «damas rojas» mes o menysautèntiques dirigits tots per unsquants ex regidors del nostre sofertMunicipi, andalusos, aragonesos, ga-llegs i principalment valencians, (Va-lencià ha fornit Barcelona de regidorsi canonges amb el resultat prou co-negut) representava tota aquesta com-parseria, una atracció divertidíssima.

Sembla mentida que hi hagi enca-ra gent que estigui tant de broma. Itot perquè? En Lerroux ha fet algunmiracle? Evidentment no. Però algúdiu que es pel miracle que vinata.En Lerroux es veu que sempre seràun l l i r i inmarcessible. Fins quan si-gui mort hi hauran guilláis que creu-ran en la seva resurrecció. Almenysho faran córrer

De totes maneres per aquesta ve-gada l'oficinista, «I burot i el «mata-rife» municipals t totes les veitalsguardadores de les essències radicals •poden estar t r anqu i l e s 1 tornarse'n alllit, que és la Lluna.

La televisió i els seus perillsDesprés de la radiotelefonia sem-

bla que la televisió, invent per a tra-metre les imatges a distància, s im-possarà aviat.

S'han efectuat un seguit d'expe-riències amb un èxit una mica l'regu-lar, no obstant les que a portat a ter-me M. Jenkins dels Estats Units, fancreure que la televisió aviat serà unfet.

Un aparell de recepció amb la se-va corresponent antena i un conjuntde dispositius especials ens perme-trà de veure de casa estant una ses-sió de cinema, uns ballets russos delLiceu, una ba l la r ina en l'escenari

d'un music-hall , una reunió % l'airell iure, etc. Excelent, magnífic. Japodem començar. Visca la ciència.

Però, no hi pot haver goig com-plert. El progrés te els seus aventi-ges i els seus inconvenients. La ma-quinària moderna que sovint ens fala vida agradable, algunes vegadesfa tiretes de la nostra pell.

Per radiotelefonia s'ha demostratque si a distància es poden sentirveus fines 1 boniques, i concerts iconferències si més no tolerables,també es possible que en algun cas,no sigui aixls. Malgrat totes les prescripcions i reglaments, el subjecteemisor pot ésser que sigui un des-vergonyit que II passi pel cap de dirquatre Insults dels més pelats a totsels mils 1 mils ciutadans honrats qjerasquen la galena sense fer mal aningú. La Jelefonia ho trasmet tot.Que passa en ocasions aixfs, que al-guna vegada s'han donat. 11 ciuta-dà receptor no pot tornar-s'hi i no litoca mes remei que despenjar l'ante-na o amagar les criatures.

Doncs la televisió, ir vent mai proualabat, pot amargar la nostra existèn-cia en major proporció que IH radio-telefonia.

Imagineu-vos que el senyor Ca-nons i el senyor Bofarull amb les se-ves respectives mullers i filles es tro-ben reunits en una saleta d'aquellesquï en diuen de confiança, conttm-plant una sessió del nou espectacle.En una tela t lvan ta més o menys in-terior i domèstica s'hi van projectantun seguit d'imatges trameses desdeParis, de Londres o de la Plaça deCatalunya. Ara un drama, desprésuna pelictila còmica, segueix un se-nyor que fa jocs de rnans, un part i tüe fût-bol , etc. Fins aquí tot va bé.El senyor Bofarull, el senyor Canonsi les respectives famílies estan satis-fetes.

Però tot d'un plegat l'espectaclecanvia. Surt el desvergonylt d 'unaestació emissora clandestina i pel seuúnic voler, a la saleta de confiança decal senyor Canons comença un es-pectailí d'aquells que en diuen pri-vats, i per a persones majors. Da-m u n t la tela honrada comencen unesescenes picants i verdes Una senyo-ra en camisa i un senyor que es treu'l 'americana, després

Enceneu els llu »s, trèieu l'antena.Correu que la moral perilla, diria elsenyor Canons. Nenes a dormir, fa-ria el senyor Bofurall.

Es escandalós, és indecent excla-marien els pares de famil ia i la reuniós'acabaria malaint la ciència 1 el pro-grés. Després el senyor Canorr, comque es tan gelós de les seves fillescom expeditiu amb les dones dels al-tres, procuraria trob<ir-se sol a la sa-leta de confiança i d i ss imuladamentmuntar ia l'entena, per tal d'examinar

amb detenció el curiós invent deM. Jenkins dels Estats Units, i tornara-veure a la senyora en camisa.

De totes maneres cal convenir quela televisió pot tenir les seves desvia-cions.

La cultura I la delinqüènciaDiuen que la c u l t u r a evita la de-

1 tinqueada. Qualsevol s'ho creu. Ve-geu quina noticia.

A Toledo els lladres s'han empor-tat tou els llibres d'una biblioteca.

Ja em direu si això no vol dir que, aquests lladres no tenien moltes ga-[ nés de l legirj 'Ara que els que guardaven la bi; blloteca ben segur que en tenien,,molt poques.

Tan mateix uns o altres s'han d'a-profitar dels llibres.

Un altra conferenciaEl senyor Josep M.a de Junoy ha

donat una conferència a l 'Ateneu.Una altra conferència.

«Orient? Occident? Catalunya».i Aixls la conferencia acabà,j Decididament el nostre pais és laj cosa més ben trobada del món i eli senyor Junoy es un dels homes més

ben trobats del nostre puis.j Això es l'ou de Colomb.• Tenia raó el senyor Bofarull quini deia que aquestes conferències eren

tan dignes de passar a la posteritatcom les mateixes conferencies deSant Vicens de Paul , que són lesmés acreditades que existeixen.

En Borràsi En Pol de <La Veu>

L'Enr ic Borràs ha a r r iba t d'Amèri-ca carregat de maletes I de llorers,com sempre.

Encara no havia baixat del trenque ja rebia proposicions per a ferteatre català. En Pol de «La Veu»vol contractar-lo. Diu que vol fer anàgran temporada, arnb una companyiamonstrua.

Als de «La Veu» sempre els hi haagradat les coses monstruoses. Re-cordeu allò de victoria monstrua,apet monstruo de germanor, etc.

De totes maneres En Pol empre-sari ens sembla que la pifiará. En Polés home d'eleccions 1 res més. Quann'hi h av i a ell sempre guanyava . Finsquan perdia amb números us demos-trava que havia guanyat . Es el seufort.

Sortint de les eleccions En Pol éshome a l'aigua. Fa també poesies 1es Mestre en Gay Saber, però com apoeta a «La Veu» només el toleren.Coneixem una senyora vídua de lesclasses passives del pais -que tambén'hi han; a'menys a Girona,- que fauns versos com els d'en Pol. L'únicadiferència que hi ha és que fins aras'ha pogut evitar que aquesta boriasenyora publiqués res de la sevaabundant i elegiaca producció.

De totes maneres si En Borràs es-trena una obra a'En Pol nosaltres nohi faltarem. Hi anirem amb la mateix«il · lusió—ara tot són il lusions queaniríem a les urnes, 1 recordarem

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALS'ha posat ja a la venda a totarreu ei SEGON NÚMERO de les

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALPublica sencera la gran obra de H.-G. Wells,apareguda en diversos fulletons d'aquest hebdo-madari, traduïda pel company J. Roure i Torrent,

Aquest diantre de sabatots!L'interès amb que han estat seguits els fulletons,augura un veritable èxit del segon nùmero de les

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALque forma un fullet de 54 pàgines de text, í'/n-prés en paper verjurat. Només costa 30 cents.

Feu tot seguit les comandes.Companyl Propagueu l'obra de H. G. WELLS

Aquest diantre de sabatots!

aquelles proclames tan enyorades:«Voteu tots com un sol home». «Elbon elector vota dematí». Y aplaudi-rem com si fos un èxit.

Heus aquí un gran home

Ho hem de dir referint-nos a l'en-ginyer Josep Serrat Bonastre, inven-tor d'un nou sistemi de locomotoresque construeix «La Terrestre I Marí-tima» de la nostra ciutat .

La gent que hi entén diu que elsenyor Serrat es un deis primers tèc-nics d'Europa en la seva materie.

Nosaltres sabem també que ós unhome senzill 1 bo, que amb un g randesinterés i amb una tenacitat d'ipós-tol el trobareu cada vespre al Poli-técnicum dir igint gairebé de franc,un curs d'aprenents de mecànic, comabans l'havía dirigit a l'Escola delTreball, i que hagué d'obandonar enci'rcunstancies prou conegudes.

Si l 'extmplaritat dels homes coml'enginyer Serrat no ens emociona ésque tenim la pell molt dura.

La nostra premsa que tan s'ha es-forçat per a donar fama a clnccentspetits poetes pairals pel sol fet decantar «la papellona damunt l'herbei»en versos tot just correctes, ha fotmolt poc per a donar la nomenadaque es mereixen a molts homes queencara que no són del camp literari •honoren el pals d'jna manera extraorJinària.

Hem estat Injustos. L'enginyer Se-rrat i Bonastre ademes de coneguth a u r i a d'ésser popular , com enginyeri com a home. En una altra terraamb el seu nom tots els ciutadans sen'omplírien la boca i estarien mésque satisfets de poguer-lo saludarquan passei pel carrer.

La Plaça de Catalunya

Quan encara s'havia de reformartot-hom deia: llàtlma de plaça ambaquets edificis Un magnífics i aques-ta urbanització tan primària 1 lletja.Ara que hi han quatre pedres quesenyalan un intent de nova urbani t -zació la gent diu: aquets edificis sempré ens faran quedar maUment. Par-t icularment tot el costat del teatre El-dorado té unes façanes que semblende subu'bl

NO h'i fa res. Tot ttí remei. Quan elprojecte Nebot sigui acabat d'aquícinc anys farem nous els edificis.Després com que el projecte no ensagradarà el canviarem, després siconvé tornarem a canviar els edificis.El cas es renovar-se cont inuamentper tal de que Barcelona pugui tenirsempre els carrers plens de pedres,de sorra i de fustam, i les cases ¿ambles bastides aixecades i els ciutadansd i s f r u t a n t d'aquesta boira de pols quetan ens agrada resp i ra r , i que qualse-vol diria que en v i v i m .

Fulletons de JUSTICIA. SOCIALDlisabte 18 de Juliol 1925

H. G. WEU.S

Espí út la Duta Uniual(Fragments i resum)

Per C. ROFES

Del Capitol 11

El testimoni de les roques/. Els primera sers vius.—2. Quina

es l'edat dei món?'

1 ,No sabem com començà la \

vida sobre la terra. Els bió-lecs, es dir els qui estudienla vida, estan d'acord en re-conèixer que la vida comen-çà quan el sol era més ar-dent; els dies i les nits méscurtes, perquè la terra roda-va més depressa; les mareesarrossegaven platjes f'ume-jants d'arena i de fang i l'at-mósfera carregada de núvolsi escena de tempestes enfos-quia el ce'. La terra conmo-guda per forces volcàniquesi rentada per freqüents ai- iguats era estèrils i sens ve- jgetació. Els r iusi els torrents !tumultuosos s'enduien cap al jmar grans masses de sedi- lments (solatges), fangs quemés tard s'endurien per for-mar piçarres o argiles, i are ,nés què's convertien en grés. ,

En els dipòsits més anticsno s'hi descubreix, rastre de

vida. Es probable que lesprimeres formes de la vidafossin petites i toves i no dei-xessin senyal. Fins què'ls sersvius tingueren esquelets, clos-ques, petxines o altres partsdures no deixaren rastre des-prés de llur mort. Aquestssuministren ja materials fòs-sils per l'estudi.

Els llibres de geologia con-tenen principalment la des-cripció dels fòssils que s'handescobert en les roques i l'or-dre de successió de cada ca-pa de terreny. Les roquesmés antigues se formarienabans de que el mar existís;allavors la terra era massacalenta: tota l'aigua que araforma els mars era vapor ba-rrejat amb l'aire. En aquestaatmósfera de vapor el mónse solidificà poc a poc, i apa-regueren les primeres roques,com una crosta que recubreixun liquid roent, com la lavadel volcans quan es refreda.El nom de gneis se dona aun vast sistema de roquesquè's constituí al final d'a-questa edat.

Acabat d'una llarga sèriede segles, el vapor de l'at-móstera començà també acondensar-se, i a caure to-rrencialment sobre la terra,enlliscant en rius d'aigua bu-llenta sobre els primers ro-quers i omplint els primersclots per formar els oceans,els llacs i els pantans. Aquets

! torrents que passaven sobrej les roques arrossegaven pols

i partícules que estratificades(en capes) formaren els p,i-mers terrenys sedimentaris.

' Aquests foren comprimits enles depresions i en certs llocsrecuberts per altres terres se-cundaries. Trobem encara,aquestes primeres roques se-dimentaries que emergeixende la terra aquí i allà; indretsa on cap altres roques leshan cobert mai, llocs a onhan quedat nues* després desegles, mercès al desgat deles roques que les topaven.Cap senyal evident de vidaguarden. Però com sigui queen algunes d'aquestes roquess'hi troba un carbó, nomenatgrafit (llapis plom) i que al-guns naturalistes afirmen queno's pot produir fora de l'acció dels sers vius, certs geó-lecs han anomenat archeo-zoiques (de vida primitiva).

Cobreixen aquestes roquesazoiques (sense vida) o ar-cheozoiques altres, antiquísi-mes també i molt alterades,però que conserven rastresde vida: Vestigis de plantesnomenades algues i petjadeso motllures com si fossin dei-xades per cucs en mig delfang de les platjes. Se trobentambé esquelets de criaturesmicroscòpiques que porten elnom de radiolaris. Damuntja d'aquestes roques apareixuna tercera série que revela

gran nombre i varietat demarques de sers vius: petxi-

! nes, cucs, algues i multitute de peixos, roques que els! geólecs designen amb la pa-' raula paleozoiqu.es (o de vida

antiga). Aquest període foumolt llarg per les mostresd'evolució de diferents ani-mals i plantes.

Tot i amb això la vida no'smanifesta allavors en formaque frapi nostra imaginació.No hi havia cap bèstia quecorres, volés o nades ràpidament o amb elegància almenys. Durant el centenarde milions d'anys que cons-titueixen la primera fase dela era paleozoica els marscontenien la vida; la terra eraprobablement estèril;cap sen-yal de vida terrestre trobem.Tots els sers que vivien enaquesta època passaven sotaISigua la major part o la to-talitat de sa vida.

Entre la formació d'aques-tes roques i nostra èpocas'intercala una successió depériodes representats per ca-pes de roques sedimentat ies.Per damunt de les roques pa-léozoiques se troben les me-sozoiques (vida de l'edat mit-jana de la terra) què's fotma-ren tal volta en altre cente-nar de milions d'anys, riques

\ en fòssils; contenint un loti prodigiós d'ossamentes de

rèptils gegants (com els dracsmitològics. Per damunt en-

cara si troben les roques cia-nozoiques (o de vida recent),tercer gran volum de la his-toria de la vida no acabat en-cara, en que l'arena i el llottransportats ahir pels rius capa la mar contenen petxines icadàvers que seran els fòssilsde demà.

Aquestes senyals, i fòssilsrevelats per les roques, i lesmateixes roques constitueixennostres primeis documentshistories. En aquest registre,arribem a constituir lenta-ment i peça per peça la historia dels origens de. la vidai la de l'origen de nostra prò-pia vida, de la que fa centanys no se'n tenia cap idea.Els fòssils eren coneguts jadels grecs, 6 segles abans deJ. C. a Alexandria Erastóte-nes i altres filósops discutienja llur naturalesa en el IIIer

segle abans deia no-tra era;Estrabon en sa Geografia(14-37 després de J. C.) par-la d'ells, lo mateix fan elsescriptors alarbs, però fins aLeonar de Vinci en el segleXVI* no se sospità la signifi-cació real dels mateixos.

¡ La determinació de l'edat!' de les roques és dificultosa,| però tots els geólecs i astro-I noms están ' d'acord en que

les edats geològiques sonmolt llargues. Les més anti-gues se fan allunyar des de25.000.000 a 1.600.000.000d'anys. Més se calcula també

' que des del desprendímentde la terra de la nebulosa so-lar fins a la formació d'aques-tes roques havia ja passatigual temps.

Semblarà això al lector unràpid preludi de la Historia,però la Historia ens¡ semblamés llarga pels detalls què'nsinteressen. Repetim altra ve-

: gada que el temps en que lai terra rodà com massa ígnea i

sense vida es igual al queallotjà els animals inferiors.

No tan sols l'espai en quehi ha els astres es buid en samajor part si que també elTemps ho és respecte la vi-d.a de l'Humanitat. La vidasembla una espurna en migd'inmensitats desertes.

i

Els nostres kQtorsno han cf estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hihan albiradores dificultats insuperables.

Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL ila dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

JUSTICIA SOCIAL 18 de Juliol 1925

Sha publicat

llibre de poesies de

EMILI SALETA i LLORENSamb un pròleg de f

IGNACI IGLESIAS... «A l'Ombra del Camí» col·loca al seuantor en un Hoc distingit entre l'estoldl l'rica de let nov« promocions que

sóo glòria de Catalunya.

Edició paper de fil ornada amb boixos

5 ptes.

Ei ren a to!« In llibreries

U n i ó G r à f i c oAquesta institució, genuï-nament obrera, és un ex-periment viu d'emancipa-ció social i econòmica. Tédret, doncs, a la solidari-tat de les entitats similarsi a l'ajut de tots els homes

progressius.

Treballs d'Impremta di tota menaCarlo Granados, 38, interior

BARCELONA

Eli iiitin Un ió bairollai w ansi it-ilo le lili Ula «tal inñat DUI la

ii

Obrers del campiLlegiu, i propagueu

"LA TERRASETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DB RA-BASAIRBS DB CATALUNYA»

St publica cada distaiti. 15 Cit.

îiM I Stoni:W: [afáiíi, 12,1."BA&OELONA

Portaveu de la Federado de Coo-perativa de Catalunya

Articles doctrinals sobrecooperació: El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Suscripció anyal: 4 ptes.Wacdé I umiiindà:

lmn,11M!.-tiitit

Company: Si sentiu les in-quietuds que dignifiquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català

Treballador!Signe« digne de la teva condi-

ció bananalCom a home, t'has de sentir

datada i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

societat millor.Com a productor, t'has d'a-

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-mans.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de la premsa socia-

lista i obrerista?

D'acord!Company Clvera 1 Sormanl: D'a-

cord amb el vostre article «D> aple-guem 1« bandera de la sincerat»

I si una vegada vaig aixecar-me —des d'aquestes mateixes planes—acoiiibalre un article vostre, avui notinc Cip Inconvenient en estrenyeusefusivament la mà pel vostre sincerescrit, que, gràcies a aquesta sinceri-tat desfent errors i indignes trapace-rles ens dona Id raó als qui no com-breguem en el camp de l'ideologiacristiana. Ari glossaré els principalspunts del vostre article, que mereixésser reproduit en totes les fullesobreres, siguin del caire que vulguin.

L'article del company Cive'a I Sor-m a n f , comença parlant del «Congrésde la Bona Premsa» - nosaltres perta-nyem a la dolenta—que va celebrar-se H Toledo l'any passat. Resultà quel'efkàcia d'aquest Congrès va essernegativa, però els assistents varenempenyar-se en fer veure que fou untriomf, (encara que en l'intimitat con-fessaven* que el Congrés havia estatun fracàs) i la veu del company Ci-vera fou la «únka veu discordant»que no volent mentir, va confessar elveri table resultat del Congrès de laBona Premsa. Ara es troben que «hapassat un any I persisteixen tots elsdefectes.»

Amb to enèrgic, escriu després ai-xí: «Vejeu les conseqüències de l'eu-femisme? No seria preferible que elsescriptors catòlics tinguéssim la va-lentia de dir la veritat, calgui quicaigui?» I és clar que si que seriapreferiblel Quin dubte hi ha? La ve-r i t a t , sempre té d'estar per damuntde tot. I d'aquesta manera cont inua —després de dir que ell «primer trosse-ja rà la ploma abans de dir una false-tat» —: Ah! si en les nostres campa-nyes M hagués més sinceritat, noens trobaríem tan a l l u n y a t s del po-ble!» Jo per la meva banda, companyClvera, sempre he cregut, i veig quevos em doneu raó, que en les cam-panyes fetes per la premsa catòlicano hi ha sinceritat...

«Quantes patunu hi ha entre nos-altres que les tolerem perquè ens po-den a j u d a r econòmicament!» D'acord,home, d'acord. «Qciants panxacon-tents passen per grans homes perquèhan aconseguit amuntegar ifqueses!»I t an t i

«Preferiria mil voltes que fóssimben pobres (això nosaltres no podemdir-ho) però amb \'esperit ben lliureque no pas viure supeditats als con-vencionalismes socials qus ens hanfet tant de mall» Veu, també' tenimla sort de no poder-ho dir això. Estan t burgès el no poder tenir «l'es-perit beu lliure» perquè heu de «viu-re supeditats a convencionalismes»!..

Ve després aquest f ragment: «Sem-pre he trobit ridícol el catolicismeencartronat i rigit d'aquests senyorsque creuen que la Religió és fora deperi l l , perquè es reuneixen en unasala I fan junta i en les grans solem-nitats visiten e! Prelat vestits de ne-gre com si haguessin d'assistir a unsfunera l s de p r imera classe. Aquestssenyors elegants que v iuen plàcida-ment ignorant els dolors del poble,creuen que el catolicisme és ur.a me-na d 'uniforme l l ampan t que dónabon to. La Kellgió és de vegadesuna cobertera política. Defensant-las'obtenen càrrecs, honors i vanitats.I que n'ha fet de mal aquest catoli-cisme que fa olor de naftal ina.» Aixòés cantar les veritats! Qui ho haviade dir Sr. Rucabado que la religió fos«una cobertera política» i que «de-fensant-la s'obtinguessin càrrecs, ho-nors i vanitats»!!

Venen després uns fragments depura literatura i l 'única cosa quem'estranya és que digui que l'Esgle-sla «no necessita puntals» i «que téprou vigoria per caminar a m b les se-ves pròpies forces». Llavors, com-pany Civera, a què obeeix aquell in-terès en dir que l'Estat és el sosteni-ment de l'Església, no volguent-se'nsepar. r per a recobrar la llibertatd'acció que no tenen moltes vegades*Jo penso que tenia raó Herriot, quanfeia dues cl .ssificacions de la religió:la de les catacumbes i la de la banca...

Ara em toca reproduir aquest frag-ment enternldor: «Fent brlllejar enles nostres mans l'espasa de la sin-ceritat , s'esvairien moltes fantasmes.Hem de sentir en la nostra carn ladolor dels nostres germans. Encaraque sojornem en un món on el cel éssempre blau, no hem d'oblidar quesón molts els que sofreixen I que

potser no sofrlrlen si a la terra no ht jhagués tant d'egoisme. Quan sóc alcim d'uní muntanya I veig la ciutatestesa als meus peus, no atrau elmeu esguard la cúpula del palausumptuós, sinó les cabanes dels hu-mils. Quanta misèria i quants sofri-ments! I quina pena fan els que ambel seu esforç no es poden pastar elnostre pa de cada dia! Per què hemde deixar morir de fam aquesta gentdesvalguda que viuen allunyats del •t r aü t de la ciutat, com si fossin In-fectes desferres?» Totes aquestes mi-sèries, company Civera, són les na-fres de la societat católico-capitalista,i no desapareixeran—perquè són f rui td'ella—fins que estigui implantat elrègim igualitari de socialització déte ,bens I l'home visqui en comunltít ,treballant tots per tots.

Parla altre cop el company Civera:«Sempre he cregut que el pobles'allunya de nosaltres perquè no hemsabut alleugerir els sens dolors. Femcari ta t , però h u m i l i a n t als pobres. Elseu millorament econòmic el deuen *les organitzacions obreres». Si, se-nyors catòlics, si. A les organitza-cions obreres no católicas es deuentots els avenços que ha fet l'obrerisme arreu del món. Quan podran pre-sentar els mesquins centres obrers debarriada, anomenats catòlics, la bri-llant fu l l a de guanys que tant en l'or-dre moral com en l'econòmic han ob-tingut les grans organitzacions obre-res nacionals i internacionals? I, acontinuació, l'articulista de «Cata-l u n y a Social» ens diu: «Generalmentels patrons no han sabut donar resespontàniament».

Desprès d'un fragment en el qualjustif ica l'actuació de violència, do-nant la culpa a l'egoisme patronal,pregunta: «La vaga tindria estat legalen tots els pobles moderns, si l'ex-perlèncu no hagués ensenyat alsobrers que cal lluitar, àdhuc per ob-tenir les reivindicacions basades enla raó i la justicia?» Plau me, ara, apropòsit d'aquesta opinió tant encer-tada del company Clvera, comentarunes paraules del gran Rucabado, enuna l le t ra adreçada al Comitè Execu-tiu de la Federació de Dependents deCata lunya el dia 5 de maig de 1923devant la tamença que s'acordés unavaga d'empleats de comerç «si Déum'a juda no m'adheriré mal ni degrat ni per força s cap vaga (ni percausa injusta ni per causa justa) de-cretada per la Federació ni pel Cen-tre (ni per cap sindicat»). Decisió laqual raonava fonamentat en què«la vaga és un mal enorme i que elfaria jo envers mi mateix I envers elsaltres obrers i dependents si em pres-tés a augmentar amb la meva adhe-sió, personal o moral, fos voluntàriao f irçada, la seva sinistra eficàcia».Veus aquí, lector, dos criteris benoposats sobre la vaga que sustentenhomes del mateix camp, Mentres elcompany Civera assenyala l'eficàciade la vaga ja que cal l luitar «àdhucper obtenir les reivindicacions basa-des en la raó i la justicia», i diu des-prés: «Avui els obrers s'organitzen 1declaren la vaga als patrons perquèsahen que l'egoisme és el concellerde la majoria dels homes de negoci ique isolats no tindrien cap força. Femdesaparèixer les .causes (els burge-sos) 1 desapareixeran els efectes» I encanvi el Sr. Rucabado ens confessaque «ni.per causa justa», «ni de gratni per força» no s'adherirà mai a capvaga. Ja veieu companys obrers, l'o-pinió del lider dels catòlics! Diu que«la vaga es un mal enorme»—«enca-ra que sigui per una causa justa» -e! company Civera reconeix que ésgràcies a la vaga que s'han obtingutmoltes de les reivindicacions obreres.No cal dir, que entre les dues opi-nions, voto per la del company Ci-vera que és la més lògica i h u m a n a .

I diu encara el company Civeraque l'actuació dels catòlics en el campsocial està plena'd'errors, que si s'enfes una revisió, hau r i en d'expressar-se amb molta cruesa, i f inalment:«Hem exclamat: Que vinguin ambnosaltres els obrers, però els hemvolgut de cartró. Els més mansoishan estat els més estimats i preferits.Per a sostenir les entitats obreres, nohem demanat l'es'orç del poble, sinól 'auxil i dels homes rics. I aquests hanacudit a la nostra crida per a podertenir una intervenció en les organit-zacions obreres». Que m'en dieucompanys, de la veracitat d'aquestpatètic fragment? Amb aquestes pa-raules queda sintetitzat el que sónles organit?acions católico obreres,t»l com les vol el Sr. Rucabado.

Després de tot això, torno altra

vegada a extrenyer la ma del com-pany J. Clvera i Sormanl i el felicitocordialment pel seu brillant articleque tanta de llum pot donar.

Jordi Arqué.Barcelona 4 juliol 1925.

No servirem cap sus-cripció que no vinguiacompanyada del seuimport.

"laAquesta cooperativa ha obert

el seu prhnerdespatx al carrerde Ramón i Cajal, 75, Gràcia.

Desitgem esplèndit pervíndreals nostres companys i recoma-nem a tots els amics de la ba-rriada que siguin consumidorsd'aquesta entitat mutualista elsbeneficis de la qual seran des-tinats a obres de cultura i a lapropaganda de les nostresidees.

La correspondència d'administració

de JUSTÍCIA SOCIAL, (girs, recia-macions, canvis d'adreça), per que nosufreixi cap retard, preguem es diri-geixi a Marçal Badia, Crea Vermella, 23, REUS.

Noves i documentsPRÒXIMS CONGRESSOS

Del 25 de Juliol al 8 d'Agost a El-seneur, t indrà lloc la quinta reunióde «l'Escola Cooperativa Internacio-nal d'Istiu.

Del 27 al 31 del mateix mes, el«Congrés Internacional del ServeiSocial» es reunirà a Paris.

Del 1 al 14 d'Agost a Heildelber hihaurà la «Conferencia PedagògicaInternacional».

Del 4 al 12 del mateix, ta «Confe-rencia de Socorros als Estudiants Eu-ropeus», tindrà lloc a Ginebra.

A Copenhague del 15 al 21 d'A-gost hi haurà la «Conferencia anyalde la Confederació Internacional d'Es-tudiants».

Del 15 al 22 d'Agost t indrà lloc aParis el «Congres de l 'InternacionalObrera Socialista».

A Zurich del 27 al 20 del mateixmes, hi haurà el «Consell de la Fe-deració Internacional de Dependentsde Comerç Oficines i Tècnics».

Del 24 al 28 d'Agost tindrà lloc aGinebra el «Primer Congrés Gene-ral per a la Protecció de l 'Infància».

A Copenhague del 20 al 29 de Se-tembre hi haurà el «Congrés de laFederació Internacional dels Obrersde l'Alimentació».

I per últim del 25 al 27 del mateixtindrà lloc a Paris el «Congrés del'Unió Internacional dels Treballa-dors del Cuiro.

La pau universal I els edu-. cadors.Els inspectors de 1." ensenyança i

mestres pensionais per.la Jun ta peral'Ampliació d'Estudis d'Espanya hanvisitat a Ginebra el Secretari de laSocietat de Nacions. Diu l lu r cronistaRoselló que els educadors se conven-ceren entre altres coses «de l ' inmen-sa participació que en el triomf de lapau mondial put correspondre a l'Es-cola i al mestre»

«Tot el món està d'acord en quetenim de començar per portar a capel desarmament moral de la Humani-tat S'ha d'espurgar la ensenyan-ça nacional de tot allò que puguicontribuir a fomentar l'odi contra elsdemés països. Corprèn, verdadera-ment, llegir alguns textes de historiai trobar conceptes despreciatìus o

amarats de passió pels qui en un mo-ment circunstancial foren consideratscom enemics.

»,.... seria difícil trobar un paísque pugui enorgulllrse de que en soscentres d'ensenyament, s'expliqui laHistoria d'una manera objectiva isens prejudicis.

»La Escola deu realitzar encara al-tra missió:... inculcar en el cervell ien el cor dels nois, ciutadans dedemà, U creencia en la possibilitat dela pau. Kes hi ha tan perillós I cruelcom deixar que el nen i el jove tan-quin el llibre de Hi toria amb U im-prestò pessimista de que ronlinuaràhavent-hi guerres».

Tot això es credo socialista què'sva imposant a les noves generacions.

Els interesso« de classe enla nacionalització Industrial.

Amb aquest títol Olarlaga publicaen «El Sol» del dia 9 un article, enel que sosté que la nacionalització deferro-carrils a Alemania, Estats Units,Ital ià i Àustr ia i la de les mines decarbó a Anglaterra produí un caoseconòmic, per què's posava devega-des la industria a mans de tècnicsfracassats que s'havian amparat enles capelletes polítiques i en primerlloc perquè se troba molt retrassadalaformacio.de la conciencia socialper servir de motor altruiste de lesorganitzacions Industrials de caràc-ter públic.

El capitalisme tot i ésser faltat d'i-deals i amb aridesa moral se rehabi-lità un xic «no ja com un sistema deproducció anàrqu ic 1 d'explotaciód'home per l 'home, sinó com el sis-tema que havia desenvolupat tota lacivilització industrial moderna sobreuna base u'ingenioses audàcies, delaborioses persistències i de mani-festos perills».

Cal doncs què'ls homes que em-prenguin una industria nacional pos-seeixin Vestímul altruiste i les qua-litats entreprenedores què'ls capita-listes màxims han posseit. Devemevitar en ets ensatjos socialistes lamanca de responsabilitat ! eficiènciai menys que la organització comer-cial i d'Indústries caiguin en mans deburòcrates.

¡Cal estudiar i consagrarse al mon!

AIS COmpanyS queexpontamamentens ajuden amb llur col·laboració, hem de pregar-losvulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a. facilitar lanostra tasca procurin:

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.°" Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb la major claretat i con-

cissió possibles, i4.' Escriure en quartel·les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

"Company!"per Màxim, ooríi

P B B U : 10 c è n t i m s

Demaneu aquest Interessant fullet al'administració de JUSTICIA SOCIAL

Si hom es diu lliberal, iper justificar-ho, obralliberalment però senseposar-hi el cor, es troba-rà en una posició tanmesquina que la seva vi-da no podrá cumplir resd'excelent. Inútil hauràsigut la seva naixensa, i

inútil la seva mort.D<?1 TRIPJTAKA X1NESC

(ÍU/tíCÍAgfOCkÜ

SETMANARI SOCIALISTA2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ:

to úe Guardia, U, pral. - BMELOIIiADMINISTRACIÓ:

MaftíalBaÉ.Creüïerinella, 23.-IEDSREDACTORS i COL·LABORADORS.

Gabriel Alomar - Serra i MoretJosep Coraaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - Cristò-for de Domènec - |. Carner -Ri-balta - ]. Llorens 1 ArtigasDr. E. Mira - J. de C. Serra Ràfol»Dr. Joaquim Xlrau - Francesc X.Casals - "Apa, - Rossend LiâtesDr. Muntanya • Francesc Vilado-mat - Sara Llorens - Manuel Galés«Gáldrfc» • Màrius Vidal - FerranCuito - B. Farré - Josep Ricart iSala - Manuel Escorra - Dr. J. Es-tadella Arno - J. ^Recasens I Mer-cadé - Rafael Campalans - Fran-cesc Gandia - Dr. losep Amorós

, Emili Saleta - "Shum. - F. Cafla-das - losep M.' de Sucre -1. Rou-re I Torrent - Manuel Alcantara IGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Guinart - Puig Pu-jades • Joan Fronjosà - BalaguéBaró - R. Ràfols Camí - JaumeCardas - J. Duran 1 Guardia - Joan

Forment.

REDACTORS-CORRESPONSALSAlberi Schneeberger - Rafael Ra-

mis, FrançaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené Lyr.—BèlgicaRoberto Marvasl.—ItàliaDr. Andrés Ovejero.—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'50 pies. - Mig any. 4'50 pies.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, 575 pies. -fUn any, 10'» pits.

JUSTICIA SOCIAL és T únic periòdicsocialista aue es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-Hlpersonalment a la redacció o al'administració, o bé trametentFfmport de T abonament a /'«*»/-nistrador, amb segells de correa,

gir postal, etc.

L'iniquitat econòmica ésla més irritant, però no laúnica iniquitat social ques'ha de combatre. Pertan, el Socialisme deu a-tacar tots els mals socialsi morals, i posar fi, nosols a l'explotació del'home per l'home, a to-tes les apreciacions i ini-quitats religioses, fami-liars i polítiques, sinótambé a tots els egoismes,a totes les dureses moles-tes i, en conseqüència atots els sofriments evita-

bles.BENET MALÓN

Preguem als nostressuscriptors per trimes-tres »e serveixin reno-var llur suscripció.

TIP. JUSTÍCIA SOCIAL - REUS