setmana santa 2018 / 3 · 2021. 3. 9. · setmana santa propera, gens més concloure la pre-sent....

SETMANA SANTA 2018 / 3

D. SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA Bisbe de Mallorca

Benvolgudes i benvolguts confrares.

He de manifestar-vos el meu goig i també l’agraïment per la reunió que vam celebrar al

Monestir de santa Magdalena el divendres després de Cendra amb el conjunt de les confraries de la ciutat de Palma representades pels presidents i consiliaris. Hi éreu pràcticament tots i això s’agraeix. De cadascú vaig poder escoltar qui era, a qui representava i què repre-sentava. Allà es va fer present la diversitat d’expressió religiosa, el missatge que contenen les imatges que portau, als tipus de compromís social de cada confra-ria cap als més necessitats, el valor de la pregària i el silenci, l’actitud que demana la vida d’un confrare. Una trobada, la d’aquest dia, en la que es va posar de mani-fest l’interès per fer de les confraries autèntics espais de germanor i de vida cristiana.

Un any més, idò, immersos de ple en la preparació per a viure la setmana gran de l’any cristià, la Setmana Santa. Rebeu amb aquestes lletres la meva més cordial salutació i la meva invitació a fer amb autèntic esperit confrare l’itinerari que ens porta a la celebració de la Pasqua del Senyor i que ens identifica com a cris-tians. Un itinerari que vol posar-nos en sintonia amb l’Evangeli, que és d’on rebem la invitació a la conversió i al seguiment de Jesús. És el que se’ns ha dit just al començament de la Quaresma: “Convertiu-vos i creis en l’Evangeli”. I, al mateix temps, se’ns ha proposat fer un camí junts, en comunitat, en confraria, amb esperit fraternal i en comunió amb tota l’Església.

Vull que aquestes meves paraules us animin a fer aquest camí de vida cristiana i que pren tota la seva sig-nificació quan manifestam la nostra fe en públic. Avui, tots som molt sensibles als signes externs de la nostra fe i el que volem és que manifestin amb sinceritat allò que vivim, allò que sentim, allò que celebram, allò que ens és propi com a seguidors de Jesús i membres vius de la seva Església. Això, però, ha de ser ben visible i s’ha de notar allà on hi som presents al llarg de tot l’any. Quan ho feim, ens trobam amb Jesús de forma directa i a través de les persones amb les quals ens tro-

bam. Hem de desterrar qualsevol brot de pessimisme, de desànim o de conflictes interns.

El que anam a celebrar durant la Setmana Santa i el Tríduum Pasqual no és una obra escènica on hi ha qui són actors i altres espectadors. És una experiència de fe i d’Església que posa la mirada fixa en Jesús i trac-ta de descobrir el seu immens amor fins al punt que dóna la vida per tots nosaltres, a la Creu, a qui mos-tram al nostre poble. Aquesta notícia és la que hem de comunicar a tothom perquè és font de vida, perquè ens arriba de la Resurrecció de Jesús. El papa Francesc diu que “la vida creix donant-la i s’afebleix en l’aïlla-ment i la comoditat. De fet, els qui més gaudeixen de la vida són els qui deixen la seguretat de la riba i s’apas-sionen en la missió de donar vida als altres” (EG 10).

Amb tot això, estam anunciant que s’acosta la Set-mana santa i Pasqua, que és quan celebrarem els misteris més grans de la nostra vida cristiana, i que al llarg de l’any va recorrent pas a pas la vida de Jesús. Si celebram de forma especial aquests dies, si sortim als carrers a manifestar públicament la nostra fe és per-què creim en Jesús i el volem donar a conèixer, perquè volem dir públicament que el volem seguir i ens esfor-çam perquè sigui el centre de la nostra vida. Us convid, idò a fer-ho realitat, amb la major dedicació possible, donant temps a la pregària i a fer el bé, com ho fa i ho aprenem de Jesús.


ANTONI NOGUERA ORTEGA Batle de Palma

En aquesta primera Setmana Santa com a batle de Palma, és un gran plaer saludar tots els membres de l'Associació de Confraries. Durant tot l'any duis a terme, de forma desinteressada, una feina magnífica, que culmina en la

celebració d'aquests dies tan esperats.

Gràcies a la tasca i la devoció dels confrares, tots podem gaudir de la Setmana Santa a través del pas de les processons per la nostra ciutat. És una celebració amb ritme propi, marcat pel sentiment religiós i la profunda espiritualitat.

Els actes de la Setmana Santa són expressió d'una tradició que es manté de ge-neració en generació. Per això, vull convidar tota la ciutadania a participar i gaudir d'aquesta programació que l'Associació de Confraries ens ofereix.

Són també dies per a apreciar el nostre ric patrimoni artístic de caràcter religiós, i per a reprendre els valors espirituals i solidaris que tots duim dins.

Us vull transmetre els meus millors desitjos per a la Setmana Santa de 2018, amb el reconeixement més sincer a l'Associació de Confraries.


P. ANTONI CAÑELLAS BORRÀS, COConsiliari de l’Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma

“L’Esperit del Senyor reposa damunt mi...” (Is 61.1)

Els qui formam part de l’Església creim ferma-ment que el que guia i mou aquesta gran família és l’Esperit. L’Esperit de Déu que va ressuscitar

Jesús d’entre els morts, aquell Esperit que, tal com va prometre, el Senyor va enviar sobre els apòstols el dia de Pentecosta. L’Esperit que va impulsar a aquells primers cristians i cristianes a anar arreu del món a anunciar amb valentia la Bona Nova de Jesús Ressus-citat.L’Esperit continua actuant cada dia en la nostra vida de batiats i batiades i ens ajuda en la nostra tasca d’evangelitzar i portar el més lluny possible el missatge del qui és Camí, Veritat i Vida.

L’Esperit del Senyor, motor de l’Església, és l’únic motor que ha de guiar i moure les nostres associaci-ons, germandats i confraries. La reflexió seriosa que hauríem de fer, és pensar si realment creim i estam convençuts que l’Esperit Sant és el que dinamitza la nostra opció de confrares. La qüestió és clara: dubtam de la presència vivificadora de la tercera Persona de la Trinitat Santíssima en la nostra activitat eclesial com a membres de confraries? Actualment, és un perill greu fonamentar la nostra pertinença a associacions religio-ses, en aquest cas lligades a la Setmana Santa, en sim-ples sentiments humans. Fer-ho desvirtua totalment el sentit i objectiu principal de les nostres confraries que és, com bé sabem, evangelitzar.

Si només tenim en compte els sentiments purament terrenals, estam condemnats al fracàs, ja que desvi-arem el compromís eclesial de portar el missatge de salvació i el conduirem cap a un sentimentalisme que provocarà sentir-nos decebuts cada vegada que les nostres confraries no siguin allò que satisfà el nostre ego, el qual sempre és manipulat pel criteri personal de què m’agrada.

Quan manca l’Esperit tots rivalitzen i tot es monopo-litza. Tot esdevé rutina, confusió, amargura, supèrbia, hipocresia, corrupció i cansament.L’Esperit és Vida. On hi ha l’Esperit Sant hi ha llibertat, gratuïtat, caritat, pau, alegria i unitat en la diversitat.L’Esperit és aquesta força que ens dóna el Crist Ressuscitat per viure una vida nova en llibertat. Facem de les nostres confraries llocs plens de l’Esperit Sant. Només així les manifes-tacions públiques que són les processons, seran ver-taderes catequesis evangelitzadores, expressió d’allò que fonamenta la nostra vocació de confrares: la fe en Crist Ressuscitat.

Bona Pasqua!


MIQUEL LLABATA SANCHO President de l’Associació de Confraries

Visquem amb passió i fe la Setmana Santa; una celebració que la Ciutat de Palma, lliurada amb una finíssima sensibilitat i una alegria

innata converteix en festa, en conèixer per endavant el final de la història, d'una història que acaba bé, amb el triomf de la vida sobre la mort. La història de Jesucrist que va anunciant al món la seva Mort i proclamant al mateix temps la seva imminent Resurrecció.

La Setmana Santa de Palma, que s'ha adaptat als nous temps sense perdre la seva personalitat, de tal manera que ja no s'entén Palma sense la seva Set-mana Santa, ni la Setmana Santa palmesana sense la complicitat i l'esforç de tots els confrares que la com-ponen. Tots aquests elements fan que la nostra ciutat tingui durant aquests dies una identitat pròpia, un es-til singular i únic que és focus d'atracció per a molts ciutadans i visitants. Desig a tots que, un any més, la nostra ciutat llueixi amb l'esplendor únic que suposa una celebració tan arrelada en el més profund de la nostra entitat i història.

Com sempre, vull reconèixer la immensa labor que, any rere any, realitzen totes i cadascuna de les Con-fraries de Palma, i la labor de coordinació que realitza l'Associació de Confraries. Es tracta d'un treball silen-ciós, generós, que implica iniciar la preparació de la Setmana Santa propera, gens més concloure la pre-sent. Gràcies, moltes gràcies pel vostre lliurament i generositat, pel vostre afany per aconseguir que, cada any, que la nostra Setmana Santa sigui millor que l'an-terior. És molt significatiu aquest esperit de superació

amb el qual realitzeu el vostre treball. No solament us dediqueu a preparar els vostres passos a fi que es vegin realçades les imatges, sinó el que és més impor-tant que cada any, quan veig amb enorme il·lusió i ale-gria, com desfilen els confrares, escolanets, músics, costalers, etc. als quals heu fet arribar els ensenya-ments que, en el seu moment, cadascun de vosaltres vàreu rebre dels vostres majors.

Feliç Pasqua de Resurrecció.


Divendres de Dolors23 de març a les 19,30

E l Divendres de Dolors o Divendres de Passió, és el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès dins de l’última setmana

de la Quaresma, coneguda per l’Església com a Setmana de Passió. En algunes regions és considerat com l’inici de la Setmana Santa. Els catòlics manifesten el seu fervor religiós en la celebració dels Dolors de la Verge Maria, incloent-hi per exemple en la litúrgia de la Missa la seqüència del Stabat Mater. Aquesta antiga celebració mariana va tenir molt arrelament en tota Europa i Amèrica, i encara avui moltes de les devocions de la Santíssima Verge del temps de Setmana Santa, tenen el seu dia festiu o principal durant el Divendres de Dolors, que commemora els sofriments de la Mare de Crist durant la Setmana Santa.

ITINERARI

Convent dels Caputxins, Pl. de l’Olivar, Sant Miquel, Pl. Major, Pl. Marquès del Palmer, Colom, Pl. de Cort, Cadena, Pl. Sta. Eulàlia, Carrer del Convent de Sant Francesc, Pl. de Sant Francesc i entrada a la Basílica de Sant Francesc.

Solemne Pregó de Setmana Santa a càrrec del Sr. Bisbe de Mallorca, D. Sebastià Taltavull Anglada.Coral: Cor Son Dameto. Director: Francesc Bonnín. Organista: Arnau Reynés

PROCESSÓ DELS ESTENDARDS


Diumenge de Rams 25 de març

La litúrgia del dia ens presenta a Jesús en la seva entrada en Jerusalem, aclamat com a fill de David i Rei dels jueus, segons la idea

de Messies que esperava al poble d’Israel. Al costat d’aquesta imatge se’ns presenta també en la lectura de la Passió a Crist com a Messies espiritual, llibertador de l’opressió del pecat i de la mort. A través dels ritus de la celebració Jesús convida avui novament al poble congregat al fet que li segueixi en el seu camí cap a la victòria pasqual, encara que, per a això sigui necessari el camí de la creu. La celebració d’aquest dia ens serveix de pòrtic per a la Setmana Santa que avui comença: Crist triomfant s’encamina a la mort per nosaltres. L’acció litúrgica consta de dues parts ben diferenciades: la commemoració de l’entrada messiànica del Senyor en Jerusalem (amb la processó dels Rams i la Santa Missa) amb la solemne proclamació de la Passió.

Sortida de l’Església de Sant Jaume a les 18 h.

ITINERARI

C/. de St. Jaume, Pl. de Joan Carles I, Passeig d’es Born, St. Feliu, St. Gaietà, Ca’n Asprer, Jaume III, Baró St. Maria del Sepulcre, Berenguer de St. Joan, Bonaire, Concepció i Entrada al Convent de la Concepció.


Dilluns Sant26 de març

PROCESSÓ DEL SANT CRIST DELS BOTERS

Sortida de l’Església de Sant Joan de Malta a les 21 h.

ITINERARI: Sortida Església de Sant Joan de Malta,C/Llotja de Mar, Pça Drassana, C/SantPere, C/Sant Llorenç, C/ Costa de SantaCreu, C/Sant Feliu, C/ Montenegro, C/ Sant Joan i entrada a l’Església.

PROCESSÓ DEL SANT CRIST DE L’AGONIA I DE NOSTRA SENYORA DE L’ESPERANÇA I LA PAU

Sortida a les 20,15 h. del Convent de Santa Clara.Convent de Santa Clara, Santa Clara, C/ Puresa, C/ Morey, Pl. Sta. Eulàlia,

ITINERARI:C/ Ca’n Fortuny, C/ Call, Montision, Església de Montision.

Des de la Pça. Santa Eulàlia, Cadena, Colom, Bosseria, Galera, Corderia, Pça. Quartera, Esparteria, Pça. Mercadal, Travessa d’en Ballester, Socors, Pça.des Pes de la Palla, Pelleteria, entrada a Montision.


Dimarts Sant27 de març

PROCESSÓ DE LA VERGE DOLOROSA

Sortida de l’Església de Sant Nicolau a les 21 h.

ITINERARI:Sortida de l’Església de Sant Nicolau, Pça Frederic Chopin, Tous i Maroto, Constitució, Passeig del Born, Pça Joan Carles I, Unió, Pça del Mercat, Pça Weyler, Riera, La Rambla,Costa de la Sang, Pza del Hospital i entrada a l’Església de l’Anunciació.

Dimecres Sant28 de març

PROCESSÓ DEL SANT CRIST DE SANTA CREUSortida de l’Església de Santa Creu a les 20,30 h.ITINERARI:Forn de l’olivera, Barques de Bou, Pólvora, Pl. Porta Sta. Catalina C/ de Sta. Creu, St. Feliu, Montenegro, St. Joan, Llotja Del Mar, Pl. de la Drassana, St. Pere, St. Llorenç, Costa de Sta. Creu, Forn de l’olivera, i entrada a l’Església de Santa Creu.

PROCESSÓ DEL CAMÍ DE GETSEMANÍ

Sortida a les 21 h. de l’Església del Sagrat CorITINERARI:Sortida de l’Església Sagrat Cor, C/ Reina Violant, C/ Nuno Sanç, C/ Bujosa, C/ Forteza, C/ del Aragó, C/ Reis Catòlics, Plaça de Miquel Dolç, C/ Adrià Ferran, entrada a l’Església de Sant Josep Obrer.


DIJOUS SANT29 DE MARÇ

E l Dijous Sant és el dia de la institució de l’Eucaristia i de l’amor fratern. Aquest dia és la introducció al Tridu Pasqual que culminarà en la Vigília que celebra, en la nit del Dissabte Sant, la Resurrecció de Jesucrist. L’Evangeli explica el

moment del lavatori de peus als deixebles, adquirint un destacat simbolisme dins dels oficis del dia. El mateix sacerdot rentarà els peus a dotze homes a manera dels dotze Apòstols, recordant el gest de Jesús en l’Últim Sopar. La celebració es realitza en un ambient festiu però sobri i amb una gran solemnitat, en la qual es barregen sentiments de goig pel sagrament de l’Eucaristia i de tristesa pel que ocorrerà a partir d’aquesta mateixa tarda de Dijous Sant, amb l’agonia, prendiment i empresonament de Jesús. Una vegada s’ha repartit la Sagrada Comunió, el Santíssim Sagrament es trasllada des de l’altar en processó, per l’interior de l’església, a l’anomenat “Monument” (Casa Santa), un altar efímer que es col·loca ex-professo per a aquesta celebració, que ha d’estar fora del presbiteri i de la nau central a causa que en la celebració del Divendres Sant no se celebra l’Eucaristia.


A Palma de Mallorca, les processons de Setmana Santa tenen una llarga tradició. Existeix documentació que confirma que la processó del Dijous Sant ja es celebrava l’any 1554 i ja acompanyava al Sant Crist de la Sang la seva pròpia confraria. Mitjançant,

un Reial Decret lliurat pel Rei Alfons V el 29 de maig de 1456, així com, l’autorització del Papa Calixte III, del 3 de juny de 1458, es constitueix l’Hospital General, lloc on es venerarà la imatge de la Sang, base i motiu de la nostra Setmana Santa. El 8 de novembre de 1458, el Papa Pius II, autoritzà la institució de la Confraria de la Preciosíssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist. Antigament, tota la confraria era dirigida per una Prohomonia, integrada pels càrrecs de Majordoms Sobreposats), Tresorer (Clavari), Secretari (Canceller) i Vocals (Prohoms), els quals foren anomenats “les Esponges de la Sang”. La imatge de la Sang, presideix des de l’any 1564 la processó del Dijous Sant, processó que fou inicialment promoguda per la Confraria de la Sang, destinada a recollir almoines en benefici de l’Hospital General.

LA PROCESSÓDEL SANT CRIST DE LA SANG

Sortida de l’Església de l’Anunciació a les 19 h.ITINERARI: Pl. de l’Hospital, Costa de la Sang, Oms, Sant Miquel, Pl. Major, Pl. Marqués del Palmer, Colom, Pl. de Cort, Palau Reial, Pl. de la Seu i entrada a la Seu.PARTICIPEN TOTES LES CONFRARIES


DIVENDRES SANT30 DE MARÇ

E l Divendres Sant es recorda el viacrucis, així es diu al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la creu en la qual fou

crucificat. La seva mort en la creu i la seva sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa. És el dia del màxim dolor i de la mort de Jesús. Dia de rigorós dol i no se celebra missa, sinó un ritu d’oració, és l’únic de l’any en què no se celebra per expressar el dol de l’església. El matí d’aquest dia es dedica a pràctiques piadoses com el Viacrucis, la visita als monuments (Cases Santes), les processons penitencials, etc. A part de la celebració del Via Crucis, també es pot assistir al Sermó de les Set Paraules, en el qual es recorda els últims moments de la vida de Jesús, des que ho jutja el Sanedrí; fins que mor en la creu. És un dia marcat pel dolor per la mort de Crist i el dolor de la seva mare. Totes les processons que avui desfilin estaran marcades per la serietat i sobrietat. Moltes d’elles reben amb noms diversos com: Munti Calvari, El Sant Sepulcre, El Davallament, etc. que no deixen dubte del que avui es commemora.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

Sortida de la Basílica de Sant Francesc a les 19 h.

ITINERARI: Pl. de Sant Francesc, C/. del Convent de Sant Francesc, Pl. Santa Eulàlia, Cadena, Pl. de Cort, Colom, Bosseria, Galera, Corderia, Quartera, Esparteria, Mercadal, Travessia d’En Ballester, Socors i entrada a l’Església de Ntra. Sra. del Socors.

Acabada la processó, seguidament, a l’Església de Ntra. Sra. del Socors tindrà lloc la Solemne Cerimònia del Sant Enterrament.


Durant el Dissabte Sant, entre la mort de Jesús el divendres i la seva Resurrecció el diumenge,

els cristians pretenem tenir els mateixos sentiments i les mateixes actituds dels seus deixebles i de la seva mare Maria. En conseqüència l’Església s’acosta amb els ulls de la fe al sepulcre del Senyor, meditant en la seva passió i la seva mort; més concretament pensant en el significat transcendental de la seva mort: l’obra de la redempció. El Dissabte Sant és un dia que té unes característiques peculiars: Avui l’Església s’absté de celebrar l’Eucaristia, i la sagrada comunió només es dóna com viàtic; no es concedeix administrar cap sagrament, a excepció de la unció dels malalts i del sagrament de la confessió; callen les campanes i els instruments musicals; la creu sense el Crist segueix entronitzada des del dia anterior; l’altar estarà despullat; el sagrari quedarà obert i buit; i les llums de l’església apagades. Tot el que es faci en aquest dia ha de ser sobri. És l’únic dia de l’any en què l’Església fa silenci i en silenci espera celebrar, d’una manera més conscient, la Resurrecció del Senyor. A la nit del Dissabte Sant es fusiona, litúrgicament parlant, amb el Diumenge de Resurrecció mitjançant la solemne Vigília Pasqual; celebració solemníssima del triomf de Déu i de la vida sobre el pecat i la mort, tal com ho va anunciar Jesús als seus apòstols abans d’entrar a Jerusalem.

DISSABTE SANT31 DE MARÇ


La Resurrecció de Jesús, com a esdeveniment històric i transcendent, significada en el sepulcre vuit i testificada per les aparicions del Ressuscitat, és la veritat culminant de la nostra fe en Crist. Va ser

creguda i viscuda per la primera comunitat cristiana com a veritat central. És transmesa com a veritat fonamental per tota la tradició, establerta en els documents del Nou Testament i predicada, en tota l’Església, com a part essencial del Misteri Pasqual al mateix temps que la Creu.

DIUMENGEDE PASQUA

1 D´ABRIL


Ntro. Padre Jesús de la Humildad y Ntra. Sra. de la Paz

Església Castrense de Santa Margalida

Fundada al 2008. Passos: Ntro. Padre Jesús de la Humildad que representa a Jesús davant Caifàs dins la Primera Estació del Via Crucis (Mt 26, 63-66) i el de Ntra. Sra. de la Paz, ambdues obres de

David Valenciano. Està acompanyada per l’Agrupació Musical La Paz.

Antigua Cofradía Sacramental de Nuestra Señora de Belén,

Hermandad Penitencial de la Santa Caridad y San Junípero Serra

Església de Ntra. Sra. Mercè

Fundada al 2003. Actualment no duen acompanyament musical.Desfila sense Passos.

Ntro. Padre Jesús del Gran Poder y María Stma. de la Concepción

Església de Sant Joan d’Àvila (Polígon de Llevant)

Fundada al 2001. Està acompanyada per la seva pròpia agrupació musical del mateix nom. Passos: Ntro. Padre Jesús del Gran Poder que representa a Jesús carregant la Creu ( Jn 19, 16-17) dins la

Segona Estació del Via Crucis i el de María Santísima de la Concepción, obres de Luís González Rey.

Santa Mònica

Monestir de la Concepció (Agustines)

Fundada al 1997. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia banda de Santa Mònica de cornetes i tambors. Pas: Crist de l’Ampar camí de Getsemaní que representa a Jesús camí a l’Hort de Getsemaní

(Mt 26, 36), obra d’Antoni Capó i el Crist dels Joves.

Ntra. Sra. del Socorro y Ntro. Padre Jesús de la Pasión

Monestir de la Concepció (Agustines)

Fundada al 1994. Està acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical Nuestro Padre Jesús de La Pasión. Pas: Ntra. Sra. del Socors (obra anònima del s. XV).

Ntro. Padre Jesús del Buen Perdón y Ntra. Sra. de las Angustias

Església del Sagrat Cor de Jesús

Fundada al 1988. Està acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical Dolores Indioteria. Passos: Jesús del Buen Perdón que representa la Unció a Betània ( Jn 12, 1-11), obra de Manuel

Barrado i el de Ntra. Sra. de las Angustias, de Manuel Hernández León.

CONFRARIES DE PALMA SETMANA SANTA 2018


Ntra Sra. de la Soledat

Església Ntra. Sra. de la Soledat

Fundada al 1957. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas Ntra. Sra. de la Soledat,obra de José Antonio Hernández Navarro.

Sagrada Cena y Ntra. Sra. de la Salud

Església Ntra. Sra. del Roser (Son Cladera)

Fundada al 1957. Està acompanyada per la seva pròpia agrupació musical del mateix nom. Passos: El Sant Sopar (de la Casa Raventós) que representa el darrer sopar de Jesús amb els seus apòstols

(Lc 22, 17-20) i el de Ntra. Sra. de la Salud, de Francisco Berlanga.

Ntra. Sra. del Remedio

Església Ntra. Sra. del Remei (El Molinar)

Fundada al 1955. Desfila amb un grup propi de tambors. Pas: L’Oració a l’Hort, obra de Lluís Font, que representa a Jesús pregant a l’hort de Getsemaní (Mt 26, 36).

Ntra. Sra. de la Merced

Església Ntra. Sra. de la Mercè

Fundada al 1953. No té acompanyament musical. Desfila sense Pas.

Ntra. Sra. de l’Assumpció

Església Ntra. Sra. de l’Assumpció (Son Espanyolet)

Fundada al 1953. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia banda. Pas: El Bes de Judes, obra de Luís González Rey, que representa el moment que Judes entrega a Jesús (Mc 14, 42-46).

San Jerónimo

Església de Santa Eulàlia

Fundada al 1952. No té acompanyament musical. Els confrares, desfilen fermats amb cadenes portant una creu de fusta amb un fanal lluminós.Pas: El Prendiment (Jn 18, 1-2).

Sant Crist de Santa Creu

Església de Santa Creu

Fundada al 1951. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia banda. Passos: El Crist de la Santa Creu, obra anònima que processiona el Dimecres Sant, la Mare de Déu dels Dolors (anònima) i el de Jesús

assotat a la columna de Salvador Torres, que representa la Primera Estació del Via Crucis (Jn 19, 1).


Santo Tomás de Aquino

Convent de Santa Clara

Fundada al 1945. Pas: La Pietat, obra de Francisco Salvà que representa la Tretzena Estació del Via Crucis.

Santiago

Església de Sant Jaume

Fundada al 1944. No té acompanyament musical. Passos: L’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem (Mt 21, 1-10) de Jaume Mir, el Stm. Crist de les Set Paraules i Maria Stma. de l’Amargura, obres de Fernando de las

Heras.

San Miguel Arcángel

Església de Sant Miquel

Fundada al 1941. Té acompanyament d’un grup propi de tambors. Passos: El Davallament de la Creu, que representa la Tretzena Estació del Via Crucis (Jn 19,38-42). Jesús davant Ponç Pilat (Jn 18, 28-38).

La Salle

Església de Sant Bartomeu (Son Rapinya)

Fundada al 1940. Pas: La Mare del Dolor Serè, obra d’Ernest Forteza que representa la Tretzena Estació del Via Crucis.

Los Cartujos

Església de la Resurreció

Els confrares vesteixen túnica blanca i a sobre un escapulari que arriba fins als genolls, la caperutxa de forma monacal. Porten un fanal il·luminat per un llum d’oli que és el mateix que portaven els monjos

cartoixans per assistir al funeral d’algún germà.

Juventud Oratoriana de San Felipe Neri

Església de Sant Felip Neri

Fundada al 1934. Passos: Jesús Coronat d’Espines, de Gabriel Marroig, que dins la Primera Estació del Via Crucis representa el moment en què els soldats romans es burlen de Jesús i

li col·loquen una corona d’espines (Mt 27, 27-29), el Sant Crist Rescatat (Dilluns Sant) i el Sant Crist de l’Escolania de Sant Felip Neri.

Real Cofradía Ntro. Padre Jesús Nazareno

Església de Montision

Fundada al 1930. Està acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical del Camp Redó. Pas: Jesús Cautivo, de Faustino Sanz que representa el moment què Ponç Pilat presenta a Jesús al poble dins la

Primera Estació del Via Crucis (Jn 19, 4-6).


Ntra. Sra. del Carmen

Església Verge del Carme (P.P. Carmelites)

Fundada al 1930. Està acompanyada musicalment per una banda pròpia. Pas: La Primera Caiguda de Jesús, Tallers de Arte Cristiano d’Olot, Girona, que representa la Tercera Estació del Via Crucis.

Joventut Seràfica

Basílica de Sant Francesc

Fundada al 1930. No té acompanyament musical. Passos: El Sant Enterrament. Obra de Jaume Mir que representa la Catorzena Estació del Via Crucis i el Pas de la Creu, que representa una creu

nua.

Cristo de los Navegantes

Església de Sant Magí

Fundada al 1929. Passos: L’Ecce Homo (anònim del s. XVII) que representa dins la Primera Estació del Via Crucis ( Jn 19, 5-6) el moment en què Ponç Pilat presenta a Jesús al poble i la Verge dels

Dolors (Tallers Arte Cristiano d’Olot, Girona).

Joventut Antoniana

Convent dels Caputxins

Fundada en 1928.Està acompanyada musicalment per l’Agrupació Musical Jovent Inca. Pas: La Segona Caiguda, obra de Juan de Ávalos que representa la Setena Estació del Via Crucis

Simón Cirineo

Fundació Patronat Obrer

Fundada al 1928. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas Vivent: Jesús amb la Creu escortat per Legionaris Romans i ajudat pel Cirineu (Mt 27, 32) dins

la Cinquena Estació del Via Crucis.

Creuada de l’Amor Diví

Església de Sant Joan de Malta

Fundada al 1928. Passos: El Sant Crist dels Boters (anònim s.XV), L’Expoli (Tallers Arte Cristiano d’Olot, Girona) que representa la Desena Estació del Via Crucis i la Mare de l’Amor Diví, de Joan

Roig. Acompanyada per una banda de tambors pròpia.

El Silencio

Església de Montision

Fundada al 1927. Pas: Crist Crucificat Jacent (anònim) que els seus confrares porten a pes amb unes cordes acompanyat pel so d’un tamborí.


Sto. Cristo de la Agonía

Convent de Santa Clara

Fundada al 1924. Està acompanyada musicalment per una agrupació pròpia de tambors i per l’Agrupació Musical la Paz. Passos: L’Elevació de Crist en la Creu, de Llinàs Riera que representa el moment dins l’Onzena Estació del Via Crucis en què la Creu amb Jesús ja crucificat és aixecada i el del Redemptor Mundi o Crist de l’Agonia, obra de Luís S. Torres Romero que escenifica la Dotzena

Estació del Via Crucis ( Jn 19, 30).

Ntra. Sra. de L’Esperança de la i Pau

Basílica de Sant Francesc

Fundada al 1924. Està acompanyada musicalment per la seva pròpia agrupació del mateix nom. Pas: Nostra Senyora de l’Esperança i de la Pau, obra de Josep Viladomat i Massanas.

Santa Faz

Església de Sant Sebastià

Fundada al 1923. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas: La Verònica, obra de Miquel Arcas que representa la Sisena Estació del Via Crucis.

Cinco Llagas

Església de Sant Gaietà

Fundada al 1917. Acompanyada musicalment per la Unió Musical de Marratxí. Passos: La Llançada, de Maria Antònia Cerdà que representa el moment en què el costat de Jesús ja mort és travessat per

la llança del soldat romà ( Jn 19, 32-37) dins la Dotzena Estació del Via Crucis i Jesús l’Abandonat (anònim) que recorda una de les Set Paraules pronunciades a la Creu (Mt 27, 46).

Real Cofradía de la Virgen Dolorosa

Església de Sant Nicolau

Fundada al 1910. Està acompanyada per un grup propi de tambors. Pas: La Verge Dolorosa,obra de Guillem Galmés que roman junt amb la Imatge del Crist de La Sang des de la

nit del Dimarts Sant.

Antiquíssima Confraria de la Creu de Calatrava

Església de Ntra. Sra. del Socors

Fundada al 1902. Està acompanyada musicalment per un grup propi de tambors. És la confraria penitencial més antiga de Palma. Passos: El Crist de la Bona Mort (talles anònimes dels s. XVI-XVII)

que representa dins la Dotzena Estació del Via Crucis el moment en què Jesús mor a la Creu, el del Sant Sepulcre (anònim) que representa una urna amb el cos jacent de Jesús dins la Catorzena

Estació del Via Crucis (imatge amb la qual el Divendres Sant es fa l’acte del Sant Enterrament), Jesús Humiliat (anònim) que representa dins la Primera Estació del Via Crucis el moment en què Jesús és

presentat al poble per Ponç Pilat (Jn 19, 1-5) i el de Nostra Senyora de Gràcia (també anònima).

LA SANG, NOSTRA RAÓ DE SER


Edita:Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma

A Palma de Mallorca, les processons de Setmana Santa tenen una llarga tradició. Existeix documentació que confirma que la processó del Dijous Sant ja se celebrava l’any 1554 i ja acompanyava al Sant Crist de la Sang

la seva pròpia confraria.

Mitjançant, un Reial Decret lliurat pel Rei Alfons V el 29 de maig de 1456, així com, l’autorització del Papa Calixte III, del 3 de juny de 1458, es constitueix l’Hospital General, lloc on es venerarà la imatge de la Sang, base i motiu de la nostra Setmana Santa.

El 8 de novembre de 1458, el Papa Pius II, autoritzà la institució de la Confraria de la Preciosíssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist. Antigament, tota la confraria era dirigida per una Prohomonia, integrada pels càrrecs de Majordoms (Sobreposats), Tresorer (Clavari), Secretari (Canceller) i Vocals (Prohoms), els quals foren anomenats “les Esponges de la Sang”.

La imatge de la Sang, presideix des de l’any 1564 la processó del Dijous Sant, processó que fou inicialment promoguda per la Confraria de la Sang, destinada a recollir almoines en benefici de l’Hospital General.

LA SANG, NOSTRA RAÓ DE SER


Relació de Passos de la Setmana Santa de Palma de Mallorca Dijous i Divendres Sant

1 Nuestro Padre Jesús de la Humildad que representa a Jesús davant Caifàs.Obra de David Valenciano. Hermandad Nuestro Padre Jesús de la Humildad y Paz.

2 Nuestra Señora de la Paz. Obra de David Valenciano. Hermandad Nuestro Padre Jesús de la Humildad y Paz.

3 Nuestro Padre Jesús del Gran Poder que representa a Jesús carregant la Creu. Obra de Luís González Rey. Cofradía Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Concepción.

4 María Santísima de la Concepción. Cofradía Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Concepción.

5 Crist de l’Ampar camí de Getsemaní, obra d’Antoni Capó. Confraria de Santa Mònica.

6 Nostra Sra. del Socors, obra anònima del segle XVI, Cofradía Nuestra Señora del Socorro y Nuestro Padre Jesús de la Pasión

7 La Unción en Betania obra de Manuel Barrado, Cofradía Nuestro Padre Jesús del Buen Perdón y Nuestra Señora de las Angustias.

8 Nuestra Señora de las Angustias obra de Manuel Hernández. Cofradía Nuestro Padre Jesús del Buen Perdón y Nuestra Señora de las Angustias.

9 Nostra Senyora de la Soledat, obra de José A. Hernández Navarro. Confraria Nostra Senyora de la Soledat.

10 El Sant Sopar, obra de la Casa Raventós. Cofradía de la Sagrada Cena y Nuestra Señora de la Salud.

11 Nuestra Señora de la Salud, obra de Francisco Berlanga. Cofradía de la Sagrada Cena y Nuestra Señora de la Salud.

12 LÓració a l´Hort, obra de Lluís Font. Confraria de Nostra Senyora del Remei.

13 El Bes de Judes, obra de Luís González Rey. Confraria Nostra Senyora de LÁssumpció.

14 El Prendiment de Jesús. Confraria de Sant Jeroni15 Jesús Assotat a la Columna, obra de Salvador Torres. Confraria

Sant Crist de Santa Creu.16 La Mare de Déu dels Dolors, obra anònima. Confraria Sant Crist

de Santa Creu.17 La Pietat, obra de Francisco Salvà. Cofradía Santo Tomás 19 Santíssim Crist de les Set Paraules, obra de Fernando de las

Heras. Cofradía de Santiago.20 Maria Santíssima de lÁmargura, obra de Fernando de las Heras.

Cofradía de Santiago.21 El Davallament de la Creu, taller de arte y escultura Villalba.

Confraria de Sant Miquel Arcàngel.22 Jesús Davant Ponç Pilat, taller de arte y escultura Villalba.

Confraria de Sant Miquel Arcàngel.

23 La Mare del Dolor Seré, obra d’Ernest Forteza. Confraria de La Salle.

24 Jesús Coronat d’ Espines, obra de Gabriel Marroig. Joventut Oratoriana de Sant Felipe Neri.

24a Crist de l’Escolania. Joventut Oratoriana de Sant Felip Neri.25 Jesús Cautivo, obra de Faustino Sanz. Real Cofradía Nuestro

Padre Jesús Nazareno.26 La Primera Caiguda de Jesús, Taller d’Art Cristià d’ Olot de

Girona. Confraria Nostra Senyora del Carme.27 El Sant Enterrament, obra de Jaume Mir. Joventut Seràfica.28 El Pas de la Creu. Joventut Seràfica.29 La Verge dels Dolors. Taller d’Art Cristià d’Olot de Girona.

Confraria Crist dels Navegants.30 L´ Ecce Home, anònim del segle XVII. Taller d’Art Cristià d’ Olot de

Girona. Confraria Crist dels Navegants.31 La Segona Caiguda, obra de Juan de Ávalos. Joventut Antoniana.32 Pas Vivent de Jesús amb la Creu Escoltar per Legionaris Romans

i ajudat pel Cirineu. Confraria de Simón Cirineo.33 LÉxpoli de Jesús, Taller dÁrt Cristià dÓlot Girona. Confraria de

Penitents Creuada de LÁmor Diví.34 Crist Crucificat Jacent, anònim. Confraria del Silenci de

Montision.35 LÉlevació de Crist en la Creu, obra de Llinàs Riera. Agrupació de

Penitents del Sant Crist de LÁgonia.36 Redemptor Mundi o Crist de LÁgonia, obra de Luís Torres

Romero. Agrupació de Penitents del Sant Crist de LÁgonia.37 Nostra Senyora de LÉsperança, obra de Josep Viladomat i

Massanas. Confraria Nostra Senyora de LÉsperança i la Pau.38 La Verònica, obra de Miquel Arcas. Cofradía de la Santa Faz.39 La Llançada, obra de Maria Antònia Cerdà. Cofradía de Las Cinco

Llagas.40 Jesús LÁbandonat, anònim. Cofradía de las Cinco Llagas.41 La Verge Dolorosa, obra de Guillem Galmés. Confraria de la Verge

Dolorosa.42 Jesús Humiliat, anònim. Antiquíssima Confraria de la Creu de

Calatrava.43 El Crist de la Bona Mort, talla anònima dels segles XVI-XVII.

Antiquíssima Confraria de la Creu de Calatrava.44 Nostra Senyora de Gràcia, anònima. Antiquíssima Confraria de

la Creu de Calatrava.45 El Sant Sepulcre, anònim. Antiquissíma Confraria de la Creu de

Calatrava.

Totes les fotografies que vénen a continuació han estat cedides per: Alejandro Ribas Boria. Fotògraf, al qui aquesta associació li està molt agraït.

setmana santa 2018 / 3 · 2021. 3. 9. · setmana santa propera, gens més concloure la pre-sent....

Documents