MIÉRCOLES 30 DE DICIEMBRE DE 2015| 27

L’Associació Dret a Morir Digna-ment (DMD) té 30 anys de vida. A Lleida tenim oberta una dele-gació des d’en fa 3, a l’Espai Salut GSS. El nostre col·lectiu té com a objectiu “la mort digna”. Aquest dret humà poc reconegut com-porta la defensa dels drets del ciutadà en l’àmbit sanitari, al fi-nal de la seua vida, com també la legalització de l’eutanàsia i del suïcidi medicament assistit per a malalts incurables, els quals desitgen lliurement alliberar-se d’un sofriment que viuen com intolerable.

Treballem aquesta finalitat tot informant dels drets del ma-lalt, del Document de Voluntats Anticipades, també conegut com Testament Vital, fent-ne difusió, col·laborant amb institucions i moviments ciutadans, i alhora intentem incidir en la vida polí-tica.

Per aquest motiu el dia 26 de novembre vàrem organitzar una taula rodona entre partits polí-tics i una fila zero formada per professionals implicats en ser-veis sanitaris, educatius o ciu-tadans, per enraonar a l’entorn d’aquests temes.

Aquesta activitat s’ha realitzat a Barcelona, Madrid i altres ciu-tats del país amb el mateix for-mat. Es tracta de veure com els futurs parlamentaris i els seus partits es comprometen de cara a la propera legislatura.

El dret d’escollir la manera de traspassar no és suficientment reconegut. La ciència mèdica ha fet enormes progressos per allar-gar la vida de les persones. Ara bé, el respecte a la llibertat in-dividual i intransferible, després de rebre una informació clara, entenedora, i real sobre l’estat de salut d’un individu, queda, en

parar-nos-la responsablement. L’associació DMD reivindi-

ca una mort digna, amb tots els matisos que vulgueu, però amb un de fonamental: respectar la voluntat del moribund. I arribats en aquest punt, digueu-me: qui desitja morir estant rabiós de dolor, quan existeixen mitjans per apaivagar-lo?

SER VOLUNTARI DÓNA FRUITS www.voluntaris.cat

CONCEPCIÓ CANUT FARRÉ COORDINADORA ASSOCIACIÓ DRET A MORIR DIGNAMENT

Un dret humà poc reconegut?

alguns casos en entredit, en al-tres, el pacient ni opina, ja sigui perquè no pot o perquè la seua opinió no es tinguda en compte.

Per aquest motiu, és essencial fer una presa de consciència, una reflexió i un planteig seriós de la manera com cadascú de nosal-tres vol morir. Hem de superar el tabú de la mort, parlar-ne, pre-

‘Reivindiquem una mort digna per a qui desitja

alliberar-se d’un sofriment

intolerable’