.

L’abat de Montserrat qüestiona Eurovegas

Les atractives parellesdels futbolistes de moda

Guerra contra la panerola americana

Fins i tot a l’alta muntanya. El bestiar que pastura aquest estiu a la muntanya de Llessui comença a tenir problemes per trobar menjar

JAVIER RICOULlessui

Les zones d’alta muntanya nos’escapendels estralls de la seque-ra que assola bona part del país. Iaquesta falta d’aigua en cotes queronden els dos mil metres l’hancomençat ja a pagar els rama-ders. A les muntanyes del Piri-neu català, des de Girona fins a laVal d’Aran, pasturen –entre junyi setembre–milers de caps de bes-tiar. Però aquest any alguns rama-ders de l’àrea més oriental de laserralada han hagut d’avançar latornada als estables de vaques ivedells per falta de menjar a la

muntanya. Són els últims damni-ficats per una sequera –agreuja-da per les dues onades de calord’aquest agost– que també estàpassant factura a agricultors del’ametlla i oliveres, vinicultors iciutadans ambproblemes d’abas-tament d’aigua potable.L’absència de pluges en elsme-

sos d’estiu ha agreujat una situa-ció que ja era delicada per les po-ques reserves de neu a lesmunta-nyes, després d’un hivern moltsec. Els embassaments deCatalu-nya emmagatzemen ara com araun disset per cent menys d’aiguaque la que hi havia fa un any a lesconques interiors. El Govern ja

ha anunciat, per boca de LluísRecoder, conseller de Territori iSostenibilitat, que si no arribenaviat les pluges, a la tardor caldràaplicar el protocol d’emergènciaper sequera per garantir les reser-ves als pantans.En algunes poblacions de la

Segarra aquesta situació d’emer-

gència ja és una realitat. Moltspous s’han assecat i diverses po-blacions es proveeixen amb ca-mions per assegurar aigua de bo-ca als ciutadans. Aquesta és unahistòria que es repeteix cada es-tiu. En altres municipis com Llí-via (Cerdanya), l’Ajuntament jaha tallat l’aigua de reg per a jar-dins, en previsió de temps pit-jors, i a les zones d’altamuntanya–fuetejades per temperaturesque han rondat els 38 graus enl’última onada de calor– es parlaja d’una situació de sequera “úni-ca i excepcional”.

Josep Maria Soler veu en risc la dignitat de les persones

MERCÈ GILI

Helen, Victoria, Shakira, Sara iAntonella encapçalen la llistade dames boniques de l’esport rei

Proliferació d’aquest insecte a Gavà i Tarragona

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

a 2.000metres

Divendres,24agost2012

c La faltad’aiguacausapèrdues en l’agriculturai obliga a abastir ambcisternaalgunsveïnsde la Segarra

5

cRamadersdeGironatreuen les vaquesde lamuntanyaperquèels animalsesqueden sensemenjar

SEQUERA

85

2 LAVANGUARDIA V I U R E A L ' E S T I U DIVENDRES, 24 AGOST 2012

Incendis a Girona,Tarragona i Lladó

Calor sufocantal Pirineu

Embassaments al70%de capacitat

]El risc d’incendis continuasent molt alt a tot l’interior deCatalunya i a l’extrem de leszones centrals i del sud de Tar-ragona. Ahir els bombers vansufocar tres petits focs a Lladó(Alt Empordà), a Girona i aTarragona. El primer incendiva arrasar 1,5 hectàrees; el se-gon –al costat del cementiri deMontilivi–, mil metres qua-drats, i en el cas del foc de Tar-ragona, es va haver de tallarl’AP-7 durant mitja hora, ensentit València, ja que la calça-da va quedar envaïda per unagran fumarada.

Els veïns de més edat del Piri-neu no recorden un estiu tan seccom aquest, ni tampoc onades decalor tan sufocants com la de l’úl-tima setmana. L’excepcional si-tuació que provoca aquesta se-quera a les zones d’alta munta-nya queda reflectida a l’actual pai-satge de la muntanya de Catalu-nya –la de Llessui– que més bes-tiar acull a l’estiu per a l’aprofita-ment de pastures. El verd delprats alpins d’aquest paratge s’hatornat groc. I això passa a dosmilmetres d’altura.Les més de 1.300 vaques i ve-

dells, 4.000 ovelles i mig milerd’eugues que pasturen enaquests prats a l’estiu comencena tenir problemes per trobarmen-jar. Ho explica Albert de Moner,veí de Pujalt i president de la Fe-deració Catalana de la Raça Bru-na dels Pirineus: “Estem patintuna situació excepcional, que pas-sarà una cara factura amolts delsramaders que tenim en aquestesmuntanyes undels nostres princi-pals actius per a l’alimentació delbestiar”.Però a Llessui, la Val d’Aran o

l’Alta Ribagorça els propietarisd’aquests animals que pasturendurant quatre mesos als pratsd’alta muntanya poden conside-rar-se uns afortunats si compa-ren la seva situació amb la viscu-da a les zones més orientals delPirineu. Al Ripollès, per exem-ple, molts ramaders ja s’han vistobligats a treure les seves vaquesi vedells de les muntanyes perportar-les, abans d’hora, als esta-bles. És el cas de Jordi Carbonell,veí d’Ogassa. “A les nostres mun-tanyes nohi hamenjar per als ani-mals.Mai no s’havia viscut una si-tuació com aquesta i hem tret elscaps de bestiar de la muntanyaunmes abans del previst”, afirmaaquest ramader.Els vedells que neixen a la

muntanya solen arribar als es-tables amb un pes que voreja els220 quilos. “Ara els estemtraient d’aquests prats amb unpes de 180 quilos i per completarel seu engreixament haurem decomprar cereals i pinsos”, afe-geix Carbonell. Aquest sobrecosten l’alimentació dels animals noestava previst en els comptesd’aquests ramaders i difícilmentpodran reclamar una indemnit-zació –com és el cas dels agri-cultors de zones del pla–, ja queningú contracta assegurancesper una situació que no s’havia

donat mai a l’alta muntanya.L’aliment que aquests animals

ingereixen entre juny i setembreen aquestes muntanyes surt moltmés barat que el subministrat alsestables. Els ramaders paguen en-tre seixanta i vuitanta euros peranimal per aquesta estada a lamuntanya. Un negoci que surtrendible en cas de muntanyesamb tant bestiar com la de Lles-sui. Es calcula que els propietaris

d’aquest paratge cobraran al vol-tant de centmil euros per l’aprofi-tament d’aquestes pastures.En el cas de les muntanyes del

Ripollès i altres àrees del Piri-neu de Girona, on la sequeratambé ha provocat algunes bai-xes entre la cabanya bovina. “Elterra està tan sec que les vaquesrellisquen a les zones que tenenmés pendent. Fa uns dies en vaigperdre una, que va morir estim-bada”, revela el mateix ramaderd’Ogassa.Alguns ramaders apunten que,

a més de la situació de sequera,caldria esmentar, a l’hora d’expli-car les dificultats que tenen elsanimals per trobarmenjar, l’errò-nia política de propietaris d’algu-nes d’aquestes muntanyes, quepermeten l’entrada demassa ani-mals per augmentar els guanysper l’aprofitament de les pastu-res. I també, s’afirma des del sec-tor, la primerenca entrada enaquestes prats dels animals, quees deixen anar abans que acabide créixer l’herba nascuda ambles pluges de primavera. Peròtots coincideixen a dir que granpart de la culpa de la greu situa-ció que es viu avui dia a l’altamuntanya la tenen la falta de re-serves de neu i l’absència de plu-ges a l’estiu. “Des del juny noméshi han hagut en aquesta zona delPallars dues tempestes”, recordaCarbonell.I mentre al Pirineu ningú no

s’atreveix a aventurar si caldràtreure o no més caps de bestiarde les muntanyes en els propersdies, a les zones més planes jas’han començat a fer comptes so-bre les pèrdues per aquesta novasequera. Els productors de Llei-da d’ametlla i oliva de secà i elsde poma i pera auguren que per-dran diners si no canvia la situa-ció. En el cas de l’ametlla–la colli-ta s’iniciarà a començaments desetembre– alguns agricultors jaxifren les pèrdues en un vint-i-

cinc per cent. Encara que part dela collita encara es podria salvarsi plou en els propers dies.En el cas de l’olivera les zones

de secà auguren també impor-tants pèrdues per la falta d’aigua,que podria matar fins i tot moltsarbres. I els productors de pera ipoma de Lleida ja donen per fetque tindran la pitjor produccióde les dues últimes dècades.Aquest sector, a més de patir perla falta d’aigua, ha estatmolt casti-gat per diverses calamarsades re-gistrades entre el juliol i l’agost.El sector vinícola tampoc no

s’escapa dels estralls causats perla sequera. L’última onada de ca-

lor ha obligat a avançar a Catalu-nya la verema, amb unes previsi-ons que apunten a un descens dela producció d’entre un vint i untrenta per cent. Una xifra queaugmenta al quaranta per centen el cas de la varietat chardon-nay, segons declaracions fetesahir a Europa Press pel responsa-ble del sector de la vinya i el vi dela Unió de Pagesos, Joan Santó.L’última crònica d’aquesta se-

quera s’ha escrit a la Segarra, ontres pobles ja han hagut de recór-rer a camions per proveir-se d’ai-gua de boca. I si la situació nocanvia en els propers dies la llistade pobles podria augmentar.c

CAPS DE BESTIAR

Algunes vaques s’hanestimbat en relliscaren pendents ambl’herba molt seca

AMETLLERS I OLIVERES

Els sectors del’ametller i l’oliveraja donen per perdudapart de la collita

SEQUERA A DOS MIL METRES AGRICULTORS, RAMADERS I CIUTADANS, AFECTATS PER LA MANCA D’AIGUA

DESPESA EXTRA

Els ramaders perdrandiners, ja que hand’alimentar el bestiarals estables

]L’última onada de calorha sorprès els habitants delPirineu, on s’han registrattemperatures extraordinàriesen cotes altes. Dimarts passatels termòmetres rondaven,per exemple, els trenta grausen cotes properes als 2.000metres al Pallars Sobirà. Peròla temperatura excepcional esva registrar la setmana passa-da a Vielha, on el termòmetrees va apropar als 38 graus.La majoria de veïns d’aquestaàrea de muntanya no recordenun valor tan elevat en un mesd’agost.

]“És un any de sequera terri-ble i si tinguéssim una tardoren la mateixa línia no hi hau-ria més remei que activarl’emergència”. Ho va dir dime-cres el conseller de Territori iSostenibilitat, Lluís Recoder,després d’informar que elsembassaments de les conquesinteriors de Catalunya estan aun setanta per cent de la sevacapacitat. Una situació quedeixa un forat a l’optimisme, siarriben les pluges a la tardor.Però el Govern de la Generali-tat assegura que està preparatper a la pitjor situació.

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Zones noforestals

Molt alt

Extrem

Baix

Alt

Moderat

PREDICCIÓ DEL PERILLD’INCENDI FORESTAL AVUI

Estralls per lafalta depluges ireservesdeneu

DIVENDRES, 24 AGOST 2012 V I U R E A L ' E S T I U LAVANGUARDIA 3

Calmar la set amb elSegarra-Garrigues]La situació que pateixenels veïns dels Plans de Sió,Talavera i Ribera d’Ondara(Segarra) per la falta d’ai-gua potable no és nova i esrepeteix gairebé tots elsestius. Els pous de la zonas’han assecat i l’única solu-ció que apunten les autori-tats locals és la construcciód’una canonada que connec-ti aquests pobles amb elcanal Segarra-Garrigues. Faanys que reclamen aquestesobres a la Generalitat i al’Estat, sense haver obtin-gut cap resposta oficial.

INMA SAINZ DE BARANDA

METEOROLOGIA

El canal Segarra-Garrigues

Al llarg del’onada de calors’han atès 145persones i han estatrescatats 17 banyistes

L A D A D A

Ladessalinitzadoradel Prat duplica la producció

Les temperaturescomencen adescendir i éspossible que ja esprodueixin algunesprecipitacions

LaGeneralitatdemanaprudència

MERCÈ GILI / ARXIU

BARCELONA Redacció

Sembla que finalment la calorcedirà, unamica i de formadesi-gual, a partir de la matinadad’avui, quan fins i tot s’esperenprecipitacions irregulars en zo-nes de muntanya i, amb menysprobabilitat, al litoral. Desapa-reixen del mapa les alertes me-teorològiques per calor, peròno el risc d’incendis forestals,perquè el camp continua estantextremadament sec.Aquesta disminució de la ca-

lor no serà igual a tot el territo-ri. De fet, segons la previsió delServei Meteorològic de Catalu-nya, les temperatures al litoralpodrien augmentar discreta-ment o mantenir-se en valorsalts,mentre que a la resta deCa-talunya disminuiran sensible-ment, tant les màximes com lesmínimes.Així, s’esperen temperatures

d’11 a 16 graus al Pirineu; entre15 i 20 al Prepirineu, i a la de-pressió central, entre 17 i 22. Allitoral, a Ponent i a l’Ebre s’es-pera que les màximes no supe-rin els 36 graus, és a dir, tempe-ratures encara altes.Pel que fa a les precipita-

cions, se n’esperen algunes al li-toral i al prelitoral i també enàrees de muntanya. Aquesta si-tuació d’inestabilitat serà mésrellevant demà, quan s’esperenprecipitacions en molts puntsde la geografia catalana. Aques-tes pluges podrien tenir formade tempesta amb calamarsa.Quant al risc d’incendi, es

mantenen els paràmetres delsúltims diesmalgrat la normalit-zació de la situació. Fins que lahumitat i la pluja no augmential sotabosc i aquesta millora esperllongui uns dies, es mantin-drà el risc extrem a les zonesd’interior.De tota manera, ahir la Con-

selleria d’Agricultura va anun-ciar que reobrirà avui tres delsnoumassisos demuntanya tan-cats a Catalunya, després depercebre una petita millora enel risc d’incendi forestal a laprovíncia de Girona. A partirde les 0.00 hores d’avui diven-dres es podrà accedir a les Ga-varres, Cadiretes i Albera, si bées mantindrà la restricció alssis massisos restants. El nivell 3del pla Alfa, que limita activi-tats agrícoles i de mantenimentd’infraestructures, afectarà 178municipis, 96 menys que ahir.D’altra banda, el Sistema

d’Emergències Mèdiques(SEM) ha atès 145 persones desde dijous i fins al vespre de di-mecres per patologies relacio-nades amb l’onada de calor. Lamajoria dels atesos eren perso-nes grans amb malalties de ba-se que les altes temperatureshan empitjorat.Per demarcacions, a Barcelo-

na s’han atès 97 persones, 28 aGirona, 11 a Tarragona, cinc a laCatalunya Central, tres a Llei-da i una a les Terres de l’Ebre,34 de les quals han estat atesesen consultes, 111 han requerit lamobilització d’ambulàncies peratendre-les in situ i 64 han es-tat traslladades a centres sani-taris.L’últim còmput de morts a

les platges ja és de 17 persones.Dimecres va morir un home de80 anys a l’hospital de Can Rutique va quedar ferit de gravetatel 15 d’agost a Badalona.SalvamentMarítim va resca-

tar amb vida dijous a lamatina-da una banyista francesa troba-da inconscient flotant al mar ala platja de Llevant de Salou,on dimecres ja havia estat res-catada una altra dona. Enaquest darrer cas, el rescat vatenir certa espectacularitat, jaque hi van haver d’intervenirdiversos mitjans. El Centre deSalvament Marítim (CCS) deTarragona va coordinar el res-cat de la jove, que havia desapa-regut després d’endinsar-se almar i va ser localitzada per l’he-licòpterHelimer 202. L’embar-cació Salvamar Diphda la varescatar i va ser traslladada al’hospital.c

]L’empresa pública AigüesTer-Llobregat (ATLL) haduplicat la producció delcabal a la dessalinitzadoradel Prat, davant el descensde les reserves als embassa-ments de la regió de Barce-lona. Aquestes reserves hanbaixat al 67% després d’unestiu sense pluges. La plan-ta passarà a funcionar al20% de la seva capacitat iposarà a treballar dues lí-

nies de producció de les deuque té la instal·lació. Aixòrepresenta lliurar a la xarxa34.560 m3/dia, és a dir, 12,6hm3/any. La dessalinitzado-ra pràcticament ha funcio-nat només al 10% (al mínimde la seva activitat) des quees va inaugurar l’estiu del2009. La decisió d’ATLLs’ha adoptat just després deles crítiques fetes públiquesper Ecologistes en Acció,

que havia demanat que escomplís el compromís per-què es produeixi una “reduc-ció gradual de la derivaciómitjana del Ter a la regiómetropolitana de Barcelo-na”. L’Agència Catalana del’Aigua va informar que elcriteri és que la planta aug-menti la seva producció pro-gressivament quan els em-bassaments se situïn persota del 70%. / A. Cerrillo

Lacalor remetapartir d’avuiexcepte a leszonesde costa

]El director general deProtecció Civil de laGeneralitat, Manel Par-do, ha apel·lat a la res-ponsabilitat dels banyis-tes perquè tinguin moltaprecaució i adoptin me-sures d’“autoprotecció”després que s’hagi cone-gut la xifra de 17 perso-nes ofegades des delcomençament de tempo-rada. L’any passat esvan registrar 18 mortsen tota la campanya.

Boadella. Aquestembassament està al41% de capacitat (el2011 estava al 68%)