SENSE ISMESLABORATORI DEL PAISATGE

Laboratori del Paisatge: Grup creatiu del Monogràfic d'Art i Cultura Visual de l'Escolad'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus:

XXelo Abellan + Adelaida Amigó + Julia Bernabeu + M. Pilar Correig + M. Carmen Fa-rriol + Cristina Ferré + Lluís Font + Fina Grau + Olga Gutiérrez + Fèlix Juvé + Ange-lika Kientzler + Júlia Llamas + Maria Miras + Maite Ordériz + Merche Pereira + Juli Petra + M. Consol Roig + Assumpta Roig + Paquita Sánchez + Noelia Santos + Julià Talaya + Laura Torné + Manuela Valcárcel + Blanca Ventura. Coordinació Lídia Porcar

El Laboratori forma part de l'oferta de cursos de formació no curriculars de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Reus, i està format per artistes i no artistes de dife-rents edats, que comparteixen el gust per treballar plegats. Els interessos són diver-sos, i passen per la voluntat d'ampliar coneixements sobre la cultura contemporània, qüestionar-se la validesa de les seves propostes conceptuals i estètiques o gaudir d'un espai d'acció creativa.

En treballar en una aula que no té com a finalitat una titulació acadèmica, possibilita diferents maneres d'aproximació a l'activitat pedagògica. Una d'elles és concebre l'ensenyament de les arts com un projecte participatiu i experimental, on els alumnes i la professora aprenem de les experiències creatives que es desenvolupen en dife-rents escenaris naturals, urbans i culturals.

En aquesta exposició volen mostrar una part del nostre aprenentatge artístic, que és individual i col·lectiu alhora, i que ens ha proporcionat durant tres anys hores i hores de debat sobre la funció social de l'art i la d'ésser artista.

Lídia Porcar/ Laboratori del Paisatge 2014

Agraïm a Ramon Comadó la imatge fotogràfica de la nostra aula i a Jordi Martorell el fotomuntatge de les paraules que defineixen el que és per a nosaltres el Laborato-ri i el text de presentació de l'exposició.

LABORATORI DEL PAISATGE UN ESPAI DE CREACIÓ OBERTA

L̓exposició que veieu avui vol comunicar l̓experiència vital d̓un aprenentatge artístic fet de manera col·lectiva. La posada en escena pretén concretar en un grapat d̓objectes i imatges un procés per al qual les obres no són el fi últim i necessari, mal-grat la intensa perseverança del col·lectiu per assolir-les.

Si d̓antuvi sobta la proposta pedagògica del Laboratori del Paisatge, pensant-hi una mica i amb calma, sorprèn que la metodologia que es proposa no sigui més freqüent.

Al Laboratori del Paisatge és vol aprendre a fer art avui. Caldria suposar que a totes les aules on assisteixen estudiants d̓art es comparteix aquest objectiu, però la veritat és que aquest és un fet força excepcional.

SSovint s̓estudien les més emblemàtiques obres d̓art que han fet els artistes al llarg de la història. En el millor dels casos aquesta passejada per la història inclou períodes molt diferents, diferents orígens geogràfics i diferents contextos socials, religiosos i po-lítics. Sovint s̓ensenyen i aprenen tècniques per fer, amb uns materials o uns altres, coses d̓aquesta o aquella manera. L̓allau de receptes, manuals, tutorials, trucs, estris, procediments, habilitats..., ens podria mantenir entretinguts tota una vida.

Però més enllà d̓aquesta immersió en la història de l̓art i de l̒entretinguda recerca d̓una excel·lència tècnica plana una urgent pregunta que aclapara a qui vol esdeve-nir creador: Què puc fer, què he de fer, jo, avui, aquí, per esdevenir artista? Puc ser artista? Tinc el què fa falta? Cal que ho sigui? Què és l̓art avui, en aquest temps can-viant, convuls i desorientat? Existeixen una doctrina, un paradigma, raonables i majo-ritàriament acceptats, al respecte? La urgència d̓aquestes preguntes topa amb un mur d̓inseguretats i dubtes que conviden a fugir d̓estudi, aplaçant indefinidament el moment de fer-hi front. Mentrestant el neguit segueix desesperant els estudiants que són lliurats a una confusió solitària a l̓espera d̓una “il·luminació”.

Al Laboratori del Paisatge, simplement, han dit som-hi, parlem-ne. Perquè, potser, avui, el primer o l̓únic què cal fer per a fer art és fer front a aquestes preguntes. No esperar ni un sol dia més. No esperar a saber encara una mica més d̓això o d̓allò. No seguir confiant en l̓arribada d̓una resposta clara que ens aplani el camí i escam-pi la boira. Cal submergir-se en el dubte, viatjar al cor de la pregunta, de manera de-cidida, conscient i lúcida. Informar-se? Si. Estudiar? Si. Practicar? Si. Però refermar de manera immediata i valenta la nostra voluntat d̓esdevenir els creadors que el nostre temps necessita. Aquest temps canviant, convuls i desorientat.

L̓art és una creació social i cultural. L̓art i l̓artista necessiten una comunitat, un públic, un context social i cultural per esdevenir un fenomen expressiu i comunicatiu. Aquesta imprescindible dimensió pública i interactiva converteix el grup que es crea dins l̓aula en el primer laboratori on cuinar aquesta pràctica, el primer espai d̓interacció per socialitzar-la. Els moviments artístics de les passades dècades ens mostren com diferents grups de creadors durant períodes de dos, tres o quatre anys, han elaborat les seves propostes en processos d̓aprenentatge compartits. Perquè aqaquest aprenentatge individual cal fer-lo sempre dins el grup. Benvinguts al Laborato-ri del Paisatge.

Jordi Martorell

Sense IsmesLaboratori del paisatge

The Grey Square

Del 15 de novembreal 5 de desembre de 2014

Sant Llorenç 3. 43003 Tarragona. Tel. 675 963 267. www.thegreysquare.orgObert de dilluns a divendres de 17:00 h a 20:00 h