El sarcòfag dels esposos

FITXA TÈCNICAAUTOR: DesconegutCRONOLOGIA: 520 a.CESTIL: Escultura etruscaTIPOLOGIA: Grup exemptMATERIALS: Terracota policromadaLOCALITZACIÓ: Museu nacional di Villa Giulia (Roma)

Orientalitat, arcaisme, naturalisme, amor i efecte

• Territori de l’actual Toscana, i es desenvolupà entre el segles X a.C I el II a.C. I

• Dominen el gran part de la peninsula Itàlica I roma fins ben entrat el 500 a.c

• Comerciaven amb el mon hel·lenistic del sud, magna Grècia

• La seva cultura barrejà l’art grec i l’oriental

• Art va estar marcat per les seves creences religioses

• Importància a la vida d'ultratomba

• Perpetuar la memòria del difunt amb màscares decera

CONTEXT

contextEtrúria fou el punt de partida de la cultura romana juntament amb Grècia,civilització que més la va influir. En aquesta època

Roma encara tenia un rei etrusc.

Etrúria i Grècia era també forçaestreta i els costums i activitats força compartits, en aquest sentit calrecordar l'assistència d'atletes etruscs a les olimpíades.

El sarcòfag correspon aquestmoment inicial.

Més endavant, ja en època republicana, a partir del 500 a. C.

Tot i ésser substituït el rei etrusc de Roma, la relació Roma-Etrúria continuàen paral·lel fins al S. I a C en què fou absorbida, definitivament, per Roma

.

Només els aristocrats poden permetre’s sepulcres esculpits.

el Sarcòfag dels esposos.

Sarcòfag de Larthia Seianti, terracotaamb restes de policromia, Chiusi

La terracota, argila modelada i cuita, permet treballar amb més rapidesa i espontaneïtat, iplasmar més fàcilment la naturalitat dels models

Coberta de sepulcre deterracota policromada.

• Mostra una parella reclinada en un kliné (llit) en un banquet en l'altra vida.

• Va ser trobada en unes excavacions del segle XX en la necròpoli de Cerveteri (l'antiga Caere), prop de Roma.

• Es retrata l'afecte entre un home i una dona, imatge mai vista en la cultura grega amb anterioritat.

Tema: el sarcòfag és presidit per la representació del matrimoni enterrat ala tomba en una actitud distesa i serena. És tema funerari

L’home, darrere,fort i protector

La dona, al davant,amb gorra frígiai llargues trenes

Tapa en formade Kliné (llit)

L’home vadescalç, ladona ambsabatesen punxa

Gestos de les mans denoten relació afectuosaBraç dret de l’home sobre espatlla de la donaMa esquerra estesa, en actitud afable, esperant...

2 figures reclinadesen actitud plàcida

Tors nu icabell enrera

L’esposa duuna túnicallarga (quitó)

Restes de laviva policromiaoriginal

Perspectiva frontal

Anàlisi formal: Descripció

Rostres amb clares mostres de geometria i hieratisme. Influència grega en:

• Ulls ametllats• Somriure arcaic• Esquematisme en la

forma• Barba punxaguda• Cabells geometrics• Mirada hieràtica sense

creuar-se

Treball molt acurat en la part superior del cos, i també els peus i les sabates, molt detallades.Les cames però estan molt simplificades.

L’arrel etrusca es troba en: l’expressió dels trets facials, la boca, el nas I els pòmuls són plenament etruscos. L’art grec era molt més impersonal.

Les cames que gairebé desapareixen

Semblen vius, parlant de coses domèstiques,alegres.L’expressivitat s’observa en els gestos de lesmans.

Modelatgeamb materialstous donantformes mésarrodonides isuaus

Observem elllit, ambel matalàs icoixins.

La flexió de la cinturaés molt poc natural,geomètrica (anglerecte)

L’estil etrusc

Els rostres somrients, els ulls ametllats i el cabell llarg trenat, igual que a forma dels peus del llit, revelen influències gregues. El marcat contrast entre els busts d'alt relleu i les cames aixafades és típicament etrusc. L'interès de l'artista etrusc es va centrar en la meitat superiorde les figures, i especialment en els rostres vibrants i braçosgesticulants.També era típic representar els trets individuals de les personesretratades, cosa que marcarà el posterior retrat romà.

Apol·lo de Veis Relleu d’una escena de banquet

Tapa d’urna funerària i cap femení.Ambdues pertanyen a l’última etapa del’art etrusc.

Interpretació (Temàtica: iconografia i significació)

El fet d'esculpir els morts ens denota la significació que tenia pels etruscsla idea de mort. L'etrusc considerava la mort com un pas a una millorvida, per tant la mort se celebrava amb una gran festa amb participaciódels mateixos difunts que se situaven al centre de la sala en el sarcòfag.La festa els acompanyaria per sempre en les pintures al fresc que sesituaven a les parets de la cambra. Allà hi havia comensals, músics,...

Pintures al fresc de tombes etrusques

La parella presenta un aspecte harmoniós, una actitud alegre i serena,semblen departir amb els convidats al seu banquet funerari.

L’escultura dels dos difunts es col·locava al mig de la cambra, on presidienel banquet celebrat en honor seu. Es mostren somrients, plàcids, conversantentre ells amb gest de complicitat. Era una manera d’assolir la mort ambnaturalitat, amb confiança, i com una continuació de la vida.

En el sarcòfag que ens ocupa, i en molts altres, l’esposa ocupa el primerterme perquè les dones no estaven marginades de la vida socials etrusca, alcontrari que a Grècia i Roma. La dona participava en la vida pública i assistiaa festes, banquets, balls i jocs gimnàstics.

Els etruscos creien en la vida delmés enllà, en que el difunt hicontinuava viu. Les tombesreproduïen les cases dels mots,les cambres tenien pintures alfresc que representaven danses,banquets, acròbates... També hihavia objectes de la vidaquotidiana per a ús dels difuntsen l’altra vida.

Aspecte de l'interior de laTomba dels Relleus, Cerveteri

Interior d’una tombaDe la necròpolis deBanditaccia (Cerveteri)

Necròpolis de Cerveteri

Els sepulcres solien ser molt grans.En un mateix túmul s’hi excavavendiversos corredors i cambres.

La importància de la vida i la mortcompartida amb la família era moltimportant pels etruscos.

Funció

Funerària i religiosa. Era un sarcòfag que tenia la funció de guardar lescendres de la persona morta, que es dipositaven a la part posterior acabat elritual de la incineració. Era doncs una urna funerària.

El Sarcòfag dels esposos és una escultura funerària que volia retre homenatgea la vida de les dues persones que hi ha representades.

Models i influències

Són precedents els enterraments col·lectius de la Mar Egea, per un costat, iles pintures egípcies, per l'altre.La influència més directa la trobem en l’escultura grega arcaica (koúroi ikorai) amb el tors nu de l’home, els ulls ametllats, els pentinats geomètrics...

És de destacar l'interès dels etruscs per presentar els rostres amb els seustrets individuals, tot i l’ús dels estereotips arcaics. Aquesta voluntat realistaoriginarà el gènere del retrat, tan estès a la Roma clàssica.