L’Eix Sants-les Corts ha començata treballar ja per promocionar elscarrers de Joan Güell, Galileu iVallespir i el Triangle de Santscom a zona comercial “a cel obert,de petit comerç, molt variat i pro-fessional i amb una gran atencióal client”. Volen fidelitzar l’entorni atreure més clients. S’hi han ad-herit 350 dels aproximadament500 comerciants que hi ha a lazona. Els socis tindran prioritatper establir-se als locals de la fu-tura estació de Sants i gaudirande preus reduïts al pàrquing de laplaça de can Mantega. Es vanpresentar institucionalment a fi-nal de maig i al setembre faranuna altra presentació més generalentre els veïns.

L’Eix Sants-les Cortsarrenca amb 350 comerços

Un dels objectius de l’eix és fidelitzar els clients.

ESTUDI

L’Agència d’EcologiaUrbana ha realitzat unampli estudi

ANÀLISI

S’analitza l’espaipúblic, la mobilitat i elmetabolisme urbà

PROPOSTES

Més verd urbà imés espai per a úsdels vianants

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Jordi RomeuPresident de la Coordinadorad'Entitats del Poble Sec

“Un barri sensemoviment associatiués un barri dormitori”

ENTITATS Pàg. 4

Diables, dracs igegants ballena la reconstruïdaSarajevo

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Club BIMUn dels equips de bàsquetamb més història de Sants

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

L’adopció dóna unasegona oportunitat a gossos i gats

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Els espais esportiusde La Bàsculamilloren perpotenciar el futbol

S A N T S - M O N T J U Ï CB A R C E L O N AS U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • J u l i o l 2 0 0 6

www.bcn.es

Propostes per aconseguirun districte més sostenible

S A N T S - M O N T J U Ï C2 Juliol 2006

S A N T S - M O N T J U Ï CB A R C E L O N A

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) DistricteCreu Coberta, 104.Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) La MarinaAlts Forns, 82-86.Telèfon d’informació 010 (preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).Telèfon del civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89Pg. Zona Franca, 116, int.C. Cívic Casinet d’Hostafrancs 93 423 04 40Rector Triadó, 53.Centre Cívic Cotxeres de Sants 93 291 87 01Sants, 79-83.Punt Jove de Sants-Casa del Mig 93 291 42 62Muntadas, 5-35.Espai Musical La Bàscula 93 422 43 00Foc, 132.Centre Cívic El Sortidor 93 443 43 11Plaça del Sortidor, 12.C. Cívic Font de la Guatlla 93 426 20 69Rabí Rubèn, 22.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44Pl. Espanya, 5.Biblioteca de l’Institut Botànic 93 325 80 50Av. Montanyans, 25.Biblioteca de l’Institut del Teatre 93 227 39 00Pl. Margarida Xirgu, 1.Biblioteca Fundació Joan Miró 93 443 94 70Av. Miramar, 1.Sala de Lectura Martí i Pol 93 331 90 54Constitució, 1.Biblioteca Francesc Candel 93 432 01 99Mare de Déu de Port, 363.Bibl. Pública Francesc Boix 93 443 01 05Blai, 34.Biblioteca Pública Vapor Vell 93 409 72 31Ptge. Vapor Vell, 1.

SERVEIS SOCIALS

C. Serveis Socials Poble Sec 93 443 43 11Pl. Sortidor, 12.Centre Serveis Socials Sants 93 291 87 00Sants, 79-81.C. Serveis Socials La Marina 93 296 79 69Alts Forns, 82-86.

GENT GRAN

Casal d’Avis de Sants 93 330 10 16Violant d’Hongria, 135.Casal d’Avis de la Marina 93 296 73 85Alts Forns, 82-86.Casal d’Avis Poble Sec 93 329 75 21Elkano, 24-26.Casal d’Avis Gran Polvorí 93 432 36 42Pl. Llorca, 2.Casal d’Avis El Sortidor 93 443 43 11Pl. del Sortidor, 12.Casal d’Avis Cotxeres de Sants 93 421 55 69Olzinelles, 7.

ALTRES SERVEIS

Oficina de Rehabilitació 93 441 36 79Blai, 34.Arxiu Municipal de Districte 93 332 47 71Pl. Bonet i Muixí, 3.C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Sants-MontjuïcGuàrdia Urbana, 2.Comissaria Mossos d’EsquadraUlldecona, 35 bis.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Bordeta-Magòria 93 431 65 70Corral, s/n.CAP Carreras i Candi 93 431 00 39Carreras i Candi, 99-101.CAP Consell de Cent 93 423 59 35Consell de Cent, 26.CAP Doctor Carles Ribas 93 223 28 88Foc, s/n.CAP Poble Sec-Les Hortes 93 324 91 00Nou de la Rambla, 177.CAP Numància 93 322 70 61Numància, 23.CAP Sants 93 491 51 97Ptge. Vapor Vell, 44-46.

I N F O Ú T I Lt L ’A G E N D AW

FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC

Dissabte 15 de juliolBall de Festa MajorA les 23 h. Concòrdia/MagalhaësAmb l’orquestra Tràfic.

Diumenge 16 de juliolConcentració de gegantsA les 10 h. Plaça de Santa MadronaA les 11.30 h, inici del cercavila amb les colles de gegants.Diada castelleraA les 10 h. Blai/Tapioles

Del 18 al 22 de juliolI Jornades per la cultura de la pauA partir de les 21.30 h. Concòrdia/MagalhaësAmb grups de Turquia, Letònia, Egipte, Brasil, Xile, Aragói Catalunya. Dimarts 18, cercavila amb els Gegants i elsDiables del Poble-sec, Bastoners de Barcelona, etc.

Divendres 21 de juliolFesta infantilA les 18 h. Plaça del SortidorA les 21 h, cantada d’havaneres i després ball.

Diumenge 23 de juliolCorrefoc i cloenda del festival tradicionalA les 21 h. Plaça del SortidorCorrefoc i cercavila amb els grups que participen al I Fes-tival Internacional de Música i Dansa Tradicional.

Del 20 al 26 d’agostFesta Major de SantsDiferents horaris i espaisProgramació a la web: www.bcn.es/sants-montjuic.

Dimarts 18 de juliolTitellesA les 17.30 h. Jardins de Can FarreroTaller obert de construcció de titelles i espectacle Anima-lets a càrrec del grup Galiot Teatre.

Dimarts 25 de juliolMàgiaA les 17.30 h. Jardins de Can FarreroTaller obert de jocs de màgia i espectacle Magsnífics, de Màgic Trèbol.

Dimecres 19 de juliolLos MoussakisA les 20.30 i 23 h. Caixafòrum (av. Marquès de Comillas, 6)Música balcànica barrejada amb harmonies actualscom ara el jazz i el funk.

Dimecres 19 de juliolDavid Cortés QuartetA les 20.30 i 23 h. Caixafòrum (av. Marquès de Comillas, 6)Una de les figures emergents del flamenc a Catalunya.

Dimarts 25 de juliol A propósito de Bola de nieveA les 21 h. Mercat de les Flors (Lleida, 59)Un espectacle de Jordi Sabatés dirigit per la cineastaRosa Vergés, s’apropa a la figura del pianista i cantantcubà Bola de Nieve. Direcció Rosa Vergés.

Dimecres 2 d’agostAklisoA les 20.30 i 23 h. Caixafòrum (av. Marquès de Comillas, 6)Ritmes tradicionals de Costa d’Ivori i Catalunya ambarranjaments propis i amb una àmplia varietat d’ins-truments tradicionals.

Dimecres 2 d’agostRecital de cante flamencoA les 21.30 h. Caixafòrum (av. Marquès de Comillas, 6)Juan Carmona, ex de Ketama, transita pels pals méspurs del flamenc com les soleares, tarantas i alegrias.

Festival de Barcelona Grec 06

Del 14 al 18 de juliolEl MercaderA les 21.30 h. Mercat de les Flors (Lleida, 59)Ningú, a El mercader de Venècia, és el que sembla. NiPòrcia, ni Antoni, ni Bassani. ¿És possible que Shakes-peare permeti només a Shylock mantenir una actitudcongruent? Direcció Pep Pla.

Del 20 a 22 de juliol La canción de MargaritaA les 21 h. Mercat de les Flors (Lleida, 59)Una mirada encuriosida, poètica, irònica i tràgica a lesdones que han viscut, i viuen, entre l’amor i la guerra, entre la tradició i la modernitat, entre la foscor i la llum.Companyia de dansa Senza Tempo.

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Jordi Hereu, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, JoanConde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes,Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Anna Xuclà. Coordinació general: José Miguel Esteban. Coordinacióde fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Arxiu Municipal del Districte.Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: MateuPress, SA. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i ProduccióEditorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

ATENCIÓ: La programació d’aquesta agenda es tanca amb força antelació i per aquest motiu pot patir algunes modificacions d’última hora.

Daniel Romaní

Sosteniblitat és un con-cepte de moda. Un con-

cepte que no apareix als dic-c ionar is publ icats farelativament pocs anys. Unconcepte complex que abas-ta l’àmbit econòmic, social iecològic, que va ser espe-cialment debatut al Fòrum

Universal de les Culturescelebrat a Barcelona l’any2004. Hi ha moltes maneresde definir la sostenibilitat,però totes les definicionstenen a veure amb el desen-volupament harmònic ambl’entorn. L’objectiu del de-senvolupament sostenibleés que es mantingui la bio-

diversitat i els ecosistemesnaturals. Per poder viuremés còmodament. Perquèels nostres fills no trobinun planeta destrossat. L’Agència d’Ecologia Urbanade Barcelona, en col·labora-c ió amb e l Distr icte deSants-Montjuïc, ha analit-zat detalladament els punts

forts i febles de la sostenibi-litat al districte i ha elabo-rat una sèrie de propostes.L’estudi s’emmarca dins delprocés d’elaboració de l’A-genda 21 de Districte. L’A-genda 21 és un pla d’accióglobal per al desenvolupa-ment sostenible sorgit a laCimera de la Terra celebra-da a Rio de Janeiro l ’any1992 per buscar solucions ales problemàtiques globalstant en l’àmbit econòmic isocial com ambiental. Entre les propostes elabora-des per l’Agència d’Ecologia

Urbana de Barcelona per alDistricte cal destacar: incre-mentar l ’espai per al via-nant (que passaria del 52%actual al 75%), reduir elsdesplaçaments en vehicleprivat, realitzar un pla d’a-parcaments per a bicicletes,construir nous aparcamentssubterranis perifèrics a lessuperilles (zones on el via-nant té prioritat i no hi havehicles de pas), disminuirel soroll dels car-rers ambasfalt sonoreductor, dismi-nuir la distància als espais

verds i d ’estad a (actual -ment, el 92% de la poblacióde Sants-Montjuïc en té una menys de 200 metres decasa), potenciar el verd urbàen balcons, parets mitgeresi terrats, augmentar els con-tenidors de recollida selecti-va d’escombraries, augmen-tar l’estalvi d’aigua, ampliarl’oferta d’habitatge social...Correspon a l’Administracióiniciar i impulsar aquestespropostes, però els ciuta-dans n’han de ser, evident-ment, coprotagonistes.

S A N T S - M O N T J U Ï C 3Juliol 2006

El llac del Parc de l’Espanya Industrial.

L’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, en

col·laboració amb el Districte i entitats, ha elaborat

nombroses propostes amb l’objectiu que Sants-

Montjuïc sigui més sostenible

Propostes per aconseguirun districte més sostenible

L’augment del verdurbà i de l’espai per als vianantssón algunes de les propostes

C IU TA DA N S OPINE N

Neus MolinaTeleoperadora

Posar més contenidorsde reciclatge, passar abuscar les escombrariescada dia i netejar elscarrers més sovint, per-què hi ha carrers queestan molt bruts.

Jordi JiménezEnginyer

Canviaria el transport– posaria autobusoselèctrics–, posariatambé més contenidorsi faria més neteja, quefalta li fa.

Carme MarínAdministrativa

Que l’oficina de col·loca-ció treballés conjunta-ment amb la seu delDistricte per donarfeina a la gent del barri,que no en tenen al barrimateix.

Pau OlmosArqueòleg

Hi faria més casals,tant per a la gent grancom per als joves. Hiposaria també méscarrils bici i més zonesverdes.

Joan ToriboInformàtic

Potser faria complirmés les ordenances,perquè hi ha recollidorsselectius però moltagent no els fa servir.

Andel FahimEducador social

Más civismo, que lagente ayude a mante-ner el barrio limpio yque tenga idea de qué,es el reciclaje. Tambiénnecesitamos zonas paralos niños de 3-4 años.

Q u e p r o p o s a r i a p e r f e r d e S a n t s - M o n j u ï c u n d i s t r i c t e m é s s o s t e n i b l e ?

S A N T S - M O N T J U Ï C4 Juliol 2006

E N T I T A T S

Núria Mahamud

N o fa gaire més d’unadècada, la guerra va

destruir una de les ciutatsmés boniques d’Europa,Sarajevo, amb la qual Bar-celona ha mantingut unestret vincle durant totsaquests anys. Una delega-ció formada per unes 50persones, cinc gegants, ungegantó, dos capgrossos iun drac van anar a la capi-tal bosniana al final demaig per commemorarl’establiment a la ciutat del’Ambaixada DemocràticaLocal fa deu anys.“Era la primera vegada queveien un correfoc –explicaJosep Masdeu, presidentdels Diables de Port i elsGegants de la Marina– i lagent va quedar força sor-presa”. Tot i les mancancespirotècniques per la difi-cultat d’introduir pólvoraal país, la plaça Barcelonade Sarajevo va vibrar ambl ’espectacle de foc delsDiables de Port i del Raval,el Drac de Ciutat Vella i elstabalers de La República(les Corts). La Quimeta i

en Magí, els gegants de laMarina, van estar acom-panyats per altres gegantsi gegantots de la Coordina-

dora de Geganters de Bar-celona, els quals, junta-ment amb els diables i elbestiari, van actuar tambéal dia següent a la plaça dela Catedral, en ple centrede la ciutat. Allí, dos cas-tel ls de foc van unir labandera de les quatre bar-res amb la de Sarajevo i esvan repartir més de dosmil cors amb el nom de to-

tes dues ciutats. La delega-ció barcelonina va organit-zar també tallers de dibuixi retallables amb gegants idiables per als centenarsde nens que es van apro-par a la plaça de Barcelonai els van obsequiar ambpetits records de la CiutatComtal.Paral·lelament a aquestacommemoració, els Dia-bles de Port també han ce-lebrat enguany el seu desèaniversari amb dos espec-taculars correfocs a lesFestes de la Marina, acom-panyats de deu colles mésde la ciutat i de grups detabalers.

Més informació a:Diables de Por t i Ge-gants de la MarinaSant Eloi, 9.

Els diables i gegants van actuar a la plaça de Barcelona i de la

Catedral a Sarajevo.

La delegaciótambé va repartirdos mil cors amb elsnoms de Sarajevo iBarcelona

Una delegació bar-celonina,encapça-lada pels Diables dePort i els Gegantsde la Marina,haactuat a la plaçaBarcelona de lacapital bosniana

Diables, dracs i gegants ballen a la reconstruïda Sarajevo

Badalona i Sant Crist, doscarrers amb un mateix guarnit

J. M. ContelÀLB UM HI S TÒR IC

En tota Festa Major en la qual els veïns guarneixenels seus carrers, aquests intenten sorprendre els delbarri i els de fora. Segurament això també va passarl’any 1935, durant la Festa Major de Sants, quan elsveïns del carrer Badalona van guarnir el seu carrercom una sala de ball, la qual van batejar amb el nomde “Dancing Lido”.Però el fet sorprenent de la història és que la portaladad’entrada del carrer Badalona, uns dies més tard, el mesde setembre, va ser remuntada al carrer del Sant Crist,durant la celebració de la seva Festa Major. Ara bé, tot iutilitzar els mateixos elements d’entrada, els interiorsde tots dos carrers eren ben diferents.Aquesta casualitat que es va donar l’any 1935, que doscarrers tan propers lluïssin part del mateix guarnit, potser fruit de diferents pràctiques.La primera podria ser que els elements corporis queconfiguraven l’entrada fossin obra d’algun dels tallersd’escenografia que hi havia a la ciutat, com el dels ger-mans Salvador, els quals els llogaven per decorar car-rers, sales de festa, teatres, etc., i que els veïns de l’un ol'altre carrer no devien saber que tots dos havien llogatels mateixos elements.L’altra possibilitat seria que els veïns del carrer del SantCrist haguessin comprat les peces de l’entrada en acabarla festa del carrer Badalona, una pràctica que llavors s’uti-litzava molt i que avui encara perviu entre els carrers d’ar-reu de Catalunya, els quals cerquen, al final de les festes,diferents elements que es puguin aprofitar després.Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 332 47 71

Carrer del Sant Crist, durant la Festa Major de l’any1935, que va repetir part del guarnit del carrer Badalona.(Foto: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.)

S A N T S - M O N T J U Ï C 5Juliol 2006

Pila Fernández

El nou eix, que engloba unagran part dels aproxima-

dament 500 locals que hi haals tres carrers més comercialsde la zona (Joan Güell, Gali-leu i Vallespir) més el Trianglede Sants, neix “amb l’aspiracióde crear una zona comercial acel obert, de petit comerç,molt variat i professional iamb una gran atenció alclient. L’atenció personalitza-da és el repte del futur”, afir-ma Antoni Gàmez, relacionspúbliques de l’associació. Es va presentar institucional-ment al final de maig, però ésprevist de fer una presentaciógeneral per als clients poten-cials, és a dir, els veïns, al mesde setembre. “Volem fidelitzarl’entorn i atreure més clients,atreure la gent que vagi a lafutura Estació de Sants”. Pre-cisament –han informat fonts

del Districte de Sants–Mont-juïc, com a membres de l’orga-nització comercial tindranprioritat per establir-se als lo-cals de la nova estació de Ren-fe. També tindran preus re-duïts al pàrquing de la plaçade Can Mantega que ells ma-teixos han impulsat.Segons Gàmez, l’àmbit ge-ogràfic d’influència de l’eix

Sants-les Corts és el que estroba dins els límits del car-rer de Sants-Creu Coberta,

Diagonal i l’Estació de Sants.“Es tracta que la gent es quedidins, continua. “Estem en-trant en una dinàmica de co-merç de futur. S’està creantuna taca comercial que ensbeneficia a tots”. Una afirma-ció compartida pel Districtede Sants, on es pensa tambéque tot el que sigui unificarassociacions és bo, perquè re-dueix el nombre d’interlocu-tors i, per tant, fa més fàcil lesnegociacions.

N O T Í C I E SfTerrassa d’estiuAmb l’estiu arriben les activitats de la Terrassa d’Es-tiu als jardins de Can Ferrero. El 13 de juliol, concertde la Banda Municipal de Barcelona. El dia 20, exhi-bició de Batukada i el 27, espectacle d’humor. Per alsmenuts, activitats de titelles, l’11 de juliol, i taller dejocs de màgia, el dia 25. A la Casa del Rellotge, tambés’organitzen cursos de balls i ioga, entre altres coses,durant tot el mes. Més informació:www.bcn.es/santsmontjuic

Llum verd al nou barri de la MarinaLa Subcomissió d’Urbanisme de Bacelona ha aprovatde manera definitiva el Pla Urbanístic de la Marina ala Zona Franca. El pla preveu la transformació d’unterritori de més de 750.000 m2 en un barri que se-guirà un model totalment sostenible. Es construiran10.865 habitatges, dels quals el 47,5% estaran sot-mesos a algun tipus de protecció. També hi haurà zo-nes verdes i equipaments.

Cinema a la Fresca a les CotxeresDurant el mes de juliol continua el cicle de Cinema ala Fresca a les Cotxeres de Sants. El dia 6 es projectala pel·lícula Sólo un beso. El dia 13, el film Las tortu-gas también vuelan i el dia 20, Manuale d’amore. To-tes les pel·lícules es projecten els dijous i comencen ales 22 hores. L’entrada és totalment lliure. Per a mésinformació: www.bcn.es/santsmontjuic

Cuines del Món al Poble SecEl carrer Blai acollirà les jornades gastronòmiques“Cuines del Món” els dies 14 i 15 de juliol amb motiude la Festa Major del Poble Sec. Són dos dies de festaen els quals es podrà gaudir tant de la degustació cu-linària com del coneixement d’altres cultures. Lesjornades volen convertir-se en un espai de convivèn-cia intercultural. Hi haurà representació culinària dediferents parts del món.

Uns 350 comerços formen elnou Eix Sants-les Corts

L’objectiu és crear una zona comercial a cel obert.

Segons l’associació,“s’està creant unataca comercial quebeneficia tothom”

Gayarre, al seu pas per la plaça de la Vidriera, a l’esquerra.

Comencen les obres de reurbanització del carrer Gayarre Redacció

Aquest mes comença lareurbanització del carrer

Gayarre, una actuació quedurarà sis mesos. Aquest car-rer va des de la carretera deSants fins al carrer Gavà i tévuit metres d’amplada. Teniavoreres d’un metre i mig iuna calçada de cinc metres,amb un carril per a la circula-ció i una línia d’aparcamenttrimestral. No hi ha arbres. Amb la reforma, les voreres

s’ampliaran fins als 2,5 me-tres i es farà una calçada detres metres per als vehicles.Es renovarà el paviment il’enllumenat, amb la substi-tució dels braços que hi ha ales façanes per fanals a lesvoreres. Al llarg del carrer,s’hi plantaran pruners bords. Es preveu que les obres alprimer tram –des de Gavàfins a Ferreria– acabin elmes d’agost a fi de no afectarl’inici del curs a l’escola que

hi ha a la cantonada amb Fe-rreria. La segona fase delprojecte es farà des de Ferre-ria fins a Rei Martí, i la ter-cera des d’aquest últim ca-rrer fins a la carretera deSants. A cada tram, s’hi ta-llarà el carrer a la circulació–només hi haurà accés per aveïns i altres usuaris– i s’o-brirà el tram anterior, senseasfaltar. La calçada s’asfal-tarà en la seva totalitat l’úl-tim dia de les obres.

El nou Eix comercialSants-les Cortsaplega moltsestabliments delscarrers Vallespir,Galileu i Joan Güell

T I P O L O G I A C O M E R C I A L D E L A Z O N AALa tipologia dels establiments que estan associats a l’Eix

Comercial Sants-Les Corts és molt diversa i està bastant

repartida, si bé destaquen els locals del ram de l’alimen-

tació,que són el 33% del total.Els segueixen els dedicats

a l’equipament a la persona i a l’equipament a la llar,

amb una representació del 24% en tots dos casos. Les

botigues especialitzades en lleure i cultura són el 19%

del total. Fins i tot, en formen part un 4,8% d’entitats

financeres.

S A N T S - M O N T J U Ï C6 Juliol 2006

A l mercat de la Marina, hi trobem una ge-nerosa parada de peix fresc que porta

una família de peixaters molt arrelada al bar-ri. L’any 1951, l’Àngel Sanabre, que la gentdel barri coneixia com “l’Angelet”, i la seva es-posa, Vicenta Joanpere, van obrir una paradade peix al Mercat Nou. Era una petita parada,però que tenia molts clients. El nom que avuité el negoci familiar ve del seu fill Isidre, elqual l’any 1973 va obrir la parada amb la sevaesposa, Pilar Conill, al Mercat de Port. Fa tres

anys van canviar novament d’ubicació amb lacreació del Mercat de la Marina i ara ja hi tro-bem la tercera generació, el Martí, que desta-ca la gran acceptació de la seva parada i laconsolidació del mercat en general, el qualparticipa activament en l’organització de fes-tes i en la vida social del barri. L’única cosaque lamenta el Martí és la manca de gent quees dediqui a l’ofici.Isidre i fillsMercat de la Marina, parades 30-33

E L T A U L E L L

Una família de peixaters que es mou amb els mercats

Actualment hi ha la tercera generació especialitzada en peix fresc.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Dolors Roset

Aquest juliol s’inicien lesobres de millora de les

instal·lacions esportives deLa Bàscula, al carrer del Foc.Quan es reprenguin els en-trenaments i els partits enaquest espai, els equips hitrobaran un camp nou de fut-bol-set a l’aire lliure amb ges-pa artificial, vestidors nous alcamp de futbol que hi ha ara iuna important renovació dela pista poliesportiva, on es-taran els vestidors, i variessales per a la didàctica de l’es-port. La intenció és adequarl’equipament als seus usuarishabituals, els equips de fut-bol dels barris, i convertir-loen un espai per a la promociód’aquest esport.

Habitualment, les instal·la-cions de La Bàscula les fanservir les categories infantilsi juvenils de la Unió Esporti-va Sants, el Club de Futbol

Zona Franca i el Club de Fut-bol Mercat Nou-Magòria, aixícom equips d’afeccionats quejuguen lligues amistoses. Apartir de la temporada 2007-2008, quan ja hagin acabatles obres de millora d’aquestequipament, es té la intenció

que a La Bàscula també esconcentri la gestió conjuntadels cinc camps de futbol deldistricte i, alhora, es duguin aterme iniciatives comple-mentàries a les activitats delsclubs que representin unamillora del que ja es fa, comara la formació de tècnics ol’ampliació de l’oferta esporti-va per a nens i nenes. Per aaixò es comptarà amb la par-ticipació dels clubs, algunsdels quals ja han manifestatalguna vegada la necessitatd’associar-se per aprofitarmillor els recursos esportiusque tenen entre tots, a partdels que ofereix la ciutat.Durant la temporada que lesinstal·lacions de La Bàsculaestaran en obres, els equipsque regularment s'hi entre-nen ho faran al Club de Fut-bol Ibèria o al camp de futbolJulià de Capmany.

Un cop renovats els equipaments, dintred’un any, La Bàscula serà centre dereferència per a la promoció del futbolals barris de Montjuïc i Sants

Els equips que juguen normalment a La Bàscula seran els primers a utilitzar les noves instal·lacions.

Millora dels espais esportius deLa Bàscula per potenciar el futbol

A la temporada2007-2008 ja espodrà utilitzar elnou equipamentesportiu

S E R V E I P Ú B L I C

RedaccióSi es planteja tenir un gos o un gat a casa, consideri lapossibilitat d’adoptar-lo. L’adopció és una manera d’oferiruna oportunitat a animals que no tenen propietari, béperquè s’han perdut, han estat abandonats o es trobensols a causa d’ordres judicials, desnonaments o interven-cions administratives. També és una alternativa ambforça avantatges davant la compra. Els gats i els gossosque el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC)ofereix en adopció són animals sans, de diferents edats,races i grandària. Es lliuren en correctes condicions sa-nitàries, vacunats, desparasitats, esterilitzats i identifi-cats amb microxip. Un equip professional assessora lapersona o família adoptant sobre quin és l’animal que mi-llor s’adapta a les seves necessitats i estil de vida. Si es vol adoptar, s’ha d’anar al CAAC. Allà s’omplirà unqüestionari amb una doble funció: que l’adoptant refle-xioni si està realment preparat per fer-se càrrec d’un ani-mal i sàpiga quin és el que més li convé en funció de laseva situació personal (pis gran o petit, si hi ha nens ogent gran a casa, temps lliure disponible...). A continua-ció es formalitza un acord d’adopció i es lliura el gat ogos escollit. S’ha d’abonar una taxa única de 16,50 eu-ros. Cal recordar que és obligatòria la inscripció als censd’animals de companyia (es pot fer a www.bcn.es o aqualsevol Oficina d’Atenció al Ciutadà).El CAAC també facilita informació sobre tinença respon-sable d’animals. Tenir un animal de companyia dóna ale-gries i implica responsabilitats. Els seus propietaris hand’assumir el compromís d'encarregar-se tota la vida del'animal, que pot ser d’uns quinze anys.

Més informació:Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC)Ctra. de l’Arrabassada, km 3,8. Tel. 93 428 31 25

L’adopció dóna una segonaoportunitat a gossos i gats

Pere S. Paredes

Joan Robuster és l’actual direc-tor tècnic del Club de Bàsquet

Institució Montserrat: “tot i quenomés fa una mica més de deuanys que sóc al club, el que pucdir és que una part molt impor-tant del BIM i de la seva històriaés el pensament que s’inculca alsnois des que entren a formar partde l’escola de bàsquet”.“Aquí —continua Robuster— unnoi pot començar a jugar als 5anys i no parar de fer-ho fins als60, per exemple. A més a més decontinuar mantenint els seusamics dintre i fora dels estudis”.Arribar als 75 anys implica mol-tes coses, entre les quals “haver

treballat molt, haver superat mo-ments no gaire bons, canvis a lasocietat, canvis en la manera dedivertir-se dels joves... Però grà-cies a la forma com portem elsnostres nois, veus fins a quinpunt arriba la seva amistat; perexemple, com es reuneixen aquíper sortir quan no tenen classes”,explica Robuster.“Actualment, al nostre club comp-tem amb més de vuitanta juga-dors i a més a més —hi afegeix eldirector tècnic del Bàsquet Insti-tució Montserrat— tenim l’escolade bàsquet i set equips més: dosde mini, un de júnior i un de sè-nior femení, un de cadets, un dejúnior i un de sènior masculí. És adir, pots començar des de moltpetit i acabar jugant en un equipque tenim de veterans”.

Per Robuster, “el nostre club en-cara que té molta història no té, adia d’avui, les instal·lacions idò-

nies per a la pràctica del bàsquet,perquè la nostra pista està al des-cobert, però aquest dèficit el su-perem cada dia, i ja hem viscutmés de 75 anys, amb les nostrespetites aportacions personals”.

Més informació BIM C/ del Sant Crist, 60 C/ de Cros, 6-8Telèfon 93 421 01 50

S A N T S - M O N T J U Ï C 7Juliol 2006

P O L I E S P O R T I U

Al BIM potscomençar a l’escola debàsquet i acabar al'equip de veterans

Els nens es poden iniciar al bàsquet a partir dels cinc anys.

El Club BIM, un dels equips debàsquet amb més història de Sants

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió“Hola Barcelona”De dilluns a divendres, d’12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

Sants-Montjuïc Ràdio - 102.4 FMFoc, 128, 1r.Tel. 93 296 75 65

Sants 3 Ràdio - 103.2 FMConstitució, 17.Tel. 93 298 19 19www.sants3radio.com

Ràdio Ona Sants - 97.4 FMPremià, 15, 2n.Tel. 93 431 84 08www.onadesants.com

PUBLICACIONS

L’InformatiuSants-Hostafrancs-La BordetaIndústria, 46. Tel. 93 542 15 79

Línia SantsTel. 93 570 29 20

Revista La MarinaFoc, 128. 1a planta. Tel. 93 296 50 07

Zona SecPublicació del Poble SecRoser, 17, baixos. Tel. 93 329 99 52

INTERNET

Escàner Bcn

Aquest web és una guia urbana on podeurastrejar les activitats culturals alternati-ves que tenen lloc cada dia a Barcelona.També s’hi pot consultar el bo i millor del'oci de la ciutat sota el criteri de l'equip deràdio ScannerBCN.http://www.bcn.cat/scannerbcn/

Bcn jocs

Tria el joc que t'agradi més, posa aprova els teus reflexos i coneixements idescobreix la teva ciutat d'una maneraentretinguda en aquest web que agluti-na tots els jocs en línia del web bcn.www.bcn.cat/jocs/cat/welcome.htm

w

Més de 75 anys avalen lahistòria d’aquest club debàsquet de Sants-Montjuïc. Tot i que hanpassat per moltes penú-ries, també han tingutèxits i per aixòcontinuen treballantamb la mateixa il·lusió

per MANEL

S A N T S - M O N T J U Ï C8 Juliol 2006

Va arribar als dos anys al PobleSec. Quins són els seus primers re-cords del barri?Tinc un record especial de la revetlla deSant Joan. Encara tinc un parell de trausde quan tiraven llenya pels balcons perfer les fogueres. El diumenge, amb elsmeus pares, anàvem a la muntanya deMontjuïc per dinar carn a la brasa a lesfonts amb taules que hi havia. Anar a lamuntanya era com anar d'excursió, per-què pujaves les escales del carrer Marga-rit, que no s'acabaven mai, o bé baixavesdonant una volta pel Teatre Grec.Com definiria, al llarg dels anys, elPoble Sec?Antigament era el barri de la bohèmiai de la prostitució. Ara mateix, la visiódel barri ha canviat molt perquè te-nim un barri obert, conegut i moltben situat. Crec que actualment vivimen un moment difícil, però a la vega-da esperançador.En quin sentit, difícil?La població, en els darrers anys, ha aug-mentat quasi un 30% i els serveis estan

desbordats. Necessitem noves infraes-tructures i serveis i aconseguir-los és unrepte difícil. Que vingui gent nova no ésun problema, però no podem obviar lescoses. Fa poc, el Poble Sec ha obtingutfinançament gràcies a la Llei de Barris,però és evident que si ens l'han conce-dit és perquè hi ha unes mancances, iaixò ens permetrà estar alerta i posar-nos les piles.També diu, però, que és un mo-ment d'esperança.Ara mateix tenim més gent nova i el Po-ble Sec torna a ser com abans, on els na-nos juguen al carrer i la gent nouvingu-da utilitza el carrer com nosaltres hofèiem abans. Nosaltres ens hem acomo-dat al sofà de casa amb la televisió i lagent que ve d'altres indrets redescobreixel carrer. El barri, doncs, s'està rejovenint?Sí, ara ve molta gent jove estrangera,que busca un barri tranquil per muntar-se els seus negocis i les seves cases enpetits lofts. Hi ha un nivell de comerç al-ternatiu que troba el seu lloc al barri.Com et deia, és un moment delicat,però la gent està molt engrescada.La Coordinadora té un paper moltimportant en aquestes iniciatives?Sí, ja fa quinze anys, quan vam crear laCoordinadora d'Entitats del Poble Sec, no

hi havia ni cultura tradicional ni oci. Nohi havia Festa Major ni un Sant Joan,perquè s'havia perdut. Des de la Coordi-nadora vam crear els gegants, els diables iuna dinàmica de festes i sortides.La cultura tradicional només era elprimer pas?El món associatiu estava en un momentbaix i la Coordinadora va anar encarre-gant-se de tot, des d'organitzar les festesfins a fer activitats reivindicatives en el

camp urbanístic, perquè la Coordinado-ra ha anat agafant aquest paper d'inter-locutora amb les administracions. Faquinze anys, quan celebràvem el 150èaniversari del Poble Sec (quan es va au-toritzar edificar als vessants de Mont-juïc) vam analitzar el que ens faltava i, apoc a poc, hem pogut aconseguir que les

administracions ajudessin el Poble Sec.Però amb els nous temps, es creennoves necessitats?Ara mateix ens calen espais per a joves,no tenim un teatre i el centre cívic ésmolt petit. A vegades voldries que lescoses anessin més ràpides, però moltscops el que mana són els diners. Quancreixes a través del moviment associatiuel més important és conviure amb lagent i tenir una visió àmplia de les coses,perquè un barri sense moviment asso-ciatiu és un barri dormitori. En l'actuali-tat, la Coordinadora agrupa més de 70entitats i continuem creixent, perquèdarrerament hem creat la Plataformaper a la Interculturalitat.La immigració és el principal reptedel Poble Sec?No s'ha de fer alarmisme quan es parlad'immigració, però cal parlar-ne per cre-ar canals de comunicació i equipaments.Des de la Coordinadora d'Entitatscrèiem que havíem de fer un espai, alcarrer Concòrdia, 35, i des d'aquestaplataforma oferir serveis d'infantesa,cursos de cuina, català per a estrangers,solidaritat, gent gran, etc. Promovem elmoviment associatiu entre la gent novaque arriba al barri.

E N T R E V I S T A Jordi R ome u , pres ident de la Coordinadora d 'Ent i tats de l Poble Sec

Romeu va començar la seva vida associativa als geganters i diables del Poble Sec.

Joier, de 59 anys. Fill de refugiats polítics, va

néixer a França, però viu al Poble Sec des dels dos

anys i en fa quinze que és el president de la

Coordinadora d'Entitats del barri. Romeu parla

dels nous reptes del Poble Sec, tot repassant la

seva trajectòria associativa

“Amb la immigració nohem de ser alarmistes,peròés important parlar-ne percrear canals de comunica-

ció i equipaments”

“Un barri sensemoviment associatiués un barri dormitori”

MiquelPellicer