sant vicent ferrer-predicacio i societat-josep antoni ysern_article

8/13/2019 Sant Vicent Ferrer-Predicacio i Societat-Josep Antoni Ysern_ARTICLE

1/22

Sant Vicent Ferrer: Predicaci i societat1

Josep-Antoni Ysern i Lagarda (UNED)

El serm, sobretot el practicat pels ordes mendicants a la tardor medieval i en unmbit popular, s una de les peces ms interessants d'estudi de la cultura medieval. La sevaconfiguraci com a acte de parla -ms que no pas de comunicaci- que actualitza uns determinatsmecanismes retrics, que vehicula una doctrina concreta, que aprofita unes claus interpretativesadients al seu receptor, se'ns presenta com una autntica deu, amb totes les matisacions que homvulgui, d'informacions sobre la mentalitat i la cultura de l'poca.

L'estudi de la figura del dominic S. Vicent Ferrer (Valncia, 1350-Vannes, 1419) -de la sevapredicaci itinerant- pot ser presa com una via d'entrada a l'apassionant poca del Cisma, viscudai verbalitzada tant des de la perspectiva d'una persona profundament compromesa amb les msaltes instncies de la poltica del moment -almenys pel que fa al context catalanoaragons i, engeneral, peninsular-, com des de la d'un religis radicalment implicat en una tasca missionera,adreada a la conversi general, davant l'arribada de la fi del mn, considerada imminent.

Una de les maneres ms rendibles de presentar una mostra de la predicaci vicentina s l'anlisid'un serm pres com a model. De fet, el discurs mateix s tamb un fet cultural, amb tots els seusingredients. En aquestes pgines ens centrarem en el serm nm. 77 (SIII, pp. 167-174) i, a partird'ell, veurem les eines i els recursos que han servit per a bastir-lo. Tot seguit pararem esmnent enuna breu selecci de textos, prxims temticament, que pretenen mostrar com un mateix fil

temtic pot permetre'ns de viatjar, des d'un serm, per un camp molt ms ampli que no passembla.

I.- El serm 77:Homo quidam descendebat ab Jherusalem in Jerico

En el prleg al segon llibre del Cresti, F. Eiximenis (1983: 50), francisc coetanide S. Vicent Ferrer, ens recorda, citant el llibre de Job, que "Milicia est vita hominis superterram", plantejament que converteix l'enorme quantitat de misries que, en forma de malespersones, jutges corromputs, lladres, "adversaris de la cosa pblica"..., troba l'home en el seudecurs vital, en esper o estmul afavoridor de la virtut, ja que "si aitals coses no fossen, la

present vida no fra camp de cavalleria ni temptaci nostra [...] ni l'hom no hagra manera d'haverpascincia ni de tanta virtut ni de tant de mrit com ara ha, ni d'haver tanta victria com ara havencent los mals damunt dits e sobrant totes les adversitats e coses damun dites."

De la mateuixa manera, S. Vicent Ferrer dedica el serm objecte d'aquestes pgines a explicar enqu consisteix la vida virtuosa. El primer que fa s justificar la tria del tema-el versicle bblicque ms avall citar i que prenem ac com a ttoldel serm-. Com que la base per a una vidabona -o sia, virtuosa- s "partir-se de peccats", el predicador decideix aclarir al seu auditori les

1 Una primera versi d'aquest treball fou llegida en una sessi del seminari Lectures de literatura catalana,organitzat a la llibreria Blanquerna de Madrid, durant el curs 2002-2003, per la prof. Fina Llorca (UCM).

1


2/22

conseqncies del pecat per a l'home, amb la intenci que aquest se n'allunyi: "declarar-vos heles misries quel peccat fa a l'hom, per o que l'hom, pensant en aquelles, se aparte de peccar."

Dit aix, demana que es resi l'Avemaria, que fa de frontera (r. 21) i clou aquest apartat quecoincidiria amb el que els tractadistes2 anomenen introductio o tambprothema, per la sevaposici anterior al thema.

A partir d'ac s'inicia la introductio thematis (p. 167, r. 23-p. 168, r 16). La frontera entre laintroducci i la resta, la sol marcar una frase del tipus "ara so en la matria, pus lo tema ja sdeclarat" -com en S II, 223, 27-, desprs de la qual comena a desenvoluopar-se'l. Aquestafrmula s'ha perdut en la versi catalana, per en tenim una variant: la traducci del tema, citaten llat, fa de resum, de conclusi, de la introductio thematis. De fet, el ms normal era que laintroductio thematises compongus: a) de la traducci del tema -sempre citat en llat- al catal;b) de l'explicaci del tema, com a fonament de la resta del discurs; c) de la frmula suara citada,destinada a marcar el pas al desenvolupament extens del tema. En el present cas tenim unaestructura inversa: Es planteja, d'entrada, una breu explicaci que conclou amb la traducci deltema i, aquesta traducci mateixa, fa de frontera amb la resta del discurs.

Com que vol centrar el discurs en les misries que es deriven del pecat, recorre a la Bblia per alocalitzar un recolzament textual adient -s a dir, una autoritat-, i en troba un als Proverbis (14,34): "Iustitia elevat gentem; Miseros autem facit populos peccatum." Tot seguit comena aoposar "justcia" i "pecat". La primera la defineix com bona vida, s a dir, la que acosta l'home aDu. El pecat s tot el contrari. A partir d'ac comena a explicar els mitjans de qu es val la

justcia per a acostar l'home a Du (pp. 167, 29 - 168, 4). Una vegada els ha enumerats,correspondria aplicar el mateix sistema al pecat i les seves conseqncies, per, com diu elpredicador, "de les misries del peccat, parle lo tema" (168, 5-6): s a dir, sobre aquest aspecte, lainformaci ens vindr donada pel desenvolupament del tema -per la resta del serm-.

Ara, conv tenir present tot el versicle, del qual pren el tema (Lc 10, 30-31, Parabola boni

Samaritani): "HOMO QUIDAMDESCENDEBATAB IERUSALEMIN IERICHO, et incidit in latrones, qui etiamdespoliaverunt eum: et plagis impositis abierunt semivivo relicto." Tot llegint el text (168, 6-16),s pals com el divideix i cada segment resultant l'associa a una misria, a la qual, a ms,concedeix un nom, tot procurant mantenir sempre una clara rima, amb finalitat mnemotcnica.Podrem representar-ho en el segent quadre:

Misriescontingudes dins el tema. Denominaci de cadamisria. Ref.1.-Homo quidam DenotaCIcelestiAL. 168, 17-169, 302.-descendit ab Jersualem in Jerico DeposiCIspirituAL. 169. 31-170, 24

3.-et incidit in latrones CaptivaCIdemoniAL. 170, 24-171, 324.-qui eciam despoliaverunt eum DenudaCIvirtuAL 171, 33-173, 25.-et plagis impositis abierunt VulneraCInaturAL. 173,2-173, 286.-semivivo relicto. MortificaCIpersonAL. 173, 29-174-72 Les retriques de la predicaci sn les anomenades artes praedicandi. Com a introducci panormica, veg.

Murphy (1986: 275-361), encara que el treball que se sol considerar cannic s el de Charland (1936). En el cascatal sol ser molt utilitzat pels estudiosos l'Ars praedicandiatribut a Eiximenis, editat per Barcelona (1936).Veg. tamb l'Ars praedicandid'Alpro, editat amb un important prleg per Hauf (1979). Jo mateix he aprofitataquests dos treballs en l'estudi d'un altre serm vicent -veg. Ysern (1998-1999)-. Veg. tamb els dubtes queexpressa Martnez (2002: 51-77) sobre la influncia de l'ars eiximeni en els sermons vicentins i la mevaressenya del seu interessant assaig -Ysern (2002: 231-238)-.

2


3/22

Finalment, ve la frontera-traducci a la qual m'he referit ads: "Tot a vol dir ac: diu que unhom devallave de la ciutat de Jerusalem en la ciutat de Jeric, e caygu entre ladres, los qualsencara lo despullaren a aquell, e, posades nafres, anaren-se'n, aquell mig viu jaquit."

Com es veu, S. Vicent atribueix un altresignificat al que podrem dir-ne significat literal delversicle triat com a tema. Aquesta interpretaci, francament flexible, que permetia trobar els msdiversos significats a qualsevol text, s el que s'anomena allegoria,mecanisme interpretatiu deprimerssim ordre en la literatura medieval i, fins i tot, en l'art i en el pensament occidental. SantVicent alludeix als diversos sentits de l'escriptura comparant les Escriptures amb un celler (cf. SIII, nm. 79, p. 187, 4-14) en el qual, els diversos tipus de vi equivaldrien a les diversesinterpretacions possibles del text.3De fet, tot el serm es planteja com una explicaci de lesrelacions, esquematitzades ac, entre el versicle i els continguts derivats allegricament de cadasegment seu.4

La primera misrias la "denotaci celestial". Alg pot sentir-se sorprs pel sentit que S. VicentFerrer dna ac a aquest mot: el nom del pecador "s ras del llibre de la vida". En realitat, oposa"notaci" -s a dir "anotaci", "inscripci"- a "denotaci" -"esborrar", "desinscriure"-, com si es

tracts d'una parella del tipus "fer/desfer". El que s s cert s que la frase en qu se'ns explica elsignificat d'aquesta misrias bastant trbola. Per sort, disposem del text castell, que semblamillor redactat.

Acarem els dos textos:

S III, 168, 17-24 Ctedra 1994: 477, 75-87.La primera misria s denotaci celestial, QUEDELANOTAENLAQUALSESCRITLONOMDELAPERSONADEMALAVIDANOSNOMENAT, JATSIEQUESPIELONOM, SIGNIFICANTQUESRASDELLIBREDELAVIDA; car cert s que l'hom de bona vida,lo seu nom est scrit en paras ab letres de vida, enaix

La primera miseria que digo que avemos por peccados emala vida es denotain celestial. ESTOES, QUEDELANOTAE SCRIPTURA EN QUE ES NOTADO E ESCRIPTO EL NOMBRE DE LACRIATURAQUANDOESTENBUENAVIDAEENGRAIADEDIOS,QUEENELPUNTOQUEPECCAMORTALMENTELUEGOES

que si en aquell punt exie la nima del seu cors, dretmuntarie a paras, car ja comence a estar en la glria.Auctoritat: "Gaudete et exultate [quod nomina vestrascripta sunt in coelis] [Lc 10,20]".

QUITADO E RRADO. E por esto digo que dize: Homoquidam , non nonbrndolo, a significar que su nombre estirado. Ca ierta cosa es, segn la santa Escriptura, que elque est en buena vida e temor de Dios, en tanto comoest en la buena vida, el su nonbre est scripto en el ieloen una cthedra de las que perdieron Lucifer e los quecayeron con l quando eran ngeles buenos, e agora sondiablos. E cata que en aquel punto que la tu nimasaliesse del cuerpo, aquella cthedra a ti pertenesa; eluego la nima fallara el su nonbre escripto eassentarsse a en ella. E cata actoridat: Gaudete etexultate quia nomina vestra scripta sunt in celis [...].

Com es veu, he marcat amb VERSALETESen totes dues columnes els fragments coincidints, dels3 Per a qui vulgui una explicaci planera i molt didctica del concepte d'allegoria, recomano la lectura de Vrvaro

(1983: 33-65), tot i que les aportacions clssiques sn les de Lubac (1959) i Caplan (1929=1973). Encara que nodedicat estrictament a aquest tema, s molt profitosa la lectura del'aportaci de Hauf (2001), especilment lespgines 176-184, on s'explica de manera molt entenedora el concepte d'interpretaci figural. Tracto aquest temauna mica ms mpliament que ac, amb l'afegit d'alguns textos d'inters, en Ysern (1998-1999: 131-133).

4 Perarnau (1999b: 303-304 [nm. 58]) ha editat les notes conservades que l'orador mateix es va fer per a bastiraquest serm. Precisament, aquestes notes no inclouen ms que l'enumeraci dels segments ac vistos, relacionatsamb els seus continguts segons un esquema a doble columna molt semblant al quadre que ac he proposat. Totseguit, per a cadascuna de les misries se citen una srie d'auctoritates,que sn simplement enumerades. Sn lesmateixes que desprs insereix en el serm desenvolupat.

3


4/22

quals el castell em sembla ms enetenedor, i hi he subratllat les aportacions de la versicastellana sense correspondncia en el text catal. Ara s que podem entendre amb ms claredatqu s esborrat de qu. Per tamb un element molt important: per qu "homo quidam" ha deser una misriai ha de relacionar-se amb la "denotaci". El que es pot entrellucar en el text catal-especialment si en continuem la lectura- es fa ben explcit en el castell -en el fragment que he

subratllat-. "Homo quidam" s una estructura nominal indefinida, equivalent a "alg", "un home"o d'altres de semblants. Aquesta manera de referir-se a un subjecte s interpretada per S. VicentFerrer com si hi hagus hagut la voluntat clara de no voler-lo anomenar -de no atorgar-li capnom, de no permetre-li existir-, "a significar que su nombre es tirado", s a dir, eliminat delLlibre de la Vida. Aquest s el raonament que, amb el recolzament de les auctoritates adients,permet la relaci "homo quidam" ->Misria ->Denotaci. La misria, s clar, consisteix ahaver estat eliminat del cens de futurs habitants del Parads.5

S. Vicent Ferrer continua desenvolupant aquesta primera misria. Es basa ara fonamentalment enl'arreplega d'auctoritates-citades primer en llat i tot seguit tradudes- que confirmin que elspecadors sn esborrats del llibre de la vida: Quicumque peccaverit mihi [delebo eum de libromeo](Ex 32, 33);Apone iniquitatem super iniquitatem [eorum, et non intrent in justitiam tuam.

Deleantur de libro viventium, et cum justis non scribantur.] (Ps 68 (69), 28-29).

La segona autoritat citada t gran importncia, perqu el seu aclariment fonamenta un llargdesenvolupament que mereix atenci (168, 30 - 169, 30). Quan tradueix el versicle del salm 68com "Senyor, posa peccat sobre peccat"6 hi afegeix una pregunta -"E pose Du peccat sobrel'om?"- que respon afirmativament: "Hoc, permetent: la nima fa lo primer peccat pensant, equan se fa la obra, s lo segon peccat, e a s partir-se de justcia". Tot seguit treu a collaci laresta del versicle, en el qual s'alludeix a l'acci d'esborrar el pecador del llibre dels vius. A partird'ac, per fer ben palesa com de gran s aquesta misria, introdueix el que podrem anomenar unaescenificaci que depn d'una pregunta adreada al seu pblic: "Par-vos sser gran misriaaquesta? Vejats qu us dir: [...]" (S III, 168, 36) / "E quieres cognoscer qu miseria es

aqusta? Sabed que [...]". Dibuixa, ara, una escena en la qual les nimes "de vostres amichs quisn en paras, e les nimes de vostres fills petits bategats qui sn certament en paras", ms savisall que S. Agust en la terra, es preocupen per saber com viuen els seus parents en el mn.Aleshores cerquen les cadires que tenen reservades i que estan marcades amb el nom dels seusfuturs ocupants, i preguen a Du que els les conservi. Tanmateix, quan les persones per les qualss'interessen han pecat, no en troben els noms en cap cadira i, llavors, se'n dolen, per sense "dolne tristcia ax com de", sin amb "complanyena", perqu el nom que s'esborra del cels'inscriu en l'infern (169, 9-14).

Aquest mateix procediment escenificador el tornem a trobar al comenament de l'apartat dedicata la "denudaci virtual" (171, 33 - 172, 5), on la veu de l'interlocutor que parla per la boca delpredicador t ms fora, ja que aquest en cita les suposades paraules en estil directe: "Ax comara de vosaltres, qu feu hir?" -i repeteix successivament aquesta pregunta tot dramatitzant-ne5 Com s lgic, indirectament, aquest acarament hauria de fer-nos reflexionar sobre, si ms no, tres aspectes: a) La

fenomenologia de la reportaci, s a dir, la relaci entre el document que ens arriba i fet real i histric del discursque anomenem serm. b) El carcter oral de les peces sermonries, que justifica les oscillacions que ac hem vist-val a dir que l'absncia d'un fragment en un text d'aquestes caracterstiques no significa pas que no exists en elmoment real de l'acte oratori-. c) La importncia de l'acarament de fonts, de vegades, per a entendre-les, cosa ques una manera prctica d'acostar-nos al mn de l'edici de textos, tot i que el serm s un text molt peculiar queno sol pas remetre a un nic model ms o menys deturpat en la transmissi.

6 El serm castell diu "pone maldat sobre maldat e pecado sobre pecado". "Maldat" s, de fet, traducci msencertada del terme llat "iniquitas", per l'eixamplament amb "pecado" s, ac, molt important: Colloca elsegon mot com a sinnim del primer, per la resta del desenvolupament es basa nicament en "pecado".

4


5/22

les diverses respostes-; o ms avall, quan cita les preocupacions del seu auditori: "Vosaltressolets demanar les nimes en l'altre mn, si estan nues o vestides."7

Per tornem enrere, encara a la primera misriaperqu hi continuarem trobant matria dignad'estudi. S. Vicent Ferrer vol explicar ara al seu pblic de quina manera els noms esborrats delcel s'escriuen a l'infern. Aleshores introdueix un nou recurs, molt important i caracterstic:"Veges una SEMBLANA" (169, 14), diu. En la semblana, com comenta Ctedra (1994: 192-194,210), s'enuncia un concepte general o un manament de religi que, per a ser ents, necessita seracarat -s a dir, comparat- amb un altre terme que es considera conegut del receptor. L'analogia,una vegada entesa aclareix el concepte que es volia explicar. Serveix, d'una banda, per aeixamplar, dilatar, el serm, per, d'altra, s d'una gran utilitat per a memoritzar el serm -o elseu esquema-, pea oratria que s'executava sense auxilis escrits.

Vegem-ho, ara, en el present cas. La lli que vol transmetre s (169, 13-14) "Que ax com erenscrits en lo cel, que ax mateix lo nom se escriu en infern." Els termes concrets de la similitudosn el rei i els cavallers: el primer vol fer molts cavallers i vol donar l'honor que cal a cadasc;per aquest motiu ha fet una llista de cavallers i una altra de "rapaos". En un moment donat,

esborra el nom dels cavallers i els incorpora a la dels "rapacets".8

Els termes d'aquestacomparana cobren significat en aplicar-los a la lli: Du s el rei; els homes virtuosos sn elsseus cavallers; els pecadors, els rapaos. Quan els homes pequen, passen de ser cavallers a serrapaos. I aquesta idea la refora amb una altra similitudo-on els cavallers i el rei sn substitutspel papa i els cardenals- i amb una conclusi, ponderativa, que n'extreu (169, 21-23):9 "Bonagent, a tendrem a gran misria; major s de a de paras, que sn scrits en paras, e per peccatse scriu en les calderes de infern." Tot insistint en aquesta idea i amb l'afegit d'una altraauctoritas, clou aquest primer apartat: "E aveus ac la primera misria, denotaci celestial."Aquesta remissi a l'inici s una de les marques tpiques de final d'un apartat i comenament d'unaltre.

El segent apartat, dedicat a la segona misria, repeteix l'esquema de l'anterior. Comena citant

el segment corresponent al que ha anomenat "deposici spiritual": "descendit ab Jersualem inJerico". Com que la bona vida fa sser fill de Du, la persona virtuosa est en gran dignitat i,perdre-la, significa ser-ne "privat" -"deposat", en paraules de S. Vicent Ferrer-, car esdev fill deldiable (169, 31-170, 9). La diferncia entre un estat i l'altre s parallela a la diferncia entrehabitar la gran ciutat de Jerusalem, associada al parads, i habitar la vila de Jeric, petita i, per

7 Veg. Ysern (1998-1999: 119-120) per a un altre cas semblant, b que referit a un altre serm. Ctedra (1994:219) explica molt b la transcendncia d'aquest eixamplament retric, que anomena "pltica" -i S. Vicent"prtica"-, amb el qual l'orador dinamitza el desenvolupament del serm concedint el rang d'interlocutorintratextual al seu pblic.

8 Val a dir que, ac, el text castell ajuda a subsanar una errada -potser una errata d'impremta-: El text catal diu"si de la cdula dels cavallers ere TOT[sic!] lo nom dels cavallers [...]" (169, 17). Evidentment, aquest "tot" ha deser corregit en "TOLT". De fet, en la versi castellana trobem ac "si por algn fallimiento TIRAVAel nombre dealgn cavallero [...]" (Ctedra 1994: 478,131). Igualment, el "mes" [sic!] del text catal (169, 18) ha de ser entscom "ms".

9 De nou ac s ben perceptible la diferncia entre el text castell i el catal: Aquell est molt ms elaborat des delpunt de mira de l'estil de redacci. Si en el text catal les dues similitudiness'amunteguen amb un simple "item"connectiu, en el text castell el ritme de la frase s molt ms dctil. Igualment, les similitudinessn una mica msdesenvolupades. Compari's per exemple la protagonitzada pel papa amb la seva versi castellana (478, 133-139):"Esso mismo, si el papa quisiesse fazer cardenales e obispos e arobispados e escrpviesse en un libro: Fuln,doctor, e fuln, maestro en teologa, sean obispos; e fulan, abat, e fuln, abad o aridiano, sean cardenales; [e]en otro libro scriviesse los que devan taer las canpanas; e despus por algn fallimiento el papa rraa el nonbrede alguno que estava scripto para cardenal o para obispo e lo scripva con los que deven taer las campanas, muygrand miseria sera sta. Pues yo te digo que nada es...".

5


6/22

oposici, associada a l'infern: vet ac la interpretaci allegrica que es fa dels dos topnims queapareixen en el tema i del desplaament entre l'un i l'altre.

Arribem ara a la tercera misria.Prescindirem, per, de les quatre similitudines successives ambqu comena (170, 29-171,1), i ens centrarem en dos aspectes nous: l's de l'exemplum i del"secret".

Comenar pel primer donant per bona la definici que en proposen Bremond, Le Goff i Schmitt(1982: 36-38): l'exemplums un rcit bref donn comme vridique et destin tre insr dansun discours -en general un sermon- pour convaincre un auditoire par une leon salutaire.

Amb l's d'aquestes unitats narratives mnimes es pretn, com explica S. Vicent, que el receptorse senti identificat amb el que es narra, perqu aquesta identificaci s la base d'una certacommoci afectiva que s el mitj ms adient per a convncer alg d'una lli determinada (cf.Garganta+Forcada 1956: 513-514): "In praedicationibus et exhortationibus utere eloquiosimplici, et confabulatione domestica, ad declarationem actuum particularium; ETQUANTUMPOTES,INSISTE CUM EXEMPLIS, UT QUILIBET PECCATOR, HABENSILLUD PECCATUM, VIDEATUR PERCUTI, AC SI SIBI SOLIPRAEDICARES[...] Talis enim modus consuevit esse proficuus audientibus. Nam de virtutibus etvitiis locutio generalis parum excitat audientes."10

Per, fixem-nos en el text que analitzem. No oblidem que ara hom desenvolupa el segmenttemtic "incidit in latrones", corresponent a la misriade la "captivaci demonial". Hi ha dosexempla. Comenar pel segon. Es tracta d'un exemplum bblic, pres delDeuteronomi(22, 23-28). Ja he alludit, ms a munt, com determinats elements discursius podien ser claramentabreujats en les reportacions. De vegades es tracta de defectes de transmissi, per de vegadestamb simplement es tractava de textos prou coneguts, dels quals hom indicava el comenamento hom en feia un resum rapidssim quasi noms com a recordatori. Aquest exemplum ens ofereixla possibilitat de contrastar la redacci catalana i la castellana -la primera molt ms escarida,quasi inintelligible-. Colloco al costat de les dues narracions la font de qu provenen. Val a dir

que cap de les dues redaccions no ens diu res sobre la realitat de llur realitzaci durant l'acteoratori. Vegem les tres columnes:Deuteronomi22, 23-27. SIII, 171, 4-6. Ctedra 1994: 481, 231-240.

Si puellam virginem desponderitvir, et invenerit eam aliquis incivitate, et concubuerit cum ea,educes utrumque ad portamcivitatis illius, et lapidibusobruentur: puella, quia nonclamavit, cum esset in civitate: virquia humiliavit uxorem proximisui: et auferes malum de medio tui.

Deuteronomi (25 c) diu que erendues nines, e anaren defora, e la unacrid e l'altra no crid, e aquella quecrid fon innocent per Dus, e la queno crid fo cremada.

E cata qu dixo nuestro Seor Diosen una estoria que se lee enDeuteronomio, en el XXV C.Cuenta que eran dos moas e la unafue fuera de la villa a una parte e unomne fallla e pec con ella porfuera. E la otra moa fue por otraparte fuera de la villa. E esso mismofall un omne e pecc con ella porfuera.

10 A ms de captar l'atenci de l'odor fent-li creure que s l'nic destinatari del discurs, l'exemplumt una altra granfunci: provocar distensi, fer riure, distreure, subratllar elprodesseamb el delectare. Veg. Ysern (1998-1999:127-129).

6


7/22

Sin autem in agro reperit virpuellam, quae desponsata est, etapprehendens concubuerit cum ea,ipse morietur solus: puella nihilpatietur, nec est rea mortis:quoniam sicut latro consurgit

contra fratrem suum, et occiditanimam eius, ita et puella perpessaest. Sola erat in agro: clamavit, etnullus affuit qui liberaret eam.

E despus fue fallado que la una altienpo de la fuera que dava grandesvozes e la otra call. E preguntaronlos del pueblo a nuestro Seor Diosqu faran dellas. E dixo nuestroSeor Dios: -sta que dio vozes

ignosente es e yo la perdono, puesque llam e non ovo acorro; masaquella que non llam sea quemada.E por esto, si non se defiende, captivaes.

Crec que la lectura de les tres columnes s prou eloqent. El text catal sembla mutilat, ni tansols es pot entendre. Ara b, la frase recollida devia ser prou perqu qui en volgus fer sdesenvolups amb facilitat la histria, amb uns afegitons o uns altres. De fet, moltes de lesreportacions no eren ms que transcripcions provisionals que podien servir de base perestabliments textuals de major consistncia. Subratllaria, per, la relaci entre el text bblic i elsvicentins, car el primer, com s visible, no s cap exemplum. ElDeuteronomi s una compilacilegislativa i, tot i que aquest gnere de textos podia acollir bona cosa d'exempla, no s aquest elcas: el que s'hi exposa s un cas concret en relaci a la violaci i l'adulteri, no una narraciedificant. Tanmateix, la remissi mateixa a aquesta font per part de S. Vicent Ferrer fa pensarque l'havia presa com a inspiraci, simplement. Una configuraci textual originriamentlegislativa es converteix en una narraci que, en la versi ms desenvolupada, presenta fins i totun dileg, tret que, damunt l'escenari de la plaa pblica -o d'on fos-, sempre podia serconvenientment teatralitzat. Tot seguit, el text s "aplicat" al cas concret. S. Vicent Ferrern'extreu una lli adreada a les dones -les anima a defensar la castedat ms que la vida- i, d'ac,torna al tema. Per, per a perfilar b l'aplicaci de l'exemplum al segment temtic corresponent,haur de fer alguns aclariments, perqu no sempre s'aconsegueix de manera automtica. Aquestesmatisacions sn objecte del "secret". En parlar, per, ms avall, perqu ara m'estimo ms tornar,ni que sigui breument, enrere.

El primer exemplum que ens apareix no s el que tot just he comentat, sin un altre (170, 33-171, 1), que manca en la versi castellana del serm. Quan, en comenar a tractar la terceramisria, inclou dues similitudines seguides, la darrera acaba amb un exemplum. Recordem queest explicant la idea de "captivaci demonial". La primera similitudocompara la prdua de labona vida a la de la llibertat per part d'un cavaller atrapat pels moros; igualment passa amb unadona honesta i casta, que perd la llibertat tan aviat com peca ni que noms sigui una vegada -i denou cal recrrer al text castell ac per acabar de completar el raonament que s'amaga rereaquesta similitudo-:

SIII, 170, 31-171, 1. Ctedra 1994: 481, 221-230.Ax s de la persona de mala vida, que nos potdefendre. Ax com de una muller que sie casta: tantade libertat ha, que si hun rey la volie forar, que li potdonar bona galtada. AXCOM DE HUN REYDECASTELLA:VEHUNABELLADONA, ECERNIALADONA, EELREYVOLCH-LAABRAAR, EAQUESTAPRESDELAFARINA, EPERLACARAEPER TOT, TOT LO ENFARINOS. PENSAT SIL REY SE'N DEVIERIURE, MAS ELL CONFS NE ROMS. Mas si una vegadaconsent, no pot escapar, que ella ir detrs l'om. [...].

Ass la criatura que est en buena vida ms miedo han losdiablos della que non han las ovejas del lobo. Agorafgovoslo entender: catad que una mugier que es casada ebuena e honesta es libre, en tanto que, si un rrey la quisieraforar, darle ha una puada e defenderse ha dl. E tal e tangrand libertad ha la persona casta. Mas si una vez la haconosida e ha consentido con l a le dar su cuerpo, ella seva despus tras l. E catad que es ya captiva e ha perdidala libertad que ante ava [...].

La part escrita en VERSALETEScorrespon a l'exempluma qu em referia, no recollit en la versicastellana. Un exemplum inserit, doncs, dins d'una similitudo, quasi com una simple ancdota

7


8/22

que ha de servir per a aclarir-la.11

No perdem el fil, per. Cal recordar que S. Vicent Ferrer est comentant "incidit in latrones" i,malgrat tot, encara no sabem qu t a veure el fet de perdre la llibertat o la vida virtuosa amb elslladres ni per qu tot aix ha de ser cap misria. s clar que de tot plegat es deriva una lectura(171, 10-11): "Gran misria s, de alt estament devallar en sotil estament; molt se'n deu homguardar." Ara b, qui sn els "latrones"? Ac hi ha "secret".

Amb la revelaci d'aquest "secret" acabo aquest apartat. Val a dir que el "secret" no s cap recursretric. He volgut allar-lo i concedir-li un lloc especial en la meva anlisi per tal com S. VicentFerrer utilitza sovint aquesta paraula. Torna, de fet, a aparixer en parlar de la quarta misria, enexplicar si les nimes estan vestides o no (172, 19-173, 2). Normalment, el mot "secret" s unavs per al receptor que, el que segueix, s una explicaci doctrinal de certa importncia, de certpes. Aix, el "secret" (171, 13-32) d'aquest apartat consisteix a identificar, raonadament, els"latrones" amb els dimonis. La justificaci la dna de bon comenament: "Quel dimoni no haaltre offici sin de furtar". A partir d'ac, descriu, d'entrada, tot el curriculumde robatoris deldimoni: Des de l'intent frustrat al Regne dels Cels, fins a l'assalt a Eva al parads, on els furt la

felicitat de la vida paradisaca. Explica que el dimoni no pot obligar, per s pot temptar i,d'aquesta manera, de fet, ho aconsegueix tot. Noms desprs d'aquesta explicaci es dna persatisfet i afirma (171, 29-32): "Tots quants malignes spirits sn venguts del cel en aquest mn,tots sn ladres, que, primo, furten les bones obres; depuix, quan l'nima hix de aquest mndapnen-la quan va a infern. E aveus ac la III misria, e ve la IIII." Igualment, en el segon"secret" a qu he alludit, quan explica com vesteixen les nimes virtuoses -perqu les pecadoreses troben nues- fa un comentari allegric de les diverses robes que esmenta, tot relacionant-lesamb diverses virtuts:12 l'nima bona est vestida de virtuts.13Aix, la camisa s la castedat; el"fasset" -una mena de roba interior- s la humilitat; el "pellion" s la misericrdia; la "saya" sla pacincia; el "mant" s la caritat, perqu "cobre totes les altres virtuts, que s comuna atotes". L'nima aix vestida s admirada i lloada pels sants, contrriament a l'nima pecadora,

despullada de totes les virtuts i, per tant, de totes les robes. He deixat fins ac el comentarid'aquest fragment per tal de no trencar massa l'ordre de la lectura del text, per s clar quel'hauria pogut incloure en parlar del conepte d'allegoria. Val a dir que el sentit simblic de lesrobes s'ha revelat sempre molt productiu: des de les diverses peces de qu es vesteix el sacerdotper celebrar la missa, fins al significat amors de la roba en la novella sentimental -penso en laCrcel de amor o, per qu no, en les robes de l'apassionat enamorat de la bella Jarifa-, tot passantper les peces de roba que poguessin portar tants cavallers com a pblic senyal d'estar al serveid'una dama, o arribant a la interpretaci allegrica de l'armadura cavalleresca.

Com que els trets ms interessants de la quarta misriaels hem vistos repartits entre diversosllocs ms amunt, passo ara a les dues darreres misries, molt ms breus en llur desenvolupamenti sense novetats respecte al que ja hem comentat fins ac.

Val a dir que la cinquena "misria" -la "vulneraci natural"- es desenvolupa amb un mecanisme

11 Veg. Bremond et al. (1982: 157), on s'afirma, entre altres coses, que "La confusion entre exempla etsimilitudinesest surtout frquente lorsque celles-ci ont un caractre narratif embryonnaire qui les rapprocheeffectivement des premiers." Veg. tamb ibid. pp. 115-119 i Ysern (1998-1999: 129).

12 En la versi castellana va precedida, aquesta descripci de les robs de l'nima, d'una reflexi sobre la confessicom a mitj gauridor i regenerador de l'nima que ha estat despullada de les seves virtuts.

13 Cal dir que la segent descripci est molt millor desenvolupada en la versi castellana, tant des del punt devista estilstic com de continguts. No vull estendre'm ja amb ms comparances entre totes dues versions, per msfructferes que puguin ser. Noms la castellana, per exemple, explica la relaci "camisa" / "castedat" per tal comla primera est en contacte directe amb la carn.

8


9/22

semblant al de la quarta. Si ads hem vist la significaci de les robes de l'nima, ara veiem lesdiverses nafres que hom pot infligir a l'nima: la temptaci de suprbia afecta el seu cap; l'envejala fereix en la cara; la gola i l'embriaguesa la fereixen en el coll -en la gola-, com si l'escapcs;l'avarcia -el llogre, "ven per rahon de la spera a major preu"- la nafra en els pits; amb la luxria,l'nima se sent "com lo cors seria si ab un coltell li fenies les barrigues"; la ira s tant com trencar

els braos i les mans a l'nima; per la peresa "l'nima s contreyta dels peus, que non potcaminar". De nou, amb aquesta plstica antropomorfitzaci de l'nima noms hom pretn ferintelligible i abastable al seu pblic el que els explica.14

La sisena misrias la ms breument tractada en aquest serm, i ho fa a travs d'un "secret" quedna comenament al que podria ser una similitudo, encara que no s desenvolupada del tot.D'entrada, alludeix al dualisme de l'sser hum, que ens fa, per l'nima, ser semblants als ngels,i, pel cos, als animals. Aquest segon aspecte ens pot arrossegar a fer "vida de bstia", cosa queseria la mort de l'nima, situaci de la qual ens en podem sortir grcies a la confessi i tot el ques'hi relaciona -penitncia, penediment, mortificacions, etc.-.

La versi castellana ens ajuda a entendre el perqu d'aquests comentaris: El tema diu que van

abandonar la vctima "semiviva", cosa que interpreta S. Vicent Ferrer com "[...] que quiere dezirmedio vivo; es a saber, que de dos vidas que ha pierde la una." Desprs d'autoritzarconvenientment aquesta afirmaci, arriba a la conclusi que al desconegut que protagonitza eltema del serm noms li resta una vida: la del cos.

Arribat en aquest punt i desprs de referir-se a la Quaresma, dna per acabat el serm i torna acitar el tema complet. Tot seguit hi afegeix tamb una conclusi general, que no existeix en elserm catal: "E aved por conclusin que los que son en graia de Dios que se avissen de nonpeccar e sse guarden. E los que son en pecado que se quieran arrepentir e confessarsse errefrenarsse, e dexen mala vida e hayan proponimiento de non tornar ms a peccar. E en estamanera Dios vos llevantar e vos levar a la su gloria. E ves aqu el sermn conplido. Deogratias."

II.- El serm com a reflex d'un cos malalt

Els escarafalls de S. Vicent ens han d'induir a la prudncia interpretativa ja que snpropis d'un tipus de persona amb una tendncia negativista, certament, per sn tambcaracterstics d'una mentalitat i, per tant, pertanyen al mateix trencaclosques que ens afanyem aorganitzar per entendre'l millor: el de la societat medieval.

A fi d'organitzar mnimament aquesta exposici, he optat per agafar un nic tema que ens faci defil d'Ariadna per a obtenir un panorama coherent al voltant d'un eix. He volgut centrar-me en una

breu selecci de textos que ens permeti moure'ns a l'entorn de les relacions entre economia,racisme-xenofbia i supersticions. Aquests sn els colors que predominen en el llbrec mapa queens dibuixa fra Vicent de la seva societat, percebuda com a organisme ntimamentinterrelacionat, segons la idea del cos mstic (cf. S. Pau 1 Co 12-31), que cito ac a travs de S II37, 21-38, 21, on es compara la societat a un sser hum greument malalt:

14 Perarnau (1999b: 304), en les notes de S. Vicent alludides ms amunt, cita: "De quinta: homo vulneratur incapite per superbiam, in facie per invidiam, in collo per gulam, in pectore per avariciam, in manibus per iram, inventre per luxuriam, in tibiis per accidiam,Apoc. XVIII, [4]: "Exite de illa popule meus, etc. [ut ne participis sitisdelictorum eius]" ". Les explicacions i comentaris amb qu adorna aquestes relacions en el serm -on totesapareixen-, en les notes, bviamenmt, no hi sn.

9


10/22

AX S ARA D'AQUEST MN, QUE JA S TOT MALALT. E LOS MEMBRES DE AQUEST MN SN LOS ESTAMENTS DECHRISTIANDAT. Lo CAPsn los senyors, e ja s tot malalt, per o que no fan justcia (los prelats, fentsymonia; si voleu ministrar hun sagrament, tantost ab diners, etc.). Los HUYLLS sn los doctors quimostren als altres; e ara ja sn malalts, car, si noy ha pleyts, ells ne lleven, els nodrexen, elssostenen. Les ORELLESsn los confessors qui hoen de confessions; mas ja sn molts qui no confessessin per haver diners, e no curen de la honor de Du ne de la salvaci de les nimes. Lo NASsn lespersones devotes que odoren les virtuts de Du; mas ja s malalt que no ho fan sin per ypocresia. LaBOQUA, que ha dos officis, menjar e parlar, signifique dues condicions de gens: la una sn lospreveres, qui prenen la vianda del sagrament del altar, e dien misses devotament; mas ja s malalta,que no dien missa sin per diners [...]. L'altre offici que ha la boqua s parlar, e signifique que lospreveres deuen dir b ses Hores; mas ja s malalt, car no dien aquelles, sin a hu e dos, par xam,xam, de un vers dos mots ne fan. Los BRAOSsn los cavallers que deffenen la terra; mas ja snmalalts, que ax com ells deurien ajudar als llauradors, ells los roben, etc... Lo VENTRE, qui rep lesviandes que hom menge, sn los mercaders, qui han la riquea en lo ventre de l'archa; mas ja snmalalts per usura, car si hun hom ve: Per amor de Du, prestau-me X florins, Plau-me, mas seranXII, etc... Les CAMESe los PEUSque sostenen tot lo cors, sn los llauradors, qui sostenen lo mn,tots los stats, a reys, comtes, etc..., car de all que ells treballen, tots ne havem a viure; mas ja snmalalts, car ja no paguen delmes, e, siu fan, no com deuen, juradors, envejosos, indevots.

Si anem subratllant-hi mots-clau, veurem que hi predominen aquells que es refereixen a les

riqueses i, molt especialment, als diners: diners, simonia, riquesa-mercaders, prestar... No sl'nic tema -s'hi parla tamb de la hipocresia, de la blasfemologia, de la violncia dels cavallersenvers l'estament popular, etc., per els diners hi apareixen pertot, sn vistos com els gransresponsables.15

Per qu he dit que l'eix economia-racisme/xenofbia ens pot servir de brixola? Doncs,precisament per la crtica als diners, per la relaci entre mercaders, usurers i jueus, i perqu lapoltica front a aquests ltims fou d'autntic apartheid i gener bona cosa de literatura en qu elshebreus es mostraven en ntim contacte amb supersticions i actituds castigades des de la moralcristiana. I, alhora, tamb perqu la simonia, per posar un cas, es revestia igualment de prctiquesheterodoxes i supersticioses. Vegeu, per exemple, com en el segent text (S I, 200-201, 31-17)

un capell dissimula les seves vertaderes intencions:[...] queus vullau guardar vosaltres de lanar la bona conscincia, com ara dels bns que Du vos hadonats, que nou faau contra conscincia, prestant a logre [...]; ni vosaltres, capellans, symonia,venent los bns spirituals e de la Esglsia, com ara quant volen bategar una creatura: Portau tantescandeles enceses amb tants diners (no gosen dir: tant me dareu). Aprs, si un hom vol combregar:Ara veus, en la stia ha tres coses: lo cors de Jesuchrist, la sua santa nima e la divinitat; donchs,portau tres candeles enceses ab tres diners (no gosen dir: tant me dareu, car seria massa uberta lasimonia, mas tenen-hi maneres). Aprs, quant hun hom est a la mort e demane la extrema Uncci,b fa, que casc la deu demanar, mas ara ja no la gosen demanar sin ben pochs. O, snyer! E perqu no demanau la extrema Uncci?. Senyor, massam costaria, que li hagus a donar lo llit ab losllanols; certes, no far. [...]

15Aquesta visi no s una innovaci vicentina, s clar. El vituperi dels diners compta amb llarga tradici. Recordemalmenys els goliards amb la composici pertanyent als Carmina Burana, que comena "Manus ferens munera / piumfacit impium", amb elInitium sancti evangelii secundum marcas argenti;o l'Enxiemplo de la propiedat quel dineroha, de l'Arxiprest d'Hita; o el fams fragment de Turmeda conegut com l'elogi dels diners, incls en elLibre de bonsamonestaments; o b reelaboracions tardanes, com les letrillas satricasdel barroc castell signades per Gngora("Dineros son calidad") o Quevedo ("Poderoso caballero / es don dinero"). Per a una visi ampla i detallada del quepensaven els moralistes sobre els professionals dels diners, recomano les pgines de Puchades (1999: 85-148). Iencara que Luter sigui dos-cents anys posterior a S. Vicent, no ho sn tant els plantejaments tan profundamentanticapitalistes que expressa en un serm de 1524 dedicat al comer -Luter (2001: 233-250)-, on es pot llegir unainteressant descripci i crtica de les tctiques i estratgies comercials del moment (ibid. pp. 243-250), anihilades desde la perspectiva paulina que "l'amor al diner s l'arrel de tots els mals" (1 Tm 6, 10). Aquesta crrega moral de lainvectiva contra els diners explica per qu l'antiserm que s el Serm de Metge propugna, amb tota la seva divertidamordacitat, all que els sermons-estndard -i la moral defensada per aquests- criticaven.

10


11/22

L'engany s la caracterstica essencial del treball del mercader. Ens ho conta un exemplumcom el424 del Recull d'eximplis sota el tema Mercatores in vendicione et empcione multociensmenciuntur ut lucrentur: dos mercaders es confessen a un clergue de dos pecats: sn "desperjurse mentirosos".Els protagonistes mateixos reconeixen que "sens aquests dos peccats no podienvendre ne comprar".El confessor els encomana com a penitncia que sempre diguin la veritat,

que sempre declarin si el que venen "s bo o s vol". Ells es comprometen a intentar-ho durantun any. Al cap d'aquest perode els seus guanys han baixat moltssim. Se'n planyen davant elconfessor i aquest els assegura que aix noms s'explica per obra del dimoni. Efectivament, totpersistint en la seva actitud, "nostre senyor Dus, en poch de temps, multiplic'ls les lurs riquesesmolt ms que ells no saberen demanar".

Des de la moralitat propugnada per S. Vicent, virtut i riquesa poques vegades poden anar debracet. Com que la prctica de la usura estava prohibida als cristians, la usura quedava en mansdels jueus o de cristians que assumien el risc de ser socialment estigmatitztats. Afirma Gurevitx(1990: 261) que "El usurero es repugnante a los ojos de Dios y del hombre ante todo porque noexiste otro pecado que no conceda nunca un poco de reposo: los adlteros, los libertinos, losasesinos, los perjuros, los blasfemos, se cansan de sus pecados, mientras el usurero contina

recibiendo sin interrupcin el beneficio. Con su actividad l niega la normal alternancia deltrabajo y del descanso. La usura destruye el vnculo entre la persona y su prctica, ya queincluso cuando el usurero come, duerme o escucha la predicacin, los intereses siguenaumentando. El Seor manda al hombre ganarse el pan de todos los das con el sudor de su

frente, mientras que el usurero se enriquece sin trabajar. Comerciando con la espera del dinero,esto es, con el tiempo, l roba el tiempo, patrimonio de todas las criaturas, y por ello quienvende la luz del da y la calma de la noche, no debe poseer lo que ha vendido, que es tanto comodecir la luz y el reposo eternos."

S. Vicent Ferrer expressa amb un impactant smil la doctrina de l'esglsia quant al llogre (ed.Martnez, 1993: 54-55 = Q II, 191 -cito per Q-):

Ara los cavallers sn secretament llogrers, e fan que los vassalls los donen, vullen o no. [...] Lo fem,si hom lo t en casa, dna pudor e corromp l'aire, e si l'escampau en la terra fa fructificar. Aix s dela moneda: no tenir, mas escampar. Hui en a s venguda l'avarcia dels cavallers, que no solamentpendran dels vassalls, mas de la Eclsia, e embarguen que no es cullen los delmes ne premcies sinaix com volen. [...] de tort, hi ha moltes maneres, o s, rapina, llogre, simonia, furt secret, engan,calmpnia, vexar la gent per haver diners [...].

Tanmateix, sant Vicent Ferrer no s'est de comparar Du a un llogrer (Q II, 119), d'acord amb lacomparaci que trobem en la parbola dels talents (veg. Mt 25, 14-30 i Lc 19, 11-27):

Llogrer enclou pecat, mas significa ac nostre senyor Du, que, aix com lo llogrer per emprestar volguany, aix nostre senyor Du Jescucrist de o que ens empresta vol guany. Empresta'ns les potnciesde l'nima: no ens ho dna, mas empresta'ns-ho, e vol-ne guany.

Els llogrers no poden netejar els seus guanys recorrent a l'almoina, que s vista ms aviat com unmitj de blanquejaro rentardiners de cara a la seva salvaci eterna que no pas com l'exercicid'una virtut de bon cristi: L'nic remei que pot tenir un usurer si vol salvar l'nima s elrescabalament dels bns aconseguits pel seu ofici, com ben clarament explica S. Vicent Ferrer (QI, 75), tot comparant els pecats a malalties. Contra la de la usura es dictamina la "porga" de la"restituci de torts":

Si haveu moltes humors, o s, riquees de mal just o de rapina, haveu pres res injustament delsvassalls, o ab demandes gracioses, o ab vexacions, e lo marmessor t res de la marmessoria del'nima del mort e teniu res de soldada, ne vs, en advocat, notari e procurador, haveu pres salari

11


12/22


13/22


14/22

els dos grans pecats denunciats -i, segons sembla, extirpats-, amb l'afegit d'alguna referncia aprctiques supersticioses i a l'increment de prctiques de pietat -misses, confessions, etctera-.

s clar que no podem acceptar que els nics problemes socials d'aquella ciutat fossin,precisament, aquests capteniments. La pobresa, la fam, les epidmies, etctera, sn fantasmesdetectables en qualsevol monografia histrica, per s molt significatiu que aquesta fos la manerade pensar i sentir dels jurats.25

Ja he alludit als jueus en parlar dels mercaders i, molt especialment, de la usura, la qual els eratericament reservada, per tal com havia estat prohibida per als cristians. Val a dir que S. VicentFerrer presenta una srie d'actituds concretes devers aquests "altres", responsables del'heterogenetat religiosa i cultural de la societat de l'autor que estudiem. Si llegim la PartidaVII,ttol XXIV del rei castell Alfons X el Savi (ed. Cardenal, 1946: 179-191), on trobarem laregulaci de la vida dels jueus en un ambient cristi concret -el de la Castella de l'poca-. S'hirecull un seguit de normes que determinen i emmarquen la conducta dels jueus amb els cristians-i vice versa-, ja que es reconeixia obertament la necessitat del respecte mutu. Almenys fins acert extrem.26 Aquests plantejaments caracteritzen -segons Geremek (1990: 359-386)- una

societat enderiada amb la quimera d'una mxima homogenetat -sedentarisme i religi cristiana-,que veia com una amenaa qualsevol mostra d'alteritat: de fora de l'espai domstic -i domesticat-no vnen ms que perills i, complementriament, els elements perillosos eren expulsats i llanatsfora de l'espai conegut, familiar: els cercamons, la lladregada nmada que habita els boscos i lesrodalies de les ciutats, les vctimes de determinades malalties. Tamb hi viuen altres elementsmarginals -els ermitans, determinats ascetes-. I dins de l'mbit urb s'articulen els mitjansoportuns per a segregar les comunitats que es consideren rebutjables -prostitutes, infidels-,perqu segregar-les s tamb una manera de controlar-les.27

Chabs (1995: 307) ens ofereix un text interessant pertanyent a un manuscrit perdut, que copiotot seguit:

Los senyors temporals deuen convertir los infels de sa terra [...] PEROSENSFORAINJURIOSA, BEJURDICA,que aquell avalot ques feu ara daquestes anys dels juheus molt desplagu a Deu, MAS AB BONESAMONESTACIONSE FENT-LOSESTAR ADEPARTe no lexarlos negociar lo dichmenge palasament, no haverjuheus familiars ne tractadors de matrimonis. Axils convertiran. [...]

25 Aquesta visi de crisi total i absoluta no s tpica sols de S. Vicent Ferrer. Si hom consulta l'important treball deHauf (1994) sobre profetisme, cultura literria i espiritualitat a la Valncia del XV, hom hi trobar un bon grapatde textos -no sempre, malauradament, accessibles al gran pblic i, per tant, ben profitosament antologats ac-d'Eiximenis -a ms de S. Vicent Ferrer i d'altres, s clar- que poden servir per a decorar amb diverses veus lasituaci ac descrita. La mateixa utilitzaci es pot fer del llibre reeditat de Pou (1996), amb un ample prlegtamb de Hauf. I, s clar, si volem centrar-nos en la repercussi del Cisma a la Corona Catalanoaragonesa, simportant l'aportaci de Batllori (1993).

26 Vegeu, verbi gratia, epgrafs com araComo pueden haber los judios sinagoga entre los cristianos; como nondeben apremiar a los judos en da de sbado y quales jueces los pueden apremiar. La relaci, per, no sequitativa ni de bon tros. Aix, tot eren facilitats perqu els jueus es convertissin al cristianisme, i tot condemnessi, per ventura, un cristi es feia jueu. Consulteu, per exemple: Como non deben seer apremiados los judios quese tornan cristianos, et qu mejoria ha el judio que se torna cristiano, et qu pena merecen los otros judios queles facen mal o deshonra por ello. Contrriament: Qu pena merece el cristiano que se torna judio.La pena s lamort.

27 Sobre la visi vicentina del tema que tracto ac hi ha una ampla bibliografia, per potser la manera ms rpidad'entrar-hi s recrrer a l'article del pare A. Robles (1997) sobre l'actitud dels sant davant les minories religioses,on arreplega una rica bibliografia. De ms a ms, Ctedra (1994: 223-273) tamb hi aporta importants notcies.Cal dir que el citat estudi de Robles (1997) no es refereix pas sols als jueus, sin als "altres" lato sensu, car paraesment tamb en l'actitud vicentina amb els heretges.

14


15/22

Veiem, doncs, com, si b d'una banda exigeix que siguin ben tractats, d'altra justifica lasegregaci, la creaci de jueries, tema sobre el qual insisteix adesiara. Vegeu, per exemple, el SIII 14, 19: 28

Lo sis, QUELS JUHEUS O MOROS ESTIGUEN EN APARTAT, NO ENTRE LOS CHRISTIANS ; ne sostengats metgesinfels, ne comprar d'ells vitualles, e que estiguen tanquats e murats, CARNOHAVEMMAJORSENEMICHS.

Christiana no sser dida de aquells, ne menjar ab ells. Si us envien pa, lanau-lo als cans; si us envienvianda viva, prenets-la, e no morta.

S. Vicent Ferrer tamb insisteix en la necessitat d'acollir fraternalment els conversos (S III, 70,20-32):

E vosaltres, havets de aquesta consolaci, quant hun jueu se converteix? Molts christians folls snque no n'han consolaci, QUELSDEURIENABRAAREHONRAR-LOSEAMAR-LOS; EFETSLOCONTRARI, QUELSMENYSPREAUPERQUSNSTATSJUHEUS, ENOUDEVEUFER, car Jesuchrist juheu fo, e la verge Maria abansfo juhia que christiana. Gran peccat s de escarnir-los, quels dien "retallat"; nou deus fer, que axsers dapnat, com aquell fore si mors juheu; mas deveu-los adoctrinar en lo serv de Du. [...] Vetquiny scndel li fas, que li fas perdre la fe; e ax guardau-vos de menysprear-los.

Per a acabar de reblar el clau, proposaria el segent text, extret de Ctedra (1994: 247-248), queresumeix molt b tot el que anem veient de mica en mica:

[...] Et respondeo quod SIVOSMORATISINSIMULCUMJUDEISETINFIDELIBUSINHOCMUNDOINALIOININFERNOMORABITISCUMIPSIS. Et ideo si vultis hoc vitare, evitetis conversacionem ipsorum in quatuor, scilicethospitios et oficios et negotios et servitios, alias conversabitis cum eis in inferno. Et ideo vos,rectores ville, STATUATIS LOCUM INTRA VILLAM AD PARTEM UBI HABITENT JUDEI ET SARRACENI SECREGATI ACHRISTIANIS, ETECONTRARIOCHRISTIANIABIPSIS. [...] Infideles debent evitari in oficiis, scilicet quod nonsint judices, nec notari, nec arrendatori, nec advocati, nec almoxarifes, nec medici, nec cirurgiani,nec ypotecari, etc. [...]

Per a cloure aquests comentaris, paga la pena citar unes paraules de Ctedra (1994: 243) queserveixen per caracteritzar el proselitisme de S. Vicent Ferrer front al de d'altres predicadors, ique sn tils com brixola per a continuar la lectura d'altres textos vicentins: "Frente a otros

predicadores castellanos, como el famoso arcediano Ferrn Martnez, que procuraron laseparacin de cristianos y judos con argumentos ms jurdicos que teolgicos, el nuestro utiliz

principalmente los de carcter escriturstico, hilvanados en el mbito de la inmediatez de lavenida del Anticristo. [...] sus oyentes [...] vern poblada su cabeza no slo de tpicostradicionales del antijudasmo medieval, que van de lo sociolgico a lo fisiolgico, sino

principalmente de argumentos teolgicos y escatolgicos."

A fi d'arrodonir el panorama descrit, hi ha un altre aspecte que no vull bandejar: les informacionsms rellevants que S. Vicent Ferrer ens forneix sobre tradicions folcloricoreligioses i sobresupersticions de tota mena.29

Sabem que S. Vicent Ferrer condemnava explcitament els fetillers i endevins perqu ho podemllegir (S III, 111, 11-15): "Quan sabets que en la vila o en son terme ha adevins o fetillers oconjuradors falsos, havets nom de Sathans si no s'estirpen. E guardau-vos-hen, no cureu d'ells,recorreu a Du, al nom de Jess [...]." El sant critica les persones que, en determinadescircumstncies, fan s de fetillers. Veg. per exemple el que comenta en S III, 224, 2-15:

Altres, que tantost com han malaltia, van a adevins. O, quinya implacable impacincia! Pacinciadeus haver; e si no, si lo contrari s, quan la nima parteix del cors, entre ab los dyables, ngels mals

28 I no s l'unic lloc. Veg. tamb: S III, 113, 4-9; Ctedra 1994: 335, 454-458.29 Amb aquesta finalitat aprofito, a ms de les meves lectures i relectures, dades tretes de l'antologia de Chabs

citada adesiara i un estudi, tan suggeridor i interessant, de Narbona (1998).

15


16/22

de poetstats, en lo IIII grau. [...] Les vies dretes sn venir a Du, a santa Maria, a pregar-los de sontreball, dient: "Senyor, yo s en tal affany, prech-vos, Senyor, quem vullats ajudar, per sie feta lavostra voluntat." A s via dreta, e alguns prenen les vies tortes, que van a adevins [...].

Val a dir que el serm nm 3 de la predicaci castellana s molt proper al text catal del qual heextret la darrera citaci. Ctedra no els relaciona com a versions catalana i castellana d'un mateix

serm. En realitat semblen redaccions absolutament diferents, per amb moltes concomitncies.El fragment tot just citat, apareix ms desenvolupat en el text castell (Ctedra 1994: 291, 210-241) i aporta dades fora interessants:

La quarta manera de mala vida es amaricabilis inpacinecia, que quiere dezir amargosa nonpaienia. Esto es, que sson algunos que quando Dios les da alguna enfermedat o han algunaprdida de los bienes tenporales o les lieva Dios los fijos o los parientes o algunas otras personasque mucho aman toman tanta de malicia e de follona contra Dios que non quieren tan solamentedezir una oracin nin quieren yr a missa, ante blaspheman entre s mismos e murmuran de Dios.Pensad que lo ellos ac tomassen, que aun peor juego le farian si ellos podiessen que le fizieron losjodos.

En este pecado por la mayor parte sson viudas, que quando pierden sus maridos estn un ao quenon van a missa: condenpnadas son. E dizen muchos que es costumbre. [...]

En este pecado sson otros aqullos que quando pierden alguna cosa non han paienia e van aadevinos a saber quin les furt o lev aquello que han perdido. E aunque alguno de sus amigos lesdizen que lo non fagan, ca es pecado, dizen ellos: -ierto yo sabr una vegada por qualquiermanera que yo pueda quin lo tiene. E van a los adevinos [a] ver su consejo. E dzenles ellos quecon unos verssos del psalterio que ellos saben farn ayuntar todos los diablos en una rredoma. Edzenles unos enfengimientos mentirosos que ellos se saben enfingir con que los engaan. E non esmaravilla, ca el diablo, a quien ellos sirven e en cuyas obras andan, padre es de mentiras e deengao. E pues si el padre es mentiroso, cmo sern los fijos verdaderos?

Si s interessant aquest text s perqu ens informa alhora sobre religiositat popular heterodoxa-com l'aband temporal de les misses en morir una persona estimada- i sobre prctiquessupersticioses -el recurs a fetillers en determinats casos-.

En el segent fragment s'alludeix ales Misses de Sant Amador i a d'altres, que pertanyien a unamena de litrgia popular, no acceptada per l'esglsia, i a les quals s'atribua el poder de fer eixirdel purgatori les nimes per les quals es feien (S III, 181-182, 6-12): 30

Mas molts hi erren, que fan contra Du, religiosos e preveres e d'altres, que nols va lo cor sin en laavarcia de aquest mn, que fan simonia. Ax com hun prevere dir per avarcia al pacient que facedir les misses de sent Amador, e quey hage tantes candeles e quey hage un diner, e ques diguencontnuament, a ben crxer la fava. Oo, quinya error! La primera s que per aquelles misses isquel'nima del purgatori. Veritat s que la nima de sa mare, de sent Amador, n'isqu, per o que ere ental condici que all li valgu; mas nou far a hun altre, que una medicina no pot sser general atotes malalties. [...] Sent Amador ere molt sant, e per all per aventura salv la nima de son pare ede sa mare.Item, hi ha altre error, que les misses diu que sn tantes de la Trinitat, tantes de senta

Maria Magdalena, etc; e diuques deuen dir arreu. [...] Altra error: dels diners e de les candeles queyfan metre, que munten X o XII sous. A simonia es e gran error, e per res no poden valer tals

30 Sobre les misses de san Amador, veg. les Constituciones sinodales del obispado de Oviedo de 1553, amb prlegde J. Prez de Castro, Biblioteca Antigua Asturiana, 1981, d'on extreu Ctedra (1994: 231) la segent citaci:"Otros por quanto suelen algunos dezir missas o treyntenarios que llaman de sancto Amador, y de otrossanctos, y tienen por averiguado que han de comenar y acabar en ciertos das sealados continundolas sinotra interpolacin, con nmero determinado de candelas y otras cerimonias, y creen que no tienen el mismoeffeto, ni aprovechan tanto si de otra manera se dizen, lo qual es supersticioso y reprehendido, por ende -sanctasygnodo approbante- ordenamos e mandamos que los sacerdotes de nuestro obispado no guarden talesceremonias, antes de su officio avisen a los que se las encargan que es ms servicio de Dios e cosa msapprovada dezir las dichas missas sin guardar stas ni otras cerimonias, que son sin fundamento ni aprovacinde la Iglesia."

16


17/22

misses. [...] E, per semblant, vosaltres lechs peccau, quels hi feu caure als preveres.

Val a dir que, sovint, les prctiques combatudes per S. Vicent Ferrer eren romanalles de creencesmolt antigues, precristianes, que havien sobreviscut i havien arribat a una mena de simbiosi ambla nova religi. Sembla que l'eliminaci d'aquestes actitud va ser un objectiu molt important de lapredicaci castellana de fra Vicent (Ctedra 1994: 239), ra per la qual aquests sermons ens

subministren dades interessants, com ara les que traspuen els segents fragments (Ctedra 1994:550-551, 119-149 / 558-559, 434):

La primera maldat e traycin que nosotros fazemos digo que es que vamos a los enemigos de nuestroSeor Ihes Christo, ca l tiene muchos enemigos. E qules son stos? Los diablos, aunque l lospoda destror e anichilar, que non fiziessen nada contra l. [...]

E agora qu fazemos nosotros? Si algunas joyas avemos perdido, va a tomar consejo con elenemigo, que es el diablo, e con adevinos e con adevinas. O, traidor! Non te mienbras el pleitoomenage que feziste a nuestro Seor Ihes Christo a la puerta de la Igleia? E quando te han furtadoalguna cosa, por qu vas al sortero contra el juramento e omenage que feziste? E t, omne labrador,quando tu bestia queda en el monte, a quin vas a encantar tu bestia? Al diablo. E vosotras, misfijas, quando non podedes aver fijos de vuestro matrimonio, adnde ydes? Al adevino o adevina o

encantador. O, traidoras personas! Por qu ydes a los enemigos de nuestro Seor Ihes Christo? Vea Ihes Christo e demndale lo que has mester.

E otros vosotras, mis fijas, por qu ydes a las adevinas quando vuestro marido non vos quierebien? Quando anda Martn Bastn por casa, ydes a los adevinos e dezides: - Seor, mi marido mequiere mal; fazed que me quiera bien e yo vos dar quanto quisierdes. [...]

Mas yd a nuestro Seor Dios e demandadle lo que ovierdes menester e non consintades talespersonas entre vosotros. [...]

[p. 558] E, ass, los clrigos quando escomienan las oras fazen la seal de la cruz. E algunos fazenla seal del demonio, que fazen rueda. E otross fazen los encantadores erco en arte del diablo. [...]

Otross, quando ponen la crisma en la igleia, estones est con vos la seal de las armas verdaderas.Mas quando vos santiguades fazedes la seal del diablo, faziendo el rruedo. [...]

Chabs tamb recull bona cosa de fetilleries i altres supersticions. Precisament, un dels aspectespositius que remarca S. Vicent en la figura de Ferran d'Antequera s el seu menyspreu pelsauguris i superxeries (Chabs 1995: 304-305):

Sperana es bona a totes tribulacions. Mas son alguns que ms amen fetilles, o es, no prengaumuller tal da, ne camineu tal da, ne tallar, ne usets ab la muller tal da, ne faau bugada tal da.Algunes fembres, son que serven mercoleries e sabatines, e tal dia guardauvos de tal erba e collir laerba ans del sol eixit, etc. Vidit Deus cuncta quae fecerat et omnia erant valde bona (Gen. I, 31).Donchs, per qu sn males algunes [erbes]? Hoc, a hmens lo realgar, quels mate si n'menjeu; mas amedicina o a rates, son molt bones. Aixi mateix los dies: que l'dichmenge no es bo a fer obratemporal, que matars l'nima. Axi matex, los L dies caniculars no son bons a purga o a sagnar, nel'girant de la luna; mas a fer matrimoni ne a acaminar qui ha trobat aquestes vanitats?

Chabs, ms avall (1995: 325) extreu alguna citaci, amb l'afegit que el que s'hi narra "an seestila":

17


18/22

Nosaltres recorrem al Senyor rey nostre poders demanant-li ajuda. E per o que venen les malesnuvols, trons e lamps hom sone les campanes: sn les trompetes: e trau hom les creus e les genspreguen devotament ab lagrimes: Senyor, misericordia. Car les campanes son les trompetes e nafilsque donen terror als enemichs. [...] e llavors cada christi on se vulle que sie deu pregar agenollat enterra, no en porta ne en pedri, axi com fan alguns que fiquen los genolls la hu ax. En moltespersones llavors fan so de calderes, de bacins etc. per espantar los dimonis [...]. Altres cremen erbespudentes, mas los dimonis ja son acostumats de pudors del fem e sofre de infern. Altres posen lesbragues del marit en lo terrat, altres lancen los ferres o treudes de sobins, altres la abata: unesoradures. E los dimonis llavors riensen.

Val a dir que S. Vicent Ferrer est proposant, ni ms ni menys, una autntica mgia alternativabasada en la religi cristiana. No critica la fe ingnua, sin que es limita a redrear-la deversl'nic en qui hom pot tenir fe: el Du cristi. El motiu ltim s que no nega que, a voltes, elsfetillers puguin ser efectius, sin que atribueix aquest a la voluntat de Du, el qual permet l'xitdel curander per a provar la nostra fe. Vegeu en paraules de S. Vicent Ferrer (S III, 29, 12-18):

Lo adev not guarr, mas Du, b que tu creurs que lo adev fa; a fa Du per temptar, car loadev not pot guarir per res, commell ne los dimonis no poden fer una formiga. Item, per cosapeduda irs a l'adev e trobar-la t'. Lo dimoni no pot dir veritat per a, mas Du, per boqua de

l'adev, far dir veritat per temptar-te [...].Per aix, cada volta que descriu una situaci en la qual alg recorre als serveis de fetillers iendevins, hi afegeix l'antdot: ordena, exigeix, que hom recorri a Crist, a Du. Ja ho hem vist enels textos citats ms amunt, i podria afegir-ne de nous sense gaire dificultat. Vegeu-ne un depropina (S IV 37-38, 32-4):

Que per b que hajats los bns o siats malalts, no anets a devins ne adevines, sortillers, etc., carmalata s la terra on se sost adev ne sortiller, encordador ne conjuradors falsos. No anar a aquells,mas deveu fer aquesta bona obra envs Du dient: "Senyor, yo he perdut tal cosa. Plcie-us de metreen cor e en voluntat a aquell qui la t, que la'm torne." A s bona obra, e aquesta te seguir, car hasdat honor a Du. Si voleu fills ne filles, demanats-ne a Du. No anar a fetillers.

En el combat d'aquestes supersticions arriba a promoure accions violentes, com quan s'adrea ales autoritats (S I, 181, 4-6) dient-los:

a s, a vosaltres regidors de viles e ciutats, que vullats corregir peccats notoris ab bones penes: sineg va a adevins punir-lo fort, e cremar los adevins.

El perill, en cas contrari, era (S I, 21, 22-25):

Guardau-vos-hi que en tot lo terme no n'i haje; si no, la ira de Du est damunt la vila e terme deaquella; e aquest peccat s bastant a provocar la ira de Du cad'any.

Ja hem vist, de fet, el que comentaven les autoritats d'Oriola en la citada carta d'agrament per lavisita de S. Vicent Ferrer. Narbona (1998: 97-99) comenta tamb les normatives legals amb quhom maldava per extirpar arreu arreu aquestes prctiques del si de la societat, ms encara en cas

de calamitat pblica. L'estudi d'aquestes normatives tamb s un bon espill del mn pel que fa aaquesta mena d'activitats, les quals, a ms, no eren privatives dels cristians. Tanmateix, no deixade ser interessant l'existncia d'una certa permissivitat civil (Narbona 1998: 101-102) quan lesexercicis d'aquestes supersticions eren vistos com l'exercici d'una medicina extrauniversitria a laqual no podia negar-se, en alguns casos, certa utilitat. Aix, a Valncia, arrib a haver-hi uncurander -En Tosques- subvencionat pel municipi (cap al 1387). s clar, en aquests casos, leslleis eren molt intransigents i dures si els professionals d'aquesta medicina alternativaperjudicaven els seus pacients.

Tornant a la defensa vicentina d'aquesta mgia cristiana, crido l'atenci tamb sobre la

18


19/22

substituci de la simbologia ritual pagana -el cercle, el so de cassoles i perols- amb la cristiana-la creu, el so de campanes-, com hem vist ms amunt. Tamb la documentaci sermonriapodria augmentar-se facilssimament. Vegeu, per exemple, la utilitat del nom de Jess i delsenyal de la creu (S II, 62-63, 27-19):

LO NOM DE JESS VAL A TRES PERILLS, e fo significat per les tres fonts [es refereix a les fonts que

nasqueren dels tres bots que fu el cap de S. Pau]. LOPRIMERPERILLSDELCORS; EASNMALALTIES. Ecom? Si tu s malalt, si devotament fas lo senyal de la creu, nomenant lo nom de Jess sobre lamalaltia, haurs sanitat sit deu sser profitosa a l'nima; si no, la deus voler. [...] LOSEGONPERILLSDELANIMA, OS: QUANTALGVOLHAVERCONTRICIDEPECCATSENOLAPOTHAVER, QUDEUFER? Yo vos odir: vs-te'n davant lo crucifix, agenolla't, e mirant aquell de ferm, fes devotament lo senyal de lacreu sobre lo teu cor, dient: Jess! Jess! Jess!, moltes vegades; si tu o fas, sentirs que haurs oque demanes. [...] LOTERCERPERILLSASANITATDEVIDA. E com? Si tu has enemichs, e tu nols potsfugir, els veus de lluny, e ells vnen per matar-te, si tu devotament te agenolles e fas lo senyal de lacreu devs aquells, not veuran, e not poran fer negun mal ne dapnatge. [...]

Virtuts guaridores en les quals insisteix en altres llocs (S III, 303, 10-36), sempre encontraposici a les prctiques heterodoxes, autntica barrija-barreja de creences paganes cobertesamb un lleuger verns de cristianisme. Tot plegat s una mostra ms del procs de cristianitzaci

que, en referncia al culte dels sants, ha estudiat Vauchez (1990).Acabo ac aquest breu acostament en qu, a partir d'un serm concret, pres com a pretext, heintentat presentar la literatura sermonria com un gnere apassionant i capa d'aportar-nosvaluoses informacions sobre una societat i una cosmovisi determinada. Evidentment, elpanorama podria ampliar-se -s'hauria d'ampliar i enriquir-, per conscient que la meva capacitatsermocinadora no s comparable a la de l'autor estudiat, potser sigui millor deixar ac el temaconcls.

19


20/22

Bibliografia

S= Veg. Sanchis Sivera + Schib

Q= Veg. Sanchis Guarner.

Edicions d'obres de S. Vicent Ferrer:

Ctedra, P. M. (1994) (ed.) Sermn, sociedad y literatura en la Edad Media. San Vicente Ferrer en Castilla (1411-1412),Salamanca, Junta de Castilla y Len, Consejera de Cultura y Turismo.

Garganta, J. M. + Forcada, V. (1956)Biografa y escritos de San Vicente Ferrer, Madrid, BAC.

Gimeno, F. + Mandingorra, M L. (eds.) (2002) Sermonario de S. Vicente Ferrer del Real Colegio-Seminario delCorps Christi de Valencia, trad. de F. Calero, Valencia, Ajuntament de Valncia.

Perarnau, J. (1985) "La compilaci de sermons de Sant Vicent Ferrer de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms.477" Arxiu de textos catalans antics, nm. 4, pp. 213-402.

Perarnau, J. (1999a) "Les primeres reportationesde sermons de st. Vicent Ferrer. Les de Friedrich von Amberg,Fribourg, Cordeliers, ms. 62" Arxiu de textos catalans antics, nm. 18, pp. 63-155.

Perarnau, J. (1999b) "Els mss. d'esquemes i de notes de sermons de S. Vicent Ferrer"Arxiu de textos catalansantics, nm. 18, pp. 157-398.

Robles, A. (ed.) (1995) San Vicente Ferrer. Coleccin de sermones de cuaresma y otros segn el manuscrito deAyora, Valncia, Ajuntament de Valncia.

Robles, A. (ed.) (1996)Obras y escritos de S. Vicente Ferrer, Valencia, Ajuntament de Valncia.

Sanchis Sivera, J. (ed.) (1927) Quaresma de S. Vicent Ferrer predicada a Valncia l'any 1413, Barcelona, InstituciPatxot.

Sanchis Sivera, J. - Schib, G. (eds.) (1932-1988) Sermons, 6 vols., Barcelona, Barcino, ENC.

Sanchis Guarner, M. (ed.) (1973) Sermons de quaresma,Valncia, Clssics Albatros, 2 vols.

Toms Martnez, V. (ed.) (1993) Sermons, Valncia, Edicions 3 i 4, 'L'Estel' 13.

Estudis i obres d'altres autors:

BARCELONA, M. DE (1936) "Incipit Ars predicandi populo edita a reuerendo magistro Francisco Echimenis [...]",Homenatge a Antoni Rubi i Lluch, vol. II, pp. 303-340.

BATLLORI, M. (1993) "Repercussions culturals i scio-religioses del Cisma d'Occident a les terres de la CoronaCatalano-aragonesa", dins: Obra Completa I: De l'Edat Mitjana, Valncia, 3i4, pp. 51-66

BREMOND, C. - LEGOFF, J. - SCHMITT, J. C. (1982) "L'exemplum", Typologie des sources du moyen ge occidental,fascicle 40, Turnhout-Brepols.

CAPLAN, H. (1929) "The Four Senses of Scriptural Interpretation and the Medievla Theory of Preaching" Speculumnm. 4, pp. 282-290. [Ara dins Caplan 1970: 93-104].

20


21/22

CAPLAN, H. (1970) Of Eloquence. Studies in Ancient Medieval Rhetoric, Ithaca-London, Cornell University Press.

Cardenal de Iracheta, M. (1946) (ed.)Alfonso el Sabio, Madrid, CSIC.

CHABS, R. (1902-1903) "Estudio sobre los sermones valencianos de S. Vicente Ferrer que se conservan manuscritosen la biblioteca de la Baslica Metropolitana de Valencia", Revista de archivos, bibliotecas y museos, nms. 6, 7, 8 i9, pp. 1-6, 155-168; 131-142, 419-439; 38-57, 111-126, 291-295; 85-102. Tiratge separat per la Tipografa de la

Revista de archivos, bibliotecas y museos, ara dins: Roque Chabs. Opsculos, ed. de M. Rodrguez Lizondo,Valncia, Generalitat, Consell Valenci de Cultura, 1995.

CHARLAND, TH. M. (1936)Artes praedicandi. Contribution a l'histoire de la rhetorique au Moyen Age, Pars-Ottawa,Vrin Inst. D'tudes Mdivales.

DD.AA. (1997) Paradigmes de la histria I. Actes del congrs "S. Vicent Ferrer i el seu temps", Valncia, Sa,Biblioteca Josep Giner, nm. 2.

EIXIMENIS, F. (1983)Lo cresti, ed. D'A. G. Hauf, Barcelona, Edicions 62-La Caixa, "MOLC", nm. 98.

FUSTER, J. (1954) "Notes per a un estudi de l'oratria vicentina",RVF, tom IV, gener-mar, pp. 87-185, ara dins:Obres completes, I, pp. 23-152.

GARGANTA, J. M. + FORCADA, V. (1956)Biografa y escritos de San Vicente Ferrer, Madrid, BAC.

GEREMEK, B. (1990) "El marginado", dins: Le Goff (ed.) El hombre medieval, Madrid, Alianza editorial, pp. 359-386.

GUREVIC, A. (1990) "El mercader", dins: Le Goff, ed., El hombre medieval, Madrid, Alianza Editorial, pp. 253-294.

HAUF, A. G. (1979) "El ars praedicandi de Fr. Alfonso d'Alpro, OFM. Aportacin al estudio de la teora de lapredicacin en la Pennsula Ibrica"Archivum Franciscanum Historicum,72, pp. 233-329.

HAUF, A. G. (1990) D'Eiximenis a sor Isabel de Villena: Aportaci a l'estudi de la nostra cultura medieval,Valncia-Barcelona, IIFV-PAM.

HAUF, A. (1994) "Profetsime, cultura literria i espiritualitat en la Valncia del segle XV: D'Eiximenis i sant VicentFerrer a Savonarola passant pel Tirant lo Blanc" dins:Xtiva. Els Borja. Ajuntament de Xtiva, vol. I, pp. 101-138.

HAUF, A. G. : Veg. prleg a J. Pou (1996)

HAUF, A. G. (2001) "De l'Speculum humanae salvationis a l'Spillde Jaume Roig: Itinerari especular i figural "Estudis romnics, nm. 23, pp. 173-219.

HEISTERBACENSIS, C. (1851) Caesarii Heisterbacensis Monachi Ordinis Cisterciensis Dialogus Miraculorum, ed. J.Strange, Colnia - Bonn - Bruselles, 2 vols. [N'hi ha traducci al castell: Cesreo de Heisterbach Dilogo demilagros, introduccin, versin y notas de Z. Prieto Hernndez, Zamora, Ediciones Monte Casino, 1998, 2 vols.].

LECOYDELAMARCHE, A. (1886)La Chaire franaise au moyen ge. Pars.

LUBAC, H DE(1959) Exgse mdivale. Les quatre sens de l'criture.Montaigne, Aubier-Editions.

LUTERO, M. (2001) Obras, ed. de T. Egido, Salamanca, Sgueme.

MARTNEZ, T. (1997) "Alguns aspectes de l'estructura del serm vicent", dins: DD.AA. (1997) Paradigmes... pp.109-134.

MARTNEZ, T. (2002)Aproximaci als sermons de S. Vicent Ferrer, Paiporta, Editorial Denes.

MURPHY, J. J. (1986) La retrica en la Edad Media. Historia de la retrica desde san Agustn hasta elRenacimiento, Mxic, Fondo de Cultura Econmica.

NARBONAVIZCANO, R. (1998) "Tras los rastros de la cultura popular. Hechicera, supersticiones y curanderismo enValencia medieval"EM, nm. 1, pp. 91-110.

PERARNAU, J. (1999a) "Cent anys d'estudis dedicats als sermons de sant Vicent Ferrer" Arxiu de textos catalans

21


22/22

antics, nm. 18, pp. 9-62.

PERARNAU, J. (1999 b, c): Veg. la secci d'edicions.

PERARNAU, J. (1999d) "Sobre el manuscrit de Valncia, Collegi del Patriarca, amb sermons de S. Vicent Ferrer"Arxiu de textos catalans antics, nm. 18, pp. 399-453.

PERARNAU, J. (1999e) "Algunes consideracions entorn dels primers tres passos dels sermons de S. Vicent Ferrer"Arxiu de textos catalans antics, nm. 18, pp. 455-477.

PERARNAU, J. (1999f) "Aportaci a un inventari de sermons de S. Vicen Ferrer: temes bblics, ttols i divisionsesquemtiques" Arxiu de textos catalans antics, nm. 18, pp. 479-811.

POU, J. (1996) Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV), ed. a cura d'A. G. Hauf, Alacant, Institutde Cultura Juan Gil Albert, Diputaci d'Alacant.

PUCHADES, R. J. (1999)Als ulls de Du, als ulls dels homes, Valncia, Universitat.

RICO, F. (1977) Predicacin y literatura en la Espaa medieval, Cdiz, UNED.

ROBLES, A. (1994) "San Vicente Ferrer y los poderes especiales" Communio, 27, pp. 63-78.

ROBLES, A. (1997) "S. Vicent Ferrer en el context de dileg. Les minories religioses", dins: DD.AA. Paradigmes...pp. 15-45.

SCHIB, G. (1976) "Els sermons de Sant Vicent Ferrer",ACILLC III, pp. 325-336.

SCHIB, G. (1977) Vocabulari de Sant Vicent Ferrer, Barcelona, Fundaci S. Vives Casajuana.

SOBRER, J. M. (1985) "Les veus de Sant Vicent Ferrer"ACECNA IV, pp. 173-182.

TOLDR, A. (2000)Aprs la mort. Un viatge amb sant Vicent al ms enll medieval, Valncia, 3i4.

VRVARO, A. (1983)Literatura romnica de la Edad Media, Barcelona, Ariel.

YSERNILAGARDA, J.-A. ed. (1994)Arnoldus Leodiensis.Recull d'exemples i miracles ordenat per alfabet. Edici iestudi, Valncia, Universitat de Valncia, Servei de Publicacions, 'Tesis Doctorals en Microfitxes', nm. de srie

325-12.

YSERNILAGARDA, J.-A. (1998-1999) "Sobre el Sermo unius confessoris et septem arcium spiritualiumde Sant VicentFerrer",Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca.

YSERN I LAGARDA, J.-A. (2002) Ressenya del llibre de Martnez (2002), publicada dins Revista de lenguas yliteratura Catalana, Gallega y Vasca, nm. 8, pp. 231-238.

22

sant vicent ferrer-predicacio i societat-josep antoni ysern_article

Documents