Entra en funcionament elparc del Centre del Poblenou

CELEBRACIÓ

El parc obre ambuna festa popularels dies 5 i 6 d’abril

PROGRAMA

Tota mena d’activitatsper a grans i petits al’entorn de l’aigua

PROJECTE

El parc és obra delguardonat arquitecteJean Nouvel

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Rosa SaragossaEditora

“S'estan perdent les històries del nostre barri”

PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4

Aprovades les propostes per a lesmedalles d’Honor de Barcelona

L’Ajuntament i la xarxa d’entitatsApropem-nos, del Poblenou, van sig-nar el passat 27 de març, a la seu delDistricte de Sant Martí, un conveniper afavorir l’acollida, la integració i laigualtat de drets de les persones immi-grades. L’acord signat té una durada dequatre anys i donarà suport a la xarxaApropem-nos, integrada per quarantaentitats del Poblenou que treballen perpromoure la convivència al barri entreveïns i veïnes de diferent procedència iper afavorir el diàleg entre cultures.L’acte de signatura va ser presidit pelprimer tinent d ’alcalde del’Ajuntament de Barcelona, CarlesMartí, i va comptar amb la presènciadel regidor del Districte, FrancescNarváez, així com de representantsde les entitats.

Un conveni afavorirà la integració de les persones immigrades

Foto de família dels signants del conveni. Pàg. 5

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Club Esportiu VilaOlímpicaEl club de la Barcelona oberta al mar

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Campanya per a laretirada gratuïta deplaques franquistes

SANT MARTÍB A R C E L O N AS U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a i g 2 0 0 8

www.bcn.cat

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Escola d’AdultsMartinet de NitReferent formatiu del Besòs

SANT MARTÍ2 Maig 2008

I N F O Ú T I Lt W L ’A G E N D AW

Dissabte 17 de maigBlack GandhiA les 12 h. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21)Vermout session amb una banda de reggae amb un soparticular i missatge positiu, inspirada en la filosofia deMahatma Gandhi i en les tradicions de la música negra. Cava-concertA les 22 h. C. Moral i Cultural del Poblenou (Pujades, 176)Amb Cristina Badia (Arpa).

Dimarts 20 de maigAl Tran TranA les 20.30 h. Centre cívic Besòs (rambla de Prim, 87-89)El resultat artístic d’un projecte pedagògic nascut a l’es-cola municipal de música de Montornès l’any 2004,que ens acompanyen en un viatge pels diferents estilsdel flamenc a través de les seves guitarres.

Divendres 23 de maigFragMenTs A les 22 h. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21)Un cicle d’arts escèniques en format de cabaret on po-dreu gaudir de tot tipus de disciplines, des del teatre, lamúsica i la dansa passant pel circ.

Del 6 al 27 de maigBenvinguts al Paradís Centre cívic Besòs (rambla de Prim, 87-89)Cadascú té la seva pròpia idea de paradís. Per a algunsés un paratge idíl·lic de palmeres i aigües cristal·lines,per d’altres és un viatge en el temps a una infànciallunyana. Cloenda i entrega de premis del concurs defotografies, dimarts 27 de maig a les 20 h.

Del 26 al 31 de maigExpobruisi 2008C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21)Propostes plàstiques dels nens per millorar el món. Inauguració dilluns 26 de maig a les 18 h.

Dissabte 24 de maigItinerari “La moneda del malfat”A les 9.30 h. Rambla del Poblenou/Ramon TurróUn recorregut pels temps i els escenaris de l’última novel·la d’Àfrica Ragel. Inscripcions a l’Arxiu Històric.

Dijous 15 de maigLa Virgen del armarioA les 21 h. Centre cívic Sant Martí (Selva de Mar, 215)La Virgen del armario és una obra de teatre d’objectes per aadults que explica, sense paraules, els miracles inversem-blants d’una aparició que habita endins, en el fons d'unmoble. Sota una mirada poètica, es reconstrueixen lesemocions que transformen l’espai, alhora que l’altra realitates fa possible. Microscopía Teatro.

Divendres 16 de maigMira a mis ojos... ¿qué ves?A les 21.30 h. Centre cívic Can Felipa (Pallars, 277)Un dia de tardor, un home es veu atrapat en una invo-luntària circumstància domèstica. Teatre gestual de la Cia.SimplonNiSon.

Dissabte 24 de maigEl viatgeA les 22 h. Farinera del Clot (Gran Via, 837)A càrrec de l’Associació Teatral el Partiquí. Text teatralinspirat en la novel·la El pianista, de Vázquez Montalbán.

Dissabte 24 i diumenge 25 de maigLuces de bohemiaA les 22 i 18 h, resp. Centre Moral i Cultural del Poblenou(Pujades, 176-178)L’obra de Valle Inclán, a càrrec de la Secció de Teatre.

Dissabte 31 de maigRomeo i Julieta. Barcelona 1936A les 22 h. Farinera del Clot (Gran Via, 837)A la bella Barcelona, a les darreries del mes de juny del’any 1936, dos llinatges semblants en dignitat reprenen,per nous i vells greuges, lluites ferotges. Cia. Senseespai.

Divendres 6 de junyBabelA les 21.30 h. Centre Cívic Can Felipa (Pallars, 277)Només hem de rompre amb les nostres trajectòries; no-més hem de deixar de veure els altres com a obstacles delnostre camí. Tragicomèdia de la Cia. Tremens.

Dimarts 20 de maigPica platA les 18 h. Bibl. Sant Martí (Selva de Mar, 215)

Diumenge 25 de maigAlasA les 11 h. Plaça de Can FelipaUn matí de dansa, teatre, música i plàstica per a nens i ne-nes de 3 a 7 anys, amb l’equip d’ALAS GT.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, GlòriaFiguerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director decontinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo,Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Joan Soto. Coordinació general: José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs iVicente Zambrano i Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

SANT MARTÍB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte

Pl. de Valentí Almirall, 1.Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤ + IVA d’establiment de trucada, més 0,05cèntims + IVA per minut tarifat per segon)Telèfon del civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

C. cultural La Farinera del Clot 93 291 80 80G. Via de les Corts Catalanes, 837.Centre cívic Besòs 93 266 39 36Rambla de Prim, 87-89.C. cívic Poblenou-Can Felipa 93 256 38 40Pallars, 277.Centre cívic Sant Martí 93 308 97 93Selva de Mar, 215.Centre de barri La Palmera 93 305 37 05Duoda, s/n.Centre de barri La Pau 93 278 05 35Pere Vergés, 1.Centre de barri Besòs 93 313 29 42Cristóbal de Moura, 230.Centre de barri de Diagonal Mar 93 498 24 46 Selva de Mar, 22-32.Centre cívic Parc Sandaru 93 309 06 35 Buenaventura Muñoz, 21.

BIBLIOTEQUES

Bibl. pública Xavier Benguerel 93 225 18 64Av. Bogatell, 17.Bibl. pública Alòs-Moner 93 266 39 36Rambla de Prim, 87-89.Bibl. pública Sant Martí 93 308 68 03de Provençals

Selva de Mar, 215.Sala de lectura Clot 93 246 39 28Clot, 21-25.

SERVEIS SOCIALS

Centre Clot-Camp de l’Arpa 93 291 84 48G. Via de les Corts Catalanes, 837.Centre serveis socials Besòs 93 266 39 36Rambla Prim, 87-89.Centre serveis socials Poblenou 93 256 38 56Pallars, 277.Centre serveis socials Verneda 93 308 97 93Selva de Mar, 215.

GENT GRAN

Casal Joan Casanelles 93 485 03 24Pl. Joan Casanelles, s/n.Casal Joan Maragall 93 313 08 96Bermejo. 1-5.Casal Paraguai-Perú 93 305 12 04Paraguai, 11-15.Casal de gent gran Parc 93 300 62 78Buenaventura Muñoz, 21.Casal de gent gran del Taulat 93 485 25 40Llull, 220.Casal de gent gran Sant Martí 93 308 97 93Selva de Mar, 215.Casal de g. gran Verneda Alta 93 305 17 54Binèfar, 16-20.

ALTRES SERVEIS

Arxiu municipal de Districte 93 221 94 44Av. Bogatell, 17.Agència tributària Poblenou 93 308 51 66Josep Pla, 163.C. de Normalització Lingüística 93 352 24 14Clot, 228, 1r.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Sant Martí

Espronceda, 146.Comissaria Mossos d’Esquadra

Bolívia, 30-32.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Vila Olímpica 93 221 37 85Joan Miró, 17.CAP Poblenou 93 433 77 00Lope de Vega, 132.CAP Besòs 93 278 82 35Alfons el Magnànim, 57.CAP El Clot 93 303 73 00Concili de Trento, 25.CAP Sant Martí 93 307 04 12Pl. Infància, s/n (cantonada Fluvià)CAP La Pau 93 278 86 60Pere Vergés, 3.CAP Passeig Maragall 93 446 29 50Pg. Maragall, 52-54.CAP Ramon Turró 93 446 57 00Ramon Turró, 337-339.CAP Paraguai 93 314 73 19Paraguai, 17-19.

Daniel Venteo

Enguany, la Festa de la Pri-mavera ha servit per do-

nar la benvinguda tant a laprimavera mateixa com alnou parc del Centre del Po-

blenou. Tot un seguit d’inicia-tives festives, celebrades elcap de setmana del 5 i 6 d’a-bril passat, van convertir elnou parc en un dels princi-pals escenaris cívics de tota la

ciutat. Com a conseqüènciade la sequera que pateix tot elpaís, Parcs i Jardins ha subs-tituït el tradicional regal deplantes als ciutadans per unextens programa d’activitats

de tota mena per a tots elspúblics, totes elles de caràcterlúdic i pedagògic per promou-re l’ús responsable de l’aigua.Per als més petits hi haviaanimadors, monitors que do-naven resposta a preguntescom ara “Què és l’aigua freàti-ca”, “I la pluvial?”, “I un camiócisterna?”... , narració de con-tes amb el suport de llibresil·lustrats, taller de construc-ció de titelles reciclades, jocsinfantils amb materials reci-clats, i singulars jocs de taulacom ara el de l’oca i l’aigua,que consta d’una trentena decaselles amb proves i pregun-tes relacionades amb l’aigua,el seu consum i l’estalvi, i eljoc de l’aigua dolça, una pro-posta que permet a cada juga-dor esdevenir una part inte-grant del cicle de l ’aigua,alhora que permet identifi-car-se amb la problemàtica iaportar idees per a una gestió

eficient de l’aigua. La jornadatambé es va aprofitar per ferdemostracions del funciona-ment d’una depuradora.Per al públic adult, el parc esva convertir en escenari detota mena d’actuacions musi-cals i escèniques, com les delgrup Petit Ballet de Barcelo-na, d’Isa Moran, la Gumbo

Jazz Band, Rumba Alborada,Los Sirex, ballada de sardanesamb la Cobla Sant Jordi i di-verses colles del districte, ta-llers de dansa i música delmón i l’actuació de l’escola degòspel de Barcelona. Tot ple-gat, amenitzat amb xocolata-da i “fideuà” popular, entred’altres.

SANT MARTÍ 3Maig 2008

El regidor del Districte, Francesc Narváez, i l’alcalde, Jordi Hereu, durant la festa d’inauguració.

El parc del Centre del Poblenou es

va estrenar amb un cap de

setmana de celebració popular,

els passats 5 i 6 d’abril, coincidint

amb la Festa de la Primavera, que

enguany ha tingut lloc al nou

parc projectat per Jean Nouvel

El Poblenou dóna la benvinguda alnou parc del Centre amb una festa

El parc té unaextensió de 5,5hectàrees i més de mil arbres

C IU TA DA N S OPINE N

Judith RubiesEnginyera química

Com a veïna del barriem sembla molt bé,perquè s’ha evitat l’acu-mulació de pisos aaquesta banda delbarri. Tot i que pensoque el projecte estàprou bé, jo hi posariamés bancs.

Rafael i DenisGómezJubilat

Penso que està bé, tot ique no m’agrada queestigui dividit. Pensoque podria haver-hi unpetit estany, però totestà prou bé.

Anna M. PobarJubilada

Doncs bé. Ara hi faltauna mica d’ombra, peròquan els arbres creixinja la tindrem. A bandad’això, penso que hi fal-ten més cadires i unslabavos públics.

Q u è l i s e m b l a e l n o u p a r c ?

José AntonioCaballerTècnic operacions

Està força bé. És l’únicparc no asfaltat de lazona, de manera que jaens va bé una mica deverd i, a més, al nen liagrada molt.

Xavier ArrastiaCarnisser

La primera impressióés bona. Fa gràcia aixòque les cadires espuguin moure. A més amés, qualdevol parc ésbo per poder respirar isembla que el manteni-ment no serà gaire car.

Carlos OrtizSense feina

Està bé i estarà millorquan creixin els arbres,perquè, tal com estàara, sense ombra isense aigua, és unamica pobre. Però si hade quedar com en elprojecte, està molt bé.

R E G A M B A I G U A F R E À T I C AAEl parc ha estat dissenyat seguint criteris mediambientals i funciona amb un potent dispo-

sitiu d’emmagatzematge i tractament que garanteix el seu reg a través d’un sistema de

degoteig amb aigua freàtica, és a dir, l’aigua subterrània més propera a la superfície. El sis-

tema de degoteig fa arribar a cada planta l’aigua necessària per al seu desenvolupament,

alhora que permet un important estalvi en el seu consum. En total, al parc hi ha uns mil

nous arbres, més de 5.200 arbusts, unes 35 palmeres de diverses famílies i prop d’onze mil

plantes enfiladisses, a més de 48 espècies vegetals que el visitant pot veure i olorar.

Imatge del Cementiri de Poblenou a cavall dels seglesXIX-XX. (Foto: Arxiu Districte de Sant Martí.)

SANT MARTÍ4 Maig 2008

P L E D E L D I S T R I C T E

Joan Anton Font

En el Ple del Districte, del2 d’abril, hi va haver

unanimitat de tots els grupsmunicipals a l’hora d’aprovarles propostes del districte deSant Martí per a l’atorga-ment de les medalles d’Ho-nor de Barcelona del 2008.M. Carmen Corbalán, se-cretària de l’AV Gran Via Es-pronceda Perú, i Luciano Pé-rez, president de la Casa deCuenca, van ser les personesescollides per rebre la conde-coració en reconeixement dela seva trajectòria.M. Carmen Corbalán va néi-xer l’any 1942 al barri de laSagrada Família i des de lacreació de l’AV Gran Via Es-pronceda Perú, l’any 1979,ha tingut un paper molt ac-tiu en el moviment veïnaldel barri. Va sol·licitar la cre-

ació d’un centre ocupacionalper a disminuïts psíquics a laGran Via, 970, va ser mem-bre actiu de la Plataformaper al cobriment de la GranVia i és membre de la Comis-sió de seguiment per als pi-sos de protecció del 22@. Luciano Pérez va néixer a Vi-llacastín (Segòvia) el 1948,per bé que els seus pareseren de Cuenca. Va arribar aBarcelona, el 1970, i es va fersoci de la Casa de Cuenca. El1988 va entrar a la Junta di-rectiva i des del 1994 n’és elpresident. Està involucrat enel moviment associatiu delbarri del Clot-Camp de l’Ar-pa i va ser conseller del Dis-tricte de Sant Martí durantquatre anys.Pel que fa a la part informa-tiva del passat Ple, es va do-nar compte del Pla Estratè-

gic d’Educació al districte,que vol desenvolupar recur-sos educatius a les zonesmés necessitades i reforçarl’educació amb la implanta-ció d’activitats extraescolars.La presidenta del Consell,Montserrat Ballarín, va des-tacar el fet que Sant Martíés el primer Districte queaplica aquest pla. El regidordel Districte, Francesc Nar-váez, va informar del pro-grama “Temps de barri,temps educatiu compartit”als barris del Clot i Camp del’Arpa per al curs 2008-2009, que té l’objectiu dedotar els barris d’activitatsextraescolars organitzadesper les AMPA de les escoles,les quals treballaran de ma-nera coordinada i unificada.El regidor va informar que elprograma d’activitats s’aniràdefinint en funció de les ne-cessitats de temps de lleureque es detectin a través deles enquestes realitzades ales famílies dels escolars.

El Ple aprova les propostes per a les medalles d’Honor de Barcelona

Un moment de la celebració de l’últim Ple.

La sessió plenària del Consell delDistricte del passat 2 d’abril va aprovar la proposta per a l’atorgament de lesmedalles d’Honor de Barcelona 2008

L’inici delCementiri de l’EstDes de temps antics, els cementiris es trobaven al costat deles esglésies, dins de les ciutats, però aquesta no era unamesura prou higiènica, sobretot en temps d’epidèmies. Apartir de mitjan segle XVIII, amb l’expansió de les idees hi-gienistes, l’opinió que els cementiris haurien d’estar fora deles poblacions va anar agafant força. A Barcelona aquest canvi d’actitud va anar de la mà del bis-be Josep Climent el qual, des que fou nomenat bisbe deBarcelona el 1766, va anar treballant per construir un úniccementiri que englobés totes les parròquies. L’any 1773 co-mençaven les obres del nou Cementiri de l’Est (Poblenou),en un terreny de nou canes d’amplada per 48 de llargada–un mesura que equivalia a vuit pams una cana– que estrobava prop de la platja de Llevant, anomenada de la MarBella, i a una distància de la ciutat d’una mitja hora.En aquest solar, que va costar al bisbat dues mil lliures, elbisbe va fer aixecar un mur perimetral i una capella en elseu interior. Malgrat tota la voluntat posada pel bisbe Jo-sep Climent, les famílies seguien fent els seus enterra-ments en els cementiris parroquials.En plena guerra del Francès, iniciada el 1808, el cementirifou pràcticament enderrocat per les tropes franceses. Des-prés s’intentà refer-lo de nou en diferents ocasions senseèxit. El 1818 el nou bisbe de la ciutat, Pau de Sitjar, vaaconseguir del govern un altre terreny per ampliar el primi-tiu recinte. Finalment, el 15 d’abril de 1919 beneïa el ce-mentiri i, tot seguit, s’iniciava el trasllat de les restes delsaltres cementiris en aquest.Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 221 94 44

J. M. ContelÀLB UM HI S TÒR IC

Joan Anton Font

Potenciar els valors deproximitat, promocionar

la interculturalitat i garantirels drets i deures de les per-sones immigrades són els ob-jectius del conveni que vansignar el passat 27 de març, ala seu del Districte de SantMartí, l’Ajuntament de Barce-lona i la xarxa d ’entitatsApropem-nos, del Poblenou.L’acte fou presidit pel primertinent d’alcalde, Carles Martí,i va comptar amb la presènciadel regidor del Distr icte,Francesc Narváez.Aquest acord és el primer quese signa amb una durada dequatre anys i donarà suport ala xarxa Apropem-nos, inte-grada per quaranta entitatsdel Poblenou, que té com aobjectiu promoure la con-vivència al barri entre veïns iveïnes de diferent procedèn-cia i afavorir així el diàleg en-tre cultures. A la signatura delconveni, hi van assistir LauraVinyoles, de la Federaciód’Entitats del Poblenou, i Ma-nel Andreu, de l’associació deveïns. “La signatura del con-veni dóna garanties de conti-

nuïtat al projecte i permetràtreballar-hi activament”, vaassegurar Manel Andreu, quetambé va destacar el paper delvoluntariat en aquestes asso-ciacions, així com el de lespersones que s’hi dediquenprofessionalment.Per la seva banda, Laura Vi-nyoles, va destacar les ac-cions que promourà el conve-ni, com ara les classes dellengües catalana i castellana

i de coneixement de l’entornal centre cívic de Can Felipa,on també es durà a terme elprojecte Atlas, que consistiràen una mostra que donarà aconèixer les manifestacionsculturals (dansa, música, cui-na...) de minories presents albarri. D’altra banda, el pro-jecte Icària, impulsat des dela Biblioteca Xavier Bengue-

rel, ofereix un fons documen-tal relacionat amb la immi-gració, l’autoaprenentatge dellengües i informació sobreles activitats vinculades aApropem-nos. La intercultu-ralitat serà també potenciadaamb les trobades Te i Cafè,un espai obert a tots els veïnsper afavorir el diàleg, el debati el coneixement mutu, i En-tresons, un espai per a l’acos-tament a través de les músi-ques del món. Així mateix, esfacilitarà a les personesimmigrades assessoramentjurídic i vinculació a la xarxaveïnal a través del Punt d’A-collida.Segons paraules del primertinent d’alcalde, Carles Martí,“aquest acord és una prova dela sensibilitat de la ciutat entemes de convivència i inte-gració, i és un pas endavanten favor de la cohesió social,un bé preuat que cal cuidar.”També va destacar la im-portància de la corresponsa-bilitat entre l’Administració iel teixit associatiu a l’hora depotenciar les accions solidà-ries a la nostra ciutat.

SANT MARTÍ 5Maig 2008

N O T Í C I E SfHomenatge a Joan Alentorn i Joan AlsinaEl passat 22 d’abril, a la confluència del carrer de Ro-gent amb el carrer de Mallorca, va tenir lloc la col·lo-cació d’unes plaques commemoratives en homenatgea Joan Alentorn Vigo (1923-1995) i Joan Alsina Car-né (1945-2003). Va ser un acte de reconeixement perla seva implicació en la vida associativa dels barris delClot i del Camp de l’Arpa del Clot.

7a Setmana del Comerç a Sant MartíDel 19 al 25 de maig se celebrarà la 7a Setmana delComerç a Sant Martí, la qual té com a objectiu dina-mitzar i promoure el comerç tradicional d’aquest dis-tricte. Durant tota la setmana es faran activitats for-matives, lúdiques i festives, obertes a tothom. A més,el dissabte 24 i el diumenge 25 de maig tindrà lloc laMostra de Comerç al Carrer, una bona oportunitatper anar de compres mentre es passeja.

Una altra àvia centenària a Sant Martí Des del passat 5 d’abril, el districte de Sant Martícompta amb una àvia centenària més, l’EncarnaciónTrenas, veïna del barri de la Verneda i la Pau. Per ce-lebrar aquest aniversari tan singular, la família li vapreparar una gran festa. El regidor del Districte deSant Martí, Francesc Narváez, va voler afegir-se a lacelebració i li va lliurar un ram de flors i una placacommemorativa.

L’escola Virrei Amat estrena patiEl passat 24 d’abril va tenir lloc l’acte de presentació ala comunitat educativa del resultat de les obresd’arranjament del pati del Centre d’Educació Infantili Primària (CEIP) Virrei Amat, situat al carrer delPerú, 139. Els nens i les nenes del centre, juntamentamb les seves famílies i el professorat, van poder gau-dir d’una tarda festiva, amb ball, música i una granxocolatada.

L’Ajuntament i la

xarxa d’entitats

Apropem-nos, del

Poblenou, van signar

un conveni per

promoure l’acollida

de persones

immigrades i

defensar la igualtat

de drets

Una de les propostes de l’edició de l’any passat.

“Perpetracions” es trasllada a la Barcelona del 2437Redacció

La mostra d’intervencionsefímeres al carrer, més

coneguda entre els adeptescom a “Perpetracions”, hatriat com a matèria d’aquestaedició una reflexió sobre elnostre present plantejada através d’una història futuris-ta. Transemocions 2437 estrasllada a la Barcelona delfutur, on la tecnologia i lamanipulació genètica handesencadenat processos de

transformació d’allò que avuiconeixem com a humà. De les propostes presentadesa la mostra d’enguany, s’hanseleccionat vint treballs, en-tre els quals n’hi ha de totesles disciplines: ball, perfor-mance, instal·lacions, teatre...Organitzada des del centre cí-vic Sant Martí, normalmentels treballs presentats pelsinstituts i casals del districtepassen directament a la mos-tra i només les propostes pro-

cedents d’artistes individualshan de passar per un procésselectiu. Aquest any, però,han estat tantes les propostesque han presentat els insti-tuts, que també s’han hagutde seleccionar. Les obres elegides, finalment,en aquesta edició es podranveure dissabte 24 de maig, en-tre les 17 i les 21 hores. L’esce-nari serà, com sempre, la ram-bla de Guipúscoa, entre elscarrers Provençals i Cantàbria.

El Punt d’Acollidaoferirà assessora-ment jurídic i vincu-lació veïnal a per-sones immigrades

El conveni es va signar el 27 de març.

Conveni per afavorir la integracióde persones immigrades

SANT MARTÍ6 Maig 2008

E Q U I P A M E N T S

Daniel Venteo

L’Escola d’Adults Marti-net de Nit va començar

les seves activitats el novem-bre de l’any 1978. L’objectiuera permetre que els habi-tants del barri tinguessin al’abast tots els instrumentsque habitualment ofereix l’e-ducació bàsica: idiomes, ma-temàtiques, educació en va-lors socials, etc. L’escolatreballava amb grans i jovesamb tota mena de coneixe-ments inicials per ajudar-losa consolidar projectes perso-nals i col·lectius.Fins a l’any 1989, l’escola vaatendre el barri de la Perona.Després es va traslladar alBesòs, però les dues etapes del’escola estaven orientades perla mateixa voluntat de donarresposta a les necessitats de lagent del barri. Durant els pri-mers anys, les persones queseguien les activitats de l’es-cola eren entre 150 i 200. Elsúltims anys, aquesta xifra hacrescut fins a les 600 quecada any assisteixen regular-ment al centre. En total, mésde 10.000 persones han pas-sat per les aules de formació

permanent de l’Escola d’A-dults Martinet de Nit. A més,des de la seva fundació l’esco-la ha tingut una voluntat de-cidida de ser un centre actiual barri amb l’objectiu de con-tribuir al seu desenvolupa-ment general.

El centre ha estat especial-ment actiu pel que fa al de-senvolupament d’un mètodede treball que fos efectiu,amb la creació no només dematerial específic per a les se-ves activitats formatives,sinó també amb la realitzacióde tallers, cursos, sortides

culturals, jornades, creacionsartístiques, participació enactivitats del barri, publica-cions de llibres i revistes, ac-tes solidaris amb els més ne-cessitats, etc.Actualment, l’escola intentadonar resposta als reptes defutur que té plantejats, comara els d’atendre les necessi-tats de formació de les perso-nes nouvingudes, amb l’ob-jectiu que coneguin millor lahistòria i la societat catalanesi poder aportar, així, les po-tencialitats del seu propi ba-gatge cultural i personal.

Més informació:Escola d’Adults Martinet de NitRambla Prim, 87-89, 3a planta08019 Barcelona Telèfon: 695 53 87 53a8062262@xtec.cat

L’escola ofereix educació bàsica icomunitària a diferents col·lectius ia sectors del districte

Des de 1978, desenvo-

lupa les seves activi-

tats l’Escola d’Adults

Martinet de Nit, un

centre de formació

permanent per als

barris del Besòs

Una professora i alumnes de l’Escola Martinet de Nit.

L’Escola d’Adults Martinet de Nit,referent formatiu del Besòs

En poc temps, el món de la fotografia i el ví-deo ha viscut una revolució. Ha passat de

l’era analògica a la digital. Foto-Vídeo Cantàbriaés un establiment que va obrir l’any 1984 i queha experimentat de ple aquest canvi. Fan reve-latge fotogràfic i foto de carnet, i venda i llo-guer de pel·lícules i videojocs. El Carles Martí-nez i la M. Dolors Estrada són al capdavant del’establiment i en aquests anys han vist com elDVD ha desbancat el VHS, com els videojocss’han convertit en la principal distracció dels

joves i com, amb l’arribada de la fotografia digi-tal, tothom s’anima a fer fotos. Encara hi ha quifa foto analògica, però cada vegada són menys.L’establiment s’ha adaptat a les noves necessi-tats i disposa d’un servei d’impressió a l’instantde fotografies digitals, com també d’un servei24 h de lloguer automàtic de pel·lícules i la pos-sibilitat de reserva on-line.

Foto-Vídeo CantàbriaC. Cantàbria, 44 / Tel. 93 305 65 55

E L T A U L E L L

Satisfà les necessitats actuals en foto i vídeo

Carles Martínez és al capdavant de l’establiment

Joan Anton Font

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

L’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat deVida ha engegat una campanya per retirar gratuïta-ment les plaques amb simbologia franquista dels habi-tatges oficials construïts durant la dictadura. La iniciativa forma part d’una campanya general per ala retirada dels símbols franquistes a Barcelona,d’acord amb la Llei de la memòria històrica aprovada eldesembre del 2007. L’Ajuntament procedirà a retirarels símbols que hi hagi als edificis de titularitat muni-cipal i als espais públics (carrers, places, parcs i jar-dins). I alhora oferirà als propietaris la retirada gratuï-ta d’aquests símbols dels seus immobles, sempre apetició dels veïns. L’inventari dels símbols franquistes de Barcelona, fetper la historiadora de la Universitat de Barcelona PilarMateo el 2005, s’ha actualitzat enguany i posa de ma-nifest que a la ciutat queden pocs símbols franquistes.La major part són plaques d’habitatges públics del rè-gim, amb el jou i les fletxes o amb altres referències alfranquisme. Actualment, a la ciutat hi ha registrades4.361 plaques d’aquest tipus.Entre maig i juliol, l’Institut del Paisatge Urbà enviaràuna carta a les 4.361 comunitats de propietaris que te-nen plaques franquistes per informar-los de la campa-nya. Juntament amb la carta, rebran una sol·licitud deretirada gratuïta de les plaques que la comunitat hauràde retornar signada i per correu a l’Institut del PaisatgeUrbà. Podran fer-ho fins al 31 de desembre del 2008.La retirada de les plaques s’iniciarà el gener del 2009.

Més informació: T. 93 256 25 25www.bcn.cat/paisatgeurbapaisatgeurba@bcn.cat

Retirada gratuïta de plaques franquistes

SANT MARTÍ 7Maig 2008

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

El Club Esportiu Vila Olímpicavol ser, segons la seva Directi-

va, el club de futbol de referènciade la nova Barcelona que s’ha obertal mar. Un club únic en els seus va-lors i que es vol equiparar a un clubdels grans de Catalunya.Joan Lucas, president del CE VilaOlímpica, explica que gràcies aaquesta nova proposta i orientaciód’equip gran, “dels quatres equipsque teníem al juliol del 2004, hemcrescut fins a gestionar-ne quinze”.

El CE Vila Olímpica es regeix peruna de les màximes i cànons delsesports de competició: aconseguirèxits. Per això, “els nostres esforçosi les nostres inversions estan entots els tècnics i entrenadors. Totssón de primer nivell i transmetenals nostres jugadors els valors detreball en equip, de companyonia,de disciplina, d’ordre i de sacrifici”.El president, fundador del club, vaplantejar des de l’inici la creaciód’un club de futbol com si fos unproducte de màrqueting, i com a tal“va ser una aposta on hem tingut lasort d’encertar-lo. Ens hem trobatamb un gran producte i un granèxit del qual tothom vol participar igaudir”.Per a Joan Lucas, el pròxim objec-tiu d’aquest equip de futbol de SantMartí és “millorar encara més elnostre nivell en l’apartat dels tèc-nics, ja que això ens està permetent

a l’actualitat filtrar les noves incor-poracions de jugadors. Ara som ac-tius, no passius”.

L’equip de futbol, que actualmentés format per uns 250 nens, tambété l’objectiu d’arribar a sobrepassarels 300 jugadors, que es poden re-partir en totes les categories possi-bles, ja que el CE Vila Olímpica téequips des de l’escola de futbol finsa juvenils.

Més informació:CE Vila OlímpicaC. Arquitecte Sert, 18 Telèfon: 93 390 92 15 www.cevilaolimpica.com

Aquest equip de Sant

Martí envolta els seus

jugadors d’un ambient

de club gran:

valors, treball en equip,

disciplina i ordre

El Club Esportiu VilaOlímpica té equips desde l’escola de futbol finsa juvenils

El club compta actualment amb més de 250 jugadors.

El CE Vila Olímpica, el club de la Barcelona oberta al mar

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió“Hola Barcelona”De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 hCanal 39 UHF i canal 26 TDT

RÀDIO

Radio Unión Catalunya - 88.0 FMAlmogàvers, 68-70

PUBLICACIONS

La Veu de Sant MartíMaresme, 220-230. Tel. 93 314 71 65

El ButlletíAV Clot-Camp de l’Arpa Joan Sibelius, 3. Tel. 93 232 46 10

PoblenouAV del PoblenouPallars, 277. Tel. 93 266 44 41

A tot esportAssociació Sant Martí EsportCampo Arriaza, 99. Tel. 93 266 44 41

INTERNET

Barcelona Visió

Barcelona Visió és una aposta pel vídeo aInternet de l'Ajuntament de Barcelona.El portal inclou vídeos que permetenconèixer una mica més aspectes desco-neguts de Barcelona. A més, ofereix unabase de dades de recursos audiovisualsque es poden baixar de manera gratuïta ipermet enviar els vídeos sobre la ciutat. www.bvisio.com

Web d'Educació

En aquest web, s’hi pot trobar tota lainformació sobre el procés de matricula-ció per al curs 2008-2009, com tambétota l'acció educativa municipal. El webinclou un apartat de notícies d'actualitati una agenda d'actes, així com informa-ció sobre els centres educatius, beques iajuts, recursos pedagògics i subvencions,entre d’altres. www.bcn.cat/educacio

w

per MANEL

SANT MARTÍ8 Maig 2008

Ser editora en l'actualitat ésllançar-se a la piscina?Des del punt de vista econòmic no ésfàcil, però no és la meva prioritat. Vullque els llibres que edito tinguin la qua-litat adient i que arribin al màxim delectors possible. Professionalment ésmolt gratificant, perquè m'agrada molttreballar en equip. Quin gruix té el catàleg actuald'Edicions Saragossa?De moment, tenim set títols i ara n’es-tem preparant tres. Un dels quals ence-ta una col·lecció que es diu Ritmes.Quin tipus de llibres hi trobem?Hi ha dos llibres infantils que són unaminicol·lecció d'un personatge anome-nat Xangu. La resta són coses per aadults i la revista Relats, que és una re-vista de pensament per a joves.Com es podria definir el segelld’Edicions Saragossa?Els objectius prioritaris són donar aconèixer escriptors novells i enganxargent a la lectura. Això vol dir que, sense

baixar la qualitat, es poden editar lli-bres la lectura dels quals sigui àgil per apersones que potser no estan gaire ha-bituades a llegir. Un recent estudi diu que el llibreen català es llegeix molt menysque el castellà. Què en pensa, d’a-questes dades?Diuen que per cada quatre llibres ve-nuts, un és en català. Abans era evi-dent, perquè l’edició en català era méscara perquè els tiratges eren més curts.Ara els preus són els mateixos i la gentquan tria ho fa en castellà. En general,però, es llegeix poc. És una realitat. Pertant, a la gent que llegeix crec que li ésmés fàcil llegir en castellà que en català. A vostè, la condiciona aquest fet?Jo tinc el dubte constant de si he d’edi-tar també en castellà, perquè és unaforma d’amortitzar els productes i arri-bar a més gent. Però em fa recança,perquè penses que hauríem d’aixecar lacultura del nostre país en la nostra llen-gua.L’edició, doncs, encara és unaqüestió ideològica en molts casos?En el cas de les editorials petites, sí.Anant una mica més enllà, per a mi ésmolt important treballar per a casa

nostra. Aquest és l’exemple clar de l’a-parició de La moneda del malfat, d’Àfri-ca Ragel, perquè està situada al Poble-nou. Recordar la història del Poblenoués important. Abans les àvies i les ma-res explicaven moltes històries de la fa-mília, del barri o de la ciutat. Enaquests moments, la incomunicació

entre avis, pares i nens és molt àmplia.S’ha perdut aquesta forma d’arrela-ment. S’estan perdent llegendes, histò-ries i narracions familiars. Parlant de La moneda del malfat,com arriba aquesta història a lesseves mans?Uns amics llibreters em van comentarque hi havia una noia que tenia uncafè literari i que estava escrivint unllibre sobre el barri. Vaig demanar a

l'Àfrica que em deixés llegir l’originalquan el tingués acabat. Quan el vaigllegir, vaig veure clar que l’havia de pu-blicar, perquè em va enganxar moltís-sim.Què hi va trobar?La història està molt ben estructura-da, és molt original i els personatgesestan molt ben lligats a la història delbarri. Et dóna a conèixer edificis queno coneixies o t’explica la mateixahistòria dels icarians, idealistes avuino gaire coneguts. Els icarians eren elsseguidors de Cabet, autor francès queva escriure el llibre Voyage en Icarie(1839). Diuen que al Poblenou va ha-ver-hi un grup d’icarians que voliaconstruir un país utòpic. Què en queda, d’utòpic,al Poblenou?En aquests moments, penso que res.Hi ha molta diferència dels primersmoments de la transició a l’actualitat.Com a tot arreu, ara per ara la gentestà molt adormida. Com més va mésindividualistes som, i no hi ha gairesentit de col·lectivitat. Espero que Lamoneda del malfat ajudi la gent a recu-perar l'estimació pel Poblenou, la tafa-neria i que cohesioni la vida del barri.

E N T R E V I S T A R o s a S a r a g o s s a , e d i t o r a

Rosa Saragossa al despatx de la seva editorial.

Nascuda fa 57 anys al Poblenou, aquesta

llicenciada en Belles Arts, professora de batxillerat

i empresària, des de fa un parell d'anys s'ha llançat

al món de l'edició amb Edicions Saragossa

“El nostre propòsit és donar a conèixer

escriptors novells i enganxar gent a

la lectura”

“S'estan perdent les històries del nostre barri”

MiquelPellicer