flor de card Sant Llorenç des Cardassar * Abril del 2003 * núm. 303 302

WANTEDSE CERQUEN TRETZE PERSONESPER ARREGLAR L'AJUNTAMENT

DE SANT LLORENÇ DES CARDASSAR.ES GRATIFICARÀ

AMB UNA BONA LEGISLATURAALS QUI APORTIN EL SEU VOT

PER ACONSEGUIR-HO,TOT I QUE NO HI HA GARANTIES

DE QUÈ COMPLEIXINELS PROGRAMES QUE HAN PROMÈS

AGIN PSOE

JOAN SANTANDREU MARIA GALMÉS

GISC-PSM

MATEU PUIGRÒS

PP-CB

MANUELA MESEGUER

UM

PASQUAL SOLER

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Abril del 2003.Número 303Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaGuillem SolerJoan Santandreu

Col·laboren

Josep Cortès Wanted PortadaNotícies breus 10

Nicolau/Simonet Demografia 3Ignasi Umbert Eleccions 4

Opinió 21NIU Política municipal 6Antoni Sansó Sa Coma 7

Art 11Fent memòria 17Acord PSM-GISC 10

Crom el Nòrdic Filosofia 8Pere Santandreu Coses a dir 12Manuela Meseguer Carta al director 13Guillem Pont Lliçons de coses 14

Reflexionari 15Indrets i racons 28

Joves Llengua La Flama 16Joan Bover Any Moll 18Premsa Forana Audiència 19Antònia Galmés D'ençà que el món 20Felip Forteza Felipades 21Margalida Fiol Pàgina infantil 22Joan Roig Tertúlia de cafè 23Consell Balear Agricultura ecològ. 24Isabel Muñoz Poesia 26Xesc Umbert El temps 27Bel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Editorial 2 (86)

Eleccions municipals

Quan tengueu aquesta revista a les mans hi faltaran pocs dies percelebrar unes noves eleccions municipals, les setenes des del 1979 ençà.I encara que gairebé tot ja estigui dit, Flor de Card, com sol fer sempre,considera que ha de remarcar alguns dels aspectes que, segons la sevaopinió, són de certa rellevància.

La primera cosa que crida l'atenció és que aquesta vegada noméshi concorren cinc candidatures, exactament la meitat de les que es pre-sentaren ara fa quatre anys. La raons d'aquesta minva consideram quesón diverses. D'una banda tenim la dificultat de configurar una llista méso manco competitiva -que serien els casos del PSM, CB o NIU- i de l'altrala d'evitar el ridícul de fa quatre anys -com va passar a UCB i EU-, quenomés aconseguiren una trentena de vots i cap regidor.

Aquesta disminució de llistes -i, per tant, de persones que cerquenvots-, juntament amb el fet que es dóna pràcticament per segur que elGISC-PSM guanyarà les eleccions amb escreix i que a la zona costanerano hi ha cap candidatura pròpia, possiblement farà que hi hagi una certadeixadesa entre els votants, cosa que es pot traduir en un sensibleaugment de l'abstenció.

També és remarcable que alguns partits no aconsegueixin trobarun cap de llista estable, com són els casos del PP, el PSOE i UM, que, ex-ceptuant els socialistes, cada vegada han canviat de representant. Potsersigui aquest un dels motius pels quals els seus resultats en el poblesiguin més aviat escassos. No consideram positiu presentar sempre lamateixa persona de cap de llista -com ha passat amb el PSM i el GISC-,ja que dificulta la continuïtat del grup quan el capdavanter es retira, peròuna solució intermitja com la que solen fer els Independents d'Artà creiemque seria més adequada i facilitaria una major participació dels militants.

Un altre problema que arrossegam des de sempre és que els partitssolen triar els membres de la llista -sobretot els primers- més en funciódels vots que suposadament poden aportar que en la vàlua com a políticso gestors, el que comporta que la seva tasca dins el futur ajuntamentsigui, en alguns casos, completament irrellevant i condicionada perl'eficiència dels funcionaris que n'agafen el maneig. És a dir: els qui enrealitat fan funcionar moltes comissions són els funcionaris, no els polítics.

Finalment, amb el sistema de llistes tancades, la possibilitat detriar la Corporació és més teòrica que real, ja que abans de votar jaconeixem tres quartes parts dels seus membres i només podem incidiren un petit percentatge de regidors. Tot això se solucionaria amb llistesobertes, però, com que els partits perdrien una bona part de la sevaforça a l'hora de col·locar els candidats, no creiem que el sistema actuals'arribi a canviar mai.

Així i tot, però, consideram que cal anar a votar -maldamentl'abstenció sigui tan lícita com el vot-, però a l'hora de dipositar la paperetaés millor fixar-se en el que han fet que en el que prometen que faran,perquè l'experiència ens demostra que moltes vegades un cosa no s'avégaire amb l'altra.

Demografia i societat 3 (87)

NAIXEMENTS

* El dia 6 demarç va néixer aSant Llorenç n'Àn-gela Morey Bauzà,aquesta nina de lafotografia adjunta.És filla d'en Do-mingo i n'Àngela,a qui els donaml'enhorabona.

* Dia 15 d'abril n'ÀngelCarretero i na Francisca Maria Llulltengueren una filla i li posaren per nomCarla. Salut.

* El dia 25 demarç va néixer aSant Llorenç na Ma-ria Antònia MesquidaArtigues, fuilla d'enGaspar i na Magdale-na. Salut.

* El 20 demarç en FranciscoSánchez i na MariaJosé Garau tengue-ren una filla i li po-saren per nom An-drea. Enhorabona.

* Dia 13 demarç, a Cala Millor,va néixer en KanelKonarski, fill d'en Ro-muald i na Kataryna.Molts d'anys.

* Dia 31 de març va néixer a SantLlorenç na Judith Marqueño García, fillad'en Miquel i n'Eva Maria. Salut.

* El 12 d'abril, també a Sant Llo-renç, va néixer na Roser Brunet Umbert,filla d'en Joan i na Maria. La nostra en-horabona.

DEFUNCIONS

* El dia 20 demarç ens va deixaren Jaume GirartCarrió, una perso-na oberta i apre-ciada per tots elsque el conegue-ren. Tenia 80 anysi sempre havia fetde foraviler per

Infern i Son Vives. Descansi en pau.* El dia 22

de març va morira Sant Llorenç naIsabel Pascual Gi-rart, que vivia alcarrer Major, al'edat de 85 anys.Que puguem pre-gar molts d'anysper ella.

* Dia 26 de març va morir a SantLlorenç en Pedro Sansó Riera, als 84anys d'edat. Vivia per la banda del CampRodó. Descansi en pau.

* Dia 21 de març va morir en cir-cumstàncies encara no aclarides enMateu Salas Bauzà, a l'edat de 77 anys.Era un dels millors paredadors de lacontrada. Descansi en pau.

* El dia 14d'abril va acabarla seva vida naCatalina SuredaRiera, Busca, als82 anys d'edat. Laseva família volagrair les mostresde condol rebudespels seus cone-guts. Al cel sia.

* El dia 6d'abril va morir aSant Llorenç enSebastià NadalGalmés, conegutcom Es Conier.Tenia 81 anys. Quepuguem pregarmolts d'anys perell.

NOCES

* Dia 5 abril es casaren en DanielPechero, valencià i na Margalida Nebot,carrionera. La nostra enhorabona.

* Dia 12 es casaren en FernandoCamúnez, sevillà i n'Amparo Bravo,colombiana. Salut.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Quan ja manquen pocs dies perles eleccions, quan els candidats ja ensestan fent les darreres promeses, quanla majoria dels ciutadans ja tenen la de-cisió presa, pens que cal analitzar unamica damunt damunt -l'espai del quedisposo no permet fer una anàlisi ambmés profunditat- aquestes llistes degrups i partits polítics que aspiren a ges-tionar el nostre Ajuntament i per tantels nostres interessos. Crec que aquestsinteressos són prou importants pertenir-los en compte a l'hora de dipositarla papereta dins l'urna. Cal tenir presentque aquesta vegada ha disminuït con-siderablement el nombre de grups aspi-rants a tenir representació municipal;així i tot, el ventall polític i ideològic ésprou ample perquè la immensa majoriade llorencins s'hi sentin representats.

Dins aquests grups que no es-taran formalment representats al nostreAjuntament cal destacar per la seva im-portància el NIU, per la representacióque tenia i el PSM, que després de vintanys de tenir representació ara les se-ves sigles desapareixeran de la Sala, sibé algun dels seus membres hi seràformant part de GISC. Essent així, tansols analitzaré els partits o grups queaspiren a tornar tenir representació mu-nicipal, deixant de banda aquests quefins ara n'han tinguda, PSM i NIU. Seràla història l'encarregada de recordar-nos el seu pas per la nostra Casa Gran.També deixaré de banda l'anàlisi delsprogrames de cada un perquè, com deiael professor Tierno Galván: "Els progra-mes són per no complir-se".

Començaré per UNIO MALLOR-QUINA -UM-. Durant els vint anys queha tingut representació municipal, tansols a la legislatura 1983-1987 va acon-

seguir tres representants, i per inèrciatambé la batlia -en Tomeu Brunet fou elbatle-; en les altres confrontacions noha aconseguit més d'un representant,canviant a cada convocatòria electoralel seu cap de cartell, i rebaixant tambéconsiderablement el nombre de sufragis.A les darreres eleccions, al seu candidatli va venir ben just sortir. El seu pas perla Sala es pot dir que no ha tingut capincidència; la seva primera i única in-tervenció important fou a principis delegislatura amb el tema de l'asfalt d'uncamí que duu a una finca propietat dela seva família; aquesta actuació el vacremar -políticament parlant- quasiabans de començar la seva tasca en elnostre Ajuntament; de llavors ençà resmés s'ha sabut de la seva tasca mu-nicipal i les seves intervencions es potdir que han brillat per la seva absència;vulgarment això es diu passar sensepena ni glòria. La nova cara que pre-senta Unió Mallorquina és tota una in-cògnita. La gent que presenta a la sevallista, gent jove però mancada d'expe-riència -llevat d'excepcions- i encara queem sembla capaç, veig difícil que es pu-gui desfer del llastre que Unió Mallor-quina ha anat acumulant aquests dar-rers anys; la lectura dels noms que con-formen la llista així ho demostra. Lesruptures amb el passat s'han de fer ambel bisturí a fons, del contrari la malaltiano es cura. El handicap més rellevantque té avui Unió Mallorquina a Sant Llo-renç és que la majoria dels componentsde l'agrupació local no han entès elnacionalisme del partit tal com procla-men els estatuts d'UM. Seria una verta-dera sorpresa si aconseguien un resultatmínimament favorable.

AGIN. Aquest grup fou creat perMiquel Vaquer, aleshores desmembratdel Partit Popular, fa tres legislatures. Ala primera aconseguiren dos regidors ia través d'un pacte -jo diria que anti-natura-, la batlia. A la següent, el resultatfou de tan sols un regidor; i ja a lesdarreres eleccions, amb en Miquel Va-quer retirat, en Joan Santandreu, quehavia estat el seu segon en les dueslegislatures anteriors, tan sols aconse-guí sortir malgrat el suport d'un ample

grup de gent de la zona costanera.La tasca d'en Joan Santandreu no

es pot dir que hagi estat rellevant ni quehagi tingut gens d'incidència; és ver quel'àrea que li ha tocat gestionar no dónaper massa floritures sinó més bé tot elcontrari. Hisenda sol ésser sempre unmunt de maldecaps, els diners sempremanquen i això equival a haver d'estarsempre munyint i fent pressió al ciutadàper aconseguir que aquest compleixiamb les seves obligacions amb la hi-senda municipal, i a vegades s'han deprendre decisions impopulars. Quant al'altra àrea que li va tocar gestionar -responsable de la zona costanera, ex-cepte turisme- no es pot dir que hagibrillat massa: Cala Millor segueix estantoblidat de la mà de Déu, solars, àrees ivies públiques plens de brutors, desper-fectes a balquena que s'eternitzen alcarrer, possiblement aquest hagi estatel motiu principal de què el grup de lazona costanera li hagi girat l'esquena,perquè no oblidem que la majoria tenienels seus interessos a Cala Millor. Quanta Sa Coma i s'Illot, tres pams del mateix,s'han fet algunes coses però no lessuficients per haver encandilat els seuspassats i futurs votants. El fet principalque ha duit a terme ha estat el recolza-ment total d'en Joan a la construcció dela nova església de Sa Coma, però nooblidem que molts dels feligresos queassisteixen a les funcions religioses nitan sols estan empadronats al nostremunicipi; però tot i que això sia impor-tant, no crec que sigui suficient per acon-seguir els vots que hi va aconseguir ales darreres eleccions. Per totes aques-tes circumstàncies veig difícil que puguintreure els resultats a què aspiren; elcontrari seria una sorpresa, la rupturaamb el grup que he esmentat abans potésser una llosa mala d'aixecar.

PSOE: el Partit Socialista ObrerEspanyol des de la restauració de lademocràcia ha tingut representació al'Ajuntament. En les tres primeres le-gislatures va tenir dos representants, ales tres darreres tan sols un. Desprésde la defenestració que hi va haver el1991, quan es va canviar de dalt a baixtota l'estructura que tenia el partit per

Eleccions municipals 2003 4 (88)

Qui són, i què han fet? Ignasi Umbert

donar pas a ambicions no confessadesde certs pretendents a la representaciódel PSOE municipal a La Sala, seguintuna mica l'estela del partit de deixarmolts de cadàvers polítics a les cunetesper ambicions dels nous aspirants ques'apuntaven al carro guanyador peraconseguir els seus objectius personals.Això va fer que, a l'igual que altres muni-cipis, el partit anés perdent una quantitatde militants totalment decebuts per lespurgues internes que els aspirants a te-nir poder en el partit provocaven, i aixòtambé implicava la pèrdua considerablede vots a molts de municipis. Sant Llo-renç tampoc va ésser orfe d'aquestapolítica suïcida, i l'actual representantdel PSOE, na Maria Galmés, en va tocarles conseqüències ja que per poc el Par-tit Socialista no treu representació. NaMaria torna ser la capdavantera delPSOE i durant aquests darrers quatreanys ha fet una bona feina, tant ambels majors com amb la joventut, no lihan caigut els anells a l'hora de posar-se en feina, s'ha mogut i s'ha preocupatper donar solució als problemes que lihan plantejat aquests col·lectius i encaraque a vegades no hagi aconseguit elsobjectius que s'havia proposat, pens queels aspectes positius de la seva gestiósón molts superiors als negatius; ha es-tat sempre al costat d'ells i això crecque els ciutadans li tindran en compte iels resultats li seran bastant favorables.

PP: aquest partit està representatal nostre Ajuntament des de fa vintanys, primer com Aliança Popular idesprés com a Partit Popular. No haaconseguit mai més de dos escons a laSala i lo curiós és que els vots per lesinstàncies superiors sempre tripliquenels vots per als escons del municipi. Ales darreres eleccions tan sols aconse-guiren un regidor. El fet que els dos pri-mers de la llista fossin gent no llorencinade naixement i que el seu cap de llistafos molt poc conegut, afegit a què moltsdels vots de NIU fossin vots manllevatsal Partit Popular, va fer que els resultatsfossin els que foren i això va condicionarel seu representant a una solitud políticaabsoluta dins el consistori; i encara quel'equip de govern li encarregués algunestasques concretes, mai no es va poderconcretar quina era la seva posició, per

una part no formava part d'aquest equipperò tampoc formava part de l'oposiciói amb aquesta situació és molt difícilavaluar la seva tasca i saber si aquestatindrà algun reflexe damunt el ciutadàque ha de dipositar el seu vot.

La llista que presenta el PartitPopular crec que és bastant interessant.Està molt renovada, on s'intercala l'ex-periència d'en Tomeu Mestre amb per-sones capaces d'aportar idees noves -cosa diferent serà si les aportaran- per-sones de gran vàlua i treballadores. Araes tracta de saber si les ruptures inter-nes d'aquest partit l'afectaran: la pri-mera per designar el capdavanter -enaquest cas, capdavantera- i la segonala provocada pel pacte amb Unió deConvergències, i també pels afers delseu líder nacional José Maria Aznar:Prestige, Guerra, etc. Si això no fos aixíde segur que podrien treure el millorresultat que fins ara el PP hauria tinguta Sant Llorenç. La minva de partits quees presenten els dóna una mica mésd'opció que si hi hagués hagut lescandidatures que hi va haver a lespassades eleccions, però així i tot crecque la recuperació de molts dels votsmanllevats a NIU i el pacte amb Unió deConvergències els dóna una possibilitatd'aconseguir un resultat molt més fa-vorable del que aconseguiren a les dar-reres eleccions.

Finalment, em queda analitzaruna mica el GISC. Aquest grup, nascuta rel de les primeres eleccions demo-cràtiques, ha sofert de llavors ençàalguns entrebancs, passant a desapa-rèixer -desaparèixer entre cometes-durant dues legislatures, passant algunsdels seus membres a formar part de lallista pel Partit Socialista Obrer Espanyol,inclòs el seu líder, que l'encapçalà. Enla tercera legislatura, i a rel de la purgageneral propiciada pel PSOE el 1991, estornà a conformar aquesta agrupació iel resultats foren tres regidors i propi-ciaren la batlia per Miquel Vaquer, ales-hores líder d'AGIN. Fou a la quarta legis-lació quan, amb tres regidors, acon-seguiren, per primera vegada, la batliai a la següent donaren la gran sorpresa;si es descuiden aconsegueixen majoriaabsoluta. Els resultats, tant a Son Carrió,que ja eren previsibles, com a Sant Llo-

renç foren espectaculars; fou la formaque varen tenir els llorencins d'aprovarla bona feina duita a terme per l'equipde govern municipal encapçalat perMateu Puigròs, donant-li el recolzamentsuficient perquè pogués seguir ambaquella trajectòria que havia iniciatquatre anys enrera. Quatre anys desprésd'aquella victòria els resultats acon-seguits corroboren aquella decisió ciu-tadana. Les expectatives per aquestgrup són prou eloqüents, basta escoltarels comentaris de cafè per adonar-sede la gran acceptació -sense voler dirque tot ho hagin fet bé- de la tasca duitaa terme per l'actual equip de govern,compost -i aquest és un dels grans en-certs de GISC- per la majoria dels grupsrepresentats a l'Ajuntament. Avui, l'A-juntament de Sant Llorenç és capda-vanter en molts d'aspectes: culturals,tècnics, administratius, etc. i això ésreconegut a tot Mallorca. La tasca d'em-belliment del nostre poble que l'actualequip de govern ha duit a terme éstambé, agradi poc o molt, prou im-portant i pot tenir una incidència decisivaen el ciutadà a l'hora d'anar a dipositarel seu vot dins l'urna. L'elaboració del'Agenda 21 amb la participació de mésd'un centenar de llorencins creant unaeina indispensable per al futur del nostremunicipi . L'obertura d'una pagina weba internet que permet la participació iuna obertura de l'Ajuntament als ciuta-dans en els quefers municipals i al ma-teix temps aconsegueix una agilitzacióde l'administració municipal, crec quees un altre dels seus logros. Per tot aixòpens que GISC tornarà disposar d'unaample acceptació i els seus resultatspossiblement millorin quantitativament.

Tot el que he exposat és fruït del'anàlisi del que han fet els grups quees presenten a aquestes eleccions avuirepresentat al nostre Ajuntament. Aixòno vol dir que després de les eleccionsdel 25 de maig això sigui així i que tothagi estat un efecte de la meva ima-ginació; però sia així com sia, crec quedesprés d'aquestes eleccions la políticadel nostre municipi ja no serà igual i aixòsi que no serà producte de la meva ima-ginació. I ara a votar, però mireu bé aqui dau el vot, no sia cosa que desprésus hagueu de penedir.

Eleccions municipals 2003 5 (89)

Benvolguts ciutadans:

Ara fa ja quatre anys que aquestaformació política, N.I.U., es va presentardavant el poble de Sant Llorenç com unaalternativa municipal al continuïsme quehavia presidit fins aleshores la vidapública local.

Érem un grup de gent jove, sensecap tipus de relació amb la vida políticadel municipi, descontents amb la gestióque fins a aquell moment havia dut aterme el nostre Ajuntament, moguts peruna gran il·lusió i, al mateix temps, unaincertesa sobre els resultats que aquellacolla d'amics podria obtenir.

Proposàvem un programa moltsenzill i clar: transparència en la gestió(renovació periòdica dels membres delconsistori i no fer del càrrec de regidoruna professió i mitjà de vida durant moltsd'anys), austeritat amb les despeses(eliminar tota aquella despesa no im-prescindible, control estricte de totes lespartides pressupostàries, no augmentarla càrrega fiscal als ciutadans i no aug-mentar el deute municipal) i sentit comúen les decisions (establir criteris de prio-ritats a l'hora de prendre decisions).

Aquesta presentació, certamentcrítica amb els governants que finsaleshores havien estat al front del nostremunicipi, i amb unes idees renovades irenovadores, no va ser massa ben re-buda per la majoria de les altres for-macions que concorrien als comicis, ija feia entreveure quin seria el nostrepaper dins el futur plenari municipal.Llevat d'una gran sorpresa formaríempart d'una oposició molt minoritària iarraconada, sense possibilitat algunad'intervenir en la gestió municipal.

Però això no ens va acovardar ivàrem fer molta feina per donar-nos aconèixer, intentant ser un grup diferentals altres partits o agrupacions quetambé es presentaven a aquelles elec-

cions del 1999.Els resultats varen ser molt po-

sitius, essent la segona força més vo-tada del municipi i guanyant a totes lestaules electorals del nucli de SantLlorenç. Després d'uns moments inicialsd'incertesa sobre quina seria la posturaadoptada pels altres grups amb repre-sentació municipal, la realitat va ser laprevista. El batle va aglutinar envers d'ellun equip de govem ben nombrós (10membres i amb la participació de 6grups, de tot caire i ideologia política) iens va deixar a nosaltres i al PSM coma únics integrants d'una oposició sensegens de força i condemnada al fracàs.

No entrarem a analitzar ara qui-nes varen ser les motivacions que du-gueren els regidors dels altres grups aacceptar entrar a formar part de l'equipde govern; ells, o els equips que els do-naven suport, devien sebre el que feien.

Amb tots aquests precedents, lavida política durant aquests quatre anysno ha estat fàcil; conviure amb un ple-nari que dóna suport unànime a totesles iniciatives proposades des del governi refusa, una rera l'altra, totes les pro-postes fetes per l'oposició no és gensagradable.

L'accés a documentació muni-cipal, bàsica per dur a terme una bonalabor, no ha estat fàcil i la majoria devegades s'ha produït amb molt de re-tràs, fent que la nostra tasca fos encaramés difícil. Però això tampoc no ens hadesanimat; hem procurat fer una laborcoherent, a vegades millor i d'altres notan bé, però sempre encaminada a in-tentar ser el contrapunt d'un govem

"totalitari", que ha seguit sempre lesdirectrius del seu cap.

Tampoc no qüestionarem ara lesraons que han mogut a certs membresde l'equip de govern a recolzar posturescertament contràries als seus interessoso votar a favor de mesures només pelfet de que hagin estat presentades pelgovern, sense fer-ne una reflexió críticade la conveniència o no de les mateixes.

Quatre anys després el municipicontinua igual; desgraciadament, cap deles propostes que formaven el nostreprograma s'ha complert: s'han augmen-tat els imposts que els ciutadans esveuen obligats a pagar, s'ha augmentatsignificativament l'endeutement muni-cipal i no hi ha hagut cap tipus de controlamb la gestió pressupostària, tal comhem posat de manifest als escrits quemensualment hem vengut publicant a larevista, i algunes persones que fa moltsd'anys que figuren a l'Ajuntament conti-nuen presentant- se en llistes electorals.

Avui, acabat aquest cicle, hemdecidit temporalment retirar-nos de lavida política municipal. Ha estat una de-cisió molt difícil però per distintes cir-cumstàncies, personals o professionals,hem trobat oportú no presentar la nostracandidatura a les properes eleccionsmunicipals del 25 de maig.

Volíem aprofitar aquest momentper mostrar el nostre agraïment a totesaquelles persones que ens varen donarsuport i demanar-los disculpes per nohaver pogut dur endavant un projecteque va despertar en el seu momentmoltes il.lusions.

Gràcies per tot i fins una altra.

Política municipal 6 (90)

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Ult rUl t rUl t rUl t rUl t r am i l lam i l lam i l lam i l lam i l l o ro ro ro ro rAgència de viaAgència de viaAgència de viaAgència de viaAgència de viatgtgtgtgtges del ges del ges del ges del ges del grrrrrup A - títol 999up A - títol 999up A - títol 999up A - títol 999up A - títol 999

CarrCarrCarrCarrCarrer del Sol, 19er del Sol, 19er del Sol, 19er del Sol, 19er del Sol, 19

Cala Millor - MallorcaCala Millor - MallorcaCala Millor - MallorcaCala Millor - MallorcaCala Millor - Mallorca

TTTTTel. 971 585720el. 971 585720el. 971 585720el. 971 585720el. 971 585720

1 de gener de 1992

Argimiro Vázquez, procurador del'Ajuntament de Sant Llorenç, presentadavant l'Audiència Nacional un conten-ciós administratiu amb l'argument prin-cipal que la Llei dóna preferència alsAjuntaments per l'explotació de les plat-ges i que tan sols quan un concessionaricrea, regenera i condiciona una platja,aquest podrà optar a la seva explotació.Argimiro Vázquez argumenta a la vegadaque una clàusula de la concessió pri-mera a Redo SA per condicionar unazona verda pública, senyala que el con-cessionari no podrà destinar els terrenysde domini públic concedits, ni les obresexecutades, a usos diferents als expres-sats a la concessió i que per enlloc parlad'una possible revisió de la concessió.Igualment recorda com a l'estudi eco-nòmic financer presentat per Redo SAper justificar les despeses realitzades ala platja de Sa Coma,s'observa que:

a) Pràcticament totesles factures corresponen a laconstrucció de tres bars bal-nearis.

b) S'inclou com a des-pesa realitzada per Redo SAla il·luminació de la platja deSa Coma, quan aquesta vaser finançada íntegrament perl'Ajuntament de Sant Llorenç.

c) Es presenten com ajustificants de la inversió,factures d'electrodomèstics,màquines registradores, unafurgoneta…

A tot això cal afegirque totes les factures duendata d'abans de la concessió

de l'explotació de la platja pel Ministerid'Obres Públiques i que no tenen res aveure amb la platja.

Queda clar una vegada més ,com Redo SA aconsegueix una concessióde l'explotació de la platja de Sa Coma,amb enganys consentits pel Ministerid'OP i els polítics de torn.

Acords de la Comissió de Govern dedia 11 de febrer de 1992

Serveis de temporada a les platges

Vist l'escrit de data 3 de desembrede 1991 de la Demarcació de Costes,sobre sol·licitud d'autorització per al'ocupació de béns de domini públic ma-rítimo-terrestre estatal per a l'explotacióde serveis de temporada a les platgesd'aquest terme municipal durant 1992.L'Ajuntament, com cada any, acorda sol-licitar l'autorització per a l'explotaciódels serveis de temporada a les platgesde Cala Millor i Sa Coma d'aquest termemunicipal.

Sol·licituds d'ocupació temporal de lesplatges

Vist l'escrit de la Demarcació deCostes, s'emet informe sobre la sol·li-citud d'ocupació temporal de la platjade sa Coma per Redo SA.

Primera. Com consta a la sol·li-citud de Redo SA, la cobertura d'aquestaestà en l'OM de 14 de febrer de 1990,per la qual es va revisar la concessióanterior de què era titular dita entitat,concretament la concedida per OM de17 de juny de 1987. Doncs bé, la citadaOrdre i per tant l'extensió de l'antigaconcessió ha estat recorreguda peraquest Ajuntament, en recurs contenciósadministratiu acordat en sessió plenàriadel dia 5 de març de 1991.

Segona. Hi cap aquí repetir elsmotius que ja varen ser al·legats per im-pugnar la revisió i l'ampliació conse-güent de la concessió que ostentava Re-do SA. D'entre aquests s'ha d'al·ludir ala il·legalitat de la revisió i de l'aplicacióa aquest supòsit de la Disposició Tran-sitòria Catorzena punt 7 del reglament,i també a la inexistència d'obres de cre-ació, regeneració o condicionament dela platja.

Per això, conseqüència dels puntsanteriors, és procedent, informar desfa-vorablement sobre la sol·licitud, donadala falta de cobertura per a l'autorització,per la il·legalitat de la citada Ordre Mi-nisterial, per la qual cosa és procedentigualment suspendre la concessió del'autorització fins a la fermesa de laresolució dels recurs plantejat peraquest Ajuntament contra l'OM de 14de febrer de 1990.

Història d'una injustícia 7 (91)

L'explotació de la platja de Sa Coma (XII) Antoni Sansó

No hi ha cap dubte de què el títold'aquest llibre és molt curiós, sobretotperquè parla d'animals i el contingut ésessencialment la proposta d'una novaètica. Per què aquest títol, "El gos i elcolom"? S'ha imaginat un títol més evi-dent a primera vista, més comprensible,més seriós i molt més normal per aquestllibre: "La llei ètica", però no obstantaquest títol potser és preferible per aun llibre així, ja que fa reflexionar més;però ara mateix s'explica.

El títol és casual: quan encara nos'havia decidit un bon títol l'autor estavaconduint el seu cotxe a la Diagonal deBarcelona i estava parat per un semàforvermell, quan va veure per casualitatuna escena que potser no oblidi mai:un gos negre olorava la gespa d'un jardípúblic i mentre ho feia, distreta i potserinconscientment, espantava uns quantscoloms més aviat blancs que estaven so-bre la gespa, que es van posar a volar.Molt poc després, es va decidir intuïti-vament aquest títol per al llibre i, méstard, es concretaren les raons per lesque es troba que aquest títol hi seriaapropiat. El motiu pel que ha semblattant sugerent l'escena del gos i delcolom es diu més tard.

Per a entendre aquest títol, ésmillor abans fer-se aquesta pregunta:"Quines són les diferències entre un gosi un colom?". Potser algú respondria quecap, perquè no deixen de ser animalsels dos. Però aquí se n'han trobat unesquantes, separades per paràgrafs.

El color. El colom és gairebé sem-pre mig blanc i mig negre, pero els gos-sos poden ser de bastants colors dife-rents, i un gos pot tenir més d'un color.

La forma externa. Un colom tédues potes, dues ales, un tamanybastant més petit que el gos, està re-cobert de plomes, té un bec i no tédents, i en canvi un gos té quatre potes,no té ales, està generalment recobertde pèl, no té bec sinó un morro (de ta-many variable) i té dents (per dir al-gunes diferències bàsiques).

L'alimentació habitual. Un gosmenja generalment carn, i el colom nor-malment menja grans de moresc i tros-sets de pa. Naturalment, com el gos té

dents no té problemes amb la carn,mentre que l'ocell pot aconseguir mo-resc volant i agafant-lo; llavors, la formaexterna influeix en l'alimentació habitual.

La forma de vida. El gos és gene-ralment domèstic i quasi sempre viu acosta dels homes; en canvi el colom ésbastant més independent, depèn menysde l'home, generalment és lliure i ra-rament està domesticat. Està clar quela forma de vida depèn de la forma ex-terna, ja que un colom és més difícil dedomesticar que un gos degut princi-palment a què vola.

L'estat d'ànim. El gos és enbastants casos confiat, alegre i agraïit,i el colom és desconfiat, seriós i en certscasos orgullós. L'estat d'ànim depèn dela forma de vida; el gos segur que té lavida assegurada (ni els gossos vaga-bunds tenen una vida massa desgracia-da quant a l'alimentació) viu molt bé ité un estat d'ànim animat i extrovertit; ien canvi el colom havent-se de guanyarla vida (sovint havent de volar ràpid perpoder agafar més molles de pa delterra), es toma bàsicament insociable iuna mica amargat, i fins i tot pot acabarfent-se orgullós (potser veient l'escla-vitud dels gossos lligats amb corretja,que li recorden que ell és més espavilatper ser lliure i sobreviure); l'home, totcal dir-ho, és lliure com el colorn, peròviu millor per formar una societat.

Bé, són prous diferències. Peròaquestes diferències es debilitarien enel pràcticament impossible cas que elsgossos i els coloms decidissin fer unasocietat conjunta sense l'home; quèpassaria? Heus aquí els resultats mésprobables d'aquesta societat extrahuma-na colom-gos:

Variacions en el color: degut a quèla nova societat afavoriria visiblementla unió entre gossos i coloms de dife-rents races i llocs, possiblement apa-reixeria algun colom i gos de colorlleugerament inhabitual.

En la forma externa: encara queés difícil que en aquesta nova societataparegui cap canvi significatiu (com perexemple el que serien homes amb sisdits), podrien aparèixer canvis menysimportants, com, per exemple, un gos

pastor o un colom una mica més granque normalment.

En l'alimentació habitual: podriaaparèixer, en la societat gos-colom, unanova llei que digués aixo: "Un dia a lasetmana, els gossos trituraran carn abocinets perquè els coloms en puguinmenjar, mentre que els ocells recollirantot el moresc possible i el juntaran enmunts perquè els gossos en puguinmenjar". Llavors, el colom podriaaficionar-se a la carn i el gos al moresc.

En la forma de vida: el gos per-dria la seva comoditat i es veuria obligata treballar, però seria lliure; el colomtindria més disciplina i menys llibertaten la seva vida, i potser menys neces-sitat de treballar. En qualsevol cas, gosi colom tindrien formes de vida que esdiferenciarien bàsicament en el fet quecolom i gos no farien,degut a les sevesformes externes, treballs idèntics.

En l'estat d'ànim: donades les no-ves formes de vida, el gos es faria menysalegre (en no tenir la seguretat i els cos-tums de vida propis d'estar domesticat)i el colom menys orgullós (en notar ladisciplina del treball i la necessàriapèrdua de llibertat), i tant l'un com l'altretindrien psicologies més uniformes i, enbastants casos, molt similars a les d'untreballador normal humà.

Ha de quedar clar que, en dir so-cietat, servidor es refereix al sentit decom la fem avui en dia. En qualsevolcas, que quedi clara una cosa: molts delscanvis mencionats tenen en comú unacaracterística: la uniformitat.

Avui en dia, els coloms i els gos-sos conviuen generalment, sense so-cietat, en la civilització humana; no estenen l'odi que té un gat cap a un ratolí,ni la por extrema que té un elefant auna rata.

Sentats aquests detalls, ve lagran pregunta: podrien els humans viureen una societat pluralitzada (i no uni-formitzada com és actualment)?

La gran resposta: SÍ!I per això el llibre es diu així:

perquè el gos i el colom coexisteixen toti ser tan diferents; perquè gos i colomsón un bell exemple de la diversitat pos-sible; perquè se somnia en què la raça

Filosofia 8 (92)

El gos i el colom Crom el Nòrdic

humana visqui com el gos i el colom sen-se dissociar-se ni renunciar a lasocietat.

Aquest llibre explica com és pos-sible aquesta, de moment inexistent,societat. Al menda li sembla que lesseves idees són noves i revolucionàries.És possible (i diria quasi segur) que al-guns se les criticaran quasi automàti-cament. Però un consell: si voleu ac-ceptar la possible ajuda d'aquest llibre,heu de llegir-lo des de zero, oblidant almàxim tot; tenir la idea preconcebudaque la societat actual és l'única possibleja que ha nascut espontàniament és dirque no a tot lo bo que podria donaraquest llibre.

Fins ara, tots els llibres ètics (ola gran majoria) respecten les normesètiques bàsiques; aquest, en canvi,proposa substituir-les -per unes altresde noves.

Els racistes volen aprofitar les lleisde l'ètica per a maltractar individus(ignorant que les lleis de la societat creenla necessitat de ser racista).Els antira-cistes volen canviar les lleis de l'èticaper unes noves per a què el racismeacabi ofegat i desaparegui. En els doscasos hi ha un amor per l'ètica inalte-rable i uniforme, sigui la vella o una denova. Doncs bé, aquest amor per l'èticaprové de forma lògica (però no espon-tània ni inherent) de la creació de qual-sevol societat: des de les antigues comla de Babilònia fins a les modernes comla de Washington. No és gens estranyque tothom tingui estima i quasi neces-sitat per aquest amor, doncs el sentimpertot arreu: des dels polítics ("defen-sarem l'honra de la vella Catalunya ambla seva antiga glòria"), fins a la gentcomuna ("hauries d'haver-li pegat unaostia"), passant pels filòsofs ("L'objectiude la vida és la contemplació de l'U"(Plotí), "De tots els beneficis que pro-porciona la saviesa, el més preciós ésl'amistat" (Epicur), "No és bo el quetothom diu, sinó el que està d'acord ambtu mateix" (Sòcrates), "La misericòrdiaforma part dels vicis ¡ defectes de l'à-nima" (estoics), "La primera premissade tota història és que els homes estrobin en condicions de poder viure"(Marx), "Els adivins són homes que esguanyen la vida amb les seves pròpiesmentides" (escèptics), "L'univers no l'ha

fet cap déu ni cap home; és foc eten"(Heràclit), "L'home és la mesura detotes les coses" (Protàgores), "Res és;si alguna cosa fos no la podria conèixer,i si la pogués conèixer no la podriacomunicar als altres" (Gòrgies), "Jo uspredico el superhome; l'home és quel-com que ha de ser superat" (Nietz-sche), sense oblidar la publicitat ("Com-pra això i seràs la més maca!", "Hauriesde fer servir aquest detergent", "Si jahas trobat una cosa bona, per què can-viar-la?"), i no em deixo ni els aeroports("Li desitgem un bon viatge i esperemtenir-los una altra vegada viatjant ambnosaltres"), ni els bars ("Què vols beure,maco?"), ni els metges ("M'alegro moltque l'operació hagi sortit bé; de totesmaneres, ja havíem calculat que sortiriaaixí", "Em temo que el seu parent té unamalaltia incurable, però encara no hosap"); i quan he dit tot això m'hedescuidat dels religiosos ("No mataràs,honraras el téu pare i la teva mare..."(cristianisme), "Resa cinc cops diaris, nomengis carn..." (islamisme), "Per lapràctica arribaràs a la pau de Buda"(budisme) i també he passat per alt elsdirectors d'empresa ("Treballes bé,segueix així", "Ets un inútil i aconseguiréque t'acomiadin", "Saps l'última idiotadad'aquest tio que tinc sota el meu càr-rec?"); per últim, una menció especialals grups musicals ("Lucifer en el cel ambdiamants" (Queen, traduït de l'anglès),"Beu-me, fes-me real amor méu" (Bjork,traduït de l'anglès), "Tothom a una casad'amor" (Team 17, traduït de l'anglès),"Espavila ja, no siguis vegetal" (CeltasCortos, traduït del castellà), "Estima'm,oh estima'm" (Beatles, traduït de l'an-glès), "No ets pas tu el qui fa mal a lasocietat, són els qui manen els que etpassen la factura" (Lax'n'busto), "Ser-te infidel és excitant" (Sangtraït), "Deixa'tcórrer el foc pel cos" (Sau". Els exem-ples que es podrien donar (l'autor non'ha donat més perquè els considerasuficients) són moltíssims, sobretot per-què sembla obvi que l'ética inalterablerecorre tots i cada un dels aspectes dela societat; tot i que es reconeix això,segueix ferma la idea que l'ètica ha decanviar.

Es reconeix que aquest llibre noés objectiu, o desinteressat, o altruïsta.

Al contrari, l'autor afirma que ha estatbastant insultat per l'ètica actual (cosaque, segons ell, no hauria passat ambuna altra ètica); i afirma que veuria ambmolts bons ulls com els propòsitsd'aquest llibre es materialitzen.

De totes maneres, aquest llibreno es limita a proposar una nova ètica,sinó que menciona altres dos aspectes:el món preconcepció i la filosofia ètica,dels que parlarern en capítols posteriors.Apart, també apareixerà ocasionalmenten aquest capítol Emèsies. Emèsies ésun personatge imaginari, tot i estar pre-sentat com a real contemporani de Je-sucrist (aquest filòsof imaginari, segonsaquí, va néixer en el final del segle Ia.C., entre els anys 10 a.C i O), que téel poder de predir el futur. Emèsiesdedica tot el temps possible a parlar ambels seus alumnes (Max, Barath, Rodari,Ecos, Gero, Abel i Imani, als qui despréss'afegiran altres, com Verina i Odissee,a les que veurem afegir-se entre elsalumnes d'Emèsies precisament enaquest llibre) i a difondre així el seu pen-sament, que és, naturalment, el de Cromel Nòrdic. Tot i que inicialment Emèsiesno va ser més que un exemple de dis-conformisme (en principi només es vavoler una pàgina sobre ell (aquestapàgina es va escriure en una llibreta ques'ha perdut, i només se'n conservenrecords aproximatius)), actualment, elli els seus alumnes, serveixen de parèn-tesi resumidor i amè als llibres de Crom,el vostre segur servidor. En aquest llibreveurem la primera aparició d'Emèsies,en la que, com ja s'ha dit, coneix Verinai Odissee.

Tornant al tema, potser aquestllibre sembla a primera vista super-revolucionari i capaç de derramar méssang que la Inquisició, la Revolució fran-cesa i el nazisme junts. L'autor pensaque, rotundament, no és així (és clarque, al cap i a la fi, està parlant del seupropi llibre); la proposta d"'El gos i elcolom" és essencialment inofensiva ipacífica, i no molt radical. No s'ha deconfondre l'autor amb un dels buscadorsd'anarquies que ronden, cada vegadamés, entre els joves.

Un dels punts més polèmics

Filosofia 9 (93)

(Continua a la pàgina 15)

El PSM-Entesa Nacionalista ésuna organització federal de partits que,articulada a partir del principi de sub-sidiarietat, lluita per un projecte políticcompartit per a les Illes Balears, i pelqual estableix uns òrgans deliberatius iexecutius en relació a l'acció políticacomuna.

L'àmbit d'actuació de la FederacióPSM-Entesa Nacionalista comprèn elterritori de les Illes Balears. L'objectiude la Federació és la coordinació de lapolítica general dels partits integrants,amb la finalitat d'aconseguir un majorreforçament del nostre projecte polítictant pel que fa a una implantació, pre-sència institucional, com capacitat enl'exercici de les responsabilitats públi-ques.

La Federació lluita solidàriamentper l'alliberament nacional del conjuntde les Illes Balears, per l'assoliment dela justícia social en tots els àmbits enque pugui incidir i pel desenvolupamenteconòmic, ecològic i social sostenible.Està constituïda pels partits PSM-EntesaNacionalista de Mallorca, Partit Socia-lista de Menorca, l'Entesa Nacionalista iEcologista de les Illes Pitiüses i Uniód'Independents d'Artà.

La Federació PSM-Entesa Nacio-nalista i el Grup Independent de SonCarrió, valoren la necessitat de què lesforces progressistes i nacionalistes, aSant Llorenç des Cardassar, a Mallorcai a la resta de les Illes Balears obtinguinles millors quotes de representació insti-tucional als propers comicis electoralsdel 25 de maig de 2003.

Per tant, a partir de l'acord d'in-corporació del Grup Independent de SonCarrió com a membre de la FederacióPSM-Entesa Nacionalista decideixensubscriure els següents acords:

1. El Grup Independent de SonCarrió reconeix el programa marc delPSM-Entesa Nacionalista com a refe-rència ideològica del seu programa elec-toral municipal.

2. El PSM-Entesa Nacionalistadonarà suport a la campanya electoral

local del Grup Independent de SonCarrió.

3. La distribució, durant la cam-panya del 2003, del material electoralde la candidatura del Grup Independentde Son Carrió anirà acompanyada igual-ment del material de propaganda de lallista al Parlament de les Illes Balearsdel PSM-Entesa Nacionalista.

4. El Grup Independent de SonCarrió donarà suport en els seus actespúblics de la campanya del 2003 a lallista al Parlament de les Illes Balearsdel PSM-Entesa Nacionalista.

5. Els regidors i regidores delGrup Independent de Son Carrió queresultin elegits a les eleccions municipalsdel 2003 rebran el mateix tracte en quanta formació, assessorament i documen-tació que si fossin regidors de les can-didatures del PSM-Entesa Nacionalista.

Eleccions municipals 10 894)

Acord de col·laboració del Grup Independent de Son Carrióamb el PSM-Entesa Nacionalista

6. El PSM-Entesa Nacionalista i elGrup Independent de Son Carrió adme-tran la doble militància dels seus afiliatsa les dues formacions en la forma i ma-nera que estableixin els estatuts res-pectius.

7. Per a qualsevol discrepànciasobre els termes, interpretació i des-envolupament d'aquest acord les duesparts deleguen la seva solució a enMateu Puigrós Sureda, President delpartit polític Grup Independent de SonCarrió i Joan Antoni Salas i Rotger,Secretari executiu de la Federació PSM-Entesa Nacionalista.

8. Qualsevol proposta de mo-dificació o de renúncia d'algun d'aquestsacords s'haurà d'advertir per escrit al'altre part signant.

Palma, 31 de març de 2003.

Notícies breus

SETMANA DEL LLIBRE

La segona quinzena d'abril esva celebrar a tot el terme la setmanadel llibre, enguany centrada en la fi-gura de Francesc de Borja Moll. Elgrup filatèlic Gent Cardassana vamuntar una exposició amb un mata-segells commemoratiu i en Josep An-toni Grimalt va donar una sucosa con-ferència sobre la seva vida, farcidad'anècdotes la mar de curioses.

LA PASSIÓ

Com ve essent habitual, per laSetmana Santa -concretament el diadel Ram- el grup de teatre local dirigitper Miquel Rosselló va representar laPassió, aquesta vegada amb una du-rada d'una hora i mitja.

La funció va agradar molt, tot ique els espectadors de darrera varentenir problemes per veure els protago-nistes.

CORRELLENGUA

El dia 2 de maig la Flama de laLlengua Catalana va passar per SantLlorenç, enguany amb la particularitatde què el manifest va esser llegit peruna llorencina musulmana.

Vet-aquí una bona manera defomentar la necessària integració delsimmigrants.

PÀGINA WEB

Des de fa algun temps el muni-cipi de Sant Llorenç ja disposa d'unapàgina web, promoguda per l'Ajunta-ment, a la qual poc a poc s'hi aniranincorporant funcions de consulta i degestió municipal, a més de les infor-macions dels col·lectius del municipique s'hi vulguin adherir.

És una bona eina per atracarla informació als veïnats, amb unsmitjans moderns i ràpids com els ques'usen avui en dia.

Alguns historiadors de l'art situenla fi d'aquest a finals dels anys seixanta.Si agafam la definició de l'art com l'habi-litat, destresa a fer certes coses adqui-rides amb l'estudi, l'experiència, l'obser-vació..., no puc estar mai d'acord ambaquests historiadors, ja que l'art existiràmentre existeixin els humans.

En un moment com l'actual, ontot és potencialment possible, el mun-tatge, el recurs a la instal·lació d'en Felipa l'espai expositiu de s'Agrícola de Ma-nacor, ha suposat una onada d'aire frescdavant tanta repetició i mediocritat. No-més la creativitat supera l'abisme delrisc.

En Felip, que ha hagut de limitar-se a les condicions de la sala amb totsels seus emperons -la importància deldiàleg amb l'espai- aconsegueix, mal-grat tot, una mostra diferenciada on des-envolupa tot un ritual de l'imaginari. Através de l'escletxa, de l'obertura queno ajusta, de l'objecte trencat, passa l'ai-re que modula el buit, l'atzar... Quinaés la forma de l'energia?

Sovint em deman què és el queens fa sentir atracció per determinadespropostes, i pens si és aquest afany deconèixer la resposta allò que porta enFelip a exhibir alguna cosa diferent?

Sens dubte, l'obra ens presentainterrogants que abasten un ampli arcde respostes, tal vegada per això, l'es-pectador passa de la sorpresa inicial,fins i tot, de la perplexitat, a la curiositat,al descobriment de diverses possibili-tats, on és possible trobar el misterid'una obra oberta i atractiva.

Un llenguatge queens remet a un altre enun procés on l'ambigüitatresultant -intenciona-dament volguda?- ensreafirma encara més enla seva originalitat. No ésestranya així, l'atracciód'una mostra que prentantes formes diferentscom persones hi acce-deixen.

I és que, la forma,el gest, el color..., són ele-ments fonamentals per-

què l'espectador esdevingui part activadel procés i creï objectes, dibuixos,imatges, que la llum a través del'escletxa, del tall, modula damuntl'espai. És mesurable l'espai?

N'hi ha prou canviant la direccióde la llum, la seva intensitat, la sevadistància..., perquè l'ombra, inseparablegermana de la llum, esdevingui art. Ésnecessària la textura?

Pot allò efímer i fugaç convertir-se en art?

O és que cada artista no utilitzaels més variats recursos per a què laseva obra desvetlli la curiositat i l'interèsde l'espectador?

En Felip juga amb imatges i con-ceptes, mogut per l'expressió i el sen-timent. De fet, aquest joc conté múl-tiples lectures i tot un conjunt de me-tàfores que requereixen una mirada pro-funda i sincera.

No hi ha dubte que la peça, l'es-pai, ens atreu encara més quan recobravida pròpia a través del so silenciós d'enLlorenç i el moviment ple de vida de naRosa. D'aquest interès afegit i dels seusresultats plàstics, que tants pocs hempogut gaudir, en puc donar fe.

Segurament per això, pens queaquests tipus d'exposicions tenen undiferent valor, més enllà del seu resultat.Com veuríem aquesta peça dins un altreespai? Ens evocaria suggeriments dife-rents? Potser per això, cal parlar del'exposició d'en Felip a s'Agrícola, comun punt de partida.

Antoni Sansó

Art 11 (95)

"Els rituals imaginaris". Les escletxes d'en Felip Blau

"Sempre m'han dit que, precisa-ment, els ciutadans no tenim cap menade força per canviar el món i que la me-va veu amb prou feines se sent. Pertant, conclouen, és inútil esforçar-se adenunciar qualsevol situació. És cert quela meva veu i la de tots els ciutadansque protestem i denunciem no se sentgaire perquè no se'ns considera política-ment correctes -una qualificació moltvalorada en els nostres temps-; peròtambé ho és que encara se sentiriamenys si no diguéssim res."

ROSA REGÀS

Feia estona que no feia cap escritper a "Flor de Card". Potser era peresa,o altres ocupacions, o també, sincera-ment, l'escut que tots, més o manco,alçam per no mostrar massa als altrescom som, què sentim, què estimam, iquè ens fa més vulnerables, com somde fràgils. Però avui no és de mi de quitenc dret a parlar, sinó dels altres, d'a-quelles persones que ahir, despús-ahir,avui, demà o demà passat mataran.

Una cosa sí que vos vull dir, abans,i és que sent un oi que neix de dedins,un oi, una ràbia i una indefensió mésabsoluta. I jo, a trenta-dos anys, emsent enganat, estafat, escarnit, burlat.Potser no em passa només a mi, per

ventura és una sensació que ha amarat,com una esponja que ja no xucla més,dins més gent de la meva generació.Ens havien fet creure que podríem serciutadans honrats, que faríem feina, quepodríem fer una família nova, que el nos-tre dia a dia de formigueta afectava eldia a dia del món. Tot això és fals. Enshan caigut els darrers mites que ensquedaven drets. Avui no ens queda mésque una desconfiança absoluta, un temorprofund cap al sistema, cap als nostresrepresentants, cap a aquesta demo-cràcia plena de corrupteles, de favo-ritismes, de tergiversacions. Els nostresgovernants, sense cap escrúpol, sensecap remordiment, sense cap tremolor ala pell, han decidit que la feina de tots -que arriba cap a aquest estat poderósen forma d'impostos-, havia de servirper matar. I jo tenc el dret de poder-hodir, perquè aquesta democràcia, a mi,petit ciutadà del carrer, no em permetcap altre mecanisme per aturar la bar-bàrie.

La nostra veu és del tot impotent,gairebé inútil, davant tant de desver-gonyiment, tanta gola de doblers, tantaestultícia, tanta immoralitat, tants d'as-sassinats. Perquè la veu d'aquells quecriden no a la guerra, no a una ma-tança de nins i nines, de ninons i

menuts, de grans i petits, que segu-rament no tenen ni per menjar,aquesta veu no se sent, no serveix perres. Però també és veritat que encarase sentiria molt manco si no diguéssimres, com opina l'escriptora Rosa Regàs.Per això, hem de dir ara amb la paraulai, més endavant, amb totes les eines depau que tenguem a la mà, que no tole-ram, no consentim, no acceptam tantesmentides, tants de trossos i de bocinsde carn d'infant, com el teu, i el meu,que ara dorm al bres, tranquil.

Escarrufament

Aquests dies, a més, he sentit unapor irracional. Una por a la qual tampocno tenc dret. Perquè a mi no em cauenbombes, ni beneites ni intel·ligents, nimíssils. Jo puc dormir cada nit. I pucmenjar. I puc fer festa. I puc continuaramb les meves ridícules coses de cadadia. Una por que un dia del cel caiguésuna pluja de bombes. Recordau aquellalletra del cantautor Raimon: al meu paísla pluja no sap ploure. Si plou poc és lasequera; si plou massa és un desastre.Qui portarà la pluja a escola? Qui li diràcom ha de ploure? Imaginau-vos queaquesta pluja ha après tant a escola queen lloc d'aigua llança bombes. Més valuna pluja sense lletra.

No teniu cap raóque justifiqui la mort

Aquest darrer mes sobretot hemsentit els comentaris d'uns i altres. Hemsentit les grans paraules; la retòrica benapresa, i buida; la veu repugnant delshomes grisos; la gomina i la clenxaperfecta dels assassins. Jo dec ser unsimplista, un ximple, un immadur, unmanipulat. Tot això m'han dit. M'és igual.M'és igual també qui ha començat a cri-dar no a la guerra. La meva cultura,de base judeocristiana, em recorda cadadia que no mataré i que el dret a la vidaés un dret irrenunciable. I ningú no n'ésl'amo. I ara vosaltres, aquells que justi-ficau que matar és bo per democratitzar,per alliberar, no em digueu que no hempensat en els kurds; em repetireu queallà hi ha un tirà, que allà deçà un dic-tador, i que no tenc memòria per als pro-

Coses a dir 12 (96)

blemes, patiments i misèries que es do-nen a altres parts del món. No volgueurentar la vostra mala consciència d'as-sassins amb aquestes acusacions. Quinsinteressos ocults vos guien?

Entre 6.000 i 250.000 morts

Amb una fredor que encara famés pànic, aquells que fan les esta-dístiques de la guerra, han previst quea l'Iraq hi haurà entre 6.000 i 250.000morts. Els homes grisos i els homes uni-formats parlen i parlen. Respectaran elsmonuments arqueològics, han dit. L'oique jo sent es transforma en un odi irra-cional, animal, que vols controlar, peròque vessa. No em parleu de monumentsarqueològics, de mòmies, quan assassi-nareu les obres d'art més precioses,úniques, indispensables, d'aquest pla-neta: les persones. 250.000 personesassassinades! Com si en quinze dies es-borrassin tot Mallorca i només quedàsPalma. Tots els habitants d'Artà, de SantLlorenç, de Capdepera, de Son Servera,d'Alcúdia, de Manacor, d'Inca, de Pollen-ça, de tots els pobles de Mallorca fossinarrasats, plens de cadàvers. Vosaltres,mentiders, amb les vostres creacionsmonstruoses -aquestes armes tan lles-tes- no sereu capaços mai d'imitar laperfecció absoluta i dolça del ser humà,que tanta nosa vos fa.

Per un món millor

Avui he acabat de llegir un llibre,que vos recoman. Es diu Per un mónmillor, i l'autor és l'escriptora barceloninaRosa Regàs. No havia llegit res seuabans. Són escrits breus, que es podenllegir a estonetes. Parla de temes ac-tuals, de coses que ens afecten, perquèno podem ignorar tot allò i tots aquellsque ens enrevolten. És un llibre de de-núncies, però també de coratge i d'en-coratjament. A estones és una mica il-lusionador; a estones és una mica utò-pic; a estones és una mica desencisat.Tot això, tanmateix, ja forma part denosaltres: il·lusió, utopia, desencís.

Pere Santandreuabril de 2003

Sr. Director de la revista Flor deCard, agraïría que aquesta carta siguipublicada en la propera edició de la re-vista Flor de Card. En resposta al'articledel Sr. Josep Cortès, "Comença a esserhora de parlar d'eleccions", pàg. 3. Març2003. Núm. 302.

He llegit amb molt d'interès laseva pàgina política a la Revista Flor deCard. I agraesc molt les seves paraulescap a la meva persona, encara que crecque a més de correcta i decidida, somuna dona treballadora que encapçala lacandidatura del Partit Popular i Unió deConvergències per l'Ajuntament del meumunicipi, precisament per fer feina.

Encapçala l'escrit a la seva pàginadient: "Comença a esser hora de parlard'eleccions". A mi em pareix que en llocde parlar d'eleccions, de partits polítics,de quins seran els caps de llista, de qui-nes coalicions es faran, de quins progra-mes presenten, vostè fa una travessade futur sense cap tipus d'objectivitat.

A l'article en qüestió vostè li dónaun to parcial i partidista, cap a una futuracoalició, i a la resta de partits els deixaen un segon terme, perquè al seu parèi-xer no tenim res a fer. Dedica setantalínies a parlar d'una coalició de dos par-tits i només cinquanta-vuit línies per laresta de partits.

Comença el seu article en clarareferència a errors del meu partit a nivellnacional, però que no tenen res a veure

amb la política local per la qual em pre-sent. S'hagués pogut començar parlantd'endeutement municipal, estat de dete-riorament de la nostra zona costanera,inseguretat ciutadana... i d'altres proble-mes que ens afecten a noltros: lloren-cins. O també hagués pogut començaramb grans problemes autonòmics pro-moguts pel Pacte de Progrés com són:la important caiguda del turisme a lesIlles, el progressiu deteriorament del'Hospital de Manacor (llistes d'espera),el mal estat de les carreteres, el Parcde Llevant (hi ha molts de llorencins queen són contraris)... Però no, començaamb clares al·lusions al meu partit, peròde quines eleccions xerram?

Després de llegir el seu articled'opinió, m'ha parescut que tot estavadit i beneït a favor d'una nova coalicióde partits. Confiï que el poble llorencísigui molt més objectiu i que dia 25 demaig voti en consciència a les persones,partits i coalicions que creguin que millorho poden fer per al nostre municipi.

Només deman que tots els queens presentam per aconseguir la batliadel nostre poble, tenguem un tracte ob-jectiu i igual. I deixar ben clar el meurebuig a la guerra (i a totes les guerresque en aquest moment hi ha arreu delmón) i la meva postura totalment afavor de la PAU.

Manuela Meseguer BarriosDNI: 21972570A

Coses a dir 13 (97)

Cartes

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Ben fetBen fetBen fetBen fetBen fet&&&&&

Toni NavarroToni NavarroToni NavarroToni NavarroToni Navarro

-catering--catering--catering--catering--catering-

servei de festes a domiciliservei de festes a domiciliservei de festes a domiciliservei de festes a domiciliservei de festes a domicili

971 564357971 564357971 564357971 564357971 564357

info@ben-fet.cominfo@ben-fet.cominfo@ben-fet.cominfo@ben-fet.cominfo@ben-fet.com

wwwwwwwwwwwwwww.ben-f.ben-f.ben-f.ben-f.ben-feeeeet.comt.comt.comt.comt.com

Resulta evident que tota accióhumana es pot enfocar des d'un vessantmés pessimista o des d'un altre mésoptimista. Per exemple, tenir un braçenguixat, de banda certes molèsties idolor físic, també pot tenir els seusavantatges. Però d'això, potser, en par-larem un altre dia.

És un fet constatat, gairebé unaobvietat, que utilitzar el nostre transportpúblic resulta sempre una aventura.Quan diem "nostre" ens referim, de mo-ment, a Aumasa que és l'empresa queguanyà la concessió en desaparèixer eltren (Potser convé recordar que haguéspogut guanyar el concurs una altra em-presa i també que hi ha altres empresesque van guanyar el concurs d'altres iti-neraris). Quan diem "aventura" femreferència a..., bé potser també d'aixòen parlarem un altre dia.

Em vull centrar en les conse-qüències d'un fet concret: la impossi-bilitat de pujar a l'autobús de línia(recordi's que és concessió pública que,almanco en els seus inicis, substituí lalínia de ferrocarril) per la senzilla raóque "ja és ple, no n'hi caben més".

Ho vaig patir el divendres diaonze, on quatre persones quedàrem aterra a l'autobús Palma-Manacor de lesquatre i mitja on, a manera de suficientexplicació, ens digueren: "el siguientesale a las cinco y media".

I ho vaig tornar observar (me'nvaig salvar per pèls) el dimecres dia vint-

i-tres, en el darrer autocar Palma-CalaRajada que surt a les set i quart. Unsquants estrangers van quedar sensepoder pujar, amb cara d'estupefaccióprimer i d'indignació després.

Els pobres no solament van que-dar a terra sinó que van haver d'aguan-tar els exabruptes d'un conductor queels deia, amb to alt i aspre, que havienarribat tard (cosa que no era certa) ique, per tant, no podien protestar. Vajaimatge que donam als nostres turistes!-vaig pensar-, de què ens serveix anara fires i congressos si primer no solu-cionam els problemes d'atenció inter-na?

Es evident que el fet, en si ma-teix, ja dóna brou per fer uns bonsescaldums però, ara i aquí, vull enfocar,vull comentar les conseqüències del fet:el desig d'aclarir formalment si Aumasapot, o no, deixar viatgers a terra quanl'autobús ja és ple.

Dic "aclarir formalment", perquède fet, la postura excessivament dura iorientada a l'engany argumental "d'ha-ver arribat tard" del conductor enversels turistes ja determina clarament ontenim el tall, però...

Vet aquí les passes que, amb cu-riositat, vaig seguir:

1.- Vaig a la finestreta d'infor-mació de la mateixa estació i..."em po-dríeu dir si una companyia de transportpot deixar viatgers en terra quan l'au-tobús és ple?".

Just veure la cara de la jovenellaque hi havia a la guingueta d'informacióen escoltar la pregunta ja vaig veure queno aclariria res, però va ser amable iem va donar un telèfon, el de Transportde les Illes Balears -97177777- on podertrucar.

2.- Al cap d'uns dies, quan em valleure, hi vaig trucar per saber el què.Però no, em vam dir que aquell solamentera un telèfon d'informació d'horaris.Que per a la consulta que plantejavahavia de trucar al 900321321.

3.- Em vaig deixar dur i hi vaigtrucar. Vaig exposar la pregunta "em po-dríeu dir si una companyia de transportpot deixar viatgers en terra quan l'au-

tobús és ple?" I em van dir que no, queno era allà, però que em passaven lacridada a la Direcció General de Trans-ports -molt bé, vaig pensar, mentre oïael so de les trucades a l'altre telèfon. Alpoc temps despengen, torno plantejarla pregunta i... això no és nostre, senyor,el passaré amb Servei Públic, un mo-mentet"... amb això sent que es talla lacomunicació.

4.- Torno trucar al 900321321,demano per la Direcció General deTransport i una vegada allà demano si,per favor, em poden posar amb ServeiPúblic. M'hi passen, torno a plantejat laqüestió: mirau si sou tan amable, ..."empodríeu dir si una companyia de trans-port pot deixar viatgers en terra quanl'autobús és ple?". Parlant surt el nomde la companyia i em demanen si vullfer una queixa, i jo que no, que solamentvull fer una consulta i em responen quesi es així serà millor que parli amb Ins-pecció d'autocars de serveis de viatgerso quelcom semblant.

5.- Una altra vegada al 900321321i deman si em poden posar amb Ins-pecció d'autocars. I m'hi posen. I tornplantejar la pregunta ..."em podríeu dirsi una companyia de transport pot deixarviatgers en terra quan l'autobús és ple?"I em responen amb un "Aaah, sí, unmomentet parlarà amb la inspectora",el que em fa sospitar que de banda lacomunicació entre un administrat il'administració també havia circulatcomunicació entre les persones del'administració (com m'hagués agradat

Lliçons de coses 14 (98)

Qui serveix i qui ha de ser servit Guillem Pont

veure-ho per un foradí!) que atenien lameva pregunta. De fet, de mica en micam'havien portat a una persona que podiadonar una resposta política, procurantno banyar-se gaire (relativament com-prensible si un tampoc no sap amb quiparla) : "No, si l'autocar no va ple nopoden deixar ningú a terra" -I si va ple?-"S'hauria de mirar, depèn de les cir-cumstàncies, de si és un cas puntual osi es un fet reiteratiu... s'hauria d'estu-diar" -Molt bé, moltes gràcies, moltamable. I vaig penjar.

Es a dir, després d'una consultadirecta i cinc trucades telefòniques; des-prés de parlar amb set persones dife-rents, vaig poder aclarir que deixarpersones en terra, si fos un fet reiteratiu,no estaria bé. I també vaig poder intuirque, a la Direcció General de Transports,en tenien coneixement de la realitat delusuaris.

En darrer extrem, si la DireccióGeneral de Transports disposa d'unservei d'inspecció, deu ser per poderconèixer la realitat del servei públic del

Reflexionari

"...L'espècie humana és compostade casos particulars. Tothom és diferentde tothom. Des dels primers avantpas-sats, vuitanta mil milions d'éssers hu-mans s'han anant succeint a la Terra.Amb tot i amb això mai no n'hi ha hagutcap com vostè o com jo en tota la his-tòria de l'home".André Langaney (1998)

"Fa 35.000 anys, els humans, elsHomo sapiens, tenien el mateix sistemanerviós que tenim nosaltres, les ma-teixes facultats de síntesi i d'abstracció;no eren més primitius que nosaltres.Formam part de la mateixa humanitat.Tenen una manera de concebre el món,certament, molt diferent de la nostra,però no necessàriament inferior".Jean Clottes (1998)

Guillem Pont

qual n'és responsable...

Tothom molt atent, tothomcorrecte...però si analitzam el fons dela qüestió potser es podria assenyalar:

Els fets derivats de la consulta -en aquest cas concret a la Direcció Ge-neral de Transports- demostren que desde la mort de Franco ençà, sens dubte,han canviat força les formes de l'admi-nistració pública i de l'àmbit que aquestacontrola, però no tant el fons.

En el segle XXI, i independent-ment del color polític teòric dels qui go-vernen, rarament els funcionaris esplantegen la feina com un servei dirigital ciutadà.

Aparentment encara no es té deltot clar, o és per resoldre, el bessó dela qüestió: qui ha de servir? I... qui hade ser servit?

Una afirmació generalista que,com a tal, pot disposar de nombrosesexcepcions (tant de bo que l'excepciófos el "no servei").

Lliçons de coses 15 (99)

(Ve de la pàgina 9)

d'aquest llibre és, sense cap dubte, elresultat que tindria sobre la religió sis'implantés l'ètica que es proposa. Noés que la nova ètica proposi una formaatea o agnòstica de vida, ni que neguil'existència dels déus, sinó senzillamentque fa la religió obsoleta, prescindible,innecessària, el que podria comportarl'aparició de noves religions, o un canviprofund en l'ètica de les actuals, o unconsiderable augment d'ateus i d'agnòs-tics. Tampoc és impossible que el nom-bre d'ateus dismineixi, ja que n'hi ha unbon nombre que ho són perquè volenlluitar contra el dogmatisme de les reli-gions, i no seria necessari aquest ateïs-me si no existís la religió. Al capdavall,si aquesta ètica s'implantés, l'any 3000podria ser la majoria de gent agnòstica.Possiblement molts religio-sos, en llegiraixò, voldran tirar aquest llibre al foc,prohibir-lo als seus fills (suposant queen tinguin), desacon-sellar-lo a tothomi denunciar l'autor per haver incomplertla llei de la llibertat d'expressió, i qui

sap què més. Si l'autor no volgués això,ja ni hauria escrit aquest llibre. En totcas, es donen les gràcies a qualsevolreligiós que llegeixi aquest llibre del tot,perquè s' imagina que li costarà bastant.

L'ètica genera un visible interèsentre la gent, però més la viva que nol'escrita. Dit d'una altra manera, la gentprefereix apeendre (i aprèn més) de l'è-tica dels séus amics o d'una missa qued'un llibre. L'autor és plenament cons-cient d'aquest detall, i en part per aixòha escrit el seu llibre de forma amena,fluïda i fàcil d'entendre, o almenys a ellli sembla haver-ho fet així. A part, autorsforça interessants com Protàgores (elsofista d'Abdera, un filòsof grec), Gòr-gies, Hobbes... queden eclipsats injusta-ment per altres autors com Jesús, Plató,Aristòtil, Kant, Nietzsche... No es vol diramb això que tots els autors siguin iguald'interessants (afirmació bastant ridícu-la, per altra banda); només es vol dirque no s'han d'ignorar els "petits" ennom dels "grans". Com a demostraciódel que s'ha dit (si és que no es veuevfident) quedi aquesta frase del llibre

"Protàgores i Gòrgies" (traduït delcastellà: "Protàgores va ser un innova-dor. Per això no és d'extranyar que nose l'entengués, i fins i tot que se'l tergi-versés per Aristòtil i encara més per Pla-tó. I és molt possible, segons hem dit,que la influència del dos màxims cimsla filosofia grega, hagi es-tat la raó ques'hagi minusvalorat i que no s'hagi entratmés a fons en l'obra de Protàgores, elsofista d'Abdera". I això pot passarperfectament amb l'autor: qui sap si elseu pensament es veurà debilitat pel fetde ser escrit o bé eclipsat per altres pen-sadors que ja hagin obtingut fama? Peròaquesta possibilitat no ha impedit quehagi escrit aquest llibre, que, natural-ment, està per a viure'l. Si us agrada,bé, i si activa l'interès per apendre d'al-tres autors, millor (per alguna raó s'hanficat els capítols de filòsofs, no?).

Però ara és l'hora de capbussar-se en un mar amb gotes de metafísica iple de filòsofs nedant-hi i de bombollesde propostes i comentaris. És quasi unviatge a un món non; un viatge fet peraprendre i disfrutar.

La setmana i mitja que va de dia2 a dia 10 de maig la llengua catalanatornarà a sortir als carrers i places deMallorca. No és que no hi sigui cada dia,però el seu protagonisme hi serà méspresent. Milers de mans de totes lesedats, orígens i condicions travessaranels pobles i els barris de Mallorca perreivindicar-ne l'ús a tots els nivells. Lesescoles i els instituts vibraran; el movi-ment associatiu mallorquí, des de elsgrups d'esplai dels més nins fins als clubsde la Tercera Edat, sortirà de la seva -aparent- atonia per liderar, juntamentamb moltes més persones, una cursaque, sense esser competitiva, és capaçde moure en cada edició milers de par-ticipants. Haurà començat la quarta edi-ció del Correllengua, el primer del nousegle i del nou mil·leni. Un segle i unmil·leni que seran decisius per a la llen-gua catalana. Els Joves de Mallorca perla Llengua tornam a prendre aquestainiciativa per demanar que la nostrallengua tengui el paper que per tradicióhistòrica li pertoca: esser la llengua ver-tebradora, la clau de volta, el mínim co-mú denominador de la societat mallor-quina del futur immediat.

Enguany ens hem proposatarmar-la més grossa, fer el Corre-llengua més llarg de la història deMallorca, el que passi per més pobla-cions, el que tengui més participació

popular, el que faci més activitats com-plementàries, el que incideixi més a leszones on la situació de la llengua éspitjor. Passarem pràcticament per totsels municipis, amb aturades a tots ells,i fent especial incidència a Palma, la ca-pital, on hem de lamentar la mancad'una política d'integració lingüística perpart de les autoritats municipals.

El Correllengua constarà de trescolumnes: la de Tramuntana, la de Lle-vant i la virtual. A aquesta darrera espodrà accedir per Internet: Cibernautesde tots els continents hi podran fer untram, deixant un missatge adreçat alscorredors. Les altres dues seran físiquesi travessaran la major part de Mallorcaels dies 2, 3, 4, 9 i 10 de maig. La Flamadescansarà durant uns dies, els 5, 6 i7. Aquest serà el moment triat per alCorrellengua Cultural i esportiu, unseguit d'actes organitzats per la societacivil dedicats a la llengua catalana i quetendran lloc arreu de Mallorca. El dia 8de maig està prevista la celebració delCorrellengua Universitari, que recorreràels diferents edificis del Campus. El dia9 es tornaran a posar en marxa les duescolumnes del Correllengua, que recor-reran el territori situat als voltants dePalma. L'endemà, 10 de maig, estaràdedicat a recórrer els barris de Palma.Les dues flames acabaran el mateixhorabaixa a la Diada per la Llengua or-

La flama de la llengua catalana tornarà travessar Mallorca

ganitzada per l'Obra Cultural Balear,amb una gran festa social per reivindicarun futur per a la nostra llengua.

La part més vistosa de l'activitatserà, com cada any, la participació demilers i milers de persones que, o cor-reran, o participaran als actes de rebudade la Flama a les diferents poblacions.No hem d'oblidar, però, que el Corre-llengua té un component reivindicatiuimportant; aquest contingut es plasmaràen un manifest, que serà llegit a totsels actes de rebuda de la Flama. El textdemanarà a les institucions mallorquinesque continuïn i augmentin els seusesforços en el procés de normalitzaciólingüística, i a la societat mallorquina queassumeixi com a pròpia aquesta tasca,fent de motor d'aquestes demandes, ique faci esforços ella mateixa per ferservir la llengua catalana sempre iarreu.

Els Correllengua 2003 servirà perfer un diagnòstic de la situació actualde la nostra llengua i per impulsar lafeina que s'ha de fer durant els propersanys. Per aconseguir l'èxit d'aquestagran manifestació del món associatiu nohi sobra ningú, tothom hi és necessari.Per això feim una crida als ciutadans deMallorca a participar activament aaquesta gran festa. I a continuar fentservir la llengua catalana durant la restade l'any.

La Comissió Permanentdels Joves de Mallorca per la Llengua

De la llengua 16 (100)

123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345678

joieria-rellotgeria-fotografiajoieria-rellotgeria-fotografiajoieria-rellotgeria-fotografiajoieria-rellotgeria-fotografiajoieria-rellotgeria-fotografia

García LisGarcía LisGarcía LisGarcía LisGarcía Lisfoto Ignasifoto Ignasifoto Ignasifoto Ignasifoto Ignasi

Carrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des CardassarCarrer Major - Sant Llorenç des Cardassar

1986L'1 de gener, entra en vigor el

tractat d'adhesió d'Espanya i Portugal ala Comunitat Econòmica Europea.

El 17 de gener, Espanya esta-bleix relacions diplomàtiques amb Israel.

El 19 de gener, mor a Madridel professor Enrique Tierno Galvan elseu alcalde.

El 21 de febrer, després de me-sos de negociacions amb l'Institut Nacio-nal d'Indústria, la multinacional alema-nya, Volkswagen-Audi, decideix adquirirel 51% de les accions de SEAT.

El 12 de març, es realitza el Re-ferèndum sobre la permanència del'Estat Espanyol a l'OTAN amb la victòriadel "sí". A Catalunya, Euskadi, Navarrai Canàries és majoritari el "no".

El 22 de març, a Salzburg s'obriel XX Festival d'Òpera amb la repre-sentació de "Don Carlos", de GiuseppeVerdi, dirigida per Herbert von Karajani interpretada pel tenor Josep Carreras.

El 25 de març, a Hollywood,l'actor nord-americà Paul Newman obtéun Oscar de caràcter especial pel con-junt de la seva carrera professional.

El 10 d'abril, a Londres, el qua-dre "La marquesa de Santa Cruz", deGoya és adquirit pel Govern Espanyolper vuit-cents vuitanta-dos milions depessetes.

El 18 de maig, s'inaugura a Mé-rida el Museu Nacional d'Art Romà del'arquitecte Rafael Moneo.

El 2 de juny, a Madrid el TribunalSuprem ordena la legalització de HerriBatasuna (HB) com a partit polític.

El 27 de juny, el Tribunal Inter-nacional de Justícia de La Haya condem-na els EEUU a pagar una indemnitzacióa Nicaragua per les activitats militars i

paramilitars realitzades per l'adminis-tració Reagan contra aquest país.

El 25 de juliol, una de les figuresmítiques del jazz, el trompetista MilesDavis es presenta amb gran èxit depúblic al Festival Grec de Barcelona.

El 23 d'agost, Jordi Martínez(Aspar), amb una motocicleta Derbi, esproclama per primer cop campió del mónde 80 cc.

El 31 d'agost, mor a MuchHadham, Hertfordshire, Henry Moore,considerat un dels escultors mésimportants del segle XX.

El 8 de setembre, és estrenadaa Londres la versió anglesa de "La casade Bernarda Alba", de García Lorca diri-gida per Núria Espert i interpretada per32 actrius encapçalades per GlendaJackson.

El 10 de setembre, membresd'ETA assassinen a Ordizia (Guipúscoa)Maria Dolores González (Yoyes), antigamilitant de l'organització acollida a lareinserció social.

El 17 d'octubre, el Comitè Olím-pic Internacional comunica que l'orga-nització dels Jocs de la XXV Olimpíadaha estat confiada a la ciutat de Bar-celona.

El 13 de novembre, surt a lallum pública l'escàndol Irangate: Reaganés acusat de vendre armes a l'Iran perfinançar els antisandinistes nicara-güencs.

El 21 de novembre, el presidentde la Generalitat, Jordi Pujol, és exculpat

de qualsevol responsabilitat en el casBanca Catalana.

L'1 de desembre, el presidentfrancès François Mitterrand inaugura aParís el Museu d'Orsay.

El 13 de desembre, l'escriptormallorquí Baltasar Porcel obté el PremiSant Jordi de novel·la amb "Les prima-veres i les tardors".

El 18 de desembre, l'InstitutDexeus de Barcelona aconsegueix, perprimer cop a l'Estat Espanyol, dos em-barassos mitjançant l'ús d'un embriócongelat.

1986 a les Illes Balears

* Membres del GOB, juntamentamb integrants de Greenpeace, realitzendiverses accions per tal d'impedir la rea-lització de maniobres militars a l'illa deCabrera.

* El percentatge de població de65 i més anys a les Illes Balears era del13,39 %.

* El Parlament Balear aprova laLlei de Normalització Lingüística a lesIlles Balears.

* S'inaugura a Palma el II Con-grés Internacional de la Llengua Ca-talana.

* El Govern Balear prohibeix lacomercialització i el consum de tords queprocedents de l'Europa de l'Est hanresultat contaminats per l'accident deXernobil.

* Es crea pel Ministeri d'Educaciói Ciència, l'Escola Oficial d'Idiomes dePalma.

* Al Monestir de la Real (Palma)es crea el Consell de la Joventut de lesIlles Balears que té per objectiufomentar l'associacionisme juvenil.

* Es funda la Federació de Coralsde Mallorca amb els objectius de lapromoció, la divulgació i el foment delcant coral.

* El 31 de desembre, es recuperala celebració de la Diada nacional deMallorca, en commemoració de laincorporació de l'illa a la Corona d'Aragóper part de Jaume I.

Antoni Sansó

Fent memòria 30 anys 17 (101)

Sense dubte, l'obra més gran deFrancesc de Borja Moll va esser la re-dacció dels deu volums del DiccionariCatalà-Valencià-Balear. En canvi, convésaber que la idea no va partir d'ell, sinód'un capellà manacorí, Antoni Maria Al-cover, que va esser també qui un bondia va decidir arreplegar les Rondallesmallorquines. Mentre les anava col·lec-cionant pels pobles, es va témer de lagran quantitat de paraules que hi sortieni que no havien aparegut mai a cap dic-cionari. Va pensar que una riquesa cul-tural tan gran com la que tenia la nostrallengua no s'havia de perdre, així quel'any 1900 va començar a redactar unafitxa de cada paraula. Aquestes fitxes,les ordenava alfabèticament i llavors lesguardava dins una calaixera que tenia33 calaixos.

Ja podeu imaginar que una per-sona no bastava per fer tanta de feina.Mossèn Alcover va haver de cercar col-laboradors i en va aplegar més de 1.600.Es tractava de gent de tots els territorisque parlen català, que li enviava fitxesamb paraules. Clar que, fer feina de bonde veres, només en feien una desenapart. Els altres, deia Mossèn Alcover,eren "col·laboradors que tenien moltason". En qualsevol cas, aviat en tengue-ren més de 700.000, de fitxes, i això,com veurem més en-vant, no era més queel començament.

Mossèn Alco-ver va començar aviatjar pel PaísValencià, per Catalu-nya i més amunt delsPirineus, cap al Ros-selló, apuntant totaquanta cosa sentia.Ben aviat va veureque un 80% de lesparaules (i precisa-ment les fonamen-tals) eren les ma-teixes a totes aques-tes bandes. La ideaera clara: s'havia defer un diccionari queaplegàs tot aquell vo-

cabulari i, a més a més, s'hi havia d'in-cloure informació sobre d'on venia cadaparaula, a quines dites sortia o quantesmaneres diferents de pronunciar-la hihavia.

Tot d'una va trobar la col·labora-ció de l'Institut d'Estudis Catalans pelque feia a la preparació del diccionari,però, mancat de recursos econòmics,va haver de sol·licitar ajuda al governespanyol. El rei Alfons XIII s'hi va in-teressar personalment i les Corts varenacordar una subvenció de 25.000 pes-setes anuals, és a dir, tota una fortuna.Era l'any 1920.

La preparació del Diccionari vaprendre un ritme de gran rapidesa.Varen organitzar una altra tongada decol·laboradors a les diverses comarquesi una sèrie de secretaris que rebien iordenaven tot el material. Aquí és onapareix per primera vegada en Francescde Borja Moll, un ciutadellenc que enaquell moment tenia només 17 anys. Itanta sort que Moll s'hi va afegir! MossènAntoni Maria Alcover era un home em-prenedor, constant i molt feiner, però re-sulta que també tenia un tarannà rústici agressiu, sense gens de mà esquerra.Molta gent que al principi es va entu-siasmar amb la idea del diccionari, lava anar abandonant i moltes vegades

això era per culpa del caràcter del mos-sèn. Moll, molt més afable i conciliador,va aconseguir que tots aquells que hihavien cregut, hi tornassin a creure.

Així que ja tenim Mossèn Alcoveri Francesc de Borja Moll tornant a viatjarper tot el territori català, recollint infor-mació sobre la llengua i dibuixant una

Col·laboració 18 (102)

Any Francesc de Borja Moll Joan Bover

El diccionari Català-Valencià-Balear

gran quantitat d'objectes típics. Amb lafeina de tots aquests anys, la calaixeradels 33 calaixos ja no va esser una, sinóquatre i va arribar a tenir un total de120 calaixos que contenien ni més ni pusque... 3 milions de fitxes!

El 1924 començava la redacciódel diccionari. Però la felicitat va durarpoc. Just dos anys després, la subvencióque els havia donat Alfons XIII es vasuprimir. El primer volum del DiccionariCatalà-Valencià-Balear va anar aparei-xent per fascicles durant quatre anys,fins al 1930. Ben aviat va topar amb unproblema: els subscriptors d'aquestsfascicles varen veure que acabar unaobra tan extensa duraria dotzenes d'anysi no ho veien gaire viable.

A més, encara que el Diccionarirebia subvencions de la Diputació deBarcelona, de la Diputació de les Balearsi de l'Ajuntament de Palma, aquestes nobastaven. Mossèn Alcover, que ja estavamalalt, no va tenir més remei que tirarendavant amb la paga de canonge i dedegà. Més envant, s'arribà a endeutar

La presidenta del Consell deMallorca, Maria A. Munar, ha rebut enaudiència la nova Junta Directiva del'Associació de Premsa Forana deMallorca (APFM) sorgida el passat mesde novembre arran de les eleccionsassembleàries.

L'entrevista, que es va mantenirel passat divendres dia 28 de març, enel Saló d'Audiències del Palau Reial dePalma, seu del Consell de Mallorca, vaservir per mantenir un canvi d'impres-sions sobre l'actual marxa de les pu-blicacions de la part forana mallorquina

amb la seva família i amb els col·labo-radors més immediats i quan morí, l'any1932, estava completament arruïnat.Abans, en vista de la situació física, sociali econòmica de Mossèn Alcover, Fran-cesc de Borja Moll i Joan Riutort varenformar una societat editorial. Es tractavad'impedir que, una vegada mort Alcover,tot el seu material anàs a parar a mansde gent que en volgués treure doblers.A la llarga, Moll va acabar comprant totala societat editorial i es va fer respon-sable únic del Diccionari. Com que Mollno tenia prou doblers per continuar ambla tasca, se li va ocórrer de fer-se im-pressor. Va fundar la Impremta MossènAlcover, que prest va tenir prestigi i unaclientela selecta. Amb aquests doblers,ja podia continuar l'edició del Diccionari.Va continuar publicant fascicles, viatjantper tot el territori català i investigant pa-raules, ara amb el valencià Manuel San-chis Guarner, que l'ajudà durant 16 anys.L'any 1947 va vendre la impremta i esva dedicar a acabar el diccionari, alhoraque exercia de professor a l'institut Ra-

mon Llull de Palma.El diccionari ja havia tret els dos

primers volums al carrer, però ara es-tava enrocat. Moll no tenia gaire esperitcomercial i no es veia amb coratge decontinuar una empresa tan costosa. Peròel seu amic Miquel Marquès el va ani-mar. Li va dir que era el moment propiciperquè sortís bé i va tenir raó. Es varenconstituir tres comitès per fer publicitatde l'obra: un a Mallorca, liderat per lapoetessa de Llucmajor Maria AntòniaSalvà, un a València i un altre a Barce-lona. El resultat de tot aquest movimentva esser una important afluència desubscriptors. Això va permetre d'activarla publicació a un ritme inusitat. En 13anys varen sortir els 8 volums que man-caven del diccionari. El darrer volum, eldesè, va sortir el 1962.

62 anys, doncs, varen fer falta perveure acabats els famosos deu volumsvermells del Diccionari Català-Valencià-Balear, una de les obres més importantsde la nostra cultura.

Maria Antònia Munar rep en audiència la novaJunta Directiva de l'Associació de Premsa Forana

així com dels projectes de futur del'APFM. També es va parlar sobre elconveni que, des de fa alguns anys, lligales dues entitats i que inclou un ajuteconòmic que serveix tant per al soste-niment de l'Associació com per sufragaralgunes de les despeses de les publi-cacions de la premsa forana.

Maria A. Munar va manifestar laseva admiració per la labor realitzadades de les diferents publicacions tot as-segurant que realitzen una funció socialencomiable, amb una llarga trajectòriai un pes important dins el món comu-nicatiu de l'illa, i va reafirmar el seusuport a la iniciativa.

123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456123456789012345678901234567890121234567890123456

Joieria Femeniasllistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Sant Llorenç des Cardassar

Col·laboració 19 (103)

Com partesc de son Singala

Com partesc de son Singala,ja partesc ben aviatper veure aquell diamant:no té fi lo que m'agrada!Com arrib an es Rafal,torn reprendre sa tiradaper veure s'enamorada,que per mi sempre és estadauna estrelleta coral.En es Pou de sa Blanquera,jo, si tenc set, ja beuré.Aquí no m'aturaré;per por de s'altre guerrer,sols no em giraré darrere.Polida amor vertadera,tal cosa no m'has de fer!Com pas per dins Sant Llorenç,sempre hi pas de bona gana;allà tothom me demana:Qualque cosa de nou tens?No hi ha res de novedatde lo que voleu dir, encara!És sa meva enamoradaque, enguany, guerrer m'ha donat!Diuen que ran d'es camí,han posat una teulera.Es meu cor sempre s'espera,bona amor, en arribar aquí.Ses Toltes me ve en passadai ca na Cupa també,i a ca na Nina ja séque em toca fer sa fumada.Lo meu cor sempre se'm munta,bona amor, i no puc baixar.Jo sempre desig passar,només per amb tu rallar,aquest collet de sa Punta.Com som damunt es portal,bon vespre! jo solec dir,i ella me va a obrir,aquesta estrella coral.

D'ençà que el món és món 20 (104)

Rient i plorant, l'abril va passant Antònia Galmés

I llavò me sol donaro cadira o tabulet:Estimat meu, atraca't,que tu i jo hem de conversar.

A l'amo toca obsequiari a sa madona també,tots plegats, així com ve,del major fins al darrer,es molts d'anys vos volem dar.

Jo m'he comprat un capellper venir a fer-vos visita.Si sa panada és petita,m'afegireu un crespell.

Tenc bona veu per escriurei bones mans per cantari bon cap per caminari bones cames per riure.

Jo et convid a menjar figuescom sa perera en farà,i, si a cas no floria,

jo te torn desconvidar.

Fadrina qui donaràpanada o robiol,ja pots dir quin fadrí vol,de tots noltros pot triar.

Si tu no dormisses tant,jo te'n cantaria una.Desperta't, cara de lluna,que ara passa es teu galant.

Da mare n'hi va donaramb so tronc de sa granera:romperen sa greixonerai no pogueren dinar.

En vint dies vaig menjarseixanta vegades faves:es dematí, de trempades;es migdia, de cuinades,i es vespre de recaufades:això era per mudar.

(Del Cançoner popular)

PANADES DE PÈSOLS

Ingredients de la pasta:-Un quilo de farina fluixa-300 grams de saïm de porc-Llevat, com una ametla de gros-L'aigua que necessitin

Ingredients del farcit:-Un quilo de pèsols

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol

-Sis cebes trossejades-Pebrebò, sal i oli

A cada panada posau-hi dostrossets de panxeta fresca salpebrada,dos trossets de sobrassada i dos tros-sets de camaiot o de botifarró.

Hi ha moltes classes de dictadures: n'hi ha de dretes,d'es-querres, econòmiques, culturals, militars, religioses,medià-tiques... Algunes són tan subtils que ni tan solsens n'adonem quan ens duen a fer i pensar el que volen.A vegades basta estar una estoneta davant el televisorperquè ens robin el sentit de la llibertat i pocs són elscapaços de resistir les llepolies visuals que et posen davantper aconseguir el seu objectiu. Cap d'elles té res de bo:cal rebutjar-les a totes.

Ignasi Umbert

Felipades

No és impossible esser impassible.

* * * * *

Vull trobar un motiu per fer vaga de famque no sigui perdre pès.

* * * * *

Si fóssim conscients que pujar un graóés una gran passa per a la nostrasuperació com a persones, mai noarribaríem al terrat.

* * * * *

En lloc de fer una llei del 50% d'homesi del 50% de dones, millor fer una lleidel 100% de persones.

* * * * *

No diu res, però parla tan bé!

blau, felip blau

Opinió 21 (105)

123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345123456789012345678901234512345678901234567890123451234567890123456789012345

Molí d'en Bou

Taula rodona amb elscaps de llista de leseleccions municipals

Dia: 16 de maigTema: la immigracióModeradora: Zohra Laurossi ElkatiPlaces limitadesData límit per apuntar-se: 13.05Inscripcions: Bel Nicolau

tel. 971 838045Preu del sopar/bufet: 20 euros

Pàgina Infantil 22 (106)

Margalida Fiol

Jaumet: Ala, ja tornam tenirtrui; i aquest pic tenim més menjar quegana: som a mitjan primavera i encarano hem parlat gens de s'amor ni de sesdones. Ai! aquesta ditxosa guerra.

Ramon: Jo, per si un cas, agafa-ré sa paraula primer. Avui toca sa cuina,però com que possiblement sia es de-partament que més ha millorat de s'ho-teleria, en parlaré poc; només diré quesa millora no és pes cuiners sinó perquèes turistes ara ja no se conformen ambveure la mar i tenir es plat ple sinó queexigeixen quantitat, qualitat i profes-sionalitat; llàstima que ets empresarisaixò de professionalitat només ho inter-pretin que s'empresa ha de treure mésbeneficis, ja que es clients opinen d'altramanera.

Tomeu: Vaig veure es partit ReialMadrid - Manchester i això sí que sónpartits; però per sort es pròxim partit elReial Madrid va jugar amb la Reial i elva davallar de sa galàxia i el va tornarposar en terra; vius devers Manchester,que si hi van en pla galàctic els podriendonar un disgust.

Júlia: S'altre dia, mirant sa tele,vaig veure sa guerra i el sendemà vaigveure ses processons; això me va dur apensar com en aquell temps hi va haverun Pilat que se va rentar ses mans sa-bent que es comdemnava un innocent.S'història se repeteix: Pilat-Unió Euro-pea, també hi va haver un Caifàs queforen es que feren enclavar Crist. Avuitambé mos trobam que per interessosinconfessables enclaven ets innocents -podeu llegir: Bush, Blair, Aznar...- EsCaifàs com aquests s'aprofitaren des'aborregament des poble, que quan eslíder fa bèèè bona part segueix fentbèèè; com en aquella història, en

aquestes històries sempre hi ha unamare agenollada davall sa creu amb sacara plena de llàgrimes i amb uns critsesgarrifosos que sels enduu es vent,perquè li han entregat es cos des seufill amb so ventre rebentat o sa caraesclafada, si no li entreguen una caixanegre que ni tan sols li deixen sebre queés lo que enterra. Sa diferència està enlo que va dir Crist penjat a sa Creu:"Pare, perdonau-los que no saben lo quefan i es d'ara ho saben de sobra".

Julià: Ja que tenc sa paraula faréun comentari sobre ses properes elec-cions: per desgràcia en es discursoselectorals se juga més amb s'intent dedesgastar es contrari que amb s'expli-cació des seu projecte: ses primerslliçons des líders polítics són explotar sabanalitat de ses masses i això dóna unaimatge de què tots es polítics són unscorruptes o uns banastres; quan lo quehaurien de fer es líders és mesclar loútil i lo agradós pes poble. D'un bonajuntament ningú ha d'esperar un favorni ha de témer una injustícia.

Jaumet: Jo volia parlar de pro-grames pes poble i des candidats, peròse veu que no estau per sa labor.

Tomeu: Jo com a esportista, loúnic que estaria disposat a fer seria unatravessa (quiniela) però crec que ésmillor guardar-la en secret, encara quen'hi ha que ja l'han publicada. I en rela-ció an es pacte o coalició entre el PSM iGISC sé de bones fonts que el tal pactese limita a que el GISC col·locarà a dueso tres persones simpatitzants d'aquestpartit a sa seva llista.

Xesc: Sí, perquè és molt pocagradable i manco útil tota una senyoraPresidenta des Parlament de s'EstatEspanyol, com sa senyora Rudi, quevengui a Mallorca a dir ses barbaritatsdurant sa seva visita; fins i tot se va atre-vir a dir que ses carreteres de Mallorcaestaven en pitjor estat que ara fa quatreanys; quan ella sap ben bé sa granmillora que en aquest aspecte, quan elsenyor Cascos mos ha negat es pa i sasal -llegiu dobbers- perquè ell s'haviaencapotat en fer-nos autopistes tant si

en volíem com si no.

Júlia: Ara que parles de barba-ritats, jo no sabia quin qualificatiu posaran es nostro President, amb so seumaridatge amb en Bush i sa seva famguerrera, però quan es passat 26 demarç el vaig sentir tractar de bàrbars auns pobres d'esperit ... o a uns pagatspes de sempre per tirar pedres a sesseves pròpies seus per després poderdonar sa culpa an ets altres i passar coma víctimes des complot, es cost per unpossible grapat de vots seria realmentbarat.

Jaumet: Ets atacs a ses seus departits democràtics, sien del color quesien, són inacceptables i s'han de con-demnar .

Mariano: No havíem de parlarde dones per ésser sa primavera? Ja famolts d'anys que s'homo se va imaginarsa dona perfecta i ses seves mesuressón: d'un 1'70 a 1'75 d'altària, 90-60-90, cara guapeta i cames més dretes.Com que ara hi ha igualtat se va fer unaenquesta per saber què pensaven sesdones d'avui de sa bellesa masculina,però no, ses úniques mesures que lesvan interessar va ser sa mida des mem-bre masculí i sa mida adequada, segonselles, és de 13 a 14 centímetres de llar-gària amb un diàmetre de 3'5 a 4centímetres. Si teniu interès en sabersi dau sa mida teniu en compte que totsol és quasi impossible medir-lo perquèaquesta part des cos és molt sensiblean es dolor i si voleu que vos surti unabona mida jo cercaria s'ajuda en es mónde ses dones.

Com que he xerrat poc seguiré ivos ne diré una altra: un dia vaig sentiruna dona casada que deia: "Estic can-sada de posar banyes a tot es poble, apartir d'ara em tornaré colgar ambs'homo". Deixau-me dir-ne una altra: setopen dos companys i un diu: "S'altredia vaig estar amb una model, quins pits!Quin cul! Quin cos! I quines cames, mésdretes que un fus. S'altre: "I de cara,què tal?" "Homo, totes aquestes donestan bones són caríssimes.

Joan Roig Mascaró

Tertúlia de cafè 23 (107)

L'agricultura ecològica és un sis-tema productiu tant agrícola com rama-der que es caracteritza per unes pràcti-ques respectuoses amb el medi ambientsense utilitzar adobs ni pesticides nonaturals de síntesi química ni organis-mes transgènics. És un sistema produc-tiu que té cura del medi ambient, de lasalut de l'agricultor, del benestar animal;permet produir aliments naturals d'ex-cel·lent qualitat tant gustativa com nu-tritiva.

Els agricultorsQualsevol agricultor pot realitzar

agricultura ecològica; és senzillamentl'agricultura que es realitzava abans(Quan encara no existien els fertilitzantsde síntesi ni els pesticides) afegint elsnous coneixements productius que aju-den a millorar les collites sense forçarla capacitat productiva del sistema.

La produccióLes pràctiques que utilitza l'agri-

cultura ecològica són aquelles que estanencaminades a minimitzar l'impacte del'agricultura sobre el medi.

Per a la producció agrària ecolò-gica certificada s'ha de complir la nor-mativa europea CEE 2092/91 de 24 dejuny. A les Illes Balears, el Consell Ba-lear de la Producció Agrària Ecològica(CBPAE) és l'organisme encarregat deregular totes les produccions ambaquesta denominació. El CBPAE realitzatasques de control, assessorament i pro-moció de l'agricultura i del producte eco-lògic. Qualsevol agricultor interessat es

pot inscriure en elCBPAE i des d'aquestmoment pot començara produir segons elscri-teris ecològics.

La reconversióEl pas de l'agri-

cultura convencional al'ecològica sol tenir unaduració de dos anys apartir del moment de lainscripció. Aquests dosanys serveixen a l'agri-cultor per adaptar-se a

les noves pràctiques agronòmiques.També serveix a l'explotació per a quees puguin degradar les substànciestòxiques dels fitosanitaris emprats en lagestió anterior.

Durant el primer any de pràc-tiques la producció no es pot comer-cialitzar com ecològica, s'ha de vendreamb la matexa denominació anterior.

A partir del primer any de l'inicide les pràctiques agronòmiques ja espot vendre producte però amb la deno-minació "reconversió cap a l'agriculturaecològica".

Després de dos anys de recon-versió, la producció ja es pot comer-cialitzar com a aliment de produccióecològica.

Suport a la reconversióExisteixen unes ajudes a la re-

conversió amb la finalitat de contra-restar les pèrdues de productivitat inicialde determinats cultius. Per altra banda,el CBPAE disposa de tèc-nics formats en el sistemade producció a disposiciódels agricultors i dels ra-maders per assessorar enel maneig de l'explotació,prevenció i control deplagues i malalties, etc.

AlimentsLa varietat de pro-

ductes és tan extensa comrica i diversa és la pròpiaalimentació mediterrània:fruita, hortalissa, herbes

medicinals i aromàtiques, olives, raïm,ametlles, garroves, ciurons, cereals,aloe vera, cítrics, carn de pollastre, deporcella, de mè, ous...

La transformacióLes empreses transformadores

de matèries primeres s'ubiquen a lespròpies finques de producció i a altresindrets. En aquests moments s'elaborapa, pastissos, coques, farina de garrova,formatge, iogurt, sobrassada, hambur-gueses vegetals, cuinats de llegums,mahoneses vegetals, vi, confitures,olives salades, envinagrats (tàperes,pebres, cogombres), sucs (Aloe vera),pates vegetals (d'olives verdes i negres),croquetes vegetals, salses precuina-des... Tots ells amb una producciólimitada no deguda a la falta d'interèsper part dels consumidors, sinó per lafalta de matèria primera.

La comercialitzacióActualment es poden trobar pro-

ductes ecològics a mercats, fires, tendesespecialitzades a totes les localitats deles illes i també a les grans superfícies.Fins i tot hi ha restaurants que utilitzenproductes ecològics per elaborar elsmenús.

En aquests moments, la deman-da de productes ecològics és molt supe-rior a la producció d'aquests, pel que laprevisió de futur per a l'agricultura eco-lògica no pot ser millor.

Consell Balearde la Producció Agrària Ecològica

Col·laboració 24 (108)

La reconversió cap a l'agricultura ecològica

AUDITÒRIO

UM S

A MÀNIG

A

orig

inal

a Gra

phis

Publicitat 25 (109)

Temps per a la poesia 26 (110)

Els amors de Galatea (Continuació) Isabel Maria Muñoz Carrión

NA GALATEA DEL SEGLE XXILes darreres vivències a Venècia

Dominó i Arlequí

Galatea i el seu nou amorgaudeixen del carnavali el viuen amb frenesí.L'un galeja de travestisme,disfressant-se d'arlequí(1)

-màscara negra i pelleringos multicolors-L'altra, de narcissismevestida de dominó blau(2)

(Tots dos són viva expressiódel psiquisme venecià).Tresquen de dalt a baix,per la Riva degle Schiavoni;assisteixen al ball de Sant Marc;al festival de Campo San Maurizio;sempre als acords de música renaixen-de música barroca... tista,El punt àlgid i finalcorrespon al dimarts de carnestoltes.Don carnal, transformaten un gegantesc camafeu,coral·lí i platejat,posa fi a les festes carnavalesques.Cremada la seva efígieen la plaça de Sant Marcdóna pas a la Quaresma.Temps d'expiació.

Acabat el carnaval, Galatea es retira alseu apartament, situat a Campo SanPaolo.

Apartament petit,però luxós.El lluentó i la polidesa a l'estucresplendeix a les parets.La blancor del massís marbre de Carrararessalta sobre el trespol.L'alabastre de les finestres,

simulacre de randa.De negre eben, el mobles;de vellut d'or vell, el tapís.D'argent, d'aram i de bronze,els ornaments.les ceràmiques xinesesno passen desapercebudes.Lluneta de cristall de Murano,al sostre.Pintures al fresc de Veronès.Tota una joia artística!

Dintre d'aquesta riquesa,Galatea sent el pes de l'opressió.la gàbia d'or, però gàbia és.Moltes vegades surtper gaudir de les caríciesde les aigües tèbies i tranquil·lesde l'Adriàtic.-Que, d'altra banda,ella és nereidai mai no pot renunciaral seu habitatge dins la mar.Venècia, enrera ha deixatel paisatge gris i tristde l'hivern.Ha arribar -com diria Góngora-de l'any "l'estació florida".Les oronelles, amb el seu plumatgenegre i blanc, elevenllurs reganyols a l'Altíssim.Amb quant d'amorfan els nius per a les seves cries.L'aletejar de les gavines,de vol feixuc i arquejat,damunt la mar.Tot convida a somniar.La naturalesa senceraés un cant a l'amor.(Feta la cirurgia estèticaal seu rostre, Galatearepresenta el cànonde la bellesa grega).

El Dr. Pantini, a més de sentir-se satisfetper l'èxit assolit amb la intervenció qui-rúrgica a la faç de Galatea, està profun-dament enamorat d'ella.

SOLS UNA

Sols una! Una rosa!Salmó rosada.Entre les verdes fulles

del gentil capoll,llueixes esplendorosa,sense parió, la teva bellesa.Amor! Al llunyà Orient!Entre l'espessa selvad'atapeït matoll;on el sol no il·lumina;on el sol no adora;la teva singular bellesaviu, erecta i tendra,dins el cor de l'homeque somnia i estima.Amor!... Un dia te n'aniràsi no tornaràs!

NEU DE MAIGLa predicció de Nèmesi es compleixad pedem literae.

I en ple apogeu de primavera-com quelcom insòlit però encertat-les roses de l'amor es desfullaven.Deixà de brillar l'or, que en plataes convertia.Del rostre, la fina porcellanacostraparada esdevenia.Rugosa i pansida la pell tornà.Dels llavis, el color es va llevar.Els ulls, el seu fulgor perdien.De les mans -que antanyprimor i finurael nacre s'obscuria eren-

I s'escapa la vida.I s'escapa l'amor.Alegre papallona de carmí en flor!

(Continuarà)

(1) Criat del miserable mercader Pan-talone.(2) Vestit amb caputxa, emprat als ballsde màscares.123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234

Vols deixar de beure?

PODEM AJUDAR-TE

Tel. 616 088883

Alcohòlics anònims

S'altre dia, a un dels meus co-mentaris de pagès retirat, deia que enel decurs del darrer any havíem tenguttota classe d'esdeveniments meteorolò-gics. I dò encara en faltava un altre: queun mal aire cremàs l'ametlerar i elsfruiters, ara que l'ametla va tan tiradade preu; és allò de què "a ca magre totsón puces". Tanta sort que, si Déu hovol, els ametlers tornaran treure ulls debell nou.

Sobre aquesta cremada de fullesd'ametler per mor de la ventada del diatres al quatre d'abril, tenim en els gràficsde la dreta un vent de més de 70 km/h,la humitat que baixa un 60% i una tem-peratura mitja d'uns 10ºC; el que no espot mesurar és la quantitat de sal osalobre que duia, que fou el motiu delsecorrat dels arbres. Fa devers 10 anysque va passar el mateix i amb la mateixaintensitat durant el mes d'abril, però enaquella ocasió era de llevant i ara haestat de tramuntana.

Xesc Umbert

El temps d'abril 27 (111)

Mai no s'ha dit, des d'Indrets iracons, que la protecció i cura o atenciódel patrimoni sigui quelcom senzill. Su-perat el mínim de "conèixer per esti-mar", en la majoria delscasos calen pressu-postos i decisions queafectin a accions con-cretes per a cada undels béns que es consi-derin patrimoni de tots.

En alguns casosles accions es podranlimitar a la protecciólegal i física i a una cer-ta neteja periòdica, comper exemple en els ca-sos de coves, talaiots,fonts...

En altres casos,quan intervenen éssersvius potser caldrà, amés de les esmentades,la intervenció de pro-fessionals, en forma i atemps, per tal d'evitarpèrdues irreparablescom és el cas de l'alzina"na Pera", situada a Po-cafarina, no gaire llunyni de la partió amb sonVives, ni de l'antic camíde Son Servera.

Sortosament hiha altres béns patrimo-nials que no necessiten protecció en simateixos (altra cosa en serien els cos-tums derivats, el vocabulari...), tal és elcas dels estels, de la contemplació delfirmament.

Poder contemplar tal meravellades de la carrera estant, o després decaminar uns centenars de passes, és unplaer distintiu de qualitat de vida i,sempre, font de reflexió.

Un plaer que (si no consideramels satèl·lits artificials que semblen petitsestels en moviment constant), tal qual,ja fruïen els primers llorencins (quealeshores no sabem com s'autodenomi-naven) que habitaven pel Castellot oaltres construccions megalítiques fa de-vers cinc o sis mil anys.

Aleshores, en aquesta època del'any, ja es podia cercar l'Ossa Major,potser la constel·lació més identificablei visible, formada per quatre estels for-mant un quadrat i altres tres afileratsamb una mica de corba. També conegu-

da amb els noms de "es Carro" o "esSet Frares".

No gaire lluny de l'Ossa Major hiha l'Ossa Menor (també amb set estelsmes visibles que els altres) d'estels méspetitons; al final de la taringa hi hal'estrella més transcendent -per allò deque mai no es mou i sempre assenyalael nord-: la polar, guia de mariners.

Hi ha una tècnica per localitzar la

Indrets i racons 28 (112)

Els estels (primavera)Ossa major (carro/set frares?)Ossa menorBover (bootes)CoronaDraCSerp-Lleo

polar partint d'"es Carro" -més fàcil delocalitzar que l'Ossa Menor- es tractade, amb el braç estirat i els dits índex ipolze situats sobre cada una de les duesdarreres estrelles de la caixa del carro,moure quatre vegades la distànciaassenyalada amb direcció cap a damuntel carro.

Entre les dues ósses hi ha unataringa d'estels (14 un rera l'altre i fenttorterelles i 4 fent un quadrat) que és elDrac.

Utilitzant la mateixa tècnica ambquè hem localitzat la Polar a partir d'"es

Carro", però apli-cant cinc mesuresen sentit contrariarribarem a laconstel·lació delLleó amb l'estel"Régulus" de pri-mera magnitud.

Just quanacaba el braç elcarro, a la bandade llevant, hi hauna mena de borsapunteguda for-mada per sis es-tels; és part de laconstel·lació delBover. A la punta dela borsa també hiha un estel de pri-mera magnitud,l"Artur".

Just a l'altrabanda del carro,vers ponent es potlocalitzar la cons-tel·lació de Gémi-nis, amb dos estelsque sobresurten ,Càstor i Pòllux. Al-

guns, a Géminis, també li diuen "saTetera", en semblar un ormeig de servirte (Un quadrat vora un triangle i unaansa a sobre).

(Per a una millor localització el dibuixs'ha de mirar d'ajagut, amb la revistaentre els ulls i el cel).

Guillem Pont