Sant Jordi 2012

Per celebrar la Diada de Sant Jordi l’Escola s’ha omplert de flors, punts de llibre i murals literaris.

Cavallers i princeses ompliren les classes d’Educació Infantil i grans i petits vam gaudir d’aquesta diada que va acabar amb el lliurament de premis dels Jocs Florals.

Un drac d’aparença terrible, però gens perillós , custodiava entre les seves urpes un Sac de Lletres ben especial.

Tot seguit podeu gaudir del talent literari dels nostres alumnes amb els textos i il·lustracions dels guanyadors dels Jocs Florals.

Sant Jordi 2012

Educació infantil

3r premi 2n premi 1r premi

Bruno (P3) Albert (P4)Clara (P5)

La llegenda de Sant Jordi

Educació Primària: Cicle Inicial

3r premi 2n premi 1r premi

Ander (1r EP) Mar (1r EP)

Carla (2n EP)*llegit per la Clàudia

Educació Primària: Cicle

Mitjà

3r premi 2n premi 1r premi

Enric (3r EP) Xavier (4t EP) Adrià (4t EP)

ENRIC

Educació Primària: Cicle

Superior

3r premi 2n premi 1r premi

Joel (6è EP) Noel (5è EP) Ismael (6è EP)

Educació Secundària

3r premi

2n premi1r premi

Emilio(4t ESO) Elisabeth (1r ESO)Clara (1r ESO)

Carta a la meva “nineta”

Ja fa nou mesos que me'n vaig anar i, quan dormo, encara segueixo despertant-me per

veure si estàs al meu costat o encara segueixes treballant, com feia cada nit. Nou

mesos que han sigut els pitjors de la meva vida. M'han separat de la família, dels amics

i qui sap si em separarà de la meva pròpia vida.

Ara mateix a les meves mans tinc una pistola i donaria el que fos perquè fos una pilota

de futbol , ja que voldria dir que aniria a jugar amb el meu fill, el fill que tant desitjàvem i

que encara no he conegut.

Et trobo tan a faltar, amor meu! M'agradaria que sabessis que ets tu la que em dones

forces per seguir amb vida. Sempre tinc a la meva ment la teva imatge , tu , i només tu,

ets la meva vida. Pensava que no seria capaç ni de començar aquesta carta. La guerra

se t'empassa els sentiments i l'ànima. És un enorme forat negre que t'atrapa i qui sap si

et tornarà a deixar lliure. Però t'havia d’escriure, amor meu. Vull que estiguis tranquil·la

sabent que estic en bones mans. Hi han bons metges i em podran curar les ferides. Si

només son ferides, es clar.

Saps que encara no me'n puc anar. He de conèixer el nostre fill. Espero que li hagis

posat de nom Felip, és el nom que tant ens agradava a tots dos. L'he d'ensenyar a jugar

a futbol i hem de passar bones tardes amb ell i, sobretot, anar al parc. Aquell tan maco

que tant t'agrada.

Vull dir-te que si em passa res en aquesta maleïda guerra, no m'hauré anat amb les

mans buides. He aconseguit el que més estimava al món: tu.

Et mereixes molt, nineta dels meus ulls! Recordes? És el que et deia sempre quan

érem nuvis, abans de demanar-te per casar-nos. Ha estat una meravellosa vida amb tu.

El més important és que sé, per sobre de tot, que t'estimaré aquí i on faci falta, perquè

estaràs sempre en el meu cor i en la meva ment.

Emilio Fernández Lacárcel

(4t ESO)

EMILIO

SOMIAR

Somiar és poder seguir un camí.

Somiar és deixar que la teva imaginació voli.

Somiar és no poder decidir i que encara així et doni igual.

Somiar és poder divertir-se.

Somiar ho és tot, perquè sense somnis no hi ha il·lusió

I sense il·lusió no hi ha vida.

Somiar és gratis i personal.

Somiar és poder imaginar.

Somiar és per tots, perquè tots tenim dret a fer-ho.

Somiar és desconnectar de tot.

Cada somni és diferent.

Somiar es pot fer desperta o dormida.

Somiar és poder expressar-te o expressar un sentiment.

Somiar és ser algú diferent.

Somiar és tot això i més.

Somiar és un gran plaer.

Elisabeth Acebal (1r ESO)

ELISABET

H

El carrer del cel Clara Méndez Loste (1r ESO)

Sembla que els meus passos llisquin per la Rambla de Barcelona. Les mirades es creuen, les converses

flueixen, els riures volen... Al caminar per aquest carrer només cal que et deixis emportar per la curiositat...

Malgrat que sigui diumenge per la tarda a Barcelona hi ha vida. Els cants dels ocells em relaxen i fan que

aquesta tarda sigui màgica. Començo el meu passeig observant cada racó.

M’agrada veure la varietat de gent que hi ha. Una parella d’enamorats passeja feliçment. Arribaré a enamorar-

me jo? M’arribaré a casar? Formaré una família? On viuré? Se’m passen pel cap moltes preguntes però, bé, ja

es veurà amb el pas del temps. Hi ha una família parada en una botiga d’animals. Recordo quan era ben petita

i passejava agafada de la mà dels meus pares. Què gran em semblava tot! Observo com un jove compra unes

roses precioses a la petita floristeria. Deuen ser per a una persona molt especial. En un banc, dos avis

conversen plàcidament de la joventut d’avui en dia. Suposo que tot ha canviat bastant des de que eren joves...

A un costat del carrer hi ha un grup de noies d’uns quinze anys que riuen sense parar i es fan fotos. Penso que

serà un viatge d’amigues. M’agradaria fer-ne un. Seria molt divertit.

En aquest instant les preocupacions han desaparegut. Sóc com un nen petit menjant-se un pastís de

xocolata, sense pensar si engreixa o si desprès no dinarà. Em fa la sensació de que estic en el cel. En el

carrer del cel.

Segueixo passejant meravellada, si més no, per la simplicitat amb la que veig la vida ara mateix. Em paro

davant d’una estàtua humana. És un àngel vestit amb una delicada túnica daurada amb volants platejats que li

arriben fins als peus. Deu ser una feinada posar-se aquell vestit tant complicat. La gent es fa fotos amb ella i

l’observen. Se li acosta una nena d’uns tres anys. Té els cabells rinxolats i porta un vestit rosa amb una floreta

al mig. Quan s’acosta a l’estàtua, aquesta li dona un adhesiu d’un àngel dormint. La nena, vergonyosa, l’agafa

i se’n va corrents a amagar-se darrera de la mare. Què dolça!

Desprès veig una altra estàtua humana. En aquest cas és un home vestit de Jack, el protagonista de la

pel·lícula Malson abans de Nadal . Era la meva pel·lícula preferida quan era petita! L’home vestit de Jack es

mou com si estigués fent un ritual. Hi ha nens que s’espanten, però a uns altres els agrada i riuen, s’ho passen

d’allò més bé. M’allunyo contenta recordant com, quan tenia tres anys, em passava tardes senceres mirant

aquella pel·lícula una vegada i dues i tres...

M’assec a un banc davant d’un grup de nois que ballen al ritme de hip hop. Es mouen molt bé! Hi posen molta

passió en cada moviment, en cada nota de la cançó. Es veu com gaudeixen. En aquest carrer tots tenen

alguna cosa a compartir.

Així, un simple carrer fa que ens adonem que s’ha de gaudir cada instant de la vida com si fos l’últim i que per

petites que semblin les coses sempre t’aportaran un somriure o un pensament.

La Rambla de Barcelona, el carrer del cel.

CLARA

Fins aquí la mostra dels treballs realitzats pels nostres alumnes .Enhorabona a tots i totes!!!

Ara només resta afegir aquestes creacions als murals que omplen les parets i dels quals us oferim una petita mostra.

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra , de Jonas Jonasson

El enredo de la bolsa y la vida (Seix Barral), d'Eduardo Mendoza

APM? El circ de la tele , diversos autors

Stilton: El llibre i la rosa , de Geronimo Stilton

Los juegos del hambre I , de Suzanne Collins