an£ //bon,<UJ 4

10 FEBRER 1984 - N2 l 35 REVISTA QUINZENAL

SANT JOAN CAMPIÓ DE MALLORCA

L'AIGUA DE LA TORRE

Sant Joan 2 - 1 4

t

Bolletí-revista quinzenal SANT JOANDIRECTOR: Carles Costa Salom

10 Febrer 1984, n° 135Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24

Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeJoan MatasGabriel FerriolMiguel GayãCatalina MasVicens MillãnAntonia CostaJeronia MoreyTomeu CompanyMetu BoverCliment PicornellJosep MayolJoan Font

Nota.

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels seus por-pis autors. S&,

S U M A R I

Comunitat AutònomaL'aigua de la torreL'EsglésiaMargalida Gaya GayaSpor t sEntrevista a Miquel NicolauAs i s t enc i a San i t a r i aM ú s i c a a Sant. JoanQuina anyorança que sent...d ' a q u e l 1 t emps

3 - 1 5 De per la vila

COMUNITAT AUTONOMA_DE_LES_ILLES_BALEARS

I TROBADA JUVENIL DE POLIFONIA

La Conselleria d'Educació i Cultura con-voca la I Trobada Juvenil de Polifonia quese celebrarà el dia 10 de febrer a partirde les 19'30 a l'Església de Sant Antonietde Palma.La inscripció és oberta a tots aquells

Coros Juvenils que llurs components no si-guin professionals ni passin els 25 anysd'edat, hi se farà a la Direcció Generalde l'Esport, Àrea Jiventut, carrer San Fe-liu, 8 Palma.

AJUDES A OBRES I TREBALLS A FINQUES FORES-TALS.

L'ordre ministerial de data 10 de fe-brer de 1981, publicada en el BOE n° 42 dedata 18 del mateix mes, a la plana 3689 e£tableix les subvencions a obres i treballsque se realitzin a finques de caràcter fo-restal. En el citat decret se contemplenajudes a fons perdut per les pbres i tre-balls sigüents:-Plantacions i sembres amb espècies arbo-rées forestals.

- Plantacions de polls en mig de praderesartificials permanents.-Eixaermades, aclariment i podes en massesforestals arbolades.-Tratament i prevenció de palgues forestal-Construcció o conservació de tallafocs.-Acondicionament de les masses per disminuíir el perill i la incidènciade incendis.-Construcció, conservació i millora de pis^tes forestals.Les ajudes oscilen entre el 25 i el 50%

del cost real dels treballs segons la mi-llora que se realitza tal com se especifi-ca a la citada ordre ministerial.

Els interessats en realitzar aquesta c-classe de treballs dins 1984, poden formu-lar les seves peticions a la Conselleriad'Agricultura i Pesca.

Tant per 1'assessorement tècnic com perla col·laboració a la tramitació de les -sol.licituts. Els interessats poden diri-gir-se al departament d'Ajudes i Informa-ció de la Conselleria d'Agricultura i Pes-ca, Edifici Sena, 62 planta. O tambe a lesAgències d'Extenció Agrària, Cambres Agrà-ries i Guarderia Forestal.

L'AIGUA DE LA TORRE POT SALVAR LA PROBLEMATICA DEL POBLE.

En aquests dies primerencs de l'any, enque es donen xifres i estadístiques, veimcom l'any passat va ésser realment un delsanys poc plovers i per tant ve a agreujarencara més la deficiència de pluja que ve-nim, any derrera any, arrastrant i així jano vagen els aubellons i els pous o foratsque altre temps gaudien d'aigua per a re-guiu avui estan secs o no donen l'aigua -que caldria esperar; tot això agreuja decada dia el poder disposar d'aquest líquidtan necessari i apreciat.

Ido dins tota aquesta situació críticad'eixut, dins el nostre poble reneix unallum d'esperança, que pot ben bé esser dequalque manera la salvaguarda d'aquesta -problemàtica, i tot gràcies a la iniciati-va privada i a la sort d'un home que ofus-cat per la seva obsessió de tenir aigua -dins una petita finca aturonada, va fer uneperforació de 193 mts. i troba com diu ellun gran cabal d'aigua, que treu a un nivelld'uns 140 mts. ens referim an En Miquel Jiian Munar, conegut com en Miquel Costitxer.

L'alegria de l'aigua que brotà per pri-mera vegada, s'esdevingué el 26 de març de1981 i a partir d'aquesta diada s'han anatfent proves i anàlissis, doant-li les au-toritats sanitàries competents, la quali-tat de potable i autorizant-lo a vendre-laLlavors amb els deguts permisos i tramita-cions li autorizaren a treure un cabal de36 Tm. per hora.

Amb l'aigua la verdor ha tornat al turóde part damunt el poble i avui és un anari venir de camions traginat l'aigua. Calafegir que aquets estiu passat es feren -molts de viatges, arribant qualque dia asobrepassar els quaranta viatges, lo quepot ben bé suposar treure quasi quatre-centes tones en un dia, i segons el propieta-ri, el nivell de l'aigua no va fer cap menció.

Davant aquest fet cal alegrar-nos i de-manar a les autoritats que estudien la ma-nera de que aquesta aigua pugui un dia és-ser degudament canalitzada per al serveidel poble que ja aquest estiu passat cone-gué els avantatges de tenir tan bona aigua ia prop i abundant, perquè així pogueren -els viatges a un preu molt més assequibles|que si la traginassin de pobles veinats -amb la dificultad que tal volta aquesta -hagués estat més o manco racionada.

Joan* Jaume

L'Església 4 - 1 6

EUCARISTIA I COMPROMÍS

Dret Canònic ens ha obert les portesLa promulgació del nou Còdic de Dret C£

nònic ens ha obert les portes perquè elscristians poguéssim combregar a cada missa.I per a les persones malaltes o avançadesen edat no vigeis el dejuni eucarístic.

Totes aquestes facilitats tenen el riscde convertir la comunió en una rutina i, -en canvi, el sentit de l'Església és moltdiferent, que l'eucaristia sigui sempre -més i més "centre i vèrtex" de la comunitatcristiana i que la seva força plasmadoraes reveli en autenticitat de vida i en ge-nerositat d'obres.

Que sigui un signe eficaç de la comunióque de l'únic pa es difon a l'únic cos ec-clesial perquè tots, acomplint el que man-ca a la passió de Crist, adorin el Pare enesperit i veritat.

Que sigui viatic per a la comunitat cristiana: que rebi de l'eucaristia la revela-ció de l'amor de Déu, la joia de la unitatfraterna per la vida del món.

A la litúrgia els signes "parlen": el -pa no és fet solament per a se menjat. Exi^geix també que sigui compartit. Per tant,el do rebut queda inserit en la vida única_ment si impel-leix el qui combrega a convertir-se en comensal de tot home. I això so-bretot amb aquells que en el món, encaratan treballat per descriminacions i injus-tícies, sofreixen fam.

Sant Agustí fent-se eco de la practicacomuna i interpretant la força operativadel misteri eucarístic, exhorta a posar "ales mans d'aquell que presideix...el que -s'ha recollit" per tal de donar-ho desprésals més necessitats.

Aprofitem l'avinentesa de la "Campanyacontra la Fam" tenint un gest concret a fa_vor dels qui passen fam, col-laborant pertal que la Campanya present faci realitatel lema d'aquest any "UNA ESPERANÇA PER ALMÓN".

Dia 18 de Març la comunitat cristiana deSant Joan pujarà a Lluc per aguanyar el Ju-bileu de l'Any Sant de la Redempció. Que elnostre compromís eucarístic ajudi a realit-zar el desig del Bisbe de Mallorca que diu:"Com el millor fruit de la celebració de -l'Any de Lluc n'ha de quedar un testimoni -viu i estable del nostre amor "de fet" alsmés necessitats".

Mn. Gabriel Ferriol Antich

MOVIMENT PARROQUIAL

Defuncions :

Dia 22-1-84: Benigno Pérez CayeroDia 28-1-84: Catalina Gaya MasDia 30-1-84: Margalida Mas Barceló

El pasado día 1 de Diciembre a la edadde sesenta años y después de prestar des-de 1942 los servicios de su especialidaden la Residencia Sanitaria de Son Dureta,pasó a la situación de jubilada voluntarisla Comadrona Margarita Gaya Gaya.De sobra es conocida su personalidad y

su disposición en atender a los demás, cualidades muy importantes en su profesión.Es gran aficionada a las grandes excur-

siones habiendo realizado seis viajes porel extranjero. (California, Puerto Rico,Méjico, Japón, La India y Nepal y Egipto).Numerosos son lo realizados por tierras deEspaña.

MARGARITA GAYA Y CARLOS COSTA EN EL MUSEOSMITHSONIAN INSTITUTION DE WASHINGTON el12 de Octubre de 1.976. Viaje Conmemora-tivo a los Estados Unidos.

5 - 1 7

JUVENILES

(29-1-84) El equipo juvenil descanso en -esta jornada.

SANT JOAN 2 - SANTA MARIA O

(5-II-84) Bajo juego el desarrollado porambos equipos aunque al final de los no-venta minutos reglamentarios el marcadorse inclino a favor del equipo local. En -la primera parte el Sant Joan falló un penalti, en los segundos cuarenta y cincominutos el equipo local marcó su primer -gol gracias a un cabezazo del defensa certrai Rafael Company. Instantes después elequipo local aumentó su ventaja graciasa un gol transformado por Bartolomé Com-

pany.

Rafael Company

SUB - 23

POLLENSA

spurtsSANT JOAN 0 - POBLENSE 5

SANT JOAN O

(5-II-84) Derrota abultada del Sant Joanen su propio feudo contra uno de los meJ£res equipos de la liga actual. La primeraparte finalizó con el resultado de un tan-to a cero a favor del equipo del Poblense.En los segundos cuarenta y cinco minutosel Poblense marcó cuatro tantos más.

VOLEIBOL

28-1-84 SANT JOAN 3 - SAN VICENTE 1

Otra victoria del Sant Joan, otro pasohacia la adjudicación de la liga.

En un primer momento pareció que el re-sultado sería adverso al Sant Joan, ya quese empezó en encuentro sin ánimos, sin em-bargo en el 22 set, tras unos fallos arbi-trales, el público y el equipo locales seanimaron y desconciertan al otro. Quizás -esta fue la clave de la victoria. En los -últimos sets hubo jugadas de gran brillan-tez por parte de los dos equipos.

El arbrito saco una tarjeta amarilla aCati Bauza en el momento en que se produ-jeron los fallos arbitrales.

4-II-34 COSTA CALVIÀ O - SANT JOAN 3

Se repite el resultado del torneo CostaCalvià.

El partido conllevó menos problemas delos que se esperaba, sin embargo los arbi-tros "perdieron los papeles" en un momentodel partido y tuvieron que sacar una tar-jeta roja a una chica del Calvià. El SantJoan se adjudicó el partido por el tenteode 15-7; 15-12; 15-5.

Ahora el Sant Joan tiene que dar un úl-timo paso en la liga: ganar al San José dela Montaña, quedando campeón de Mallorca.Bueno no adelantemos acontecimientos.

5-II-84 SANT JOAN 3 - SAN JOSÉ 2

Junto con el canto del numeroso públicoasistente "Aunque gane, aunque pierda, elSant Joan es una estrella" el equipo localse proclamaba brillantemente CAMPEÓN DE MA_LLORCA de Voleibol Juvenil Femenino.

El tiempo no fue fácil sin embargo, conla ayuda del eufórico público asistente,

(29-Í-84) Mejor el jugado por el Sant Jo- el Sant Joan logr° ganar el partido.an que a pesar de ello salió derrotado -del campo pollensín. El único gol marca-do se transformó en los inicios de la -primera parte.

El Sant Joan, cuyo punto fuerte es el «_taque, se enfrenta al San José; cuya basees la defensa. Se enfrentaron dos equiposcon tácticas complementaria, lo que hace

sports 6 - 1 8

la vistoria más difícil y emocionante.La síntesis del partido podría ser: Un

Sant Joan que empieza el encuentro sin ani.mos y de una manera desconcertante, y unSan José, que por el contrario, iuega conánimos y con ganas de ganar, aunque el partido no era trascendente. El San José, conestos ánimos consigue adjudicarse los dosprimeros sets. El Sant Joan veía como elpartido se le iba de las manos. Cuando pa-recía que esto era cierto, tras unos cam-bios del entrenador, el equipo se recuperay animado por el numeroso público logra hacerse primero con el set, lo que le da laposibilidad de tiempo y después, no rápidoni fácilmente, logra hacerse con la victo-ria.

Es de destacar la duración del partidoy la actuación arbitral que fue perfecta.Bipartido empezó a las 4'30 y finalizo a

las 6'40.Ahora el Sant Joan, tras conseguir el

titulo a nivel de Mallorca, tiene que en-frentarse el próximo día 1 1 al equipo deMenorca y en caso de ganar viajará a la -península para disputar los campeonatos -

de sector.Todos estos triunfos del Sant Joan han

sido posibles gracias a la gran labor quean realizado los entrenadores de decho e-quipo Andrés Gelabert y Rafael Bauza.

J. Morey

&ü

ENTREVISTA

Miguel Nicolau

Mateo Bover

Entrevista a Miguel Nicolau entrenador. del equipo infantil U.D. Petra, toda vezque en aquel equipo juegan cuatro santjoa-ners.

Corresponsal.- Porqué juegan estos chi-cos de Sant Joan en el equipo de Petra?

Entrenador.- Debido a que en Sant Joanno hay equipo en esta categoria y que du-rante la pasada temporada faltaban jugado-res en el Petra. Buscando jegadores por -distintos pueblos de la comarca, presenciéun partido amistoso que se jugó durante -las fiestas patronales y pude valorar lacalidad de ciertos jugadores locales y con_tando con la colaboración del ex-entrena-dor de infantiles del Sant Joan, se llegóa la selección de tres muchachos: MiguelGaya, Miguel Nicolau y Benigno Comnany. -Mas adelante a través de contactos con es-tos jugadores se consiguió el fechaje deMateo Bover.

7 - 1 9 sports

Miguel Gaya

C.- En que demarcaciones juegan y comocalificarías su actuación en los partidosjugados?

E.- Miguel Nicolau juega de libero, si-endo el titular indiscutible en lo que vade temporada. Miguel Gaya juega de medioderecha y es un jugador que aguanta una re_gularidad aceptable. Niño Company juega deportero, es un jugador que gracias a su corage a podido alinearse de defensa, medioy delantero. No por esto es el comodín delequipo. Su actuació va mejorando desde losprimeros partidos teniendo mucho futuro -como portero. Mateo Bover es un jugador -que está alineado en la delantera, del cualse puede decir que lo entrega todo durantelos setenta minutos que dura el partido.

C.- Satisfecho de la actuación de estossantjoaners en comparación a los demás componentes de ia plantilla?

E.- Su actuación es mas que satisfacto-ria, e incluso con un rendimiento mayor delo esperado. Son unos jugadores con una -gran personalidad.

C.- Clasificación de la U.D. Petra in-fantil?

E.- Estamos en 82 lugar, considerándolauna situación positiva ya que la tempora-da anterior se ascendió de 29* a 19 regio-nal, en donde se hace un juego mas técni-co, ya que hay equipos en que los entrenzadores son profesionales.

C.- Quieres añadir algo más?E.- Aprovecho la ocasión para dar las

gracias a los grandes seguidores que sonlos padres de estos muchachos.

Por nuestra parte, muy agradecidos porhabernos concedidos estos minutos y dese-ar a los infantiles de la Unión DeportivaPetra un final de temporada positivo.

Corresponsal

Nino Company

El día 4 del corriente en el local deCan Tronca, se presentó el equipo de exi-bición del Gimnasio CHONG-MA de Palma, re-alizando una serie de ejercicios gimnásti-cos por parte de alumnas del mismo.Además de uan tanda de movimientos bási-

cos elementales para la practica del TAE-KWONDO (Karate Koreano) se realizaron unosrompimientos de bobadillas, tablas de 2*5cm. etc., por parte del maestro PatricioGomes Hurtado, Cinturon Negro 32 dan y desus alumnos.En nuestro pueblo, a cargo del gimnasio

CHONG-MA, se impartirá, a partir del mar-tes día 14 clases de TAEKWONDO, GIMNASIAINFANTIL y para ADULTOS y de mantenimientopara todas las edades, en el local de lacámara agraria.

. ' &

'••jrv

Col·laboracions 8 - 2 0

A partir de este número vamos a iniciaruna serie de informaciones referidas a lasPrestaciones de la Seguridad Social, pro-curando sean lo más sencillas posible, yutilizando siempre la normativa vigente.

1.- LA ASISTENCIA SANITARIA

Consiste en la prestación de serviciosmédicos y farmacéuticos para conservar orestablecer la salud de los beneficiarios,así como su aptitud para el trabajo.

BENEFICIARIOS DE LA ASISTENCIA SANITARIA

a) Los trabajadores afiliados y en alta osituación asimilada al alta.b) Los pensionistas o perceptores de pres-taciones periódicas.c) Los familiares de los anteriores: cónyuge, ascendientes, descendientes (menoresde 21 años o incapacitados), hermanos (me-nores de 18 años o incapacitados) y de unamanera excepcional los acogidos de hecho.

En este tercer grupo es necesario queconvivan con el asegurado y a su cargo. Noperciban ingresos superiores al doble delsalario mínimo y no tengan derecho a estaprestación por título distinto.

Caso especial ; Para los hijos de benefi^ciarios anteriores, a 1-1-67 hay una pró-rroga hasta los 23 años en determinados s_upuestos.

NACIMIENTO DEL DERECHO A LA ASISTENCIASANITARIA:

- Para el trabajador, su cónyuge y sus hi-jos, desde el día de la afiliación con efe£tividad a partir del 52 día.- Para los restantes beneficiarios: trans-curridos 6 meses desde la solicitud justi-ficada de su reconocimiento.

CONTINGENCIAS PROTEGIDAS;

a) Enfermedad Común y Accidente no LaboralPrestaciones médicas de : Medicina GeneralEspecialidades y Tratamineto Médico-Quiru_rgico. Pudiendo ser: a domocilio, en Ambu-latorio, In temami en t o y Urgencia.

Prestaciones farmacéuticas : Se extiendena todo tipo de medicamentos (hay excepcio-nes) . Es gratuita para pansionistas e in-ternados y contributiva,en general el 40%de su valor o la aportación de 5 a 50 pe-setas en determinadas especialidades.b) Accidente de Trabajo o Enfermedad Pro-fesional.- Prestaciones médicas: igual quesi la causa no es profesional y adems ci-rugía plástica y reparadora adecuada y tratamiento de rehabilitación necesario.

Prestaciones farmacéuticas: Igual quesi la causa no es profesional y además suministro de aparatos de prótesis y ortopedia y vehículos para inválidos. La dispensación de medicamentos es gratuita,c) Maternidad.- Prestaciones médicas: Reconocimineto médico durante la gestación.Asistencia facultativa al parto y al puer-perio. Hospitalización en las institucio-nes cerradas déla Seguridad Social.

Prestciones farmacéuticas: Igual que sila causa no es profesional.

DURACIÓN Y CONSERVACIÓN DEL DERECHO ALA ASISTENCIA SANITARIA;

- Pensionistas o trabajadores en alta y familiares de unos y otros: mientras dure eTproceso.- Trabajadores dados de baja en la Seguri-dad Social y familiares de éstos: Con cotización de 90 días dentro de los 365 ante-riores: conservan el derecho durante 90días naturales siguientes a la baja.- Trabajadores en excedencia por ServicioMilitar: Durante los 30 días naturales deque dispone para incorporarse a la EmpresaLos beneficiarios durante el tiempo de pe_rmanencia en filas del titular y los 30días siguientes.

EXTINCIÓN DEL DERECHO A LA ASISTENCIASANITARIA;

- Cuando se pierden las condiciones reque-ridas para ser titular o beneficiario delderecho.- Por fallecimiento.

También informaremos de todas aquellasvariaciones de última hora y que puedanafectar a alguno de nuestros lectores.

VARIACIONES A PARTIR DE 1-1-84

- Trabajadores Autónomos: 11.506 ptas. merisuales (incluida A. Sanitaria e I.L.T.)- Empleados de Hogar: 6.326 ptas. mensuales

Guillermo Gaya

9 - 2 1 D'aquell tempsMySIÇA=A=SANT=JOAN

"Aquest article es el primer trocet d'u-na sèrie que anirem publicant de 1'histò-ria de la música a Sant Joan. Per tant a-grairem tota l'informació i documentaciógràfica que ens faciliteu.

"LOS GAUCHOS"

Va ser un grup o conjunt musical sant-joaner, que va actuar pels anys 1.946,1947i 1948.

Estava format pels següents músics:Josep Bauça Alçamora (Saix), Trompeta.Joan Mates Sastre (Ferrer Pere-Hatas),

bateria.Antoni Barceló Company (Falet), saxó i

director del grup.Joan Rebassa Gomis (Fuster París), trom

peta.Jaume Barceló Martí (Jaume d'Horta),

baix i responsable dels arreglos.

"LOS TUCANES"

Un altre grup musicla juvenil santjoa-ner, se formà l'any 1.961, amb el nom "LosTucanes".

Va tenir poques actuacions públiques.Varen tocar en la inauguració del cafè

de Ca Na Matas (quan feren la reforma)l'any 1966, dia 29 d'Agost , per les Fes-tes Patronals d'Estiu.

Varen actuar també a l'Hotel Terminusde Ciutat, (devora l'Estació del Tren).

Els components de "Los Tucanes", erenels següents:

BATERIA: Guillem Matas Más (de Son Gur-gut)

CONTRABAIX: Josep Font Sastre (de SÍfcrt)GUITERRA: Gabriel Ginard Serra (Molondro)GUITERRA: Guillem Florit Bauçà(Marió),

que també va provar amb el saxó.Josep Font (de S'Hort), a més del con-

trabaix, era el cantant del grup.El gruo va tenir un professor de Ciutat.

GUILLEM MATAS MAS

Guillem Matas Más (de Saon Gurgut), vaser un dels components del Grup Musical"Los Delfines", de Montuíri.

Encara que el grup estàs compost per jo

ves de Montuïri, el fet de que En GuillemMatas fos el bateria, mos du a posar unpoc d'historia.

Guillem tenia 19-20 anys, i va anar ambel conjunt durant més de dos anys, tocantsempre la bateria amb molt d'estil i nirvi.

Eren el finals de la dècada del 60, elsanys 1967 i 1968.

"Los Delfines" gravaren un disc "El amorjuvenil", amb lletra i música d'un compo-nent del grup, Rafel Segura Bonet "Marxan-do", casat amb la santjoanera Antònia Rot-ger Barceló "Parreca".

Aquest grup actuava principalment a Sa-les de Festes.

A Sant Joan, que recordem, actuaren po-ques vegades; una vegada amb motiu d'unaverbena, en el "magatzem d'en Rotget" enel carrer Major, num. 10.

Va ser un grup que podem dir eren professionals.

"Los Delfines", com tatns de erups oconjunts musicals, juvenils o no tant juvji ,niïs, també es va desfer.

Sols Rafel Segura "Marxando" sequeix actuant amb un grup musical.

Miquel Florit Huguet

Aquest poble 10. - 22

Quina ANYORANÇA QUE SENT...!

D'aquell Sant Joan rural i romàntic josent molta anyorança. De quan pels semen-ters de l'entorn i en aquell temps abunda-ven els campers lleurant o esterrossant -amb muls i havia dones arremengades fentl'herba de dins els favars.

Temps llunyans aquells en que escoltarel bramar de l'asse, el cant del gall ol'esqueinar de les gallines augmentava Iencant bucòlic del paisatje... Llavors, aboisot lligava dolçament, Viure en el camp e-ra un goig.

Ara, és veu i és sent el mateix que a-bans, però menys dolç, manco enllaçat. Elsrenous dels tractors i els de les serresmecàniques tot ho van espenyant, degradantels silencis i ensordint els arpegis musi-cals que harmonitzan el llirisma de l'en-cant rural...

Ja no és centén els cops de destral d-d'En Bernat d'Es Ravellar que quan esta-llava ressonaven fins a Pinyella. Tampocés sent la tonada d'En Joan de Ca Sa Mar-quesa exequeiant l'ametlerà, ni el picaro-latjar de les ovelles de Son Brondo pastu-rant per dins la tanca de Beldiri... peròaixí i tot viure al Camp de Sant Joan, se-gueix essent un goig.

Anant l'altre dia horabaixa a Consola-ció, encara em vaig recrear amb el que, -prop i enfora del coster viu i creix persadollar-nos :

Pujava a l'Ermita a posta de sol. Perdamunt els puigs d'Algorfes i Son Pastere-ta, una nuvolada de grogs, tarongers i grisses anaven poc a poc emblevint les terresonades, els turons, els casals i el caminídel terme. Des de Sa Bastida a Son Vent ides de Carrutxa a Els Calderers, atraves-sant Solanda, S'Alzinar, Son Burixó i elMole de S'Aigua, tot anava tenyint-se ambels colors del cel...

Tarde hermosa aquella en què a les co-reres del camí estibades de verdura, hihavia flors d'aubó, margalides, cascallsbords i roelles que anaven acopant-se. Al'abric d'una paret homida i de pedres ve_lles colses amb arrels d'aritges i pa >d'herbeta i pasturaven caragolins lluentsi banyuts. A l'altre part de la paret, -guaitaven fonolleres exponerosses amb 1 'e_plet de llavor. Més dins hi havia arbutsde magraner agre carregats de fruit crive_Hat de vermell....

Un esbart d'ocells en piuladisa alborotada cercaven colgada per dins el brancamdels arbres i per terre,.un llegost per-dut i asustat botava sense saber on anar.

Des dalt de Consolació, quina diàfanatransparència... Començava la nit. Els -murs de l'esglesieta anaven perdent elsoxides del sol per enllestir-se amb el -platajat de lluna. Del roseto de l'Ermitauna claror de llàntia fogía i tornava ala vidriera. Porta i arc de mig punt s'amagaven dins l'ombra de la porxada i al peude l'escalonada, entre lloses, teringa d'heba semblava voler brodar les pedres...

Hagués volgut entrar dins la capella peípregar, però no hi havia clau a la porta.Em vaig demanar si amb la contemplació detanta grandessà jo ressava. Dins mi sentiatranquilitat, benestar, pau, un dolç consol

La sed espiritual em va aixugar la gar-gamella i vaig acostar-me al coll de la sis_ 'terna. Des del pedris ee damunt la terradaem vaig entretenir mirant el pipellèig delsllums del poble que anaven encenguènt-se.Una boira sedosa volava a l'entors del carnpanar i per damunt teulades fumareleres.Tot anava agafant la patian platajada d'unínit de lluna plena, redona groga i hermosaque s'aixecava a la part de Llevant. Unanit que alberava pels mussols i les òlibes,els grins i els moixos...

De tornada al poble ho vaig fer per l'escala a esquena del coster. Baixant, el benestar em donà força per seguir pensant icontemplar a mitja fosca el perfil dels -xipresos del cementiri, on tot santjoanervoldria polsar-se per quedar en el lloceternament.

Sant Joan, rural i romàntic: Quina anyo-rança que sent...!

Bartomue Vallespir i Amengual

1 1 - 2 3 Varis

;

Äfft^o.¿ÄA**

© 1971 McN«nght Synd-, I«-, /-/

-Mis padres me nnen cuantío naga- las mis/ras cosas qua hacen otrosniños en la televisión, y que a ellos les hacen grada.

\. -•• ^X

SIN PALABRAS

ATLETISMO

El equipo escolar de Alevines, el pasadosábado di 4, en la Porciuncula se proclamóCampeón de Mallorca. Durante esta competí,ción al igual que en otras anteriores, seclasificaron en primer lugar María Alzamo-ra Bauza y en segundo lugar Catalina Kar-many Jaume.

La atleta Antonia Fontirroig se clasifi-có en 62 lugar en el Campeonato de Españade Cross. El equipo de Baleares consiguióclasificarse en 22 posición, quedando asíclasificado para el Campeonato absolutoque se ha de disputar el próximo día 12 enel mismo escenario que el anterior, en tierras valencianas de Algemesí.

Varis 12 - 14

•P

En aquesta fotografia, on podeu veureun grup de segadors, hi ha N'Arnau Munar(a) "Bronder", Madõ Antonia-Aina Antich(a) "Balaguera", Antoni Llull, En MiquelGayà (a) "Dominè" , Joan Llull i aquestque era nin és En Guillem Gayà (a) "Dominé1

im

La Secció Literària del Cercle de Belles Arts de la Ciutat de Mallorcavos convida a una lectura de poemes de MIQUEL GAYA I SITJARque, amb motiu del 40è aniversari de la publicació del seu primer llibreL'atzur il·luminat, es celebrarà a la Sala de Música del Casal Balaguer(Carrer de la Unió, 3) el dimecres 22 de febrer de 1984, a les 7'45 delcapvespre.

Victorià Ramis d'Ayreflor hi dirà un parlament de presentació.Francisca Alomar i Conxa Oliver interpretaran a veu i al piano unsversos de l'autor musicats pel P. Joan Mèlia