sant joan a xodos per penyagolosa

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

DE SANT JOAN A XODOS PEL CIM DE PENYAGOLOSA

Distància: 14 kmDesnivell: 750 mtsDificultat tècnica: moderadaTemps: 5 hores


Descripció del recorregut:

Deixem Sant Joan marxant cap a llevant, eixim per on sempre ha eixit el camí real, açò és, pel peiró, i travessant un bosquet de xiprers plantats per Icona els anys 70, arribem al replà on s'agafa la pista de la Banyadera. Ací agafarem el vell camí, que remunta el barranc de la Pegunta per dins, paral·lel ala nova pista oberta fa quaranta anys entre el pinar.Seguint el barranc tornem a travessar la pista quan esta abandona el barranc i busca les faldes de la Lloma Belart per a pujar a la Banyadera. Nosaltres seguirem recte pel sender botànic de la Pegunta on uns panells informatius ens il·lustren de la vegetació que anem trobant així com dels diferents usos del bosc.El barranc de la Pegunta és el barranc de Penyagolosa perexcel·lència. De fet el de Penyagolosa és el primer nom que vatindre el barranc des de l'edat mitjana fins que a la seuacapçalera s'hi va instal·lar un forn de Pegunta allà cap al segleXVI. Cobrint totes les vessants del barranc creix un espèsbosc de pins, negres a les parts més baixes i assolellades irojos a les més ombrívoles i frescals. Sota el pinar creix unesclarissat però molt interessant sotabosc format per cirerersde Santa Llúcia, arç blanc, grèvol, pomera borda, teixos,orons, … poc habitual en les nostres comarques.A meitat del barranc trobem un fil d'aigua que raja de la font de la Pegunta. Depén de l'època de l'anyen baixa més o menys perquè l'aigua de la font és desviada per a abastir l'ermitori de Sant Joan i els campaments propers. De tota manera a la font nova de la Pegunta sempre podrem fer un glop d'aiguaabans d'encarar la pujada cap al barranc del Forn.Passada la font encetem la pujada per una zona on abunden els teixos fins el punt on el sender es bifurca en dos ramals; per l'esquerra continua fins a la Banyadera mentre que per la dreta continua cap al barranc del Forn, per on seguirem.Uns metres més amunt trobem una portera que hem da passar i deixar ben tancada. Hem deixat enrere els pinars de l'Estat i estem ara en terres del mas de la Cambreta. I és que els pinars i les muntanyes, en contra del que molta gent creu, totes tenen un propietari siga públic, com els pinars dela Pegunta, o privat, com el cim de Penyagolosa compartit per tres masos: la Cambreta de Vistabella, Sanahuja de Xodos i Peñagolosa de Villahermosa. El camí aboca a una vella pista de traure fusta i, seguint-la, arribem al barranquet del forn on se'ns uneix el PR-CV-79 que puja des de Sant Joan per la lloma del Conill i els Estrets i que seguirem fins al Corralico.Remuntem el barranquet del forn fins que arribem a uns antics bancals on ara creix un pinar jove. Travessant-los remuntem un llomet pelat. Eixirem així al Corralico.El Corralico és una extensió plana i pelada, als peus de Penyagolosa, on sembla que hi va haver un corral i, molt abans, l'antic mas de la Cambreta. Per ací passa la pista que des de la Banyadera continua a la Cambreta seguint l'assegador d'Entretermes..Ací el camí dels Nevaters fa la volta al pic baixant cap a Llucena, i era el camí que seguien els nevaters cada dia per a baixar la neu de la nevera de Penyagolosa fins a Castelló, fent el camí de nit per a evitar les pèrdues per fusió.Des d'ací també s'agafa la senda que puja al cim, traçada al segle XIX pels militars que van construir el primer vèrtex geodèsic al cim. Cal seguir la senda que puja fent llaçades, passant per la caseta de l'ombria, construïda per als vigilants que a partir de la dècada del 1970 s'estaven tot l'hivern al cim per a avisar dels incendis. Ací dormien durant els tres mesos d'estiu i fins ací els pujaven el menjar un parell de vegades a la setmana.Continuem amunt descartant el senderol que trenca a l'esquerra cap al Portellàs i passa a l'altra bandaper a buscar el peu dels cingles i les vies d'escalada traçades sobre la paret sud de Penyagolosa.


Finalment arribem al cim principal dels tres cims dePenyagolosa. Ací hi ha una caseta de vigilància forestali també una torre cilíndrica que fa de vèrtex geodèsic,construïda al segle XIX durant les campanyes militarsper a fer el primer alçament topogràfic d'Espanya. I ésque Penyagolosa, com la Mola d'Ares, el Bartolo ol'Espadà és un vèrtex geodèsic de primer ordre i desd'ell, en un dia clar, podem albirar tota la costa des deldelta de l'Ebre i el Montsià fins al Montgó.Cal refer el mateix camí, baixant pel mateix lloc quehem pujat fins al Corralico i, des d'ací, seguir la pistacap a la Banyadera.La Banyadera és el prat que hi ha al coll entre Penyagolosa i la Lloma Belart, cada vegada més menut ja que el pinar el va cobrint. Per ací mateix passa també el Pas Real d'Aragó que uneix la Plana amb les terres altes d'Aragó i per on han passat milers d'ovelles amunt i avall. Ara encara passaalguna rabera però sobretot cotxes després d'haver-se obert una pista sobre el milenari traçat.Continuem per l'assegador d'Entretermes que parteix els termes de Vistabella i Xodos. Així a l'esquerra queden les terres del mas de Benages mentre que a la dreta deixem el mas de Sanahuja, ja de Xodos.Quan la pista comença a baixar la deixem, seguim a la dreta el traçat de l'assegador que abandonem un poc més avant tot buscant el mas de les Mallades, propietat del Centre Excursionista de Castelló.Des de davant del mas seguim un senderol que voreja els antics bancals i que enfila cap a la Roca de l'Àguila per on passa el camí del mas de les Mallaes.El camí passa sota la Roca de l'Àguila i enfila cap a la Moleta de Gargant, i passa pel collet que la separa de la resta de tossals. Des d'ací hem de continuar avall per l'esquerra de la Moleta seguint el camí que baixa al mas de Griva entre un pinar jove de pi rojal.A mesura que baixem, el substrat canvia i la calcària dels cims deixa pas als gresos del “rodesno”. Lavegatació també canvia i el pi rojal deixa pas al pi de rodesno acompanyat per brucs i burguillo i, a l'estiu, falagueres en les parts més frescals.Passem sota el mas de Griva tot deixant a l'esquerra el Fontanal, d'on rajava un bon doll d'aigua, ara aprofitat per a abastir el poble, i seguim avall pel pinar finsal mas del Sord.Al mas del Sord ens trobem amb un encreuament de pistes icamins: al mas del Blau, a Gargant, a la Fonteta, …nosaltres seguirem a l'esquerra per la pista que baixa cap albarranc del mas de Vela, i passarem per la vora de la Casetade Tomàs, voltada totalment de pins. Quan acaba la pista continua el vell camí sobre el qual estàtraçada, es tracta el vell camí de ferradura que unia elspobles de Xodos i Villahermosa i que seguirem fins aXodos.Travessat el barranc eixim tornem a trobar una pista obertaaprofitant el vell camí a l'altura del mas de Felip. A partir d'ací el camí planeja pel faldar de la solana del Marinet fins al mas de Llorenç on els pins deixen pas a les carrasques. Ací retrobem la traça del camí vell que baixa per dalt de les Foietes al barranc de Xodos. Ja només ens quedara travessar el barranc i entrar al poble per la Costera.


Llocs d'interés:

Sant Joan de Penyagolosa:El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és unsantuari situat a un dels llocs més coneguts de laprovíncia de Castelló, s'encontra als peus del picPenyagolosa, a 8 quilòmetres del poble deVistabella del Maestrat. El Santuari se sitúa alParc Natural del Penyagolosa. Està declarat Béd'Interès Cultural del País Valencià. El Santuariestà format per un conjunt d'edificacions entorna una plaça general, i un petit pati interior alvoltant del qual s'articulen les diferentsdependències més antiges. S'accedeix al santuaria través d'una portada d'arc de mig punt quecondueix al pati. A la dreta s'encontra la torrecampanar de l'esglèsia que presenta escassosvans i està rematada amb pinàculs i boles. El pati central presenta en tres dels seus costats, un pòrtic corregut d'arcs escarçans. Al voltant del pati s'articulen les diferents dependències entre les quals cal assenyalar el restaurant, la cuina, magatzems i una estança-xemeneia. Altra part del recinte la forma de l'edifici allargat que alberga les deu habitacions dels pelegrins i en planta baixa té un pòrtic a mode de corredor exterior. Es completa el conjunt amb altres dos edificacions exentes. L'esglèsia, situada al Sud, és d'una sola nau i quatre trams de desigual longitud coberts amb voltes els tres primers, i amb una cúpula a sobre petxines l'últim corresponent al presbiteri. La portada principal, alspeus, està llabrada en pedra i consta la data de 1706 que indica l'any de la seva finalització. L'entradalateral, que dona al pati central, poseeix una portada amb un senzill arc de mig punt amb motllures clàssiques i capitells, i una clau lleugerament remarcada. En aquest mateix front es conserven pintures murals que, al paréixer, daten de l'època de construcció del temple. També hi ha restes de pintures al fresc en la planta baixa del campanar. Front a l'entrada lateral, en l'interior de l'església, estroba l'única capella que poseeix el temple, de planta quadrada i grans dimensions.

Pic de Penyagolosa:El pic de Penyagolosa, amb 1813 metresd'altura és el segon cim més alt del PaísValencià, i el primer íntegrament dins delterritori valencià. Des del seu cim es dominauna immensa panoràmica sobre les comarquescastellonenques i les veïnes terres d'Aragó.Penyagolosa es pot definir com un relleu “encuesta”, amb una vessant nord inclinada i unaparet rocosa al sud amb un precipici vertical dequasi 300 metres, on hi ha obertes diverses viesd'escalada.El massís de Penyagolosa se situa a cavall entreels últims contraforts del Sistema Ibèric i laserralada costanera, en un espai de transicióentre la costa i la muntanya. Les seues terres s'estenen entre dos mons: per una banda, les valls càlides del Millars; i per altra, les planes altes i fredes del Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus paisatges canviïn freqüentment a mesura que hom s'endinsa per les seves sendes i corriols. Es caracteritza pel seu marcat desnivell i els canvis abruptes d'altitud: per exemple, la localitat de Llucena se situa als 500 metres i a pocs quilòmetres es troba el pic de Penyagolosa als 1.813 metres.


Pas real d'Aragó:En terres valencianes els camins ramaders han sigut, durant molt de temps, rutes que vertebraven el trànsit entre les terres altes i les planes litorals. El motiu de la seua existència era, certament, assegurar el trànsit de ramats, però això no desplaçava d'altres utilitats, que el veïnat trobava ben fàcilment: els passos, els assagadors i les colades eren camins usats per tothom, i molts dels camins reals (camins per a les persones i els matxos) seguien en bona part els passos ramaders, o a l’inrevés. El pas real d’Aragó no n’és una excepció. Baixa de les altes terres aragoneses (la serra de Gúdar) finsa les pastures litorals i prelitorals de la Plana i la serra d’Espadà. En els seu traçat des de Penyagolosafins al Millars va resseguint els cims dels tossals i només comença a perdre altura a l’arribar al riu de Millars. És una veritable dorsal de l’interior valencià i ha servit de fita des d'antic. D'una banda queden les terres de l'Alcalatén i de l'altra les del Ducat de Villahermosa. Separava a la vegada els bisbats de Tortosa i Sogorb, i dibuixa una ratlla nítida entre les terres de parla valenciana i castellana:l’Alcalatén, a llevant, i el Alto Mijares, a ponent.

Xodos:Al seu terme pertany el Tossal de Marinet (1.467 m) i laPenyagolosa (1.813 m) "gegant de pedra, la teua testaplena de neu, Penyagolosa, fita senyera del poble meu ".Al seu terme naix el riu Llucena.El poble és d'origen àrab. Formava part de la tinença del'Alcalatén. Des del segle XIII va pertànyer, cedit en feuper Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. EximénUrrea donà carta pobla a dos veïns cristians el 17 de junyde 1254 amb delme i primícia i va establir l'ús del Furd'Aragó. Posteriorment passà als comtes d'Aranda i alsducs d'Híjar.

Monuments• Torre de l'homentatge. Del segle XI. Les restes

del Castell de Xodos es troben en la part més alta de la població, sobre un precipici de més de70 m d'altura. La població fortificada tenia encomanada la protecció, vigilància i defensa de la vall, excel·lent via de comunicació natural. Conserva actualment només una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge. Està situada sobre la Roca, és a dir una gran protuberància del terreny que per lapart de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega. A pesar de no haver trobat cap escrit sobre el seu origen, podem fitar la seva datació als segles XI i XII, en el període dels Regnes de Taifesja que va ser en aquella època quan es va donar l'ocupació àrab en la zona nord i oest de la província.

• El Portal. És un passadís que comunica la Plaça de l'Església amb el precipici al qual es troba abocat el poble. El seu origen és defensiu. En l'entrada que dóna a la plaça està rematat per unarc apuntat. En la part superior d'aquesta estructura es troba un petit edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva.

• Ermita Sant Cristòfol. Del segle XVIII. És un petit edifici de planta quadrangular la façana dela qual és totalment llisa, amb les parets pintades en blanc i on tan sols destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta és de fusta.

• Església de Sant Pere. Del segle XVI. L'estil de la seva construcció era renaixentista, ara és eclèctic.


Bibliografia:• Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló• Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem• Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem• Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed.

avantpress.

sant joan a xodos per penyagolosa

Environment