MIRADOR / C IUTATS INVIS IBLES

PER OBRA D'ITALO CALVINO, LES CIUTATS INVISIBLES SON LES CRONIQUES ftUE MARCO POLO VA FER A KUBLAI KHAN

DELS INDRETS MES REMOTS I FANTASTICS DEL SEU IMPERI. PER A NOSALTRES, LES CIUTATS INVISIBLES SON REPORTATGES DE

PROXIMITAT SOBRE BARRIS O INDRETS METROPOLITANS DE LA CATALUNYA D'AVUI. AftUEST MES VISITEM SANT COSME, AL

PRAT DE LLOBREGAT.

SANT COSME: PROXIMA ESTACIÓ, ESPERANQA

MARC ANDREU

D e vegades la historia té moments de justicia poé­tica de la mateixa manera que la geografía amaga indrets sorprenentment c o n t r a d i c t o r i s . El barrí

de Sant Cosme, al Prat de L l o b r e g a t , n'és un exemple ciar. . . amb m o l t s exemples. U n deis mes paradigmátics és, sens d u b t e , que des del 2 0 0 7 a c u l l , en un s ingular i sostenible ed i f i c i de l 'arqui tec te Caries Ferrater, la seu de la F u n d a c i ó Cata lana de l 'Esplaí (Fundesplaí ) i u n a lberg a m b 3 4 4 places. A l 2 0 1 4 , el p o r t a l H o t e l s C o m -bíned.com el va situar al seté lloc del món en un ránquing de bona re lac ió q u a l i t a t - p r e u . Després d 'una t r i a entre 8 0 0 . 0 0 0 equipaments d'aquesta mena, encapgalaven la c lass i f icac ió el Generator H o s t e l i el M e i n i n g e r H o t e l H y d e Park de Londres i el Generator H o s t e l de Dubl ín ; i entre els 10 p r i m e r s de la l l is ta no h i havia cap al tre a lberg cátala o espanyo! que no fos el Centre Esplai del Prat. U n altre p o r t a l turístic, el de reserves B o o k i n g . c o m , p u n t u a v a al deserabre passat l ' a l b e r g de Sant Cosme amb un notable (6,9) a partir de prop de 1 .600 comentaris rebuts . Inc losos els a p u n t s de turis tes o passavolants que, en anglés, l loen la p r o x i m i t a t f u n c i o n a l de l 'a lberg amb l 'aeroport - u n p i l o t madr i leny de Vuel ing amb base o p e r a t i v a a Barce lona h i ha r e s i d i t d u r a n t c inc anys, lóg icament a m b t a r i f a low cost: 19 euros per d o r m i r , esmorzar i dret a p i s c i n a - pero en c r i t i q u e n la fa l ta de c o n n e x i ó rápida per t r a n s p o r t públ ic amb Barcelona i en blasmen l ' en torn urbá periféric. Sense saber que Sant Cosme, sor tosament , ja no és el que era.

Fins i to t el concepte d'alberg ha canviat a Sant Cosme. I és que aquest b a r r i del sud-oest del Prat , f ronterer a m b les pistes de l 'aeroport , va ser edificat en dues fases durant u n l l a r g procés de tretze anys que va c o m e n t a r el 1 9 6 4 i que preveia, segons la documentació de l ' Ins t i tu to N a c i o ­nal de la V i v i e n d a , "/a construcción de 3.000 albergues provisionales" en una zona húmida, deltaica, poc recoma-nable. U A j u n t a m e n t del Prat s'hi va oposar sense éxit i els habitatges, f ina lment , van ser només 2 . 3 0 1 . En qualsevol cas, el concepte albergue provisional, pensat per acoUir poblac ió de classe obrera rea l lo t jada deis nucl is barra-

quistes de Barcelona o afectats per les riuades del Baix Llobregat , va ser poc mes que un cínic eufemisme p r o p i de les autori tats franquistes del m o m e n t . Rebatejar els alber­gues provisionales del Prat - j u n t a m e n t a m b barris nous a Badalona, Sant B o i i M a r t o r e l l - c o m Unidades Vecinales de Absorción Social (UVAS) no va impedir que se n 'apro-fitessin les empreses constructores - l a major ia vinculades al Banco H i s p a n o A m e r i c a n o o al Banco P o p u l a r - , que van aixecar els blocs sense escrúpols n i condic ions . Bon coneixedor del món del barraquisme barceloní i també de Sant Cosme - e n va denunciar la precarietat urbanística ja el 1 9 7 3 , al d i a r i Tele-eXprés-, l 'escriptor Paco Candel re-memorava així , el 1 9 8 7 , al próleg del I l ibre d'história del b a r r i Por debajo del vuelo, unes condic ions alberguistes del Prat dignes d ' u n altre ránquing: "Ese dantesco infier-

Tot és nou a Sant Cosme, amb l'excepció del mercadillo del dijous i del gran diposit elevat d'aigua que sembla un ovni aterrat al bell mig del barri per desafiar els avions i la torre de control que es divisen al cel i en l'horitzó d'algún carrer

no de calamidades que era Sant Cosme: sótanos llenos de aguas putrefactas, fachadas rajadas de arriba a abajo, ci­mientos que cedían, goteras, grietas en las paredes media­neras por donde te pasaba la mano, ratas como conejos corriendo por los cielorrasos...".

Pressionat per un m o v i m e n t veinal que a Sant Cosme, c o m a tants d'altres llocs, aviat es va organitzar (fins a i m ­pulsar una vaga de l loguers contra la O b r a Sindical del H o g a r ) , el 1 9 7 4 el m a t e i x M i n i s t e r i o de la V i v i e n d a que havia p r o m o g u t el barr i i n'estava u l t i m a n t la segona fase

42 LAVENg 408 GENER 2015

MIRADOR / C IUTATS INVIS IBLES

INCASOL P a r c e l - l e s industriáis en v e n d a

93 228 60 82 l c o m e r c i a t . i n c a s o l . c a t

(unes 801 vivendes que avJat entrarien a la llegcnda negra de la droga i la delinqüéncia) va admetre en un informe i n -tern que calía enderrocar- lo sencer i refer-lo de n o u . Vet aquí una mes de les moltes patates calentes que la dic tadu­ra va llegar a la democracia. Finalment , per fases (set) i d u -rant Margues décades (tres), a ixó és el que ha acabat pas-sant. Grácies a l 'acció combinada i tena^ del m o v i m e n t veínal, de l ' A j u n t a m e n t del Prat i de la General i tat (a t ra ­vés de l 'empresa pública Adigsa) , Sant Cosme és Túnic barr i del desarrollisme franquista que ha viscut una trans-formació integral , urbanísticament del 1 0 0 % . H o ha faci-l i t a t que tots els edificis i terrenys fossin públics ; encara ara un cartell de l ' lncasól ofereix hectárees a bon preu en­tre el Centre Esplai i l ' a e r o p o r t , jus tament allí o n la cr is i va avor tar que s'hi instal-lessin les cooperatives Abacus i G r u p C u l t u r a 03 . H i ha una estrategia clara de fons, que t o t h o m l i reconeix al veterá alcalde Lluís Tejedor (ho és des del 1982, p r i m e r peí PSUC i després per I C V ) : poten­ciar el b a r r i amb instal- lacions i equipaments de c iu ta t i polítiques publ iques i socials part ic ipatives que l ' a l l u n y i n del pecat or ig inal de la marginació.

Tot és nou a Sant Cosme, amb l 'excepció del mercadillo del di jous i del gran dipósit elevat d'aigua que sembla un o v n i aterrar al bell m i g del barr i per desafiar els avions i la torre de c o n t r o l que es divisen al cel i en l 'horitzó d 'a lgun carrer. Un dipósit, no obstant, sota amenaca de ser destro­nar aviat perqué, a la cruíUa deis carrers Llobregat i Carde-ner (tot el nomenclátor és f luvia l ) , els obrers treballen a bon r i tme (inclosos capvespres amb l l u m art i f ic ia l ) per aixecar la nova seu d'Aigües del Prat. És Túnica companyia munic i ­p a l d 'abast iment d'aigua de Tarea metropol i tana i la seu d'aquesta empresa pública - q u e m o u un negoci net de sis m i l i o n s d'euros i , amb 60 trebal ladors , abasteix 29 .000 abonats (i una població de 63.505 persones) mitjan^ant 4,2

mil ions de metres cúbics d'aigua anuals - será alió mes nou de Sant Cosme. C o m a mínim fins que el 2016, amb una dé­cada de retard sobre les promeses iniciáis, a r r ib i la L-9 del metro . En to t cas, nous l lueixen encara la major ia de pisos (modestos pero cómodes, segons coincideix t o t h o m ) . N o u és Talberg i la seu de Fundesplai , on treballen p r o p de 200 persones. Flamants son el gran Pare N o u , els jutjats del Prat i la pla^a de TAmistat (dissenyada i batejada pels propis ve-íns). I de nova planta son la caserna deis bombers, la seu de la policia local, la comissaria deis Mossos d'Esquadra.. .

M a l g r a t t o t , per a m o l t a gent - n o t a n t la del Prat co m la d 'arreu que ni anant n i t o r n a n t de l 'aeroport és capa^ d'entreveure Sant Cosme

perqué, des de T a u t o v i a , el b a r r i queda amagat rere la pantal la roja de la factoría D a m m i el polígon M a s B l a u -encara teñen vigencia aqüestes paraules que el periodista Pere Ríos va escriure el 1995 : " D r o g u e s , g i tanos , d e l i n ­qüéncia , Sant Cosme. . . per i fe r ia ! Son paraules que per a algunes persones, absolutament desconeixedores de la rea l i ta t , son s i n ó n i m e s " . I és que, c o m aclaria R í o s al I l ibre Sarit Cosme. El Prat de Llobregat, "les condic ions en qué van néixer Sant Cosme i altres barris metropolitans de Tépoca van a favor i r situacions de marginació a p a r t i r de les quals al barri se l i va col-locar una etiqueta negativa difícil d 'esborrar" . I tant , difícil! L'estigma de Sant Cosme només és c o m p a r a b l e a m b el de la M i n a . Encara a v u i . H o reflecteix fins i to t un deis atents conserges del Centre Esplai , potablava del centre del Prat i que, amb 44 anys, encara recorda el fantasma del Vaqui l la corrent per Sant Cosme. Pero és a ixó , mes record o espantall que real i tat : ni per Testructura deis edif ic is (barraquisme vert ical al Besos, alberguisme de p l a n t a baixa i tres pisos al L l o ­bregat) n i per la s i tuació actual o Taposta pol í t ica del

44 LAVENQ 408 GENER 2015

m u n i c i p i s respect ius són c o m p a r a b l e s la M i n a i Sant Cosme. D ' a l t r a banda, l luny queda també aquell octubre de 1 9 9 1 en qué centenars de veVns van f o r m a r patrul les urbanes per recorrer Sant Cosme de n i t , especialment la zona de les 8 0 1 vivendes on avui hi ha l ' a lberg , fins a forgar un desplegament televisiu i p o l i c i a l que va posar de rel ien que la farmacia de guardia del Prat venia mes de 300 xeringues en una sola n i t .

Sí, encara es ven i consumeix droga a Sant Cosme. Pero menys. H o admeten veins i responsables munic ipa l s . 1 s ' intueix a la cara inf lada i marcada per cicatrius del José , un g i tano de 2 1 anys que, al costat de la M a r i i el Carme­lo , demana explicacions a l'intrús que creua el nou reduc-te del que van ser les 801 vivendes. M e n t r e el Carmelo por ta la seva f i l ia a l 'esplai i la M a r i frega el p o r t a l exte­rior del bloc de pisos peí métode expedit iu d'abocar galle-des per la finestra, el José es presta a una conversa amable i defensa Sant Cosme amb orguU i una subconscient o p r i ­m i t i v a consciéncia de classe: " L a gente de los barrios al­tos se piensa que los de los barrios bajos somos la ETA, ¡y no!". Q u i són la gent deis barris alts? ''Pues los de Vilade-cans", aclareix amb convenciment. I la comparació empí­rica no se sap si desmenteix o avala un recent estudi de la Fundación de Estudios de E c o n o m í a A p l i c a d a (Fedea) que sitúa el P r a t c o m la segona c iutat espanyola de mes de 50 .000 habitants amb menys desigualtat peí que fa a la renda personal deis seus ciutadans, només per darrere de V a l d e m o r o ( M a d r i d ) . Segueixen el Prat en el ránquing de ciutats igualitáries (que no vol d i r prosperes o riques) Fu-enlabrada, l ' H o s p i t a l e t , C o l l a d o V i l l a l b a , M o l l e t , Parla, Torrejón de A r d o z , Rivas-Vaciamadrid i Badalona. N o hi ha noticia d 'on se sitúa Viladecans, pero s'infereix de l'es-t u d i de Fedea que els veritables barris alts están a les c i u ­tats amb mes desigualtat de rendes: Alcobendas, Pozuelo

de Alarcón, Sant Cugat , E lda , Barcelona, M a d r i d , Las Rozas, Castelldefeis, M a r b e l l a i Ben idorm.

La mat inada del 3 de desembre es va cremar un cotxe aparcar gairebé al davant de la parroquia de Sant Cosme i S a n t D a m i á ( q u e a i x í e s va batejar o f i c ia lment el barr i en h o n o r deis copatrons del Prat) . La policía m u n i c i p a l que en va re t i rar la ferra l la a m i g mat í no va voler aclarir les causes, pero feia tota la pinta del tipie incendi de banlieue p r o v o c a t per alguna revenja o ira social . En t o t cas, mes anécdota que categoría en un b a r r i " forga t r a n q u i l " que feia mol ts mesos que no recordava un episodi s imilar . Compar te ixen l'análisi tant el director del Pía d'Actuació de Sant Cosme i home de l ' A j u n t a m e n t al b a r r i , Enr ique García , com el vicepresident de Fundesplai Caries Barba i l 'educador i activista Óscar Ra nd o , ánima deis Crups As-sociats peí Trebal l Soc iocul tural (GATS) . Tots coinc idei -xen a dir -per separar pero amb un diagnóstic segurament c o m p a r t i t al Consell Veínal o a la Taula C o m u n i t a r i a de Sant C o s m e - q u e la t ransformació física perqué el barr i deixi d'estar estigmatitzat está culminada .

Segons tots ells, el que falta ara en un b a r r i amb m o l t poca nova immigració (un 5 , 5 % deis prop de 8.000 veíns, quan la mit jana del Prat és del 9 % ) és t rebal lar encara mes la convivencia entre paios i g i tanos . (Reagrupats

molts d'aquests darrers en uns blocs l i teralment envoltats per Fundesplai , la fábrica D a m m i la comissaria deis M o s -sos, el risc de gueto encara existeix). Pero, sobretot, i sense o b l i d a r el context de crisi i atur, les forces vives del b a r r i centren els seus esforgos en la dimensió cívica, educativa i p a r t i c i p a t i v a . " L a revolució c u l t u r a l " , que d i u R a n d o . "Els projectes socials compromesos a m b la vida c o m u n i ­t a r i a " , segons defineix García. "L'estratégia irreversible de donar central i ta t a les periféries" , co m argumenta Barba. Tot plegat passa tant per la tasca de l ' inst i tut-escola del

GENER 2015 LAVENP 408 45

MIRADOR /C IUTATS INVIS IBLES

Prat (una de les poques e x p e r i é n c i e s catalanes de t rebal l educatiu conjunt entre p r imar ia i secundaria) com peí pes-sebre vivent que organitzen els Amics de Sant Cosme; per les c o n v e n c i ó o s , ei c o m p r o m í s i els valors de Fundesplai ; per les activitats de les popularment conegudes Dones Sá-vies i els festivals de sopes del m ó n , o pei mate ix Festival Esperanzan que, des de fa set anys, impulsa l 'entitat GATS en connivencia amb el raúsic M a n u Chao. " E l l ha p r o p i ­ciar que molta gent v ingués a un barri on t o thom es pensa-va que l 'a t racar ien i , a mes de trencar aquest estigma, fa que la propia gent de Sant Cosme se senti orgullosa de v iu -r e -h i " , sintetitza un Rando nascut al Carmel pero veí i m i -l i tant del Prat i el Baix Llobregat des de jove.

Inserir en una xarxa de festivals de banlieue que l ' án ima clandestina de M a n o Negra va inspirar a Bélgica i t e ñ e n répl ica a I tal ia i Franca, la darrera ed ic ió del Festival Espe-ranzah del Prat, entre el 17 al 19 d 'oc tubre de 2014 , va aplegar unes 50.000 persones. La gentada va escoltar M a ­nu Chao, Txarango , Cal ima, Mic roguagua , Sra. Tomasa i altres grups i va exhaur i r les vitualles deis bars i comer(;os del barr i . Coinc id in t expressament amb unes jornades d'e-conomia solidaria, l 'éxi t de par t i c ipado va assentar les ba­ses per consolidar Sant Cosme com a labora tor i d ' innova-ció social i cu l tura l . A m b la compl ic i ta t de M a n u Chao, de l 'Ajuntament , del bar Casa R a m ó n i de molta gent ( l 'ordre deis factors no altera el producte) , cap a q u í orienten Ran­do i els seus GATS l'esperan^a de Sant Cosme. Projectes com les cooperatives La Pratenca i Et icom-Som C o n n e x i ó o la r ehab i l i t a c ió de la mas ía de Cal M o n é s per a la perma-cu l tu ra es cogestionen des de la desena d 'o rd inadors del local de GATS mentre sona "Próxima estación, Esperan­za". És el t í tol d 'un disc del cantant f rancés d 'origen galai-co-basc i amb base operativa al Poblenou de Barcelona pe­ro t a m b é la divisa actual de Sant Cosme, o n t o t h o m

concep l 'arribada del metro, l 'any vinent, com l'esperan^a 0 factor clau que ha d'acabar de canviar les coses. Tant pels joves alberguistes del Centre Esplai com pels vells al-berguistes provisionals i els seus descendents.

I n c o m p r e n s i b l e m e n t , no es d i u Esperanza ni Sant Cosme l ' e s t a c i ó de la L -9 que, amb ascensor i n d o s , ja té passatgers esperant (de moment n o m é s l ' au tobús )

al carrer L lobrega t . T M B ha batejat la parada de me t ro com a Pare N o u en referencia al gran espai p ú b l i c que l 'Area M e t r o p o l i t a n a de Barcelona i l 'A jun t amen t man-tenen al ba r r i amb tanta cura com la recuperada, fan­t á s t i c a i poc coneguda zona de platges entre l ' ae ropor t 1 l 'estany de la R ica rda , d ' a c c é s ú n i c des de Sant Cosme per carretera, ca r r i l - b i c i o pista de running. Si a i gú ha pensa t - com, per cert, t a m b é passa amb l ' e r r á t i ca senya-lética viária del Pra t - que no donar el nom de Sant Cosme a l ' e s t a c i ó de met ro o evttar-lo en els r é t o l s p ú b l i c s n'es-borra l 'est igma, va m o l t equivocat . Mes aviat despista. El bea t í f ic n o m de ba r r i obrer es conserva, per exemple, en els dos gegants de tres metres i 30 i 35 qu i los , Sant Cosme i Sant D a m i á , cons t ru i t s el 2013 i amb casa a la pa r roqu ia h o m ó n i m a . L'esperit p o p u l a r (mes de p o b l é que de barr i ) el m a n t é el campanar de l ' esg lés ia : p lan ta t el 2012 en ferro corten pels escultors Plandiura i C h i n ­chi l la al mig del carrer, dignif ica el paisatge u r b á i marca t radicionalment les hores m o l t mes en punt que el rellotge digital de la parroquia. Pero, sobretot, el nom, la memoria i els contrastos entre el passat i el futur de Sant Cosme perviuen al vell local de l ' a s s o c i a c i ó de veins (que ja no és el que havia estat): els baixos els omplen m a t í i tarda els jub i la t s mentre a la p lanta superior, en ho ra r i ex t ra -escolar, fa activitats infanti ls l 'Esplai Gisc, de reconeguda t r a j e c t ó r i a loca l i 40 anys acabats de fer.

4 6 L A V E N Q 4 0 8 GENER 2015

A i

"Por el bien de todos se ruega a todos los usuarios de la sala de ocio no escupir por motivos de higiene'', resen dos o tres cartells penjars a les parets del local veínal. ''Está to­talmente prohibido que los menores de edad jueguen en la sala a cualquier juego", diuen uns altres pasquins. A m b -dós missatges només s'entenen si es veu i es v iu l ' ambient que regna en un local amb taules de fórmica i desenes d'homes jugant al dómino o a la bot i fa r ra i que amaguen les apostes de céntims quan apareix una camera fotográfi­ca. La televisió está encesa i alta de v o l u m només c o m a sparring deis ocells cantaires que veins com José A n t o n i o Beltrán, c o n d u c t o r d'autobús i o r i g i n a r i d'Algesires, tre-uen a passejar amb les gábies embolicades amb drap. L'afi-ció pels ocells cantaires, habitual ais barris metropol i tans , té un p u n t d 'act ivi tat clandestina que Beltrán explica amb passió i cr i t icant tant la normat iva reguladora de la Gene-ra l i ta t co m la fiscalització "del alcalde verde del Praf\ Beltrán v o l d r i a poder cagar exemplars d'aus cantaires (i creuar-ne races) I l iurement al Pare N o u o ais a iguamolls del L lobregat c o m ho fa quan va de vacances o de sort ida f u r t i v a a j a é n , a Castalio o a Osea. I en té una trentena, d'ocellets, que cada dia treu a passejar per parelles.

Pero si el local amb bar de l'associació de veins és apte per a ocells cantaires, per que no ho ha de ser per a infants? N o es una qüestió de majoria d'edat, sino de canvi generacional. La barra veinal que regenta Alber t M i r ó i les taules de joc que s'autogestionen jubilats i algún aturat serveix de confes-sionari de veins com Rafael (83 anys) o Juan A n t o n i o (no ar­riba ais 70), que comparte ixen histories de quan vivien en barraques i passaven gana a M o n t j u i c , abans de venir a Sant Cosme. El que de ben segur no passen ara és set: la carta del bar és l larga. I , per 50 céntims o máxim 1,80 euros (segons la mida del got i la qualitat del beuratge), se serveix t o t e l que s'hi. pot llegir. Cafés, tallats i cerveses, naturalment ; pero

també tot alió que es prenia al llegendari bar de Can Valero, al M o n t ) u i c barraquista: varrecha, calimocho, kina, pipper-mint i chupitos de whisky que, si el metge o l'economia apre-ten, la mateixa carta especifica que poden ser chupitos mise­ria. M i r ó aclareix amb el d i t la mida del m i g gotet que ell serveix a u l l . Mes que inapropiat , aquest ambient és avorr i t pels nens i joves que de ben segur s'ho passen m i l l o r a l'es-plai o jugant al carrer. Pero és un ambient de barr i en el que Paco Candel s'hi sentiria com a casa. Ar a bé, en sortir del tú­nel del temps que és l 'associació de veins, hauria d'admetre que el guió que explica Sant Cosme ja no és de l'estil de Don­de la ciudad cambia su nombre. Sense complexos, nostálgies ni estigmes, Candel hauria de refer la crónica urbana de la periferia al so de Próxima estación, esperanza, m

GENER 2015 LAVENQ 408 47