Anna Obiols i Ripoll

Ceip de La Valldan

Curs 2008-09

UNA MICA D’HISTÒRIA

• Situació

• Població

• Habitatge i costums

• Treball

• Els nens i les nenes

• Serveis

• Festes

situació

• Sant Corneli és un poble del Berguedà situat a 960 m. d’alçada, amb les característiques d’una colònia minera. Pertany al municipi de Cercs, al costat de La Rodonella i Sant Jordi.

• Actualment hi viuen 91 habitants. A l’estiu es multiplica la població.• Hi ha el museu de les mines de carbó, el més visitat del Berguedà.

població

• La Colònia es va començar a formar a finals del segle XIX. L’any 1925 José Enrique de Olano va fer construir una bona part dels edificis amb l’objectiu d’allotjar els miners i les seves famílies. Després de la guerra civil hi van anar a viure molts immigrants per treballar a les mines de Fígols. Van arribar a ser 3.000 habitants

entre els anys 1950 i 1960.

Habitatge i costums• Les cases eren de pedra i no tenien

aigua corrent. Calia anar a buscar l’aigua al carrer de la font i sota la font hi havia el safareig que era on la gent anava a rentar la roba. Davant mateix hi havia l’església del poble.

• Els pisos eren molt petits, tenien tres habitacions. La cuina i el menjador estaven junts. La gent acostumava a menjar pa, moltes sopes i poca cosa més. En alguns d’aquells pisos hi vivien dues o tres famílies senceres. A les galeries hi havia la comuna que era una fusta amb un forat rodó al mig.

• Entre tots els edificis destaca la torre dels “Condes” de Fígols o Torre de l’amo. Els amos hi vivien a l’estiu i els baixos de la torre eren oficines on es portaven els comptes de l’empresa Carbons de

Berga.

treball• Tots els homes treballaven a les mines que es deien:• La mina de Sant Romà• La mina de Sant Josep• La boca de la mina nova (La Consolació)• Les dones feien les feines de la casa i cuidaven el bestiar (porcs, gallines,

pollastres, conills.....)

Els nens i les nenes

• Els nens anaven a jugar a la plaça de Sant Romà. Les nenes saltaven a corda i la xarranca. Els nens jugaven a futbol. No tenien joguines. Els joguets se’ls fabricaven ells mateixos. Agafaven llaunes de sardina buides, hi feien un forat pel costat, hi passaven un cordill, se’l lligaven al turmell i era com una sabata.

• Els nens i les nenes anaven separats a escoles diferents. El mestre dels nens era el Sr. Escoda i la mestra de les nenes era la Sra. Carme. El mestra i la mestra ensenyaven totes les matèries,sobretot matemàtiques i castellà. Davant l’escola hi havia la plaça de sant Romà , al costat de la plaça hi havia la boca de la Mina de sant Romà. Quan els nens i les nenes sortien al pati per jugar ho aprofitaven per entrar a la Mina fins que veien els miners treballant. Més endavant van privar l’entrada a la Mina.

• Actualment els pocs nens i nenes que viuen a Sant Corneli van a l’escola de Sant Jordi.

serveis• A la Colònia de Sant Corneli hi havia de tot : cinema, escorxador, sala de

ball, escoles, una botiga de queviures, bars, l’església i una penya de futbol i l’ anomenat “Hospitalillo” que es pot veure a la fotografia.

festes

• La Festa Major el dia 16 de setembre amb missa major, ballada de sardanes, rosari a la tarda, cinema i ball amb orquestra a l’envelat.

• La festa de Santa Bàrbara el 4 de desembre. Es feien moltes activitats degut a que era la festa dels miners.

Fonts d’informació:

• www.cercs.net

• Full informatiu del museu de les mines de Cercs

• “Terra de carbó” guia de la ruta minera

• Les explicacions de la meva tieta Sra. Mercè i de la cosina del meu avi, la Sra. Margarida, que viu a Sant Corneli.

Anna Obiols i Ripoll

La Valldan, maig de 2009