SanSamba: La guIa dIdÀctIca

anna H. Lluch

Índex de contingutS

1 ) abans de la lectura...........................................

2 ) durant la lectura.............................................

3 ) després de la lectura.........................................

4 ) La narració gràfica...........................................

5 ) activitats complementàries..................................

03

04

13

15

16

SANSAMBA: LA GUIA DIDÀCTICA d’anna H. Lluch. Primera edició: maig de 2014Passeig de Sant Joan, 7, ppal. – 08010 Barcelona • tel.: 93 303 68 20 – Fax: 93 303 68 31

E-mail: norma@normaeditorial.com • Pàgina web: www.NormaEditorial.com © 2014 NORMa Editorial per la present edició © 2014 dels textos i dibuixos originals: Isabel Franc i Susanna Martín

guia de descàrrega gratuïta a través de la pàgina web: www.NormaEditorial.com/Sansambacom el present recurs educatiu es gratuït, es prega acreditar sempre la autoria de la guia (anna Lluch)

i del còmic (Isabel Franc i Susanna Martín) per tal de respectar el copyright.

És important, abans de començar la lectura d’un llibre, tenir informació sobre l’autor o autora. En

aquest cas, com que es tracta d’una novel·la gràfica, també haurem de tenir en compte, evidentment,

la dibuixant. Pots començar per les pàgines 142 i 143 del llibre.

• Busca’n més a internet, tria el que et sembli més rellevant i fes-ne una presentació amb l’ordinador

—també ho podeu fer en grup— per tal d‘exposar-la a classe.

De novel·les, segur que n’has llegides unes quantes i de còmics segurament un munt però, has llegit

mai cap novel·la gràfica?

• Saps què és? Elabora’n una definició i explica quina diferència essencial hi ha entre còmic, novel·la

gràfica i novel·la.

Abans d’obrir el llibre que tens a les mans:

• Tot mirant la il·lustració de la portada, deixa volar la teva imaginació i explica, en dues línies, de què

et sembla que tractarà.

• El títol Sansamba, què et suggereix?

Ara anem a la contracoberta:

• Primer mira’t només la il·lustració i afegeix el que creguis oportú a les dues línies que has redactat

sobre la portada.

• Després, llegeix el text i comprova si la teva suposició va per bon camí.

El Senegal és un país de l’oest d’Àfrica que té encaixat a dintre un altre país, Gàmbia. Això el

parteix en dues meitats. La meitat del sud s’anomena Casamance i és on va néixer el Baala, un dels

protagonistes de la història.

• Busca’n informació i, per grups, elaboreu-ne un mural o una wiki (la podeu fer mitjançant el moodle

del centre). Us donem idees d’alguns temes que hi podríeu tractar: per què es diu així, capital i ciutats

més importants de la Casamance, situació política i social actual, clima i conreus, fauna, ètnies,

llengües que s’hi parlen.

• A Viquipèdia en català hi ha molt poca informació sobre la Casamance, si us hi veieu amb cor,

podríeu ampliar-la afegint tot allò que us sembli adient.

Bona part d’aquesta història passa al Maresme, una comarca litoral de Catalunya. Històricament ha

estat un dels primers destins de la immigració de l’Àfrica negra.

• Fes un breu redactat de les característiques d’aquesta comarca: geografia, clima, economia... (penseu

sempre en la possibilitat d’elaborar-ne un mural o una wiki)

• Per què creus que hi ha arribat sempre tanta immigració?

• Hi ha associacions que ajudin la població immigrant a aconseguir una millor integració? Quines?

Et sembla que són necessàries, aquestes associacions? Per què?

• Si alguna vegada tens l’oportunitat de col·laborar amb alguna d’aquestes associacions, creus que ho

faràs? Justifica raonadament la teva resposta.

abanS de La LectuRa

03

duRant La LectuRa

04

Una feina que sempre va molt bé és anar fent un breu resum de cada capítol.

• A mida que vagis llegint, doncs, resumeix el capítol en quatre o cinc línies. Recorda que només hi has

d’esmentar, amb les teves paraules, els esdeveniments més importants i els personatges principals.

caPítOL 1

L’Alícia viu en una zona privilegiada i porta una vida força acomodada.

• Quins elements ens ajuden a justificar aquesta afirmació?

Ara ens centrarem en la pàgina 13 i l’analitzarem de dalt a baix.

• Comencem amb “En general, no hi ha conflictes amb els treballadors estrangers (...) Ni amb les

treballadores”. Creus que és certa aquesta afirmació? Creus que té a veure amb “han passat gana i volen

treballar”? Justifica la teva resposta .

• Quina relació et sembla que hi ha entre els “morenos” i “el meu pare quan va venir de Múrcia”? Per

què en fa la comparació?

• Deu euros l’hora és el preu mínim que es demana per a les feines domèstiques. Et sembla justa la

queixa de la senyora? Creus que vol aprofitar-se de la noia? Per què?

El primer dia que en Baala va a casa l’Alícia a arreglar-li el jardí, ella suposa que el Baala és musulmà.

• Per què creus que ho pensa just mentre talla el pernil? Què hi té a veure?

• Busca quines religions hi ha al Senegal i quina part de la població segueix cadascuna.

• Possiblement trobaràs “religions animistes”. Explica què són.

Fem una petita anàlisi literària.

• Qui narra la història? Quin és el punt de vista?

• Divideix el capítol en parts i justifica-les.

• Quin et sembla que és el temps narratiu?

caPítOL 2

Als informatius i a la premsa es parla sovint d’africans que han mort intentant arribar al nostre país.

La fam n’és, com ja has vist, un dels motius.

• Quines altres raons poden tenir per jugar-se la vida per arribar a Europa?

• Explica quins motius dóna en Baala per marxar. Creus que justifiquen aquestes paraules: “Si em moro

no passa res. Hi aniré igualment”. Per què?

• Explica el recorregut (o marca’l en un mapa) i les incidències del viatge que fa des de Sansamba fins a

Mataró. Què és el que més t’ha impressionat?

• Quins ajuts troba en Baala fins arribar a la capital del Maresme?

“Després ens van tancar a una presó bona’. Ens hi vam estar uns dies i després ens van separar.

La meitat van tornar a l’Àfrica. Jo vaig tenir molta sort.“

• Si tu fossis el responsable de l’acollida d’immigrants a Canàries, què faries: els tornaries tots al seu país

d’origen o deixaries que es quedessin? Argumenta la teva resposta.

Aquest capítol té dues veus narratives, és a dir, dos narradors que expliquen la història. Isabel Franc

els alterna amb tanta destresa que quasi passen desapercebuts.

• A quins dos narradors ens referim?

• El punt de vista des del que narren els fets és el mateix?

• Quin efecte li dóna al capítol, el fet d’utilitzar aquestes dues veus?

caPítOL 3

En aquest capítol ens tornem a trobar amb dos narradors però t’adonaràs de seguida que l’estructura

és totalment diferent a l’anterior.

• Divideix el capítol en dues parts tenint en compte el personatge que l’explica i resumeix-les breument.

• Podries relacionar el títol amb alguna de les dues parts? Per què?

Un retrocés en el temps de la narració, recurs que rep el nom de retrospecció, analepsi o flashback,

és una alteració de l’ordre temporal dels fets narrats. Hi ha històries que comencen pel final i després

es remunten al principi, per exemple. Segur que n’has llegit alguna o has vist alguna pel·lícula que

utilitza aquest recurs discursiu.

• Quina de les dues parts en què has dividit el capítol és una retrospecció? Quines vinyetes t’han ajudat

a deduir-ho?

05

‘

• Les vinyetes que t’han indicat el retorn al temps present, han aparegut en un altre capítol? Quin? Per

què et sembla que l’autora reprèn justament aquestes dues?

• Recordes alguna novel·la o pel·lícula en què hi aparegui aquest recurs? Anota’n el títol i fes-ne un breu

resum.

“Vénen a prendre’ns la poca feina que hi ha” (pàg. 36) és una frase que segur que has sentit a dir

moltes vegades.

• Reflexiona, a partir de la història d’en Baala, sobre la certesa d’aquesta afirmació i escriu un text breu

on hi expliquis el resultat de la teva reflexió.

• Elaboreu, per grups, una enquesta per saber què pensa la gent del carrer sobre aquesta afirmació i

sobre altres qüestions que podeu formular vosaltres a partir de la vostra experiència o a partir d’altres

comentaris que hàgiu sentit a dir. L’objectiu és fer una valoració conjunta i crítica dels resultats, treure’n

conclusions clares i, potser, fer-ne un debat a classe.

“Aquest va ser l’inici d’una amistat que semblava impossible: ell és negre, jo sóc blanca; ell és jove, jo

ja no; ell és musulmà, jo sóc... el que sóc” (pàg. 40)

• Reflexiona sobre aquest pensament de l’Alícia i anota les conclusions a què arribis. Després, poseu-les

en comú i feu un debat a l’aula sobre l’amistat.

caPítOL 4

“... recordo la incompetència d’algunes funcionàries. O hauria de dir insensibilitat? Inconsciència?

Mesquinesa?” (pàg. 52). Concentra’t en aquestes quatre vinyetes –recorda que la imatge és molt

il·lustrativa- i respon:

• Quina et sembla que és la intenció d’aquests substantius? Creus que hi ha una progressió del valor

negatiu, en l’ordre en què estan presentats? Justifica-ho.

• Què és l’únic que vol l’Alícia?

• Tres pàgines més endavant, afirma: “l’administració no és humana”. Explica, en un text de quatre

línies, què vol dir. En algun moment d’aquest mateix capítol, esmenta el que podríem considerar una

excepció a l’anterior afirmació. Quina és? Descriu el moment en què ho diu. Creus que és justificada

aquesta contradicció? Per què?

La Berta, davant la desesperació de l’Alícia, aconsella la

seva amiga que demani la informació que necessita a

l’associació per a immigrants LGBT.

• Saps a què fan referència les sigles LGBT?

• Què li respon literalment l’Alícia? Reprodueix el text.

Entens la seva resposta?

• Busca informació sobre la feina que fan aquestes

associacions. Et sembla que són necessàries? Per què?

• Finalment, l’Alícia aconsegueix saber exactament quina

és la documentació necessària per a contractar en Baala?

Quan? Qui li explica?

L’Oficina Social d’Atenció Integral (OSAI) està ubicada a Mataró, la capital del Maresme, ciutat on

viu en Baala. Actualment, en el mateix edifici, hi podem trobar també l’Oficina d’Informació a

l’Estranger.

• Busca quins serveis ofereix aquesta última. Què hi van a fer l’Alícia i en Baala? Ho aconsegueixen en el

primer intent? Per què?

• Saps si a la ciutat on vius o en algun altre municipi proper hi ha també una oficina semblant? Informa-

te’n i, si n’hi ha alguna, compara els serveis que ofereixen. Són els mateixos serveis que a la de Mataró?

06

Segons el diccionari, la paraula prejudici’ és una valoració que hom fa de forma precipitada i sense

base de certesa i que li influeix i li condiciona el punt de vista. També la podem definir com a una

aversió no raonada per alguna cosa, per una persona o per un grup social. La discriminació sorgeix

quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis i llavors

rep un tracte diferent. Sovint estan basats en estereotips, a partir d’un sol cas creiem conèixer tot un

conjunt i generalitzem.

• Comenta, tenint en compte la definició, aquesta vinyeta.

• Tornem enrere i traslladem-nos a la pàgina 13 del capítol 1. A la segona vinyeta, un dels personatges

diu “I van ben vestits, eh! (els morenos), és curiós, van nets i ben vestits”. Creus que aquesta frase denota

prejudicis? Per què?

• Organitzeu un debat. Podríeu començar per respondre amb sinceritat a les dues afirmacions que

us proposem: “A un immigrant se li haurien de donar els papers només pel fet de ser un ésser humà”

o “Un immigrant que no té papers ha de ser retornat al seu país d’origen perquè acabarà essent un

delinqüent” i anar responent, per exemple, si hi esteu d’acord o hi esteu en desacord. Vosaltres en podeu

elaborar d’altres. Quan les hàgiu respostes totes, sabreu el nivell de prejudicis i estereotips que teniu

i podreu començar el debat per valorar si cal canviar-los o no.

Al final del capítol, l’Alícia s’emociona perquè el seu amic ha aconseguit, finalment i després de molts

esforços, els papers.

• Per què et sembla que li cauen les llàgrimes? Fes un llistat de totes les “peripècies administratives” que

han hagut de seguir els dos protagonistes al llarg del capítol.

• Quina documentació necessita, doncs, una persona immigrant per a no ser il·legal en el nostre país?

caPítOL 5

“Ningú no en donava ni cinc per la meva resistència al viatge ni per l’amistat amb el Baala.” Aquest

pensament de l’Alícia el trobem just al principi de la segona pàgina d’aquest capítol.

• I tu, què en penses, resistirà el viatge i totes les noves experiències que hi viurà? I l’amistat entre tots

dos, té futur? Per què ho tens tan clar?

07

‘

T’hauràs adonat que la Berta parla en un dialecte diferent al de

l’Alícia. Els trets dialectals acostumen a ser molt marcats en les

formes verbals, com en aquest cas.

• En un mapa dels Països Catalans, pinta de diferents colors els

diversos dialectes de la llengua catalana. En el mateix mapa o en una

graella a part, escriu les característiques més diferenciadores de cada

un. Què us sembla si, el que us agradi més, el pengeu a l’aula ben

a la vista?

• Busca, en aquest capítol, quatre formes verbals característiques

de la parla de la Berta i busca a quina variant dialectal pertanyen.

Hi has trobat altres mots propis d’aquesta variant? Quins? I el teu,

és el mateix dialecte? Com ho has deduït?

En aquest capítol hi trobem el que podríem dir la “primera topada

cultural” entre l’Alícia i en Baala.

• Et sembla que aquest fet pot malmetre la seva relació d’amistat? Per

què?

• Per què es dóna, aquesta topada? Altres topades possibles, entre

aquests dos personatges, podrien ser la poligàmia o el tracte a la dona, per exemple. Et sembla que

seran per la mateixa raó? Raona la resposta.

• Com has superat tu alguna discussió que hagis tingut amb alguna amiga o amic?

“El món occidental es pensa que, per ser bona persona, cal portar moltes coses als països pobres”

i just després, la mateixa protagonista, reconeix “vaig cometre l’error típic d’europea ximpleta” (pàg. 70)

• Mira’t bé les dues vinyetes. Per què creu que va cometre un error si sembla la mar de satisfeta? Pots

entendre aquesta aparent contradicció?

• Ara llegeix la resta d’aquesta pàgina i la següent. Què et sembla, ho entens ara?

L’Alícia escriu un mail a la Maite en el qual li explica, sobretot, un munt de sensacions.

• El format del text té un estil concret: la carta personal. Quina és la seva estructura?

• Ara et toca a tu fer el mateix. Imagina que te’n vas de viatge a casa d’un nou amic a un país africà,

però no en saps res ni del país, ni dels costums i no tens temps d’informar-te’n tant com voldries.

Quines creus que serien les teves angoixes? Com creus que et sentiries? Escriu una carta a un amic

explicant-li-ho.

08

09

caPítOLS 6 i 7

Aquests dos capítols, com ja has pogut veure, són completament diferents dels de la resta del llibre.

Són, com diuen els títols, “Apunts de...”, és a dir, com un diari personal.

• Qui és la narradora?

• Què és un diari personal? N’has escrit mai cap? Què hi explicaves (o expliques, si encara n’escrius un)?

• Mentre vagis llegint aquests dos capítols, et proposem dues coses:

1. Anar anotant tot el que li passa a la protagonista, és a dir, fer com una mena de diari en

tercera persona però, evidentment, molt esquemàtic.

2. Escriure el teu diari personal on hi expliquis totes les sensacions que vas tenint en llegir cada

una de les seves pàgines i així et convertiràs en un altre personatge protagonista de la història,

com si fossis una Alícia-bis.

L’Alícia i el Baala ja són a Dakar, instal·lats a l’apartament de tres habitacions.

• Amb qui conviuran aquests dies a la capital de Senegal? Fes un llistat dels personatges i una breu

caracterització de cada un.

• Mira bé aquesta il·lustració:

Te la imaginaves així, aquesta ciutat? La narradora ens diu que és un barri perifèric, molt allunyat del

centre, n’has vist tu algun de semblant? Si respons afirmativament digues en quina ciutat i fes-ne un

dibuix o una descripció perquè la resta de la classe pugui comparar-los.

• “El món se salvarà gràcies a persones com la Giuliana, o no se salvarà mai.” Explica què et sembla

que vol dir aquesta frase.

• Saps què és un centre de planificació familiar? Hi has anat mai? Busca alguna raó per la qual pensis

que potser algun dia hi podries anar.

• Estàs d’acord amb l’Alícia quan afirma: “viatjar no és veure moltes coses, és sentir-les.” Per què?

En aquests capítols, l’Alícia segueix essent la veritable protagonista de la història però, potser sense

saber-ho, tota la gent que va apareixent en aquesta aventura en la qual s’endinsa, va calant, a poc

a poc, en el seu interior. L’Alícia segueix essent ella mateixa, evidentment, rondinaire, irònica,

afectuosa, llepafils, però cada dia que passa s’impregna més i més de l’essència de la vida al costat

de totes aquestes persones que, tot i que és una “tubabo”, la tracten “com una reina”.

• Fes un llistat de totes les coses que fan perquè se senti còmoda, a gust, i amb el màxim confort.

• Interpreta la frase: “em fumo l’únic cigarret del dia i m’assec borratxa d’emocions”. (pàg. 108)

10

Segur que mai no has esmorzat arròs calent molt cuit i caldós amb sucre i cobert de iogurt. L’Alícia

tampoc fins que no va arribar a Sansamba.

• En grups de dues o tres persones, feu un llistat de tot el que menja l’Alícia durant la seva estada a Sansamba.

• En què es basa la seva dieta? És semblant a la teva? En què s’assembla i en què difereix? A què creus

que és degut?

“Les dones feinegen, els homes contemplen.”

• Fes un llistat de les totes les feines quotidianes de les dones a Sansamba.

• Fes el mateix amb les feines quotidianes dels homes.

• Treu-ne una conclusió i comparteix-la amb la resta de la classe. Heu coincidit?

• Fes la mateixa llista a casa teva: les feines de les dones per una banda i, per l’altra, les feines dels

homes. Cal que t’hi incloguis tu, clar. El resultat, és igual o semblant al de Sansamba o completament

diferent? Quina conclusió en treus?

• Feu un treball comparatiu a classe de tots els resultats.

Una de les activitats que fa l’Alícia a Sansamba és anar a visitar l’escola.

• Primer de tot, mira’t la il·lustració de la pàgina 109 i compara aquesta escola amb la teva. Pots fer-ho

amb un dibuix o amb una descripció, tu tries.

• Ara llegeix les dues descripcions, la de l’escola de secundària i la de primària, que tens a la pàgina

següent i el primer text de la pàgina 111 i reflexiona sobre els avantatges de la teva escola. Després poseu-ho

en comú i escriviu, entre tota la classe, un text on valoreu positivament les condicions en què estudieu.

Al principi del capítol 7, l’Alícia entén per què han comprat la ràdio enorme tot i anar atapeïts fins

dalt: “a la nit, a la llum d’un foc precari, ballen”. I més endavant, tot el poble balla amb el Mamayun

Kole, el personatge vestit de vermell amb màscara negra que camina amb xanques i que apareix

a la portada del llibre.

• Què en saps dels balls senegalesos? Què representen?

Quina és la tradició?

• En la teva cultura, hi ha algun personatge semblant

al Mamayun Kole amb qui tothom balla i es diverteix?

Dibuixa’l i explica’n la tradició.

Per tal d’interpretar correctament el text cal que te’l

llegeixis des d’una perspectiva crítica i profunda, l’has

de contextualitzar i preguntar-te, per exemple, a què

es deu referir qui l’ha escrit? quina és la seva intenció?

què pretén provocar? és una opinió o una informació?

i moltes altres preguntes que se’t puguin acudir en el

moment de la lectura. Evidentment, ara et demanarem

que facis aquest exercici d’interpretació amb uns quants

fragments del text ara que ja has arribat a la segona

meitat del llibre, segur que n’ets capaç!

• “Em sento estúpida: la blanca benefactora que ve de visita al tercer món. M’avergonyeix més que mai

saber que al meu país uns texans poden costar 140 euros i que hi ha gent que els compra.” (pàg. 111)

• “No puc suportar que el meu gos tingui més privilegis que els nens i nenes de Sansamba.” (pàg. 112)

• “Hamed, no només el viatge és perillós; quan arribes allà, no ets ningú; a molta gent no els agraden

els estrangers.” (pàg. 116)

11

caPítOL 8

Alguna de les seves amigues havia predit que en

Baala li demanaria diners perquè, segons ella, “ens

veuen com un sac d’euros amb potes”.

• De quina amiga estem parlant? A quin capítol ho

prediu? I tu, penses com ella?

• Per què creus que l’Alícia es compromet a deixar-li

els diners si no els té?

La protagonista comença una nova aventura, en

aquest capítol, malgrat que encara no ha marxat del

Senegal. Segueix en el mateix país però l’experiència,

a partir d’ara, serà molt diferent.

• Inicia el viatge organitzat amb un grup de gent del

qual, a la pàgina 128, ens diu que es comencen a

manifestar les primeres “misèries humanes”. De què

creus que està parlant? Descriu tot el que a tu et sembli que són, al llarg del capítol, aquestes “misèries

humanes”.

• Caracteritza la colla amb la qual viatgen la nostra protagonista i la seva amiga: com es comporta,

és respectuosa amb la gent i l’entorn, és educada, creus que sap viatjar...? Què en pensen, les dues

amigues, del grup? I tu?

• Localitza, cap a la meitat del viatge, el que en podríem dir “un bri d’esperança humana”. Per què has

triat aquest moment?

• Explica, en un text d’unes cinc línies, aquesta frase del final del capítol.

Acabes de comprovar que hi ha, com a mínim, dues maneres de viatjar. L’Alícia viatja sola

(acompanyada de gent local) i en grup (on tot està organitzat i el guia vetlla perquè tot funcioni).

• Fes una graella i vés anotant els avantatges i els inconvenients de cada manera de viatjar, a partir

de l’experiència de l’Alícia.

• I a tu, com t’agradaria més viatjar? Per què?

12

caPítOL 9

Abans d’avançar en l’últim capítol d’aquesta història, llegeix-ne el títol.

• Què respondries tu a la pregunta que formula?

• Imagina com acaba la novel·la gràfica que tens a les mans. Pots presentar-ho amb un text d’unes

quantes línies o, millor, en forma de còmic. També podeu fer grups de dues o tres persones –si n’hi ha

una que sàpiga dibuixar molt millor—, decidir un final comú i crear-ne la vostra versió.

L’Alícia, un cop a casa, veu les coses d’una altra manera: tot se li fa estrany i la vida confortable que

mena li provoca, ara, una sensació de buit.

• Podries explicar la raó d’aquest canvi?

• Has viatjat mai a un altre país amb uns costums completament diferents als teus? Quan has tornat,

t’ha passat el mateix? I si no has viatjat, pregunta-li a algú que ho hagi fet i explica-ho en dues línies.

• Véns d’uns país amb costums diferents? Quin? Fes una breu descripció dels costums del teu país i

exposa’ls en veu alta a la resta de la classe perquè els coneguin.

Ara, fixa’t en l’ultima vinyeta de la pàgina 137 i en les dues centrals de la pàgina 139.

• Creus que tenien raó de pensar que en Baala s’aprofitaria econòmicament de l’Alícia? Justifica la teva

resposta tot relacionant-ho amb el tema ja tractat dels prejudicis.

Si t’hi has fixat, aquest capítol té només 5 pàgines. És el més curt de tota la novel·la.

• Et sembla que n’hi ha prou? Per què? Si creus que no, proposa tu el que li afegiries i explica el perquè.

• Saps què és un epíleg? Podríem afirmar que aquest capítol n’és un?

13

“Amb un enfocament original i divertit, i un toc de reflexió i denúncia quan cal, Isabel Franc ens

explica una història de solidaritat i d’amistat.”

• Ara que ja has arribat al final d’aquesta història, hauries de ser capaç de justificar aquesta afirmació.

Vinga, fes-ho i recorda d’exemplificar tot el que vagis afirmant amb fragments de text o amb vinyetes.

El fil narratiu d’una obra literària acostuma a estar dividit en tres parts diferenciades: la presentació

o plantejament, el nus i el desenllaç.

• Podem afirmar que Sansamba segueix aquesta divisió tradicional? Justifica la resposta, si cal proposa

la teva divisió.

• Torna a llegir l’últim capítol i digues si et sembla que el desenllaç queda obert o tancat. Per què?

• En una narració in media res, expressió llatina que significa “enmig de l’assumpte”, el relat s’inicia

en ple desenvolupament de l’acció, sense un plantejament previ que la contextualitzi. Et sembla que

podem incloure la novel·la que tens a les mans en aquest tipus de narració? Argumenta la teva resposta.

En una història, no podem mai confondre l’argument amb el tema. L’argument és una narració

d’esdeveniments, una història que es pot resumir. El tema, en canvi, és la idea o idees que l’autora ens

vol transmetre, per això no cal només saber llegir els esdeveniments sinó que cal saber-los interpretar.

• Quins són els temes que Isabel Franc ens amaga darrera les històries de Sansamba?

És evident que a Isabel Franc no li cal fer-nos la descripció dels seus personatges, en tenim la imatge.

• Imagina que ets l’autora i que l’editorial t’encarrega una feina: convertir aquest guió en una novel·la. Ara

sí que en necessitaràs una bona descripció, i saps que el físic és important però, sobretot, cal que et llueixis

en la manera de ser de cada un. Per a fer-te la feina més lleugera, descriu només l’Alícia, en Baala i un altre

personatge que et deixem que triïs tu. Recorda que els adjectius són molt adequats per a la descripció.

L’Alícia és un personatge que experimenta, a mesura

que va avançant la novel·la, un creixement personal.

• Què és un personatge rodó? I un personatge pla?

• Quin tipus de personatge és l’Alícia? Justifica la teva

resposta amb fragments de text o amb imatges.

La recerca d’una nova vida se li presenta al Baala plena

de perills i dificultats que ha de salvar.

• Al llarg de la història es reitera un munt de vegades

que en Baala és un noi amb sort. Busca-les i planteja’t si

estàs d’acord amb aquesta afirmació i per què.

De la mateixa manera que abans de veure una pel·lícula

t’informes de l’argument o simplement en mires

algunes seqüències, per a triar un llibre molta gent

pren com a punt de referència la ressenya bibliogràfica

o la crítica d’un article de diari o revista.

• Per parelles, feu la ressenya de Sansamba per tal d’animar a altres nois i noies a llegir-lo. Després trieu les

que trobeu més encertades d’entre totes les de la classe.

• Si teniu revista al vostre centre, feu que s’hi publiquin les ressenyes triades i no oblideu de triar, també,

alguna vinyeta per a il·lustrar-les.

• Proposeu al professorat la possibilitat d’anar a fer la presentació del llibre a altres cursos –seria interessant

que n’elaboréssiu un suport informàtic—.

deSPRÉS de La LectuRa

Alguns personatges de la novel·la, sobretot l’Alícia, utilitzen un llenguatge en què abunden les

expressions i les frases fetes. Aquí te’n proposem unes quantes.

• Explica amb les teves paraules què signifiquen. T’hi especifiquem la pàgina on les pots trobar per si

te’n cal el context:

- Néixer amb estrella (23)

- Ser una manetes (43)

- No donar-ne ni cinc (65)

- Ser a dins de l’armari (65)

- Arriscar-se a ser plomada (72)

- Per acabar-ho d’adobar (73)

- Fer els ulls grossos (77)

- Quedar-se amb un pam de nas (88)

- Estar ple a vessar (98)

- Caure a plom (99)

- Fer uns ulls com unes taronges (105)

- Repetir-se la mateixa cançó (129)

Precisem el significat.

•Explica el significat de les paraules remarcades a cada una d’aquestes frases:

- M’ha sortit una mica pallús, però és simpàtic.

- Però Ali, tu ets hipocondríaca i allà segur que t’agafa diarrea.

- Deu estar desenvolupant una forma d’incontinència verbal.

- Se senten els càntics del muetzí cridant a l’oració.

- A l’últim control fronterer em diuen que em falta el visat de trànsit.

- El Baala i el Kara proven de dissuadir-lo però és inútil.

- Algunes manetes encaixen la meva amb certa reticència.

- Es mou arrossegant un cos baladrejant de mamelles enormes (...) i aquesta expressió

d’abúlia permanent.

- Entenc algunes paraules escadusseres.

- Per apaivagar l’avorriment, trec un pot de bombolles de sabó.

- L’olla trotxa sobre un foc de llenya i carbó.

- Potser, el que per a mi és una deferència, per a ella només és una paraula fora de context.

- El pare, l’oncle i el gran marabú.

- Potser em consideren una andrògina.

- Mentre el meu país prepara l’opípar Nadal...

- Gairebé tinc una síncope.

- No suporto tanta pobresa d’esperit.

14

15

És important, abans de començar a treballar la narració gràfica, tenir informació sobre què és, quins

plans utilitza, els elements compositius i expressius...

• Busca’n informació i elabora’n un esquema clar que et serveixi per a tot aquest apartat de treball.

Per començar, et proposem un exercici molt senzill.

• Mira’t bé les imatges de les pàgines 5 i 140. Què hi trobes de diferent? Et donem una pista: en Baala

amb bicicleta. L’has trobat, oi?

• Ara digues, quina importància et sembla que tenen, ara que ja coneixes la història, aquestes imatges?

Et sembla que podríem qualificar de premonitòria la de la pàgina 5?

Fixa’t que, a la pàgina 6, la dibuixant ha passat del gran pla general de la pàgina anterior a un pla sencer

amb referències concretes de lloc, però el que hi destaca clarament és el personatge, centrat, de cara, sol,

del qual en podem apreciar l’acció amb molt més detall que no pas a la pàgina 5. En canvi, a la 139...

• Continua tu: En canvi, a la 139...

• Et sembla significativa, aquesta diferència? Per què? Hi has trobat la relació amb la història?

• Fixa’t, encara, en un altre element narratiu: el pla de detall del dit trucant el timbre de la pàgina 7. La dibuixant,

amb aquest pla, creus que vol indicar que és just aquest fet el que desencadenarà tota la història? Per què?

El segon capítol i tota la primera part del tercer estan tintats diferent, el color de fons és més fosc que

a la resta del llibre.

• Troba la justificació tenint en compte el context (si vols refrescar la memòria, revisa l’última activitat del

segon capítol i la primera del tercer de l’apartat “durant la lectura”)

• A la primera pàgina, l’Alícia apareix llegint el diari amb una gorra. Busca, en una altra pàgina no massa

llunyana, l’explicació gràfica de la gorra i escriu-la.

• Mira’t bé la pàgina 22, sobretot la imatge de la pastera sola en la immensitat de l’oceà. Descriu, després,

les sensacions que has tingut. Creus que la dibuixant ha aconseguit el que pretenia? Per què?

• Les dues primeres imatges de la pàgina següent i la primera de la 24, transmeten intensitat dramàtica.

Amb quins efectes ho aconsegueix?

• Doncs això no ha estat res. Ara vénen les imatges més intenses del capítol. Cal aturar-se a la pàgina 24 i

analitzar els plans picats, les ombres, els helicòpters i les barques grans contraposades a la pastera. Descriu,

tenint en compte aquestes petites indicacions, els efectes narratius de les imatges.

• El viatge de Tarragona a Mataró (pàgs. 27-30), és una narració gràfica quasi en la seva totalitat (fixa’t en el

paper que porta a la mà i que no deixar anar), així com el principi del tercer capítol (pag.35-37), quan el Baala

explica la recollida furtiva de pinyes. Tria una d’aquestes dues narracions gràfiques i converteix-la en una

descripció escrita.

• Com et sembla que es deu dir el recurs de trencar una imatge en dues vinyetes ( pàg. 29)? Quin efecte hi

busca, en aquesta, la dibuixant?

Quan vols fer una fotografia i el que vols captar és massa lluny per al teu gust, utilitzes el zoom per tal

d’apropar la imatge. En el dibuix també existeix aquesta tècnica, i Susanna Martín t’ho mostra a la pàgina 45.

• Quina sensació tens quan et mires el primer pla d’en Baala, la mateixa que quan et mires el pla general?

Per què?

La portada del capítol 5 és molt significativa pel que fa a la narració gràfica. Amb unes quantes bafarades

et queden clars els preparatius del viatge, just del que tractarà el capítol.

• Fes una llista de tot el que l’interior de les bafarades indica que ha de fer l’Alícia. Recorda que no només és

una enumeració del que hi veus dibuixat sinó les accions que hi ha al darrera.

La naRRaciÓ gRÀFica

16

En Farinelli, el gat de l’Alícia, està malalt. A la pàgina 73 no li cal cap paraula, l’expressió del dibuix ens ho diu

tot. Potser ens ha passat una mica desapercebut, el gat, però sempre ha estat present en les il·lustracions.

• Sabries dir quantes vegades ha aparegut, al llarg de la novel·la, el Farinelli? Busca-ho. Et donem una pista:

més de deu, i en algunes pàgines apareix dues vegades.

Arribem al final de la història. I aquí ens trobem amb dues imatges narratives prou potents com per a

traslladar-les al llenguatge verbal.

• Tria, o el principi de la pàgina 132 o el final de la 133, i explica-la tot fent-ne una descripció ben detallada.

LA LLENGUAL’idioma oficial de Senegal és el francès, que pertany a la família de llengües romàniques. Hi ha, però,

moltes altres famílies de llengües i una d’elles és la nígero-congolesa. Investiguem quines són les

llengües que es parlen no només a la Casamance sinó a tot Senegal.

• Resumeix-ho en un esquema el més elaborat possible.

• Feu un concurs a veure quin dels esquemes guanya i el pengeu.

• Quina llengua parlen a Sansamba? T’hi havies fixat?

LA MúSICA Youssou N’Dour és el cantant senegalès més conegut

internacionalment, però també cal tenir en compte a Baaba Maal,

Titi Camara, Thion Sec, Pape Siouf, Abdou Djitté Sec, Omar Pene,

o Ismaël Lô, entre molts altres. També tenim un altre suggeriment

per si t’agrada la música més tranquil·la: un disc que han

enregistrat Ablaye Cissoko i Volker Goetze: Amanké Dionti.

• Et proposem que en busquis un bon grapat de cançons, que triïs les

que més t’agradin i que les escoltis mentre llegeixes els capítols 6 i 7.

L’ABLACIóProjectarem la pel·lícula Flor del desert, que explica la fascinant vida de Waris Dirie, nascuda a Somàlia

i filla de nòmades que emigrà a Europa, i de com va arribar a ser top model internacional i ambaixadora

especial de les Nacions Unides a l’Àfrica. És la història d’una dona africana molt valenta que ara treballa

per eradicar la mutilació genital femenina que pateixen més de 100 milions de dones arreu del món,

principalment a l’Àfrica.

• A l’aula, organitzeu un cinefòrum: una breu presentació del film per

situar-vos sobre la temàtica de la pel·lícula, les actrius i els actors i l’època

en la qual es desenvolupa la història. Després de veure la pel·lícula i de

reflexionar-hi, feu-ne una valoració, doneu la vostra opinió sobre la

pràctica de l’ablació en el món actual.

• L’objectiu d’aquest cinefòrum és desenvolupar una actitud crítica respecte

a qualsevol forma d’injustícia i discriminació. Anoteu totes les conclusions

a què arribeu i elaboreu-ne un mural o una presentació a l’ordinador per

tal que en quedi constància i ho pugueu mostrar a altres grups.

• Saps si hi ha associacions al teu entorn que treballin en contra de

l’ablació? Què us sembla si, per parelles, hi aneu a fer una visita i us

assabenteu de tot el que s’hi du a terme?

actiVitatS comPLementÀRieS

17

L’ECONOMIAEn els últims anys, la Xina és cada cop més present al continent africà. Ens podríem preguntar per què

els països africans –com altres països en via de desenvolupament a altres continents– estan reforçant

tant els seus llaços amb la Xina. Molts mitjans de comunicació occidentals l’acusen de colonitzar Àfrica

però la Xina es defensa i titlla d’hipòcrites els països que l’ataquen perquè han estat ells els que durant

segles han tingut colònies a l’Àfrica i han esclavitzat milions d’africans.

• Informa’t bé d’aquesta realitat i prepara’n una exposició en la qual donis resposta a les següents qüestions:

- Per què a la Xina li interessa el continent africà? Quins beneficis en treu? - Per què els països africans sembla que acullen favorablement la Xina? - Quina és l’actitud dels països “desenvolupats”? - Diries que es tracta d’una colonització? Per què no se’n surten, econòmicament, els països africans?

- Creus que realment s’ha acabat l’esclavisme a l’Àfrica?

L’ESCLAvITUDL’Assemblea Internacional de les Nacions Unides (ONU) aprovà la Declaració Universal dels Drets

Humans el 10 de desembre de 1948. Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els

drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. En un dels

seus apartats hi podem trobar la prohibició de l’esclavitud. Malgrat això, actualment hi ha 30 milions de

persones que viuen com a esclaus. Al camps del Maresme, alguns immigrants senegalesos treballen 12

hores al dia i només tenen el diumenge a la tarda per descansar. No és això una forma

actual d’esclavitud, en ple segle XXI?

• El dia 2 de desembre l’ONU celebra el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud. Et sembla que

caldria si l’esclavitud, com sentencia la Declaració dels Drets Humans, no existís? Formeu grups i busqueu

informació sobre les diferents formes d’esclavitud en l’actualitat. Seria molt interessant que elaboréssiu un

documental audiovisual per mostrar a la resta de la classe. Després, reflexioneu per grups i exposeu les

conclusions tot generant un debat.

LA DISCrIMINACIóEn un dels articles dels Drets Humans hi apareix el dret a la no discriminació i cada dia veiem o sentim

a parlar de tractes discriminatoris.

• Saps què és la xenofòbia? I el racisme? I el sexisme? Busca’n informació, si et cal, i explica’ls en dues

o tres línies cada un. També hi pots afegir altres tipus de discriminació que trobis en la teva recerca.

• Reflexiona i respon sincerament: et consideres una persona “discriminadora”? Si la teva resposta és

afirmativa, què creus que hauries de fer per deixar de ser-ho?

LA IrONIASegur que has sentit a dir moltes vegades “la ironia de la vida”, i segur que sempre ho has interpretat

com a alguna cosa que ha passat que és contrària al que esperàvem. La ironia no és altra cosa que dir

el contrari d’allò que volem donar a entendre. En la nostra història, la protagonista se serveix sovint

d’aquest recurs del llenguatge.

• Per grups, repartiu-vos els capítols i feu un llistat de totes les expressions en què l’Alícia utilitzi la ironia.

Després, redacteu el mateix text sense ironia, és a dir, dient el contrari del que hi diu el personatge.

18

L’ENYOrANÇALa majoria dels habitants de la Casamance, quan són lluny de casa seva, potser a l’exili com en Baala,

enyoren el seu país i, com diu aquest poema escrit per un jove diola, tenen l’esperança de tornar-hi.

“O Casamance, mon beau pays

lieu de mon enfance

du bonheur, des chansons et des rires

ta souvenance

laisse à ma dolance

un peu d’espérance

Et là sur cette terre où je suis exilé

mon âme est solitaire et mon coeur désolé,

j’attends chaque jour

le moment du retour”

Dins Comprendre la Casamance (pàgina 241), Éditions Karthala, 1994.

(“Oh Casamance, el meu bell país/ lloc de la meva infantesa/ de la

felicitat, de les cançons i dels riures/ el teu record/ dóna un bri d’esperança/ al meu plany// I en aquesta

terra on sóc exiliat/ la meva ànima se sent sola i el meu cor entristit/ espero cada dia el moment del

meu retorn.”)

• Coneixes algun poema en català que parli també de l’enyorança de la pàtria, com aquest poema del

jove diola? Busca’l i escriu-lo. De qui és? De quina època? Subratlla-hi els versos que parlin o connotin

enyorança.

• Compara i assenyala les semblances i diferències entre ambdós poemes.

DE LA pLUjA D’IDEES AL GUIó I AL DIBUIxAquest és el títol d’aquesta activitat en què tothom hi té un paper important. Treballarem en grup.

• Comencem per la pluja d’idees. Penseu que qualsevol idea pot ser bona si al darrera té un bon guió i un

bon dibuix, que és el que haureu d’aconseguir després d’aquest primer pas. Reflexioneu sobre quina pot ser

la idea que proposareu. Quan tothom la tingui triada, aneu-les dient en veu alta i apunteu-les a la pissarra.

• Ara us agrupeu per parelles i trieu la idea que més us agrada o que més us suggereix una bona història,

tant a nivell narratiu com il·lustratiu.

• Un cop tingueu clara la idea, haureu de començar a treballar. Això vol dir que cadascú haurà d’escollir la

feina que més es correspon a la seva capacitat: escriure o dibuixar. Haureu de decidir de quantes vinyetes

o pàgines constarà el vostre còmic per començar a orientar la feina posterior i haureu de compenetrar-vos

molt bé i posar-vos d’acord en tot.

> Si decideixes escriure:

• Hauràs de començar a elaborar el guió de la història: pensar l’argument tenint en compte a qui vols

dirigir la història, com serà el personatge o personatges que hi intervindran, quins seran els espais on es

desenvoluparà l’acció, si vols que tingui un to irònic, humorístic, seriós...

• També recorda que has de tenir en compte que aquesta història s’ha de dibuixar i que, per tant, hi has

d’incloure indicacions per a la posada en escena de tot allò que vagis creant, és a dir, els sentiments, les

emocions, els pensaments o la manera de ser de cada personatge, la seva manera de vestir...

• Cal que ara, un cop tinguis llest l’argument, n’elaboris el guió, és a dir, el text que anirà a cada vinyeta i

de quina manera vols que hi aparegui: com a text narratiu (no pronunciat per cap personatge i que apareix

normalment dins un espai anomenat cartutx) o com a text dins la bafarada (el que diuen o pensen els

personatges), o potser com a altres variants que decideixis triar. Ja saps que sempre has de posar-te d’acord

amb qui dibuixa i potser aquest és un bon moment per a concretar la funció de cada part del text.

19

> Si decideixes dibuixar:

• Hauràs de començar a fer els esbossos dels personatges, dels espais i, sobretot, planificar la distribució de

les diferents accions en les vinyetes.

• Pel que fa als personatges, molt de compte amb les proporcions: la unitat de mesura és, per regla general,

la mesura del cap. Te’n proporcionem un breu esquema:

- Adults: entre 7,5 i 8 caps

- Adolescent: 7 caps

- De 3 a 10 anys: de 5 a 6,5 caps

• Ara recorda les expressions bàsiques de la cara: alegria, tristesa, enuig i serenitat. Fes una prova i mostra-la

a algú per comprovar si les domines.

• Si no coneixes els tipus de plans que s’utilitzen en el còmic (també en la fotografia i en el cinema), podries

informar-te’n abans de començar a dibuixar (pla general, pla sencer, pla mig, primer pla, detall, picat,

contrapicat o lateral, entre d’altres).

• Quan tinguis el guió, ja pots començar la feina grossa, és a dir, els quatre processos d’elaboració: te’n

presentem un exemple del llibre.

Storyboard

Tinta

Llapis

Color

20

• Recorda que, en el còmic, cal dissenyar els globus i els deltes, que poden ser de formes i colors diferents:

- El globus és on s’escriu el text de diàleg o de monòleg dels personatges i ens permet saber què

diu o què pensa cadascú, i també ens mostra com ho diu o com ho pensa.

- El delta marca la direcció del text. Per exemple, quan es vol representar el pensament d’algú el

delta és en forma de bombolles, també pot ser múltiple quan un mateix text és dit o pensat per

múltiples personatges.

• També has de saber que són habituals, sobretot, els símbols cinètics, les metàfores visuals, les el·lipsis de

temps i les onomatopeies. Seria bo que en busquessis informació i que en fessis servir algun.

• Cal que tinguis presents els diferent tipus de lletra que utilitzaràs i els colors que triaràs per a la versió

definitiva (possibilitats: quatre colors, dues tintes o blanc i negre)