SANTA BARBARAfall parroquial

VILAFRAN'CA DE BONANYk`thDIP.IEG. 26 - 1980 NUM. 63 GENER 1.986.•-•

DIA DESSET SANT'ANTONII A VINT SANT SEBASTIAQUI BONES OBRES FARÁNO TENDRA POR DEL DIMONI

LrE, R,,S9NATGES POPULARSEi dia 5 dei me4 10 de L'any 1980,

7ai vegada ia veil-627w ,no yaanque ha tocat a Viia/aanca ai iiaaydei tae's-cent's any de ia hiAteaiaéA ei tenia do .6a-tie ai començamentde ia gueaaa civii e'spanyola un deihome's de méA "seny que ha paa...t. peaLa notau viia: jaume Bauzd Ro's'seiió,popuiaament conegut pea i' Amo En ,laumeBocana.

4aa tendaia 105 any, vu néixeaPang 1880 a ia ca-sa n0 16 dei caaaeade ?Æa LLuLs, que maiyaat hayi canviatde paopietaai, conAeava ei nom paimitiude Cu'n Bocuna. Peatanyia a una acomo-dada /amliia de gitan pae'stigL en eipogie. Vu moaia L'any 1958 u la ca -samancada am/, ei n (.) 12 d2i caaaea deL'aigua, u 78 any d'edat.

L'amo En laume eaa de /o.zta compie-xió, home aawst i de gaan eneayia,dedicat u i'agaicultuaa, va e_-s isea maltenté's and ei ge4tiaa, paincipaimentamg ei cavaiii.

Vu ten4A monge.-s, anome-nade de La Cuaitat, Soa Immacuiadai Soa empan. D'ocoad amg ei's do gmede i'egiéAia, tenia gon aRaeiude'sLes capence aeiigio4e4. .Dotatde yawl cavaiieao'sitat aectu tiniade connu eia eaa home paedipoisat enen/aontua-4e u ia inju'sUcia iu menti-du, vingué's cl' alla' on vingué.

En po-Utica va e'mea de daetetotu La vida, de ia daeta que 'anomenacuita L civiiitzada ogoat ui did-Leg,eta ae4pectut i gen vtAt pea totnom.7eavent de/en-son days &Let's human's,u ia gueaaa e vu caAtinj4.A pea ia/oat(' opo4ició ai's excg'so's de ia &zetataanaui4tu. En aauellA digaziA moment• va juga-t ei tot pea tot pea evitaaei mui, um/, aei)olta dipo'sició de clonaiten tot moment una did oi quLen peal;.

Quan ei4 viia/aunquea de demd,ene apa'sisionament, donaaan un aepd's

aLo /et 'succeltA aqueii ja iiunyddaamdtic any 1936, qugdaaan meaaveiiat'sd'havea tingut a ia viia un gatie deiu taiia de L' amo En laume Bo's cana,gag amg e-L .6eu's e/oaco imperil ei/ea cité.ix,.eit ia pdgina neyaa de ia petitahi'stdaia de Viia/aanca duaant ei tai4tpeaiodg de i'aicament aevoiucionaai/aiangi'sta.

aquesta aevi'sta va pugiicaa un e'scaitque din) pea titoi:Sa Piaca, CaAW Najoa

Paincipai, ei paadgau/ daaaea, tex-tuaiment diu:"Mai pea mai e podaancon-Lan degudament aque'st's Jsucce'mo's isen,setenia paeent excei.ient's quatitathumanitdizie's d' aquell gitan home que/ou i'amo En laume Boiscana, paimea &Ate_d'aque -sta viia duaant L'anomenat "Movi-miento NacionaiN. Pea ia -seva gitan homo-nia entimentA humanitaa4A -seaia d'aia-taa ei que, "sene e_peaaa mé, ei no's taepaimea ajuntament democadtic e dignddedican-ii aqueAta placa a aquet home,que pei -seu gitan taegaii.en gi dei no,stizepogie hauaia da tenia ei eu nom incau6-tut amg iietae d'ona ia piaca, quewiament a eii i u ningú mé4 peatany".

4mg tota oe.gunaa-L le's /utuaegeneaucion's isagaan vaioaaa degudamentei's méait6 d'aque-st aecoadat pea'sonatge,

amg tota ceatea Li concod4aun tane'speciai diístinció que tumgé demo-nanan que amg tota dignitat paociu-mat /iii Li. Lwsne. dei pogie, ei 'seaaetaut coi.iocut en ei lioc vi'stóde ia 'sula pea pae'sidia, com u gatie,exempiva tot's e_ti acteA dei no-one. 4jun-tament.

Baatomeu bstauny

AI

TES Al IIELIUNA OPINIO

"...la Parrdquia no és una oficinade dir misses i de repartir sagraments"?

L'any 36 i 37, molts de dies abansde Nadal, ja preparaven tota classede torrons, pollastres, indiots i altresmenjars, i suc de tote classe, perdesprés de la missa empegolar-s'ho.Ah! i era una casa particular, forade la Parrdquia, dins la casa tenienun capellé a posta, perd era una casade SENYORS, perd particular, així que...

I seguint el fil a aqueixes frasesmés amunt esmentades... són unes fraseso paraules molt ben dites (no vullentrar en polémica amb ning6) perdno han tingut en compte el Vaticé II,que com tinc entés, s'amotla un poca les circumstAncies de la vida i unpoquet a la societat actual, teninttambé en compte que el qui vol rebreun sagrament o el vol fer donar a unaltre (en aquest cas el baptisme) hade tenir ple coneixement del que vaa rebre, perd el baptisme, per aquí,és un sagrament que qui el rep no sapel que fa, hauríem d'esperar que ting6es6s da ra6 per a saber si el vol o noal vol rebre.

Si anam a cercar aixd, moltíssimsdels qui prediquen la Paraula de Déu,l'Evangeli, només la prediquen perdno ho fan (mal exemple) i no heu detrobar gens estrany que dels qui l'es-colten n'hi hagi que no la seguesquin.

Sempre havia sentit a dir queuna missa no valia res (en duros) perquévalor, VALOR, sí que el té infinit;crec que una missa ben dita i ben ()Idaper tots els cristians, encara salvariael món (que no sé si ja té cura).

L'almoina de les misses, segonsles normes actuals, és de tres-centespessetes, si la comanau i no les donau,també la us diran. Els funerals i nocesdiuen: Donau la voluntat, pareix ques'ha de donar un poc més, per les missesde Sant Gregori, se'n donen un parellde mils, qué és?, que Sant Gregorité més bo allA dalt que els altres?,ja sabem que hi ha moltes despeses:llum,cera, vestits, i que "no solo de panvive el hombre", perd que no diguinVAL...

3

La parrdquia no és una oficinade repartir sagraments, ni tampoc unaoficina de recaptació.

Si tots formassim un equipoa missa molta gent aniria,me digué un capella' un dia:"Hay que aguantar el tipo".Hi havia en es Pas d'En Quintgent de gran procedéncia,ara, per conveniéncia,i llavors per gran "postín".

Jaume Ni gorra

IN70RPWCI0 SOBRE ELS ES747U7S DE L'ASSO-CI4CIO DE P41RES.

Daopiiío dei's C102.2.e.21) eAdeveniment'sisuccelt's, caec uftgeni necesaai CIO riaita coneixea un -o quanto pun..tA aeaimentthpo'cLanLo dei's ES747U7S DE LES 4SS0CI4-

-CIONS DE P4RES.Un d'aque,siA punIA qve ia junta

Diaectiva 'eiegiad pea dcm any. Maigaatcivici's a ia da.a.aeial a.eunió de queíaaí junta ja havia compieAt ei temp-5aegiumentaai, no 'han convocat puzpaat de ia Paeidencia, eieccion's.

Un aitae punt que ai començamentdei caaA, ia ,junta DirtecLiva, pa.usentaildei paogaama u deAenvoiupaa, deApq.e.'sd'havea ustat, dit paogaama, apa.ovatpea majoaia (ni tan 4oi's enguany iajunta Diaectiva ha eta-t convocada).

Un 'segt-Lent punt rive tote's ie'sdeci'mion's 'han de paendae pea majoaia,

aixi ha de quedaa ae/iexat en acte2quante6 deciion's ha pae4 ia paeidencia

con.6aitaa a ia junta?.Paendaz enAe etaa, aecoi-

ZUE&A pen ia majoaia dei's component'sde ia janta, Upotecaft, i'actuació deia pa.opeaa janta, no compiia oista-tulA, &tog que una apaopiació indegudade podeA, o isigui, aria /o/ema de dictodaw(no vuii ca.eua.e que cea-t comun.icat d'anga.up poíLLLc e4 ae/eaíA a aqueista cia44ede p/Logae'si'sme).

aec a i'eLegift. nova janta, /sea-Licorven-Leni Jsugea ciaaament quan comença

acata, ja que ei caa's e'scoia/L paeent,hauAd. vo Lai. Calcbula, famle, .que .tothoaLingeLo coneixement dei-oaixí, ae4pectant tote's ius aegie .'s deijoc, poden iertift aria ac-tuació itecoizadapea ana majoa.ia iegaimeni conA-fitulda.

En di..a aixd, no po -s en dale iagona voiuniat L va_iva de ningú, peito',en demo cut ia /oama tamge. Us Impoa.-tant.

Setcotid Nicoica

- 4

II CONGRES DE LA UNIÓ DEPAGESOS DE MALLORCA

Viia/Auncu /ou e/scenuAi dvAantdie6 7 L 8 de de-seme/te dei II colliResDE LA lam DE Pq}ESOS DE 114LLORC14 quecomptd umg. moita unimuc-zló en e& deeutde poneneie, i de /o/zmu epec-Lai eactede cioendu que uzeunL u la "Panada BanLO'S (7efoneA'a me/s de mii pe/z6one,entae utitiat/s L i_mpatitzuntis dei.¡Indicat pageA.

DevAe/s d'aque/st cong/te, wed()C&A que fu Unió de Pagecm ceAcuAdei /Jed Aefiancument dinA La wcietatmaiioAgana, que L eLi ogjectiu,s'aton/segueixen awe ia cia/zetat que'han p/topo/sat, ef4 page ioi de Plutfon

cu no tindAun Ae/s que envejaA ai6 page-euAopeu/s. ¿lo deeatis de le/s cinc

ponence/s pAe/sentude/s, de ie/s quainome4 una /ou /zegutjadu, maAquen eicumi u /segui/z, encuita rive taistantpel .z:ndicut /inis ui pAexim cong/zeA.

Lu /sequedat def6 du/ute/z6 any/s,eA un deli pAogieme que mLo conAciencia

ume me6 isoiticion/s Act.41eie/s e piunte-juAen eis puge/so/s en ei pa./sat congAe6i on e4 p/ze/sentd fu Aecoifida d'agt-Le6de /a Se/zAa de 7Aamuntana que e4. pendenu ia MCM, com isoAtidu u Pag/zeujumentdei camp mdefoAqui, mancada d' aiguauquetA do/t/ze/ any.L'EN7RADA D'ESPANYA EN EL lIERC47 COM,es P05I71V4 PER ALS PRESOS DE NALLORCR

Ei Cong/ze6 de fa Unió de Page/so/3 deAemaAcd com u moit poitiva

Pent/tadu d'E/spanyu ei NeAcatComl. EuAopeu, pend en conciui6,peizquè eLo p/coducte de/ no/stAe campe-s mantinguin cLLšui ef niveté eu/zopeu,manca una oAdenació de cuitiu/s i armmiiioA pfaailicació ag/z_icoia AamadeAu,tot /sigui pel ge d'una /e/zmu potenciació

conwiidució dei 6 ,2102 agAu/zi matfort-qui.

D'uttiza tandu, ia U.P.11. deixdon contatudu la /seva total uewiuta

opcmició, mitjançant denance con/stuntcontAu PentAadu de pAoducteys de Ana,que de6e/staeiiitzen ebs noistAeACON 74/i LA CONSELLERIA D'AgRICUL7URADE LA C0OUNI747 41170NON14.

R iu poninciu que Lia cid iu iineuisindicui egui -t, fu Unió de Page-soidenuncid La manca d'atenció de /a Cone-ffe/zia d'Ag/LicuituAa cup ui isindicat

page/s. La da/zAe/La ponencia degutuda,"incompatiefitat", 4e/z4u Aegutjadpen ia majo/Lia de cong/zete4, quedantei tema, tui com e6tuefeixen eta-tut,s, eA u diA qua&evoi peA6ona queocupi cd/z/zec plitticis, pod/1d oktaAu memeAe de ia comi/mió peAmanentdei /sindicut.4C7E DE CLOENDA DEL cagRes

4 Pacte de efoendu, que comptdawe una puAticipució mu/siva, va/eA pa/lieu ia Ifi6ta de iu nova 'Untoque poAta/zd lu U.P.O. Lno ei p/z6)cimcong/ze4. Tinaiment, 4 1 Izu de Aeisaitande mane/zu po/sitivu, ei que un 70% def.pogleis de Ouiio/zea eAta/sin AepAe/sentatisen el cong/zeis page i de maneAu negativacui que ia poefació anAzItAiona,Vifu/Auncu de Bowing, no tingue6 cupAepAesentunt en ef cong/zeA dixeque ei no6tAe pee& ei teace/z deOutfoAca ame pze exteni6 de caitiu,6empAe damunt Pa/tea dei mun-icipi,ume un 93% dets 7 quiiemetAe4 quadAat4que te de teime municipal Vilakuinca.

Niquei BaAceió

GUMS

Per l'amo En Toni Salero

Per tot el món és igualun no pot xerrar de s'altrealgun que deu i pagaja pot dir estic cabal

una tranquil.litates no deure a ningúperqué pot estar segurque no serà molestat.Alguns pics no pot esserviure i no haver de deureun qualsevol s'hi pot veurei no acaba de viure a ple.Moltes coses en sa vidaa alguns les sol passarI algun molt bé li vaI altre viu a l'avorrida.Tots mos hem de conformaramb lo que Déu mos enviaun ne viu amb alegriai altre li toca es penar.

ELS CULTIUS I LES LLUNESSa gent d'es camp sap molt béque a s'hora de sembrarde coir o de podar,mirar SA LLUNA convé.

No mos explica sa ciencitots es detalls comprovatsque demostren sa influencide SA LLUNA en es sembrats.

Es pagés d'experiencide SA LLUNA esté pendent.Troba molta diferencientre MINVANT i CREIXENT.

Sap que sa planta no medrani dóna bon rendiment,si en lloc de terra té pedrao falta qualque element.

Per exemple, sa humitatapropiada, oportuna;o que regui quan SA LLUNA no esté en es QUART adequat.

S t agricultor té raonsper con&ixer es beneficiso per contra es perjudicis,de ses QUATRE LLUNACIONS

Sempre s'ha especulatve de lluny i és antic:Nina LLUNA fa profiten ses feines d'es sembrats...?

Quatre fases té SA LLUNA;Dos QUARTS :CREIXENT i MINVANT.LLUNA PLENA o també VEIA i LLUNA NOVA o GIRANT.

Es CREIXENT, panxa a PONENT;sa part dreta, com sa D.Es MINVANT, panxa a LLEVANT;per s'esquerra formant C.

Sa LLUNA PLENA és completai surt a posta de SOL.Sa LLUNA NOVA, discreta,s'amaga perqué du dol.

Antany era popularuna modesta culturade tradició secular.Avui encara perdura.

Al.ludia an es trebaisen cultius segons ses LLUNES.Poden citar-se qualcunesde ses normes i detalls.

"PLANTES DE FRUITS ENTERRATS" com patates, cebes i ais...en LLUNA VEIA es trebais's'han de fer an es sembrats.

I ses que"A L'AIRE TENEN ES SEUS FRUITS", tan desitjats,siguin prebes, melons, blats,...amb LLUNA NOVA convenen.

"ARBRES DE FUIA XARUCA"o "CADUCA", és importanttrebaiar-los en MINVANT.No tendrá es fruit corc ni cuca.

I "ES DE FUIA PERENNAL"que mai cau,(com sap sa gent),convé sigui en CREIXENT.Dit d'un modo general.

En sa sembra és importanti s'ha de tenir present.LLavor jove, vol MINVANT.Quan és antiga, CREIXENT.

Pensaven aixi ets entesostemps enrera, d'es cultiu.Ara més d'un ja se'n riu,d'aquells bons i antics pagesos.

Rafel Cifre

TORRS CA PIlLANISSi predica més de deu minuts: no acaba mailSi predica curt: es molt còmode, no té ganes de parlar. . -Si parla de la contemplado de Déu: ja s'enfila pels núvols!Si comenta problemes socials: ja es fica en politicalSi casa i bateja tothom: malgasta els sagraments!Si exigeix una preparació: només posa dificultats a la gent!Si s'està sempre a la parrbquia: no visita els feligresos.Si visita els feligresos: no se'l troba mai a la rectorialSi no organitia trobades: en aquesta parròquia no es fa res!Si fa obres al temple: com se'ls gasta en temps de crisi!Si no en fa: ho té tot abandonat!Si demana diners: és un pesseterlSi no en demana: deu ser que li'n sobren!

Si fa cas del consell parroquial: es deixa manipular per tothom.Si no té consell: és un individualista!Si és jove: no té experiencia.Si es veil: s'hauria de retirar!

Pere, quan se'n va o es mor: era realment insubstituible!

CONVERSAM AMR)uan un dia, llegint el diari, vaigveure que a un Certamen Internacional,concretament al Certamen de Brusel.les,havien concedit una medalla de bronze aun vilafranquer, vaig pensar: Mira aquesthome, els seus treballs són reconegutsmés enllA de les nostres fronteres,i segurament que dels seus paisans,qualcun n'hi haurA que sabrA que téuna fAbrica de pata tilla, perd que sApi-guen que és un inventor, és ben segurque ningú".Per a conéixer-lo se'm va ocórrer que lamillor manera seria parlar amb ell,i que fos ell el qui ens contAs cosesde la seva vida i de la seva obra.Una tarda, asseguts devora el foc, aca la seva germana Antdnia, i mentrefora feia un fred que pelava...-L'amo En Joan, presentau-vos, vós mateix-1d6 mira, som vilafranquer, industrial,inventor i cristià, més que cristià!,jo diria que som un fervent enamoratdel cristianime, si no ho hagués estat,essent així com som un home de món,crec que hauria estat un home perduti la vida m'ha ensenyat que el ser boncristià és esser home.-±:ns heu dit que éreu vilafranquer,aixd és evident, també deis que souindustrial, quina indústria és la vostra?som un apassionat de la indústria, d'aixòn'he tret profit. M'agrada la maquinAriai l'elaboració de productes alimentaris,encara que també mlagraden les gerreries,les teuleres, l'agricultura, el comerçi el turisme.-Aquest producte fabricat vostre, ique ha assolit fama a tot arreu de lanostra illa, és la Patatilla 007, enspodríeu dir com va néixer, i el perqué d'aquest nom ten de pel.lícula ?.-Vaig posar un petit negoci a Ciutat deproductes alimentaris, menjars elaborats.Després de cert temps vaig veure queaix6 tenia molta acceptació. També fèiempatatilla, i ens sortia tan bona queles dones, o cuiners de restaurants,s'estimaven més la nostra patatilla,que la seva pr6pia, i de cada vegadan'havíem de fer més. Aleshores penskemque, en lloc de dedicar-nos a fer altresmenjars, convendria més just fer pata-tilla.

ON MI ON

En el començament e rem uns quants socis,dos dels quals érem N'Alou i jo,Font,per aix6 la patatilla es deia ALFO.Aquesta primera temptativa de posaren marxa el negoci de la patatilla vaanar malament, i es va disoldre la so-cietat, més endavant, jo tot sol vaigmuntar una nova fAbrica, i vaig pensarque el nom del producte havia d'esserun que cridAs l'atenció del públic.En aquelles hores estaven de moda lespel.lícules de James Bond, Agent 007,i em vaig dir, aquest si que és conegut,i així va néixer la patatilla i el seunom.

és, segons vós, el secret pera triunfar en la vida?-El treball. Es el do més gran que Déuha donat a l'home, sense el treballno s'aconsegueix res, no em referescal treball dur, pesat (que requereixmolt d'esforç físic), sine) al treballque cada persona té encomanat. Per ami tant d'admirar és el sacerdot, lamadona d'una casa, el militar, l'indus-trial, el banquer, el nin que estudia...com el picapedrer, el teuler, el ferrer,etc...sempre que compleixi amb la sevatasca, i s'esforci en desenvolupar elseu treball de la minor manera que sap.-Pareixeu un home molt actiu...-Aix() sí, no m'agrada estar sense ferres, quan no treball, pens, Ilegesc,faig gimnAsia...procur estar content,mirant sempre les coses des del seucostat bo.-I de salut, com anam?.-Som més bé un home fràgil, no he estatmai un home de molta salut, sempre headmirat aquests que tenen una salutde ferro.-Be', poc a poc, hem anat coneixent l'in-dustrial, la persona,...és hora, idd,de començar a parlar un poc de l'inven-tor...-En el meu poble, m'és molt difícilparlar-ne. Hi ha un refrany que diu"Nadie es profeta en su tierra". Voldriacomprenguéssiu que no som orgullós ique som un simple ciutadA al qui agradala inventiva, i a la que hi dedic elsmoments de lleguda.-4,Ea estona que us agrada la inventiva?.-Sempre m'ha agradat, i encara que hagiperdut moltes batalles, no m'he cansat,

- 7 -

JOAN FONi esper que un dia guanyaré la definiti-va, ja diuen que qui juga amb foc, escrema, id, com que jo empr el tempsinventant coses, esper que qualque diahaurA valgut la pena.- Perd, crec que ja heu aconseguit cosesimportants, no és ver?.-Tenc registrades algunes patents, amés he aconseguit alguns diplomes imedalles en exposiciones internacionais.El Rei d'Espanya, em va rebre, juntamentamb tots els inventors que ankem aexposar a Ginebra, jo vaig exposar-hiel BIOLEO, per cert que TVE m'ha demanatuna entrevista perquè expliqui aquestinvent.-Ens podríeu explicar alguns dels vostresinvents ?.-Si, us n'explicaré un parell, podemcomençar per una cosa que afecta molt

segons on tengui la tracció el cotxe,van damunt dos "rodillos" els qualstenen un eix que ve a ser un diferencial,i la forge del motor del mateix cotxe,mitjançant acoblament als "rodillos"fan moure unes hèlices propulsores.Aixó és d'utilitat en rius, llacs imars tancats, allA on no hi hagi moitesones, els avantatges més grans que té sónque acurga distAncies, i evita càrregai drescàrrega de mercaderies.La primera prova la vaig fer al Portde Palma, vaig anar del Club Nàuticfins a S'Arenal, uns 17 quilómetres.-I aquest invent nou en el que ara hiestau treballant, EL BIOLEO, qué és?.- s el nom que he posat a una nova fontd'energia que s'extreu de la BIOMASA,la qual no és més que les matkies primesque es recullen dels boscs, herbatges,tota classe de fustes.

De tote aquesta matèria se'n poden fermolts de derivats, pols per a combustible

als pagesos en aquesta temporada: L'eli-minació de les gelades en els cultius.Je a ser com un "riego por aspersión",per() en lloc d'esser aigua, el que s'es-„Jargeix, és aire calent. Cada arbreté el seu propi aspersor.Per aquest invent em concediren la meda-lla de bronze a l'exposició Internacionalde Brusel.les.-rs interessant, aquests anys d'aquestesgelades tan grosses pareix esser quepodria evitar molt de mal als arbres.I aquell altre invent que anireu ambel cotxe per dins la mar...- Ah! si, all() és un model de propulsióper a embarcacions, consisteix en acoblarel cotxe sobre una plataforma amb dosesquis (com si fos un "catamarán") iel cotxe queda amarrat fent un sol cos,les rodes davanteres, o les de darrera,

sustitut del fuel-oil, carbons, quitrài gas liquable. s una font d'energiainagotable i que en molts de llocs subs-titueix el petroli.La meva idea és la de proveir a lesteuleres de Mallorca d'un capolat quepugui substituir la llenya i així reduirel treball del productor, a més delsteulers també se'n podran aprofitar lesgranges, els hotels, forners,etc...D'a-questa manera reduiran les seves despesesmés de la meitat.Ara ja coneixem un poc En Joan Font,aquest inventor vilarranquer, i ques'hi sent de veres, i també coneixemuna mica de la seva obra.Us deim adéu i us encoratjam a que,aquesta tasca tan noble que duis a terme,tengui continuTtat en el futur, i queels vostres invents es puguin comntarcom a encerts. Antoni Amengual

COIS DE TIMMPA AT

EL SALUET DE SON SERRA DE MARINA

Durant la meva infantesa, quantrescava les terres humiferes del meupoble de Vilafranca de Bonany pels via-ranys i caminois o camades foravileres,a vegades quedava corprés i embadalitper un saluet estrany que venia demolt enfora, que no era de cap foraviler,ni de cap aucell, ni del pito del trenque cada dia sentiem al passar per lapropera vila de Petra.

¿Què és això munpare?, i em contes-tava: això és el saluet de Son Serrade Marina, que quan fa mal temps a lamar siula tant fort, com has sentit.Jo no sabia qué era el saluet i ningúm'ho explicava; per() escarrufava aquellsiulo que avisava del mal temps i s'esco-lava tremolós pels figuerals i ametlerarscom un crit d'alerta a tots els pagesosde la contrada que conraven amb la lluen-ta suor o l'arrufadis fred les terresfèrtils del Pla, que encobeeixen lesterres més grasses de la nostra illa.

Fa pocs anys vaig tenir ocasióde trepitjar i recórrer els paranysde Son Serra i vaig demanar pel misteriósi tètric saluet, podent aclarir quefa vint-i-sis anys que va desaparèixerel forat de la roca per on sortia l'es-glaiador broll d'aigua empesa pel bramuld'un vent furiós i que s'havia acabatper a sempre el famós saluet, com tambéun altre, no tan feréstec, que existiaa un centenar de metres lluny del mésimportant, situat al front del Fla delPedacet, que la maror escumosa i agressi-va el va engolir un dia trist i negrede l'hivern, fa uns deu anys.

Aixi s'ha acabat la história delSaluet de Son Serra de Marina, que lesnoves generacions mai no veuran, ques'alçava, de vegades, fins a sis metresper remullar els qui s'hi acostaven,quedant-ne ara unes quantes pedres gros-ses a la vorera de la mar vençudes iajegudes pels temporals, suara segues,suara banyades, que en altre temps havienesflorat les ones rebentes que amb lesgratelloses escarrinxades sempre s'en-duien qualque granet.

Adéu! Saluet de Son Serra, queamb les teves pedres grosses ens defensa-res com un gegant en époques passadesde les envestides furioses de la marque, afamagada, cercava noves fronteresi que amb el teu siulo misteriós ensavisaves que ens arredosséssim a llocsegur, guardats del temporals desagra-dables.

Mateu BauzA

FESTA INFANTIL A

CA SES MONIGESPer aquestes dates, tots volem

expressar la nostra alegria d'algunamanera, ja sia cantant, ballant o fentcomédies. Aquest any els nins de l'escolade Ca Ses Monges feren una mostra deles seves activitats artístiques. Hiparticiparen des dels més petits finsels més grandets, cantant nadales, reci-tant poesies, balls mallorquins, etc...cal esmentar les titelles que divertirenmolt, tant a grans com a petits.

La tarda quedé complerta, ja quea les representacions teatrals, moltben logrades, grécies a la bona laborde les monges encarregades de dur aterme el seu ensenyament; hi hem desumar la excel.lent actuació de lesnines i nins de l'Escola de Ball deVilafranca, els quals aportaren el seugra d'arena perqué a aquest horabaixade festa no hi faltés res.

For un horabaixa en qué els nins,amb el seu entusiame feren viure alsadults el seu infantilisme que totsduien dedins.

Esperam que aquestes festes infan-tils no acabin aquí, sine) que poguemassistir prest a una altra.

Enhorabona a tots els col.laboradorsi a veure si l'any que ve us surt tanbé com enguany.

Bérbara Sastre

9 _

MURTERO r MURTERADe llinatge sew) Barceló.Aquest malnom té el seu origen,

procedeix d'un topanim (nom de lloc).Temps enrera eren molt poques les casesque tenien cisterna i tamoé eren moltpocs els pous de foravila, la gent,les families anaven a cercar l'aigua,per beure i aguiar, als pous comuns;i als pous comuns hi duien els animalsi les bisties per abeurar.

A Sa Penya, molt prop de les casesvelles, hi ha encara avui, el pou comúanomenat "Es Pou de Sa Murtera", ditaixí perquâ devora el coil (a la rebran-ca) del pou hi creixia una murteraamb molta esponera.

Era el Pou de la Murtera, un poud'aigua fresca i bona, on hi anavena cercar aigua per beure les dones

al.lotes de moltes families vilafran-queres.

El Pou de sa Murtera, o siguiSa Penya, no estA massa lluny del poblede Vilafranca, pera anant a peu i car-regats amb dues gerres d'aigua aixímateix hi havia una bona tirada.

A finals del segle passat ha haviaiuna al.lota vilafranquera, fadrina,:gallarda i fenera, que tenia una catefade germanets més petits t que anavacada dia a cercar aigua al Pou de SaMurtera.

I de totes aquelles al.lotes idones de Vilafranca que anaven a cercaraigua al Pou de Sa Murtera, només una,aquesta, sabia dur tres gerres d'aiguacada viatge, una damunt el cap, i unapenjada a cada brag. Les altres donessols en sabien dur dues, una damuntel cap i l'altra penjada al brag.

Tres gerres cada viatge!, allaera una proesa entre aquella gent senzi-lla, i aquest fet, saber dur una gerradamunt el cap, sense aguantar-se-la,i també els molts de viatges que aquellaal.lota havia de fer al Pou de Sahortera, perquè a ca seva tinguessinsempre aigua per beure els seus paresI els seus germanets, feia que lesveinades i la gent en veure-la passar,de buit o carregada li diguessin:

-aluè ja te'n tornes a Sa hortera?- ja véns de Sa Murtera?I tants de viatges al Pou de Sa

Murtera va fer aquella al.lota, queli posaren Na Murtera.

Murteros i Murteres foren elsseus fills i pel mateix malnom sónconeguts els seus descendents.

Miguel Florit Huguet

JOG I JUGUETESEls passats dies 12,13 i 14 de

desembre tingué lloc al saló d'actesde la Caixa d'Estalvis de les Balears,una exposició de juguetes a cârrecdels alumnes del Col.legi Públic deVilafranca, i sota la direcció delServei d'Orientació Educativa del mateixcentre.

Es pot qualificar de molt inters-sant tot el que aliA pogu6rem veure,sobretot les obres manuals fetes pelsmateixos alumnes de l'escola. Jo desta-caria, emperò, la importância que tenenels consells que, en forma de criterisper a la compra de juguetes, ens ferenarribar a tots els pares que tenimnins en edat de comprar-los-en, i quemoltes de vegades no sabem quines sónles que més profit els puguin fer.

D'aquest fullet, que ens posaren al'abast, destacaria els següents punts:

-Es important que les juguetesserveixin per a jugar. Jugant, el nindescobreix el món i desenvolupa lesseves capacitats.

-La jugueta ha d'evitar fomentarla violância i no posar obstacles ala imaginació.

-El material de la jugueta noha d'esser taxic.

-Com més petit és el nin, mésgran ha d'esser la jugueta, i més fAcilel seu maneig.

Pens que aquestes recomanacionsens faran més senzilla la tasca a l'horad'haver de decidir quina és la juguetaque hem de comprar per al nostre fill,per tant, si així és, el que hem dedemanar és que aquest tipus d'exposi-cions tinguin continuaat de cara alfutur.

Antoni Amengual

CONCURS: XARXA DE CLAVEGUERA1 OE VILAFRANCAPREMIS

6E. DIBUIX: LLORENÇ ARTIGUES OLIVERESCRIT: JORDI SANS() FLORIT

7E DIBUIX: MARGALIDA BOU BAUZAESCRIT: SEBASTIÀ BOVER NICOLAU

8E DIBUIX: ANTONIA MASCARO GARIESCRIT: JOAN MASCARO BAUZA

mT KIM nure:5'D‘O'celfievrA_ d b azy-et .0,;,y,a44 eW°

zef-ec ze7e.tf; ,‘-‘e7& .

.1o27 -&)(4,a4 a‘..41 .4-9vi 4arril /2e44

kr----74/, . a(yi-e,e-/ 7/7a /a-,7 (.72 m La,

z&-(

flr,t

• 7‘a° v9t e1

7',6ee -//7, -ea' /oaza°

z)7od7// e(e

depe: 7.0977,7 "7/yr./el

j ',4-‘ " 7.4%/7 /% /‘ Jel

pd/ t .(3 2.7717,t/

4.1-f-d e dzt-,/ ‘-‘.7-77 d f/L

.4W1

,/f ð/4 ■eirAg

, 1a .GIYItz,7/fiepael

re,r /a9itA /o /7

. .c

/o,‘4--J/r>,

4, 91 Oo‘e, -G‘-///6/,

4,Ófr argeed6 /kr/A4. *Aert.,,,77 pee'

fri>

Si VOLEM BON ANYHEM DE SEMBRAR CADA ANY.

I tollsom bo ka deter a la seva mama,amb la seva elaa I

amb Paler; de cads dis.Per &Ltd, el Cowell lasular de

Mallorca du a terme la seva tasca,

defensant la qualitat de vida a tou

els pobles i ciutats mallorquines,

fent arribar a tothom la nostra

cultura i garantioantuns boos serveisI ho fa a travis de les

diverses *secs d'actuació: Area

EcoarlmIca, Accié Social I Saillit,Area de Cultura I Esport, i Area

de Cooperaoló I Ordealció deiTerritori. Sembrant perque tothom

pugui recollir as fruits.

rir

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

'exo:ir<570' c1LL , Gefiev-

povYALs ol-L-) tvoR41 ay,i4c/jL eiCaV4k49 ' Ci4U)Le/yn Ct-

4-0 lad h (0410k4. co)tcAdainetti-

a. Act eomizna :,11,44t4Wicau. 40tl;

13/ 'zult2& I a -j44a4,(

IL PE WYAL 50 , HoNOR(

4\,As/1o

e4

4Es tps-ratt r

JNIOL

cA,N m0RPOJE-5 )

.011 •••••••

IICONGRES INTER NACIONAL:DE•LALLENGVA•CATALANAt MCMV186

En el logotipo del II Congas' s ha querido en lazar con la primersarfirihn

fel),6 cl ficlvyt , Ja.

Cv-tra

tw-

OL cai Je,t<ri freee/w

ilc-7ara , t

SArrim a .44 k 44.

A'C

ej f4,-?" afaxivizz4- at°

47(.2,ff

,ezt

dye'

ki -z)e„.ti 500- p.7,47

- 12 -

usiminoticies fresdivesim••COLEADA DELS REISDia 5, a les 19 de la tarda.Davant l'església, arribada dels tresReis d'Orient, amb una curta represen-tació del Rei Herodes, a continuacióels Reis adoraran el Nin Jesús, assitirana la celebració solemne a la que elCor Parroquial interpretarA els seusmillors villancets.A la sortida els Reis, com és costum,repartiran juguetes a tots ets al.lotsque hagin pensat a enviar sa carta.

-+-+-+-+-+-

SES NOTICIES corren com es ventque se'n va pels baixos i alts,se diu que es nostros municipalsde ses multes, cobren un tant per cent.

Es una equivocacióaim!) que diu molta de gent,perqué d'aqueix tant per centno en menjaran torró.

-+-+-+-+-+-ENS ALEGRE la noticia que ha donat undiari madrileny: En Salvador Font Estranyha estat nomenat Subdirector Comercialde CAMPSA.Potser que pel nom i llinatges no sapi-gueu de qui es tracta, peró si us deimque és En Salvador Paxeco (d'es Forn),és ben segur que el coneixereu.

-+-+-+-+-+-NO Es QUE ens oblidem dels naixements, sin'hi hagués hagut qualcun ho posaríem, pere) no n'hi ha hagut cap.

-+-+-+-+-+-SES MATINES anaren de lo millor, hihagué molta gent. L'espectacle fou deveure: Sibil.la, villancets a cArrecdels nins de Ca Ses Monges, Ball debot a cArrec de l'Escola de Ball deHot de Vilafranca i dels Aires Vilafran-quins.Si, si, ho heu entés bé, hi prenguerenpart les dues agrupacions (i que noés guapo aim)), pera no passeu Ansia,cadascú va entrar pel seu portal (unspel de les dones i els altres pel delshomes), i tota la nit, cadascú a laseva part, no es feren gens de nosaels uns als altres...

ALS SUBSCRIPTORS Com cada any, per a facilitar el pagarla subscripció d'aquest FULL SANTA BAR-BARA, passarem pel domicili de totsels qui, dins el poble, troben cadames el seu exemplar davall la porta.

-+-+-+-+-+-FESÍA DE SANT ANTONIBeneYda de carrosses a les 1530 dela tarda, hi haurA els seguents premis:-A la millor carrossa.-A la millor cavalcadura.-A l'animal més "raro".

-+-+-+-+-+-

Balanc del FullENTRADES

En caixa de l'any 1984. . . 57.059,-Sods protectors 136.500,-S'Ajuntament 20.000,-Conseil Insular 50.000,-

o

263.559,-SORTIDES

Material d'Oficina

41.832,-Impressió

152.555,-

194.387,-

Quden en caixa

-+ -A- -4-7

ELS DIFUNTS DE • LA VILA

El dia 11 de desembre, als 82 anys,Na Margalida Ferrer Pascual, la mared'En Felip. Al cel sia.

69.172,-