rovira, p. et al. arrancament i restauració pintures murals arq. 2001

8/7/2019 Rovira, P. et al. Arrancament i restauraci pintures murals arq. 2001

1/5

CCultura Patrimoni Cultural

Presentaci

Sumari

RECENTS INAUGURACIONS DE DOSCONJUNTS PICTRICS MURALS ROMNICS

A finals de lany 1999, van aparixer indicis de restes de pintura mural romnica

a lesglsia parroquial de Sant Salvador, a Poliny (Valls Occidental). Es trac-

tava dunes minscules coloracions que respiraven en diversos punts de lab-

sis, en concret a la part de lEvangeli, i que es feien visibles als llocs on hi ha-

via prdues de les successives capes de cal que shavien anat aplicant durant

segles.

No deixa de sorprendre que lequip de restauradors a qui sencoman, en els anys

cinquanta, larrencament de les pintures corresponents a la part dreta del mateix

absis, no sadonessin de lexistncia de pintura romnica a pocs decmetres da-

quelles en qu estaven treballant. Potser la precarie-

tat de recursos daquells anys era la causa de la limi-taci de les actuacions a aquelles zones en perill de

despreniment, deixant possibles prospeccions de tot

el conjunt mural per a poques de menys austeritat

econmica.

Les pintures de la part de lEpstola, doncs, van ser

restaurades i arrencades del mur, per ser dipositades

a la planta baixa de ledifici de la Pia Almoina de Bar-

celona. Tanmateix, a lesglsia resta la sinpia de les

pintures despreses del mur, que permet, encara, fer

una lectura del conjunt mural.

A principis denguany, lAjuntament i la parrquia de

Poliny es van posar en contacte amb el Servei de

Restauraci de Bns Mobles per treballar en el des-

cobriment de la resta de les pintures, feina que fina-litz a finals del mes dabril. Tot i que en un futur pro-

per es tractar, en aquest mateix butllet, sobre el procs de restauraci i

conservaci daquestes pintures, volem avanar, en aquesta presentaci, que es

tracta duna troballa molt important, tant pel que fa a la quantitat de pintura, com

per la seva gran qualitat, de la qual ja tenem constncia per les que es troben en

el Museu Dioces.

Laltre conjunt pictric que es va inaugurar el 2 de setembre de 2000 sn les pin-

tures de lesglsia de Sant Vctor, de Drria (Ripolls), reiteradament presentades

als mitjans de comunicaci des de fa gaireb dos anys, i sobre les quals tamb

sinformar en el proper butllet.

Semblava que poca cosa ms es podia arribar a descobrir a Catalunya, pel que

fa a conjunts pictrics medievals i en concret dpoca romnica, per sortosa-

ment podem dir que som en un moment molt fructfer en aquest sentit, ja que a

part daquests dos conjunts esmentats, el Servei est fent prospeccions en dues

esglsies de les comarques gironines que, amb fora probabilitat, poden contenir

pintura daquest perode.

Nm. 9

Gener 2001

PresentaciRecents inauguracions de

dos conjunts pictricsmurals romnics

Consideracions sobre lesresines cetniques

Armari litrgicmedieval del Museu

Episcopal de Vic

Material metllic

de la necrpoli deCan Piteu - Can Roqueta

Arrencament i restauracide pintures murals

romanes duna domusdel carrer Pere Martell

de Tarragona

Monument

de Setmana Santade lesglsia parroquial de

Santa Maria de Seguer

NotciesActuaci del Servei de

Restauraci a Montserratdesprs de laiguat

El trasllat de les lpideshebrees del Museu de

Sant Pere de Galligants

Retirada del guerrerboixim dissecat

del Museu Darder

Excavaci arqueolgicaal jaciment romde Can Cabassa

Comentaris de llibres

Josep M. XarriCap de lSRBM

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura


2/5

4

rescat

Arrencament i restauraci de pintures muralsromanes duna domus del carrer Pere Martellde Tarragona

Procs darrencament

de les pintures

Durant la intervenci arqueol-

gica en el jaciment del carrer

Pere Martell, de Tarragona (par-

cella 30 del PERI 2) es van

descobrir les restes duns fres-

cos a les parets duna domus ro-

mana. En els diversos murals

localitzats en dues habitacions

daquesta casa, hi apareixien

pintades escenes figuratives i

ornamentals, de les quals cal

destacar la representaci dun

pa, una escena de cacera amb

crvols perseguits per un gos o

un llop, i la pintura dun paisat-

ge amb un gran llac i una barca

amb personatges.

Les pintures presentaven, en

conjunt, un estat de conservacimolt dolent, ja que havien estat

soterrades durant molts segles, i

amb una humitat continuada de

quasi el 100%, a causa de la

situaci del jaciment en una

zona on circulaven aiges sub-

terrnies que linundaven. Per la

particularitat del lloc i la impos-

sibilitat de mantenir estables i

preservades les pintures en el

seu lloc original shi havia de

situar un edifici, es va sollici-

tar la intervenci de tcnics

de lSRBM per tal de fer-ne

larrencament i la restauraci

posterior. Prviament, per,

es va haver defectuar el buida-

ment de laigua que inundava la

zona, a fi dobtenir un accs

ptim a les pintures i un assecat-

ge adequat.

Tenint en compte que les pintu-

res presentaven un intonaco de

cal i sorra molt dur i una sub-

jecci a la paret constituda per

terra i pedra molt tova, es va

decidir fer un arrencament a

stacco. Primerament, es va fer

la neteja dincrustacions de

terra en la superfcie pictrica,

per tal que laplicaci de les

gases de protecci per a larren-

cament tingus una major ad-herncia. La urgncia de la in-

tervenci i la descohesi

dalgunes zones de les pintures

va impossibilitar una major ne-

teja de les incrustacions abans

de larrencament, factor que va

dificultar i allargar el procs de

neteja posterior.

Una vegada els murals van te-

nir un nivell de sequedat

acceptable, es va procedir a la

fixaci de la policromia, mit-

janant la impregnaci de Pa-

raloid B-72 al 5% en tolu

que, alhora, ajudava i facilitava

ladhesi de les gases de pro-

tecci. Un cop seca aquesta

capa, shi van aplicar dues ca-

pes de protecci amb el mateix

producte. La primera gasa de

cot era de trama oberta, per

facilitar ladherncia a totes les

irregularitats que presentava la

superfcie pictrica; la segona,

es va fer amb tela de cot ms

espessa, per donar ms cohesi

al conjunt. La gruixria de lin-

tonaco i la seva duresa no van

requerir laplicaci de cap ms

capa de tela. Totes les teles es

van encolar amb Paraloid

B-72 al 40% en tolu. La utilit-

zaci daquest producte venia

condicionada per la humitat

que encara mantenien els murs,

factor que feia necessari que

ladhesiu no fos aqus, per

OBJECTE: Pintura muralDATACI: Rom. Segles I-II dC

TC NI CA: FrescDIMENSIONS: De les pintures: Plaf amb

escena de cacera: 90 X 299,5 cm; plaf amb pa:70 X 134 cm; plaf ambpaisatge: 81 X 309 cm,i 4 plafons amb escenes peridentificar (en procs derestauraci).

LLOC: Parcel la 30 del PERI 2(carrers de Pere Martell idEivissa). Pintures localitza-des en dues habitacions dunadomus romana. Tarragona(Tarragons).

NM. DE REGISTRE DE LSRBM: 6374ANYS DE LA RESTAURACI: 1999-2000RESTAURADORS:Direcci: Josep M. Xarri i Joaquim Pradell

Coordinaci: Maite ToneuArrencament pintures: Josep M. Xarri,Maite Toneu, Pere Rovira i Josep ParetNeteja del suport: Jess ZornozaTrasps, neteja pintures i presentaci final:Rudi RanesiI la collaboraci puntual dun equip de restau-radors de lSRBM.

A lesquerra: pintura in situ, amb larepresentaci dun pa, abans delarrencament. Encara es pot veure elterra inundat daigua.

A la dreta: Pintura amb les gases

aplicades per fer larrencament, unavegada dessecat el sl.


3/5

5

rescat

garantir daquesta manera una

bona adherncia de les telesdarrencament.

Un cop seques les teles, es va fer

larrencament dels murals. Mit-

janant la introducci entre

lintonaco i el mur de pedra, per

la zona de larriccio, descar-

pres de ferro molt primes i

llargues, de certa flexibilitat.

Daquesta manera, es van anar

descalant els murals per tot el

seu permetre, collocant, alhora,

uns suports de fusta pel davant,

on recolzaven les pintures, i a

sobre dels quals es van clavar les

bandes de la tela que sobresortia,

per evitar-ne el moviment. Un

cop desprs el mural, aquest

quedava susps sobre el tauler

de fusta i, lentament, sanava in-

clinant i collocant en posici

horitzontal, fent que les pintures

recolzessin sobre aquest suport

per la cara de la pintura, i que

quedessin al descobert les capes

interiors de larriccio.

En el mateix lloc, es va rebai-

xar una mica la capa de morter

de larriccio, per tal dalliberar

de pes els murals, i facilitar-ne,

aix, el transport. Seguidament,

els plafons es van embolicar

ben protegits, per poder fer

un transport sense problemes,

alhora que sevitava un asseca-

ment excessiu de les capes,

que podia ser contraproduent

si no es controlava de forma

gradual.

PERE ROVIRA

Muntatge sobre un nou

suport i restauraci

de les pintures

En el moment diniciar la inter-

venci, les pintures es trobaven

assentades, per la part de la pin-

tura, sobre els plafons de con-

glomerat usats durant larrenca-

ment, i quedava la part

posterior de lintonaco a la vis-

ta.

En primer lloc, sha rebaixat el

morter original, mecnicament,

fins a deixar lintonaco en un

gruix comprs entre 5 i 15 mm

aproximadament. La consolida-

ci del morter sha fet amb la

impregnaci de resina acrlica

Primal AC-33 en soluci

aquosa al 50%. A continuaci,

aquesta superfcie sha cobert

amb gases, per tal de donar co-

hesi a lestructura i de cara a

laplicaci de la capa dinter-

venci. Les gases, que foren

rentades i planxades prvia-ment, shan encolat al morter,

amb paletina, mitjanant una

barreja de cal en pasta i PVA

al 50%.

Seguidament, sha procedit a

fer aquesta capa dintervenci.

La seva funci, a ms de servir

per anivellar la superfcie del

morter, facilitant aix lencolada

al nou suport, s la de crear una

zona de sacrifici sobre la qual

es pugui intervenir en un futur,

sense haver de tocar el morter

original. Per a aquesta finalitat

sha utilitzat Perlite, un mate-

rial que sobt posant en xoc

trmic un tipus de roca volcni-

ca que augmenta fins a vint ve-

gades el seu volum inicial; el

resultat s un material molt

estable i lleuger, apte per fer la

funci de crrega a la capa

dintervenci. Sha preparat una

barreja consistent en una part de

cal apagada, una part de resina

acrlica Primal AC-33 i cinc

parts de Perlite, que sha apli-

cat al darrere de intonaco, pro-

curant que hi tingus una bona

adhesi, i banyant prviament

la superfcie amb una soluci de

Primal AC-33 i aigua

destillada al 50%.

La gruixria de la capa dinter-

venci sha fet aproximadament

duns 15 mm, tenint en compte,

com s fcil dimaginar, que no

s regular, ja que sha seguit la

superfcie de lintonaco. La part

superior sha anivellat fins a dei-

xar una superfcie llisa, de cara a

A dalt, a lesquerra: Vista de la domusamb el mural de la cacera a primer

terme.A dalt, a la dreta: Arrencament delmural de la cacera.

A sota: Retirada del gruix de morter.


4/5

6

rescat

la segent encolada. Lasseca-

ment daquesta capa dinterven-

ci ha durat diversos dies i, a

continuaci, sha procedit a en-

colar la pintura sobre un suport

rgid dAerolam, dun gruix de

12 mm. Prviament, a la superf-

cie de lAerolam se li ha donat

rugositat a base dincisions a

punta de ganivet i amb paper de

vidre, per tal que shi adhereiximillor ladhesiu. Lencolatge sha

fet amb resina epoxi Araldite

M i enduridor Araldite

HY956, en una proporci de 5:1,

adjuntant a la mescla una

crrega de silici micronitzat

(Aerosil), per tal daugmentar-

ne la densitat. El plaf

dAerolam sha posat sota pres-

si mitjanant la distribuci de

pesos, per assegurar el seu con-

tacte amb la capa dintervencial llarg de tota la superfcie.

Desprs de lassecatge de la re-

sina, sha girat la pintura, que

sha deixat en posici horitzon-

tal. A continuaci, shan retirat

de la superfcie pictrica les ga-

ses impregnades de Paraloid

B-72 que es van emprar durant

lstacco, amb laplicaci decompreses amb diluent nitro-

cellulsic, mantingudes en

suspensi sobre la capa durant

unes tres hores. Seguidament,

shan retirat les compreses, des-

prenent lentament les gases de

larrencament, a partir dun dels

extrems de la pintura, que sha

mantingut en posici horitzon-

tal durant 24 hores per aconse-

guir lassecatge de les resines

contingudes en el seu interior irestituir la cohesi que shavia

perdut amb laplicaci de les

compreses.

Lexcs de la massilla de refor

aplicada durant la fase de

reducci del morter, que shavia

estovat durant la retirada de les

gases, sha eliminat de la super-

fcie pictrica, que ha quedat

sota nivell. El Paraloid B-72

contingut encara a la superfcie

contribua a mantenir la coheside les incrustacions terroses

presents a tota la superfcie

pictrica, per la qual cosa ha es-

tat necessari retirar-ne les restes

amb laplicaci de compreses

de cot fluix impregnades amb

dissolvent nitrocellulsic o to-

lu. Tot seguit sha consolidat la

pellcula pictrica aixecada,amb injecci de Paraloid B-72

al 15% en tolu, i el morter

amb PLM (morter hidrulic),

segons el cas.

El desnivell entre lAerolam

i la pintura sha resolt aplicant

una barreja del mateix material

usat per a la capa dintervenci,

que permet, com veurem ms

endavant, laplicaci dun mor-

ter sota nivell.

La neteja de les pintures shafet amb laplicaci duna com-

presa de polpa de paper amb

una soluci saturada de carbo-

nat amnic, mantinguda en sus-

pensi durant una hora, amb la

finalitat destovar les deposi-

cions terroses cohesionades. Ha

estat necessari acabar la neteja

mecnicament, utilitzant el bis-

tur de punta fixa. En algunes

zones on les concrecions eren

particularment resistents, la ne-teja sha fet de manera ms su-

perficial deixant part de les in-

crustacions, per evitar el risc de

A dalt, a lesquerra: Fase de trasps a unnou suport: aplicaci pel revers dunabarreja de cal i PVA al 50% amb gasa,per donar cohesi a lestructura de caraa laplicaci de la capa dintervenci.

A dalt, a la dreta: Retirada de la gasa delarrencament, desprs de traspassada la

figura al nou suport.

Fase de neteja amb aplicaci de compreses. Fase de neteja mecnica amb bistur.


5/5

7

rescat

prdua de policromia.

Com a presentaci final, sobre

tota la superfcie sha aplicat

amb paletina una capa de

Paraloid B-72 al 3% en

tolu, abans de procedir

a la reintegraci pictrica.

Aquesta ltima sha fet ambaquarelles i ha consistit essen-

cialment en el retoc de les peti-

tes llacunes, mitjanant veladu-

res, a fi dunificar la visi de

conjunt. En algun cas, ha estat

possible la reconstrucci de

parts de les figures mitjanant

la tcnica de puntillisme.

Algunes fissures shan difumi-

nat amb aquarella per reduir el

seu impacte visual a les zones

de les figures. Les ms granshan estat estucades, sota nivell,

per motius de conservaci. Les

llacunes de lentorn de la pin-

tura tamb shan deixat sota ni-

vell, amb laplicaci dun mor-

ter compost duna part de cal

i tres de crrega inerta de di-

versos tipus: sorra de riu renta-

da, pols de pedra ocre i pols de

pedra negra en gra. La granulo-

metria i el to del morter han

estat seleccionats en funci delcontext de les pintures.

A dalt: Procs danivellament de la superfcie.

A baix a lesquerra: Reintegraci pictrica.

A baix a la dreta: Tall estratigrfic duna mostra extreta del pa. De baix a dalt es

poden veure les capes de morter, de cal i de sorra, i al damunt el pigment vermelldxid de ferro. Fotografia: Nati Toledo, feta amb microscopi ptic i llum reflectida ipolaritzada, a 50x.

A dalt: Presentaci final del mural amblescena de la cacera.

Al costat: Presentaci final del muralamb la representaci del pa.

rovira, p. et al. arrancament i restauració pintures murals arq. 2001

Documents