292n quadrimestre 2008

Altres mercats

de Girona

ENTREVISTA

Maria Assumpció Nicolazzi, propietària de l’Hotel Peninsular

BARRIS

Can Gibert del Plà

Altres mercats

de Girona

2 Editorial

irona acull al llarg del'any una gran varie-tat de fires i mercatsal carrer, activitats

que esdevenen un atractiu mésper a molts dels seus visitants, ique la converteixen en una ciutatactiva i plena de vida. Els nostrescarrers i places són escenari demostres d'art, artesania, pintura,flors, alimentació, antiguitats... ievoquen una atmosfera plenad’encant en cada estació de l’any.Són el complement ideal peramenitzar un passeig tranquil pelcentre de la ciutat, una activajornada de compres o un recorre-gut turístic i monumental pelnucli antic.És difícil resistir-se a la barrejad’olors de les coques i xuixos aca-bats de fer que emanen de lesparades d’alimentació artesanali a la gran varietat de flors iplantes del mercat de la ramblade la Llibertat que canvien segonsla temporada: ponsèties perNadal, roses a l’abril, petúnies al’estiu...De les 21 fires i mercats al carrer

que es fan a la ciutat, els mésinteressants en l’àmbit delcol·leccionisme són el mercat dela Lleona, especialitzat en anti-guitats, i la fira del col·leccio-nisme organitzada els diumengesde les Fires de Sant Narcís ambuna variada oferta d'objectesd'interès: llibres, postals, cromos,rajoles, claus, ràdios, segells,monedes i mobles antics.La fira setmanal d’art, organit-zada per l’associació d’artistesplàstics de la ciutat de Girona,ofereix mostres d’art, organitzaconcursos de pintura infantil,pintures al carrer com es feia

antigament i exposicions de qua-dres d’artistes locals per enriquirla cultura pictòrica de la ciutat.Si voleu provar un altre conceptede mercat heu de visitar el mer-cat d’intercanvi, un espai cívic ones poden intercanviar objectesque ja no ens són necessaris peròque, abans de llençar-los, els ofe-rim per si poden ser útils a algúaltre. Del que es tracta és d’inter-canviar béns, productes de con-sum o fins i tot serveis personalssense necessitat de diners per ferefectiu l’intercanvi. Un mercatper potenciar i afavorir el consumresponsable.Per Tots Sants, amb la fira delmineral podreu gaudir de ladiversitat de formes, textures icolors d’aquestes joies generadesper l’acció de les forces de lanatura. Una passió que compar-teixen milers de col·leccionistesd’arreu i que podreu trobar alcarrer dels Ciutadans. A la fira de brocanters i demos-tració artesanal, artesans i arte-sanes mostren l’art del seu ofici iels seus productes. Ceràmiques,

G

Fires i mercats a Girona

Núm. 29 - 2n quadrimestre 2008Publicació del CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN: Una eina per a l’intercanvi i la comunicacióEQUIP DE REDACCIÓ:Francesc Pararols, Enric Homet, Pere Madrenys, Albert Juncà,Narcís Amagat, Pere Vilà, August Moret, Joan Miró i Àngela Ferrer.

CORRESPONSALS:Imma García (C. St. Jordi de Girona), Josep Casals (Esplai G.G. St.Narcís), Marcos Cano (Assoc. de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), Fidel Rincon (Unió de Pensionistes i Jubilats de Vila-roja), LuisHerrera (Assoc. G. G. La Unió), Joan Farré (Assoc. de Pensionistes iJubilats St. Joan), Antonio Carvajal (Assoc. de Pensionistes iJubilats de Taialà), Enric Homet (G. G. "L'Esplai"), Josep Majó(Assoc. de G. G. "Onyar"), Ma. Mercè Costa (Caixa Terrassa Club60) i Cristina Garzón (Assoc. G. G. Barri Vell).

El Consell Municipal de la Gent GranPlaça del Vi, 1 - 17004 Girona

Foto portada: Juanjo Valeros / Coordinació: Plural ComunicacióDisseny: Juanjo Valeros / Impressió: Gràfiques Alzamora SADipòsit legal: GI-066-96

SUMARI2 EDITORIAL3 OPINIÓ8 CIUTAT Vida associativa de la gent gran

13 Programa “Viure i conviure”13 Trobada Internacional d’Esbarts Dansaires14 Altres mercats de Girona16 CONSELL G.G. Dia Internacional de la Gent Gran 17 ENTREVISTA Maria Assumpció Nicolazzi, propietària

de l’Hotel Peninsular20 QUALITAT Gastronomia

DE VIDA Reflexions per a un món més just i sostenible22 CULTURA Girona, ciutat d’inspiració literària24 L’electricitat, abans...26 BARRIS Can Gibert del Plà28 AHIR I AVUI Can Gibert del Plà

Foto: Juanjo Valeros

3Opinió

i ha una mena de gent queviu sense voluntat de pro-tagonisme, que defuig els

honors i les pàgines dels diaris, quefa més que diu i que viu conseqüentamb els seus principis. Quan aques-tes persones desapareixen el buitque deixen és molt gran.Pedro Montalban ha estat una d’a-questes persones íntegres, de pedrapicada, va venir com tants d’altres aCatalunya fugint de la misèria cau-sada pels que viuen bé provocant lainjustícia. Es va comprometre a llui-tar ací pels seus, els treballadors, iperquè aquest país, el nostre, recu-perés les llibertats.Comunista convençut, ho era com a

resultat de l’experiència directa, solscompartint, els pobres podien aixe-car el cap, també ho era per l’exem-ple de vida que donaven els comu-nistes a casa nostra lluitant contrauna dictadura implacable.Sindicalista amb majúscules, llui-tava pels altres perquè no entenia lamillora d’un si no anava acompan-yada del benestar dels que t’envol-taven. Que difícil, el sindicalismequan no hi havia llibertats recone-gudes!Com a pare, avi, amic, company ensva aportar la calidesa dels senti-ments i la saviesa de l’experiència.

Per sempre, Pedro!

Pedro Montalban, una vidacompromesa amb la comunitat

H

per Joan Olòrizjoies, manualitats, brodats i figu-res tallades en fusta són uns bonsexemples del que hi podreu tro-bar.La fira del dibuix converteix elBarri Vell en una gran sala d’ex-posicions a l’aire lliure de pinturesi quadres per a tots els gustos itotes les butxaques. Una jornadaper promoure l’art dels millorsartistes locals de la ciutat.Així mateix, alguns organismesduen a terme moltes fires espe-cialitzades i activitats al llarg detot l’any i el gremi d’antiquaris ibrocanters de Girona té establi-ments i organitza activitats pertota la ciutat.Aquest estiu, cal destacar l’Expo-sició Mundial de Figures Històri-ques que va dur a terme a Fira deGirona del 3 al 6 de juliol i altresactivitats relacionades amb elssetges napoleònics com les visitesteatralitzades Napoleó tenia mésde 100 soldats i la jornada “Reviula història”. Podeu consultar laprogramació a la pàgina web del’Ajuntament: www.ajuntament.gi/turisme iwww.girona18081809.com

Cristina AlsinaTINENTA D’ALCALDE DE

L’AJUNTAMENT DE GIRONA. ÀREADE DESENVOLUPAMENT LOCAL

I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT

▼ CARTES

Sra. Anna Pagans, alcaldessa de Girona

Per què no hi ha una normativa que exigeixi, garanteixi id’alguna manera obligui a col·locar els números que faltena les façanes dels immobles de tots els carrers de la ciu-tat?

La falta de numeració produeix inconvenients als ciuta-dans.

Permeti’m que amb tot l’afecte li faci aquesta reivindi-cació natural i necessària, que no repercuteix en el pres-supost ni l’altera.

Atentament,

Narcís Amagat

On són els números?

4 Opinió

uan hom arriba a cobrir elsvuitanta i el seny encara esmanté estable, si furguem

consciència endins del record solemtrobar-hi veritables meravelles del’amistat, ja que ens fan propíciesmoltes anècdotes que ja semblavenfoses per la fúria del temps impla-cable, i quan descobrim un d’aquellsjoiells pretèrits, fins i tot ensretorna a uns temps enrere a pouar-ne noves perles humanes escampa-des per la vida que ja ni remota-ment crèiem poder-les reviure.I entre aquesta garba de videsparal·leles, en recordo una amb laqual d’immediat connectàrem quanels anys de joventut em permeterenfer de músic. Es deia FrancescEscolà, era sergent de l’exèrcit i elsseus instruments musicals eren elsaxofon i el clarinet, i tot i ser unapersona culta i educada, solia serpoc estable de caràcter, i no eraestrany veure’l saltar del sòl alsescenaris de les sales de ball percomptes de fer-ho pels correspo-nents escalons, o bé estar-se mitjahora fent-te unes parrafades quenomés ell entenia. Però amb tot, joles hi sabia anar baixant de to fins adir-li que ja el comprenia. (Si heremarcat els salts als escenaris, ésper dir que també era un bon atleta,sobretot en salt d’alçada, i peraquells anys fou campió de Cata-lunya pel GEiEG).Recordo que tenia una dèria gairebémalaltissa per fer unes exageradesinspiracions i expiracions pulmonarsdesprés de qualsevol insignificantexercici...Sempre em semblà que era de famí-lia prestigiosa, i per més concreció,lleidatà de les Borges Blanques, unapersona de les tantes que han ocu-pat algun càrrec a l’exèrcit induïts

per consellers experts psicòlegsconeixedors d’aquells caràctersesquerps, molt llestos però inesta-bles i conflictius. N’hi vaig conèixermés casos que m’ho confirmen. Ah,però amb “les espatlles ben guarda-des”!Per aquells anys quaranta, amb ell ialtres companys fundàrem un con-junt musical que vàrem batejar ambel nom d’Orquestra Trèvol, poc pre-tensiosa i que no reeixí gaire temps,ja que a l’any ja hi mancàrem, jo perla “mili” i d’altres pels canvis que esfeien en aquestes agrupacions, arri-bada la Quaresma. En tornar jo delquarter, ell ja havia desaparegut deGirona.Passats una vintena d’anys me’ltrobo regint una parada del conilletporquí a les Fires de Girona. En pre-guntar-li pel canvi, em contestàmolt lacònic que anava pel mónfent un estudi psicològic. I devia sercert perquè al cap d’uns anys sentoi veig per televisió que el doctor

Francisco Escolá havia descobert unmètode referent a l’aparell respira-tori humà i l’anava a promocionar aAnglaterra.Però l’estupefacció havia de conti-nuar, ja que en un festival al CampNou –que sento no recordar-ne elmotiu- hi actuava una banda demúsica militar al bell mig de lagespa del camp i l’anunciaren diri-gida pel comandant FranciscoEscolà, que després de dirigir lacorresponent obertura des d’unatribuna d’uns quants escalons, percomptes de baixar-los, saltà direc-tament al sòl, cosa que va produirl’esclat d’admiració del públic i delsque vèiem l’espectacle per la “tele”.I era ell, l’inefable Escolà!I si acabés assegurant que ja no fatants anys que vaig tornar a veure’li sentir-lo per televisió com a doctorEscolà? I puc assegurar aquella pre-sència perquè des de les sevesexcentricitats a Girona, l’he conegutsempre més.

Amistats singulars d’antany

Q

per Enric Homet i Romà

5Opinió

Trini…Trini…per Francesc Pararols

l passat 14 demarç, parlant pertelèfon amb el

meu amic Sebastià Piera,que resideix a Ajaccio,capital de l’illa de Còrsega,consternat em va comuni-car la mort de la seva com-panya Trini.Trinitat Revoltó Cervelló,nascuda a l’Espluga deFrancolí, ha mort als 93anys. Quan tenia 3 anys laseva humil família es vatraslladar a Barcelona. Trinicomença a treballar als 9anys d’aprenenta en untaller de costura. Als 16anys, ja oficiala, ingressa ala CNT. Dos anys més tardella i el company Ojalvo,vingut de Madrid, formenel sindicat de l’agulló de laUGT.L’any 1933 ingressa a les JCi al PC de Catalunya.Durant els fets del 6 d’oc-tubre de 1934, en què elpresident Lluís Companys, solidarit-zant-se amb la vaga general decre-tada per la UGT, proclama l’EstatCatalà des del balcó de la Generali-tat de Catalunya, lluita activamenten els combats de les drassanes deBarcelona i un cop vençuda la resis-tència, s’allista a la columna delcapità Bayo i participa en el desem-barcament de Mallorca.De retorn és nomenada secretàriafemenina del Comitè Local de Bar-celona del PSUC, del qual és la fun-dadora. A casa seva s’hi van fer lesreunions preliminars amb Mije Uri-bes del PCE i els companys del PCCValdés, Sesé i del Barrio per a la fun-dació del PSUC. Des d’aquest ComitèLocal del PSUC treballa d’una

manera molt eficaç en l’enviamentde robes i altres ajudes als defensorsde la república al front d’Aragó, itambé juga un paper primordial enl’organització dels menjadors per afamílies necessitades de la ciutat.Acabada la guerra d’Espanya, passaa França i és internada en un campde concentració. D’allí com a refu-giada va a la Unió Soviètica. S’incor-pora a la producció. Al cap de poctemps és cridada per ingressar a l’es-cola de l’IC, allí coincideix ambSebastià Piera, que esdevindria méstard el seu company.En començar la Segona GuerraMundial viu refugiada als Urals finsal 1944, que és cridada a Moscouper incorporar-se a una escola de

preparació per al treballclandestí, de cara a Cata-lunya. Allí s’incorporaSebastià Piera, desprésd’haver vingut de la gue-rrilla, i formen parella, quedurarà fins a la seva mort.El 1945 des de Iugoslàvia,amb un grup de companys,passa pel nord d’Itàlia,sovint a peu, acompan-yada pels guerrillers ita-lians travessa els seps iarriba a un poblet deFrança, prop de Niça. Allíés recollida per Julià Gri-mau i s’incorpora a ladirecció del PSUC com aresponsable del treballfemení. És escollida secre-tària general de la Unió deDones de Catalunya.Quan a França són decla-rats il·legals el PCE i elPSUC ella és l'única donad’un grup de prop de 200espanyols que és deportata l’illa de Còrsega. Allí,

durant els 14 anys que va durar ladeportació, junt amb el seu com-pany, organitza el PCE, són pocscatalans per organitzar el PSUC.Quan es va fundar IC s’hi va adheriramb entusiasme.Probablement la companya d’IC mésantiga de procedència comunista,única dona espanyola deportada aCòrsega; senzilla, abnegada, solidà-ria i fidel fins a la mort a les sevesidees.El poble cors, l’alcalde d’Ajaccio,consellers de l’assemblea corsa,diputats i senadors, representants departits polítics i unes 2.500 persones,s’uniren al seu company, fills i nétsen aquest últim homenatge a Trini.Adéu, fins sempre, Trini!

E

6 Opinió

otser pocs heu pensat queel nostre cos té un llen-guatge molt especial que

fa servir per avisar-nos quan quel-com no funciona correctament osenzillament per advertir-nos desituacions diverses de risc i/o deperills més o menys imminents. Témolt a veure amb el que acabo d’ex-posar la relació que té l’ésser humàentre el seu cos i la seva psique. Aixòho sabien molt bé els grecs i elsromans quan deien mens sana incorpore sano, és a dir, per tenir unaveritable qualitat de vida, i tots ladesitgem, el nostre cos ha d’estar sano només en les seves funcions físi-ques sinó també i amb total harmo-nia amb les mentals.Tinc exemples molt clarificadorssobre aquesta afirmació i el poderque exerceix el nostre estat anímicsobre les reaccions del nostre propicos. La meva mare vivia amb nosal-

tres quan ja era força gran i estavamolt satisfeta. Nosaltres que somviatgers de mena, solíem fer algunasortida quan les vacances ens hopermetien, per Nadal, per SetmanaSanta... i ella coneixia les dates,doncs bé, encara que aquellspoquets dies els anava a passar acasa del meu germà que la cuidavacom una floreta, sempre, però sem-pre, es posava malalta un o dos diesabans del dia que teníem assenyalatper marxar. I agafava febre de veri-tat o no podia caminar o tenia unvertigen terrible... no va fallar mai.El metge ja ho sabia i ens aconse-llava sortir igual i miraculosamentsempre es posava bona quan el seucos li ”explicava” que no hi havia resa fer davant uns fets ja ”consu-mats”. Conec altres casos semblantsd’aquestes malalties psicosomàti-ques que poden trasbalsar la nostrasalut i reafirmen la meva teoria.

A part d’aquesta relació cos-esperit,també rebem senyals d’avís que devegades no sabem o no volem escol-tar. Si tenim febre senzillament ésque quelcom no rutlla com cal. Siens fa mal el cap, alguna malaltiaens està rondant i hem de buscarajuda abans no apareguin complica-cions. Si el que ens causa dolor ésun genoll o l’espatlla o... anem almetge i esbrinem què és el que ensvol advertir el rellotge somàtic.Crec que és molt important tenir encompte les de vegades petitesmolèsties per esbrinar-ne el verita-ble origen, no sol val prendre’s unaaspirina que només amaga els símp-tomes del que ens està passant, elque sí que cal és escoltar atenta-ment aquest llenguatge intern queens coneix i ens regula per aconse-guir una vida més sana i de mésqualitat que a la fi és el que totsdesitgem.

LLAMBREGADES

Escoltar els missatges del nostre propi cos

P

per Àngela Ferrer i Mató

7Opinió

En una societat globalitzada en quècada vegada es demostra més quetotes les persones, en més o menysGrau, són necessàries, quin és elpaper que li correspon jugar a lagent gran?Cada vegada hi ha més intel·lectualsque parlen del paper important queassumirà la gent gran en el segleXXI. Quan es fan aquests pronòsticses fa referència al futur, el qualnomés pot confirmar la històriaamb la descripció del que realmentha succeït. Però l’envelliment, avuidia, ja forma part del present, comun fenomen desconegut que reque-reix, per ser conegut, el mateix pro-cés realitzat per saber el gust d’unapoma: cal menjar-la. L’envellimentcal viure’l en pròpia persona. Una deles tasques del Moviment Sènior,consisteix a recollir aquestes vivèn-cies, amb el coneixement de lesquals es pretén liderar les possiblessolucions que cal afrontar per supe-rar el repte d’una societat envellida.L’envelliment fa referència al retira-ment de les persones del treballremunerat per qüestions d’edat, quemoltes vegades inclou personesamb poc més de 50 anys que que-den excloses de la vida productiva ia les quals la societat converteix engrups aparentment parasitaris, quede forma general són simplementtolerats. Però en una societat glo-balitzada en què cada vegada esdemostra més que totes les perso-nes, en més o menys grau, sónnecessàries, quin és el paper que licorrespon jugar a la gent gran.De forma generalitzada es consi-dera que la capacitat intel·lectual éspròpia de la joventut, sense tenir encompte que l’edat es pot convertir

en un valor afegit, en sumar l’expe-riència dels anys amb la capacitatintel·lectual de les persones, que nominva amb els anys, si no es pateixcap malaltia que l’afecti.Si s’hagués de determinar la mitjanad’edat de les grans creacions de lahumanitat, es considera que podriaestar cap als seixanta anys.En la situació actual de la ciència,molts joves poden arribar a ser tanintel·ligents com qualsevol delsgenis de la història.Però també, molts sèniors poden sertant i més intel·ligents que els jovesperquè és possible tenir un esperitjove amb més de 90 anys d’edat.Si bé actualment no hi ha cap refe-rent històric, per enfocar l’envelli-ment com un fenomen que afecta

un nombre important de persones,sí que existeixen referents minorita-ris del paper de la gent gran, quanalgun dels seus membres ha assolitun alt poder econòmic o social. Deforma general, aquests membresprivilegiats es caracteritzen per laseva generositat i altruisme, que elsha permès abastar la seva autorea-lització personal en un entorncomunitari d’ajuda als altres.Es poden veure exemples d’aquestcomportament en al Grècia clàssica,d’ara fa 2.500 anys, en què una elitenvellida, privilegiada per l’existèn-cia d’una societat esclavista, es vaconvertir en el bressol de democrà-cia i de la filosofia occidental queha perdurat fins als nostres dies.Un exemple més recent el tenim enel mecenatge de persones adinera-des, com els coneguts “indians”, quevan fer fortuna a les Amèriques iuna vegada arribades a una edatavançada van crear institucionsbenèfiques als llocs on havien nas-cut o s’havien criat de petits.La generositat, el donar més querebre, és el paper que li correspon ala gent gran, tenint en compte queaquest donar sobrepassa els aspec-tes econòmics més restringits, perincloure també els del temps lliure,molt més a l’abast de tothom.

▼ APUNTS DE PREMSA

5/04/2008 – El PUNT. Punt de Vista. Tribuna.- Josep Aracil, presidentdel Consell Sènior de Premià de Mar i d’Euro Sènior

Quin és el paper de la gent gran?

“L’envelliment, avui dia, ja forma part del present, comun fenomen desconegut que requereix per ser conegutel mateix procés realitzat per saber el gust d’una poma:cal menjar-la.”

“De forma generalitzada es considera que la capacitatintel·lectual és pròpia de la joventut, sense tenir encompte que l’edat es pot convertir en un valor afegit.”

8 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVASecció dedicada als casals i associacions de gent gran de Girona, com a espai d’intercanvi, departicipació, relació intergeneracional en la vida de la ciutat i com a exponent de cohesió social.

Visita al Centre Cívic del Ter

Tal com havíem previst, el passat dia 3d’abril vàrem fer una visita al nou cen-tre cívic de la ciutat de Girona, el Cen-tre Cívic del Ter. Vàrem ésser rebuts per l’equip del cen-tre, el qual ens va oferir una visita alnou equipament, ens va ensenyar lesinstal·lacions del centre: les aules taller,l’aula d’informàtica i de cuina, la salaauditori i la resta de sales on es fan lesactivitats.Per finalitzar la visita ens varen convi-dar a un piscolabis. Els nostres socis

varen quedar meravellats d’aquest noucentre i complaguts d’haver-lo visitat.Agraïm al director i a tot l’equip delcentre la seva rebuda i els desitgem elmillor per a tots.

Fi de curs de les activitats

El dijous 26 de juny vàrem celebrar alPont Major la jornada de cloenda de lesactivitats del curs 2007-2008 de lanostra associació. Per celebrar-hovàrem organitzar un dinar per als nos-tres socis. De primer plat, arròs a lacassola; de segon, carn a la brasa i,

per postres, gelat, tot regat amb vi del’Empordà i cava, aigua i refrescos. Elssocis varen gaudir d’un dinar familiaren un ambient distès i divertit. Totseguit varen gaudir d’una tarda de balli xerinola, amb el duet de Simó la Veu,gran amic de la nostra associació.Amb aquestes quatre ratlles volemdesitjar als nostres socis que passin unbon estiu, que es cuidin, que beguinmolta aigua, que prenguin poca sal i aviure, que siguin feliços. També volemagrair la col·laboració de tot el personaldel Centre Cívic. Moltes gràcies i finsaviat.

ASSOCIACIÓ GENT GRAN LA UNIÓ DE PONT MAJOR Luis Herrera

A l’esquerra, fotografia de grup de la visita al Centre Cívic del Ter. A la dreta, l’arrossada del fi de curs.

Desitgem que hàgiu passat un bonestiu i que hàgiu agafat energia per tor-nar a participar en les activitats que esfan des del nostre centre i tots elsaltres de Girona.Durant el aquest mes de juny vamcelebrar la festa major del nostre barrii com a bons veïns vam participar enla festa fent allò que sabem fer. Lanostra associació té un grup de gentmolt arriada que fa un espectacle deplay back i un grup de cant, molt bentreballat, i amb moltes hores d’assaig.També estava prevista una desfiladade vestits de paper que no es va poderrealitzar per culpa de la tan esperada

pluja. Per això a la festa vam fer unapetita demostració del nostre treball,igual que el grup de manualitats, que

va exposar els magnífics treballsmanuals fets durant el curs en el nos-tre centre.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS DE TAIALÀ Pitu Caicedo

Inauguració del’exposició detreballs manualsde la Llar.

9Ciutat

Al Club 60 de Caixa Terrassa ja tenimles activitats de la tardor programadesi us en volem fer cinc cèntims !!!Continuarem amb els cursos d’infor-màtica, internet i Photoshop de dife-rents nivells a la nostra aula del Club.A part, per no quedar obsolets amb lesnoves tecnologies, hem organitzat uncurs per aprendre a fer fotografiesamb càmeres digitals i un curs debones pràctiques alimentàries donadala importància de millorar la salut através d’una bona alimentació. Tambéfarem un taller per conèixer el móndels bolets, ja que la tardor és l’èpocaque se’n poden recollir més. Aprofitant que s’està acabant l’AnyRodoreda no ens volem quedar senseconèixer la vida i obra d’aquesta des-tacada escriptora de casa nostra. Finalment, per aprendre a cuidar elmedi ambient, iniciarem un taller crea-tiu de reutilització del paper.Les demostracions gratuïtes que esportaran a terme al Club ens ensenya-ran: com cuidar un bonsai i les sevescaracterístiques i l’art de tallar el per-nil.A l’octubre tornarem a gaudir del ciclede sarsuela amb Luisa Fernanda, con-tinuant amb La Dogaresa i d’altres,fins al mes d’abril.

En aquest trimestre tenim programa-des dues conferències: “La salut del’esquena i exercicis per estar enforma” a càrrec de Rosa Cos, diplo-mada en Infermeria, Medicina del Tre-ball i Fisioterapeuta, i “El benestaremocional a la vellesa junt amb elsnéts” a càrrec de Paulino Castells,doctor en Medicina i Cirurgia, psiquia-tre expert en temes de família i profes-sor de psicologia de la Universitat AbatOliba de Barcelona. Com ja és habitual, les conferèncieses duran a terme a l’Aula Magna de laCasa de Cultura de Girona.Per sortir de la rutina, cada mes farem

una excursió d’un dia, anirem a lesmines d’Ogassa i Beget, a les cavesCordorniu i a fer una mariscada alGran Bufet de Cambrils; farem unaruta de pessebres i anirem al mercatde Santa Llúcia de Barcelona; faremuna festa de Nadal a Mont-roig delCamp i visitarem el Centre Joan Miró.Si amb un dia no en feu prou, tambépodreu viatjar a Madrid amb l’AVE, feruna ruta per la Catalunya descone-guda. Podeu anar a Galícia, Lisboa,Astúries, viure el Nadal a Alemanya irelaxar-vos en un balneari.Així doncs, no hi ha excuses per que-dar-se a casa!

CLUB 60 DE CAIXA TERRASSA DE GIRONA Maria-Mercè CostaVIDA ASSOCIATIVA

Demostració de decoració amb fruites al Club 60.

El dia 25 d’abril l’Associació de la GentGran del Barri Vell va celebrar el terceraniversari del local social.Al llarg d’aquests tres anys l’Associa-ció ha anat creixent, per aquest motiuvolem aprofitar per donar les gràcies atots els socis, col·laboradors, Ajunta-ment de Girona… que fan possible quel’esforç que posem tots plegats siguitan gratificant i ens doni força per con-tinuar treballant per tal que el localsocial sigui com una segona casa pera tots nosaltres.L’ampliació del centre amb una novaaula ha permès incrementar el nombred’actes i tallers sense interferir ambles trobades de lleure i relacions

socials que hi tenen lloc i que servei-xen per unir la gent gran en bona amis-tat.Esperem que el centre vagi creixent enrecursos, associats i activitats. Hem

tingut la gran sort que moltes personeshagin col·laborat amb xerrades detemes culturals que ens han enriquitmolt a tothom. Els ho agraïm de tot cor.Una salutació ben afectuosa.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN DEL BARRI VELL La Junta de l’Associació

Un moment de la celebraciódel tercer aniversari dellocal social.

Foto: Club 60

10 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Els passats dies 29, 30 i 31 de maig iels dies 1, 2, 7 i 8 de juny el barri deSant Narcís va celebrar la seva FestaMajor, que sempre ha tingut molt bonacol·laboració tant de l’Associació deVeïns com dels comerciants i indus-trials ubicats al nostre barri. La sevaparticipació fa que cada any la nostraFesta Major sigui més lluïda.Els actes van començar el dijous dia29 de maig a la tarda amb el grup deteatre de l’Associació de Veïns(Facomnou) que va presentar l’obraBenplantats i malparlats, que va tenirmolt bona acollida per part dels assis-tents, tant que es va tornar a represen-tar el 7 de juny al mateix teatre del Cen-tre Cívic de Sant Narcís.El divendres 30 de maig, dues moltconegudes veïnes del barri van fer elpregó de la Festa Major. Rosa Vilà iCarme Pagès, components de lacomissió de festes en temps difícils, ales quals es va fer un homenatge. Vanfer un recorregut nostàlgic i divertit perla història de la festa i ens van desco-brir moments impagables. Va seguir unanimat ball de nit amenitzat pel grupmusical Apache, conegut arreu per lesseves versions, no van defraudar.El dissabte 31 de maig es van celebrarles tradicionals Matinades que desper-ten tota la barriada, amb el grupFal·lera Gironina. Seguidament es vafer el XIX Concurs de Dibuix Infantil iJuvenil que va tenir 73 joves artistes,que van posar una nota de color mal-grat l’amenaça de pluja. Simultània-ment va transcórrer la fira d’entitats i labotiga al carrer, animades i concorre-gudes com mai. També es va inaugu-rar l’exposició de plantes i flors i la XIXMostra d’Art, que impulsa l’Associacióde Dones del Sant Narcís. Al migdia,concert de la coral infantil, el centre vaquedar ple de veus blanques i les notesvan alegrar familiars i visitants. Méstard, espectacle de màgia just abansdel concert de la Cobla Internacional laSelvatana, que ja ens té acostumats agrans tardes de música. I per finalitzar,la sardana de germanor, que va donar

la volta a la plaça amb escreix i que vaarrencar dels participants una ovacióde minuts.El diumenge 1 de juny, missa de FestaMajor, Mn. Benet va glossar una prè-dica de les que es recorden, mentre al’altre costat de plaça, als jardinsBosch, se celebrava la gran final delCampionat de Bèlit. Arrossada popular,més de tres-centes taules per a l’arròsd’en Bakero. Després, festival infantil,amenaçat per la pluja, tots a dins elCentre Cívic a veure l’espectacle dePaís de Xauxa.Tota la plaça es va mudar amb la des-filada de moda infantil i juvenil, presen-tada pels comerços de Sant Narcísamb un xou, i la música en directe delgrup Kirtana.El dilluns 2 de juny, Dia de la GentGran, es va fer una missa cantada a

l’església parroquial en sufragi delssocis difunts de l’esplai i en general pertots els difunts del barri. El concert dela Gent Gran Onyar va destacar en unmatí grisós, amb cançons popularsvistoses i aplaudides. Durant la tarda,el grup de danses tradicionals de l’es-plai de la Gent Gran de Sant Narcís vaoferir unes escollides danses del seuextens repertori; a continuació el grupde ball de country ens va fer una exhi-bició de les seves danses, i van ser lesdues activitats seguides amb mésexpectació i moviment de peus.Ja per acabar, hi va haver el gran ball fide festa amb el conjunt Vell Temps, i lapluja va fer acte de presència, però l’a-legria i un bon ambient la van presidir.Els dies 7 i 8 de juny, al bar del CentreCívic, es van fer entreteniments de fi defesta per rematar la jugada.

ESPLAI DE LA GENT GRAN DE SANT NARCÍS Josep Casals

Fotos: Miquel Pagès

11Ciutat

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE VILA-ROJA Marcos Cano

Celebracions de primavera

El dia 9 de maig, a la Llar de Jubilats deVila-roja, vam celebrar un homenatge ala vellesa, en el transcurs del qual vampremiar la dona i l’home de més edatdel centre.La festa va consistir en un gran dinarde germanor on els principals protago-nistes van ser la senyora CarmenJurado Rivera i el senyor SaturninoRedondo Arias, juntament amb algunsfamiliars que els acompanyaven.Durant l’àpat vam poder gaudir d’unmenú casolà elaborat per membres dela junta de l’Associació i per la Teresadel Centre Cívic, que cada tarda ensacompanya a la Llar.

La presència política també va quedarreflectida en l’acte, ja que l’alcaldessa ialguns regidors van mostrar el seusuport a actes d’aquest tipus en què lagent gran esdevé el principal motor del’activitat. Hi van assistir la majoria desocis i sòcies, i tots van demostrar l’a-fecte que sentien vers les personeshomenatjades, fet que va fer emocio-nar en molts moments la Sra. Carmeni el Sr. Saturnino.Per acabar la festa, just després del’entrega dels obsequis, vam haver-hiball on la música va fer moure i riure amolts dels socis/es. Cada any notem que l’assistència ésmés alta, cosa que vol dir que aquestés un acte que agrada molt als nostres

socis/es; així doncs esperem que arribiel proper any per fer una altra granfesta!El divendres 13 de juny vam celebrar elberenar i l’entrega de premis del XIICampionat de Dòmino que es porta aterme a la Llar. Val a dir que aquest anyhi ha hagut més participació que elsaltres anys i, com a fet a destacar, caldir que les dones han tingut un paperimportant en el campionat.El campionat té una setmana dedurada, en què les diferents parellesvan jugant i eliminant-se entre elles, ifinalment queda la guanyadora.Esperem que el proper any també espuguin celebrar aquests actes i algunmés!

Els dos protagonistesde l’home-natge amb laseva família i el president del’Associació. Fotos: CentreCívic Onyar

VIDA ASSOCIATIVA

Durant aquest darrer trimestrea l’Associació de Pensionis-tes i Jubilats Sant Joan vamcelebrar la nostra festa anual,concretament el 24 de juny,dia de Sant Joan Baptista,amb una gran celebració en lanostra Llar de Jubilats que vaconsistir en un multitudinaridinar popular i el posterior ballamenitzat amb l’actuació delgrup musical de Paco Elcano.També durant aquest últim tri-mestre, coincidint amb el bontemps, vam aprofitar per fer nombro-ses sortides amb força èxit de partici-pació dels nostres socis, com en lavisita a la ciutat de Barcelona, la sor-

tida a la zona de golf de Roses o a lapropera vila de Platja d'Aro. Pel que fa al nou curs, aprofitemaquestes línies per informar-vos de la

nostra oferta en cursos i acti-vitats destinats a la gent gran,però sobretot per motivar-vosa participar-hi. Tornarem adonar prioritat a les activitatsque fomentin la salut, la pre-venció i el manteniment delcos (com per exemple el tallerde gimnàstica mental entretin-guda o el taller de gimnàsticade manteniment), però senseoblidar altres activitats de cairemés lúdic com les manualitatsi les puntes de coixí.

Us convidem, doncs, que us apropeual carrer Taga i que participeu enalguna de les nostres activitats, tallers,xerrades i balls. Us hi esperem!

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES I JUBILATS SANT JOAN Joan Farré

Socis en el nou bar de la Llar de jubilats. Foto: Joan Farré

12 Ciutat

VIDA ASSOCIATIVA

Aquest últim trimestre, a part de lesactivitats habituals, n’hem tingut mol-tes altres d’extres.La primera va ser la representació del’obra Un fanàtic del Barça de LluísLladó i Casellas, que posa de manifestel grau de col·laboració entre la gentgran i la resta, ja que la porten a termeal cinquanta per cent i fa honor el con-cepte del centre sobre les relacionsintergeneracionals. L’èxit va ser total ija tenen previstes dues noves repre-sentacions abans no s’acabi l’any.La segona va ser la participació enl’homenatge a la vellesa que van a dura terme l’Ajuntament de Mollet delVallès i la Generalitat de Catalunya.Unes cinc-centes persones varen seracollides i ateses al Casal, i acompan-yades a fer un recorregut per l’exposi-ció de flors.La tercera, també dintre de la setmanade les flors, fou la visita de quatregrups d’arreu de Catalunya, als qualsels nostres voluntaris van acompan-yar a fer el recorregut pels llocs més

emblemàtics de la mostra i amb elsquals vam poder conviure al nostreCasal.Finalment, a l’estiu i com a cloenda deles activitats, es va fer una excursió aMarinelandia on vàrem passar unes

hores relaxades contemplant els dife-rents animals i gaudint d’una sensa-cional actuació de lleons marins idofins. Esperem que això ens ajudi atots a carregar les piles per al cursvinent.

ASSOCIACIÓ DE GENT GRAN “ONYAR-MONTILIVI” Josep Majó

Una de les activitats que al llarg del’any ocupa una munió de personesd’aquest centre de la plaça Poeta Mar-quina, és la pràctica de la gimnàstica,amb una assiduïtat envejable i ambresultats sorprenents quant a mantenirla lleugeresa i salut del cos i de l’espe-rit, donat que amb el temps se solenfer veritables amistats unides peraquesta teràpia tan reconfortant i sen-zilla, però que comporta una continuï-tat estricta a fi de poder-ne treureresultats satisfactoris. Atès queaquesta secció de l’Esplai no té pre-vista la pràctica als locals propis, l’en-titat ADOREA del carrer Migdia elsacull molt amablement a les sevessales adequades per a aquest fi. Com en totes les activitats que es por-ten a terme en aquest Esplai, la majo-ria de participants de l’esmentadapràctica solen ser dones, les qualssaben el benefici que això els com-

porta, i tantes van acumulant-se a lallista, que els responsables han hagutde suprimir l’entrada de nous socis,fins que les obres projectades del

mateix Esplai siguin una realitat. En lafotografia, un instant d’aquesta activi-tat tan sol·licitada.

GENT GRAN “L’ESPLAI” Enric Homet

Representació de l’obra “Un fanàtic del Barça”.

Un moment de la classe de gimnàstica.Foto: Narcís Ferrer

13Ciutat

PROGRAMA INTERGENERACIONAL

Com cada any a mitjan juny es vacelebrar a Girona la cloenda del cursdel programa intergeneracional“Viure i conviure”, d’habitatgescompartits entre persones grans iestudiants, que promou Caixa deCatalunya, amb la col·laboració dela Universitat de Girona i dels ajun-taments de Girona i Salt. La festa es va fer el dia 11 de juny,al teatre del Centre Cívic de SantNarcís. Hi va assistir una responsa-ble de l’entitat promotora i el tinentd’alcalde de Polítiques Socials iCooperació de l’Ajuntament deGirona, Joan Olòriz. En els seus par-

laments ambdós vandestacar la importàn-cia del programa perafavorir les relacionsintergeneracionals, iels bons resultatsobtinguts durant els10 anys de la sevaimplementació a laciutat.En el curs 2007-08 hiha hagut un total de28 parelles entre Girona i Salt i a lafesta hi van assistir la majoria d’a-questes parelles, que van ser felici-tades pels responsables de l’acte.

Enguany la celebració es va tancaramb un pica-pica i una cantada dela coral del Club Sant Jordi deGirona.

Programa “Viure i conviure”

Un moment de la celebració de la cloenda del curs.

TROBADES

Trobada Internacional d’Esbarts Dansaires i Corals

L’esbart dansaire de l’Esplai de laGent Gran de Sant Narcís i la coralCor Maragall, també de Sant Narcís,en representació de Girona, vanparticipar en la Trobada Internacio-nal d’Esbarts Dansaires i Corals.En aquesta trobada també hi vanintervenir grups portuguesos, fran-cesos, anglesos i alemanys. Els nos-tres grups van sortir de Girona el dia3 de maig a les 7 del matí, i van arri-bar a Limoux a dos quarts de deu.Després de fer un bon esmorzar esvan vestir, i ja estaven a punt per ala seva actuació.Plaça major de Limoux: primeraactuació del nostre esbart dansaireamb “La Bolangera”. Seguidament,actuació de l’esbart dansaire portu-guès, que va presentar danses típi-ques del seu país. En acabar, segonaactuació del nostre esbart dansaireamb una dansa típica catalana, una

sardana. Després la nostra coral CorMaragall va interpretar una bonicacançó catalana. A continuació, elnostre esbart va interpretar el ballde cintes, ball de bastons i ball d’es-clops, i amb aquesta dansa es vaacabar la primera part de les actua-cions. En començar la segona, elsportuguesos amb els seus ballsvaren ocupar una part molt extensa,van seguir-los els francesos, els

anglesos i els alemanys amb lesseves interpretacions breus peròexcel·lents. Per finalitzar, el CorMaragall va interpretar la sevaúltima cançó. Cal fer especial menció que totesles actuacions dels nostres grupsvan merèixer una molt bona aco-llida i aplaudiments de tota la con-currència.

Josep Casals

Foto: Miquel Pagès

14 Ciutat

REPORTATGE

Normalment, quan es parla de mer-cats ens vénen al pensament el Mer-cat del Lleó, el mercat setmanal ques’instal·la a la Devesa o a les ribes delTer i com a molt rememorem algunsupermercat, aquests monstres delconsumisme que, situats a l’extra-radi de la ciutat, han contribuït a lamalaguanyada desaparició de lespetites però inefables botiguetesfamiliars que se situaven al cor de laciutat.Molts cops, doncs, ens oblidem queexisteixen a la nostra ciutat unsaltres mercats, potser més modestos,però que hi són i atreuen un públicespecífic i contribueixen a donar aGirona un cert aire metropolità.A grans ciutats europees com Lon-dres, París... aquest tipus de mercatsse’ls sol anomenar de les “Puces”, nose sap ben bé el perquè, i encara queguanyen en grandària i oferta als deGirona no deixa el fet de la sevaexistència que donin a la nostra ciu-tat un carisma capaç d’atreure pro-pis i forans quan hi són presents.Anem a pams. Tots els dissabtes, alPont de Pedra, i també diàriamentdurant les festes de Sant Narcís,Nadal i Reis (exceptuant l’agost)podem trobar unes botiguetes queofereixen productes artesans, cosaque les honora i les fa particular-ment interessants. Indagant entreels comerciants que integren aquestparticular mercat, he pogut saberque la majoria fa com a mínim sis oset anys (algun fins i tot més temps)que ofereixen els seus productesamb la garantia de persones serio-ses.Sembla que el que fa més temps quehi va puntualment a la cita artesanaés en Ramon Ribas, que afirma quedes del 93 no deixa d’anar-hi cada

setmana, sobrepassa, doncs, ambescreix el temps normal de paradadels altres comerciants. Diu ell queaquesta continuïtat en el tempsdemostra la qualitat dels seus pro-ductes ja que si no fos així ja hauriahagut de plegar. Ven tot tipus dejoieria d’argent i xapada d’or, i biju-teria fina.També ofereix joieria de plata elsenyor Roure, la Isabel Ollé ven pro-ductes artesans fets en fusta, altresbotiguetes ofereixen mocadors, xals,gorres, corbates pintades a mà,joguines... i naturalment depèn del’estació de l’any que un o altre pro-

ducte té més o menys sortida.Un altre mercat setmanal, no menysinteressant, és el que s’instal·latambé els dissabtes a la Rambla i enel qual es poden trobar tot tipus deplantes i flors. Aquí els clients prin-cipals solen ser femenins i segons lamestressa d’una d’aquestes parade-tes, la d’en Josep Pla, l’època de mésvenda és la primavera, i els testos esvenen més que els rams, seguramentpel fet que la durada dels primerssupera i molt la dels ramells. Tambéhi són tot l’any exceptuant l’agost.Els diumenges a la plaça de Cata-lunya, i si plou o fa massa calor sota

Altres mercats de Girona

Fotos: Juanjo Valeros

15Ciutat

les voltes de la plaça del Gra, podemtrobar un altre interessant mercat,aquest dedicat sobretot al col·lec-cionisme, encara que també s’hipoden trobar objectes molt diversos.La majoria, però, ofereixen canvi i/ovenda d’objectes col·leccionables demoltes i diverses menes. Assegurenque ja fa més de deu anys que acu-deixen a la cita setmanal. Un delscomerciants, el senyor Muñoz, m’ex-plica que un client habitual d’aquestmercat, que és el que més s’assemblaals de les metròpolis que he esmen-tat abans, és el senyor JoaquimNadal, el que fou alcalde de la nos-tra ciutat durant molts anys. Espoden trobar llibres de tota mena,postals, fotos, discos, vídeos, DVD,...sobretot de temps passats, cromos,xapes de cava, segells, embolcalls decigars, capsetes, còmics, minerals,diaris d’altres èpoques, vaja, un veri-table ventall d’objectes, alguns proucuriosos. Aquest mercat és el prefe-rit pels col·leccionistes i de vegades,segons m’ha explicat el senyorMuñoz, li han demanat objectes benparticulars. Per exemple li pregunta-ren si podia facilitar cadenes de WC,i orinals. Sembla que d’aquests n’hiha de molt curiosos i valuosos. ABreda en fabricaven de ceràmica,també a Quart, i eren, són, si se’ntroben, els famosos de Talavera de laReina de color blau. Alguns erend’un valor considerable i són moltbuscats pels col·leccionistes, sobre-tot els que pertanyien a arquebisbes,que es veu que se'ls feien fer total-ment especials i únics.De tota manera la major demandacorrespon a la dels TBO dels anys 40-50 i són els que es cotitzen més alt.Ara, però, m’expliquen que venenmenys, sembla que la crisi econò-mica que s’ha iniciat afecta tambéels hobbies.Un cas particular que crec que val lapena esmentar és la d’un venedorque puntualment i durant tot l’any,

dissabtes i diumenges se situa alfinal de la Rambla i sota les voltes.Hi acut des de la mort d’en Franco,ell diu que el seu negoci nasqué ambla democràcia. Abans oferia la sevamercaderia davant les antigues boti-gues que duien per nom Malaret(sabates), Falcó (camises) però ara eltrobem on he dit abans. Ofereixprincipalment llibres, pins, clauers, iúltimament una mica de tot ja quela crisi també l’afecta i ha hagutd’ampliar l’oferta. Aquest senyor ésd’origen murcià però està enamoratde Girona. Fou un dels habitants deMontjuïc encara que afirma que ells'hi construí una veritable casa. Tantestima la nostra ciutat i el català enparticular que vol ampliar el seunegoci posant una botiga a Cala-trava i hi vol introduir llibres cata-

lans, diu que la cultura és universal ia més farà donació de llibres cata-lans a la biblioteca de Calatrava onnaixé la seva esposa. Ja ha preparatun diccionari d’en Pompeu Fabraperquè comencin a conèixer-nos.Fins i tot té concertada una entre-vista amb el president Montilla perparlar de l’assumpte. Un bon exem-ple d’integració que tant de bo fosmés general entre els immigrants.Amb aquest petit negoci ha tiratendavant set fills que no és pocacosa, i són catalans de cor.Durant els mesos de maig i junytambé trobem a Girona uns petitsmercats que es van ampliant anyrere any. Són les botiguetes alcarrer. Ara ja són un clàssic. S'hi pottrobar una mica de tot i a bon preu.Indagant, afirmen els comerciantsque el que té més sortida és la biju-teria, per la moda, la roba, els petitselectrodomèstics, els nòrdics, que estroben molt rebaixats, i també lescoses de casa i novetats com lescafeteres d’última generació.Girona, doncs, està ben assortida demercats ben variats i els gironins ensen podem sentir ben orgullosos. Aixítots els caps de setmana i tot fentuna passejada podem gaudir con-templant tan variades ofertes i vés asaber si hi podem trobar aquell lli-bre, aquella foto... que no sabíem nion ni com podíem aconseguir-la.

Àngela Ferrer i Mató

16 Consell G.G.

abeu... el dia 1 d’octubre ésel Dia Internacional de laGent Gran...

Ja fa unes setmanes que en el Con-sell de la Gent Gran parlem d’aquestdia i pensem que les persones grans,o sigui nosaltres, tenim un gran pesen la societat i que per moltes raonspodem dir que som un gran col·lec-tiu. Som grans, molt grans, ja quesom molts, tenim molta vida a l’es-quena, cosa que ens dóna saviesa iexperiència i, a més, ens impliquemen les coses, en definitiva, que noparem. Fa uns anys, les Nacions Unides, mit-jançant el secretari general d’aquelltemps, va decretar que el dia 1 d’oc-tubre fos el Dia Internacional de laGent Gran i va dir d’aquest dia que"ha de servir per ajudar a construirponts entre generacions que aprofi-tin les capacitats de les personesgrans, sigui a la comunitat o a lafamília, al patronatge agrícola ourbà, en educació, en tecnologia de

les arts, en la reducció de la pobresao en la construcció de la pau. El repteque tenim davant nostre és treure dela foscor els valuosos atributs de lespersones grans i utilitzar-los conjun-tament amb altres instruments dedesenvolupament".El que volem nosaltres, els membresdel Consell Municipal de la GentGran, és que el proper dia 1 d'octu-bre Girona propiciï un moment deprivilegi per a la gent gran, unmoment de reconeixement, dediversió, d’esplai, de comunicació,que es presentin les activitats irecursos... en definitiva, el que volemés commemorar aquest Dia Interna-cional de la Gent Gran amb activitatspensades per nosaltres i, potser, finsi tot, fer que ens envaeixi a tots lapercepció que la vellesa ha deixat deser una amenaça per a les personesgrans i que el temps constitueix unagran oportunitat per recordar, perveure, per sentir, en definitiva, perviure.

La iniciativa del Consell Municipal dela Gent Gran i de l’Ajuntament deGirona, amb la col·laboració de lesinstitucions que en formen part, volportar a terme aquesta idea i com-memorar el Dia Internacional de laGent Gran, i respondre així a la ideaprincipal d'aquesta iniciativa de pro-moure una societat per a totes lesedats.

PER A UNENVELLIMENTACTIU ISATISFACTORI:VIURE LAVELLESA AMBPLENITUD!Aprofitem aquestes últimes línies perconvidar-vos a participar en la DiadaInternacional de la Gent Gran el pro-per dia 1 d’octubre.

Consell Municipal de la Gent Gran

1 D’OCTUBRE

Dia Internacional de la Gent Gran

S

17Entrevista

- Vejam, Assumpció: on vas néixer,tu?- Jo vaig néixer a Girona, a l’habita-ció número 8 de l’Hotel Peninsular.És que el meu besavi, en PietroNicolazzi Primatesta, era piamontès,de Pella, al nord de la península ita-liana, i va venir a Girona com a exi-liat polític, després d’haver estat untemps a França on s’havia casat.L’any 1853 ja consta en el padrómunicipal.- Exiliat polític? Era d’algun partitil·legal?

- Ell anava a favor d’en Garibaldi iva haver de marxar del seu país.- I va fundar el Peninsular aquí?- No; primerament va comprar unacasa que en els baixos era un cafè iva instal·lar-hi una fonda que esdeia Sant Antoni. Però el seu fill, enJoan Nicolazzi, va traspassar untemps després el negoci al seu propifill que era el meu pare, en RamonNicolazzi.- Vaja! I el teu avi què va fer abansdel traspàs?- Quan es va casar va posar el men-

jador a la planta baixa. A més vamantenir un menjador a part al pri-mer pis, anomenat “el menjadordels capellans”… Això passava afinals del segle XIX.- Un menjador per als capellans?Que era molt de missa, l’avi?- No sé si era de missa o no, però elcas és que llavors venien moltscapellans a Girona a cobrar a fi demes i alguns venien a dinar a casa.Després feien el “tresillo”... A més,també venien els capellans delCollell quan portaven els seus alum-

Maria Assumpció Nicolazzi i Rovirava néixer a l’Hotel Peninsular deGirona, fundat pel seu besavi d’ori-gen piamontès a finals del segleXIX. Al llarg d’aquest centenard’anys s’hi han allotjat especial-ment viatjants de tota classe,capellans que després de dinarjugaven al “tresillo”, artistes i tore-ros, polítics de diferents partits itambé estadants fixos. Entreaquests hi havia un grup d’oficialsque es van revoltar contra laRepública el juliol del 1936. Un copdominada la revolta es vaninstal·lar al Peninsular aviadorsrussos i un grup de reentrenamentd’espanyols que tenien la base aCelrà. L’Assumpció diu que aquestsmilitars eren molt educats i quemai va tenir-hi cap problema.

Maria AssumpcióNicolazzi i Rovira

Propietària de l’Hotel Peninsular, edifici que té més de cent anys,que ha acollit viatjants, artistes, capellans, polítics, alguns militarsrevoltats el 18 de juliol del 1936 i també aviadors republicans.

Fotos: Jordi S. Carrera

nes a examinar-se. Quan l’avi estavamalalt el venien a veure i ell elsdonava un caliquenyo a cada un.- I quina altra classe de gentvenia?- Sobretot venien viatjants, els queara en diem comercials de lesempreses. Aquests venien el dilluns imarxaven els dissabtes. El meu parehavia deixat diners a alguns perpoder tornar a casa seva ja que esgastaven el que portaven en el jocal cafè Vila. A l’hotel també hi haviagent fixa.- I durant la guerra del 1936, quèva passar?- Doncs que alguns dels militars deGirona que es van revoltar contra laRepública estaven allotjats ja abanscom a fixos a l’Hotel.- Recordes alguns noms?- Sí; el tinent Folchi, el tinent coro-nel Alcubilla, el comandant Martí-nez Sastre, l’Alonso Quesada, l’O-rensaus....- I què més recordes d’aquellsdies?- Que el dia 19 de juliol, que eradiumenge, anava a missa al Merca-dal amb la mare i vam trobar undels militars revoltats que ens vadir: “Doña Consuelo, tranquila quetodo está controlado...” Però enrendir-se els revoltats de Barcelonaells també es van rendir i alguns vanser detinguts i els van fer consell deguerra.- I van venir els del Comitè a l’Ho-tel?- Sí, és clar, van venir a fer un regis-tre de totes les habitacions delsmilitars allotjats.- I llavors s’hi van instal·lar militarsdel bàndol republicà?- Sí, al cap de pocs mesos van con-vertir l’Hotel en quarter d’aviació is’hi van instal·lar els aviadors que

tenien el camp a Celrà i que a vega-des eren russos i altres vegadesespanyols del grup de reentrena-ment. Els russos eren manats percomissàries i els espanyols per mili-tars republicans.- Quin tipus d’avió pilotaven?- Pilotaven uns avions anomenatsKatiuskas. Eren gent molt simpà-tica... Al pare li van encarregar laintendència i anava a buscar que-viures i això ens va permetre ajudaruna mica molta gent que no teniares per menjar.- Com es portaven els soldats ambtu?- Molt bé amb tothom! Jo teniaquinze anys, i tant els que volavencom els més joves que s’entrenaveneren molt seriosos i formals. Mai emvan dir una paraula de més ni demenys.- Però tenia alguna relació directaamb ells?- Cap! Els russos ja tenien les comis-sàries de guerra. Només una solavegada em van fer pujar al cotxeamb elles per anar a buscar jerseisd’angora i em van donar bombons.Jo no els volia perquè tenien mala

anomenada.- Per què jerseis d’angora?- Sí, els agradaven molt. Compravenla llana i se’ls feien fer.- Van morir alguns aviadors delsque teníeu a l’Hotel?- Sí; alguna vegada sortia unaescuadrilla i només en tornaven lameitat... Llavors l’oficial que elsmanava ens deia que ja podíem des-allotjar l’habitació que ocupaven.Feia molta pena! Un d’ells va caurea l’estany de Banyoles en voler salu-dar unes amigues en vol rasant.- I a l’entrada dels “nacionals” aGirona, què us va passar?- El pare ens va enviar a Ullà unsdies abans per por dels bombar-deigs. Hi érem amb la família Fono-lleras, però allà també bombardeja-ven i ens va caure una bomba molta prop. Un dels morters va caure aprop del meu germà.- I a l’Hotel, què li va passar?- Que van nomenar el pare soldatd’aviació i els últims dies hi van por-tar metralladores i armes. Recordoque jo havia de saltar per no trepit-jar-les. A la retirada el volien incen-diar, però als soterranis hi havia el

18 Entrevista

“Abans de la guerra havien vingut en Macià, en Companys, la Pasionaria, el Campesino i també en Josep Irla...”

19Entrevista

servei de transmissions de l’exèrcit iels soldats no ho van permetre.- Bé, ja tenim els franquistes ocu-pant la ciutat i què fan amb elPeninsular?- Doncs, donen ordres immediatesde tornar a obrir l’Hotel i s’hi ins-tal·la el nou governador civil, CorreaVeglison; el delegat de Falange Lluísde Prat, en Ramon Soler, personald’Hisenda i altres funcionaris. Lafamília Portabella hi tenia cinchabitacions fixes.- Pagaven l’estada?- Sí. I com que llavors no hi haviatelevisió després de sopar feien ter-túlia, portada per la mare. Eren gentde categoria i les seves interven-cions eren interessants encara quejo m’hi avorria una mica. Passats elsanys comprenc que va ser una cosaque em va impactar.- I quina altra classe de gent veniaa l’Hotel?- De tota mena, però la majoria erenviatjants...- Artistes, toreros, polítics també?- Sí, sí, de tot. L’Ava Gardner, MarioCabré, Bernadó, Manolete, FernandoFernán Gómez i companyies enteres

de teatre, el baró Thyssen...- I quins polítics venien?- Abans de la guerra havien vinguten Macià, en Companys, la Pasiona-ria, el Campesino i també Josep Irlaque després va ser president de laGeneralitat a l’exili... I després de laguerra va venir els prínceps JuanCarlos i Sofia, en Pujol, en Colom, enSuárez...- Vostè va ser regidora de CIU, eh?- Sí; va ser d’una manera moltcuriosa. Jo estava mirant la processódel Divendres Sant i hi havia tambéen Ricard Masó i la seva esposa. Par-lant de les properes eleccions a l’a-juntament i de les poques dones ques’hi presentaven ell em va dir que joen podria ser una. I l’endemà emtruca en Josep Arnau, agraïnt-meque m’haguessin posat a la llista,però jo no havia pas donat abans elmeu consentiment...- Escolta, parlant de l’ajuntament.Què hi faria vostè, a la Devesa?- Jo no en puc dir gaire res... Per miés una equivocació no fer-hi una viade circulació de cotxes, bicicletes igent que faci fotting. Ja hi haviaestat abans vora el Ter, i també em

sembla un error no deixar-hi apar-car. També s’haurien de potenciarels jardins posant-hi algun reclamper atreure el públic. Recordo, perexemple, que abans de la guerra hihavia un burriquet que es podiamuntar i fer alguna volta al campde les botxes...- És el paradís perdut que ha escritl’Aragó?- Tal com està ara crec que és moltdifícil que la gent vagi a la Devesa,tal com feia anys enrere.- Jo també ho crec per diferentsraons.

Pere Madrenys

- Una flor- M’agraden totes.- Un color- Totes les tonalitats del blau.- Una pel·lícula- Fa anys que no vaig al cine...

”Lo que el viento se llevo”.- Un actor- Ava Gardner que va estar a

l’Hotel, James Mason...- Un Papa?- Joan XXIII.- Un futbolista?- Migne, que va fer el gol

del Girona.- Divorci?- No.- Avortament?- En principi, no, però jo no sóc qui

per jutjar a ningú.- El fet més agradable de la tevavida?- La vida mateixa.- Què hi ha més enllà del cementiri- La meva esperança.- Assumpció: m’ha dit alguna men-tida?- No acostumo a dir-ne.- Ben fet!

A RAIG!

20 Qualitat de vida

GASTRONOMIA

PREPARACIÓ1. S’ha de dessalar el bacallà deixar-

lo en remull 3 o 4 hores, desprésd’haver-lo tallat a tires. S’ha decanviar l’aigua un parell de vega-des, després cal premsar el bacallari assecar-lo amb un drap.

2. Escaldeu els tomàquets i peleu-los,traieu-ne la grana.

3. En una plata de servir, poseu-hi elbacallà ben escorregut i, a conti-nuació, comproveu el punt de sal

(ha de tenir un punt salat).4. Afegiu-hi les cebetes tallades al

llarg, els tomàquets en forma demitja lluna, els pebrots a rodanxesi poseu-hi les olives per sobre.

5. Prepareu una vinagreta barrejantl’oli, el vinagre, la sal i el pebre ambun batedor de mà. Amaniu ambaquesta salsa el plat.

6. Adorneu-ho amb els ous durs.7. Serviu-ho fresc.

EsqueixadaIngredients per a 4 persones

PREPARACIÓ1. Renteu, pelu i talleu tota la fruita

a daus.2. Peleu els plàtans i passeu-los per

la batedora amb el suc de llimonai un pols de sal.

3. Afegiu-hi la polpa dels préssecs ibateu-ho tot.

4. Afegiu-hi el suc de taronja, lafruita i la soda.

5. Remeneu-ho i poseu-ho dins unvol amb gel al moment de servir.

Copa de fruita amb gelIngredients per a 6 persones

Luís Herrera Díaz

INGREDIENTS:

● 300 g bacallà gruixut, de la partdel morro● 4 cebetes tendres● 2 tomàquets madurs i grans● ½ dl d’oli● ½ dl de vinagre● 150 g d’olives negres i verdes● 2 pebrots verds● 2 ous durs● Sal● Pebre

INGREDIENTS:● 500 g de fruita variada● 2 plàtans● ½ dl de suc de llimona● 5 dl de suc de taronja● ½ de got de polpa de préssec● soda freda● sal ● gel

21Qualitat de vida

EL COMERÇ JUST

olta gent gran ja té benarrelat un principi ecolò-gic, al qual ara se l’ha ano-

menat tècnicament “principi ecolò-gic de les tres erres”. O el que ve aser el mateix: reduir, reutilitzar ireciclar. La gent gran, més avesadaa les estretors de la guerra i la pos-tguerra, saben que és bo posar unagalleda per recollir l’aigua de lapluja, guardar els pots de vidre, perguardar-hi les sobres del sofregit, oportar el cistell en comptes d’acu-mular bosses de plàstic, cada copque es va a comprar. L’estalvi hamarcat les seves vides i ho tenenmolt present. No obstant això,aquests bons costums, també entrela gent més gran, es van perdent. Entre els bons costums, hauríemd’afegir-hi la lectura eficient de lapublicitat, per no consumir demanera passiva tot el que ensvenen. La publicitat i el màrquetingens venen llibertat i aventura en lesquatre rodes d’un tot terreny, sen-sualitat sense límits en un flascó deperfum, felicitat familiar en unapizza precuinada, joventut en unpotet de crema hidratant...Tot hade ser més del que en realitat és,per poder sobresortir en un mercat,el nostre, completament saturat

d’oferta. A l’hora de comprar, el preu és undels majors condicionants. En canvi,sovint es deixen de banda altresfactors com el lloc de fabricació i lescondicions socials i salarials. Si elconsumidor sabés que per les vam-bes Nike que comprarà al seu nét iper les quals pagarà més de 100euros, la dona del sud-est asiàticque les fabrica en cobrarà poc mésd’1, i en el cas que les hagi fet unnen o nena (de l’edat del nét enqüestió), en cobrarà la meitat, pot-ser s’ho pensaria dues vegadesabans de comprar-les. I és que hi hadeterminada informació que noapareix a les etiquetes i que caltenir en compte: jornades intermi-nables de 48 hores seguides, explo-tació infantil, absència de qualsevoldret laboral...

Què podem fer si volem consumirmés responsablement? D’entrada, iencara que sembli obvi, no adquirirproductes de manera compulsiva.Sempre que es pugui, és millor com-prar productes que no duguin capmena d'embolcall i si no tenim mésremei, llençar el material inútil alscontenidors especials. Així es con-tribueix a minimitzar l'explotació dematèries primeres que sovint afectadirectament els països empobritsdel Sud. Hem, també, d’acostumar-nos a llegir les etiquetes dues vega-des. Segons el tipus de teixit, perexemple, sabem que hi ha més omenys impacte mediambiental:cotó versus fibres sintètiques, quegeneren un major impacte en elmedi ambient. Segons el país on esfabrica, podem saber (o intuir) si esgaranteixen els drets laborals delstreballadors i les treballadores. Pen-sar sobre quin tipus de comerçvolem afavorir: el de les transnacio-nals i les grans empreses que nomésbusquen el guany a base de deslo-calitzar els centres de producció perobtenir mà d'obra barata i submisa,sense dret ni a obrir la boca? O elcomerç local, que afavoreix l'artesà,el pagès de casa nostra i del qualtenim una informació molt méstransparent, o si més no, més pro-pera? Tenim al nostre abast unmunt d’opcions per consumir res-ponsablement i contribuir, així, afer del món un espai més just i sos-tenible.

Sònia Cervià i VidalCoordinadora d’ONG Solidàries de

les comarques gironines i l’AltMaresme

Reflexions per a un món més just i sostenible

M

Cada vegada que adquirim un producte, hauríem de seguir unamàxima ben senzilla: fer compres que no perjudiquin ningú i,sobretot, pensar si és una necessitat o un desig. Descartada lasegona opció, seria bo tenir en compte totes les repercussionseconòmiques, socials i ambientals que es deriven de la nostracompra. El consum responsable és precisament això: reflexionarsobre els nostres hàbits de consum i les implicacions queaquests tenen a l’hora de perpetuar les desigualtats Nord-Sud.

“Sempre que es pugui, ésmillor comprar productesque no duguin cap menad’embolcall i si no tenimmés remei, llençar elmaterial inútil alscontenidors especials.”

22 Cultura

Molts escriptors i poetes, d’unamanera especial els dels inicisfecunds del segle passat, han desco-bert en la ciutat de Girona una minad’inspiració per a les seves narra-cions i composicions poètiques. Laciutat ha generat sempre poderd’admiració i de fascinació que handonat com a resultat belles pàginesdescriptives dels nostres millorsnarradors i poetes. Aquesta deuinesgotable, que és la ciutat deGirona, encara continua generantbelles descripcions literàries quecontinuen fascinant els lectors.Narcís-Jordi Aragó, l’estudiós mésdestacat en aquest tema, en la sevaacurada i documentada Guia literà-ria de Girona1, aplega d’una maneraexhaustiva una selecció de frag-ments d’obres literàries de figureseminents de les nostres lletres, tantgironins com forans, per als quals,parafrasejant el poeta Narcís Coma-dira, Girona ha esdevingut la matè-ria i la memòria del seu univers lite-rari.La ciutat és descrita, no solamentcom a escenari de fets esdevingutsen el passat, sinó també com a evo-cació de vivències que quedenimpreses en la memòria. Aquestdoble vessant d’entorn físic i dememòria d’allò viscut conjuminatsbellament amb el poder de fascina-ció, queden reflectides en belles des-cripcions i poemes que mai caduca-ran.Per a Joaquim Ruyra, Girona fou ellloc on es produïren les revelacionscrucials de la seva vida, entre altres,la descoberta de l’amor, la vocacióliterària i l’estimació per la llengua

catalana.Per a Prudenci Bertrana, per la sevabanda, l’escriptor més identificatamb la ciutat, sense la qual no espodria entendre la seva obra, Gironaapareix com a teló de fons de lesseves produccions, en algunes de lesquals pren un protagonisme relle-vant, per davant de la resta de per-sonatges. L’estimació per la ciutat estrasllueix per tots costats i, amb totapropietat, podem reconèixer en Ber-tran, el màxim representant de lanarrativa modernista local i l’autormés eminent de les lletres gironines.Llegint la seva obra, els lectors mésgrans i els de les generacions mésjoves, arribem a conèixer l’ànima dela ciutat. Les belles descripcions queen fa en la seva vasta producció

escrita, ens proporcionen tant alsgironins com als forans, els elementsque ens posen en contacte ambaquesta ciutat impregnada decaràcter, d’història, de bellesa, peròtambé de misèria, i, sobretot, amb elseu inherent poder de seducció.Els literats, com a persones privile-giades per captar i descriure allòsublim que hi ha en les coses, hanarribat a descobrir el fort caràcterd’una ciutat antiga dins la qualbatega una força viva. Per dir-ho enparaules de Víctor Català: (Girona)És un passat present, un quelcommort que viu.../Sarcòfag cisellat quea dins sent batre un cor2.Deixant-nos conduir, doncs, per totaquest grup de gent que s’ha sentitatret i s’ha deixat seduir per la forçaque Girona serva dins seu, podememprendre un recorregut per totsels indrets, racons i edificis d’a-questa vella i augusta ciutat.A tall d’exemple, podem resseguir undels molts itineraris que aquestsliterats descriuen en les seves obres.L’itinerari que s’inicia al riu, el puntmés baix de la ciutat i culmina en elvèrtex més elevat, símbol de la for-talesa inexpugnable de la ciutat.Abaixament i enlairament, dues

Girona, ciutat d’inspiració literària

Fotos: Juanjo Valeros

23Cultura

metàfores de l’esdevenir històric dela ciutat.Partim del riu Onyar i travessem elnucli de la ciutat vella, el call jueu,arribem a la seu de Santa Maria, sor-tim pel portal de Sant Cristòfol ifinim el recorregut a la torre Girone-lla, vèrtex i punt més elevat de laciutat romana.Un cop travessat el pont de SantAgustí, i deixem enrere les façanesde l’Onyar, ens endinsem en la ciutatmedieval, passant dels Quatre Can-tons, fins a enfilar el carrer de laForça, artèria del call jueu. D’aquestcarrer Josep Pla escriu: [...] De laForça, la vida, però, sembla haver-nefugit i volat; ha quedat un carrersomnambúlic i fúnebre, un somnimedieval cristal·litzat en pedrarefredada, una fantàstica baluerna,decrèpita, somniosa i fantasmal. LaForça és la mòmia d’una època pas-sada3 .Malgrat l’aparença de ciutat pètria igrisa, Tomàs Garcés, un poeta deterres de ponent, sap descobrir lavida que hi ha amagada en la ciutat:Aquestes pedres de Girona, tannobles: la Seu, dreta com un xiprer iplatejada com una olivera; les porta-lades de les esglésies velles; els por-xos aixafats i els patis senyorials,tenen una ànima ardent.Sembla que les pedres han esdevingut

grises, de la flama roent que les con-sumeix. Són grises, amb aquella livi-desa dels sants i dels il·luminats. Cer-quem l’ànima que fa bategar lespedres de Girona! Deu ésser unaànima immortal i apassionada. No usenganyi la grisor de les velles esglésiesni la lividesa de les torres enrunades.Tot crema per dins. I damunt aquestagran flama amagada de Girona, l’àn-gel escapçat del cim de la Catedralsembla una torxa atiada pel vent4.Un cop dalt del carrer de la Forças’arriba a la plaça de la Catedral onimpressiona el conjunt de l’escali-nata i la façana de la seu. Josep Plaho descriu en aquestes paraules:Quan s’acaba la foscor del carrer dela Força es produeix un efecte tea-tral: apareix la plaça, la graonada, lafaçana deSanta Maria, alta, clara,radiant5.Davant de la façana el poeta JeroniZanné destaca el domini de la seusobre l’entorn en aquests versos: Lasanta seu brilleja com un sol/ amb samística rosa esbadellada; vers ellagira els ulls cercant consol/ la granGirona, de lluitar cansada6.Enfilem la llarga escalinata de nor-anta graons i abans d’entrar dins eltemple de Santa Maria podem gau-dir d’una panoràmica que CarlesRahola descriu: La graonada s’esténa vostres peus, interminable. Allà al

fons del carrer, els comptats cami-nants són diminuts. Inefable, el celvioleta: divines, les suaus coloracionsmorades del Montseny. El sol s’éspost com en un sacrifici i la sevasang magnànima enrogeix la líniaondulosa de les serres pirinenques.Allà, més lluny, el Canigó, tan blanci rutilant sempre, és en el crepuscle,carmí en el cimal i rosa en la falda7.Tot seguit entrem dins el temple deSanta Maria i quedem impressionatsde la grandesa de la nau, la penom-bra, el silenci i la pau com va saberrecollir en uns versos Josep Tharrats:Dins la nau de la fàbrica sagrada/ elsilenci és august. Han emmudit/ elsversicles del bíblic rei David/ i, al’ara, la Bondat hi és consagrada8.Un cop fora de la seu i travessant elportal de Sant Cristòfol arribem alfinal de l’itinerari: la torre Gironella,símbol de la força inexpugnable dela ciutat i símbol de la fortalesa ipoder de regeneració de la ciutatmalgrat totes les maltempsades dela història. Són ben il·lustradors elsversos de Lluís G. Pla: La bèl·lica pui-xança resta a les acaballes/ i unaglòria més alta s’abaixa a la ciutat:/la que vesteix de molses i oblit a lesmuralles/ i afina el sentit dúctil de laimmortalitat9.Amb aquesta mostra de citacionsliteràries hem volgut oferir una guiade visita per la ciutat de la mà d’es-criptors que, captivats de la bellesade Girona, ho han sabut convertir enobra escrita, sumant així la bellesaliterària de les seves produccions a laque posseeix per essència la ciutat,admirada de nadius i de forans. Laciutat de matèria esdevingudamemòria per totes les generacions.

Antoni Coll Casals (juny 2008)

1 Narcís-Jordi Aragó, Guia literària de Girona, Edicions el Mèdol, Tarragona, 1995, obra dela qual s’han extret els textos que citem.2 Víctor Català (Caterina Albert), Girona antiga, a l’Autonomista. Suplement Literari,Girona, 1931.3 Josep Pla, Girona, un llibre de records4 Tomàs Garcés, Paisatges i lectures

5 Josep Pla, Girona, un llibre de records6 Jeroni Zanné, La Seu, dins La Girona dels poetes7 Carles Rahola, La Catedral de Girona. Transcrit a Terra de gestes i de beutat8 Josep Tharrats, La Catedral, a Laus Catalonia9 Lluís G. Pla, La ciutat murallada, dins La Girona dels poetes

24 Cultura

Amb aquest article vull demanarque m’ajudeu. És un article destinata buscar col·laboracions futures iprovocar que us inspiri la necessitatde comunicar anècdotes viscudes. Siel llegiu, i si la idea us agrada, usdemano que, manuscrites o meca-nografiades, mitjançant el correuordinari o mitjançant el correu elec-trònic, amb els arxius adjunts quecreieu necessaris, m’envieu els vos-tres records… sobre l’electricitat.Per començar, us proposo dostemes.

La bombetaS’ha presentat al congrés de dipu-tats una proposta per prohibir labombeta incandescent i substituir-la definitivament per les làmpadesde baix consum. La bombeta desempre, la de fil metàl·lic, a partir del’any 2010, progressivament, des-apareixerà. La bombeta clàssica ésun mecanisme elèctric d’obtencióde llum poc eficaç. La major part de

l’electricitat que consumeix, en un80%, es transforma en calor. És rea-litat, podem dir que és més útil coma calefactor que com a font deradiació visible. Anys enrere, jomateix havia utilitzat les làmpadesde sobretaula que il·luminaven elsllibres que llegia, els dies que feiamolt de fred, per escalfar-me lesmans.La bombeta és un invent de la fac-toria Edison, a finals del XIX. Tambéla perseguien altres inventors, quevan obtenir èxits diversos; però Edi-son, que gaudia pràcticament d’unmonopoli en el subministramentelèctric, va imposar el seu model.Sembla que en el cas de la bombetapodem dir que hi va participar per-sonalment: va perfeccionar l’invent.El gran problema era el filament.Fils de diversos materials es posavenincandescents, per efecte de laresistència, amb el pas de l’electrici-tat; però el filament, a més de pro-porcionar llum havia de ser resis-tent, no trencar-se amb facilitat isuperar els moments crítics de l’en-cesa i l’apagada, que és quan méspateixen. El filament que va superarles proves d’Edison, el de la primerabombeta pràctica, era de fil debambú carbonitzat.Antigament, els contractes de sub-ministrament elèctric es feien perbombetes. Sobretot als pobles escontractava un nombre limitat debombetes i després s’obrien fines-tres en les parets interiors peril·luminar altres cambres amb labombeta instal·lada a l’habitaciópreferent.Les bombetes que recordo de petitduraven molt. La del menjador decasa dels meus avis va ser sempre lamateixa, durant molts anys, irecordo que el dia que “va petar” vaser la notícia familiar de l’any.

Aquelles bombetes petaven. Perfuncionar, s’havia de fer el buit dinsla bombeta. Per aquesta raó, tenienuna “cua” a la punta, el punt on estancava el vidre després de fer-hi elbuit.El tipus de filament permetia tambéallargar temporalment la vida de labombeta. Si el filament es trencava,“l’expert” de la casa, agitava labombeta connectada al sistemaelèctric fins que els extrems de fila-ment trencat contactaven. Llavors,la bombeta s’encenia, la calor foniaels punts d’unió, els soldava i labombeta continuava funcionant untemps incert.

Alterna o contínua?Un altre tema és el del voltatge i eltipus de corrent que teníem a lescases. A casa meva hi havia correntcontinu i no altern. El voltatge, si nom’equivoco, era de 150 volts. Elmercat d’aparells elèctrics per acorrent continu era limitat. Elsmotors havien de ser especials. Acasa, per exemple, no teníem neveraquan ja era un aparell que es tro-bava en moltes cases i havíem d’a-nar a comprar glaç per mantenir elsqueviures en fresc. Un any, els reisem van portar un projector decinema molt senzill. Cada escenaeren quatre fotogrames que esrepetien i donaven sensació demoviment mentre feies anar lamaneta (no era un Nic). Per veureles quatre pel·lícules que tenia,havia d’anar a casa dels amics, per-què amb l’electricitat de casa mevano funcionava. Calia el voltatge de125.A més, el corrent continu no enram-pava. Cremava! Si tocaves un filelèctric la pell es tornava negre!

Joan Miró Ametller

L’electricitat, abans…

Record senzill, però emotiu

25Cultura

Maria Laffitte(In Memoriam)

Has marxat silenciosaamb un adéu discret,Com si tu no volguessismolestar ni dir res.

Sentim la teva veualegre i carinyosa,les grans ganes de viure,l’interès per les coses...

Enmig de la negrorde la nit infinita, he vist a dalt del celuna estrella que brilla...i he sentit una paui m’he quedat tranquil·lacom si fos un adéu, com si fos un somriure...

Imma d’Espona

El primer dilluns del mes de juny, al Centre Social delcarrer Albareda, sota els auspicis del seu president,l’Esteve Barbarà, comptant amb la curosa organitza-ció del matrimoni Sabrià –Mestres, i amb l’assistènciad’un bon nombre d’usuàries del centre, va tenir lloc lacelebració d’un homenatge en memòria de la cantau-tora, recentment desapareguda, Maria Laffitte; unadona molt senzilla, alhora que excel·lent cantant,d’una bonica veu melòdica, que no essent de Girona,va passar-hi els darrers anys de la seva vida, i no solses convertí en gironina d’adopció, sinó que també esva enamorar de la bellesa del seu Barri Vell, on bensovint hi deixava sentir la seva dolça veu. Bé! Va serun acte molt reeixit que, malgrat la seva senzillesa,

resultà d’allò més emotiu, alhora que entranyable, enel decurs del qual es varen poder escoltar unes quan-tes cançons, extretes d’un CD que ella havia gravat fatemps, i que ens recordaren la claredat de la sevamelodiosa veu, les quals s’intercalaren amb senglespoemes escrits i interpretats per les poetes IsabelOliva i Imma d’Espona, així com d’en Lluís Torner, jaque es dóna la circumstància que en un dels recitalsdels dos darrers, es van interpretar dos poemes queforen escrits expressament en record de Maria Laf-fitte, per la qual cosa ens va semblar oportú de repro-duir-los, i són els que es transcriuen tot seguit.

Lluís Torner

Filla de la comarca d’Osona,però amb arrels paternes d’Occità, la Dolors va aterrar a Gironaon, un mal dia de febrer, expirà.Amb dolça veu i dicció molt clara,va exercir de cantant vocacional,amb un fort sentiment de trobadora,envers aquells cants de gust tradicional.Tot i haver obtingut alguns premis, i d’haver actuat a l’estranger,ella, de tot això, en va prescindir,ser famosa no era el seu deler.Cantar era la seva gran il·lusió,els seus cants li transmetien vida,era bona qualsevol ocasió,per fer que la seva veu fos oïda.La recordarem amb els seus cabellsblancs,vestida a tall de trobadora,amb els seus instruments tradicionals,i la seva veu ressonant, melosa!Des d’ara, tot passejant pel Barri Vell,

o pels entorns de la nostra Catedral,llocs on ella cantava freqüentment,ens semblarà sentir-hi els seus cants.Per consegüent, que en pau reposi!la Maria Laffitte, com es feia dir,des d’allà on és, sigui on sigui,rebi aquest homenatge gironí.Filla de la comarca d’Osona, però amb arrels paternes d’Occità, la Maria Dolors vingué a Girona, i del seu Barri Vell s’enamorà.

Lluís Torner i Callicó

Els nostres símbolsno són bijuteriaper pits fatxendes.

E.H.

L’HAIKÚ D’EL ROURE

Homenatge a Maria Laffitte

26 Barris

l Pla de Santa Eugènia fouel graner de la ciutat finsque Girona va decidir crus-

pir-se'l tot d'una mossegada. Lacivilització del formigó va travessarde puntetes el Pont del Dimoni perconstruir un barri tot sencer a l'altrecostat del Güell, just allà on la urba-nització de Sant Narcís havia deixatde créixer amb un desordre calculat.La ciutat va canviant de pell amb eltemps. Barris que en una altra èpocaforen residencials, luxosos i de bonto, ara sembla que vagin caient perun pendent de degradació. En canvin'hi ha que han desenvolupat unprocés a l'inversa, tal és el cas delPou Rodó -per exemple-, on hihagué el barri més ronyós de la ciu-tat i ara s'hi alcen pisos de luxe. En

general, però, la història dels barrisde Girona -i probablement tambéd'altres indrets de Catalunya- vin-dria a donar la raó a aquella famosafrase de Montaigne on afirmava que«la vie c'est ondoyante», o sigui: quepuja i baixa. Can Gibert del Pla fouun barri creat a finals dels anys sei-xanta del segle passat. Un patronatbenèfic vinculat al Bisbat va aixecarquinze blocs d'habitatges, que

donaven acollida a les parelles quees casaven en aquella època. Moltsd'aquells primers habitants del barriamb el temps el van anar abando-nant per allotjaments més cèntrics,més espaiosos i buscant sempreanar pujant de nivell. La cota -d'al-çada- més alta on van poder arribarva ser fins a Montjuïc, que pocs anysabans havia ressorgit de la margina-ció més absoluta per passar a l'altestànding sense solució de continuï-tat. Can Gibert del Pla va anar que-dant en mans de noves generacionsd'habitants cada vegada amb menysrecursos. Però ara tot torna a mudarde pell amb l'arribada de les novesonades d'immigrats, el barri va can-viant substancialment d'ànima i,naturalment, el seu teixit social es

CAN GIBERT

Can Gibert del PlàFotos: Juanjo Valeros

E

El riu Güell al seu pas pel barri. A sota, una imatge dels patis interiors de Can Gibert.

va degradant. Esperem que lesautoritats competents tinguin elsdeures a punt i que no l'abandonin.Girona no s'ha d'acabar convertinten una ciutat de guetos. En aquestcas d'experiència històrica no ensen falta.

Quim Curbet,escriptor i editor

(text extret de la pàgina webwww.eldimoni.com)

27Barris

DEL PLÀ

A dalt, Can Pau Birol (1971. Ajuntament de Girona. CRDI -Narcís Sans), i a la seva dreta una imatge actual d’aquest

emblemàtic edifici del Bell-lloc del Plà. A l’esquerra i a sota,imatges del camp de futbol de Can Gibert, del CEIP Dalmau

Carles i de l’IES de Santa Eugènia.

Ahir i avui

Carrer Bastiments de Can Gibert del Plà. 1983. Ajuntament de Girona. CRDI (Jordi S. Carrera).

La mateixa zona del barri a l’actualitat. (Juanjo Valeros).

Barri de Can Gibert del Plà

Ah

ir28

Avu

i