roca regina i barranc del bosccimhotels.com/wp-content/uploads/2012/02/roca-regina.pdf · -...
TRANSCRIPT
Telèfon: 973 651 12 0
Web: http://www.hotelterradets.com/
Correu: [email protected]
HOTEL TERRADETS
Ctra. Balaguer - Tremp C-13 · km 75 · 25631 Cellers · Lleida
HOTE L TERRADE T S
ROCA REGINA I BARRANC DEL BOSC
Descripció:
Aquesta és una excursió que ens portarà a una de les
parets naturals més imponents de Catalunya. Descobreix
la Roca Regina des de tots els punts de vista!
MAPA DE L’EXCURSIÓ
AMB NENS...
L’EXCURSIÓ
Aquesta excursió està pensada per nens de més dde 6 anys i que estiguin acostumats a
caminar.
ACTIVITATS
Al llarg de l’excursió es poden dur a terme diferents activitats per tal d’aconseguir que
el nen estigui distret i gaudeixi al màxim de l’experiència.
Algunes de les nostres propostes són:
- Jugar a Geocaching (Búsqueda del tresor amb GPS).
- Identificar la fauna i la flora que trobem al llarg del recorregut.
LLEGENDA
Es caracteritzen per sortir del canó tots a la vegada i ser tan
nombroses que poden fer la feina de molts homes a la vegada.
Sempre surten repetint la mateixa frase: “Què farem, què dire-
m?” i hi ha qui els compara amb un eixam de mosquits o de bori-
nots, pel soroll que fan al sortir del canut.Es pot dir que aquests
diminuts éssers adopten una conducta clarament dual: d'una ban-
da, beneficien el seu propietari, per la seva capacitat positiva de
dur a terme qualsevol treball que els encomani; de l'altra, el casti-
guen si no els dóna prou feina o no els n'encarrega cap més tot
just han acabat la que tenen.
Un bon grapat d'hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió,
amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat
amunt com un bolet, creixent ràpides i fortes, com per exemple
Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat
de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet
d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàrdia d'Ares.
LLEGENDA
El Pallars Jussà és una terra plena d'històries i éssers fantàstics
com ho són per exemple els Minairons (també anomenats manai-
rons o menairons) . Segons la llegenda, el seu aspecte és indistin-
gible, a causa de la seva extrema petitesa, que els permet d'enca-
bir-se a milions dintre un canó d'agulles o una capsa de tabac de
polsar. Es presenten sempre en una gran munió, aprofiten aques-
ta peculiaritat per a prendre diverses formes o per a estendre's
en vols immensos que arriben a tapar el sol; altres vegades és
cadascun dels menairons el que sofreix una transformació.
Són uns personatges característics del Folklore català, concreta-
ment més característics del Pallars, Andorra, Alt Urgell i bona
part dels Pirineus. Els podem trobar també a l’Alta Ribagorça so-
ta el nom de Diablorins; i a altres indrets meridionals més allun-
yats dels Pirineus els podem trobar sota el nom de Femilians.
L'àmbit en què es mouen els menairons és variable. Un primer
hàbitat seria el el recipient mateix que els conté: canut d'agulles,
capseta de pols de tabac, esquerda al mànec de la falç. Un altre
àmbit: el vessant d'una muntanya, un prat que dallen en pocs ins-
tants. Moltes de
les tarteres del Pirineu han
estat obres d'aquests follets,
segons la llegenda, quan el
seu amo havia obert per des-
cuit o accident l'ampolleta o
canut i desesperat els orde-
nava aplegar en un punt de-
terminat totes les pedres dels
rodals. Indrets o hàbitats de
la nit de Sant Joan, en el més
pregont d'una cova màgica,
dessota d'un pont.
FITXA TÈCNICA
DIFICULTAT: Mitjana
LONGITUD: 15km
ÈPOCA RECOMENADA: Tot l’any
PERFIL GRÀFIC:
MATERIAL NECESSARI:
Calçat i roba còmode, impermeable, aigua, menjar (fruita,
barretes energètiques...), mapa de la zona, brúixola i farmaciola.
QUÈ CAL SABER:
Només trobarem aigua dins les poblacions. En èpoques de l’any
molt caloroses recomanem portar molta aigua i protecció solar.
TEMPS: 4h aprox
DESNIVELL: +150 / -150m
Roca Regina i Barranc del Bosc
LLIBRE DE RUTA
Sortim de l’hotel i en paral·lel a la carretera ens
dirigim cap a l’estació
Temps parcial 0’ Temps total 0’
ATENCIÓ! Just on comença el guardarail hem de
creuar la carretera i les vies del tren (hi ha escales).
Temps parcial 3’ Temps total 3’
Seguim pel carrer del Llac que torna a baixar fins el
nivel de les vies.
Temps parcial 4’ Temps total 7’
Després de creuar el riu, girem a l’esquerra seguin
el camí que indica “estació de cellers”
Temps parcial 3’ Temps total 10’
Arribem a una pista forestal i girem a l’esquerra.
Temps parcial 20’ Temps total 30’
Deixem el GR i agafem la pista de la dreta que ens
fa vorejar l’entrant d’aigua de l’estany.
Temps parcial 4’ Temps total 34’
Ignorem el pal indicador del Barranc de Margalit i
seguim per la pista que ens fa vorejar la caleta.
Temps parcial 5’ Temps total 39’
Seguim el camí que ens indica “Roca Regina”. És
un sender que entra al bosc.
Temps parcial 6’ Temps total 45’
Arribem a una pista forestal. Girem a la dreta per
seguir pujant metres.
Temps parcial 15’ Temps total 1h
FAUNA I FLORA
RAÏM DE PASTOR (Sedum sediforme )
Planta adaptada a la sequera gràcies a la capacitat d’emmagatzemar aigua
a les seves fulles. Pot arribar als 30cm d’alçada i la podem trobar en
molts llocs (zones pedregoses, sostres de cases, enmig el bosc…).
La seva part aèria s’ha usat tradicionalment com a cicatritzant. Bullida
serveix per combatre úlceres d’estomac.
ALZINA (Quercus ilex )
La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm amb dents
poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del
terra). La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres. Viu
des del nivell del mar fins a 1.400m d'altitud. Tradicional-
ment s'ha fet servir la seva fusta com a combustible, sent un
dels recursos més importants pel carboneig a Catalunya. La
fusta de l'alzina és molt dura i per això mateix sempre ha estat emprada en fusteria.
ORTIGA (Urtica dioica) L’ortiga és una planta amb un elevat nombre d’atribucions
medicinals, tot i que la majoria de vegades s’usa per combatre
dolors, inflamacions i alteracions en el sistema circulatori.
La part aèria és consumida a manera de verdura, en forma de truites
o en les sopes de pa.
Recurs alimentari molt important en temps passat, actualment en
franca decadència.
ARBOCER (Arbutus unedo )
Símbol de la immortalitat en l’antiga Grecia, l’arbocer
és un abre que assoleix entre els 5 i els 15 metres
d’alçada i que dona per fruit la cirera d’arboç, una baia
carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per
fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.
La cirereta d'arboç és comestible i dolça però no
agrada a tothom. Es diu que si se'n menja massa pot
emborratxar, ja que a dins conté una certa proporció de CH2OH-CH3 (etanol).
Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda similar a la sidra i
tambévinagre casolà. A algunes zones del Mediterrani es fa una salsa per a acompanyar
carn i caça. També se'n pot fer melmelada o confitura.Fàcil de preparar, aquesta
melmelada és molt popular a Itàlia i a Còrsega.
MALLARENGA EMPLOMALLADA (Lophophanes cristatus)
Abans Parus cristatus és un moixó de
l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre
un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.
El plomall del capell és erèctil a voluntat, i l'aixeca quan se sent
alarmat, adoptant aleshores una silueta cefàlica punxeguda, molt
característica. És l'única mallerenga europea que presenta plomall.
Es nodreix d'insectes, de larves i d'ous, comportant-se l
lavors com els raspinells i altres ocellsenfiladissos.
També s'alimenta de pinyonets i de baies.
ESQUIROL VERMELL (Sciurus vulgaris)
És un animal de petites dimensions, d’uns 38-45 cm de longitud
incloent la cua (20 - 30cm del cos i 14 - 25 cm de la cua).
És un rossegador de costums arboícoles i acostumen a viure en
boscos aducifolis o de coníferes.
A l'antiguitat europea, en canvi, eren un animal fugisser que es
veia com a encarnació del dimoni(augmentat pel color roig del
seu pèl) o associat a l'antic déu Loki. En la societat industrial un
esquirol és la persona que no respecta la vaga pactada pels companys i va a treballar.
(Martes foina) FAGINA Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als
límits del bosc. D'hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots,
pallers,
graners, forats d'arbres, etc. Caça conills, i causa estralls entre els
animals de corral. Molt sovint viu sola al seu cau (un forat entre
roques, en un arbre o ocupat anteriorment per un altre animal), marca el seu territori
que, normalment, és de 80 hectàrees i és bàsicament nocturna i silenciosa.
PORC SENGLAR (Sus Scrofa)
El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i
gros i d'ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes,
això accentua la forma arrodonida de l'animal.
El senglar compensa la seva poca visió amb un important desen-
volupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara
tòfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a més
de 100 metres de distància.
FAUNA I FLORA LLIBRE DE RUTA
De seguida deixem la pista forestal i ens endinsem
a un sender que tenim a la nostra dreta
Temps parcial 1’ Temps total 1h 01’
Seguim el camí de Roca Regina que ens indica el
cartell. Trobem un cartell sobre els mamífers.
Temps parcial 6’ Temps total 1h 7’
Creuem la pista i pugem per un camí marcat amb
franges grogues.
Temps parcial 13’ Temps total 1h 20’
Girem a l’esquerra i comencem a caranejar.
Atenció a les magnifiques vistes!
Temps parcial 5’ Temps total 1h25’
Seguim recte per tal d’arribar al punt més alt..
Després desfem camí fins al mateix punt.
Temps parcial 20’ Temps total 1h40’
ROCA REGINA
Retornem pel mateix camí fins la cruïlla anterior.
Temps parcial 20’ Temps total 2h
Girem a l’esquerra direcció barranc del bosc.
Temps parcial 15’ Temps total 2h15’
Atenció! Hem de seguir el camí marcat amb fran-
ges verdes i grogues.
Temps parcial 15’ Temps total 2h30’
Arribem a la llera del riu. El creuem i veurem mar-
ques que ens indiquen el camí.
Temps parcial 10’ Temps total 2h40’
LLIBRE DE RUTA
Creuem la via per sota el pont i girem a l’esquerra en
arribar a la carretera.
Temps parcial 30’ Temps total 3h10’
En arribar a un señal vertical creuem la carretera i
agafem la carretera vella, deixant el túnel a l’esquerra.
Temps parcial 1’ Temps total 3h11’
Anem a l’esquerra per un petit túnel. En poc més d’un
km trobareu un cartell de la cova dels muricecs.
Temps parcial 4’ Temps total 3h15’
Creuem el pont direcció Tremp.
Temps parcial 15’ Temps total 3h30’
Atenció! Girem a la dreta i seguim paral·lels a la
carretera.
Temps parcial 2’ Temps total 3h32’
Creuem la carretera i ens dirigim a l’estació de tren.
Temps parcial 5’ Temps total 3h37’
Creuem la via i anem cap a la dreta, passant per da-
vant d’unes cases.
Temps parcial 4’ Temps total 3h41’
En arribar a una pista forestal girem a la dreta.
Temps parcial 2’ Temps total 3h43’
Deixem la pista i seguin un sender que neix al costat
d’un cartell de fauna.
Temps parcial 7’ Temps total 3h50’
Després de creuar el pont. Girem a la dreta i el camí
és el mateix que a l’anada.
Temps parcil 4’ Temps total 3h54’
FAUNA I FLORA
LIBÈL·LULA (Anax imperator)
Cacen altres insectes com ho faria un rapinyaire, valent-se
de la seva capacitat per volar a gran velocitat. La femella, a
l’hora de pondre, submergeix el seu abdomen a l’aigua i en-
ganxa els ous a la vegetació. Les larves creixen poc a poc
(poden necessitar anys) fins que un dia surten de l’aigua i el
seu cos immòbil, s’obre per l’esquena i surt una libèl·lula
adulta.
(Bufo bufo) GRIPAU COMÚ És el gripau més gros d’Europa. Les femelles, més grans
poden assolir els 15 cm de longitud. Es nodreix de cucs de
terra, atròpodes i preferiblement de coleòpters. Pel seu
règim alimentàri és una espècie beneficiosa pels humans.
És molt difosa la faula que diu que escup verí, cosa que no
és veritat, si bé és cert que la seuapell conté glàndules
verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. Tanmateix,
la toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones.
(Parus Major) MALLARENGA CARBONERA És la més gran de les mallerengues (14 cm), inconfusi-
ble per la "corbata" negra, més marcada en els mascles,
sobre el color groc del pit. Es pot observar sovint prop
del terra quan cerca menjar o en els estrats baixos del
bosc.
ESCURÇO IBÈRIC (Vípera latastei)
De costums crepusculars i nocturns a l'estiu i més diürn a
la primavera i a la tardor, viu en zones rocoses i seques, bé
que també es localitza en boscos oberts i ocasionalment en
boscúries força denses.
Com succeeix en altres animals proveïts de mecanismes de
defensa molt reeixits, es tracta també d'un ofidi pacífic que
només ens pot mossegar accidentalment.
Es nodreix bàsicament de micromamífers, però no rebutja els ocells, especialment els
joves, i en la seua etapa juvenil sol capturar invertebrats i petits saures.
FAUNA I FLORA
BANYARRIQUER (Cerambyx cerdo)
Es de mida gran, de color quasi tot negre, excepte en els extrems
dels èlitres, que són marronosos.
Les seves larves es desenvolupen a la fusta d'alzines, roures i
altres arbres de fulla ample.
Segons la IUCN, és una espècie vulnerable.
(Lucanus Cervos) ESCANYAPOLLS És elcoleòpter més gran d'Europa. Presenten un nota-
ble dimorfisme sexual: els mascles són més grans que les feme-
lles i presenten mandíbules molt desenvolupades. Tot i que
tinguin unes mandíbules tan prominents són massa febles per
fer cap tipus de mal. La seva mida oscil·la entre els 3 i 9 cm els
mascles i els 2'8 i 5'4 cm les femelles.
La reacció natural d'aquest escarabat quan s'hi apropa un objecte gran és la de reduir el
moviment. D'aquesta manera, esdevé un bon subjecte a fotografiar.
(Graellsia isabelae) PAPALLONA GRAÈLSIA D'un gran valor per els col·leccionistes entomològics, la
papallona Graèlsia té una envergadura de 85mm. Les ales
del mascle son verdes amb les venes castanyes i unes
vistoses taques encerclades de negre al centre de cada ala,
que estan dotades de grans cues (d'uns 3 cm). Les ales de
les femelles són semblants, però amb les cues molt més
curtes. Les papallones adultes van sortint escalonadament dels capolls des de finals
d’Abril o principi de Maig. L'època del vol arriba fins Juny. Les papallones són actives
des del vesprejar fins la mitja nit, de vegades amb baixes temperatures.
S'alimenten de agulles de pins, com ara el pi roig (Pinus sylvestris), la pinassa (P.nigra),
elpinastre (P.pinaster), el pi blanc (P.halepensis) i el pi insigne (P.radiata).
PAPALLONA REI (Papilo Machaon)
És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans.
Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a
camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll
on de vegades hom la veu amb les ales esteses, reposant al sol.
Viu en tres generacions,de la primavera fins a la tardor.
LLIBRE DE RUTA
Passem per el costat del cartell del barranc de
Margalit. Seguim recte.
Temps pacial 2’ Temps total 3h56’
Girem a l’esquerra per seguir el GR
Temps parcial 2’ Temps total 3h58’
Seguim el camí fins al poble. Creuem el riu, pugem
per el carrer del Llac.
Temps parcial 2’ Temps total 4h
Atenció! Creuem les vies i la carretera i ja som a
l’hotel!
Temps parcial 15’ Temps total 4h15’
PUNTS D’INTERÈS
CELLERS:
Cellers prové del llatí cellarios, amb el significat de rebost (en plural, és clar).
Aquest mot en català medieval ja prengué el significat d'estança fonda sub-
terrània per al vi, però també s'aplicava al gra. No és estrany, aquest origen,
atesa la situació del poble i el que es collia tot al seu voltant: cereals i vinya. L'origen del poble és el monestir de Sant Miquel de Cellers, o del Congost, un
monestir fundat probablement el 1170 pels comtes de Pallars Jussà. Tot i que
es té constància que el 1418 el monestir ja era arruïnat, l'església subsistí com
a santuari fins al segle XIX. A principis delsegle XX les ruïnes d'aquest
monestir es podien veure encara, vora el Pas dels Terradets. Les aigües de
l'embassament les mantenen submergides actualment. Es tractava d'un priorat
depenent de Santa Maria de Mur.
Tanmateix, aquest monestir podria tenir pròpiament el seu origen en una
cova, anomenada de Sant Miquel, habitada des de molt antic. Una altra cova
propera també fou escenari de troballes arqueològiques valuoses: a la cova de
la Platja, al pas dels Terradets, foren trobades restes de l'edat del bronze.
L'església de Cellers és, actualment, dedicada a Sant Joan Baptista, i sempre ha
estat sufragània de la parroquial de Guàrdia de Noguera. Es tracta d'un temple
del segle XVII, on el pintor Josep Minguell ha fet unes pintures murals de força
vàlua. Anteriorment, però, estigué dedicada a Santa Maria, i és datable en
època romànica, tot i que l'edifici actual només conserva alguns elements
de darreries de l'edat mitjana, com la part baixa de l'absis i de la façana
septentrional.
PANTÀ DE TERRADETS
El perímetre estimat de l'embassament és de
17,37 quilòmetres, abraça una superfície de 330
ha, i té una capacitat de 23 hm³.
El pantà de Terradets és el segon embassament
construït per l'empresa Barcelona Traction,
Light and Power Company Limited, coneguda
com La Canadenca, per a l'aprofitament hidro-
elèctric de les aigües de la Noguera Pallaresa. Va
ser construït l'any 1935.
PUNTS D’INTERÈS
ROCA REGINA
La Roca Regina és un cingle i cim de 727,1 metres d'alçada situat en el terme
municipal de Castell de Mur, dins de l'antic municipi de Guàrdia de Tremp,
al Pallars Jussà.
Es tracta d'una espectacular paret de pedra rogenca visible en el costat de
ponent delCongost de Terradets. És molt a prop del Congost de Terradets,
damunt del barranc del Bosc en el seu darrer tros, just abans d'afluir en
la Noguera Pallaresa.
COVA DELS MURICECS
La cova dels Muricecs (o Muriacs) es troba situada en el terme de Llimiana, en
la serra del Montsec. El forat s'escola en una paret del Congost de Terradets,
a poca alçada del riu Noguera Pallaresa i a prop de les comportes de la central
hidroeléctrica. El seu nom ve donat pels habitants d'aquesta cova:
els muricecs (rat-penats o ratapinyada).
En diversos estudis arqueològics s'han trobat restes d'humans de l'època pre-
històrica, edat de bronze i edat de ferro.
També ha sigut malmesa amb pintades més
recents d'alguns desaprensius i també s'han
denunciat robatoris dels fems dels muri-
cecs. Per tant, a partir de 2006 l'Ajunta-
ment de Llimiana va regular l'accés a la co-
va per garantir la conservació de la pobla-
ció reproductora de rat-penats, qualificada
com la quarta més important de Catalunya.
Ara està vigilada i s'accedeix només amb
visita guiada.
Durant el juny i juliol, el període més crític
en el cicle reproductor dels muricecs, es
restringeixen totalment les visites a la cova.
Això ha ajudat a estabilitzar la població de
les set espècies que crien a la cova, i que
estaven en regressió abans de la regulació
de les visites.